BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, i modificat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, reconeix en l'article 23 el dret de les persones a gaudir d'una vida i un medi ambient segur i sa, i exigeix a les administracions competents «impulsar un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible», cooperant «amb les instàncies nacionals i internacionals en l'avaluació i en les iniciatives relacionades amb el medi ambient i el clima».

En virtut de l'Estatut esmentat, tal com es reconeix expressament en l'article 30 de competències exclusives, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té la competència en matèria de protecció del medi ambient recollida en l'apartat 46 d'aquest article (sens perjudici de la legislació bàsica de l'Estat), i en matèria d'indústria de conformitat amb l'apartat 34 d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica, amb l'ordenació i la planificació de l'activitat econòmica insular, i ha de promoure en el marc d'aquestes, entre altres principis rectors de la política econòmica i social, el desenvolupament sostenible i el dret a la salut dels ciutadans.

Pel que fa a la legislació estatal que delimita l'espai d'intervenció reguladora que correspon a la Comunitat Autònoma, i que ha estat presa en consideració, s'ha de fer referència, entre d'altres, a les disposicions següents:

• La Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle, modificada, entre altres disposicions, per la Llei 9/2020, de 16 de desembre —a fi d'incorporar a l'ordenament jurídic les novetats introduïdes per la Directiva (UE) 2018/410 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de març, per la qual es modifica la Directiva 2003/87/CE per intensificar les reduccions d'emissions de manera eficaç en relació amb els costs i facilitar les inversions en tecnologies hipocarbòniques, així com la Decisió (UE) 2015/1814.
• El Reial decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el Registre de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni.
• La Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica.

Mitjançant l'Acord de 15 de setembre de 2017, el Consell de Govern va acordar adherir-se als objectius i les línies d'actuació de l'Acord de París de la Convenció de les Nacions Unides, així com fomentar les polítiques autonòmiques necessàries per a l'adaptació del territori i dels sectors econòmics de les Illes Balears als impactes del canvi climàtic.

El 8 de novembre de 2019, el Consell de Govern va aprovar la Declaració d'emergència climàtica a les Illes Balears i es va comprometre a prioritzar la lluita contra l'escalfament global de manera clara i transversal. La Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic serà l'òrgan encarregat de coordinar tots els àmbits de treball en el si del Govern de les Illes Balears per fer transversal l'acció pel clima.

La Declaració d'emergència climàtica sorgeix de la necessitat d'establir polítiques reals i eficaces capaces de minimitzar el canvi climàtic sobre la base de l'Acord de París esmentat, el qual estableix, entre altres objectius, limitar l'augment de la temperatura mitjana del planeta en 1,5 °C i haver descarbonitzat l'economia a mitjan segle xxi.

Cal destacar que les Illes Balears, per la seva condició de territori insular, són més vulnerables als efectes del canvi climàtic, com ara l'increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació o l'augment de fenòmens meteorològics extrems, com ara les onades de calor o les pluges intenses. Aquests factors comporten un elevat risc per als sectors de l'aigua, el territori, el turisme i la salut, i també per al medi natural, l'energia i el sector primari.

Per tot això, urgeix una reducció ràpida i significativa de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que només es materialitzarà mitjançant la col·laboració i coordinació efectiva entre totes les administracions, l'assumpció del lideratge de reducció d'emissions per part del teixit empresarial i la implicació solidària de la ciutadania.

En aquest marc d'actuació, s'aprova la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (d'ara endavant, Llei 10/2019), adreçada a facilitar el compliment dels objectius internacionals de lluita contra el canvi climàtic assumits pel Govern d'Espanya, així com la instauració a la comunitat autònoma d'un nou model autonòmic sostenible i baix en carboni, estructurat en accions cap a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic a les Illes Balears.

La Llei 10/2019 estableix uns objectius que s'han d'aconseguir tant en la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle com en la millora de l'eficiència energètica, així com en la penetració d'energies renovables:

Objectius de reducció d'emissions (prenent com a any base 1990):

a) El 40 % per a l'any 2030.

b) El 90 % per a l'any 2050.

Objectius d'eficiència energètica (prenent com a any base 2005):

a) El 26 % per a l'any 2030.

b) El 40 % per a l'any 2050.

Objectius de penetració d'energies renovables:

a) El 35 % per a l'any 2030.

b) El 100 % per a l'any 2050.

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic de les Illes Balears, de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, com a marc integrat i transversal d'ordenació i planificació d'objectius, polítiques i accions que permetin complir les finalitats de la Llei 10/2019, inclourà entre els seus annexos els indicadors de referència per a la reducció d'emissions difuses que han de complir les grans i mitjanes empreses que operen totalment o parcialment a les Illes Balears en els termes de la legislació vigent. El Pla contindrà els objectius de reducció d'emissions i els pressuposts de carboni, per a l'estimació dels quals és necessària la implantació de l'obligatorietat de fer el càlcul de la petjada de carboni d'organització, tal com es regula en aquest Decret.

El Pla també preveurà les quotes quinquennals de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle entre els diferents sectors d'activitat econòmica de les Illes, amb la finalitat d'aconseguir progressivament els objectius de reducció prevists del 40 % per a l'any 2030 i del 90 % per a l'any 2050, prenent com a base de càlcul l'any 1990.

Els objectius de reducció tindran caràcter vinculant per a les emissions difuses i indicatiu per a les no difuses.

Així, la Llei 10/2019, amb vista a garantir el compliment dels objectius marcats i contribuir a la reducció progressiva de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a les Illes Balears, crea el Registre balear de petjada de carboni i en remet la concreció a un desplegament reglamentari posterior que es materialitza en aquest Decret.

Aquest Decret, amb vista a garantir el compliment dels objectius de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle de la Llei 10/2019, determina que les organitzacions subjectes a l'abast del Decret han de calcular i verificar les emissions difuses de les seves instal·lacions per intervals temporals de tres anys, així com aportar els plans de reducció de les seves emissions difuses per complir amb els objectius de mitigació del canvi climàtic en el territori de les Illes Balears. Durant el primer any, el càlcul de les emissions difuses ha de ser verificat per un organisme verificador extern, mentre que en els anys segon i tercer les dades de les emissions es reportaran sense verificació externa mitjançant un informe de petjada de carboni validat per una declaració responsable de l'organització. Finalment, el quart any, el càlcul i l'acreditació de la procedència de les emissions difuses comportarà una nova verificació externa tant de la petjada de carboni de l'any que s'ha d'inscriure com de la dels dos anys anteriors no verificats, i així successivament s'ha de procedir amb la inscripció de la petjada de carboni cada tres anys.

La inscripció de la petjada de carboni obligatòria per a les grans i mitjanes empreses que desenvolupin totalment o parcialment la seva activitat a les Illes Balears, l'Administració autonòmica de les Illes Balears i el sector públic instrumental que en depèn, així com la inscripció voluntària de la resta del teixit empresarial i la ciutadania, permetrà al Govern de les Illes Balears disposar d'una informació precisa sobre les emissions difuses que hi ha a les Illes, i iniciar els mecanismes necessaris per a la seva reducció a través de plans i de l'elaboració d'uns pressuposts de carboni que permetran establir compromisos de reducció per sectors d'activitat i illes.

