Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 11155
Decret 85/2019, de 8 de novembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària per a les persones adultes

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Preàmbul

El desenvolupament educatiu de la ciutadania permet la participació social, democràtica, responsable i lliure, per la qual cosa es fa palès, cada cop més, que cal garantir que totes les persones rebin un nivell formatiu de qualitat per actualitzar les seves competències i coneixements que els permeti adaptar-se en una societat avançada en la qual estan immerses.

Els ensenyaments d'educació secundària per a persones adultes (ESPA) tenen la finalitat de proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, i coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i participar de la vida activa amb responsabilitat i competència; per això s'ha de possibilitar que les persones puguin combinar la formació amb l'activitat laboral o altres activitats socials i culturals.

La Recomanació 2006/962/CE, del Parlament Europeu i del Consell d'Europa, de 18 de desembre de 2006, insta els estats membres a desenvolupar l'oferta de les competències clau com una combinació de coneixements, de capacitats o destreses i d'actituds adequades al context, i les identifica com aquelles que totes les persones requereixen per a la seva realització i desenvolupament professional, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l'ocupació.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en la redacció donada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, estableix a l'article 68.1 que les persones adultes que vulguin adquirir les competències i els coneixements corresponents a l'educació bàsica han de comptar amb una oferta adaptada a les seves condicions i necessitats.

La mateixa Llei orgànica 2/2006, a l'apartat 9 de l'article 67, introduït per la Llei orgànica 8/2013, disposa que, en atenció a les seves especials circumstàncies, per via reglamentària es podran establir currículums específics per a l'educació de les persones adultes que condueixin a l'obtenció de les titulacions establertes en la mateixa Llei orgànica. Aquest aspecte també està establert en la disposició addicional quarta del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat, modificat pel Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en educació secundària obligatòria i de batxiller, d'acord amb el que es disposa en el Reial decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, estableix a l'article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística i l'article 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, en concordança amb els articles 4 i 35 de la Llei orgànica 1/2007, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament i oficial en tots els nivells educatius.

La Llei 4/2006, de 30 de març, d'educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears determina els principis generals de l'educació i la formació permanents de les persones adultes, estableix les característiques generals, els programes i les modalitats dels ensenyaments adreçats a la població adulta, i és el marc de referència que s'ha de tenir en compte per al desplegament normatiu relatiu a les accions educatives i formatives per a les persones adultes.

La disposició addicional primera del Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears, modificat pel Decret 29/2016, de 20 de maig, pel qual es modifica el Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears, disposa que el conseller d'Educació, Cultura i Universitats ha d'establir mitjançant la normativa corresponent els currículums, l'estructura, l'organització i l'avaluació dels ensenyaments per a persones adultes que condueixen a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria.

Així, l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 20 de maig de 2015 per la qual es desplega el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears, modificada per l'Ordre del conseller d'Educació i Universitat de 23 de maig de 2016, va desplegar alguns dels articles del Decret 34/2015, de 15 de maig.

El Decret 39/2011, de 29 d'abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics, amb les modificacions incorporades a l'Acord del Consell de Govern de 27 de maig de 2011, indica que tots els alumnes, amb independència de les seves especificitats individuals o de caràcter social, tenen dret a una educació adequada a les seves necessitats i característiques. Les mesures d'atenció a la diversitat han d'orientar-se a donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes perquè puguin assolir els objectius i, si és el cas, les competències bàsiques de les diverses etapes educatives, i en cap cas poden suposar cap discriminació que dificulti aquest assoliment i la titulació corresponent. L'atenció a la diversitat s'ha de regir pels principis de qualitat, equitat, igualtat d'oportunitats, normalització, integració i inclusió i igualtat entre dones i homes, i ha de garantir l'accessibilitat universal i la cooperació de la comunitat educativa.

D'altra banda, pel que fa a la titulació de graduat en educació secundària obligatòria, el Reial decret llei 5/ 2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, modifica la disposició final cinquena d'aquesta llei i estableix en el punt 2 que fins a l'entrada en vigor de la normativa resultant del Pacte d'Estat Social i Polític per a l'Educació, l'avaluació regulada a l'article 29 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, es considerarà mostral i tindrà una finalitat diagnòstica. Així, s'avaluarà el grau d'adquisició de la competència matemàtica, la competència lingüística i la competència social i cívica tenint com a referència principal les matèries generals del bloc de les assignatures troncals cursades a quart d'educació secundària obligatòria, i aquesta avaluació no tindrà efectes acadèmics.

Per mitjà d'aquest Decret s'estableix la regulació i organització de l'educació secundària per a les persones adultes, amb un currículum basat en les característiques, interessos i peculiaritats de la població adulta. A més, permet que aquesta etapa pugui ser cursada en règim presencial, semipresencial i de distància, de manera que es doni resposta a les diferents condicions i necessitats de l'alumnat.

Així, es pretén actualitzar els ensenyaments de l'educació secundària per a les persones adultes de cara a les necessitats i demandes de la societat d'avui i d'un futur i es proposa una ordenació curricular que faciliti i potenciï la formació de les persones adultes partint de la idea d'un individu socialitzat amb un bagatge divers, pressuposant que l'interès per la formació és una decisió personal, no obligatòria, i que aquesta formació, generalment, no consisteix en la seva activitat principal, fet que incideix en el temps que es pot dedicar a l'estudi. És per això que cal organitzar els ensenyaments de manera flexible per facilitar l'adaptació de l'oferta a la diversitat d'interessos, ritmes i estils d'aprenentatge.

Aquesta organització de l'educació secundària per a persones adultes (ESPA) permet reprendre la formació a totes aquelles persones que, per diferents motius, abandonaren el seu procés formatiu o no aconseguiren acabar l'educació secundària obligatòria amb èxit als centres ordinaris, per la qual cosa facilita l'obtenció de la titulació necessària i una major confiança i autoestima personal per encarar nous reptes formatius o laborals.

En una societat intercultural i integradora l'ESPA permet a les persones nouvingudes integrar-se en el nostre sistema educatiu i accedir a una formació reglada que els garanteixi noves expectatives i oportunitats.

El currículum establert en aquest Decret comprèn els principis essencials de la proposta educativa. Als annexos es descriuen, per a cada àmbit de coneixement, els continguts, els criteris d'avaluació, els estàndards d'aprenentatge avaluables, els objectius, les orientacions metodològiques i la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències clau. Aquests elements del currículum han de ser desplegats, completats i aplicats pels centres docents, d'acord amb el principi d'autonomia pedagògica i en funció de les característiques del grup d'alumnes, de l'equip docent responsable d'aplicar-los, de les característiques del centre i de l'entorn on està ubicat.

El present Decret s'ajusta als principis de bona regulació en l'exercici de la potestat reglamentària que recull l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu de les administracions públiques.

Així, s'ajusta al principi de necessitat, ja que el desenvolupament del currículum i les regles d'ordenació corresponents a l'educació secundària obligatòria per a persones adultes, objecte d'aquesta norma, són imprescindibles per tal que aquest ensenyament pugui impartir-se i adaptar-se als requeriments de formació de la població de les Illes Balears.

D'altra banda, s'ajusta al principi d'eficàcia, atès que constitueix un desplegament de la mateixa Llei orgànica 2/2006, modificada per la Llei orgànica 8/2013, i de la Llei 4/2006, de 30 de març, d'educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears.

