BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), d'acord amb la redacció establerta per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOMLOE), defineix els currículums, en l'apartat 1 de l'article 6, com el conjunt d'objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada un dels ensenyaments. En l'apartat 2 d'aquest mateix article s'assenyala que la configuració dels currículums ha d'anar orientada a facilitar el desenvolupament educatiu dels alumnes per tal de garantir-ne la formació integral, contribuir al ple desenvolupament de la seva personalitat i preparar-los per a l'exercici ple dels drets humans i d'una ciutadania activa i democràtica en la societat actual, a més a més, ha de constituir una oportunitat pel desenvolupament del potencial d'una infància lliure de prejudicis de gènere i ha de tenir com objectiu primordial la capacitació de l'alumnat que li permeti un creixement al marge dels estereotips de gènere, una actitud crítica envers el sexisme, la violència i la discriminació en qualsevol àmbit de la vida, fomentant la igualtat efectiva d'oportunitats entre dones i homes , així com persones amb diversitat funcional, per accedir a una formació lliure dels prejudicis que atribueixen diferents rols depenent del seu sexe i que, en un futur, els permeti tota classe d'opcions professionals i l'exercici d'aquestes, sense que en cap cas aquesta configuració suposi una barrera que generi abandonament escolar o impedeixi l'accés i gaudi del dret a l'educació.

En consonància amb aquesta visió, es manté l'enfocament competencial i es dona importància al fet que la formació integral se centri en el desenvolupament de les competències.

Així mateix, s'ha de tenir en compte que també s'ha modificat la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes pel que fa als continguts bàsics dels ensenyaments mínims. D'aquesta manera, en relació amb els objectius, les competències, els sabers bàsics i els criteris d'avaluació, correspon al Govern de l'Estat fixar els aspectes bàsics dels currículums, que constitueixen els ensenyaments mínims, prèvia consulta a les comunitats autònomes. Les administracions educatives, al mateix temps, són les responsables d'establir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial, del qual formaran part els aspectes bàsics abans esmentats.

Finalment, correspon als mateixos centres, si escau, desenvolupar i completar el currículum de les diferents etapes i cicles en l'ús de la seva autonomia, tal com recull la Llei esmentada. La configuració del currículum ha de desenvolupar-se amb prou flexibilitat perquè els centres, en l'ús de la seva autonomia, puguin adaptar-se a les diferències individuals i al seu entorn socioeconòmic i cultural per mitjà del projecte educatiu, de manera que tots els alumnes puguin arribar al grau de formació que les seves condicions els permetin en situacions d'igualtat.

Pel que fa a l'educació primària, es modifica significativament l'ordenació i l'organització dels ensenyaments: es recuperen els tres cicles i es reordenen les àrees amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament de les competències dels alumnes i permetre'n l'organització per àmbits.

En el tercer cicle s'afegeix una àrea d'Educació en Valors Cívics i Ètics, en la qual s'ha de donar especial atenció al coneixement i respecte dels drets humans i de la infància, als drets recollits en la Constitució espanyola, a l'educació pel desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial, a la funció social dels imposts i la justícia fiscal, a la igualtat entre dones i homes i al valor del respecte a la diversitat, fomentant l'esperit crític, la cultura de pau i no violència i el respecte per l'entorn i els animals.

S'estableix que l'avaluació durant l'etapa s'ha de basar en el grau d'assoliment de les competències previstes que constitueixen els criteris per a la promoció de cicle. Els alumnes que no hagin assolit les competències previstes podran romandre un any més en el darrer curs del cicle, una mesura excepcional que només es podrà adoptar una vegada en tota l'educació primària i que haurà d'anar acompanyada d'un pla específic i personalitzat de suport per a l'adquisició de les competències no assolides.

En finalitzar l'etapa, cada alumne ha de disposar d'un informe sobre l'evolució i les competències desenvolupades, per tal de garantir una transició a l'etapa de l'educació secundària obligatòria amb les majors garanties.

Pel que fa a les avaluacions de diagnòstic, es preveu que en el quart curs d'educació primària els centres avaluïn les competències adquirides pels seus alumnes. Aquesta avaluació tindrà caràcter informatiu, formatiu i orientador per als centres, per als alumnes, per a les mares, pares o tutors legals i el conjunt de la comunitat educativa. A partir de l'anàlisi dels resultats d'aquesta avaluació i de l'estudi de les seves causes, la Conselleria d'Educació i Formació Professional promourà que els centres educatius desenvolupin plans d'actuació i adoptin mesures de millora de la qualitat i l'equitat de l'educació. En cap cas aquestes avaluacions es faran servir per establir rànquings entre centres.

Els canvis introduïts s'han d'implantar d'acord amb el calendari establert en la disposició final cinquena de la LOMLOE. Així, les modificacions introduïdes en el currículum, l'organització i els objectius d'educació primària s'han d'implantar per als cursos primer, tercer i cinquè el curs escolar 2022-2023 i per als cursos segon, quart i sisè el curs escolar 2023-2024.

En exercici de les competències establertes en els articles 6.3 i 6 bis de la LOE, el Govern estatal va aprovar el Reial decret 157/2022, d'1 de març, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació primària, en què es reflecteixen les modificacions introduïdes per la LOMLOE a l'ordenació i el currículum de l'educació primària. Aquest Reial decret 157/2022 deroga el reial decret vigent fins aleshores, el Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'educació primària, a més del capítol II del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l'avaluació i la promoció a l'educació primària, així com l'avaluació, la promoció i la titulació a l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional. La disposició final primera del Reial decret 157/2022 estableix que aquest Reial decret té caràcter de normativa bàsica, a excepció de l'annex 3.

La disposició final tercera del Reial decret 157/2022 estableix que el contingut d'aquest Reial decret s'ha d'implantar per al cursos primer, tercer i cinquè el curs escolar 2022-2023, i per als cursos segon, quart i sisè el curs escolar 2023-2024.

Tots aquests aspectes bàsics s'han de reflectir en la normativa autonòmica reguladora del currículum de l'educació primària a les Illes Balears.

La Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, té com a objectiu principal la millora de la qualitat de l'educació a les Illes Balears i estableix un marc estable per garantir el procés de millora contínua del sistema educatiu de les Illes. En aquest sentit, té en compte les noves sensibilitats i demandes socials vers l'educació per ser capaços de reafirmar la confiança en el sistema educatiu i promoure un nou impuls a les vies de l'èxit educatiu. Per altra banda, la millora de la qualitat requereix el diàleg permanent amb la comunitat educativa i tots els agents implicats, des d'un compromís col·lectiu per a la recerca de les respostes més adequades a les necessitats que planteja el sistema.

La redacció de la Llei 1/2022 és coherent amb la LOMLOE, i aquest Decret es redacta d'acord amb les disposicions que s'hi estableixen.