Aquest Decret, en compliment del punt 1 de l'article 28 de la Llei 10/2019, també estableix els mecanismes necessaris per garantir la compatibilitat del Registre autonòmic que es crea amb el Registre estatal regulat en el Reial decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el Registre de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni (d'ara endavant, Reial decret 163/2014), amb vista a la transmissió, la traçabilitat i la gestió de les dades de les emissions i el seu control.

L'estructura de la informació de petjada de carboni emmagatzemada en el Registre balear serà plenament compatible amb la que conté el Registre estatal. No obstant això, el Govern de les Illes Balears desenvoluparà amb més detall la inscripció de la petjada de carboni d'acord amb aquest Decret, i sol·licitarà, després d'un període d'adaptació, una informació més àmplia i detallada del tipus i la procedència de les seves emissions difuses als subjectes obligats a inscriure-s'hi esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret.

Aquesta adaptació serà progressiva, per la qual cosa s'estableix una metodologia i un formulari d'inscripció per als tres primers anys de vigència del Decret, i una altra metodologia i un altre formulari diferent per a la inscripció de la petjada de carboni en anys successius. Durant els tres primers anys d'entrada en vigor del Decret, tant els subjectes que estiguin obligats a inscripció com els que la facin voluntàriament han de registrar la seva petjada de carboni en el Registre balear mitjançant el formulari de l'annex 2.a), el qual demana la mateixa informació que el formulari del Registre estatal per facilitar la compatibilitat amb aquest últim. A partir del quart any de vigència, el Registre balear demanarà informació més precisa i detallada sobre la procedència de les emissions difuses i els subjectes obligats a inscriure-s'hi esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret hauran de registrar la seva petjada de carboni mitjançant el formulari de l'annex 2.b). No obstant això, les persones físiques o jurídiques no obligades poden continuar emprant el formulari de l'annex 2.a) per registrar la seva petjada de carboni, independentment del temps transcorregut després de l'entrada en vigor del Decret.

El Registre balear de petjada de carboni també pretén facilitar a les empreses que desenvolupin totalment o parcialment la seva activitat a les Illes Balears el compliment de les obligacions assenyalades en la disposició final dotzena de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, i que s'especificaran reglamentàriament a través de la modificació del Reial decret 163/2014.

Aquest Decret s'estructura en tres capítols, vint-i-dos articles, dues disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, quatre disposicions finals i set annexos.

El capítol I descriu l'objecte, l'àmbit d'aplicació i la finalitat del Registre balear de petjada de carboni, a més d'un apartat específic de definicions que complementen les ja establertes en la Llei 10/2019, per a una millor i més efectiva comprensió i aplicació del Decret.

El capítol II concreta el règim jurídic del Registre balear, la seva estructura i, per a cada una de les diferents seccions (petjada de carboni, projectes d'absorció de diòxid de carboni i compensació de petjada de carboni), defineix els subjectes inscriptibles així com els actes, les dades, la documentació i les sol·licituds d'inscripció que s'hi han d'inscriure per secció.

El capítol III estableix les particularitats del procediment de revisió de la sol·licitud, inscripció, actualització i baixa del Registre. Per acabar, el capítol III precisa la funció de seguiment i control en el compliment del Decret per la conselleria competent en matèria de canvi climàtic en el marc establert en el títol VII de la Llei 10/2019, esmentada.

La disposició addicional primera estableix la coordinació del Registre balear amb el Registre estatal de petjada de carboni regulat en el Reial decret 163/2014. En aquesta disposició s'especifiquen les condicions particulars del flux d'informació permès entre ambdós registres, depenent de la persona física o jurídica afectada, de la verificació o no de la petjada de carboni realitzada i de la mena d'emissió (abast 1, 2 o 3).

La disposició addicional segona concreta les particularitats de la inscripció de la petjada de carboni i el pla de reducció d'un grup empresarial en el Registre balear.

La disposició transitòria primera determina els condicionants per dur a terme la migració de les dades existents en el Registre estatal cap al Registre balear, i precisa la validesa de la metodologia de càlcul utilitzada per a aquests càlculs i l'obligatorietat d'aplicació de la metodologia d'aquest Decret a partir de la posada en marxa del Registre balear.

La disposició transitòria segona indica el formulari que s'ha d'emprar en la secció 1 del Registre balear segons els anys transcorreguts des de l'entrada en vigor del Decret.

La disposició transitòria tercera reconeix com a sistema de verificació de la petjada de carboni el Sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS) durant els tres primers anys de posada en marxa del Registre balear.

La disposició transitòria quarta assenyala la data a partir de la qual la inscripció del pla de reducció d'emissions serà obligatòria en el Registre balear.

La disposició transitòria cinquena condiciona la validesa del Decret al compliment dels preceptes normatius de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica.

La disposició transitòria sisena comenta la temporalitat dels indicadors d'emissions suggerits en l'annex 6 per tal de poder referenciar la petjada de carboni a uns patrons comuns i comparables dins sectors d'activitat i tipologia d'instal·lació.

La disposició final primera faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic per aprovar les disposicions necessàries per al desplegament del Decret.

Les disposicions finals segona i tercera preveuen el reconeixement dels esforços de reducció en la inscripció obligatòria i voluntària de la petjada de carboni, respectivament. Per acabar, la disposició final quarta determina l'entrada en vigor del Decret.

El Decret es completa amb diversos annexos. En concret, l'annex 1, referit a facilitar els codis d'activitat econòmica per sectors vinculats a les activitats de les empreses, i els annexos 2, 3 i 4, que contenen els formularis d'inscripció per a les diferents seccions del Registre balear (petjada de carboni, projectes d'absorció i compensació, respectivament). L'annex 5 suggereix mesures que s'han d'utilitzar per a la reducció d'emissions i l'annex 6 presenta una llista no exhaustiva d'indicadors d'activitat i d'emissions difuses per sector econòmic, a fi de poder referenciar la petjada de carboni a uns patrons comuns i comparables dins sectors d'activitat i tipologia d'instal·lació. Aquests indicadors s'han de revisar amb l'aprovació del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, de conformitat amb l'article 10 de la Llei 10/2019, instrument que establirà tant els indicadors definitius per a cada sector d'activitat com els objectius de reducció associats i basats en els pressuposts de carboni. Aquests pressuposts determinen els objectius de reducció d'emissions difuses a través de fites d'indicadors de referència per a la reducció d'emissions, que s'han de complir progressivament per sectors d'activitat econòmica i illes mitjançant l'elaboració i execució dels plans de reducció dels subjectes obligats esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret. Finalment, el Decret conclou amb l'annex 7, el propòsit del qual és mostrar una llista no exhaustiva de la tipologia de projectes d'absorció de diòxid de carboni i de reducció per tercers que poden inscriure's en el Registre balear.

Segons l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en l'exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, les administracions públiques han d'actuar d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

Aquest Decret s'adequa als principis esmentats. Així, els de necessitat i eficàcia estan justificats per la Llei 10/2019, que crea el Registre balear de petjada de carboni, l'establiment de plans de reducció i l'elaboració dels pressuposts de carboni, i en remet la concreció a un desplegament reglamentari posterior, que es materialitza en aquest Decret.

