BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

L'educació és un dret de totes les persones que s'ha de garantir al llarg de tota la vida i que n'ha d'atendre totes les facetes del desenvolupament personal, emocional i professional. Una de les obligacions essencials dels poders públics és garantir d'una manera efectiva aquest dret a l'educació, sigui quina sigui la procedència dels infants i independentment de les seves capacitats i característiques culturals, lingüístiques, del seu gènere o les seves creences religioses.

L'educació en els primers anys de vida té una importància cabdal per al desenvolupament de totes les capacitats individuals i per al procés de socialització dels infants, a més de ser un instrument fonamental per a la detecció precoç i l'atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu i per compensar els efectes de les desigualtats en matèria educativa que puguin existir. De fet, una de les fites operatives que estableix l'Agenda 2020 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides és assegurar que d'aquí al 2030 tots els infants tenguin accés als serveis d'atenció i desenvolupament de la primera infància i a una educació preescolar de qualitat, a fi que estiguin preparats per a l'educació primària.

Des del gener de 2019, el Govern de les Illes Balears ha anat adoptant els compromisos necessaris per complir les propostes del document marc «L'educació dels infants 0-3 i la necessària equitat» (d'ara endavant, document marc), elaborat per una comissió tècnica amb experts en 0-3 que es derivà de la Proposició no de llei 16956-17, de 26 de febrer de 2018, aprovada per la Comissió d'Educació del Parlament de les Illes Balears.

Les actuacions de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears executades fins ara, en matèria de primer cicle d'educació infantil es poden dividir en tres grans blocs:

• El primer, l'augment de l'oferta educativa de primer cicle d'educació infantil a través de convocatòries d'ajuts per a la creació de places públiques de primer cicle d'educació infantil i la reconversió de centres que atenen regularment infants de menys de tres anys sense autorització educativa en centres de primer cicle d'educació infantil.
• El segon, l'afavoriment de l'accessibilitat als alumnes de famílies en situació de vulnerabilitat a través d'ajuts d'escolarització, ajuts destinats a infants amb necessitats educatives especials i ajuts de menjador.
• El tercer, el suport i formació pedagògica als centres educatius de les xarxes pública i complementària i ampliació i consolidació dels equips d'atenció primerenca.

Durant aquests anys, el sosteniment dels centres de primer cicle d'educació infantil de titularitat pública ha estat a càrrec principalment de les famílies, amb aportacions desiguals per part de les diferents entitats públiques. En aquest sentit, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha establert mòduls per a la realització d'aportacions anuals mitjançant resolució. De la mateixa manera, en el cas dels centres privats les famílies han estat les que han fet l'esforç econòmic per tal de sostenir el servei d'educació infantil, tot i que anàlogament als centres públics, la Conselleria d'Educació i Formació Professional també ha establert anualment mòduls per al sosteniment dels centres amb els quals ha establert convenis.

En aquest escenari i atesa la situació econòmica actual, el Govern de les Illes Balears, vol fer, de manera immediata, una passa més per assegurar l'accessibilitat a l'escolarització dels infants de les Illes Balears. Per això, pretén establir un mòdul específic destinat al sosteniment de les aules de tercer d'educació infantil (2-3 anys) que permeti que el servei d'escolarització als centres de titularitat pública de la xarxa pública d'escoles infantils de primer cicle i dels centres de titularitat privada que pertanyen a la xarxa complementària a la xarxa l'escoles infantils de les Illes Balears sigui gratuït per a les famílies.

II

L'article 12 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), segons la redacció establerta en la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE), sobre els principis generals de l'educació infantil, estableix que l'educació infantil té caràcter voluntari i que la seva finalitat és contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, cognitiu i artístic de l'alumnat, així com a l'educació en valors cívics per a la convivència. Aquest article també disposa que la programació, la gestió i el desenvolupament de l'educació infantil han d'atendre, en tot cas, la compensació dels efectes que les desigualtats d'origen cultural, social i econòmic tenen en l'aprenentatge i l'evolució infantil, així com la detecció precoç i atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu.

L'article 15.1 de la LOE especifica que les administracions públiques han de promoure un increment progressiu de l'oferta de places públiques en el primer cicle d'educació infantil (0-3 anys). Així mateix, han de coordinar les polítiques de cooperació entre elles i amb altres entitats per assegurar l'oferta educativa en aquest cicle. Amb aquesta finalitat, han de determinar les condicions en les quals es poden establir convenis amb les corporacions locals, altres administracions i entitats privades.

A més, la disposició addicional tercera de la LOMLOE, sobre l'extensió de l'educació infantil, disposa que s'ha d'establir un calendari per a l'extensió del primer cicle d'educació infantil i que, en la seva implantació progressiva, s'ha de tendir a l'extensió de la seva gratuïtat i prioritzar l'accés dels alumnes en situació de risc de pobresa i exclusió social i situació de baixa taxa d'escolarització.

L'article 3 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, estableix els principis generals del sistema educatiu de les Illes Balears, entre els quals s'esmenten, d'una banda, el compliment efectiu dels drets de la infància segons s'estableix en la Convenció sobre els drets de l'infant, aprovada per les Nacions Unides, i els seus protocols facultatius, reconeixent l'interès superior del menor, el dret a l'educació, a no ser discriminat i a participar en les decisions que l'afectin i l'obligació de les administracions d'assegurar aquests drets; i de l'altra, el compliment dels drets dels infants, els joves i altres persones amb diversitat funcional segons s'estableix en la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada per les Nacions Unides, especialment el dret d'accés a una educació inclusiva i la millora de la seva qualitat de vida.

