BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Les mesures sanitàries de contenció derivades de l'estat d'alarma amb motiu de la pandèmia provocada per la COVID-19 han suposat la restricció de la mobilitat i la paralització de nombrosos sectors de l'economia de les Illes Balears. Més enllà de l'impacte directe sobre l'activitat econòmica, la pandèmia ha desembocat en una profunda crisi social projectant els seus efectes més perjudicials sobre la població més vulnerable i insegura.

L'impacte social i econòmic que la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 està generant sobre el conjunt de la societat ha obligat les administracions públiques a reaccionar amb el desplegament, des de diferents nivells i àrees de competència, de polítiques de garantia de rendes, amb l'objecte de salvaguardar la satisfacció de les necessitats bàsiques d'amplis sectors de la població.

L'estacionalitat de la nostra economia i el moment de declaració de l'estat d'alarma ha provocat que treballadors que no són fixos discontinus i que no s'han pogut incorporar al mercat de treball es trobin, a la sortida de l'hivern, sense feina ni prestacions contributives.

Així, la població treballadora amb menys capacitat d'afrontar una crisi d'ingressos mitjançant estalvis s'ha trobat, per primera vegada en la vida, amb la necessitat de fer ús dels serveis socials.

La resposta donada, amb la regulació de la renda social garantida per als perfils que estaven privats de l'accés al mercat de treball, ha permès cobrir, a través de la xarxa pública de serveis socials, les necessitats bàsiques de tota la població balear que no es podia acollir als expedients de regulació temporal d'ocupació.

Si una part important de la població s'ha vist amb dificultats econòmiques, les persones en situació de vulnerabilitat han vist augmentat el risc de cronificació i pobresa.

La resposta a la crisi augmenta la diferència entre la població amb més riquesa i la població amb més pobresa. A les Illes Balears, augmenta més que a la resta de l'Estat, com deixa de manifest l'estudi de la Fundació FOESSA de 2019.

L'any 2008, el coeficient de Gini a Espanya estava en el 32,4 %, i a la sortida de la crisi, l'any 2017, havia crescut fins al 34,1 %. A les Illes Balears, va passar del 32,1 % al 37,8 %. Aquestes dades indiquen que la diferència d'ingressos entre el 20 % de la població amb menys renda i el 20 % amb més renda és més gran després de la crisi econòmica de l'any 2008. La crisi econòmica concentra la riquesa i augmenta les diferències, crea una població més desigual i, per tant, una societat més injusta socialment.

La resposta de les diferents administracions ha d'anar adreçada a generar una sortida de la crisi que doni oportunitats a tothom i permeti una societat amb menys desigualtat i més cohesió social.

En aquest context, el Govern de les Illes ha adoptat mesures extraordinàries, que posen a l'abast de totes les persones en situació de vulnerabilitat econòmica l'accés a la renda social garantida i a la renda mínima d'inserció, mitjançant el Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s'estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, i el Decret llei 6/2020, d'1 d'abril, pel qual s'estableixen mesures socials urgents per pal·liar els efectes de la situació creada per la COVID-19 i de foment de la investigació sanitària. Ambdós decrets llei estableixen mesures relatives a col·lectius en situació de vulnerabilitat i mesures extraordinàries en matèria de gestió de la renda social garantida.

Encara que el PIB per càpita de les Illes Balears està lleugerament per damunt de la mitjana estatal, les Illes Balears es caracteritzen per taxes de desigualtat elevades, que situen l'arxipèlag entre les regions espanyoles, i fins i tot les europees, amb més taxes de desigualtat. Aquest és un dels resultats d'un model de sortida de la crisi basat en la flexibilització i la segmentació del mercat de treball, en repercussions importants per als assalariats.

Els consells insulars i els ajuntaments han vist com, en un breu espai de temps, ha augmentat la seva despesa en matèria de prestacions socials de caràcter econòmic per fer front a la situació de crisi d'ingressos econòmics que tenia la població balear.

Aquestes mesures dels diferents àmbits administratius de les Illes Balears han tingut per objectiu garantir a la població en situació de vulnerabilitat uns ingressos mínims per facilitar l'accés a productes de primera necessitat mitjançant l'aportació d'una prestació econòmica ajustada al nombre de membres de la unitat familiar.

II

L'Informe de l'estat de la pobresa a les Illes Balears de 2019, elaborat per l'EAPN Illes Balears, posa de manifest que més de 200.000 persones estan en risc de pobresa o en situació d'exclusió social, la qual cosa suposa el 18 % de la població de l'arxipèlag.

Respecte a l'any anterior, l'indicador AROPE, que avalua el nivell de pobresa, ha baixat sis punts, però el cost de la vida ha augmentat i, en conseqüència, el benestar de gran part de la població de les Illes Balears ha empitjorat.

Aquest Informe també destaca la gran contradicció que es viu a l'arxipèlag, on, tot i que amb l'increment de l'activitat turística dels darrers anys s'han batut rècords en ocupació hotelera i estades turístiques, els nivells de pobresa no baixen amb la mateixa intensitat; i és que els salaris baixos i l'increment dels preus de l'habitatge són dues de les grans dificultats que han d'afrontar les Illes Balears per poder eliminar la xacra de la pobresa.

La situació no convida a l'optimisme, atès que es manté un elevat risc de pobresa i exclusió social, amb un percentatge rellevant (i gairebé cronificat) de persones en risc de pobresa o exclusió social. Això es deu al fet que la recuperació s'ha basat en una precarització de les condicions laborals i en l'increment de les desigualtats que es caracteritzen per no cobrir les necessitats bàsiques dels treballadors, fet que els converteix en treballadors pobres.

Quant a la població que viu en condicions de privació material greu, un de cada tres illencs no pot atendre despeses imprevistes, per l'alarmant situació del preu de l'habitatge o del lloguer a l'arxipèlag i l'elevat nombre de llars amb baixa intensitat de treball, amb gairebé 39.500 residents a les Illes Balears que es troben en aquesta situació.

Tot plegat fa palès que, actualment, tenir una feina a les Illes Balears no és garantia de sortir del risc de pobresa o exclusió. Així, al voltant del 15 % de les persones que tenen un treball remunerat es troben en aquesta situació de risc; la figura del treballador pobre, doncs, es consolida a les Balears, a causa de les condicions de precarietat, la temporalitat, la curta durada dels contractes o, directament, l'explotació. L'Informe de l'estat de la pobresa de 2019 assenyala que quasi 370.000 persones cobren menys de 1.000 € a les Illes Balears.

Respecte a les pensions, el 35,3 % dels pensionistes (més de 67.000) reben una renda inferior al llindar de la pobresa (634 €) i al voltant de 16.000 estan en situació de pobresa greu, atès que cobren menys de 317 € cada mes. Aquesta situació s'ha agreujat any rere any, especialment en les pensions de jubilació. Per això, es fa necessari assumir un compromís amb les persones grans, mitjançant l'increment de les pensions no contributives de baixa quantia, i alhora millorar les condicions laborals per aconseguir independència econòmica i autonomia personal.

Segons la Fundació FOESSA, el 2018, les persones en situació d'exclusió social representaven el 21,5 % de la població balear, la qual cosa equival a prop de 243.000 persones. Aquesta proporció de persones en situació d'exclusió (21,5 %) és més alta que la que representa en el conjunt d'Espanya (18,4 %), l'habitatge i l'ocupació com les dues dimensions que en major mesura generen situacions d'exclusió social.

Els problemes relacionats amb l'habitatge a les Illes Balears tenen un impacte important en les situacions socioeconòmiques de les famílies illenques. D'una banda, en els darrers anys, el 36 % de la població s'ha vist obligada a reduir les despeses de subministraments de l'habitatge (electricitat, aigua i gas); el 28 %, les despeses de telèfon, televisió i internet; el 19,1 % s'ha vist sense doblers suficients per pagar les despeses relacionades amb l'habitatge i el 9 % ha hagut d'afrontar avisos de tall del subministrament de llum, aigua i telèfon. D'altra banda, el 10,8 % de la població de les Illes Balears es troba en una situació d'habitatge inadequat, i el 7,5 % en una situació d'habitatge insegur, d'acord amb l'enfocament ETHOS.

Pel que fa al perfil de les famílies, a les Illes Balears el risc d'exclusió social és més elevat entre les llars sustentades per persones joves, dones, immigrants extracomunitaris i persones desocupades, així com entre les llars compostes per famílies unipersonals i monoparentals.

III

L'augment de la pobresa i el nombre de persones en risc de pobresa és una de les conseqüències greus que està deixant l'actual crisi econòmica derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19.

En el marc de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, aprovada el 25 de setembre de 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides fa de la lluita contra la pobresa un element clau de la seva agenda.

L'Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional, referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible ─l'econòmica, la social i l'ambiental─, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible, mitjançant els quals es proposa abordar els grans reptes globals, amb la lluita contra la pobresa com un dels objectius principals.

El sistema de protecció social a Espanya és un dels més ineficients d'Europa quant a la reducció de la pobresa, i especialment de la pobresa greu. Així ho posà de manifest Philip Alston, relator de l'ONU, en la seva visita a Espanya just uns quants mesos abans de l'aprovació d'aquest Decret llei.

La renda social garantida de les Illes Balears, regulada per la Llei 5/2016, de 13 d'abril, com a prestació periòdica dirigida a situacions de vulnerabilitat econòmica per a la cobertura de les despeses bàsiques de les persones, va ser una gran passa en el sentit de generar una política de lluita contra la pobresa. Són moltes les famílies que s'han beneficiat de la renda social al llarg d'aquests cinc anys. Actualment, i arran de les mesures extraordinàries engegades en l'estat d'alarma, aquest ingrés ha suposat l'empoderament d'aproximadament 15.000 famílies de les Illes Balears.

L'entrada en vigor, el passat 1 de juny, del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, com a mesura de seguretat social, obliga a replantejar l'escenari de cobertura de rendes bàsiques, rendes socials i rendes d'inserció del conjunt de comunitats autònomes.

La seguretat social, emparada per l'article 149 de la Constitució espanyola, posa un sostre d'ingressos mínims a qualsevol ciutadà de l'Estat. És una mesura de garanties d'ingressos, que permet a les comunitats autònomes complementar, des de les polítiques de lluita contra la pobresa, els perfils de població que no atén l'ingrés mínim vital, així com ajustar aquest mínim comú per a tots els espanyols al nivell de vida de cada comunitat.

En aquest sentit, la qüestió no és tant la quantia de la prestació com la cobertura. Les quanties establertes en el barem de l'ingrès mínim vital suposen un gran avenç en la lluita contra la pobresa, però també és cert que, a les Illes Balears, aquesta prestació es quedaria curta en relació amb el llindar de pobresa del territori, determinat pel nivell de renda i per la seva distribució en el territori.

Entitats com EAPN, Càritas, Creu Roja i la Federació dels Bancs d'Aliments entre altres, reclamen un increment decidit de la capacitat protectora sobre les famílies que ja venien sofrint les situacions de pobresa i exclusió social; amb un tram autonòmic que complementi i millori el tram estatal en els casos de les comunitats autònomes que ja tenien un nivell de protecció més feble.

En aquesta situació de crisi, la responsabilitat pública de respondre des dels ajuntaments, els consells insulars i l'Administració del Govern de les Illes Balears a les situacions de necessitat social dels ciutadans i ciutadanes de les Balears, requereix un desenvolupament legislatiu de les prestacions socials de caràcter econòmic que doni cobertura als ajuts econòmics que s'estan gestionant des de les administracions públiques.

