BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Preàmbul

I

El dret a ser escolaritzat correspon al menor i obliga els poders públics a procurar i assegurar, com a tasca pròpia, l'educació a la qual tothom té dret. No es tracta únicament d'un procés de transmissió de coneixements, sinó que aspira a possibilitar el lliure desenvolupament de la personalitat i de la capacitació dels alumnes i llur formació integral per esdevenir ciutadans responsables, convidats a participar en els processos que es desenvolupin en el marc d'una societat plural, en condicions d'igualtat i tolerància i amb ple respecte envers els drets i llibertats de la resta dels seus membres.

La Convenció sobre els drets de l'infant, aprovada per les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, reconeix l'interès superior del menor, el seu dret a l'educació i l'obligació dels poders públics d'assegurar el compliment efectiu d'aquests drets.

La Constitució espanyola de 1978 estableix, a l'article 27, el dret a l'educació com un dels drets fonamentals de la persona i reconeix la llibertat d'ensenyament, així com també estableix l'obligació dels poders públics de garantir aquest dret a l'educació mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.

D'acord amb l'article 10 de la Constitució espanyola, les normes relatives als drets fonamentals que s'hi reconeixen, entre els quals figuren els drets educatius, s'han d'interpretar de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya, entre els quals cal destacar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de 19 de desembre de 1966, de l'Assemblea General de l'ONU i la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, de 13 de desembre de 2006, de l'Assemblea General de l'ONU.

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix a l'article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma la competència de desplegament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat el punt 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució espanyola i a l'alta inspecció per al seu compliment i garantia.

Des de l'1 de gener de 1998, el Govern de les Illes Balears ha gestionat

l'educació no universitària, en virtut del Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari, ampliat mitjançant el Reial decret 1001/1999, d'11 de juny, sobre ampliació de mitjans adscrits als serveis traspassats a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari.

En el marc del Pacte per l'Educació de les Illes Balears, aprovat pel Ple del Consell Escolar de les Illes Balears el 4 d'abril de 2017, es va aprovar la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, que regula els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen als diversos agents de la comunitat educativa. Aquesta llei pretén impulsar l'equitat del sistema educatiu i les actuacions que ha dur a terme l'Administració educativa per eliminar les barreres que limiten l'accés, la participació i l'aprenentatge del conjunt de l'alumnat.

Aquesta llei opta de forma clara per evitar les desigualtats i garantir la inclusió i la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat, amb la finalitat de bastir un sistema educatiu sense exclusions que permeti l'exercici de les llibertats individuals i l'aprenentatge en el marc d'un sistema obert i inclusiu sense barreres en tots els àmbits.

II

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació regula en el títol II l'equitat en l'educació i en el capítol III estableix que les administracions educatives regularan l'admissió d'alumnat en centres públics i privats concertats de forma que es garanteixi el dret a l'educació, l'accés en condicions d'igualtat i la llibertat d'elecció de centre per part de pares, mares o tutors legals, s'eviti la segregació de l'alumnat per motius socioeconòmics o d'altra naturalesa i que, en tot cas, s'atendrà a una adequada i equilibrada escolarització entre els centres escolars de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE), que es mantindrà al llarg de tot el procés d'escolarització (art. 84.1).

Així mateix, aquesta Llei orgànica estableix els criteris prioritaris que hauran de regir el procés d'admissió d'alumnat en cas que el nombre de places sol·licitades sigui superior al nombre de places disponibles als centres docents (art. 84.2) i determina que no es podrà discriminar cap alumne per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, opinió, discapacitat, edat, malaltia, orientació sexual o identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social (art. 84.3).

En relació als ensenyaments de formació professional, la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d'ordenació i integració de la formació professional, ha concretat la necessitat de reinventar el model de formació professional per donar resposta a les necessitats de la ciutadania al llarg de tota la seva vida laboral, així com a les de la realitat productiva. El títol II regula l'oferta de formació professional i la integra en una única oferta acreditable, certificable i accessible, que permet a la ciutadania dissenyar i configurar itineraris propis adaptats a les seves necessitats, capacitats i expectatives. S'estableix un sistema totalment nou de graus de formació professional (A, B, C, D i E), atenent l'amplitud i durada d'aquests, des de les microformacions (grau A) fins als títols i cursos d'especialització (graus D i E), basats en la progressió formativa.

El Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l'ordenació del sistema de formació professional, té per objecte el desenvolupament d'un sistema únic i integrat de Formació Professional regulat per la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d'ordenació i integració de la formació professional. El títol II regula els graus del Sistema de Formació Professional i en el capítol IV concreta l'admissió als diferents nivells del grau D corresponents als cicles formatius. En el capítol V del mateix títol, desenvolupa els cursos d'especialització, grau E, concretant l'accés i admissió als cursos d'especialització de grau mitjà i als cursos d'especialització de grau superior.

III

Amb l'aprovació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, el sistema educatiu en els nivells d'ensenyament no universitari compta amb un marc legislatiu per desenvolupar un model educatiu propi d'interès públic de les Illes Balears participatiu, de qualitat i d'equitat en la igualtat d'oportunitats i exposa que a la necessitat de donar resposta a la influència del context socioeconòmic i laboral sobre el rendiment educatiu, s'hi ha d'afegir la vinculació existent entre el sistema educatiu i el productiu, entre la formació professional i el món laboral.

El títol I de la Llei s'estructura en vuit capítols dedicats a regular, respectivament, les disposicions generals, l'educació infantil, l'educació bàsica, el batxillerat, la formació professional, l'educació permanent de persones adultes, els ensenyaments de règim especial i els ensenyaments artístics superiors.

Per garantir l'assoliment dels objectius en matèria d'admissió d'alumnat, la Llei preveu en el capítol II del títol V sobre l'escolarització equitativa, els processos d'escolarització des d'un marc d'escolarització equitativa i d'inclusió educativa. En aquest capítol II la Llei aprofundeix en la igualtat d'oportunitats (art. 108), el dret d'escolarització (art. 109), els processos d'escolarització (art. 110), l'escolarització de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (art. 111) i l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (art. 112).

El procés d'escolarització en centres educatius sostinguts totalment o parcialment amb fons públics s'ha de regir per un principi d'equilibri que conjugui criteris d'equitat i de proximitat que faci possible, alhora, el dret a triar un projecte educatiu singular. El règim d'admissió de l'alumnat als centres docents es fonamenta en la llibertat d'elecció de centre per part de pares, mares o tutors legals o per part dels alumnes en cas que siguin majors d'edat, o estiguin legalment emancipats.

IV

Les modificacions introduïdes a la Llei orgànica d'educació, juntament amb les previsions contingudes a la Llei d'educació balear en matèria d'admissió d'alumnat, representen la causa en virtut de la qual resulta necessària l'aprovació d'un nou decret que adapti a la normativa bàsica estatal la normativa autonòmica d'admissió i, al mateix temps, suposi un desplegament de la Llei d'educació balear.

Respecte a la normativa anterior, el nou decret recull com a novetats en la regulació del procés d'admissió de les etapes d'educació infantil, educació primària, educació secundària, educació especial i batxillerat, la incorporació del primer cicle d'educació infantil i de la formació professional. Així mateix, s'hi inclou la possibilitat de tramitació telemàtica de tot el procés i la interoperabilitat entre administracions, la garantia de la reserva de places per als alumnes NESE durant els períodes de preinscripció i matrícula a totes les etapes educatives, es determinen amb claredat i transparència cada una de les diferents fases del procés, es preveu el sistema d'adscripció entre centres educatius, es regula el procés d'adscripció i d'admissió d'alumnes per a totes les etapes educatives, es regulen les sol·licituds de plaça fora de termini i s'actualitzen els criteris de baremació prioritaris i complementaris a l'actual normativa estatal.

Cal destacar que aquest Decret recull també, per raons de protecció a la família i de conciliació familiar, en l'apartat dels criteris complementaris, dos supòsits específics. Concretament, en el criteri d'altres circumstàncies rellevants apreciades justificadament pel Consell Escolar en els centres públics i per la titularitat en els centres privats sostinguts amb fons públics, oït el consell escolar, inclou per al primer curs del segon cicle d'educació infantil, haver estat escolaritzat en una escoleta de titularitat pública o en una escoleta de primer cicle d'educació infantil privada autoritzada, i per al primer cicle d'educació infantil, que els dos progenitors treballin.

V

L'article 87 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, estableix que, amb

la finalitat d'assegurar la qualitat educativa per a tots, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats, s'ha de garantir una escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Així mateix, s'han de garantir els recursos econòmics i la dotació de personal necessària per oferir el suport esmentat. A tal efecte, l'esmentat article preveu una reserva de places per a aquest col·lectiu d'alumnes fins a la finalització dels períodes de preinscripció i matrícula establerts anualment. Aquesta reserva es podrà mantenir fins a l'inici del curs escolar.

La comunitat autònoma de les Illes Balears és una de les comunitats autònomes amb més alumnat estranger a gairebé tots els nivells educatius i, degut a l'elevada ocupació que genera l'activitat turística, rep anualment milers de famílies de la resta de l'Estat i de l'estranger, amb cultura, idioma i valors diferents, les quals han de tenir garantida l'escolarització del seus fills amb els recursos humans i materials disponibles per a la seva òptima integració.

Per tot això, és imprescindible una escolarització equitativa i equilibrada de l'alumnat amb NESE, especialment aquells que siguin d'incorporació tardana dins el sistema educatiu i alumnat amb desconeixement greu d'una o de les dues llengües d'aprenentatge, per tal d'aconseguir una educació inclusiva que afavoreixi la cohesió social i la igualtat d'oportunitats a les Illes Balears i que eviti desequilibris a determinats centres o zones escolars, tant des del punt de vista quantitatiu com des del punt de vista qualitatiu.

Mitjançant el present Decret, s'harmonitza el dret a una educació inclusiva i a la lliure elecció de centre dels alumnes amb NESE respecte de les recomanacions dels informes d'avaluació psicopedagògica i social i els dictàmens per a l'escolarització en una modalitat diferent a l'ordinària, amb la finalitat de possibilitar l'escolarització en els centres docents que millor puguin atendre les necessitats particulars de cada cas concret.

Igualment, l'article 88 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació reflecteix que l'escolarització ha de ser sense discriminació per motius socioeconòmics i per això cap centre pot percebre quantitats per ensenyaments gratuïts, ni imposar l'obligació d'aportacions a fundacions o associacions, ni establir serveis obligatoris associats als ensenyaments que requereixin aportació econòmica per part de les famílies o tutors legals de l'alumnat.

En aquest context, esdevé responsabilitat de la Conselleria d'Educació i Universitats assegurar i garantir que el procediment d'accés al sistema gaudeixi de la màxima transparència, que eviti la segregació de l'alumnat per raons socioeconòmiques o d'altra naturalesa, que conjugui la llibertat d'elecció de centre de les famílies amb l'accés de tots els alumnes a un sistema educatiu de qualitat i cohesionador, que tengui cura de l'interès general i faci un ús racional i sostenible dels recursos disponibles.

VI

La Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, a la disposició addicional sisena, estableix que l'Administració educativa ha de regular el servei complementari de transport escolar per a l'alumnat de l'ensenyament bàsic que estigui obligat a desplaçar-se fora de la seva localitat de residència perquè no hi existeix l'etapa educativa corresponent. Així, ha de determinar les condicions per estendre progressivament aquest servei a l'alumnat del segon cicle d'educació infantil i promoure mesures, juntament amb altres administracions públiques, per facilitar el transport a l'alumnat de batxillerat i al de formació professional.

En compliment d'aquest manament legal, es va dictar el Decret 30/2023, de 22 de maig, pel qual es regula el transport escolar en els centres educatius públics i en els centres d'educació especial sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, que va reconèixer el dret al servei de transport escolar a tot l'alumnat que cursa el segon cicle d'educació infantil o l'educació bàsica en centres docents públics (educació primària, educació secundària obligatòria, cicles formatius de grau bàsic i educació especial) o que cursen la modalitat d'educació especial bàsica i de transició a la vida adulta en centres concertats d'educació especial.

