BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Preàmbul

I

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), segons la redacció establerta per la Llei 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOMLOE), defineix, en l'apartat 1 de l'article 6, els currículums com un conjunt d'objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada un dels ensenyaments. En l'apartat 2 assenyala que la configuració dels currículums ha d'anar orientada a facilitar el desenvolupament educatiu dels alumnes, de manera que en garanteixi la formació integral, contribueixi al desenvolupament ple de la seva personalitat i els prepari per a l'exercici ple dels drets humans, d'una ciutadania activa i democràtica en la societat actual, a més a més, ha de constituir una oportunitat pel desenvolupament del potencial d'una joventut lliure de prejudicis de gènere i ha de tenir com objectiu primordial la capacitació de l'alumnat que li permeti un creixement al marge dels estereotips de gènere, una actitud crítica envers el sexisme, la violència i la discriminació en qualsevol àmbit de la vida, fomentant la igualtat efectiva d'oportunitats entre dones i homes , així com persones amb diversitat funcional, per accedir a una formació lliure dels prejudicis que atribueixen diferents rols depenent del seu sexe i que, en un futur, els permeti tota classe d'opcions professionals i l'exercici d'aquestes, sense que en cap cas aquesta configuració suposi una barrera que generi l'abandonament escolar o impedeixi l'accés i gaudi del dret a l'educació.

En consonància amb aquesta visió, es manté l'enfocament competencial, i es dona importància al fet que la formació integral s'ha de centrar en el desenvolupament de les competències.

Així mateix, s'ha de tenir en compte que també s'ha modificat la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes pel que fa als continguts bàsics dels ensenyaments mínims. D'aquesta manera, en relació amb els objectius, les competències, els sabers bàsics i els criteris d'avaluació, correspon al Govern de l'Estat fixar els aspectes bàsics dels currículums, que constitueixen els ensenyaments mínims, prèvia consulta a les comunitats autònomes. A la vegada, les administracions educatives són les responsables d'establir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial, del qual formaran part els aspectes bàsics abans esmentats.

Finalment, correspon als centres mateixos, si escau, desenvolupar i completar el currículum de les diferents etapes i cicles en l'ús de la seva autonomia, tal com es recull en la mateixa Llei.

La configuració del currículum ha de desenvolupar-se amb prou flexibilitat perquè els centres, en l'ús de la seva autonomia, puguin adaptar-se a les diferències individuals dels alumnes i al seu entorn socioeconòmic i cultural per mitjà del projecte educatiu, de manera que tots els alumnes puguin tenir les mateixes oportunitats per formar-se. A tals efectes, i al llarg de l'etapa, s'ha de dur a terme una orientació acadèmica i professional que possibiliti als alumnes que l'elecció de les diferents opcions acadèmiques es faci lliure de condicionaments basats en el gènere.

En relació amb l'ordenació del batxillerat, la nova redacció de la LOE estableix quatre modalitats: Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, Arts i General, i en defineix les matèries comunes. A més, s'encomana al Govern de l'Estat determinar, prèvia consulta a les comunitats autònomes, l'estructura de les modalitats, les matèries específiques de cada modalitat i el nombre d'aquestes matèries que han de cursar els alumnes. Finalment, es preveu també que s'ofereixin matèries optatives, l'ordenació de les quals correspon a les comunitats autònomes.

Els centres han de concretar l'oferta de les matèries optatives en el seu projecte educatiu i el Govern de l'Estat, oïdes, les comunitats autònomes, ha de fixar les condicions en què els alumnes puguin realitzar el batxillerat en tres cursos, en règim ordinari, sempre que les circumstàncies personals, permanents o transitòries, ho aconsellin.

Pel que fa a l'avaluació dels alumnes d'aquesta etapa, els professors de cada matèria decidiran quan acabi el curs si l'alumne ha desenvolupat les competències corresponents. La regulació específica de l'avaluació, promoció i titulació dels alumnes s'ha de desplegar mitjançant una ordre específica del conseller d'Educació i Formació Professional per desenvolupar aquest Decret.

En exercici de les competències establertes en els articles 6 i 6 bis de la LOE, el Govern estatal ha aprovat el Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del batxillerat, en el qual s'han reflectit les modificacions introduïdes per la LOMLOE en l'ordenació i el currículum del batxillerat. Aquest Reial decret ha derogat el Reial decret 1105/2014, de 26 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat, així com el Reial decret 984/ 2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen l'avaluació i la promoció en l'educació primària, així com l'avaluació, la promoció i la titulació en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional.

La disposició final segona del Reial decret 243/2022 estableix el caràcter de normativa bàsica d'aquest Reial decret, a excepció de l'annex 3, i la disposició final quarta estableix que el Reial decret s'implantarà per al primer curs de batxillerat durant l'any acadèmic 2022-2023 i per al segon, el curs 2023-2024.

Tots aquests aspectes bàsics s'han de reflectir en la normativa autonòmica reguladora del currículum del batxillerat a les Illes Balears.

La Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, té com a objectiu principal la millora de la qualitat de l'educació a les Illes Balears i estableix un marc estable per garantir el procés de millora contínua del sistema educatiu de les Illes. En aquest sentit, incorpora les noves sensibilitats i demandes socials vers l'educació per ser capaços de reafirmar la confiança en el sistema educatiu i promoure un nou impuls a les vies de l'èxit educatiu. Per altra banda, la millora de la qualitat requereix el diàleg permanent amb la comunitat educativa i tots els agents implicats, des d'un compromís col·lectiu per a la recerca de les respostes més adients a les necessitats que planteja el sistema. La redacció de la Llei 1/2022 es fa amb coherència amb la LOMLOE i aquest Decret es redacta d'acord amb les disposicions que s'hi estableixen.

El capítol IV del títol I de la Llei 1/2022 estableix l'estructura i objectius del batxillerat. En l'article 123 determina que el currículum de cada etapa comprèn les capacitats i les competències pròpies de cada un des ensenyaments, així com les àrees, les assignatures, les matèries o els mòduls, que podran incloure objectius, continguts, els mètodes pedagògics i alternatius i els criteris d'avaluació, que han de ser diversos en funció de les necessitats específiques de suport educatiu.

A la disposició addicional segona d'aquest Decret es contempla que els centres docents han d'adoptar les mesures necessàries per garantir que es compleix el que s'estableix en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes i en el capítol I del títol IV de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i en l'article 12 de la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l'LGTBI-fòbia.

II

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix, en l'article 36.2, que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari, i d'acord amb la disposició final sisena de la LOE i la disposició final tercera del Reial decret 243/2022, el Govern de les Illes Balears pot dictar, en l'àmbit de les seves competències i dins el marc de la regulació i els límits fixats pel Govern de l'Estat, les disposicions que consideri necessàries per complementar el currículum del batxillerat.

El Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, i l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum del batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm. 76, de 21 de maig), a més de la Llei 1/2022, constitueixen bàsicament la normativa que regula el currículum del batxillerat a les Illes Balears.

Quant a l'avaluació de l'etapa, la regulació actual s'estableix en la LOMLOE, en el Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen l'avaluació i la promoció en l'educació primària, així com l'avaluació, la promoció i la titulació en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional, i en la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de 18 de novembre de 2021 per la qual s'aproven les instruccions per avaluar l'aprenentatge dels alumnes del batxillerat a les Illes Balears per al curs 2021-2022 (BOIB núm. 160, de 20 de novembre). Aquesta Resolució es va dictar per tal de donar compliment a les modificacions introduïdes per la LOMLOE. L'avaluació, així com la promoció i titulació d'aquesta etapa, d'acord amb el que s'estableix en aquest Decret, es desenvoluparà mitjançant una ordre específica d'avaluació.