Cal una resposta legislativa que tengui en compte el nou marc a partir de l'entrada en vigor de l'ingrés mínim vital i que permeti generar polítiques de protecció, suport i complementarietat de les prestacions econòmiques evitant la sobreprotecció o, fins i tot, el solapament de cobertures.

Amb l'entrada en vigor de l'ingrès mínim vital i d'una prestació autonòmica complementària, es fa difícil pensar que totes les persones i les famílies disposaran de la protecció desitjable. Sempre hi haurà persones excloses per la definició necessària d'uns requisits d'accés que no poden recollir tota la diversitat de casuístiques, i els barems no poden recollir tampoc el cost diferencial de vida als diferents pobles i ciutats d'una mateixa comunitat autònoma, cosa per la qual els ens locals han de tenir un paper molt important en el disseny i la implantació de sistemes de garanties de cobertura de necessitats.

La Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, en l'article 22, recull com a tipologia de prestacions econòmiques dels serveis socials, les de caràcter subjectiu, les de dret de concurrència, i les d'urgència social. Seguint aquesta classificació, la norma que es presenta  permet abordar aquestes prestacions de manera integral i per a totes les administracions.

Les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu són la nova renda social garantida, el complement de pensions no contributives i la renda d'emancipació. Les prestacions socials de caràcter econòmic de concurrència competitiva permeten desenvolupar, al marge de la normativa de subvencions, convocatòries d'ajudes econòmiques que tenguin una disponibilitat econòmica limitada; i finalment, les d'urgència social permeten regular, sobretot, les ajudes econòmiques bàsiques  dels ajuntaments, les d'emergència i les de suport familiar i suport a la inserció social.

Aquest Decret llei permet actualitzar la renda social garantida i fer-la incompatible amb l'ingrés mínim vital, dedicant-la a la població amb dificultats econòmiques presents, així com mantenir el complement a les pensions no contributives fins al màxim legal possible, mitjançant una línia de prestacions de dret subjectiu que complementi aquestes pensions i determinats perfils de l'ingrés mínim vital.

IV

Aquest Decret llei s'estructura en quatre títols. El títol I, sobre disposicions generals, n'inclou l'objecte, que és el de regular les prestacions socials de caràcter econòmic en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears. Així mateix, aquest títol inclou els aspectes comuns a les prestacions econòmiques, d'acord amb l'article 22 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, com són la naturalesa, el finançament o la periodicitat. Destaca la regulació del règim d'incompatibilitats, especialment amb l'aprovació per part de l'Estat de l'ingrés mínim vital mitjançant el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital.

El títol II regula les prestacions de dret subjectiu per a la persona beneficiària quan compleixi els requisits fixats per la normativa que regula la prestació. Entre aquestes prestacions s'inclouen, en el capítol I, la renda social garantida; en el capítol II, el complement a les pensions no contributives, i, en el capítol III, la renda d'emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures de protecció de menors.

El títol III regula les prestacions econòmiques de dret de concurrència, caracteritzades per les limitacions pressupostàries i per l'aplicació de criteris de prelació segons la situació de necessitat social de cada sol·licitant.

El títol IV regula les prestacions econòmiques d'urgència social que tenen per objecte l'atenció de necessitats socials derivades de situacions d'urgència social. Es classifiquen en tres tipologies, tal com indica l'article 79, i poden ser ajudes bàsiques, d'emergència i de suport. Totes elles tenen en comú la resposta dels poders públics a situacions de necessitat puntual, urgent i de subsistència.

En la part final, el Decret llei inclou cinc disposicions addicionals: sobre la informació que cal donar a les persones beneficiàries de la renda mínima d'inserció i de la renda social garantida fins a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, la normativa reguladora de les quals quedarà derogada; sobre el fitxer de prestacions socials de caràcter econòmic que es desenvolupa en l'annex únic del Decret llei; sobre l'ampliació de referències a l'ingrés mínim vital en la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència; sobre la creació i regulació d'una Comissió Interdepartamental per a l'estudi de la creació de complements de renda distints a l'establert per a les pensions no contributives;  i, finalment, sobre la creació d'una Comissió d'avaluació de les prestacions de la renda social garantida.

També s'inclouen tres disposicions transitòries per a determinar les regles que regiran les prestacions existents fins llavors, la seva afectació per la normativa estatal recentment aprovada i la transició d'aquestes prestacions en els termes regulats en aquest Decret llei. Així, la Disposició transitòria primera preveu les condicions del manteniment temporal de la renta mínima d'inserció, i en conseqüència del Decret 117/2001, de 28 de setembre, pel qual se regula la Renta Mínima d'Inserció. La Disposició transitòria segona preveu el manteniment temporal de la renda social garantida, regulada per la Llei 5/2016, de 13 de abril, mentre es posa en marxa l'ingrés mínim vital. Finalment, la Disposició transitòria tercera preveu la transició a les prestacions regulades en aquest Decret llei, d'aquelles prestacions que ja existien prèviament i què les persones beneficiàries compleixin els requisits indicats.

S'inclou una disposició derogatòria única amb una relació de les disposicions que es veuen afectades per l'entrada en vigor d'aquest Decret llei. No obstant aquesta disposició, les normes indicades queden sotmeses a les regles de transitorietat assenyalades prèviament.

Finalment, el Decret llei conté tres disposicions finals, les quals tenen per objecte, en primer lloc, incloure les noves prestacions en la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre; en segon lloc, modificar l'article 22.2 del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, i, en tercer lloc, disposar l'entrada en vigor del Decret llei.

V

La regulació del decret llei en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'inclou en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que estableix que, en cas de necessitat extraordinària i urgent, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei, que no poden afectar els drets establerts en aquest Estatut, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic de l'Estatut d'autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. A més, l'article 45 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, estableix que, en els casos i amb les limitacions que preveu l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives en forma de decrets llei, que quedaran derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents d'haver-se promulgat no són validats expressament pel Parlament després d'un debat i d'una votació de totalitat.

 

​​​​​​​​​​​​​​Els efectes de la crisi social provocada per la crisi sanitària des que es declarà com a emergència de salut pública d'importància internacional exigeixen una resposta immediata per part dels poders públics per pal·liar-ne les conseqüències en la mesura que es pugui. Alhora, fonamenten la necessitat urgent d'adoptar mesures extraordinàries per fer front a aquesta crisi. Mitjançant aquest Decret llei, es regulen les prestacions socials de caràcter econòmic que s'emmarquen en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears i que, en el moment actual, resulten d'extraordinària necessitat. Malgrat que algunes de les prestacions ja estaven regulades en normes prèvies, amb aquest Decret llei es compilen en un mateix text legal per garantir-ne la publicitat en un moment com l'actual, en què el seu coneixement és d'especial importància, i més seguretat jurídica. A més, amb aquesta norma s'adeqüen les prestacions existents a les necessitats socials detectades arran de la crisi actual i a l'aprovació del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital.

Així doncs, en virtut de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui la de subvenir a una situació concreta dins els objectius governamentals, la qual, per raons difícils de preveure, requereixi una acció normativa immediata en un termini més breu que el que requereixen la via normal o el procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis.

En aquest cas, l'objecte del Decret llei encaixa perfectament en la regulació d'aquesta figura, atès que cal donar una resposta immediata als efectes socials i econòmics de les famílies i de la ciutadania de les Illes Balears ocasionats per la crisi sanitària de la COVID-19. Per tant, s'observa una connexió directa entre la urgència definida i la mesura concreta adoptada per subvenir-hi, tenint en compte les mesures que ja s'han adoptat prèviament i que requereixen ser complementades de manera urgent. L'adopció d'aquestes mesures no pot esperar a una tramitació parlamentària, perquè cal donar una resposta ràpida i eficaç a les necessitats socials i econòmiques de la societat balear. En aquest sentit, l'actuació dels poders públics en matèria de serveis socials persegueix, entre altres objectius, el de detectar i atendre les situacions de manca de recursos bàsics i les necessitats socials tant de les persones com dels grups i la comunitat en general, i al mateix temps les seves actuacions s'han d'orientar per evitar el risc que es produeixin situacions de més necessitat social.

L'actuació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears troba recolzament en l'article 30.15 de l'Estatut d'autonomia, pel qual aquesta Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en matèria d'acció i benestar social, en complements de la seguretat social no contributiva i en polítiques d'atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social, així com, segons l'article 30.16, en la protecció social de la família, entre d'altres.

D'altra banda, les mateixes raons que justifiquen l'aprovació del Decret llei fonamenten el compliment dels principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, tal com exigeix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com dels principis de qualitat i simplificació, introduïts per la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

A aquests efectes, es posa de manifest el compliment dels principis de necessitat i eficàcia en l'interès general en què es fonamenten les mesures que s'estableixen, i el decret llei no és sols l'instrument més adequat sinó l'únic que en pot garantir la consecució i l'eficàcia.

Així mateix, es compleix el principi de proporcionalitat, ja que la norma regula els aspectes imprescindibles per aconseguir el seu objectiu i s'ajusta al principi de seguretat jurídica, essent coherent amb la resta de l'ordenament jurídic.

Quant al principi de transparència, malgrat que la norma està exempta dels tràmits de participació ciutadana, que no resulten aplicables a la tramitació i l'aprovació de decrets llei, es publicarà en els butlletins oficials i en el Portal de Transparència. Respecte d'això, cal remarcar, a més, que amb el Decret llei s'aclareix el règim de prestacions econòmiques en l'àmbit dels serveis socials que, fins ara, resultava dispers per diferents normes.

En relació amb el principi d'eficiència i simplificació, la regulació estableix el procediment per poder accedir a aquestes prestacions, respectant el procediment administratiu comú i amb les mínimes càrregues administratives necessàries per comprovar l'accés i el manteniment del dret a l'ajut. Finalment, d'acord amb el principi de qualitat, el procediment d'aprovació d'aquesta norma s'ha ajustat als processos definits legalment per donar resposta a les necessitats ciutadanes.

D'altra banda, pel que fa a la figura del decret llei, és necessari indicar que no es traspassen els límits que disposa l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. En qualsevol cas, el Decret llei reafirma el compromís dels poders públics de les Illes Balears amb els drets socials que reconeix l'article 16 de l'Estatut d'autonomia, ja que té per objectiu la promoció de les condicions necessàries perquè els drets socials dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears siguin objecte d'una aplicació real i efectiva.

Per tot això, a proposta de la consellera d'Afers Socials i Esports i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 12 de juny de 2020, s'aprova el següent

​​​​​​​DECRET LLEI

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

Aquest Decret llei té per objecte regular les prestacions socials de caràcter econòmic que s'emmarquen en l‘àmbit dels serveis socials de les Illes Balears.

Article 2

Naturalesa de les prestacions i àmbit d'aplicació

 

a) Són prestacions socials de caràcter econòmic les aportacions dineràries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars, dels ajuntaments i de les mancomunitats de municipis amb la finalitat d'atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per afrontar-les i que no estan en condicions d'aconseguir-ne o rebre'n d'altres fonts.

b) Les prestacions socials de caràcter econòmic no formen part de les prestacions del Sistema de la Seguretat Social.

c) Les prestacions socials de caràcter econòmic d'aquest Decret llei no tenen caràcter de subvenció, d'acord al que regula l'article 22.3 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

 

Article 3

Finançament

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu es financen íntegrament a càrrec dels pressuposts de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Les prestacions de caràcter econòmic de concurrència competitiva es financen a càrrec dels pressuposts de l'administració convocant.

3. Les prestacions de caràcter econòmic d'urgència social es financen de la manera següent:

a) En la modalitat d'ajut econòmic bàsic, es financen a càrrec dels pressuposts dels ajuntaments

b) En les modalitats de prestacions d'emergència i de prestacions de suport familiar i de suport a la inserció es financen a càrrec de cada administració pública de les Illes Balears que tengui la iniciativa de gestionar-les.

