BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

L'article 103.1 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que l'Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret.

D'acord amb l'article 3 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, les administracions públiques han de respectar en la seva actuació el principi de racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió, la qual cosa comporta l'eliminació dels tràmits innecessaris.

La Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa al mercat interior (coneguda com a Directiva Bolkestein) va marcar com a objectiu simplificar els procediments i els tràmits en els estats membres. Respecte dels procediments i tràmits, indicava que s'ha de tenir en compte la seva necessitat, nombre, possible duplicació, costos, claredat i accessibilitat, així com les dificultats pràctiques i retards que podrien generar-se en relació amb el prestador de què es tracti.

Tot i l'abundant normativa respecte de la necessitat d'una Administració eficaç i eficient, la burocràcia, inicialment entesa com una organització regulada per normes que estableixen un ordre racional per distribuir i gestionar els assumptes que li són propis, ha esdevingut en una Administració ineficient a causa de la paperassa, la rigidesa i les formalitats supèrflues.

L'excés d'intervencionisme i control per part de totes les administracions no només afecta a la llibertat individual dels ciutadans, sinó també als indicadors de competitivitat, atès que les càrregues administratives impliquen, al cap i a la fi, costos administratius a les empreses i a la ciutadania.

Per això, el Govern de les Illes Balears considera que els tràmits administratius han de limitar-se als pertinents i no han de suposar una dilació indeguda del procediment. Amb aquest objectiu, resulta imprescindible analitzar si tot el que les administracions públiques de les Illes Balears demanen a la ciutadania és necessari, per tal d'evitar les conseqüències negatives que la superabundància de càrregues i traves burocràtiques té sobre la productivitat i la competitivitat de l'economia.

D'aquesta manera, les polítiques de simplificació i racionalització administratives constitueixen un compromís i un objectiu del Govern de les Illes Balears, que s'afronta des d'una triple vessant.

En primer lloc, és del tot imprescindible avançar en la simplificació procedimental. Això implica fusionar procediments connexos per evitar duplicitats; suprimir procediments que han perdut la finalitat originària; reformular les bases del procediment des del punt de vista de la simplificació, mitjançant l'aplicació als mecanismes de control dels principis de proporcionalitat de la intervenció administrativa, de racionalitat administrativa i de salvaguarda dels interessos de la ciutadania i l'interès general; impulsar el règim jurídic de les comunicacions prèvies i les declaracions responsables com a alternativa a les autoritzacions administratives; i precisar el contingut que han de tenir els informes tècnics, per delimitar clarament els aspectes sobre els quals s'han de pronunciar aquests i evitar així dilacions indegudes dels procediments.

En segon lloc, una major simplificació normativa ha de permetre facilitar la tasca dels operadors jurídics. És del tot necessari derogar disposicions normatives obsoletes, evitar la dispersió normativa i donar més poder als ajuntaments i consells insulars, a través de les reformes corresponents en un marc de seguretat jurídica, per poder dur a terme la simplificació pretesa.

Finalment, pel que fa a la simplificació documental, cal tenir present en tot moment el dret de les persones interessades en un procediment a no aportar dades ni documents no exigits per les normes, que ja són en poder de qualsevol Administració o han elaborat aquestes, d'acord amb l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Per aquest motiu, resulta del tot imprescindible incidir en la compartició de dades entre les distintes administracions, així com la interoperabilitat de les dades.

II

Mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 12 de gener de 2024, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, núm. 7, de 13 de gener, es crea la Comissió de Simplificació i Racionalització Administratives de les Administracions Públiques de les Illes Balears, adscrita a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació i integrada, entre d'altres, per representants de totes les conselleries i, en especial, de les que, directament o indirectament, tenen competències relacionades amb les matèries relatives a la simplificació. A més, poden participar-hi els consells insulars, i també les entitats locals de les Illes Balears a través de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

La Comissió té com a finalitat coordinar la definició i l'aplicació de polítiques de simplificació administrativa, i també impulsar i fer el seguiment de mesures concretes per agilitzar els processos administratius, facilitar l'accés als serveis públics i millorar l'eficiència de les administracions públiques de les Illes Balears, tot això per simplificar i modernitzar la gestió pública a fi de fer-la més accessible, efectiva i eficient per a la ciutadania i les empreses.

A més, mitjançant Resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació i president de la Comissió, de 8 de febrer de 2024, es varen nomenar els membres del Grup de Treball de Simplificació Administrativa.

III

Aquest Decret llei s'estructura en un títol preliminar i tres títols específics, vuit disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.

El títol preliminar estableix l'objecte del Decret llei, que consisteix en l'adopció de mesures necessàries, de caràcter extraordinari i urgent, per promoure la simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears. A més, es determina el deure general de promoció de la simplificació administrativa.

El títol I determina les mesures de simplificació normativa i procedimental de caràcter general, que es duen a terme a través de la modificació de diversos textos legals.

En matèria de subvencions, entre d'altres, es preveu la possibilitat que els sol·licitants, els beneficiaris i les entitats col·laboradores es relacionin amb l'òrgan o entitat convocant per mitjans electrònics en determinats supòsits, i que les successives publicacions en el procediment de concessió puguin dur-se a terme a la seu electrònica.  A més, cal destacar l'agilització en el pagament de les subvencions a través de la introducció d'un sistema de comprovació prèvia.

Els procediments d'elaboració de disposicions reglamentàries són cada vegada més extensos, per la qual cosa se simplifiquen els impactes que s'han d'analitzar i els tràmits d'audiència i informació pública i es preveu la possibilitat de dur a terme una memòria d'anàlisi de l'impacte normatiu simplificada. A més, es reformulen els projectes que s'han de sotmetre a dictamen preceptiu del Consell Consultiu de les Illes Balears, atès que s'exclouen els projectes d'ordre del conseller i els projectes de caràcter tècnic, i les seves modificacions, el contingut dels quals vengui determinat per la normativa sectorial o europea.

En matèria de procediment administratiu, en la línia de la normativa estatal, es redueix el termini d'emissió d'informes que provenen d'altres administracions. Així mateix, s'efectuen dues modificacions puntuals. Una, pel que fa als acords de Consell de Govern en l'inici d'expedients de despesa per part de les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional. L'altra, per preveure la consulta a les plataformes d'intermediació de dades o qualssevol altres sistemes electrònics habilitats a aquest efecte per tramitar i resoldre procediments sancionadors.

Finalment, en aquest títol es preveu l'aprovació d'una «Guia de simplificació de procediments de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears» en un termini de sis mesos des de l'aprovació d'aquest Decret llei.

El títol II, que regula les mesures de simplificació normativa i procedimental per àmbits sectorials, es divideix en catorze capítols.

En el capítol I, en matèria d'agricultura, ramaderia, desenvolupament rural, caça, pesca i medi natural, destaquen la modificació de la llei Agrària de les Illes Balears, per tal de simplificar, facilitar i clarificar les obligacions i els requisits dels titulars de les explotacions agràries per exercir aquesta activitat, la racionalització de la gestió del Registre interinsular agrari de les Illes Balears i el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles, així com la modificació de la regulació del règim general de caça, a l'efecte de simplificar la tramitació de les autoritzacions pels aprofitaments cinegètics. A més, s'adapta i es reforça el règim sancionador en matèria de l'Estatut dels productors industrials i agroalimentaris de les Illes Balears, i es modifiquen els requisits derivats de la pandèmia als espais naturals de l'illa de Cabrera.

En el capítol II, en matèria de la mar, el cicle de l'aigua i recursos hídrics, s'escometen les reformes necessàries per donar una solució a l'acumulació d'expedients existent en aquest àmbit. Si bé en els darrers mesos s'ha dut a terme una intervenció decisiva per evitar dilacions innecessàries, es considera d'extraordinària i urgent necessitat l'eliminació de la petició preceptiva de determinats informes perquè la simplificació administrativa pretesa tengui efectes immediats. Cal destacar, en la mateixa línia simplificadora, la necessària regulació de les activitats i usos del sòl a la zona de policia no subjectes a autorització de l'Administració; de les zones inundables i àrees de prevenció de risc d'inundació; de les autoritzacions al domini públic maritimoterrestre per a esdeveniments d'interès general amb repercussió turística i per obres, usos i activitats a trams urbans de platges; i l'autorització o declaració responsable per a usos i activitats a la zona de servitud de protecció de costes (en la línia d'allò que va establir en aquest àmbit la Llei 4/2023, de 6 de juliol, d'ordenació i gestió integrada del litoral de Galícia, avalada per la recent sentència del Tribunal Constitucional 68/2024, de 23 de abril).

En el capítol III, respecte de l'educació, entre d'altres, es regulen els concerts educatius del primer cicle d'educació infantil, i es completen els mòduls econòmics dels concerts educatius. Aquesta forma de finançament implicarà un sistema àgil del finançament en els mateixos termes que els centres educatius públics. A més, s'adopta una mesura retributiva que incideix en la fidelització dels treballadors docents, ja que es corregeixen el cost i els factors que determinen la difícil o molt difícil cobertura de les places a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, com ara el preu mitjà del lloguer d'un habitatge de superfície mitjana en comparació amb la resta del territori de les Illes Balears (així com amb la resta del territori de l'Estat), la doble insularitat o l'efecte de la temporalitat laboral en el sector serveis en relació amb l'increment de l'escolarització d'alumnat nouvingut.

El capítol IV aborda les mesures en matèria d'inversions d'interès autonòmic, respecte de les quals es concreten i amplien els equipaments públics que poden ser objecte de declaració d'inversió d'interès autonòmic. Com a novetat, es preveu que els ajuntaments de Palma i Eivissa, sobre la base del principi d'externalitat positiva inherent a la seva condició de capital, puguin sol·licitar al Consell de Govern la declaració d'inversió d'interès autonòmic de determinats equipaments. D'altra banda, s'introdueix la possibilitat de dur a terme declaracions d'inversions d'interès insular (en el cas d'infraestructures que siguin promogudes, finançades o desenvolupades pels consells insulars) i poder dur a terme aquestes declaracions d'interés als centres educatius privats sostinguts amb fons públics (a l'efecte de disposar d‘un instrument jurídic que permeti, amb la màxima celeritat, millorar o ampliar els equipaments existents i garantir una educació de qualitat a tot l'alumnat dels centres educatius sostinguts amb fons públics). A més, per seguretat jurídica, es completa el marc normatiu amb indicació expressa de l'aplicació del règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats.

En el capítol V s'adopten diverses mesures per reduir les traves burocràtiques en matèria d'energies renovables (amb una important simplificació en projectes de transició energètica).

En matèria d'indústria i emprenedoria, el capítol VI conté una mesura important per reduir el temps d'espera en la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a través de la modificació del model de gestió. Actualment el problema del temps d'espera per a accedir a la prestació del servei d'ITV va directament relacionat amb l'escassetat d'infraestructura de la qual es disposa a les illes.

Diversos informes incideixen en el fet que un règim amb una major dosi de liberalització suposarà un increment exponencial d'estacions en el territori, on els operadors competeixen en diverses variables, com localització, horari, serveis addicionals i preu, alhora que reportarà, a més, altres beneficis per als usuaris:

— Informe E/CNMC/0001/14 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, de juny 2014, estudi sobre el mercat d'inspecció tècnica de vehicles.

— Informe IPN/CNMC/018/16 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, de 13 d'octubre de 2016, sobre el projecte de Reial decret pel qual es regula la inspecció tècnica de vehicles i s'estableixen normes generals d'instal·lació i funcionament de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles.

— Informe 145/2018 de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, de la gestió del servei d'inspecció tècnica de vehicles que han prestat els consells insulars durant el període 2014-2016.

El text de la normativa autonòmica actualment vigent restringeix un dels models que permet la normativa estatal, i està impedint beneficis als usuaris i una expansió de la xarxa d'estacions a les Illes Balears, motiu pel qual és oportú i necessari aprovar un nou marc jurídic autonòmic que coincideixi amb l'estatal i que doni cobertura a tots els possibles models de gestió de la ITV.

El capítol VII, destinat a la mobilitat, conté modificacions puntuals de la normativa reguladora del Consorci de Transports de Mallorca, entre d'altres, perquè pugui dur a terme estudis i informes tècnics sobre la mobilitat a les Illes Balears.

A més, regula els aparcaments dissuasius municipals, amb caràcter extraordinari i temporal. Aquesta mesura té un doble objectiu: d'una banda, millorar la mobilitat durant períodes de major afluència de visitants (especialment als nuclis urbans i a les platges); de l'altra, des d'una perspectiva mediambiental, millorar la qualitat de l'aire dels nuclis urbans (amb els corresponents efectes beneficiosos en la salut de la ciutadania), alhora que es preveu poder revertir el terreny al seu estat original una vegada finalitzi el període d'ús d'aquests equipaments.

La regulació en matèria mediambiental del capítol VIII va enfocada principalment a reduir l'acumulació d'expedients existents també en aquest àmbit amb l'objectiu de simplificar les avaluacions d'impacte ambiental i agilitar l'emissió dels informes.

En primer lloc, se suprimeix la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i es configura un òrgan ambiental unipersonal, tal com hi ha a altres comunitats autònomes i a l'Estat, per garantir una tramitació més àgil dels procediments. Aquesta supressió no suposa en cap cas la reducció de la protecció ambiental a les Illes Balears ja que es continuaran sol·licitant els informes d'impacte ambiental prevists a la normativa. Això sí, els tràmits que es duguin a terme davant l'òrgan ambiental, d'ara endavant unipersonal, seran més àgils amb la nova configuració que se li dona.

En segon lloc, es duen a terme modificacions puntuals dels projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària o simplificada, a fi de racionalitzar-los  i adaptar-los a la normativa estatal.

A més, es regulen les particularitats relatives a la vigència de les declaracions i els informes d'impacte ambiental. Amb aquesta nova regulació es vol donar resposta, entre d'altres, al problema de molts emissaris i altres infraestructures hidràuliques, atès que es pot donar la incongruència que les autoritzacions preceptives i pertinents (per exemple, en matèria de costes), després d'anys de tramitació, es puguin veure denegades o condicionades negativament, per tenir la declaració d'impacte ambiental concedida però caducada i haver de tornar a reiniciar tota la tramitació des de l'inici.

En el capítol IX es duen a terme algunes modificacions puntuals en matèria de funció pública, a través de les quals es completa la regulació de les pròrrogues de les comissions de serveis i de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió.

El capítol X, en l'àmbit de la salut i els serveis socials, regula la Història Social Única, com a instrument que ha d'integrar la informació relativa a la persona usuària dels serveis socials i, si s'escau, dels membres del nucli familiar, així com la comunicació de dades personals entre els serveis sanitaris i socials, i la necessària agilització del règim d'accés a determinats serveis socials dirigits a persones amb diagnòstic de salut mental.

Les modificacions en matèria de turisme del capítol XI s'enfoquen, en primer lloc,  per seguretat jurídica i per facilitar l'aplicació per part dels operadors jurídics, a fer les reformes conseqüents a la supressió de la cèdula d'habitabilitat, la qual cosa redunda a favor de la corresponent simplificació normativa. En segon lloc, i en la línia d'altres mesures mediambientals contingudes en aquest Decret llei, es preveuen expressament, en aquest àmbit, les instal·lacions d'eficiència energètica, i infraestructures per a la recàrrega de vehicles elèctrics i energies renovables.

Respecte de l'urbanisme, destaquen dues mesures del capítol XII.

En primer lloc, l'eliminació de la cèdula de primera ocupació que expedeixen els consells insulars (a excepció del d'Eivissa que, mitjançant l'aprovació d'un Reglament de supressió i reducció de càrregues administratives en matèria d'habitabilitat, urbanisme i patrimoni històric, la va eliminar), la funció de la qual passa a la llicència d'ocupació o primera utilització. Malgrat que ambdós procediments no tenen exactament la mateixa finalitat, resulta que els documents i requeriments per obtenir-les són pràcticament els mateixos i el tràmit de la llicència d'ocupació i primera utilització pot abastar ambdues funcions. D'aquesta manera els promotors ja no han de presentar documentació similar en dues administracions diferents i se redueix la burocràcia. A més, s'escometen unes modificacions puntuals en la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, per suprimir les referències a l'esmentada cèdula d'habitabilitat de primera ocupació i per preveure expressament l'oferta d'habitatges protegits construïts a l'empara de l'establiment d'un dret de superfície a favor de persones físiques o jurídiques.

En segon lloc, l'establiment d'un règim de col·laboració publicoprivada a través de les entitats privades de certificació urbanística, acreditades per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC). Aquest sistema d'externalització, que ha funcionat amb èxit a altres comunitats autònomes, com ara la Comunitat de Madrid o Galícia, permetrà agilitar la concessió de llicències per part dels ajuntaments.

De l'altra, s'efectua una modificació puntual de la reclassificació de sòls urbans sense urbanització consolidada que es va dur a terme a través del Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística. En concret, se suprimeix un incís que establia l'obligació que no hagués transcorregut més de tres anys del darrer acte essencial en la tramitació del procés d'adaptació per poder mantenir la classificació de sòl urbà. Aquesta nova normativa va suposar un escull burocràtic per a alguns municipis que ja havien adoptat l'acord d'aprovació inicial de l'instrument de planejament, situació que és del tot necessari resoldre. L'actual modificació, que desplegarà els efectes des de l'entrada en vigor del Decret llei 10/2022, permetrà als municipis afectats mantenir la classificació com a sòl urbà.

En un sentit semblant, tot i que en aquest cas respecte de la disposició addicional setzena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, s'introdueix una nova disposició transitòria en aquesta mateixa Llei a fi de regular un règim específic d'utilització provisional d'edificacions incloses en els àmbits afectats per la disposició addicional setzena esmentada.

El capítol XIII inclou mesures específiques relatives al finançament de Palma com a capital de les Illes Balears.

Respecte de les mesures en matèria de taxes i exaccions de dret públic del capítol XIV, destaca l'establiment d'exempcions i bonificacions atenent criteris de rendiment acadèmic o socioeconòmics de l'alumnat de les Illes Balears a l'objecte de facilitar a la població de les Illes Balears l'accés als ensenyaments universitaris oficials i als ensenyaments artístics superiors.

El títol III es refereix a les mesures per impulsar la digitalització de les administracions públiques de les Illes Balears, com ara l'automatització de l'activitat administrativa, l'actuació administrativa automatitzada, la Plataforma d'Interoperabilitat de les Illes Balears i l'adhesió de les entitats locals de les Illes Balears, el Sistema de registre electrònic i el Pla de Digitalització de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Les disposicions addicionals primera a cinquena permeten fer front a la mancança de personal en llocs de difícil cobertura en l'àmbit dels serveis socials a l'illa d'Eivissa i als efectes de l'execució de dues sentències en l'àmbit farmacèutic. També es preveu la implantació d'un sistema tecnològic integral en la gestió recaptatòria de la Comunitat Autònoma, així com el cofinançament del Govern de les Illes Balears de les inversions realitzades pels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera en l'àmbit de determinats plans directors sectorials en matèria de residus. A més, s'estableix un termini per tal que els consells insulars duguin a terme la reglamentació corresponent per al funcionament de les entitats privades de certificació urbanística i la determinació dels preus mínim i màxim que han de percebre.

La disposició addicional sisena regula les oficines d'assistència en matèria de registres en les quals els interessats poden ser assistits per un funcionari habilitat per a la identificació i signatura electrònica, o la presentació de sol·licituds a través d'un registre electrònic.

Una altra de les disposicions addicionals, la setena, estableix un procediment de legalització extraordinària d'edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents en sòl rústic, tenint en compte jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem en relació amb els edificis, construccions, instal·lacions i usos fora d'ordenació respecte dels quals hagi prescrit el dret de l'administració a exigir el restabliment de la legalitat urbanística. En tot cas, s'estableix que, en el cas d'habitatges, aquests no es podran destinar a la comercialització d'estades turístiques.

Finalment, la disposició addicional vuitena determina un règim extraordinari de millora d'instal·lacions esportives públiques municipals.

Les disposicions transitòries primera i segona regulen el règim transitori inherent a la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i també el règim transitori derivat de la supressió de la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació. La disposició transitòria tercera estableix el règim transitori en matèria de relacions per mitjans electrònics en convocatòries de subvencions per permetre que els sol·licitants, els beneficiaris i, si s'escau, les entitats col·laboradores que siguin persones físiques es relacionin amb l'entitat convocant a través de mitjans electrònics, en els termes que s'hi estableixen. La disposició transitòria quarta regula el règim transitori en matèria de preus mínims i màxims que poden percebre les entitats privades de certificació urbanística que ja estiguin exercint legalment la seva activitat en qualsevol altre lloc del territori espanyol, sempre que compleixin els requisits que s'hi estableixen. Les disposicions transitòries cinquena a setena regulen el règim d'atribucions i funcions en matèria de litoral, la regularització dels emissaris en servei associats a infraestructures públiques de sanejament i construïdes abans de l'entrada en vigor de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i el règim transitori de vigència de les declaracions o els informes d'impacte ambiental. La disposició transitòria vuitena regula un règim d'autoritzacions provisionals derivat d'una de les modificacions operades en matèria urbanística.

La disposició derogatòria inclou la clàusula habitual d'estil per la qual es disposa la derogació de totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a les normes que s'aproven per mitjà del Decret llei, i també la derogació expressa de diverses normes d'acord amb altres mesures de simplificació contingudes en aquest Decret llei. A més, aquesta disposició elimina de l'ordenament jurídic algunes determinacions obsoletes.

La disposició final estableix l'entrada en vigor del Decret llei, una vegada publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el dia 29 de maig de 2024, si bé concreta des de quan desplegaran efectes algunes de les disposicions.

Totes aquestes mesures requereixen l'aprovació de les corresponents normes de rang legal.

IV

El decret llei regulat en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, a imatge d'allò que preveu l'article 86 del text constitucional, constitueix un instrument en mans del Govern de la Comunitat Autònoma per fer front a situacions de necessitat extraordinària i urgent, encara que amb el límit de no poder afectar determinades matèries. Com a disposició legislativa de caràcter provisional que és, la permanència del decret llei en l'ordenament jurídic està condicionada a la ratificació parlamentària corresponent, mitjançant la convalidació, sens perjudici de l'eventual tramitació ulterior del text del decret llei ja convalidat com a projecte de llei pel procediment d'urgència.

D'aquesta manera, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació de necessitat extraordinària i urgent requereix ser explícita i raonada, i que ha d'haver-hi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern.

Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal (entre d'altres, la Sentència 237/2012, de 13 de desembre).

Per tant, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui atendre una situació concreta, dins els objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, especialment pel fet que la determinació de l'esmentat procediment no depèn del Govern (STC 6/1983, de 4 de febrer, fonament jurídic 5; 11/2002, de 17 de gener, fonament jurídic 4; 137/2003, de 3 de juliol, fonament jurídic 3 i 189/2005, de 7 juliol, fonament jurídic 3).

Així mateix, l'apreciació de l'extraordinària i urgent necessitat d'aprovar les mesures que s'inclouen en aquest Decret llei forma part del judici polític o d'oportunitat que correspon al Govern (STC 61/2018, de 7 de juny, fonament jurídic 4; 142/2014, d'11 de setembre, fonament jurídic 3) i aquesta decisió, sens dubte, suposa una ordenació de prioritats polítiques d'actuació; sense que aquesta conclusió pugui enervar-se pel fet que hi hagi altres possibles mesures (STC 156/2021, de 16 de setembre). Alhora, la necessitat ha d'entendre's amb un caràcter flexible i ampli, és a dir, no com una necessitat absoluta que suposi un perill greu per al sistema constitucional, sinó com una necessitat relativa respecte de situacions concretes dels objectius governamentals que requereixen una acció normativa immediata més breu que la requerida per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis (STC 18/2023, de 21 de març, fonament jurídic 2).

En aquest cas, es tracta de mesures de simplificació i racionalització administratives adreçades, principalment, a suprimir les principals traves administratives per a les empreses i la ciutadania que, segons el parer de la Comissió de Simplificació i Racionalització Administratives de les Administracions Públiques esmentada abans, i en darrera instància del Govern de les Illes Balears, resulten de l'anàlisi de la legislació vigent i de la pràctica administrativa en els principals sectors d'activitat socioeconòmica amb una repercussió pública qualitativament i quantitativament important, i que convé corregir com més aviat millor. A aquest efecte, la jurisprudència del Tribunal Constitucional no exigeix ​​que aquesta situació hagi de venir justificada en tot cas amb dades concretes, reals o actuals —o recolzada en aquestes—, ni en informació estadística de procedència oficial o d'un altre tipus (STC 8/2023, de 21 de març), per la qual cosa no es requereix l'aportació de dades exactes en relació amb aquesta situació apreciada discrecionalment pel Govern (STC 14/2020, de 28 de gener).

En aquest sentit, i d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, les necessitats que requereixen d'una acció normativa immediata es vinculen normalment amb situacions de caràcter eminentment socioeconòmic; sobretot quan aquestes situacions es produeixen en el marc d'allò que el Tribunal Constitucional anomena conjuntures econòmiques problemàtiques, per al tractament de les quals el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, d'acord amb els objectius governamentals (STC 137/2003, de 3 de juliol, 40/2021, de 18 de febrer, i 17/2023, de 9 de març).

Certament, la crisi sanitària iniciada l'any 2020 va exigir de les empreses un esforç extraordinari que es va intentar alleugerar mitjançant ajudes públiques. No obstant això, a continuació d'aquesta crisi, quan semblava que es podria assolir un cert nivell de normalitat, l'escalada vertiginosa dels preus provocada per l'increment de la demanda mundial de béns com a resposta de la ciutadania durant el període de recuperació de la normalitat i les restriccions al comerç de determinats països, més reticents a recuperar la normalitat en la vida econòmica i social, va generar tensions en el transport marítim, la qual cosa va provocar retards en el lliurament i en l'increment de les mercaderies en general i, concretament, de les destinades a les Illes Balears. A aquesta pujada de preus es va sumar la guerra a Ucraïna, que encara continua i que no només ha suposat la pujada dels preus dels béns, sinó també del tipus d'interès dels diners, la qual cosa dificulta l'accés al finançament per part de la ciutadania i les empreses.

Tot això ha exigit a les empreses de les Illes Balears un esforç extraordinari i sostingut en el temps que ha amenaçat la supervivència d'aquestes i ha suposat que moltes d'elles hagin de tancar les portes, especialment les petites o les més recents, que es veuen més afectades per l'increment del preu dels diners. Si a això s'hi afegeix que l'escenari d'incertesa econòmica continua encara avui, amb la vigència de la guerra esmentada i, a més, d'una altra guerra entre països del Pròxim Orient i la inestabilitat en les línies de transport marítim internacional, l'Administració de la Comunitat Autònoma està obligada a adoptar mesures per tal d'alleugerar, en la mesura que pugui, la pressió sobre les empreses.

Durant aquest període iniciat per la crisi sanitària, l'Administració pública ha intentat alleugerir la càrrega i compensar l'esforç que s'exigia a les empreses mitjançant subvencions i ajudes. No obstant això, no ha estat suficient per permetre que el teixit empresarial es recuperi totalment, motiu pel qual és urgent actuar des d'una altra vessant, per tal de no perdre més empreses i col·laborar en la creació de llocs de feina estables i de riquesa per a la nostra comunitat autònoma. Sens perjudici que, evidentment, no és possible solucionar els factors exògens a la nostra Comunitat Autònoma, sí que és possible fer una anàlisi dels factors endògens que suposen que les empreses hagin de destinar excessius recursos, ja siguin materials, personals o econòmics, per dur a terme tràmits administratius innecessaris o substituïbles per tràmits menys costosos sens menyscapte, evidentment, del compliment de la legalitat. D'aquesta manera, la major part dels recursos de què disposen les empreses podran destinar-se a l'activitat per a la qual es creen.

En aquest sentit, resulta innegable que ens enfrontam actualment a una conjuntura que es pot qualificar, si més no, d'incertesa econòmica i financera. Aquesta conjuntura és essencialment inherent als riscs derivats de l‘evolució imprevisible de les guerres d'Ucraïna i del Pròxim Orient, i a l'increment continuat dels preus d'aquests darrers anys (amb una variació a l'alça d'un 16,1 % tan sols entre el desembre del 2020 i el desembre del 2023, d'acord amb les dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística) i, consegüentment, del tipus d'interès, cosa que requereix recolzar l'activitat empresarial i alleugerar-ne les càrregues en allò que sigui possible per tal que puguin invertir en la seva pròpia activitat, en la creació de llocs de feina i en creació de riquesa. El decret llei facilita així, de manera immediata, l'adopció de decisions econòmiques susceptibles de rellançar l'economia, en el marc, així mateix, del mandat constitucional de protecció social i econòmica de la família.

L'economia balear ha patit una intensificació de la terciarització, en detriment de la agricultura i pesca, la construcció, i la indústria i energia. Això ha

comportat que el 2023, seguint un camí d'anteriors exercicis, el sector serveis representi el 87 % del pes de l'economia, i és l'únic que ha guanyat en importància. D'altra banda, si es mira el creixement econòmic del 2023, dels 4 sectors esmentats, només la indústria i energia decreix (-1,1 %), mentre que l'agricultura i la pesca (+3,6 %), la construcció (+2 %) i els serveis (+4,1 %) mantenen una tendència a l'alça. Aquestes dades mostren la necessitat creixent d'intensificar sectors com el sector nàutic o la innovació i la tecnologia.

Així mateix, pel que fa a les variables vinculades a la productivitat, l'economia balear presenta resultats deficients en tres dimensions: un nivell sistemàticament més baix que la mitjana europea (en la posició 129 de 234 regions de la UE-27); un perfil contracíclic, que resta resiliència a l'economia davant xocs externs, i una contribució nul·la o negativa a la progressió real de la renda per càpita.

Aquest comportament explica la caiguda de posicions de les Illes Balears al rànquing regional de renda per càpita de la UE-27 al llarg de les dues darreres dècades. Així, s'ha passat de la posició 46, l'any 2001, a la 95, l'any 2019, i la 110, l'any 2022.

Atès aquest escenari, es justifica la necessitat extraordinària i urgent de continuar aprofundint de manera peremptòria en les reformes administratives necessàries, en matèria de simplificació de tràmits i millora de la regulació econòmica, per afavorir que els projectes d'inversió del sector privat es materialitzin en activitat econòmica i generació d'ocupació en el menor temps possible, tant als nostres sectors d'activitat tradicionals, com a aquells que promouen un valor afegit més gran.

I això al marge que, com ha declarat també reiteradament el Tribunal Constitucional, la valoració de la necessitat extraordinària i urgent d'una determinada mesura és independent de la seva imprevisibilitat, i pot tenir origen fins i tot en la inactivitat prèvia del Govern (STC 137/2011, de 14 de setembre; 1/2012, de 13 de gener, i 18/2023, de 21 de març), ja que el que és rellevant no és tant la causa de les circumstàncies que justifiquen la legislació d'urgència com el fet que aquestes circumstàncies efectivament hi concorrin (STC 11/2002, de 17 de gener, i 18/2023, de 21 de març).

D'aquesta manera, el fet que els terminis per a l'aprovació d'una llei ordinària als parlaments autonòmics puguin ser més breus que en el cas de les Corts Generals només constitueix un element més a tenir en compte, particularment en els supòsits en què res no es digui sobre la necessitat i urgència de corregir la situació diagnosticada (STC 137/2011, de 14 de setembre), doncs, una vegada considerades la necessitat i la urgència de les mesures adoptades, no cal fer o aportar un estudi o pronòstic dels riscos que podrien derivar-se si s'espera a la tramitació de la modificació normativa pretesa pel procediment legislatiu ordinari (STC 18/2023, de 21 de març).

Així doncs, aquest Decret llei respon a l'exigència del Tribunal Constitucional que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, que han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Els motius d'oportunitat que s'han exposat, així com les mesures que s'adopten en aquest Decret llei, justifiquen raonadament l'adopció d'aquesta norma d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 29/1982, de 31 de maig, fonament jurídic 3; 111/1983, de 2 de desembre, fonament jurídic 5; 182/1997, de 20 d'octubre, fonament jurídic 3).

D'aquesta manera, la utilització d'aquesta figura normativa compleix els dos pressupòsits de validesa, com són la situació de necessitat extraordinària i urgent i la no afectació a les matèries que li són vedades.

De conformitat amb el que disposa l'article 49 de Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, aquest Decret llei s'ajusta als principis de bona regulació, atenent els principis de necessitat i eficàcia, ja que la iniciativa es fonamenta en l'interès general que suposa la simplificació i racionalització de l'Administració que ha de beneficiar a la ciutadania i les empreses, i el Decret llei és l'instrument més adequat per garantir-ne la consecució.

Ha de tenir-se en compte que la inflació s'ha confirmat mes a mes com el primer problema econòmic aquests dies, tant per a les famílies, que la noten diàriament en l'economia domèstica, com per a l'erari públic, que tot i la millora de la recaptació es veu obligat a escometre despeses extraordinàries.

Així doncs, queda justificada la necessitat i la urgència de l'adopció de les mesures que conté aquest Decret llei, que se sumen a les adoptades anteriorment en matèria de simplificació administrativa, amb independència d'altres que es puguin adoptar en el futur.

La norma s'adequa també al principi de proporcionalitat perquè conté la regulació imprescindible per assolir l'objectiu perseguit.

Igualment, s'ajusta al principi de seguretat jurídica, atès que estableix normes clares que asseguren la millor protecció dels drets de la ciutadania i proporciona certesa i agilitat als procediments.

Quant al principi de transparència, atesa la urgència perquè s'aprovi aquesta norma, s'exceptuen els tràmits de consulta pública i d'audiència i informació públiques, de conformitat amb el que disposa l'article 55.2.c) i h) de la Llei 1/2019.

Finalment, quant al principi d'eficiència, aquest Decret llei no tan sols no imposa càrregues administratives no justificades, sinó que té per objecte eliminar càrregues administratives existents. Això fa que la regulació que conté resulta proporcionada, pel que fa a la necessitat de garantir el principi d'eficàcia en l'aplicació de les mesures adoptades.

Per tant, en el conjunt i en cada una de les mesures que s'hi adopten, concorr, per la seva naturalesa i finalitat, la  necessitat extraordinària i urgent que exigeixen els articles 86 de la Constitució espanyola i 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, com a pressupòsits que habiliten l'aprovació d'aquest Decret llei. Per això, el Govern de les Illes Balears considera plenament adequat l'ús d'aquest instrument per donar cobertura a les disposicions que s'han descrit, atès que respon a l'exigència que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, que són idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Aquest Decret llei es dicta a l'empara dels títols competencials establerts en els articles 23 a 31 i 36 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

TÍTOL PRELIMINAR Disposicions generals

Article 1

Objecte i finalitats

1. Aquest Decret llei té per objecte establir mesures de caràcter extraordinari i urgent per promoure la simplificació i la racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears.

Als efectes d'aquest Decret llei, la simplificació administrativa consisteix a incrementar l'eficàcia i l'eficiència de la gestió administrativa, amb la doble finalitat de millorar tant els serveis a la ciutadania com l'organització i el funcionament intern de les administracions públiques.

D'aquesta manera, la simplificació administrativa es tradueix en l'aplicació de mesures per a la millora de la qualitat normativa, la simplificació normativa, la modernització i la racionalització administratives, la revisió i l'agilització de procediments, la reducció de les càrregues administratives i la transformació digital del sector públic.

2. Les finalitats d'aquest Decret llei són essencialment les següents:

a) Racionalitzar el règim general d'intervenció administrativa establint ordre, simplicitat i oportunitat en l'organització i els procediments que es duguin a terme, mitjançant l'estudi, el disseny i la simplificació d'estructures, funcions, procediments i càrregues, i l'òptima utilització integral dels recursos existents.

b) Simplificar els tràmits administratius necessaris per a la implantació de les iniciatives empresarials al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant l'adopció de mesures orientades a flexibilitzar la tramitació dels procediments, agilitzar-los i reduir-ne la durada temporal.

c) Establir instruments genèrics de caràcter transversal que ajudin a la simplificació, amb una transformació del conjunt de la cultura organitzativa del sector públic, a partir del deure general de totes les entitats i òrgans que integren el sector públic autonòmic de promoure de manera efectiva la simplificació administrativa en els respectius àmbits competencials.

d) Introduir mesures de simplificació en la normativa autonòmica que suposin l'eliminació de traves a la ciutadania i als operadors econòmics en les seves relacions amb l'Administració.

e) Eliminar òrgans col·legiats de l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb vista a procurar més simplificació administrativa i en nom del principi de seguretat jurídica.

f) Continuar avançant en la transformació digital de l'Administració, com a imperatiu essencial, en aquest procés de modernització, racionalització i simplificació.

g) Reforçar l'assistència a la ciutadania en l'accés als serveis públics i remoure els obstacles que limiten el desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears, i facilitar l'exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions mitjançant l'ús i la reutilització de les dades.

 

Article 2

Deure general de promoció de la simplificació administrativa

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de promoure de manera efectiva la simplificació administrativa —procedimental, documental i normativa—en els respectius àmbits de competències, de manera que suposi menys càrrega per a la ciutadania i per als operadors econòmics, i remoure tots els obstacles que la impedeixin o dificultin amb les adaptacions que siguin necessàries, ja siguin de caràcter normatiu o no.

2. La simplificació administrativa s'ha de dur a terme juntament amb la transformació digital de les administracions públiques de les Illes Balears, mitjançant actuacions orientades a millorar i modernitzar els processos.

L'administració electrònica, a través de la informatització dels procediments i la interoperabilitat dels mitjans electrònics, ha de permetre incrementar l'eficàcia i l'eficiència respecte de la ciutadania i les empreses.

3. Els òrgans competents de les administracions públiques de les Illes Balears que considerin que, per complir de forma efectiva les normes contingudes en aquest Decret llei, les normes reguladores d'actuacions i procediments de la seva competència requereixen modificacions, han de dur a terme aquestes modificacions o, si escau, impulsar-les.

Per fer-ho, els òrgans competents de les administracions esmentades han d'identificar i concretar el contingut de les modificacions que s'hagin de fer; i, a més, si escau, han de cooperar i prestar-se mútuament el suport necessari perquè les modificacions es duguin a terme.

4. Quan el procés de simplificació administrativa es desenvolupi en el marc d'un procediment administratiu l'objecte del qual afecti específicament un col·lectiu determinat, s'ha de preveure sempre que sigui possible que participi en el procés esmentat.

Així mateix, es pot sol·licitar la participació d'altres administracions o entitats públiques que intervenguin en la tramitació dels procediments.

5. Les administracions públiques de les Illes Balears han de promoure, en l'àmbit de les respectives competències, el desplegament de mecanismes de coordinació i col·laboració i l'exercici conjunt de facultats d'intervenció sobre activitats, per impulsar la simplificació administrativa i l'agilitat en la tramitació i l'execució de projectes concrets o sectors específics.