Així mateix, s'ajusta al principi de proporcionalitat, ja que conté la regulació imprescindible per fer possible el currículum conduent a la titulació de graduat en educació secundària obligatòria per a persones adultes i no existeixen altres mesures, que no siguin normatives, que permetin l'obtenció d'aquesta titulació, a més de facilitar que, en una societat intercultural i integradora, les persones nouvingudes s' integrin en el nostre sistema educatiu i puguin rebre una formació reglada que els garanteixi noves expectatives i oportunitats.

S'ajusta al principi de seguretat jurídica, atesa la Recomanació 2006/962/CE del Parlament Europeu i del Consell d'Europa, de 18 de desembre de 2006, que insta els estats membres a desenvolupar l'oferta de les competències clau com una combinació de coneixements, de capacitats o destreses i d'actituds adequades al context i les identifica com aquelles que totes les persones requereixen per a la seva realització i desenvolupament professional, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l'ocupació. També s'atén a la Llei orgànica 2/2006 que, a l'apartat 9 de l'article 67, introduït per la Llei orgànica 8/2013, disposa que, en atenció a les seves especials circumstàncies, per via reglamentària es podran establir currículums específics per a l'educació de les persones adultes que condueixin a l'obtenció de les titulacions establertes en la mateixa Llei orgànica.

En aplicació del principi de transparència, en la tramitació d'aquest Decret s'ha possibilitat la participació dels centres d'educació de persones adultes, de l'associació de directors i directores de centres de persones adultes i del conjunt de la ciutadania en el període d'exposició pública.

Caldrà també, en un futur, i d'acord amb el que disposa l'article 130.1 de la Llei 39/2015, revisar si les disposicions de la norma han aconseguit els objectius previstos.

Per tot això, a proposta del conseller d'Educació, Universitat i Recerca amb acord de la Mesa Sectorial d'Educació, amb informe del Consell Escolar, d'acord amb el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 8 de novembre de 2019,

DECRET

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquest Decret té per objecte regular l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària per a les persones adultes (ESPA) i establir-ne el currículum.

2. Aquest Decret és d'aplicació a tots els centres de les Illes Balears que imparteixen educació secundària per a persones adultes que condueix a l'obtenció del graduat en educació secundària obligatòria.

Article 2

Persones destinatàries 

1. L'educació secundària per a persones adultes que condueix a l'obtenció del graduat en educació secundària obligatòria està dirigida a persones més grans de divuit anys o a persones que compleixen aquesta edat l'any natural en què es matriculen per cursar aquests estudis.

2. Excepcionalment, poden cursar aquests estudis les persones més grans de setze anys que es trobin en algun dels supòsits següents:

a) Disposar d'un contracte laboral amb un horari de feina que no els permeti anar als centres educatius en règim ordinari.

b) Ser esportistes d'alt rendiment o d'alt nivell.

c) Complir mesures de justícia juvenil imposades pels jutjats de menors en el marc de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, de responsabilitat penal dels menors.

3. Els alumnes menors d'edat i més grans de setze anys que es trobin en alguna de les situacions indicades han d'aportar la documentació que ho acredita en el moment d'inscriure's per accedir als ensenyaments de formació per a persones adultes que condueixen al títol de graduat en educació secundària obligatòria.

4. La Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca ha d'establir les mesures oportunes que permetin donar una atenció adequada a les persones adultes que presentin necessitats específiques de suport educatiu.

5. La població reclusa ha de tenir garantit, en els centres penitenciaris, l'accés a aquests ensenyaments.

Article 3

Centres

1. L'educació secundària per a persones adultes (ESPA) s'ha d'impartir en centres docents ordinaris o específics, degudament autoritzats.

2. El director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors ha de dictar les instruccions sobre l'organització i el règim de funcionament específics dels centres d'educació de persones adultes dependents de la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca, d'acord amb la normativa vigent.

Article 4

Matriculació

1. Els centres docents han de fixar els horaris de matriculació d'acord amb el calendari del procés d'admissió i matriculació de l'alumnat als ensenyaments de persones adultes fixat per la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors.

2. Els alumnes que compleixen els criteris que es determinen en aquest Decret poden matricular-se, en cada període de matriculació que s'estableixi, a tants d'àmbits o mòduls com vulguin, de qualsevol modalitat, sempre que reuneixin els requisits d'accés.

Article 5

Finalitat dels ensenyaments

1. Les finalitats dels ensenyaments de l'educació secundària per a les persones adultes són promoure l'aprenentatge al llarg de la vida perquè totes les persones tenguin oportunitats de formació, respectant la diversitat, i proporcionar els mitjans per a l'adquisició d'habilitats i coneixements que contribueixin al desenvolupament i l'actualització de les competències clau en la mesura necessària per preparar-les per a altres aprenentatges i per a la vida laboral.

2. Els ensenyaments de l'educació secundària per a les persones adultes han de:

a) Garantir una oferta educativa per a les persones adultes que vulguin actualitzar, completar o ampliar els coneixements i aptituds per al desenvolupament personal i professional i obtenir la titulació de graduat en educació secundària obligatòria.

b) Facilitar informació i orientació respecte de les modalitats i itineraris d'aprenentatge i respecte d'altres estudis existents i les possibilitats de poder accedir-hi.

Article 6

Competències clau

1. Les competències clau per a les persones adultes es corresponen amb les de l'etapa de l'educació secundària obligatòria, entenent per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i les habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, la reflexió i el discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació.

2. El desenvolupament de les competències clau ha d'afavorir la integració dels diferents aprenentatges i impulsar la transversalitat dels coneixements, la identificació dels continguts i els criteris d'avaluació que tenen caràcter bàsic i la presa de decisions relatives al procés d'aprenentatge.

3. Als ensenyaments de l'educació secundària per a les persones adultes, s'identifiquen com a competències clau les següents:

a) Competència lingüística.

b) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

c) Competència digital.

d) Aprendre a aprendre.

e) Competències socials i cíviques.

f) Sentit d'iniciativa personal i professional.

g) Consciència i expressions culturals.

4. L'organització de les activitats i el funcionament dels centres educatius, les formes de relació i de comunicació que s'estableixin en la comunitat educativa i la relació amb l'entorn han de contribuir a la consolidació de les competències clau.

