BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), d'acord amb la redacció establerta per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOMLOE), defineix els currículums, en l'apartat 1 de l'article 6, com el conjunt d'objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada un dels ensenyaments. En l'apartat 2 d'aquest mateix article s'assenyala que la configuració dels currículums ha d'anar orientada a facilitar el desenvolupament educatiu dels alumnes per tal de garantir-ne la formació integral, contribuir al ple desenvolupament de la seva personalitat i preparar-los per a l'exercici ple dels drets humans i d'una ciutadania activa i democràtica en la societat actual, a més a més, ha de constituir una oportunitat pel desenvolupament del potencial d'una joventut lliure de prejudicis de gènere i ha de tenir com objectiu primordial la capacitació de l'alumnat que li permeti un creixement al marge dels estereotips de gènere, una actitud crítica envers el sexisme, la violència i la discriminació en qualsevol àmbit de la vida, fomentant la igualtat efectiva d'oportunitats entre dones i homes , així com persones amb diversitat funcional, per accedir a una formació lliure dels prejudicis que atribueixen diferents rols depenent del seu sexe i que, en un futur, els permeti tota classe d'opcions professionals i l'exercici d'aquestes, sense que en cap cas aquesta configuració suposi una barrera que generi abandonament escolar o impedeixi l'accés i gaudi del dret a l'educació.

En consonància amb aquesta visió, es manté l'enfocament competencial i es dona importància al fet que la formació integral se centri en el desenvolupament de les competències.

Així mateix, s'ha de tenir en compte que s'ha modificat la distribució de competències entre el Govern central i les comunitats autònomes pel que fa als continguts bàsics dels ensenyaments mínims. D'aquesta manera, en relació amb els objectius, les competències, els sabers bàsics i els criteris d'avaluació, correspon al Govern de l'Estat fixar els aspectes bàsics dels currículums, que constitueixen els ensenyaments mínims, prèvia consulta a les comunitats autònomes. Alhora, les administracions educatives són les responsables d'establir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial, del qual formaran part els aspectes bàsics abans esmentats.

Finalment, correspon als mateixos centres, si escau, desenvolupar i completar el currículum de les diferents etapes i cicles en l'ús de la seva autonomia, tal com recull la Llei esmentada. La configuració del currículum ha de desenvolupar-se amb prou flexibilitat perquè els centres, en l'ús de la seva autonomia, puguin adaptar-se a les diferències individuals dels alumnes i al seu entorn socioeconòmic i cultural per mitjà del projecte educatiu, de manera que tots els alumnes puguin tenir les mateixes oportunitats per formar-se. A tals efectes, i al llarg de l'etapa, s'ha de dur a terme una orientació acadèmica i professional que possibiliti als alumnes que l'elecció de les diferents opcions acadèmiques es faci lliure de condicionaments basats en el gènere.

En l'educació secundària obligatòria (ESO) s'ha de propiciar l'aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu en totes les matèries, les quals es poden integrar per àmbits. La comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, l'emprenedoria, el foment de l'esperit crític i científic, l'educació emocional i en valors, l'educació per a la pau i la no violència i la creativitat, s'han de treballar en totes les matèries. En tot cas, s'ha de fomentar de manera transversal l'educació per a la salut, inclosa l'educació afectiva i sexual, la igualtat entre homes i dones, la formació estètica i el respecte mutu, i la cooperació entre iguals.

Aquest Decret estableix els principis pedagògics que han d'orientar les propostes dels centres als seus alumnes. Aquestes propostes han d'estar presidides pel principi d'inclusió educativa.

La LOMLOE recupera els programes de diversificació curricular, que permeten modificar el currículum a partir del tercer curs d'educació secundària obligatòria per als alumnes que no estiguin en condicions de promocionar a tercer. En aquest cas, els objectius de l'etapa i les competències corresponents s'aconsegueixen amb una metodologia específica. Aquests programes estan orientats a la consecució del títol de graduat en educació secundària obligatòria (GESO).

En finalitzar el segon curs d'ESO, s'ha d'entregar a cada alumne i a les seves mares, pares o tutors legals un consell orientador que ha d'incloure un informe sobre el grau d'assoliment dels objectius i d'adquisició de les competències establertes, així com una proposta de l'opció més adequada per continuar la seva formació, que podrà incloure la incorporació a un programa de diversificació curricular o a un cicle formatiu de grau bàsic.

El quart curs d'ESO té un caràcter orientador, amb la finalitat que els alumnes puguin triar les matèries orientades a les diferents modalitats del batxillerat i els diversos camps de formació professional.

Quant a l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes d'ESO, serà contínua, formativa i integradora. Les decisions sobre la promoció de curs s'han d'adoptar de forma col·legiada per l'equip docent, atenent a la consecució dels objectius, al grau d'adquisició de les competències establertes i a la valoració de les mesures que afavoreixen el progrés de l'alumne. L'avaluació es desplegarà mitjançant una ordre específica que desenvoluparà aquest Decret de currículum.

Els canvis introduïts s'han d'implantar d'acord amb el calendari establert en la disposició final cinquena de la LOMLOE. Així, les modificacions introduïdes en el currículum, l'organització, els objectius i els programes d'educació secundària obligatòria s'han d'implantar per als cursos primer i tercer en el curs escolar 2022-2023 i per als cursos segon i quart en el curs escolar 2023-2024.

En exercici de les competències establertes en els articles 6 i 6 bis de la LOE, el Govern estatal va aprovar el Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació secundària obligatòria, en què es reflecteixen les modificacions introduïdes per la LOMLOE a l'ordenació i el currículum de l'ESO. Aquest Reial decret 217/2022 deroga l'anterior Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat, així com el Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen l'avaluació i la promoció a l'educació primària, així com l'avaluació, la promoció i la titulació a l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional, en particular, el capítol III i els articles 24 i 26.1.

La disposició final primera del Reial decret 217/2022 estableix que aquest Reial decret té caràcter de normativa bàsica, a excepció de l'annex 3.

La disposició final tercera del Reial decret 217/2022 estableix que el contingut d'aquest Reial decret s'ha d'implantar per als cursos primer i tercer el curs escolar 2022-2023, i per als cursos segon i quart el curs 2023-2024.

Tots aquests aspectes bàsics s'han de reflectir en la normativa autonòmica reguladora del currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

La Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, té com a objectiu principal la millora de la qualitat de l'educació a les Illes Balears i estableix un marc estable per garantir el procés de millora contínua del sistema educatiu de les Illes. En aquest sentit, té en compte les noves sensibilitats i demandes socials vers l'educació per ser capaços de reafirmar la confiança en el sistema educatiu i promoure un nou impuls a les vies de l'èxit educatiu. Per altra banda, la millora de la qualitat requereix el diàleg permanent amb la comunitat educativa i tots els agents implicats, des d'un compromís col·lectiu per a la recerca de les respostes més adequades a les necessitats que el sistema planteja.

La redacció de la Llei 1/2022 és coherent amb la LOMLOE, i aquest Decret es redacta d'acord amb les disposicions que s'hi estableixen.

En el capítol III del títol I de la Llei 1/2022 s'estableixen l'estructura i els objectius de l'educació secundària obligatòria. L'article 123 disposa que el currículum de cada etapa comprèn les capacitats i les competències pròpies de cada un dels ensenyaments, així com les àrees, les assignatures, les matèries o els mòduls, que poden incloure els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i alternatius que s'hi fan servir i els criteris d'avaluació que s'hi apliquen, que s'han d'ajustar en cas que un alumne presenti necessitats específiques de suport educatiu.

A la disposició addicional segona d'aquest Decret es contempla que els centres docents han d'adoptar les mesures necessàries per garantir que es compleix el que s'estableix en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes i en el capítol I del títol IV de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i en l'article 12 de la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l'LGTBI-fòbia.

II

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix, en l'article 36.2, que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari, i d'acord amb la disposició final sisena de la LOE i la disposició final segona del Reial decret 217/2022, el Govern de les Illes Balears pot dictar, en l'àmbit de les seves competències i dins el marc de la regulació i els límits fixats pel Govern de l'Estat, les disposicions que consideri necessàries per complementar el currículum de l'educació secundària obligatòria.

