BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

La pesca amb arts d'encerclament és una modalitat de pesca professional dirigida a la captura de petites espècies pelàgiques, l'activitat de la qual, a les Illes Balears, està restringida a l'illa de Mallorca. No obstant això, es tracta d'una flota estratègica, l'única proveïdora de peix blau de proximitat a l'arxipèlag, en particular sardina (Sardina pilchardus) i aladroc (Engraulis encrasicolus).

El Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers a la Mar Mediterrània i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94, regula les característiques tècniques de les arts d'encerclament i les condicions en què s'ha de fer aquesta activitat pesquera.

Alhora, el Reglament (UE) núm. 2019/1241 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny del 2019, sobre la conservació dels recursos pesquers i la protecció dels ecosistemes marins amb mesures tècniques, i pel qual es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 2019/2006 i (CE) núm. 1224/2009 del Consell i els Reglaments (UE) núm. 1380/2013, (UE) 2016/1139, (UE) 2018/973, (UE) 2019/472 i (UE) 2019/1022 del Parlament Europeu i del Consell, i pel qual es deroguen els Reglaments (CE) núm. 894/97, (CE) 850/98, (CE) 2549/2000, (CE) 254/2002, (CE) 812/2004 i (CE) 2187/2005 del Consell, estableix algunes definicions generals, així com algunes característiques tècniques mínimes a la part B i C del seu annex IX respecte a les xarxes d'encerclament a la mar Mediterrània.

II

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 24 de juliol de 2023, va publicar l'Ordre APA /852/2023, per la qual s'estableix un pla de gestió per a la pesca amb arts d'encerclament al subcalador Mediterrani, la qual, tot i tenir aspectes positius, no s'adapta a les característiques de la flota balear. Per això, es pretén fer una regulació específica adaptada a les condicions d'aquesta flota.

En concret, les poques embarcacions que practiquen aquesta pesca a les Illes Balears, són de dimensions molt reduïdes respecte de les habituals a la resta de flota mediterrània espanyola, per la qual cosa no poden portar arts ni aparells de les dimensions previstes a la normativa estatal ni feinejar a grans fondàries. Tot i que el nombre d'espècies que poden ser capturades amb l'art d'encerclament és relativament elevat, ja s'ha dit que les espècies objectiu fonamentals d'aquesta pesqueria són la sardina i l'aladroc, i la regulació dels principis generals de la pesca d'encerclament a les aigües interiors de les Illes Balears contribuirà al manteniment de la presència al mercat de sardina i aladroc d'origen local.

Les poblacions de petits pelàgics de la GSA5 (les Illes Balears) mai no han tingut el seguiment científic que mereixien, per la qual cosa a penes hi ha informació sobre l'estat dels estocs. No obstant això, les dades dels desembarcaments indiquen que la pesqueria d'encerclament a Balears és molt irregular, amb grans fluctuacions en les captures i amb diferències, d'un any per altre, de fins un ordre de magnitud en el cas de la sardina. Així, sembla que convindria que la captura dels petits pelàgics tingués lloc, amb els límits i la flexibilitat necessàries, en els moments i a les zones on aquests en concentren les moles: el sud de Mallorca i el canal de Menorca i, en menor mesura, la costa nord de Mallorca.

Un altre aspecte a tenir en consideració és l'abundància, a la plataforma costanera de les Illes Balears, d'hàbitats protegits pel Reglament (CE) núm. 1967/2006, la progressiva aplicació del qual ha limitat l'espai on la flota d'encerclament balear pot desenvolupar la seva activitat. Així, és necessari donar protecció i seguretat jurídica a la flota d'encerclament, perquè la seva activitat no es incompatible amb les àrees protegides, atès que és un mètode de pesca molt selectiu dirigit a especies pelàgiques i que no afecta al fons perquè no hi arriba i al propi pescador no l'interessa per evitar enganxaments i ruptures a la xarxa.