Article 7

Objectius

Els ensenyaments de l'educació secundària per a persones adultes han de contribuir a l'adquisició de coneixements i al desenvolupament de les habilitats i les competències que permetin a les persones adultes assolir els objectius següents:

a) Adquirir formació bàsica per ampliar i renovar els coneixements, habilitats i destreses que els permetin l'accés a altres ensenyaments.

b) Desenvolupar capacitats per regular els propis aprenentatges, els hàbits de treball i d'estudi, la iniciativa personal i professional i el treball cooperatiu.

c) Conèixer i valorar les característiques històriques, geogràfiques, socials, lingüístiques, culturals i de l'entorn natural com a elements de la pròpia identitat, així com fomentar el respecte d'altres cultures i la inclusió en la societat de les persones nouvingudes.

d) Participar en activitats de grup, relacionar-se amb altres persones amb actituds de flexibilitat, solidaritat, empatia i respecte i rebutjar qualsevol tipus de discriminació.

e) Desenvolupar les capacitats de cercar, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant fonts diverses, en particular les que requereixen l'ús de les noves tecnologies, i saber interpretar la informació amb esperit crític.

f) Assolir competències comunicatives suficients per comprendre i produir missatges orals i escrits amb qualitat, autonomia i creativitat en llengua catalana, llengua castellana i, almenys, en una llengua estrangera.

g) Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències dels actes i les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva.

h) Desenvolupar un sentiment d'autoestima que permeti participar amb criteri propi i de manera equilibrada en el context social, així com valorar l'esforç i la superació personal per contribuir al benestar individual i col·lectiu.

i) Promoure i afavorir la resolució pacífica dels conflictes i la igualtat de gènere, rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments sexistes.

j) Orientar i motivar les persones adultes en relació amb el conjunt d'accions que cal dur a terme en el seu procés d'aprenentatge per tal d'adquirir competències i millorar la seva ocupabilitat i la seva qualitat de vida, especialment els col·lectius més vulnerables.

Article 8

Principis metodològics

1. La metodologia ha de ser flexible, oberta, basada en l'autoaprenentatge i ha de tenir en compte les experiències, de manera que respongui a les capacitats, als interessos, a les necessitats i a la disponibilitat horària de les persones adultes.

2. La metodologia ha de tenir com a finalitat potenciar l'adquisició, consolidació i ampliació de les competències clau de l'aprenentatge permanent mitjançant processos d'aprenentatges significatius per a l'alumne connectats amb les vivències quotidianes de les persones adultes.

3. El disseny de les activitats formatives ha de partir del bagatge cultural i les experiències prèvies de l'alumnat i ha de respondre a les seves capacitats, interessos i necessitats.

4. Les tasques proposades han de facilitar l'autoaprenentatge i el desenvolupament de l'autonomia, la iniciativa personal i la responsabilitat cap a un aprenentatge permanent que fomenti l'èxit en l'actual i en el futur itinerari formatiu.

5. El plantejament de les activitats ha de tenir present el component social del procés d'aprenentatge i contribuir a la formació en aptituds de comunicació, de cooperació i la implicació en el context social i cultural.

6. Els centres docents poden dissenyar i implementar metodologies globalitzadores de l'aprenentatge amb una coordinació adient entre els docents sobre les estratègies didàctiques, tenint en compte les característiques de l'alumnat.

Article 9

Tractament de les llengües

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, s'ha d'utilitzar com a llengua vehicular dels ensenyaments i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa, d'acord amb la normativa vigent.

2. Els centres docents han de fer un tractament metodològic de les llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l'alumnat. Aquest tractament també ha d'incloure l'aprenentatge d'una llengua estrangera.

3. Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi que estableixi pautes d'ús de la llengua catalana per a totes les persones de la comunitat educativa, i ha de preveure l'acollida personalitzada de tot l'alumnat, i especialment del nouvingut. El projecte lingüístic ha d'adaptar aquests principis a la realitat sociolingüística de l'entorn.

4. La lectura s'ha de fomentar en totes les matèries com a factor bàsic per al desenvolupament de les competències clau i per assolir els objectius de l'etapa educativa.

 

Article 10

Tutoria i orientació

1. La tutoria personal dels alumnes i l'orientació educativa, psicopedagògica i professional constitueixen un element fonamental en aquesta etapa i és una responsabilitat inherent a la funció docent. Tot el professorat ha de cooperar en l'orientació adequada de l'alumnat, en la detecció de necessitats específiques de suport, en les propostes i aplicació de mesures d'acompanyament, en l'avaluació dels resultats i en la pertinent informació als alumnes i, si escau, a les famílies.

2. Cada alumne ha de tenir un professor tutor designat pel director, a proposta del cap d'estudis, el qual ha de coordinar la intervenció educativa del professorat que li imparteix docència.

3. Els centres han d'elaborar un pla d'acció tutorial i d'orientació en el qual s'han d'incloure les mesures que possibilitin l'aplicació del que s'estableix en aquest article, així com les que el mateix centre determini en relació amb l'acció tutorial i d'orientació. Aquest pla ha de recollir els criteris per a l'orientació i la tutoria que fixi el claustre del professorat.

4. El cap d'estudis ha de coordinar el treball dels tutors i ha de mantenir les reunions periòdiques necessàries per al bon funcionament de l'acció tutorial.

5. El professor tutor ha d'exercir les funcions següents:

a) Orientar acadèmicament i professionalment els alumnes amb la finalitat de millorar-ne i afavorir-ne la integració en el centre docent, les relacions socials, la motivació i l'esforç i permetre l'èxit en el procés d'aprenentatge i la presa de decisions futures d'acord amb les seves capacitats, necessitats i interessos.

b) Participar en el desenvolupament del pla d'acció tutorial, així com en aquells plans institucionals que es determinin.

c) Coordinar el procés d'avaluació dels alumnes dels quals és tutor.

d) Organitzar i presidir les sessions d'avaluació dels alumnes dels quals és tutor.

e) Facilitar la integració de l'alumnat en el centre i fomentar-ne la participació en les activitats que s'hi duguin a terme.

f) Ajudar de manera individualitzada els alumnes a desenvolupar hàbits i estratègies adequades per a l'estudi i l'organització del treball, d'acord amb la situació personal de cadascú.

g) Canalitzar les demandes i inquietuds de l'alumnat i mitjançar, en col·laboració amb els representants de l'alumnat, en els diversos àmbits i, si escau, davant la resta de professors i l'equip directiu en els problemes que es produeixin.

h) Informar el professorat, l'alumnat i, si escau, les famílies dels menors d'edat, de tot el que sigui necessari en relació amb les activitats docents i complementàries i el rendiment acadèmic.

i) Altres funcions que li puguin encomanar el director; el cap d'estudis, en l'àmbit de les seves competències, o la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca, en l'àmbit de la seva potestat reglamentària.

6. En finalitzar els estudis d'educació secundària per a persones adultes s'ha de lliurar als alumnes que es titulin, o si n'és el cas, a les famílies o tutors legals en el cas de menors d'edat, un consell orientador que inclogui un informe motivat del grau de l'assoliment dels objectius de l'etapa i de l'adquisició de les competències corresponents. El consell orientador pot incloure una recomanació amb la finalitat d'orientar l'alumne sobre altres opcions formatives. Aquest consell orientador s'ha d'incloure a l'expedient de l'alumne.

Article 11

Atenció a la diversitat

1. En la planificació de les activitats curriculars s'ha de preveure la diversitat en l'alumnat per tal de desenvolupar els diferents mòduls i ajustar, si cal, la programació prevista a les necessitats dels alumnes amb adaptacions curriculars no significatives.

2. Els alumnes que tenen dificultats per superar un o més mòduls del currículum poden cursar, com a reforç, altres ensenyaments que els centres imparteixin com a part de la seva oferta.

Article 12

Currículum

1. El currículum de l'educació secundària per a persones adultes té la finalitat de dotar l'alumnat de les competències i els coneixements corresponents a l'educació bàsica per poder obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

2. El currículum consta dels elements següents: objectius, competències, continguts, criteris d'avaluació, estàndards d'aprenentatge avaluables i metodologia didàctica. Aquest figura a l'annex 1 d'aquest Decret.