A més de la Llei d'educació de les Illes Balears, regulen el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears el Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears, i l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB núm. 76, de 21 de maig de 2015).

Quant a l'avaluació de l'etapa, la regulació actual s'estableix en la LOMLOE, en el Reial decret 984/2021 i en la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de 18 de novembre de 2021 per la qual s'aproven les instruccions per avaluar l'aprenentatge dels alumnes de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears per al curs 2021-2022 (BOIB núm. 160, de 20 de novembre de 2021), tot i que està previst que l'avaluació, promoció i titulació d'aquesta etapa es desenvolupin mitjançant una ordre d'avaluació de conformitat amb el que s'estableix en aquest Decret.

Per tant, en compliment del calendari d'implantació establert tant en la LOMLOE com en el Reial decret 217/2022, amb aquest Decret s'adapta la normativa reguladora del currículum de l'etapa de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears. Al mateix temps, i d'acord amb el calendari d'aplicació indicat, el Decret 34/2015 i l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 es mantindran vigents per als cursos de segon i quart d'ESO durant el curs escolar 2022-2023, atès que la LOMLOE no s'implantarà en aquests cursos fins al curs 2023-2024.

La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, i l'article 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, en concordança amb els articles 4 i 35 de l'Estatut d'autonomia, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament i oficial en tots els nivells educatius. Els principis del model lingüístic en l'àmbit educatiu s'estableixen en l'article 135 de la Llei 1/2022.

Aquests texts legals també disposen que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.

L'article 23.i) de la LOMLOE disposa que un dels objectius de l'educació secundària obligatòria és comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

El Decret 45/2016, de 22 de juliol, per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, estableix un marc de referència a partir del qual cada centre educatiu pot definir, en l'exercici de la seva autonomia, una proposta pedagògica per a l'ensenyament i l'aprenentatge de i en llengües estrangeres, amb l'objectiu de millorar la competència dels alumnes i garantir els nivells d'aprenentatge necessaris al final de cada cicle.

III

Aquest Decret consta d'un preàmbul i trenta- tres articles, que regulen, entre d'altres, l'organització de l'etapa, els principis generals i pedagògics, les finalitats i objectius, l'estructura de l'etapa, les competències clau i el perfil de sortida dels alumnes al final de l'educació bàsica. També fa referència a les competències específiques, als criteris d'avaluació i els sabers bàsics, a l'autonomia dels centres, al projecte educatiu, a l'atenció a la diversitat, a l'horari i a l'atribució docent. A més, conté nou disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals. El Decret es completa amb nou annexos: l'annex 1, sobre el perfil de sortida dels alumnes al finalitzar l'ensenyament bàsic; l'annex 2, sobre les matèries de l'educació secundària obligatòria ; l'annex 3, sobre les situacions d'aprenentatge; l'annex 4, sobre el programa de diversificació curricular (PDC); l'annex 5, amb l'horari del PDC; l'annex 6, amb el nombre de grups classe; l'annex 7, amb l'horari sense àmbits; l'annex 8, amb l'horari amb àmbits, i l'annex 9, amb l'atribució docent.

La funció de l'educació secundària obligatòria va més enllà de preparar els alumnes per accedir a etapes posteriors: es tracta d'una etapa amb un valor propi, tot i que estretament lligada amb l'educació primària, etapa amb la qual forma l'ensenyament obligatori. Posa fi, per tant, a la formació general i comuna dels alumnes que no opten pels ensenyaments postobligatoris. Tot i això, no es pot oblidar en cap moment el caràcter propedèutic d'aquesta etapa, atès que proporciona la base de formació imprescindible  per continuar els estudis, ja sigui la formació professional o el batxillerat.

El paper del docent és fonamental, atès que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d'aprenentatge que permetin la resolució de problemes, l'aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l'activitat dels estudiants. També és fonamental una acció tutorial adequada que atengui les característiques personals i del grup.

Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquest Decret els dona compliment, atès que l'objectiu és establir el currículum de l'educació de secundària obligatòria, entesa com una etapa educativa bàsica, juntament amb l'educació primària i els cicles formatius de grau bàsic, amb identitat pròpia, organitzada en quatre cursos que s'estructuren en matèries i àmbits. La regulació es fonamenta en l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació secundària obligatòria establerta per la normativa bàsica estatal.

Així mateix, en compliment del principi de proporcionalitat, aquest Decret conté la regulació imprescindible per atendre les necessitats dels alumnes d'educació secundària obligatòria, atès que s'hi defineixen els objectius, els principis generals i pedagògics del conjunt de l'etapa, l'organització dels quatre cursos, així com les competències clau i el perfil de sortida dels alumnes en acabar l'ensenyament bàsic. La iniciativa s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic espanyol i de la Unió Europea, d'acord amb el principi de seguretat jurídica. S'ha tingut en compte el compliment efectiu dels drets de la infància, d'acord amb el que s'estableix en la Convenció sobre els drets de l'infant de les Nacions Unides de 1989, i s'incorporen en els principis de l'educació secundària obligatòria la inclusió educativa i l'aplicació dels principis del disseny universal de l'aprenentatge (DUA). Es tracta d'una regulació coherent amb el Marc estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació de la Unió Europea. Així mateix, els currículums es basen en l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de la ONU, i les competències clau que apareixen en el Decret són l'adaptació al sistema educatiu espanyol de les que apareixen en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent.

A tot això, s'ha d'afegir que, en compliment del principi de transparència i d'acord amb el que s'estableix en l'article 133.1 de la Llei 39/2015, s'ha substanciat una consulta prèvia a l'elaboració del Projecte de decret, el qual, a més, s'ha sotmès als tràmits d'audiència i informació públiques prevists en els articles 55 i 58 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears. Atès que el Reial decret 217/202 es va publicar el 30 de març de 2022, i amb l'objectiu d'aprovar el Decret abans de l'inici del curs escolar 2022-2023, l'expedient d'elaboració s'ha tramitat per la via d'urgència, d'acord amb l'article 61 de la Llei 1/2019. També s'ha posat a disposició dels ciutadans tota la documentació relativa a la seva elaboració en els termes de l'article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de l'article 129.5 de la Llei 39/2015. D'acord amb el principi d'eficiència, aquest Decret permet una gestió més eficient dels recursos públics sense establir càrregues administratives.

Quant als principis de qualitat i simplificació, el procediment d'elaboració del Decret s'ha ajustat al procediment establert en la Llei 1/2019, atès que s'ha donat resposta a la necessitat de la comunitat educativa i s'ha garantit la participació de tots els sectors implicats.

D'acord amb l'article 58.2 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i els articles 14.1 i 17.e) de la Llei 1/2019, el Govern està facultat per aprovar aquest Decret.

El Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que les competències en matèria d'ordenació dels ensenyaments no universitaris s'han d'exercir per mitjà de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

Per tot això, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 1 d'agost de 2022, dict el següent

 

Decret

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquest Decret té per objecte establir el currículum i l'ordenació de l'etapa d'educació secundària obligatòria (ESO).

2. Aquest Decret és d'aplicació als centres docents públics i privats de les Illes Balears que imparteixen els ensenyaments d'educació secundària obligatòria.

