BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

Malauradament, la situació d'emergència sanitària declarada l'any 2020 per l'Organització Mundial de la Salut no ha finalitzat i, atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, després de la primera onada de la pandèmia, no s'ha aconseguit reduir suficientment l'impacte del SARS-CoV-2, amb incidències de les noves onades que situen gran part dels territoris en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i nacionals, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, va declarar novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, amb una durada prevista des del dia 9 de novembre de 2020 fins al dia 9 de maig de 2021.

Doncs bé, les limitacions inherents a les mesures que preveu el Reial decret 926/2020 esmentat, com també les que resulten d'aplicar les previsions en matèria de risc per a la salut pública que contenen els articles 2 i 3 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; els articles 26 i 28 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat; l'article 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, i els articles 39 a 41, 44 a 46 i 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i que es concreten en les diverses restriccions que poden acordar els òrgans competents del Govern de les Illes Balears en el marc de totes aquestes normes respecte de la mobilitat de les persones i l'exercici efectiu de determinades activitats empresarials, afecten i continuaran afectant inevitablement l'activitat econòmica i, en particular, l'activitat turística de l'any 2021, fins i tot en un context de vacunació massiva, almenys durant una part d'aquest any.

En aquest context, el Govern de les Illes Balears considera que és imprescindible aprovar amb caràcter d'urgència diverses mesures legals en l'impost sobre les estades turístiques a les Illes Balears, en el sentit, d'una banda, i com ja es va fer per a l'any 2020, de suprimir en l'exercici de 2021 l'ingrés a compte que la normativa general de l'impost preveu per als subjectes passius substituts en règim d'estimació objectiva, i, de l'altra, d'habilitar un règim excepcional de renúncia a aquest règim d'estimació objectiva, amb l'aplicació consegüent del règim d'estimació directa per als substituts que ho decideixin, limitat en principi a l'exercici de 2021, sense que, per tant, aquesta eventual renúncia hagi de desplegar efectes necessàriament durant dos exercicis consecutius com a mínim (és a dir, els exercicis de 2021 i de 2022), tal com preveu en principi la normativa general de l'impost.

I això sens perjudici que, a més, i al llarg del primer trimestre de 2021, la Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors pugui aprovar una ordre per la qual es redueixin els signes, els índexs o els mòduls aplicables en el règim d'estimació objectiva per a l'exercici fiscal de 2020, en el marc del que disposa l'article 34 de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, i l'article 14.3 del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible, la qual cosa també es podrà fer evidentment en el futur, en el primer trimestre de 2022, respecte de l'exercici fiscal de 2021, en el marc d'aquestes mateixes disposicions normatives, en funció de l'evolució de l'activitat turística al llarg de tot l'any 2021.

Justament per això, i a fi de permetre també el canvi de règim d'estimació de la base imposable del tribut als subjectes passius substituts que, per raó d'haver renunciat abans de l'1 de gener de 2021 al règim d'estimació objectiva, han d'aplicar el règim d'estimació directa en l'exercici fiscal de 2021, s'atorga la possibilitat excepcional de revocar la renúncia declarada al seu dia, amb la consegüent aplicació del règim d'estimació objectiva l'any 2021, en lloc del règim d'estimació directa, per als substituts que ho vulguin.

De la mateixa manera, també cal aprovar una altra mesura urgent de suport a la liquiditat i la solvència empresarial a fi de reduir en un 95 %, des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de desembre de 2021, el cost que suposa la subjecció a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en la modalitat corresponent als actes jurídics documentats, de la formalització d'escriptures públiques amb garanties hipotecàries susceptibles d'inscripció en el Registre de la Propietat que resultin de l'extensió dels terminis de venciment o de carència, entre altres possibles modificacions, dels crèdits o préstecs concedits per entitats de crèdit en el marc d'operacions de finançament d'empreses que han rebut aval públic a través de l'Institut de Crèdit Oficial o de l'entitat de garantia recíproca ISBA, SGR, en el marc dels respectius programes públics o línies d'aval, quan aquesta subjecció no es consideri exempta d'acord amb la legislació estatal, i, finalment, altres mesures puntuals en l'àmbit d'altres sectors de l'activitat administrativa.