 

Article 4

Persones beneficiàries

1. Són beneficiàries de les prestacions socials de caràcter econòmic les persones destinatàries dels serveis socials, descrites en l‘article 5.1 de la Llei 4/2009, d‘11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, a les quals s'atorga la prestació amb la finalitat de pal·liar una situació de necessitat.

2. Són beneficiàries de les prestacions econòmiques de dret subjectiu i de les prestacions econòmiques de dret de concurrència les persones que acreditin que resideixen a les Illes Balears i que ho hagin fet durant els darrers dotze mesos abans de la sol·licitud de l'ajuda. Aquest requisit no és d'aplicació a les prestacions econòmiques d'urgència social.

Article 5

Caràcter de les prestacions

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic es poden atorgar amb caràcter de dret subjectiu, amb caràcter de dret de concurrència o amb caràcter d'urgència social.

2. La prestació té caràcter de dret subjectiu per a la persona beneficiària quan aquesta reuneixi els requisits fixats per la normativa que regula la prestació.

3. La prestació té caràcter de dret de concurrència per a la persona beneficiària quan la concessió és limitada per les disponibilitats pressupostàries i és sotmesa a concurrència pública i a priorització de les situacions de major necessitat.

4. Les prestacions econòmiques d'urgència social tenen la finalitat d'atendre situacions de necessitats puntuals, urgents i bàsiques de subsistència, així com donar suport als processos personals d'inserció social.

Article 6

Periodicitat de les prestacions

Les prestacions socials de caràcter econòmic es poden pagar de qualsevol de les maneres següents:

a) Prestacions que es paguen per mitjà d'aportacions dineràries periòdiques i que poden ser:

i. Estables, amb voluntat de tenir continuïtat i estabilitat en el temps.

ii. Temporals, amb una durada anual i previsió de revisar la continuïtat subjecta a condicions.

b) Prestacions puntuals: són les que s'exhaureixen amb una aportació dinerària per fer front a un concepte i temps limitat.

Article 7

Abonament de les prestacions

1. La prestació s'ha d'abonar directament a la persona beneficiària, tret dels casos que es pugui abonar a tercers o mitjançant una entitat, en la forma que reglamentàriament s'estableixi.

2. El pagament s'ha de fer per mitjà de l'entitat financera escollida per la persona beneficiària o pel seu representant legal. L'entitat financera pot requerir constància de vida, a requeriment de l'ens gestor, i resta obligada a retornar les quantitats aportades en excés i en dipòsit al compte de la persona beneficiària, a partir del mes següent a la data d'extinció del dret a la prestació.

3. El pagament de les prestacions amb caràcter de dret subjectiu s'ha de fer amb una periodicitat mensual, llevat dels casos en què donat el seu reduït import a la resolució de concessió s'estableixi un pagament anual.

4. El pagament de les prestacions d'urgència social l'han d'efectuar les tresoreries de les administracions de manera preferent i prioritària, atesa la seva naturalesa i finalitat urgent per la cobertura de necessitats bàsiques.

Article 8

Reintegrament de les prestacions

1. Les persones destinatàries, per iniciativa pròpia o per requeriment de l'administració, han de reintegrar les quanties rebudes per error o percebudes indegudament quan es produeixi alguna de les causes d'extinció o suspensió de la prestació, per modificació de la prestació o qualsevol altra causa admesa en dret, d'acord amb l'article 40 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i amb l'article 77 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Les persones que continuen en situació de dret de prestació econòmica i que han de fer front a un reintegrament per causes d‘extinció i/o suspensió poden demanar el fraccionament del deute.

Article 9

Règim de compatibilitat

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic són incompatibles en el sentit següent:

a) De manera general, la renda social garantida és incompatible amb altres prestacions econòmiques que tengui reconegudes la persona beneficiària o a les quals pugui tenir dret per qualsevol dels sistemes de protecció públics o privats complementaris de la Seguretat Social, que siguin d'una quantia igual o superior a la renda social garantida.

b) De manera específica, la renda social garantida és incompatible amb la percepció o el dret de percebre l'ingrés mínim vital, les pensions contributives i no contributives, així com amb les prestacions del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), que siguin d'una quantia igual o superior a la renda social garantida.

2. Les prestacions de concurrència competitiva no són incompatibles, per la seva naturalesa, amb cap pensió ni prestació pública.

3. Les prestacions d'urgència social no són incompatibles, per la seva naturalesa, amb cap pensió ni prestació pública.

4. Als efectes del que estableix aquest Decret llei, s'entén per sistemes de protecció privats els propis del mutualisme no integrats en la Seguretat Social, l'assegurança privada, els fons de pensions, els fons inclosos en els sistemes de negociació col·lectiva o qualsevol altre sistema que tengui la finalitat de complementar les pensions de la modalitat contributiva de la Seguretat Social.

Article 10

Cessió de dades

1. Les administracions públiques competents en cada cas han de cedir les dades de caràcter personal necessàries per acreditar la residència i la convivència, per dur a terme la valoració de la situació de necessitat i per acreditar les altres circumstàncies que siguin determinants per a l'accés i el manteniment de cada prestació, en el marc de la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. L'ens o l'òrgan gestor de les prestacions ha de facilitar les dades de caràcter personal necessàries per a la gestió dels expedients a l'Administració tributària, a les entitats gestores de la Seguretat Social i a altres entitats públiques, a efectes fiscals i de control de les prestacions.

3. Les persones interessades han de donar en la sol·licitud el seu consentiment exprés perquè les administracions i organismes públics, en els termes prevists en la legislació reguladora de la protecció de dades de caràcter personal, comuniquin a la conselleria competent en matèria de serveis socials les dades d'aquest caràcter i, en concret, les relatives a la identificació personal, el padró, la situació laboral, el cobrament de pensions o prestacions públiques, si n'és el cas, la situació de discapacitat i la situació civil i de parentiu, pròpia i dels descendents menors d'edat.

4. Quan la situació econòmica patrimonial de les persones interessades s'hagi d'acreditar mitjançant certificats emesos per l'Administració tributària estatal, les persones interessades han d'autoritzar la conselleria competent en serveis socials perquè sol·liciti directament aquests certificats.

Article 11

Situació de necessitat

Als efectes del que estableix aquest Decret llei, s'entén per situació de necessitat qualsevol contingència que té lloc o apareix en el transcurs de la vida d'una persona i que li impedeix atendre les necessitats bàsiques per al manteniment propi o per al manteniment de les persones que integren la unitat de convivència a la qual pertany.

Article 12

Necessitats bàsiques

Als efectes del que disposa aquest Decret llei, s'entén per necessitat bàsica d'una persona o d'una unitat de convivència:

a) Les pròpies de la manutenció, el vestit i les derivades de l'ús de la llar.

b) Les que tenen a veure amb el suport per a la integració escolar, laboral i en la comunitat.

 

Article 13

Infraccions

1. Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions de les persones titulars de les prestacions econòmiques socials tipificades com a tals en aquest Decret llei, que poden ser especificades en els reglaments que el despleguin. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment oportú.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

3. Són subjectes responsables les persones físiques a les quals siguin imputables les accions o omissions constitutives d'infraccions tipificades.

Article 14

Procediment sancionador

En tot allò no previst en aquest Decret llei, així com pel que fa al procediment sancionador, s'ha d'aplicar el títol IX de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

 

​​​​​​​TÍTOL II PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE DRET SUBJECTIU

Capítol I Renda social garantida

Secció 1a Disposicions generals i accés a la prestació

Article 15

Objecte

La renda social garantida de les Illes Balears és una prestació periòdica dirigida a cobrir les situacions de vulnerabilitat social derivada de la carència de recursos econòmics de les persones, les famílies o altres nuclis de convivència.

Article 16

Definició i naturalesa de la renda social garantida

La renda social garantida:

a) És una prestació de caràcter finalista que queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la normativa general de subvencions.

b) És una prestació subsidiaria de l'ingrés mínim vital i de la resta de prestacions finançades per l'Administració General de l'Estat.

c) És un dret subjectiu de totes les persones que compleixen els requisits que estableix aquest Decret llei, de manera que la concessió no està condicionada per disponibilitat pressupostària.

d) Garanteix un nivell mínim de renda mitjançant la cobertura de la diferència existent entre els recursos econòmics de la unitat de convivència i la quantia de renda social garantida per a la unitat de convivència sol·licitant.

e) És intransferible, de manera que no pot oferir-se en garantia d'obligacions, no es pot cedir totalment ni parcialment, no pot ser objecte de compensació o descompte —excepte per al reintegrament de les prestacions percebudes indegudament en els termes prevists en aquest Decret llei—, ni ser objecte de retenció o embargament.

f) S'articula com una prestació econòmica no condicionada a l'obligació de participar en activitats d'inserció social o laboral, sens perjudici del dret de les persones beneficiàries de la renda a participar-hi.

 

Article 17

Situació de vulnerabilitat econòmica

S'entén per situació de vulnerabilitat econòmica aquella en què la capacitat econòmica de la persona sol·licitant i la seva unitat de convivència està per davall de la quantia corresponent de la renda social garantida.

Article 18

Definició de les persones destinatàries

1. Poden ser titulars de la renda social garantida les persones en situació de vulnerabilitat econòmica que no tenguin dret a percebre l'ingrés mínim vital, que compleixin els requisits establerts en l'article 20 i que estiguin en alguna de les situacions següents:

a) Persones de més de 23 anys i menys de 65 anys, soles o integrants d'una unitat de convivència.

b) Persones de més de 65 anys que no compleixin els requisits per ser beneficiàries de cap pensió contributiva o no contributiva, soles o com a membres d'una unitat de convivència.

2. A l'efecte d'aquest Decret llei, s'entén que són persones destinatàries de la prestació:

a) Com a titular, la persona que sol·licita i percep la prestació.

b) Com a beneficiàries, la resta de persones que formen part de la unitat de convivència de la persona titular.

 

Article 19

Unitat de convivència

1. La unitat de convivència a efectes d'aquesta prestació està constituïda per totes les persones que resideixen a un mateix habitatge unides per vincle matrimonial o de parella de fet i els familiars d‘aquestes fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, adopció o guarda amb finalitat d‘adopció o acolliment.

 

2. La mort d'algun membre de la unitat de convivència no comporta la pèrdua de la consideració d'unitat de convivència, encara que resulti una unitat de convivència sense relació familiar.

3. Excepcionalment, s'entendrà com a unitat de convivència:

a) La constituïda per una persona víctima de violència masclista que hagi abandonat el domicili habitual amb els seus fills o menors en situació de guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

b) La constituïda per una persona amb els seus fills o menors en situació de guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que hagi iniciat tràmit de separació o divorci.

c) Les situacions derivades del compartiment de l'habitatge per diferents unitats de convivència o persones soles fins a un màxim de dues unitats de convivència per habitatge durant un temps mínim de tres anys.

4. Una mateixa persona no pot formar part de dues o més unitats de convivència.

5. La unitat de convivència haurà d‘estar constituïda  de forma continuada durant al menys els dotze mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.