Així mateix, la norma s'adequa al principi de proporcionalitat, atès que la iniciativa que es proposa conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat que ha de cobrir, i al principi de seguretat jurídica, perquè aquesta iniciativa normativa s'exerceix en coherència amb la resta de l'ordenament jurídic i en coherència amb el Registre de petjada de carboni estatal existent, tot i que l'adapta a les necessitats derivades del que conté la Llei 10/2019, esmentada abans. Respecte del principi de transparència, cal dir que s'han fet la consulta prèvia regulada en la Llei 39/2015 i el corresponent tràmit d'audiència i informació pública. A més, aquesta disposició ha estat sotmesa al procediment previst en la Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015, per la qual s'estableix un procediment d'informació en matèria de reglamentacions tècniques i de regles relatives als serveis de la societat de la informació, i també al que disposa el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, pel qual es regula la remissió d'informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i reglaments relatius als serveis de la societat de la informació. Addicionalment, s'ha sotmès al procediment previst en la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, amb la publicació a la plataforma habilitada per la Secretaria del Consell per a la Unitat de Mercat i per a revisió de la resta d'administracions públiques. Finalment, la norma s'adequa als principis d'eficiència (perquè el Decret no preveu càrregues administratives innecessàries, sinó les adequades per a la consecució dels fins que persegueix), de qualitat normativa (atès que millora el marc regulador i contribueix a complir amb els compromisos europeus i fer més fàcil el desenvolupament de les actuacions empresarials i ciutadanes) i de simplificació (perquè només es demanen les dades estrictament necessàries per donar compliment a les obligacions del Decret i a través d'un únic tràmit per via telemàtica).

D'acord amb la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, aquest Decret ha estat sotmès al dictamen d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu.

Per tot el que s'ha exposat, a proposta del conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 3 de desembre de 2021,

 

DECRET

Capítol I Disposicions generals

Article 1 Objecte

1. L'objecte d'aquest Decret és la regulació de les funcions, l'organització i el funcionament del Registre balear de petjada de carboni, creat per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic del Govern de les Illes Balears.

2. El Registre servirà com a instrument per a l'efectivitat de les disposicions relatives a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en el territori de les Illes Balears.

Article 2 Àmbit d'aplicació

1. La inscripció en el Registre balear de petjada de carboni, en les seccions previstes en l'article 6, serà obligatòria per als subjectes següents:

a) Les grans i mitjanes empreses que desenvolupin la seva activitat totalment o parcialment a les Illes Balears i que compleixin una de les condicions següents en l'any corresponent a la petjada de carboni a declarar:

· Que la suma del personal laboral associat al conjunt de centres de treball situats en el territori de les Illes Balears sigui igual o superior a 50 persones.

· Que el volum de negocis anual o el balanç general anual de la seu fiscal situada a les Illes Balears sigui superior a 10 milions d'euros.

Les empreses desenvolupen la seva activitat parcialment a les Illes Balears quan presten qualsevol tipus de servei o subministrament en el territori de la comunitat autònoma, independentment d'on l'empresa tengui el domicili social o els centres de treball.

A l'efecte del còmput del personal treballador de l'empresa, els efectius corresponen al nombre d'unitats de treball anual (UTA), és a dir, al nombre de persones que treballen en l'empresa en qüestió, o per compte d'aquesta empresa (autònomes econòmicament dependents), a temps complet durant tot l'any de què es tracti. El treball de les persones que no hi treballen tot l'any, o hi treballen a temps parcial, independentment de la durada del treball, o el treball estacional es computen com a fraccions d'UTA.

Per quantificar el nombre de persones empleades en una empresa, l'organització ha d'identificar cadascun dels seus centres de treball associats i situats a les Illes Balears. El codi de compte de cotització de la Seguretat Social referent a cada centre de treball determina el nombre de persones treballadores afectades al càlcul del seu personal laboral.

Les empreses es classifiquen segons la seva activitat econòmica dins els sectors econòmics detallats de manera no exhaustiva en l'annex 1 d'aquest Decret.

b) L'Administració autonòmica de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com el sector públic instrumental que en depèn de conformitat amb la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Els subjectes indicats en el punt 1 anterior hauran d'inscriure en la secció corresponent del Registre balear:

a) Els càlculs anuals de petjada de carboni que facin a les Illes Balears.

b) Les dades relatives als plans de reducció d'emissions que s'hagin d'executar a les Illes Balears.

c) Els projectes d'absorció de diòxid de carboni, en el cas que en disposin.

3. Els subjectes indicats en el punt 1 que vulguin compensar les seves emissions voluntàriament mitjançant l'ús de projectes d'absorció podran registrar aquesta circumstància en la secció corresponent del Registre balear.

4. Les grans i mitjanes empreses que disposin de centres de treball situats al territori de les Illes Balears i que estiguin subjectes al comerç de drets d'emissió, regulat per la Llei estatal 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle, hauran de calcular i registrar la petjada de carboni i el pla de reducció de les seves emissions difuses d'acord amb aquest Decret, excloent d'aquestes operacions les emissions no difuses.

5. No obstant això, la inscripció en les diferents seccions del Registre balear de petjada de carboni serà voluntària per a la resta del teixit empresarial, organitzacions públiques o privades i també persones físiques que desenvolupin la seva activitat totalment o parcialment a les Illes Balears.

Article 3 Finalitat del Registre

El Registre balear té com a finalitats:

a) Contribuir a la reducció progressiva de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle provinents de les grans i mitjanes empreses que desenvolupen totalment o parcialment la seva activitat a les Illes Balears.

b) Incrementar les absorcions pels embornals de carboni en el territori insular.

c) Afavorir que el teixit empresarial balear i la mateixa Administració autonòmica millorin la seva eficiència en l'ús de l'energia i, per tant, la seva productivitat.

d) Garantir el compliment de les obligacions en matèria de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la consecució dels objectius prevists en la Llei 10/2019 i la resta de normativa que es desplegui en la matèria.

e) Afavorir el desenvolupament del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic de les Illes Balears i l'execució de les seves línies d'acció, així com possibilitar el seguiment i la presa de decisions mitjançant una informació actualitzada i veraç.

f) Sensibilitzar i incentivar la societat balear en la lluita contra el canvi climàtic amb la finalitat d'aconseguir una economia baixa en carboni, amb la creació d'un sistema d'informació sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la comunitat autònoma.

g) Obtenir la informació necessària de l'impacte dels diferents sectors d'activitat econòmica i establir els objectius de reducció d'emissions difuses i no difuses que establiran els pressuposts de carboni.

h) Fomentar la informació i difusió de la petjada de carboni derivada del càlcul de les emissions difuses dels subjectes obligats esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret, així com del seu indicador d'emissions per unitat funcional.

Article 4 Definicions

A l'efecte d'aquest Decret, complementant les definicions aplicables recollides en la Llei 10/2019, s'entén per:

a) Dades d'activitat: paràmetre que defineix el grau o nivell d'activitat generadora d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

b) Dades de petjada de carboni: la petjada de carboni es calcula multiplicant la dada d'activitat pel factor d'emissió. Com a resultat d'aquesta fórmula s'obté una quantitat (g, kg, t, etc.) determinada de diòxid de carboni equivalent (CO₂-eq) per tipus d'emissió difusa segons la norma UNE-EN ISO 14064:

§ Abast 1. Emissions directes de GEH.

§ Abast 2. Emissions indirectes de GEH per electricitat i energia consumida.