Article 2

Definicions

A l'efecte d'aquest Decret, s'entén per:

a) Currículum: conjunt d'objectius, competències, continguts, destreses i actituds enunciats en forma de sabers bàsics, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de l'educació secundària obligatòria.

b) Objectius: assoliments que s'espera que els alumnes hagin aconseguit en finalitzar l'etapa, la consecució dels quals està vinculada a l'adquisició de les competències clau.

c) Competències clau: assoliments que es consideren imprescindibles perquè els alumnes puguin progressar amb garanties d'èxit en el seu itinerari formatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Apareixen recollides en l'annex 1 d'aquest Decret i són l'adaptació al sistema educatiu espanyol de les que s'estableixen en la Recomanació del Consell d'Europa de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent. Les competències clau estan vinculades al perfil de sortida dels alumnes en finalitzar l'ensenyament bàsic que es detalla en el mateix annex 1.

d) Competències específiques: assoliments que els alumnes han de poder desplegar en activitats o en situacions, el tractament de les quals requereix dels sabers bàsics de cada matèria o àmbit. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, d'una banda, el perfil de sortida dels alumnes, i de l'altra, els sabers bàsics de les matèries o àmbits i els criteris d'avaluació.

e) Criteris d'avaluació: elements de referència que indiquen els nivells d'assoliment esperats en els alumnes en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada matèria o àmbit en un moment determinat del seu procés d'aprenentatge.

f) Sabers bàsics: coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis d'una matèria o àmbit l'aprenentatge dels quals és necessari per a l'adquisició de les competències específiques. Aquests sabers es poden estructurar per blocs. L'ordre en què apareixen en el currículum de les matèries no comporta cap seqüenciació. Tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atesa la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l'equip docent pot aprofundir en uns sabers més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los.

g) Proposta pedagògica: selecció dels criteris d'avaluació de les competències específiques per als diferents cursos, la seva seqüència dins un mateix curs i la selecció dels sabers bàsics que es tractaran per tal de desenvolupar aquestes competències.

h) Situacions d'aprenentatge: situacions i activitats que impliquen el desplegament per part dels alumnes d'actuacions associades a competències clau i competències específiques i que contribueixen a adquirir-les i desenvolupar-les.

Article 3

L'etapa d'educació secundària obligatòria en el marc del sistema educatiu

1. L'educació secundària obligatòria és una etapa educativa que constitueix, juntament amb l'educació primària i els cicles formatius de grau bàsic, l'educació bàsica.

2. L'ESO comprèn quatre cursos acadèmics, que es cursen ordinàriament entre els dotze i els setze anys d'edat. Els alumnes s'han d'incorporar a aquesta etapa l'any natural en què compleixen dotze anys. Amb caràcter general, els alumnes tenen dret a romandre-hi escolaritzats en règim ordinari fins als divuit anys, complerts l'any en què finalitza el curs.

3. Aquesta etapa s'organitza en matèries i en àmbits.

4. El quart curs té caràcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral.

Article 4

Finalitats

Les finalitats de l'educació secundària obligatòria són les següents:

a) Aconseguir que els alumnes adquireixin els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic, tecnològic i motriu; que desenvolupin i consolidin hàbits d'estudi i de treball, així com hàbits de vida saludables, per tal de preparar-los per a la incorporació a estudis posteriors o per a la inserció laboral, i que es formin per a l'exercici dels seus drets i obligacions com a ciutadans.

b) Conèixer i valorar el patrimoni lingüístic, històric, artístic, cultural i ambiental de les Illes Balears com a referent per entendre les realitats del món contemporani i participar de manera solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

Article 5

Principis generals

1. A l'ESO s'ha d'atendre especialment l'orientació personal, educativa i professional dels alumnes. En aquest context, s'ha d'incorporar, entre altres aspectes, la perspectiva de gènere.

2. S'ha de posar èmfasi a garantir la inclusió educativa, l'atenció personalitzada als alumnes i a les seves necessitats d'aprenentatge, la participació i la convivència, la prevenció de dificultats d'aprenentatge i la posada en pràctica de mecanismes de reforç i flexibilització, alternatives metodològiques o altres mesures adequades tan aviat com es detecti qualsevol d'aquestes situacions.

3. L'ESO s'ha d'organitzar d'acord amb els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat dels alumnes. Correspon a la Conselleria d'Educació i Formació Professional regular les mesures d'atenció a la diversitat, organitzatives i curriculars que permetin als centres, en l'exercici de la seva autonomia, una organització flexible dels ensenyaments adequada a les característiques dels seus alumnes.

​​​​​​​4. Entre les mesures assenyalades en l'apartat anterior, s'hi poden incloure la codocència, les adequacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, l'oferta de matèries optatives, els programes de reforç i les mesures de suport personalitzat per als alumnes. També s'hi poden incloure mesures com els agrupaments flexibles i els desdoblaments de grups, sempre sota criteris d'heterogeneïtat.

5. Els centres han de posar especial atenció en la potenciació de l'aprenentatge de caràcter significatiu per al desenvolupament de les competències, tot promovent l'autonomia i la reflexió.

6. Els centres que imparteixen els ensenyaments d'ESO han d'adoptar mesures d'acolliment i adaptació per als alumnes que s'incorporin en qualsevol moment de l'etapa. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'adoptar les mesures necessàries per dur a terme una escolarització equilibrada d'aquests alumnes entre els centres sostinguts amb fons públics.

Article 6

Principis pedagògics

1. Els centres han d'elaborar les seves propostes pedagògiques per a tots els alumnes d'aquesta etapa tot atenent la seva diversitat. Així mateix, han d'arbitrar mètodes que tenguin en compte els diferents ritmes d'aprenentatge dels alumnes, afavoreixin la capacitat d'aprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip.

2. En aquesta etapa s'ha de posar una atenció especial a l'adquisició i el desenvolupament de les competències establertes en el perfil de sortida dels alumnes al final de l'ensenyament bàsic i s'ha de fomentar la correcta expressió oral i escrita i l'ús de les matemàtiques. A fi de promoure l'hàbit de la lectura, s'hi ha de dedicar un temps en la pràctica docent de totes les matèries.

3. Per tal de fomentar la integració de les competències treballades, s'ha de dedicar un temps de l'horari lectiu de totes les matèries a la realització de projectes significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, de manera que es reforci l'autoestima, l'autonomia, la reflexió i la responsabilitat.

4. Sense perjudici del seu tractament específic, la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, l'emprenedoria social i empresarial, el foment de l'esperit crític i científic, l'educació emocional i en valors, la igualtat de gènere i la creativitat s'han de treballar en totes les matèries. En tot cas, s'han de fomentar, de manera transversal, l'educació per a la salut, inclosa l'afectiva i sexual, la formació estètica, l'educació per a la sostenibilitat i el consum responsable, el respecte mutu i la cooperació entre iguals.

5. En el procés d'aprenentatge de les llengües estrangeres, les llengües oficials s'han d'utilitzar només com a suport. En aquest procés s'han de prioritzar la comprensió, l'expressió i la interacció oral.

6. S'ha d'afavorir que es difongui la cultura de les Illes Balears i que se'n coneguin les tradicions pròpies, que, juntament amb la llengua catalana, contribueixen a configurar la identitat pròpia de les Illes Balears.

Article 7

Objectius

L'ESO ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:

a) Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres; practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups; exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la memòria democràtica com a valors comuns d'una societat plural, i preparar-se per a l'exercici actiu de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència entre sexes i la seva igualtat de drets i oportunitats. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre les persones independentment del gènere amb el qual s'identifiquen.

d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres; rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes, i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació amb sentit crític per adquirir nous coneixements. Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i avançar en una reflexió ètica sobre el seu funcionament i utilització.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l'experiència.

g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, texts i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història de les Illes Balears, mitjançant l'ús de la llengua catalana, així com el patrimoni artístic i cultural propi.

k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l'activitat física i la pràctica de l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura, l'empatia i el respecte cap als éssers vius, especialment els animals i les plantes, i el medi ambient, per tal de contribuir a la seva conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.

Article 8

Organització dels tres primers cursos

1. Les matèries comunes que s'han de cursar a cada un del tres primers cursos són les següents:

a) Educació Física.

b) Geografia i Història.

c) Llengua Castellana i Literatura.

d) Llengua Catalana i Literatura.

e) Llengua Estrangera.

f) Matemàtiques.

2. A més, el primer curs tots els alumnes han de fer les matèries següents:

a) Biologia i Geologia.

b) Música.

3. El segon curs tots els alumnes han de fer les matèries següents:

a) Educació Plàstica, Visual i Audiovisual.

b) Física i Química.

c) Tecnologia i Digitalització.

4. El tercer curs tots els alumnes han de fer les matèries següents:

a) Biologia i Geologia.

b) Física i Química.

c) Tecnologia i Digitalització.

d) Una matèria entre Educació Plàstica, Visual i Audiovisual o Música.