En el capítol III del títol I de la Llei 1/2022 s'estableix l'estructura i els objectius de l'educació primària. L'article 123 disposa que el currículum de cada etapa comprèn les capacitats i les competències pròpies de cada un dels ensenyaments, així com les àrees, les assignatures, les matèries o els mòduls, que poden incloure els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i alternatius que s'hi fan servir i els criteris d'avaluació que s'hi apliquen, que s'han d'ajustar en cas que un alumne presenti necessitats específiques de suport educatiu.

II

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix, en l'article 36.2, que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari, i d'acord amb la disposició final sisena de la LOE i la disposició final segona del Reial decret 157/2022, el Govern de les Illes Balears pot dictar, en l'àmbit de les seves competències i dins el marc de la regulació i els límits fixats pel Govern de l'Estat, les disposicions que consideri necessàries per complementar el currículum de l'educació primària.

A més de la Llei d'educació de les Illes Balears, el currículum a l'educació primària a les Illes Balears queda regulat pel Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears i l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de dia 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el currículum de l'educació primària a les Illes Balears.

Pel que fa l'avaluació en aquesta etapa, és d'aplicació l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 6 de març de 2015 sobre l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes de l'educació primària a les Illes Balears (BOIB núm. 37, de 17 de març de 2015), així com la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de 18 de novembre de 2021 per la qual s'aproven les Instruccions per avaluar l'aprenentatge dels alumnes de l'educació primària a les Illes Balears per al curs 2021-2022 (BOIB núm. 160, de 20 de novembre de 2011), mentre no es desenvolupi expressament mitjançant una ordre del conseller d'Educació i Formació Professional.

Per tant, aquest Decret adapta la normativa autonòmica reguladora del currículum de l'etapa de l'educació primària a les Illes Balears al calendari d'implantació establert tant en la LOMLOE com en el Reial decret 157/2022. Al mateix temps, i tenint en compte el calendari d'implantació indicat, el Decret 32/2014 i l'Ordre de desplegament de 21 de juliol de 2014 es mantindran vigents per al curs escolar 2022-2023 per als cursos de segon, quart i sisè de primària, atès que en aquests cursos la implantació de la LOMLOE no serà fins al curs 2023-2024.

​​​​​​​La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, i l'article 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, en concordança amb els articles 4 i 35 de l'Estatut d'autonomia, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament i oficial en tots els nivells educatius. Aquests texts legals també disposen que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.

En l'article 17.f) de la LOE es disposa que l'educació primària ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin adquirir almenys en una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes.

El Decret 45/2016, de 22 de juliol, per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, estableix un marc de referència a partir del qual cada centre educatiu pot definir, en l'exercici de la seva autonomia, una proposta pedagògica per a l'ensenyament i l'aprenentatge de i en llengües estrangeres, amb l'objectiu de millorar la competència dels alumnes i garantir els nivells d'aprenentatge necessaris al final de cada cicle.

III

Aquest Decret consta d'un preàmbul i 29 articles referits, entre d'altres, al seu objecte i àmbit d'aplicació; a les finalitats, els principis generals, els principis pedagògics i els objectius de l'etapa; a les àrees que la conformen; a les competències clau i els perfils de sortida i a les competències específiques que s'han de desenvolupar; als criteris d'avaluació que s'han d'aplicar, i als sabers bàsics que s'han d'assolir. També es fa referència a l'autonomia dels centres, al projecte educatiu i la concreció curricular, a la tutoria i l'orientació, a l'atenció a les diferències individuals i als alumnes amb necessitats educatives especials, a la coordinació entre les etapes, a l'horari, als materials curriculars i als recursos.

A més, conté set disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals, així com quatre annexos en els quals s'estableix el perfil de sortida, les àrees de primària, les situacions d'aprenentatge i l'horari.

La revisió curricular que implica aquest Decret pretén tenir en compte les noves necessitats d'aprenentatge, per tal de garantir l'efectivitat en l'adquisició de les competències. Les claus d'aquest procés de canvi curricular són afavorir una visió interdisciplinària i, de manera especial, possibilitar més autonomia a la funció docent, de manera que permeti satisfer les exigències d'una personalització més gran de l'educació, tenint en compte el principi d'especialització dels mestres.

L'educació primària és una etapa especialment important, atès que s'hi inicia la formació bàsica i s'hi estableixen les bases del desenvolupament acadèmic i personal dels alumnes, que s'ha de completar en l'educació secundària obligatòria.

Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquest Decret els dona compliment, atès que l'objectiu és establir el currículum de l'educació de primària, entesa com una etapa educativa bàsica juntament amb l'educació secundària obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic, amb identitat pròpia, organitzada en tres cicles de dos anys acadèmics cada un, que responen a una mateixa intencionalitat educativa.

Així mateix, aquest Decret conté la regulació imprescindible per atendre les necessitats dels alumnes d'educació primària, atès que s'hi defineixen els objectius i els principis generals i pedagògics del conjunt de l'etapa, així com les competències clau que s'han de desenvolupar des de l'inici de l'escolarització. La iniciativa s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic nacional i de la Unió Europea, d'acord amb els principis de proporcionalitat i seguretat jurídica. S'ha tingut en compte el compliment efectiu dels drets de la infància, d'acord amb el que s'estableix en la Convenció sobre els drets de l'infant de les Nacions Unides de 1989, i s'incorporen en els principis de l'educació primària la inclusió educativa i l'aplicació dels principis del disseny universal de l'aprenentatge. Es tracta d'una regulació coherent amb el Marc estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació (ET 2020) de la Unió Europea. Així mateix, els currículums es basen en l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de la ONU, i les competències clau que apareixen en el Decret són l'adaptació al sistema educatiu espanyol de les que apareixen en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent.

En compliment del principi de transparència, d'acord amb el que s'estableix en l'article 133.1 de la Llei 39/2015, s'ha substanciat una consulta prèvia a l'elaboració del projecte de decret, el qual, a més, s'ha sotmès als tràmits d'audiència i informació públiques prevists en els articles 55 i 58 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears. Atès que el Reial decret 157/2022 es va publicar el 2 de març de 2022, i amb l'objectiu d'aprovar el Decret abans de l'inici del curs escolar 2022-2023, l'expedient d'elaboració s'ha tramitat per la via d'urgència, d'acord amb l'article 61 de la Llei 1/2019. També s'ha posat a disposició dels ciutadans tota la documentació relativa a la seva elaboració en els termes de l'article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de l'article 129.5 de la Llei 39/2015. En compliment del principi d'eficiència, la regulació establerta en el Decret no estableix càrregues administratives per als interessats i al mateix temps permet una gestió més eficient dels recursos públics.