 

TÍTOL I MESURES DE SIMPLIFICACIÓ NORMATIVA I PROCEDIMENTAL DE CARÀCTER GENERAL

Article 3

Modificacions del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre

1. El contingut actual de l'article 13 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, passa a ser l'apartat 1 de l'esmentat article i s'hi afegeix un nou apartat, el 2, amb la redacció següent:

2. Quan es compleixin les condicions previstes en la normativa administrativa general, les bases reguladores, o la norma equivalent a què es refereix la lletra a) de l'article 12.1, poden preveure que les convocatòries estableixin l'obligatorietat que les persones físiques sol·licitants de subvencions, els beneficiaris i, si s'escau, les entitats col·laboradores es relacionin amb l'entitat convocant a través de mitjans electrònics.

2. S'afegeix una nova lletra, la lletra j), a l'apartat 2 de l'article 15 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

j) Mitjà de publicació o notificació dels actes que integrin el procediment. En aquest sentit, la convocatòria pot preveure que les successives publicacions del procediment de concessió es duguin a terme a la Seu Electrònica de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb els efectes prevists en l'article 45.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Això s'entén sens perjudici del que disposa l'article 21.4 d'aquest Text refós.

3. L'article 42 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

1. L'òrgan que concedeix la subvenció, o el que prevegin les bases reguladores, durà a terme la comprovació de la justificació documental de la subvenció, d'acord amb el mètode que s'hagi establert en les bases reguladores, per a la qual cosa revisarà la documentació que obligatòriament hagi d'aportar el beneficiari o l'entitat col·laboradora.

Així mateix, l'entitat col·laboradora, si escau, en nom i per compte de l'òrgan que concedeix la subvenció, ha de fer les comprovacions formals que preveu la lletra b) de l'article 28 d'aquest Text refós.

2. En els supòsits en què el pagament de la subvenció es faci amb l'aportació prèvia del compte justificatiu a què es refereix l'article 39.3 d'aquest Text refós, la comprovació formal per liquidar la subvenció pot comprendre exclusivament els documents següents:

a) La memòria d'actuació justificativa del compliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció, amb indicació de les activitats duites a terme i dels resultats obtinguts.

b) La relació classificada de les despeses i les inversions de l'activitat, amb identificació del creditor i del document, l'import, la data d'emissió i, si escau, la data de pagament. En cas que la subvenció s'atorgui d'acord amb un pressupost, s'han d'indicar les desviacions produïdes.

c) El detall d'altres ingressos o subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada amb indicació de l'import i la procedència.

En el supòsit previst en aquest apartat, la revisió de les factures o els documents de valor probatori anàleg que formin part del compte justificatiu han de ser objecte de comprovació en els quatre anys següents sobre la base d'una mostra representativa.

3. Els procediments de reintegrament que s'iniciïn arran de la comprovació formal a què es refereixen els apartats 1 i 2, o de la comprovació material a què es refereixen els apartats 4 i 5, s'entenen sens perjudici del que resulti de les eventuals actuacions de control financer a càrrec de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma.

4. L'òrgan que concedeix la subvenció, o el que prevegin les bases reguladores, ha de comprovar, abans o després de la liquidació de la subvenció segons els casos, i de la manera que estableixin aquestes mateixes bases, que els beneficiaris han duit a terme les activitats subvencionades i que compleixen la finalitat determinant de la concessió, inclòs, si s'escau, el manteniment de les inversions o dels recursos afectes a l'activitat de què es tracti en cada cas durant el termini mínim que puguin establir les bases.

5. En tot cas, les subvencions de capital superiors a 300.000 euros exigeixen, per pagar-les, que l'òrgan gestor competent comprovi el compliment de la finalitat de la subvenció mitjançant una acta o un informe de comprovació material. Excepcionalment, la comprovació material es pot substituir per una justificació documental que constati, de manera raonable i suficient, que s'ha duit a terme l'activitat subvencionada.

Quan les bases reguladores prevegin pagaments fraccionats o avançaments de la subvenció de capital, la comprovació a què fa referència l'apartat anterior s'ha de dur a terme en el moment que aquesta es liquidi i se'n faci el pagament final.

6. La Intervenció General de la Comunitat Autònoma, en l'exercici de les seves funcions, assistirà en els actes de comprovació material de les subvencions de capital d'acord amb el que preveu la normativa reguladora del règim de control intern del sector públic de la Comunitat Autònoma.

4. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 2 de l'article 42 bis del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

En tot cas, la liquidació de la subvenció per l'òrgan gestor competent, així com les actuacions de comprovació formal o material que tenguin lloc posteriorment a la liquidació esmentada d'acord amb el que preveu l'article anterior, no impedeixen ni afecten altres actuacions ulteriors de control intern o extern, previstes en aquesta Llei i en la resta de la legislació aplicable per part dels òrgans competents en cada cas, amb l'abast i les conseqüències jurídiques corresponents.

Article 4

Modificacions de la Llei 5/2010, de 16 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears

1. L'apartat 7 de l'article 18 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

7. Projectes de disposicions reglamentàries del Govern i l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, excepte els següents:

a) Els de caràcter organitzatiu o les seves modificacions.

b) Els projectes d'ordre de conseller.

c) Els de caràcter tècnic, i les seves modificacions, el contingut dels quals estigui determinat per la normativa sectorial o europea.

d) Els projectes reglamentaris en relació amb texts consolidats de caràcter reglamentari, excepte els harmonitzats en els termes prevists en l'article 62.4 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

2. L'article 19 de la Llei 5/2010 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 19

Consulta facultativa

Amb caràcter facultatiu, es pot demanar el dictamen del Consell Consultiu en els casos següents:

a) Projectes i proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament de les Illes Balears.

b) La resta d'avantprojectes de llei elaborats pel Govern, diferents dels de consulta preceptiva.

c) Convenis o acords de cooperació amb altres comunitats autònomes.

d) Instruments de planificació sectorial o territorial aprovats pel Govern o pels consells insulars.

e) Conflictes de competències entre l'Administració de la Comunitat Autònoma i altres administracions públiques de les Illes Balears.

f) Els projectes d'ordre de conseller.

g) Els de caràcter tècnic, i les seves modificacions, el contingut dels quals estigui determinat per una llei sectorial o per la normativa europea.

h) Qualsevol altre assumpte quan ho requereixi la seva especial transcendència a judici del president o la presidenta de les Illes Balears o dels presidents dels consells insulars en els casos a què fa referència l'article 21.d) d'aquesta Llei.

Article 5

Modificacions de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

L'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. La iniciació de qualsevol expedient de despesa per part de les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional, del qual es puguin derivar obligacions econòmiques per a l'entitat superiors a 1.000.000 d'euros o a 2.000.000 d'euros en expedients de despesa corrent o de capital, respectivament, requereix l'autorització del Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'entitat.

Aquesta autorització ha de tenir lloc prèviament a l'adopció del compromís jurídic corresponent, a partir de la documentació que integri l'inici de l'expedient de despesa en cada cas, com també la informació addicional que, si escau i a aquest efecte, s'estableixi reglamentàriament.

Article 6

Modificacions de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears

1. Les lletres b) i e) de l'apartat 1 de l'article 58 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, queden modificades de la manera següent:

b) Audiència dels interessats, directament o per mitjà de les entitats que els agrupin o representin reconegudes per llei i les finalitats de les quals tenguin relació directa amb l'objecte de la disposició. No serà necessari aquest tràmit quan les entitats esmentades hagin participat per mitjà d'informes o consultes en el procés d'elaboració normativa.

e) Informació pública, quan resulti preceptiva o sigui convenient a criteri de l'òrgan responsable de la tramitació.

2. S'afegeixen dos nous apartats, els apartats 4 i 5, a l'article 58 de la Llei 1/2019 esmentada, amb la redacció següent:

4. La participació ciutadana en el procediment d'elaboració de les disposicions normatives de la Comunitat Autònoma, conforme al que estableix aquesta Llei, es farà a través del lloc web habilitat que es preveu en l'article 51, en el qual la ciutadania tindrà accés a la informació i podrà participar en els tràmits d'informació pública i d'audiència.

5. Per acomplir els tràmits d'informació pública i d'audiència prevists en aquest títol, serà suficient que els òrgans responsables de la tramitació de les disposicions normatives insereixin el corresponent anunci en el lloc web de participació ciutadana en l'elaboració normativa, amb indicació del termini de durada del tràmit, sens perjudici que es facin públics també per qualsevol altre mitjà.

3. L'apartat 1 de l'article 59 de la Llei 1/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. L'avantprojecte de llei, el projecte de decret legislatiu o el projecte de reglament s'han de sotmetre preceptivament als informes i dictàmens següents, que es poden impulsar de manera simultània:

a) El dictamen del Consell Econòmic i Social, en els casos que preveu la normativa reguladora.

b) L'informe d'avaluació d'impacte de gènere, en els termes que preveu la normativa sobre igualtat.

c) En cas de regular un supòsit en què els efectes del silenci administratiu siguin desestimatoris, un informe que motivi les raons d'interès general que ho justifiquin.

d) Quan s'estableixin limitacions per accedir a activitats econòmiques i serveis o mesures que restringeixin la llibertat d'establiment, un informe que motivi que hi concorren raons d'interès general i que es respecten els principis de necessitat i proporcionalitat, en el marc del que disposa la legislació bàsica estatal en matèria de lliure accés a les activitats de serveis i de garantia de la unitat de mercat.

e) Altres informes o dictàmens que resultin preceptius de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.

4. L'apartat 4 de l'article 59 de la Llei 1/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

4. Sempre que la normativa específica no estableixi un altre termini, els informes s'han d'emetre en un termini de deu dies.

5. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 60 de la Llei 1/2019 esmentada, amb la redacció següent:

3. Quan s'estimi que de la proposta normativa no se'n deriven impactes apreciables en cap dels àmbits enunciats en les lletres b) a g) de l'apartat 2 d'aquest article, o que aquests no són significatius, es pot elaborar una memòria abreujada.

La memòria abreujada ha d'incloure la justificació dels motius pels quals s'elabora de forma abreujada i, almenys, els continguts següents:

a) L'oportunitat, la necessitat i l'adequació de la proposta normativa en els termes que estableix la lletra a) de l'apartat 2 anterior.

b) La identificació del títol competencial prevalent.

c) La llista de les normes que queden derogades, si n'hi ha.

d) L'impacte pressupostari i econòmic, si n'hi ha.

e) La descripció de la tramitació i les consultes duites a terme.

f) Altres impactes prevists per normes amb rang de llei quan l'òrgan competent per subscriure la memòria els consideri rellevants.

 

Article 7

Modificacions de la Llei 10/2023, de 5 d'abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears

1. L'article 5 de la Llei 10/2023, de 5 d'abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 5

Vinculació als principis i als objectius

Els principis i els objectius d'aquesta Llei han d'orientar l'activitat de les entitats públiques sotmeses a l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei.

2. L'article 6 de la Llei 10/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 6

Perspectiva intergeneracional en l'activitat normativa

La perspectiva intergeneracional i la prevenció de qualsevol impacte negatiu sobre el benestar de les generacions presents i futures han d'orientar les polítiques públiques.

A aquest efecte, per mitjà de la consulta prèvia a què fa referència l'article 55 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, la societat civil podrà expressar el seu parer sobre les qüestions de la norma projectada que potencialment puguin afectar el benestar de les generacions presents i futures.

3. L'apartat 2 de l'article 9 de la Llei 10/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. La Comissió és un òrgan col·legiat consultiu i independent.

4. L'article 17 de la Llei 10/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 17

Funcionament de la Comissió

Les funcions de la Comissió són les següents:

a) Elaborar guies d'orientació per avaluar l'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures en els àmbits en què es consideri adient.

b) Assessorar i formar els organismes públics que així ho sol·licitin sobre la manera d'avaluar l'impacte de la seva actuació a llarg termini, sempre que la capacitat de feina li ho permeti.

c) Elaborar informes valoratius en matèries que no siguin competència pròpia de les administracions públiques de les Illes Balears, d'ofici o a petició d'aquestes, que ha de fer públics i trametre a les institucions competents.

d) Qualsevol altra que li sigui encomanada legalment o reglamentàriament.

5. La disposició final segona de la Llei 10/2023 esmentada queda modificada de la manera següent:

Disposició final segona

Vigència

Aquesta Llei entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 8

Consulta a sistemes electrònics habilitats en el marc de procediments sancionadors

Els òrgans de les administracions públiques de les Illes Balears competents per tramitar i resoldre els procediments sancionadors poden accedir a les dades de caràcter personal relatives als presumptes responsables que estiguin directament relacionades amb la investigació dels fets constitutius d'infracció, garantint una protecció adequada de la informació tractada i els serveis prestats per mitjans electrònics a fi d'assegurar la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, l'autenticitat, la disponibilitat i la conservació de les dades, d'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE; la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i el Reial decret 311/2022, de 3 de maig, pel qual es regula l'Esquema Nacional de Seguretat.

Aquest accés s'ha d'articular mitjançant una consulta a la Plataforma d'Interoperabilitat de les Illes Balears (PINBAL) a la qual es refereix l'article 67 d'aquest Decret llei o qualsevol altre sistema electrònic habilitat a l'efecte.

Article 9

Guia per simplificar els procediments de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

El Consell de Govern, mitjançant un acord, ha d'aprovar una guia per simplificar els procediments de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.

Els consells insulars i la resta d'entitats locals de les Illes Balears podran aplicar aquesta guia en els seus procediments.

 

TÍTOL II MESURES DE SIMPLIFICACIÓ NORMATIVA I PROCEDIMENTAL PER ÀMBITS SECTORIALS

Capítol I Mesures en matèria d'agricultura, ramaderia, desenvolupament rural, caça, pesca i medi natural

Article 10

Modificacions de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears

1. L'apartat 1 de l'article 11 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

1. Els consells insulars, per causes degudament justificades i per a projectes socials, científics, administratius i educatius, a proposta del conseller competent en matèria agrària, amb la tramitació prèvia del procediment corresponent, poden quedar eximits de complir alguns dels requisits que estableix la legislació agrària i urbanística per a l'exercici de l'activitat i la inscripció en el registre pertinent, quan s'hagin valorat les circumstàncies concurrents i s'acrediti l'existència d'un interès prevalent.

2. L'article 111 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 111

Paràmetres i condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions

1. Les condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a les activitats agràries i complementàries, i les condicions d'ús, són les que estableixen aquesta Llei i la normativa territorial i urbanística.

2. No computen a l'efecte d'ocupació ni d'edificabilitat les superfícies no cobertes que no estiguin pavimentades de material impermeable, els hivernacles o umbracles per a la producció vegetal no pavimentats interiorment, les basses de reg, els femers, les zones d'espera per munyir o les àrees d'acumulació de fems i purins que hagin d'estar pavimentats, d'acord amb el Codi de bones pràctiques agràries de les Illes Balears i la Directiva del Consell 91/676/CEE.

3. Per a edificacions de nova planta, la parcel·la on es vulgui edificar ha de tenir una superfície mínima de 14.000 m² sens perjudici que es tracti d'una finca funcional d'acord amb la legislació hipotecària i sempre que ho permetin els instruments de planejament urbanístic i territorial. No obstant això, aquesta superfície mínima no és aplicable a les actuacions en explotacions agràries prioritàries, a les infraestructures de reg ni als hivernacles per a cultius.

Les obres de construcció i instal·lació d'hivernacles per a la producció vegetal i els sistemes i les infraestructures de reg necessaris per a la producció agrària seran objecte de comunicació municipal prèvia.

4. Els edificis s'han d'ubicar de manera que afavoreixin l'explotació agrària de la finca i la protecció del sòl més fèrtil.

5. El règim de les construccions i els usos no relacionats directament amb l'activitat agrària o complementària no són objecte de regulació d'aquesta Llei.

3. La lletra a) de l'apartat 2 de l'article 112 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificada de la manera següent:

a) Que l'explotació agrària inscrita en el registre agrari generi almenys mitja unitat de treball agrari a Mallorca i a Menorca, 0,4 unitats de treball agrari a Eivissa i 0,3 unitats de treball agrari a Formentera, llevat que es tracti d'infraestructures d'emmagatzematge d'aigua per a reg, en què serà suficient la generació de 0,3 unitats de treball agrari en tots els casos.

4. L'article 114 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 114

Exoneració de condicions urbanístiques

1. D'acord amb l'article 21.3 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, l'administració pública competent en matèria agrària, per les característiques de l'activitat de què es tracti o per qualsevol altra circumstància de la seva competència, degudament acreditada en l'expedient, pot exonerar, de manera total o parcial, del compliment de les condicions que estableixi el planejament territorial o urbanístic relatiu a les edificacions, les construccions i les instal·lacions agràries i complementàries, llevat de les agroturístiques i d'agricultura de lleure.

2. Les explotacions agràries on estiguin ubicades les edificacions, les construccions i les instal·lacions agràries i complementàries susceptibles d'exoneració de les condicions d'edificació i instal·lació han d'estar inscrites en el registre insular agrari i complir la condició de preferents.

3. Les edificacions, construccions i instal·lacions esmentades poden ser exonerades totalment o parcialment de les condicions urbanístiques següents:

a) Les condicions de l'edificació i la instal·lació: la superfície construïble, l'ocupació, l'altura, el volum i les característiques tipològiques, estètiques i constructives.

b) Les condicions de la posició i la implantació: la ubicació dins la parcel·la i les reculades.

4. Les edificacions o instal·lacions no poden ser exonerades del paràmetre de reculada a vial o a camí públic previst pel planejament.

Pel que fa als llindars amb parcel·les de titularitat privada, només es pot exonerar del paràmetre de reculada si aquesta possibilita l'alineació de l'edificació als llindars, amb el consentiment escrit de la propietat de la parcel·la contigua.

5. La sol·licitud d'exoneració de qualsevol de les condicions urbanístiques esmentades ha d'anar acompanyada d'una memòria agronòmica, que justifiqui i valori tècnicament la necessitat i la conveniència de l'exoneració i la inexistència d'alternatives viables que no requereixin exoneració.

A més, si escau, ha de fixar les mesures protectores, correctores o compensatòries adequades.

6. En el cas que el projecte estigui sotmès a avaluació ambiental, les eventuals mesures protectores, correctores o compensatòries s'han d'establir en el marc del procediment ambiental.

7. L'exoneració de paràmetres legitima l'ajuntament per atorgar la llicència urbanística que correspongui, sens perjudici del marge d'apreciació d'altres organismes, d'acord amb la regulació dels supòsits de l'article anterior, de la intervenció preventiva en l'edificació i l'ús del sòl i, en particular, de les normes d'aplicació directa.

5. L'article 117 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 117

Règim d'infraestructures i dotacions de servei relacionades amb les explotacions agràries a sòl rústic

1. Les infraestructures i les dotacions de servei vinculades a una explotació agrària, llevat de les xarxes i les instal·lacions de reg, es regeixen per la normativa territorial i urbanística.

2. En les infraestructures de reg promogudes per l'administració pública competent en matèria agrària, d'interès autonòmic, insular o supramunicipal, no és necessari obtenir cap tipus de llicència ni presentar una comunicació prèvia davant l'ajuntament.

3. Es considera un ús admès, no subjecte a la declaració d'interès general, la implantació d'energies renovables per a l'autosuficiència energètica de les explotacions agràries.

Aquestes instal·lacions no estan subjectes al permís d'instal·lació ni a la declaració responsable per a l'inici i l'exercici de l'activitat, ni a la llicència urbanística municipal, en els casos prevists en l'article 48 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, amb independència que evacuïn o no energia excedent a la xarxa de distribució, ni tampoc es consideren una activitat secundària a l'activitat principal.

6. S'afegeix una disposició addicional nova, la tercera, a la Llei 3/2019 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició addicional tercera

Procediment extraordinari d'incorporació a l'ordenació d'edificacions, construccions i instal·lacions agràries construïdes amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears

1. Les edificacions, les construccions i les instal·lacions destinades a usos agraris, ubicades a una explotació agrària, existents el dia 29 de maig de 2024 i construïdes amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, es consideren incorporades a l'ordenació amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència, independentment de la qualificació del sòl.

Aquesta consideració no és d'aplicació en el cas d'edificacions, construccions o instal·lacions situades al domini públic maritimoterrestre i les seves zones de servitud.

Tot això, sempre que el dia 29 de maig de 2024 no pertoqui adoptar mesures de protecció de la legalitat urbanística derivades de resolucions administratives o judicials fermes.

S'estableix el procediment per reconèixer aquesta incorporació descrit en els punts següents.

2. La persona titular de la referida edificació, construcció o instal·lació ha de sol·licitar davant l'Administració agrària corresponent a cada illa l'emissió d'un certificat de compliment de les condicions requerides en matèria agrària.

Per poder emetre aquest certificat de compliment, s'han de presentar plànols acotats de plantes i alçats de les edificacions, construccions o instal·lacions, un reportatge fotogràfic d'aquestes, una fotografia aèria d'abans de 1991 i una d'actual, i un certificat d'un tècnic competent en què figuri el compliment de les condicions.

3. L'Administració agrària ha de comprovar d'ofici les corresponents inscripcions en els registres agraris en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Decret Llei i en el moment de l'emissió del certificat de compliment.

L'Administració agrària també ha de dur a terme una visita per comprovar la veracitat de la documentació presentada.

4. La persona interessada ha de presentar davant l'ajuntament del municipi on s'ubiquin les edificacions, construccions o instal·lacions la deguda sol·licitud d'incorporació a l'ordenació amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència.

A la sol·licitud s'hi ha d'adjuntar el certificat emès per l'Administració agrària referit en el punt 2 anterior, així com la resta de la documentació relacionada en aquest punt.

5. Amb tota la documentació de l'expedient, l'ajuntament ha de dictar una resolució d'incorporació a l'ordenació amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència.

En el procediment regulat en els punts anteriors no són d'aplicació els paràmetres i les condicions urbanístiques aplicables amb caràcter general.

7. La disposició transitòria quarta de la Llei 3/2019 esmentada queda modificada de la manera següent:

Disposició transitòria quarta

Atribucions i funcions en matèria agrària a Mallorca

Fins que no es duguin a terme, d'acord amb el que preveu l'article 70 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, les transferències efectives de les atribucions i les funcions en matèria agrària a favor del Consell Insular de Mallorca, les continuarà exercint la conselleria del Govern de les Illes Balears que tengui atribuïda la competència en la matèria.

Article 11

Racionalització en la gestió del Registre interinsular agrari de les Illes Balears i el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles

1. En l'àmbit de les Illes Balears es considerarà que el Registre interinsular agrari de les Illes Balears (RIA) que regula el Decret 43/2015, de 22 de maig, de principis generals i directrius de coordinació en matèria d'explotacions agràries, agràries prioritàries, de titularitat compartida, preferents i d'oci o autoconsum; de regulació sobre l'organització i el funcionament del Registre interinsular agrari i dels registres insulars agraris de les Illes Balears, és el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles (REA) que preveu l'article 6 del Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableix i es regula el Sistema d'Informació d'Explotacions Agrícoles i Ramaderes i el Quadern Digital d'Explotació Agrícola.

2. Les dades del RIA queden integrades d'ofici dins el REA, en els termes que estableix l'apartat 6.

El REA ha de mantenir i recollir les classificacions d'explotacions elaborades de conformitat amb el Reial decret 43/2015, de 22 de maig, que estiguin resoltes i concedides en la data de publicació d'aquest Decret llei.

Pel que fa a la resta d'explotacions que, a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, quedin inscrites en el REA i que no presentin cap sol·licitud de classificació, tant el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) com els consells insulars competents en matèria de registres d'explotacions han de dur a terme les comprovacions oportunes pel que fa als ingressos agraris i la unitat de treball agrari (UTA), a fi de classificar-les directament com d'oci i autoconsum o com a explotacions agràries generals, en funció del compliment dels requisits exigits per a aquests tipus d'explotacions en l'article 38 del Decret 43/2015, de 22 de maig.

Les explotacions inscrites d'acord amb el que estableix el paràgraf anterior que vulguin canviar de categoria o les que es vulguin inscriure en alguna de les altres categories previstes en el Decret 43/2015, de 22 de maig, han de presentar una sol·licitud de classificació i la corresponent documentació mitjançant un tràmit telemàtic a la seu electrònica corresponent dels consells insulars o, en el cas de l'illa de Mallorca, del FOGAIBA.

3. Sens perjudici del que estableix l'apartat següent, el procediment previst en l'article 8.1 del Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, és el previst en el Decret 43/2015, de 22 de maig.

4. D'acord amb l'article 7.1 del Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, els titulars de les explotacions agràries i les empreses connexes, ja siguin persones físiques, jurídiques o ens sense personalitat jurídica, s'han de relacionar amb el FOGAIBA i amb els consells insulars competents en matèria de registre d'explotacions agràries, als efectes del REA i del RIA, exclusivament a través de mitjans electrònics.

De conformitat amb la disposició addicional tercera del Decret 43/2015, de 22 de maig, el FOGAIBA ha de proporcionar l'eina informàtica als consells insulars competents per facilitar als titulars de les explotacions agràries els tràmits per presentar les declaracions responsables d'inscripció, modificació, baixa o informació disponibles a les seus electròniques corresponents.

Un cop fet el tràmit electrònic pertinent d'alta, modificació o baixa en el REA, cada consell insular o el FOGAIBA ha de dur a terme la tramitació de les sol·licituds que li corresponguin en funció de l'àmbit territorial on estiguin ubicades les explotacions.

5. Les sol·licituds de classificació de les explotacions agràries s'han de presentar de forma telemàtica a la seu electrònica corresponent dels consells insulars o, en el cas de l'illa de Mallorca, del FOGAIBA.

La classificació de les explotacions agràries com d'oci o autoconsum es fa d'ofici a les noves declaracions responsables d'inscripció, en funció del compliment dels requisits de l'article 38 del Decret 43/2015, de 22 de maig.

6. De conformitat amb l'article 8.2 del Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, als titulars d'explotacions agràries que hagin presentat el 2023 la sol·licitud única d'ajuts de la política agrària comuna (PAC), se'ls ha de donar d'alta d'ofici en el REA.

Als titulars que estiguin donats d'alta en el RIA i en l'exercici de 2023 no hagin presentat cap sol·licitud única de PAC també se'ls ha de donar d'alta d'ofici en el REA d'aquesta comunitat autònoma.

Els recintes d'aquestes explotacions s'han d'incorporar d'ofici en el REA tant de forma alfanumèrica com gràfica, sempre que aquests recintes formin part de la relació de recintes que integren el Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) que estigui en vigor en el moment d'aquesta incorporació.

Els recintes ocupats per més d'un cultiu o en què la superfície inscrita en el RIA no es correspongui amb la superfície del recinte indicada en el SIGPAC no s'han d'incorporar d'ofici en el REA. Per incorporar-los-hi, s'ha de seguir la tramitació ordinària de modificació de la inscripció en el REA prevista en els apartats 3 i 4 d'aquest article.

Article 12

Modificacions de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, de caça i pesca fluvial

1. L'article 25 de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, de caça i pesca fluvial, queda modificat de la manera següent:

Article 25

Aprofitaments cinegètics dins vedats i plans tècnics de caça

1. Amb caràcter general, els aprofitaments cinegètics dins vedats queden autoritzats únicament amb les previsions i limitacions previstes en la resolució anual de vedes per a cada temporada de caça, en aplicació de l'ordre general de vedes, la normativa comunitària i la coneixença científica i tècnica més recent.

Els vedats que s'acullin a aquestes previsions i limitacions, de règim general, no caldrà que disposin d'un pla tècnic de caça per poder practicar l'activitat cinegètica.

En absència de pla tècnic de caça o havent caducat, els vedats queden acollits al règim general.

2. Alternativament, els vedats que vulguin dur a terme aprofitaments diferents o per sobre dels permesos en la resolució anual de vedes o vulguin fer caça intensiva, han de tramitar un pla tècnic de caça de règim especial o de règim intensiu.

S'entenen per plans tècnics de caça els instruments de gestió de què han de disposar els terrenys cinegètics de les Illes Balears que no es vulguin acollir a les limitacions establertes en la resolució anual de vedes d'acord amb l'apartat anterior, o vulguin dur a terme pràctiques cinegètiques especials.

La seva finalitat és planificar, durant la seva vigència, l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics fora de les previsions de la resolució anual de vedes o en circumstàncies especials.

3. Dins la finalitat esmentada en l'apartat anterior, l'objecte dels plans tècnics de caça de règim especial, intensiu o d'altres tipologies és regular la intensitat de la caça, les seves modalitats i les mesures de gestió de la fauna cinegètica, així com les repoblacions i les amollades, de conformitat amb el que es disposa reglamentàriament.

4. Reglamentàriament, s'estableix el contingut, la tipologia, la vigència i la tramitació dels plans, així com els procediments per fer-ne un seguiment i revisar-los.

5. Els plans tècnics de caça degudament aprovats són obligatoris per als interessats i per a l'administració, i permeten l'exercici de la caça dins el terreny cinegètic, d'acord amb el que estableixin.

6. L'exercici de la caça incomplint la resolució anual de vedes o en absència del pla tècnic de caça quan sigui preceptiu o l'incompliment d'aquest, es considera una infracció administrativa.

2. L'article 44 de la Llei 6/2006 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 44

Zones d'emergència cinegètica temporal

1. Quan l'abundància d'una determinada espècie cinegètica a una comarca resulti especialment perillosa per a les persones o perjudicial per a l'agricultura, la ramaderia, la flora o per a la mateixa caça, l'administració competent en matèria de caça, donant audiència als titulars cinegètics, una vegada efectuades les comprovacions oportunes pot declarar l'esmentada comarca zona d'emergència cinegètica temporal i determinar i aplicar les mesures tendents a eliminar el risc i a reduir les poblacions de l'esmentada espècie.

2. L'expedient de declaració ha de determinar l'espècie o les espècies; l'àmbit territorial de la declaració, que pot ser zonal, comarcal o insular en funció de l'abast dels danys o riscs registrats; els terrenys cinegètics i no cinegètics inclosos afectats, i les causes que fonamenten la declaració, que poden ser els casos prevists en l'article 39.1 d'aquesta Llei.

3. Les mesures pel control poblacional i l'activitat cinegètica previstes en la declaració poden incloure l'ampliació de períodes de caça, la caça en temps de veda, l'ampliació de l'horari de caça, l'ampliació de les quotes de captura, la col·locació d'enllepolidors, l'autorització de nous mètodes i modalitats, l'organització de jornades de caça coordinades en el temps i en l'espai, i altres mesures excepcionals incloses les prohibides amb caràcter general, que d'acord amb l'article 39 d'aquesta Llei es poden autoritzar si són oportunes i proporcionades a la finalitat perseguida.

4. Un cop acabat el termini d'emergència temporal que figuri en la resolució de declaració, els terrenys cinegètics afectats han de comunicar a l'administració competent en matèria de caça, en el termini que s'estableixi a aquest efecte, la informació sobre els resultats obtinguts, el nombre d'exemplars capturats i totes les circumstàncies d'interès que s'hagin produït.

5. Totes les mesures autoritzades i els mitjans de control han de complir les previsions de protecció d'aus previstes en la normativa i en el seu règim d'excepcions.

3. La disposició transitòria quarta de la Llei 6/2006 esmentada queda modificada de la manera següent:

Disposició transitòria quarta

Plans tècnics de caça

1. Els plans tècnics de caça aprovats abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei o de la modificació de la Llei present són vigents fins al termini previst en cadascun. Les referències als plans tècnics que es fa en l'articulat es refereixen als supòsits en què aquests plans tècnics de caça són obligatoris.

2. Els titulars de vedats que disposin de pla tècnic de caça de règim general vigent i es vulguin acollir al règim general previst en l'apartat 1 de l'article 25 d'aquesta Llei, poden comunicar-ho a l'administració competent.

La comunicació suposa deixar sense efectes el pla de caça, i el vedat queda sota les regulacions del règim general.

3. Mentre no s'efectuïn nous desplegaments reglamentaris, les repoblacions i les amollades d'espècies cinegètiques autòctones que queden autoritzades als vedats que s'acullin al règim general i no disposin de pla tècnic de caça segons l'apartat 1 de l'article 25 d'aquesta Llei, són les següents: amollades per a caça, en total per temporada cinegètica i per espècie fins a un màxim de 0,7 peces per hectàrea de superfície del vedat, així com amollades per a cria en els mesos de febrer i març per raó de fins a 0,4 peces per hectàrea.

4. Les referències a la vigència dels annexos de caça major que estiguin relacionades amb la vigència dels plans tècnics de caça han de vincular la vigència al certificat de qualitat de caça major en els casos en què els plans tècnics de caça deixin de ser preceptius.

Article 13

Modificació de la Llei 1/1999, de 17 de març, de l'Estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears

Es modifiquen les lletres b) i c) de l'apartat 2 de l'article 35 de la Llei 1/1999, de 17 de març, de l'Estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears, amb la redacció següent:

b) Sanció pecuniària per infracció greu:

• Grau mínim: de 3.001 a 6.000 €
• Grau mitjà: de 6.001 a 20.000 €
• Grau màxim: de 20.001 a 60.000 €

c) Sanció pecuniària per infracció molt greu:

• Grau mínim: de 60.001 a 200.000 €
• Grau mitjà: de 200.001 a 400.000 €
• Grau màxim: de 400.001 a 600.000 €

Article 14

Modificació de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries de l'activitat i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

L'apartat 4 de la disposició transitòria primera de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries de l'activitat i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, queda modificat de la manera següent:

4. La capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu per dia de l'illa de Cabrera Gran es fixa en 300 persones simultàniament en l'àmbit terrestre.

Als efectes d'aquest apartat, no computen en la quota de visitants els següents:

a) El personal funcionari i laboral de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o de les entitats contractades per aquesta, en l'exercici de les seves funcions.

b) El personal de la resta d'administracions públiques en l'exercici de les seves funcions.

c) Els visitants que accedeixin al parc en transport privat amb autorització de fondeig i els visitants amb reserva al refugi.

d) Els grups organitzats o individus amb finalitats científiques, de divulgació o de gestió que disposin d'una autorització expressa de la direcció del parc.

 

Capítol II Mesures en matèria de la mar, el cicle de l'aigua i els recursos hídrics

Article 15

Activitats i usos del sòl a la zona de policia no subjectes a autorització de l'Administració hidràulica

1. En desplegament del que preveu l'article 78 ter del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, i en exercici de les competències establertes en l'article 30.8 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, no és necessària autorització de l'Administració hidràulica de les Illes Balears per a altres activitats i usos del sòl no inclosos en l'article 78 bis del Reglament del domini públic hidràulic esmentat que puguin alterar el relleu natural per la reparació d'edificacions existents amb canvi d'ús o per dur a terme qualsevol tipus de construcció, sempre que es verifiqui qualsevol dels requisits següents:

a) Que el pla d'ordenació urbana corresponent, o altres figures d'ordenament urbanístic o sectorial, hagin estat objecte d'informe per l'organisme de conca i reculli les oportunes previsions a l'efecte.

b) Que l'administració o l'òrgan que hagi d'atorgar la llicència, l'autorització o el permís disposi d'un estudi hidrològic o hidràulic elaborat o validat per l'Administració hidràulica en els termes que preveu l'article següent d'aquest Decret llei.

2. En tot cas, l'administració o l'òrgan que hagi d'atorgar la llicència, l'autorització o el permís per a les obres a què es fa referència anteriorment ha de tenir en compte les previsions contingudes en el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, particularment en l'article 94 d'aquest Text refós, i també les disposicions de desplegament i execució que contenen el Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic; el Reial decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, i els plans d'inundació i altres plans aprovats per l'Administració hidràulica i publicats en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, així com els estudis hidrològics o hidràulics als quals es refereix l'apartat anterior d'aquest article.

3. Als efectes prevists en l'apartat anterior, la persona que vulgui executar les obres ha de presentar la documentació següent:

a) Davant l'administració o l'òrgan adient que atorgui la llicència, l'autorització o el permís, i sens perjudici del que preveu el planejament urbanístic, territorial o sectorial o la legislació que sigui aplicable, la documentació tècnica necessària, incloent-hi un projecte justificatiu o una altra documentació complementària en funció de cada supòsit sobre la possible afecció de les obres al domini públic hidràulic i a terceres persones.

En el cas d'afecció a tercers, l'administració o l'òrgan que atorgui la llicència, l'autorització o el permís pot acordar l'inici d'un període d'informació pública per un termini no inferior a vint dies mitjançant la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el portal d'Internet de l'Administració hidràulica de les Illes Balears.

b) Davant l'Administració hidràulica de les Illes Balears, una comunicació.

4. Les previsions que contenen els apartats anteriors d'aquest article s'entenen sens perjudici de les activitats i els usos del sòl a la zona de policia per als quals s'exigeix una declaració responsable o una autorització prèvia de l'Administració hidràulica, d'acord amb el que preveuen els articles 78 i 78 bis del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril.

​​​​​​​Article 16

Zones inundables i àrees de prevenció de risc d'inundació

1. L'Administració hidràulica de les Illes Balears ha d'elaborar els estudis hidrològics o hidràulics corresponents per delimitar, revisar o actualitzar la cartografia de zones inundables.

Els estudis esmentats que siguin fets per administracions competents en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i protecció civil o, en els casos a què es refereix l'apartat 5 de l'article 14 ter del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pels promotors, han de ser validats en tot cas per l'Administració hidràulica.

Els tràmits d'informació pública i d'audiència que preveu l'apartat 2 de l'article 14 ter del Reglament del domini públic hidràulic esmentat, s'han de dur a terme de manera simultània i, un cop aprovat o validat l'estudi hidrològic o hidràulic, amb la cartografia corresponent, s'ha de trametre l'expedient a l'òrgan competent de l'Administració de l'Estat perquè l'integri i el publiqui en el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables, moment a partir del qual produeix efectes, sens perjudici que també es publiqui en el Visor de l'Aigua de les Illes Balears.

2. Les zones transitòriament definides com a potencialment inundables, a les quals es refereix l'article 90 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial decret 49/2023, de 24 de gener, quedaran definitivament delimitades en els estudis hidrològics o hidràulics que s'aprovin i es publiquin d'acord amb l'apartat anterior.

3. Les àrees de prevenció de risc d'inundació s'ajustaran a les zones inundables delimitades definitivament d'acord amb aquest article.

Article 17

Autoritzacions al domini públic maritimoterrestre per a esdeveniments d'interès general amb repercussió turística i per obres, usos i activitats a trams urbans de platges

1. La competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per atorgar autoritzacions al domini públic maritimoterrestre per a esdeveniments d'interès general amb repercussió turística a què es refereix l'article 66 del Reglament general de costes, aprovat pel Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, així com per a obres, usos i activitats a trams urbans de les platges, es pot delegar als municipis costaners de les Illes Balears, d'acord amb el que preveu la legislació de règim local.