Per tot això, amb aquest Decret s'adapta la normativa reguladora del currículum del batxillerat a les Illes Balears i es fa d'acord amb el calendari d'implantació establert tant en la LOMLOE com en el Reial decret 243/2022. Al mateix temps, s'hi fa constar que el Decret 35/2015 i l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 es mantindran vigents per al segon curs de batxillerat durant el curs escolar 2022-2023, atès que la implantació de la LOMLOE per a aquest curs no és fins al curs 2023-2024.

La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, i l'article 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, en concordança amb els articles 4 i 35 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament i oficial en tots els nivells educatius. Igualment, en l'article 1.3 i en les lletres t) i w) de l'article 3 de la Llei 1/2022, s'estableix que el sistema educatiu és el principal instrument de què disposa la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per fer efectiu el mandat contingut en l'article 4 de l'Estatut d'autonomia per prendre les mesures necessàries per assegurar el coneixement de les dues llengües oficials, i que entre els principis generals del sistema educatiu s'estableix el compromís amb la llengua i les tradicions de les Illes Balears i la construcció d'un sistema plurilingüe que tengui com a eix vertebrador la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

Aquests texts legals també regulen que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d'estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua.

En l'article 33.f) de la LOE es determina com un objectiu del batxillerat el fet d'expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres. Per altra banda, el Decret 45/2016, de 22 de juliol, per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, estableix un marc de referència a partir del qual cada centre educatiu pot definir, en l'exercici de la seva autonomia, una proposta pedagògica per a l'ensenyament i l'aprenentatge de i en llengües estrangeres, amb l'objectiu de millorar la competència plurilingüe dels alumnes i garantir els nivells d'aprenentatge necessaris al final de cada cicle.

III

Aquest Decret consta d'un preàmbul i trenta- tres articles, que regulen, entre d'altres, l'organització de l'etapa, els principis generals i pedagògics, les finalitats i objectius, l'estructura i l'organització dels dos cursos de l'etapa, les competències clau i el perfil de sortida dels alumnes al final de l'etapa de batxillerat. També fa referència, entre d'altres, a les competències específiques, als criteris d'avaluació i sabers bàsics, a l'autonomia dels centres, al projecte educatiu, a l'atenció a la diversitat, a l'horari i a l'atribució docent. A més, conté dotze disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals, així com nou annexos referits a diversos aspectes: les competències claus (annex 1), les matèries de batxillerat (annex 2), les situacions d'aprenentatge (annex 3), el treball de recerca (annex 4), l'estructura de batxillerat per blocs (annex 5), el nombre de grups classe (annex 6), l'horari (annex 7), la continuïtat de matèries (annex 8) i l'atribució docent (annex 9).

El batxillerat té la finalitat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. També ha de capacitar els alumnes per accedir a l'ensenyament superior. Per altra banda, fomentar l'aprenentatge al llarg de la vida implica que els alumnes han de tenir una formació que els permeti seguir aprenent i poder combinar l'estudi i la formació amb l'activitat laboral o altres activitats.

El rol del docent és fonamental, atès que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d'aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes, l'aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l'activitat dels estudiants. També és fonamental una acció tutorial adequada que s'atengui a les característiques de cada persona i del grup.

Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquest Decret els dona compliment, atès que es tracta d'una norma necessària per regular els ensenyaments del batxillerat d'acord amb la nova redacció de la LOE. Així mateix, estableix l'estructura d'aquests estudis d'acord amb l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'etapa establerts per la normativa bàsica estatal.

A més a més, d'acord amb el principi de proporcionalitat, aquest Decret conté la regulació imprescindible per atendre les necessitats dels alumnes de l'etapa de batxillerat perquè s'hi defineixen els objectius, els principis generals i pedagògics del conjunt de l'etapa i l'organització dels dos cursos, així com les competències clau i el perfil de sortida dels alumnes en finalitzar el batxillerat. D'acord amb el principi de seguretat jurídica, la iniciativa s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic nacional i de la Unió Europea. Així mateix, es tracta d'una regulació coherent amb el Marc estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació, de la Unió Europea, els currículums es basen en l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per l'Organització de les Nacions Unides, i les competències clau que apareixen en el Decret són l'adaptació al sistema educatiu espanyol de les que apareixen en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent.

A tot això, s'hi ha d'afegir que, per donar compliment al principi de transparència, i d'acord amb el que s'estableix en l'article 133.1 de la Llei 39/2015, s'ha duit a terme una consulta prèvia a l'elaboració del projecte, el qual, a més, s'ha sotmès als tràmits d'audiència i informació públiques prevists en els articles 55 i 58 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears. Atès que el Reial decret 243/2022 es va publicar en data 6 d'abril de 2022, i amb l'objectiu d'aprovar el Decret abans de l'inici del curs escolar 2022-2023, l'expedient d'elaboració s'ha tramitat per la via d'urgència d'acord amb l'article 61 de la Llei 1/2019. També s'ha posat a disposició dels ciutadans tota la documentació relativa a l'elaboració en els termes de l'article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de l'article 129.5 de la Llei 39/2015. D'acord amb el principi d'eficiència, aquest Decret permet una gestió més eficient dels recursos públics sense establir càrregues administratives.

Quant als principis de qualitat i simplificació, el procediment d'elaboració del Decret s'ha ajustat al procediment establert en la Llei 1/2019, i s'ha donat resposta a la necessitat de la comunitat educativa i de la ciutadania sense l'establiment de càrregues administratives i garantint la participació de tots els sectors implicats.

D'acord amb l'article 58.2 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i els articles 14.1 i 17.e) de la Llei 1/2019, el Govern està facultat per aprovar aquest Decret.

El Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que les competències en matèria d'ordenació dels ensenyaments no universitaris s'han d'exercir per mitjà de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

Per tot això, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 1 d'agost de 2022, dict el següent

DECRET

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquest Decret té per objecte establir el currículum i l'ordenació de l'etapa de batxillerat.

2. Aquest Decret és d'aplicació als centres docents públics i privats de les Illes Balears que imparteixen els ensenyaments del batxillerat.

Article 2

Definicions

A l'efecte d'aquest Decret, s'estableixen les definicions següents:

a) Currículum: conjunt d'objectius, competències, continguts, destreses i actituds enunciats en forma de sabers bàsics, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació del batxillerat.

b) Objectius: assoliments que s'espera que els alumnes hagin aconseguit en finalitzar l'etapa, la consecució dels quals està vinculada a l'adquisició de les competències clau.

c) Competències clau: assoliments que es consideren imprescindibles perquè els alumnes puguin progressar amb garanties d'èxit en el seu itinerari formatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Apareixen recollides en l'annex 1 d'aquest Decret i són l'adaptació al sistema educatiu espanyol de les competències clau establertes en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018. Es vinculen al perfil de sortida dels alumnes en finalitzar l'etapa de batxillerat que apareix detallat en el mateix annex 1.

d) Competències específiques: assoliments que els alumnes han de poder desplegar en activitats o en situacions el tractament de les quals requereix els sabers bàsics de cada matèria. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, d'una banda, les competències clau i, per una altra, els sabers bàsics de les matèries i els criteris d'avaluació.

e) Criteris d'avaluació: elements de referència que indiquen els nivells d'assoliment esperats en els alumnes en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada matèria en un moment determinat del seu procés d'aprenentatge.

f) Sabers bàsics: coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis d'una matèria i l'aprenentatge dels quals és necessari per a l'adquisició de les competències específiques. Aquests sabers es poden estructurar per blocs i l'ordre que tenen en el currículum de les matèries no comporta cap seqüenciació. Tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atesa la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l'equip docent pot aprofundir més en uns sabers que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los.

g) Proposta pedagògica: seqüència dels criteris d'avaluació de les competències específiques de cada matèria per a cada curs i selecció dels sabers bàsics que es tractaran per tal de desenvolupar aquestes competències.

h) Situacions d'aprenentatge: situacions i activitats que impliquen el desplegament per part dels alumnes d'actuacions associades a competències clau i competències específiques, i que contribueixen a adquirir-les i desenvolupar-les.