II

Totes aquestes mesures requereixen certament l'aprovació de les corresponents normes de rang legal. Així, en primer lloc, i pel que fa a l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears, s'ha de tenir en compte que, malgrat que el percentatge concret de l'ingrés anual a compte en règim d'estimació objectiva de l'impost es troba fixat en l'article 31.4 del Decret 35/2016 esmentat, l'article 14.3, segon paràgraf, de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible, imposa la fixació per reglament d'un determinat ingrés a compte cada any, amb el límit màxim del 60 % de la quota que resulti d'aplicar els signes, els índexs o els mòduls corresponents. Així doncs, la voluntat del legislador és clara respecte de la necessitat d'un ingrés a compte cada any, de manera que la supressió d'aquest ingrés a compte no es pot fer per reglament, sinó que requereix una norma de rang legal, de la mateixa manera que ja es va fer, per a l'any 2020, per mitjà de l'article 34 de la Llei 2/2020 abans esmentada, resultant de la tramitació com a projecte de llei del Decret llei 8/2020. Al seu torn, la urgència en la supressió, també per a l'any 2021, d'aquest ingrés a compte ve motivada per la necessitat d'oferir als destinataris de la norma un entorn de previsibilitat normativa, incloses les perspectives de liquiditat inherents a l'exigència o no d'un ingrés a compte, que els permeti prendre les decisions empresarials que considerin més adequades, particularment pel que fa a la subjecció a l'impost, aquest exercici fiscal de 2021, en règim d'estimació directa o en règim d'estimació objectiva. 

El mateix s'ha de dir evidentment pel que fa a l'obertura d'un termini excepcional per a la renúncia al règim d'estimació objectiva i la consegüent aplicació únicament per a l'exercici fiscal de 2021 del règim d'estimació directa per als empresaris que es vulguin acollir a aquesta possibilitat, o, si escau, en un sentit contrari, a la revocació de la renúncia declarada al seu dia en exercicis fiscals anteriors al 2021 que permeti, per als altres empresaris que així ho decideixin, l'aplicació del règim d'estimació objectiva l'exercici fiscal de 2021. En efecte, la urgència d'ambdues mesures paral·leles resulta no tan sols de la seva íntima connexió, per a l'adequada presa de decisions, amb la supressió de l'ingrés a compte de l'impost per als substituts que acabin aplicant el règim d'estimació objectiva l'any 2021, sinó també en la necessitat de permetre com més aviat millor l'exercici excepcional d'aquesta opció tenint en compte que el règim d'estimació directa, a diferència del règim d'estimació objectiva, requereix el compliment per part del substitut del contribuent de tot un seguit d'obligacions formals que s'han de poder verificar per a qualsevol estada que es produeixi des de l'1 de gener de 2021.

I l'íntima connexió d'aquestes mesures relatives a la subjecció a un règim d'estimació o a un altre amb la primera mesura de rang legal abans esmentada, consistent en la supressió de l'ingrés a compte l'any 2021 en el règim d'estimació objectiva, justifica així mateix el rang legal d'aquestes altres dues mesures, juntament amb el seu caràcter absolutament excepcional respecte del règim general sobre els terminis màxims i els efectes de les renúncies i de les revocacions a les renúncies que conté el Decret 35/2016 dictat en desplegament ordinari de la Llei 2/2016, i juntament també amb el seu marcat caràcter ad extra, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional en aquesta matèria.

Al seu torn, la reducció del tipus de gravamen general aplicable a la quota gradual de la modalitat corresponent als actes jurídics documentats en l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, encara que es faci amb caràcter excepcional i limitat en el temps, i per a determinats supòsits molt concrets relacionats directament amb el finançament d'empreses en el marc dels programes públics i les línies d'aval canalitzats a través de l'Institut de Crèdit Oficial o de l'entitat de garantia recíproca ISBA, SGR, afecta normes de rang legal vigents, com són els articles 15 i 16 del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, relatius al tipus de gravamen general i al tipus de gravamen reduït aplicable a les escriptures notarials que documenten la constitució de préstecs i crèdits hipotecaris a favor d'una societat de garantia recíproca amb domicili fiscal en el territori de les Illes Balears, que s'estableixen en l'1,5 % i en el 0,1 %, i que, amb la reducció que s'aprova, passarien a ser del 0,075 % i del 0,005 %, respectivament, fins al 31 de desembre de 2021 com a màxim.