2. La delegació ha de ser aprovada per acord del Consell de Govern, a proposta del conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, a sol·licitud dels ajuntaments dels municipis costaners interessats, els quals han d'acreditar, en tot cas, que disposen de la capacitat tècnica i de gestió adient per a l'exercici de la competència. L'efectivitat de la delegació requereix l'acceptació de l'ajuntament interessat i la publicació de la resolució o acord corresponent en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. La Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua ha d'exercir les facultats de direcció, coordinació, supervisió, inspecció i qualsevol altra sobre l'actuació municipal que siguin inherents a la delegació de competències. Particularment, els ajuntaments, en relació amb l'exercici de les competències delegades, han de dur a terme les actuacions següents:

a) Trametre a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, en el termini de deu dies, una còpia dels informes emesos, amb indicació del Butlletí Oficial de les Illes Balears en què s'ha publicat la resolució o l'acord corresponent.

b) Atendre adequadament les sol·licituds d'informació que formuli la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

4. La revocació de la delegació s'ha de resoldre, motivadament, per acord del Consell de Govern, a proposta del conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, en els termes i en els casos prevists en la legislació de règim local.

5. Els actes municipals dictats en l'exercici de les competències previstes en aquest article són impugnables, en el termini d'un mes, davant el conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

Article 18

Autorització o declaració responsable per a usos i activitats a la zona de servitud de protecció de costes

1. Els usos i les activitats que es pretenguin dur a terme als espais compresos a la zona de servitud de protecció del domini públic maritimoterrestre requereixen autorització prèvia autonòmica o insular, excepte que estiguin subjectes a declaració responsable d'acord amb l'apartat següent, sens perjudici de les altres autoritzacions o llicències que siguin necessàries per a aquests usos i activitats.

Aquesta autorització prèvia l'atorga la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua si recau sobre sòl rústic i el consell insular corresponent si es tracta de sòl urbà o urbanitzable.

2. Estan subjectes a la declaració responsable davant l'Administració autonòmica o insular les actuacions que es projectin sobre obres, activitats i instal·lacions legalment implantades a la zona de servitud de protecció del domini públic maritimoterrestre que no comportin, d'acord amb el Reglament general de costes, increment de volum, alçada o superfície, ni canvi d'ús.

3. Sens perjudici del que disposa la normativa de costes, en els terrenys compresos a la zona de servitud de protecció s'hi poden fer obres, instal·lacions i activitats que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació.

4. Així mateix, a la zona de servitud de protecció s'hi poden dur a terme obres, instal·lacions i activitats que prestin serveis necessaris o convenients per a l'ús del domini públic maritimoterrestre, entre les quals es troben les següents:

a) Les instal·lacions o activitats que afavoreixin l'ús comú del domini públic maritimoterrestre, singularment de les platges, com els serveis de restauració, vigilància i atenció mèdica, i els esports nàutics.

b) Les instal·lacions desmuntables que permetin la celebració d'espectacles públics i activitats recreatives de temporada.

c) Les instal·lacions esportives descobertes.

d) Les acampades o campaments autoritzats amb instal·lacions desmuntables, en els termes que es determinin reglamentàriament o en la normativa sectorial que sigui aplicable.

e) Les obres i les instal·lacions que millorin l'eficiència energètica d'edificacions i instal·lacions existents que ocupin legalment la servitud de protecció.

f) Les obres i les instal·lacions que executin mesures d'intervenció i protecció establertes en un pla de protecció del paisatge.

g) L'activitat forestal necessària per al manteniment que duguin a terme els titulars de les masses forestals existents.

h) Les activitats, les instal·lacions i les infraestructures vinculades a la prevenció i l'extinció d'incendis forestals.

i) Les activitats agràries i ramaderes necessàries per mantenir les explotacions agràries i ramaderes.

En altres casos, el promotor ha de justificar la necessitat o conveniència que l'obra, la instal·lació o l'activitat de què es tracti empri el domini públic maritimoterrestre, i l'òrgan competent per autoritzar els usos l'ha de determinar i deixar constància de la justificació en la resolució que s'adopti.

Article 19

Modificacions de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears

1. L'article 1 de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 1

Objecte

Constitueixen l'objecte d'aquesta Llei les qüestions següents:

a) L'ordenació dels ports i de les instal·lacions portuàries i marítimes de competència de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, com també la regulació de la planificació, la construcció, l'organització, la gestió, el règim econòmic financer i el de policia administrativa.

b) La neteja i vigilància de les aigües costaneres definides per la legislació estatal d'aigües, en els termes prevists en aquesta Llei i en l'àmbit de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. S'afegeix una nova lletra, la lletra h), a l'article 2 de la Llei 10/2005 esmentada, amb la redacció següent:

h) Prevenir, netejar, preservar i millorar la qualitat de les aigües costaneres i la seva vigilància, inspecció i gestió, en els termes prevists en aquesta Llei i en l'àmbit de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

3. L'apartat 2 de l'article 26 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. Ports de les Illes Balears té encomanat, en els termes que preveu aquesta Llei, l'exercici de les competències executives de l'Administració autonòmica en matèria de ports i d'instal·lacions portuàries i marítimes i altres d'atribuïdes per aquesta Llei o una altra, entre d'altres les aigües costaneres definides en la legislació estatal d'aigües, la prevenció, la neteja, la preservació i la millora de la qualitat de les aigües costaneres i la seva vigilància, inspecció i gestió, en els termes prevists en aquesta Llei i en l'àmbit de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

4. L'article 27 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 27

Funcions

Per complir la seva finalitat institucional, Ports de les Illes Balears exerceix les funcions següents:

a) La gestió, la protecció, el manteniment i la defensa del domini públic portuari que s'hi adscrigui i el que pogués afectar la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) La participació en la planificació portuària i en els procediments d'elaboració de les disposicions reglamentàries que s'hagin de dictar en execució d'aquesta Llei.

c) L'aprovació dels plecs de condicions generals per atorgar autoritzacions d'ocupació del domini públic portuari, com també de les ordenances reguladores dels serveis portuaris.

d) L'aprovació tècnica dels projectes per construir o modificar i explotar els ports, les dàrsenes i la resta d'instal·lacions i obres portuàries que siguin competència de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com la seva projecció, construcció i explotació quan siguin de gestió directa.

e) La tramitació i l'aprovació inicial del Pla general de ports i els plans d'ús i gestió dels ports.

f) El foment de l'activitat econòmica dels ports i l'optimització de la gestió econòmica i rendibilització del patrimoni i dels recursos que tengui assignats.

g) La col·laboració, la cooperació i la participació en la preservació i la millora mediambiental de les aigües costaneres definides en la legislació estatal d'aigües, així com en la prevenció, la neteja, la preservació i la millora de la qualitat de les aigües costaneres, en l'àmbit de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

h) Les relatives a les autoritzacions, les concessions i les llicències regulades en aquesta Llei.

i) La gestió dels serveis portuaris, com també de les activitats complementàries o vinculades.

j) La realització, l'autorització, el foment i el control de les operacions marítimes i terrestres relacionades amb el tràfic i el trànsit portuaris i de les destinades a garantir la seguretat de les empreses i els usuaris.

k) La gestió, l'administració i el control de subvencions i ajudes quan, per raó de la matèria, ho decideixi la conselleria competent en matèria de ports.

l) L'establiment de les tarifes regulades en aquesta Llei per prestar els serveis portuaris que correspongui aprovar a l'Administració portuària.

m) La recaptació del cànon establert per utilitzar el domini públic portuari, de la resta de taxes previstes en aquesta Llei i de qualsevol altre ingrés que li pertoqui.

n) La policia portuària.

o) La potestat sancionadora, en els termes que preveu aquesta Llei.

p) La col·laboració amb la conselleria a què estigui adscrit en les relacions institucionals amb altres administracions i organismes que actuen en matèria de ports.

q) La proposta dels béns i drets que han de ser objecte d'expropiació forçosa.

r) L'elaboració de plans de prevenció, seguretat i emergències a cada un dels ports, d'acord amb la normativa vigent.

s) La col·laboració amb entitats que es dediquen a la protecció del patrimoni marítim de l'àmbit de les Illes Balears.

t) L'elaboració i l'aprovació dels projectes, com també la instal·lació, l'execució, la gestió, el manteniment i l'explotació dels camps de boies prevists en la normativa autonòmica sobre la conservació de la posidònia oceànica, o altres que es poguessin establir per a la protecció ambiental de l'entorn marí i les aigües costaneres, en els termes prevists en aquesta Llei i en l'àmbit de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici dels títols habilitants per ocupar el domini públic maritimoterrestre i de les competències de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

u) La col·laboració, la cooperació i la participació en la vigilància, la inspecció i la gestió de les competències executives de l'Administració autonòmica relacionades amb les aigües costaneres, en els termes prevists en aquesta Llei i sens perjudici de les competències de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

v) La subscripció de convenis i acords de col·laboració amb administracions i entitats públiques o privades per dur a terme actuacions relaciones amb les seves funcions, així com per gestionar instal·lacions portuàries o marítimes no incloses al domini públic portuari autonòmic.

w) La resta de funcions que li assigna aquesta Llei i els estatuts de l'entitat, així com les que li atribueixin el Govern i l'Administració de la Comunitat Autònoma.

5. L'apartat 2 de l'article 33 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. Els estatuts determinen la composició del Consell d'Administració, d'acord amb els preceptes següents:

a) En són membres nats el president —que també presideix el Consell d'Administració—, el vicepresident i el director gerent de Ports de les Illes Balears.

b) Els membres designats, en un nombre que determini els mateixos estatuts, són nomenats per acord del Consell de Govern per un període de quatre anys.

c) Almenys la meitat dels membres designats ho han de ser d'acord amb criteris de competència professional.

d) La composició del Consell d'Administració ha de respectar el principi de representació equilibrada de dones i homes, excepte per raons fonamentades i objectives degudament motivades. S'entén per representació equilibrada la presència de dones i homes de manera que cap sexe superi el 60 % del conjunt de persones a les quals es refereix.

6. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional novena, a la Llei 5/2005 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició addicional novena

Salvaguarda de les competències de l'Administració de l'Estat, dels municipis de les Illes Balears i de la conselleria competent en matèria de medi ambient del Govern de les Illes Balears

1. Les funcions que estableix aquesta Llei relatives a la neteja i la vigilància de les aigües costaneres definides en la legislació estatal d'aigües s'entenen sens perjudici i salvaguardant, en tot cas, les competències que corresponen a l'Administració de l'Estat i als municipis de les Illes Balears.

2. Les funcions que estableix aquesta Llei s'entenen sens perjudici de les competències que corresponen a la conselleria competent en matèria de medi ambient.

 

Capítol III Mesures en matèria d'educació

Article 20

Modificacions de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears

1. L'apartat 6 de l'article 7 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

6. L'Administració educativa, oïdes les organitzacions representatives del sector educatiu privat concertat, ha de regular les condicions i els requisits dels centres privats que vulguin subscriure un concert educatiu amb la finalitat d'ampliar l'oferta educativa del primer cicle d'educació infantil.

2. Es deixa sense contingut l'apartat 7 de l'article 7 de la Llei 1/2022 esmentada.

3. L'apartat 8 de l'article 7 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

8. Els centres públics i els privats de primer cicle d'educació infantil que compleixin les condicions legals, estiguin autoritzats prèviament per l'Administració educativa i formin part de la xarxa pública o hagin subscrit un concert educatiu, poden rebre els ajuts econòmics que es convoquin. Els tipus d'ajuts que convoqui la conselleria han de tenir per finalitat pal·liar la manca de places, contribuir a reduir les desigualtats i afavorir els sectors més vulnerables socialment. Els alumnes d'aquests centres i els dels centres d'educació infantil autoritzats en situació de vulnerabilitat que reuneixin els requisits que s'estableixin, poden rebre els ajuts d'escolarització i menjador que siguin pertinents.

4. L'apartat 4 de l'article 108 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

4. En el cas d'admissió en el primer cicle d'educació infantil als centres públics i als centres privats concertats, l'Administració educativa ha d'establir el mateixos principis i criteris d'admissió que per a la resta de trams educatius i vetlar perquè els infants en situació vulnerable tenguin accés a les places ofertes.

5. L'apartat 3 de l'article 110 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

3. En les condicions que s'estableixin i sens perjudici de les competències que els són pròpies, les administracions poden constituir comissions d'escolarització, que han d'actuar com a òrgans de garantia d'admissió en els processos d'adscripció i d'admissió d'alumnes, les quals han d'estar integrades per representants de l'Administració educativa, de l'Administració local, dels centres educatius públics i dels privats concertats, i de les famílies o tutors.

6. L'apartat 2 de l'article 165 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. Així mateix, la conselleria pot finançar el sosteniment de places per a infants de primer cicle d'educació infantil de centres privats autoritzats que hagin subscrit el concert educatiu, i subvencionar la creació de places per a infants de primer cicle d'educació infantil de centres privats autoritzats d'acord amb les condicions que es regulin a aquest efecte.

7. Es deixa sense contingut l'apartat 3 de la disposició addicional segona de la Llei 1/2022 esmentada.

8. L'apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

4. L'Administració educativa ha de regular el servei complementari de transport escolar per a l'alumnat de l'ensenyament bàsic i de segon cicle d'educació infantil que estigui obligat a desplaçar-se fora de la seva localitat de residència i, en el cas de batxillerat, a desplaçar-se fora del municipi de residència perquè no hi ha l'etapa educativa corresponent, i també ha de promoure mesures, juntament amb les altres administracions públiques, per facilitar el transport a l'alumnat de formació professional.

9. S'afegeix una nova lletra, la lletra i), en l'apartat 4 de la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

i) El complement de lloc de difícil cobertura.

10. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 8, a la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

8. Mitjançant un acord del Consell de Govern s'han de determinar, per a cada curs escolar i per a cada una de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, els llocs de difícil cobertura i de molt difícil cobertura en funció de la ubicació geogràfica, de l'especialitat docent o d'altres criteris que el Consell de Govern pugui determinar.

Així mateix, el Consell de Govern, de conformitat amb els articles 37 i 38 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, i amb l'article 71 d'aquesta Llei, ha de concretar o modificar els imports del complement de lloc de difícil cobertura.

11. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 9, a la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

9. A l'efecte del que preveu el punt 2n de la lletra b) de l'apartat 4 d'aquesta disposició transitòria, es consideren llocs de caràcter singular els que, per la seva perillositat, penositat o toxicitat, es determinin per acord del Consell de Govern, el qual ha de fixar, a més, de conformitat amb els articles 37 i 38 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, i amb l'article 71 d'aquesta Llei, l'import del corresponent component singular del complement específic anual.

12. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria quarta, a la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició transitòria quarta

Xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques

1. La xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques mantindrà la vigència fins al moment que quedin extingits o expiri la vigència dels convenis de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i les entitats privades interessades per millorar l'oferta de places de primer cicle d'educació infantil i les condicions educatives de la primera infància i també els convenis específics de col·laboració subscrits entre el Govern de les Illes Balears i els centres de titularitat privada de la xarxa complementària per establir la gratuïtat del servei d'escolarització bàsica del primer cicle d'educació infantil.

2. Mentre es mantengui vigent la xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques, la conselleria pot subvencionar la creació i finançar el sosteniment de places per a infants de primer cicle d'educació infantil de centres privats autoritzats que en formin part. Així mateix, pel que fa a l'admissió en el primer cicle d'educació infantil, se'ls ha d'aplicar el que preveu l'apartat 4 de l'article 108 i en l'apartat 3 de l'article 110, inclosa la participació de representants d'aquests centres a les comissions d'escolarització.

3. Les disposicions normatives referides als centres privats de primer cicle d'educació infantil adherits a la xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques una vegada aquesta s'extingeixi s'hauran d'entendre referides als centres privats concertats de primer cicle d'educació infantil.

13. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria cinquena, a la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició transitòria cinquena

Servei complementari de transport escolar

A partir del curs escolar 2024-2025, si no s'ha regulat el servei complementari de transport escolar de l'alumnat de batxillerat en els termes que estableix l'apartat 4 de la disposició addicional sisena d'aquesta Llei, i sempre que ho permetin les disponibilitats pressupostàries, l'Administració educativa ha de prestar el servei complementari de transport escolar per a l'alumnat de batxillerat que estigui obligat a desplaçar-se fora del municipi de residència per cursar aquesta etapa.

Això no obstant, l'Administració educativa pot autoritzar la prestació del servei de transport escolar a l'alumnat de batxillerat que resideixi en una localitat o en una zona rural distinta d'on estigui ubicat el centre educatiu al qual assisteix, perquè no disposi d'un centre docent públic d'escolarització, quan hi concorrin dificultats específiques justificades, com ara la llunyania dels espais poblacionals o altres circumstàncies d'interès públic.

Article 21

Modificació del Decret llei 5/2023, de 28 d'agost, de mesures urgents en l'àmbit educatiu i sanitari

S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional única, al Decret llei 5/2023, de 28 d'agost, de mesures urgents en l'àmbit educatiu i sanitari, amb la redacció següent:

Disposició addicional única

Mesures per fomentar l'autorització de centres i la consolidació de places

1. Per fomentar l'autorització de centres, les referències al Decret 58/2019 que es fan en la disposició addicional tercera i en la disposició transitòria setena del Decret 23/2020, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, s'han d'entendre fetes a aquest Decret llei i a la seva data d'entrada en vigor.

2. Per fomentar la consolidació de places, la referència al Decret 131/2008 que es fa en l'apartat 4 de la disposició addicional segona del Decret 30/2020, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Text consolidat del Decret pel qual s'estableix i es regula la xarxa d'escoles infantils públiques i els serveis per a l'educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, s'ha d'entendre feta a aquest Decret llei.

Article 22

Modificació de l'apartat 3 de l'article 31 de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024

L'apartat 3 de l'article 31 de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024, queda modificat de la manera següent:

3. Els mòduls econòmics per unitat escolar dels diferents nivells i modalitats educatius per a altres despeses comprenen les despeses de personal d'administració i serveis, les ordinàries de manteniment, conservació i funcionament, i les quanties que corresponen a la reposició de les inversions reals.

Així mateix, la Conselleria d'Educació i Universitats ha de finançar, amb càrrec a aquests mòduls, el següent:

a) A partir del curs 2023-2024 el Programa d'Acompanyament Escolar (PAE) i a partir del curs 2024-2025 el Programa per a l'Orientació, l'Avanç i l'Enriquiment Educatius PROA+, dirigits als centres educatius privats concertats, en els termes i amb els límits que determini el Consell de Govern mitjançant un acord, així com d'altres que, per la seva mateixa naturalesa, es determinin mitjançant un acord del Consell de Govern.

b) Les despeses específiques de les aules UEECO dels centres educatius privats concertats, en els termes i amb els límits que determini el Consell de Govern mitjançant un acord.

c) A partir de l'1 de gener de 2024 i fins que la Conselleria les assumeixi, totalment o parcialment, les despeses generades pel compliment de les obligacions de Seguretat Social en relació amb els alumnes que facin pràctiques formatives no remunerades, en el cas que aquestes obligacions corresponguin al centre concertat de formació responsable de l'oferta formativa, en el marc del que estableix la disposició addicional cinquanta-dosena del Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions.

d) Les altres despeses de funcionament que aprovi el Consell de Govern mitjançant un acord.

Aquestes despeses s'han de justificar anualment davant la direcció general competent en matèria de centres concertats, d'acord amb els comptes anuals aprovats pels consells escolars, amb la informació que a aquest efecte es requereixi en els models de justificació que aprovi, mitjançant una resolució, la persona titular de la direcció general esmentada.

 

Capítol IV Mesures en matèria d'inversions d'interès autonòmic i insular

Article 23

Modificacions del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora o ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. L'article 1 del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora o ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 1

Objecte i finalitat

Aquest Decret llei té per objecte impulsar la millora o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris i socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears; establir mesures d'agilitació i simplificació dels procediments administratius relatius a l'execució d'obres i inversions públiques per a dotacions d'aquests equipaments públics, i regular els efectes de la declaració d'inversions d'interès autonòmic de les Illes Balears, amb la finalitat d'atendre la demanda creixent de serveis i prestacions en aquests àmbits.

Així mateix, amb caràcter excepcional, les normes que conté aquest Decret llei seran aplicables a altres infraestructures o equipaments públics d'usos diferents dels educatius, de recerca, sanitaris i socials, quan aquests equipaments es considerin d'interès autonòmic i així ho acordi expressament el Consell de Govern.

2. S'afegeix un darrer paràgraf a l'article 4 del Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

Tots els equipaments públics als quals es fa referència poden disposar d'usos secundaris o complementaris que siguin necessaris perquè aquests funcionin adequadament.

3. S'afegeix un darrer paràgraf a l'article 7 del Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

Així mateix, atès el règim jurídic especial dels municipis de Palma i Eivissa establert per la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, en el marc de la legislació bàsica estatal, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i de la legislació sobre règim local de les Illes Balears, així com la Llei 16/2019, de 8 d'abril, de l'estatut especial de capitalitat de la ciutat d'Eivissa, els ajuntaments respectius, mitjançant un acord de la junta de govern local, poden sol·licitar directament al Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria competent per raó de la matèria, que un equipament dels prevists en l'article 1 d'aquest Decret llei sigui declarat com a inversió d'interès autonòmic.

4. S'afegeix un darrer paràgraf a l'apartat 4 de l'article 8 del Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

Així mateix, atès el règim jurídic especial dels municipis de Palma i Eivissa establert per la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, en el marc de la legislació bàsica estatal, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i de la legislació sobre règim local de les Illes Balears, i per la Llei 16/2019, de 8 d'abril, de l'estatut especial de capitalitat de la ciutat d'Eivissa, els ajuntaments respectius, mitjançant un acord de la junta de govern, poden autoritzar directament el projecte una vegada el Consell de Govern hagi aprovat la corresponent declaració d'inversió d'interès autonòmic.

5. L'apartat 6 de l'article 8 del Decret llei 1/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

6. Terminis d'execució de l'actuació

L'administració o l'ens instrumental públic promotor disposa, des de la declaració d'un equipament públic d'ús educatiu, de recerca, sanitari o social com a inversió d'interès autonòmic de les Illes Balears, d'un termini màxim de dos anys per presentar el projecte i de dos anys més a continuació per iniciar-ne l'execució.

L'incompliment de qualsevol dels terminis indicats en aquest apartat determina la caducitat de la declaració.

Això no obstant, en els casos en què es consideri oportú tramitar novament la declaració d'inversió d'interès autonòmic es poden incorporar al procediment els actes i tràmits el contingut dels quals s'hauria mantingut igual si no s'hagués produït la caducitat. A aquest efecte, si el projecte de construcció de l'equipament no ha sofert cap canvi, s'incorporarà en tot cas al nou procediment l'autorització del projecte prevista en l'apartat 4 juntament, si escau, amb l'informe emès per l'ajuntament del municipi on s'ubiqui l'equipament.

L'administració o l'ens públic instrumental promotor disposarà, des de la nova declaració d'interès autonòmic, del termini d'execució de l'actuació establert en el primer paràgraf d'aquest apartat.

6. L'apartat 7 de l'article 8 del Decret llei 1/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

7. Finalització de les obres i utilització de l'equipament

Una vegada acreditada la finalització de les obres previstes i l'adequació d'aquestes als projectes autoritzats per la conselleria, l'ens instrumental públic o, si s'escau, els ajuntaments de Palma o Eivissa, correspon al Govern de les Illes Balears, o als ajuntaments de Palma o Eivissa, segons pertoqui, presentar davant l'ajuntament competent la declaració responsable d'inici i exercici de l'activitat juntament amb el projecte d'activitats executat, als efectes prevists en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

Correspon a l'ajuntament on s'ubiqui l'equipament dictar els actes d'intervenció administrativa, inspecció, control i sanció, d'acord amb el que, amb caràcter general, regula la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

7. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional primera, al Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

Disposició addicional primera

Millora o ampliació de centres educatius privats sostinguts amb fons públics

1. El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d'Educació i Universitats, pot declarar com a inversió d'interès autonòmic les actuacions de millora o ampliació de centres educatius privats sostinguts amb fons públics, en les condicions que determini per executar-les, per la seva especial rellevància per al desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears, quan raons d'interès públic ho aconsellin, amb la finalitat d'atendre la demanda creixent d'escolarització i de serveis educatius, d'acord amb el que disposa el capítol II del títol I de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears.

2. Per declarar una millora o ampliació d'un centre existent com a inversió d'interès autonòmic, el Consell de Govern ha d'identificar l'entitat promotora i el centre concertat per al qual ho sol·licita, les raons d'interès públic que ho justifiquen, els terrenys on s'ubica o s'ha d'ubicar amb indicació expressa de la referència cadastral i la titularitat, ha de determinar l'ús educatiu que s'ha de donar a l'equipament i assenyalar el sistema general d'equipament al sòl urbà o urbanitzable al qual s'adscriu o, si és el cas, informar de la qualificació urbanística dels terrenys on se situa l'equipament si aquest ja existeix.

3. La declaració d'inversió d'interès autonòmic, a més de les determinacions previstes en el capítol II del títol I de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, comporta el següent:

1r. Els terrenys on s'acordi la ubicació de l'equipament educatiu s'han de qualificar automàticament com a sistema general d'equipament d'ús educatiu a sòl urbà o urbanitzable.

2n. Les determinacions urbanístiques de l'equipament han de correspondre a les requerides per al projecte necessari per dur a terme l'actuació i, per tant, no han de dependre del desenvolupament territorial o urbanístic previ ni dels instruments de gestió corresponents, i han de ser efectives immediatament, sens perjudici de donar compliment a les normatives d'accessibilitat, seguretat i activitats, així com de respectar les normes d'aplicació directa previstes en l'article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

3r. L'ajuntament ha d'incorporar al seu planejament, quan es dugui a terme una revisió o una modificació, la regularització urbanística de l'equipament educatiu executat, sens perjudici de la seva efectivitat immediata.

4t. Correspon a l'ajuntament on s'ubiqui l'equipament dictar els actes d'intervenció administrativa, inspecció, control i sanció, d'acord amb el que, amb caràcter general, regula la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

8. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional segona, al Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

Disposició addicional segona

Millora o ampliació d'equipaments dels consells insulars

1. Les disposicions d'aquest Decret llei són aplicables als equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris, socials i altres infraestructures que siguin promogudes, finançades o desenvolupades pels consells insulars.

2. A aquest efecte, les referències a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'han d'entendre fetes als consells insulars respectius, i les referències al Consell de Govern s'han d'entendre fetes a l'òrgan competent de cada consell insular.

9. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional tercera, al Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

Disposició addicional tercera

Aplicació del règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats

A la documentació esmentada en el segon paràgraf de l'article 5 i en el primer paràgraf de l'article 6, com també en la disposició addicional primera, s'hi ha d'adjuntar, si escau, la documentació prevista en l'article 39 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

 

Capítol V Mesures en matèria d'energia

Article 24

Modificacions de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries

1. L'apartat 4 de l'article 2 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, queda modificat de la manera següent:

4. Les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica poden sol·licitar a la direcció general competent en matèria d'energia el reconeixement de la utilitat pública a l'efecte de la declaració d'interès general a què es refereix l'apartat 2 de l'article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears. En aquests casos no es pot exigir la prestació compensatòria per a usos i aprofitaments excepcionals a què es refereix l'article 17 de la Llei esmentada.

El que s'estableix en el paràgraf anterior és aplicable igualment a les infraestructures elèctriques de les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics de potència superior a 250 kW, i igual o superior a 50 kW a l'illa de Formentera. En aquests casos no es pot exigir la prestació compensatòria esmentada.

2. L'article 3 de la Llei 13/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 3

Procediment per a la declaració d'utilitat pública, el reconeixement d'utilitat pública o la declaració d'interès autonòmic energètic

1. El procediment per a la declaració d'utilitat pública o el reconeixement d'utilitat pública de les instal·lacions esmentades en l'article anterior, així com per a la declaració d'interès autonòmic energètic, inclou els tràmits següents:

a) Presentació de la sol·licitud de declaració d'utilitat pública, de reconeixement d'utilitat pública o de declaració d'interès autonòmic energètic acompanyada de la documentació tècnica que s'estableixi per ordre del conseller competent en matèria d'energia.

b) Admissió a tràmit i avaluació, si escau, de la sol·licitud de declaració d'utilitat pública, de reconeixement d'utilitat pública o de declaració d'interès autonòmic energètic per part de la direcció general competent en matèria d'energia.

c) En cas d'admissió a tràmit:

 

1r. Tràmit d'informació pública: consisteix en la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de l'anunci relatiu a la sol·licitud d'autorització administrativa, utilitat pública, reconeixement d'utilitat pública o interès autonòmic energètic. S'ha de publicar tota la informació que consta en la sol·licitud de l'expedient a la pàgina web de la direcció general competent en matèria d'energia. Aquesta informació pública és suficient als efectes dels tràmits d'autorització administrativa prèvia o construcció.

2n. Sol·licitud d'informes a altres administracions i, en tot cas, al consell insular i als ajuntaments corresponents sobre la conformitat o l'oposició al projecte, els quals han d'emetre l'informe respectiu en un termini màxim de trenta dies, de manera que la manca d'emissió de l'informe en aquest termini s'ha d'entendre que implica la conformitat de la institució respectiva.

3r. Comunicació als titulars de béns i drets afectats, i atorgament d'un termini d'un mes per formular-hi al·legacions des de la recepció de la notificació corresponent.

4t. Resolució del director general competent en matèria d'energia.

2. En tot allò que no es defineix en aquest procediment s'ha d'ajustar amb caràcter supletori al procediment definit en la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric; en la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs; en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i en la normativa legal en matèria d'impacte ambiental, si escau.

Article 25

Modificacions de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

1. L'apartat 2 de l'article 20 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, queda modificat de la manera següent:

2. En els nous desenvolupaments urbanístics que prevegin els instruments recollits en l'apartat anterior s'ha de reservar, al municipi, una àrea de sòl destinada a la generació d'energia renovable amb una superfície suficient per produir l'energia que determinin dues hores d'ús diari de la potència mínima de disseny prevista, segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d'agost. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es pot modificar la potència mínima de generació renovable que s'ha d'instal·lar.

A més, en els projectes de les noves edificacions com a conseqüència d'aquest desenvolupament urbanístic s'ha de complir el que estableix l'article 32.3.

2. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 32 de la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

3. En els projectes de les noves edificacions associades a nous desenvolupaments urbanístics s'ha de preveure la preinstal·lació elèctrica per a una instal·lació d'autoconsum col·lectiu, inclosos els armaris per a equips de mesura, que compleixi les condicions tècniques vigents en el moment de presentació del projecte.

3. L'article 43 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 43

Integració en el sistema elèctric de les energies renovables

1. La integració d'energia elèctrica mitjançant energies renovables i la gestió de la demanda poden ser millorades amb la instal·lació d'equips d'emmagatzemament energètic i amb altres elements amb la finalitat de proporcionar capacitat de gestió, assegurar la qualitat del subministrament i minimitzar el desenvolupament de nova xarxa necessària per a aquesta integració.

En funció de l'interès energètic d'aquestes instal·lacions d'emmagatzemament energètic es pot sol·licitar a la direcció general competent en matèria d'energia la declaració d'interès autonòmic energètic. La declaració d'interès autonòmic energètic implica els mateixos efectes que estableix la disposició addicional desena d'aquesta Llei per a la declaració pública.

2. Per facilitar la integració d'energies renovables en el sistema elèctric balear, l'article 48 bis és d'aplicació a totes les línies de transport i distribució d'energia elèctrica amb independència si estan associades o no elèctricament a un sistema de generació renovable.

4. L'apartat 2 de l'article 48 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. No són necessàries l'autorització administrativa prèvia ni l'autorització administrativa de construcció per a les instal·lacions de generació elèctrica mitjançant energies renovables aïllades, les connectades a la xarxa sense excedents i les connectades a la xarxa amb excedents segons la normativa estatal vigent que les regula, ni per a les instal·lacions de producció de petita potència que, per les seves característiques, determini el Pla Director Sectorial Energètic.

5. L'apartat 4 de l'article 48 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

4. Als efectes de tramitació i autorització, les instal·lacions d'evacuació es consideren part integrant de les corresponents instal·lacions d'energies renovables.

Les xarxes d'evacuació d'energia elèctrica de les instal·lacions de producció elèctrica a partir de fonts renovables o d'emmagatzemament elèctric a sòl rústic han de discórrer preferentment per camins públics, per camins privats o per zones públiques. Per resolució del conseller competent en matèria d'energia es poden establir altres mesures alternatives a les anteriors.

En tot cas, s'ha de disposar dels permisos o els serveis necessaris per possibilitar que el titular de la infraestructura d'evacuació tengui accés a qualsevol punt de les instal·lacions.

6. L'apartat 1 de l'article 51 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. Les noves edificacions o les que tenguin un canvi d'ús a sòl rústic han de cobrir la totalitat o part del consum anual elèctric previst mitjançant la instal·lació de generació renovable d'autoconsum. La instal·lació d'autoconsum pot ser aïllada o connectada a la xarxa, i en aquest darrer cas la potència mínima de generació que s'ha d'instal·lar és la que determinin dues hores d'ús diari de la potència prevista calculada segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d'agost. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es pot modificar la potència mínima de generació renovable que s'ha d'instal·lar.

7. Els apartats 1 a 3 de l'article 53 de la Llei 10/2019 esmentada queden modificats de la manera següent:

1. Els espais destinats a places d'estacionament de tots els nous aparcaments de titularitat privada a sòl urbà ubicats en superfície que ocupin una àrea total superior a 1.000 metres quadrats s'han de cobrir amb plaques de generació solar fotovoltaica destinades a l'autoconsum de les instal·lacions de l'aparcament i les instal·lacions associades. Es consideren com a instal·lacions associades a l'aparcament les instal·lacions dels establiments del sector d'activitat secundari i terciari als quals l'aparcament dona servei.

La mínima potència pic total d'autoconsum que s'ha d'instal·lar per a les instal·lacions de l'aparcament i les associades és la que determinin dues hores d'ús diari de la potència prevista, calculada segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, amb el límit màxim de potència que resulti de cobrir la superfície total de les places d'aparcament. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es pot modificar la potència mínima de generació renovable que s'ha d'instal·lar.

2. En les instal·lacions existents de titularitat privada amb un aparcament en superfície a sòl urbà que ocupi una àrea total de 1.500 metres quadrats o més i en què la suma de potències màximes contractades per als subministraments de l'aparcament i les altres instal·lacions associades, segons es defineixen en l'apartat anterior, sigui igual o superior a 50 kW, s'hi ha d'incorporar generació solar fotovoltaica per a autoconsum, bé a l'espai d'aparcament, bé a la coberta de les instal·lacions.

La mínima potència pic total que s'ha d'instal·lar per a les instal·lacions de l'aparcament i les associades és la que determinin dues hores d'ús diari de la potència prevista, calculada segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, amb el límit màxim de potència que resulti de cobrir la superfície total de les places d'aparcament.

3. S'han de cobrir amb plaques solars de generació fotovoltaica els espais destinats a places d'estacionament de tots els aparcaments de titularitat pública a sòl urbà ubicats en superfície que ocupin una àrea total superior a 1.000 metres quadrats.

La superfície que s'ha de cobrir és tota la zona destinada a places d'estacionament dels vehicles. En queden exclosos els vials de circulació, les zones de maniobra, les zones de serveis i les zones amb escassa insolació per l'ombra d'edificis o arbres.

8. Els apartats 2 a 4 de l'article 54 de la Llei 10/2019 esmentada queden modificats de la manera següent:

2. Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables que es declarin d'utilitat pública ubicades a sòl rústic no computen urbanísticament quant als paràmetres d'ocupació i edificabilitat.

3. Igualment, les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable o per a producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables ubicades a aparcaments i altres infraestructures, equipaments o sistemes generals a sòl rústic, bé sigui sobre el terreny, bé sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, tampoc computen urbanísticament quant als paràmetres d'ocupació i edificabilitat.

4. Quan no s'ubiquin en coberta les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable a edificis a sòl rústic, la ubicació alternativa sobre el terreny no computarà urbanísticament quant als paràmetres d'ocupació i edificabilitat en els casos següents:

a) Quan estigui destinada a autoconsum d'instal·lacions públiques de proveïment o sanejament d'aigua (com dipòsits o depuradores) i la superfície ocupada no superi els 1.500 metres quadrats.

b) Quan estigui destinada a autoconsum d'explotacions agràries.

c) Quan estigui destinada a autoconsum d'instal·lacions de reg agrari.

d) En altres supòsits, quan la superfície ocupada per aquestes instal·lacions no superi els 200 metres quadrats.

En tot cas, s'han de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes en els instruments d'ordenació territorial i urbanística.

9. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a l'article 64 de la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

5. Es considera que tots els punts de recàrrega de titularitat pública o privada amb accés públic que disposin d'un conveni per instal·lar-los i explotar-los amb el respectiu ajuntament o amb l'Institut Balear de l'Energia, tenen una funció de servei públic als efectes de l'ocupació de l'espai de domini públic. Aquests punts tenen l'obligació d'integrar-se a la xarxa Mobilitat Elèctrica de les Illes Balears (MELIB), directament o a través d'un acord d'interoperabilitat.

Als efectes del paràgraf anterior, s'entén que un punt de recàrrega és d'accés públic quan hi pot accedir de manera no discriminatòria qualsevol ciutadà lliurement i sense restriccions. Per accedir al punt de recàrrega es pot requerir, segons el cas, un registre, l'autenticació o el pagament d'una tarifa, entre altres mesures.

Aquests punts de recàrrega computen a l'efecte de complir el que estableix l'article 65.1 d'aquesta Llei.

Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es poden establir les condicions d'instal·lació d'aquests punts de recàrrega, com també d'integració a la xarxa MELIB.

10. L'apartat 1 de l'article 66 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. Tots els aparcaments d'edificis no residencials amb més de 40 places d'estacionament han de disposar almenys d'un punt de recàrrega de vehicle elèctric per cada 40 places.

Els aparcaments a edificis no residencials de nova construcció o en què es faci una reforma integral i amb més de 10 places d'estacionament, han de disposar d'almenys un punt de recàrrega de vehicle elèctric i, a més de complir el requisit del paràgraf anterior, han de preveure la infraestructura necessària que possibiliti la instal·lació futura d'un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per cada 5 places.

Els punts de recàrrega indicats en l'article 64.5 computen per complir la condició establerta en els dos paràgrafs anteriors.

11. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional catorzena, a la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició addicional catorzena

Obligatorietat de les tramitacions per mitjans electrònics en determinats procediments en matèria d'energia, indústria, canvi climàtic i atmosfera, així com de la utilització dels tràmits telemàtics específics creats a l'efecte

1. En els següents procediments gestionats per la direcció general competent en matèria d'energia és preceptiva la tramitació telemàtica a través del tràmit telemàtic específic que habiliti l'òrgan competent:

a) La inscripció de certificats d'eficiència energètica dels edificis.

b) La inscripció en el Registre d'instal·lacions d'autoconsum elèctric.

També és preceptiva la tramitació telemàtica a través del tràmit telemàtic específic que habiliti l'òrgan competent en la tramitació de les instal·lacions i els registres en matèria d'indústria, de metrologia, d'activitats radioactives i de mines que duguin a terme les persones físiques que exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria i, en general, la resta de les persones físiques que duguin a terme activitats econòmiques com a empresaris individuals o professionals.

2. En els procediments en matèria d'energia, indústria, canvi climàtic i atmosfera en què, d'acord amb aquesta Llei o amb l'article 14.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els interessats estiguin obligats a relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, quan s'hagi habilitat un tràmit telemàtic específic per fer-ho, s'estableix l'obligatorietat que aquesta relació sigui a través d'aquest tràmit específic.

12. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria setena, a la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició transitòria setena

Actualització de les dades de les instal·lacions del registre de la infraestructura de càrrega de vehicles elèctrics d'accés públic

1. Als efectes establerts en l'article 48.3 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, i a fi de disposar d'informació actualitzada sobre la infraestructura de càrrega de vehicles elèctrics de les Illes Balears d'accés públic, els titulars de les instal·lacions de punts de recàrrega de vehicles elèctrics d'accés públic registrades abans del dia 1 d'octubre de 2024 han de comunicar a la direcció general competent en matèria d'energia la informació que la normativa estatal i autonòmica estableix a través d'un tràmit telemàtic habilitat. Aquesta comunicació s'ha de dur a terme abans del dia 1 d'abril de 2025.

2. Es considera com a infraestructura de punts de recàrrega de vehicles elèctrics d'accés públic la infraestructura de punts de recàrrega de vehicles elèctrics que es trobi a la via pública o que, tot i no trobar-s'hi, sigui accessible per a tots els usuaris de vehicles elèctrics, com ara pàrquings públics i privats, estacions de servei o centres comercials.

​​​​​​​Article 26

Singularitat de Formentera en el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears

En les actualitzacions i les modificacions del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, s'ha de tenir en compte de manera específica la singularitat de Formentera als efectes d'impacte ambiental, visual i de consum de territori.

 

Capítol VI Mesures en matèria d'indústria i emprenedoria

Article 27

Modificacions de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. Aquests projectes tan sols es poden ubicar a sòl classificat com a urbà o urbanitzable i sempre que l'activitat del projecte s'inclogui dins els usos permesos o, en cas contrari, que sigui un ús adequat a la ubicació del projecte. En cap cas no s'entendrà com a adequada la ubicació a zones residencials o d'equipaments, amb l'excepció dels projectes d'instal·lació d'infraestructures de potència total de més de 250 kW, i igual o superior a 50 kW en el cas de l'illa de Formentera, per a la recàrrega de vehicles elèctrics.

Excepcionalment, i tan sols en els supòsits de projectes d'implantació d'energies renovables i d'instal·lació d'infraestructures de potència total de més de 250 kW, i igual o superior a 50 kW en el cas de l'illa de Formentera, per a la recàrrega de vehicles elèctrics, es poden ubicar a sòl rústic comú, sempre que no estigui expressament prohibit pel pla territorial insular corresponent.

2. L'apartat 2 de l'article 3 de la Llei 14/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. La instrucció del procediment correspon a la direcció general competent en matèria d'indústria, excepte que es tracti de projectes d'energies renovables i de recàrrega de vehicles elèctrics, que correspondrà a la direcció general competent en matèria d'energia.

La direcció general que instrueixi el procediment ha de demanar tots els informes que siguin necessaris per a l'avaluació del projecte.

En cap cas, la tramitació del projecte no supleix l'avaluació ambiental o integrada en tots els supòsits en què la normativa mediambiental així ho exigeixi.

S'han de conservar els tràmits ja realitzats, si n'és el cas, amb anterioritat a la iniciació del procediment per a la declaració de projecte industrial estratègic i se n'ha d'evitar la repetició.

3. La lletra d) de l'apartat 1 de l'article 4 de la Llei 14/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

d) La declaració d'interès general, només en els casos de projectes d'implantació d'energies renovables i d'instal·lació d'infraestructures de potència total de més de 250 kW, o igual o superior a 50 kW en el cas de l'illa de Formentera, per a la recàrrega de vehicles elèctrics. En aquests casos no és aplicable la prestació compensatòria per a usos i aprofitaments excepcionals que estableix l'article 17 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

Article 28

Model de gestió de la inspecció tècnica de vehicles

En l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'execució material de les inspeccions tècniques de vehicles es pot efectuar de les maneres següents:

a) Mitjançant la gestió directa del consell insular corresponent, d'acord amb les formes de gestió directa previstes en la legislació de règim local.

b) Mitjançant una societat d'economia mixta.

c) Per empreses privades, amb el seu personal propi i en règim de concessió administrativa o autorització, d'acord amb la distribució territorial i la forma i les condicions de la prestació del servei que, a aquest efecte, determini cada consell insular.

 

​​​​​​​Article 29

Modificació de la Llei 2/2012, de 4 d'abril, de suport als emprenedors i les emprenedores i a la micro, petita i mitjana empresa

L'article 7 de la Llei 2/2012, de 4 d'abril, de suport als emprenedors i les emprenedores i a la micro, petita i mitjana empresa, queda modificat de la manera següent:

Article 7

Simplificació administrativa en matèria de creació, consolidació i creixement d'empreses

El Govern de les Illes Balears ha de promoure la transparència, la participació ciutadana i la col·laboració institucional per aconseguir l'eficàcia i l'eficiència necessàries en matèria de creació, consolidació i creixement d'empreses.

 

Capítol VII Mesures en matèria de mobilitat

Article 30

Modificacions de la Llei 8/2006, de 14 de juny, de creació del Consorci de Transports de Mallorca

1. L'apartat 1 de l'article 1 de la Llei 8/2006, de 14 de juny, de creació del Consorci de Transports de Mallorca, queda modificat de la manera següent:

1. El Consorci de Transports de Mallorca, que es crea mitjançant aquesta Llei, es constitueix d'acord amb el Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears amb la finalitat d'articular la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre les administracions i els ens públics i privats que s'hi adhereixin per exercir de manera conjunta i coordinada les competències que els corresponguin en matèria d'ordenació i gestió del transport públic regular de viatgers, així com de les activitats d'arrendament de vehicles amb conductor i de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme.

2. Els apartats 2 i 3 de l'article 2 de la Llei 8/2006 esmentada queden modificats de la manera següent:

2. Les activitats d'arrendament de vehicles amb conductor i de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme són les regulades com a tal en la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transport terrestre i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

3. L'àmbit territorial d'actuació del Consorci és l'illa de Mallorca, sens perjudici dels estudis i informes tècnics que pugui elaborar sobre la mobilitat a les Illes Balears.

3. L'article 5 de la Llei 8/2006 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 5

Finalitats

El Consorci de Transports de Mallorca té encomanat l'acompliment de les finalitats següents:

a) Planificació, establiment i manteniment d'un sistema comú de transport regular en l'àmbit de Mallorca mitjançant la coordinació i la interconnexió de les xarxes, els serveis i les activitats que l'integren, i de les actuacions dels diferents òrgans i les administracions públiques competents.

b) Potenciació de l'ús del transport públic.

c) Establiment d'un sistema tarifari de transport regular integrat i amb caràcter de servei públic.

d) Racionalització i eficàcia de la gestió del sistema de transport públic de viatgers, tant col·lectiu com en vehicles de turisme.

4. L'article 6 de la Llei 8/2006 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 6

Competències

1. El Consorci de Transports de Mallorca assumeix les competències següents sobre el transport públic regular de viatgers:

a) Les que corresponguin a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o li siguin delegades en matèria d'ordenació i gestió del transport públic regular de viatgers.

b) Les que resultin de l'acord d'adhesió en matèria de transports públic de viatgers dels ajuntaments que s'hagin adherit voluntàriament al Consorci.

2. El Consorci de Transports de Mallorca assumeix les competències següents sobre els serveis d'arrendament de vehicles amb conductor i els serveis de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme:

a) Gestió d'aplicacions tecnològiques de titularitat pública que es pugui implantar a l'illa de Mallorca per gestionar els serveis de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme.

b) Gestió de les àrees territorials de prestació conjunta, definides en l'article 71 bis de la Llei 4/2014, que es puguin constituir a l'illa de Mallorca.

c) Qualsevol altra competència en la gestió dels serveis d'arrendament de vehicles amb conductor i del transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme a l'illa de Mallorca que li pugui delegar l'administració competent.

5. Es modifiquen les lletres d), e) i t) i s'afegeixen les lletres u) i v) a l'article 7 de la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

d) Establir programes d'explotació coordinada per a totes les empreses que siguin prestadores de transport públic regular de viatgers.

e) Analitzar i estudiar l'evolució del mercat global de la mobilitat amb especial atenció al seguiment de l'evolució dels desplaçaments en transport públic i en transport privat, tant a l'illa de Mallorca com al conjunt de les Illes Balears.

t) Elaborar estudis i informes tècnics sobre la mobilitat de les Illes Balears.

u) Elaborar estudis i definir els criteris mediambientals i de congestió del trànsit per atorgar autoritzacions d'arrendament de vehicles amb conductor i de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme a les Illes Balears.

v) Qualsevol altra funció que li sigui encomanada pels ens consorciats conforme a la normativa vigent, en les matèries que constitueixen funcions del Consorci.

6. L'apartat 3 de l'article 9 de la Llei 8/2006 esmentada queda modificat de la manera següent:

3. Els òrgans consultius del Consorci són els següents:

a) La Ponència d'Operadors de Transport Públic Regular de Viatgers.

b) La Ponència de Titulars de Taxis.

c) La Ponència de Titulars de Vehicles d'Arrendament amb Conductor.

d) La Ponència d'Usuaris.

e) L'Observatori de Mobilitat.

7. L'epígraf i l'apartat 1 de l'article 22 de la Llei 8/2006 esmentada queden modificats de la manera següent:

Article 22

La Ponència d'Operadors de Transport Públic Regular de Viatgers

1. La Ponència d'Operadors de Transport Públic Regular de Viatgers és l'òrgan de col·laboració i consulta del Consorci en les matèries de caràcter tecnicoeconòmic relatives als operadors de transport públic regular de viatgers. Està integrada pels representants dels operadors de transport públic i privat que prestin serveis regulars de viatgers.

8. S'afegeix un nou article, l'article 22 bis, a la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

Article 22 bis

La Ponència de Titulars de Taxis

1. La Ponència de Titulars de Taxis és l'òrgan de col·laboració i consulta del Consorci en les matèries de caràcter tecnicoeconòmic relatives al sector del taxi. Està integrada per les associacions més representatives del sector del taxi a l'illa de Mallorca.

2. La composició i el règim de funcionament de la Ponència de Titulars de Taxis han de ser determinats per les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta Llei.

9. S'afegeix un nou article, l'article 22 ter, a la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

 

​​​​​​​​​​​​​​Article 22 ter

La Ponència de Titulars de Vehicles d'Arrendament amb Conductor

1. La Ponència de Titulars de Vehicles d'Arrendament amb Conductor és l'òrgan de col·laboració i consulta del Consorci en les matèries de caràcter tecnicoeconòmic relatives al sector d'arrendament de vehicles amb conductor. Està integrada per les associacions més representatives del sector de vehicles d'arrendament amb conductor a l'illa de Mallorca.

2. La composició i el règim de funcionament de la Ponència de Vehicles d'Arrendament amb Conductor han de ser determinats per les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta Llei.

10. L'epígraf i l'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 8/2006 esmentada queden modificats de la manera següent:

Article 23

La Ponència d'Usuaris

1. La Ponència d'Usuaris és l'òrgan de participació i consulta dels agents institucionals i socials relacionats amb el funcionament del sistema de transport de l'àmbit del Consorci.

11. S'afegeix un nou article, l'article 23 bis, a la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

Article 23 bis

L'Observatori de Mobilitat

1. L'Observatori de Mobilitat és l'òrgan d'estudi, monitorització, participació i consulta dels agents institucionals i socials relacionats amb la mobilitat de les Illes Balears.

2. La composició i el règim de funcionament de l'Observatori de Mobilitat han de ser determinats per les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta Llei.

Article 31

Modificació de la Llei 1/2024, de 16 de febrer, de millora de la regulació dels serveis de transport amb vehicles de fins a nou places a les Illes Balears

L'apartat 2 de la disposició transitòria primera de la Llei 1/2024, de 16 de febrer, de millora de la regulació dels serveis de transport amb vehicles de fins a nou places a les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. La suspensió afecta les autoritzacions d'arrendament de vehicles amb conductor i les llicències d'autotaxi que es puguin sol·licitar a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, així com les pendents d'atorgament a l'entrada en vigor d'aquesta Llei que estiguin en qualsevol fase del procediment, inclosa la de recurs administratiu.

Article 32

Règim extraordinari i temporal d'aparcaments dissuasius

1. De manera extraordinària i temporal, els ajuntaments poden ubicar a sòl rústic aparcaments de vehicles per facilitar la mobilitat en les èpoques de més afluència de visitants.

Aquests equipaments tenen un caràcter provisional i no poden tenir una duració de més de vuit mesos cada any natural.

2. A l'efecte d'aplicar l'apartat anterior, s'han de tenir en compte els aspectes següents:

a) Aquests equipaments provisionals es poden ubicar a qualsevol classe de sòl, públic o privat, i tenen el caràcter d'ús admès.

b) La zona afectada s'ha d'adequar a aquesta finalitat a través de la compactació del terreny o la instal·lació d'estructures provisionals que permetin la recuperació de l'estat original quan finalitzi l'ús o s'esgoti el termini màxim de vuit mesos.

c) La gestió de l'equipament és pública, sens perjudici de la gestió indirecta que es pugui dur a terme d'acord amb la normativa de contractes del sector públic.

d) Per a l'habilitació d'aquests espais s'haurà d'adoptar un acord per l'òrgan competent de l'ajuntament pel qual s'autoritzi aquest ús, la superfície a què es destini i, si escau, les mesures de compactació temporal escaients.

 

​​​​​​​Capítol VIII Mesures en l'àmbit mediambiental

Article 33

Modificació de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

1. L'apartat 1 de l'article 21 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), queda modificat de la manera següent:

1. Es consideren usos o activitats autoritzables els prevists com a tals en els instruments de planejament ambiental per ser, sota determinades condicions, compatibles amb la protecció del medi natural sense deteriorar-ne els valors, com també tots els usos no definits com a permesos o prohibits.

Els instruments de planejament ambiental o les normes de protecció de cada espai natural poden determinar els usos o les activitats autoritzables per a l'exercici dels quals sigui suficient que l'interessat presenti una declaració responsable.

2. L'article 39 de la Llei 5/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 39

Avaluació de repercussions

1. D'acord amb el que estableix l'apartat 4 de l'article 46 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió d'un lloc de la Xarxa Natura 2000, o sense ser necessari per a aquesta, pugui afectar de manera apreciable els espais esmentats, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s'ha de sotmetre a una avaluació adequada de les seves repercussions en l'espai, tenint en compte els objectius de conservació.

2. El promotor del pla, programa o projecte ha de presentar davant l'òrgan substantiu, juntament amb el pla, projecte o programa, un document en el qual s'han de descriure i localitzar totes les actuacions susceptibles de produir impactes, així com les mesures correctores o protectores destinades a minimitzar-los.

L'òrgan substantiu ha de remetre la sol·licitud a l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000 juntament amb la documentació presentada. En el cas d'activitats subjectes a declaració responsable o comunicació prèvia, el promotor pot presentar la documentació directament davant l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000.

3. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria de Xarxa Natura 2000, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s'ha d'establir la documentació que l'òrgan competent en aquesta matèria pot requerir al promotor per valorar de manera adequada la possible afecció al lloc protegit. A més a més, aquest requeriment pot incloure propostes alternatives o millores que contribueixin a mitigar les possibles repercussions sobre els espais de la Xarxa Natura 2000.

4. L'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000 ha d'analitzar si el pla, programa o projecte té relació directa amb la gestió d'un espai de la Xarxa Natura 2000 o si és necessari per a aquesta. En cas negatiu, s'ha de declarar si el pla, programa o projecte pot afectar de forma apreciable els espais esmentats, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes.

5. El termini per dictar la resolució és de dos mesos comptadors des de la data d'entrada de la sol·licitud en el registre de l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000.

6. Mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de Xarxa Natura 2000 s'ha d'establir el procediment d'avaluació de repercussions i els criteris que permetin definir el caràcter apreciable de les possibles afeccions de manera objectiva i particularitzada.

7. En el cas que el pla, programa o projecte s'hagi de sotmetre a l'informe previst en l'article 21 d'aquesta Llei, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits també ha de ser l'encarregat de declarar la possible afecció del pla, programa o projecte a l'espai de la Xarxa Natura 2000. No obstant això, aquesta declaració no és necessària si el pla, programa o projecte és declarat inviable d'acord amb l'informe previst en l'article 21 d'aquesta Llei.

8. Quan es declari que un pla, programa o projecte pot afectar de forma apreciable un lloc de la Xarxa Natura 2000, s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

9. L'avaluació de la possible afecció a la Xarxa Natura 2000 dels plans, programes i projectes que s'hagin de sotmetre directament al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, s'ha de dur a terme en el marc del procediment esmentat.

10. D'acord amb el que estableix l'apartat 4 de l'article 46 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, en vista de les conclusions de l'avaluació, plasmades en la declaració de repercussions a la Xarxa Natura 2000, i sens perjudici del que disposa l'apartat següent, els òrgans competents per aprovar o autoritzar els plans, programes o projectes, o per controlar l'exercici d'una activitat subjecta a la presentació d'una declaració responsable o una comunicació prèvia, només poden manifestar la conformitat amb aquests després d'haver-se assegurat que no causen perjudici a la integritat de l'espai en qüestió i, si és procedent, després d'haver-los sotmès a informació pública.

11. No obstant el que estableix l'apartat anterior, i de conformitat amb el que disposen els apartats 5,6 i 7 de l'article 46 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, es poden autoritzar, aprovar o permetre plans, programes o projectes amb repercussions negatives sobre la integritat dels lloc de la Xarxa Natura 2000 si es compleixen tots els requisits prevists en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

3. L'apartat 1 de l'article 54 de la Llei 5/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. Les infraccions tipificades en els articles anteriors han de ser sancionades amb les multes següents:

a) Les infraccions lleus, amb multa de 300 a 6.000 euros.

b) Les infraccions greus, amb multa de 6.001 a 100.000 euros.

c) Les infraccions molt greus, amb multa de 100.001 a 450.000 euros.

 

Article 34

Modificació de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

a) Els establiments que distribueixin bosses de plàstic sense la consideració de lleugeres o molt lleugeres han de cobrar un preu per aquestes i prioritzar l'ús de materials i plàstics constituïts per polímers naturals i menys agressius amb el medi ambient. En qualsevol cas, han d'estar constituïdes almenys amb un 50 % de plàstic reciclat i no fragmentable. A partir del 2025 el percentatge mínim augmentarà al 70 %.

Article 35

Supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears

Se suprimeix la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), les competències de la qual seran assumides per la direcció general que es determini orgànicament, d'acord amb el que preveu l'article 9 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, amb el règim transitori que estableix la disposició transitòria primera d'aquest Decret llei.

Article 36

Modificacions del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost

1. L'apartat 3 de l'article 3 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, queda modificat de la manera següent:

3. Amb la finalitat d'identificar les persones interessades que han de ser consultades, l'òrgan ambiental de les Illes Balears, i les administracions públiques que puguin actuar com a òrgans substantius, poden crear registres per inscriure-hi les persones físiques o jurídiques que acreditin la condició de persona interessada.

2. L'article 8 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 8

Obligacions d'informació

L'òrgan ambiental de les Illes Balears ha de remetre al ministeri competent en matèria d'avaluacions ambientals la informació sobre els projectes sotmesos a avaluació ambiental que exigeix la legislació bàsica estatal abans del 31 de desembre de cada any.

​​​​​​​3. L'article 9 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 9

Determinació i estructura

1. Les competències com a òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel que fa als projectes, els plans o els programes subjectes a l'avaluació d'impacte ambiental o a l'avaluació ambiental estratègica que hagin de ser adoptats, aprovats o autoritzats per les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, o que siguin objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant aquestes, han de ser exercides per la conselleria competent en matèria de territori, a través de la direcció general que es determini orgànicament, que ha d'actuar amb autonomia i independència funcionals. Així mateix, ha d'exercir la resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent.

2. La dotació de personal i mitjans de l'òrgan ambiental ha de garantir que disposi de coneixements suficients per examinar els estudis i documents ambientals. Tanmateix, si ho troba necessari, pot sol·licitar informes a organismes científics, acadèmics o altres que disposin d'aquests coneixements.

4. L'article 10 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 10

Criteris tècnics o interpretatius

1. Sens perjudici de la potestat reglamentària del Govern i de la persona titular de la conselleria responsable de territori, i també de les instruccions, circulars i ordres de servei que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria per impulsar i dirigir l'activitat administrativa, la direcció general que assumeixi les competències com a òrgan ambiental pot aprovar criteris tècnics o interpretatius per redactar els estudis ambientals estratègics dels plans o els programes i els estudis d'impacte ambiental dels projectes.

2. Així mateix, l'òrgan ambiental pot proposar al conseller competent en matèria de territori que estableixi criteris tècnics o interpretatius per redactar els estudis d'impacte ambiental dels projectes i els estudis ambientals estratègics dels plans o els programes.

3. Aquestes circulars, instruccions o ordres de servei s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el Portal de Transparència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

5. S'afegeix una nova lletra, la lletra c), a l'apartat 4 de l'article 12 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

c) No s'inclouran en els supòsits d'avaluació ambiental els estudis de detall que respectin estrictament els límits i les restriccions que estableix la normativa urbanística per a aquests instruments urbanístics, així com la seva submissió als instruments de planejament dels quals depenen jeràrquicament. Tampoc s'hi inclouran les modificacions de plans d'escassa entitat, que no suposin canvis o variacions fonamentals de les característiques o de les estratègies i directrius dels plans ja aprovats, ni diferències substancials en els efectes prevists o en la zona d'influència, que no modifiquin la classificació del sòl ni incrementin aprofitaments urbanístics ni incideixin negativament en la funcionalitat de les dotacions públiques i que no estableixin nous usos no prevists en el planejament aplicable, excepte en aquest darrer cas que el canvi d'ús suposi establir un ús d'espai lliure o d'equipaments públics a sòl urbà o urbanitzable.

6. Queden sense contingut les lletres g) i h) de l'apartat 2 de l'article 13 del Text refós esmentat.

7. El primer paràgraf de l'apartat 4 de l'article 17 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

4. La informació pública s'ha de fer mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. L'òrgan substantiu ha de fer publicitat d'aquest anunci a la pàgina web o a la seu electrònica.

8. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 5 de l'article 17 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

Respecte de l'anàlisi tècnica de les modificacions de plans, l'informe s'ha de cenyir a l'objecte de la modificació i no referir-se a tots els aspectes del pla. S'ha de tenir en compte únicament l'abast que correspon a l'instrument que s'avalua i no s'han d'avaluar novament els aspectes que ja es van avaluar i informar en el planejament del qual deriven, excepte que hagin transcorregut més de vuit anys des de l'aprovació definitiva del planejament de cobertura. Així mateix, en relació amb les consultes rebudes per part de les administracions afectades, l'anàlisi tècnica només ha de tenir en compte els aspectes referits a l'objecte de la modificació, sens perjudici de recollir altres aspectes relacionats com ara recordatoris o recomanacions.

9. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 18 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

3. Als efectes d'aquest article, la condició d'informe preceptiu i determinant es refereix únicament als instruments d'ordenació que impliquin actuacions d'urbanització en els termes de l'article 7.1.a) del Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre.

10. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a l'article 19 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

5. Si l'òrgan ambiental considera que és necessària informació addicional per poder formular l'informe ambiental estratègic, l'ha de sol·licitar al promotor mitjançant una esmena de deficiències, i informar-ne l'òrgan substantiu, per a la qual ha d'atorgar un termini de deu dies i advertir la persona interessada que, una vegada exhaurit el termini, si no s'ha presentat la documentació requerida o aquesta segueix sent insuficient, amb un informe tècnic previ, es resoldrà que no és possible dictar una resolució fonamentada sobre els possibles efectes significatius del pla sobre el medi ambient perquè no es disposa d'elements de judici suficients o bé que el pla o el programa s'ha de sotmetre a una avaluació ambiental estratègica ordinària, segons correspongui.

11. El primer paràgraf de l'apartat 3 de l'article 21 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

3. La informació pública s'ha de fer mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. L'òrgan substantiu ha de fer publicitat d'aquest anunci a la pàgina web o a la seu electrònica, i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne la màxima difusió entre el públic, sobretot en els projectes de més transcendència.

12. S'afegeix un nou article, l'article 21 bis, al Text refós esmentat, amb la redacció següent:

Article 21 bis

Particularitats relatives a la vigència

1. La vigència de les declaracions o els informes d'impacte ambiental, així com de les modificacions corresponents, és de sis anys comptadors des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. El promotor pot sol·licitar, abans que transcorri el termini establert en l'apartat anterior, la pròrroga de la vigència de la declaració o l'informe d'impacte ambiental per un termini no superior a tres anys, la qual ha de ser acordada per l'òrgan ambiental sempre que no s'hagin produït canvis substancials en els elements essencials que van servir per dur a terme l'avaluació d'impacte ambiental.

La sol·licitud formulada pel promotor suspendrà el termini de sis anys.

3. Un cop transcorreguts el termini i, si s'escau, la pròrroga a què es refereixen els apartats 1 i 2 sense que s'hagi iniciat l'execució del projecte o activitat, la declaració o l'informe d'impacte ambiental perdrà la vigència i en cessaran els efectes propis.

Això no obstant, en els casos en què no s'hagi pogut iniciar l'execució del projecte o l'activitat en els terminis indicats en els apartats 1 i 2 d'aquest article per raó de la manca d'alguna de les autoritzacions que siguin legalment exigibles, per causa no imputable al promotor, es pot atorgar una nova pròrroga pel termini de dos anys, amb la sol·licitud prèvia del promotor a l'òrgan ambiental i acreditant les circumstàncies concurrents.

4. En els casos en què, un cop produïda la pèrdua de la vigència i la cessació dels efectes propis d'una declaració o un informe d'impacte ambiental, el promotor iniciï novament el tràmit d'avaluació ambiental del projecte, l'òrgan ambiental, d'ofici o a sol·licitud del promotor, ha de resoldre, d'acord amb l'article 51 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la conservació dels actes i tràmits el contingut dels quals s'hagués mantingut igual en cas de no haver perdut la vigència la declaració o l'informe d'impacte ambiental.

13. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 9, a l'article 22 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

9. En els casos de modificacions de projectes, l'anàlisi tècnica ha de tenir en compte únicament l'abast que correspon a la modificació.

Així mateix, en relació amb les consultes rebudes per part de les administracions afectades, l'anàlisi tècnica només ha de tenir en compte els aspectes referits a l'objecte de la modificació, sens perjudici de recollir altres aspectes relacionats com ara recordatoris o recomanacions.

14. L'apartat 1 de l'article 24 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

1. L'òrgan ambiental de les Illes Balears pot imposar als plans, programes i projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental condicionants dirigits a mitigar els impactes ambientals, reduir emissions, augmentar l'ús d'energies renovables o reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic.

15. Els apartats 3 i 4 de l'article 26 del Text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

3. En el cas dels projectes inclosos en el planejament territorial o urbanístic, l'avaluació d'impacte ambiental ha de tenir en compte l'avaluació ambiental estratègica del planejament que els inclou i avaluar únicament els aspectes propis del projecte que no hagin estat avaluats en l'avaluació ambiental estratègica, sempre que la declaració ambiental sigui vigent.

4. En els projectes sotmesos a la declaració d'interès general o a la declaració d'utilitat pública, actua com a òrgan substantiu aquell al qual correspongui aprovar la declaració d'interès general o la declaració d'utilitat pública, i en aquest ordre.

No obstant això, en els casos de concurrència de títols habilitants, una vegada atorgada la declaració d'interès general o la declaració d'utilitat pública, les competències de disciplina ambiental previstes en el títol V corresponen a l'administració pública que atorga el títol que, en darrer terme, faculta o habilita per a la realització efectiva de l'actuació.

16. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 2 de l'article 30 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

A aquests efectes, s'entenen com a pla de gestió d'un espai natural protegit tant els plans d'ordenació dels recursos naturals com els plans rectors d'ús i gestió. També a aquests efectes s'hi entén l'establiment del marc per a la futura autorització de projectes com l'habilitació per autoritzar projectes subjectes a la normativa d'impacte ambiental, que si no estiguessin prevists en aquests plans de gestió no es podrien dur a terme. Així mateix, la inclusió en aquests plans de qualsevol tipus de restricció ambiental, fins i tot si poden afectar projectes legalment subjectes a la normativa d'impacte ambiental, no s'ha de considerar com l'establiment d'un nou marc per a la futura autorització de projectes.

17. S'afegeix un segon paràgraf a la disposició addicional segona del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

Així mateix, totes les referències a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears que contenen les normes legals o reglamentàries vigents en matèria d'avaluació ambiental s'han d'entendre fetes a l'òrgan ambiental.

18. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a la disposició transitòria única del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

3. Les previsions normatives que conté l'article 21 bis s'han d'aplicar a les declaracions i als informes d'impacte ambiental, així com a les modificacions corresponents, publicades i vigents el dia 29 de maig de 2024.

19. El grup 1 de l'annex 1 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia

1. Instal·lacions destinades a la cria d'animals en explotacions ramaderes intensives que superin les capacitats següents:

a) 40.000 places per a gallines ponedores.

b) 55.000 places per a pollastres.

c) 2.000 places per a porcs d'engreix.

d) 750 places per a truges de cria.

e) 750 places per a vaques de llet i 1.100 places per a boví d'engreix.

2. Transformació d'àrees sense cultivar o àrees naturals o seminaturals per a l'explotació agrícola d'una superfície de més de 50 ha.

3. Projectes de gestió de recursos hídrics per a l'agricultura, incloses la transformació en regadiu i la millora o consolidació del regadiu, que afectin més de 100 ha.

4. Instal·lacions per a l'aqüicultura intensiva amb una capacitat de producció superior a 5.000 t/any.

20. El grup 6 de l'annex 1 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

Grup 6. Altres indústries

Activitats i instal·lacions afectades pel Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s'aproven mesures per al control dels riscs inherents als accidents greus en els quals intervenguin substàncies perilloses.

21. El punt 1 del grup 8 de l'annex 1 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

1. Embassaments i altres instal·lacions destinades a retenir l'aigua o a emmagatzemar-la de manera permanent, quan el volum nou o addicional de l'aigua emmagatzemada sigui superior a 2.000.000 de m³.

22. S'afegeixen dos paràgrafs al final del grup 10 de l'annex 1 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

No obstant això, quan en la normativa reguladora de l'espai s'aprovi expressament algun projecte dels prevists en l'apartat anterior, no s'ha de sotmetre a l'avaluació d'impacte ambiental.

A fi d'acreditar que un projecte no és susceptible de causar efectes adversos apreciables sobre un d'aquests espais, el promotor pot sol·licitar un informe a l'òrgan competent per a la gestió de l'espai.

23. L'apartat 8 del grup 11 de l'annex 1 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

8. Regeneració artificial de platges quan el volum d'aportació d'arena superi els 500.000 m³ i les de volum inferior situades a menys de 500 m de zones amb presència de comunitats de fanerògames marines o que compleixin alguns dels criteris generals 1, 2 o 4.a) recollits en la lletra B de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

24. El grup 1 de l'annex 2 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia

1. Projectes de concentració parcel·lària.

2. Repoblació forestal amb espècies al·lòctones, que caracteritzen la vegetació preexistent, separant-se de la dinàmica vegetal natural o canviant el tipus de funcionalitat o ús del sòl, sempre que tenguin 25 ha o més, així com per davall d'aquesta superfície quan compleixin els criteris generals 1 o 2, o emprin espècies al·lòctones a escala local i aquest ús no hagi estat prèviament autoritzat en plans d'ordenació de recursos forestals sotmesos a avaluació ambiental estratègica.

Tala o destrucció massiva de vegetació forestal per canviar el tipus de funcionalitat o ús del sòl de 10 ha o més, així com les compreses entre 1 i 10 ha que compleixin els criteris generals 1 o 2, o que suposin l'eliminació d'arbratge en més d'1 ha, es desenvolupin a zones amb nivells d'erosió hídrica > 10 t/ha*any (Inventari nacional d'erosió de sòls, INES) o es duguin a terme a zones en què la vegetació natural o seminatural ocupi menys del 5 % de la superfície (cercle d'1 km de radi).

3. Projectes de transformació, ampliació o consolidació de regadius de 10 ha o més, així com els compresos entre 1 i 10 ha que compleixin algun dels criteris generals, o que ocupin llits o aiguamolls permanents o estacionals representats en el mapa de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) a escala 1:25.000, o que es duguin a terme a zones amb nivells d'erosió hídrica > 10 t/ha*any (Inventari nacional d'erosió de sòls, INES).

Projectes de millora o modernització de regadius compresos entre 10 i 100 ha que compleixin algun dels criteris generals, o que ocupin llits o aiguamolls permanents o estacionals representats en el mapa IGN a escala 1:25.000, o que es duguin a terme a zones amb nivells d'erosió hídrica > 10t/ha*any (INES), o que no disposin de barreres per al pas de la fauna aquàtica en la presa o per a la caiguda de la fauna terrestre a la xarxa de canals.

Drenatge de terrenys d'1 ha o més, així com els inferiors a aquesta superfície que es trobin en alguna de les circumstàncies següents: criteris generals 1 o 2, que afectin terrenys ocupats per vegetació natural, que afectin llits o aiguamolls permanents o estacionals representats en el mapa IGN a escala 1:25.000 o que es facin a menys de 100 m de llits o aiguamolls.

4. Projectes per destinar àrees incultes o amb vegetació natural o seminatural a l'explotació agrícola de 10 ha o més, així com les compreses entre 1 i 10 ha que compleixin els criteris generals 1 o 2, o que suposin l'eliminació d'arbratge en més d'1 ha, o que ocupin llits o aiguamolls permanents o estacionals representats en el mapa IGN a escala 1:25.000, o que es duguin a terme a zones amb nivells d'erosió hídrica > 10 t/ha*any (INES) o a zones en què la vegetació natural o seminatural ocupi menys del 5 % de la superfície (cercle d'1 km de radi).

5. Instal·lacions per a l'aqüicultura intensiva que tengui una capacitat de producció superior a 500 t/any.

6. Instal·lacions destinades a la cria d'animals en explotacions ramaderes regulades pel Reial decret 348/2000, de 10 de març, pel qual s'incorpora a l'ordenament jurídic la Directiva 95/58/CE, relativa a la protecció d'animals en les explotacions ramaderes, que superin les capacitats següents:

a) 2.000 places per a bestiar oví i caprí.

b) 300 places per a boví de llet.

c) 600 places per a boví d'engreix.

d) 20.000 places per a conills.

Els criteris esmentats en aquest apartat estan definits en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

25. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 11, al grup 5 de l'annex 2 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

11. Les instal·lacions industrials per sacrificar animals o trossejar-los.

26. L'apartat 3 del grup 7 de l'annex 2 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

3. Extracció de materials mitjançant dragatges a domini públic maritimoterrestre, incloent-hi el domini públic portuari. En queden exclosos els dragatges l'objecte dels quals sigui mantenir les condicions hidrodinàmiques o de navegabilitat i que alhora estiguin subjectes a un informe de compatibilitat amb l'estratègia marina conforme al Reial decret 79/2019, de 22 de febrer, pel qual es regula l'informe de compatibilitat i s'estableixen els criteris de compatibilitat amb les estratègies marines, així com els dragatges de manteniment o primer establiment que s'executin dins les zones d'aigües dels ports i que, no incorrent en cap dels supòsits de l'article 7.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, ateses les característiques i les masses d'aigua on es desenvolupen, no puguin provocar el deteriorament de l'estat potencial ecològic d'aquestes.

27. L'apartat 9 del grup 7 de l'annex 2 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

9. Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins i projectes per recuperar terres a la mar. En queden excloses les obres a la zona de servei dels ports, excepte que compleixin algun dels criteris 1, 2 o 4.a) recollits en la lletra B de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. També se n'exceptuen els projectes d'aqüicultura que ja estan regulats expressament en altres grups dels annexos I i II.

28. L'apartat 2 del grup 11 de l'annex 1 i l'apartat 13 del grup 7 de l'annex 2 del Text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

[Annex 1, grup 11]

2. Equipaments sanitaris, docents, esportius i recreatius a sòl rústic amb una ocupació de parcel·la superior a 2.700 m², exceptuant-ne els equipaments públics docents o sanitaris situats a àrees de transició.

[Annex 2, grup 7]

13. Equipaments sanitaris, docents, esportius i recreatius a sòl rústic amb una ocupació de parcel·la igual o inferior a 2.700 m², exceptuant-ne els equipaments públics docents o sanitaris situats a àrees de transició.

Article 37

Modificacions de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada

1. L'article 3 de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, queda modificat de la manera següent:

Article 3

Òrgan competent

1. La conselleria competent en matèria de territori és l'administració competent per tramitar els expedients, inspeccionar i exercir la potestat sancionadora sobre les activitats subjectes al règim d'autorització ambiental integrada en tot allò previst en l'autorització, sens perjudici de les competències sectorials d'altres organismes. És també l'administració competent per gestionar el Registre d'activitats subjectes al règim d'autorització ambiental integrada de les Illes Balears. La conselleria ha d'exercir aquestes funcions a través de la direcció general que es determini orgànicament.

2. Sens perjudici de la potestat reglamentària del Govern i del conseller competent en matèria de territori, i també de les instruccions, circulars i ordres de servei que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria per impulsar i dirigir l'activitat administrativa, l'òrgan competent pot aprovar criteris tècnics o interpretatius referits a les autoritzacions ambientals integrades, així com proposar al conseller competent en matèria de territori que estableixi criteris tècnics o interpretatius que consideri escaients. Aquestes circulars, instruccions o ordres de servei s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el Portal de Transparència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. L'apartat 1 de l'article 4 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. L'inici de la instal·lació i les obres de les activitats subjectes a la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació exigeix l'autorització ambiental integrada prèvia, que ha d'atorgar l'òrgan competent. En qualsevol cas, l'autorització ambiental integrada és independent i prèvia a la llicència urbanística, sens perjudici que es tramiti simultàniament.