5. D'altra banda, els alumnes també han de cursar matèries optatives. El primer curs, han de cursar una matèria optativa d'entre les següents:

a) Taller de Consum Responsable.

b) Cooperació i Serveis a la Comunitat.

c) Cultura Clàssica I.

d) Igualtat de Gènere.

e) Recursos Digitals I.

f) Segona Llengua Estrangera.

​​​​​​​6. El segon curs, han de cursar una matèria optativa d'entre les següents:

a) Taller de Consum Responsable.

b) Cooperació i Serveis a la Comunitat.

c) Cultura Clàssica I / Cultura Clàssica II.

d) Igualtat de Gènere.

e) Recursos Digitals I / Recursos Digitals II.

f) Segona Llengua Estrangera.

7. El tercer curs, han de cursar una matèria optativa d'entre les següents:

a) Cooperació i Serveis a la Comunitat.

b) Cultura Clàssica II.

c) Educació Plàstica, Visual i Audiovisual.

d) Introducció a la Filosofia.

e) Música.

f) Recursos Digitals II.

g) Segona Llengua Estrangera.

8. Els alumnes poden cursar les matèries de Segona Llengua Estrangera i Cooperació i Serveis a la Comunitat en cada un dels cursos. La resta de matèries optatives només es poden fer una vegada. Per poder cursar Recursos Digitals II i Cultura Clàssica II s'ha d'haver fet, respectivament, Recursos Digitals I i Cultura Clàssica I. Excepcionalment, el tercer curs es pot cursar la matèria de Recursos Digitals II o Cultura Clàssica II sense haver fet, respectivament, Recursos Digitals I o Cultura Clàssica I. A aquest efecte, els professors que imparteixen les matèries han d'establir els procediments perquè els alumnes puguin acreditar els coneixements previs necessaris. La decisió del professor que imparteix la matèria ha de ser vinculant.

9. En la seva concreció curricular, els centres poden establir qualsevol agrupació de matèries en àmbits en algun curs o en tots els tres primers cursos de l'etapa. Els nivells que s'organitzin per àmbits han d'incloure tots els grups del nivell i han de fer els mateixos àmbits.

10. Els alumnes no poden cursar un nombre més gran de matèries del que s'estableix en aquest article.

Article 9

Organització del quart curs

1. Les matèries que han de cursar tots els alumnes de quart curs són les següents:

a) Educació en Valors Cívics i Ètics.

b) Educació Física.

c) Geografia i Història.

d) Llengua Castellana i Literatura.

e) Llengua Catalana i Literatura.

f) Llengua Estrangera.

g) Matemàtiques A o Matemàtiques B, en funció de l'elecció de cada alumne.

2. A més de les matèries esmentades en l'apartat anterior, els alumnes han de cursar tres matèries d'opció entre les següents:

a) Biologia i Geologia.

b) Digitalització.

c) Economia i Emprenedoria.

d) Expressió Artística.

e) Física i Química.

f) Formació i Orientació Personal i Professional.

g) Llatí.

h) Música.

i) Segona Llengua Estrangera.

j) Tecnologia.

3. Aquest quart curs té caràcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral. Per facilitar aquesta orientació, els centres educatius poden establir, en la seva concreció curricular, agrupacions de les matèries d'opció esmentades en l'apartat anterior en diferents itineraris. En qualsevol cas, s'ha de fomentar la presència equilibrada de tots dos sexes en els diferents itineraris. Els alumnes han de poder aconseguir, a través de qualsevol itinerari triat, el nivell d'adquisició de les competències establert per a l'ESO en el perfil de sortida al final de l'educació bàsica.

4. Dins els itineraris que puguin establir els centres, s'hi han d'oferir la totalitat de les matèries d'opció de l'apartat segon. La matèria Segona Llengua Estrangera, com a matèria d'oferta obligada, ha de formar part de tots aquests itineraris.

5. Només es pot deixar d'impartir una matèria quan l'hagin triada menys de deu alumnes.

6. Els alumnes no poden cursar un nombre més gran de matèries del que s'estableix en aquest article.

Article 10

Segona llengua estrangera

1. Tots els centres han d'oferir la matèria Segona Llengua Estrangera en tots els cursos. En el primer curs s'ha d'impartir sempre que el nombre d'alumnes matriculats no sigui inferior a deu. En tot cas, s'ha d'assegurar la continuïtat de la matèria els cursos posteriors, independentment del nombre d'alumnes que la cursin.

2. L'ensenyament de la segona llengua estrangera s'inicia de forma ordinària el primer curs. Això no obstant, els alumnes es poden incorporar a aquests ensenyaments en qualsevol curs posterior, sempre que n'acreditin els coneixements necessaris. A aquest efecte, els professors que imparteixen la matèria han d'establir els procediments perquè els alumnes puguin acreditar els coneixements previs necessaris. La decisió del professor que imparteix la matèria ha de ser vinculant.

Article 11

Competències clau i perfil de sortida dels alumnes al final de l'educació bàsica

1. A l'efecte d'aquest Decret, les competències clau són les següents:

a) Competència en comunicació lingüística.

b) Competència plurilingüe.

c) Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria.

d) Competència digital.

e) Competència personal, social i d'aprendre a aprendre.

f) Competència ciutadana.

g) Competència emprenedora.

h) Competència en consciència i expressió culturals.

2. El perfil de sortida dels alumnes fixa les competències clau que han d'haver adquirit i desenvolupat en finalitzar l'educació bàsica. En aquest sentit, constitueix el referent últim de l'assoliment competencial, tant en l'avaluació de les diferents etapes i modalitats de l'educació bàsica com per a la titulació de graduat en educació secundària obligatòria (GESO). A més, fonamenta la resta de decisions curriculars, així com les estratègies i orientacions metodològiques en la pràctica lectiva.

3. En l'annex 1 d'aquest Decret es defineixen cada una de les competències clau i els descriptors operatius del perfil de sortida dels alumnes al final de l'educació bàsica.

4. El currículum que estableix aquest Decret té per objecte garantir el desenvolupament de les competències clau previstes en el perfil de sortida. La concreció d'aquest currículum que els centres facin en els seus projectes educatius ha de tenir com a referent, així mateix, aquest perfil de sortida.

Article 12

Competències específiques, criteris d'avaluació i sabers bàsics

1. En l'annex 2 d'aquest Decret es fixen, per a cada matèria, les competències específiques per a l'etapa, així com els criteris d'avaluació, els continguts, destreses i actituds, enunciats en forma de sabers bàsics, i la connexió de cada competència específica amb els descriptors del perfil de sortida vinculats a les competències clau.

2. Les agrupacions per àmbits que s'estableixin a l'empara del que es disposa en els articles 5.4 i 8.9 d'aquest Decret han de respectar les competències específiques, els criteris d'avaluació i els sabers bàsics de les matèries que s'hi integrin.

3. Per a l'adquisició i el desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l'equip docent, en la forma que s'organitzi, ha de dissenyar situacions d'aprenentatge d'acord amb el que s'estableix en l'annex 3.

Article 13

Autonomia dels centres

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de facilitar als centres l'exercici de la seva autonomia pedagògica, d'organització i de gestió, en els termes recollits en la LOE i en la Llei 1/2022, així com en les normes que la desenvolupen, i ha d'afavorir el treball en equip dels professors.

2. Els centres educatius tenen autonomia per organitzar els grups i les matèries de manera flexible i per adoptar les mesures organitzatives o d'atenció a la diversitat més adequades a les característiques dels seus alumnes. Com a part d'aquestes mesures, poden establir organitzacions didàctiques que impliquin impartir de manera integrada diferents matèries d'un mateix àmbit, d'acord amb el seu projecte educatiu, en els termes que estableix l'article 8.9 i de conformitat amb l'organització curricular que estableix l'article 12.2.

3. Els centres han de fixar la concreció del currículum i l'han d'incorporar al seu projecte educatiu, que ha d'impulsar i desenvolupar els principis, objectius i metodologia propis d'un aprenentatge competencial orientat a l'exercici d'una ciutadania activa i igualitària.

4. Igualment, els centres han de promoure compromisos educatius amb les mares, pares o tutors legals dels seus alumnes, en els quals es consignin les activitats que els integrants de la comunitat educativa es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes.