3. Els centres han de desplegar, completar i concretar, si escau, els currículums dels diferents mòduls i àmbits establerts a l'annex mitjançant la concreció curricular corresponent. En aquesta concreció s'hi han d'integrar els objectius establerts a l'article 27 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

Article 13

Estructura

1. El currículum de l'educació secundària per a persones adultes (ESPA), amb la finalitat d'afavorir la flexibilitat en l'adquisició dels aprenentatges, facilitar la mobilitat i permetre la conciliació amb altres responsabilitats i activitats, s'estructura de forma modular en tres àmbits:

a) Àmbit de la comunicació, que inclou els aspectes bàsics del currículum d'educació secundària obligatòria de les matèries de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i primera llengua estrangera.

b) Àmbit cientificotecnològic, que inclou els aspectes bàsics del currículum d'educació secundària obligatòria de les matèries de biologia i geologia, física i química, matemàtiques, matemàtiques orientades als ensenyaments acadèmics, matemàtiques orientades als ensenyaments aplicats, tecnologia, i els relacionats amb la salut i el medi natural en el currículum d'educació física.

c) Àmbit social, que inclou els aspectes bàsics del currículum d'educació secundària obligatòria de les matèries de geografia i història i els aspectes de percepció que recull el currículum d'educació plàstica, visual, audiovisual i música.

2. En la concreció curricular que han de fer els centres s'han d'incloure, en tots o en alguns dels tres àmbits descrits, aspectes bàsics del currículum de les matèries de cultura clàssica, economia, iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial i tecnologies de la informació i la comunicació.

3. Cadascun dels àmbits es distribueix en dos nivells (nivell I i nivell II), i cadascun dels nivells s'organitza alhora en mòduls. Cada nivell s'ha de poder realitzar, amb caràcter general, en un curs acadèmic.

4. La durada mínima de cada mòdul ha de ser d'un quadrimestre. Excepcionalment, a sol·licitud dels centres, el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors pot autoritzar una durada diferent, mantenint el nombre global d'hores lectives del curs acadèmic.

5. L'estructura assenyalada a l'apartat anterior també es pot aplicar als ensenyaments inicials de la formació bàsica per a les persones adultes regulats pel Decret 29/2015, de 8 de maig, pel qual es regulen l'organització, el funcionament i els currículums dels ensenyaments inicials de la formació bàsica per a les persones adultes.

Article 14

Plans de transversalitat i integració de continguts

1. Amb la finalitat d'afavorir la flexibilitat en l'adquisició dels aprenentatges, l'adequació a l'alumnat i la promoció de programes d'innovació educativa, els centres educatius que imparteixen educació secundària per a persones adultes, en el marc de la seva concreció curricular i el projecte educatiu de centre, han de fomentar plans de transversalitat entre els continguts d'un mateix àmbit i, si escau, entre els d'àmbits diferents.

2. Els plans de transversalitat han de tenir com a objectiu agregar o integrar els coneixements de diversos blocs de continguts; elaborar projectes comuns; fixar i compartir criteris d'avaluació coherents entre aquests; crear unitats didàctiques que integrin els coneixements entre diverses matèries; impulsar metodologies actives, globalitzadores i centrades en l'alumnat, i qualsevol altra mesura que promogui la interdisciplinarietat i la col·laboració entre docents de distints mòduls.

3. La Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca, en el marc del Pla Quadriennal de Formació del Professorat, ha de promoure convocatòries de formació i transferència per als centres d'educació de persones adultes i ha de disposar dels recursos adients per a la implementació de plans de transversalitat. Aquestes convocatòries han de ser compatibles amb d'altres que promoguin la innovació, la formació dels docents i els programes d'intercanvi, entre d'altres.

 

 

​​​​​​​Article 15

Organització

1. L'organització de l'educació secundària per a persones adultes ha de permetre que es pugui realitzar, de manera ordinària, en dos cursos acadèmics.

2. No obstant el que s'indica a l'apartat anterior, el temps es podrà ampliar o reduir en funció de les experiències, les necessitats i els interessos dels alumnes i prèvia autorització del director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors.

3. Els ensenyaments podran impartir-se en tres modalitats: presencial, semipresencial o a distància.

Article 16

Còmput horari per a la modalitat presencial

1. L'assignació horària setmanal d'aquests ensenyaments en la modalitat presencial és la següent:

a) Àmbit de la comunicació: 9 sessions a cada nivell, de les quals corresponen 3 sessions a cadascuna de les llengües oficials i 3 a la primera llengua estrangera.

b) Àmbit cientificotecnològic: 7 sessions al primer nivell, de les quals 4 sessions corresponen als mòduls de matemàtiques i 3 sessions als mòduls de ciències de la natura i tecnologia, i 8 sessions al segon nivell, distribuïdes en 4 sessions per als mòduls de matemàtiques i 4 sessions per als mòduls de ciències de la natura i tecnologia.

c) Àmbit social: 4 sessions al primer nivell i 3 sessions en el segon nivell.

2. L'alumnat de la modalitat presencial pot disposar de sessions de suport i/o ampliació de coneixements per resoldre qüestions relatives a cadascun dels mòduls. S'ha de disposar, com a mínim, d'una sessió setmanal de suport de 55 minuts per a cada mòdul.

3. Tot i que l'assistència a les sessions per part dels alumnes és voluntària, el professorat n'ha de fer un seguiment per assegurar la continuïtat dels aprenentatges i evitar que la manca de presència repercuteixi negativament en l'avaluació contínua, encara que l'assistència es pot tenir en compte com a criteri no exclusiu als efectes dels procés d'avaluació, si així ho estableix la concreció curricular del centre.

Article 17

Còmput horari de la modalitat semipresencial

1. L'assignació horària setmanal d'aquests ensenyaments en la modalitat semipresencial, que han de tenir caràcter d'atenció col·lectiva, és la següent:

a) Àmbit de la comunicació: 3 sessions a cada nivell.

b) Àmbit cientificotecnològic: 2 sessions a cada nivell.

c) Àmbit social: 1 sessió a cada nivell.

2. L'alumnat també ha de disposar de sis sessions d'atenció individualitzada per setmana de caràcter presencial, amb la mateixa distribució que l'apartat anterior.

3. L'assistència a les sessions col·lectives i individuals de caràcter presencial és voluntària per als alumnes.

Article 18

Còmput horari excepcional

En el cas que s'apliqui l'excepció assenyalada a l'article 13.4, els centres educatius que comptin amb l'autorització corresponent poden establir un còmput horari setmanal diferent dels establerts en els articles 16 i 17, mantenint el còmput global d'hores per a cada àmbit del curs acadèmic. En qualsevol cas, l'autorització de l'excepció s'ha de revisar, almenys, cada tres anys.

 

​​​​​​​Article 19

Sessions presencials en la modalitat a distància

1. La modalitat a distància s'ha d'impartir en línia. Els materials i les activitats s'han de trobar a la xarxa, per la qual cosa l'alumnat no disposa de sessions presencials, excepte les que impliquin proves d'avaluació, de les quals se n'informarà l'alumnat a principi de curs.

2. La modalitat a distància s'impartirà a través de l'Institut d'Educació a Distància de les Illes Balears (IEDIB), que comptarà amb els centres d'educació de persones adultes (CEPA) com a centres col·laboradors.