Es considera oportú donar una passa més i modificar els articles 2 i 3 del Decret 30/2023 esmentat, modificar-ne la disposició addicional segona i afegir-hi un apartat a la disposició transitòria única, per incloure en l'alumnat amb dret al transport escolar contractat per la Conselleria, aquell alumnat que cursi estudis de batxillerat en centres docents públics no universitaris amb les condicions que s'estableixin, així com permetre que l'alumnat d'ensenyaments postobligatoris diferents del batxillerat de centres públics no universitaris pugui ocupar excepcionalment places vacants del transport escolar.

VII

L'article 15.1 de la LOE especifica que les administracions públiques han de promoure un increment progressiu de l'oferta de places públiques en el primer cicle d'educació infantil (0-3 anys). Així mateix, han de coordinar les polítiques de cooperació entre elles i amb altres entitats per assegurar l'oferta educativa en aquest cicle. Amb aquesta finalitat, han de determinar les condicions en les quals es poden establir convenis amb les corporacions locals, altres administracions i entitats privades.

A més, la disposició addicional tercera de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació sobre l'extensió de l'educació infantil, disposa que s'ha d'establir un calendari per a l'extensió del primer cicle d'educació infantil i que, en la seva implantació progressiva, s'ha de tendir a l'extensió de la gratuïtat i prioritzar-hi l'accés dels alumnes en situació de risc de pobresa i exclusió social i baixa taxa d'escolarització.

Així mateix, l'apartat 5 de l'article 7 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, disposa que la xarxa d'escoles infantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de tenir per objecte, entre d'altres, la creació de noves places, el sosteniment dels centres, la prevenció de dificultats i la detecció, el diagnòstic i la inclusió dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu.

A més, l'article 7.6 també estableix que l'Administració educativa, amb la participació dels agents que intervenen en l'atenció de l'alumnat de primera infància, ha de regular les condicions i els requisits dels centres privats que vulguin incorporar-se a la xarxa complementària de la xarxa d'escoles públiques d'educació infantil, amb la finalitat d'ampliar l'oferta educativa del primer cicle d'educació infantil.

L'article 3 del Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020, de 31 de juliol, estableix que les administracions públiques han de promoure l'oferta suficient de places de primer cicle d'educació infantil, d'acord amb les necessitats de cada nucli de població. A tal fi, han de determinar les condicions en les quals poden establir-se convenis amb les corporacions locals i altres administracions.

Per tot això, es considera necessari modificar el Decret 23/2020 i afegir-hi una nova disposició addicional, la disposició addicional vuitena, per a l'autorització d'unitats de primer cicle d'educació infantil en centres prèviament autoritzats per impartir el nivell de primer cicle d'educació infantil i, si s'escau, nivells superiors, que creïn o ampliïn unitats de primer cicle d'educació infantil.

VIII

Aquesta normativa s'adequa a l'article 7.2 de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, que estableix que l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de tenir com a prioritat l'ús de les tecnologies de la informació en l'activitat administrativa. En especial, ha de facilitar l'accés de la ciutadania a la informació i al procediment administratiu per mitjans electrònics, amb les limitacions que es deriven de la Constitució espanyola i de la resta de l'ordenament jurídic. La utilització de mitjans electrònics no ha d'implicar, en cap cas, una minva dels drets ciutadans, com tampoc restriccions o discriminacions de qualsevol naturalesa en l'accés als serveis públics.

IX

Pel que fa als principis de bona regulació establerts en l'article 129.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquest Decret dona compliment als principis de necessitat i eficàcia, atès que el seu objectiu és adaptar el seu contingut a la realitat actual i fer una norma més equitativa i simplificada per a les famílies que participin en el processos d'escolarització a les Illes Balears (adscripció i admissió). A més a més, la iniciativa en l'elaboració d'aquest Decret s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, d'acord amb els principis de proporcionalitat i seguretat jurídica.

En aplicació del principi de transparència, es va dur a terme la consulta pública prèvia prevista en l'article 133.1 de la Llei 39/2015 mitjançant la qual s'ha substanciat l'elaboració del Projecte de decret que, a més, s'ha sotmès als tràmits d'audiència i informació públiques prevists en els articles 55 i 58 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Degut als canvis normatius sorgits amb l'aprovació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, i a la reforma de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i sobretot als sobrevinguts, tals com l'aprovació del Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l'ordenació del Sistema de Formació Professional, i el seu desplegament que suposen canvis en l'admissió de l'alumnat de formació professional, i del Decret Llei 5/2023, de 28 d'agost, de mesures urgents en l'àmbit educatiu i en el sanitari, que inclou la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil, la qual cosa ha incrementat notablement la demanda de places en aquesta etapa, l'expedient d'elaboració s'ha tramitat per la via d'urgència, d'acord amb l'article 61 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

També s'ha posat a disposició dels ciutadans tota la documentació relativa a la seva elaboració en els termes de l'article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de l'article 129.5 de la Llei 39/2015. D'acord amb el principi d'eficiència, aquest Decret permet una gestió més eficient dels recursos públics sense establir càrregues administratives.

Quant als principis de qualitat i simplificació, s'incorporen al Decret el primer cicle d'educació infantil i la formació professional. El procediment d'elaboració del Decret s'ha ajustat al procediment establert en la Llei 1/2019, atès que s'ha donat resposta a la necessitat de la comunitat educativa i s'ha garantit la participació de tots els sectors implicats.

La regulació d'aquest Decret no afecta els drets de la ciutadania establerts en la Constitució espanyola i en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, tota vegada que aquests estan garantits per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

D'acord amb l'article 58.2 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i els articles 14.1 i 17 de la Llei 1/2019, el Govern està facultat per aprovar aquest Decret.

El Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les illes Balears, modificat pel Decret 16/2023, de 20 de juliol, pel Decret 17/2023, de 23 d'agost, pel Decret 1/2024, de 4 de gener, pel Decret 4/2024, de 17 de maig i pel Decret 5/2024, de 29 de maig.

estableix que corresponen a la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives de la Conselleria d'Educació i Universitat les competències en matèria d'escolarització.

S'ha d'assenyalar que el procediment de tramitació ha inclòs la sol·licitud i la valoració de l'informe preceptiu del Consell Escolar de les Illes Balears.

Per tot això, a proposta del conseller d'Educació i Universitats, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del 27 de setembre de 2024, dict el següent

 

DECRET

Capítol I Disposicions de caràcter general

Article 1 Objecte i àmbit d'aplicació

1. El present Decret té per objecte regular el procés i els criteris d'admissió d'alumnat a cada un dels centres docents i etapes sostingudes totalment o parcialment amb fons públics de les Illes Balears que imparteixin els ensenyaments de primer i segon cicle d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, en qualsevol de les seves modalitats, i d'educació especial, conforme a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

2. S'entenen com a centres docents sostinguts amb fons públics els centres educatius de titularitat pública, els centres privats concertats i els centres privats de primer cicle d'educació infantil que han formalitzat convenis amb l'Administració educativa per constituir la xarxa educativa complementària de la xarxa d'escoles públiques d'educació infantil.

3. L'admissió d'alumnes per cursar ensenyaments de règim especial i ensenyaments d'adults a centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics, ha d'atendre la regulació que, en el marc dels principis generals que estableix el present Decret, determini a aquests efectes la Conselleria d'Educació i Universitats per mitjà d'una ordre.

Article 2 Principis generals

1. Tot l'alumnat té dret a una plaça escolar gratuïta en centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics en les etapes i nivells obligatoris que constitueixen l'ensenyament bàsic, així com en el segon cicle d'educació infantil.

2. La Conselleria d'Educació i Universitats ha de procurar una oferta de places suficient per als ensenyaments de primer cicle d'educació infantil i per als postobligatoris, amb l'increment progressiu, d'acord amb la demanda, de places finançades amb fons públics que siguin necessàries.

3. Així mateix, ha de disposar els mitjans necessaris perquè tot l'alumnat assoleixi el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els objectius establerts a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, i la normativa que les desplega.

4. D'acord amb el que disposa l'article 87 de Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per assegurar la qualitat educativa, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats per a tothom, la Conselleria d'Educació i Universitats ha de vetllar per garantir l'adequada i equilibrada escolarització als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) entre els centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics.

5. D'acord amb el punt 4 de l'article 108 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, pel que fa a l'admissió dels alumnes de primer cicle d'educació infantil als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics, l'Administració educativa ha d'establir els mateixos principis i criteris d'admissió que per a la resta de trams educatius i vetllar perquè els infants en situació vulnerable tenguin accés a les places ofertes.

6. En l'admissió d'alumnat no es podran establir criteris discriminatoris per raons de naixement, sexe, origen racial o ètnic, discapacitat, edat, malaltia, religió o creences, orientació sexual o identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal, econòmica o social. En conseqüència, llevat que hi hagi previsió legal, no es podran exigir ni sol·licitar declaracions que puguin afectar la intimitat, les creences o les conviccions dels qui sol·liciten prendre part en el procés.

7. L'admissió de l'alumnat no es pot condicionar al resultat de proves o exàmens, llevat d'aquells que estiguin prevists en aquest Decret o en la normativa reguladora dels ensenyaments corresponents.

8. Una vegada matriculat un alumne en un centre sostingut totalment o parcialment amb fons públics, queda garantida la seva permanència sempre que sigui el mateix règim econòmic fins al final de l'educació infantil, l'ensenyament bàsic, i el batxillerat, si en disposa, llevat que es produeixi un canvi de centre voluntari, que estigui establert en la normativa reguladora de l'ensenyament corresponent o per l'aplicació d'algun supòsit previst a la normativa sobre drets i deures de l'alumnat.

9. L'Administració educativa ha d'assegurar l'escolarització immediata de l'alumnat que voluntàriament sol·liciti un canvi de centre afectat per actes de violència de gènere, d'assetjament escolar, un canvi sobrevingut per causes de salut que afectin la integritat personal de l'alumne i/o per circumstàncies familiars rellevants, que hauran de ser valorades per l'Administració educativa.

Article 3 Exercici de la llibertat d'elecció de centre

1. El règim d'admissió de l'alumnat de l'ensenyament bàsic, l'educació infantil i el batxillerat als centres docents es fonamenta en el dret a la lliure elecció de centre per part de les famílies o els tutors legals, o per part dels alumnes en cas que siguin majors d'edat.

2. El règim d'admissió d'alumnat als centres docents queda condicionat pel nombre anual de places que ofereixen l'Administració educativa i els titulars dels centres privats sostinguts amb fons públics.

3. L'adjudicació d'una plaça i la matriculació d'un alumne en un centre públic o privat sostingut amb fons públics suposa respectar el seu projecte educatiu i, si escau, el seu caràcter propi, sense perjudici dels drets reconeguts a l'alumnat i a les seves famílies en les lleis i en el punt 6 de l'article 2 d'aquest Decret.

Article 4 Garantia de gratuïtat

1. D'acord amb l'article 108 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, la Conselleria d'Educació i Universitats ha de garantir la gratuïtat efectiva dels ensenyaments, en els termes establerts en la normativa bàsica estatal.

2. Els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics no podran rebre quantitats de les famílies en concepte de matrícula o per reserva de plaça escolar relatives als ensenyaments sostinguts amb fons públics. Tampoc no podran imposar a les famílies l'obligació de fer aportacions econòmiques a organitzacions, fundacions o associacions. L'Administració educativa vetllarà per garantir aquest dret a les famílies.

3. S'exceptuen del que es determina al punt anterior les quantitats legalment o reglamentàriament establertes per als ensenyaments de nivell no obligatori amb concert singular, els quals s'atendran al que disposa el concert subscrit amb l'Administració educativa, segons l'establert al Decret 59/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableixen les normes que han de regir les convocatòries per a l'establiment i la renovació dels concerts educatius a partir del curs acadèmic 2023-2024.

4. No es podrà exigir l'adquisició de material o equipament escolar en establiments determinats ni al mateix centre educatiu, ni la utilització de serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requereixin aportacions econòmiques de les famílies. L'Administració educativa vetllarà per garantir els drets de les famílies.