Quant als principis de qualitat i simplificació, el procediment d'elaboració del Decret s'ha ajustat al procediment establert en la Llei 1/2019, i s'ha donat resposta a la necessitat de la comunitat educativa i de la ciutadania sense l'establiment de càrregues administratives i garantint la participació de tots els sectors implicats.

D'acord amb l'article 58.2 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i els articles 14.1 i 17.e) de la Llei 1/2019, el Govern està facultat per aprovar aquest Decret.

El Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que les competències en matèria d'ordenació dels ensenyaments no universitaris s'han d'exercir per mitjà de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

Per tot això, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 1 d'agost de 2022, dict el següent

Decret

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquest Decret té per objecte establir el currículum i l'ordenació de l'etapa d'educació primària.

2. Aquest Decret és d'aplicació als centres docents públics i privats de les Illes Balears que imparteixen els ensenyaments d'educació primària.

Article 2

Definicions

A l'efecte d'aquest Decret, s'estableixen les definicions següents:

a) Currículum: conjunt d'objectius, competències, coneixements, destreses i actituds enunciats en forma de sabers bàsics, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de l'educació primària.

b) Objectius: assoliments que s'espera que els alumnes hagin aconseguit en finalitzar l'etapa, la consecució dels quals està vinculada a l'adquisició de les competències clau.

c) Competències clau: assoliments que es consideren imprescindibles perquè els alumnes puguin progressar amb garanties d'èxit en el seu itinerari formatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Apareixen recollides en l'annex 1 d'aquest Decret i són l'adaptació al sistema educatiu espanyol de les competències clau establertes en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent.

d) Competències específiques: assoliments que els alumnes han de poder desplegar en activitats o en situacions, el tractament de les quals requereix els sabers bàsics de cada àrea o àmbit. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, d'una banda, el perfil de sortida dels alumnes, i de l'altra, els sabers bàsics de les àrees o àmbits i els criteris d'avaluació.

e) Criteris d'avaluació: elements de referència que indiquen els nivells d'acompliment esperats en els alumnes en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés d'aprenentatge.

f) Sabers bàsics: coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis d'una àrea o àmbit, l'aprenentatge dels quals és necessari per a l'adquisició de les competències específiques. L'ordre d'aquests sabers, així com apareixen en el currículum de les àrees, no comporta cap seqüenciació. Tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atesa la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l'equip docent pot aprofundir en uns sabers més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los.

g) Proposta pedagògica: selecció dels criteris d'avaluació de les competències específiques per als diferents cursos, la seva seqüència dins un mateix curs i la selecció dels sabers bàsics que es tractaran per tal de desenvolupar aquestes competències.

h) Situacions d'aprenentatge: situacions i activitats que impliquen el desplegament per part dels alumnes d'actuacions associades a competències clau i competències específiques i que contribueixen a adquirir-les i desenvolupar-les.

​​​​​​​Article 3

L'etapa d'educació primària en el marc del sistema educatiu

1. L'educació primària és una etapa educativa que constitueix, juntament amb l'educació secundària obligatòria i els cicles formatius de grau bàsic, l'educació bàsica.

2. L'educació primària comprèn tres cicles de dos anys acadèmics cada un i s'organitza en àrees, que tenen un caràcter global i integrador, estan orientades al desenvolupament de les competències dels alumnes i poden organitzar-se en àmbits.

Article 4

Finalitats

La finalitat de l'educació primària és facilitar als alumnes els aprenentatges de l'expressió i comprensió oral, la lectura, l'escriptura, el càlcul, les habilitats lògiques i matemàtiques, el pensament científic, la salut, l'adquisició de nocions bàsiques de la cultura i l'hàbit de convivència, així com els d'estudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i l'afectivitat, amb la finalitat de garantir una formació integral que contribueixi al ple desenvolupament de la seva personalitat i a preparar-los per cursar amb aprofitament l'educació secundària obligatòria. També es proposa valorar les actituds solidàries i no discriminatòries, per assumir els seus deures i exercir els seus drets com a ciutadans. Així mateix, té com a finalitat ajudar els alumnes a adquirir la consciència de pertànyer a la comunitat de les Illes Balears.

Article 5

Principis generals

1. L'educació primària és una etapa que comprèn sis cursos acadèmics i que té caràcter obligatori i gratuït.

2. Amb caràcter general, s'ha de cursar entre els sis i els dotze anys d'edat, i els alumnes s'han d'incorporar al primer curs de l'educació primària l'any natural en què compleixen sis anys.

3. L'acció educativa en aquesta etapa ha de procurar la integració de les diferents experiències i aprenentatges dels alumnes des d'una perspectiva global i s'ha d'adaptar als seus ritmes de treball.

4. Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s'adoptin amb aquesta finalitat s'han de regir pels principis del disseny universal de l'aprenentatge (DUA).

5. La Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres ha de procurar una escolarització amb una distribució equilibrada dels alumnes entre els centres sostinguts amb fons públics, independentment del moment en què s'incorporin a l'etapa.

6. Atesa la continuïtat entre l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria, els centres han de garantir la coordinació entre les etapes, per assegurar una transició adequada dels alumnes i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu.

Article 6

Principis pedagògics

1. En aquesta etapa s'ha de posar especial èmfasi a garantir la inclusió educativa, l'atenció personalitzada a l'alumne i les seves necessitats d'aprenentatge, la participació i la convivència, la prevenció de dificultats d'aprenentatge i la posada en pràctica de mecanismes de reforç i flexibilització, alternatives metodològiques i altres mesures adequades, tan aviat com es detecti qualsevol d'aquestes situacions.

2. La intervenció educativa ha de desenvolupar i assentar progressivament les bases que facilitin a cada alumne una adequada adquisició de les competències clau previstes en el perfil de sortida dels alumnes al final de l'ensenyament bàsic, tenint sempre en compte el seu procés maduratiu individual, així com els nivells d'assoliment esperats per aquesta etapa.

3. Sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les àrees de l'etapa, la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, el foment de la creativitat, de l'esperit científic i humanístic i de l'emprenedoria s'han de treballar en totes les àrees.

4. Els aprenentatges que tenguin caràcter instrumental per a l'adquisició d'altres competències rebran una consideració especial.

5. Des de totes les àrees s'ha de promoure la igualtat entre homes i dones, l'educació per a la pau, l'educació per al consum responsable i el desenvolupament sostenible, el medi ambient i l'educació per a la salut, inclosa l'afectiva i sexual.

6. S'ha de posar especial atenció a l'orientació educativa, a l'acció tutorial i a l'educació emocional i en valors, així com a la coeducació i a la corresponsabilitat.