3. L'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. El Registre d'activitats subjectes al règim d'autoritzacions ambientals integrades de les Illes Balears queda adscrit a l'òrgan competent per atorgar l'autorització ambiental integrada.

4. L'apartat 5 de l'article 7 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

5. L'òrgan competent per atorgar l'autorització ambiental integrada, després de l'avaluació ambiental del projecte i el corresponent tràmit d'audiència a les persones interessades, ha d'elaborar la proposta de resolució, d'acord amb el que preveu l'article 20 del Text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, o la norma que el substitueixi, i incorporar-hi les condicions que resultin dels informes vinculants emesos, així com decidir sobre la resta d'informes i qüestions plantejades.

5. L'apartat 7 de l'article 9 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

7. Un cop emès l'informe favorable de compliment de les condicions de l'autorització ambiental integrada, l'òrgan competent ha de registrar d'ofici l'activitat i ho ha de notificar a la persona interessada.

6. Queda suprimit l'apartat 8 de l'article 9 de la Llei 9/2022 esmentada.

7. L'apartat 2 de l'article 22 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. Constitueix l'àmbit material del pla la inspecció ambiental integral de les instal·lacions que desenvolupin activitats incloses en l'àmbit d'aplicació del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, que aprova el Text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació i, per tant, sotmeses a un procediment d'autorització ambiental integrada concedida per l'òrgan competent.

8. L'apartat 1 de l'article 26 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. Les inspeccions programades i no programades les durà a terme el personal tècnic adscrit a l'òrgan competent per atorgar l'autorització ambiental integrada o el personal tècnic que es designi específicament d'altres departaments amb competències sectorials relacionades.

Així mateix, l'òrgan competent, dins l'àmbit del programa anual d'inspeccions ambientals, pot designar entitats acreditades que demostrin la capacitat tècnica adequada per dur a terme, en nom seu, actuacions materials d'inspecció que no estiguin reservades al funcionariat públic.

9. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional segona, a la Llei 9/2022 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició addicional segona

Remissions normatives

Totes les referències a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en matèria d'autorització ambiental integrada que contenen aquesta Llei i la resta de normes legals o reglamentàries vigents s'han d'entendre fetes a l'òrgan competent en matèria d'autoritzacions ambientals integrades.

10. La disposició transitòria primera de la Llei 9/2022 esmentada queda modificada de la manera següent:

Disposició transitòria primera

Règim transitori

Els procediments d'autorització ambiental integrada que estiguin iniciats en la data de la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears han de ser resolts per la direcció general competent, i es resoldran d'acord amb el procediment que en resulti vigent en aquell moment, amb un informe tècnic previ, sense necessitat de dictamen previ del Comitè Tècnic d'Autoritzacions Ambientals Integrades.

Article 38

Modificacions de la Llei 3/2023, de 17 de febrer, de les normes reguladores de Menorca Reserva de Biosfera

1. L'article 3 de la Llei 3/2023, de 17 de febrer, de les normes reguladores de Menorca Reserva de Biosfera, queda modificat de la manera següent:

Article 3

Objectius

Són objectius de la Llei els següents:

a) Contribuir de forma activa a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU.

b) Assegurar la coordinació, l'eficàcia i la participació del Consell Insular de Menorca en la intervenció i la gestió de les matèries que afecten Menorca en tant que reserva de biosfera, per assegurar el desenvolupament sostenible de l'illa.

c) Donar un enfocament específic per a Menorca en les previsions contingudes en les lleis que regulen àmbits sectorials i transversals per dur a terme una gestió singular i diferenciada de la sostenibilitat.

d) Establir propostes i manaments adreçats a les administracions públiques a fi que, en l'àmbit de les seves competències, orientin les polítiques i les actuacions futures a enfortir el model de desenvolupament sostenible propi de Menorca i duguin a terme inversions públiques i promoguin les accions dels particulars.

e) Promoure el desenvolupament econòmic de Menorca des del respecte als principis de la declaració de reserva de biosfera i segons els preceptes estipulats en aquesta Llei, amb l'objectiu de procurar la prosperitat i el benestar de la ciutadania tot afavorint la diversificació de les activitats productives, la modernització i la pervivència de les activitats tradicionals vinculades a l'agricultura i la ramaderia, l'artesania i les indústries de transformació, així com l'articulació d'una oferta turística diversificada de qualitat, desestacionalitzada, sostenible i estructurada a partir de criteris de cooperació i coordinació entre sectors econòmics i amb l'articulació preferent d'un teixit productiu de caràcter local i mesurat d'acord amb la realitat física, ambiental, social i demogràfica de Menorca.

f) Reforçar, amb caràcter normatiu o d'incentius, la consecució dels objectius generals i específics i la implementació de les accions contingudes en el Pla d'Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca.

g) Promoure els objectius de descarbonització de l'Estratègia Menorca 2030 o l'instrument que la substitueixi.

h) Promoure els objectius de l'Agenda Urbana de Menorca o l'instrument que la substitueixi.

i) Procurar un esforç inversor de les administracions públiques afectades tendent a assolir els objectius prevists en la declaració de reserva de biosfera.

j) Vetlar pel respecte als principis de cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques amb competències sobre la part terrestre i marina de la reserva de biosfera.

2. L'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. Els principis que han d'inspirar la protecció, l'ordenació i la gestió de Menorca en tant que reserva de biosfera i el seu desenvolupament sostenible són els següents:

a) El reconeixement de la singularitat i la identitat pròpia de Menorca com a reserva de biosfera i del règim especial que mereix aquesta condició, que s'afegeix a la insularitat com a fet diferencial comú a les altres illes que formen la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) L'atorgament al valuós i ben conservat paisatge natural i cultural menorquí d'un paper central en la configuració de la identitat territorial, en la qualitat de vida dels residents i en la qualitat de l'experiència dels visitants.

c) La conservació del medi natural, els ecosistemes, la biodiversitat i la geodiversitat, i la reversió de les alteracions de la seva integritat i equilibri sempre que sigui possible i viable.

d) La defensa de la conservació, la protecció i la integritat de les platges, les cales i els sistemes dunars de la costa menorquina com un patrimoni públic natural molt preat però fràgil per la pressió d'usos a què està sotmès i especialment sensible als efectes del canvi climàtic.

e) L'assoliment i el manteniment del bon estat de conservació de la mar i dels ecosistemes marins, i la millora de la gestió dels seus recursos i de les activitats que s'hi desenvolupin d'acord amb l'estratègia de l'economia blava, que generi un balanç equilibrat.

f) L'assoliment i el manteniment del bon estat de les masses d'aigua subterrània i superficial, reduint la presència de contaminants en els aqüífers, fent una gestió i un ús més racionals i eficients dels recursos hídrics, potenciant la reutilització i protegint i millorant les zones humides.

g) La protecció, la conservació, l'enriquiment, el foment i la difusió dels béns que integren el patrimoni arquitectònic, històric i etnològic de Menorca, amb una atenció preferent al patrimoni arqueològic.

h) La salvaguarda, la promoció, la difusió, el foment i la potenciació de la valoració social i cultural dels diferents elements i manifestacions del patrimoni cultural immaterial propi de Menorca.

i) Els principis de no regressió, de cautela i d'acció preventiva, especialment davant l'execució de projectes, actuacions o intervencions que puguin tenir un impacte significatiu en el paisatge, en els recursos naturals o en el patrimoni natural, històric, arqueològic i etnològic.

j) La promoció del desenvolupament econòmic responsable a través de les sinergies entre els sectors econòmics, l'eficiència de l'ús dels recursos, l'economia circular, la dinamització i la diversificació, la producció i la distribució baixes en emissions de carboni, l'actualització tecnològica i la innovació, que persegueixi el benestar, la qualitat de vida i la salut dels ciutadans.

k) El caràcter estratègic del turisme sostenible, responsable i de qualitat en l'economia de Menorca, generador d'ocupació i de desenvolupament econòmic, d'acord amb una ordenació de l'activitat turística ajustada als nivells de desenvolupament coherents i a la realitat de Menorca.

l) La contribució a la mitigació del canvi climàtic reduint les emissions de gasos amb efecte hivernacle a través d'un canvi de model energètic insular consistent en la reducció de la generació d'energia primària a partir de combustibles fòssils, del progressiu predomini de les energies renovables i de l'estalvi i l'eficiència energètiques.

m) L'enfortiment de la capacitat d'adaptació als impactes del canvi climàtic.

n) La consecució de la sostenibilitat en les polítiques de desenvolupament del medi urbà, a fi que les ciutats i els hàbitats urbans de Menorca siguin més sostenibles, inclusius, segurs, resilients i intel·ligents des del punt de vista tecnològic.

o) La garantia de la millora de la qualitat de l'aire i de la reducció de la contaminació atmosfèrica, per mitjà de la utilització transitòria de combustibles menys contaminants potenciant la mobilitat elèctrica i sostenible i la millora del transport públic.

p) L'impuls a la reducció de la contaminació lumínica i el manteniment i la millora de la qualitat del cel nocturn de Menorca.

q) L'esforç en la reducció de la generació de residus i en l'augment de la recollida separada per incrementar la reutilització, el reciclatge i altres formes de valorització material i energètica.

r) El reconeixement de la vocació agrària, ramadera i forestal del sòl rústic de Menorca com un senyal de la seva identitat, de la contribució dels agricultors i ramaders professionals a l'activitat productiva de l'illa, de la seva important labor en la conformació i la conservació del paisatge i dels valors naturals que alberga el territori, i de la necessitat de vetlar pel manteniment del sector agrari i agroalimentari i de fomentar l'activitat extensiva, sostenible, diversificada i de qualitat.

s) La potenciació del consum i la producció de productes de l'illa amb la finalitat de dinamitzar l'economia insular i de reduir la petjada ecològica, i la promoció de l'alimentació saludable, sostenible, tradicional i responsable.

t) El reconeixement de la gastronomia menorquina i la promoció del seu coneixement, pràctica, divulgació i projecció cap al futur, així com de la gastronomia i del producte de Menorca com a reclam turístic.

u) El reconeixement de la cultura pròpia, arrelada a la societat menorquina, i el compromís de les institucions i els ciutadans de Menorca en la protecció i l'extensió de l'ús de la llengua catalana, pròpia de Menorca, potenciant-ne la valoració social i salvaguardant la riquesa lingüística i les aportacions culturals de l'illa, promovent l'estudi del menorquí com a modalitat insular.

v) El manteniment i la millora del nivell d'estructuració i integració social, i de l'aposta per l'educació i la cultura.

w) L'aposta per l'educació ambiental i per la promoció i la difusió de l'estudi i de la recerca científica, de la generació de coneixement i de l'aplicació i l'experimentació de la ciència i la tecnologia, sobre la base dels criteris d'excel·lència i qualitat i al servei del model de sostenibilitat.

x) La defensa, la conservació i el coneixement de la xarxa de camins públics i rutes senderistes amb les adaptacions que calguin a la fragilitat de l'entorn i la consideració del Camí de Cavalls com una realitat històrica i cultural recuperada que ha de ser objecte d'un ús racional i d'una conservació, un manteniment i una protecció adequats.

y) El foment de l'agricultura ecològica i regenerativa aplicant la tecnologia adequada i impulsant la innovació.

z) Els principis de transparència de l'activitat pública, de responsabilitat i rendició de comptes i de garantia dels drets d'accés a la informació que estigui en poder de les autoritats públiques o d'altres subjectes que la tenguin a nom seu, i de participació en els assumptes públics, en el marc del que preveu la normativa aplicable.

3. L'epígraf i l'apartat 1 de l'article 15 de la Llei 3/2023 esmentada queden modificats de la manera següent:

Article 15

Consell Científic de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera

1. El Consell Científic de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera, òrgan de participació i assessorament de la comunitat científica, integrat dins l'Agència Menorca Reserva de Biosfera o l'òrgan que el substitueixi en les seves funcions, és el responsable d'assessorar i proposar actuacions a la conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria de medi ambient, i ha de vetlar per la conservació de les espècies i els hàbitats en l'àmbit de la reserva de biosfera.

4. L'article 23 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 23

Protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni davant els projectes d'iniciativa pública o privada

En l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, els projectes, les activitats i les actuacions, siguin d'iniciativa pública o privada, que puguin afectar el patrimoni natural, cultural, històric i etnològic, la biodiversitat o el paisatge s'han d'ajustar a les disposicions legals en matèria de paisatge.

5. L'epígraf de l'article 30 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 30

Objectius de l'Estratègia Menorca 2030

6. L'apartat 2 de l'article 44 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

2. Els poders públics han de salvaguardar, promoure, difondre, fomentar i potenciar la toponímia menorquina tradicional com a manifestació essencial del patrimoni cultural immaterial i per la seva utilitat com a eina d'informació geogràfica i d'ús quotidià. Els poders públics han de vetllar pel seu manteniment i potenciar-ho.

7. L'apartat 1 de l'article 86 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. Les actuacions inspectores destinades a vetlar per la vigilància i el control del compliment de les disposicions aplicables en els diversos sectors concurrents sobre l'àmbit de la reserva de biosfera, inclosa aquesta Llei, les ha de dur a terme personal funcionari que ocupi llocs de treball que tenguin atribuïdes funcions en matèria d'inspecció del Govern de les Illes Balears, del Consell Insular de Menorca o dels ajuntaments, el cos d'agents de medi ambient de les Illes Balears, els agents de medi ambient del Consell Insular de Menorca, els agents de patrimoni històric, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional o la Policia Local, cada un en l'àmbit de les seves competències.

8. Queden sense contingut la lletra h) de l'article 3, l'article 63, l'apartat 5 de l'article 64, el títol V i la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2023 esmentada.

9. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional setena, a la Llei 3/2023 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició addicional setena

Constitució de la Comissió Mixta per al Finançament de la Reserva de Biosfera

1. La Comissió Mixta per al Finançament de la Reserva de Biosfera, a que fa referència l'article 80 d'aquesta Llei, està integrada per tres membres designats per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i per tres membres designats pel Consell Insular de Menorca.

El nomenament dels vocals s'ha de dur a terme segons les regles de funcionament i règim jurídic de cada administració pública.

Per cada vocal titular se n'ha de nomenar un de suplent.

La relació de persones nomenades s'ha de comunicar a la secretaria de la Comissió.

2. La presidència de la Comissió és rotatòria per períodes anuals entre les dues administracions públiques.

La vicepresidència de la Comissió l'assumeix l'administració a la qual, per raó de la rotació temporal, no correspongui la presidència, sempre d'acord amb el que estableixi el reglament de la Comissió.

3. La secretaria permanent de la Comissió és exercida de manera conjunta per les persones que designi cada una de les administracions que la integren.

4. La Comissió s'ha de regir, pel que fa al règim de convocatòries i funcionament, pel que estableix la secció tercera del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, sens perjudici de les especialitats que estableixi el reglament que, d'acord amb l'article 80 d'aquesta Llei, ha d'aprovar la Comissió.

5. La Comissió té la seu al Consell Insular de Menorca i a la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears, sens perjudici que es puguin dur a terme reunions a altres localitats de les Illes Balears o també per mitjans telemàtics.

6. La Comissió s'ha de constituir abans de l'1 de setembre de 2024.

A aquest efecte, assumirà la presidència un membre representant de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

La secretaria de la Comissió serà inicialment assumida per la directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament de l'Administració de la Comunitat Autònoma i pel director insular de Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca.

7. Es faculta la consellera de Presidència i Administracions Públiques perquè dicti les disposicions i dugui a terme les actuacions que es considerin necessàries per constituir la Comissió.

 

Capítol IX Mesures en matèria de funció pública i interior

Article 39

Modificacions de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. El segon paràgraf de l'apartat 5 de l'article 82 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Excepcionalment, per acord del Consell de Govern, es pot autoritzar la pròrroga d'una comissió de serveis més enllà dels dos anys per ocupar llocs de treball de nivell 29 o superior, o per ocupar llocs de secretari/ària personal i de xofer. En la resta de casos, únicament es poden prorrogar les comissions de servei més enllà dels dos anys per ocupar llocs que tenen titular i es troben reservats per imperatiu legal.

2. Es dota de contingut original la disposició transitòria setena de la Llei 3/2007 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició transitòria setena

Creació de la Mesa de Negociació de les Administracions Públiques de les Illes Balears per Reduir la Temporalitat en l'Ocupació Pública

Es crea una mesa de negociació específica per reduir la temporalitat en l'ocupació pública perquè, en el seu si, de manera excepcional i transitòria, es dugui a terme la negociació sindical preceptiva, limitada a la tramitació dels processos d'estabilització que regula la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.

La representació en la Mesa de Negociació de les Administracions Públiques de les Illes Balears per Reduir la Temporalitat en l'Ocupació Pública és unitària, i aquest òrgan està presidit pel conseller competent en matèria de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o la persona en qui delegui la representació. En poden formar part representants de les administracions que s'adhereixin a aquesta Mesa de Negociació. Juntament amb l'escrit d'adhesió, s'han d'aportar les actes d'eleccions sindicals i el certificat de la representativitat de les organitzacions sindicals a l'efecte de negociació. En el cas de tenir constituïda una mesa general conjunta (personal laboral i personal funcionari), s'ha d'acreditar la representativitat d'aquesta mesa. En el cas de no tenir constituïda una mesa general conjunta, s'ha d'acreditar la representativitat de la mesa de negociació de personal funcionari i del comitè d'empresa. En el cas de no tenir constituïda una mesa, s'ha d'acreditar la representativitat a l'efecte de negociació en l'àmbit de l'administració adherida. També s'hi pot adherir la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.

Formen part d'aquesta Mesa les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit estatal, les organitzacions sindicals més representatives de la comunitat autònoma, així com les organitzacions sindicals que hagin obtingut el 10 % o més de representativitat en les eleccions als òrgans de representació del personal funcionari i laboral del corresponent àmbit de representació de les administracions adherides a la Mesa.

En el moment de la constitució de la Mesa, s'ha de fixar la representativitat d'acord amb les adhesions presentades, el nombre de membres per organització sindical d'acord amb la representativitat acreditada i la ponderació del vot de les organitzacions sindicals que formen part d'aquesta Mesa.

S'exceptua de l'àmbit de negociació d'aquesta Mesa el personal docent, que té un marc normatiu propi, i el personal estatutari, que té el seu propi àmbit de negociació per les seves característiques i particularitats.

​​​​​​​Article 40

Modificacions del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna

1. Es modifiquen els apartats 3, 4, 5 i 6 i s'afegeixen els apartats 7 i 8 a la disposició addicional quarta del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna, que queden redactats de la manera següent:

3. La Comissió Permanent està integrada per un president, un vicepresident i deu vocals. Els llocs de feina de president i vicepresident han de ser de lliure designació, i la resta de llocs singularitzats. El secretari i el secretari suplent són designats en votació per la Comissió entre els vocals. L'accés als llocs de feina de la Comissió Permanent implica la situació de serveis especials respecte del lloc d'origen.

El termini màxim d'ocupació dels llocs de feina de la Comissió Permanent és de nou anys. Els membres s'han de renovar per quartes parts cada tres anys.

4. El personal de la Comissió Permanent al qual s'adjudiqui, mitjançant un sistema de provisió ordinari o extraordinari, un altre lloc de feina té l'obligació de continuar com a membre dels òrgans selectius per als quals hagi estat nomenat fins a la finalització dels processos corresponents.

5. En cas d'absència, vacant, malaltia o una altra causa legal, el president és suplert pel vicepresident i, si no hi és, pel membre de l'òrgan col·legiat de més antiguitat a la Comissió Permanent i de més edat, per aquest ordre, entre els membres del subgrup A1.

En cas d'absència, vacant, malaltia o una altra causa legal, el secretari és suplert pel secretari suplent i, si no hi és, pel membre de l'òrgan col·legiat de més antiguitat a la Comissió Permanent i de més edat, per aquest ordre.

Tots els membres de la Comissió Permanent han de ser funcionaris de carrera de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d'acord amb la distribució següent: un 50 % dels membres han de ser funcionaris de carrera del subgrup A1 i el 50 % restant s'ha de designar entre funcionaris d'altres subgrups a l'efecte d'afavorir la diversitat dels membres, segons les especificacions fixades en la Relació de llocs de treball.

En tot cas, el president i el vicepresident han de ser funcionaris de carrera del subgrup A1 de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

6. Corresponen a la Comissió Permanent les funcions següents:

a) Formar part dels tribunals, les comissions tècniques de valoració i la resta d'òrgans col·legiats dels procediments de selecció d'ingrés i ordinaris de provisió.

b) Desenvolupar les funcions corresponents als òrgans de selecció i a les comissions tècniques de valoració dels procediments en què participen, de conformitat amb la normativa aplicable.

c) Informar la direcció gerència de l'EBAP del desenvolupament dels procediments i proposar-li les actuacions pertinents per millorar-los.

d) Analitzar, debatre i proposar, si escau, totes les mesures que puguin resultar convenients per millorar els processos selectius i de provisió, i vetlar per l'adequació d'aquests processos als llocs de treball que s'hagin d'ocupar.

e) Fixar els criteris d'actuació que han de regir el desenvolupament dels procediments de selecció i de provisió.

f) Elaborar una memòria final en acabar els procediments selectius i de provisió i avaluar-ne els resultats.

g) Fer tasques d'assessorament a petició dels tribunals qualificadors o de les comissions tècniques de valoració.

h) Altres funcions que, relacionades amb les pròpies, li pugui encomanar la direcció gerència de l'EBAP.

7. Els membres de la Comissió Permanent no poden dur a terme tasques de preparació d'aspirants a proves selectives d'accés. Així mateix, no poden haver fet aquestes tasques en els tres anys anteriors al seu nomenament.

8. La Comissió Permanent es regeix pel que estableix aquesta disposició, sens perjudici de les regles específiques sobre el seu funcionament intern. En tot allò que no preveu aquesta disposició és aplicable la normativa sobre òrgans col·legiats de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

9. La persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública pot declarar amb caràcter forçós una comissió de serveis per cobrir un lloc de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió que hagi quedat vacant després d'una convocatòria de provisió ordinària.

2. La disposició addicional cinquena del Decret llei 4/2022 esmentat queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional cinquena

Suplència dels membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió

1. Quan, de conformitat amb el règim jurídic aplicable a cada un dels òrgans, no es pugui completar el nomenament dels membres dels tribunals, òrgans de selecció o comissions tècniques de valoració per l'existència de causa d'abstenció, vacant, malaltia o una altra causa justificada en els membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió, la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública ha de designar lliurement els membres necessaris per completar l'òrgan entre persones que siguin o hagin estat personal funcionari de carrera de l'Administració autonòmica de les Illes Balears, amb experiència reconeguda, i sempre que compleixin els requisits exigits per la normativa corresponent de cada procediment.

2. Pel que fa als òrgans de selecció dels procediments de provisió i de constitució de borses de personal temporal i, excepcionalment, dels procediments d'ingrés com a personal funcionari de carrera, la designació feta d'acord amb el que disposa l'apartat anterior pot comprendre la totalitat dels membres, sempre que el nombre de procediments selectius que gestioni l'Escola Balear d'Administració Pública ho aconselli de cara a tramitar-los de forma àgil i eficaç.

Article 41

Modificacions del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears

1. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional dinovena, al Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears, amb la redacció següent:

Disposició addicional dinovena

Modificació dels sistemes de constitució de les borses

Es faculta cada una de les administracions adherides a la Mesa de Negociació de les Administracions Públiques de les Illes Balears per Reduir la Temporalitat en l'Ocupació Pública, amb la negociació sindical prèvia en el seu àmbit respectiu, a aprovar mitjançant un acord de l'òrgan competent una modificació dels sistemes de constitució de les borses previstes en les bases reguladores de les corresponents convocatòries que regulen el procés d'estabilització per concurs oposició per cobrir places de personal funcionari i places de personal laboral.

2. La disposició transitòria sisena del Decret llei 6/2022 esmentat queda modificada de la manera següent:

Disposició transitòria sisena

Efectes de la limitació temporal de les comissions de serveis

El termini màxim de dos anys a què fa referència la modificació continguda en l'apartat 15 de la disposició final primera d'aquest Decret llei s'ha de computar en cada cas a partir de la primera pròrroga que es dugui a terme, una vegada publicat aquest Decret llei.

No obstant això, i de manera excepcional, aquestes comissions de servei es poden prorrogar una vegada finalitzat el termini màxim previst en el paràgraf anterior. Aquesta pròrroga té un límit màxim de sis mesos, comptadors a partir del dia de la primera convocatòria de provisió de llocs de feina mitjançant el sistema de concurs obert i permanent.

Article 42

Modificacions de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears

1. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a la disposició addicional tercera de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, amb la redacció següent:

5. En els processos selectius unificats convocats per la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, en virtut de la previsió continguda en l'article 188 bis del Decret 40/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, el nombre de places que han de ser cobertes per dones s'aplica a les convocades per cada ajuntament, sempre que en convoqui més de tres.

Amb independència del que preveu el pla d'igualtat de cada ajuntament, el nombre de places que ha de cobrir-se amb dones és el que estableixen les bases de la convocatòria de l'esmentat procés selectiu. Aquest percentatge s'ha de fixar tenint en compte la mitjana aritmètica de funcionàries dones que hi ha en els ajuntaments que deleguen la competència i l'objectiu perseguit. En cap cas, el percentatge de reserva no pot ser superior al 40 % de les places convocades per cada ajuntament ni inferior al 25 %.

2. S'afegeix un nou article, l'article 34 ter, a la Llei 4/2013 esmentada, amb la redacció següent:

Article 34 ter

Abandonament del període de pràctiques al municipi

Ateses les especials característiques de formació i capacitació, i tenint en compte raons d'economia i eficàcia, els aspirants que en un determinat procés selectiu hagin superat el curs de capacitació de la categoria corresponent com a personal funcionari en pràctiques de l'ajuntament on han de dur a terme la fase de pràctiques al municipi, si no s'hi incorporen o les abandonen abans de la qualificació final, han de rescabalar els costs del procés d'ensenyament, així com les retribucions percebudes associades a aquest, en la forma en que es determini mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de coordinació de les policies locals a través de l'Escola Balear d'Administració Pública o, si escau, a través de l'Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears.

 

Capítol X Mesures en matèria de salut i serveis socials

Article 43

Modificacions de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears

1. S'afegeixen dos nous articles, els articles 49 bis i 49 ter, a la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, amb la redacció següent:

Article 49 bis

Història Social Única

1. La Història Social Única és l'instrument que integra la informació relativa a la persona usuària dels serveis socials de competència de les administracions públiques de les Illes Balears i, si s'escau, dels membres del nucli familiar, entre la qual s'inclouen les dades personals dels àmbits familiar, sanitari, d'habitatge, econòmic, laboral, educatiu i les altres que siguin significatives de la seva situació i que resultin necessàries per a la valoració social de la persona i de la unitat familiar i, específicament, les categories especials de dades personals de l'article 9 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (RGPD).

A més, hi ha de constar la informació relativa als diagnòstics, els plans individuals d'intervenció social, les accions duites a terme, els recursos aplicats, el seguiment i l'evolució del cas.

2. La Història Social Única constitueix l'instrument tècnic bàsic que permet la comunicació i la relació entre els serveis socials comunitaris i els especialitzats, així com la interrelació i la coordinació amb els altres sistemes de benestar social (educatiu, de salut, pensions, treball, ocupació i habitatge), amb la finalitat d'aconseguir la continuïtat i la complementarietat de les intervencions amb les persones usuàries i d'establir actuacions coherents i programes d'actuació conjunts per a la valoració social de la persona i de la unitat familiar.

3. La Història Social Única disposa d'un suport digital que ha de permetre la consulta, l'accés, la interconnexió i la comunicació de dades personals, i la seva interoperabilitat amb el sistema públic de serveis socials, així com amb altres sistemes de protecció que fos necessari integrar.

4. Al sistema d'informació que integra la Història Social Única hi és d'aplicació el Reglament (UE) 2016/679; la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i el Reial decret 311/2022, de 3 de maig, pel qual es regula l'Esquema Nacional de Seguretat.

Per protegir adequadament la informació tractada i els serveis públics prestats, és aplicable als sistemes d'informació que integren la Història Social Única l'Esquema Nacional de Seguretat, a fi d'assegurar l'accés, la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, l'autenticitat, la disponibilitat i la conservació de les dades, la informació i els serveis emprats per mitjans electrònics que les administracions gestionin en l'exercici de les seves competències.

5. La Història Social Única conté informació relativa als aspectes següents:

a) Dades personals de la persona usuària i, si s'escau, de la resta de membres de la unitat familiar. Pot contenir les dades personals especialment protegides (categories especials de dades) que siguin necessàries com ara dades que revelin l'origen ètnic o racial, dades genètiques, dades biomètriques adreçades a identificar de manera unívoca una persona física, dades relatives a la salut o dades relatives a la vida sexual o l'orientació sexual d'una persona física.

b) Altres dades relatives a les condicions d'habitatge, econòmiques, d'ocupació, laborals, educatives i qualssevol altres que es considerin significatives de la situació sociofamiliar de la persona usuària i, si s'escau, de la unitat familiar.

c) Documents tècnics d'anàlisi, valoració i diagnòstic.

d) Plans individuals d'intervenció social.

e) Identificació de professionals de referència.

f) Actuacions duites a terme, recursos utilitzats i prestacions percebudes.

g) Seguiment i avaluació de resultats.

6. Tot respectant els principis que han de regir el tractament de les dades de caràcter personal regulats en l'article 5 del Reglament (UE) 2016/679, la Història Social Única inclou les dades personals corresponent a les actuacions i les mesures d'atenció efectuades per altres sistemes públics de protecció social, a fi d'assegurar l'exactitud de les dades personals i de la informació relativa a les persones usuàries i l'actuació coordinada dels diferents sistemes.

Qualsevol operació o conjunt d'operacions fetes sobre dades personals o conjunts de dades personals, ja sigui per procediments automatitzats o no, com ara recollida, registre, organització, estructuració, conservació, adaptació o modificació, extracció, consulta, ús, comunicació per transmissió, difusió o qualsevol altra forma d'habilitació d'accés, confrontació o interconnexió, limitació, supressió o destrucció, s'ha de dur a terme de conformitat amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals i drets digitals.

7. La protecció atorgada pel Reglament (UE) 2016/679 s'ha d'aplicar a les persones físiques, independentment de la nacionalitat o del lloc de residència, en relació amb el tractament de les dades personals.

8. La Història Social Única s'integrarà en el Sistema Informatiu de Serveis Socials.

9. El responsable del tractament ha d'avaluar, abans del tractament, l'impacte de les operacions de tractament de la Història Social Única en la protecció de dades personals d'acord amb l'article 3.2 de l'Esquema Nacional de Seguretat i l'article 35 del Reglament (UE) 2016/679.

10. El funcionament de la Història Social Única s'ha de regular per reglament, d'acord amb els principis establerts en aquesta secció.

Article 49 ter

Tractament de dades personals a la Història Social Única

1. Els professionals del sistema públic de serveis socials, per complir la finalitat de donar resposta a les necessitats socials de les persones, poden accedir a la Història Social Única dels seus usuaris per consultar, modificar, incorporar, comunicar, rectificar i suprimir tant les dades personals com la informació relativa a totes les actuacions duites a terme, sens perjudici de les tasques de seguiment del professional de referència. Aquest tractament s'ha de dur a terme quan afecti dades personals, d'acord amb la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal i, específicament, amb el principi de mínim privilegi.

2. El tractament s'ha de fer respectant els principis d'integritat i confidencialitat, de manera que es garanteixi una seguretat adequada de les dades personals, inclosa la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany accidental, mitjançant l'aplicació de mesures tècniques o organitzatives apropiades, i s'ha de limitar a les dades personals necessàries per acomplir les finalitats del sistema de serveis socials.

3. Tenint en compte l'estat de la tècnica, els costs d'aplicació i la naturalesa, l'abast, el context i les finalitats del tractament, així com els riscs de probabilitat i gravetat variables per als drets i les llibertats de les persones físiques, el responsable del tractament ha d'aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc, que, si escau, ha d'incloure els aspectes següents:

a) La pseudonimització i el xifratge de dades personals.

b) La capacitat de garantir la confidencialitat, la integritat, la disponibilitat i la resiliència permanents dels sistemes i serveis de tractament.

c) La capacitat de restaurar la disponibilitat i l'accés a les dades personals de manera ràpida en cas d'incident físic o tècnic.

d) Un procés de verificació, avaluació i valoració regulars de l'eficàcia de les mesures tècniques i organitzatives per garantir la seguretat del tractament.

El personal que tengui accés a la Història Social Única està subjecte al deure de secret professional, tant durant l'exercici professional com després, en relació amb les dades personals i les informacions confidencials de les quals hagi tingut coneixement en el compliment de les seves funcions o en l'exercici dels seus poders.

4. El responsable del tractament ha d'adoptar les mesures oportunes per facilitar a l'interessat tota la informació indicada en els articles 13 i 14 del Reglament (UE) 2016/679, així com qualsevol comunicació d'acord amb els articles 15 a 22 i 34 del Reglament (UE) 2016/679 relativa al tractament.

Les persones usuàries, directament o per mitjà del representant legal, poden exercir els drets d'accés, rectificació, oposició, supressió (dret a l'oblit), limitació del tractament, portabilitat i a no ser objecte de decisions individuals automatitzades respecte de les dades personals, d'acord amb els articles 15 a 22 del Reglament (UE) 2016/679.

A més, tenen dret a accedir als documents i a les dades personals que consten a la seva Història Social Única i a obtenir-ne còpia en un format accessible, d'acord amb el que preveu el Reglament (UE) 2016/679 i la normativa sobre el procediment administratiu comú.

5. Quan l'atenció es presti a famílies, unitats de convivència o grups, les persones integrants tenen dret d'accés individual exclusivament a les seves dades personals i, si escau, a la documentació relativa a la seva participació en el procés, sens perjudici de l'adopció de les corresponents mesures de pseudonimització o anonimització.

6. Així mateix, les dades personals a les quals fa referència aquest article poden ser tractades amb finalitats estadístiques, d'acord amb l'article 89 del Reglament (UE) 2016/679 i amb els altres supòsits establerts en la legislació específica.

2. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional quarta, a la Llei 4/2009 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició addicional quarta

Comunicació de dades personals entre els serveis sanitaris i socials

1. Atès que els tractaments de dades personals que suposen l'accés o la comunicació de grans repositoris de dades entre múltiples responsables del tractament són comuns en l'actual entorn de digitalització i interconnectivitat, i amb la finalitat de garantir l'atenció integral efectiva de les persones ateses al sistema públic de serveis socials i al sistema sanitari de les Illes Balears, es faculta la comunicació de dades personals entre aquests serveis públics, en els termes següents:

a) S'habiliten els serveis socials per comunicar als serveis de salut les dades personals relacionades amb les persones ateses per ambdós sistemes, de caràcter identificador, de contacte i també les relacionades amb els serveis socials rebuts que puguin tenir repercussió en la salut i siguin estrictament necessàries per garantir un procés d'atenció integral i integrada d'acord amb l'article 5 de l'RGPD. Poden accedir a la informació dels seus pacients els professionals sanitaris implicats en el diagnòstic o tractament de la persona interessada, degudament acreditats.

b) S'habiliten els serveis de salut de les Illes Balears per comunicar als serveis socials les dades personals relacionades amb les persones ateses per ambdós sistemes, de caràcter identificador, de contacte i també les dades personals de la història clínica que puguin tenir afectació en l'autonomia personal —per situació de dependència o de discapacitat—, per detectar i intervenir en situacions de risc social que puguin requerir l'activació de prestacions socials i que necessitin informació sanitària per fer-se efectives, i a fi de garantir un procés d'atenció integral i integrada, d'acord amb l'article 5 de l'RGPD.

c) Poden accedir a la informació dels seus pacients els professionals dels serveis socials implicats en el seguiment i l'avaluació del ciutadà, degudament acreditats.

2. Això no obstant, per evitar que es puguin produir bretxes massives de dades personals d'alt risc per als drets fonamentals, per l'alt volum de dades personals que són tractades, i per la interconnexió permanent entre el sistema públic de serveis socials i el sistema sanitari de les Illes Balears, els responsables del tractament han d'aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc, i aplicar així mateix els principis bàsics i els requisits mínims necessaris per protegir de forma adequada la informació tractada i els serveis prestats, a fi d'assegurar l'accés, la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, l'autenticitat, la disponibilitat i la conservació de les dades, la informació i els serveis emprats per mitjans electrònics que gestionin en l'exercici de les seves competències.

Article 44

Agilització del règim d'accés a determinats serveis socials dirigits a persones amb diagnòstic de salut mental greu

1. A l'efecte que les persones amb diagnòstic de salut mental greu puguin accedir als serveis prevists en els apartats 7.1, 7.3, 7.4 i 7.5 de l'annex únic del Decret 32/2023, de 26 de maig, pel qual s'aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2023-2027, i s'estableixen els principis generals per a les carteres insulars i locals i es modifiquen diverses normatives de l'àmbit social, no resulta necessari acreditar un grau de discapacitat igual o superior al 33 %.

2. Se suprimeix el límit d'edat de 65 anys com a requisit per accedir als serveis per a persones amb diagnòstic de salut mental greu prevists en l'apartat setè de l'annex únic del Decret 32/2023 esmentat i romandre-hi.

Article 45

Reserva de llocs de feina del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears

1. El personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears que es trobi en la situació administrativa de serveis especials, com també el que gaudeixi de la situació administrativa d'excedència per cura de fills o familiars, té dret a la reserva de la plaça o del lloc de feina obtinguts per qualsevol sistema de provisió de caràcter definitiu amb anterioritat a trobar-se en aquestes situacions o al lloc o la plaça que van obtenir mentre es trobaven en les situacions administratives esmentades.

2. La reserva de la plaça o del lloc de treball obtinguts s'estén a tot el període en el qual el personal resta en les situacions administratives esmentades en l'apartat 1.

3. En el cas que s'ocupi la plaça o el lloc de treball mitjançant un sistema de provisió de caràcter temporal, com també quan es tracti de personal estatutari temporal, la reserva prevista en els apartats anteriors s'ha de mantenir únicament mentre la plaça o el lloc no siguin proveïts per qualsevol dels sistemes de provisió prevists legalment.

4. El Servei de Salut de les Illes Balears ha de garantir el reingrés al servei actiu del personal que finalitzi el gaudi de les situacions administratives descrites en l'apartat 1, d'acord amb els drets que haguessin consolidat i amb la normativa aplicable en el moment de sol·licitar el reingrés.