El mateix s'ha de dir pel que fa a la resta de mesures administratives sectorials, en la mesura que impliquen la modificació puntual de normes preexistents de rang legal, per mitjà de les respectives disposicions finals.

Així doncs, aquest Decret llei s'estructura en quatre articles, un per a cada una de les mesures excepcionals i urgents esmentades, juntament amb una disposició derogatòria que inclou l'habitual clàusula d'estil per la qual es disposa la derogació de totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a les normes que s'aproven per mitjà del Decret llei, i set disposicions finals, per les quals es duen a terme les modificacions legislatives corresponents i s'estableix l'entrada en vigor del Decret llei des de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

En efecte, tot i que l'objecte essencial d'aquest Decret llei es predica de les normes tributàries excepcionals i temporals que s'aproven en relació amb l'impost sobre les estades turístiques i amb l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, resulta necessari i urgent escometre també algunes altres modificacions legislatives de caràcter sectorial.

Així, en primer lloc, es modifica puntualment la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19. En concret, s'introdueixen uns criteris comuns per a la selecció de les persones participants en programes temporals promoguts pel Servei d'Ocupació de les Illes Balears, i també un règim especial per a la cobertura excepcional de les guàrdies en l'àmbit del Servei de Salut de les Illes Balears. Finalment, en relació amb l'activitat subvencional, d'una banda, atesa la necessitat extraordinària i urgent d'agilitar el pagament de determinades ajudes als sectors d'activitat més afectats per les restriccions de mobilitat i d'activitat empresarial, s'amplia el llindar de la quantia que permet que la justificació de les despeses es faci per mitjà d'una declaració responsable, que passa de tres mil euros a sis mil euros, i, d'altra banda, es clarifica la redacció del règim de promoció del desenvolupament econòmic municipal i insular.

Directament relacionada amb l'aprovació de la Llei 2/2020, raons de seguretat jurídica exigeixen que es torni a introduir en la Llei 5/2005, de 25 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) l'aplicació del procediment simplificat propi de les modificacions puntuals dels plans d'ordenació dels recursos naturals a l'aprovació també de modificacions puntuals dels plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals protegits i dels plans de gestió Natura 2000, norma aquesta darrera que es va introduir per mitjà del Decret llei 9/2020, que completava en aquest punt el Decret llei 8/2020 anterior, però que va decaure amb l'aprovació de la Llei 2/2020, posterior al Decret llei 9/2020, com a conseqüència de la tramitació del Decret llei 8/2020 com a projecte de llei.

D'altra banda, es modifica el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, per tal d'incloure un règim transitori excepcional amb la finalitat d'agilitar l'abonament de la renda social garantida durant l'any 2021, en el sentit de simplificar la tramitació del procediment de reconeixement de les sol·licituds i accelerar d'aquesta manera la resolució de concessió, i això sense renunciar evidentment a la possibilitat d'exigir els reintegraments que pertoquin en cas que en la revisió posterior dels requisits d'accés es detectin incompliments o falsedats. En aquesta mateixa línia d'agilitar i accelerar la tramitació ordenada i cronològica en aquest cas del Pla de Finançament dels Serveis Socials Comunitaris que s'ha d'elaborar amb la col·laboració dels consells insulars en el marc de la Conferència Sectorial de Serveis Socials, es considera imprescindible modificar l'apartat 5 de l'article 70 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, de manera que s'acorda en l'espai sectorial esmentat el contingut del Pla i s'aprova en el Consell de Govern.