7. S'ha de potenciar l'aprenentatge significatiu per tal de promoure l'autonomia i la reflexió.

8. Per tal de fomentar l'hàbit i el domini de la lectura, tots els centres educatius hi han de dedicar un temps diari, en els termes recollits en el seu projecte educatiu. Per facilitar aquesta pràctica, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure plans de foment de la lectura i d'alfabetització en diversos mitjans, tecnologies i llenguatges. Per això, s'ha de comptar amb la col·laboració de les mares, pares o tutors legals i, si escau, de voluntaris, així com amb l'intercanvi de bones pràctiques.

9. Per tal de fomentar la integració de les competències, s'ha de dedicar un temps de l'horari lectiu a la realització de projectes significatius per als alumnes i a la resolució col·laborativa de problemes, tot reforçant l'autoestima, l'autonomia, la reflexió i la responsabilitat.

10. En el procés d'aprenentatge de la llengua estrangera s'utilitzarà com a suport, només si és necessari, la llengua que es recull en el projecte lingüístic de centre.

11. L'acció educativa ha de procurar la integració dels aprenentatges i ha de posar de manifest les relacions entre les àrees i la seva vinculació amb la realitat lingüística, social, cultural i tecnològica. També s'ha de promoure el treball en equip i afavorir una progressiva autonomia dels alumnes que contribueixi a desenvolupar la capacitat d'aprendre per si mateixos.

12. S'ha d'afavorir la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions pròpies de les Illes Balears, que, juntament amb la llengua catalana, contribueixen a configurar la identitat pròpia de les Illes Balears.

Article 7

Objectius

L'educació primària ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:

a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a actuar d'acord amb aquests valors i normes de manera empàtica, preparar-se per a l'exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d'una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits per al treball individual i en equip, hàbits d'esforç i de responsabilitat en l'estudi, així com actituds de confiança en un mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l'aprenentatge i esperit emprenedor.

c) Adquirir habilitats per a la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l'àmbit escolar i familiar, així com en els grups socials amb els quals es relacionen.

d) Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d'homes i dones i la no discriminació de persones per motius d'orientació o identitat sexual, de religió o creences, de diversitat funcional o d'altres condicions.

e) Conèixer i utilitzar de manera adequada la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, tant oralment com per escrit, de manera que puguin ser emprades com a llengües de comunicació i d'aprenentatge, i desenvolupar hàbits de lectura.

f) Adquirir, en una llengua estrangera com a mínim, la competència comunicativa bàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes.

g) Desenvolupar les competències logico-matemàtiques bàsiques, la generació d'estratègies i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d'operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d'aplicar-los a situacions de la seva vida quotidiana.

h) Conèixer els aspectes fonamentals de les ciències de la naturalesa, les ciències socials, la geografia, la història i la cultura.

i) Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i iniciar-se en la seva utilització per a l'aprenentatge, tot desenvolupant un esperit crític davant el seu funcionament i els missatges que reben i elaboren.

j) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals.

k) Integrar la higiene i la salut com una part fonamental de la vida, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i comprendre el valor de l'alimentació, l'activitat física, la sexualitat i l'afectivitat i el benestar emocional com a mitjans essencials per al desenvolupament personal i social i per gaudir d'una vida plena.

l) Conèixer i valorar els animals i les plantes més pròxims a l'ésser humà i adoptar maneres de comportament que afavoreixin l'empatia i la seva cura.

m) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

n) Desenvolupar hàbits quotidians de mobilitat activa autònoma saludable mitjançant el foment de l'educació viària i d'actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

Article 8

Àrees

1. Les àrees de l'educació primària que s'imparteixen en tots els cursos són les següents:

a) Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, que es desdobla en ciències de la naturalesa i ciències socials.

b) Educació Artística, que es pot desdoblar en Educació Plàstica i Visual, d'una banda, i Música i Dansa, de l'altra.

c) Educació Física.

d) Llengua Castellana i Literatura.

e) Llengua Catalana i Literatura.

f) Llengua Estrangera.

g) Matemàtiques.

2. Al tercer cicle s'ha d'incloure l'Educació en Valors Cívics i Ètics.

3. Un alumne pot estar exempt de l'avaluació de l'àrea de Llengua Catalana i Literatura si ho sol·licita i compleix les condicions previstes en la normativa. En qualsevol cas, l'alumne ha de cursar aquesta àrea.

4. Els centres poden establir agrupacions d'àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l'etapa, i atesa la necessitat d'integrar els diversos aprenentatges i experiències dels alumnes en aquestes edats. Aquests àmbits han de tenir com a referent el currículum de totes les àrees que s'hi integren. El nombre d'àmbits i d'àrees que els integren ha de quedar recollit en la concreció curricular del centre.

Article 9

Competències clau i perfil de sortida dels alumnes al final de l'ensenyament bàsic

1. A l'efecte d'aquest Decret, les competències clau del currículum són les següents:

a) Competència en comunicació lingüística.

b) Competència plurilingüe.

c) Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria.

d) Competència digital.

e) Competència personal, social i d'aprendre a aprendre.

f) Competència ciutadana.

g) Competència emprenedora.

h) Competència en consciència i expressió culturals.

2. El perfil de sortida dels alumnes al final de l'ensenyament bàsic (d'ara endavant, perfil de sortida) constitueix la concreció dels principis i les finalitats del sistema educatiu referits a l'educació bàsica que fonamenta la resta de decisions curriculars. El perfil de sortida identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle xxi, les competències clau que els alumnes han d'haver desenvolupat en finalitzar l'educació bàsica, i introdueix orientacions sobre el nivell d'acompliment esperat al final de l'educació primària.

3. En l'annex 1 d'aquest Decret es defineixen cada una de les competències clau i el perfil de sortida.

4. Els ensenyaments mínims que estableix el Reial Decret 157/2022, d'1 de març, tenen per objecte garantir el desenvolupament de les competències clau previst en el perfil de sortida. Els currículums establerts en aquest Decret per la Conselleria d'Educació i Formació Professional i la concreció que el centre en faci en el seu projecte educatiu també han de tenir com a referent aquest perfil de sortida.

Article 10

Competències específiques, criteris d'avaluació i sabers bàsics

1. En l'annex 2 d'aquest Decret es fixen les competències específiques de cada àrea, que són comunes per a tots els cicles de l'etapa, així com els criteris d'avaluació i els coneixements, les destreses i les actituds, enunciats en forma de sabers bàsics, que s'estableixen per a cada cicle en cada una de les àrees.

​​​​​​​2. Les agrupacions per àmbits hauran de respectar les competències específiques, els criteris d'avaluació i els sabers bàsics de les àrees que s'hi integrin.

3. Per a l'adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l'equip docent ha de dissenyar situacions d'aprenentatge d'acord amb el que s'estableix en l'annex 3.