5. El que estableix aquest article és d'aplicació al personal que hagi accedit a la situació de serveis especials després que tengui efectes l'Acord del Consell de Govern de 30 de maig de 2022 pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de 13 de maig de 2022 pel qual es regula el sistema de provisió de llocs de treball del personal estatutari de gestió i serveis del Servei de Salut de les Illes Balears.

Article 46

Formes de provisió dels llocs singularitzats

1. En el Servei de Salut de les Illes Balears tenen la consideració de llocs de treball singularitzats els següents:

a) Els càrrecs intermedis, que són els llocs de treball que, a més d'assumir les funcions pròpies de la seva categoria professional sanitària o de gestió i serveis, desenvolupen tasques de planificació, execució, supervisió i control de l'actuació d'una unitat administrativa o d'un equip de treball de caràcter multiprofessional, perquè desplegui les actuacions necessàries dirigides a la consecució dels objectius i resultats establerts pels òrgans de direcció i gestió del Servei de Salut de les Illes Balears.

Entre d'altres, tenen la consideració de càrrecs intermedis els caps de servei, de secció o d'unitat, els supervisors, els caps de grup, els coordinadors i els caps de la unitat d'admissió, els encarregats d'equip de personal d'oficis, els conductors d'instal·lacions, els caps de personal subaltern i també tots els que creï el Servei de Salut de les Illes Balears en virtut de la seva potestat d'autoorganització.

b) Llocs de treball de contingut específic, que són els llocs de treball sanitaris o de gestió i serveis, de caràcter estatutari, que per raó de la seva pertinença a una unitat o àmbit funcional especialitzat i diferenciat en l'estructura de l'organització, o bé per causa de la dificultat tècnica, responsabilitat o contingut funcional, requereixen una experiència o formació específica per exercir-los.

2. Els llocs singularitzats es creen, es modifiquen i se suprimeixen mitjançant les plantilles orgàniques, a proposta de cada gerència territorial, la qual n'ha de detallar els aspectes següents:

a) Denominació del lloc de treball i identificació de la unitat a la qual s'adscriu.

b) Grup i subgrup de classificació i categoria professional i especialitat.

c) Forma de provisió.

d) Requisits específics d'ocupació, si s'escau.

e) Nivell de complement específic i complement de destinació.

f) Codi numèric del lloc.

3. Els llocs de treball singularitzats, siguin sanitaris o de gestió i serveis, s'han de proveir amb personal estatutari fix mitjançant una convocatòria pública per qualsevol dels sistemes de provisió definitius prevists legalment.

4. Quan un lloc de treball singularitzat es trobi vacant o no ocupat temporalment i es consideri urgent o inajornable proveir-lo, es pot cobrir de forma temporal a través dels sistemes de provisió següents:

a) Encàrrec temporal de funcions a un estatutari fix que ocupi una plaça o un lloc de treball de la mateixa categoria professional i especialitat en la mateixa gerència territorial.

b) Comissió de serveis a un estatutari fix que ocupi una plaça o un lloc de treball en una altra gerència territorial.

5. La provisió d'un lloc de treball singularitzat per qualsevol dels sistemes prevists en els apartats anteriors s'ha de fer per convocatòria pública, la qual ha de respectar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en els termes que es determinin, si s'escau, normativament.

La convocatòria s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el portal web del Servei de Salut de les Illes Balears.

6. Excepcionalment i de forma temporal, quan els llocs de treball no es puguin cobrir amb personal estatutari fix de la categoria o especialitat que correspongui, el personal estatutari temporal pot accedir a un lloc de treball singularitzat per qualsevol dels sistemes prevists en l'apartat 4 d'aquest article.

 

Capítol XI Mesures en matèria de turisme

Article 47

Modificacions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 50 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. Només es pot dur a terme l'activitat de comercialització d'estades turístiques a habitatges si es fa a habitatges residencials que tenguin la cèdula d'habitabilitat en vigor, el títol d'habitabilitat anàleg expedit a aquest efecte per l'administració insular competent o la llicència d'ocupació o de primera utilització atorgada per l'ajuntament quan en aquesta hi consti el nombre de places. Estan exclosos d'aquesta exigència els habitatges que la normativa va exceptuar d'aquesta necessitat.

2. L'apartat 20 de l'article 50 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

20. Quan la comercialització la duguin terme persones físiques exclusivament a un habitatge de la seva propietat que sigui l'habitatge principal, independentment de la seva tipologia unifamiliar o plurifamiliar, per un termini màxim de 60 dies en un període d'un any, la comercialització d'estades turístiques es pot dur a terme amb la modalitat de lloguer d'habitatge principal. Per dur a terme aquesta modalitat s'han de complir els mateixos requisits i obligacions establerts en aquest article o desplegats reglamentàriament, amb les particularitats anteriors i les que s'esmenten a continuació.

En el moment de presentar la declaració responsable la persona comercialitzadora ha d'acreditar que es tracta de l'habitatge principal de la forma que es determini reglamentàriament. També hi ha d'indicar, en la forma que es determini reglamentàriament, la distribució dels terminis de comercialització durant l'any, que no poden superar els 60 dies.

Així mateix, només es pot presentar la declaració si l'habitatge està ubicat a una zona declarada apta de manera expressa per acollir aquesta modalitat pels consells insulars o per l'Ajuntament de Palma, de conformitat amb el que disposa l'article 75 d'aquesta Llei.

La declaració habilita per a l'exercici de l'activitat per un termini de cinc anys, o el que es determini reglamentàriament, amb el mateix règim i els mateixos requisits d'autorització i renovació establerts per als habitatges sotmesos al règim de propietat horitzontal en l'apartat tercer. Per a la pròrroga és necessari, a més, acreditar que l'habitatge continua sent l'habitatge principal del comercialitzador.

Excepcionalment, en aquesta modalitat es permet la convivència de les persones residents a l'habitatge amb les persones usuàries, sempre que aquest fet s'indiqui clarament a tota la publicitat i el nombre total de persones no superi el nombre de places de la cèdula d'habitabilitat, del títol d'habitabilitat anàleg de l'habitatge o de la llicència d'ocupació o de primera utilització quan en aquesta hi consti el nombre de places.

3. L'apartat 1 de l'article 52 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. Els habitatges d'ús residencial poden comercialitzar estades turístiques pel nombre màxim de places que permeti la cèdula d'habitabilitat, el títol d'habitabilitat anàleg o la llicència d'ocupació o de primera utilització quan en aquesta consti el nombre de places.

4. L'apartat 7 de l'article 88 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

7. El còmput del nombre de places per a nous establiments d'allotjament i per a les ampliacions dels existents, per redistribució d'unitats o places, així com per a noves comercialitzacions o ampliacions d'estades turístiques a habitatges, s'ha de fer de la manera següent:

a) Per als apartaments turístics, dues places per estudi projectat i tres places per apartament d'un dormitori, a més de dues places més per cada dormitori que es projecti.

b) Per als hotels, hotels de ciutat, hotels apartaments, hotels rurals, allotjaments de turisme d'interior i hostatgeries, dues places per habitació. Es pot computar fins al 10 % de les habitacions de què es disposi com a individuals. Les unitats d'allotjament amb sala d'estar s'han de computar com a dues places per cada bany de què disposin.

No computen als efectes d'aquest article i als efectes del còmput global dels allotjaments turístics els llits supletoris destinats a menors de quinze anys, amb un màxim de dos per unitat d'allotjament. Els establiments que disposin d'habitacions individuals poden mantenir aquest còmput sense necessitat d'identificar quines són les unitats individuals, sempre que el dormitori tengui més de 10 m² útils i no s'incorri en sobreocupació de l'establiment.

c) Per als habitatges objecte de comercialització turística, cal atendre el còmput que determini la cèdula d'habitabilitat, en aplicació del Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions d'amidament, higiene i instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat, quan en aquesta hi consti el nombre de places. Aquests habitatges no poden disposar de llits supletoris.

A les illes on els consells insulars admetin el títol d'habitabilitat específic i anàleg esmentat en l'article 50 d'aquesta Llei, cal atendre el còmput que aquest determini.

5. El segon paràgraf de l'apartat 1 de l'article 103 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

A aquest efecte, es consideren instal·lacions o construccions indispensables les instal·lacions per aprofitar aigües grises i pluvials, les instal·lacions d'eficiència energètica, tots els elements i equipaments integrants de les infraestructures per recarregar vehicles elèctrics i d'energies renovables, les instal·lacions per a l'adequada recollida selectiva i la monitorització dels residus, les instal·lacions per a l'adequació de l'estratègia d'aliments o d'altres de naturalesa i finalitat anàlogues.

6. La lletra f) de l'article 122 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificada de la manera següent:

f) Clausura temporal o definitiva de l'establiment o de l'habitatge d'ús turístic o residencial del qual porti causa la infracció.

7. La lletra b) de l'apartat 1 de l'article 128 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificada de la manera següent:

b) La clausura temporal de l'establiment o de l'habitatge d'ús turístic o residencial del qual dugui causa la infracció.

Aquesta mesura provisional s'ha d'acordar en tot cas quan es tracti de la infracció a què es refereix la lletra i) de l'article 120.

8. L'apartat 3 de l'article 128 de la Llei 8/2012 queda modificat de la manera següent:

3. Les mesures provisionals s'han d'adoptar amb l'audiència prèvia de les persones interessades, en el termini màxim de set dies, perquè puguin aportar totes les al·legacions, els documents i les informacions que considerin convenients. No obstant això, quan les mesures provisionals s'adoptin abans de la iniciació del procediment sancionador, han de ser confirmades, modificades o aixecades en l'acord d'iniciació del procediment després de l'audiència de les persones interessades.

Article 48

Modificacions del Decret llei 1/2013, de 7 de juny, de mesures urgents de caràcter turístic i d'impuls de les zones turístiques madures

1. La disposició addicional del Decret llei 1/2013, de 7 de juny, de mesures urgents de caràcter turístic i d'impuls de les zones turístiques madures, queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional

Zones turístiques madures del municipi de Palma

No obstant el que disposa l'article 77 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, els àmbits de la Platja de Palma, Cala Major i el passeig Marítim de Ponent de Palma, delimitats territorialment en el plànol annex, es declaren zones turístiques madures.

La delimitació territorial d'aquests àmbits es conté en el Decret llei 1/2020, de 17 de gener, contra el turisme d'excessos per a la millora de la qualitat en les zones turístiques, pel que fa a la Platja de Palma, i en aquest Decret Llei, pel que fa a la resta d'àmbits.

2. S'afegeix un annex al Decret llei 1/2013 esmentat, el qual s'adjunta com a annex a aquest Decret llei.

 

Capítol XII Mesures en matèria d'harmonització urbanística

Article 49

Modificació de la Llei 9/1990, de 24 de juny, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'urbanisme i habitabilitat

L'article 4 de la Llei 9/1990, de 24 de juny, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'urbanisme i habitabilitat, queda modificat de la manera següent:

Article 4

Mecanismes de col·laboració i cooperació

1. Els òrgans competents de cada consell insular han de trametre al Govern de les Illes Balears, en els terminis i les condicions que estableix la legislació urbanística, els acords que adoptin amb relació als instruments de planejament per als quals tenen atribuïda per aquesta mateixa legislació la competència d'aprovar-los definitivament. En el cas dels instruments de planejament o les seves alteracions que resultin aprovats definitivament, se n'ha de trametre igualment una còpia amb la diligència d'aprovació corresponent.

2. Els consells insulars poden sol·licitar al Govern de les Illes Balears els informes que considerin necessaris en el tràmit d'aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic, que s'han d'emetre en el termini d'un mes.

3. El Govern de les Illes Balears i els consells insulars poden acordar qualsevol altre mecanisme de col·laboració i informació mútua amb relació a les matèries a què es refereix aquesta Llei, d'acord amb l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i la legislació sobre règim jurídic corresponent.

Article 50

Modificacions de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears

1. Els apartats 1 i 2 de l'article 26 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, queden modificats de la manera següent:

1. Les activitats relacionades amb usos no prohibits, diferents dels admesos o del d'habitatge unifamiliar, només es poden autoritzar quan resultin declarades d'interès general per l'òrgan de cada consell insular que tengui atribuïda aquesta funció, o pel Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els casos prevists per l'article 3.4 de la Llei 9/1990, de 20 de juny, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'urbanisme i habitabilitat.

2. La declaració d'interès general es pot atorgar a totes les activitats que, respectant les limitacions que s'estableixin d'acord amb els usos i sent compatibles amb el grau de protecció de la zona, contribueixin a l'ordenació o al desenvolupament rurals o resultin d'ubicació necessària o convenient a sòl rústic.

Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per ordenació o desenvolupament rurals el conjunt de polítiques públiques adreçades a mantenir i ampliar la base econòmica del medi rural a través de la preservació d'activitats competitives i multifuncionals, i a diversificar-ne l'economia amb la incorporació de noves activitats compatibles amb un desenvolupament sostenible.

2. La disposició addicional setena de la Llei 6/1997 esmentada queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional setena

Actuacions en parcel·les o solars afectats per l'execució d'obra pública

Les disposicions d'aquesta Llei s'han d'entendre sens perjudici de les determinacions de la disposició addicional vuitena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

Article 51

Modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears

L'article 46 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 46

Autoritzacions provisionals d'instal·lacions imprescindibles per desenvolupar l'activitat principal

1. En cas que s'iniciï un expedient de legalització d'instal·lacions complementàries que resultin imprescindibles per desenvolupar l'activitat principal, l'ajuntament pot autoritzar provisionalment l'ús d'aquestes instal·lacions sempre que es donin les circumstàncies següents:

a) L'activitat principal disposi de títol habilitant amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

b) Es presti fiança suficient sobre els danys que es puguin ocasionar en cas de denegació de la sol·licitud de legalització de les activitats complementàries.

c) S'acrediti que l'autorització provisional no suposa un risc per a les persones i el medi ambient.

2. El termini màxim de vigència d'aquesta autorització és d'un any, amb possibilitat de prorrogar-se un any més.

Article 52

Modificació de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears

L'article 33 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 33

Vinculació al planejament municipal

1. L'autorització o la concessió del dret miner, i l'àmbit de sòl afectat, s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s'ha de comunicar a l'ajuntament afectat, acompanyada de la documentació gràfica necessària per concretar l'àmbit de sòl delimitat en l'autorització minera.

Aquest àmbit físic queda directament incorporat en el planejament urbanístic municipal vigent com a sòl d'ús extractiu, i s'hi admet l'activitat extractiva, en els termes definits en l'article 4 d'aquesta Llei.

Les autoritzacions urbanístiques o d'activitat municipals que corresponguin a l'ús i activitat extractiva a què es refereix el paràgraf anterior no requereixen la declaració prèvia d'interès general que regula la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, encara que els és plenament d'aplicació el que determina l'article 17 d'aquesta Llei quant a l'exigència de la prestació compensatòria.

2. En la formulació o la revisió del planejament urbanístic municipal, s'han de delimitar oportunament els àmbits de sòl a què es refereix l'apartat 1 anterior, en els quals l'activitat extractiva se segueixi desenvolupant legalment a l'empara de l'autorització minera i de les llicències i autoritzacions municipals. En tot cas, el planejament urbanístic ha de preveure una qualificació de sòl subjacent en la zona d'ús extractiu, per tal que pugui ser aplicable un cop aprovat, executat i finalitzat el pla de restauració de l'activitat extractiva.

3. Les determinacions del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears o de qualsevol altre pla sectorial que reguli l'activitat extractiva a les Illes Balears són aplicables directament i prevalen sobre els instruments de planejament urbanístic, els quals s'hi han d'adaptar en els termes que disposa la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial.

Article 53

Supressió de la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació

1. A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació queda substituïda per la llicència d'ocupació o de primera utilització a totes les illes.

Això s'estableix sens perjudici que els consells insulars, reglamentàriament, puguin disposar una altra cosa en ús de les competències que els atribueix l'article 70.1 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

2. En els casos prevists en el primer paràgraf de l'apartat anterior, la llicència d'ocupació o de primera utilització, a més de les finalitats esmentades en l'apartat 1 de l'article 158 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, reconeix l'aptitud de l'habitatge, el local o l'edifici residencial no inclòs en el concepte d'habitatge per ser habitat.

Quan es tracti d'habitatges i edificis residencials no inclosos en el concepte d'habitatge, en la llicència d'ocupació o de primera utilització s'hi ha de fer constar el nombre de places. En els casos en què, d'acord amb l'article esmentat, no s'exigeixi la llicència d'ocupació o de primera utilització i l'ajuntament hagi d'emetre un certificat de no necessitat, quan aquest certificat s'expedeixi respecte d'activitats emparades en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de regim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, o d'activitats subjectes a autorització ambiental integrada en virtut del Text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, en el certificat esmentat s'hi ha de fer constar, si escau, el nombre de places, i aquest certificat es considera a tots els efectes un document equivalent a la cèdula d'habitabilitat.

3. Un cop transcorreguts deu anys des de l'atorgament de la llicència d'ocupació o de primera utilització, s'ha de sol·licitar la cèdula d'habitabilitat de renovació corresponent.

4. Els ajuntaments han de trametre una còpia de les llicències d'ocupació o de primera utilització que atorguin al consell insular respectiu, i es poden establir els mecanismes de coordinació que es considerin oportuns entre ambdues administracions a fi que la informació derivada de les noves llicències d'ocupació o de primera utilització es mantengui actualitzada i harmonitzada en una mateixa base de dades d'àmbit insular.

5. Totes les referències a la cèdula d'habitabilitat de les normes legals o reglamentàries vigents s'han d'entendre fetes a la cèdula, a la llicència d'ocupació o a la de primera utilització o al títol habilitant en matèria d'habitabilitat, segons pertoqui.

Article 54

Modificacions de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears

1. L'article 20 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 20

El sòl urbanitzable

1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el planejament urbanístic general municipal, d'acord amb les determinacions i els límits del pla territorial insular corresponent, classifiqui així perquè els considera adequats per garantir el creixement i les necessitats de la població i de l'activitat econòmica.

2. El planejament urbanístic general municipal no pot delimitar nous sectors de sòl urbanitzable de tipus residencial, turístic o mixt quan es doni una de les circumstàncies següents:

a) Les necessitats reals del nucli poden ser resoltes mitjançant actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana, que sempre han de ser prioritàries davant els nous creixements. A aquest efecte, s'entén que es dona aquesta circumstància quan:

— El nucli urbà disposa de més d'un 15 % de sòl vacant. S'entén per sòl vacant les parcel·les de sòl urbà d'ús no dotacional que, sent aptes per a l'edificació, no estan edificades. Per fer aquest còmput, se n'han d'excloure les parcel·les de superfície igual o inferior a 500 m2 i les parcel·les qualificades com de protecció oficial de promoció pública.

— El nucli disposa de superfície equivalent al nou creixement pretès a sòl de desenvolupament urbà sotmès a actuacions de transformació urbanística. S'entén que el nucli disposa de sòl equivalent quan el total de superfície d'àmbits de transformació urbanística delimitats a sòl urbà i urbanitzable no executats i amb terminis vençuts és igual o superior a les necessitats de creixement, indistintament de l'ús global de cada àmbit.

Excepcionalment, es pot justificar la incompatibilitat de l'ús que s'ha d'implantar al sòl de desenvolupament urbà existent en els casos següents:

— Quan l'ús predominant que s'ha d'implantar és residencial i el sòl equivalent es correspon amb un sòl d'ús industrial discontinu amb el sòl urbà del nucli.

— Quan l'ús predominant que s'ha d'implantar, per compliment de la normativa sectorial corresponent, és incompatible amb els sòls urbans existents i els usos confrontants.

— Quan l'ús que s'ha d'implantar és residencial destinat íntegrament a habitatges protegits de promoció pública o privada.

b) Se situen a zones de risc delimitades com a àrea de prevenció de risc d'inundació, excepte que, amb un informe previ favorable de l'administració competent, s'adoptin mesures per prevenir aquest risc i evitar-lo.

3. Els nous sectors urbanitzables de tipus no residencial, turístic o mixt, en el cas de municipis amb més del 90 % de sòl rústic protegit, es poden classificar de forma no contínua amb el sòl urbà existent que no sigui àrea d'assentament en paisatge d'interès i, en el cas que no es disposi de sòl rústic amb la categoria d'àrea de transició a l'envoltant del sòl urbà, es poden delimitar en terrenys de sòl rústic protegit amb categoria d'àrea rural d'interès paisatgístic que no tenguin la qualificació d'ARIP boscós.

2. L'apartat 1 de l'article 34 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

1. Sens perjudici del règim específic previst en l'article 36 bis d'aquesta Llei, l'ordenació urbanística dels municipis es fixa mitjançant dos tipus de plans jerarquitzats: el pla general i els plans d'ordenació detallada.

3. S'afegeix un nou article, l'article 36 bis, a la Llei 12/2017 esmentada, amb la redacció següent:

Article 36 bis

El pla general a municipis de fins a 10.000 habitants

1. Els municipis amb una població de fins a 10.000 habitants poden formular i aprovar inicialment i provisionalment un únic pla general que inclogui l'ordenació urbanística tant estructural com detallada en els termes dels apartats següents, sense necessitat de disposar d'un pla d'ordenació detallada.

2. Al sòl urbà i al sòl rústic, el pla general únic estableix les determinacions de caràcter estructural que regula l'article 37 d'aquesta Llei per als plans generals i les determinacions que regulen els apartats 1 i 3 de l'article 42 per als plans d'ordenació detallada.

3. Si preveu àmbits de sòl urbanitzable, el pla general únic pot optar bé per establir únicament les determinacions de caràcter estructural que per a aquesta classe de sòl preveu l'article 37 d'aquesta Llei, i diferir en aquest cas la regulació detallada al pla parcial de cada sector, bé per incloure-hi acumulativament la regulació urbanística detallada dels sectors que estimi convenient.

4. El pla general a què es refereix aquest article conté les determinacions urbanístiques i està integrat per la documentació que preveuen els articles 34 a 42 d'aquesta Llei, amb les modulacions o adaptacions necessàries que derivin del seu objecte i finalitat.

Les regles de formulació, tramitació i aprovació definitiva són les previstes en aquesta Llei per als plans generals municipals.

4. L'apartat 9 de l'article 51 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

9. Tots els acords esmentats en els apartats anteriors s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica corresponent.

5. L'apartat 3 de l'article 55 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

3. Aquest tràmit d'informació pública té un període mínim de quaranta-cinc dies per als instruments que comportin avaluació ambiental estratègica ordinària i de trenta dies per als que no la comportin, i s'ha d'anunciar, almenys, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica de l'administració que tramita el procediment, en la qual ha de constar la documentació completa que integra l'instrument. La publicació de l'anunci d'informació pública en el Butlletí Oficial de les Illes Balears ha de fer constar de manera clara el localitzador uniforme de recursos de la seu electrònica per accedir a la documentació.

Durant el termini d'informació pública s'ha de sol·licitar un informe de les administracions o els ens estatals, autonòmics o insulars les competències dels quals es puguin veure afectades. En tot cas, s'ha de sol·licitar un informe preceptiu a l'òrgan que exerceix les competències en matèria d'urbanisme del consell insular corresponent en relació amb les determinacions del projecte amb incidència en l'àmbit supramunicipal i, amb caràcter vinculant, sobre l'adequació del projecte als instruments d'ordenació territorial.

6. L'apartat 6 de l'article 55 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

6. Quan, d'acord amb l'article 54 d'aquesta Llei, l'ajuntament sigui el competent per aprovar definitivament els instruments de planejament urbanístic o les seves alteracions, i excepte en el cas que el consell insular corresponent ja hagi emès l'informe a què es refereix el darrer paràgraf de l'apartat 3 i no s'hagin modificat les determinacions que l'afectin, l'aprovació definitiva esmentada només es pot dur a terme amb l'informe previ de l'òrgan amb competències urbanístiques del consell insular corresponent.

Aquest informe s'ha d'emetre, amb caràcter vinculant, en relació amb les consideracions oportunes per motius d'interès supramunicipal, de legalitat i d'adequació als instruments d'ordenació territorial i, si escau, als instruments urbanístics de rang superior.

Aquest informe s'ha d'emetre, segons correspongui, en els terminis següents, que es computen des de la recepció de la documentació completa de l'instrument de planejament:

a) En el termini de tres mesos en els supòsits de primera formulació o de revisió del pla general o del pla d'ordenació detallada.

b) En el termini de dos mesos en el cas de modificacions del pla general o del pla d'ordenació detallada, i en el cas de la primera formulació, la revisió o la modificació dels plans parcials i els plans especials.

Una vegada que han transcorregut els terminis anteriors, s'entén que l'informe s'ha emès de manera favorable i es pot continuar amb la tramitació. No és necessària l'emissió d'aquest informe en el cas dels estudis de detall.

7. S'afegeix un nou article, l'article 68 ter, a la Llei 12/2017 esmentada, amb la redacció següent:

Article 68 ter

Règim excepcional aplicable directament a les edificacions afectades per risc d'inundació

1. En els casos en què, en virtut d'una autorització o un informe de l'Administració hidràulica relacionat amb l'aplicació dels plans de risc d'inundació o dels estudis elaborats o validats per l'Administració esmentada, s'estableixi, com a mesura correctora, la necessitat d'elevar la cota de l'edificació, s'ha de compensar l'eventual pèrdua d'edificabilitat amb una major alçada de l'edifici.

2. Els ajuntaments han d'introduir en el seu planejament urbanístic les adaptacions que calguin per raó del que s'estableix en l'apartat anterior d'aquest article, en el moment de la primera revisió o modificació que aprovin d'aquest planejament.

8. L'apartat 5 de l'article 135 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

5. Un cop efectuats els tràmits prevists en els apartats anteriors, en el cas que l'administració expropiadora sigui un municipi amb una població inferior a 10.000 habitants, ha de donar trasllat d'una còpia completa de l'expedient degudament diligenciat al consell insular corresponent, a fi que en un termini màxim de tres mesos emeti un informe de caràcter no vinculant amb caràcter previ a l'aprovació definitiva, el qual ha d'avaluar la suficiència de la documentació, la correcció en els tràmits procedimentals i l'adequació dels valors proposats en el projecte.

9. La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 144 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

a) La intervenció preventiva dels actes d'edificació o construcció i ús del sòl, inclosos el subsòl i el vol, en les formes disposades en aquesta Llei, sens perjudici de l'eventual intervenció de les entitats privades de certificació urbanística de conformitat amb el que estableix el capítol III d'aquest títol VII.

10. Les lletres a), h) i j) de l'apartat 1 de l'article 146 de la Llei 12/2017 esmentada queden modificades de la manera següent:

a) Les parcel·lacions urbanístiques, les segregacions o altres actes de divisió de finques, llevat que es contenguin en projectes de parcel·lació aprovats.

h) Les tales en masses arbòries i vegetació arbustiva, així com d'arbres aïllats, que siguin objecte de protecció pels instruments de planejament, excepte les actuacions agràries de tala d'arbres i neteja de vegetació arbustiva.

j) El tancament de terrenys que no tenguin la condició de solar. Se n'exceptua la reconstrucció de marjades, parets o parats de pedra existents o la reparació d'aquests emprant les tècniques de pedra en sec, que tampoc queden subjectes al règim de comunicació prèvia, independentment de la categoria del sòl on es trobi l'actuació.

11. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 3 de l'article 148 de la Llei 12/2017 esmentada, amb la redacció següent:

Sens perjudici de tot això, el règim de col·laboració publicoprivada regulat en el capítol III d'aquest títol és aplicable respecte de les llicències que, d'acord amb la legislació esmentada, són exigibles en els casos d'activitats que requereixen l'execució d'obres i instal·lacions.

12. L'apartat 4 de l'article 148 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

4. La instal·lació de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques damunt la coberta d'edificis a tot tipus de sòl, la instal·lació sobre el terreny de plaques solars fotovoltaiques destinades a autoconsum fins a un màxim de 10 kW de potència instal·lada i la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, amb gas natural o gas liquat de petroli (GLP), queden sotmeses al règim de comunicació prèvia.

No es poden subjectar a aquest règim les instal·lacions següents:

a) Les que es facin en edificis declarats com a béns d'interès cultural o catalogats.

b) Les que afectin els fonaments o l'estructura de l'edifici.

c) Les que necessitin una avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la normativa ambiental d'aplicació.

13. Les lletres a) i b) de l'apartat 2 de l'article 149 de la Llei 12/2017 esmentada queden modificades de la manera següent:

a) Les obres públiques de construcció i ampliació d'equipaments, infraestructures o instal·lacions que hagin estat declarades d'interès general, autonòmic o insular per llei, o per acord del Consell de Govern o del ple del consell insular corresponent, d'acord amb les competències respectives, o bé que estiguin previstes expressament, amb caràcter de necessàries, en un pla especial, un pla territorial insular o un pla director sectorial aprovats definitivament.

b) Les obres de millora, manteniment i reforma dels equipaments, les infraestructures o les instal·lacions fetes d'acord amb el que preveu la lletra anterior, durant la seva vida útil, que siguin complementàries i necessàries perquè funcionin adequadament.

14. Els apartats 3 i 4 de l'article 151 de la Llei 12/2017 esmentada queden modificats de la manera següent:

3. Les llicències s'atorguen d'acord amb les previsions de la legislació i de l'ordenació urbanístiques vigents en el moment d'atorgar-les, sempre que es resolguin dins el termini establert. Si es resolen fora de termini, s'han d'atorgar d'acord amb la normativa vigent en el moment en què s'havien de resoldre. En tot cas, ha de constar en el procediment l'informe tècnic i jurídic corresponent o el certificat de conformitat urbanística expedit per una entitat privada de certificació urbanística sobre l'adequació de l'acte pretès a aquestes previsions.

En cas que l'ajuntament hagi de sol·licitar un informe o una autorització sectorial per resoldre el procediment, amb la sol·licitud ha de comunicar a l'organisme sectorial la data de compleció de l'expedient, de manera que la normativa sectorial aplicable per emetre l'informe o l'autorització ha de ser la que pertoqui d'acord amb les regles indicades en aquest apartat respecte de la normativa aplicable per atorgar la llicència.

4. La resolució expressa s'ha de notificar en el termini màxim de tres mesos. El còmput del termini de resolució del procediment s'inicia una vegada que la sol·licitud reuneix formalment els requisits exigibles i s'ha aportat al registre la documentació completa exigida pels respectius reglaments de desplegament d'aquesta Llei, per l'instrument de planejament corresponent i per la normativa sectorial.

El termini màxim de resolució únicament es pot suspendre en els casos i els termes que fixen l'article 22 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i els respectius reglaments de desplegament d'aquesta Llei. En els supòsits de suspensió facultativa, s'ha d'adoptar un acord exprés de suspensió, que s'ha de notificar a les persones interessades. Si la causa de la suspensió és el requeriment d'esmena de deficiències de contingut material o l'aportació de documentació, el requeriment s'ha de fer en una notificació única, llevat que del compliment del tràmit d'esmena o d'aportació se'n dedueixin defectes diferents dels assenyalats anteriorment i que l'òrgan que va efectuar el requeriment no podia apreciar.

Un cop transcorregut el termini màxim de resolució i notificació, es pot entendre atorgada la llicència sol·licitada, sens perjudici del que estableix l'article 5.2 d'aquesta Llei, llevat dels casos en què una norma amb rang de llei estatal o autonòmica prevegi expressament el caràcter negatiu de la manca de resolució dins el termini establert.

15. L'article 152 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 152

Projecte tècnic i llicència urbanística

1. Quan, d'acord amb la legislació sectorial aplicable, l'actuació subjecta a llicència exigeix un projecte tècnic, la seva presentació constitueix un requisit d'admissió de la sol·licitud per iniciar el procediment d'atorgament. El projecte tècnic ha de concretar les mesures de garantia suficients per dur a terme de forma adequada l'actuació, i ha de definir les dades necessàries a fi que l'òrgan municipal competent pugui valorar si s'ajusta a la normativa aplicable.

2. El projecte tècnic ha de tenir un grau suficient de definició de les obres, que permeti que personal facultatiu diferent del redactor pugui dirigir les obres o els treballs corresponents; ha d'anar necessàriament complementat amb una memòria urbanística com a document específic, en la qual s'ha d'indicar la finalitat i l'ús de la construcció o l'actuació projectada, i se n'ha de raonar l'adequació a l'ordenació vigent.

3. Als efectes de la tramitació administrativa, tot projecte tècnic es pot desenvolupar en una fase única, com a projecte bàsic i d'execució, o en dues fases: la fase de projecte bàsic i la fase de projecte d'execució. Cadascuna d'aquestes fases del projecte ha de complir les condicions següents:

a) El projecte bàsic ha de definir les característiques generals de l'obra i les seves prestacions mitjançant l'adopció i la justificació de solucions concretes. El contingut serà suficient per sol·licitar la llicència urbanística i, si escau, les concessions o altres autoritzacions administratives, però insuficient per iniciar la construcció de l'edifici, d'acord amb les determinacions del Codi tècnic de l'edificació.

b) El projecte d'execució ha de desenvolupar el projecte bàsic i definir l'obra en la seva totalitat amb la determinació completa de detalls i especificacions de tots els materials, elements, sistemes constructius i equips, d'acord amb les determinacions del Codi tècnic de l'edificació, i no s'hi poden rebaixar les prestacions declarades en el bàsic, ni alterar-se els usos i les condicions sota els quals es va atorgar la llicència urbanística i, si escau, les concessions o altres autoritzacions. El projecte d'execució ha d'incloure els projectes parcials o altres documents tècnics que, si escau, l'hagin de desenvolupar o completar, els quals s'han d'integrar en el projecte com a documents diferenciats sota la coordinació del projectista.

4. Reglamentàriament, i als estrictes efectes del contingut necessari per tramitar el procediment d'atorgament de la llicència urbanística, s'ha de definir la documentació que integra els projectes referits en l'apartat anterior, sens perjudici del contingut que determina el Codi tècnic de l'edificació. En tot cas, una vegada presentat davant l'ajuntament el projecte tècnic, adquireix el caràcter de document oficial, i de l'exactitud i la veracitat de les dades tècniques que s'hi consignen en respon la persona autora a tots els efectes.

5. Quan la llicència d'obres s'hagi sol·licitat i obtingut mitjançant la presentació d'un projecte bàsic és preceptiva la presentació, en el termini màxim de nou mesos des de la seva concessió, del projecte d'execució ajustat a les determinacions del projecte bàsic.

L'acte administratiu d'atorgament de la llicència ha d'indicar expressament aquest deure, i la manca de presentació del projecte d'execució dins aquest termini és causa de caducitat de la llicència urbanística. L'òrgan municipal competent l'ha de declarar i ha d'acordar l'extinció dels efectes de la llicència, amb l'audiència prèvia de la persona titular d'aquesta.

6. L'ajuntament disposa d'un mes per comprovar l'adequació del projecte d'execució al projecte bàsic. Un cop transcorregut aquest termini sense que l'òrgan municipal competent notifiqui a la persona interessada una resolució en contra, es poden iniciar les obres. Si l'òrgan municipal detecta, un cop transcorregut el termini d'un mes, alteracions de les determinacions del projecte bàsic d'acord amb les quals es va atorgar la llicència, s'ha d'ordenar la paralització immediata de les obres i la iniciació de l'expedient de modificació del projecte, llevat dels supòsits prevists en l'article 156.2 d'aquesta Llei.

16. La lletra e) de l'apartat 1 de l'article 153 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

e) En els casos prevists en l'article 148.4 d'aquesta Llei, juntament amb la comunicació prèvia s'hi ha d'adjuntar el projecte o la memòria tècnica exigibles reglamentàriament, així com la declaració de no incórrer en cap dels supòsits de les lletres a), b) i c) prevists en l'article 148.4 esmentat.

17. L'article 158 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 158

Autoritzacions urbanístiques per a l'ocupació dels edificis i la contractació dels serveis

1. La llicència d'ocupació o de primera utilització té per finalitat verificar el compliment de les condicions de la llicència urbanística prèvia, comprovar l'adequació al projecte autoritzat de les obres de les edificacions o les instal·lacions duites a terme i autoritzar-ne la posada en ús. La tramitació d'aquestes llicències té caràcter preferent, i la resolució expressa s'ha de notificar en el termini d'un mes des de la sol·licitud de la persona interessada, amb la documentació que es determini reglamentàriament, sens perjudici de la interrupció del termini en els termes que fixa la legislació sobre procediment administratiu.

No s'exigeix la llicència d'ocupació o de primera utilització quan la legislació sectorial ho determini així, supòsit en el qual l'ajuntament ha d'emetre un certificat de no necessitat, amb expressió de la normativa que ho estableixi així.

2. En tot cas, per poder ser ocupat qualsevol edifici destinat a albergar persones, ha de disposar de la cèdula d'habitabilitat corresponent en vigor o de la llicència d'ocupació o de primera utilització, o del certificat de no necessitat, si escau.

3. La contractació provisional dels serveis respectius per les empreses distribuïdores, subministradores i comercialitzadores exigeix l'acreditació de l'obtenció de la llicència d'obres, i el termini de durada dels contractes és, com a màxim, el que fixa aquesta llicència per acabar els actes de construcció, edificació o instal·lació. Un cop transcorregut aquest termini, no es pot continuar prestant el servei, llevat que es verifiqui alguna de les circumstàncies següents:

a) Que, abans d'acabar el termini establert a la llicència, s'acrediti que el municipi ha concedit la pròrroga corresponent en els termes que fixa aquesta Llei, per la qual cosa el termini de durada del contracte es pot allargar fins a l'acabament de la pròrroga.

b) Que, abans d'acabar el termini inicial o prorrogat del contracte, es presenti davant l'empresa distribuïdora, subministradora o comercialitzadora un justificant que s'ha sol·licitat la llicència d'ocupació o de primera utilització, o el certificat de no necessitat d'aquesta llicència, acompanyat de la declaració que s'ha adjuntat a la sol·licitud tota la documentació requerida per la normativa aplicable, amb la qual cosa el termini de durada del contracte es pot allargar nou mesos, comptadors des de la data d'acabament del termini inicial o prorrogat del contracte.

4. Les empreses esmentades en l'apartat anterior, en tot cas, han d'exigir per contractar definitivament els serveis d'energia elèctrica, aigua, gas i de telecomunicacions l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat corresponent en vigor o el document equivalent, d'acord amb la normativa reguladora, o la llicència d'ocupació o de primera utilització, o el certificat de no necessitat, si escau.

18. S'afegeix un nou capítol, el capítol III, al títol VII de la Llei 12/2017 esmentada amb la redacció que es troba a continuació, i el capítol III original passa a denominar-se capítol IV:

Capítol III Règim de la col·laboració publicoprivada

Article 158 bis

Col·laboració d'entitats privades en l'exercici de funcions administratives en l'àmbit urbanístic

1. Els ajuntaments poden exercir les funcions en matèria urbanística a què fa referència l'article 158 quater a través d'entitats privades de certificació urbanística. A aquest efecte, els municipis poden regular mitjançant una ordenança el règim jurídic i el funcionament de les entitats privades de certificació urbanística esmentades.