En l'article 7 de la Llei 1/2022, sobre la regulació del primer cicle d'educació infantil, s'estableix que el Govern de les Illes Balears ha de regular, en el marc de les seves competències, el primer cicle d'educació infantil, que va de zero a tres anys, des d'un enfocament educatiu. El caràcter educatiu del primer cicle ha de formar part de la proposta pedagògica de tots els centres que l'imparteixen. A més, aquesta article disposa que l'objectiu de la regulació del primer cicle d'educació infantil és universalitzar aquest cicle, fer-lo gratuït progressivament i garantir una educació equitativa i de qualitat.

L'apartat 4 d'aquest mateix article 7 estableix que s'han de subscriure convenis de col·laboració amb els consells insulars i els ajuntaments per a la creació de noves places i per al seu manteniment tenint en compte l'oferta existent al municipi o la zona escolar.

Així mateix, l'apartat 5 de l'article 7 esmentat disposa que la xarxa d'escoles infantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de tenir per objecte, entre d'altres, la creació de noves places, el sosteniment dels centres, la prevenció de dificultats i la detecció, el diagnòstic i la inclusió dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu.

A més a més, l'article 7 també estableix que l'Administració educativa, amb la participació dels agents que intervenen en l'atenció de l'alumnat de primera infància, ha de regular les condicions i els requisits dels centres privats que vulguin incorporar-se a la xarxa complementària a la xarxa d'escoles públiques d'educació infantil, amb la finalitat d'ampliar l'oferta educativa del primer cicle d'educació infantil. Per tant, l'Administració educativa pot formalitzar convenis amb centres privats de primer cicle d'educació infantil per constituir la xarxa educativa complementària de la xarxa d'escoles públiques d'educació infantil. Aquests convenis poden preveure ajuts per al sosteniment dels centres.

Els centres públics i privats de primer cicle d'educació infantil que compleixin les condicions legals, estiguin prèviament autoritzats per l'Administració educativa i formin part de la xarxa pública o de la complementària d'educació infantil poden rebre els ajuts econòmics que es convoquin. Els tipus d'ajuts que convoqui la Conselleria d'Educació i Formació Professional han de tenir per finalitat pal·liar la manca de places, contribuir a reduir les desigualtats i afavorir els sectors més vulnerables socialment.

L'eix estratègic 2 del Pla d'Acció Estatal per a la Implementació de la Garantia Infantil Europea (2022-2030), que tracta sobre la universalització dels drets socials mitjançant l'accés a serveis essencials de qualitat, accessibles i inclusius i el seu gaudi dins l'àmbit d'educació infantil, cura i atenció primerenca a la primera infància (0 a 6 anys), estableix, entre d'altres, l'objectiu de garantir l'accés universal al primer cicle d'educació infantil.

L'article 37 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, determina que, d'acord amb la legislació bàsica de l'Estat, les persones menors d'edat tenen dret, des del seu naixement, a l'educació i a rebre una formació integral que garanteixi el ple desenvolupament de les seves capacitats, de la identitat personal des que neixen, des del si de la família, amb la col·laboració de les administracions públiques de les Illes Balears.

L'article 3 del Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020, de 31 de juliol, estableix que les administracions públiques han de promoure l'oferta suficient de places de primer cicle d'educació infantil, d'acord amb les necessitats de cada nucli de població. A tal fi, han de determinar les condicions en les quals poden establir-se convenis amb les corporacions locals i altres administracions.

Així mateix, l'article 5 del Decret 30/2022, d'1 d'agost, pel qual s'estableix el currículum i l'avaluació de l'educació infantil a les Illes Balears, especifica que, en el marc del pla que ha d'establir el Govern de l'Estat en col·laboració amb les administracions educatives que es preveu en la disposició addicional tercera de la LOMLOE, es tendeix a la implantació del primer cicle mitjançant una oferta pública suficient i la progressiva extensió de la seva gratuïtat, garantint-ne el caràcter educatiu i prioritzant l'accés dels infants en situació de risc de pobresa i exclusió social, i es té en compte la situació de baixa taxa d'escolarització.

El Text consolidat del Decret pel qual s'estableix i regula la xarxa d'escoles infantils públiques i els serveis per a l'educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància, aprovat pel Decret 30/2020, de 28 de setembre, estableix en el seu redactat la relació entre la Conselleria d'Educació i Formació Professional i altres administracions i entitats privades titulars de centres de primer cicle d'educació infantil. En aquest sentit, disposa que la xarxa d'escoles infantils públiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears està formada pels centres educatius de primer cicle d'educació infantil de titularitat d'aquesta Comunitat Autònoma, així com pels que són de titularitat dels consells insulars, dels municipis i de les institucions o organismes que formen part del sector públic de les entitats esmentades que, de manera voluntària, s'integren en la xarxa. A més, les entitats públiques interessades a formar part de la xarxa d'escoles infantils públiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han de subscriure un conveni amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional, el qual té per objecte, entre d'altres, el sosteniment de centres de primer cicle d'educació infantil. El model de conveni que poden subscriure les entitats públiques interessades a integrar-se en la xarxa s'aprova mitjançant resolució i es publica en el BOIB segons s'indica en l'article 3 del Decret esmentat.

L'article 8 del Decret esmentat estableix que el conseller d'Educació i Formació Professional ha d'aprovar la quantia dels mòduls de finançament per al sosteniment de centres de primer cicle d'educació infantil mitjançant una resolució.