5. En l'exercici de la seva autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d'organització, normes de convivència o l'ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu de matèries o àmbits, en els termes que estableixin la Conselleria d'Educació i Formació Professional i dins les possibilitats que permeti la normativa aplicable, incloent la laboral, sense que en cap cas suposi discriminació de cap mena ni s'imposin aportacions a les famílies.

6. Els centres sostinguts amb fons públics han de retre comptes dels resultats obtinguts al Consell escolar del centre i tenint en compte el que es preveu a l'article 160 de la Llei 1/2022, de 8 de març d'educació de les Illes Balears, sobre l'avaluació dels centres educatius.

Article 14

Projecte educatiu de centre

El projecte educatiu de centre (PEC) és el document en què es recull l'autonomia del centre, i s'ha de redactar d'acord amb els articles 120, 121, 122 de la Llei 1/2022. El PEC ha d'incloure, entre d'altres, el projecte lingüístic, que es regula en l'article 136 de la Llei 1/2022 esmentada.

Article 15

Concreció curricular

1. En la concreció curricular del centre, que forma part del projecte educatiu, es desenvolupa, completa, adequa i concreta el currículum oficial a cada centre docent. Implica establir un marc comú, aprovat pel claustre, que defineix les línies educatives del centre al llarg de tota l'etapa educativa.

2. La concreció curricular, que ha de ser aprovada al centre segons el procediment que estableix el reglament orgànic de centre vigent, ha de contenir, com a mínim, els elements següents:

a) Principis pedagògics d'acord amb el projecte educatiu del centre

b) Matèries optatives que ofereix el centre a cada un dels tres primers cursos.

c) Organització dels tres primers cursos d'ESO (per matèries o àmbits).

d) Definició dels itineraris de les matèries d'opció de quart d'ESO.

e) Proposta pedagògica.

f) Regulació de les actuacions dels equips docents:

1r. Per a la presa de decisions sobre la promoció.

2n. Per a l'aplicació dels plans individualitzats de reforç per als alumnes amb matèries no superades del curs anterior i per aquells que hagin de romandre un any més en el mateix curs.

3r. Per a la presa de decisions sobre l'obtenció del títol de GESO.

g) Organització del programa de diversificació curricular (3r i 4t d'ESO).

h) Organització i flexibilitat dels grups i de les matèries.

i) Materials curriculars (llibres de text, de consulta, de lectura, etc.).

j) Compromisos educatius de les mares, pares o tutors legals per facilitar el progrés educatiu dels alumnes.

k) Pla específic de coordinació amb l'etapa d'educació primària.

l) Mesures organitzatives per a l'atenció educativa dels alumnes que no cursen ensenyaments de religió.

m) Impartició de matèries i àmbits no lingüístics en llengües estrangeres.

 

Article 16

Desplegament del currículum a l'aula

1. Per a l'adquisició i el desenvolupament de les competències específiques de les matèries, l'equip docent, així com aquest s'organitzi, ha de dissenyar situacions d'aprenentatge, tot tenint en compte la concreció curricular del centre, les característiques dels alumnes i de l'entorn, i els principis i l'estructura que s'estableixen en l'annex 3.

2. Les situacions d'aprenentatge han d'estar a disposició de la comunitat educativa del centre.

3. Les situacions d'aprenentatge s'han de desplegar en la programació d'aula, que ha d'incloure les seqüències didàctiques de les activitats d'ensenyament i aprenentatge, les dinàmiques d'avaluació i els recursos necessaris per al desenvolupament de les sessions.

4. En les programacions d'aula, s'hi han de preveure les adequacions necessàries per atendre els alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) des d'una perspectiva inclusiva, tenint en compte els principis del disseny universal de l'aprenentatge (DUA).

Article 17

Avaluació

La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de regular, mitjançant una ordre, l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes d'ESO, així com la promoció de curs i els requisits de titulació d'aquesta etapa.

Article 18

Tutoria i orientació

1. La tutoria dels alumnes i l'orientació educativa, psicopedagògica i professional constitueixen un element fonamental en l'ordenació d'aquesta etapa. Les mesures relatives a l'orientació i l'acció tutorial han de formar part del projecte educatiu del centre.

2. Cada grup d'alumnes ha de tenir, com a mínim, un professor com a tutor. La funció tutorial implica dur a terme les mesures relatives a l'orientació i l'acció tutorial. El director del centre o, en el cas de centres privats concertats o no concertats, el seu titular ha de designar la persona responsable de la tutoria entre els professors que imparteixin docència a tot el grup d'alumnes, preferentment entre els que imparteixin un major nombre d'hores de docència al grup.

3. La funció tutorial implica coordinar les activitats de tutoria i dur a terme el conjunt d'accions educatives que contribueixen a fer que l'alumne adquireixi les competències clau, a orientar-lo, dirigir-lo i donar-li suport en el procés educatiu per assolir la seva maduresa i autonomia. Aquesta acció tutorial ha d'atendre el desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i ètic dels alumnes i ha de permetre tractar els aspectes que també són part de la seva formació però que generalment resten fora de les programacions específiques. D'aquesta manera, contribueix a la formació de la personalitat i afavoreix la reflexió sobre els factors personals i les exigències socials que condicionen els seus desitjos i decisions pel que fa al seu futur.

4. En l'ESO, l'acció tutorial ha d'acompanyar el procés educatiu individual i col·lectiu dels alumnes. Des de la tutoria s'ha de coordinar la intervenció educativa del conjunt dels professors i s'ha de mantenir una relació permanent amb les mares, pares o tutors legals, per tal de facilitar l'exercici dels drets reconeguts en les lletres d) i g) de l'article 4.1 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació.

5. L'acció tutorial i l'orientació són responsabilitat del conjunt dels professors que imparteixen docència a un mateix grup d'alumnes. El tutor, a més de les funcions que li són pròpies, és responsable de coordinar l'acció tutorial.

6. S'ha de promoure el desenvolupament de fórmules de tutoria compartida i personalitzada que possibilitin un assessorament individualitzat i estable al llarg de l'etapa.

7. Els equips docents han de col·laborar per prevenir els problemes d'aprenentatge i de convivència que puguin presentar-se i han de compartir tota la informació que sigui necessària per treballar de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. Amb aquesta finalitat, s'han de planificar, dins el període de permanència dels professors al centre, horaris específics per a les reunions de coordinació, sense perjudici de l'autonomia organitzativa dels centres privats, concertats i no concertats.

8. L'acció tutorial ha de contribuir al desenvolupament d'una dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació dels alumnes i les seves mares, pares o tutors legals en el funcionament del centre. L'acció tutorial ha d'emmarcar el conjunt d'actuacions que tenen lloc en un centre educatiu, amb la integració de les funcions del tutor i les actuacions d'altres professionals i organitzacions.

​​​​​​​9. Mitjançant l'acció tutorial, els centres han d'informar i orientar els alumnes amb la finalitat que l'elecció de les opcions i matèries a les quals es refereixen els articles 8 i 9 d'aquest Decret sigui la més adequada per als seus interessos i la seva orientació formativa i laboral posterior.

10. L'assessorament específic en orientació personal, acadèmica i professional ha de contribuir a coordinar els processos d'acollida al centre docent i de transició al món laboral o acadèmic en concloure el període d'escolarització obligatòria.

11. En els centres públics, l'acció tutorial ha d'incloure, a més, les funcions que determina el reglament orgànic dels centres públics.

Article 19

Atenció a les diferències individuals

1. Per tal de reforçar la inclusió, s'ha de posar èmfasi en l'atenció individualitzada dels alumnes, en la detecció precoç de les seves necessitats específiques i en l'establiment de mecanismes de suport i reforç per evitar la permanència en un mateix curs, sobretot en entorns socialment desfavorits. En aquests entorns, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de procurar ajustar les ràtios alumne/unitat com a element afavoridor d'aquestes estratègies pedagògiques.

2. Els centres, des de l'exercici de la seva autonomia, poden establir mesures de flexibilització en l'organització de les àrees, els ensenyaments, els espais i els temps i promoure alternatives metodològiques, per tal de personalitzar i millorar la capacitat d'aprenentatge i els resultats de tots els alumnes.