Article 20

Requisits

1. Tenen dret a les prestacions de la renda social garantida, en les condicions que disposa aquest Decret llei, les persones en les quals concorrin les circumstàncies següents:

a) Que hagin sol·licitat l'ingrés mínim vital i tenguin la resolució desestimatòria per motius d'ingressos durant l'exercici anterior, però que tenguin, en el moment de la sol·licitud, ingressos inferiors a la quantia de la renda social garantida.

b) Que estiguin empadronades en qualsevol dels municipis de les Illes Balears en la data de la sol·licitud.

c) Que acreditin una residència a les Illes Balears amb un mínim de dotze mesos d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud. Aquest requisit no s'exigirà en els casos següents:

i. Les persones menors d'edat incorporades a una unitat de convivència per motius de naixement, adopció, guarda amb fins d'adopció  o acolliment familiar permanent.

ii. Les persones víctimes de tracta d'essers humans o explotació sexual. Aquesta condició s'acreditarà mitjançant resolució judicial o informe dels serveis socials públics.

iii. Les dones víctimes de violència masclista acreditats per qualsevol dels mitjans establerts a l'article 78 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i a l'article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

d) Estar en situació de vulnerabilitat econòmica per no tenir rendes o ingressos suficients, d'acord a la definició de vulnerabilitat econòmica de l'article 17.

e) Que cap membre de la unitat de convivència tengui dret a percebre altres prestacions públiques, l'import de les quals iguali o superi la prestació econòmica  de la renda social.

f) Que la persona sol·licitant, o qualsevol de les persones integrants de la unitat familiar, no hagi renunciat a una oferta de treball adequada, segons normativa laboral vigent, o hagi causat baixa voluntària a la seva feina, ja sigui per compte pròpia o aliena, en els tres mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud de la renda social garantida.

g) Que la persona sol·licitant no sigui beneficiària de la renda social garantida o de l'ingrès mínim vital com a membre d'una altra unitat de convivència.

2. Amb l‘objecte de poder atendre situacions excepcionals, que no s'adeqüen a tots els requisits de l‘apartat anterior i presenten situació de necessitat l‘òrgan instructor, previ informe de la Comissió Tècnica, podrà emetre resolucions favorables a la prestació.

​​​​​​​Article 21

Consentiment de les persones destinatàries i acreditació de requisits

1. Les persones que reuneixin els requisits i vulguin sol·licitar la renda social garantida han d'emplenar l'imprès de sol·licitud on ha de constar l'autorització expressa de tots els membres de la unitat de convivència majors d'edat a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per donar el seu consentiment en:

a) Formar part d'aquella unitat de convivència.

b) Recaptar la informació necessària de caràcter econòmic, de la seguretat social i aquella altra que tengui a veure amb el requisits d'accés a la prestació.

2. El model de sol·licitud indicarà la documentació que cal adjuntar per acreditar el compliment dels requisits de l'article anterior.

Article 22

Obligacions de les persones destinatàries

Les persones destinatàries de la renda social garantida tenen les obligacions següents:

a) Destinar la quantia econòmica de la prestació de la renda social a la finalitat per a la qual s'ha atorgat, d'acord amb l'article 12 d'aquest Decret llei i els articles 142 i següents del Codi Civil.

b) Administrar els recursos disponibles de manera responsable, amb la finalitat d'evitar l'agreujament de la situació econòmica o de la situació d'exclusió.

c) Comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els canvis substancials de situació personal o patrimonial i, en concret, els canvis següents:

i. Modificació del nombre dels membres de la unitat de convivència.

ii. Contracte laboral superior a 30 dies de jornada completa de qualsevol dels membres de la unitat de convivència.

iii. Obtenir ingressos superiors al 150% de la renda social garantida de la unitat de convivència.

d) Amb caràcter general, estar inscrites com a demandants de feina, no rebutjar una oferta de treball adequada segons la normativa laboral vigent, no causar baixa voluntària, i seguir amb aprofitament un Pla d'Activació Laboral d'acord al que estableixi el SOIB. Estan exempts d‘aquest requisit les persones que acreditin trastorns de salut mental o presentin problemes d‘addiccions.

e) Reintegrar l'import de les prestacions indegudament percebudes.

f) Residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tot el període de percepció de la prestació. Computen com a absències les sortides del territori de les Illes Balears que superin un mes, en un període de dotze mesos, i aquestes hauran de ser comunicades prèviament.

g) Assistir a les entrevistes a què siguin citades per part de l'òrgan instructor a l'efecte de seguiment de la situació.

h) Atendre els requeriments i col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'administració.

i) Comunicar qualsevol canvi de domicili habitual de les persones destinatàries.

j) Presentar la declaració responsable a què es refereix l'article 32.2.

 

Secció 2a Règim econòmic i tramitació

Article 23

Import de la renda social garantida

1. La renda social garantida és el nivell de renda mínim que el Govern de les Illes Balears garanteix a qualsevol ciutadà sol o unitat de convivència.

2. Les quanties de la renda social garantida segons l'estructura de les unitats de convivència és la següent:

	COEFICIENT	ANUALITAT	MENSUALITAT
Un adult sol	1,00	5.538,00	461,50
Un adult i un menor	1,52	8.417,76	701,48
Un adult i dos menors	1,82	10.079,16	839,93
Un adult i tres o més menors	2,12	11.740,56	978,38
Dos adults	1,30	7.199,40	599,95
Dos adults i un menor	1,60	8.860,80	738,40
Dos adults i dos menors	1,90	10.522,20	876,85
Dos adults i tres o més menors	2,20	12.183,60	1.015,30
Tres adults	1,60	8.860,80	738,40
Tres adults i un menor	1,90	10.522,20	876,85
Tres adults i dos o més menors	2,20	12.183,60	1.015,30
Quatre adults	1,90	10.522,20	876,85
Quatre adults i un menor	2,20	12.183,60	1.015,30
Altres	2,20	12.183,60	1.015,30

3. Les quanties de la renda social garantida s'actualitzaran d'acord amb l'actualització de l'ingrés mínim vital o, si no, aplicant el coeficient a la quantia anual de la pensió no contributiva per jubilació.

Article 24

Capacitat econòmica

1. Per calcular la capacitat econòmica de la persona sol·licitant sola o titular d'una unitat de convivència s'han de computar, com a ingressos, els ingressos percebuts per totes les persones destinatàries de la renda social pels conceptes següents:

a) Les pensions de jubilació, discapacitat, viduïtat i orfandat, així com les prestacions i els subsidis per desocupació.

b) Els rendiments de treball remunerat.

c) Els rendiments econòmics que es derivin de l'explotació dels béns mobles i immobles.

d) Qualsevol altre ingrés no previst expressament.

2. No es computen les prestacions finalistes com ara ajuts d‘urgència social o de concurrència, beques d'escoleta infantil i de menjador, beques de formació per a persones adultes, ajuts per fills càrrec, ajuts per al lloguer, ajuts econòmics del sistema d'atenció a la dependència, com tampoc els ajuts per acolliments familiars ni les pensions d'aliments reconegudes judicialment i efectivament percebudes.

Article 25

Durada de la prestació econòmica

1. La prestació s'ha de mantenir mentre subsisteixin les causes que en motivaren la concessió, excepte que concorrin les causes de suspensió o extinció establertes en aquest Decret llei o en el seu desenvolupament reglamentari.

2. Als efectes del que disposa el punt anterior, la conselleria competent en matèria de serveis socials ha de revisar anualment el manteniment de les circumstàncies que motivaren la seva concessió, i les persones destinatàries estan obligades a comunicar qualsevol alteració d'aquestes circumstàncies. En particular, aquesta revisió ha de valorar el possible dret de les persones destinatàries a rebre l'Ingrés Mínim Vital, d'acord amb el que estableix la lletra j) de l'article 22 d'aquest Decret llei.

Article 26

Òrgan competent en la gestió de la renda

La consellera competent en matèria de serveis socials és l'òrgan competent per concedir, modificar, renovar, suspendre o extingir la prestació econòmica de la renda social garantida de les Illes Balears.

Article 27

Inici del procediment i presentació de sol·licituds

1. El procediment administratiu per concedir la prestació econòmica s'ha d'iniciar a instància de part, per mitjà d'una sol·licitud de la persona interessada i d'acord amb el model que la conselleria competent en matèria de serveis socials posi a disposició de les persones interessades en les seves oficines d'informació i en la seva seu electrònica.

2. La sol·licitud s'ha de presentar preferentment en el registre general de la conselleria competent en matèria de serveis socials, sense perjudici de la possibilitat de presentació, conforme al que es disposa en l'article 16 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú, i a través de la seu electrònica.

Article 28

Revisió i esmena de la sol·licitud

1. L'òrgan instructor ha de comprovar que tant la sol·licitud com la documentació adjunta són completes i correctes. Així mateix, quan sigui necessària l'ampliació de documentació per acreditar que es compleixin els requisits, es pot sol·licitar a altres organismes les dades i els informes que calguin. L'accés a les dades d'altres organismes està autoritzat, tret d'oposició expressa del sol·licitant o de normativa especial aplicable.

2. Si la sol·licitud no compleix els requisits necessaris o falta documentació, s'ha de requerir la persona sol·licitant perquè, en un termini de deu dies, esmeni la falta o adjunti els documents preceptius.

Article 29

Comprovació dels requisits

1. Una vegada completada la sol·licitud, l'òrgan instructor ha de comprovar la concurrència dels requisits establerts a l'article 20 d'aquest Decret llei, i ha d'elevar la proposta de resolució a la consellera o al conseller.

2. No obstant l'anterior, si en la comprovació es constatés que s'han produït variacions sobrevingudes que afectin el reconeixement del dret o la determinació de l'import mensual o que hi ha circumstàncies no comunicades per la persona sol·licitant, amb anterioritat a l'emissió de la proposta, se li han de posar els fets de manifest, i s'ha de concedir un termini de deu dies per formular al·legacions i, si escau, aportar la documentació necessària.

3. Quan es comprovi que la persona sol·licitant compleix tots els requisits, però manca informació d'alguna persona integrant de la unitat de convivència a efectes d'establir les prestacions complementàries, s'ha d'aprovar la prestació bàsica a favor de la persona sol·licitant. Una vegada rebuda la informació restant, si s'escau, s'ha de dictar resolució amb l'import total que correspon al conjunt de la unitat. Aquesta nova resolució produirà efectes a partir de la data que s'hi indiqui, sense que en cap cas pugui tenir efectes retroactius.

Article 30

Resolució del procediment

1. En el termini de tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud en el registre de la conselleria competent en matèria de serveis socials, la consellera o el conseller ha de dictar i notificar la resolució. Transcorregut aquest termini, les sol·licituds  s'han d'entendre desestimades.

2. La resolució estimatòria ha d'establir, entre d'altres, la quantia de la prestació, la relació de drets i obligacions que corresponguin a les persones destinatàries i la data a partir de la qual la prestació reportarà efectes econòmics.

Article 31

Pagament de la prestació econòmica

1. La concessió de la renda social garantida ha de reportar efectes econòmics a partir del primer dia del mes següent a la data de la resolució de concessió.

2. Això no obstant, i sempre que la resolució sigui estimatòria, en tots els casos en què la sol·licitud no requereixi ser esmenada, els efectes econòmics es produiran a partir del primer dia del mes següent a la data de registre d'entrada de la sol·licitud.

3. Els pagaments s'han d'efectuar per mensualitats vençudes.

Article 32

Revisió del compliment dels requisits i de les obligacions

1. L'òrgan instructor pot comprovar d'ofici, en qualsevol moment, el manteniment dels requisits que motivaren la concessió de la prestació, així com la quantia, d‘acord amb el pla anual de revisions.

2. Anualment, entre l‘1 d‘abril i el 30 de setembre, els perceptors han de presentar una declaració responsable del fet que persisteixen les condicions per les quals se li atorgà la renda social garantida. Els perceptors que no presentin aquesta declaració abans del mes d'octubre de cada any quedaran suspesos de la prestació durant tres mesos, com a màxim, mentre no presentin la declaració anual.