§ Abast 3. Altres emissions indirectes de GEH.

c) Emissions difuses: emissions de gasos amb efecte d'hivernacle corresponents a sectors i activitats no subjectes al comerç de drets d'emissions.

d) Emissions no difuses: emissions de gasos amb efecte d'hivernacle corresponents a sectors i activitats subjectes al comerç de drets d'emissions regulat per la Llei estatal 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle.

e) Factor d'emissió: quantitat de gasos amb efecte d'hivernacle emesos per unitat de dada d'activitat.

f) Grans i mitjanes empreses: empreses així catalogades pel Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny, o per la normativa que el substitueixi.

g) Indicador quantitatiu d'activitat: expressió de la quantitat d'una característica rellevant del producte usada com a unitat de referència en l'acompliment econòmic d'una empresa en relació amb un sector específic d'activitat econòmica. Quant a les administracions públiques, l'indicador quantitatiu expressa la unitat de referència que serveix per mesurar l'acompliment de l'Administració en la prestació de serveis.

h) Instal·lació: qualsevol unitat tècnica estacionària o mòbil relacionada directament o indirectament amb el procés de producció d'un bé o servei, i que té repercussions sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

i) Límit d'organització: conjunt d'activitats o instal·lacions en les quals l'organització fa el control operatiu o financer o té una participació en el capital corresponent, i que s'inclouran en la recol·lecció d'informació i en el càlcul de la petjada de carboni.

j) Límit operatiu: identificació de les fonts emissores de gasos amb efecte d'hivernacle associades a les operacions dins les àrees d'una organització, distingint entre emissions directes i indirectes.

k) Organisme de verificació: organisme que fa activitats de verificació conformement a aquest Decret i que està acreditat d'acord amb la norma ISO 14065 per ENAC (Entitat Nacional d'Acreditació) o per qualsevol altre organisme europeu d'acreditació designat d'acord amb el Reglament (CE) núm. 765/2008, pel qual s'estableixen els requisits d'acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel qual es deroga el Reglament (CEE) núm. 339/93.

l) Unitat funcional: característica rellevant del producte (bé o servei) utilitzada com a unitat de referència per avaluar l'acompliment econòmic d'una empresa en relació amb un sector específic d'activitat econòmica, o bé l'acompliment de l'activitat d'una administració pública en la prestació dels seus serveis.

m) Validació de la petjada de carboni: declaració responsable aportada per la persona titular d'una organització que calcula la seva petjada de carboni i reducció, si escau, en virtut de la qual es dona testimoniatge davant la conselleria competent en matèria de canvi climàtic de la certesa i veracitat de l'informe i les dades aportades en relació amb la quantificació de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle associades a la seva organització.

n) Verificació de la petjada de carboni: conjunt d'activitats fetes per un verificador per emetre un dictamen de verificació sobre la veracitat de la petjada de carboni d'una organització, de conformitat amb la norma UNE-EN ISO 14064.

o) Verificador: persona o persones competents i independents amb la responsabilitat de dur a terme, i informar-ne, els resultats de la verificació de la petjada de carboni d'una organització.

 

Capítol II Estructura del Registre balear de petjada de carboni

Article 5 Règim jurídic del Registre balear

1. El Registre balear de petjada de carboni té naturalesa administrativa i caràcter públic, i està adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic del Govern de les Illes Balears, a la qual correspon la seva organització i gestió i l'adopció de les mesures oportunes per garantir la confidencialitat, la seguretat i la integritat de les dades d'aquest Registre.

2. El Registre balear es gestiona per mitjans telemàtics i electrònics a través dels tràmits prevists a la Seu Electrònica del Govern de les Illes Balears.

3. El Registre balear es constitueix amb la vocació de ser interoperable amb el Registre estatal, de manera que se'n garanteixi la interconnexió i la compatibilitat informàtica entre ambdós, així com la transmissió telemàtica de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que s'hi incorporin de conformitat amb la disposició addicional primera d'aquest Decret.

4. L'accés al Registre es farà d'acord amb el que disposa la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, sens perjudici del que estableixi la normativa en matèria de protecció de dades.

Article 6 Estructura del Registre balear

El Registre balear de la petjada de carboni s'estructura en les seccions següents:

a) Secció 1. Petjada de carboni i compromisos de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

b) Secció 2. Projectes d'absorció de diòxid de carboni.

c) Secció 3. Compensació de petjada de carboni.

 

Secció 1a Secció 1. Petjada de carboni i compromisos de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle

Article 7 Subjectes inscriptibles

1. D'acord amb l'article 2.1, la inscripció en la secció 1 del Registre balear serà obligatòria:

a) Per a les grans i mitjanes empreses que disposin de centres de treball situats al territori de les Illes Balears.

b) Per a l'Administració autonòmica de les Illes Balears.

2. D'acord amb l'article 2.5, es podran inscriure de forma voluntària en aquesta secció la resta del teixit empresarial, organitzacions públiques o privades i també persones físiques que desenvolupin la seva activitat al territori de les Illes Balears, que vulguin calcular la seva petjada de carboni i implementar accions dirigides a reduir-la.

Article 8 Actes inscriptibles i especificacions

1. En aquesta secció 1 s'inscriuran el càlcul de la petjada de carboni d'organització i el pla de reducció d'emissions difuses de gasos d'efecte hivernacle (GEH).

2. El càlcul de la petjada de carboni comprendrà les emissions difuses procedents de l'activitat de les instal·lacions i centres de treball dels subjectes inscriptibles, que abastaran obligatòriament les produïdes des de l'1 de gener fins al 31 de desembre de l'any natural N-2, en què N és l'any en curs.

L'incompliment d'aquesta obligació no es considerarà infracció administrativa fins a l'1 de gener de 2022, data en què, d'acord amb el règim sancionador establert en aquest Decret, l'incompliment d'aquesta obligació es tipifica com a infracció.

Aquest còmput s'ha de fer d'acord amb la metodologia de càlcul establerta en aquest Decret.

3. El tipus d'abast de les emissions difuses que s'han d'inscriure en la secció 1 serà:

a) Abast 1 i 2 de forma obligatòria per a les grans i mitjanes empreses i l'Administració autonòmica. La inclusió de l'abast 3 serà de caràcter voluntari.

b) Per a la resta de subjectes inscriptibles, el tipus d'abast de les emissions difuses que s'hi han d'inscriure serà designat a lliure elecció del subjecte interessat.

4. El pla de reducció d'emissions a inscriure haurà de seguir les especificacions de l'article 11 d'aquest Decret.

5. Són objecte d'inscripció les dades següents:

a) Codi d'identificació de la inscripció de la petjada de carboni i el pla de reducció d'emissions en el Registre balear.

b) Nom, raó o denominació social de la persona física o jurídica inscrita i dades de contacte (adreça, adreça electrònica i telèfon).

c) Descripció de l'activitat o el procés productiu, així com el grup CNAE 2009 i codi SNAP de l'activitat.

d) Definició d'un indicador quantitatiu per a aquesta activitat, amb la finalitat d'utilitzar-lo en el càlcul de l'indicador d'emissions.

e) Informació relativa a la petjada de carboni de les emissions difuses de les instal·lacions i els centres de treball:

• Dada de la petjada de carboni segons tipus d'abast.

• Període de càlcul que abastarà les emissions produïdes des de l'1 de gener fins al 31 de desembre de l'any natural N-2, en què N és l'any en curs.

• Límits d'organització i límits operatius per als quals es fa el càlcul.

• Verificació o no de la petjada de carboni i l'entitat de verificació, en cas afirmatiu.

f) Informació relativa al pla de reducció d'emissions.