3. Aquestes mesures, que han de formar part de la concreció curricular del projecte educatiu dels centres, han d'estar orientades a permetre a tots els alumnes el desenvolupament de les competències previst en el perfil de sortida i la consecució dels objectius de l'ESO, per la qual cosa en cap cas poden suposar un impediment ni per a la promoció ni per a l'obtenció del títol de GESO.

4. Els alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) es classifiquen en les categories següents:

a) Alumnes amb necessitats educatives especials.

b) Alumnes amb dificultats específiques d'aprenentatge.

c) Alumnes amb integració tardana en el sistema educatiu espanyol.

d) Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

5. Els centres han d'adoptar mesures curriculars i organitzatives inclusives per assegurar que els alumnes amb NESE puguin assolir els objectius i adquirir les competències del perfil de sortida de l'etapa. En particular, han d'afavorir la flexibilització i l'ús d'alternatives metodològiques en l'ensenyament i l'avaluació de la llengua estrangera, especialment amb els alumnes que presentin dificultats en la seva comprensió i expressió. Igualment, s'han d'establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització dels processos associats a l'avaluació dels aprenentatges i la qualificació de les matèries i àmbits s'adaptin a les necessitats d'aquests alumnes. Així mateix, els centres han de facilitar la coordinació de tots els sectors que intervenen en l'atenció d'aquests alumnes. En aquest procés, han de ser preceptivament oïts i informats les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat d'aquests alumnes. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de regular els procediments que permetin resoldre les discrepàncies que puguin sorgir, sempre tenint en compte l'interès superior del menor i la voluntat de les famílies que mostren la seva preferència per un règim més inclusiu.

Article 20

Alumnes amb necessitats educatives especials

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'adoptar les mesures necessàries perquè es puguin identificar els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) i valorar de manera primerenca les seves necessitats. La identificació i la valoració d'aquests alumnes s'ha de dur a terme mitjançant professionals amb la qualificació adequada adscrits als equips d'orientació i suport a l'aprenentatge.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir les condicions d'accessibilitat, de disseny universal de l'aprenentatge i dels recursos de suport, humans i materials que afavoreixin l'accés al currículum dels alumnes amb NEE, i ha d'adaptar els instruments i, si escau, els temps i suports que assegurin una correcta avaluació d'aquests alumnes.

3. Quan un alumne necessiti adaptacions del currículum que s'apartin significativament del que determina aquest Decret, la Conselleria d'Educació i Formació Professional n'ha d'establir els procediments oportuns. Aquestes adaptacions s'han d'elaborar cercant el màxim desenvolupament possible de les competències i han de contenir els referents que seran aplicables en l'avaluació d'aquest alumne, sense que aquest fet pugui suposar un impediment per a la promoció o la titulació.

4. Sense detriment del que es disposa en l'article 3.2 d'aquest Decret, l'escolarització d'aquests alumnes en l'etapa d'ESO en centres ordinaris es pot prolongar un any més, sempre que això afavoreixi l'obtenció del títol de GESO.

Article 21

Alumnes amb dificultats específiques d'aprenentatge

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'adoptar les mesures necessàries perquè es puguin identificar els alumnes amb dificultats específiques d'aprenentatge i valorar-ne les necessitats de manera primerenca. La identificació i la valoració d'aquests alumnes s'ha de dur a terme mitjançant professionals amb la qualificació adequada adscrits als equips d'orientació i suport a l'aprenentatge.

2. L'escolarització d'aquests alumnes s'ha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha d'assegurar la seva no-discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu.

Article 22

Alumnes amb integració tardana en el sistema educatiu espanyol

1. En els termes que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional, els alumnes d'integració tardana que desconeixen les dues llengües oficials han de participar en el programa d'acolliment lingüístic que preveu l'apartat 1 de l'article 137 de la Llei 1/2022.

2. Els alumnes d'integració tardana que presentin dèficit lingüístic o greus mancances en la llengua o llengües d'escolarització han de rebre una atenció específica, que haurà de ser, en tot cas, simultània a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els quals han de compartir el major temps possible de l'horari setmanal, en els termes que preveu l'apartat 2 de l'article 137 de la Llei 1/2022.

3. Els alumnes que presentin un desfasament en el seu nivell de competència curricular de dos cursos o més poden ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. En aquest cas, s'han d'adoptar les mesures de reforç necessàries que facilitin la integració escolar d'aquests alumnes i la recuperació del seu desfasament i que els permetin continuar amb aprofitament el seu aprenentatge. En el cas de superar aquest desfasament, s'han d'incorporar al grup corresponent a la seva edat.

Article 23

Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals

L'escolarització dels alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, identificats com a tals per l'orientador del centre, es pot flexibilitzar en els termes que determini la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, de manera que pugui reduir-se la durada de l'etapa, quan es prevegi que aquesta és la mesura més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i la seva socialització.

Article 24

Participació i dret a la informació de mares, pares o tutors legals

Les mares, pares o tutors legals han de participar i conèixer l'evolució del procés educatiu dels seus fills i filles, tot col·laborant amb les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per tal de facilitar el seu progrés.

Article 25

Programes de diversificació curricular

1. Els programes de diversificació curricular estan orientats a la consecució del títol de GESO per part dels alumnes que presenten dificultats rellevants d'aprenentatge després d'haver rebut, en el seu cas, mesures de suport en el primer o segon curs d'aquesta etapa, o als qui aquesta mesura d'atenció a la diversitat els sigui favorable per a l'obtenció del títol. Aquests programes s'han d'organitzar d'acord amb el que s'estableix en l'annex 4.

2. La distribució horària d'aquests programes és la que s'estableix en l'annex 5.

Article 26

Cicles formatius de grau bàsic

1. Els cicles formatius de grau bàsic s'adrecen, preferentment, als alumnes que presenten més possibilitats d'aprenentatge i d'adquirir les competències d'ESO en un entorn vinculat al món professional. Els centres han de vetllar per evitar la segregació d'alumnes per raons socioeconòmiques o de qualsevol altre tipus, amb l'objectiu de preparar-los per poder continuar la seva formació.

2. Els equips docents poden proposar a mares, pares o tutors legals i al mateix alumne, a través del corresponent consell orientador, que s'incorpori a un cicle formatiu de grau bàsic quan el perfil acadèmic i vocacional així ho aconselli, d'acord amb els requisits que estableix la normativa vigent. Aquesta proposta ha de procurar que l'elecció dels cicles formatius sigui una elecció lliure de condicionants basats en el sexe.

3. En aquest procés, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de determinar la intervenció dels mateixos alumnes; de les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat, i dels equips d'orientació i suport a l'aprenentatge.

Article 27

Coordinació amb l'educació primària

1. Per garantir la continuïtat del procés de formació bàsica dels alumnes i una transició i evolució positives des de l'educació primària a l'ESO, la Conselleria d'Educació i Formació Professional i els centres han d'establir mecanismes per afavorir la coordinació entre aquestes etapes.

2. La coordinació dels ensenyaments de l'educació primària i de l'educació secundària que s'imparteixen al mateix centre s'ha de dur a terme d'acord amb el que s'estableixi en la concreció curricular.

3. Els centres d'educació secundària que tenen adscrits centres d'educació primària han de preveure, en un pla específic, les mesures de coordinació pedagògica i organitzativa amb aquests centres. Aquest pla ha de formar part de la concreció curricular i s'ha de dissenyar conjuntament entre els centres, sota la coordinació dels equips directius i amb la col·laboració dels equips d'orientació i suport a l'aprenentatge.

4. Aquest pla específic ha de preveure, a més de l'intercanvi d'informació sobre els alumnes, mesures per facilitar-ne la transició en el procés de canvi de centre i per millorar la comunicació entre les etapes.

5. La informació referida als alumnes amb NEE ha d'incloure, a més, el dictamen d'escolarització, l'informe psicopedagògic actualitzat al llarg del darrer curs de primària i el document individual d'adaptacions curriculars.

6. Pel que fa als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, s'ha de trametre un informe actualitzat amb les actuacions duites a terme.

7. Quant a la resta dels alumnes, sempre que s'hagi fet alguna intervenció s'han de trametre els informes elaborats pels equips d'orientació i suport a l'aprenentatge.