 

Article 3

L'etapa de batxillerat en el marc del sistema educatiu

1. El batxillerat és un dels ensenyaments que conformen l'educació secundària postobligatòria, juntament amb la formació professional de grau mitjà; els ensenyaments artístics professionals de grau mitjà de música, de dansa i d'arts plàstiques i disseny, i els ensenyaments esportius de grau mitjà.

2. Aquesta etapa comprèn dos cursos, es desenvolupa en modalitats diferents i s'organitza en matèries comunes, de modalitat i optatives.

Article 4

Finalitats

Les finalitats del batxillerat són les següents:

a) Proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements, habilitats i actituds que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

b) Permetre que s'adquireixin i s'assoleixin les competències indispensables per al futur formatiu i professional.

c) Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior.

 

Article 5

Principis generals

1. El batxillerat es pot cursar en règim ordinari, en règim semipresencial i en règim a distància.

2. Podran accedir als estudis de batxillerat els alumnes que estiguin en possessió del títol de graduat en educació secundària obligatòria o equivalent, o de qualsevol dels títols de tècnic o tècnic superior de formació professional, o d'arts plàstiques i disseny, o tècnic esportiu o tècnic esportiu superior.

3. Els alumnes poden romandre en el batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, consecutius o no. Per als altres règims de batxillerat no hi ha límit de permanència.

4. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure un increment progressiu de l'oferta de places públiques a batxillerat en les seves diferents modalitats i vies.

Article 6

Principis pedagògics

1. Les activitats educatives en el batxillerat han d'afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, per treballar en equip i per aplicar els mètodes de recerca apropiats. Així mateix, s'ha de posar especial atenció a l'orientació educativa i professional dels alumnes, i incorporar-hi la perspectiva de gènere.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure les mesures necessàries perquè en les diferents matèries es desenvolupin activitats que estimulin l'interès i l'hàbit de la lectura i la capacitat d'expressar-se correctament en públic.

3. En l'organització dels estudis de batxillerat s'ha de posar especial atenció als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu. A aquest efecte, s'han d'establir les alternatives organitzatives i metodològiques i les mesures d'atenció a la diversitat precises per facilitar l'accés d'aquests alumnes al currículum.

4. En el procés d'aprenentatge de les llengües estrangeres, les llengües oficials s'han d'utilitzar només com a suport. En aquest procés s'han de prioritzar la comprensió, l'expressió i la interacció orals.

5. Els centres que imparteixen els ensenyaments del batxillerat s'han de coordinar amb els centres que imparteixen els ensenyaments de l'educació secundària obligatòria i amb els que imparteixen l'educació superior per garantir una transició dels alumnes adequada i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu.

6. S'ha d'afavorir que es difongui la cultura de les Illes Balears i que se'n coneguin les tradicions pròpies, que, juntament amb la llengua catalana, contribueixen a configurar la identitat pròpia de les Illes Balears.

Article 7

Objectius

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa, igualitària, equitativa i plural.

b) Consolidar una maduresa personal, afectiva, sexual i social que els permeti actuar de manera respectuosa, responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure, detectar i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials, així com les possibles situacions de violència.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats de dones i homes, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents, així com el reconeixement i ensenyament del paper de les dones en la història i impulsar la igualtat real i la no-discriminació per raó de naixement, sexe, origen cultural, diversitat funcional, edat, malaltia, religió o creences, orientació sexual o identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar la llengua catalana i la castellana, tant en l'expressió oral com en l'escrita.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història de les Illes Balears, mitjançant l'ús de la llengua catalana, així com també el patrimoni artístic i cultural propi.

i) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els antecedents històrics i els principals factors que n'expliquen l'evolució.

j) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de cada modalitat.

k) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

l) Afermar l'esperit emprenedor i d'iniciativa personal amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

m) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

n) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Afermar els hàbits d'activitats físiques i esportives per afavorir el benestar físic i mental, com a mitjà de desenvolupament personal i social.

o) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la mobilitat segura i saludable.

p) Fomentar una actitud responsable i compromesa en la lluita contra el canvi climàtic i en la defensa del desenvolupament sostenible.

 

Article 8

Organització general

1. Les modalitats del batxillerat són les següents:

a) Arts.

b) Ciències i Tecnologia.

c) General.

d) Humanitats i Ciències Socials.

2. La modalitat d'Arts s'organitza en dues vies, una referida a Arts Plàstiques, Imatge i Disseny i l'altra, a Música i Arts Escèniques.

3. En tot cas, els alumnes podran triar entre la totalitat de les matèries específiques de la modalitat que cursin. A aquest efecte, els centres han d'oferir la totalitat de les matèries de les modalitats i vies que tenguin autoritzades. Només es pot limitar la impartició de matèries quan l'elecció per part dels alumnes no sigui suficient per crear un grup de deu o més persones.

4. Quan l'oferta de matèries en un centre quedi limitada per raons organitzatives, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de facilitar que els alumnes puguin cursar alguna matèria mitjançant la modalitat d'educació a distància a l'Institut d'Ensenyaments a Distància de les Illes Balears (IEDIB). En queden excloses les matèries comunes i l'obligatòria de la modalitat que cursa l'alumne. En el cas que una matèria obligatòria de modalitat es cursi com a optativa, sí que es pot fer a l'IEDIB.

Article 9

Organització del primer curs

1. Les matèries del primer curs comunes a totes les modalitats del batxillerat són les següents:

a) Educació Física.

b) Filosofia.

c) Llengua Castellana i Literatura I.

d) Llengua Catalana i Literatura I.

e) Llengua Estrangera I.

f) Treball de Recerca de Batxillerat I.

2. En la via d'Arts Plàstiques, Imatge i Disseny de la modalitat d'Arts, els alumnes han de cursar en el primer curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Dibuix Artístic I.

b) Dues matèries entre les següents:

― Cultura Audiovisual.

― Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i al Disseny I.

― Projectes Artístics.

― Volum.

3. En la via de Música i Arts Escèniques de la modalitat d'Arts, els alumnes han de cursar en el primer curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Anàlisi Musical I o Arts Escèniques I

b) Dues matèries entre les següents:

― Anàlisi Musical I.

― Arts Escèniques I.

― Cor i Tècnica Vocal I.

― Cultura Audiovisual.

― Llenguatge i Pràctica Musical.

4. En la modalitat de Ciències, els alumnes han de cursar en el primer curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Matemàtiques I.

b) Dues matèries entre les següents:

― Biologia, Geologia i Ciències Ambientals.

― Dibuix Tècnic I.

― Física i Química.

― Tecnologia i Enginyeria I.

5. En la modalitat General, els alumnes han de cursar en el primer curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Matemàtiques Generals.

b) Una de les opcions següents:

― 1a opció: Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial (d'oferta obligada per al centre) i qualsevol matèria de modalitat de primer curs de qualsevol modalitat de batxillerat.

― 2a opció: dues matèries específiques de modalitat de primer curs de qualsevol modalitat de batxillerat.

6. En la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials, els alumnes han de cursar en el primer curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Llatí I o Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I.

b) Dues matèries entre les següents:

― Economia.

― Grec I.

― Història del Món Contemporani.

