BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

Les Illes Balears, per la seva condició arxipelàgica i per la seva ubicació geogràfica a la mar Mediterrània, són un territori molt exposat a l'amenaça i a la vulnerabilitat que suposa el context de canvi climàtic, per la qual cosa se situa entre les regions de la Unió Europea més sensibles a aquest fenomen. El canvi climàtic té com a efecte immediat l'increment mitjà de les temperatures respecte de l'any de referència que han marcat les institucions internacionals. D'acord amb l'informe de 2022 del Comitè d'Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears, les temperatures màximes i mínimes a les Illes Balears ja han augmentat 0,44 °C i 0,37 °C per dècada entre 1975 i 2015. Al ritme actual, les temperatures podrien arribar a augmentar 2,5 °C per a l'any 2030, i entre 3 °C i 5°C al final del segle.

A l'augment mitjà de les temperatures al llarg de l'any, s'hi sumen altres efectes directament relacionats com ara: el canvi acusat en el règim i el volum de les precipitacions; la continuïtat i l'augment de la periodicitat dels fenòmens meteorològics extrems com les onades de calor, les sequeres, les tempestes i les depressions aïllades en nivells alts (DANA); les inundacions; la reducció dràstica dels períodes de fred; l'escalfament de les aigües marines; la reducció dràstica de la humitat dels sòls, que n'accelera l'erosió i la desertització, i finalment la pèrdua accelerada de la biodiversitat. La societat de les Illes Balears experimenta tot aquest procés de manera quotidiana, però els sectors agrari i ramader el pateixen de manera molt especial.

El canvi climàtic té un fort impacte en el sector agrari de les Illes Balears atès que pertorba de manera clara els cicles productius. Amb caràcter general, l'augment de les temperatures altera cadascun dels estats fenològics en el desenvolupament dels cultius, allarga l'estació de creixement i n'accelera el desenvolupament, de manera que provoca alteracions tant morfològiques com fisiològiques. L'acceleració del canvi climàtic a llarg termini provocarà la reducció o el desplaçament de les àrees on és viable la producció dels diferents cultius. Per efecte del canvi climàtic, es constata una reducció en la productivitat per hectàrea, fet que compromet la viabilitat de les explotacions. En els darrers anys, tant la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant l'Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), com altres centres de recerca de referència a les Illes Balears hem constatat aquests processos a cultius com la vinya, l'olivera o l'ametller, però també en la producció mitjana de llet o en els cicles reproductius de l'oví. Sens dubte, i per efecte del canvi climàtic, la sensibilitat dels patògens i de les plagues als factors climàtics augmenten les possibilitats d'aparició i intensificació de les plagues i malalties en els cultius i l'ampliació dels períodes de contagi de les malalties transmeses per vectors. Tots aquests efectes plantegen reptes molt considerables a un sector agrari els actius del qual, avui dia, perceben el canvi climàtic com una de les seves principals amenaces i l'adaptació dels sistemes productius i de les seves pràctiques concretes de producció i maneig a aquesta realitat com un dels seus principals reptes.

La producció agrícola de les Illes Balears és especialment vulnerable a causa de les seves condicions agroclimàtiques i de la proporció molt alta de sòls pobres. L'augment de les temperatures acompanyat del descens de la humitat disponible incrementa el ritme de l'aridesa dels sòls agraris. Aquest procés té conseqüències especialment greus sobre l'agricultura de secà, que a les Illes Balears representa més del 85 % de la superfície agrària útil. No obstant això, l'agricultura de regadiu també augmentarà les seves necessitats netes d'aportació hídrica a causa de la major evapotranspiració en un context en el qual la competència per l'ús de l'aigua de qualitat serà cada vegada més alta. L'augment del nivell de la mar com a conseqüència de l'increment de la seva temperatura mitjana incrementa també la intrusió marina als aqüífers costaners, de manera que augmenta la salinització i es perjudiquen doblement els sistemes agrícoles a les Illes. Tant a les explotacions agràries com en l'acció quotidiana de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural es constaten tots aquests efectes.