Article 28

Calendari

El calendari escolar, que la Conselleria d'Educació i Formació Professional fixa anualment, ha de comprendre un mínim de 175 dies lectius.

Article 29

Horari

1. El claustre de professors del centre ha d'aprovar els criteris pedagògics per elaborar l'horari setmanal.

2. L'horari lectiu setmanal dels alumnes per a cada un dels cursos és de trenta períodes lectius. Aquests períodes lectius han d'estar distribuïts de dilluns a divendres i es poden desenvolupar en jornada continuada o partida, d'acord amb la normativa vigent. Els centres públics amb jornada continuada han de tenir cada dia la mateixa hora d'entrada i de sortida.

3. L'annex 7 d'aquest decret fixa l'horari escolar per a les diferents matèries d'ESO. Serà d'aplicació l'horari previst en l'annex 8 en els nivells en què la concreció curricular del centre estableixi la integració de les matèries en àmbits, segons el que preveu l'article 8.9 d'aquest Decret.

4. En el cas que el centre hagi optat per la integració de matèries en àmbits, l'horari escolar d'aquests àmbits ha de ser el resultant de la suma dels períodes lectius assignats a les matèries que s'hi integrin.

5. En el cas que el centre hagi optat per la integració de les matèries en àmbits, les hores de lliure disposició s'han de distribuir entre els àmbits, les matèries i la tutoria.

6. En el marc de l'autonomia de centre, els centres que no hagin optat per la integració de matèries en àmbits han d'establir, en la seva concreció curricular, la distribució en el primer curs dels períodes lectius setmanals de lliure disposició entre les matèries que ja cursa l'alumne o la tutoria.

7. Les matèries de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura han de tenir la mateixa càrrega horària en qualsevol cas.

8. Els alumnes no poden cursar un nombre major de matèries del que s'estableix en els articles 8 i 9 d'aquest Decret.

9. Amb la finalitat d'adequar el currículum a les necessitats de determinats alumnes, els centres, amb l'autorització prèvia de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, poden adoptar una distribució horària diferent de l'expressada en l'annex 7.

10. En cada un dels períodes lectius setmanals de l'etapa de la matèria de Llengua Estrangera es poden assignar dos professors a cada grup per atendre els alumnes en modalitat de codocència o docència simultània en desdoblaments de grup. Així mateix, en un dels períodes lectius setmanals de Biologia i Geologia, Física i Química, Segona Llengua Estrangera, Tecnologia i Digitalització, i Tecnologia de quart curs, es poden assignar dos professors a cada grup per atendre els alumnes en modalitat de codocència o docència simultània en desdoblaments de grup. L'assignació d'aquest segon professor només s'ha de fer en els grups en què el nombre d'alumnes sigui superior a quinze. El director del centre o, en el cas de centres privats concertats o no concertats, el seu titular, pot establir una distribució diferent d'aquests recursos en les matèries esmentades i destinar algunes d'aquestes hores a reforç o tutories d'alumnes amb dificultats d'aprenentatge en petits grups o individualment, o a altres activitats de docència directa als alumnes, d'acord amb el que s'estableixi en la concreció curricular.

Article 30

Materials curriculars

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de fomentar l'elaboració de materials curriculars per afavorir el desenvolupament i l'aplicació del currículum i ha de dictar les disposicions que orientin el treball dels professors en aquest sentit, a més de regular-ne els procediments de supervisió.

2. Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, triar, si escau, els materials curriculars, sempre que s'adaptin al rigor científic adequat a l'edat dels alumnes i al currículum establert per la Conselleria d'Educació i Formació Professional. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral davant la violència de gènere, als quals ha d'ajustar-se tota l'activitat educativa. Les administracions educatives han de vetlar perquè en els materials educatius s'eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin la igualtat entre dones i homes.

3. La supervisió dels llibres de text i la resta del material curricular ha de formar part del procés ordinari de supervisió que exerceix el Departament d'Inspecció Educativa.

4. Els llibres de text no poden ser substituïts abans que transcorri un període mínim de quatre cursos acadèmics. Excepcionalment, quan la concreció curricular ho requereixi i amb l'informe favorable del Departament d'Inspecció Educativa, poden ser substituïts abans de la finalització del període esmentat.

5. Abans del 30 de juny de cada any, els centres han de comunicar a les famílies la relació dels llibres de text, de consulta i de lectura per a cada curs escolar. Així mateix, abans d'aquesta data els centres sostinguts amb fons públics han d'haver introduït aquesta relació al programa de gestió educativa de les Illes Balears (GESTIB).

Article 31

Recursos

1. Els centres han d'estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat i inclusiu, i garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional pot assignar recursos addicionals i arbitrar mesures de caràcter extraordinari en determinats centres sostinguts amb fons públics per raó dels projectes innovadors en matèria d'atenció a la diversitat i per compensar les condicions d'especial necessitat de la població que escolaritzen en els termes que s'estableixin reglamentàriament. A aquests efectes, es tindrà en compte l'índex socioeconòmic i cultural del centre (ISEC) en les condicions que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

3. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de proveir els recursos necessaris per garantir:

a) El nombre màxim de trenta alumnes per aula, sense perjudici de la reducció progressiva de ràtios, com a resultat de la implementació del pla que preveu la disposició addicional tercera de la Llei 1/2022.

b) La posada en funcionament d'un pla de foment de la lectura.

c) L'establiment de programes de reforç i suport educatiu i de millora dels aprenentatges.

d) L'establiment de programes de reforç de l'aprenentatge de la llengua estrangera.

e) L'atenció a la diversitat dels alumnes i, en especial, l'atenció als que presenten necessitats específiques de suport educatiu.

f) L'adopció de mesures de suport i d'incentivació per als professors.

g) L'existència de serveis o professionals especialitzats en l'orientació educativa, psicopedagògica i professional.

h) L'adopció de mesures d'orientació a les mares, pares o tutors legals dels alumnes pel que fa al desenvolupament del procés d'aprenentatge.

4. En el procés d'aplicació de l'article 137.2 de la Llei 1/2022, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de proporcionar els recursos complementaris que requereixen els centres per facilitar que els alumnes d'incorporació tardana amb dèficit lingüístic s'incorporin amb eficàcia a l'aprenentatge en funció del projecte lingüístic del centre.

5. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure la coordinació dels serveis externs amb els centres educatius per assegurar una acció conjunta i efectiva.

Article 32

Nombre de grups classe

Segons el nombre de grups assignats per la Conselleria d'Educació i Formació Professional a cada curs de l'etapa i per a cada curs escolar, els centres educatius sostinguts amb fons públics rebran els recursos humans necessaris per oferir, com a mínim, el nombre de grups classe de les assignatures que tinguin caràcter optatiu segons els articles 8 i 9 d'aquest Decret i no sigui religió, que s'estableix a l'annex 6.

Article 33

Atribució docent

1. Per impartir els ensenyaments de l'ESO, els professors han de complir els requisits establerts en l'article 94 de la LOE. També poden impartir docència als dos primers cursos de l'etapa els mestres ja adscrits als cursos de primer i segon, d'acord amb la disposició transitòria primera de la Llei esmentada.

2. L'assignació de matèries a les especialitats docents dels cossos de catedràtics i professors d'ensenyament secundari és la que determina el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'ESO, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial i s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari.

3. Pel que fa a les exigències de titulació i especialització dels professors dels centres privats, s'ha de tenir en compte el Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, pel qual es regulen les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per exercir la docència en els ensenyaments d'ESO o de batxillerat.

4. L'atribució docent de les matèries optatives amb currículum propi de les Illes Balears és la que figura en l'annex 9.

5. Correspon al director del centre, a proposta del cap d'estudis o, en el cas de centres privats concertats o no concertats, al seu titular, i d'acord amb la normativa vigent, designar el professor que ha d'impartir una determinada matèria quan aquesta pugui ser impartida per professors de diverses especialitats.

6. Els àmbits poden ser impartits per qualsevol professor de les especialitats docents dels cossos de catedràtics i professors d'ensenyament secundari que tenen atribució docent per impartir qualsevol de les matèries que integren cada àmbit.