La disposició addicional segona del Decret esmentat estableix que la Conselleria d'Educació i Formació Professional pot formalitzar convenis de col·laboració amb entitats privades, prioritàriament amb entitats privades sense finalitat de lucre, i amb cooperatives de treball associat per a la consolidació de places, per al sosteniment de centres educatius autoritzats de titularitat privada de primer cicle d'educació infantil i per al desenvolupament d'activitats, serveis i programes per a l'enfortiment de les capacitats educatives de les famílies amb infants de menys de tres anys, així com per a l'assessorament i les funcions pròpies dels serveis educatius d'atenció primerenca.

El punt 3 d'aquesta disposició addicional segona estableix que aquests centres constitueixen una xarxa educativa complementària a la xarxa d'escoletes públiques (d'ara endavant, xarxa complementària) per tal de garantir el dret a l'educació dels infants.

III

Per tant, aquest Decret llei té per objecte establir determinades mesures de rang legal per establir els mòduls per al sosteniment de les aules de tercer d'educació infantil de les escoletes tant de la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears com de la seva xarxa complementària, els quals han de permetre la gratuïtat de l'escolarització dels alumnes matriculats. Aquestes mesures també han de permetre la suspensió del cobrament de les taxes o dels preus públics de les escoletes de la xarxa pública durant la necessària tramitació de la modificació d'aquestes taxes o preus públics. D'altra banda, el Decret llei estableix que la Conselleria d'Educació i Formació Professional han de publicar el model de conveni específic que hauran de signar els titulars del centres de la xarxa pública i complementària mitjançant els quals s'ha d'establir la gratuïtat de la prestació del servei educatiu dels alumnes matriculats de tercer d'educació infantil. Les mesures incloses en aquest Decret llei han de produir efectes a partir de dia 1 de setembre de 2022.

Els centres públics de primer cicle d'educació infantil d'arreu de les Illes Balears tenen establerts uns preus públics a l'empara del que disposen els articles 41 al 48 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. La modificació d'aquests preus públics requereix una tramitació que, en alguns casos, es pot allargar fins ben entrat el curs escolar. És per això que, mitjançant aquest Decret llei, es vol possibilitar que els titulars dels centres de primer cicle d'educació infantil públics que vulguin aplicar mesures de gratuïtat per als alumnes matriculats de tercer d'educació infantil, per acord o resolució de l'òrgan competent, puguin suspendre el cobrament de les quotes dedicades a l'escolarització dels infants matriculats de tercer d'educació infantil a l'inici del curs escolar, a la vegada que s'acorda la tramitació de la modificació dels preus públics que regeixen el servei.

Aquest Decret llei també preveu que la quantia dels mòduls destinats a finançar la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil als centres de primer cicle d'educació infantil es pugui finançar a través de convenis específics o mitjançant la corresponent transferència.

IV

La disposició addicional primera estableix un sistema d'ajuts directes a favor dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera, destinats a compensar parcialment el descompte de les tarifes dels abonaments i títols multiviatge, exclòs el bitllet d'anada i tornada, dels serveis de transport públic interurbà per carretera de la seva competència, pel període comprès entre l'1 de setembre de 2022 i el 31 de desembre de 2022. Aquestes ajudes, que són addicionals a les ja establertes a la legislació estatal i que estan condicionades al fet que els consells insulars implantin una reducció mínima del 70 per cent de les tarifes esmentades, responen a la voluntat d'evitar que els ciutadans de les illes diferents de Mallorca quedin en situació de desigualtat o desavantatge econòmic respecte als que hi resideixen.

El Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, va establir un sistema d'ajudes directes a favor de les comunitats autònomes i entitats locals que es comprometin a reduir en un 30 per cent el preu de tots els abonaments i títols multiviatge existents en els serveis de transport públic col·lectiu terrestre, urbà i interurbà, durant el període comprès entre l'1 de setembre del 2022 i el 31 de desembre del 2022. La finalitat de l'ajuda era incentivar el paper del transport públic col·lectiu per afrontar l'escenari actual d'alts preus de l'energia, fomentant així el canvi a un mitjà de transport més segur, fiable, còmode, econòmic i sostenible per als ciutadans que no pas el vehicle particular. La norma contemplava així mateix la possibilitat que les comunitats autònomes poguessin establir, amb càrrec als seus propis pressupostos, una mesura de suport anàloga i addicional a la que s'hi regula.

En desenvolupament del que disposa el reial decret llei esmentat, es va dictar en data 15 de juliol de 2022 l'Ordre ministerial del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, per la qual es dona compliment al capítol II, relatiu a ajudes al transport urbà i interurbà, del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny. Mitjançant aquesta ordre es regulen, entre altres qüestions, els criteris objectius, els límits i la metodologia per a la determinació de la quantia de les ajudes estatals.