― Llatí I.

― Literatura Universal.

― Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I.

7. A més, en totes les modalitats s'ha de cursar una de les matèries optatives següents:

a) Qualsevol matèria de modalitat de primer curs.

b) Història i Cultura de les Illes Balears.

c) Programació i Tractament de Dades I.

d) Segona Llengua Estrangera I (d'oferta obligada per al centre).

e) Tècniques Experimentals.

 

Article 10

Organització del segon curs

1. Les matèries del segon curs comunes a totes les modalitats del batxillerat són les següents:

a) Història d'Espanya.

b) Història de la Filosofia.

c) Llengua Castellana i Literatura II.

d) Llengua Catalana i Literatura II.

e) Llengua Estrangera II.

f) Treball de Recerca de Batxillerat II.

2. En la via d'Arts Plàstiques, Imatge i Disseny de la modalitat d'Arts, els alumnes han de cursar en el segon curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Dibuix Artístic II.

b) Dues matèries entre les següents:

― Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i al Disseny II.

― Disseny.

― Fonaments Artístics.

― Tècniques d'Expressió Graficoplàstiques.

3. En la via de Música i Arts Escèniques de la modalitat d'Arts, els alumnes han de cursar en el segon curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Anàlisi Musical II o Arts Escèniques II.

b) Dues matèries entre les següents:

― Anàlisi Musical II.

― Arts Escèniques II.

― Cor i Tècnica Vocal II.

― Història de la Música i de la Dansa.

― Literatura Dramàtica.

4. En la modalitat de Ciències, els alumnes han de cursar en el segon curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Matemàtiques II o Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II.

b) Dues matèries entre les següents:

― Biologia.

― Dibuix Tècnic II.

― Física.

― Geologia i Ciències Ambientals.

― Química.

― Tecnologia i Enginyeria II.

5. En la modalitat General, els alumnes han de cursar en el segon curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Ciències Generals.

b) Una de les opcions següents:

― 1a opció: Moviments Culturals i Artístics (d'oferta obligada per al centre) i qualsevol matèria de modalitat de segon curs de qualsevol modalitat de batxillerat.

― 2a opció: dues matèries específiques de modalitat de segon curs de qualsevol modalitat de batxillerat.

6. En la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials, els alumnes han de cursar en el segon curs les matèries específiques de modalitat següents:

a) Llatí II o Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II.

b) Dues matèries entre les següents:

― Empresa i Disseny de Models de Negoci.

― Geografia.

― Grec II.

― Història de l'Art.

― Llatí II.

― Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II.

7. A més, a totes les modalitats, s'ha de cursar una matèria optativa entre les següents:

a) Qualsevol matèria de modalitat de segon curs.

b) Ampliació de Matemàtiques.

c) Programació i Tractament de Dades II.

d) Psicologia.

e) Segona Llengua Estrangera II (d'oferta obligada per al centre).

 

Article 11

Organització del batxillerat per blocs en tres anys acadèmics

1. Per tal que els alumnes puguin adaptar els seus estudis de batxillerat a les seves perspectives i interessos acadèmics, personals o laborals, podran cursar el batxillerat en tres anys per blocs, en règim ordinari. En aquest cas, es preveu la possibilitat que l'alumne pugui cursar, simultàniament, matèries d'ambdós cursos.

2. Els centres que vulguin oferir el batxillerat en règim ordinari per blocs ho han de sol·licitar a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

3. Els alumnes que cursin el batxillerat per blocs poden prolongar en un any el temps màxim de permanència per a l'etapa establert amb caràcter general en l'article 5.3 d'aquest Decret.

4. La distribució de les matèries per blocs que conformen el batxillerat, tot garantint l'adequada planificació de l'oferta de matèries entre les quals existeix prelació, es disposa en l'annex 5.

Article 12

Organització curricular

1. Els alumnes han de formalitzar explícitament la matrícula del batxillerat en una de les modalitats i, si escau, en una de les vies. Els alumnes no poden cursar un nombre més gran de matèries del que s'estableix en els articles 9 i 10 d'aquest Decret.

2. Als centres sostinguts amb fons públics es pot impartir la matèria de segona llengua estrangera en el primer curs quan el nombre d'alumnes matriculats no sigui inferior a deu. En aquest cas, s'ha d'assegurar la continuïtat de la matèria en el segon curs. No obstant això, quan circumstàncies especials ho aconsellin, la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, amb l'informe previ del Departament d'Inspecció Educativa (DIE), pot autoritzar la impartició d'aquesta matèria a un nombre inferior d'alumnes.

3. La matèria optativa de segona llengua estrangera constitueix una continuació de la impartida en l'etapa de l'educació secundària obligatòria. Per aquest motiu, amb caràcter general, poden triar aquesta matèria els alumnes que l'han cursada de forma continuada en l'etapa anterior i en el mateix idioma.

4. Excepcionalment, poden incorporar-se als estudis d'una segona llengua estrangera en el primer curs del batxillerat els alumnes que no l'hagin cursada de forma continuada en l'educació secundària obligatòria. Aquests alumnes han d'acreditar els coneixements necessaris mitjançant la superació dels procediments que estableixin els professors que imparteixen la matèria. Aquests procediments han d'especificar les característiques i els continguts de les proves que s'han de dur a terme, com també els criteris d'avaluació. La decisió del professor que imparteix la matèria és vinculant.

​​​​​​​Article 13

Permanència en el darrer curs del batxillerat

1. Els alumnes que cursin el batxillerat en règim ordinari i que en finalitzar el segon curs o el tercer bloc tenguin una avaluació negativa en algunes matèries, s'hi poden matricular sense necessitat de cursar de nou les matèries superades o poden repetir el curs complet. Els alumnes, en el moment de la matrícula, han de manifestar per escrit l'opció triada, que s'ha d'incloure en l'expedient acadèmic. Els alumnes menors d'edat han de disposar de l'autorització per escrit de les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat de l'alumne. Aquesta autorització, que ha de venir signada per totes les persones que ostenten la pàtria potestat de l'alumne, ha de formar part de l'expedient acadèmic.

2. Els alumnes que han triat no repetir el curs o el bloc sencer també es poden matricular de matèries del segon curs o del tercer bloc ja superades. En aquest cas, disposen fins al 30 d'abril per decidir si anul·len la matrícula d'aquestes matèries i, per tant, es queden amb la nota prèvia, o si mantenen la matrícula i renuncien a la nota anterior. Aquesta decisió l'han de comunicar per escrit i s'ha d'incloure en l'expedient acadèmic. Els alumnes menors d'edat han de disposar de l'autorització per escrit de les mares, pares o tutors legals que n'ostenten i exerceixen la pàtria potestat. Aquesta autorització, que ha de venir signada per totes les persones que ostenten la pàtria potestat de l'alumne, ha de formar part de l'expedient acadèmic.

Article 14

Matèries específiques de modalitat i optatives

1. En el segon curs, els alumnes només poden cursar les matèries específiques de modalitat que requereixen coneixements vinculats a alguna de primer i que es detallen en l'annex 8 d'aquest Decret amb les correspondències de les matèries de continuïtat si prèviament han cursat les respectives de primer o n'han acreditat els coneixements necessaris d'acord amb l'apartat següent.

2. Amb la finalitat que els alumnes que no hagin cursat una matèria de modalitat del primer curs de les recollides en l'annex 8 d'aquest Decret puguin cursar la matèria de continuïtat de segon, els centres, mitjançant els professors que imparteixen la matèria, han d'establir els procediments perquè els alumnes puguin acreditar els coneixements necessaris. Aquests procediments, que han de tenir caràcter vinculant, han d'especificar les característiques i els continguts de les proves que s'han de dur a terme, així com els criteris d'avaluació. L'autorització per cursar aquestes matèries s'ha de fer per escrit, ha d'estar signada pel professor corresponent i s'ha d'incloure en l'expedient de l'alumne. Aquesta autorització té com a únic efecte l'habilitació per cursar la matèria de segon i en cap cas no es pot considerar superada la matèria de primer.