3. L'òrgan instructor per fer el seguiment del compliment de la situació per part de les persones destinatàries ha d'aprovar un pla anual de revisions dels expedients.

4. A aquests efectes, es pot requerir la compareixença personal a les persones beneficiàries titulars, així com requerir la documentació que acrediti el compliment dels requisits establerts per percebre la renda social garantida.

5. La comprovació d‘ofici i anual suposarà obligació de reintegrament quan els ingressos anual de la unitat de convivència superin el 150% de la prestació corresponent a la unitat de convivència.

Article 33

Modificació de la prestació econòmica

1. La prestació econòmica concedida inicialment pot experimentar modificacions com a conseqüència dels canvis esdevinguts a la unitat de convivència, que poden ser tant de caràcter personal, com econòmic. Quan s‘hagi detectat, per comunicació de la persona interessada o bé per comprovació d‘ofici, que hi ha hagut algun canvi en la composició familiar o un augment d'ingressos econòmics que redueixen la quantia de la renda, la reducció s‘ha d‘aplicar des del dia efectiu del canvi, deduint del total la quantia cobrada en excés.

2. El procediment de modificació de la prestació econòmica es pot iniciar d'ofici o a instància de part.

3. El procediment iniciat d'ofici quan derivi d'una comprovació per la pròpia administració s'haurà de comunicar a la persona beneficiària titular, qui disposarà d'un termini de deu dies per fer les al·legacions o aportar la documentació que estimi convenients.

4. Quan la modificació derivi de la incorporació de qualsevol de les persones destinatàries a un lloc de treball, els ingressos que se'n derivin s'han de computar en un 50 % a efectes del càlcul de l'import de la prestació per un període de 6 mesos des de la resolució que acordi aquesta modificació i mentre duri el contracte de treball. Una vegada transcorregut aquest període s'han de descomptar íntegrament.

5. Quan la persona beneficiària titular sigui internada en un centre penitenciari es substituirà el titular de la prestació per un altre membre de la unitat de convivència.

Article 34

Suspensió de la prestació econòmica

1. La prestació econòmica es pot suspendre per qualsevol de les causes següents:

a) Quan durant dos mesos seguits el còmput total d'ingressos superi l'equivalent al màxim del barem de la prestació.

b) Quan s'estigui instruint un procediment sancionador i a proposta de l'òrgan instructor.

c) Mentre es tramiti l'extinció de la prestació.

d) Quan les persones destinatàries no atenguin els requeriments o no col·laborin amb les actuacions de comprovació que du a terme l'administració.

e) Quan no es presenta la declaració anual durant el període de revisió.

f) Els que es prevegin reglamentàriament.

2. Els efectes de la suspensió s'han de determinar en la resolució que l'acordi. En el cas de sanció per infracció lleu, s'ha de citar i recalcular la prestació, si escau.

3. La desaparició de les circumstàncies que hagin motivat la suspensió de la prestació econòmica ha de donar lloc, a instància de l'òrgan instructor, a la represa dels efectes econòmics de la prestació que tenia concedida la persona titular abans que se'n resolgués la suspensió.

Article 35

Extinció de la renda social

1. La prestació de la renda social s'extingeix per qualsevol de les causes següents:

a) Per la modificació substancial de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la prestació.

b) Per la pèrdua d'algun dels requisits exigits a la persona titular per al seu reconeixement, prevists a l'article 20 d'aquest Decret llei.

c) Per l'incompliment greu o molt greu previst en aquest Decret llei per part de les persones destinatàries.

d) Per traslladar la residència a un municipi situat fora de les Illes Balears.

e) Per l'actuació fraudulenta o el falsejament de dades encaminades a l'obtenció, la conservació o l'augment de la renda social garantida.

f) Per la mort de la persona beneficiària titular. No obstant, no s'extingirà la prestació si la persona de major edat, sempre que hagi complert la majoria d'edat, o la persona física que exerceixi la tutela o la guarda i custòdia, que formi part del nucli familiar, es subrogui en la posició de la persona titular de la prestació, sempre que es continuïn complint la resta de requisits per ser-ne beneficiària prevists en aquest Decret llei.

g) Per la renúncia de la persona titular.

h) Dur més de tres mesos en suspensió sense que l'òrgan competent n'hagi rebut informació.

i) Per les que es prevegin reglamentàriament.

2. La conselleria competent en matèria de serveis socials pot actuar d'ofici quan tengui coneixement d'alguna d'aquestes circumstàncies, i posar-ho en coneixement de la persona beneficiària titular, qui disposarà d'un termini de deu dies hàbils per fer les al·legacions o aportar la documentació que estimi convenients.

Article 36

Reintegrament de la prestació

En els casos de persones que es mantenen en situació de vulnerabilitat econòmica i que han de fer front a un reintegrament per causes d‘extinció i/o suspensió i que demanin el fraccionament del deute, la quantia de la renda social garantida no podrà ser inferior al 75% de la quantia a la que tendria dret sense deute.

Article 37

La Comissió Tècnica de la renda social garantida

1. Es crea la Comissió Tècnica de la renda social garantida, adscrita a la conselleria competent en matèria de serveis socials, amb les funcions següents:

a) Valorar periòdicament la implantació de la prestació.

b) Resoldre dubtes i al·legacions que puguin presentar les persones interessades.

c) Resoldre dubtes prèvia sol·licitud de l'òrgan que tramita la renda.

d) Proposar modificacions en la reglamentació de la renda.

e) Elevar els informes de valoració i les propostes de modificació a la consellera o conseller competent en matèria de serveis socials i als òrgans de coordinació i participació autonòmics del sistema de serveis socials.

f) Estudiar i elevar proposta de resolució dels casos exceptuats.

2. Aquesta Comissió ha d'estar formada, com a mínim per:

a) Sis funcionaris adscrits a la conselleria competent en matèria de serveis socials, nomenats pel conseller o consellera amb indicació, d'entre aquests, de les persones que han d'exercir la presidència i la secretaria.

b) Sis funcionaris dels serveis socials comunitaris:

i. 1 representant dels municipis de menys de 20.000 habitants a proposta de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

ii. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants de Mallorca per rotació, per ordre alfabètic.

iii. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants de Menorca per rotació, per ordre alfabètic.

iv. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants d'Eivissa per rotació, per ordre alfabètic.

v. 1 representant de l'Ajuntament de Palma.

vi. 1 representant de l'Ajuntament de Formentera.

 

Secció 3a Règim sancionador

Article 38

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) No informar del canvi de lloc de residència dins el territori de les Illes Balears.

b) No informar de les sortides del territori de les Illes Balears que superin un mes, en un període de dotze mesos, no comunicades prèviament.

c) No assistir a les entrevistes a què siguin citades les persones titulars per part de l'òrgan instructor a l'efecte de fer el seguiment de la situació.

d) No atendre els requeriments ni col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'Administració.

e) No comunicar qualsevol canvi de domicili habitual de les persones destinatàries.

 

Article 39

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Dues o més faltes lleus en un termini d'un any, comptat des de la data de la resolució administrativa ferma sancionadora de la primera falta lleu.

b) No comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els canvis substancials de situació personal o patrimonial:

i. Modificació del nombre dels membres de la unitat de convivència.

ii. Contracte laboral superior a 30 dies de jornada completa de qualsevol dels membres de la unitat de convivència.

iii. Obtenir ingressos superiors al 150% de la renda social garantida de la unitat de convivència.

iv. No residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tot el període de percepció de la prestació, sense perjudici de les absències  permeses degudament comunicades.

c) Les actuacions dirigides a obtenir o conservar la renda social, sabent que no es compleixen els requisits per tenir-la, quan d'aquestes actuacions se n'hagués derivat una percepció indeguda de la prestació econòmica en una quantia igual o superior al 100% de la quantia màxima de la renda social que pogués correspondre amb caràcter anual a una unitat familiar de les característiques de la persona infractora.

d) La utilització de la prestació per a finalitats diferents de les establertes a l'article 12.

Article 40

Infraccions molt greus

La reincidència en una falta greu amb resolució administrativa ferma en el termini de tres anys es considera una infracció molt greu.

Article 41

Sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb la suspensió temporal de la renda social amb una mensualitat.

2. Les infraccions greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta prestació en un període de tres mesos. Si la unitat de convivència inclou persones menors de 18 anys, es reduirà a un mes.

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta prestació en un període de sis mesos. Si la unitat de convivència inclou persones menors de 18 anys, es reduirà a tres mesos.

Article 42

Òrgans competents en el procediment sancionador

1. La direcció general competent en renda social garantida és l'òrgan competent per instruir els procediments sancionadors de la renda social garantida.

2. L'òrgan competent per resoldre els procediments sancionadors és la consellera o conseller competent en matèria de serveis socials.

 

Capítol II Complement de Rendes de les Illes Balears a les Pensions no contributives (PNC)

Article 43

Objecte

El complement de renda social de les Illes Balears té per objecte adequar la pensió no contributiva del Sistema de Seguretat Social al nivell de vida de les Illes Balears. Aquest complement és dedicarà als perfils de població que requereixen més protecció social.

Article 44

Naturalesa

El complement de renda social de les Illes Balears:

a) És una prestació de caràcter finalista que queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la normativa general de subvencions.

b) És un dret subjectiu de totes les persones que compleixen els requisits que estableix aquest Decret llei i la concessió no està condicionada per disponibilitat pressupostària.

c) Té caràcter complementari, respecte de les prestacions econòmiques, pensions no contributives de la seguretat social i de qualsevol renda que puguin correspondre a la persona titular o a qualsevol de les persones integrants de la unitat de convivència, fins a l'import que correspongui.

d) És intransferible, de manera que no es pot oferir en garantia d'obligacions, no es pot cedir totalment ni parcialment, no pot ser objecte de compensació o descompte —excepte per al reintegrament de les prestacions percebudes indegudament d'acord amb aquest Decret llei—, ni objecte de retenció o embargament, excepte en els supòsits i amb els límits prevists en la legislació general de l'Estat que hi sigui aplicable.

e) S'articula com una prestació econòmica no condicionada a l'obligació de participar en activitats d'inserció social o laboral, sense perjudici del dret de les persones beneficiàries de la renda a participar-hi.

f) Té com un dels principals objectius la garantia d‘uns ingressos mínims per atendre les necessitats bàsiques.

 

Article 45

Persones destinatàries de la prestació

A l'efecte d'aquest Decret llei, s'entén que són persones destinatàries de la prestació els titulars de les pensions no contributives.

Article 46

Requisits

1. Per a ser beneficiari del complement de pensió no contributiva, la persona sol·licitant haurà de tenir reconeguda i activa la pensió. Aquest requisit el comprovarà l'Administració del Govern de les Illes Balears. En particular, s'haurà de comprovar que el reconeixement d'aquest complement, d'acord amb la normativa aplicable a les pensions no contributives, no afecti l'import o el dret a rebre la pensió no contributiva.

2. Els requisits i la posta en funcionament d'altres complements es farà d'acord a l'establert a la disposició addicional quarta.

Article 47

Import i càlcul de l'import de la prestació econòmica

1. El complement de les pensions no contributives es calcula afegint un màxim del 24,91 %, en funció dels ingressos declarats, a la quantia resultant de la pensió.

2. Altres complements de suport a les unitats de convivència es podran establir a  les lleis anuals de pressuposts generals de la comunitat autònoma

Article 48

Òrgan competent per la gestió

L'òrgan competent per a la gestió del complement de Renda Social de les Illes a les pensions no contributives és la consellera competent en matèria de serveis socials.

Article 49

Sol·licituds

Les sol·licituds es faran a instància de part o mitjançant concessió d‘ofici a partir de la comprovació de ser titular de les prestacions o pensions de la seguretat social que donen dret al complement.

