BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'expansió de la pandèmia de la COVID-19 en tot el món ha provocat unes conseqüències assoladores en la salut de les persones, però no només en la salut, sinó que els efectes han afectat greument el teixit social i econòmic. Per fer front a la crisi sanitària s'han adoptat tota una sèrie de mesures excepcionals dirigides a reduir suficientment l'impacte i controlar l'expansió de la pandèmia i, també, a pal·liar i revertir els efectes negatius en la societat i en l'economia. En aquest sentit, la Unió Europea ha apostat per una recuperació ferma i decidida de l'economia i de la societat amb la finalitat de, no només reparar els danys, sinó de sortir reforçats de la crisi.

Cada estat membre ha d'elaborar un projecte de país. A l'Estat espanyol, aquest projecte és el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, presentat el dia 7 d'octubre de 2020 i al qual es refereix el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i mitjançant el qual s'han de canalitzar els fons europeus.

Aquest Pla s'emmarca en el Pla de Recuperació per a Europa impulsat per la Comissió Europea amb l'objectiu de contribuir a la reparació dels danys econòmics i socials provocats per la pandèmia de la COVID-19, iniciar la recuperació europea i preservar i crear ocupació. 

El pla presentat pel Govern d'Espanya mobilitzarà en els propers tres anys el 50 % dels recursos amb els que compta Espanya, gràcies a l'instrument Next Generation EU i serà el document base per a l'execució del pressupost de 72.000 milions d'euros entre els anys 2021 i 2023, amb l'objectiu d'adaptar-se a les prioritats establertes en els fons europeus en inversió «verda», amb un 37 % del pressupost, i digitalització, amb un 33 % del pressupost. 

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s'estructura en deu polítiques tractores, entre les quals la setena correspon a l'educació i el coneixement, la formació contínua i el desenvolupament de capacitats. Aquesta política concentrarà el 18 % dels recursos, ja que si hi ha un element cabdal perquè el Pla tengui l'impacte desitjat, aquest és la inversió en capital humà.

Les Illes Balears varen aprovar, així mateix, el Pla Autonòmic de Reactivació i Transformació Econòmica i Social de les Illes Balears, amb deu eixos de futur i diferents plans, estratègies i pactes que han de permetre, en connivència, discussió, consens i construcció conjunta amb altres administracions i actors socioeconòmics, desplegar les accions necessàries per encarar la situació generada per la pandèmia i sortir-ne enfortits.

En el context actual resulta necessari implementar els components 19, 20 i 21 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que afecten les inversions en el sistema educatiu i que es concreten, entre d'altres, en el pla de digitalització i competències digitals del sistema educatiu, el pla de modernització i increment de l'oferta de la formació professional, i la creació de places del primer cicle d'educació infantil, cosa que fa necessari que la Inspecció Educativa assumeixi entre les seves funcions el seguiment i la supervisió de la documentació que els centres hauran de remetre a l'Organisme Intermedi en relació amb la gestió dels fons europeus per al finançament d'aquests plans.

Així doncs, en aquest Decret es preveu que la Inspecció Educativa desenvolupi un paper important en la gestió dels fons europeus, en tant que assegura l'aplicació adequada de les normes jurídiques que regulen el sistema educatiu.

Per tot això es modifica l'article 9 del Decret 36/2001, de 9 de març, pel qual es regula la Inspecció Educativa en l'àmbit de l'ensenyament no universitari, per concretar les funcions que corresponen al cap del Departament d'Inspecció Educativa pel que fa a la supervisió de la documentació que s'ha de remetre a l'Organisme Intermedi.

Així mateix, i per tal d'afavorir una major concurrència per optar a l'ocupació d'aquest lloc de feina, es redueixen a tres els anys d'antiguitat en el cos d'inspectors al servei de l'Administració educativa, atès que les primeres proves selectives d'accés en quinze anys es varen convocar per resolució de 25 de febrer de 2016, i la incorporació de la majoria d'inspectors es va produir arran d'aquest procés selectiu i varen prendre possessió amb efectes de l'1 de setembre de 2017.

Aquest Decret té caràcter organitzatiu i es tramita d'acord amb el que estableix l'article 53.3 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears. A més, no genera cap despesa pressupostària.

Així mateix, aquest Decret s'adequa als principis de bona regulació continguts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, això és: està justificada per raons d'interès general, atesa la finalitat que persegueix; conté la regulació imprescindible per atendre les necessitats que pretén satisfer; és coherent amb la resta de l'ordenament, i no estableix tràmits addicionals o diferents dels prevists en aquesta Llei.

Per tot això, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 29 de març de 2021,

Decret

Article únic

Modificació de l'article 9 del Decret 36/2001, de 9 de març, pel qual es regula la Inspecció Educativa en l'àmbit de l'ensenyament no universitari

L'article 9 del Decret 36/2001, de 9 de març, pel qual es regula la Inspecció Educativa en l'àmbit de l'ensenyament no universitari, queda redactat de la manera següent:

1. La direcció i la coordinació de la Inspecció Educativa corresponen al cap del Departament.

 

2. Són funcions del cap del Departament:

 

a. Exercir la direcció del Departament d'Inspecció Educativa i coordinar l'actuació dels serveis i de les unitats en què s'organitza.

b. Dirigir l'elaboració del pla general d'actuació i dels programes corresponents i elevar-los a l'òrgan competent perquè els aprovi.

c. Adscriure els inspectors d'Educació als diversos grups i àrees de treball i establir els criteris que regiran la seva assignació als centres, serveis i programes educatius.

d. Proposar a l'òrgan competent els plans i programes de formació i perfeccionament dels inspectors.

e. Concretar les vies de col·laboració de la Inspecció Educativa amb la resta d'òrgans i serveis de la conselleria competent en matèria d'educació no universitària.

f. Elaborar i trametre a l'òrgan competent una memòria anual sobre l'execució del pla general d'actuació del Departament.

g. Coordinar la supervisió de la documentació dels centres que s'ha de remetre a l'Organisme Intermedi, en relació amb la gestió dels fons europeus.

h. Qualsevol altra que li encomanin els òrgans superiors.

 

1. El conseller competent en matèria de funció pública, després de l'acord previ amb el conseller competent en matèria d'educació no universitària, nomenarà pel procediment de lliure designació el cap del Departament d'Inspecció Educativa entre funcionaris del cos d'inspectors d'Educació o del cos d'inspectors al servei de l'Administració educativa amb més de tres anys d'antiguitat.

 

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 29 de març de 2021

El conseller d'Educació La presidenta i Formació Professional Martí X. March i Cerdà Francesca Lluch Armengol i Socias