Al mateix temps que l'agricultura i la ramaderia són els sectors més vulnerables i directament afectats pel canvi climàtic, el sector agrari pot exercir un paper positiu i determinant en els objectius per mitigar-lo. Les terres de cultiu i les plantacions capturen carboni de l'atmosfera mitjançant la fotosíntesi, i les pastures permanents i els sòls vius i gestionats adequadament són autèntics embornals de carboni. Aquestes dues accions deriven directament de l'actuació dels professionals de l'agricultura i la ramaderia, que es converteixen d'aquesta manera en aliats en la lluita contra el canvi climàtic. Finalment, i malgrat els efectes positius que té un sector agrari resilient i sostenible, no podem obviar que, com qualsevol altra activitat econòmica, l'agricultura i la ramaderia també són responsables d'una part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a la Unió Europea. Tot i que es calcula que en el conjunt de la Unió Europea tot el sistema agroalimentari, des de la producció fins a la distribució, és responsable actualment del 18 % de les emissions, no podem oblidar la dimensió concreta de la fase de la producció representada pel sector agrari de les Illes Balears enfront de la resta de les fases de la cadena de valor. D'acord amb el darrer informe del Comitè d'Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears, el 42,41 % de les emissions a l'arxipèlag són provocades pel sector del transport i el 39,97 % pel sector energètic, mentre que tota la resta dels sectors econòmics en genera el 17,62 %.

Per tant, sense obviar l'objectiu irrenunciable de reduir els impactes de l'agricultura i la ramaderia balear sobre el canvi climàtic, és evident que l'increment de la producció agrària balear i l'augment del pes de la producció local sobre el sistema alimentari de les Illes Balears reduirà les emissions en les altres fases de la cadena de valor i tindrà un impacte positiu sobre la balança general de les Illes Balears. D'acord amb tot el que s'ha exposat, les línies de treball d'aquesta Comissió s'encaminaran a donar resposta al canvi climàtic mitjançant accions de mitigació, adaptació i resiliència, i a augmentar la capacitat del sector com a embornal de carboni. Tot i això, les accions d'adaptació i resiliència al canvi climàtic seran sens dubte les prioritàries en un horitzó de sostenibilitat econòmica del sector agrari a les Illes Balears. En aquesta mateixa perspectiva, sorgeixen oportunitats per valorar les externalitats ambientals positives que el sector agrari pot generar com a part de la resposta de mitigació i adaptació al canvi climàtic. El desenvolupament d'aquestes oportunitats formarà part prioritària de l'acció d'aquesta Comissió. En aquest sentit, en els darrers anys es desenvolupen de manera creixent i accelerada sistemes de certificació de crèdits de carboni en l'agricultura i la ramaderia i diferents fórmules implantades per valorar el pagament per serveis ambientals i ecosistèmics del sector agrari.

En aquest context, no podem oblidar que la política agrícola comuna (PAC) de la Unió Europea, desplegada a través del Pla Estratègic de la PAC d'Espanya, és aplicable a les Illes Balears i ha de garantir que els agricultors i ramaders puguin adaptar-se a les incerteses climàtiques, reduir les emissions i mitigar el canvi climàtic.

Mitjançant la PAC, la Comissió Europea pretén garantir que l'agricultura contribueixi àmpliament a les polítiques climàtiques de la Unió Europea. En l'àmbit del Pacte Verd Europeu, l'Estratègia «De la granja a la taula» apunta el marc per a una transició cap a un sistema alimentari sostenible, en el qual els agricultors puguin continuar abastint aliments a la societat i, al mateix temps, continuar protegint el clima. La PAC és l'instrument clau per fer costat als agricultors en aquesta transició. Així, els objectius específics 4, 5 i 6 de la PAC fan referència de manera directa als compromisos ambientals i del clima. L'objectiu 4 de la PAC pretén «contribuir a l'atenuació del canvi climàtic i a l'adaptació als seus efectes, així com a l'energia sostenible» i afavorir, mitjançant mesures concretes, la disminució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, l'adaptació al canvi climàtic, la millora de l'eficiència energètica i l'increment de l'energia sostenible garantint la coherència amb la resta d'objectius específics. Aquest objectiu específic 4 ha d'interpretar-se de manera coherent amb l'objectiu 5, que cerca «promoure el desenvolupament sostenible i la gestió eficient dels recursos naturals, com ara l'aigua, el sòl i l'aire» i l'objectiu 6, «contribuir a la protecció de la biodiversitat, potenciar els serveis ecosistèmics i conservar els hàbitats i els paisatges». D'aquesta manera, els reglaments que conformen el cos legislatiu de la PAC 2023–2027, així com els reials decrets que formen el paquet legislatiu que desplega la PAC per a Espanya, estableixen els objectius, els indicadors, els instruments i les mesures que conformen tant la condicionalitat ambiental obligatòria de la PAC com els instruments voluntaris de medi ambient i clima que, en tot cas, cerquen avançar cap a una agricultura més resilient a l'efecte del canvi climàtic.