6. La metodologia i el procediment de càlcul de la petjada de carboni i la gestió de les seves emissions que han d'utilitzar les organitzacions s'ha de basar en la norma UNE-EN ISO 14064-1.

7. D'acord amb la norma UNE-EN ISO 14064-1, el Govern de les Illes Balears, mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, ha de determinar els factors d'emissió per a la conversió de les dades de l'activitat en valors d'emissió per a la seva publicació a la Seu Electrònica de la conselleria i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 9 Sol·licitud d'inscripció o actualització

1. El subjecte inscriptible en la secció 1 del Registre balear ha de presentar, per via telemàtica i abans del 30 de setembre de l'any en curs, la documentació següent a la Seu Electrònica de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic del Govern de les Illes Balears:

a) La sol·licitud específica per a la secció 1 degudament emplenada, d'acord amb el formulari que correspongui segons la disposició transitòria segona. Si la inscripció és voluntària, només s'emprarà el formulari de l'annex 2.a).

b) L'eina de càlcul utilitzada que acrediti la validesa i veracitat de les dades d'emissions que s'hi han d'inscriure.

c) Factures i altres documents que justifiquin la procedència dels factors de conversió, dades d'activitat i consums.

d) Acreditació de la integritat i coherència del càlcul de la petjada de carboni mitjançant un dels mètodes següents:

• Verificació per un organisme de verificació acreditat extern, quan es faci per primera vegada la inscripció de la petjada de carboni en el Registre balear i successivament cada tres anys, d'acord amb allò que disposa l'article 10. No obstant això, la verificació de la petjada de carboni triennal es podrà substituir per una verificació anual si així ho considera l'organització declarant. En tots dos casos, es requerirà el dictamen de verificació i l'informe de verificació, si es considera necessari, per un organisme de verificació acreditat.

• Declaració responsable per part de la persona titular de l'organització de la veracitat i fiabilitat de les dades aportades, quan no sigui necessària la verificació d'acord amb aquest Decret.

e) El pla de reducció d'emissions amb les seves actualitzacions, mesures adoptades i informes de seguiment corresponents, d'acord amb les indicacions de l'article 11.

Article 10 Verificació de la petjada de carboni

1. La informació de la petjada de carboni d'abast 1 i 2, declarada en la sol·licitud d'inscripció de la secció 1 pels subjectes obligats a fer-ho esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret, ha de ser objecte de verificació per un organisme de verificació acreditat, de conformitat amb la norma UNE-EN ISO 14064-3, el primer any de la seva inscripció en el Registre balear i posteriorment cada tres anys. No obstant això, la verificació de la petjada de carboni triennal es podrà substituir per una verificació anual si així ho considera l'organització declarant.

En la verificació triennal s'ha de revisar i verificar, per part d'un verificador acreditat, la validesa de les dades de petjada de carboni d'abast 1 i 2 prèviament inscrits en els anys intermedis, a més de la informació d'aquests abasts de l'any que correspongui inscriure de conformitat amb aquest Decret.

2. Els aspectes que s'han de verificar en la informació aportada són, com a mínim, els següents:

a) L'ús correcte dels mètodes de mesurament, càlcul o estimació d'emissions.

b) La correcta procedència i aplicació dels factors d'emissió i altres variables tècniques (dades d'activitat, consums).

c) La versemblança de la informació utilitzada.

d) En projectes de mitigació, reducció o absorció d'emissions: verificar la seva no inscripció en un altre mercat o registre, per evitar la doble comptabilitat.

L'organisme de verificació, de conformitat amb la norma UNE-EN ISO 14064-3, ha d'emetre un dictamen i un informe de la verificació efectuada.

3. Per als anys intermedis no subjectes a verificació, l'acreditació anual del càlcul de la petjada de carboni s'ha de fer mitjançant una declaració responsable de la persona titular de l'organització.

4. Els subjectes que decideixin de manera voluntària incloure les fonts emissores d'abast 3 en el càlcul de la seva petjada de carboni poden sotmetre també aquest càlcul a verificació per un verificador extern, si bé és opcional. En cas contrari, basta amb una declaració responsable per validar les dades aportades d'abast 3.

5. Els subjectes esmentats en l'article 2.5 que decideixin de manera voluntària inscriure la seva petjada de carboni en la secció 1 del Registre balear podran acreditar-la mitjançant una declaració responsable, si bé podran optar per una verificació externa de les seves emissions si així ho desitgen.

Article 11 Plans de reducció d'emissions

1. El pla de reducció de petjada de carboni, que s'ha d'incorporar en la sol·licitud d'inscripció de la secció 1 del Registre balear, ha de contenir els compromisos i les mesures de reducció d'emissions que s'han de dur a terme, i també una planificació temporal per reduir-ne la petjada de carboni i una estimació quantitativa de les reduccions que aquestes podrien suposar.

2. El pla de reducció ha de proporcionar com a mínim la informació següent:

• Límit de l'objectiu de reducció d'emissions. Ha de definir quines emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (abast 1 i 2 i, si escau, el 3), operacions, fonts i activitats queden cobertes o afectades pel mateix objectiu. Els límits de la petjada de carboni i de l'objectiu poden ser idèntics, o bé els límits de l'objectiu poden circumscriure's a un subconjunt específic de fonts emissores de l'organització.
• Tipus d'objectiu de reducció d'emissions, que pot ser:
  • Absolut. Ha de reflectir una quantitat específica de reducció d'emissions durant un període determinat (que s'ha d'expressar en kg anuals de CO₂-eq).
  • Relatiu o d'intensitat. La reducció s'ha d'expressar com una relació de la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i alguna variable representativa del nivell d'activitat de l'empresa, és l'indicador de referència d'emissions (quocient entre quantitat d'emissions de CO₂-eq i unitat funcional).
• Valor numèric de reducció per abast i font.
• Any de compromís per al compliment de l'objectiu de reducció: objectiu a curt, mitjà o llarg termini.
• Les mesures que s'han d'implementar per aconseguir l'objectiu de reducció d'emissions. En l'annex 5 es pot trobar una llista no exhaustiva de mesures que contribueixen a la reducció d'emissions.

3. El pla de reducció ha de ser objecte de seguiment pel servei competent en matèria de canvi climàtic o per qui designi la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic.

4. Un cop acreditat el càlcul de la petjada de carboni i les reduccions proposades en el pla de reducció, s'actualitzarà el distintiu gràfic esmentat en la disposició final segona, que incorporarà, a més de la referència a la petjada de carboni calculada i inscrita, la referència a la reducció efectuada.

5. El pla de reducció ha de preveure els indicadors de referència per a la reducció d'emissions difuses, fixats en els annexos del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic de la Llei 10/2019, i que representaran l'objectiu per a l'eficiència expressat en emissions específiques per a cadascuna de les categories d'activitats, en funció del sector, del subsector o de la branca d'activitat corresponent.

 

Secció 2a Secció 2. Projectes d'absorció de diòxid de carboni

Article 12 Subjectes inscriptibles

1. D'acord amb l'article 2.1, la inscripció en la secció 2 del Registre balear serà obligatòria per a les grans i mitjanes empreses que disposin de centres de treball situats al territori de les Illes Balears, així com per a l'Administració autonòmica de les Illes Balears, que siguin titulars de projectes d'absorció o de reducció de diòxid de carboni situats al territori de les Illes Balears.