5. S'exclouen de la gratuïtat les activitats extraescolars i els serveis escolars, com ara el menjador escolar, que en tot cas tendran caràcter voluntari i no lucratiu. Les activitats complementàries que es considerin necessàries per al desenvolupament del currículum s'hauran de programar i realitzar de manera que no suposin discriminació per motius econòmics. Les activitats complementàries que tenguin caràcter estable no poden formar part de l'horari lectiu del centre. L'Administració educativa vetllarà perquè es compleixi.

6. D'acord amb l'article 166.2 de la Llei 1/2022, de 8 de març d'educació de les Illes Balears, progressivament, la gratuïtat s'ha d'estendre a les necessitats essencials de l'escolarització, les quals comprenen el material didàctic i les activitats complementàries, per a les famílies amb les rendes més baixes, per la qual cosa s'han d'adoptar mesures per garantir la igualtat d'oportunitats.

Article 5 Informació facilitada pels centres educatius

1. Els centres docents han de facilitar al pare, mare o tutor, o a l'alumne, en el cas que sigui major d'edat, informació objectiva i completa sobre el seu projecte educatiu i el seu caràcter propi, si és el cas.

2. La informació ha d'incloure les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, o el reglament de règim intern en el cas dels centres privats sostinguts amb fons públics, el projecte lingüístic i altres projectes, programes i activitats que derivin del projecte educatiu.

3. A més, s'ha d'incloure la informació relativa a la zona escolar, si hi ha o no adscripció a altres centres escolars, la previsió de places escolars oferides, el nombre de vacants de què disposa i de les que es generin fins a l'inici de curs.

4. Així mateix s'ha d'informar de les característiques i els imports econòmics de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen. En aquest cas, s'ha de tenir en compte el contingut dels punts 4 i 5 de l'article 4 d'aquest Decret.

5. Els centres han d'informar també sobre el règim legal de les aportacions econòmiques, especialment del seu caràcter voluntari i no associat a l'escolarització, com es recull a l'article 88 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

6. A aquest efecte, els centres han d'adoptar els procediments que considerin més adients. En tot cas, el centre ha de fer-ne l'exposició pública en el tauler d'anuncis amb anterioritat a l'inici del període de presentació de sol·licituds, que s'ha de mantenir fins a l'acabament d'aquest i s'ha d'incorporar a l'expedient d'admissió. D'igual manera, tota aquesta informació s'ha de publicar a la pàgina web del centre educatiu, si en té.

7. Sense perjudici de l'anterior, i a fi de facilitar la decisió de les famílies en els processos d'elecció, la Conselleria d'Educació i Universitats, mitjançant les oficines d'escolarització i en col·laboració amb les administracions locals, ha de proporcionar informació objectiva sobre els centres educatius sostinguts totalment o parcialment amb fons públics. La informació ha d'incloure, almenys, la previsió de places escolars ofertes, les zones d'influència, les adscripcions dels centres i el seu caràcter propi, si és el cas.

8. S'ha de facilitar així mateix la informació necessària perquè el pare o la mare, tutors i alumnat, si és el cas, puguin obtenir, presencialment i per mitjans electrònics, la normativa aplicable, els procediments vigents i el model oficial d'instància per sol·licitar plaça escolar.

 

Capítol II Programació de l'oferta educativa

Article 6 Oferta d'ensenyaments i places escolars

1. La Conselleria d'Educació i Universitats, per mitjà de la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives i la Direcció General de Formació Professional i Ordenació Educativa, ha de planificar anualment l'oferta d'ensenyaments per als diferents centres educatius sostinguts totalment o parcialment amb fons públics i de places escolars per a cada centre, per nivell i grups.

2. La planificació atendrà la distribució de l'oferta per zona d'escolarització i adscripció dels centres docents. En aquest cas, queden exclosos els ensenyaments de formació professional.

3. En la planificació s'han de tenir en compte les necessitats socials d'escolarització, les demandes de les famílies, les consignacions pressupostàries existents i s'atendrà als principis d'eficiència i economia en l'ús dels recursos públics.

Article 7 Zones escolars

1. A l'efecte d'aplicar el criteri de proximitat domiciliària que s'inclou en els criteris d'admissió establerts en aquest Decret, així com per vetllar per l'escolarització equitativa i equilibrada de l'alumnat amb NESE, la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives, amb la consulta prèvia als consells escolars insulars i, si escau, als consells escolars municipals, pot definir i delimitar zones escolars.

2. A partir de les zones escolars, es derivaran les àrees d'influència i les àrees limítrofes dels diferents centres docents.

3. S'entén com a àrea d'influència la zona geogràfica o conjunt d'adreces cadastrals, conformada pels llocs de residència de l'alumnat o pel lloc de feina dels pares o de l'alumne, que s'atribueix, si és el cas, a un centre docent als efectes previstos en aquest Decret.

4. Tenen la consideració d'àrees limítrofes les zones escolars que són contigües a l'àrea d'influència del centre educatiu dins el mateix municipi o municipis adjacents, sense perjudici que es puguin establir excepcions en la resolució anual corresponent.

5. La Direcció General de Planificació i Gestió Educatives pot sol·licitar a les corporacions locals la col·laboració necessària per a l'aplicació del que disposa aquest article.

6. Les zones escolars s'han de concretar a la resolució anual que inclou els processos d'adscripció, admissió i matriculació i no poden modificar-se quan s'ha iniciat el procés.

7. A l'efecte d'accedir als ensenyaments de formació professional, tots els centres docents sostinguts totalment o parcialment amb fons públics de les Illes Balears que imparteixin aquests ensenyaments s'han de constituir en una zona escolar única.

Article 8 Comissions d'escolarització i oficines d'escolarització

1. Sense perjudici de les competències que li són pròpies, l'Administració educativa ha de constituir en les zones, municipis o illes que ho requereixin tantes comissions d'escolarització com siguin necessàries. Les comissions actuaran com a òrgans de garanties en els processos d'adscripció i d'admissió d'alumnes.

2. S'ha de facilitar a les comissions d'adscripció o d'admissió tota la informació i la documentació necessàries per a l'exercici de les seves funcions. Les comissions supervisaran els processos d'admissió i d'adscripció d'alumnes, el compliment de les normes que els regulen, quantificaran les places en els centres de la zona i proposaran a la Conselleria d'Educació i Universitats les mesures que considerin adients, en els termes que estableix la normativa vigent.

3. Les comissions estaran integrades per representants de la Conselleria d'Educació i Universitats i de l'Administració local corresponent. Així mateix, en formaran part els directors dels centres públics, els representants dels titulars dels centres docents privats sostinguts amb fons públics dels municipis de la zona escolar, del professorat i dels pares, mares o tutors, designats per les organitzacions d'aquests col·lectius o institucions. També es pot requerir l'assistència de tècnics o professionals d'àmbits o programes específics que puguin ajudar en la presa de decisions. En la composició de les comissions s'ha de promoure la representació equilibrada de dones i homes.

4. La Conselleria d'Educació i Universitats ha d'establir la regulació de les comissions i de la seva representació en l'ordre de desplegament d'aquest decret.

5. El consell escolar del centre, sota la coordinació del director, és el competent per resoldre sobre el procés d'adscripció/admissió de l'alumnat en els centres docents públics, a excepció feta dels ensenyaments de formació professional, i vetllarà perquè el procés es dugui a terme segons aquest decret i l'altra normativa reguladora.

6. En els centres privats sostinguts amb fons públics, aquesta competència correspon al titular del centre, amb la participació del consell escolar, el qual ha de vetllar perquè el procés es dugui a terme d'acord amb aquest decret i el seu desenvolupament.

7. La Conselleria d'Educació i Universitats ha de mantenir oficines d'escolarització dins cada una de les illes de la comunitat autònoma. La tasca de les oficines és la de col·laborar amb l'Administració educativa en totes les funcions relacionades amb l'escolarització. Les oficines d'escolarització han d'estar situades geogràficament a nuclis urbans de gran població per facilitar l'orientació, la informació i l'assessorament a les famílies en l'escolarització dels seus fills.

Article 9 Adscripció entre centres educatius

1. A efectes d'admissió d'alumnes, la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives pot adscriure cada un dels centres sostinguts totalment amb fons públics, de primer cicle d'educació infantil al segon cicle, del segon cicle d'educació infantil a un o diversos centres d'educació primària, i els centres d'educació primària a un o diversos centres d'educació secundària, així com també els centres de secundària sense batxillerat a centres de secundària amb batxillerat, tenint en compte les àrees d'influència i la possibilitat de lliure elecció de centre.

2. Les adscripcions entre centres d'origen i centres receptors sostinguts totalment o parcialment amb fons públics ha de formalitzar-les la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives mitjançant una resolució anual, en funció de les necessitats d'escolarització del moment. La Conselleria d'Educació i Universitats procurarà que les adscripcions entre centres tenguin continuïtat per facilitar la coordinació entre els centres i reduir progressivament el nombre de centres de destinació als quals està adscrit el centre d'origen.

3. Addicionalment, la Conselleria d'Educació i Universitats ha d'utilitzar el criteri de l'escolarització equitativa i equilibrada de l'alumnat amb NESE per decidir sobre les adscripcions entre centres.

4. La Conselleria d'Educació i Universitats, mitjançant de la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives, ha de resoldre, a petició dels titulars i amb la presentació del conveni corresponent, l'adscripció entre els centres privats concertats. Si la petició és referida a centres de la mateixa titularitat, s'ha de substituir el conveni per una manifestació de voluntat. L'adscripció entre centres privats sostinguts amb fons públics es pot referir als diferents nivells objecte de concert, corresponents a l'educació preobligatòria, obligatòria i postobligatòria, a excepció de la formació professional, sempre que tenguin el mateix règim econòmic i es garanteixi un nombre suficient de places per assegurar la continuïtat dels alumnes provinents del centre adscrit.

5. Els centres privats sostinguts amb fons públics d'educació infantil podran ser adscrits a col·legis públics d'educació infantil i primària; els centres privats sostinguts amb fons públics amb només educació primària, a instituts d'educació secundària; els centres privats sostinguts amb fons públics sense batxillerat, a instituts d'educació secundària, mitjançant resolució de la Conselleria d'Educació i Universitats, a sol·licitud del centre concertat, d'acord amb la planificació de l'Administració educativa. Les resolucions que s'adoptin s'han d'inscriure en el Registre de centres de la Conselleria d'Educació i Universitats.

 

Capítol III Procés d'adscripció

Article 10 Concepte

1. El procés d'adscripció és un dels processos que l'Administració educativa convoca anualment per garantir la continuïtat de l'educació de l'alumnat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, juntament amb el d'admissió, i amb l'escolarització extraordinària (fora de termini), excepció feta als ensenyaments de formació professional.

2. En aquest procés, l'alumnat escolaritzat ja té establertes les opcions per a l'itinerari educatiu a seguir durant tota l'etapa d'ensenyament, atès que els nivells educatius inferiors troben continuïtat en els centres que imparteixen nivells educatius superiors de manera programada, i es garanteix en tot moment que els alumnes que comencen en les etapes educatives inferiors puguin acabar l'etapa educativa seguint l'itinerari establert en virtut de les adscripcions entre centres autoritzades per l'administració competent.

3. Mitjançant la figura de l'adscripció entre centres escolars l'Administració educativa pretén garantir els principis de continuïtat i de permanència dins el mateix centre educatiu o centres adscrits sense necessitat d'haver de participar en un nou procés d'admissió quan hi ha canvi de cicle o d'etapa i així facilitar el recorregut educatiu de l'alumnat.

Article 11 Funcionament i finalitat

1. El procés d'adscripció es podrà dur a terme només en el moment en què es doni un canvi de cicle o d'etapa, o quan el centre actual no tengui oferta en els estudis posteriors.

2. La Direcció General de Planificació i Gestió Educatives tendrà configurades, abans de l'inici del procés d'adscripció i del procés d'admissió, les adscripcions entre centres educatius sostinguts totalment o parcialment amb fons públics.