Article 11

Autonomia dels centres

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional facilita als centres l'exercici de la seva autonomia pedagògica, d'organització i de gestió, en els termes recollits en la LOE i en les normes que la desenvolupen.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de contribuir al desenvolupament del currículum i ha d'afavorir l'elaboració de models oberts de programació i de materials didàctics que atenguin les diferents necessitats educatives dels alumnes sota els principis del disseny universal de l'aprenentatge (DUA).

3. Així mateix, ha d'impulsar que els centres estableixin mesures de flexibilització en l'organització de les àrees, els ensenyaments, els espais i els temps i promogui alternatives metodològiques, a fi de personalitzar i millorar la capacitat d'aprenentatge i els resultats de tots els alumnes.

4. Els centres, mitjançant la proposta pedagògica que forma part de la concreció curricular, han de fixar la concreció dels currículums establerts per la Conselleria d'Educació i Formació Professional i l'han d'incorporar al seu projecte educatiu.

5. La proposta pedagògica per a cada cicle ha d'incloure la seqüència de criteris d'avaluació de les competències específiques i la selecció dels sabers bàsics que es tractaran per tal de desenvolupar aquestes competències.

6. L'equip docent ha d'elaborar les situacions d'aprenentatge tenint en compte les diferents àrees i les característiques dels alumnes i de l'entorn del centre.

7. Les situacions d'aprenentatge s'han de desplegar en la programació d'aula, que ha d'incloure la seqüenciació de les activitats d'ensenyament, aprenentatge i avaluació i els recursos necessaris per al desenvolupament de les sessions.

8. En les programacions d'aula, s'hi han de preveure les adequacions necessàries per atendre els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu des d'una perspectiva inclusiva, tenint en compte els principis del DUA.

9. Igualment, els centres han de promoure compromisos educatius amb les mares, pares o tutors legals dels seus alumnes en els quals es consignin les activitats que els integrants de la comunitat educativa es comprometen a desenvolupar per facilitar el seu progrés acadèmic.

10. En l'exercici de la seva autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d'organització, normes de convivència o l'ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu d'àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional i dins les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral, sense que en cap cas suposi discriminació de cap mena, ni comporti la imposició d'aportacions als mares, pares o tutors legals o d'exigències per a la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

11. Per garantir la continuïtat del procés de formació i una transició i evolució positiva des de l'educació infantil a l'educació primària i des d'aquesta a l'educació secundària obligatòria, la Conselleria d'Educació i Formació Professional i els centres han d'establir mecanismes per afavorir la coordinació entre les diferents etapes.

12. Els centres sostinguts amb fons públics han de retre comptes dels resultats obtinguts al consell escolar del centre, tenint en compte el que es preveu en l'article 160 de la Llei 1/2022, sobre l'avaluació dels centres educatius.

Article 12

Projecte educatiu de centre

El projecte educatiu de centre (PEC) és el document en què es recull l'autonomia del centre, i s'ha de redactar d'acord amb els articles 120, 121, 122 de la Llei 1/2022. El PEC ha d'incloure, entre d'altres, el projecte lingüístic, que es regula en l'article 136 de la Llei 1/2022 esmentada.

​​​​​​​Article 13

Concreció curricular

1. Els centres docents han de desenvolupar, completar, adequar i concretar el currículum establert en aquest Decret i l'han d'adaptar a les característiques personals de cada alumne, així com a la seva realitat socioeducativa. Aquests acords conformen la concreció curricular del centre.

2. La concreció curricular ha de contenir, com a mínim, els elements següents:

a) L'oferta educativa.

b) L'organització d'àrees en àmbits, si s'escau.

c) La proposta pedagògica.

d) La regulació dels plans de reforç o enriquiment curricular dels alumnes i dels plans per als alumnes que hagin de romandre un any més en el mateix curs.

e) L'organització de les mesures de flexibilització i innovació per millorar la capacitat d'aprenentatge i els resultats de tots els alumnes.

f) El pla específic de coordinació amb les etapes d'infantil i de secundària.

g) Els compromisos educatius amb les mares, pares o tutors legals per facilitar el progrés educatiu dels alumnes.

h) Les mesures organitzatives perquè els alumnes les mares, pares o tutors legals dels quals hagin optat perquè els seus fills no cursin ensenyaments de Religió rebin la deguda Atenció Educativa.

i) La impartició d'àrees no lingüístiques en llengües estrangeres.

3. La concreció curricular, que forma part del projecte educatiu, ha d'estar a l'abast de la comunitat educativa del centre.

Article 14

Desplegament del currículum a l'aula

1. Per a l'adquisició i el desenvolupament de les competències específiques de les àrees, l'equip docent ha de dissenyar situacions d'aprenentatge, tot tenint en compte la concreció curricular del centre, les característiques dels alumnes i de l'entorn, i els principis i l'estructura que s'estableixen en l'annex 3.

2. Les situacions d'aprenentatge han d'estar a disposició de la comunitat educativa.

3. Les situacions d'aprenentatge s'han de desplegar en la programació d'aula, que ha d'incloure la seqüenciació de les activitats d'ensenyament i aprenentatge, així com l'avaluació i els recursos necessaris per al desenvolupament de les sessions.

4. Els mestres han d'adaptar aquestes concrecions a la seva pròpia pràctica educativa, tot basant-se en el disseny universal de l'aprenentatge (DUA), d'acord amb les característiques d'aquesta etapa educativa i les necessitats col·lectives i individuals de tots els alumnes, inclosos els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

Article 15

Avaluació

La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de regular, mitjançant una ordre, l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes d'educació primària, així com la promoció de curs.

Article 16

Tutoria i orientació

1. Cada grup d'alumnes ha de tenir, com a mínim, un mestre com a tutor, nomenat pel director del centre o, en el cas de centres privats concertats, pel seu titular.

2. La funció tutorial implica prendre les mesures relatives a l'orientació i l'acció tutorial que formen part del PEC.

3. Des de la tutoria s'ha de coordinar la intervenció educativa de l'equip docent i s'ha de mantenir una relació permanent amb les mares, pares o tutors legals, per tal de facilitar l'exercici dels drets reconeguts en les lletres d) i g) de l'article 4.1 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació.

4. L'acció tutorial de cada grup d'alumnes l'exerceix l'equip docent que hi intervé, amb la coordinació del tutor.

​​​​​​​5. L'orientació i l'acció tutorial han d'acompanyar el procés educatiu individual i col·lectiu dels alumnes. Aquesta acció tutorial ha d'atendre al desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i ètic dels alumnes des d'una perspectiva sistèmica de l'entorn. A més, durant aquesta etapa s'ha de fomentar el respecte mutu i la cooperació entre iguals i s'ha de posar especial atenció a la igualtat de gènere.

6. Al llarg del tercer cicle, des de la tutoria s'ha de coordinar la incorporació d'elements d'orientació educativa, acadèmica i professional que incloguin, almenys, el progressiu descobriment d'estudis i professions, així com la generació d'interessos vocacionals lliures d'estereotips sexistes.