Article 20

Durada de les sessions presencials

1. Cada sessió ha de tenir una durada mínima de 55 minuts.

2. Es poden agrupar sessions d'un mateix mòdul de manera consecutiva si el centre ho considera convenient per al desenvolupament dels continguts. En aquest cas s'han de sumar els períodes de descans que poden ser aplicats a la meitat de la sessió conjunta o al final d'aquesta.

3. Els centres han d'organitzar l'horari escolar de manera que l'alumnat pugui assistir a les sessions presencials a cada quadrimestre i cursar tots els mòduls de cadascun dels àmbits.

Article 21

Titulació requerida

1. El professorat que imparteix educació secundària per a persones adultes ha de ser personal funcionari dels cossos de catedràtics i professors d'ensenyament secundari d'alguna de les especialitats que tenen atribució docent per a impartir qualsevol de les matèries incloses en els àmbits.

2. Cadascun dels àmbits social i cientificotecnològic en què s'organitza el currículum de l'educació secundària per a persones adultes pot ser impartit per un sol professor especialista en alguna de les matèries que integren l'àmbit, en funció del projecte educatiu de centre o dels projectes transversals.

3. Els mòduls de l'àmbit de la comunicació els han d'impartir professors amb atribució docent en la llengua corresponent del mòdul.

4. El professorat integrat en el cos de mestres al qual fa referència la disposició transitòria primera de Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, pot impartir docència en alguns dels àmbits en què s'organitzen els ensenyaments de l'educació secundària per a persones adultes únicament en el primer nivell de cada àmbit de coneixement, en els mateixos termes i amb els mateixos requisits que s'estableixen a la Llei orgànica esmentada per al professorat del cos de mestres que imparteix docència en educació secundària obligatòria en els centres de règim ordinari.

5. En els centres privats, els professors encarregats d'impartir la docència d'educació secundària per a persones adultes han d'estar en possessió d'una titulació superior en alguna de les matèries que integren l'àmbit i del màster de formació del professorat que habilita per exercir la docència.

6. El personal docent que imparteix els ensenyaments regulats en aquest Decret ha d'estar en possessió de l'acreditació de coneixements de llengua catalana que determina la normativa vigent per a l'exercici de la docència als centres educatius no universitaris de les Illes Balears.

7. La Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca afavorirà la formació permanent necessària per al professorat d'aquests ensenyaments, especialment per als professors que els imparteixen per primera vegada.

Article 22

Avaluació dels aprenentatges

1. L'avaluació constitueix un element integrat en el procés formatiu de l'alumnat d'educació secundària. Aquesta ha de ser contínua, formativa i integradora i ha de valorar els processos d'ensenyament i aprenentatge i els seus resultats. Ha de ser diferenciada segons els distints nivells i mòduls que integren el currículum i s'ha de basar en el progrés de l'assoliment de les competències clau.

2. Les programacions docents han d'establir i donar a conèixer els criteris d'avaluació. Aquests criteris han de permetre detectar les dificultats i adoptar les mesures necessàries perquè l'alumnat pugui continuar el procés d'aprenentatge.

3. L'equip docent, integrat pel professorat que ha intervingut en el procés d'aprenentatge, coordinat pel professor que exerceix la tutoria, ha d'actuar com a òrgan col·legiat en el procés d'avaluació i en l'adopció de les decisions que en resultin.

4. El professorat ha d'avaluar tant els aprenentatges de l'alumne com els processos d'ensenyament i la pràctica docent. Quan el progrés d'un alumne no sigui adequat, el professorat ha d'establir les mesures de suport pertinents per garantir-ne la consecució dels objectius.

5. Amb la finalitat de garantir el dret que assisteix els alumnes que el seu rendiment acadèmic sigui valorat amb objectivitat s'han d'establir procediments d'avaluació i instruments d'obtenció de dades que ofereixin validesa i fiabilitat en la identificació dels aprenentatges adquirits i s'ha d'informar els alumnes, en cada àmbit, dels aspectes més rellevants, competències, objectius, continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge avaluables que formen part de la valoració.

6. El professorat dels distints àmbits ha de basar-se en una avaluació inicial orientativa per adequar el currículum a les característiques i coneixements de l'alumnat.

7. En cada nivell s'han de celebrar per a cada grup d'alumnes, a més de l'avaluació inicial, almenys dues sessions d'avaluació dins el curs escolar. La darrera sessió d'avaluació i l'avaluació final ordinària es poden fer conjuntament.

8. Per poder ser avaluat d'un àmbit corresponent al nivell II, l'alumne ha de tenir una avaluació positiva en el mateix àmbit del nivell I. Per poder ser avaluat d'un mòdul l'alumne ha de tenir una avaluació positiva en el mateix mòdul del nivell anterior, estar-ne exempt, tenir-lo convalidat, o tenir una nota superior a quatre que li hagi permès superar tot l'àmbit per mitjà del càlcul de la nota mitjana aritmètica que s'estableix en l'article 23.1 d'aquest Decret.

9. Els centres docents han de planificar i dur a terme proves extraordinàries dels diferents mòduls, una vegada finalitzades les activitats lectives, per a aquells alumnes que hagin obtingut qualificacions negatives en l'avaluació final ordinària.

Article 23

Resultats de l'avaluació

1. La qualificació s'ha de fer per nivells, mòduls i àmbits. Un àmbit es considera superat si el resultat de la nota mitjana dels mòduls que l'integren és igual o superior a cinc. Només es calcula la nota mitjana aritmètica de l'àmbit quan la qualificació de cadascun dels mòduls que l'integren és igual o superior a quatre.

2. Per a cada àmbit, la qualificació en cada nivell és la mitjana aritmètica dels mòduls que el componen, expressada en nombres naturals, per arrodoniment dels decimals al nombre natural més proper i, en cas d'equidistància, al superior.

3. Els resultats de l'avaluació s'han d'expressar en els termes següents, sense utilitzar decimals:

– Insuficient (1, 2, 3 o 4)

– Suficient (5)

– Bé (6)

– Notable (7 o 8)

– Excel·lent (9 o 10)

4. Es considera negativa la qualificació d'insuficient, i positives les altres.

5. Si l'alumne té un mòdul superat però no tot l'àmbit, s'ha de conservar la qualificació del mòdul superat.

6. Quan un alumne no es presenta a les proves extraordinàries s'ha d'indicar “No presentat” (NP).

7. La nota mitjana de l'educació secundària per a persones adultes és la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascun dels àmbits, arrodonida a la centèsima més propera i, en cas d'equidistància, a la superior.

8. Als efectes del càlcul de la nota mitjana del títol de graduat en educació secundària obligatòria no es tenen en compte els àmbits que figuren a l'expedient com a exempts o convalidats.

9. Els resultats i les observacions derivades d'aquests s'han de consignar als documents d'avaluació que s'estableixen a l'article 24 d'aquest Decret.

 

​​​​​​​Article 24

Documents d'avaluació

1. Són documents oficials del procés d'avaluació els següents:

– Les actes d'avaluació

– L'expedient acadèmic

– El certificat de qualificacions

– L'historial acadèmic

2. El director, com a responsable de totes les activitats, ho és també de les d'avaluació i visa amb la seva signatura els documents oficials.