3. El procediment d'adscripció sempre s'ha de dur a terme abans del procés d'admissió i, per tant, l'alumnat que hi participa té prioritat de plaça sobre l'alumnat que participa en el procés d'admissió.

4. Quan en el procés d'adscripció, tant si és únic com si és múltiple, no hi ha places escolars suficients, s'ha d'establir la prelació entre aquests alumnes d'acord amb els criteris recollits en l'article 16 i els annexos 1 i 2 d'aquest Decret i les normes que el desenvolupin.

5. La Direcció General de Planificació i Gestió Educatives habilitarà els mitjans necessaris per poder fer les sol·licituds d'adscripció preferentment mitjançant via telemàtica, d'acord amb la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Capítol IV Procés d'admissió

Article 12 Oferta de places escolars

1. La Direcció General de Planificació i Gestió Educatives, a partir del procés previ de planificació, ha de notificar als centres docents, abans de l'inici del procés d'admissió, l'oferta que poden realitzar en funció de l'oferta educativa del centre, en el cas dels centres públics, i del corresponent concert, en el cas dels centres privats concertats, o conveni, en el cas dels centres de la xarxa complementària. L'oferta s'ha de fer pública, conjuntament amb la informació a què fa referència l'article 5 d'aquest decret. Per a l'accés als ensenyaments de formació professional, s'ha d'atendre al procés regulat en la seva normativa específica.

2. Per facilitar l'escolarització equilibrada i garantir el dret a l'educació de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, la Conselleria d'Educació i Universitats ha de reservar fins a la finalització dels períodes de preinscripció i matrícula, tant ordinària com extraordinària, un nombre determinat de places en els centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics, que s'ha de fixar mitjançant una resolució, d'acord amb els criteris i el procediment que s'establiran en l'ordre que desenvolupi aquest decret. La reserva es pot mantenir fins a l'inici del curs escolar, sense perjudici que abans de la finalització d'aquests períodes, un cop garantides les places sol·licitades per aquest alumnat, se'n pugui autoritzar per resolució l'alliberament per necessitats d'escolarització.

3. En haver finalitzat els processos d'adscripció i admissió, la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives pot autoritzar, per resolució expressa i motivada, increments del nombre màxim d'alumnes per aula de determinats centres, dins els límits que estableix l'article 87.2 de la LOE, per promoure l'escolarització més equilibrada de l'alumnat NESE i evitar la concentració d'aquest alumnat en determinats centres.

4. No es poden aplicar ampliacions del nombre màxim d'alumnes per aula no relacionades amb l'escolarització equilibrada d'alumnat NESE quan hi hagi centres a la zona amb places vacants.

 

Capítol V Bases de la convocatòria

Article 13 Requisits per a l'escolarització

1. Un alumne ha de ser admès en un centre educatiu sostingut totalment o parcialment amb fons públics quan compleix els requisits d'edat i acadèmics exigits per l'ordenament jurídic vigent i el centre disposa de places suficients, sense condicionar l'admissió a la pertinença a cap mena d'entitat ni a cap tipus d'aportació econòmica o personal. En conseqüència, cal que el centre confirmi que l'alumne compleix els requisits esmentats per formalitzar la matrícula.

2. Els alumnes que cursen simultàniament ensenyaments reglats de música o dansa i ensenyaments d'educació secundària tenen prioritat per ser admesos en els centres que imparteixin el programa d'ensenyament integrat de música (PEI). El mateix tractament s'ha d'aplicar als alumnes que segueixin programes esportius d'alt rendiment en relació als centres que es determini a la resolució anual.

3. L'exercici de les prioritats anteriors exigeix la sol·licitud expressa d'incorporació als respectius ensenyaments.

4. Els centres educatius sostinguts totalment o parcialment amb fons públics especialment dotats i adaptats per atendre alumnes amb NEE derivades de determinades discapacitats han de donar prioritat a l'admissió d'aquests alumnes en funció de la tipologia pròpia.

Article 14 Admissió d'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE)

1. En l'escolarització de l'alumnat amb NESE, així com per a aquell que la Conselleria d'Educació i Universitats determini pel fet de necessitar suport educatiu, s'atendrà a allò que estableixi l'article 71 de la LOE i la resta de la normativa vigent.

2. Té la consideració d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, de conformitat amb la normativa bàsica estatal, aquell que requereix atenció educativa diferent de l'ordinària perquè presenta:

— Necessitats educatives especials

— Retard maduratiu

— Trastorns d'atenció o d'aprenentatge

— Trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació

— Desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge

— Trobar-se en situació de vulnerabilitat socioeducativa

— Altes capacitats intel·lectuals

— Incorporació tardana al sistema educatiu

— Condicions personals o d'història escolar

3. Per a l'escolarització de l'alumnat amb NESE, s'ha de tenir en compte el contingut de l'apartat 2 de l'article 12 d'aquest Decret.

4. L'escolarització de l'alumnat NESE s'ha de fer de forma equilibrada i equitativa entre els centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics, de manera que el nombre d'alumnes NESE no superi el 30 % de l'alumnat total de centre i perquè el nombre total d'aquests alumnes no excedeixi en un 10 % la mitjana d'alumnes NESE de la resta de centres educatius de la zona d'escolarització perquè l'atenció educativa sigui de qualitat, tant en període de matrícula ordinària com extraordinària, així com en les matrícules que es realitzin durant el curs. L'Administració dotarà els centres educatius de recursos suficients i necessaris per poder afrontar l'escolarització de forma correcta.

5. En el cas del primer cicle d'educació infantil, ateses les particularitats dels infants de 0 a 3 anys, que necessiten atenció, cura i acompanyament constant perquè no disposen del nivell d'autonomia i desenvolupament per poder resoldre les situacions i activitats de la vida quotidiana per ells mateixos, s'ha de vetllar perquè el nombre d'alumnes NESE no superi el 10 % de l'alumnat total del centre. S'ha de vetllar perquè aquests centres disposin de les mesures i els recursos necessaris per donar resposta a tots els infants.

6. En l'àmbit de la formació professional, i de conformitat amb la normativa bàsica estatal, es consideren persones amb necessitats específiques de suport educatiu o formatiu les que, amb independència que les esmentades necessitats tenguin l'origen en condicions personals, socials o de qualsevol altre tipus, necessiten atenció diferent de l'ordinària durant la seva formació perquè puguin aconseguir les competències professionals i per a l'ocupabilitat previstes en cada acció formativa.

7. Així mateix, d'acord al que es disposa en l'article 75.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, a l'àmbit dels ensenyaments de formació professional, la Conselleria d'Educació i Universitats establirà un percentatge de places reservades per a persones amb discapacitat, que no pot ser inferior al 5 % de l'oferta de places.

8. La Conselleria d'Educació i Universitats pot limitar l'escolarització fora de termini d'alumnat amb NESE en determinats centres amb un nombre elevat de famílies en situació de desavantatge social.

Article 15 Admissió d'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE)

1. D'acord amb l'article 73.1 de la LOE, s'entén per alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) aquell que requereix determinats suports i atencions educatives específiques per poder aconseguir els objectius d'aprenentatge adequats al seu desenvolupament perquè presenten discapacitat, trastorns greus de conducta, de la comunicació i del llenguatge.

2. L'alumnat amb NEE serà escolaritzat de forma preferent en centres ordinaris, d'acord amb els principis de normalització i d'inclusió, en funció de les seves característiques i necessitats educatives, atenent els informes d'avaluació psicopedagògica i social emesos pels Equips d'Atenció Primerenca (EAP) i els Equips d'Orientació i Suport a l'Aprenentatge (EOSA) i oïts els progenitors o tutors legals. Excepcionalment, els alumnes amb NEE podran ser escolaritzats en unitats educatives específiques en centres ordinaris (UEECO) o en centres d'educació especial, en modalitat d'escolarització combinada o completa, amb la conformitat de la família i d'acord amb el dictamen per a l'escolarització d'una modalitat diferent a l'ordinària, emès pels professionals d'orientació educativa, amb la finalitat de garantir-ne l'escolarització en les condicions més apropiades quan les seves necessitats educatives no es puguin atendre adequadament al centre ordinari, una vegada que se li han proporcionat totes les mesures de suport possibles per atendre'l i persisteixen barreres a la seva presència.

3. Per a la promoció de curs acadèmic el mateix centre educatiu pot fer una reserva de places per als seus alumnes quan vagin d'educació especial infantil a educació especial bàsica, d'educació especial bàsica a transició a la vida adulta, i d'escolarització ordinària a una aula UEECO. Tots aquests canvis han d'estar autoritzats pel Servei d'Inclusió per a la Comunitat Educativa, en coordinació amb el Servei d'Escolarització, Títols i Legalitzacions.

4. El barem específic per sol·licitar plaça en un centre d'educació especial, complementari al barem de puntuació de l'annex 1, figura a l'annex 3 d'aquest Decret.

5. S'ha de facilitar l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat motora o auditiva en centres ordinaris de referència quan la resposta a les seves necessitats educatives requereixi dotació de personal o recursos materials de difícil generalització.

6. Excepcionalment, la Conselleria d'Educació i Universitats pot determinar una reserva interna de plaça per a aquest alumnat, d'acord amb el règim de permanència flexible durant tota l'etapa.

7. Als cicles formatius de formació professional en la modalitat d'ensenyament presencial el nombre d'alumnes per grup s'ha de reduir en dos per cada alumne amb necessitats educatives especials que hi estigui matriculat. El nombre d'alumnat amb necessitats educatives especials no pot ser superior a dos per grup.

Article 16 Criteris

1. En els centres escolars en què, en funció de la distribució del nombre total de places de cada tipologia d'alumnat (ordinari, alumnat amb NESE, alumnat amb NEE), hi hagi places disponibles suficients per atendre totes les sol·licituds, s'han d'admetre tots els alumnes que participin en el procés d'admissió.

2. En el cas que en el centre escolar no existeixin places suficients per atendre totes les sol·licituds, l'adscripció i l'admissió s'han de regir per criteris prioritaris i per criteris complementaris, que s'han d'aplicar amb caràcter concurrent, d'acord amb el barem de puntuació establert a l'annex 1 d'aquest Decret.

3. Per a l'adscripció i l'admissió als ensenyaments d'educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat i educació especial s'han de tenir en compte els criteris següents:

a) Criteris prioritaris:

• Existència de germans o germanes matriculats al centre o al centre adscrit.
• Proximitat del domicili o de lloc de treball dels pares, mares o tutors legals al centre o al centre adscrit.
• Renda per càpita de la unitat familiar.

b) Criteris complementaris:

• Pares, mares o tutors legals que treballin al centre o als centres adscrits.
• Pertinença a una família nombrosa.
• Alumnat nascut de part múltiple.
• Pertinença a una família monoparental.
• Situació d'acolliment familiar de l'alumne.
• Concurrència de discapacitat en l'alumne o en algun dels seus pares o tutors legals o germans.
• Condició de víctima de violència de gènere o de terrorisme.
• Condició d'esportista d'alt nivell.
• Concurrència a l'alumne d'una malaltia crònica, segons el llistat que es publicarà a les resolucions anuals.
• Aquells alumnes l'escolarització dels quals estigui motivada pel trasllat de la unitat familiar degut a la mobilitat forçosa de qualsevol dels pares.
• Famílies en risc social.
• Famílies amb persones en situació de dependència o amb persones amb discapacitat, distintes de l'alumne, o dels seus pares o tutors legals o germans.
• Famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial.
• Altres circumstàncies rellevants apreciades justificadament pel consell escolar en els centres públics i per la titularitat en els centres privats sostinguts amb fons públics, oït el consell escolar, d'acord amb els següents supòsits, que els centres han de fer públics abans de l'inici del procés d'admissió:

a. Alumnes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats motores, sensorials i auditives que optin a ocupar una plaça a algun dels centres especialment dotats i adaptats per atendre les necessitats educatives especials associades a aquestes discapacitats, d'acord amb el que preveu la resolució anual que regula els processos d'adscripció, admissió i matriculació d'alumnes als centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics.

b. Fill d'antic alumne del centre (s'ha d'entendre ensenyament reglat).

c. Per al primer curs del segon cicle d'educació infantil, haver estat escolaritzat en un centre de primer cicle d'educació infantil de titularitat pública o privada autoritzat per la Conselleria d'Educació i Universitats.

d. Per al primer cicle d'educació infantil, que els dos progenitors treballin.