Posteriorment, i sempre en el context de l'augment extraordinari del preu dels combustibles provocat pel conflicte internacional a Ucraïna, s'ha aprovat i publicat el Reial decret llei 14/2022, d'1 d'agost, de mesures de sostenibilitat econòmica a l'àmbit del transport, en matèria de beques i ajuts a l'estudi, així com de mesures d'estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural, pel qual s'ordena a Renfe Viajeros SME SA la creació d'un títol multiviatge, de caràcter gratuït i amb vigència en el període comprès entre l'1 de setembre de 2022 i el 31 de desembre de 2022, per als serveis de cadascun dels nuclis de Cercanías i Rodalies de la xarxa ferroviària d'amplada convencional i de la xarxa d'amplada mètric, així com per a cada origen-destí dels serveis ferroviaris de mitjana distància que es prestin tant per la xarxa d'amplada convencional com per la d'amplada mètrica. No obstant això, els usuaris dels serveis ferroviaris de les Illes Balears no es poden beneficiar d'aquestes mesures, atès que RENFE no presta serveis al nostre àmbit territorial. Per compensar econòmicament aquesta circumstància, i en el marc de les negociacions oportunes, s'ha acordat amb l'Estat la subscripció futura d'un conveni amb el Govern de les Illes Balears en virtut del qual aquell bonificarà el cost d'aplicar una bonificació del 100% al preu dels viatges realitzats amb la targeta moneder dels serveis ferroviaris propis de la comunitat autònoma, destinant a aquest efecte una partida màxima de dos milions d'euros. No obstant això, aquesta mesura deixa en certa situació de desigualtat els ciutadans de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, on no hi ha cap xarxa ferroviària, cosa que fa que no es puguin beneficiar d'aquesta previsió compensatòria. A fi d'evitar que aquests ciutadans quedin en situació de desavantatge respecte als de l'illa de Mallorca, cal fer-los extensives d'alguna manera les mesures compensatòries acordades amb l'Estat, cosa que s'articula a través de la disposició addicional primera de aquest decret llei, que preveu ajudes a càrrec de l'Administració autonòmica destinades a finançar parcialment el descompte de les tarifes del transport públic interurbà per carretera a Menorca, Eivissa i Formentera, sempre que la reducció total implantada pels consells insulars beneficiaris no sigui inferior al 70% de les tarifes vigents.

V

Aquest Decret llei s'estructura en vuit articles, una disposició addicional i quatre disposicions finals.

L'article 1 en determina l'objecte. Els articles 2 i 3 estableixen, respectivament, els mòduls de sosteniment de les aules de tercer d'educació infantil de la xarxa pública i de la xarxa complementària. L'article 4 possibilita la suspensió, per part dels titulars públics, del cobrament de les taxes o dels preus públics dels centres de primer cicle d'educació infantil de la xarxa pública, durant la necessària tramitació de la modificació d'aquests preus a les respectives ordenances o instruments, mentre que l'article 5 estableix la possibilitat del cobrament i posterior retorn a les famílies de les quotes dels alumnes matriculats del tercer nivell d'educació infantil als centres de la xarxa complementària mentre no es produeixin el pagaments per part de l'Administració.

L'article 6 disposa que la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de publicar els models del conveni específic que els integrants de la xarxa pública i de la xarxa complementària hauran de signar per al finançament del servei educatiu gratuït del tercer d'educació infantil.

A més, l'article 7 disposa que els ajuts d'escolarització que les diferents administracions o entitats públiques convoquin s'han d'adaptar pels alumnes de tercer d'educació infantil matriculats el curs 2022-2023 en els trams horaris que estiguin afectats per la gratuïtat establerta en els mòduls exposats en els articles 2 i 3.

L'article 8 fa referència als centres de titularitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i s'hi especifiquen les actuacions que s'hi ha de dur a terme amb relació al que disposa aquest Decret llei.

Pel que fa a la disposició addicional primera, la situació actual derivada del conflicte a Ucraïna fa necessari incentivar el paper del transport públic col·lectiu per fer front a l'escenari actual dels elevats preus de l'energia i dels combustibles, que afecta molt especialment la mobilitat quotidiana de la ciutadania, i fomentar així el canvi a un mitjà de transport més segur, fiable, còmode, econòmic i sostenible que el vehicle particular.

La disposició final primera modifica el Decret 30/2020, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Text consolidat del Decret pel qual s'estableix i regula la xarxa d'escoles infantils públiques i els serveis per a l'educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància.

La disposició final segona modifica la Resolució del conseller d'Educació i Formació Professional de 13 de maig de 2022 per la qual es convoquen ajuts d'escolarització per a alumnes escolaritzats en centres de primer cicle d'educació infantil privats autoritzats de les Illes Balears durant el curs 2022-2023 i per a alumnes escolaritzats en centres privats de primer cicle d'educació infantil privats sense conveni amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional durant els cursos 2019-2020, 2020-2021 i 2021-2022 (BOIB núm. 66, de 21 de maig).

La disposició final tercera conté una deslegalització de les normes que contenen les disposicions finals primera i segona esmentades i dels mòduls establerts en els articles 2 i 3.

La disposició final quarta estableix la vigència i els efectes d'aquest Decret llei.

VI

L'article 86 de la Constitució espanyola permet al Govern de l'Estat dictar decrets llei en cas d'extraordinària i urgent necessitat, sempre que no afectin l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general.

En termes semblants, l'article 49 de l'Estatut d'autonomia permet al Govern de les Illes Balears dictar decrets llei en cas d'extraordinària i urgent necessitat, sempre que no afectin els drets establerts en l'Estatut d'autonomia, les matèries objecte de lleis de desenvolupament bàsic d'aquest, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

D'aquesta manera, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui atendre una situació concreta, dins els objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, especialment pel fet que la determinació de l'esmentat procediment no depèn del Govern (STC 6/1983, de 4 de febrer, F. 5; 11/2002, de 17 de gener, F. 4; 137/2003, de 3 de juliol, F. 3 i 189/2005, de 7 juliol, F. 3).

Després de la crisi sanitària i davant l'actual escenari d'incertesa econòmica, les famílies es troben amb dificultats per assumir les despeses derivades de l'escolarització dels seus fills i filles. És per aquest motiu que el Govern de les Illes Balears considera necessari i urgent promoure la gratuïtat del tercer curs d'educació infantil amb efectes des de l'1 de setembre de 2022. Es tracta del curs immediatament anterior al segon cicle d'educació infantil, el qual ja és universal i gratuït, i es considera que totes les famílies hi han de tenir accés per assegurar el desenvolupament dels infants en condicions d'equitat.