2. D'acord amb l'article 2.5, també es podran inscriure de forma voluntària en aquesta secció els projectes d'absorció o de reducció de diòxid de carboni, situats al territori de les Illes Balears, de la resta del teixit empresarial, organitzacions públiques o privades i també persones físiques que desenvolupin la seva activitat al territori de les Illes Balears.

Article 13 Actes inscriptibles i especificacions

1. En aquesta secció 2 s'hi han d'inscriure els projectes d'absorció de CO₂ del territori de les Illes Balears, com són els projectes de recuperació, protecció o gestió d'ecosistemes, activitats agràries, protecció de praderies de posidònia o altres projectes d'absorció de CO₂ que suposin un augment del carboni fixat.

2. També es podran inscriure en aquesta secció 2 els projectes de reducció d'emissions de GEH proposats i realitzats per tercers, i que restaran a disposició d'altres subjectes per tal de poder compensar les seves emissions.

3. Els projectes d'absorció i reducció no podran estar inscrits prèviament en el Registre estatal de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni, per evitar la doble comptabilitat en la compensació d'emissions.

4. L'annex 7 mostra una llista no exhaustiva dels possibles projectes d'absorció i reducció que poden inscriure's en el Registre balear. Qualsevol projecte d'absorció o reducció que s'inscrigui en el Registre balear ha de complir la condició inexcusable d'estar situat en el territori de les Illes Balears. No s'admet la inscripció de projectes d'absorció o reducció localitzats fora de l'arxipèlag balear.

5. La persona jurídica o física que sol·liciti la inscripció del projecte ha de tenir els drets sobre les absorcions o reduccions corresponents. Aquesta condició haurà de ser demostrada en el moment de sol·licitar la inscripció.

6. Són objecte d'inscripció les dades següents:

a) Codi d'identificació de la inscripció del projecte d'absorció o reducció en el Registre balear.

b) Dades de la persona física o jurídica titular del projecte: nom, raó o denominació social i dades de contacte (adreça, adreça electrònica i telèfon).

c) Informació inequívoca del projecte: tipus i descripció de projecte, localització, coordenades geogràfiques, superfície, referència cadastral i dades registrals de la finca, inscripció en registres d'energies renovables, etc. Han d'aportar les absorcions o reduccions netes estimades per al període de durada del projecte, així com la metodologia de càlcul emprada.

d) Absorcions o reduccions disponibles per a compensació.

e) Absorcions o reduccions cedides per a compensació i informació sobre l'organització o organitzacions que han adquirit aquestes absorcions o reduccions per a compensació.

7. Una vegada feta la inscripció del projecte d'absorció o reducció en la secció 2, el Registre balear generarà un codi de projecte que s'ha d'utilitzar en futures actualitzacions de la seva informació i com a instrument de compensació d'emissions en la secció 3.

8. La inscripció del projecte d'absorció o reducció té una validesa de cinc anys. Un cop transcorregut com a màxim aquest termini, o cada vegada que se cedeixin absorcions o reduccions per a compensació, s'ha d'aportar documentació actualitzada, que permeti ratificar que es continuen complint les condicions inicials d'inscripció del projecte. En cas d'haver-se donat variacions, com ara incendis, alt índex de falles, etc., aquestes han de ser comunicades en el termini màxim de 10 dies hàbils utilitzant el formulari d'actualització inclòs en l'annex 3.

9. El càlcul de les absorcions de CO₂ generades pels projectes s'ha de dur a terme seguint la metodologia de càlcul publicada mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en la qual s'establiran els factors d'absorció que s'han d'aplicar.

L'ús d'altra metodologia que difereixi de la publicada pel Govern de les Illes Balears ha de ser proposada i acceptada prèviament mitjançant una resolució de la direcció general competent en matèria de canvi climàtic, previ informe favorable del servei competent per raó de la matèria.

10. Els projectes d'absorció i reducció que sol·licitin la inscripció han de complir la legislació autonòmica i nacional que els sigui aplicable.

Article 14 Sol·licitud d'inscripció o actualització

El subjecte que inscrigui un projecte d'absorció o de reducció en la secció 2 del Registre balear ha de presentar per via telemàtica la documentació següent a la Seu Electrònica de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic del Govern de les Illes Balears:

• La sol·licitud específica per a la secció 2 degudament emplenada, d'acord amb el formulari de l'annex 3.
• La metodologia emprada per fer els càlculs de les absorcions de CO₂ generades pels projectes, de conformitat amb la metodologia que estableixi la conselleria competent en matèria de canvi climàtic.
• Document de verificació del projecte d'absorció per un organisme de verificació acreditat segons els criteris de la norma UNE-EN ISO 14064-3.
• Localització del projecte en format digital o croquis de la parcel·la i de l'àrea d'actuació del projecte en aquesta, bé a través del Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) o a través d'altres sistemes que permetin la veracitat de les dades aportades, en un arxiu informàtic preferentment amb format shape (*.shp), si escau.
• Document acreditatiu de l'ús del sòl de la parcel·la i de l'ús previ al projecte, si escau.
• Document acreditatiu de la posada en marxa del projecte. Documents acreditatius de compliment de la legislació aplicable a aquest projecte.
• Sistema d'assegurament de la permanència del projecte en el temps.
• Certificació del Registre de la Propietat o un altre document acreditatiu que la persona física o jurídica sol·licitant posseeix els drets sobre les absorcions generades en la parcel·la.
• Documents acreditatius de la situació del projecte si han transcorregut cinc anys sense que s'hagin realitzat cessions de les absorcions generades o des de l'última actualització d'informació.
• Justificant de la seva no inscripció en el Registre estatal de petjada de carboni regulat pel Reial decret 163/2014.
• Qualsevol altre document que es determini per resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic.

 

Secció 3a ​​​​​​​Secció 3. Compensació de petjada de carboni

Article 15 Subjectes inscriptibles

Es podran inscriure en la secció 3 del Registre balear les compensacions d'emissions difuses que els subjectes inclosos dins l'àmbit d'aplicació vulguin emprar per compensar la seva petjada de carboni, la qual estigui prèviament declarada en la secció 1 del Registre balear.

Article 16 Actes inscriptibles i especificacions

1. En aquesta secció 3 han de ser objecte d'inscripció les compensacions d'aquelles petjades de carboni que, prèviament inscrites en la secció 1 del Registre balear, siguin provinents dels projectes següents:

a) Projectes d'absorció inscrits en el Registre balear.

b) Projectes d'absorció inscrits en el Registre estatal i situats en territori de les Illes Balears.

c) Projectes de reducció d'emissions realitzats per tercers, situats en territori de les Illes Balears i inscrits en el Registre balear.

d) Projectes de reducció d'emissions realitzats per tercers, situats en territori de les Illes Balears i inscrits en el Registre estatal.

2. La compensació d'emissions a través dels apartats c) o d) anteriors només podrà ser efectiva quan no hi hagi disponibilitat de projectes d'absorció provinents dels apartats a) i b) anteriors.

3. Són objecte d'inscripció les dades següents:

a) Codi d'identificació de la compensació.

b) Dades de la persona física o jurídica que compensa: nom, raó o denominació social, dades de contacte (adreça, adreça electrònica i telèfon) i codi del Registre balear de petjada de carboni.

c) Informació sobre la compensació: tipus de projecte amb el qual es compensa, quantitat d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle compensades, període per al qual es compensen les emissions i proporció d'emissions que es compensen respecte al total de la petjada de carboni.