4. Les vacants s'ha d'assignar d'acord amb la puntuació de la sol·licitud, que serà la suma dels punts dels criteris prioritaris i els complementaris.

5. La puntuació que s'ha d'assignar als criteris prioritaris i complementaris es recull al barem que figura a l'annex 1 d'aquest Decret. Cap d'aquests criteris pot ser excloent; tampoc no pot suposar més del 30 % del total de la puntuació màxima, llevat del de proximitat al domicili, que pot superar aquest límit.

6. En cas d'empat, es dirimirà atenent la major puntuació obtinguda en els criteris prioritaris, d'acord amb l'ordre que s'estableix en l'annex 2 d'aquest Decret.

7. En cap cas no es pot tenir en compte l'expedient acadèmic en el procés d'admissió als ensenyaments d'educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria.

8. Per accedir als estudis de batxillerat s'atendrà l'expedient acadèmic dels alumnes, tal com preveu l'article 85.1 de la LOE.

9. Per a l'admissió als ensenyaments de formació professional s'ha d'atendre l'establert a la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d'ordenació i integració de la formació professional, el Reial Decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l'ordenació del sistema de formació professional, i a la corresponent ordre d'admissió que faci la Conselleria d'Educació i Universitats.

10. Als ensenyaments de règim especial, s'ha d'atendre l'expedient acadèmic de l'alumnat en els mateixos termes de l'establert per als estudis de batxillerat que figuren a l'annex 2 d'aquest Decret.

11. En tots els casos, si persisteix l'empat per accedir als diferents nivells, s'ha de fer un sorteig públic, d'acord amb el que estableixi la Conselleria d'Educació i Universitats a la resolució anual.

Article 17 Convocatòria i sol·licitud

1. La Conselleria d'Educació i Universitats, a través de la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives, ha de determinar, en la resolució anual, els períodes de sol·licitud de plaça escolar per a cada ensenyament, el model de sol·licitud a formalitzar i el procediment de sol·licitud.

2. La Direcció General de Planificació i Gestió Educatives habilitarà els mitjans necessaris per poder fer les sol·licituds d'admissió tant de forma presencial com, preferentment, mitjançant la via telemàtica.

3. Per cursar ensenyaments sostinguts amb fons públics, tant en el cas d'alumnes que accedeixen per primera vegada al sistema educatiu de les Illes Balears com en el cas d'alumnes que volen canviar de centre o els que sol·liciten plaça per cursar estudis de formació professional, es requerirà la presentació de sol·licitud de participació en el procés d'admissió, formalitzada preferentment per tràmit telemàtic per l'alumne o pels seus progenitors o tutors legals, si és menor d'edat.

4. La sol·licitud serà única, tant en el procés d'admissió com en el procés d'adscripció, i s'ha de presentar telemàticament o presencialment al registre de la Conselleria d'Educació i Universitats o al centre d'origen, en el cas de l'adscripció, o al centre sol·licitat com a primera opció, en el cas de l'admissió, en el termini i en la forma que estableixi la Conselleria d'Educació i Universitats en la resolució anual de la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives. La presentació de la sol·licitud fora del termini establert, així com la presentació de més d'una sol·licitud en un mateix procés d'escolarització, dona lloc a la pèrdua dels drets de prioritat que puguin correspondre a l'alumne.

5. Això no obstant, es podran presentar sol·licituds separades quan es vulgui optar, alternativament o simultàniament, a ensenyaments de règim especial i de règim general, entre batxillerat i cicles formatius de formació professional, i de règim general i educació especial.

6. A la sol·licitud s'han d'indicar el centre de primera opció i fins a nou més, d'acord amb el que s'estableixi a la resolució anual per a cada un dels estudis, per ordre de preferència, als quals s'opta en cas de no resultar adjudicatari de plaça escolar al centre escollit en primer lloc.

7. En els ensenyaments de formació professional de grau bàsic el sol·licitant pot indicar, per ordre de preferència, els cicles formatius que vol cursar. Per als cicles de grau mitjà i superior en el règim general en la modalitat presencial i en el règim intensiu, el sol·licitant ha d'indicar el cicle formatiu que vol cursar i l'horari d'assistència que prefereix, en el cas que aquest cicle s'imparteixi en més d'un horari al centre educatiu en què es demana plaça. També pot indicar, per ordre de preferència, altres cicles formatius que està interessat a cursar, en els horaris que vol, ja sigui al mateix centre o en altres centres educatius finançats amb fons públics, per si no obté plaça al cicle, centre i horari que ha demanat com a primera opció. Pel que fa als cursos d'especialització en la modalitat presencial, cada curs disposa d'un procés d'admissió propi d'acord amb els requeriments d'accés de cadascun.

En relació a l'admissió als cicles formatius de grau mitjà, superior i cursos d'especialització en el règim general en la modalitat virtual, el sol·licitant ha de fer constar la relació ordenada per preferència de tots els mòduls professionals que vol cursar del cicle o curs corresponent.

Article 18 Documentació acreditativa

1. Les circumstàncies al·legades en sol·licitar l'admissió s'entenen referides al darrer dia per formalitzar la sol·licitud. Els documents que acrediten el compliment dels requisits no acadèmics per a l'admissió s'han d'aportar juntament amb la sol·licitud. En cas que l'Administració no disposi de la documentació que acredita el compliment dels requisits acadèmics, si no s'ha presentat amb anterioritat, s'ha de presentar preceptivament dins el termini de matriculació. Els alumnes que en el moment de la matrícula compleixen els requisits acadèmics d'accés, però que, per causes justificades, no poden aportar la documentació que ho acredita, es matricularan condicionalment i en tot cas l'han d'aportar abans de la primera jornada lectiva del curs escolar.

2. La Conselleria d'Educació i Universitats ha de determinar la documentació acreditativa necessària per a l'obtenció de la puntuació de cada criteri. L'única documentació vàlida és l'expedida pels organismes competents en cada matèria i l'altra documentació prevista en la resolució anual.

3. A efectes de baremació, la documentació acreditativa s'ha de presentar dins el període de presentació de sol·licituds. La documentació aportada pels alumnes o les famílies en haver finalitzat el termini de presentació de sol·licituds no s'ha de tenir en compte a efectes de puntuació, sense perjudici de poder fer l'esmena i millora de la sol·licitud conforme l'article 68 de la Llei 39/2015.

4. Pel que fa als documents acreditatius del compliment dels requisits no acadèmics per a l'admissió, és d'aplicació el disposat a l'article 28 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Així, en el cas de consultes de dades que requereixin autorització de la persona interessada, aquesta s'ha d'obtenir de forma inequívoca, per poder consultar les dades personals. En cas contrari, la persona interessada ha d'aportar els documents acreditatius corresponents. En el cas que la consulta de dades estigui emparada per l'article 28.2 de la Llei 39/2015, l'òrgan gestor del procediment té la potestat per consultar aquesta informació. No obstant això, si la persona interessada s'hi vol oposar, és imprescindible que indiqui la informació concreta a la consulta de la qual s'hi oposa i els motius que ho justifiquen. Si s'hi oposa, queda obligada a aportar els documents acreditatius corresponents.

5. En el cas que la persona interessada declari dades personals, l'òrgan gestor podrà verificar-ne l'exactitud, de conformitat amb la disposició addicional vuitena de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i amb l'article 4 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

6. Per a l'escolarització correcta de l'alumnat amb necessitats educatives especials, si l'Administració no hi té accés o la persona interessada s'hi oposa, s'ha de presentar la documentació acreditativa establerta.

7. L'aportació per part del sol·licitant de dades o documents falsos o l'ocultació de la informació requerida per al procés d'admissió donarà lloc a la pèrdua dels drets de prioritat que li puguin correspondre. Aquesta pèrdua s'ha de declarar mitjançant una resolució de la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives que es podrà recórrer i que es dictarà després de l'audiència a l'interessat. En el cas que la detecció de la falsedat o ocultació es doni un cop començat el curs escolar, serà d'obligat compliment per als sol·licitants infractors la participació de nou en el proper procés i perdrà els drets sobre la plaça obtinguda de manera irregular. En el cas que no hi participin de forma voluntària, se'ls adjudicarà una plaça d'ofici en funció de les vacants existents.

8. D'altra banda, sense perjudici de l'aplicació del precepte anterior, si l'Administració educativa detecta irregularitats de qualsevol tipus o falsedat a les sol·licituds presentades, actuarà d'ofici contra aquestes persones i ho posarà en coneixement de l'òrgan judicial competent o davant la Fiscalia. En aquest cas, es tramitarà el procediment oportú.

 

Capítol VI Procediment d'adjudicació de places

Article 19 Tramitació de les sol·licituds

1. La Direcció General de Planificació i Gestió Educatives ha de determinar el procediment centralitzat de recepció i tramitació de sol·licituds, sens perjudici de les facultats dels titulars dels centres privats sostinguts amb fons públics.

2. Els centres estan obligats a admetre i tramitar totes les sol·licituds en les quals hi figuren en primera opció, encara que no hi hagi previsió de vacants, dins el termini de presentació establert per la Direcció General de Planificació i Gestió educatives.

3. Els centres no podran delegar la recepció i valoració de les sol·licituds.

4. La Direcció General de Planificació i Gestió Educatives, mitjançant el GESTIB, ha d'adjudicar les places atenent a la puntuació obtinguda per cada alumne d'acord amb l'annex 1 d'aquest Decret, i les opcions indicades a la sol·licitud. En cas d'empat s'ha d'aplicar el que es determina a l'annex 2 d'aquest Decret.

5. Les llistes resultants d'adjudicació provisional de places s'han de publicar al centre educatiu i a la seva pàgina web.

6. L'oficina d'escolarització citarà l'alumnat de segon cicle d'educació infantil, de l'ensenyament bàsic i del batxillerat que no hagi obtingut plaça en el procés, per d'adjudicar-li una vacant.

7. L'incompliment per part dels centres de l'establert en aquest Decret pot donar lloc a la incoació dels corresponents expedients sancionadors o disciplinaris del personal funcionari, depenent de la titularitat del centre, o a la resolució del conveni per incompliment quan es tracti d'un centre de la xarxa complementària.

Article 20 Llistes d'alumnes i reclamacions

1. Cada centre ha de publicar en el tauler d'anuncis i en la seva pàgina web, en les dates que s'estableixin, les llistes corresponents, a més de les informacions que es recullen als articles 4 i 5 d'aquest Decret, amb compliment de les mesures necessàries per a la protecció de dades personals. Les llistes han d'estar exposades durant el termini establert de presentació de reclamació o recurs, segons correspongui, amb la puntuació detallada.

2. Els resultats del procés d'adscripció i d'admissió es podran consultar telemàticament a l'adreça web que figuri en la resolució de convocatòria del procediment.

3. Els centres docents han de publicar en el tauler d'anuncis i en la seva pàgina web, si en tenen, les llistes provisionals de tots els alumnes que han presentat una sol·licitud amb la puntuació obtinguda. La informació proporcionada ha de respectar la protecció de les dades personals prevista a la normativa.

4. En haver publicat les llistes provisionals, s'obre el termini per a la presentació de reclamacions al centre, que seran resoltes pel director del centre, oït el consell escolar, en el cas de centres públics, i pel titular del centre, oït el consell escolar, en els centres privats sostinguts amb fons públics.

5. Quan s'hagin resolt les reclamacions, el centre educatiu ha de publicar la llista definitiva d'alumnes admesos i exclosos amb compliment de les mesures necessàries per a la protecció de dades personals. La llista pot ser objecte de recurs.

6. Les llistes d'espera d'alumnes que no han obtingut plaça en el centre triat en primera opció poden mantenir la vigència un temps determinat davant la possibilitat d'oferir algunes places que haguessin estat alliberades.