III

Pel que fa al àmbit competencial, l'article 30.22 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors. En l'ús d'aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que al Títol III regula la pesca professional. En concret, l'article 23.1 indica que el Govern de les Illes Balears ha de regular els principis generals de la pesca d'encerclament a les aigües interiors del litoral de les Illes Balears.

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en la redacció que en fa la Llei 1/2007, de 28 de febrer, estableix la pesca com a competència pròpia dels consells insulars en l'article 70.12, i alhora, en l'article 58.3, permet que el Govern de les Illes Balears estableixi els principis generals sobre les competències pròpies dels consells insulars, sempre que els en garanteixi la potestat reglamentària. Aquest Decret es dicta parcialment a l'empara d'aquest darrer article i d'acord amb l'article 23 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, que estableix que l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de regular els principis generals per a la pràctica de la pesca d'encerclament a les aigües interiors del litoral de les Illes Balears.

Així mateix, la regulació d'aquesta matèria troba també fonament en els articles 72 i 84.2 de l'Estatut d'autonomia, mitjançant la previsió de normes complementàries o connexes, als efectes de coordinar l'activitat que exerceixen els consells insulars en les competències que tenen atribuïdes com a pròpies i possibilitar prima facie l'execució correcta i mínima de la competència en aquesta matèria, d'acord amb l'interès general i per garantir la unitat i la plenitud de l'ordenament jurídic autonòmic i evitar l'existència de llacunes legals. Aquestes disposicions, per tant, poden ser desplaçades, en cada illa, per la normativa que els consells insulars dictin en execució de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears. La disposició final primera estableix la distribució del contingut dispositiu del Decret entre els principis generals i les normes connexes.

D'acord amb l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma és l'instrument més indicat per als interessos que es persegueixen, essent el principal l'ordenació de l'activitat de la flota d'encerclament a les aigües interiors de les Illes Balears, per tal de mantenir les principals espècies objectiu en uns nivells biològics sostenibles, a més de complir els principals objectius de la Política Pesquera Comuna; de proporcionalitat, ja que conté la regulació imprescindible per atendre les necessitats que es pretenen cobrir; de seguretat jurídica, atès que es tracta d'una norma que s'insereix amb caràcter estable al marc normatiu autonòmic i és coherent amb l'ordenament jurídic de la Unió Europea, assegurant-ne la correcta incardinació i coherència amb la resta de la regulació existent en la matèria; de transparència, en relació amb el qual s'ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d'elaboració de la norma, i, finalment, d'eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries o accessòries.

Finalment, el Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, estableix les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en l'article 2.10 b disposa que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural és l'òrgan que exerceix, entre d'altres, la competència en matèria de recursos marins i de pesca marítima en aigües interiors de les Illes Balears.

Durant el tràmit d'elaboració d'aquesta norma s'han consultat les entitats representatives del sector afectat,  el Consell Pesquer de les Illes Balears i, mitjançant la Secretaria General de Pesca del Ministeri d'Agricultura i Pesca i Alimentació, s'ha complert el tràmit de comunicació a la Comissió Europea previst als apartats 2 i 7 de l'article 19 del Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006.

Per tot això, a proposta del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 31 de maig de 2024,​​​​​​​

DECRET

Article 1 Objecte i delimitació

Aquest Decret es dicta en desplegament del títol III de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, amb l'objecte d'establir:

a. Els principis generals per regular la pesca d'encerclament fixant un marc jurídic bàsic aplicable a l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b. Les normes connexes relatives a l'activitat que exerceixen els consells insulars quant a la fixació de les espècies, les quotes de captura i els ormeigs o mètodes de pesca.

c. L'àmbit d'aplicació d'aquest decret, que són les aigües interiors de les Illes Balears.

Article 2 Esforç pesquer

1. El nombre màxim d'embarcacions autoritzades a exercir la pesca d'encerclament a les aigües interiors de les Illes Balears serà de 10. A més, la suma dels tonatges i de les potències d'aquestes no podrà superar, respectivament, la quantitat de 300 GT i de 2.500 kW.