Per poder garantir aquesta gratuïtat és imprescindible que els titulars de les escoletes estableixin els seus preus públics, taxes o quotes a cost zero per a les famílies d'aquests infants. Per fer-ho, han de modificar les ordenances o altres instruments que regulen els preus públics o taxes, la qual cosa es pot allargar durant mesos.

S'ha de tenir present, també, que a dia d'avui ha finalitzat el termini de matrícula ordinària i aquests infants inicien el curs dia 1 de setembre.

Els motius d'oportunitat que s'han exposat, així com les mesures que s'adopten en aquest Decret llei, justifiquen raonadament l'adopció d'aquesta norma d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 29/1982, de 31 de maig, FJ 3; 111/1983, de 2 de desembre, FJ 5; 182/1997, de 20 d'octubre, FJ 3).

Així, doncs, la utilització d'aquesta figura normativa compleix els dos pressupòsits de validesa, com són la situació d'extraordinària i urgent necessitat i la no afectació a les matèries que li són vedades.

De conformitat amb el que disposa l'article 49 de Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, aquest Decret llei s'ajusta als principis de bona regulació, atenent els principis de necessitat i eficàcia, atès que la iniciativa es fonamenta en l'interès general que suposa l'atenció a les necessitats educatives dels infants de dos a tres anys en un context excepcional d'inflació com l'actual. És el moment d'adoptar mesures per atendre aquestes necessitats, i el Decret llei és l'instrument més adequat per garantir-ne la consecució.

En efecte, la inflació s'ha confirmat mes a mes com el primer problema econòmic aquests dies, tant per a les famílies, que la noten diàriament en l'economia domèstica, com per a l'erari públic, que tot i la millora de la recaptació es veu obligat a escometre despeses extraordinàries com la que suposa l'aprovació d'aquest Decret llei per tal de contribuir a alleugerir l'esforç que suposa aquesta situació per a les famílies amb fills menors.

El juny l'índex de preus de consum (IPC) va pujar fins al 10,2 % en comparativa anual, el nivell més alt des d'abril de 1985, segons la primera lectura de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La xifra, molt més elevada del que s'havia previst, és també substancialment més alta que la registrada el maig (8,7 %) i l'abril (8,3 %). En termes mensuals, els preus van pujar un 1,8 %.

Així doncs, queda justificada la necessitat i urgència de l'adopció de les mesures que conté aquest Decret llei, que se sumen a les adoptades anteriorment, amb independència d'altres que es puguin adoptar en el futur.

La norma s'adequa també al principi de proporcionalitat perquè conté la regulació imprescindible per assolir l'objectiu perseguit.

Igualment, s'ajusta al principi de seguretat jurídica, atès que estableix normes clares que asseguren la millor protecció dels drets dels ciutadans i proporciona certesa i agilitat als procediments.

Quant al principi de transparència, atesa la urgència per a l'aprovació d'aquesta norma, s'exceptuen els tràmits de consulta pública i d'audiència i informació públiques, de conformitat amb el que disposa l'article 55.2.c) i h) de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Finalment, quant al principi d'eficiència, aquest Decret llei no imposa càrregues administratives no justificades i la regulació que conté resulta proporcionada, en atenció a la necessitat de garantir el principi d'eficàcia en l'aplicació de les mesures adoptades.

Per tant, en el conjunt i en cada una de les mesures que s'hi adopten, concorren, per la seva naturalesa i finalitat, les circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat que exigeixen els articles 86 de la Constitució espanyola i 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, com a pressupòsits que habiliten l'aprovació d'aquest Decret llei. Per això, en el context d'alarma que afronten totes les comunitats autònomes, el Govern de les Illes Balears considera plenament adequat l'ús d'aquest instrument per donar cobertura a les disposicions que s'han descrit, atès que respon a l'exigència que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, que són idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Aquest Decret llei es dicta a l'empara dels títols competencials establerts en els articles 26, 30.5, 30.16 i 36 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional i del conseller de Mobilitat i Habitatge, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 16 d'agost de 2022, s'aprova el següent

Decret llei

Article 1

Objecte

1. Aquest Decret llei té per objecte, d'una banda, establir els mòduls per al sosteniment de les aules de tercer d'educació infantil de les escoletes de la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears i de la seva xarxa complementària que permetin la gratuïtat de l'escolarització dels alumnes matriculats, i de l'altra, permetre la suspensió del cobrament de les taxes o dels preus públics de les escoletes de la xarxa pública a partir de dia 1 de setembre de 2022 durant la necessària tramitació de la modificació d'aquestes taxes o preus públics.

2. A més, s'estableix que la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de publicar els models de convenis específics que hauran de signar els titulars dels centres de la xarxa pública i els de la xarxa complementària per tal d'establir la gratuïtat i finançar la prestació del servei educatiu dels alumnes matriculats de tercer d'educació infantil en els termes que s'indica en els articles 2 i 3.