7. La vigència de les llistes d'espera s'ha de determinar en la resolució anual.

Article 21 Formalització de la matrícula

1. Els alumnes que hagin estat admesos en els centres sol·licitats han de formalitzar la matrícula dins el termini que estableixi la Conselleria d'Educació i Universitats. En cas contrari, l'alumne perdrà la reserva de plaça.

2. En cas d'inassistència d'un alumne a un centre o de no incorporar-s'hi en la data prevista sense una causa justificada, després d'haver exhaurit les vies de comunicació amb l'alumne i la seva família, el centre comunicarà la inassistència als serveis socials del municipi per valorar el possible incompliment de l'escolarització obligatòria. Si es constata l'incompliment, s'ha de comunicar a la Inspecció d'Educació, que indicarà al centre el procediment que s'ha de seguir.

3. Per al primer cicle d'educació infantil, el centre, després d'haver exhaurit les vies de comunicació amb la família, ha de comunicar al Servei d'Escolarització de la Conselleria d'Educació i Universitats la inassistència d'un alumne o la no incorporació en la data prevista sense una causa justificada. La inassistència pot suposar la pèrdua de la plaça al centre on s'hagi formalitzat la matrícula.

4. Abans de tramitar la matrícula d'un alumne nou, el centre de destinació ha de comunicar la circumstància al centre d'origen, perquè es dugui a terme la baixa de l'alumne. Un cop finalitzada la gestió, el centre de destinació pot fer efectiva la matrícula.

 

Capítol VII Alumnes que sol·liciten plaça escolar al llarg del curs

Article 22 Sol·licituds presentades fora de termini

1. L'alumnat que sol·liciti plaça escolar durant el curs, fora del període de sol·licitud de plaça, per no estar escolaritzat en un centre finançat amb fons públics de les Illes Balears, serà escolaritzat a través de l'oficina d'escolarització corresponent prèvia acreditació documental dels motius al·legats.

2. En la tramitació de les sol·licituds s'ha de respectar el centre triat per la família, sempre que hi hagi places disponibles, i s'ha de garantir sempre la distribució adequada i equilibrada entre els centres escolars amb alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

3. De la mateixa manera, els alumnes que sol·licitin un canvi de centre motivat per canvi de domicili familiar a un altre municipi o zona d'escolarització, o per altra causa familiar degudament justificada, seran escolaritzats a través de l'oficina d'escolarització corresponent prèvia acreditació documental dels motius al·legats.

4. L'escolarització pels supòsits recollits al punt anterior es determinarà en funció de les places vacants disponibles en el moment dins la zona escolar, les àrees limítrofes o dins el municipi, oïts els alumnes o les seves famílies o tutors, si són menors d'edat. S'ha de garantir sempre la distribució adequada i equilibrada entre els centres escolars de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

5. Quan un alumne sol·liciti un canvi de centre durant el curs escolar, motivat per un cas d'assetjament escolar, relacionat amb actes de violència de gènere, per causes de salut sobrevingudes que afectin la integritat personal de l'alumne o circumstàncies familiars rellevants, l'Administració li atorgarà una nova plaça escolar, condicionada a l'existència de vacants, prèvia acreditació documental dels motius al·legats. Aquests casos tindran la consideració de canvi extraordinari de centre, atesa la naturalesa excepcional de les causes que el justifiquen.

6. Quan l'òrgan jurisdiccional competent hagi adoptat mesures cautelars o definitives sobre un alumne de prohibició d'aproximar-se o comunicar-se amb un altre alumne o amb qualsevol altre membre de la comunitat educativa del mateix centre, com a conseqüència que l'alumne hagi comès presumptament alguna de les accions o omissions previstes com a delicte en el Codi Penal, l'Administració educativa matricularà d'ofici l'alumne sotmès a aquestes mesures en un altre centre educatiu, oït l'alumne i la seva família, tret que prèviament l'alumne que figuri com a presumpta víctima hagi sol·licitat, i se li hagi concedit, un canvi extraordinari de centre.

7. La valoració de l'alumnat amb NESE procedent d'altres comunitats o d'altres països l'han de fer els orientadors adscrits al servei d'escolarització, l'equip d'atenció primerenca (EAP) o l'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge del centre (EOSA) on s'hagi matriculat.

 

Capítol VIII Altres ensenyaments

Article 23 Admissió d'alumnat als centres d'educació especial i a les unitats educatives específiques a centres ordinaris (UEECO)

1. L'admissió de l'alumnat a les unitats educatives específiques a centres ordinaris (UEECO) i als centres d'educació especial queda restringida exclusivament a l'alumnat amb NEE derivades de discapacitat, trastorns greus de conducta, així com d'altres trastorns que prevegi la normativa quan les seves necessitats educatives no puguin ser ateses adequadament en la modalitat ordinària, d'acord amb l'informe psicopedagògic i social i el dictamen d'escolarització, elaborat pel personal docent d'orientació educativa dels EOSA, amb la conformitat de la família.

2. L'escolarització a l'etapa d'educació infantil s'ha de dur a terme a centres ordinaris i, només en casos molt excepcionals, degudament justificats pels EOSA i oïts els progenitors o tutors legals, els alumnes que presentin necessitats educatives especials poden acollir-se a altres modalitats d'escolarització a partir del segon cicle d'educació infantil.

3. Quan no existeixin places suficients a les unitats educatives especials a centres ordinaris (UEECO) o als centres d'educació especial sostinguts total o parcialment amb fons públics, si la UEECO o el CEE són l'única oferta específica a la seva zona d'escolarització, s'han d'admetre totes les sol·licituds en funció dels recursos disponibles. En el supòsit que no existeixin places, la Conselleria d'Educació i Universitats ha de garantir les mesures necessàries de suport al centre i l'atenció correcta de l'alumnat.

4. Per a les sol·licituds en centres que no siguin l'única oferta específica a la zona, a més d'aplicar els criteris previstos en aquest Decret, es podran establir altres criteris específics mitjançant la normativa que desenvolupi aquest Decret.

Disposició addicional primera Sobre mesures aplicables en els casos de falta de places escolars

Quan en una zona d'escolarització no hi hagi vacants suficients per atendre les sol·licituds d'admissió d'alumnes en etapes o nivells educatius obligatoris i s'acrediti que en tots els centres docents del nivell corresponent s'han esgotat les places escolars oferides, la Conselleria d'Educació i Universitats autoritzarà un increment en el nombre màxim d'alumnes per aula a tots els centres de la zona o un increment en el nombre d'unitats, dins els límits que marca l'ordenament jurídic vigent i de forma que es garanteixi l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb NESE.

En el supòsit que un alumne no tengui possibilitats d'ocupar una vacant a la zona d'escolarització que li correspon i atesa la impossibilitat d'augment en les ràtios o en el nombre d'unitats, es podran adjudicar places escolars a zones limítrofes. L'adjudicació duu implícita la garantia de tenir transport escolar o una compensació equivalent en l'ensenyament bàsic.

Disposició addicional segona Sobre mesures referides a reducció de ràtios

Les comissions d'escolarització poden elevar els seus acords a la Conselleria d'Educació i Universitats perquè autoritzi la disminució en el nombre d'alumnes per aula a centres concrets per ajustar l'oferta i la demanda de la zona, o a les unitats educatives especials a centres ordinaris (UEECO), en funció de la tipologia d'alumnes.

Així mateix, la Conselleria d'Educació i Universitats pot establir la reducció de ràtios en els centres d'atenció preferent i en altres centres en què la tipologia de l'alumnat ho aconselli.

Disposició addicional tercera Sobre les dades personals dels usuaris

Les dades de caràcter personal que aportin els interessats en el desenvolupament dels processos d'escolarització no se cediran a tercers, tret que hi hagi obligació legal o d'interès legítim d'acord amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) o amb autorització expressa de les persones interessades o els seus representants legals, en cas dels menors de catorze anys.

Les persones responsables de l'accés i del tractament de les dades esmentades quedaran subjectes al deure de sigil. El tractament de les dades ha de garantir la seguretat i la confidencialitat, tal com es determina a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. En qualsevol cas, la recollida, gestió o comunicació d'informació de les dades de caràcter personal queden subjectes al règim de tractament previst al Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril, relatiu a la protecció de les persones físiques quant al tractament i la lliure circulació de les dades personals.

Disposició addicional quarta Sobre l'ús del masculí i del femení

Quan s'usa l'expressió pare es refereix, indistintament, a pare o mare, de la mateixa manera que quan s'usa l'expressió fill, alumne o tutor s'utilitza com a genèric i es fa referència indistintament tant al masculí com al femení d'ambdues paraules.

Disposició transitòria única Reserva de places per a alumnes NESE

Fins que no s'hagi aprovat l'ordre de desplegament d'aquest Decret, els centres educatius han de reservar un nombre de places per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu. Al primer cicle d'educació infantil, el centre ha de reservar un mínim de 2 i un màxim de 4 places; al segon cicle d'educació infantil, un mínim de 4 i un màxim de 5 places del nombre total de cada grup, per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu, de les quals 1 o 2 poden ser ocupades per alumnes amb necessitats educatives especials. La reserva ha de ser com a mínim de 5 i com a màxim de 7 places a la resta de nivells educatius. No obstant això, les comissions d'escolarització poden proposar a la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives una reserva d'alumnat NESE superior entre els grups existents però, en qualsevol dels casos, la reserva ha de ser la mateixa per a tots els centres de la zona escolar.

Excepcionalment, i només quan el nombre total d'aquests alumnes en un centre superi els recursos humans de què està dotat per atendre'ls, la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives, per indicació de la Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, podrà reduir l'oferta de places reservades a aquests alumnes al centre per unitat escolar fins a un 20 % en totes o part de les seves unitats o grups, exceptuant els de primer cicle d'educació infantil, abans del procés d'escolarització ordinari de l'alumnat en centres públics i privats concertats. Aquest fet s'ha de comunicar abans de la publicació de l'oferta de places vacants.

Disposició derogatòria única Normes que es deroguen

Es deroga expressament el Decret 64/2019, de 2 d'agost, pel qual s'estableix el règim d'admissió d'alumnes als centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que substitueix el Decret 37/2008, així com també qualsevol altra norma d'igual o inferior rang en tot allò que s'oposi al contingut d'aquest Decret o el contradigui.

Disposició final primera Modificació del Decret 30/2023, de 22 de maig, pel qual es regula el transport escolar en els centres educatius públics i en els centres d'educació especial sostinguts amb fons públics de les Illes Balears

1. Es modifiquen els punts 1 i 2 de l'article 2 del Decret 30/2023, de 22 de maig, pel qual es regula el transport escolar en els centres educatius públics i en els centres d'educació especial sostinguts amb fons públics de les Illes Balears i s'afegeix el punt 4, amb la redacció següent:

1. Es reconeix el dret al servei de transport escolar a tot l'alumnat que cursa el segon cicle d'educació infantil, l'educació bàsica (educació primària, educació secundària obligatòria, cicles formatius de grau bàsic i educació especial) o el batxillerat en centres docents públics, o que cursen la modalitat d'educació especial bàsica i de transició a la vida adulta en centres concertats d'educació especial. La sol·licitud del servei de transport escolar per a alguna de les rutes establertes s'ha de formalitzar en el moment de la matrícula.