Finalment, es modifica la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal de donar un impuls definitiu a un sector econòmic cabdal com és el de les energies renovables, de manera que, per tal d'assegurar que no s'encareix el cost de la inversió d'aquestes a les Illes Balears, s'exceptua l'aplicació de l'article 17 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, relatiu a la prestació compensatòria per usos i aprofitaments excepcionals. Al seu torn, i també per raons de seguretat jurídica, es modifica en dos punts molt concrets la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears, a fi d'assegurar una aplicació jurídica uniforme i més àgil de les disposicions afectades.

III

Certament, el decret llei, regulat en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears a imatge d'allò que preveu l'article 86 del text constitucional, constitueix un instrument en mans del Govern de la Comunitat Autònoma per fer front a situacions de necessitat extraordinària i urgent, encara que amb el límit de no poder afectar determinades matèries. Com a disposició legislativa de caràcter provisional que és, la permanència del decret llei en l'ordenament jurídic està condicionada a la ratificació parlamentària corresponent, mitjançant la denominada convalidació. Doncs bé, d'acord amb el que s'ha exposat abans, i en aquest difícil context de crisi sanitària, social i econòmica al qual fan front totes les administracions públiques, el Govern de les Illes Balears considera adequat l'ús del decret llei per donar cobertura a totes aquestes mesures.

En efecte, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així doncs, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern. Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal.

Per acabar, i des del punt de vista de les competències per raó de la matèria de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, cal afegir que aquest Decret llei troba ancoratge, des d'aquest punt de vista substantiu, i pel que fa a les mesures de caràcter tributari i d'hisenda, i de foment de l'activitat econòmica, en els punts 21 i 28 de l'article 30, i també en l'article 129.4, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, a més del punt 36 de l'article 30, relatiu al procediment administratiu derivat de les especialitats de l'organització pròpia, i de la resta de punts d'aquest mateix article 30 i de l'article 31 subsegüent, respecte dels altres àmbits materials d'activitat afectats per aquest Decret llei, que recullen els diferents títols competencials de caràcter sectorial en els quals pot intervenir el legislador autonòmic i que, al seu torn, varen legitimar l'aprovació de les respectives normes de rang legal objecte ara d'incidència o modificació.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta del conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, de la consellera d'Afers Socials i Esports, de la consellera de Salut i Consum i del conseller de Medi Ambient i Territori, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 25 de gener de 2021, s'aprova el següent

Decret llei

Article 1

Supressió de l'ingrés a compte en el règim d'estimació objectiva de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears per a l'exercici fiscal de 2021

Excepcionalment, per a l'exercici fiscal de 2021, se suprimeix l'ingrés a compte a què fa referència l'article 14.3, segon paràgraf, de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible, i l'article 31.4 del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible, sens perjudici de l'obligació de la presentació i l'ingrés de l'autoliquidació de la quota que es meriti al llarg de tot l'exercici de 2021, d'acord amb l'article 30.4 del mateix Decret 35/2016.

Article 2

Règim excepcional de renúncia al règim d'estimació objectiva en l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears per a l'exercici fiscal de 2021

1. Excepcionalment, per a l'exercici fiscal de 2021, els substituts del contribuent poden renunciar a l'aplicació del règim d'estimació objectiva en l'impost sobre estades turístiques de les Illes Balears des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de març de 2021, sempre que, en cas d'activitat a partir de l'1 de gener de 2021, el substitut compleixi les obligacions documentals i registrals pròpies del règim d'estimació directa que estableixen els articles 16 a 21 i la resta de disposicions concordants del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible.

2. La possible renúncia al règim d'estimació objectiva a què es refereix l'apartat anterior determina la inclusió en el règim d'estimació directa únicament durant l'exercici fiscal de 2021, sense necessitat de revocació i sense que s'entengui prorrogada tàcitament per als exercicis fiscals següents.

El mateix règim s'ha d'aplicar als substituts que hagin renunciat al règim d'estimació objectiva al llarg del mes de desembre de 2020, llevat que revoquin la seva renúncia en els termes que preveu l'article 3 següent.