Article 17

Equip de cicle

1. Els integrants de l'equip docent d'un mateix cicle s'han d'organitzar en equips de cicle i s'han de coordinar periòdicament, sense perjudici de l'autonomia organitzativa dels centres privats, concertats i no concertats.

2. Als centres públics, a proposta de cada equip de cicle, el director ha de nomenar un coordinador per a cada un.

3. El coordinador s'ha de responsabilitzar de la coordinació efectiva entre les diferents propostes pedagògiques i d'altres tasques que li pugui encomanar el director.

Article 18

Atenció a les diferències individuals

1. Per tal de reforçar la inclusió i assegurar el dret a una educació de qualitat, s'ha de posar èmfasi en l'atenció individualitzada als alumnes. També s'ha posar èmfasi en la detecció precoç de les necessitats específiques dels alumnes i en l'establiment de mecanismes de suport i reforç per evitar la permanència en un mateix curs, sobretot en entorns socialment desfavorits.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir la regulació que permeti als centres adoptar les mesures necessàries per respondre a les necessitats educatives concretes dels seus alumnes, tenint en compte els seus diferents ritmes i estils d'aprenentatge.

3. Els centres, des de l'exercici de la seva autonomia, poden establir mesures de flexibilització en l'organització de les àrees, els ensenyaments, els espais i els temps i promoure alternatives metodològiques, per tal de personalitzar i millorar la capacitat d'aprenentatge i els resultats de tots els alumnes.

4. Aquestes mesures, que han de formar part del projecte educatiu dels centres, s'han d'orientar a permetre a tots els alumnes adquirir el nivell d'assoliment esperat al final de l'educació primària, d'acord amb el perfil de sortida i la consecució dels objectius d'aquesta etapa, per la qual cosa en cap cas poden suposar una discriminació que impedeixi als qui se'n beneficiïn poder promocionar al següent cicle o etapa.

5. Els mecanismes de reforç, que han de posar-se en pràctica tan aviat com es detectin dificultats d'aprenentatge, poden ser tant organitzatius com curriculars i metodològics. Entre aquests, es poden considerar el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles, les adaptacions del currículum i les tutories individuals o en petit grup.

6. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) es classifiquen en les categories següents:

a) Alumnes amb necessitats educatives especials (NEE).

b) Alumnes amb dificultats específiques d'aprenentatge.

c) Alumnes d'integració tardana en el sistema educatiu espanyol.

d) Alumnes amb altes capacitats.

7. Els centres han d'adoptar mesures curriculars i organitzatives inclusives per assegurar que els alumnes amb NESE puguin aconseguir els objectius i les competències de l'etapa. Així mateix, els centres han de facilitar la coordinació de tots els sectors que intervenen en l'atenció d'aquests alumnes. En aquest procés seran preceptivament oïts i informats les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat d'aquests alumnes. En particular, han d'afavorir la flexibilització i l'ús d'alternatives metodològiques en l'ensenyament i l'avaluació de la llengua estrangera, especialment amb els alumnes que presentin dificultats en la seva comprensió i expressió. Igualment, s'han d'establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització dels processos associats a l'avaluació s'adaptin a les necessitats d'aquests alumnes.

Article 19

Alumnes amb necessitats educatives especials

1. L'escolarització dels alumnes que presenten necessitats educatives especials, identificats com a tals per l'orientador del centre, s'ha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha d'assegurar la seva no discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu, de forma que es puguin introduir mesures de flexibilització de les distintes etapes educatives quan es consideri necessari.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir els procediments que permetin la detecció de les dificultats que poden produir-se en els processos d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes amb NEE i la seva prevenció a través de plans i programes que facilitin una intervenció precoç. Així mateix, ha de facilitar la coordinació de tots els sectors que intervenen en l'atenció d'aquests alumnes. En aquest procés seran preceptivament oïts i informats les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat dels alumnes. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de regular els procediments que permetin resoldre les discrepàncies que puguin sorgir, sempre tenint en compte l'interès superior del menor i la voluntat de les famílies que mostren la seva preferència per una educació més inclusiva.

3. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir els procediments oportuns per realitzar adaptacions que s'apartin significativament dels criteris d'avaluació del currículum, per tal de donar resposta als alumnes amb NEE que les necessitin, amb la finalitat de desenvolupar les competències clau en la mesura de les seves capacitats.

Article 20

Alumnes amb dificultats específiques d'aprenentatge

1. La Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres ha d'adoptar les mesures necessàries perquè es puguin identificar els alumnes amb dificultats específiques d'aprenentatge i valorar-ne les necessitats de manera primerenca. La identificació i la valoració d'aquests alumnes s'ha de dur a terme mitjançant professionals amb la qualificació adequada adscrits als equips d'orientació i suport a l'aprenentatge.

2. L'escolarització d'aquests alumnes s'ha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha d'assegurar la seva atenció, la no discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu.

Article 21

Alumnes d'integració tardana en el sistema educatiu espanyol

1. L'escolarització dels alumnes que s'incorporen al sistema educatiu espanyol de manera tardana s'ha de dur a terme atenent les seves circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

2. Els alumnes d'incorporació tardana que desconeixen les dues llengües oficials han de participar en el programa d'acolliment lingüístic que preveu l'apartat 1 de l'article 137 de la Llei 1/2022, en els termes que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

3. Els alumnes d'incorporació tardana que presentin dèficit lingüístic en la llengua o llengües d'escolarització han de rebre una atenció específica simultània a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els quals han de compartir el major temps possible de l'horari setmanal, en els termes que preveu l'apartat 2 de l'article 137 de la Llei 1/2022.

4. Els alumnes que presentin un desfasament en el seu nivell de competència curricular d'un cicle o més poden ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. En aquest cas, s'han d'adoptar les mesures de reforç necessàries que en facilitin la integració escolar i la recuperació del desfasament i que li permetin continuar amb aprofitament el seu aprenentatge. Si superen aquest desfasament, s'han d'incorporar al grup corresponent a la seva edat.

Article 22

Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals

L'escolarització dels alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, identificats com a tals per l'orientador del centre, es pot flexibilitzar de manera que pugui reduir-se la durada de l'etapa, quan es prevegi que aquesta és la mesura més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i la seva socialització.

Aquesta flexibilització s'ha de fer d'acord amb l'article 8 del Reial decret 943/2003, de 18 de juliol, pel qual es regulen les condicions per flexibilitzar la durada dels diversos nivells i etapes del sistema educatiu per als alumnes superdotats intel·lectualment. Aquesta flexibilització ha de comptar amb l'autorització expressa de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

Article 23

Participació i dret a la informació de mares, pares o tutors legals

Les mares, pares o tutors legals han de conèixer, participar i donar suport a l'evolució del procés educatiu dels seus fills i han de col·laborar en les mesures de suport, o enriquiment que adoptin els centres per tal de facilitar el seu progrés.