Article 50

Modificació, suspensió i extinció

El complement es modificarà, suspendrà o extingirà de la mateixa manera que la prestació o pensió que genera el dret.

 

Capítol III Renda d‘emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors

Secció 1a Disposicions generals

Article 51

Objecte

La renda per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de  tutela o guarda del sistema de protecció de menors i que es troben en procés d'autonomia personal te per objecte contribuir, temporalment  fins als 25 anys, a que puguin viure d'una manera autònoma i es puguin integrar gradualment en la vida social i laboral, sempre que acreditin que no disposen de recursos econòmics suficients i visquin autònomament.

Article 52

Naturalesa

1. La renda és una prestació social de tipus econòmic que té caràcter complementari d'altres prestacions del sistema públic de prestacions socials.

2. Te caràcter temporal i permet atendre les despeses essencials de persones que han estat tutelades o sota una mesura de guarda per l'entitat pública de protecció competent.

Article 53

Règim de compatibilitat i incompatibilitat

1. La renda és compatible i complementària a les prestacions socials de caràcter econòmic de concurrència competitiva i les d'urgència social, i també amb les ajudes i/o beques de serveis socials.

2. Aquesta prestació és compatible amb altres prestacions econòmiques de l'Administració autonòmica, insular o local, que tenguin com a finalitat la formació i la plena inserció de les persones en el mercat laboral.

3. La renda mensual és incompatible amb altres prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu com ara la renda social garantida o l'ingrés mínim vital que tengui reconegudes la persona beneficiària o a les quals tengui dret.

 

Secció 2a Accés a la prestació

Article 54

Persones destinatàries

Tenen dret a ser beneficiàries d'aquesta renda les persones que han estat sotmeses a tutela o guarda per l'entitat pública de protecció de menors competent a les Illes Balears, que compleixin els requisits que estableix l'article següent i que segueixin amb aprofitament el seu Projecte Educatiu Individual (PEI) , subscrit per un funcionari de la conselleria competent en matèria de serveis socials i la persona sol·licitant.

Article 55

Requisits de les persones beneficiàries

Les persones beneficiàries han de complir els requisits següents:

a) Haver complert 18 anys i no haver-ne complert 25.

b) Estar sota guarda o tutela administrativa en el moment de complir 18 anys.

c) Haver estat, com a mínim i sense necessitat que siguin consecutius, dotze mesos entre els 16 i els 18 anys sota una mesura de guarda o tutela de qualsevol de les entitats públiques de protecció de menors de les Illes Balears. Excepcionalment, el període mínim de dotze mesos esmentat no és d'aplicació a les persones menors d'edat sotmeses a una mesura administrativa de protecció que retornen al seu àmbit familiar quan aquest retorn resulta infructuós, així com a les persones menors d'edat sotmeses per primera vegada a guarda o tutela administrativa després d'haver complert 17 anys.

d) Acreditar que no conviu amb els familiars pels quals es va generar la mesura administrativa, excepte en el cas previst de tutela o guarda legal establert a l'apartat 2 de l'article 60 d'aquest Decret llei.

e) Tenir uns ingressos inferiors al de la Renda Social Garantida per a una Adult sol en el moment de la sol·licitud de la prestació.

f) En el cas que la persona interessada no tengui una activitat laboral remunerada i no cursi estudis acadèmics, ha d'estar inscrita com a demandant de feina al Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB). Aquest requisit serà exceptuat en els casos en que la situació administrativa del sol·licitant no li permeti estar inscrit al SOIB.

g) Tenir la residència a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

h) En els casos en que la persona demandant presenti problemes d'addiccions, serà requisit,  presentar Informe Tècnic Favorable relatiu a la percepció de la prestació en el procés d'autonomia personal.

i) No tenir la seva capacitat d'obrar limitada al maneig de diners per sentencia judicial.

 

Article 56

Valoració de la situació de necessitat

1. La situació de necessitat s'ha de valorar tenint en compte els ingressos econòmics.

2. S'ha de determinar si la persona beneficiària té fills o germans a càrrec que li comportin una major necessitat econòmica. A tal efecte, la conselleria competent en matèria de serveis socials, si escau, podrà sol·licitar informe relatiu a la persona beneficiària a les administracions públiques.

3. Als efectes del que estableixen els apartats anteriors, s'entén, amb caràcter general, que hi ha manca de recursos econòmics quan els ingressos personals són inferiors a una vegada la renda social garantida per a una persona adulta sola.

4. No es tenen en compte com a ingressos personals els que pot percebre la persona beneficiària provinents d'ajuts de qualsevol naturalesa si tenen la finalitat d'atendre les despeses derivades de la necessitat del concurs d'una altra persona per dur a terme els actes essencials de la vida ni les prestacions socials de caràcter econòmic, subvencions o beques que siguin compatibles d'acord a l'article 53.

Article 57

Obligacions de les persones beneficiàries

Els perceptors de la prestació tenen les obligacions següents:

a) Complir satisfactòriament el projecte educatiu individual (PEI).

b) Si escau, comunicar a la la conselleria competent en matèria de serveis socials que s'ha produït alguna de les causes de suspensió o extinció, indicades en l'article 65 d'aquest Decret llei i, si pertoca, reintegrar les quanties percebudes indegudament a aquests efectes.

c) Destinar l'ajut a la finalitat per la qual es va concedir.

d) Assistir a les entrevistes que siguin citats.

e) Atendre als requeriments i col·laborar en les actuacions de comprovació.

f) Comunicar qualsevol canvi de domicili o composició de la unitat familiar.

 

Secció 3ª Règim econòmic i tramitació

Article 58

Quantia de la prestació

1. La quantia màxima de la prestació és equivalent a una Renda Social Garantida per a una persona adult sola i la mínima és el 25% de la màxima.

2. Es pot percebre la quantia íntegra de la prestació mentre la suma de la quantitat que suposa, més els ingressos procedents de l'activitat laboral remunerada o de les prestacions econòmiques complementàries no iguali o superi el valor d'1,5 vegades la Renda Social Garantida. En aquest supòsit, la quantia de la prestació s'ha de reduir en la proporció necessària per no superar aquest límit.

3. Excepcionalment, en els supòsits en què la situació familiar o de convivència de la persona que ha estat sotmesa a mesura de protecció de tutela o guarda suposi una càrrega econòmica, la prestació s'incrementarà en la quantitat resultant en un 20% per a la segona persona integrant del nucli familiar i en un 10% per a les restants, fins a un màxim de quatre persones. En el còmput de membres, les persones afectades per una discapacitat del 33 % o superior computen un 10% més, d'acord amb els límits quantitatius prevists en els apartats anteriors.

4. La prestació s'ha de percebre en pagaments mensuals vençuts.

5. La data d'efectes del dret a la prestació és la de dia 1 del mes següent a la sol·licitud.

Article 59

Durada de la prestació

1. La durada de la prestació és d'un màxim de 36 mesos, en funció de l'edat de la persona interessada, del moment de presentar la sol·licitud i del fet que es mantenguin les condicions que varen motivar la concessió. En qualsevol cas finalitza el dia en que el sol·licitant compleix els 25 anys.

2. El subsidi d'atur que preveu la legislació de la Seguretat Social per a les persones menors d'edat privades de llibertat es computa dins dels 36 mesos.

Article 60

Presentació de sol·licituds

1. La renda  es pot sol·licitar en qualsevol moment, a partir dels 18 anys i fins que se'n compleixin 25, o en el supòsit que estableix l'apartat següent.

2. Pot presentar la sol·licitud la persona interessada o qui n'exerceixi la tutela o la guarda, tres mesos abans de complir devuit anys. En aquest cas, tindrà efectes econòmics des del mes en què es compleixi l'edat mínima.

3. Les sol·licituds de la prestació s'han de presentar a les seus de la conselleria competent en matèria de serveis socials, en els registres dels ens o els òrgans administratius o pels mitjans telemàtics que estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques, d'acord amb el model que la conselleria competent en matèria de serveis socials posi a disposició de les persones interessades en les seves oficines d'informació i en la seva seu electrònica.

Article 61

Gestió de les prestacions

La gestió de la prestació mensual correspon a la la conselleria competent en matèria de serveis socials del Govern de les Illes Balears.

Article 62

Resolució

En tots els casos, la conselleria competent en matèria de serveis socials ha de dictar i notificar la resolució motivada en el termini de tres mesos comptadors des de la data de la sol·licitud, o des de la resolució del tràmit d'esmenes, si escau. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi fet la notificació, s'ha d'entendre desestimada la sol·licitud.

Article 63

Abonament

La prestació s'ha d'abonar directament a la persona beneficiària.

Article 64

Suspensió o extinció

1. El procediment de suspensió o d'extinció es pot iniciar a instància de la persona interessada o d'ofici per acord de l'òrgan competent.

2. La suspensió de la prestació té una durada màxima de tres mesos. Durant aquest període, es pot reiniciar la prestació quan deixi d'existir la causa que n'ha motivat la suspensió.

3. Si s'exhaureix el període de suspensió i no s'ha solucionat la causa, la prestació s'extingeix automàticament.

Article 65

Causes de suspensió i extinció

1. Són causes de suspensió de la prestació:

a) Deixar de residir a les Illes Balears.

b) Dur a terme una activitat laboral remunerada amb una retribució igual o superior a 1,5 vegades la Renda Social Garantida per un adult sol.

c) Deixar d'atendre injustificadament dos requeriments de l'administració competent.

d) Incomplir el Projecte Educatiu Individual (PEI)  o no seguir-ne les pautes per un període inferior a tres mesos, previ informe de la persona tècnica encarregada del seguiment del PEI o qui la substitueixi.

e) Dur a terme la tramitació d'un expedient d'extinció.

2. Són causes d'extinció de la renda:

a) Produir-se la mort de la persona beneficiària.

b) Complir 25 anys o haver gaudit de la prestació durant 36 mesos.

c) Deixar de viure de manera autònoma per retorn al nucli familiar en el qual s'integrava abans d'adoptar-se la mesura administrativa de tutela o guarda.

d) Mantenir qualsevol de les causes que motiven la suspensió durant un període de tres mesos.

e) Deixar de residir a les Illes Balears, una vegada suspesa la prestació, durant un període mínim de tres mesos.

f) Falsejar la informació aportada a l'Administració en l'acreditació dels requisits.

g) Incomplir el PEI acordat  o no seguir-ne les pautes durant un període superior a tres mesos, previ informe de la persona tècnica encarregada del seguiment del PEI o qui la substitueixi.

h) Produir-se la millora de la situació econòmica de la persona beneficiària per motiu d'herència, donació o altres ingressos que impliquin la desaparició de la situació de necessitat.

i) Renunciar voluntàriament a  una oferta de treball adequada o la reducció horària si no és per motiu d'estudis.

 

Secció 4a Projecte educatiu individual

Article 66

Projecte educatiu individual (PEI)

1. El projecte educatiu individual és el document que recull els compromisos d'itinerari cap a l'autonomia personal que ha de dur a terme el jove i els suports que ha de rebre dels tècnics de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

2. Aquest document ha d'estar pactat i signat per la persona tècnica encarregada del seguiment del PEI i pel jove.

3. El PEI sempre pot modificar-se, de forma consensuada, a instància del jove o de la persona tècnica encarregada del seguiment.

Article 67

Seguiment dels Projectes Educatius Individuals

1. La conselleria competent en matèria de serveis socials assignarà a cada persona beneficiària una persona tècnica de referència per a la gestió i el seguiment del PEI.