Article 2

Mòdul de sosteniment de les aules de tercer d'educació infantil de centres de la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears i el seu finançament

1. S'aprova un mòdul de 45.000 euros per al sosteniment d'unitats de tercer d'educació infantil de la xarxa d'escoletes infantils públiques de primer cicle d'educació infantil de les Illes Balears, a partir del curs 2022-2023, amb les condicions següents:

a. Les unitats de tercer d'educació infantil han d'estar autoritzades i en funcionament durant deu mesos.

b. El servei d'escolarització bàsica d'un mínim de quatre hores, sense incloure les menjades, ha de ser gratuït.

c. S'han de desglossar les quotes a pagar per les famílies per trams horaris, de manera que s'expliciti la gratuïtat del tram d'escolarització finançat.

d. El titular ha d'assumir la resta de despeses pel tram horari de servei educatiu bàsic d'un mínim de 4 hores.

e. En el cas d'aules que obren menys de deu mesos però més de cinc, la quantia del mòdul s'ha de calcular proporcionalment al temps d'obertura.

f. En el cas d'alumnes en aules de diferents nivells educatius o aules mixtes de centres singulars segons la Instrucció 1/2022 de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, el mòdul s'ha de calcular proporcionalment al nombre d'alumnes de tercer d'educació infantil matriculats al centre un mínim de sis mesos i que estiguin registrats en el programari de gestió de la Conselleria d'Educació i Formació Professional (GESTIB).

g. En el cas de centres de més de tres unitats que canviïn la seva configuració a l'empara de la Instrucció 1/2022, de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, no hi podrà haver més de dues unitats per a un tram d'edat si primer no s'ofereixen dues unitats per a tots els trams.

2. El finançament de les aules de tercer d'educació infantil es podrà realitzar a través de transferència de la Conselleria d'Educació i Formació Professional d'acord amb els convenis específics de gratuïtat subscrits segons l'article 6 d'aquest Decret llei.

Article 3

Mòdul de sosteniment de les aules de tercer d'educació infantil de centres de la de la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears el seu finançament

1. S'aprova un mòdul de 45.000 euros per al sosteniment d'unitats de tercer d'educació infantil de la xarxa complementària a la xarxa d'escoletes infantils públiques de primer cicle d'educació infantil de les Illes Balears a partir del curs 2022-2023, amb les condicions següents:

a. Les unitats de tercer d'educació infantil han d'estar autoritzades i en funcionament durant deu mesos.

b. El servei d'escolarització bàsica d'un mínim de quatre hores, sense incloure les menjades, ha de ser gratuït. Així s'ha de fer constar en totes les publicacions i informacions a les famílies.

c. S'han de desglossar les quotes a pagar per les famílies per trams horaris, de tal manera que s'expliciti la gratuïtat del tram d'escolarització subjecte al conveni de gratuïtat.

d. En el cas d'aules que obren menys de deu mesos però més de cinc, la quantia del mòdul s'ha de calcular proporcionalment al temps d'obertura.

e. En el cas d'alumnes en aules de diferents nivells educatius o aules mixtes de centres singulars segons la Instrucció 1/2022 de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa s'ha de calcular el mòdul proporcionalment al nombre d'alumnes de tercer d'educació infantil matriculats al centre un mínim de sis mesos i que estiguin registrats en el programari de gestió de la Conselleria d'Educació i Formació Professional (GESTIB).

f. En el cas de centres de més de tres unitats que canviïn la seva configuració a l'empara de la Instrucció 1/2022 de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, no hi podrà haver més de dues unitats per a un tram d'edat si primer no s'ofereixen dues unitats per a tots els trams.

2. El finançament de les aules de tercer d'educació infantil es podrà realitzar a través de transferència de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, d'acord amb els convenis específics de gratuïtat subscrits segons l'article 6 d'aquest Decret Llei.

Article 4

Suspensió del cobrament de les quotes dels alumnes matriculats del tercer nivell d'educació infantil als centres de titularitat pública

1. Amb efectes d'1 de setembre de 2022, els ajuntaments i consells insulars de les Illes Balears, així com els ens que en depenen, que gestionin aules de tercer d'educació infantil de la xarxa pública d'escoletes infantils de les Illes Balears, afectades per aquest Decret llei, hauran d'aplicar la gratuïtat de l'escolarització dels alumnes matriculats un mínim de 4 hores, per la qual cosa podran suspendre el cobrament de les quotes d'escolarització a les famílies amb infants matriculats el curs 2022-2023 corresponents a aquest mínim de 4 hores.

2. Mentre no es modifiquen les ordenances fiscals o altres instruments reguladors dels serveis d'escoletes per adaptar-los als convenis a què fa referència l'article 6 d'aquest Decret llei, els ajuntaments i consells insulars de les Illes Balears, així com els ens que en depenen, poden suspendre, amb efectes d'1 de setembre de 2022, les taxes o preus públics del servei d'escolarització de tercer d'educació infantil, reglamentades en les seves ordenances fiscals o altres instruments reguladors dels serveis de les escoletes, per un mínim de 4 hores.

3. En aquells casos en què els titulars tenguin cedit el cobrament de quotes a empreses adjudicatàries del servei educatiu, s'haurà de valorar la necessitat de tramitar, segons la modalitat contractual utilitzada, o bé un restabliment de l'equilibri econòmic del contracte, de conformitat amb l'article 290 de la Llei de contractes del sector públic (LCSP), o bé una modificació contractual per causes no previstes, de conformitat amb l'article 205 de la LCSP.

4. En aquells casos en que els Ajuntaments i Consells Insulars o el seus ens depenents no hàgim suspès el cobrament de les quotes corresponents a la gratuïtat de les 4 hores des d'1 de setembre de 2022, una vegada que s' hagi signat el conveni a que fa referència l'article 6 d'aquest decret llei, han de retornar la quantia de les quotes corresponents al tram horari gratuït a les famílies que les hagin abonat, amb efectes d'1 de setembre de 2022.