Article 15

Convalidació amb estudis de música i dansa

Els alumnes que cursen simultàniament el batxillerat i matèries dels estudis professionals de música i dansa susceptibles de convalidació amb matèries del curs actual de batxillerat, s'han de matricular d'aquestes matèries a distància a l'IEDIB.

Article 16

Canvis de matrícula

1. Qualsevol canvi en la matrícula de matèries específiques de modalitat i optatives de batxillerat es pot sol·licitar de forma motivada al cap d'estudis o, en el cas de centres privats concertats o no concertats, a la persona que designi el titular, durant els primers quinze dies lectius del curs, tant en el primer com en el segon curs. El cap d'estudis o la persona que designi el titular del centre, en el cas de centres privats concertats o no concertats, ha de realitzar el canvi si l'organització del centre ho permet.

2. Un cop transcorreguts aquests quinze dies i fins als primers cinc dies lectius de gener, qualsevol canvi, tant en el primer com en el segon curs, es pot sol·licitar al cap d'estudis o a la persona que designi el titular, en el cas de centres privats concertats o no concertats, i ha de ser autoritzat, si l'organització del centre ho permet, pel director del centre.

3. Després dels cinc primers dies lectius de gener i fins al 31 del mateix mes, qualsevol canvi en la matrícula de l'alumne ha de ser autoritzat pel Departament d'Inspecció Educativa. L'inspector del centre ha de notificar la seva decisió al Servei d'Ordenació Educativa, de la Direcció General d'Ordenació, Planificació i Centres, que ha de gestionar el canvi en l'Aplicació per a la Gestió Educativa de les Illes Balears (GESTIB).

4. A partir de l'1 de febrer no es poden fer canvis en la matrícula.

5. Si un alumne promociona a segon curs i vol fer un canvi de modalitat, s'ha de matricular de les matèries de la nova modalitat que no ha cursat en el primer curs. Aquestes matèries s'han de cursar en línia a l'IEDIB.

​​​​​​​Article 17

Baixa d'ofici

1. En l'etapa de batxillerat i en règim ordinari, si, un cop iniciades les activitats lectives als centres públics i privats concertats, s'acredita que un alumne no s'hi ha incorporat o hi ha faltat injustificadament segons les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, i de manera contínua a tots els períodes lectius durant deu dies lectius, o de forma discontínua durant vint dies lectius, l'equip directiu s'ha d'adreçar a les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat de l'alumne —o a l'alumne, si està emancipat legalment o és major d'edat— per saber les raons d'aquest absentisme. Quan no hi hagi una causa justificada, el centre li ha d'oferir un termini perquè s'incorpori immediatament a les activitats acadèmiques del curs i l'ha d'advertir que si no s'hi incorpora, se'l donarà de baixa d'ofici. En aquest cas, la plaça quedarà a disposició d'un altre alumne. La direcció del centre ha de notificar a la persona interessada, de forma motivada, la baixa d'ofici de la matrícula. En l'expedient de l'alumne s'ha de guardar una còpia d'aquesta comunicació. Amb caràcter general, aquest procediment s'ha de desenvolupar fins a l'1 de desembre.

2. Als centres públics i privats concertats, un alumne només es pot donar de baixa d'ofici durant la resta del curs acadèmic quan falti injustificadament a classe segons les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, de forma contínua durant un període superior a vint dies lectius, o de forma discontínua durant un període superior a trenta-cinc dies lectius. El procediment que s'ha de seguir per notificar-ho a les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat de l'alumne —o a l'alumne, si està emancipat legalment o és major d'edat— és el mateix que s'estableix en l'apartat anterior.

3. Contra la resolució adoptada es pot presentar un recurs d'alçada davant el director general de Planificació, Ordenació i Centres en el termini d'un mes comptador des de l'endemà d'haver-la notificada. La resolució d'aquest òrgan posa fi a la via administrativa.

4. El curs en què es doni de baixa d'ofici l'alumne en règim ordinari computa com un dels quatre anys en què pot romandre en aquest règim. Excepcionalment, els alumnes majors d'edat o les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat dels alumnes menors d'edat podran sol·licitar al director general de Planificació, Ordenació i Centres, que aquest curs no computi. Aquesta decisió s'ha de prendre mitjançant resolució i amb un informe previ del DIE.

5. S'ha d'informar els alumnes sobre tot aquest procediment en el moment de la matrícula.

Article 18

Anul·lació de la matrícula

1. Els alumnes que cursin el batxillerat poden sol·licitar al director del centre l'anul·lació de la matrícula abans del 30 d'abril.

2. L'alumne ha d'acreditar documentalment que es troba en alguna de les circumstàncies següents:

a) Malaltia de llarga durada o accident greu.

b) Incorporació a un lloc de treball o a altres estudis oficials.

c) Obligacions de tipus familiar que impedeixen la dedicació normal a l'estudi.

3. L'anul·lació de la matrícula ha d'incloure la totalitat de les matèries de les quals s'ha matriculat l'alumne.

4. El director del centre ha de resoldre la sol·licitud per escrit, de manera motivada i amb l'expressió dels recursos que s'hi poden interposar. Si autoritza l'anul·lació de la matrícula, s'ha d'estendre la diligència corresponent i incorporar-la a l'expedient acadèmic de l'alumne. Aquesta anul·lació afecta exclusivament el curs acadèmic en què ha estat concedida, curs que no ha de computar a l'efecte de permanència en el batxillerat.

Article 19

Competències clau

1. A l'efecte d'aquest Decret, les competències clau del currículum són les següents:

a) Competència en comunicació lingüística.

b) Competència plurilingüe.

c) Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria.

d) Competència digital.

e) Competència personal, social i d'aprendre a aprendre.

f) Competència ciutadana.

g) Competència emprenedora.

h) Competència en consciència i expressió culturals.

2. En l'annex 1 d'aquest Decret es defineixen cada una de les competències clau, així com els descriptors operatius del grau d'adquisició d'aquestes competències previst en finalitzar l'etapa.

3. Els ensenyaments que estableix aquest Decret tenen per objecte garantir el desenvolupament de les competències clau previst en l'annex 1. Els currículums establerts per la Conselleria d'Educació i Formació Professional i que els centres han de concretar en els seus projectes educatius hauran de tenir com a referent els descriptors operatius que s'hi detallen.

Article 20

Competències específiques, criteris d'avaluació i sabers bàsics

1. En l'annex 2 d'aquest Decret es fixen, per a cada matèria, les competències específiques per a l'etapa, així com els criteris d'avaluació, els continguts, les destreses i les actituds, enunciats en forma de sabers bàsics, i la connexió de cada competència específica amb els descriptors del perfil de sortida vinculats a les competències clau.

2. Per a l'adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l'equip docent, en la forma que s'organitzi, ha de dissenyar situacions d'aprenentatge d'acord amb el que s'estableix en l'annex 3.