Article 3

Règim excepcional de revocació de la renúncia al règim d'estimació objectiva en l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears per a l'exercici fiscal de 2021

1. Excepcionalment, per a l'exercici fiscal de 2021, els substituts del contribuent que durant l'exercici de 2021 hagin d'aplicar el règim d'estimació directa en l'impost sobre estades turístiques de les Illes Balears, per raó d'haver renunciat abans de l'1 de gener de 2021 a l'aplicació del règim d'estimació objectiva, poden revocar la seva renúncia des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de març de 2021.

2. La possible revocació de la renúncia al règim d'estimació objectiva a què es refereix l'apartat anterior determina la inclusió en el règim d'estimació objectiva durant l'exercici fiscal de 2021 i els següents, sens perjudici que, si s'escau, es torni a renunciar al règim d'estimació objectiva d'acord amb les regles generals que conté l'article 12 del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible.

Article 4

Reducció excepcional i temporal del tipus de gravamen aplicable a la formalització en document notarial de determinades operacions de finançament empresarials subjectes i no exemptes a l'impost sobre actes jurídics documentats

Des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de desembre de 2021, es redueixen en un 95 % els tipus de gravamen que, d'acord amb el que estableixen els articles 15 i 16 del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, siguin aplicables a la formalització de documents notarials que contenguin l'ampliació dels terminis de carència o de reintegrament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària, o qualsevol altra modificació avaluable econòmicament de les condicions d'aquests, subscrits per empresaris persones físiques o jurídiques amb entitats financeres en el marc de programes públics de l'Administració de l'Estat o de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de suport al finançament d'empreses amb aval de l'Institut de Crèdit Oficial o de la societat de garantia recíproca ISBA, SGR, llevat que les operacions esmentades s'hagin de considerar exemptes de l'impost d'actes jurídics documentats de conformitat amb la legislació estatal i, en particular, d'acord amb els punts 29 i 30 de la lletra B) de l'apartat 1 de l'article 45 del Text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, o d'acord amb l'article 9 de la Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecaris.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei, el contradiguin o hi resultin incompatibles.

Disposició final primera

Modificacions de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

1. S'afegeix un nou article, l'article 11 bis, en la Llei 2/2020 esmentada, amb la redacció següent:

Article 11 bis

Criteris per a la selecció de persones participants en programes promoguts pel Servei d'Ocupació de les Illes Balears

1. En els programes temporals de durada determinada en el temps del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) que tenguin com a destinataris col·lectius que presentin més dificultats d'integració laboral, un nivell de formació més baix,  o quan existeixin necessitats socials que justifiquin programes temporals del SOIB, la selecció o preselecció dels candidats s'ha de dur a terme d'acord amb els principis d'actuació i objectius estratègics i estructurals establerts en matèria de polítiques d'activació per a l'ocupació prevists a l'Estratègia Espanyola d'Activació per a l'Ocupació i el Pla Anual de Polítiques d'Ocupació, i d'acord amb els col·lectius prioritaris establerts en l'article 30 del Text refós de la Llei d'ocupació, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2015, de 23 d'octubre, o aquells altres col·lectius que es determinin com a prioritaris respecte a la seva inserció al mercat laboral.

A aquests efectes, s'ha de considerar de manera preferent l'enfocament preventiu davant la situació d'atur, especialment de llarga durada, l'atenció individualitzada a les persones demandants d'ocupació i serveis mitjançant accions integrades de polítiques actives d'ocupació que millorin l'ocupabilitat, articulades amb un itinerari individual i personalitzat d'ocupació, així com assegurar polítiques adequades d'integració laboral dirigides als col·lectius que presentin més dificultats d'integració laboral.

2. En aquests programes, sigui quin sigui el sistema utilitzat de selecció dels participants, s'han de seguir els criteris i els procediments establerts pel SOIB per a la cobertura d'ofertes d'ocupació temporal, per la qual cosa no és aplicable la normativa establerta per als procediments de selecció de personal de les diferents administracions públiques, encara que l'entitat beneficiària sigui una entitat o organisme públic. En aquest cas, el personal destinatari seleccionat no s'ha de considerar inclòs a les corresponents plantilles o relacions de llocs de treball.