Article 5

Retorn de les quotes dels alumnes matriculats del tercer nivell d'educació infantil als centres de la xarxa complementària

1. Amb efectes d'1 de setembre de 2022, els centres privats que gestionin aules de tercer d'educació infantil de la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoletes d'educació infantil de les Illes Balears, afectades per aquest Decret llei, hauran d'aplicar la gratuïtat de l'escolarització dels alumnes matriculats un mínim de 4 hores, per la qual cosa podran suspendre el cobrament de les quotes d'escolarització a les famílies amb infants matriculats el curs 2022-2023 corresponents a aquest mínim de 4 hores.

2. Excepcionalment, i per tal d'assegurar la viabilitat econòmica dels centres privats de la xarxa complementària, aquests centres podran cobrar les quotes a les famílies durant els mesos en què es tramita la signatura del conveni al qual fa referència l'article 6 d'aquest Decret llei.

3. Una vegada que el centre hagi signat el conveni específic de gratuïtat i la Conselleria d'Educació i Formació Professional hagi efectuat el primer pagament, el titular del centre ha de retornar la quantia de les quotes corresponents al tram horari gratuït a les famílies que hagin fet la despesa amb efectes d'1 de setembre de 2022.

Article 6

Convenis específics de gratuïtat de la xarxa pública i la xarxa complementària

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de publicar el model de conveni específic que ha d'establir la gratuïtat del servei educatiu de tercer d'educació infantil un mínim de quatre hores als centres de titularitat pública de la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears en els termes establerts en l'article 2.

2. Han de signar aquests convenis específics de gratuïtat els titulars dels centres educatius de primer cicle que pertanyen a la xarxa d'escoles infantils públiques o els representants de les entitats sense ànim de lucre dependents de l'Administració titular que tenguin cedides les competències de gestió i representació dels centres. En aquest segon cas, aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament en el conveni específic de gratuïtat.

3. Així mateix, la Conselleria d'Educació i Formació Professional també ha de publicar el model de conveni específic que ha d'establir la gratuïtat del servei educatiu de tercer d'educació infantil un mínim de quatre hores als centres de titularitat privada de la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears en els termes establerts en l'article 3.

4. Per al curs 2022-2023, serà requisit que el centre estigui autoritzat per la Conselleria d'Educació i Formació Professional i que hagi sol·licitat pertànyer a la xarxa d'escoles infantils públiques o a la xarxa complementària en la data de finalització del període ordinari de matriculació per al curs 2022-2023, això és, el 16 de juny de 2022.

5. En cas que un centre que pertanyi a les xarxes pública o complementària no signi el conveni específic de gratuïtat en els termes establerts, deixarà de pertànyer a la xarxa corresponent amb efectes des de dia 1 de setembre de 2022.

6. Anualment, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir un termini per a la incorporació dels centres a les xarxes pública i complementària, per al curs següent, de manera que es puguin determinar amb precisió les necessitats pressupostàries per satisfer els compromisos adquirits.

Article 7

Ajuts d'escolarització

Les administracions o entitats públiques que hagin convocat ajuts o subvencions d'escolarització per als alumnes de tercer d'educació infantil matriculats el curs 2022-2023 han d'adaptar la convocatòria i concessió d'aquests ajuts en els trams horaris que estiguin afectats per la gratuïtat establerta en els mòduls exposats en els articles 2 i 3.

Article 8

Centres de titularitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. Les quotes corresponents al servei d'escolarització en el tercer d'educació infantil en centres de titularitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d'un mínim de quatre hores passen a ser gratuïtes per a les famílies des de dia 1 de setembre de 2022. Per això, s'autoritza a la Conselleria d'Educació i Formació Professional a fer les modificacions necessàries amb efectes des de l'1 de setembre de 2022.

2. Els centres de titularitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a què fa referència l'apartat anterior són:

a. EI Can Nebot, amb codi 07015823, de Sant Josep de Sa Talaia

b. EI Francesc de Borja Moll, amb codi 07013668, de Ciutadella

c. EI Magdalena Humbert, amb codi 07013681, de Maó

d. EI Verge de la Salut, amb codi 07013671, de Palma

3. En el cas dels centres amb convenis d'encàrrec de gestió de diversos aspectes als ajuntaments dels municipis on estan situats, les quotes que han de satisfer les famílies s'han de regir per l'ordenança de preus públics que estipuli l'ajuntament. En aquest cas, caldrà revisar i ajustar els continguts dels convenis.

Disposició addicional primera

Ajudes directes per al transport públic interurbà per carretera de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera pels descomptes que s'apliquin en les tarifes durant el període comprès entre l'1 de setembre i el 31 de desembre de 2022

1 Els consells insulars de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera que es comprometin a implantar, per al període comprès entre l'1 de setembre de 2022 i el 31 de desembre de 2022, una reducció de les tarifes dels abonaments i títols multiviatge, exclòs el bitllet d'anada i tornada, dels serveis de transport públic interurbà per carretera competència seva, en un percentatge no inferior a un 70 % respecte al vigent a l'entrada en vigor d'aquesta disposició, poden ser beneficiaris d'una ajuda directa de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears destinada a compensar parcialment la pèrdua d'ingressos derivada de l'aplicació del descompte.

2 L'import de l'ajuda que ha de percebre cada consell insular s'ha de determinar mitjançant una resolució de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, a proposta del conseller de Mobilitat i Habitatge.