3. L'ordenació curricular del treball de recerca de batxillerat es recull en l'annex 4.

Article 21

Autonomia dels centres

1. Els centres docents, en l'ús de la seva autonomia, han de desenvolupar i completar, si escau, el currículum del batxillerat establert en aquest Decret. Aquesta concreció ha de formar part del seu projecte educatiu, que ha d'impulsar i desenvolupar els principis, objectius i metodologia propis d'un aprenentatge competencial orientat a exercir una ciutadania activa. Igualment, han de promoure compromisos educatius amb les mares, pares o tutors legals dels alumnes, o amb els alumnes mateixos en el cas de ser majors d'edat. En aquests compromisos s'han de recollir les activitats que els integrants de la comunitat educativa es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels alumnes.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de potenciar i promoure l'autonomia dels centres, de manera que els seus recursos econòmics, materials i humans puguin adequar-se als plans de feina i d'organització que elaborin, una vegada que hagin estat convenientment avaluats i valorats.

3. En l'exercici de la seva autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d'organització, normes de convivència o ampliacions del calendari escolar o de l'horari lectiu de matèries, en els termes que estableixin la Conselleria d'Educació i Formació Professional i dins les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral, sense que, en cap cas, això suposi discriminació de cap mena ni s'imposin aportacions a les famílies.

4. Els centres sostinguts amb fons públics han de retre comptes dels resultats obtinguts al consell escolar del centre i han de tenir en compte el que es preveu en l'article 160 de la Llei 1/2022, sobre l'avaluació dels centres educatius.

Article 22

Projecte educatiu

El projecte educatiu de centre (PEC) és el document en què es recull l'autonomia del centre i s'ha de redactar d'acord amb els articles 120, 121 i 122 de la Llei 1/2022. El PEC ha d'incloure, entre d'altres, el projecte lingüístic, que es regula a l'article 136 de la mateixa Llei 1/2022.

Article 23

Concreció curricular

1. La concreció curricular forma part del projecte educatiu. En la concreció curricular es desenvolupa, completa, adequa i concreta el currículum oficial a cada centre docent. Implica establir un marc comú, aprovat pel claustre, que defineix les línies educatives del centre al llarg de tota l'etapa educativa.

2. La concreció curricular, que ha de ser aprovada al centre segons el procediment que estableix el reglament orgànic de centre vigent, ha de contenir, com a mínim, els elements següents:

a)  Principis pedagògics de l'etapa d'acord amb el projecte educatiu del centre.

b) Modalitats, vies i matèries optatives que ofereix el centre en cada un dels cursos.

c)  Mesures d'organització del batxillerat:

― Per a la impartició ordinària del batxillerat.

― Per a la impartició del batxillerat per blocs, si és el cas.

d)   Proposta pedagògica.

e)   Regulació de les actuacions dels equips docents:

― Per a l'aplicació dels plans individualitzats de reforç adreçats als alumnes amb matèries no superades del curs anterior i a aquells que hagin de romandre un any més en el mateix curs.

― Per a la presa de decisions sobre l'obtenció del títol de batxillerat en el cas d'alumnes amb una matèria no superada en l'avaluació extraordinària.

f) Alternatives organitzatives i metodològiques, així com mesures d'atenció a la diversitat per facilitar l'accés al currículum d'alumnes amb necessitat específica de suport educatiu.

g)  Mesures de flexibilització i alternatives metodològiques d'accessibilitat i disseny universal per als alumnes:

― Amb diversitat funcional.

― Amb dificultats específiques d'aprenentatge.

h) Compromisos educatius de les mares, pares o tutors legals per facilitar el progrés educatiu dels alumnes.

i) Mesures organitzatives per a l'atenció educativa dels alumnes que no cursen ensenyaments de religió.

j) Impartició de matèries no lingüístiques en llengües estrangeres.

k) Indicadors i ponderació de cada un dels aspectes dels criteris de valoració per qualificar el procés d'elaboració, la memòria escrita i l'exposició oral del treball de recerca de batxillerat, segons el que estableix l'annex 4 d'aquest Decret.

Article 24

Desplegament del currículum a l'aula

1. Per a l'adquisició i desenvolupament de les competències específiques de les matèries, l'equip docent, en la forma que s'organitzi, ha de dissenyar situacions d'aprenentatge, tot tenint en compte la concreció curricular del centre, les característiques dels alumnes i de l'entorn, i d'acord amb els principis i l'estructura que s'estableixen en l'annex 3.

2. Les situacions d'aprenentatge han d'estar a disposició de la comunitat educativa del centre.

3. Les situacions d'aprenentatge s'han de desplegar en la programació d'aula, que ha d'incloure la seqüenciació de les activitats d'ensenyament i aprenentatge, l'avaluació i els recursos necessaris per al desenvolupament de les sessions.

4. En les programacions d'aula s'han de preveure les adaptacions d'accés necessàries per atendre els alumnes amb diversitat funcional o necessitats específiques de suport educatiu des d'una perspectiva inclusiva.

Article 25

Avaluació

La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de regular, mitjançant ordre, l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes de batxillerat, així com la promoció de curs i els requisits de titulació d'aquesta etapa.

Article 26

Tutoria i orientació

1. La tutoria personal i l'orientació educativa, psicopedagògica i professional dels alumnes, així com la preparació del seu itinerari formatiu futur, són elements fonamentals en l'ordenació del batxillerat. Les mesures relatives a l'orientació i l'acció tutorial han de formar part del projecte educatiu del centre.

2. Cada grup d'alumnes ha de tenir, com a mínim, un professor com a tutor. La funció tutorial implica dur a terme les mesures relatives a l'orientació i l'acció tutorial. El director del centre o el titular del centre, en el cas de centres privats concertats o no concertats, ha de designar la persona responsable de la tutoria entre els professors que imparteixen docència a tot el grup d'alumnes, preferentment entre els que imparteixen més hores de docència al grup. El tutor ha de coordinar l'equip docent en el desenvolupament i l'avaluació dels processos d'ensenyament i aprenentatge.

3. En el batxillerat, l'acció tutorial ha d'acompanyar el procés educatiu individual i col·lectiu dels alumnes.

4. L'acció tutorial és responsabilitat del conjunt de professors que imparteixen docència a un mateix grup d'alumnes. El tutor, a més de les funcions que li són pròpies, és responsable de coordinar l'acció tutorial.

5. Els equips docents han de col·laborar per prevenir els problemes d'aprenentatge i de convivència que puguin presentar-se i han de compartir tota la informació que sigui necessària per treballar de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. Amb aquesta finalitat, s'han de planificar, dins el període de permanència dels professors al centre, horaris específics per a les reunions de coordinació, sens perjudici de l'autonomia organitzativa dels centres privats, concertats o no concertats.

6. Mitjançant l'acció tutorial, els centres han d'informar i orientar els alumnes amb la finalitat que l'elecció de les modalitats, vies i matèries a les quals es refereixen els articles 8, 9, 10 i 11 d'aquest Decret sigui la més adequada per als seus interessos i la seva orientació formativa i laboral posterior.

7. L'assessorament específic en orientació personal, acadèmica i professional ha de contribuir a coordinar els processos d'acollida al centre docent i de transició al món laboral o acadèmic en concloure el període d'escolarització en l'etapa de batxillerat.

8. Amb la finalitat d'afavorir la igualtat de drets i oportunitats i fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones, s'ha d'incorporar la perspectiva de gènere en l'àmbit de l'orientació educativa i professional.

9. En els centres públics, l'acció tutorial ha d'incloure, a més, les funcions que determina el reglament orgànic dels centres públics.

Article 27

Atenció a les diferències individuals

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de fomentar la qualitat, l'equitat i la inclusió educatives; la igualtat d'oportunitats, i la no-discriminació dels alumnes amb diversitat funcional. L'atenció a aquests alumnes s'ha de regir pels principis de normalització i inclusió. Per aquest motiu s'han d'establir les mesures de flexibilització i alternatives metodològiques d'accessibilitat i disseny universal que siguin necessàries per aconseguir que aquests alumnes accedeixin a una educació de qualitat en igualtat d'oportunitats.