En aquesta mateixa direcció, la PAC actual atorga més fortalesa al desenvolupament de les eines i els instruments de gestió de risc. Així, l'article 19 del Reglament (UE) 2021/2115 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, pel qual s'estableixen normes en relació amb l'ajuda als plans estratègics que han d'elaborar els estats membres en el marc de la política agrícola comuna (plans estratègics de la PAC), estableix la possibilitat de contribuir mitjançant les ajudes directes als instruments de gestió de risc, i l'article 76 del mateix Reglament estableix el tipus d'instrument que es pot desenvolupar amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). Espanya compta amb un sistema nacional d'assegurances agràries combinades nascut de la transició democràtica i desplegat a través de la primera llei de la democràcia. La llei 87/1978, de 28 de desembre, d'assegurances agràries combinades, i el Reglament que la desplega han permès construir un sistema sòlid i madur mitjançant quaranta-quatre plans anuals d'assegurances agràries combinades que avui és referència a escala mundial. No obstant això, els reptes del canvi climàtic i l'alta sinistralitat, que s'ha aguditzat en els darrers anys, posen en perill la sostenibilitat del sistema. Això ha obligat el conjunt dels actors, incloent-hi les comunitats autònomes, a iniciar un procés de reflexió accelerada sobre les eines de gestió de la crisi i el paper de l'assegurança agrària davant el canvi climàtic.

En aquest context, els instruments i les eines amb els quals l'administració agrària de les Illes Balears ha comptat fins avui per donar resposta a les adversitats climàtiques són escassos i no s'adapten als riscos climàtics actuals. En la normativa i en els plans existents, les adversitats climàtiques són tractades com a episodis puntuals i extraordinaris. Quan succeeixen, i valorant el seu impacte sobre el sector agrari i ramader, obtenen resposta mitjançant les ajudes directes, sempre en combinació amb l'eina de l'assegurança agrària, a la qual l'administració agrària autonòmica aporta entre un 30 % i un 40 % del cost de les pòlisses. Aquests percentatges, juntament amb l'aportació del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, situa el finançament entre el 60 % i el 70 % del cost final de l'assegurança. Entre tots aquests instruments autonòmics, el Decret 54/2017, de 15 de desembre, que aprova el Pla Especial d'Actuació en Situacions d'Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears, destaca pel seu desenvolupament especial. Aborda tant la sequera hidrològica com la sequera meteorològica i ha servit de base a les declaracions de sequera dels anys 2019, 2021 i 2023. Al marge d'aquest instrument específic, també es disposa del fons de contingència del Govern de les Illes Balears, que compta amb dotació ordinària a través dels pressupostos autonòmics i que l'any 2023 va ser modificat perquè tengui en compte de manera directa les adversitats derivades del canvi climàtic i la cobertura de danys extraordinaris per als sectors agraris i ramaders.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural i l'IRFAP, ha impulsat en els darrers quatre anys projectes molt concrets, que es dirigeixen a cobrir diverses visions de la gestió dels riscos climàtics. És el cas, per exemple, del projecte destinat a enfortir els sistemes d'alerta primerenca de la sequera, el Sistema de Teledetecció i Alerta de Sequera, desenvolupat amb la mateixa metodologia definida per Agroseguro i sobre la base de l'índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI). Igualment, destaca el Projecte d'adaptació al canvi climàtic en els cultius de vinya, olivera i ametller, impulsat per l'IRFAP, en el qual participen set centres de recerca més. A la recerca i el desenvolupament promoguts des de la pròpia administració agrària, s'hi sumen els esforços concrets d'altres institucions acadèmiques com ara l'Institut d'Investigacions Agroambientals i de l'Economia de l'Aigua (INAGEA), vinculat a la Universitat de les Illes Balears, o els projectes de recerca en els quals participen actors empresarials del sector agrari de les Illes Balears. Tot això és indicatiu de l'alta prioritat que té la recerca d'alternatives per al sector agrari. La Comissió que es crea mitjançant aquest Decret tindrà com un dels seus eixos articular el conjunt de la recerca i la transferència impulsada des dels diversos actors sempre en benefici del sector agrari.