3. Els documents establerts a l'apartat primer d'aquest article s'han d'ajustar al model que estableixi la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca i han d'estar disponibles al GESTIB.

4. Si un alumne es trasllada a un altre centre per prosseguir els estudis, el centre d'origen ha de trametre al centre destinatari, i a petició d'aquest, l'historial acadèmic i acreditar que les dades que conté concorden amb l'expedient que es custodia al centre.

Article 25

Promoció i certificació

1. Es pot promocionar per nivells, per àmbits o per mòduls.

2. L'alumne promociona del nivell I al nivell II quan el professorat que ha intervingut en el procés d'aprenentatge d'aquest alumne al nivell I considera que ha assolit els objectius corresponents al nivell cursat.

3. També pot cursar el nivell II de cada àmbit l'alumne que ha obtingut la validació del nivell I en l'àmbit o àmbits corresponents per mitjà de la valoració inicial i en aplicació de les convalidacions que determina la normativa vigent.

4. L'alumne pot promocionar d'un mòdul a un altre d'un nivell superior si té una avaluació positiva del mòdul finalitzat o si ha estat convalidat. En casos excepcionals, d'acord amb el procés d'aprenentatge de l'alumne, el professorat pot decidir la promoció d'un mòdul a un altre del mateix àmbit.

5. La superació de cadascun dels nivells corresponents a cadascun dels tres àmbits té validesa a tot l'Estat, d'acord amb el que disposa el punt 4 de la disposició addicional quarta del Reial decret 562/2017, de 2 de juny. L'alumne pot sol·licitar al centre una certificació que acrediti els nivells superats.

Article 26

Titulació

1. Una vegada cursats els estudis del nivell II amb avaluació positiva en tots els àmbits, s'obté el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

2. Els alumnes que cursen l'educació secundària per a persones adultes i no obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria reben una certificació acreditativa dels nivells, àmbits i mòduls superats.

Article 27

Proves per a l'obtenció directa del títol de graduat en educació secundària obligatòria

El títol de graduat en educació secundària obligatòria també es pot obtenir mitjançant la superació de les proves per a persones més grans de divuit anys que convoqui la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca. En aquest cas, la qualificació final de l'educació secundària obligatòria és l'obtinguda en aquestes proves. Aquestes proves es componen de tres exercicis diferenciats que es corresponen amb els àmbits que es recullen en aquest Decret.

 

​​​​​​​Disposició addicional primera

Correspondència entre àmbits i mòduls

La correspondència entre els àmbits i els mòduls d'educació secundària per a persones adultes fins ara vigents, així com les equivalències amb altres ensenyaments, són les que figuren a l'annex 2 d'aquest Decret.

Disposició addicional segona

Valoració inicial dels aprenentatges (VIA)

1. La valoració inicial dels aprenentatges de les persones adultes s'ha de fer a aquelles persones que no puguin acreditar els ensenyaments formals superats amb anterioritat i ha de servir d'orientació per a l'adscripció de l'alumne a cadascun dels mòduls.

2. La valoració inicial també es pot aplicar a aquelles persones que, tot i acreditar els seus ensenyaments formals i no tenir superat algun àmbit de coneixement, volen tenir l'oportunitat de demostrar els seus coneixements per matricular-se als nivells, àmbits o mòduls corresponents.

3. En la valoració inicial dels aprenentatges (VIA) s'ha de valorar tant la competència curricular com els aprenentatges no formals i informals adquirits mitjançant el procediment que cada centre estableixi i s'hi ha d'incloure:

a) La valoració de la formació i els estudis aportats.

b) La realització de proves de nivell per mòduls.

c) Una entrevista personal informativa i orientadora.

4. Els centres d'educació de persones adultes han de fer la VIA amb anterioritat al començament de les activitats lectives de l'alumnat.

5. La VIA l'ha de dur a terme l'equip de professors que imparteix educació secundària per a persones adultes.

6. Els resultats de la VIA s'han de recollir a l'expedient acadèmic de la persona interessada i ha d'assenyalar l'adscripció als mòduls i nivells dels àmbits que ha de cursar.

7. A cada centre s'ha de constituir, al començament de cada curs escolar, una comissió de valoració inicial, formada pel cap d'estudis del centre, el cap del departament d'orientació i, almenys, un professor de cada àmbit. Aquesta comissió s'ha de mantenir fins al final del curs escolar per resoldre totes les qüestions relatives al procés de valoració que es puguin produir al llarg del curs.

Disposició addicional tercera

Convalidació de continguts

La comissió de valoració inicial pot determinar la convalidació de continguts dels mòduls dels diferents àmbits d'ESPA que siguin concordants amb els de les assignatures aprovades de l'educació secundària obligatòria (ESO). En aquest cas l'alumne, tot i estar matriculat en un determinat mòdul, no ha de cursar ni ser avaluat dels continguts que tengui convalidats.

Disposició addicional quarta

Oferta formativa dels centres d'educació de persones adultes

En les condicions que s'estableixin, els centres d'educació de persones adultes poden oferir altres ensenyaments formals i no formals. Mitjançant una Ordre del conseller d'Educació, Universitat i Recerca s'ha de regular l'oferta formativa que es pot impartir en els centres d'educació de persones adultes que depenen de la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca.

Disposició addicional cinquena

Col·laboració amb altres administracions

Per a la consecució de l'objecte d'aquest Decret la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca pot col·laborar amb altres administracions públiques amb competències en la formació de persones adultes i, especialment, amb els consells insulars i les corporacions locals.

 

​​​​​​​Disposició transitòria primera

Àmbit temporal d'aplicació de la titulació

El que es disposa a l'article 26 d'aquest Decret és d'aplicació fins a l'entrada en vigor de la normativa resultant del Pacte d'Estat Social i Polític per a l'Educació al qual es refereix el Reial decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa o la normativa estatal que la supleixi.

Disposició transitòria segona

Calendari d'implantació

El calendari d'implantació dels nous currículums d'educació secundària per a persones adultes regulats en aquest Decret és el següent:

a) Al curs 2020-2021 s'ha d'implementar el primer nivell dels mòduls dels tres àmbits de coneixement.

b) Al curs 2021-2022 s'ha d'implementar el segon nivell dels mòduls dels tres àmbits de coneixement.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

1. Queda derogada l'Ordre de la consellera d'Educació i Cultura de 22 de juliol de 2009 per la qual s'estableix el currículum de l'educació secundària per a persones adultes que condueix a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

2. Queda derogat l'article 10 de l'Ordre de la consellera d'Educació i Cultura de 27 de juliol de 2009 per la qual es regula l'oferta formativa que es pot impartir en els centres d'educació de persones adultes que depenen de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears.

3. Així mateix, queda derogada l'Ordre del conseller d'Educació i Cultura de 5 de maig de 2011 per la qual es regula l'organització i el funcionament dels ensenyaments per a les persones adultes que condueixen al títol de graduat en educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

Disposició final primera

Regles supletòries

Tots aquells aspectes relatius a l'educació secundària per a persones adultes no recollits en aquest Decret ni en normes de rang inferior s'han de regir, supletòriament, per les normes que, amb caràcter general, regulen aquesta etapa en el seu règim ordinari.