​​​​​​​Article 24

Coordinació entre etapes

1. La coordinació pedagògica entre les diferents etapes educatives en un mateix centre s'ha de fer d'acord amb el projecte educatiu de centre.

2. Els centres d'educació primària i els centres de segon cicle d'educació infantil adscrits han de preveure, en un pla específic, les mesures de coordinació pedagògica entre les dues etapes. Aquest pla s'ha de dissenyar i dur a terme conjuntament entre els dos centres, sota la coordinació dels equips directius i amb la col·laboració dels equips d'orientació i suport a l'aprenentatge. Aquest pla ha de preveure, a més de l'intercanvi d'informació sobre els alumnes, mesures per facilitar-ne la transició en el procés de canvi de centre i per millorar la comunicació entre les etapes, i ha de formar part del projecte educatiu de centre.

3. Els centres d'educació primària adscrits a centres d'educació secundària han de preveure, en un pla específic, les mesures de coordinació pedagògica amb els centres d'educació secundària. Aquestes mesures s'han de dissenyar conjuntament entre els dos centres, sota la coordinació dels equips directius i amb la col·laboració dels equips d'orientació i suport a l'aprenentatge. Aquest pla ha de preveure, a més de l'intercanvi d'informació sobre els alumnes, mesures per facilitar-ne la transició en el procés de canvi de centre i per millorar la comunicació entre les etapes, i ha de formar part del projecte educatiu de centre.

Article 25

Calendari

El calendari escolar, que la Conselleria d'Educació i Formació Professional fixa anualment, ha de comprendre un mínim de 175 dies lectius.

Article 26

Horari

1. En l'annex 4 d'aquest Decret s'estableix l'horari lectiu setmanal per a cada un dels cicles de l'etapa i per a les diferents àrees de l'educació primària.

2. L'horari assignat a les àrees s'ha d'entendre com el temps necessari per al treball en cada una d'elles, tot tenint en compte el caràcter global i integrador de l'etapa.

3. L'horari lectiu setmanal ha de ser, incloses les hores d'esplai, de 25 hores lectives per a cada un dels cursos, distribuïdes de dilluns a divendres, que es poden desenvolupar en jornada continuada o partida.

4. En el cas que la concreció curricular del centre reculli la integració d'àrees en àmbits, l'horari corresponent ha de ser el resultant de la suma de les àrees que s'hi integrin.

5. Les hores de lliure disposició s'han de fer servir per augmentar la càrrega horària de les àrees de l'etapa o per a activitats de tutoria. No es poden utilitzar per afegir àrees ni per ampliar el temps d'esplai. Aquesta distribució ha de garantir que les àrees de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura tenen la mateixa càrrega horària a cada cicle.

6. A l'inici d'un cicle, s'ha d'acordar tota la distribució horària lectiva de les hores de lliure disposició. Aquesta distribució no es pot modificar fins que acabi el cicle.

7. Els ensenyaments de música i els d'educació plàstica, que formen part de l'àrea d'Educació Artística, han de disposar del 50 % de l'horari setmanal assignat a l'àrea en el còmput total de cada cicle.

8. El tutor ha d'incorporar dins l'horari que comparteix amb el seu grup d'alumnes un temps setmanal per desenvolupar les tasques pròpies de la tutoria. Aquest temps, en cap cas, es pot dedicar a activitats específiques de les àrees.

9. El claustre ha d'aprovar els criteris pedagògics per elaborar l'horari setmanal.

10. Per adequar el currículum a les necessitats de determinats alumnes, els centres, amb l'autorització prèvia de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, poden adoptar una distribució horària diferent de la que figura en l'annex 4 d'aquest Decret.

Article 27

Materials curriculars

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de fomentar l'elaboració de materials curriculars per afavorir el desenvolupament i l'aplicació del currículum i ha de dictar les disposicions que orientin el treball dels mestres en aquest sentit, a més de regular-ne els procediments de supervisió.

2. Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, triar, si escau, els materials curriculars, sempre que s'adaptin al rigor científic adequat a l'edat dels alumnes i al currículum establert per la Conselleria d'Educació i Formació Professional. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris, entre ells el foment d'una selecció i ús responsable i respectuós amb el medi ambient, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral davant la violència de gènere, als quals ha d'ajustar-se tota l'activitat educativa. Les administracions educatives han de vetlar perquè els materials educatius fomentin la igualtat entre dones i homes i s'hi eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris.

3. La supervisió dels llibres de text i la resta del material curricular ha de formar part del procés ordinari d'inspecció que exerceix la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

4. Els llibres de text i consulta no poden ser substituïts abans que transcorri un període mínim de quatre cursos acadèmics. Excepcionalment, quan la concreció curricular ho requereixi i amb l'informe favorable del Departament d'Inspecció Educativa, poden ser substituïts abans de la finalització del període esmentat.

5. Abans del 30 de juny de cada any, els centres han de comunicar a les famílies la relació dels llibres de text, de consulta i de lectura per a cada curs escolar. Així mateix, abans d'aquesta data els centres sostinguts amb fons públics han d'haver introduït aquesta relació al programa de gestió educativa de les Illes Balears (GESTIB).

Article 28

Recursos

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de dotar els centres sostinguts amb fons públics dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional pot assignar recursos addicionals i arbitrar mesures de caràcter extraordinari en determinats centres sostinguts amb fons públics per raó dels projectes innovadors en matèria d'atenció a la diversitat i per compensar les condicions d'especial necessitat de la població que escolaritzen en els termes que s'estableixin reglamentàriament. A aquests efectes, es tindrà en compte l'índex socioeconòmic i cultural del centre (ISEC) en les condicions que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

3. En el procés d'aplicació de la LOE, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de proveir els recursos necessaris per garantir:

a) Un nombre màxim de 25 alumnes per aula, sense perjudici de la reducció progressiva de ràtios, com a resultat de la implementació del pla que preveu la disposició addicional tercera de la Llei 1/2022.

b) La posada en funcionament d'un pla de foment de la lectura.

c) L'establiment de programes de reforç i suport educatiu i de millora dels aprenentatges.

d) L'establiment de programes de reforç de l'aprenentatge de la llengua estrangera.

e) L'atenció a la diversitat dels alumnes i, en especial, l'atenció als que presenten necessitats específiques de suport educatiu.

f) L'establiment de programes de reforç de l'aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació.

g) L'adopció de mesures de suport i d'incentivació als mestres.

h) L'existència de serveis o professionals especialitzats en l'orientació educativa, psicopedagògica i professional.

i) L'adopció de mesures d'orientació a les mares, pares o tutors legals dels alumnes pel que fa al desenvolupament del procés d'aprenentatge.

4. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure la coordinació dels serveis externs amb els centres educatius per assegurar una acció conjunta i efectiva.

Article 29

Atribució docent

1. L'atribució docent per als mestres d'educació primària dels centres públics és la que s'estableix en el Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, pel qual s'estableixen les especialitats docents del cos de mestres que exerceixen les seves funcions en les etapes d'educació infantil i d'educació primària regulades en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

2. L'atribució docent per als mestres d'educació primària dels centres privats és la que s'estableix en el Reial decret 476/2013, de 21 de juny, pel qual es regulen les condicions de qualificació i formació que han de tenir els mestres dels centres privats d'educació infantil i d'educació primària.

​​​​​​​Disposició addicional primera

Gènere

Les formes del gènere gramatical tradicionalment dit masculí que apareixen en aquesta norma s'han d'entendre com a genèriques quan es refereixen a persones. Per tant, les inclouen totes, amb independència del sexe amb què s'identifiquin.

Disposició addicional segona

Igualtat entre les persones

Els centres docents han d'adoptar les mesures necessàries per garantir que es compleix el que s'estableix en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes i en el capítol I del títol IV de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i en l'article 12 de la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l'LGTBI-fòbia.

Disposició addicional tercera

Protecció de dades de caràcter personal

En relació amb les dades de caràcter personal de les persones interessades en els procediments que es regulen en aquest Decret, s'ha de complir el que es preveu en la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, així com el que es preveu en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i en el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades).

Disposició addicional quarta

Ensenyament de Religió

1. Els ensenyaments de Religió s'han d'incloure en l'educació primària d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

2. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de garantir que, a l'inici del curs, les mares, pares o tutors legals que ostenten i exerceixen la pàtria potestat dels alumnes puguin manifestar la seva voluntat que aquests rebin o no rebin ensenyaments de Religió.

3. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de vetlar perquè els centres respectin els drets de tots els alumnes i de les seves mares, pares o tutors legals i perquè no suposi cap discriminació rebre ensenyaments de Religió o no rebre'n.

4. Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes les mares, pares o tutors legals dels quals no hagin optat perquè cursin ensenyaments de Religió rebin la deguda Atenció Educativa supervisada. Els centres han de planificar i programar aquesta atenció de manera que es dirigeixin al desenvolupament de les competències clau a través de la realització de projectes significatius per als alumnes i de la resolució col·laborativa de problemes, tot reforçant l'autoestima, la promoció de la salut mitjançant l'activitat física, l'autonomia, la reflexió i la responsabilitat, per a la qual cosa la Conselleria d'Educació i Formació Professional publicarà orientacions. En tot cas les activitats proposades han d'anar dirigides a reforçar els aspectes més transversals del currículum, tot afavorint la interdisciplinarietat i la connexió entre els diferents sabers.

5. Les activitats a les quals es refereix l'apartat anterior en cap cas no han de comportar l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós ni a qualsevol àrea de l'etapa.

6. La determinació del currículum de l'ensenyament de les diferents confessions religioses amb les quals l'Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les corresponents autoritats religioses.

7. Amb la finalitat de garantir el principi d'igualtat i la lliure concurrència entre tot els alumnes, les qualificacions que s'haguessin obtingut en l'avaluació dels ensenyaments de Religió no es computaran en les convocatòries en les quals hagin d'entrar en concurrència els expedients acadèmics.

Disposició addicional cinquena

Ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional pot autoritzar que una part de les àrees del currículum s'imparteixin en una llengua estrangera, sense que això suposi modificació dels aspectes bàsics del currículum regulats en aquest Decret. En aquest cas, procurarà que al llarg de l'etapa els alumnes adquireixin la terminologia pròpia de les àrees en la llengua oficial d'ensenyament prevista al projecte lingüístic de centre. Aquesta autorització ha d'atendre el que dicta el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

2. El fet que els centres imparteixin els seus ensenyaments conforme al que es preveu en l'apartat anterior en cap cas pot suposar la modificació dels criteris per a l'admissió dels alumnes establerts en els articles 84 i 86 de la Llei orgànica 2/2006.

Disposició addicional sisena

Adaptació de referències

Les referències fetes per la normativa vigent a les àrees d'educació primària s'han d'entendre fetes a les àrees corresponents recollides en aquest Decret.

Disposició addicional setena

Nombre màxim d'alumnes per aula

Tenint en compte el que disposa l'apartat 3 de l'article 28 d'aquest Decret, i d'acord amb l'apartat 2 de l'article 87 de la Llei orgànica 2/2006, el director general de Planificació, Ordenació i Centres pot autoritzar, de forma excepcional, amb la corresponent dotació de recursos addicionals que siguin necessaris, un increment de fins a un deu per cent del nombre màxim d'alumnes per aula en els centres públics i privats concertats d'una mateixa àrea d'escolarització per atendre necessitats immediates d'escolarització dels alumnes d'integració tardana, per necessitats que venguin motivades pel trasllat de la unitat familiar en període d'escolarització extraordinària, a causa de la mobilitat forçosa de qualsevol de les mares, pares o tutors legals, o a causa de l'inici d'una mesura d'acolliment familiar de l'alumne.

Disposició transitòria primera

Aplicació del Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears

1. El Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears, serà d'aplicació en els cursos segon, quart i sisè d'educació primària durant el curs 2022-2023.

2. Els estàndards d'aprenentatge avaluables que figuren en els annexos del Decret 32/2014 tenen caràcter orientatiu per als cursos d'educació primària als quals es refereix l'apartat anterior durant l'any acadèmic 2022-2023.

Disposició transitòria segona

Aplicació de l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de dia 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el currículum de l'educació primària a les Illes Balears

L'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de dia 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el currículum de l'educació primària a les Illes Balears, serà d'aplicació en els cursos segon, quart i sisè d'educació primària durant el curs 2022-2023.

Disposició transitòria tercera

Calendari d'aplicació

Aquest Decret és d'aplicació al primer, tercer i cinquè curs d'educació primària el curs escolar 2022-2023. Al segon, quart i sisè curs no s'ha d'aplicar fins al curs escolar 2023-2024.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

1. Queda derogat el Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears.

2. Queda derogada l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de dia 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el currículum de l'educació primària a les Illes Balears.

3. Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a aquest Decret , el contradiguin o siguin incompatibles amb el que disposa.

Disposició final primera

Desplegament

Es faculta el conseller d'Educació i Formació Professional per dictar les disposicions necessàries per desplegar i executar aquest Decret.

​​​​​​​Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 1 d'agost de 2022

 

	La presidenta
El conseller d'Educació i Formació Professional Martí X. March i Cerdà	Francesca Lluch Armengol i Socias