La Comissió haurà de reflexionar i aportar propostes d'instruments de política pública vinculats a la gestió del risc a les explotacions agràries i ramaderes, desenvolupar propostes perquè les eines existents s'adaptin a les condicions del canvi climàtic i, al mateix temps, també haurà d'impulsar la transició energètica i sostenible del model de producció en nom de la seva pròpia viabilitat i rendibilitat econòmica. La continuïtat de les adversitats derivades del clima que se succeeixen any darrere any ens permet afirmar que el risc s'ha convertit en incertesa, i els agricultors i ramaders de les Illes Balears no disposen d'instruments per abordar-la; per això, és imprescindible que la mateixa administració agrària augmenti els seus esforços.

També és essencial determinar els riscos climàtics als quals s'enfronta el sector agrari de les Illes Balears, minimitzar-los mitjançant sistemes avançats d'alerta primerenca, augmentar la capacitat de resposta del sector i ampliar la diversitat d'instruments de gestió del risc. Sens dubte, aquests reptes hauran d'anar acompanyats de més esforços en recerca i transferència cap al sector agrari, en el desenvolupament de tecnologies apropiades i en la digitalització. Aquest camí que s'ha de recórrer no donarà els resultats desitjats si no va acompanyat dels esforços del sector per adaptar les seves explotacions agràries i ramaderes a les condicions actuals del clima en un context d'incertesa. Aquest acompanyament al sector és l'objectiu prioritari de la Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic. En tot cas, el darrer objectiu sempre serà millorar la rendibilitat i la viabilitat econòmica de les explotacions agràries de les Illes Balears.

La Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic també es crea per aconseguir un tractament millor de les polítiques públiques en aquesta matèria, des d'una perspectiva participativa i multidisciplinària. Se li assigna una àmplia varietat de funcions, que es corresponen amb el seguiment i la formulació de propostes que serveixin de base a la presa de decisions relacionades amb les polítiques de canvi climàtic en el sector agrari de les Illes Balears. A més, també haurà d'impulsar i coordinar les actuacions de les diferents administracions agràries de les Illes Balears per aconseguir un model productiu i social més ecològic.

La Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic estarà assessorada per un grup d'experts en matèria de canvi climàtic en el sector agrari integrat per persones de l'àmbit científic i tècnic, investigadors o professionals de reconegut prestigi del sector agrari. Aquest grup d'experts emetrà informes, propostes i recomanacions en les matèries que la Comissió determini, i també podrà valorar o proposar línies de treball que siguin coherents amb els objectius de la Comissió.

D'acord amb l'article 49.1 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat, perquè la regulació respon a criteris d'interès general; d'eficàcia, perquè s'assoleixen els objectius perseguits i aquesta norma és l'instrument adequat per regular la matèria; de proporcionalitat, perquè aquesta és la regulació imprescindible per atendre la necessitat que es pretén cobrir amb la norma; de seguretat jurídica, atès que es tracta d'una norma que s'insereix amb caràcter estable, integrat i cert en l'ordenament jurídic aplicable; de transparència, perquè es publica la informació en el portal web del Govern de les Illes Balears, s'hi permet l'accés universal a fi de garantir que els ciutadans puguin tenir informació i es facilita la participació i presentació de suggeriments per mitjans telemàtics; d'eficiència, ja que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries i racionalitza la gestió dels recursos públics; de qualitat, atès que mitjançant aquesta regulació es crea la Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic, i queda justificada la finalitat urgent d'intervenció en aquest sector, i de simplificació, perquè s'han seguit els tràmits estrictament necessaris per acomplir l'objectiu de la norma.

Per tot això, a proposta del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 24 de maig de 2024,

DECRET

Article únic

S'aprova la creació de la Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic, la regulació de la qual s'adjunta com a annex d'aquest Decret.