Disposició final segona

Desplegament

S'autoritza el conseller d'Educació, Universitat i Recerca a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per al desplegament d'aquest Decret.

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 8 de novembre de 2019

 

La presidenta

El conseller d'Educació, Universitat i Recerca

Francesca Lluch Armengol i Socias

Martí X. March Cerdà

 

 

 

ANNEX 1 ÀMBIT DE COMUNICACIÓ

1. Finalitat de l'àmbit

S'ha d'entendre que els centres de persones adultes han d'apropar els alumnes als elements bàsics de la cultura de tal manera que constitueixin un eix integrador i socialitzador que els acosti a la realitat en què viuen. La formació permanent, la incorporació a estudis posteriors o un ajut per a la inserció laboral i formal constitueixen elements que fan del coneixement de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma instruments necessaris per exercir els seus drets i obligacions i per adquirir i consolidar-ne d'altres. Les destreses discursives que es donen a l'àmbit personal, acadèmic, social i dels mitjans de comunicació requereixen procediments i coneixements específics de la llengua, tant pel que fa als elements formals com pel que es refereix a la realitat sociolingüística.

De tots els objectius de l'àmbit, el que té més rellevància per a les llengües és el que es refereix a comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i a iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura. L'objectiu de les matèries s'ha d'articular al voltant de la competència comunicativa des de tots els blocs que les configuren.

La comprensió i l'expressió oral i escrita són les claus que han de servir als alumnes en l'àmbit escolar i en la seva vida social i professional. Així doncs, l'enfocament comunicatiu i funcional que permeti els alumnes utilitzar les llengües de forma adient en diferents àmbits (privats i públics) és essencial i ha de fer possible la reflexió lingüística i literària. La reflexió lingüística implica el coneixement de la llengua, del seu funcionament i dels processos de producció de textos adequats a les diferents situacions comunicatives, a més de la comprensió de produccions alienes i de l'autocorrecció i autoavaluació de les pròpies. Per la seva banda, la reflexió literària suposa la lectura, comprensió i interpretació de textos literaris, a través dels quals s'enriqueixen les possibilitats expressives, crítiques i creatives i es fomenta l'hàbit de la lectura. D'aquesta manera, el fenomen literari, lligat al context històric en què es produeix, afavoreix el desenvolupament de l'individu i el coneixement de la realitat que l'envolta.

El domini de les dues llengües cooficials dels habitants de les Illes Balears suposa un gran avantatge envers l'adquisició d'altres llengües, tant des del punt de vista lingüístic com de flexibilització de l'estructura mental. És, doncs, fonamental en l'àmbit de comunicació l'aprenentatge d'una llengua estrangera que permeti desenvolupar-se en el món globalitzat en què vivim. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació que ens mantenen interconnectats fan imprescindible que els estudiants tenguin un perfil no sols bilingüe, sinó plurilingüe. La riquesa de la nostra cultura i llengua autòctona ens ajuden a entendre el passat i també la nostra identitat actual. El seu desenvolupament i la seva interacció amb les altres llengües ha de continuar sense que perdi els trets fonamentals.

El Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECRL) defineix el que els estudiants han de ser capaços de fer amb la llengua estrangera en diversos contextos comunicatius reals en funció del seu perfil i d'acord amb les diferents etapes educatives. L'adquisició de la llengua estrangera és una eina cabdal per al desenvolupament personal, així com per millorar l'accés a la cultura i al món laboral, i fomenta la interculturalitat, que ens fa tenir una perspectiva més àmplia, oberta i enriquidora de les relacions amb els altres.

'aprenentatge de les llengües que configuren l'àmbit ha de fer possible l'adquisició de nous coneixements, de tal manera que permetin la comprensió i l'anàlisi de la realitat i una implicació social més activa. Es tracta, en definitiva, de continuar aprenent al llarg de la vida.

2. Estructura del currículum: blocs

L'eix vertebrador de l'àmbit és el desenvolupament de les habilitats lingüístiques de comprensió i expressió oral i escrita: escoltar, parlar, llegir i escriure; habilitats que, encara que en l'estructuració de continguts de cada mòdul es presenten en apartats distints, en bona part de contextos i d'usos lingüístics s'interrelacionen les unes amb les altres, la qual cosa s'ha de tenir present a l'hora de treballar-les a l'aula.

El currículum de l'àmbit de comunicació està distribuït en tres àrees: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i llengua anglesa. Cadascuna d'aquestes tres àrees s'organitza en quatre mòduls, subdividits alhora en quatre blocs. Finalment, cadascun d'aquests blocs es divideix en quatre apartats: continguts, criteris d'avaluació, estàndards d'aprenentatge avaluables i competències clau.

En el cas de les àrees de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura aquests blocs són: “Comunicació oral: escoltar i parlar”, “Comunicació escrita: llegir i escriure”, “Coneixement de la llengua” i “Educació literària”.

La forma de parlar i d'escoltar d'una persona determina la percepció que se'n té. En aquest sentit, és imprescindible donar a l'alumne eines que afavoreixin l'aprenentatge de la dimensió oral de la competència comunicativa. Aquestes eines li han d'assegurar un ús efectiu de la llengua en les situacions de comunicació en els àmbits personal, social, acadèmic i professional. El primer bloc, “Comunicació oral: escoltar i parlar”, té com a objectiu que els alumnes adquireixin les habilitats necessàries per comunicar amb precisió les pròpies idees, produir discursos cada vegada més elaborats d'acord amb la situació comunicativa i escoltar activament per interpretar de manera correcta les idees d'altri. Per garantir aquesta finalitat, els continguts relacionats amb les destreses orals apareixen, d'una part, graduats entre els mòduls amb diferents contextos i situacions d'interacció oral (exposicions, debats, diàlegs, col·loquis, etc. en l'àmbit acadèmic, personal, social o professional) i, d'altra part, amb tipologies textuals segons la finalitat de la comunicació (narració, descripció, exposició, argumentació, etc.).

Mitjançant el bloc 2, “Comunicació escrita: llegir i escriure”, es pretén que els alumnes siguin capaços d'entendre textos de graus de complexitat diferents i de gèneres diversos i que reconstrueixin les idees explícites i implícites al text, amb l'objectiu d'elaborar el seu pensament crític i creatiu personal. Comprendre un text implica haver d'activar tot un conjunt d'estratègies de lectura que s'han de practicar a l'aula i s'han de projectar en tots els àmbits de la vida i en tots els tipus de lectura: llegir per obtenir informació, llegir per aprendre la llengua pròpia i llegir per plaer. Per la seva banda, l'aprenentatge dels processos d'escriptura té com a objectiu que els alumnes vegin que aquest és un procediment estructurat en tres parts (la planificació del text, la redacció a partir d'esborranys i la revisió de la feina feta abans de la redacció definitiva) i que actualment es fa present en suports de característiques diverses. De la mateixa manera, per progressar en el domini de les tècniques d'escriptura, és necessari adquirir els mecanismes que permetin diferenciar i utilitzar els diversos gèneres discursius amb relació al context (familiar, acadèmic, administratiu, social i professional).