7. En el cas de les matèries que s'imparteixin totalment o parcialment en la modalitat de codocència (dos o més professors de manera simultània a la mateixa aula), l'atribució docent d'un d'aquests professors ha de ser la de la matèria que s'imparteix.

8. Pel que fa a les matèries que s'imparteixin totalment o parcialment en la modalitat de docència simultània en desdoblaments de grup, l'atribució docent dels professors ha de ser la de la matèria que s'imparteix.

Disposició addicional primera

Gènere

Les formes del gènere gramatical tradicionalment dit masculí que apareixen en aquesta norma s'han d'entendre com a genèriques quan es refereixen a persones. Per tant, les inclouen totes, amb independència del sexe.

Disposició addicional segona

Igualtat entre les persones

Els centres docents han d'adoptar les mesures necessàries per garantir que es compleix el que s'estableix en el capítol I del títol IV de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i en l'article 12 de la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l'LGTBI-fòbia.

Disposició addicional tercera

Protecció de dades de caràcter personal

En relació amb les dades de caràcter personal de les persones interessades en els procediments que es regulen en aquest Decret, s'ha de complir el que es preveu en la disposició addicional vint-i-tresena de la LOE, així com el que es preveu en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i en el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades).

Disposició addicional quarta

Ensenyament de religió

1. Els ensenyaments de religió s'han d'incloure en l'ESO d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional segona de la LOE.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de garantir que, a l'inici del curs, els alumnes majors d'edat i les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat dels alumnes menors d'edat puguin manifestar la seva voluntat de rebre o no ensenyaments de religió.

3. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de vetlar perquè tots els centres de titularitat pública i privats sostinguts amb fons públics respectin els drets de tots els alumnes i de les seves mares, pares o tutors legals i perquè no suposi cap discriminació rebre ensenyaments de religió o no rebre'n.

4. Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes que no hagin optat per cursar ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativa supervisada per part de professors de qualsevol atribució docent. Els centres han de planificar i programar aquesta atenció de manera que es dirigeixi al desenvolupament de les competències transversals a través de la realització de projectes significatius per als alumnes i de la resolució col·laborativa de problemes, amb l'objecte de reforçar l'autoestima, la promoció de la salut mitjançant l'activitat física, l'autonomia, la reflexió i la responsabilitat, per a la qual cosa la Conselleria d'Educació i Formació Professional publicarà orientacions. En tot cas, les activitats proposades han d'anar dirigides a reforçar els aspectes més transversals del currículum i han d'afavorir la interdisciplinarietat i la connexió entre els diferents sabers. En cap cas aquestes activitats han de comportar l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós ni a qualsevol matèria de l'etapa. La planificació de l'atenció educativa alternativa a l'assignatura de religió ha de formar part de la concreció curricular.

5. La determinació del currículum de l'ensenyament de les diferents confessions religioses amb les quals l'Estat espanyol ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les corresponents autoritats religioses.

6. Amb la finalitat de garantir el principi d'igualtat i la lliure concurrència entre tot els alumnes, les qualificacions que s'haguessin obtingut en l'avaluació dels ensenyaments de religió no es computaran en les convocatòries en les quals hagin d'entrar en concurrència els expedients acadèmics.

Disposició addicional cinquena

Ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional pot autoritzar que una part de les matèries del currículum s'imparteixin en una llengua estrangera, sense que això suposi modificació dels aspectes bàsics del currículum regulats en aquest Decret. En aquest cas, s'ha de procurar que, al llarg de l'etapa, els alumnes adquireixin la terminologia pròpia de les matèries en la llengua oficial d'ensenyament prevista en el projecte lingüístic de centre.

2. El fet que els centres imparteixin els seus ensenyaments conforme al que es preveu en l'apartat anterior en cap cas pot suposar la modificació dels criteris per a l'admissió dels alumnes establerts en l'article 86 de la LOE.

Disposició addicional sisena

Prova lliure per obtenir el títol de graduat en ensenyament secundari obligatori

La Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres ha d'organitzar periòdicament proves perquè les persones majors de divuit anys puguin obtenir directament el títol de graduat en ensenyament secundari obligatori, sempre que demostrin haver assolit els objectius de l'ESO establerts en l'article 23 de la LOE, així com els fixats en el Reial decret 217/2022.

Disposició addicional setena

Nombres màxim d'alumnes per aula

Tenint en compte el que disposa l'apartat a) del punt 3 de l'article 30 d'aquest Decret, i d'acord amb l'apartat 2 de l'article 87 de la LOE, es pot autoritzar un increment de fins a un deu per cent del nombre màxim d'alumnes per aula en els centres públics i privats concertats d'una mateixa àrea d'escolarització per atendre necessitats immediates d'escolarització dels alumnes d'integració tardana, amb la corresponent dotació dels recursos addicionals que siguin necessaris.

​​​​​​​Disposició addicional vuitena

Adaptació de referències

Les referències fetes per la normativa vigent a les assignatures, les matèries i els àmbits de l'ESO s'han d'entendre fetes a les assignatures, les matèries i els àmbits corresponents recollits en aquest Decret.

Disposició addicional novena

Alumnes que cursen estudis professionals de música i dansa

Els alumnes que cursin simultàniament estudis d'ESO i estudis professionals de música i dansa poden sol·licitar l'exempció de cursar Educació Plàstica, Visual i Audiovisual i la matèria optativa de segon curs d'ESO, així com la matèria optativa de tercer curs. Els centres hauran de preveure les mesures per atendre aquests alumnes durant la jornada escolar.

Disposició transitòria primera

Aplicació del Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'ESO a les Illes Balears, i de l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum de l'ESO a les Illes Balears

1. El Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'ESO a les Illes Balears, i l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum de l'ESO a les Illes Balears, es mantindran vigents per als cursos segon i quart d'ESO durant el curs escolar 2022-2023.

2. Els estàndards d'aprenentatge avaluables que figuren en els annexos del Decret 34/2015 tenen caràcter orientatiu per als cursos d'ESO als quals es refereix l'apartat anterior durant l'any acadèmic 2022-2023.

Disposició transitòria segona

Elecció de determinades matèries optatives per als alumnes de tercer d'ESO

1. Els cursos 2022-2023 i 2023-2024, els alumnes de tercer d'ESO podran cursar les matèries de Recursos Digitals II o Cultura Clàssica II sense haver cursat, respectivament, Recursos Digitals I o Cultura Clàssica I.

2. El curs 2022-2023, els alumnes que hagin cursat Música I i Música II del currículum anterior no podran cursar Música a tercer d'ESO.

3. El curs 2022-2023, els alumnes que hagin cursat Educació Plàstica, Visual i Audiovisual I i Educació Plàstica, Visual i Audiovisual II del currículum anterior podran cursar Educació Plàstica, Visual i Audiovisual a tercer d'ESO.

Disposició transitòria tercera

Autorització dels programes de diversificació curricular

Els centres que, quan aquest Decret entri en vigor, tenguin autoritzat un programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment tenen autoritzada d'ofici la implantació d'un programa de diversificació curricular.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

1. Queda derogat el Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'ESO a les Illes Balears.

2. Queda derogada l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum de l'ESO a les Illes Balears.

3. Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a aquest Decret o el contradiguin.

Disposició final primera

Modificació del Decret 39/2011, de 29 d'abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics

Se suprimeix l'apartat 4 de l'article 11 del Decret 39/2011, de 29 d'abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics.

Disposició final segona

Desplegament

Es faculta el conseller d'Educació i Formació Professional per dictar les disposicions necessàries per desplegar i executar aquest Decret.

Disposició final tercera

Calendari d'implantació

Les modificacions que aquest Decret introdueix en el currículum, l'organització i els objectius de l'ESO són d'aplicació en el primer curs i el tercer curs d'ESO a partir del curs escolar 2022-2023. Per al segon i quart curs, no s'han d'aplicar fins al curs escolar 2023-2024.

Disposició final quarta

Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 29 de juliol de 2022

	La presidenta
El conseller d'Educació i Formació Professional Martí X. March i Cerdà	Francesca Lluch Armengol i Socias