2. Té dret a l'ús del transport contractat per la Conselleria d'Educació i Universitats l'alumnat a què es refereix l'apartat anterior, que reuneixi algun dels requisits següents:

a) Per a l'alumnat recollit en l'apartat 1 d'aquest article, a excepció del de batxillerat, residir en una localitat o en una zona rural distinta d'on està ubicat el centre educatiu al qual assisteixin, perquè no disposen d'un centre docent públic on hagin pogut ser escolaritzats en la seva localitat o zona de residència, sempre que la distància del domicili fins al centre sigui superior a 3 quilòmetres.

b) Per a l'alumnat de batxillerat, residir en un municipi diferent d'on està ubicat el centre educatiu al qual assisteix perquè no disposa en el seu municipi d'un centre docent públic que imparteixi aquests estudis. No obstant això, el conseller d'Educació i Universitats, a proposta del secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu de la Conselleria d'Educació i Universitats, podrà autoritzar aquest servei a l'alumnat de batxillerat que resideixi en una localitat o en una zona rural distinta d'on està ubicat el centre educatiu al qual assisteix, perquè no disposa d'un centre docent públic on hagi pogut ser escolaritzat, quan concorrin dificultats específiques justificades, tals com llunyania dels espais poblacionals, o altres circumstàncies d'interès públic.

c) Per a l'alumnat amb necessitats educatives especials, quan s'hagi d'escolaritzar de manera excepcional en un centre d'educació especial concertat, perquè no hi ha places sostingudes amb fons públics disponibles en la localitat de residència que puguin atendre'l satisfactòriament.

d) Quan el conseller d'Educació i Universitats, a proposta del secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu de la Conselleria d'Educació i Universitats, ho autoritzi per necessitats d'escolarització, per raons d'exclusió social, per necessitats derivades d'una discapacitat que dificultin el desplaçament al centre dels alumnes amb necessitats educatives especials, per dificultats o necessitats específiques justificades, o per raons de seguretat vial o perillositat en l'accés dels alumnes als seus centres educatius. En aquests casos la distància mínima podrà ser inferior a la prevista a l'apartat a) d'aquest article.

4. No tendrà dret al servei de transport escolar l'alumnat escolaritzat voluntàriament en un centre distint del que li correspon per la seva residència habitual, així com el que utilitzi el domicili laboral del pare, mare o tutor a efectes d'obtenir una plaça escolar.

2. Els apartats de l'1 al 3 de l'article 3 del Decret 30/2023 esmentat es modifiquen de la manera següent:

1. L'alumnat de centres públics no universitaris de nivells educatius postobligatoris diferents dels esmentats a l'article anterior pot ocupar, excepcionalment i sense cap cost, places vacants en alguna de les rutes contractades per a l'alumnat amb dret al transport escolar, sense que suposi la modificació de les rutes ni de l'horari del transport contractat. No obstant això, quan es produeixi en qualsevol moment la incorporació d'alumnat amb dret al servei de transport escolar i no hi hagi places vacants, es produirà la baixa d'igual nombre d'alumnes autoritzats d'acord amb aquest apartat.

2. El conseller d'Educació i Universitats ha d'establir, mitjançant una ordre, les condicions i els criteris de preferència dels alumnes de nivells educatius postobligatoris esmentats a l'apartat anterior per accedir al servei.

3. En els casos en què hi hagi necessitat de transport escolar d'alumnat de nivells educatius postobligatoris sense dret a transport escolar i es pugui justificar un interès públic subjacent, ja sigui per l'absència de línies regulars o perquè aquestes línies regulars tenen horaris incompatibles amb els horaris del centre escolar o per qualsevol altra circumstància autoritzada per l'Administració educativa, es poden formalitzar convenis amb els consells insulars, ajuntaments, mancomunitats de municipis i entitats sense fi de lucre, amb la finalitat d'ampliar places per a aquest alumnat o mitjançant altres fórmules en el marc de la normativa vigent, amb el pagament previ per part de les famílies, si s'escau, per facilitar el transport d'aquest alumnat.

3. S'afegeix un segon punt a la disposició transitòria única (Règim transitori per al transport escolar per a determinats beneficiaris) del Decret 30/2023 esmentat:

Disposició transitòria única Règim transitori per al transport escolar per a determinats beneficiaris

1. Mentre sigui vigent el contracte de servei de transport actual o una pròrroga d'aquest, d'acord amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, els beneficiaris assenyalats a l'article 2.1 d'aquest Decret que cursen el segon cicle d'educació infantil o els cicles formatius de grau bàsic quedaran sotmesos als criteris assenyalats a l'article 3.1 per a l'ús del transport escolar.

2. El dret al servei de transport escolar de l'alumnat de batxillerat que recull l'article 2.1 d'aquest Decret serà d'aplicació a partir del curs 2024-2025.

4. Es modifica la disposició addicional segona del Decret 30/2023, sobre protocols, acords i convenis de transport, amb la redacció següent:

La Conselleria d'Educació i Universitats podrà formalitzar protocols, acords i convenis amb altres administracions públiques, associacions de famílies d'alumnes, entitats sense fi de lucre, centres privats concertats, o altres entitats, així com convocar els ajuts que siguin necessaris, per facilitar el transport per raons d'escolarització de l'alumnat que ho requereixi en aquells supòsits no recollits en l'articulat d'aquest Decret.

Disposició final segona Modificació del Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020 de 31 de juliol

S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional vuitena, al Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil, aprovat pel Decret 23/2020, de 31 de juliol, amb la redacció següent:

Disposició addicional vuitena Creació i/o ampliació d'unitats de primer cicle d'educació infantil en centres autoritzats

En els centres educatius autoritzats per impartir els ensenyaments de segon cicle d'educació infantil i, si s'escau, nivells superiors, que vulguin crear unitats de primer cicle d'educació infantil, l'Administració educativa, a l'efecte d'atorgar l'autorització corresponent, farà el seguiment del compliment dels requisits mínims establerts en aquest Decret, únicament a les unitats d'aquest cicle.

En els centres educatius autoritzats per impartir els ensenyaments de primer cicle d'educació infantil i, si s'escau, nivells superiors, que vulguin ampliar unitats de primer cicle d'educació infantil, l'Administració educativa, a l'efecte d'atorgar l'autorització corresponent, farà el seguiment del compliment dels requisits mínims establerts en aquest Decret únicament a les unitats a ampliar.

Si la proposta d'actuació implica l'ocupació d'espais o part d'espais del centre prèviament autoritzats per dur-hi a terme altres ensenyaments, s'ha de revisar el compliment dels requisits dels espais dels ensenyaments afectats.

Disposició final tercera Sobre el desplegament normatiu

S'autoritza el conseller d'Educació i Universitats perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament d'aquest Decret.

Disposició final quarta Sobre l'entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 27 de setembre de 2024

	La presidenta
El conseller d'Educació i Universitats	Margarita Prohens Rigo
Antoni Vera Alemany

ANNEX 1 ​​​​​​​Barem de puntuació dels criteris dels processos d'adscripció i admissió a l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i educació especial

Primer Criteris prioritaris

1. Germans matriculats al centre o centre adscrit (màxim12 punts)

a) Al mateix centre educatiu:

• Primer germà matriculat al centre: 8 punts
• Per cada un dels germans següents: 4 punts

b) Al centre educatiu adscrit:

• Primer germà matriculat al centre adscrit: 3,5 punts
• Per cada un dels germans següents al centre adscrit: 2 punts

En aquests casos es dona el mateix tractament als alumnes que es troben en situació d'acolliment familiar, de preadopció o d'adopció i de guarda familiar. També reben el mateix tractament els alumnes que es troben en règim d'acolliment residencial.

Aquest apartat inclou germans des del 1r cicle d'Educació Infantil fins al Batxillerat. També inclou germans matriculats a aules substitutòries de centre especial (ASCE) que es troben físicament en un centre ordinari i germans que cursen un cicle formatiu de grau bàsic (CFGB), tant en el mateix centre educatiu com en el centre adscrit.

En el cas de sol·licitants que són germans d'alumnes escolaritzats en la modalitat combinada entre dos centres, en aquest apartat es consideren ambdós centres.

2. Ubicació del domicili familiar o del lloc de treball del pare, de la mare, d'Algun tutor legal o de l'alumne, si té l'edat legal de treballar (Màxim 5,5 punts)

D'acord amb el que estableixen els articles 40 i 154 del Codi Civil i altres normes complementàries, llevat de la pèrdua de la pàtria potestat per part dels pares degudament documentada, el domicili dels fills menors i no emancipats, necessàriament i per imperatiu legal és:

• El de qualsevol dels pares que tengui la pàtria potestat, en el qual l'alumne estigui empadronat.
• El del pare o la mare a qui el jutge hagi atribuït la custòdia exclusiva o compartida, en cas de separació, divorci o nul·litat matrimonial, en el qual l'alumne estigui empadronat.
• El del representant que legalment tengui la pàtria potestat, en el qual l'alumne estigui empadronat.

No s'admetrà com a domicili de l'alumne a efectes d'escolarització, el de parents o familiars que no pertanyin a la unitat familiar. Tampoc no es pot optar a la puntuació per domicili de la unitat familiar si es comprova que el menor està empadronat en algun dels domicilis anteriors. En cas de discrepància entre l'antiguitat de l'empadronament del menor i dels progenitors, a efectes de puntuació es tindrà en compte l'empadronament més recent fins al darrer dia de presentació de sol·licituds.

No s'admetrà el domicili del lloc de treball de les persones que es trobin en situació d'excedència voluntària ni el lloc d'origen, en cas d'estar en situació de serveis especials o assimilat, excepte en el cas de persones que es trobin en excedència per cura de familiars.

2.1. Dins la zona d'influència del centre sol·licitat (màxim: 5,5 punts)

a) Domicili familiar o, alternativament, lloc de treball del pare, de la mare, d'algun tutor legal o de l'alumne, si té l'edat legal de treballar, dins la zona d'influència del centre sol·licitat: 2 punts.

b) Per un any complet de residència continuada i ininterrompuda, o de treball continuat i ininterromput, dins la zona d'influència del centre sol·licitat: 2 punts.

c) Per dos anys o més de residència continuada i ininterrompuda, o de treball continuat i ininterromput, dins la zona d'influència del centre sol·licitat: 1,5 punts.

En aquests casos es dona el mateix tractament als alumnes que es troben en situació d'acolliment familiar, de preadopció o d'adopció i de guarda familiar. També reben el mateix tractament els alumnes que es troben en règim d'acolliment residencial i, en aquest cas, tindran la puntuació màxima.

Si hi ha un canvi de domicili o un canvi de lloc de treball dins la mateixa zona escolar, es respectarà l'antiguitat en el domicili o en el lloc de feina anterior.

Els subapartats a), b) i c) són acumulables. D'altra banda, s'ha d'escollir si es vol rebre puntuació pel domicili o pel lloc de treball.

2.2. Dins una zona limítrofa al centre sol·licitat (màxim: 2,75 punts)

a) Domicili familiar o, alternativament, lloc de feina del pare, de la mare, de qualque tutor legal o del mateix alumne, si aquest té l'edat legal de treballar, dins una zona limítrofa al centre sol·licitat: 1 punt.

b) Per un any complet de residència continuada i ininterrompuda, o de treball continuat i ininterromput, dins una zona limítrofa al centre sol·licitat: 1 punt.

c) Per dos anys o més de residència continuada i ininterrompuda, o de treball continuat i ininterromput, dins la zona limítrofa del centre sol·licitat: 0,75 punts.

En aquests casos es dona el mateix tractament als alumnes que es troben en situació d'acolliment familiar, de preadopció o d'adopció i de guarda familiar. També reben el mateix tractament els alumnes que es troben en règim d'acolliment residencial i, en aquest cas, tindran la puntuació màxima.

Els subapartats a), b) i c) són acumulables. D'altra banda, s'ha d'escollir si es vol rebre puntuació pel domicili familiar o pel lloc de treball.

Les puntuacions corresponents a l'apartat 2.1 i l'apartat 2.2 no es poden sumar.

Si hi ha un canvi de domicili familiar o un canvi de lloc de treball dins la mateixa zona escolar, es respectarà l'antiguitat del domicili anterior o del lloc de treball anterior.

3. Renda per càpita de la unitat familiar corresponent Al darrer exercici fiscal tramitat (MÀXIM 3 PUNTS)

a) Renda familiar igual o inferior al salari mínim interprofessional: 3 punts.

b) Renda familiar superior al salari mínim interprofessional i inferior o igual al doble del salari mínim interprofessional: 2 punt.

c) Renda familiar superior al doble del salari mínim interprofessional i inferior o igual al triple del salari mínim interprofessional: 1 punts.

d) Renda superior al triple del salari mínim interprofessional: 0 punts.