2. No obstant això, i llevat que hi hagi una regulació municipal aprovada a aquest efecte, el règim jurídic i el funcionament de les entitats privades de certificació en l'àmbit urbanístic són els que estableixen els articles 158 ter a 158 sexdecies d'aquesta Llei.

Article 158 ter

Concepte d'entitats privades de certificació urbanística

1. Es consideren entitats privades de certificació urbanística les persones jurídiques que, actuant sota la seva responsabilitat, compleixen els requisits establerts en l'article 158 septies d'aquesta Llei i estan degudament acreditades per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC) com a entitats de tipus A mitjançant el sistema previst en la norma UNE-EN ISO/IEC 17020 i autoritzades pel consell insular corresponent al seu àmbit d'actuació.

2. Les entitats privades de certificació urbanística han de tenir caràcter tècnic i personalitat jurídica pròpia, disposar dels mitjans materials, personals i financers necessaris per exercir adequadament les funcions recollides en l'article següent, i constituir la garantia patrimonial que a aquest efecte es determina en aquesta Llei.

Article 158 quater

Funcions de les entitats privades de certificació urbanística

1. Les entitats privades de certificació urbanística poden exercir les funcions següents:

a) D'intervenció en el procediment de tramitació de llicències urbanístiques, inclosos els procediments a què es refereixen el segon paràgraf de l'article 148.3 i l'article 156 d'aquesta Llei, a instància del ciutadà, mitjançant l'emissió de certificats de conformitat urbanística.

En exercici d'aquesta funció, les entitats esmentades han de verificar el compliment dels requisits d'integritat documental, suficiència i idoneïtat dels projectes i de la documentació tècnica, així com acreditar mitjançant l'emissió d'un certificat que aquests projectes compleixen amb les previsions de la legislació i l'ordenació territorial i urbanística i, si s'escau, d'activitats, així com de la normativa sectorial, quan aquesta atribueix al municipi la valoració del compliment, incloent-hi la valoració dels informes o autoritzacions sectorials que hagi d'aportar el promotor en el procediment de tramitació de la llicència urbanística.

b) D'intervenció en la verificació i la comprovació d'actes d'ús del sòl o subsòl i edificació, a instància del ciutadà, mitjançant l'emissió de certificats de conformitat urbanística.

En exercici d'aquesta funció, les entitats esmentades han d'emetre un certificat de conformitat de les obres executades respecte de la llicència atorgada a l'efecte de la llicència d'ocupació o de primera utilització.

2. L'ajuntament que així ho consideri, pot excloure expressament, mitjançant una ordenança, la intervenció de les entitats privades de certificació urbanística bé en els procediments de tramitació de llicències a què es refereix la lletra a) de l'apartat anterior, bé en la realització de les actuacions de verificació i comprovació d'actes d'ús del sòl o subsòl i edificació a què es refereix la lletra b) de l'apartat esmentat, o en ambdues funcions.

3. Les entitats privades de certificació urbanística no poden emetre certificats de conformitat urbanística en els casos següents:

a) Llicències urbanístiques sotmeses a la tramitació d'una autorització o un informe supramunicipal que no pot sol·licitar el promotor:

— Llicències d'activitats a sòl rústic relacionades amb l'ús d'un habitatge unifamiliar que requereixen un informe previ i vinculant dels consells insulars d'acord amb l'article 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

— Llicències per a obres, edificacions i instal·lacions subjectes a l'autorització de la comissió insular d'urbanisme a què fa referència l'article 27.2.b) de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

— Llicències d'activitats a sòl rústic que s'hagin de declarar d'interès general d'acord amb la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i a la Matriu d'ordenació del sòl rústic de l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

— Llicències d'obres provisionals regulades en l'article 128 d'aquesta Llei.

— Llicències d'obres l'estudi de gestió de residus de les quals estigui subjecte a aprovació prèvia del Govern de les Illes Balears d'acord amb l'article 52 de la Llei 8/2019 de 19 de febrer, de residus i sòl contaminants de les Illes Balears.

— Llicències de legalització d'actes objecte d'un expedient d'infracció urbanística que està sent instruït o ja ha estat resolt per una administració distinta de la municipal, regulades en l'article 189.3 d'aquesta Llei.

— Qualsevol llicència la tramitació de la qual requereixi un informe o autorització que hagi de sol·licitar l'ajuntament d'acord amb la normativa sectorial, llevat del cas de l'autorització estatal a què es refereix l'apartat 5 de l'article 158 quinquies.

 

b) Llicències que atorguen els consells insulars d'acord amb l'article 150 d'aquesta Llei.

c) Llicències d'actuacions en terrenys que no compleixen la condició de solar d'acord amb l'article 25.1 d'aquesta Llei.

d) Llicències per modificar els projectes que hagin estat objecte de les llicències esmentades en les lletres a), b) i c) anteriors.

 

Article 158 quinquies

Intervenció i abast de les entitats privades de certificació urbanística

1. Les entitats privades de certificació urbanística actuen a instància de la persona interessada, i la seva intervenció no és preceptiva.

2. Les entitats privades de certificació en l'àmbit urbanístic no tenen en cap cas caràcter d'autoritat, ni la seva actuació pot impedir la funció de verificació, inspecció i control pròpia dels serveis tècnics municipals.

3. Les persones interessades, quan voluntàriament així ho decideixin, poden fer ús dels serveis de les entitats privades de certificació urbanística, i del fet que aquestes duguin a terme alguna de les funcions que conté l'article anterior d'aquesta Llei no se'n pot derivar cap tractament diferenciat per part dels ajuntaments.

4. En la seva actuació, les entitats privades de certificació urbanística han d'emetre els certificats esmentats en l'article 158 quater, els quals han de ser assumits per l'ajuntament i incorporats a l'expedient administratiu, sens perjudici de la possibilitat que l'ajuntament s'hi oposi totalment o parcialment en els termes que preveu el tercer paràgraf de l'apartat següent.

5. D'acord amb això, el certificat de conformitat favorable és suficient per concedir la llicència, llevat dels casos en què l'actuació requereix l'autorització de l'Administració de l'Estat que preveu el Reial decret 369/2023, de 16 de maig, pel qual es regulen les servituds aeronàutiques de protecció de la navegació aèria, i es modifica el Reial decret 2591/1998, de 4 de desembre, sobre l'ordenació dels aeroports d'interès general i la seva zona de servei, en execució del que disposa l'article 166 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. En aquests casos, l'òrgan competent per resoldre ha de sol·licitar d'ofici l'autorització esmentada.

Als efectes del que preveu l'article 71.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s'entendrà que l'expedient es troba pendent únicament de la resolució a què es refereix l'article 88 de la mateixa Llei, llevat dels casos esmentats en el paràgraf anterior.

Això no obstant, l'òrgan competent per resoldre el procediment pot decidir dur a terme actuacions complementàries, inclosos els informes tècnics o jurídics addicionals que pugui sol·licitar a aquest efecte, abans de dictar la resolució final del procediment que consideri procedent.

6. En tot cas, en els supòsits de certificats de no conformitat, cal que els serveis tècnics o jurídics municipals els ratifiquin o rectifiquin, segons l'abast de la no conformitat, prèviament a la resolució de concessió o denegació de la llicència.

7. Una vegada autoritzades i inscrites en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística del consell insular, aquestes entitats poden exercir les seves funcions a tot el territori de l'illa corresponent.

Article 158 sexies

Règim jurídic de les entitats privades de certificació urbanística

1. Les entitats privades de certificació urbanística han d'actuar amb imparcialitat, confidencialitat i independència.

2. Tant l'entitat de certificació urbanística com el seu personal han de ser plenament independents, orgànicament i funcionalment, de les parts involucrades en l'actuació objecte del certificat sol·licitat.

3. En cap cas, l'entitat i el personal al seu servei no poden tenir relació de dependència tècnica, comercial, financera, societària o de qualsevol tipus respecte de les persones, entitats o empreses que contractin l'entitat.

Aquesta circumstància és aplicable així mateix respecte de la persona que redacti la documentació tècnica objecte del certificat de conformitat urbanística.

A aquests efectes, es considerarà que hi concorre aquesta dependència quan es donin les causes d'abstenció previstes per a les administracions públiques en la legislació en matèria de règim jurídic del sector públic.

4. El personal al servei de l'entitat de certificació urbanística no pot en cap cas elaborar projectes d'obres ni dedicar-se a activitats d'assessorament o tramitació d'actuacions urbanístiques dins l'àmbit insular objecte de l'autorització a l'entitat en què presta els serveis.

Tampoc pot ocupar càrrecs públics o trobar-se en servei actiu com a personal d'una entitat pública.

5. L'exercici de l'activitat de les entitats privades de certificació urbanística s'ha de dur a terme en règim de lliure concurrència.

6. Les entitats privades de certificació urbanística han de respondre dels danys i perjudicis derivats de les actuacions previstes en l'article 158 quater que causin un dany a les administracions públiques, als titulars de les actuacions urbanístiques que contractin els seus serveis i a terceres persones.

Article 158 septies

Requisits d'acreditació de les entitats privades de certificació urbanística

1. Les entitats privades de certificació urbanística han de demostrar que disposen dels mitjans materials, personals i financers necessaris per exercir adequadament les funcions assenyalades en l'article 158 quater d'aquesta Llei.

2. Les entitats privades de certificació urbanística, a més d'estar acreditades d'acord amb el que estableix l'article 158 ter, han de complir els requisits següents:

1r. Disposar d'un professional o més amb la titulació acadèmica i professional habilitant d'acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, per al cas de projectes sotmesos al seu àmbit d'aplicació, amb experiència acreditada per un període mínim de cinc anys en matèries relacionades amb la redacció o l'aplicació d'instruments de planejament o la redacció de projectes d'edificació.

2n. Disposar d'un professional o més amb la titulació acadèmica i professional habilitant per redactar documentació tècnica no inclosa en l'àmbit d'aplicació de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, amb experiència acreditada per un període mínim de cinc anys en matèries relacionades amb la redacció o aplicació d'instruments de planejament, la redacció de la documentació tècnica esmentada en aquest paràgraf o la redacció de projectes d'activitats.

3r. Disposar d'un advocat o més, legalment habilitats, amb experiència acreditada per un període mínim de cinc anys en assessorament jurídic en matèria de redacció o aplicació d'instruments de planejament i aspectes juridicotècnics en matèria d'edificació.

4t. Tenir subscrita una assegurança de responsabilitat civil per una quantia mínima d'1.000.000 d'euros, que ha d'incloure l'activitat de l'entitat i dels seus professionals. Aquesta quantia, a més de no ser limitativa de la responsabilitat, pot ser actualitzada per l'òrgan competent del consell insular respectiu.

3. En la seva organització, les entitats privades de certificació urbanística han d'estar gestionades de manera que es permeti mantenir la capacitat per dur a terme les funcions per a les quals han estat acreditades.

Article 158 octies

Autorització administrativa

1. Per actuar en l'àmbit de l'illa, l'entitat privada de certificació urbanística ha d'obtenir l'autorització del consell insular corresponent, sens perjudici del que disposa l'apartat 6 d'aquest article.

2. La sol·licitud d'autorització s'ha d'adreçar a l'òrgan competent en matèria d'urbanisme que es determini d'acord amb el Reglament orgànic, que ha de dictar una resolució dins el mes següent a la presentació de la sol·licitud.

Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució, s'entendrà desestimada la sol·licitud.

3. Per obtenir l'autorització administrativa s'han d'aportar, juntament amb la sol·licitud, els documents següents:

a) Estatuts o normes per les quals es regeix l'entitat.

b) Certificat d'acreditació emès per l'Entitat Nacional d'Acreditació, pel qual s'acredita el compliment dels requisits establerts en la norma UNE-EN ISO/IEC 17020.

c) Acreditació de disposar d'un procediment gratuït de reclamacions que garanteixi a les persones interessades la defensa adequada dels seus drets i interessos legítims.

d) Declaració de disposar d'un sistema d'atenció al client que garanteixi l'atenció en tot l'àmbit territorial del consell insular respectiu.

4. La resolució per la qual es concedeixi l'autorització s'ha d'inscriure d'ofici en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística del consell insular respectiu.

5. L'autorització quedarà sense efecte en el supòsit en què l'entitat perdi algun dels requisits que recull aquesta Llei.

L'autorització té la mateixa vigència que l'acreditació que hi dona lloc, i es pot suspendre o extingir en els casos que preveu aquesta Llei.

6. Les entitats privades de certificació urbanística que exerceixin legalment l'activitat a qualsevol altre lloc del territori espanyol no necessiten obtenir l'autorització a què fa referència aquest article per poder dur a terme les seves funcions en l'àmbit de l'illa corresponent, sempre que per accedir a l'exercici de l'activitat en algun altre lloc de l'esmentat territori hagin hagut d'acreditar el compliment de requisits materials, personals i financers equivalents o superiors als exigits per aquesta Llei.

L'autorització, la qualificació o el títol o document equivalent obtingut per iniciar l'activitat a aquest altre territori s'ha d'aportar juntament amb la sol·licitud a què fa referència l'apartat següent.

7. Les entitats de certificació urbanística que s'acullin al que disposa l'apartat anterior han de sol·licitar la inscripció en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística de cada consell insular a què es refereix l'article 158 nonies i obtenir-la amb caràcter previ a l'exercici de les seves funcions en l'àmbit de l'illa corresponent.

El consell insular respectiu pot denegar motivadament la inscripció quan no pugui verificar l'equivalència o la superioritat dels requisits acreditats per l'entitat per iniciar l'activitat a un altre lloc del territori espanyol.

La circumstància que no s'hagi hagut d'obtenir autorització d'acord amb el que preveu aquest apartat no exclou l'aplicació dels efectes prevists en els articles 158 undecies i 158 duodecies d'aquesta Llei quan hi concorri alguna de les causes o motius que s'estableixen en aquests preceptes.

Article 158 nonies

Registre d'entitats privades de certificació urbanística dels consells insulars

1. El Registre d'entitats privades de certificació urbanística de cada consell insular depèn de l'òrgan competent en matèria d'urbanisme que es determini d'acord amb el Reglament orgànic, i té caràcter públic.

2. S'han d'inscriure d'ofici en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística del consell insular respectiu les entitats privades de certificació autoritzades per cada consell insular.

3. Les anotacions han de contenir, com a mínim, els extrems següents:

a) Dades identificadores de l'entitat privada de certificació urbanística.

b) Abast de les funcions per a les quals l'entitat està acreditada, conformement al certificat d'acreditació.

c) Extinció i revocació de l'autorització, si escau.

d) Modificacions que es produeixin en l'autorització, ampliant o reduint les activitats que pot dur a terme l'entitat de certificació, si escau.

4. La inscripció en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística és preceptiva.

Article 158 decies

Obligacions de les entitats privades de certificació urbanística

Les entitats privades de certificació urbanística estan subjectes a complir les obligacions següents:

a) Complir i mantenir vigents els requisits que van servir de base per a la seva autorització, i comunicar qualsevol modificació a l'òrgan que la va concedir.

b) Complir adequadament les funcions d'emissió de certificats de conformitat urbanística.

c) Garantir la confidencialitat de la informació que obtenguin en l'exercici de les seves funcions i complir la normativa d'aplicació en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

d) No subcontractar actuacions vinculades a l'exercici de les seves funcions d'acord amb el certificat d'acreditació.

e) Lliurar una còpia de tots els certificats que emetin, així com qualsevol altra informació que els sigui requerida, a l'Administració o a l'òrgan competent en matèria d'autorització.

f) Disposar de procediments específics per tractar les reclamacions que presentin els clients per les seves activitats, així com comptar amb un arxiu de totes les actuacions que hi estiguin relacionades.

g) Tarifar les actuacions respectant el límit mínim i màxim i el règim de pagament fixat pel consell insular respectiu.

h) Registrar i conservar durant un període de set anys els expedients tramitats i els certificats emesos.

i) Permetre l'accés a les instal·lacions i les oficines a l'entitat d'acreditació i al personal competent del consell insular.

j) Donar una informació correcta als ciutadans en general, i en particular als clients, sobre les seves funcions, així com de la prestació dels serveis com a entitat privada de certificació. En concret, les entitats han d'informar les persones interessades, de forma individualitzada, sobre les qüestions següents:

 

1a. El règim d'intervenció administrativa a què es troba subjecta l'actuació pretesa, tramitació que, si escau, correspon i terminis legals.

2a. La documentació que ha d'aportar amb caràcter general, i la documentació, si escau, específica determinant per justificar pretensions basades en situacions precedents, o la documentació de què hagi de disposar per fer l'actuació urbanística pretesa.

3a. L'existència, si és el cas, d'exigències tècniques determinants que facin inviable l'actuació i el marc normatiu aplicable.

4a. Els preus, les taxes i els imposts, així com la forma, el moment i la quantia del pagament.

5a. El procediment per presentar queixes i reclamacions.

6a. L'accés electrònic, si escau, a la informació sobre l'estat de la tramitació de la sol·licitud.

k) Qualsevol altra que sigui imposada per la normativa sectorial que els sigui aplicable.

Article 158 undecies

Suspensió de l'autorització de les entitats privades de certificació urbanística

1. L'autorització de les entitats privades de certificació urbanística es pot suspendre quan hi concorri algun dels motius següents:

a) Haver estat sancionada l'entitat per una infracció greu o molt greu de les que preveu l'article 158 quaterdecies d'aquesta Llei.

b) Haver estat suspesa l'acreditació concedida per l'Entitat Nacional d'Acreditació.

2. La suspensió de l'acreditació impedeix a l'entitat privada de certificació exercir les seves funcions durant la durada de la suspensió i comporta automàticament la suspensió de l'autorització.

3. L'òrgan competent en matèria d'urbanisme del consell insular que es determini segons el Reglament orgànic és l'encarregat d'acordar, mitjançant una resolució motivada, la suspensió de l'autorització.

Aquesta resolució de suspensió de l'autorització s'ha d'emetre, amb audiència prèvia a l'entitat de certificació, en el termini de tres mesos des de la fermesa en via administrativa de la sanció o des de la suspensió de l'acreditació, quan s'apreciï que la seva actuació pot resultar lesiva per a l'interès general.

4. En els supòsits de suspensió de l'autorització que preveu aquesta Llei, la persona interessada pot triar si vol que l'ajuntament del municipi on es pretén fer l'actuació segueixi amb la tramitació de la sol·licitud de llicència o si l'encarrega a una altra entitat de certificació de la seva elecció, i en cap cas aquesta circumstància no pot suposar un increment dels costs per a la persona interessada.

5. L'autorització es pot suspendre per un termini màxim de dotze mesos.

6. La suspensió de l'autorització s'ha d'inscriure en el Registre d'entitats de certificació urbanística del consell insular competent i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

7. La suspensió de l'autorització per alguna de les causes previstes no dona dret a cap indemnització.

Article 158 duodecies

Extinció de l'autorització de les entitats privades de certificació urbanística

1. L'autorització de les entitats privades de certificació urbanística s'extingeix per les causes següents:

a) Per infracció molt greu o greu de les que preveu l'article 158 quaterdecies d'aquesta Llei dues o més vegades.

b) Per retirada de l'acreditació concedida per l'Entitat Nacional d'Acreditació.

c) Per incompliment sobrevingut de qualsevol dels requisits exigits per a l'acreditació.

d) Per renúncia de l'entitat privada de certificació.

2. La retirada de l'acreditació impedeix a l'entitat de certificació exercir les seves funcions i comporta automàticament l'extinció de l'autorització.

3. L'òrgan competent en matèria d'urbanisme del consell insular que es determini segons el Reglament orgànic és l'encarregat d'acordar, mitjançant una resolució motivada, l'extinció de l'autorització.

Aquesta resolució d'extinció de l'autorització s'ha d'emetre, amb audiència prèvia a l'entitat de certificació, en el termini de tres mesos des de la fermesa en via administrativa de la sanció, des de la retirada de l'acreditació abans esmentada, des de l'incompliment sobrevingut de qualsevol dels requisits exigits per a l'acreditació o des de la renúncia presentada per l'entitat privada de certificació. En aquest darrer supòsit, la renúncia queda condicionada a la finalització completa dels expedients la tramitació dels quals s'hagi iniciat, llevat que l'entitat privada de certificació justifiqui degudament la impossibilitat de continuar amb aquesta tramitació.

4. En els supòsits d'extinció de l'autorització prevists en aquesta Llei, la persona interessada pot triar si desitja que l'ajuntament del municipi on es pretén fer l'actuació segueixi amb la tramitació de la sol·licitud de llicència o si l'encarrega a una altra entitat de certificació de la seva elecció, i en cap cas aquesta circumstància no pot suposar un increment dels costs per a la persona interessada.

5. L'extinció de l'autorització s'ha d'inscriure en el Registre d'entitats de certificació urbanística del consell insular de l'àmbit corresponent i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

6. L'extinció de l'autorització per alguna de les causes que preveu aquesta Llei no dona dret a cap indemnització.

Article 158 terdecies

Fixació de preus i publicitat

1. Les entitats privades de certificació urbanística han de fixar anualment els preus que han de percebre per l'exercici de les seves funcions.

Aquests preus s'han de comunicar a l'òrgan competent en matèria d'urbanisme del consell insular respectiu que es determini segons el Reglament orgànic, amb una antelació mínima de dos mesos a la finalització de l'any natural anterior, per publicar-los en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. L'òrgan del consell insular respectiu que es determini d'acord amb el Reglament orgànic ha d'establir i actualitzar anualment l'import mínim i màxim dels preus a què fa referència l'apartat 1, en funció dels costs del servei i de la seva evolució.

L'import màxim dels preus i el règim de pagament s'han de fixar el tercer trimestre de l'any natural anterior a la seva aplicació.

Article 158 quaterdecies

Règim de responsabilitat de les entitats privades de certificació urbanística i infraccions

1. Les entitats privades de certificació urbanística regulades en aquesta Llei són responsables del contingut de les certificacions que emeten i queden subjectes al règim d'infraccions que disposa aquest article.

2. Són infraccions molt greus de les entitats privades de certificació urbanística les següents:

a) Desenvolupar activitats i funcions per a les quals no tenguin autorització.

b) Obstaculitzar les actuacions de supervisió de l'òrgan administratiu competent.

c) Dur a terme les actuacions per a les quals estan autoritzades mitjançant personal tècnic no habilitat o no qualificat, en relació amb els requisits d'acreditació recollits en l'article 158 septies d'aquesta Llei.

3. Són infraccions greus de les entitats privades de certificació urbanística les següents:

a) Expedir certificats que contenguin dades falses o inexactes sempre que tenguin caràcter essencial o provoquin un perjudici greu a la seguretat de les persones, dels béns o del medi ambient.

b) No actualitzar l'import de la pòlissa d'assegurances.

c) Vulnerar els principis de confidencialitat, imparcialitat i independència en l'exercici de les seves funcions o el règim d'incompatibilitats que els sigui aplicable.

4. Són infraccions lleus de les entitats privades de certificació urbanística les accions o omissions que contrarien el que estableix aquesta Llei i que no es puguin qualificar com a greus o molt greus.

Article 158 quindecies

Sancions

1. La comissió de les infraccions establertes en l'article anterior comporta la imposició de les sancions següents:

a) Les infraccions lleus han de ser sancionades amb multes de 3.000 euros fins a 10.000 euros.

b) Les infraccions greus han de ser sancionades amb multes de 10.001 euros fins a 30.000 euros i poden comportar la suspensió de l'autorització de l'entitat de certificació o del personal tècnic infractor per un període no inferior a sis mesos.

c) Les infraccions molt greus han de ser sancionades amb multes de 30.001 euros fins a 500.000 euros i poden comportar la retirada de l'autorització de l'entitat de certificació amb la impossibilitat de tornar a sol·licitar-la en un període de dos anys.

2. La sanció ha de ser proporcionada a la gravetat dels fets constitutius d'infracció. A aquest efecte, s'han de tenir en compte, de manera conjunta o separada, els criteris següents:

a) El grau de culpabilitat o l'existència d'intencionalitat.

b) La continuïtat o la persistència en la conducta infractora.

c) La naturalesa dels perjudicis causats.

d) La reincidència, per raó de la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan hagi estat declarat així per resolució ferma en via administrativa.

3. En cap cas la infracció comesa no pot suposar un benefici econòmic per a l'infractor.

A aquest efecte, l'Administració, a més d'imposar la sanció que correspongui, ha d'exigir, en concepte de sanció accessòria, el pagament d'una quantitat equivalent al valor del benefici obtingut.

4. Les quanties de les sancions imposades a l'empara d'aquest article s'han de reduir un 50 % si són abonades en el període voluntari i, en aquest mateix termini, l'infractor mostra per escrit la seva conformitat i renuncia expressament a l'exercici de tota acció d'impugnació. La posterior acció d'impugnació implica la pèrdua de la reducció esmentada.

5. La imposició de sancions d'acord amb aquesta Llei s'ha de dur a terme mitjançant la instrucció del procediment sancionador corresponent subjecte al que disposen la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i el Decret 1/2024, de 5 de gener, pel qual s'aprova el Reglament del procediment sancionador de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Els òrgans encarregats de la instrucció i la resolució són, dins els competents en matèria d'urbanisme, els que es determinin d'acord amb el Reglament orgànic del consell insular.

Article 158 sexdecies

Prescripció de les infraccions i les sancions

1. El termini de prescripció de les infraccions i les sancions establertes en els articles anteriors és de tres anys per a les molt greus, de dos anys per a les greus i de sis mesos per a les lleus.

2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des del dia en què la infracció s'ha comès. En cas d'infraccions continuades o permanents, el termini comença a córrer des que finalitza la conducta infractora.

3. La prescripció s'interromp per la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, i el termini de prescripció es reinicia si l'expedient sancionador es paralitza durant més d'un mes per una causa no imputable al presumpte responsable.

4. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar des de l'endemà del dia en què és executable la resolució per la qual s'imposa la sanció o ha transcorregut el termini per recórrer-la.

Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució, i el termini torna a transcórrer si l'expedient d'execució està paralitzat durant més d'un mes per una causa no imputable a l'infractor.

19. La lletra b) de l'apartat 5 de l'article 166 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

b) En la situació de fora d'ordenació de l'article 129.2.b) d'aquesta Llei, quan es tracti d'edificacions o construccions que s'hagin executat amb posterioritat a l'1 de març de 1987: requerir a les empreses prestadores, distribuïdores, comercialitzadores o subministradores el cessament en la prestació, distribució, comercialització o subministrament dels serveis d'energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon, telecomunicacions o de naturalesa similar, havent constatat prèviament que l'edificació esmentada no disposa de la cèdula d'habitabilitat preceptiva en vigor o de la llicència d'ocupació o de primera utilització, o del certificat de no necessitat, si escau.

20. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria dissetena, a la Llei 12/2017 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició transitòria dissetena

Règim d'utilització provisional d'edificacions incloses en àmbits afectats per la disposició addicional setzena

1. Amb l'aprovació inicial de les modificacions o de les revisions de planejament general a què es refereix el darrer paràgraf de la disposició addicional setzena d'aquesta Llei, excepcionalment i de manera transitòria, els ajuntaments poden autoritzar determinats usos provisionals d'acord amb la nova regulació urbanística que hagi estat objecte de l'esmentat tràmit d'aprovació inicial, sempre que es verifiquin totes les circumstàncies i condicions específiques que regulen els apartats següents d'aquesta disposició.

2. Els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat, urbanitzable programat o sòl apte per a la urbanització en el corresponent instrument de planejament urbanístic general vigent en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i que estiguin afectats per l'esmentada disposició addicional setzena, han d'haver estat classificats formalment com a sòl urbà en un planejament anterior derogat, substituït o anul·lat, i han de tenir implantats els serveis urbanístics bàsics i consolidada l'edificació d'acord amb la referida classificació almenys en una tercera part de la superfície apta.

La modificació o la revisió del planejament que es tramiti ha de proposar, així mateix, la reincorporació dels terrenys afectats, ja sigui en la seva totalitat o només en una part, al procés de desenvolupament urbanístic del municipi amb l'esmentada classificació de sòl urbà, i amb l'establiment del règim urbanístic detallat que consideri adient d'acord amb el model territorial.

3. Les autoritzacions provisionals a què es refereix l'apartat 1 requereixen, a més de complir amb les circumstàncies que preveu l'apartat 2, les condicions següents:

a) Que es refereixin a les actuacions estrictament necessàries per a la utilització d'edificis, construccions i instal·lacions ja existents i legalment implantats en l'àmbit corresponent, d'acord amb la vigència del planejament anterior que classificava l'àmbit com a sòl urbà.

b) Que les actuacions s'adeqüin als usos urbanístics i a tota la resta de paràmetres de l'edificació prevists en el document de modificació o de revisió del planejament que s'aprovi inicialment.

c) Que la sol·licitud de la persona interessada es formuli en el termini màxim de tres mesos des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de l'acord d'aprovació inicial i inclogui l'assumpció de les condicions de provisionalitat de l'autorització sol·licitada, sense dret a percebre cap indemnització en el cas que no s'arribi a produir l'aprovació definitiva de la modificació o la revisió del planejament.

d) Que la durada inicial de l'autorització provisional no excedeixi d'un any a comptar des de la data d'aquesta.

Excepcionalment, per raons motivades d'interès públic, i amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, es pot prorrogar la durada de l'autorització provisional concedida per un any addicional.

4. En el cas que l'alteració del planejament general a què es refereix aquesta disposició transitòria adopti la modalitat de modificació i no la de revisió, i no afecti més de dos àmbits anteriors de sòl urbanitzable no programat, urbanitzable o apte per a la urbanització del mateix municipi a què es refereix la disposició addicional setzena, l'aprovació definitiva correspon a l'ajuntament, amb l'informe previ del Consell Insular de Mallorca que preveu l'apartat 6 de l'article 55 d'aquesta Llei.

Article 55

Reordenació normativa del Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit)

1. S'entén per Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit) l'actuació territorial amb àmbit d'influència interinsular que té com a finalitat oferir, en un conjunt unitari i en un mitjà urbanitzat d'alta qualitat, un entorn adequat per promoure la innovació tecnològica a totes les Illes Balears, afavorir la generació, l'atracció i la retenció de professionals qualificats i potenciar la creació i l'actuació d'empreses d'alt valor afegit, amb els serveis auxiliars complementaris associats.

2. L'ordenació urbanística dels terrenys resultants de l'aplicació de la Llei 2/1993, de 30 de març, de creació del Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit), s'ha de dur a terme mitjançant les normes subsidiàries i complementàries del ParcBit que aprovi el Consell de Govern, les quals vinculen tots els planejaments urbanístics afectats, fins i tot els plans generals d'ordenació urbana, els quals s'han d'adaptar a les previsions d'aquestes normes, sens perjudici que es puguin executar de manera immediata.

El desenvolupament de les normes subsidiàries i complementàries esmentades s'ha de dur a terme mitjançant els plans especials de desenvolupament del ParcBit que formuli i executi el Govern de les Illes Balears, les característiques i els continguts dels quals han de ser els que determina l'article 45 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

El procediment per modificar i aprovar les noves normes subsidiàries i complementàries i els plans especials de desenvolupament ha d'incloure, com a mínim, els tràmits següents:

a) Redacció de l'instrument.

b) Informació pública durant el termini d'un mes amb la finalitat que s'hi puguin formular suggeriments.

c) Informes de l'Ajuntament de Palma i del Consell Insular de Mallorca.

d) Avaluació d'impacte ambiental.

e) Aprovació del Consell de Govern.

3. Els Estatuts del ParcBit han de regir els serveis i els elements d'ús comú del Parc, els mecanismes i el procediment d'accés i d'instal·lació de les empreses dins el Parc i el seu funcionament.

Tots els propietaris i usuaris del ParcBit han d'observar i complir les disposicions contingudes en els Estatuts i en el Reglament de règim interior del Parc, així com la legislació vigent que els sigui aplicable.

El Reglament de règim interior del ParcBit té per objecte establir un conjunt de regles per regular la conservació i el manteniment de la urbanització i els serveis, així com la seva utilització adequada i l'ordenació dels detalls de convivència i comportament dins el Parc, tant a les zones exteriors com a les parcel·les i locals.

A fi de verificar que en instal·lar-s'hi desenvoluparan una activitat inclosa dins la finalitat del ParcBit, així com en els supòsits de modificació d'activitat quan ja hi estan instal·lats, els interessats han d'obtenir obligatòriament l'aprovació de la Comissió d'Admissió de Clients del ParcBit per instal·lar-s'hi.

La Comissió d'Admissió de Clients ha de fer públic el seu règim de funcionament.

La composició i les funcions de la Comissió d'Admissió de Clients del ParcBit s'ha d'aprovar mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'ens encarregat de la gestió del ParcBit, la qual s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 56

Modificació del Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística

La lletra a) de l'apartat 3 de l'article 2 del Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística, queda modificada de la manera següent:

a) Municipis que amb anterioritat al 25 de maig de 2020 hagin adoptat l'acord d'aprovació inicial d'un instrument de planejament que impliqui l'adaptació al pla territorial insular i suposi l'adopció de determinacions relatives al sòl de desenvolupament urbà.

Article 57

Modificacions de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears

1. La lletra f) de l'article 4 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

f) Habitatge sobreocupat: és l'habitatge en què s'allotja un nombre de persones que excedeix el màxim de places que fixa la cèdula d'habitabilitat o, si escau, la llicència d'ocupació o de primera utilització.

2. L'article 16 de la Llei 5/2018 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 16

Cèdula d'habitabilitat

1. La cèdula d'habitabilitat és el document que expedeix el consell insular, sens perjudici que es pugui delegar l'atorgament als ens locals, en virtut del qual es reconeix l'aptitud d'un habitatge, un local o un edifici residencial no inclòs en el concepte d'habitatge perquè sigui habitat, i que és obligatori per ocupar-lo o llogar-lo, llevat dels casos en què la cèdula esmentada és substituïda per la llicència d'ocupació o de primera utilització.

2. En el cas d'habitatges protegits, la cèdula d'habitabilitat és substituïda, en primera ocupació, pel document de qualificació definitiva que expedeix l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o l'entitat instrumental d'aquesta que, si escau, sigui competent.

En els casos de segona i successives ocupacions, s'ha d'exigir la cèdula corresponent.

3. Les empreses distribuïdores, subministradores i comercialitzadores, en tot cas, han d'exigir per contractar definitivament els serveis d'energia elèctrica, aigua, gas i de telecomunicacions l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat corresponent en vigor o document equivalent o, si escau, la llicència d'ocupació o de primera utilització.

4. En qualsevol transmissió per venda, lloguer o cessió d'ús s'ha d'incorporar una còpia de la cèdula d'habitabilitat vigent o, si escau, de la qualificació definitiva o de la llicència d'ocupació o de primera utilització a què es refereixen els apartats 1 i 2.

En cas que no es disposi de cèdula, de qualificació o de llicència d'ocupació o de primera utilització, s'ha de fer constar expressament aquest fet en el document privat que formalitzi el contracte o en l'escriptura pública.

5. La pèrdua de les condicions mínimes d'habitabilitat suposa la revocació de la cèdula d'habitabilitat, sens perjudici de les mesures adreçades a la conservació i a la rehabilitació de l'immoble i del règim sancionador aplicable.

3. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 7, a l'article 70 de la Llei 5/2018 esmentada, amb la redacció següent:

7. Els habitatges protegits construïts a l'empara de l'establiment d'un dret de superfície a favor de persones físiques o jurídiques, s'han d'oferir als demandants que constin inscrits en el Registre públic d'acord amb l'apartat 1 anterior, i s'ha de seguir l'ordre i els criteris que han d'establir a aquest efecte les bases del concurs públic.

4. La lletra l) de l'article 86 de la Llei 5/2018 esmentada queda modificada de la manera següent:

l) No fer constar en el document privat que formalitzi el contracte o en l'escriptura pública de venda, lloguer o cessió d'ús d'un edifici, habitatge o local, la cèdula d'habitabilitat o, si escau, la llicència d'ocupació o de primera utilització, o el fet de no disposar-ne.

5. La lletra n) de l'article 88 de la Llei 5/2018 esmentada queda modificada de la manera següent:

n) Distribuir, subministrar o comercialitzar definitivament els serveis de les companyies subministradores d'aigua, gas, electricitat i infraestructures de telecomunicacions a usuaris d'habitatges, locals o altres edificis diferents dels anteriors destinats a allotjar-hi persones, sense la presentació prèvia, en els casos de primera ocupació, de la qualificació definitiva com a habitatges de protecció oficial o de la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació o, si escau, de la llicència d'ocupació o de primera utilització.

​​​​​​​Article 58

Modificació del Decret llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d'habitatge

La lletra e) del punt 2 de la disposició addicional segona del Decret llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d'habitatge, queda modificada de la manera següent:

e) Les condicions d'accés als habitatges protegits i els criteris de selecció dels demandants, de conformitat amb l'article 70.7 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears.

Article 59

Declaració d'utilitat pública de l'enderrocament de l'estructura inacabada a la cala d'en Serra (Eivissa)

Es declara la utilitat pública de l'enderrocament de l'estructura inacabada de la cala d'en Serra, al terme municipal de Sant Joan de Labritja (Eivissa), així com la necessitat d'ocupació dels terrenys inclosos a la finca registral on s'ubica aquesta construcció en runes, a l'efecte d'expropiació perquè l'Administració pública insular o municipal obtengui els terrenys.

Aquesta actuació s'ha de dur a terme amb vista a la recuperació ambiental dels esmentats terrenys naturals i perquè aquest espai torni a l'estat original i s'incrementi el patrimoni públic de sòl en un espai amb valors naturals.

Article 60

Modificacions de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Els apartats 1 i 2 de l'article 17 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queden modificats de la manera següent:

1. L'elaboració d'estudis, avantprojectes i projectes d'obres de carretera es pot dur a terme bé directament per mitjans propis de l'administració promotora de l'actuació, bé a través d'un contracte, encàrrec de gestió o conveni, d'acord amb les disposicions vigents. Aquests documents s'han de redactar sota la direcció o inspecció i supervisió de l'òrgan de l'administració promotora de l'actuació competent per ser aprovats, i els han de subscriure persones professionals tècniques competents.

2. La resolució o acord d'iniciació dels treballs de redacció d'estudis i projectes a què es refereix l'apartat 1 anterior implica la declaració d'utilitat pública i de la necessitat d'ocupar amb caràcter temporal els terrenys necessaris per executar els treballs de reconeixement tècnic, geològics, geotècnics, arqueològics i qualsevol altre que sigui necessari per redactar-los.