2. La persona tècnica assignada comprovarà periòdicament, el manteniment dels requisits necessaris per poder gaudir de la prestació.

3. La persona tècnica assignada pot recavar la informació d'altres serveis tècnics i administratius per poder fer el seguiment del PEI.

 

Secció 5ª Règim sancionador

Article 68

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) No informar del canvi de lloc de residència a les Illes Balears.

b) No informar de les absències de les Illes Balears. Computen com a absències les sortides del territori que superin un mes, en un període de dotze mesos, les quals s'han de comunicar prèviament.

c) No assistir a tres de les entrevistes a què siguin citades per part dels serveis tècnics a l'efecte del seguiment de la prestació.

d) No atendre els requeriments i col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'administració.

e) Tenir resolució d'extinció per incompliment de PEI.

 

Article 69

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Dues o més faltes lleus en un termini d'un any, comptat des de la data de la resolució administrativa ferma sancionadora de la primera falta lleu.

b) No comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els canvis substancials de situació personal o patrimonial:

i. Modificació del nombre dels membres de la unitat de convivència.

ii. Contracte laboral superior a 30 dies de jornada completa.

iii. Obtenir ingressos superiors al 150% de la renda d'emancipació.

iv. No residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tres mesos, sense perjudici de les absències  permeses degudament comunicades.

c) Les actuacions dirigides a obtenir o conservar la renda d'emancipació, sabent que no es compleixen els requisits per tenir-la.

d) La utilització de la prestació per a finalitats diferents de les establertes en aquest Decret llei.

Article 70

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) La reincidència en una falta greu.

b) Tres resolucions administratives fermes d'extinció.

 

Article 71

Sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb l'extinció  de la prestació i amb la prohibició d'accés a aquesta en un període de 2 mesos

2. Les infraccions greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta en un període de 4 mesos.

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta en un període de dotze mesos.

 

TÍTOL III PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE DRET DE CONCURRÈNCIA

Article 72

Concurrència pública

La convocatòria de prestacions socials de caràcter econòmic proveïdes amb crèdits pressupostaris limitats a les quantitats consignades en el pressupost corresponent s'ha dur a terme tenint en compte criteris de prelació de l'estat de necessitat, per la qual cosa s'ha d'obrir un procediment de concurrència pública.

Article 73

Convocatòria de les prestacions

1. Els procediments de concurrència pública per a l'atorgament de les prestacions econòmiques de dret de concurrència s'han d'iniciar, amb l'acord previ de l'òrgan de govern de l‘administració que tengui la iniciativa, sigui autonòmica, insular o local, mitjançant una convocatòria pública aprovada per ordre de la persona titular del departament competent. Aquesta resolució ha d'incloure, com a mínim:

a) La quantia de la prestació i les condicions per accedir-ne.

b) L'estat de necessitat requerit i la manera d'acreditar-lo.

c) Els criteris de valoració i prelació de la situació de necessitat.

d) La data dels efectes i la durada de la prestació.

e) Les persones beneficiàries.

f) Les persones o els ens que poden presentar les sol·licituds i el lloc i la forma de presentació.

g) Els terminis de presentació de sol·licituds i de resolució i notificació dels procediments. L'òrgan competent per a resoldre i els recursos procedents.

h) Les causes especifiques de suspensió i d'extinció de la prestació, si escau.

i) La cancel·lació de les dades de caràcter personal facilitades, en el moment en què la resolució de la convocatòria adquireixi fermesa en la via administrativa i, si escau, en la via judicial.

j) Els crèdits màxims habilitats per a atendre les prestacions.

k) La incompatibilitat amb altres prestacions, si escau.

2. Les sol·licituds que compleixin les condicions exigides per la convocatòria, un cop valorades, s'han d'ordenar segons la situació de necessitat. Les prestacions s'atorguen d'acord amb aquest ordre de prelació fins que s'exhaureixi el crèdit pressupostari disponible.

Article 74

Durada de les prestacions

1. Les prestacions atorgades amb caràcter de dret de concurrència tenen la durada prevista en la convocatòria o en la resolució de concessió.

2. Les prestacions atorgades en convocatòries pluriennals es prorroguen automàticament per a cada exercici si es mantenen els requisits que n'han motivat la concessió, no es produeix una causa d'extinció o suspensió de la prestació i no es supera el nombre d'exercicis pressupostaris de la convocatòria.

Article 75

Crèdits pressupostaris i pròrrogues

1. La convocatòria per a iniciar els procediments de prestacions de dret de concurrència ha de preveure el crèdit total que s'hi destina.

2. Sens perjudici del crèdit anterior, el departament competent ha de fer les previsions pressupostàries necessàries per a atendre les despeses derivades de les pròrrogues de les prestacions de dret de concurrència atorgades en exercicis anteriors. Aquests crèdits s'han de consignar separadament en el pressupost anual del departament competent i no es poden incloure en els crèdits destinats a les convocatòries anuals.

Article 76

Publicitat

Les administracions públiques, sens perjudici de la publicitat preceptiva, han de donar la màxima difusió a les convocatòries per concedir prestacions socials de caràcter econòmic. Així mateix, el departament competent ha de donar publicitat als crèdits consignats en el pressupost destinats a finançar les prestacions de dret de concurrència atorgades en exercicis anteriors.

 

TÍTOL IV PRESTACIONS ECONÒMIQUES D'URGÈNCIA SOCIAL

Article 77

Prestacions d'urgència social

Les prestacions econòmiques d'urgència social tenen la finalitat d'atendre situacions de necessitat puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència, com l'alimentació, el vestit i l'allotjament, suport familiar i suport a la inserció social. Les prestacions d'urgència social es financen a càrrec dels pressuposts dels ajuntaments en la modalitat d'ajut econòmic bàsic; les d'emergència i les de suport familiar i a la inserció poden anar a càrrec de l'administració que tengui la iniciativa de la seva gestió.

Article 78

Objecte

Les prestacions econòmiques tenen per objecte atendre necessitats socials derivades de situacions d'urgència social regulades a l'article 22.2 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

​​​​​​​Article 79

Concepte, naturalesa i tipus d'ajuts d'urgència social

1. Els ajuts d'urgència social són prestacions social de caràcter econòmic del Sistema Públic de Serveis Socials acotats per concepte i temporalment. Tenen per finalitat resoldre situacions que requereixen urgència en el suport econòmic que afectin a persones o unitats de convivència que per situacions sobrevingudes, despeses  imprevistes, dèficit temporal d'ingressos econòmics, emergències, suport familiar o processos d'inserció social, doni lloc a una situació de necessitat d'accés a recursos de primera necessitat.

2. Aquests ajuts poden estar causats per alguna de les següents situacions:

a) Ajudes bàsiques: La situació de necessitat provocada per despeses imprevistes i/o dèficit temporal d'ingressos de la unitat familiar que provoca un estat de carència en l'accés a les necessitats socials bàsiques i que requereix d'ajuda urgent.

b) Ajudes d'emergència: La situació de necessitat provocada per una emergència, generant una situació de carència en l'accés a necessitats socials bàsiques.

c) Ajudes de suport: Tenen per objecte el suport familiar i reforçar processos d'inserció social.

 

Article 80

Objecte de la prestació

La finalitat dels ajuts d'urgència social és la cobertura de les necessitats socials bàsiques que permeten la subsistència o bé faciliten un escenari d'autonomia econòmica de les unitats de convivència i, prioritàriament, de les definides en els supòsits següents:

a) Impossibilitat transitòria de continuar en l'ús i el gaudi de l'habitatge habitual.

b) Manca de mitjans econòmics per conservar les condicions d'habitabilitat, incloses, entre d'altres, les despeses d'adquisició d'equipament bàsic de l'habitatge habitual.

c) Alimentació.

d) Cures personals essencials, vestit i higiene.

e) Allotjament temporal.

f) Transport en casos que garanteixin processos d'inserció laboral o formativa.

g) Despeses de medicació i altres cures sanitàries diagnosticades per personal facultatiu sanitari del sistema públic de salut, quan no s'hagin pogut cobrir per cap altre sistema de protecció social.

h) Situacions d'emergència que posin en perill la convivència en la unitat familiar, de risc d'exclusió social de la unitat de convivència o d'algun dels membres, que no estiguin previstes en aquest article ni per altres prestacions del sistema públic de serveis socials.

i) Altres conceptes degudament justificats pel treballador social que tramita l'ajut econòmic.

j) Programes de suport a la inserció social.

k) Programes de suport familiar.

 

Article 81

Òrgan instructor dels ajuts d'urgència social

1. Els ajuts econòmics bàsics seran tramitats pels serveis socials comunitaris a càrrec dels pressuposts municipals de serveis socials.

2. Els ajuts econòmics d'emergència, els de suport familiar i els de suport a la inserció social poden ser tramitats pels serveis socials de la xarxa pública de serveis socials i aniran a càrrec de l'administració que tengui la iniciativa.

3. Els ens locals, d'acord amb les competències que tenen en matèria de serveis socials comunitaris, han d'incloure en els pressuposts de despeses una partida anual per poder atendre adequadament els ajuts econòmics bàsics dels seus veïns.

Article 82

Persones beneficiàries i requisits

1. Poden ser persones beneficiàries dels ajuts econòmics bàsics les persones que constitueixin una unitat de convivència independent, que siguin ateses pels serveis socials comunitaris bàsics de qualsevol municipi de les Illes Balears, amb residència efectiva i que complexin els requisits següents:

a) Tenir expedient obert als serveis socials comunitaris on ha de realitzar la demanda d'ajut.

b) Col·laborar amb els tècnics dels serveis socials comunitaris bàsics, aportant tota la informació necessària, facilitant l'accés al domicili i cercant solucions conjuntes a la situació de necessitat.

c) Estar en situació de necessitat social provocada  per una situació de dèficit d'ingressos econòmics. Aquesta situació ha de ser valorada per un treballador social dels serveis socials comunitaris bàsics.

2. Poden ser persones beneficiàries de les ajudes d'emergència, les persones afectades per la situació provocada per l'emergència que siguin residents a les Illes Balears,  sense haver d'acreditar la situació de necessitat econòmica.

3. Poden ser persones beneficiàries de les ajudes de suport, les persones que requereixen de suport familiar o de suport als processos d'inserció social, que presenten un grau de vulnerabilitat, degudament informades per un tècnic de serveis socials i acotades al programa de suport.

Article 83

Obligacions de les persones beneficiàries

Les persones beneficiàries de les prestacions estan subjectes a les obligacions següents:

a) Destinar l'import de l'ajut a la finalitat per a la qual s'ha atorgat.

b) Reintegrar l'import de les quanties percebudes indegudament.

c) Facilitar la tasca a les persones designades per verificar la seva situació econòmica i familiar, proporcionant-los tota la informació precisa.

 

Article 84

Procediment dels ajuts d'urgència social

1. L'accés als ajuts econòmiques bàsics es realitzarà mitjançant el procediment següent:

a) Demanda d'ajut econòmic als serveis socials comunitaris bàsics.

b) Investigació i contrastació de la situació de necessitat, compliment de requisits i tramitació de prestacions a què es pugui tenir dret (ingrés mínim vital, Renda Social Garantida, Pensió No contributiva, etc). El treballador social acredita la situació de necessitat d'ajut urgent.

c) Contracte assistencial de prestació econòmica, si escau.

d) Tramitació de la prestació econòmica, si escau.

e) Comprovació que la prestació s'ha destinat a la finalitat que la motiva.

2. L'accés als ajuts econòmics d'emergència es realitzarà mitjançant el procediment següent:

a) Comprovació de l'afectació i de la situació de carència provocada per l'emergència.

b) Tramitació de la prestació econòmica, si escau a proposta del treballador social de la xarxa pública de serveis socials

c) Comprovació del bon ús de la prestació econòmica.