​​​​​​​2. Les embarcacions autoritzades hauran d'acomplir els requisits següents:

a. No superar els 20 m d'eslora

b. Tenir un arqueig inferior o igual a 30 GT

c. Tenir una potència inferior o igual a 250,0 kW

d. Tenir port base a les Illes Balears

3. La pesca d'encerclament es podrà exercir durant cinc dies a la setmana, havent-se de dur a terme, com a mínim, un descans setmanal de 48 hores continuades.

4. Les dimensions màximes de l'art serà de 350 m de llargària, amb els punys inclosos, i 80 m de caiguda.

5.  L'obertura de la malla de les arts d'encerclament no serà inferior a 14 mil·límetres ni superior a 24 mil·límetres. D'aquesta obligació resten exclosos els punys i la part de la xarxa collindant amb la ralinga inferior, on es troba el malló de reforç i la cadeneta de plom, sempre que l'alçada de la suma d'aquestes últimes malles no superi els dos metres d'alçada.

Article 3 Distàncies i fons mínims

Queda prohibit l'ús de xarxes d'encerclament en fons inferiors a 35 metres, excepte en els casos de plans de gestió específics; a menys de 450 metres de distància a la costa, la prohibició s'amplia a fons inferiors a 50 metres.

Independentment de l'obligació recollida al paràgraf anterior, queda prohibit l'ús de xarxes d'encerclament a una profunditat inferior al 70 per cent de l'alçada de caiguda de la xarxa.

Article 4 Zones prohibides

La pesca d'encerclament només es pot practicar a les aigües interiors de l'illa de Mallorca, restant prohibida a les aigües interiors de les illes Pitiüses i de l'illa de Menorca.

Article 5 Nombre màxim de bots auxiliars i condicions d'il·luminació

1. Cap embarcació d'encerclament no podrà utilitzar més d'un bot auxiliar.

2. Queda prohibida la utilització i la tinença a bord de focus submarins, inclosa la d'aquells la freqüència d'il·luminació dels quals sigui de caràcter intermitent.

3. Sense perjudici de l'anterior, a fi d'impedir que surti el peix de la xarxa en el moment de la hissada d'aquesta, només es permetrà una llum entre el vaixell nodrissa i el bot auxiliar amb una potència no superior a 200 watts i amb caràcter intermitent.

4. La llum permesa a l'apartat anterior serà tipus «LED» (díodes emissors de llum).

5. A bord només es permeten els equipaments estrictament necessaris per a la seguretat de la tripulació i la realització de les maniobres a bord, prohibint-se tant l'ús i la instal·lació de focus a coberta i a la superestructura dels vaixells que puguin servir per la captació de moles de peix, com l'ús de bombetes o làmpades incandescents tradicionals, havent d'utilitzar sistemes d'il·luminació de baix consum, com les bombetes o làmpades de tipus «LED» (díodes emissors de llum) o altres de similars, la intensitat de llum de les quals, en total, mai no podrà superar els 2.000 watts LED.

Article 6 Espècies autoritzades i talles mínimes

1. A l'efecte de l'aplicació d'aquest decret, les espècies objectiu prioritàries de la pesca d'encerclament són la sardina (Sardina pilchardus) i l'aladroc (Engraulis encrasicolus).  Les poblacions d'aquestes espècies es considera que es troben dins uns límits biològics segurs i, per tant, susceptibles de ser capturades i explotades de manera sostenible, quan el quocient F (mortalitat per pesca)/Fmsy (mortalitat per pesca que produeix el rendiment màxim sostenible) no superi el valor d'1.

​​​​​​​2. Els objectius esmentats a l'apartat anterior s'assoliran:

a) Contrarestant o prevenint la sobrepesca, assegurant el rendiment socioeconòmic a llarg termini i mantenint la mida de les poblacions dins de nivells biològicament sostenibles.

b) Establint mesures per ajustar gradualment les taxes d'explotació i la capacitat pesquera a nivells sostenibles.

c) Aplicant, si s'escau, un enfocament precautori en la gestió de les pesqueries.