Segon Criteris complementaris

4. Pares, mares o tutors legals que treballen al centre (MÀXIM 2,5 PUNTS)

a) Al mateix centre educatiu:

• Si el pare, la mare o el tutor legal fa feina al centre: 2 punts.
• Si el pare i la mare, o ambdós tutors legals, fan feina al centre: 2,5 punts.

b) Al centre educatiu adscrit:

• Si el pare, la mare o el tutor legal fa feina al centre adscrit: 1 punt.
• Si el pare i la mare, o ambdós tutors legals, fan feina al centre adscrit: 1,25 punts.

El pare/mare o tutor/s legals o qui exercici la guarda i custòdia del menor que es troba en situació d'excedència només pot fer valer la seva condició de personal que fa feina al centre quan acrediti que ha d'incorporar-s'hi a l'inici del curs escolar a què es refereix el procés d'admissió i ha d'aportar la documentació que acrediti aquesta circumstància o, en el seu defecte, aportar declaració jurada.

5. Pertinença a família nombrosa (MÀXIM 2 PUNTS)

a) Família nombrosa especial: 2 punts.

b) Família nombrosa general: 1 punt.

c) Família monoparental especial: amb dos o més fills, o bé amb un fill amb discapacitat reconeguda del 33 % o superior (en virtut dels articles 6 i 7.7 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies): 1 punt.

6. Alumnat nascut de part múltiple (1 punt)

Germans de part múltiple que sol·liciten plaça al mateix centre, curs i nivell educatiu.

7. Família monoparental (1 punt)

D'acord amb l'article 7.1 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, són famílies monoparentals les que estan formades per un o més fills que compleixen els requisits prevists en l'article 7.3 d'aquesta Llei i que depenen econòmicament d'una sola persona progenitora, tutora legal, acollidora o adoptant amb qui conviuen.

Aquest criteri també pot aplicar-se en els casos següents:

a. La família en la qual la persona progenitora amb fills a càrrec conviu al mateix temps amb una altra persona o persones amb qui no té cap relació matrimonial o unió estable de parella, d'acord amb la legislació civil.

b. La família en la qual la persona progenitora que té la guarda dels fills no percep cap pensió per aliments d'aquests fills establerta judicialment, ha interposat la denúncia o reclamació civil o penal corresponent, i acredita que la denúncia ha estat admesa a tràmit i que s'ha iniciat una execució per a les reclamacions.

c. La família en la qual la persona progenitora amb fills a càrrec ha patit abandonament per part de l'altra persona progenitora o convivent.

8. Acolliment de l'alumne (1 punt)

L'alumne (sol·licitant) es troba en situació d'acolliment familiar o residencial.

9. Condició de discapacitat en l'alumne o en el pare, la mare, algun tutor legal o algun germà (màxim 4 punts)

a. Discapacitat en l'alumne: 2 punts.

b. Discapacitat en el pare, la mare, algun tutor legal o algun dels germans: 2 punts.

10. Condició de víctima de violència de gènere o de terrorisme (màxim 2 PUNTS)

Aquest apartat inclou:

a. Famílies en les quals la dona o els fills a càrrec han patit violència de gènere. D'acord amb l'article 8.1 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, així com els articles 104.3.d) i 121 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, s'entén com a aplicable aquest criteri quan alguna d'aquestes situacions es donen en algun dels membres del nucli familiar encara que no sigui el menor per a qui se sol·licita l'escolarització: 2 punts.

b. Víctima de terrorisme. Es refereix a les víctimes i les seves famílies o a les persones que hagin patit danys com a conseqüència de l'acció terrorista: 2 punts.

11. Alumnes esportistes d'alt nivell (1 punt)

L'alumne, sol·licitant de la plaça, ha de tenir reconeguda la condició d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment, segons l'article 2.3 del Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, o la condició d'esportista d'alt nivell, segons el Decret 91/2015, de 13 de novembre.

12. Alumnes amb una malaltia crònica (1 PUNT)

Per valorar la malaltia crònica, la Conselleria d'Educació i Universitats, a través dels centres docents que realitzen el barem, ha de prendre en consideració algun dels dos criteris:

a) Que la malaltia crònica de l'alumne consti en la llista de malalties cròniques en pediatria.

Llista de malalties cròniques en pediatria:

• Errors congènits del metabolisme: fenilcetonúria, deficiència d'acil-CoA-deshidrogenasa de cadena mitjana (MCAD), deficiència de 3-hidroaxil-CoA-deshidrogenasa de cadena llarga (LCHAD), acidèmia glutàrica de tipus I (GA-I).
• Reumàtiques: artritis reumàtica juvenil, lupus eritematós sistèmic (LES).
• Digestives: malaltia inflamatòria intestinal (Crohn, colitis ulcerosa), pancreatitis.
• Respiratòries: fibrosi quística.
• Cardiovasculars: cardiopaties congènites que precisen intervenció quirúrgica, tractament farmacològic i/o amb risc de mort sobtada.
• Oncològiques.
• Nefrològiques: insuficiència renal crònica, trasplantat renal, síndrome nefròtica.
• Endocrines: hipotiroïdisme congènit, hiperplàsia adrenogenital congènita, diabetis mellitus.
• Neurològiques: epilèpsia.
• Hematològiques: hemofília, anèmia de cèl·lules falciformes.
• Espina bífida.
• Fissura labiopalatina.
• Immunodeficiències.
• Al·lèrgia alimentària, al làtex i/o als himenòpters amb risc alt d'anafilaxi.

b) Que l'alumne tengui una malaltia crònica greu o una malaltia rara que requereixi una intervenció sanitària immediata específica.

13. Mobilitat forçosa de la unitat familiar (1 PUNT)

Escolarització motivada pel trasllat de la unitat familiar degut a la mobilitat forçosa del pare, mare o tutor legal per motius laborals o de salut.

14. Famílies en risc social (2 PUNTS)

Aquest apartat inclou:

a. Famílies amb menors d'edat que han estat objecte de declaració de risc per part de l'Administració competent en matèria de protecció de menors (ajuntaments i consells insulars, o organisme autonòmic competent).

b. Famílies en què es produeixi un retorn posterior de mesures administratives de protecció (consells insulars o organisme autonòmic competent).

c. Famílies en les quals hi ha menors sobre els quals s'han adoptat mesures de justícia juvenil (Direcció General d'Infància, Joventut, Famílies, Igualtat i Diversitat o organisme autonòmic competent).

15. Famílies amb persones en situació de dependència o amb persones amb discapacitat, distintes DE l'alumne, el pare, la mare, o algun tutor legal, o algun germà (un punt per a cada persona, màxim 2 punts).

Aquest apartat inclou:

a. Les famílies en les quals viuen persones que tenen reconeguda la situació de dependència en grau II i grau III, d'acord amb la normativa vigent.

b. Les famílies amb persones amb discapacitat a càrrec en les quals hi viu algun descendent, ascendent o parent en línia directa o de consanguinitat fins al segon grau que acredita un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

c. Les famílies en les quals viuen infants en acolliment o preadopció que acrediten dependència o discapacitat en les mateixes condicions anteriors.

16. Famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial (2 PUNTS)

S'entén per famílies en situació d'especial vulnerabilitat econòmica, les famílies beneficiàries de la renda social garantida, del complement de rendes de les Illes Balears a les pensions no contributives (PNC), la renda d'emancipació de joves, prestacions econòmiques de dret de concurrència, prestacions econòmiques d'urgència social, o de l'ingrés mínim vital, o les que tenen el subsidi de desocupació com únic ingrés.

17. Altres circumstàncies (criteris de centre) (1 PUNT)

Altres circumstàncies rellevants apreciades justificadament pel consell escolar als centres públics i pel titular als centres privats concertats, oït el consell escolar, d'acord amb els criteris objectius establerts en aquest apartat, que els centres han de fer públics abans de l'inici del procés i que s'han de publicar en les convocatòries anuals corresponents.

Aquestes circumstàncies poden ser les següents:

• Alumnat amb necessitats educatives especials motrius que opti a ocupar una plaça en algun dels centres especialment dotats i adaptats per atendre les necessitats educatives especials associades a aquestes tipologies.
• Per al primer curs del segon cicle d'educació infantil, haver estat escolaritzat en una escoleta de titularitat pública (EI) o en una escoleta de primer cicle d'educació infantil privada autoritzada (CEI).
• Fill/a d'antic alumne del centre en què va cursar ensenyaments reglats.
• Per al primer cicle d'educació infantil, que els dos progenitors treballin.

Han de ser elegides pel consell escolar, en el cas dels centres públics, i pel titular, en els centres privats concertats, oït el consell escolar. Els centres han d'haver mantingut aquesta reunió abans de la data d'inici de la sol·licitud de reserva de plaça. Els centres poden triar les circumstàncies que considerin pertinents i valorar-les segons el seu criteri, i donar fins a un punt a una o dues circumstàncies.

Tots els centres han de comunicar a la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives el resultat de l'elecció d'aquestes circumstàncies i el criteri de repartiment del punt abans de l'inici dels processos d'escolarització.

Abans de l'inici del procés d'admissió, la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives farà públics en el seu lloc web els criteris específics de tots els centres educatius sostinguts amb fons públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears en relació als aspectes anteriors.

 

ANNEX 2 ​​​​​​​Criteris de desempat

Si hi ha empat, s'ha de dirimir a partir de la major puntuació obtinguda en els criteris 1 a 10, tot comparant-los un a un i en l'ordre que figuren a l'annex 1 d'aquest Decret. En el cas del criteri 1, es prioritzarà que l'alumne tengui germans al mateix centre per davant del fet de tenir-los al centre adscrit. En el cas del criteri 2, es prioritzarà el domicili familiar per davant del lloc de feina del pare, mare o tutors legals. En el cas del criteri 4, es prioritzarà que l'alumne tengui el pare, mare o tutor legal que treballi al mateix centre educatiu per davant del fet que treballi al centre adscrit. En el cas del criteri 10, es prioritzarà la condició de víctima de violència de gènere per davant de la condició de víctima de terrorisme.

Si l'empat es produeix per accedir als estudis de batxillerat i es manté després d'aplicar els criteris anteriors, s'ha de dirimir atenent l'expedient acadèmic de l'alumne. S'ha de calcular la mitjana aritmètica de les matèries que figurin en l'expedient acadèmic de 3r i 4t de l'ESO i s'han de tenir en compte els aspectes següents:

— La translació de les qualificacions numèriques s'ha de fer amb dos decimals per arrodoniment, a la centèsima més pròxima o, en cas d'equidistància, a la superior.

— En les qualificacions en què no consti la nota numèrica, les equivalències seran les següents: insuficient, 3; suficient, 5; bé, 6; notable, 7'5, i excel·lent, 9.

— Les matèries amb convalidacions (C) o exempcions (X) no s'han de tenir en compte per calcular la nota mitjana.

Si persisteix l'empat, per dirimir aquesta situació s'ha d'efectuar un sorteig públic a la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives, presidit per la directora general de Planificació i Gestió Educatives o la persona en qui delegui, després del termini de presentació de les sol·licituds, d'acord amb el procediment que s'estableixi en la resolució anual.

 

ANNEX 3 Barem complementari de puntuació per a l'admissió als centres d'educació especial (CEE) per a les etapes d'educació especial infantil i d'educació especial bàsica

Per sol·licitar plaça en un centre d'educació especial s'ha d'aplicar el barem següent:

Requisit	Puntuació
Discapacitat intel·lectual greu o trastorn de l'espectre autista (grau 3)	19
Discapacitat intel·lectual moderada o trastorn de l'espectre autista (grau 2)	15
Discapacitat intel·lectual lleu	2
Escolarització completa	4
Escolarització combinada	2
Repetició en etapes anteriors	1

En el cas de l'educació especial, si es produeix un empat, aquest s'ha de dirimir segons la major puntuació obtinguda en aquests criteris tot comparant-los un a un i en l'ordre que consten en aquesta taula. Si després de comparar-los encara persistís l'empat, es dirimirà atenent l'ordre dels criteris de desempat que figuren en l'annex 2 d'aquest Decret.