3. L'accés als ajuts de suport es realitzarà mitjançant el procediment següent:

a) Proposta del tècnic que elabora l'informe de necessitat.

b) Pagament de la prestació.

c) Comprovació que la prestació s'ha destinat a la finalitat que la motiva.

 

Article 85

Pagament dels ajuts d'urgència social

1. El pagament de l'ajut destinat a unitats de convivència en situació d'urgència s'efectuarà mitjançant una transferència bancària al compte corrent facilitat per la persona titular o mitjançant mecanismes alternatius (targeta bancària o altres) amb el compromís de destinar-ne l'import al pagament dels conceptes que en motivaren la sol·licitud.

2. El pagament efectiu dels ajuts econòmics bàsics i dels d'emergència ha de tenir caràcter prioritari en l'execució de despeses de l'administració gestora i no es pot dilatar en el temps.

3. L'ajut pot tenir caràcter periòdic, però no pot superar els dotze mesos.

Article 86

Règim de compatibilitat

Aquesta prestació és complementària i compatible amb totes les prestacions socials de caràcter econòmic que defineix aquest Decret llei, així com amb la resta de prestacions o pensions públiques, tret que la legislació reguladora de les mateixes estableixi la seva incompatibilitat.

​​​​​​​Article 87

Desenvolupament reglamentari

1. Les corporacions locals poden regular mitjançant una ordenança municipal les quanties i els conceptes dels ajuts econòmics bàsics.

2. Les administracions públiques poden regular el procediment, les quanties i els conceptes de les prestacions de suport familiar i de suport a la inserció mitjançant el desplegament reglamentari.

3. Mitjançant un acord de l'òrgan de govern de l'administració competent en cada supòsit, es regularà la quantia, els criteris i els conceptes dels ajuts d'emergència.

Disposició addicional primera

Informació a les persones beneficiàries

Els consells insulars i l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han d'informar els perceptors actuals de la renda mínima d'inserció o de la renda social garantida que la seva prestació està afectada per la subsidiarietat amb relació a l‘ingrès mínim vital.

Disposició addicional segona

Fitxer de prestacions socials de caràcter econòmic

 

Es crea el fitxer únic de dades personals de totes les prestacions socials de caràcter econòmic a les Illes Balears amb l'estructura d'informació detallada en l'annex.

 

Disposició addicional tercera

Ampliació de referències a l'ingrés mínim vital

Totes les referències a la prioritat de suport, accés, beca, descomptes així com qualsevol ajuda prevista per als perceptors de la renda social garantida de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, s'amplien als perceptors de l'ingrès mínim vital.

Disposició addicional quarta

Comissió interdepartamental d'estudi dels complements de rendes diferent a la de pensions no contributives

Es crea una Comissió interdepartamental per estudiar als propers mesos l'evolució del nivell de cobertura de l'ingrés mínim vital a les Illes Balears, la plausibilitat i el cost econòmic d'implantar la complementarietat de l'IMV entre la població de les Illes Balears tenint present  la lluita contra la pobresa .

La Comissió es regula mitjançant Resolució de la consellera d'Afers Socials i Esports i en formen part el vicepresident del Govern de les Illes Balears, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors i la consellera d'Afers Socials i Esports.

Disposició addicional cinquena

Comissió d'avaluació de prestacions de la renda social garantida

1. Es crea la Comissió d'Avaluació de prestacions de prestacions socials de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu d'aquest Decret llei, adscrita a la conselleria competent en matèria de serveis socials, amb les funcions següents:

a) Abans de l'adopció de les resolucions o de les modificacions normatives corresponents pels òrgans competents, analitzar les implicacions pressupostàries dels informes i propostes que emeti la Comissió Tècnica prevista a l'article 37 que puguin afectar a les prestacions socials autonòmiques de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu en aquest decret llei.

b) Contribuir a la planificació estratègica de les polítiques públiques de garantia de renda, basades en anàlisis tècniques i avaluacions quantitatives i qualitatives independents de resultat i impacte.

2. Aquesta Comissió es constitueix per Resolució de la Consellera d'Afers Socials i Esport i ha d'estar formada, com a mínim, per:

a) La persona titular de la direcció general de Planificació de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

b) La persona titular de la direcció general de Serveis Socials de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

c) La persona titular de la secretaria general de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

d) La persona titular de la direcció general de Pressuposts de la conselleria competent en matèria d'hisenda.

e) La persona titular de la direcció general d'Economia de la conselleria competent en matèria d'economia i ocupació.

f) Altres a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

3. Amb periodicitat anual, la Comissió d'avaluació encomanarà a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), o qualsevol altre òrgan d'avaluació expert independent, l'emissió d'informes d'avaluació de les prestacions socials autonòmiques de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu en aquest decret llei.

4. El primer informe, referit a l'exercici 2020, es centrarà en l'avaluació dels processos d'implementació d'aquesta norma, la proposició de metodologies d'avaluació, seguiment i monitorització i dels efectes de l'entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2020, de 29 de maig, que estableix l'ingrés mínim vital. Els informes posteriors avaluaran els resultats obtinguts respecte dels objectius plantejats i l'impacte social i econòmic de les prestacions socials implementades.

5. Els informes de la Comissió s'han d'emetre dins el termini dels setze mesos posteriors a l'exercici objecte d'avaluació i s'han de posar en coneixement del Consell de Govern en un termini no superior als tres mesos posteriors a la seva emissió.

Disposició transitòria primera

Manteniment de la renda mínima d'inserció

Les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció es podran mantenir fins al 31 de desembre de 2020 sempre que les persones beneficiàries compleixin les condicions i no tenguin dret a percebre l'ingrés mínim vital o la renda social garantida.

Disposició transitòria segona

Manteniment de la renda social garantida, regulada en la Llei 5/2016, de 13 d'abril

1. Els perceptors actuals de la renda social garantida, regulada en la Llei 5/2016, de 13 d'abril, que en data 30 d'agost de 2020 no hagin sol·licitat l'ingrés mínim vital a l'Institut Nacional de la Seguretat Social perdran el dret a percebre la prestació de la renda social garantida a partir de l'1 de setembre de 2020.

2. El pagament de la nòmina de la renda social garantida es mantindrà fins que els perceptors actuals tenguin la resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social relativa a la sol·licitud de l'ingrés mínim vital. Aquesta resolució s'ha de comunicar a la Conselleria d'Afers Socials i Esports en els termes de l'article 7.c) de la Llei 5/2016.

Disposició transitòria tercera

Transició a les noves prestacions

1. Els perceptors actuals de la renda social garantida, regulada en la Llei 5/2016, de 13 d'abril, que tenguin una resolució desestimatòria de l'ingrès mínim vital, amb la comprovació prèvia del compliment dels requisits establerts i mitjançant una nova resolució en els termes d'aquest Decret llei, percebran la nova renda social garantida d'aquest Decret llei.

2. Els perceptors actuals del complement de la pensió no contributiva prevista a la Llei 5/2016, de 13 d'abril, es mantindran com a perceptors de la modalitat de complement de pensió no contributiva recollida en aquest Decret llei.

3. Els perceptors actuals de la renda per a persones en procés d'autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors, regulada en el Decret 52/2016, de 5 d'agost, continuaran gaudint de la prestació fins que es dicti nova resolució en els termes d'aquest Decret llei, sense necessitat que hagin de presentar una nova sol·licitud.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior a aquest Decret llei que el contradiguin o s'hi oposin i, en particular, les següents:

a) La Llei 5/2016, de 13 d‘abril, de la renda social garantida.

b) L'article 6 i l'article 7.1 del Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s'estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19.

c) L'article 3 del Decret llei 6/2020, d'1 d'abril, pel qual s'estableixen mesures socials urgents per pal·liar els efectes de la situació creada per la COVID-19 i de foment de la investigació sanitària.

d) El Decret 117/2001, de 28 de setembre, pel qual es regula la renda mínima d‘inserció.

e) El Decret 52/2016, de 5 d'agost, de la renda per a persones en procés d'autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors.

 

​​​​​​​​​​​​​​Disposició final primera

Inclusió de les prestacions socials de caràcter econòmic a la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020

S'incorporen les prestacions socials de caràcter econòmic en la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, regulada en el Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s'aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les illes balears 2017-2020 i s'estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals.

El que disposa el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici del que estableixin les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb el complement de les pensions no contributives.

Disposició final segona

Modificació del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil

L'article 22.2 del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, queda modificat de la manera següent:

«2. Els períodes de dret a la percepció de la prestació del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) computen en aquest límit temporal.»

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 20 de juny de 2020

	La presidenta
La consellera d'Afers Socials i Esports	Francesca Lluch Armengol i Socias
Fina Santiago i Rodríguez

 

​​​​​​​ANNEX Estructura d'informació del fitxer únic de dades personals de totes les prestacions socials de caràcter econòmic

Nom del camp	Tipus	Long.		Comentaris
1. DADES DE L'ENVIAMENT
1.1. REGISTRE DE CAPÇALERA			Obligatori	Totes les dades del registre de capçalera són obligatòries
ENTITAT GESTORA	A	3		Entitat gestora de la prestació
NIF DE L'ORGANISME QUE ENVIA LES DADES	G	0
NOM DE L'ORGANISME	A	40		Literal de l'organisme que envia o gestiona la prestació
DATA IDENTIFICATIVA D'ENVIAMENT	N	8		Format YYYYMMDD
1.2. DADES DE PRESTACIONS
MUNICIPI	N	5	Obligatori	Municipi actual
ENTITAT GESTORA	A	3	Obligatori	Entitat gestora
DOCUMENT IDENTIFICATIU	G	0	Obligatori	(Informació detall validacions)
TIPUS DE DOCUMENT	A	1
NÚMERO DEL DOCUMENT	A	10		Número i lletra de control
LLINATGES I NOM	G	0	Obligatori
PRIMER LLINATGE	A	20		Primer llinatge del titular
SEGON LLINATGE	A	20		Segon llinatge del titular
NOM	A	15		Nom del titular
DATA DE NAIXEMENT	G	0	Obligatori
ANY	N	4		Any de naixement
MES	N	2		Mes de naixement
DIA	N	2		Dia de naixement
SEXE/GÈNERE	N	1	Obligatori	Indicador de gènere; 1 Home, 2 Dona, 3 No binari
ESTAT CIVIL	N	1	Obligatori	Indicador d'estat civil (informació detall validacions)
NOMBRE DE BENEFICIARIS	N	2	Obligatori	Nre. beneficiaris
PARENTIU	A	20	Obligatori	Grau de parentiu
UNITAT DE CONVIVÈNCIA	A	25	Obligatori	Especificació de la unitat de convivència
CONCEPTE DE LA PRESTACIÓ	N	1	Obligatori	Indicador del concepte pel qual es demana la prestació: 1. Manutenció 2. Habitatge 3. Subministrament 4. Atenció a menors en risc 5. Atenció sanitària / farmàcia
IMPORTS	G	0		EN CÈNTIMS D'EURO
PRESTACIÓ	N	6	Obligatori	Import de la prestació
DATA D'EFECTE DE LA PRESTACIÓ	G	0	Obligatori	Data d'efectes inicial (YYYYMMDD)
ANY	N	4		Any d'efectes
MES	N	2		Mes d'efectes
DIA	N	2		Dia d'efectes
DATA DE VENCIMENT	G	0	Opcional	Data prevista del final de la prestació (YYYYMMDD)
ANY	N	4		Any de venciment
MES	N	2		Mes de venciment
DIA	N	2		Dia de venciment