4. L'adquisició d'absorcions o reduccions de CO₂ ha de provenir de projectes d'absorció o reducció situats a les Illes Balears, segons indicació de l'article 27 de la Llei 10/2019, i s'ha de comptabilitzar en el balanç d'emissions del mateix any en què hagin estat efectuades.

​​​​​​​Article 17 Sol·licitud d'inscripció o actualització

1. El subjecte que vulgui inscriure una compensació de la seva petjada de carboni en la secció 3 del Registre balear ha de presentar, per via telemàtica i abans del 30 de setembre de l'any en curs, la documentació següent a la Seu Electrònica de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic del Govern de les Illes Balears:

a) La sol·licitud específica per a la secció 3 degudament emplenada, d'acord amb el formulari de l'annex 4: quantitat compensada, tipus de compensació i projecte amb el qual es fa la compensació.

b) Document acreditatiu de l'adquisició de CO₂ procedent del projecte d'absorció o, si escau, projecte de reducció realitzat per un tercer i reconegut per la conselleria competent en matèria de canvi climàtic.

c) Document que certifiqui el compliment de les condicions inicials del projecte d'absorció o de reducció que van motivar-ne la inscripció en el Registre balear o estatal.

 

Capítol III Procediment de revisió de la sol·licitud, inscripció, actualització i baixa del Registre

Article 18 Revisió i esmena de la sol·licitud

1. Una vegada que sigui efectiva l'entrada a la Seu Electrònica de la sol·licitud d'inscripció en el Registre balear, la conselleria competent en matèria de canvi climàtic n'ha d'examinar el contingut. En cas que s'acrediti la falta d'algun dels requisits mínims necessaris, s'ha de requerir el sol·licitant que l'esmeni en el termini de deu dies i se l'ha d'advertir que passat aquest termini s'entendrà per desistit del procediment; tot això, d'acord amb el que estableix l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Per la seva banda, la conselleria competent en matèria de canvi climàtic pot consultar i sol·licitar electrònicament els documents que, en el marc del càlcul de la petjada de carboni, hagin estat elaborats i constin en poder d'altres administracions, tret que la persona sol·licitant s'oposi expressament a aquest accés a l'hora d'emplenar aquesta previsió en el model de sol·licitud d'inscripció.

Article 19 Inscripció o actualització

La Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic és la competent per resoldre les sol·licituds d'inscripció o d'actualització de la petjada de carboni, dels projectes de reducció i dels projectes d'absorció, en el Registre balear de petjada de carboni, mitjançant una resolució emesa dins el termini de dos mesos des de la recepció de la sol·licitud. Aquesta resolució s'ha de notificar als interessats, d'acord amb el que estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Transcorregut el termini de dos mesos sense que s'hagi emès i notificat la resolució esmentada, la inscripció o l'actualització s'entendrà efectivament realitzada.

Article 20 Baixa del Registre balear

1. La baixa del Registre balear dels subjectes no obligats a la seva inscripció es produeix per les vies següents:

a) D'ofici per part de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic en el cas de determinar-se la falta de veracitat de la informació facilitada o un ús indegut del document previst en la disposició final tercera, prèvia instrucció del corresponent procediment administratiu previst en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre. La resolució del procediment s'ha de dictar en un termini màxim de sis mesos, transcorregut el qual sense dictar-se resolució es produirà la caducitat.

b) A instància de part mitjançant una sol·licitud dirigida a la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, la qual en el termini màxim de trenta dies ha de resoldre i notificar; que hagi transcorregut aquest termini sense haver rebut notificació expressa legitima les persones interessades a entendre estimada la seva sol·licitud per silenci administratiu.

c) La falta d'actualització de les dades de petjada de carboni previstes en la secció 1 durant un període superior a cinc anys suposa la baixa automàtica.

2. La no actualització de la inscripció anual de la petjada de carboni en el Registre balear per part dels subjectes obligats a la seva inscripció, no suposa la baixa del Registre i constitueix un incompliment previst en el règim sancionador establert en el títol VII, capítol II, de la Llei 10/2019.

Article 21 Coordinació amb el Registre de la Propietat

1. Les persones titulars registrals del domini o altres drets reals d'ús i gaudi poden fer constar en el Registre de la Propietat la inscripció en la secció 2 d'aquest Registre balear dels projectes d'absorció o de reducció de CO₂ generats en territori balear relacionats amb l'ús de la terra, canvi d'ús de la terra i silvicultura que radiquin en una finca registral determinada.

2. La constància en el Registre de la Propietat s'ha de fer mitjançant una nota al marge en el foli obert a la finca o finques afectades, i s'ha de practicar en virtut d'un certificat expedit pel Registre balear de petjada de carboni. Aquesta nota caduca i ha de ser cancel·lada per caducitat transcorreguts cinc anys des de la data de la inscripció del projecte en el Registre balear de petjada de carboni. També es cancel·la aquesta nota marginal mitjançant un certificat acreditatiu de la baixa del projecte en el registre administratiu.

Article 22 Control i seguiment

1. Corresponen a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic les funcions de control i seguiment del compliment de les obligacions establertes en aquest Decret en el marc de l'exercici de la seva potestat sancionadora.

2. L'exercici d'aquestes funcions s'ha de dur a terme d'acord amb el règim sancionador establert en el capítol II del títol VII de la Llei 10/2019.

3. Les mesures de control i seguiment s'han de dur a terme d'acord amb la instrucció prèvia del procediment corresponent, que ha de garantir l'audiència a l'interessat i l'aportació de les proves pertinents, de conformitat amb el que estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.

Disposició addicional primera Coordinació amb el Registre estatal de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni

1. El Registre balear de petjada de carboni regulat en aquest Decret ha de ser interoperable amb el Registre estatal regulat en el Reial decret 163/2014, de 14 de març, si bé hi ha algunes limitacions en l'intercanvi d'informació en ambdós registres.

2. El Registre balear de petjada de carboni procurarà facilitar a les empreses que desenvolupin totalment o parcialment la seva activitat a les Illes Balears el compliment de les obligacions assenyalades en la disposició final dotzena de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, i que s'especificaran reglamentàriament a través de la modificació del Reial decret 163/2014.

3. Durant els tres primers anys de l'entrada en vigor d'aquest Decret, la informació sobre la petjada de carboni sol·licitada en el Registre balear es farà compatible amb la demanada pel Registre estatal. Respecte a les dades relatives a entitats obligades per aquest Decret a calcular i acreditar la seva petjada de carboni, que constin ja inscrites en el Registre estatal, poden ser integrades en el Registre balear si així ho vol l'entitat sol·licitant.

Aquestes són les condicions particulars del flux d'informació entre tots dos registres durant aquest interval de temps, depenent de la persona física o jurídica afectada, de la verificació o no de la petjada de carboni realitzada i de la mena d'emissió (abast 1, 2 o 3):

• Gran empresa:
  • El Registre estatal no admet petjades de carboni validades en el Registre balear (per a qualsevol mena d'abast).
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per ISO 14064 han de ser admeses en ambdós registres.
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per una norma diferent d'ISO 14064 en el Registre estatal han de ser admeses com a petjades de carboni validades en el Registre balear.
• Mitjana empresa, petita empresa i persones autònomes:
  • Les petjades de carboni d'abast 1 i 2 validades en el Registre estatal poden ser admeses com a petjades de carboni validades en el Registre balear.
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per ISO 14064 han de ser admeses en ambdós registres.
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per una norma diferent d'ISO 14064 en el Registre estatal han de ser admeses com a petjades de carboni validades en el Registre balear.
• Persones particulars:
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast declarades per persones particulars només poden inscriure's en el Registre balear (no s'admeten en el Registre estatal).
• Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:
  • Les petjades de carboni d'abast 1 i 2 validades han de ser admeses en ambdós registres.
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per ISO 14064 han de ser admeses en ambdós registres.
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per una norma diferent d'ISO 14064 en el Registre estatal han de ser admeses com a petjades de carboni validades en el Registre balear.