Disposició addicional única Despesa pública

La constitució i el funcionament de la Comissió es durà a terme amb els mitjans humans i materials ja adscrits a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Disposició final primera Ampliació de l'àmbit d'actuació de la Comissió

A mesura que la Comissió avanci en els seus objectius i treballs i que els programes d'actuació es consolidin, mitjançant una ordre del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, se'n podrà proposar l'ampliació a les matèries de pesca i gestió forestal, en el marc dels respectius instruments d'ordenació o planificació, bé integrant les matèries dins de la mateixa Comissió o creant grups de treball específics, que respondran als seus propis objectius i necessitats.

Disposició final segona Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 24 de maig de 2024

	La presidenta
El conseller d'Educació i Universitats Per suplència (art. 1 del Decret 10/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears)	Margarita Prohens Rigo
Antoni Vera Alemany

 

ANNEX Creació de la Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic

Article 1 Finalitat i objectiu general

La Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic es crea amb la finalitat d'assolir el millor tractament de les polítiques públiques en aquesta matèria, des d'una perspectiva participativa i multidisciplinària, amb la intenció d'impulsar actuacions i accions prioritàries encaminades a mitigar i adaptar el sector agrari de les Illes Balears al canvi climàtic.

L'objectiu general de la Comissió és enfortir la capacitat de resposta, la resiliència i la capacitat d'adaptació dels sistemes agraris i ramaders al context de canvi climàtic, tot reduint els factors de vulnerabilitat i promovent la transició cap a sistemes de producció sostenibles, viables i eficients.

Article 2 Naturalesa i adscripció

La Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic, com a òrgan col·legiat previst en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i en la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, està adscrita a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Article 3 Objectius específics i funcions

La Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic tindrà els objectius específics següents:

a) Impulsar i coordinar les actuacions de les diferents administracions agràries de les Illes Balears relacionades amb l'adaptació al canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes per aconseguir un model agrari productiu, rendible i amb capacitat de resiliència i transformació sostenible en resposta al canvi climàtic.

b) Impulsar i coordinar les actuacions dels diferents òrgans de l'administració agrària de les Illes Balears per elaborar l'estratègia del sector agrari per enfrontar-se al canvi climàtic.

c) Fomentar i coordinar projectes d'investigació, estudis científics, anàlisis i diagnosis sectorials relacionats amb la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic del sector agrari de les Illes Balears.

d) Desenvolupar, dins el marc competencial propi, les eines i els instruments adequats de política agrària encaminats a l'alerta primerenca, a la gestió dels riscos i a l'augment de la capacitat de resposta davant els riscos climàtics.

e) Desenvolupar un sistema de transferència i assessorament en l'àmbit de l'explotació que millorin la resiliència i l'adaptació del sector agrari de les Illes Balears al canvi climàtic.

f) Assessorar, si escau, sobre l'adequació de projectes de normes i plans de l'Administració general de l'Estat, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels consells insulars referents a la mitigació dels efectes del canvi climàtic i a l'adaptació del sector agrari de les Illes Balears a aquest fenomen.

g) Assessorar, si escau, al Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), sempre que sigui necessari, per dissenyar i definir el sistema i les convocatòries d'ajudes d'emergència davant les adversitats climàtiques.

h) Dissenyar i posar en marxa eines de política agrària, mesures i projectes per valorar els serveis ecosistèmics que proveeix el sector agrari. Serà necessària la coordinació amb el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) perquè, dins el projecte de creació de certificació de crèdits de carboni amb les dades de l'Enquesta sobre Superfícies i Rendiments de Cultius (ESYRCE), hi hagi suficients explotacions de les Illes Balears per valorar l'efecte de la insularitat i les particularitats climàtiques en els serveis ecosistèmics.

Correspon a la Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic dur a terme les funcions de proposta, execució, coordinació i seguiment d'actuacions i accions que serveixin de base a la presa de decisions relacionades amb les polítiques públiques de canvi climàtic en el sector agrari de les Illes Balears.

Article 4 Composició

a) La Comissió estarà presidida pel conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, que exerceix les funcions previstes en l'article 19 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

El director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural actuarà com a vicepresident i suplirà la presidència en casos d'absència, vacant o malaltia.