L'import de l'ajuda ha de ser el que resulti d'aplicar els criteris objectius i la metodologia que estableix l'Ordre ministerial del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de 15 de juliol de 2022, per la qual es dona compliment al capítol II, relatiu a ajudes al transport urbà i interurbà, del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s'adopten i es prorroguen determinades mesures per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de l'illa de la Palma.

3 En el cas que l'aplicació del descompte generi un desequilibri econòmic greu per a algun dels consells insulars, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors podrà acordar la concessió d'una aportació addicional a favor de l'ens afectat, amb la finalitat de restablir la situació d'equilibri financer, i sense que aquesta aportació pugui excedir del 50 % dels ingressos deixats de percebre per cada consell insular per raó del descompte implantat efectivament.

A l'efecte de dur a terme l'estimació dels ingressos deixats de percebre a què es refereix el paràgraf anterior, s'han de prendre com a referència els obtinguts, en el període comprès entre l'1 de setembre i el 31 de desembre de 2018, per la venda d'abonaments i títols multiviatge pels mateixos serveis, segons la informació disponible.

4 S'habilita la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors perquè acordi, mitjançant una resolució, que les entitats beneficiàries percebin bestretes a compte de les ajudes regulades en aquesta disposició addicional, sempre que la quantia d'aquestes no excedeixi del límit màxim a què es refereix l'apartat anterior.

5 La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors ha d'habilitar, si escau, els crèdits necessaris en les seccions pressupostàries corresponents per finançar les mesures previstes en aquesta disposició addicional.

Els crèdits que es destinin a finançar aquestes mesures es poden restituir amb les aportacions que l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears rebi de l'Estat en matèria d'ajudes per al transport col·lectiu terrestre.

Excepcionalment, i d'acord amb el que preveu la lletra e) de l'article 58.2 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es poden aprovar transferències de crèdit que minoren crèdits per a operacions de capital en el cas que els crèdits incrementats es destinin a operacions corrents en matèria de transport terrestre (subfunció 521).

​​​​​​​Disposició final primera

Modificació del Decret 30/2020, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Text consolidat del Decret pel qual s'estableix i regula la xarxa d'escoles infantils públiques i els serveis per a l'educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància

1. S'afegeix una nova lletra, la lletra f), al punt 1 de l'article 3 del Decret 30/2020, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Text consolidat del Decret pel qual s'estableix i regula la xarxa d'escoles infantils públiques i els serveis per a l'educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància, amb la redacció següent:

f. La gratuïtat dels nivells de primer cicle d'educació infantil per a les famílies.

2. S'afegeix una nova lletra, la lletra g), al punt 1 de l'article 8 del Decret 30/2020 esmentat, amb la redacció següent:

g. Per al finançament de la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil.

3. L'apartat 1 de la disposició addicional segona del Decret 30/2020 esmentat queda modificat de la manera següent:

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional, sola o juntament amb els consells insulars i/o els ajuntaments, pot establir convenis amb entitats privades, prioritàriament amb entitats privades sense finalitat de lucre, i amb cooperatives de treball associat per a la consolidació de places, per a la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil, per al sosteniment de centres educatius autoritzats de titularitat privada de primer cicle d'educació infantil i per al desenvolupament d'activitats, serveis i programes per a l'enfortiment de les capacitats educatives de les famílies amb infants de menys de tres anys, així com per a l'assessorament i les funcions pròpies dels serveis educatius d'atenció primerenca.

4. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 6 a la disposició addicional segona del Decret 30/2020 esmentat, amb la redacció següent:

6. Els centres que conformen la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoles infantils de les Illes Balears poden establir convenis específics amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional que tenguin per objecte regular la gratuïtat dels cursos de primer cicle d'educació infantil.

Disposició final segona

Modificació de la Resolució del conseller d'Educació i Formació Professional de 13 de maig de 2022 per la qual es convoquen ajuts d'escolarització per a alumnes escolaritzats en centres de primer cicle d'educació infantil privats autoritzats de les Illes Balears durant el curs 2022-2023 i per a alumnes escolaritzats en centres privats de primer cicle d'educació infantil privats sense conveni amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional durant els cursos 2019-2020, 2020-2021 i 2021-2022

L'apartat 1 de la base segona de l'annex 1 de la Resolució del conseller d'Educació i Formació Professional de 13 de maig de 2022 per la qual es convoquen ajuts d'escolarització per a alumnes escolaritzats en centres de primer cicle d'educació infantil privats autoritzats de les Illes Balears durant el curs 2022-2023 i per a alumnes escolaritzats en centres privats de primer cicle d'educació infantil privats sense conveni amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional durant els cursos 2019-2020, 2020-2021 i 2021-2022 (BOIB núm. 66, de 21 de maig), queda modificat de la manera següent:

1. Els beneficiaris són alumnes de primer i segon curs escolaritzats el curs 2022-2023 en centres de primer cicle d'educació infantil privats autoritzats.

Disposició final tercera

Deslegalització

1. El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar el contingut de la disposició final primera.

2. El Consell de Govern, mitjançant acord, pot actualitzar els imports dels mòduls establerts en els articles 2 i 3.

3. El conseller d'Educació i Formació Professional, mitjançant resolució, pot modificar el contingut de la disposició final segona.

Disposició final quarta

Entrada en vigor

Aquest Decret llei entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i produirà efectes a partir del dia 1 de setembre de 2022.

 

Palma, 16 d'agost de 2022

	La presidenta (Per suplència d'acord amb l'article 7 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears)
El conseller d'Educació i Formació Professional	Mercedes Garrido Rodríguez
Martí X. March i Cerdà
El conseller de Mobilitat i Habitatge
Josep Marí i Ribas