2. S'afegeix un nou article, l'article 23 bis, en la Llei 2/2020 esmentada, amb la redacció següent:

Article 23 bis

Cobertura excepcional de les guàrdies del Servei de Salut de les Illes Balears

1. Amb caràcter excepcional, tot el personal del Servei de Salut de les Illes Balears, amb independència de la seva vinculació jurídica i de la seva categoria professional, pot fer guàrdies pròpies de la seva titulació acadèmica, per garantir l'atenció permanent i continuada.

Cada gerència pot organitzar les guàrdies extraordinàries que calguin per causa d'especial necessitat, a fi de garantir la continuïtat assistencial.

2. La retribució pel concepte de guàrdies amb caràcter excepcional s'ha de fer amb càrrec als imports del complement d'atenció continuada, de la categoria o especialitat professional de personal estatutari que té atribuïdes aquestes funcions, i la retribució no ha de suposar cap increment respecte de la quantia que perceben els professionals que cobreixen les guàrdies amb caràcter ordinari.

3. La lletra f) de l'apartat 3 de l'article 25 de la Llei 2/2020 esmentada queda modificada de la manera següent:

f) Permetre la justificació de despeses inferiors a sis mil euros mitjançant una declaració formal de la persona o entitat beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.

4. La lletra e) de l'article 29 de la Llei 2/2020 esmentada queda modificada de la manera següent:

e) Admetre, per a la justificació de despeses inferiors a sis mil euros, una declaració formal de la persona física o de l'entitat beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.

5. L'article 32 de la Llei 2/2020 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 32

Promoció del desenvolupament econòmic municipal i insular

1. D'acord amb la lletra t) de l'article 29.2 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, en relació amb els apartats 1 i 5 de l'article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, els municipis de les Illes Balears poden fer ús dels instruments de foment prevists en aquesta Llei, com a manifestació de l'exercici de la seva pròpia competència.

2. Així mateix, en virtut del que disposa la lletra d) de l'article 36.1 de la Llei 7/1985 esmentada, i en l'àmbit dels territoris insulars respectius, els consells insulars poden cooperar en el foment del desenvolupament econòmic i social i en la planificació en el territori, d'acord amb les competències de les altres administracions públiques en aquest àmbit.

3. D'acord amb els dos apartats anteriors, els municipis i els consells insulars, i també els ens instrumentals o dependents respectius, sens perjudici de l'exercici, en qualsevol moment, de les competències esmentades i de la resta de competències que els són pròpies d'acord amb la normativa local, poden atorgar ajudes o subvencions a les persones o entitats afectades i, en general, acordar totes les accions de foment que estimin pertinents amb la finalitat de coadjuvar a la recuperació econòmica en els territoris municipals i insulars respectius.

Disposició final segona

Modificació del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears

S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria quarta, en el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, amb la redacció següent:

Disposició transitòria quarta

Règim excepcional per a l'any 2021

Excepcionalment, durant l'any 2021 i també respecte a les sol·licituds presentades prèviament i no resoltes, se suspèn l'aplicació de la comprovació prèvia de requisits de l'article 29 d'aquest Decret llei, de manera que l'òrgan instructor, una vegada revisada la sol·licitud d'acord amb l'article 28, n'ha d'elevar la proposta de resolució a la consellera, sempre que la documentació aportada per la persona interessada acrediti fidelment el compliment dels requisits de l'article 20. Posteriorment, l'òrgan instructor ha de dur a terme aquesta comprovació.

​​​​​​​En tot cas, les persones que obtenguin la prestació sense complir els requisits per ser-ne beneficiàries han de reintegrar en tot o en part les quanties percebudes indegudament, d'acord amb l'article 8, i poden ser sancionades, amb la tramitació prèvia de l'expedient corresponent.

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears

L'apartat 5 de l'article 70 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

5. L'import i la distribució dels crèdits que ha de satisfer la conselleria competent en matèria de serveis socials, tant en concepte de cofinançament com dels fons que es vagin creant, s'han d'establir en el Pla de Finançament dels Serveis Socials Comunitaris que s'acorda en la Conferència Sectorial de Serveis Socials i s'aprova per acord del Consell de Govern.