4. A partir del quart any de l'entrada en vigor d'aquest Decret, la inscripció en el Registre balear demanarà informació més detallada sobre la petjada de carboni que la sol·licitada pel Registre estatal, si bé se'n podrà sol·licitar l'enviament a aquest últim si així ho vol l'entitat declarant.

Aquestes són les condicions particulars del flux d'informació entre ambdós registres, depenent de la persona física o jurídica afectada, de la verificació o no de la petjada de carboni realitzada i de la mena d'emissió (abast 1, 2 o 3):

• Gran empresa:
  • El Registre estatal no admet petjades de carboni validades en el Registre balear (per a qualsevol mena d'abast).
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per ISO 14064 han de ser admeses en el Registre estatal.
• Mitjana empresa, petita empresa, persones autònomes:
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per ISO 14064 han de ser admeses en el Registre estatal.
• Persones particulars:
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast declarades per persones particulars només es poden inscriure en el Registre balear (no s'admeten en el Registre estatal).
• Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:
  • Les petjades de carboni d'abast 1 i 2 validades han de ser admeses en el Registre estatal.
  • Les petjades de carboni de qualsevol abast verificades per ISO 14064 han de ser admeses en el Registre estatal.

5. Les persones físiques que es vulguin inscriure en el Registre balear de petjada de carboni ho poden fer conformement a aquest Decret, però no es pot traspassar aquesta informació al Registre estatal, ja que aquest no permet la inscripció de petjada de carboni per part de persones físiques.

6. Les declaracions de petjada de carboni d'abast 3 han d'estar obligatòriament sotmeses a verificació per poder-se inscriure en el Registre estatal, mentre que la seva verificació és voluntària en el Registre balear. Només les declaracions d'abast 3 que hagin estat sotmeses a verificació es poden enviar des del Registre balear cap a l'estatal.

7. Les petjades de carboni que s'enviïn des del Registre balear cap a l'estatal i viceversa s'han de calcular i inscriure amb els factors d'emissió determinats pel registre de carboni destinatari.

Disposició addicional segona Grups empresarials

En el supòsit de grups empresarials o qualsevol tipus d'agrupacions d'empreses, cada empresa ha de calcular i verificar la seva pròpia petjada de carboni de manera individualitzada.

No obstant això, un grup d'empreses pot designar una de les seves empreses com a entitat representant per a calcular la seva petjada de carboni conjunta i presentar un únic pla de reducció d'emissions agregat i validat per a tot el conjunt de societats que la conformin quan aquesta agrupació justifiqui adequadament —bé en la seva verificació externa o mitjançant declaració responsable— la major efectivitat de reducció del pla agregat respecte a la presentació de plans individuals.

En tot cas, en aquest pla s'ha d'identificar la reducció d'emissions imputable a cadascuna de les empreses del grup, amb vista al seguiment i compliment dels objectius de reducció associats a cadascuna.

Disposició transitòria primera Migració al Registre balear de les dades del Registre estatal

Durant els tres primers anys de vigència del Decret, a l'efecte de la migració de les dades de petjada de carboni prèviament inscrites en el Registre estatal d'entitats subjectes a inscripció conformement a aquest Decret, ha de ser la mateixa entitat interessada qui autoritzi aquesta actuació marcant l'opció corresponent en el formulari d'inscripció per a la seva incorporació en el Registre balear.

A aquest efecte, es consideren vàlides les metodologies utilitzades i les petjades de carboni calculades que van determinar la inscripció estatal conformement al Reial decret 163/2014, de 14 de març.

No obstant això, una vegada operatiu el Registre balear, les entitats inscrites en el Registre estatal de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni que desenvolupin totalment o parcialment la seva activitat a les Illes Balears i, per tant, estiguin subjectes al règim d'aquest Decret, hauran de calcular i acreditar la seva petjada de carboni conformement al que estableix aquesta norma.

Disposició transitòria segona Formulari de la sol·licitud d'inscripció en la secció 1 del Registre balear

Per als tres primers anys des de l'entrada en vigor del Decret, la sol·licitud d'inscripció en la secció 1 del Registre balear s'ha de fer emplenant el formulari recollit en l'annex 2.a), de conformitat amb el programa de càlcul d'emissions del Registre estatal de petjada de carboni.

Per als anys successius, el formulari que s'ha d'emplenar és el que recull l'annex 2.b), de conformitat amb el programa de càlcul d'emissions del Registre balear de petjada de carboni.

Disposició transitòria tercera Subjectes inscrits en el Sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS)

Els subjectes obligats esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret que es trobin inscrits en el Sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS) i comptin amb la declaració mediambiental validada amb les seves emissions, estan exempts de l'obligació de fer la verificació externa prevista en aquest article durant els tres primers anys de posada en marxa del Registre balear.

A partir del quart any els serà exigible la verificació externa en el sentit i l'abast prevists en aquest Decret.

Disposició transitòria quarta Inici d'inscripció obligatòria del pla de reducció d'emissions en el Registre balear

La inscripció del pla de reducció en el Registre balear de petjada de carboni és obligatòria a partir de la data que determini la disposició final cinquena de la Llei 10/2019.

Disposició transitòria cinquena La Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica

Aquest Decret tindrà validesa en tot allò que no s'oposi als preceptes normatius de desplegament de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, ni els contradigui.

Disposició transitòria sisena Indicadors d'emissions

Aquest Decret suggereix en l'annex 6 uns indicadors d'emissions a fi de poder referenciar la petjada de carboni a uns patrons comuns i comparables dins sectors d'activitat i tipologia d'instal·lació. Aquests indicadors s'han de revisar amb l'aprovació del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, de conformitat amb l'article 10 de la Llei 10/2019, instrument que establirà els indicadors definitius per a cada sector d'activitat.

Disposicions finals

Disposició final primera Habilitació per al desplegament del Decret

Es faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic per aprovar les disposicions necessàries per al desplegament del Decret.

Disposició final segona Distintiu gràfic oficial de reducció d'emissions

Els subjectes obligats esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret que compleixin els criteris d'excel·lència en matèria de reducció i compensació d'emissions que es determinin reglamentàriament han de ser objecte de lliurament d'un distintiu gràfic oficial relatiu al control i la reducció de les seves emissions per al seu ús i divulgació.

Disposició final tercera Reconeixement de la inscripció voluntària de la petjada de carboni

Els subjectes inscrits voluntàriament en la secció 1 del Registre balear han de ser objecte de l'atorgament d'un document de reconeixement amb codi d'inscripció en el Registre balear per la conselleria competent en matèria de canvi climàtic.

Disposició final quarta Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2022.

 

Palma, 13 de desembre de 2021

	La presidenta
El conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica	Francesca Lluch Armengol i Socias
Juan Pedro Yllanes Suárez