3. També es poden capturar amb arts d'encerclament les espècies següents:

a) Agulla (Belone belone).

b) Alatxa (Sardinella aurita).

c) Tallahams (Pomatomus saltatrix).

d) Bacoreta (Euthynnus alletteratus).

e) Boga (Boops boops).

f) Bonítol (Sarda sarda).

g) Pagell (Pagellus erythrinus).

h) Agulla tonyinera (Scomberesox saurus)

i) Bis (Scomber spp).

j) Càntera (Spondyliosoma cantharus).

k) Castanyola (Brama brama).

l) Sorells (Trachurus spp i Caranx spp).

m) Llisses (família Mugilidae).

n) Melva (Auxis rochei).

ñ) Palomina (Lichia amia).

o) Saupa (Sarpa salpa).

p) Sarg (Diplodus sargus).

4. Només entre els dies 15 de juliol i 15 de novembre de cada any, ambdós inclosos, es poden capturar, a més de les esmentades, les espècies següents:

a) Calamar (Loligo vulgaris).

b) Palomina blanca (Trachynotus ovatus).

c) Cirviola (Seriola dumerili), sempre d'una talla major de 30 cm.

5. Entre l'1 de novembre i el 30 d'abril de cada any, ambdós inclosos, es pot capturar gerret (Spicara smaris).

6. Independentment de les espècies esmentades, es podrà capturar-se durant tot l'any qualsevol altra espècie, sempre que la seva captura no estigui sotmesa a un règim especial de protecció o regulació per una altra normativa vigent, per exemple amb establiment de quota i distribució d'aquesta. Aquestes altres espècies no indicades als apartats 1, 3, 4 i 5 no podran superar un percentatge del 10% del total del pes de totes les captures existents a bord en el moment del desembarcament.

7. S'han de respectar les talles mínimes de les diferents espècies que figuren a l'annex IX del Reglament (UE) núm. 2019/1241 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, excepte per als desembarcaments de sardina, la talla mínima de la qual es fixa en 12 cm i es permet, dins dels límits establerts a l'article 7, un 20% d'exemplars d'11 centímetres en cada desembarcament.

Article 7 Límits de captura i descàrregues

1. Les embarcacions de la modalitat d'encerclament autoritzades per a la pesca a les aigües interiors de les Illes Balears s'atendran, en el pes de les captures i desembarcaments, als límits màxims previstos per a les aigües exteriors de la GSA 5 i que són de 8.000 kg setmanals/vaixell per a l'aladroc (Engraulis encrasicolus) i de 4.000 kg diaris/vaixell per a la sardina (Sardina pilchardus).

2. Les embarcacions de la modalitat d'encerclament autoritzades per a la pesca a les aigües interiors de les Illes Balears poden efectuar un màxim de dos desembarcaments diaris, sense superar en cap cas, entre els dos, els límits establerts. A aquests efectes, es considerarà un dia al període de 24 hores consecutiu a la primera sortida de port, tenint en compte que, tal com estableix l'article 2.3 d'aquest Decret, el període autoritzat per exercir la pesca serà de cinc dies de pesca per setmana per a cada vaixell, amb un període de descans setmanal mínim de 48 hores continuades.

​​​​​​​Article 8 Hàbitats protegits

1. Queda prohibida la pesca amb xarxes d'encerclament sobre les praderies de posidònia o altres fanerògames marines, els fons coral·lígens i els de maërl.

2. En zones com a paratges de la Xarxa Natura 2000, zones especials protegides o zones especials protegides d'importància per a la Mediterrània (ZEPIM), o altres àrees subjectes a qualsevol altra forma de protecció com les reserves marines, s'aplicarà la legislació específica vigent a cada moment.

Article 9 Vedes espaciotemporals

1. A fi de protegir, conservar i recuperar els recursos pesquers, fonamentalment l'aladroc i la sardina, i amb base a l'article 6 de la Llei 6/2013, de 16 de novembre, s'estableix, per a la flota d'encerclament autoritzada a pescar en les aigües interiors de les Illes Balears, un període de veda hivernal de dos mesos, l'inici i final del qual serà fixat mitjançant una  resolució del director general de Pesca, consultat el sector.