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

La disposició addicional desena de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, queda modificada de la manera següent:

​​​​​​​Disposició addicional desena

Declaració d'utilitat pública

La declaració d'utilitat pública a què fa referència aquesta Llei i la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, ha de seguir el procediment de declaració d'utilitat pública que regula l'article 3 de la Llei13/2012, de 20 de novembre, i implica els efectes següents: 

1r. La declaració d'interès general en els termes que preveu l'apartat 2 de l'article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, sense que, en cas d'inversions en matèria d'energies renovables, sigui aplicable la prestació compensatòria per usos i aprofitaments excepcionals, que recull l'article 17 de la Llei esmentada.

2n. Els mateixos efectes que els que regulen els articles 25, 26.5 i 26.6 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Baleares, aprovat pel Decret 96/2005, de 23 de setembre, pel qual s'aprova definitivament la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

Disposició final cinquena

Modificacions de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears

1. Els apartats 3 i 4 de l'article 28 de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears, queden modificats de la manera següent:

3. No es poden traslladar fora del nucli de població on es troben ubicades, les oficines de farmàcia autoritzades a nuclis en què, per tenir el nombre d'habitants igual o superior a 750, s'hagi autoritzat una nova oficina de farmàcia condicionada al fet que la distància entre la nova oficina i les més properes, ja existents, sigui igual o superior a 1.000 metres, midats per la via pública més curta.

4. Tampoc es poden traslladar fora del nucli de població o de la zona que per a la seva ubicació va acotar la Conselleria de Sanitat i Consum, les oficines de farmàcia que, atenent les necessitats d'atenció farmacèutica del nucli o de la zona, varen ser autoritzades tot computant places turístiques o habitatges de segona residència.

2. L'article 31 de la Llei 7/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 31

1. Serà preceptiva l'autorització de la Conselleria de Sanitat i Consum per procedir al tancament definitiu d'una oficina de farmàcia, i podrà adoptar, si escau, les mesures provisionals adequades que condueixin a assegurar l'atenció farmacèutica del municipi o nucli de població afectat pel tancament.

2. Aquesta autorització no serà necessària en els supòsits en els quals el tancament de l'oficina de farmàcia sigui conseqüència de l'execució d'una resolució judicial ferma. En aquests supòsits, sempre que la resolució judicial ferma esmentada no hagi reduït el nombre d'oficines de farmàcia que poden ser autoritzades a la zona farmacèutica a la qual pertany l'oficina que s'ha de tancar, la persona titular de la direcció general competent en matèria de farmàcia, per assegurar en tot moment la correcta atenció farmacèutica a la població de la zona, municipi o nucli afectat pel tancament de l'oficina, podrà autoritzar la continuació provisional de la seva activitat, mentre es duen a terme els tràmits administratius necessaris per dur a efecte els termes d'aquella resolució judicial i consegüentment per a l'adjudicació i l'obertura de la nova oficina de farmàcia que ha de substituir la que es tanca en execució de la resolució judicial ferma.

En tot cas, aquesta oficina que es manté provisionalment oberta es considerarà inexistent als efectes dels procediments de designació del local de la nova oficina de farmàcia que s'adjudiqui i obri en execució d'aquella resolució judicial ferma.        

Disposició final sisena

Modificació de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, en l'article 9 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), amb la redacció següent:

5. El procediment simplificat a què es refereix l'apartat 4 anterior també és aplicable a les modificacions puntuals dels plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals protegits i dels plans de gestió Natura 2000.

​​​​​​​Disposició final setena

Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 25 de gener de 2021

	La presidenta
El conseller de Transició Energètica i Sectors Productius	Francina Lluch Armengol i Socias
Juan Pedro Yllanes Suárez
La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors
Rosario Sánchez Grau
El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball
Iago Negueruela Vázquez
La consellera d'Afers Socials i Esports
Fina Santiago Rodríguez
La consellera de Salut i Consum
Patricia Gómez i Picard
El conseller de Medi Ambient i Territori
Miquel Mir Gual