També implica la urgència de l'ocupació, sempre que s'hagi formulat i tramitat, d'acord amb la legislació d'expropiació forçosa, la relació concreta i individualitzada dels béns i drets que sigui necessari ocupar i s'hagin complert tots els requisits previs que l'esmentada legislació exigeix amb caràcter general.

2. L'article 18 de la Llei 5/1990 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 18

Efectes de les actuacions previstes en els instruments d'ordenació territorial i de l'aprovació dels projectes de carreteres

1. La previsió de manera concreta d'obres de carreteres en els instruments d'ordenació territorial, d'acord amb l'article 16 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, implica la seva declaració d'utilitat pública a l'efecte del que preveu la legislació sobre expropiació forçosa.

2. L'aprovació dels projectes de carreteres redactats d'acord amb les determinacions d'aquesta Llei implica la declaració d'utilitat pública o interès social, la necessitat d'ocupació i la declaració d'ocupació urgent dels béns i l'adquisició dels drets corresponents, a l'efecte del que preveu la legislació d'expropiació forçosa, així com l'ocupació temporal i la imposició o la modificació de servituds.

3. La declaració de la utilitat pública o l'interès social, de la necessitat d'ocupació i de la urgent ocupació també es refereixen als béns i drets que es comprenguin en el replantejament del projecte i en les modificacions de les obres que es puguin aprovar amb posterioritat.

4. A fi que es produeixin els efectes que estableixen els apartats 2 i 3 anteriors, els projectes de carreteres i, si escau, les modificacions corresponents han d'incloure la definició del traçat i la determinació dels terrenys, de les construccions i dels altres béns i drets que s'estimi necessari adquirir o ocupar per a la construcció, la defensa o el servei de la carretera i la seguretat de la circulació, i també la relació de les persones propietàries dels béns o dels drets afectats.

3. L'article 20 de la Llei 5/1990 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 20

Expropiacions

1. Les expropiacions o les ocupacions temporals de béns i drets, així com la imposició o la modificació de servituds que, si escau, siguin necessàries per executar les obres de carreteres a què es refereix aquesta Llei, s'efectuen d'acord amb la legislació estatal vigent en matèria d'expropiació forçosa, i sens perjudici de les determinacions específiques que es contenen en aquesta Llei i de les adequacions necessàries a l'estructura organitzativa pròpia de les administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. En el cas que, pel fet de no establir-se com a efecte d'algun acte aprovatori dels prevists en aquesta Llei, en el procediment d'expropiació es requerís l'adopció d'un acord d'urgent ocupació de béns i drets, i quan l'administració expropiant fos un consell insular o un municipi, el tràmit esmentat de declaració d'urgent ocupació de béns i drets exigit en la legislació d'expropiació l'ha d'adoptar el consell executiu dels consells insulars o el ple de l'ajuntament, respectivament.

3. La administració titular se subroga en la posició jurídica de la persona expropiada a l'efecte del seu dret a l'aprofitament urbanístic que correspongui als terrenys expropiats.

4. No escau la reversió de terrenys que s'hagin expropiat d'acord amb aquesta Llei i que s'hagin convertit en innecessaris per a la prestació del servei viari si resulten afectats pel planejament urbanístic o d'ordenació territorial amb una altra finalitat d'utilitat pública o d'interès social i es compleixen les circumstàncies establertes per la legislació estatal vigent.

 

Capítol XIII Mesures específiques relatives al finançament de Palma

Article 61

Modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma

L'article 142 de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, queda modificat de la manera següent:

Article 142

S'estableix una clàusula de garantia per compensar la capitalitat de Palma mitjançant el finançament especial següent:

a) Les institucions públiques autonòmiques amb àmbit competencial en el terme municipal de Palma han de garantir una aportació anual no inferior a trenta milions d'euros per a Palma com a compensació dels costs de capitalitat. Aquesta quantia anual estarà formada per les aportacions del Fons de Cooperació Local que li corresponguin més la quantitat addicional que sigui necessària.

b) Per complementar el nivell d'infraestructures, instal·lacions i serveis associats al caràcter de capitalitat que té el municipi de Palma, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de preveure anualment en els pressuposts inversions directament territorialitzades al municipi de Palma i inversions indirectes via aportacions als consorcis que es creïn a l'empara d'aquesta Llei per un import de, com a mínim, el 16 % del total de les dotacions consignades per a inversions reals en els pressuposts del sector públic autonòmic.

c) Les aportacions a què fan referència les lletres a) i b) anteriors formen part del finançament global de Palma, als efectes prevists en l'article 2.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l'article 2.3.d) del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

 

Capítol XIV Mesures en matèria de taxes i altres exaccions de dret públic

Article 62

Modificació de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

S'afegeixen dos nous paràgrafs al final de la lletra b) de l'apartat 11 de l'annex de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

Els alumnes matriculats tant a centres propis com a centres adscrits a la UIB que reuneixin determinats criteris acadèmics o socioeconòmics i que no siguin beneficiaris de les beques generals amb càrrec als pressuposts generals de l'Estat, poden tenir dret a l'exempció o la bonificació del preu de matrícula dels ensenyaments oficials de grau o de màster universitari. La bonificació corresponent s'ha de calcular amb el preu del crèdit, i s'ha d'aplicar una vegada calculat l'import total de la matrícula. En cap cas no en pot resultar un import final negatiu.

Els criteris que s'han de reunir per tenir dret a les bonificacions així com l'abast de les exempcions o les bonificacions han de ser aprovats, amb caràcter anual, mitjançant l'acord del Consell de Govern a que fa referència l'apartat 3 de la disposició addicional tercera d'aquesta Llei.

Article 63

Modificacions de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 10 bis, a l'article 103 decies de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

10 bis. Els alumnes matriculats a centres propis d'ensenyaments artístics superiors que reuneixin determinats criteris acadèmics o socioeconòmics i que no siguin beneficiaris de les beques generals amb càrrec als pressuposts generals de l'Estat, poden tenir dret a l'exempció o bonificació de la taxa de matrícula dels ensenyaments oficials de grau o de màster d'ensenyaments artístics superiors. La bonificació corresponent s'ha de calcular amb el preu del crèdit, i s'ha d'aplicar una vegada calculat l'import total de la matrícula. En cap cas no en pot resultar un import final negatiu.

Els criteris que s'han de reunir per tenir dret a les bonificacions així com l'abast de les exempcions o les bonificacions han de ser aprovats, amb caràcter anual, mitjançant un acord del Consell de Govern.

2. L'article 399 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

La quota tributària d'aquestes taxes s'ha de determinar d'acord amb les tarifes següents:

Concepte	Euros
A. Inscripció en registres oficials
A.1. Inscripció en el Registre oficial de productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitaris
A.1.1. Inscripció	39,64
A.1.2. Renovació	20,03
A.1.3. Expedició de registre de transaccions amb productes fitosanitaris d'ús professional	20,03
A.2. Inscripció en el Registre oficial de comerciants i importadors de productes vegetals
A.2.1. Inscripció	40,17
A.2.2. Renovació	20,03
A.3. Inscripció en el Registre de llavors i plantes de vivers
A.3.1. Inscripció	35,19
A.3.2. Renovació	20,03
A.4. Inscripció en el Registre de maquinària agrícola
A.4.1. Maquinària nova	35,19
A.4.2. Transferència	38,22
A.4.3. Duplicats, certificats i baixes temporals	25,17
B. Inspecció facultativa
B.1. Emissió d'informes i expedició de certificats
B.1.1. Sense visita a l'explotació	25,17
B.2.2. Amb visita a l'explotació	60,32
B.2. Seguiment d'assaigs oficials	462,45

 

Article 64

Modificació del Text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig

L'apartat 2 de la disposició addicional segona del Text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig, queda modificat de la manera següent:

2. En tot cas, el dret i la quantia de les indemnitzacions queden sotmesos a les disponibilitats pressupostàries del programa de sanejament i depuració d'aigües, i també, pel que fa a les indemnitzacions per obres i instal·lacions, a la planificació que estableixi, mitjançant una resolució dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la persona titular de la conselleria competent en matèria de cicle de l'aigua.

 

TÍTOL III MESURES PER IMPULSAR LA DIGITALITZACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE LES ILLES BALEARS

Article 65

Automatització de l'activitat administrativa

Les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret llei han de fomentar l'automatització de les actuacions i els processos mitjançant, entre d'altres, les accions següents:

a) La incorporació, en la fase de disseny dels procediments administratius i serveis digitals, d'actuacions administratives automatitzades, en els termes que s'estableixen en l'article següent.

b) L'automatització, mitjançant integracions tecnològiques o aplicant tecnologies de robotització, de les tasques i els processos que, sense complir els requisits per considerar-se actuacions administratives automatitzades, es puguin dur a terme sense la intervenció directa dels empleats públics.

 

Article 66

Actuació administrativa automatitzada

1. S'entén per actuació administrativa automatitzada qualsevol actuació o acte efectuat per l'Administració pública íntegrament a través de mitjans electrònics en el marc d'un procediment administratiu i en el qual no ha intervingut de manera directa cap empleat públic.

2. En cap cas no es poden dur a terme mitjançant actuacions administratives automatitzades activitats que suposin judicis de valor.

3. Per signar les actuacions administratives automatitzades, les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret llei poden emprar els sistemes següents:

a) Segell electrònic d'una administració pública, òrgan, organisme públic o entitat de dret públic, basat en un certificat electrònic qualificat que reuneixi els requisits que exigeix la legislació de signatura electrònica.

b) Codi segur de verificació vinculat a una administració pública, òrgan, organisme públic o entitat de dret públic, que permeti comprovar la integritat del document mitjançant l'accés a la seu electrònica corresponent.

4. L'autorització de les actuacions administratives automatitzades requereix establir prèviament l'òrgan o els òrgans competents per definir les especificacions, la programació, el manteniment, la supervisió i el control de qualitat i, si escau, l'auditoria del sistema d'informació i del seu codi font, i també l'òrgan responsable a l'efecte d'impugnació.

5. L'autorització de les actuacions administratives automatitzades s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica corresponent.

Article 67

Plataforma d'Interoperatibilitat de les Illes Balears i adhesió de les entitats locals de les Illes Balears

1. La Plataforma d'Interoperabilitat de les Illes Balears (PINBAL) és una solució tecnològica desenvolupada pel Govern de les Illes Balears que fa possible la interoperabilitat telemàtica entre les administracions públiques de l'àmbit territorial de les Illes Balears i la resta de l'Estat.

La PINBAL permet fer consultes, a través d'una aplicació web o mitjançant serveis web, als serveis de consulta de dades i documents disponibles a través de la Plataforma d'Intermediació de Dades de l'Estat i als serveis de consulta propis definits en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Per complir el que preveu en matèria d'intermediació de dades la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a fi de fer efectius els serveis d'interoperabilitat entre els sistemes d'informació de totes les administracions públiques de les Illes Balears, les entitats locals de les Illes Balears, els consells insulars i els ens vinculats i dependents es poden adherir a la PINBAL.

En el cas dels municipis amb una població inferior a 20.000 habitants, la prestació dels serveis d'administració electrònica i l'adhesió a la PINBAL, que té la consideració de servei d'administració electrònica, s'ha de dur a terme a través del corresponent consell insular, d'acord amb l'article 104 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, en relació amb l'article 36.1.g) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Pel que fa a la resta de municipis, poden sol·licitar l'assistència del consell insular respectiu per accedir a la PINBAL, i el fet de no adherir-s'hi s'ha de justificar en termes d'eficiència, de conformitat amb l'article 7 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

3. L'intercanvi de dades mitjançant la Plataforma d'Interoperabilitat garanteix la seguretat de la informació i la protecció de les dades personals que es transmeten, proporcionant mesures per a l'autenticitat, confidencialitat, integritat, disponibilitat i traçabilitat adequades a la seva naturalesa i d'acord amb la normativa.

Article 68

Sistema de registre electrònic

1. El Registre electrònic general de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears permet la recepció i l'anotació de l'assentament d'entrada de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions, així com dels documents que els acompanyin, dirigits a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als organismes autònoms, entitats públiques empresarials i consorcis que exerceixen potestats administratives, i que es rebin mitjançant els tràmits telemàtics disponibles a la Seu Electrònica de l'Administració de la Comunitat Autònoma, a través d'altres registres electrònics o de les oficines d'assistència en matèria de registres.

També permet l'anotació de la sortida de documents oficials amb destinació a altres administracions públiques o als particulars.

El Registre és interoperable amb els registres electrònics de la resta d'administracions públiques, en els termes que estableix la legislació del procediment administratiu comú, i garanteix la compatibilitat informàtica i la interconnexió, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i dels documents que es presentin a qualsevol altra administració.

2. L'apartat anterior no és aplicable als ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de naturalesa privada a què es refereixen les lletres c) i d) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici del que preveu l'article 48 d'aquesta mateixa Llei 7/2010.

3. El Registre electrònic general de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears està disponible tots els dies de l'any, durant les vint-i-quatre hores del dia, sens perjudici de les interrupcions necessàries per raons tècniques, de les quals s'ha d'informar a la Seu Electrònica.

Article 69

Pla de Digitalització de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

El Consell de Govern, mitjançant un acord, ha d'aprovar el Pla de Digitalització de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.

Disposició addicional primera

Complement de lloc de difícil cobertura del personal de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears

1. Es crea el complement retributiu de llocs de difícil cobertura de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears.

2. Aquest complement de lloc de difícil cobertura és un complement retributiu lligat a l'ocupació de llocs de feina estructurals o conjunturals que desenvolupin funcions per a les residències de la Fundació a l'illa d'Eivissa la provisió dels quals es vegi dificultada per raons d'índole tècnica o geogràfica.

3. La determinació dels llocs i l'import d'aquest complement l'ha de fixar el Consell de Govern, d'acord amb el procediment que preveu l'apartat 2.5 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

4. La qualificació d'un lloc de feina com de difícil cobertura s'ha de revisar obligatòriament cada quatre anys, sens perjudici de fer-ho amb una periodicitat inferior si el Consell de Govern, a iniciativa pròpia o a instància de la conselleria d'adscripció o de la Fundació, aprecia que han variat les circumstàncies que en van motivar la declaració.

​​​​​​​Disposició addicional segona

Efectes de l'execució de les sentències recaigudes en els procediments judicials ordinaris 644/2010 i 112/2018, seguits davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

1. La quota tributària exigible per les taxes meritades per la sol·licitud de participació en els concursos públics per adjudicar una farmàcia, regulades en l'article 379.1 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, de règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a conseqüència de la participació en els concursos d'adjudicació d'oficines de farmàcia que es convoquin en execució de les sentències recaigudes en el procediment ordinari 644/2010 i el procediment ordinari 112/2018, seguits davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, s'entén meritada el dia 6 de maig de 2010, per l'import aleshores vigent de 137,43 euros.

2. Així mateix, mentre no es resolguin en via administrativa els concursos d'adjudicació d'oficines de farmàcia que es convoquin en execució del que disposen les sentències recaigudes en els procediments ordinaris 644/2010 i 112/2018 abans esmentats, restarà en suspens l'obligació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de convocar altres concursos per adjudicar oficines de farmàcia en un termini de sis mesos comptadors des de la finalització del procediment administratiu de revisió del Catàleg farmacèutic que estableix l'article 21.5 de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears.

Disposició addicional tercera

Mesures per garantir la implantació d'un sistema tecnològic integral en la gestió recaptatòria de la Comunitat Autònoma

Per assegurar la integració del sistema tecnològic actual de gestió recaptatòria dels tributs i ingressos públics autonòmics de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), tant amb les aplicacions que empra el servei territorial de la Recaptació de Zona de Mallorca per a l'exercici de les seves funcions com amb el portal web i la Seu Electrònica de l'ATIB, que també desenvolupa la Recaptació de Zona, en els termes que estableixen l'article 64.1 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els apartats 2.c) i 3.n) de l'article 21 de l'Ordre de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques de 22 de desembre de 2016 per la qual es regula l'estructura organitzativa i funcional de l'ATIB, s'ha d'encarregar al servei territorial de l'ATIB corresponent a la Recaptació de Zona de Mallorca l'execució de determinats serveis per desenvolupar i mantenir una solució tecnològica integral de les aplicacions de gestió, inspecció i recaptació de tributs i ingressos públics autonòmics de l'ATIB, d'acord amb les instruccions i la retribució que determini l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L'encàrrec ha de comprendre, en tot cas, els serveis següents:

a) Desenvolupament d'una aplicació que cobreixi totes les funcions necessàries en la gestió, la inspecció i la recaptació de tributs i ingressos autonòmics gestionats per l'ATIB.

b) Integració de l'aplicació amb les aplicacions de gestió tributària i recaptatòria utilitzades per la Recaptació de Zona de Mallorca.

c) Integració de l'aplicació amb el portal web i la Seu Electrònica de l'ATIB i amb l'aplicació mòbil de l'ATIB.

d) Migració de les dades actuals de les aplicacions de MARES a la nova solució tecnològica.

 

Disposició addicional quarta

Cofinançament del Govern de les Illes Balears de les inversions duites a terme pels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera en l'àmbit de determinats plans directors sectorials en matèria de residus

1. A fi de donar compliment efectiu al que estableix l'apartat primer de la disposició addicional dissetena de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures fiscals i administratives, es reconeixen les quanties següents a favor dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera en concepte de cofinançament del Govern de les Illes Balears de les inversions ja executades en matèria de tractament de residus que s'hi indiquen:

a) L'import de 6.462.933 euros a favor del Consell Insular de Menorca, corresponent al 30 % del cost de les inversions en les plantes de triatge, de compostatge i de tractament de residus, en la clausura, adequació i ampliació d'abocadors i en la construcció de deixalleries, en el marc de l'article 6.4.c) i la resta de disposicions concordants del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus No Perillosos de Menorca, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 109, de 3 d'agost de 2006.

b) L'import de 15.753.938 euros a favor del Consell Insular d'Eivissa, corresponent al 30 % del cost de les inversions en l'abocador de Ca na Putxa, en l'estació de transferència provisional d'Eivissa, en l'estació de transferència de Formentera i en la planta de triatge i tractament de matèria orgànica i altres infraestructures, en el marc de l'article 6.4.c) i la resta de disposicions concordants del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans d'Eivissa i Formentera, aprovat pel Decret 46/2001, de 30 de març, i del Protocol d'intencions subscrit el 25 de maig de 2007 entre el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d'Eivissa i Formentera per finançar les inversions esmentades.

c) L'import de 60.000 euros a favor del Consell Insular de Formentera, corresponent al 40 % del cost de la inversió en la deixalleria de Formentera, en el marc del Pla Director Sectorial i del Protocol d'intencions esmentats en la lletra anterior.

2. Per a l'exigibilitat dels imports a què es refereix l'apartat anterior, el Govern de les Illes Balears, a proposta del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, i els consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera han de subscriure els convenis respectius, en els quals s'han de preveure, en tot cas, els extrems següents:

a) El pagament de l'import a favor del Consell Insular de Formentera en el mateix exercici pressupostari corrent de l'any 2024.

b) Les anualitats pressupostàries per a l'abonament de les quanties corresponents a favor del Consell Insular de Menorca i del Consell Insular d'Eivissa, amb un màxim de deu anualitats, a comptar des de l'exercici corrent de l'any 2024.

c) La meritació de l'interès legal respecte de les anualitats corresponents als exercicis de 2025 i següents a què es refereix la lletra anterior, a comptar des de la data de subscripció del conveni, el qual s'haurà de calcular i fixar en la resolució que aprovi l'expedient de despesa que es tramiti per pagar les anualitats corresponents, de manera que s'aboni conjuntament amb l'import de cada anualitat.

3. S'autoritza el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació perquè habiliti els crèdits necessaris per dur-ho a terme en la secció 32 dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, sens perjudici de les modificacions de crèdit que, si escau, s'hagin de fer a fi de dotar les partides corresponents, i sens perjudici de la tramitació i l'aprovació de l'expedient de despesa pluriennal corresponent.

4. El finançament de la resta de despeses i d'inversions en matèria de tractament de residus per raó de la insularització d'aquest servei, en el marc dels plans directors sectorials que aprovin els consells insulars d'acord amb la Llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'ordenació del territori, correspondrà en tot cas als consells insulars respectius, sens perjudici de l'eventual cofinançament, si escau, amb fons estatals o europeus, i sens perjudici de les taxes o tarifes aplicables per raó de la prestació del servei.

El que estableix el paràgraf anterior no impedeix que, si s'escau i en el marc de l'article 7.1.c) i la resta de disposicions concordants del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, o de la legislació aplicable en cada cas, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pugui coadjuvar també al finançament de les inversions que facin els consells insulars en matèria de tractament de residus, així com en matèria de transport terrestre, carreteres, cultura i esports, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Disposició addicional cinquena

Registre d'entitats privades de certificació urbanística i determinació de preus mínims i màxims que han de percebre

En el termini de quatre mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, els consells insulars han d'aprovar els imports mínim i màxim dels preus que han de percebre les entitats privades de certificació urbanística, així com tenir en funcionament el Registre d'entitats privades de certificació urbanística a què fa referència l'article 158 nonies de la Llei 12/2019, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria quarta d'aquest Decret llei.

Disposició addicional sisena

Oficines d'assistència en matèria de registres

1. Les oficines d'assistència en matèria de registres són òrgans administratius pel fet de tenir atribuïdes funcions amb efectes jurídics davant terceres persones, d'acord amb el que estableixen l'article 5.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i l'article 6 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En virtut de les competències atribuïdes a la Direcció General d'Estratègia Digital i Simplificació Administrativa, es creen les oficines d'assistència en matèria de registres, que han de dependre orgànicament i funcionalment del departament competent en matèria d'atenció a la ciutadania i gestió del Registre electrònic general de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, al qual correspon establir el model de funcionament i dictar les instruccions necessàries per establir-ne l'organització.

2. Les oficines d'assistència en matèria de registres existents abans de l'entrada en vigor de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, han de continuar depenent orgànicament i funcionalment de la secretaria general o òrgan equivalent dels ens del sector públic que disposin d'aquestes oficines, en virtut de l'article 14.h) de la Llei 3/2003.

3. Les oficines dels serveis centrals i dels serveis territorials, incloses les recaptacions de zona, de l'Agència Tributària de les Illes Balears a què es refereix l'article 12 de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears, i l'Ordre de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques de 22 de desembre de 2016 per la qual es regula l'estructura organitzativa i funcional de l'Agència Tributària de les Illes Balears, tenen la consideració d'oficines d'assistència en matèria de registres als efectes prevists en els articles 6.5, 12, 16, 41.1 i 66 i en la resta de disposicions concordants de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques, i han d'estar integrades en el sistema de registre de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, al qual ha de tenir accés el personal que, a aquest efecte, designi el director o la directora de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

Aquestes oficines depenen orgànicament i funcionalment del director o la directora de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

​​​​​​​Disposició addicional setena

Procediment de legalització extraordinària d'edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents a sòl rústic

1. Les edificacions, les construccions, les instal·lacions i els usos existents a sòl rústic respecte dels quals a l'entrada en vigor d'aquest Decret Llei ja no sigui procedent adoptar les mesures de restabliment de la legalitat urbanística, es poden legalitzar amb caràcter extraordinari en el termini màxim de tres anys, sense que siguin d'aplicació les condicions i els paràmetres urbanístics aplicables amb caràcter general a les edificacions a sòl rústic, amb tots els drets i deures inherents a les obres duites a terme amb llicència, amb excepció del que disposa el darrer paràgraf de l'apartat 7.

Per aplicar-ho a sòls inclosos dins l'àmbit de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, s'ha d'entendre que ha prescrit l'acció de restabliment de la legalitat urbanística si s'acredita l'acabament de l'edificació, la construcció o la instal·lació o la implantació de l'ús amb anterioritat al dia 10 de març de 1991.

Pel que fa als usos o canvis d'ús vinculats a edificacions, construccions o instal·lacions determinants de la comissió d'una infracció, aquests es poden legalitzar quan hagi prescrit l'acció de restabliment de la legalitat urbanística en relació amb l'ús irregular, tenint en compte les regles següents:

a) Per als usos o canvis d'ús implantats abans del 29 de maig de 2014, el còmput del termini de prescripció s'entén iniciat en la data que s'implanten.

b) Per als usos o els canvis d'ús implantats a partir del 29 de maig de 2014, el còmput del termini de prescripció s'entén iniciat en la data que finalitzen.

2. El procediment l'ha d'iniciar la persona interessada, davant l'ajuntament corresponent, amb la sol·licitud de llicència de legalització extraordinària, a la qual s'ha d'adjuntar un projecte tècnic de legalització, adaptat a les particularitats derivades d'aquesta disposició, el qual ha d'incorporar les mesures de caràcter ambiental que suposin una reducció de la contaminació lumínica i un increment de l'eficiència energètica o hídrica de l'edificació, la construcció o la instal·lació mitjançant la utilització de materials, tècniques i sistemes constructius, canvi d'instal·lacions, generació d'energia renovable, instal·lacions de dipòsits d'aigua o qualsevol altre sistema de reducció del consum energètic o hídric de la xarxa, i també sistemes de depuració d'aigua adequats en cada cas al Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Així mateix, en els casos en què l'ús de què es tracti en cada cas constitueixi una activitat als efectes de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, s'ha d'incorporar al projecte tècnic de legalització el corresponent projecte d'activitats, en el qual s'han de preveure les modificacions que, si s'escau, siguin legalment exigibles per complir la normativa vigent en matèria d'activitats.

3. La legalització extraordinària resta subjecta al pagament de les mateixes taxes i dels mateixos imposts prevists en la normativa per a les noves edificacions, construccions o instal·lacions.

Així mateix, la persona interessada ha d'abonar a l'ajuntament una prestació econòmica. Les quantitats ingressades per aquest concepte s'han de destinar a l'adquisició, la recuperació, la protecció i la gestió sostenible d'espais i recursos naturals o a la dotació del patrimoni municipal de sòl.

La prestació econòmica a què es refereix el paràgraf anterior s'ha de fixar en la mateixa resolució per la qual s'acordi la legalització extraordinària, per aplicació dels percentatges exposats a continuació respecte del cost d'execució material de l'edificació, construcció o instal·lació objecte de legalització extraordinària que consti en l'expedient:

a) El 10 % si la legalització se sol·licita en el primer any de la vigència d'aquest procediment.

b) El 12,5 % si se sol·licita en el segon any.

c) El 15 % si se sol·licita en el tercer any.

El cost d'execució material s'ha de calcular d'acord amb els valors que corresponguin a la data de la sol·licitud de legalització extraordinària.

En els casos de legalització extraordinària d'usos o canvis d'ús vinculats a edificacions, construccions o instal·lacions, els percentatges anteriors s'han d'aplicar sobre el cost d'execució material de l'edificació, construcció o instal·lació vinculada a l'ús sempre que aquesta edificació, construcció o instal·lació no sigui objecte també de legalització extraordinària en el marc d'aquesta disposició, cas en el qual únicament s'ha d'exigir la prestació econòmica corresponent a la legalització de l'edificació, construcció o instal·lació.

4. Això no obstant, i pel que fa als sol·licitants sotmesos a l'impost sobre la renda de les persones físiques, la prestació econòmica que resulti d'aplicar els percentatges esmentats en l'apartat anterior s'ha de reduir en els percentatges següents:

​​​​​​​a) En un 50 % quan es tracti de contribuents la base imposable total dels quals, calculada en la mitjana de la corresponent als quatre darrers exercicis fiscals, no ultrapassi els 33.000 euros en cas de tributació individual o els 52.800 euros en cas de tributació conjunta.

b) En un 25 % quan es tracti de contribuents la base imposable total dels quals, calculada en la mitjana de la corresponent als quatre darrers exercicis fiscals, no ultrapassi els 52.800 euros en cas de tributació individual o els 84.480 euros en cas de tributació conjunta.

5. El procediment extraordinari regulat en aquesta disposició addicional no és aplicable als casos següents:

a) Les edificacions, construccions o instal·lacions que, d'acord amb el planejament vigent, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament.

b) Les edificacions, construccions o instal·lacions situades al domini públic, a la zona de protecció de les carreteres o a les servituds derivades de la legislació de costes.

c) Les edificacions, construccions, instal·lacions i usos que impliquin l'exercici d'una activitat per a la qual es requereixi, d'acord amb la legislació sectorial vigent, l'adquisició de places, quotes o altres drets de caràcter públic i limitat.

d) Les edificacions, construccions o instal·lacions en les quals es desenvolupin activitats subjectes a la prèvia declaració d'interès general a què es refereix la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, quan l'activitat de què es tracti en cada cas no sigui declarada d'interès general d'acord amb l'article 26 de la Llei esmentada, sense que resulti aplicable als efectes d'aquesta disposició addicional l'incís final de l'article 30.3 de la mateixa Llei.

D'acord amb això, les eventuals sol·licituds que es presentin en relació amb les edificacions, construccions, instal·lacions o usos esmentats en les lletres anteriors s'han d'inadmetre a tràmit, amb les comprovacions prèvies que a aquest efecte s'estimin adients.

6. En l'expedient que es tramiti, únicament s'hi han d'incorporar els informes o les autoritzacions sectorials requerits per la normativa estatal o europea per als casos de legalització ordinària d'actes i usos il·legals prevists en la legislació urbanística.

D'acord amb això, no són exigibles, entre altres informes o autoritzacions prevists en la normativa autonòmica o local, l'informe de l'article 36.2 de la Llei 6/1997 abans esmentada.

7. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució final a la persona interessada és de sis mesos, i l'efecte del transcurs d'aquest termini màxim habilita l'interessat a considerar desestimada la sol·licitud per silenci negatiu, sens perjudici de l'obligació de l'ajuntament de resoldre i de notificar la resolució expressa.

La resolució en virtut de la qual s'atorgui, si escau, una llicència de legalització extraordinària d'un habitatge ha de fer constar expressament la prohibició de destinar-lo a la comercialització d'estades turístiques, i aquesta condició de la llicència s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat en el termini de tres mesos, juntament, si escau, amb l'escriptura de declaració d'obra nova de l'habitatge.

8. Aquesta disposició desplega efectes una vegada que, en l'àmbit insular respectiu, s'hagi adoptat l'acord plenari del consell insular pel qual es decideixi implantar en l'àmbit insular corresponent aquest procediment de legalització extraordinària.

Aquest acord plenari s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i el termini de tres anys a què es refereix l'apartat 1 començarà a comptar a partir d'aquesta publicació.

D'acord amb això, totes les sol·licituds presentades en aquest termini de tres anys s'han de tramitar i resoldre de conformitat amb el que estableix aquesta disposició, amb independència que la resolució final del procediment es produeixi dins aquest termini de tres anys o més enllà d'aquest termini.

9. En els casos a què es refereix el darrer paràgraf de l'apartat 2, una vegada concedida la llicència de legalització extraordinària i executades, si s'escau, les modificacions previstes en el projecte d'activitats, s'ha de presentar la declaració responsable corresponent, juntament amb la documentació addicional que pertoqui, en els termes que estableixen els articles 42 i 43 i la resta de disposicions concordants de la Llei 7/2013 esmentada.

Disposició addicional vuitena

Règim extraordinari de millora d'instal·lacions esportives públiques municipals

1. Les obres de millora d'instal·lacions esportives públiques municipals legalment existents que tenguin per objecte implantar o adaptar els seus serveis complementaris o auxiliars, i que es portin a terme en el termini de cinc anys des del 29 de maig de 2024, queden excepcionalment excloses dels paràmetres dels instruments d'ordenació territorial i urbanística que, estrictament, impedeixin la seva execució, tret del que disposa l'apartat següent.

2. Per a la millora de les instal·lacions esportives esmentades es poden dur a terme obres, ampliacions, reformes, demolicions i reconstruccions parcials o totals, sempre que:

a) L'increment de la superfície edificada i de l'ocupació no excedeixi en un 20 % d'allò legalment construït, o actualment permès si fos major, ni suposi un menyscapte dels serveis i les instal·lacions ja implantats, i no podrà proposar-se en l'espai de reculada fixat a l'instrument de planejament municipal.

b) Les actuacions esmentades no suposin un augment de l'alçada màxima existent, o permesa si aquesta és major, excepte en allò estrictament necessari per a la instal·lació d'equipaments d'ascensors, escales d'emergència, climatització, telecomunicacions, eficiència energètica i homogeneïtzació d'elements en cobertes.

3. Aquesta disposició no és aplicable una vegada exhaurits els límits de superfície edificada i d'ocupació que s'hi estableixen.

4. L'Ajuntament haurà d'incorporar en el seu planejament urbanístic, si escau, les actuacions dutes a terme en aplicació d'aquesta disposició quan s'aprovi la revisió o la modificació del planejament esmentat.

Disposició transitòria primera

Règim transitori relatiu a la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB)

Els efectes de la supressió de la CMAIB es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics.

Les actes de les sessions ja celebrades i pendents d'aprovació el dia 29 de maig de 2024 s'han d'aprovar en el termini màxim de tres mesos des de la data esmentada, mitjançant una convocatòria extraordinària i única dels darrers membres integrants dels comitès i del ple de la CMAIB, únicament als efectes esmentats.

Disposició transitòria segona

Règim transitori de les sol·licituds de cèdula de primera ocupació, de llicència d'ocupació o de primera utilització i de certificats de no necessitat en tramitació, i de les llicències d'ocupació o de primera utilització ja atorgades en els casos en què encara no s'hagi sol·licitat la cèdula de primera ocupació

1. Les sol·licituds de cèdula de primera ocupació efectuades abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei s'atorgaran d'acord amb la normativa anterior.

Així mateix, les sol·licituds de cèdula de primera ocupació efectuades després de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei s'atorgaran d'acord amb la normativa anterior en els casos en què la llicència d'ocupació o de primera utilització no incorpori el nombre de places perquè s'ha dictat anteriorment a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.

2. En el cas de les sol·licituds de llicència d'ocupació o de primera utilització que a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei estiguin en tramitació, hauran d'incorporar el nombre de places, si escau, a la resolució.

3. En el cas de les sol·licituds dels certificats de no necessitat que expedeixen els ajuntaments, en els casos en què la legislació sectorial exceptua de l'obtenció de la llicència d'ocupació o de primera utilització i de la cèdula d'habitabilitat, que a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei estiguin en tramitació hauran d'incorporar el nombre de places, si escau, a la resolució.

Disposició transitòria tercera

Règim transitori en matèria de relacions per mitjans electrònics en convocatòries de subvencions

Mentre no s'adaptin les bases reguladores o les normes equivalents a la previsió que conté l'apartat 2 de l'article 13 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, introduït per l'article 3 d'aquest Decret llei, les convocatòries de subvencions poden exigir que els sol·licitants, els beneficiaris i, si s'escau, les entitats col·laboradores que siguin persones físiques es relacionin amb l'entitat convocant a través de mitjans electrònics, sempre que es compleixin igualment els requisits materials prevists en la normativa administrativa general per fer-ho.

Disposició transitòria quarta

Règim transitori en matèria de preus mínims i màxims que poden percebre les entitats privades de certificació urbanística

Les entitats privades de certificació urbanística que s'acullin al que estableixen els apartats 6 i 7 de l'article 158 octies de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, han d'actuar amb el règim de preus autoritzat en origen fins que els consells insulars respectius aprovin els preus mínims i màxims que poden percebre en l'àmbit territorial insular corresponent, d'acord amb el que estableix la disposició addicional cinquena d'aquest Decret llei.

​​​​​​​Disposició transitòria cinquena

Atribucions i funcions en matèria d'ordenació del litoral

Fins que no es duguin a terme, d'acord amb el que preveu l'article 70 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, les transferències efectives de les atribucions i les funcions en matèria d'ordenació del litoral, les continuarà exercint la conselleria del Govern de les Illes Balears que tengui atribuïda la competència en aquesta matèria.

Disposició transitòria sisena

Regularització dels emissaris en servei associats a infraestructures públiques de sanejament i construïts abans de l'entrada en vigor de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes

1. Els emissaris associats a infraestructures públiques de sanejament construïts abans de l'entrada en vigor de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes i que es trobin en servei queden regularitzats, pel que fa als abocaments, amb les condicions actuals.

2. La previsió continguda en l'apartat anterior s'entén sens perjudici que, quan s'hagin de dur a terme obres de millora, substitució o modificació substancials dels emissaris, s'acompleixin tots els tràmits i s'obtenguin tots els títols habilitants prevists en la legislació de costes, amb aplicació de la legislació d'avaluació ambiental.

Disposició transitòria setena

Règim transitori en matèria de vigència de les declaracions o informes d'impacte ambiental

1. Les previsions que contenen els apartats 1 a 3 de l'article 21 bis s'han d'aplicar a les declaracions o informes d'impacte ambiental, així com a les modificacions corresponents, publicades i vigents el dia 29 de maig de 2024.

2. Les previsions que conté l'apartat 4 de l'article 21 bis s'han d'aplicar a les declaracions o informes d'impacte ambiental, així com a les modificacions corresponents, que hagin perdut la vigència i produït el cessament dels efectes propis el dia 29 de maig de 2024.

Disposició transitòria vuitena

Règim transitori d'autoritzacions provisionals

El termini màxim de tres mesos a què es refereix la lletra c) de l'apartat 3 de la disposició transitòria dissetena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, introduïda pel punt 20 de l'article 54 d'aquest Decret llei, s'ha de comptar a partir de l'entrada en vigor del present Decret llei en tots els casos en què ja s'hagi produït l'aprovació inicial de la modificació o la revisió del planejament.

​​​​​​​​​​​​​​Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei i, en particular, les disposicions següents:

a) Els articles 7 i 8 de la Llei 10/2023, de 5 d'abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears.

b) La disposició transitòria primera i la disposició final vuitena de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a avaluació ambiental integrada.

c) Els articles 4 i 5 del Decret llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears.

d) El capítol XI del títol I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

e) La disposició addicional primera de la Llei 11/2017, de 20 de desembre, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

f) El Decret llei 2/2020, de 31 de gener, de mesures urgents per impulsar i estimular el Parc Balear d'Innovació i Tecnologia (ParcBit).

g) La disposició addicional tercera de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

h) El Decret 29/2023, de 15 de maig, pel qual s'aproven els principis generals i directrius de coordinació relatius al mapa i la provisió mínima dels serveis socials, i la declaració de zones d'atenció preferent a les Illes Balears.

i) L'article 17 de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

j) Els apartats 5 i 6 de l'article 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

 

​​​​​​​Disposició final única

Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir, una vegada publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el dia 29 de maig de 2024.

Això no obstant, la modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que conté l'apartat 2 de l'article 39 d'aquest Decret llei produeix efectes des del 16 de juny de 2022, i la modificació que conté l'article 56, des del 29 de desembre de 2022.

 

Palma, 24 de maig de 2024

	La presidenta
El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació	Margarita Prohens Rigo
Antoni Costa i Costa

 

 

ANNEX