El cap del Servei d'Agricultura actuarà com a coordinador tècnic de la Comissió i serà la persona directament responsable del desenvolupament i l'execució dels programes d'actuació.

b) La Comissió estarà integrada per vocals, nomenats pel president, en representació de les administracions i entitats següents relacionades amb el sector agrari de les Illes Balears:

a) La directora gerent de l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP).

b) La cap del Servei de Producció Ramadera.

c) Un representant de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.

d) Un representant de l'administració agrària del Consell Insular de Menorca.

e) Un representant de l'administració agrària del Consell Insular d'Eivissa.

f) Un representant de l'administració agrària del Consell Insular de Formentera.

g) Un representant de Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears.

h) Un representant de la Unió de Pagesos de Mallorca (UPM).

i) Un representant de la Unió de Pagesos de Menorca (UPMe).

j) Un representant de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA-Balears).

k) Un representant de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA-AIA).

l) Un representant de l'Associació Agrícola i Ramadera de Menorca (FAGME).

m) Un representant de l'Associació d'Empresaris d'Explotacions Agràries de Menorca (AGRAME).

n) Un representant d'entre les associacions de productors d'agricultura ecològica de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que podrà ser rotatiu.

o) Un representant dels estudis del grau d'Enginyeria Agroalimentària de la Universitat de les Illes Balears.

p) Dos membres en representació de les denominacions d'origen (DOP) i indicacions geogràfiques protegides (IGP) de les Illes Balears, elegits d'entre tots per consens intern, de manera que el conjunt de les DOP i les IGP acceptaran la representació de les persones designades.

Excepcionalment, quan estigui justificat per raó de la matèria, les administracions i entitats podran designar més d'un vocal.

L'òrgan que nomeni els vocals nomenarà també els seus respectius suplents per als casos d'absència, malaltia o una altra causa justificada.

c) Actuarà com a secretari de la Comissió una persona designada pel cap del Servei d'Agricultura de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

d) Es podrà convidar a participar a les reunions representants d'altres organismes, associacions i organitzacions empresarials i sindicals, i d'altres associacions i entitats, així com experts, investigadors i representants de la societat civil, quan la Comissió consideri que resulta convenient per complir les seves funcions.

e) El vicepresident i el coordinador tècnic de la Comissió funcionaran com a interlocutors i duran a terme les reunions de treball necessàries amb els diversos organismes de l'Administració pública i amb la resta d'institucions implicades a partir dels acords i compromisos adoptats per la Comissió.

Article 5 Règim de funcionament

1. El funcionament de la Comissió s'ajustarà al que disposa en matèria d'òrgans col·legiats l'article 15 i següents de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i l'article 17 i següents de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. La Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic elaborarà els plans operatius d'actuació de caràcter bianual, i el primer serà l'aplicable per als anys 2024 i 2025.

3. La Comissió disposarà d'un pressupost anual propi i integrat dins el pressupost de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, que garantirà que es puguin dur a terme les actuacions i els projectes bàsics per complir els seus objectius. Per dur a terme la resta d'actuacions i de projectes, els diversos organismes de l'administració agrària integraran el finançament necessari dins els seus pressupostos anuals.

Article 6 Creació del grup d'experts en matèria de canvi climàtic en el sector agrari

1. Es crea el grup d'experts en matèria de canvi climàtic en el sector agrari integrat per un màxim de deu persones de l'àmbit científic o tècnic, investigadors o professionals de reconegut prestigi en el sector agrari. Les persones que formaran part d'aquest grup d'experts seran proposades i cessades per la Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic.

2. Per poder funcionar i dur a terme les tasques pròpies, la Comissió estarà assessorada de manera externa per aquest grup d'experts, que emetrà informes, propostes i recomanacions en les matèries que la Comissió determini. Al mateix temps, podran valorar o proposar línies de treball que siguin coherents amb els objectius de la Comissió.

3. El coordinador tècnic de la Comissió supervisarà i coordinarà els treballs del grup d'experts.

4. Les propostes, les recomanacions i els informes del grup d'experts han de ser públics i accessibles des del portal web del Govern de les Illes Balears, i també des dels altres llocs que la Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic consideri adequats.