2. Aquest període de veda es considerarà una paralització temporal de les activitats pesqueres a l'efecte de l'article 21.2.a), b) i c) del Reglament (UE) núm. 2021/1139 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de juliol del 2021, pel qual s'estableix el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura, i pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 2017/1004.

Article 10 Vigilància i control

Per tal de facilitar l'acompliment i el control de les disposicions establertes en aquest decret, la Direcció General de Pesca instal·larà, en totes les embarcacions de la modalitat d'encerclament afectades per aquest decret, els dispositius electrònics previstos al Decret 10/2019, de 15 de febrer, pel qual es regula el Sistema de Localització i Seguiment d'Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears (SLSEPIB), en les condicions previstes als articles 2, 3 i 4 de l'esmentat decret.

Article 11 Seguiment

1. Depenent de l'evolució dels indicadors biològics que s'indiquen a l'article 2, continguts als informes científics disponibles, les mesures contemplades als articles 6 i 7 d'aquest decret podran ser modificades mitjançant una resolució del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural sempre que la situació dels recursos explotats, i de manera especial la de la sardina (Sardina pilchardus) i l'aladroc (Engraulis encrasicolus), així ho aconsellin.

2. Amb l'objectiu d'assolir una gestió adaptativa dels recursos pesquers i de mantenir puntualment informats els diferents actors implicats i interessats, la Direcció General de Pesca realitzarà reunions tècniques de seguiment periòdiques amb els diferents actors implicats, tant administracions públiques com el sector pesquer i les entitats científiques corresponents.

Article 12 Infraccions i sancions

El règim sancionador aplicable a les infraccions que disposa aquest Decret és el que estableixen els capítols I, II, III i IV del títol XII de la Llei 6/2013 i les disposicions que hi concorden.

​​​​​​​Disposició addicional única Quotes de captura

1. En funció de l'estat dels recursos, la Direcció General de Pesca pot establir límits màxims de captura per vaixell per a aquelles espècies de l'article 6 que no són objecte de fixació de límits conforme a l'article 7, en virtut del que estableix l'article 6 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre.

2. Els límits a què fa referència l'apartat anterior poden ser establerts per resolució del director general de Pesca, escoltades les entitats representatives del sector, que s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

​​​​​​​Disposició transitòria única Sistemes d'il·luminació de baix consum

Les bombetes o làmpades incandescents tradicionals que es feien servir segons la normativa anterior, que l'article 5 estableix que s'han de substituir per sistemes d'il·luminació de baix consum, es podran continuar usant durant 24 mesos comptadors des de l'entrada en vigor d'aquesta norma.

Disposició derogatòria única Normativa derogada

Queda l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de dia 10 de setembre de 1993 per la qual es regulen les zones de pesca d'encerclament dins aigües interiors de l'Arxipèlag Balear.

Disposició final primera Principis generals i normes connexes

1. D'acord amb l'article 58.3 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, constitueixen principis generals els articles 1, 3, 8, 11 i 12.

2. La resta de preceptes són aplicables en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels organismes i les entitats que en depenen, d'acord amb la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de les Illes Balears. No obstant això, fins que els consells insulars aprovin la regulació pròpia en l'exercici de les seves competències, aquests preceptes tenen caràcter de normes complementàries o connexes a l'efecte de garantir l'execució de la competència en la matèria de pesca marítima. En conseqüència, els consells insulars les aplicaran mentre no en duguin a terme el desplegament reglamentari.

Disposició final segona Desplegament normatiu

S'autoritza el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural perquè pugui adoptar les mesures necessàries per desplegar aquest Decret en l'àmbit de les competències del Govern de les Illes Balears.

Disposició final tercera Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 31 de maig de 2024

	La presidenta
El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural	Margarita Prohens Rigo
Joan Simonet Pons