BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Com a conseqüència de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a escala nacional i internacional, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, va declarar, mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, l'estat d'alarma en tot el territori espanyol. L'estat d'alarma es va prorrogar sis vegades. La darrera, mitjançant el Reial decret 555/2020, de 5 de juny, fins a les 00.00 hores del dia 21 de juny de 2020, en els termes expressats en la dita norma.

El dia 28 d'abril de 2020, el Consell de Ministres va aprovar el Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, en què s'establien els principals paràmetres i instruments per a la consecució de la normalitat. Aquest procés, articulat en quatre fases, de la 0 a la 3, havia de ser gradual i adaptable als canvis d'orientació necessaris en funció de l'evolució de les dades epidemiològiques i de l'impacte de les mesures adoptades. L'objectiu fonamental del dit Pla és aconseguir que, preservant la salut pública, es recuperi gradualment la vida quotidiana i l'activitat econòmica, minimitzant els riscos que representa l'epidèmia per a la població i evitant el desbordament de les capacitats dels sistemes de salut.

D'acord amb el que estableix l'article 6 del Reial decret 555/2020, de 5 de juny, pel qual es prorroga l'estat d'alarma, durant el període de vigència d'aquesta pròrroga l'autoritat competent delegada per a l'adopció, supressió, modulació i execució de mesures corresponents a la fase 3 del pla de desescalada passa a ser, en l'àmbit de les Illes Balears, exclusivament, la presidenta de la Comunitat Autònoma, excepte per a les mesures vinculades a la llibertat de circulació que excedeixin l'àmbit territorial de les Illes Balears.

La presidenta quedava habilitada, així mateix, per decidir, conformement a criteris sanitaris i epidemiològics, la superació de la fase 3 en les diferents illes que conformen l'arxipèlag i, per tant, per donar entrada a la nova normalitat.

En aquest context, la Presidència de la Comunitat Autònoma va dictar, en primer lloc, el Decret 3/2020, de 7 de juny, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures de flexibilització, regulació i graduació de determinades restriccions en l'àmbit de Illes Balears establertes durant la declaració de l'estat d'alarma, en aplicació de la fase III del Pla per a la transició cap a una nova normalitat, i, després, el Decret 4/2020, de 12 de juny, de la presidenta de les Illes Balears pel qual s'estableixen mesures complementàries de flexibilització de determinades restriccions en l'àmbit de les Illes Balears establertes durant la declaració de l'estat d'alarma, en aplicació de la fase III del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat; va assumir així la responsabilitat de completar i innovar el marc normatiu corresponent a la fase III de la desescalada i va proporcionar als ciutadans certesa jurídica i claredat respecte de les limitacions actuals a la vida social i a l'activitat econòmica que segueix imposant la situació de crisi.

Mitjançant el Decret 5/2020, de 18 de juny, de la presidenta de les Illes Balears, es declarà superada, en el territori de les Illes Balears, la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, declaració que tenia efectes a partir del dia 21 del mateix mes.

Aquell mateix dia i en aplicació de l'article 2 del Reial decret 555/2020, de 5 de juny, pel qual es prorrogava l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, restà sense efectes l'estat d'alarma declarat en tot l'Estat.

El Consell de Govern, per l'Acord adoptat en la sessió de 19 de juny de 2020, va aprovar el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, mesures que han de vigir fins que el Govern central, de manera motivada, declari la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sense perjudici que es puguin modificar, si varien les circumstàncies que les motiven, o revocar, si desapareixen.

El mateix Acord, en el punt tercer, va habilitar la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pogués modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1 de l'Acord, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears, adscrit a la Conselleria de Salut i Consum.

L'annex 1 de l'Acord esmentat inclou un seguit exhaustiu de mesures de prevenció per evitar el contagi de la COVID-19 entre els ciutadans de les Illes Balears i, en el cas que dissortadament es produeixi el contagi, poder disposar de possibilitats més bones de traçar aquests contagis i controlar els rebrots de la malaltia.

Aquest Pla de Mesures Excepcionals ha anat adaptant el seu contingut en funció de l'evolució de la situació epidemiològica en el territori, així com del coneixement científic que s'ha generat respecte de la COVID-19, algunes vegades per incorporar mesures restrictives, altres per flexibilitzar-les, mitjançant distintes resolucions de la consellera de Salut i Consum, la darrera de les quals és de data 23 d'octubre d'enguany.

En el moment actual, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document d'Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat dia 22 d'octubre de 2020; el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre. Aquest Reial decret tenia una vigència inicial de quinze dies, però el Congrés dels Diputats, en la sessió de dia 29 d'octubre, n'ha autoritzat la pròrroga fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021, amb determinades modificacions, que s'han recollit en el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada serà qui exerceixi la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes establerts en els reials decrets esmentats, i les autoritats competents delegades queden habilitades per a dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, resolucions i disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

L'estat d'alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, amb les modificacions establertes mitjançant el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període comprès entre les 23.00 i les 06.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'han produït molts contagis durant les darreres setmanes.

Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb unes certes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, en l'article 7, estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i, en l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte.

D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Les dites limitacions seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també podrà modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

A fi de determinar l'horari d'inici i finalització de la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn, establerta en l'article 5.1 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, com també de determinar-ne l'eficàcia, a les Illes Balears, de les limitacions establertes en el dit Reial decret, en el territori de les Illes Balears, es va dictar el Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures en el territori de les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, amb una vigència inicial de quinze dies.

En aquest moment, la situació epidemiològica a les Illes Balears és de les més favorables de l'Estat espanyol. No obstant això, la incidència acumulada a catorze dies se situa en 255 casos per 100.000 habitants en el conjunt de les illes, i la taxa de positivitat en el 6,58 %; així, i malgrat la millora evident observada des del mes d'agost, tant la incidència com la taxa de positivitat es continuen situant marcadament per sobre dels llindars que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) estableix per definir un territori en situació de risc (60 casos per 100.000 habitants en catorze dies i una taxa del 3 %).

Per tot això, resulta necessari prorrogar la vigència de les mesures que conté el Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, per un període de quinze dies més.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

DECRET

Article únic

Pròrroga de les mesures establertes per l'estat d'alarma

Queden prorrogades, per un període de quinze dies, les mesures establertes mitjançant el Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures en el territori de les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, en tot allò que sigui desplegament de les previsions establertes en els articles 5, 6, 7 i 8 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Disposició final única

Vigència

Aquest Decret comença a vigir a partir del moment de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i manté l'eficàcia fins a les 24.00 del dia 24 de novembre de 2020.

Palma, 9 de novembre de 2020

La presidenta ​​​​​​​Francesca Lluch Armengol i Socias