2. Els centres que imparteixen els ensenyaments del batxillerat han d'adoptar mesures d'acolliment i adaptació per als alumnes que s'incorporin fora dels terminis ordinaris.

3. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir mesures de suport educatiu per als alumnes amb dificultats específiques d'aprenentatge. En particular, s'han d'establir per a aquests alumnes mesures de flexibilització i alternatives metodològiques en l'ensenyament i avaluació de la llengua estrangera. Aquestes adaptacions no s'han de tenir en compte, en cap cas, per minorar les qualificacions obtingudes.

4. En els termes que determini la Conselleria d'Educació i Formació Professional, es pot flexibilitzar l'escolarització dels alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, identificats com a tal per l'orientador del centre, de manera que pugui reduir-se la durada de l'etapa, quan es prevegi que aquesta és la mesura més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i la seva socialització. En tot cas, l'alumne sempre ha de cursar el segon curs.

Article 28

Participació i dret a la informació de mares, pares o tutors legals, i alumnes majors d'edat

Les mares, pares o tutors legals i els alumnes majors d'edat han de participar i conèixer l'evolució del procés educatiu dels seus fills i filles, tot col·laborant amb les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per tal de facilitar el seu progrés.

Article 29

Horari

1. El claustre ha d'aprovar els criteris pedagògics per elaborar l'horari setmanal.

2. L'horari lectiu setmanal dels alumnes de batxillerat és de trenta-un períodes lectius per al primer curs i de trenta-tres per al segon curs. Aquests períodes lectius han d'estar distribuïts de dilluns a divendres i es poden desenvolupar en jornada contínua o partida d'acord amb la normativa vigent.

3. En l'annex 7 d'aquest Decret s'estableix l'horari escolar per a les diferents matèries de batxillerat.

4. Amb la finalitat d'adequar el currículum a les necessitats de determinats alumnes, els centres, amb l'autorització prèvia de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, poden adoptar una distribució horària diferent de l'expressada en l'annex 7.

5. En un dels períodes lectius setmanals dels dos cursos de llengua estrangera, del primer curs de física i química, de biologia, geologia i ciències ambientals, i del segon curs de biologia, de física i de química es poden assignar dos professors a cada grup per atendre, a l'aula, a l'aula de conversa, al taller o al laboratori, els alumnes en les pràctiques que es determinin en la concreció curricular. Aquest segon professor només es pot assignar als grups en què el nombre d'alumnes sigui superior a vint.

6. Els centres han de reflectir en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre el tractament que donen als alumnes durant els períodes en què no tenen activitats lectives.

Article 30

Materials curriculars

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de fomentar l'elaboració de materials curriculars per afavorir el desenvolupament i l'aplicació del currículum i ha de dictar les disposicions que orientin el treball dels professors en aquest sentit, a més de regular-ne els procediments de supervisió.

2. Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, triar, si escau, els materials curriculars, sempre que s'adaptin al rigor científic adequat a l'edat dels alumnes i al currículum establert per la Conselleria d'Educació i Formació Professional. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral davant la violència de gènere, als quals ha d'ajustar-se tota l'activitat educativa. Les administracions educatives han de vetllar perquè en els materials educatius s'eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin la igualtat entre dones i homes.

3. La supervisió dels llibres de text i la resta del material curricular ha de formar part del procés ordinari de supervisió que exerceix el Departament d'Inspecció Educativa.

4. Els llibres de text no poden ser substituïts abans que transcorri un període mínim de quatre cursos acadèmics. Excepcionalment, quan la concreció curricular ho requereixi i amb l'informe favorable del Departament d'Inspecció Educativa, poden ser substituïts abans de la finalització del període esmentat.

5. Abans del 30 de juny de cada any, els centres han de comunicar a les famílies la relació dels llibres de text, de consulta i de lectura per a cada curs escolar. Així mateix, abans d'aquesta data, els centres sostinguts amb fons públics han d'haver introduït al programa de gestió educativa de les Illes Balears (GESTIB) aquesta relació.

Article 31

Recursos

1. Els centres han d'estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de proveir els recursos necessaris per garantir el següent:

a) El nombre màxim d'alumnes per aula, que és de 35 sense perjudici de la reducció progressiva de ràtios, com a resultat de la implementació del pla que preveu la disposició addicional tercera de la Llei 1/2022.

b) L'establiment de programes de reforç de l'aprenentatge de la llengua estrangera.

c) L'adopció de mesures de suport i d'incentivació per als professors.

d) L'atenció a la diversitat dels alumnes i, en especial, als que presenten necessitats específiques de suport educatiu.

e) L'adopció de mesures d'orientació a les mares, pares o tutors legals pel que fa a l'acompanyament del procés d'aprenentatge.

3. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure la coordinació dels serveis externs amb els centres educatius per assegurar una acció conjunta i efectiva.

Article 32

Nombre de grups classe

Segons el nombre de grups assignats per la Conselleria d'Educació i Formació Professional en cada curs de l'etapa i per a cada curs escolar, els centres educatius sostinguts amb fons públics rebran els recursos humans necessaris per oferir, com a mínim, el nombre de grups classe que s'estableix en l'annex 6 pel que fa a les assignatures que tenen caràcter optatiu d'acord amb els articles 9 i 10 d'aquest Decret, excepte la de religió.

Article 33

Atribució docent

1. Per impartir els ensenyaments del batxillerat, els professors han de reunir els requisits establerts en l'article 94 de la LOE.

2. L'assignació de matèries a les especialitats docents dels cossos de catedràtics i professors d'ensenyament secundari és la que determina el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial i s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades disposicions relatives a l'exercici de la docència en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial, a la formació inicial del professorat i a les especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari.

3. Pel que fa a les exigències de titulació i especialització dels professors dels centres privats, s'ha de tenir en compte el Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, pel qual es regulen les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per exercir la docència en els ensenyaments d'educació secundària obligatòria o de batxillerat, modificat pel Reial decret 665/2015.

4. Els professors de l'especialitat de llengua catalana i literatura també poden impartir, a més de llengua catalana i literatura, les matèries Literatura Universal, Arts Escèniques i Literatura Dramàtica.

5. L'atribució docent de les matèries optatives amb currículum propi de les Illes Balears és la que figura en l'annex 9.

6. Correspon al director del centre, a proposta del cap d'estudis, o a la persona que designi el titular del centre, en el cas de centres privats concertats o no concertats, i d'acord amb la normativa vigent, designar el professor que ha d'impartir una determinada matèria quan pugui ser impartida per professors de diverses especialitats.

Disposició addicional primera

Gènere

Les formes del gènere gramatical tradicionalment dit masculí que apareixen en aquesta norma s'han d'entendre com a genèriques quan es refereixen a persones i, per tant, es refereixen a totes, amb independència del sexe amb què s'identifiquin.

Disposició addicional segona

Igualtat entre les persones

Els centres docents han d'adoptar les mesures necessàries per garantir que es compleix el que s'estableix en el capítol I del títol IV de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i en l'article 12 de la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l'LGTBI-fòbia.

Disposició addicional tercera

Protecció de dades de caràcter personal

En relació amb les dades de caràcter personal de les persones interessades en els procediments que es regulen en aquest Decret, s'ha de complir el que es preveu en la disposició addicional vint-i-tresena de la LOE, així com el que es preveu en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i en el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades).

Disposició addicional quarta

Ensenyament de religió

1. Els ensenyaments de religió s'han d'incloure en el batxillerat d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional segona de la LOE.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de garantir que, a l'inici del curs, els alumnes majors d'edat i les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat dels alumnes menors d'edat puguin manifestar la voluntat de rebre o no ensenyaments de religió.

3. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de vetlar perquè els centres respectin els drets de tots els alumnes i de les seves mares, pares o tutors legals.

4. Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes que no hagin optat per cursar ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativa supervisada per part de professors de qualsevol atribució docent. Aquesta atenció s'ha de planificar i programar pels centres de manera que es dirigeixi a desenvolupar les competències transversals a través de la realització de projectes significatius per als alumnes i de la resolució col·laborativa de problemes, de manera que es reforcin l'autoestima, la promoció de la salut mitjançant l'activitat física, l'autonomia, la reflexió i la responsabilitat. En tot cas, les activitats proposades han d'anar dirigides a reforçar els aspectes més transversals del currículum, i afavorir, així, la interdisciplinarietat i la connexió entre els diferents sabers. Aquestes activitats no han de comportar en cap cas l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós ni a qualsevol matèria de l'etapa. La planificació de l'atenció educativa alternativa a l'assignatura de religió ha de formar part de la concreció curricular.

5. La determinació del currículum de l'ensenyament de les diferents confessions religioses amb les quals l'Estat espanyol ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència de les corresponents autoritats religioses.

6. Amb la finalitat de garantir el principi d'igualtat i la lliure concurrència entre tot els alumnes, les qualificacions que s'hagin obtingut en l'avaluació dels ensenyaments de religió no es computaran en les convocatòries en les quals els expedients acadèmics hagin d'entrar en concurrència.

7. A partir del curs 2023-2024, els centres podran, previ acord del claustre pel que fa als aspectes pedagògics, i amb l'autorització del consell escolar del centre en el cas dels centres públics o del titular en el cas dels centres privats concertats o no concertats, sol·licitar a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que les matèries Religió I i Religió II s'imparteixin només en el primer curs de batxillerat.

Disposició addicional cinquena

Ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les matèries del currículum s'imparteixin en llengües estrangeres sempre que això no suposi cap modificació dels aspectes bàsics del currículum regulats en aquest Decret. En aquest cas, els centres han de procurar que al llarg de l'etapa els alumnes adquireixin la terminologia pròpia de les matèries en la llengua oficial d'ensenyament prevista en el projecte lingüístic de centre.

2. El fet que els centres imparteixin els seus ensenyaments conforme al que es preveu en l'apartat anterior en cap cas pot suposar la modificació dels criteris per a l'admissió dels alumnes establerts en l'article 86 de la LOE.

Disposició addicional sisena

Batxillerat per a persones adultes

1. L'oferta de batxillerat per a persones adultes és la que correspon al règim semipresencial i al règim a distància.

2. Correspon a la Conselleria d'Educació i Formació Professional l'organització de proves perquè les persones majors de vint anys puguin obtenir directament el títol de batxiller, sempre que demostrin haver assolit els objectius de l'etapa i adquirit les competències clau d'acord amb el perfil de sortida de l'etapa. Aquestes proves, que hauran de comptar amb les mesures d'accessibilitat universal i les adaptacions que precisin els alumnes amb necessitats educatives especials, s'organitzaran de manera diferenciada segons les modalitats del batxillerat.

Disposició addicional setena

Obtenció de noves modalitats del batxillerat

1. Els alumnes que hagin obtingut el títol de batxiller poden obtenir qualsevol de les altres modalitats mitjançant la superació de les matèries específiques de modalitat de primer i segon curs que, d'acord amb el que es preveu en aquest Decret, es requereixen per a la modalitat triada.

2. Aquesta mesura és aplicable als alumnes que hagin obtingut el títol de batxiller a l'empara d'aquest Decret.

Disposició addicional vuitena

Nombre màxim d'alumnes per aula

Tenint en compte el que disposa l'apartat 5 de l'article 28 d'aquest Decret, i d'acord amb l'apartat 2 de l'article 87 de la LOE, es pot autoritzar un increment de fins a un deu per cent del nombre màxim d'alumnes per aula als centres públics i privats concertats d'una mateixa àrea d'escolarització per tal d'atendre les necessitats immediates d'escolarització dels alumnes d'integració tardana, amb la corresponent dotació dels recursos addicionals que siguin necessaris.

Disposició addicional novena

Simultaneïtat dels estudis de batxillerat amb els estudis de formació professional

Els alumnes que ho desitgin poden simultaniejar els estudis de batxillerat amb els de formació professional sempre que compleixin els requisits acadèmics d'accés i puguin compatibilitzar l'assistència a classe prevista en els diversos estudis i règims.

​​​​​​​Disposició addicional desena

Adaptació de referències

Les referències fetes per la normativa vigent a les modalitats, vies, assignatures i matèries del batxillerat s'han d'entendre fetes a les modalitats, vies, assignatures i matèries corresponents recollides en aquest Decret.

Disposició addicional onzena

Centres autoritzats per impartir les diverses modalitats

1. Els centres docents que a l'entrada en vigor d'aquest Decret impartien la modalitat de Ciències queden autoritzats a impartir la modalitat de Ciències i Tecnologia establerta en aquest Decret.

2. Així mateix, els centres que a l'entrada en vigor d'aquest Decret impartien la modalitat d'Arts o la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials, o totes dues, queden autoritzats a impartir les mateixes modalitats establertes en aquest Decret.

3. Tots els centres que a l'entrada en vigor d'aquest Decret impartien les modalitats de Ciències i d'Humanitats i Ciències Socials, queden autoritzats a partir del curs 2022-2023 a impartir la modalitat del batxillerat General establerta en aquest Decret.

Disposició addicional dotzena

Batxillerats amb característiques específiques

Les modificacions a l'estructura i a l'horari que es generen en els batxillerats amb característiques específiques s'han de regular mitjançant resolució del conseller d'Educació i Formació Professional. Aquests batxillerats són:

a) Doble titulació: títol de batxiller LOE i diploma de batxiller internacional.

b) Doble titulació: títol de batxiller LOE i el Diplôme du Baccalauréat francès (Batxibac).

c) Batxillerat per blocs al CTEIB.

d) Altres batxillerats amb característiques específiques que es puguin autoritzar.

 

Disposició transitòria primera

Aplicació del Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears

1. El Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, serà d'aplicació al segon curs del batxillerat durant el curs escolar 2022-2023.

2. Els estàndards d'aprenentatge avaluables que figuren en els annexos del Decret 35/2015 tenen caràcter orientatiu per al segon curs de batxillerat durant l'any acadèmic 2022-2023.

3. Les proves lliures per a l'obtenció del títol de batxiller que realitza la Conselleria d'Educació i Formació Professional s'organitzaran d'acord amb la configuració curricular que s'estableix en el Decret 35/2015 fins a l'inici del curs 2023-2024.

Disposició transitòria segona

Aplicació de l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum del batxillerat a les Illes Balears

L'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum del batxillerat a les Illes Balears serà d'aplicació al segon curs del batxillerat durant l'any acadèmic 2022-2023.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

1. Queda derogat el Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears.

2. Queda derogada l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum del batxillerat a les Illes Balears.

3. Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a aquest Decret, el contradiguin o siguin incompatibles amb el que disposa.

​​​​​​​Disposició final primera

Aplicació i desplegament

Es faculta el conseller d'Educació i Formació Professional per dictar les disposicions necessàries per desplegar i executar aquest Decret.

Disposició final segona

Calendari d'aplicació

Aquest Decret és d'aplicació al primer curs del batxillerat el curs escolar 2022-2023. S'ha d'aplicar al segon curs del batxillerat el curs escolar 2023-2024.

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 1 d'agost de 2022

	La presidenta
El conseller d'Educació i Formació Professional	Francesca Lluch Armengol i Socias
Martí X. March i Cerdà