El bloc 3, “Coneixement de la llengua”, respon a la necessitat de reflexionar sobre els mecanismes lingüístics que regulen la comunicació i es planteja com l'aprenentatge progressiu de les habilitats lingüístiques, així com la construcció de competències en els usos discursius del llenguatge a partir del coneixement i la reflexió necessaris per dominar les regles ortogràfiques i gramaticals imprescindibles per parlar, llegir i escriure correctament. Els continguts s'estructuren al voltant de quatre eixos diferents: en primer lloc, l'observació reflexiva de la paraula, el seu ús i els seus valors significatius i expressius; en segon lloc, les relacions gramaticals que s'estableixen entre les paraules i els grups de paraules dins del text; en tercer lloc, les relacions textuals que fonamenten el discurs, i, finalment, les varietats de la llengua.

El bloc 4, “Educació literària”, té l'objectiu d'aconseguir que els alumnes esdevenguin lectors cultes i competents; implicats, també, en el procés de formació lectora que ha de continuar al llarg de tota la seva vida, més enllà dels anys d'estudi acadèmic. És un marc conceptual que alterna la lectura, la comprensió i la interpretació de les obres literàries properes als seus gusts personals i a la seva capacitat lectora amb la de textos literaris i obres completes que aporten el coneixement bàsic sobre algunes de les aportacions més representatives de les literatures catalana i castellana.

Quant a l'àrea de llengua anglesa, els continguts també s'estructuren en quatre blocs: “Comprensió de textos orals”, “Producció de textos orals: expressió i interacció”, “Comprensió de textos escrits” i “Producció de textos escrits: expressió i interacció”.

Per treballar els continguts dels blocs 1 i 2 de l'àrea de llengua anglesa (“Comprensió de textos orals” i “Producció de textos orals: expressió i interacció”), és fonamental escoltar i comprendre missatges orals i models lingüístics de procedència diversa: parlants nadius i no nadius d'anglès, textos que procedeixin dels mitjans de comunicació convencionals o de les noves tecnologies. D'altra banda, s'hi presenten estratègies per donar suport a la comprensió i la producció oral de textos i per assegurar una interacció oral dins i fora de l'aula que permeti la correcta participació en tots els aspectes de la vida quotidiana.

Els blocs 3 i 4 estan dedicats a la “Comprensió de textos escrits” i a la “Producció de textos escrits: expressió i interacció”. Els continguts d'aquests dos blocs faciliten a l'alumne procediments i eines perquè desenvolupi la comprensió de textos escrits i, en conseqüència, l'habilitat de crear textos propis. En aquests blocs, és essencial que l'alumne parteixi dels coneixements previs sobre estratègies de lectura i d'escriptura que posseeix gràcies a l'ús de la seva llengua materna i que ha de treballar a les àrees de llengua catalana i llengua castellana. Finalment, també és fonamental l'ús de recursos tradicionals i de les noves tecnologies per a la recerca, la gestió i la transmissió d'informació i per a la comunicació del coneixement.

El currículum de llengua estrangera es presenta dividit en mòduls, seguint el mateix disseny que la resta de matèries de l'àmbit de comunicació per atorgar-li coherència estructural. No obstant això, val a dir que tractant-se d'una llengua estrangera, hi ha una part comuna de caire més procedimental que es treballa de manera molt semblant als quatre mòduls, fet que justifica les repeticions que es poden observar al currículum. Les diferències més significatives pel que fa a continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge s'expressen als apartats de camps lèxics i a les estructures sintacticodiscursives, i s'evidencien a tot el currículum en el grau creixent de complexitat dels textos orals i escrits treballats.

En resum, l'objectiu final de l'àmbit de comunicació és crear ciutadans conscients i interessats en el desenvolupament i la millora de la seva competència comunicativa, capaços d'interactuar satisfactòriament en tots els àmbits que formen i formaran part de la seva vida. Aquest objectiu exigeix una reflexió sobre els mecanismes d'usos orals i escrits de la seva llengua, i per extensió de la llengua estrangera, i la capacitat d'interpretar i valorar el món i de formar les pròpies decisions mitjançant la lectura crítica d'obres literàries. També cal tenir en compte que la lectura i l'escriptura són els instruments a través dels quals entren en funcionament els processos cognitius que fonamenten el coneixement de món, dels altres i d'un mateix, per la qual cosa juguen un paper bàsic com a eina d'adquisició de nous aprenentatges al llarg de la vida.

 

​​​​​​​3. Orientacions metodològiques

A. Mètodes i propostes didàctiques

Aquest apartat presenta les pautes referides a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de l'àmbit de llengües en l'etapa de l'educació secundària per a adults. Les recomanacions següents s'han d'entendre com una guia per orientar els docents a l'hora d'escollir les estratègies metodològiques més adequades d'acord amb la línia del centre, les característiques dels alumnes i les diferents situacions d'aprenentatge.

L'àmbit de comunicació atén molt especialment el desenvolupament de la competència comunicativa lingüística, és a dir, la capacitat de comunicar-se en una llengua a través de la construcció de textos orals i escrits correctes, coherents, adequats i ben cohesionats en contextos i situacions diferents. Sense obviar en cap moment els aspectes gramaticals, socioculturals i literaris, cal tenir molt present que aquests per si mateixos no garanteixen l'assoliment d'aquesta competència. Les llengües s'aprenen en l'ús social i són les necessitats pragmàtiques de comunicació les que orienten i afavoreixen el domini del codi. Cal abandonar, per tant, un enfocament purament descriptiu de la llengua i abordar-la com un instrument per a la comunicació i representació de la realitat. La reflexió metalingüística ha de restar al servei de l'ús i l'aprenentatge de la llengua i no a la inversa. Per tant, la metodologia emprada s'ha de basar en un enfocament comunicatiu a través del treball i la millora de les quatre destreses bàsiques: comprensió oral, comprensió escrita, producció oral i producció escrita en situacions reals de comunicació (amb intencions, continguts i destinataris coneguts).

S'han de potenciar les propostes didàctiques basades en activitats criticoreflexives i creatives. Un ensenyament basat a emmagatzemar continguts ha deixat de tenir sentit a l'era digital, en què els coneixements es poden consultar en tot moment a internet. L'aprenentatge basat en tasques resulta especialment útil per a aquest propòsit. Es tracta d'un aprenentatge vivencial en què l'aprenent desenvolupa la seva competència comunicativa de forma natural i necessària en la realització de les activitats implícites en la resolució dels problemes presentats i la posterior anàlisi i reflexió. A través de les activitats s'adquireixen altres coneixements més enllà dels purament lingüístics, la qual cosa fa possible l'enriquiment del currículum de l'àmbit de comunicació amb continguts transversals d'altres àrees i facilita la integració entre els diferents àmbits.

Les metodologies que incloguin l'aprenentatge cooperatiu, l'ús de les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement, i, en termes generals, qualsevol altra metodologia pròpia d'una educació inclusiva i orientada a l'aprenentatge per competències, contribuiran a una major motivació de l'alumnat, a un major grau d'adquisició de les competències i, consegüentment, a una millora dels seus resultats.

A fi que l'aprenentatge sigui significatiu i tengui efectes a llarg termini, els alumnes han de poder connectar els nous coneixements amb aquells que ja posseeixen, i aquestes activitats han de ser competencials, assequibles i estimulants per a cada grup, segons les seves característiques.

Al final de l'etapa els alumnes han de ser capaços d'intervenir en un debat; resumir un text; emplenar un formulari; simular una entrevista de treball; comprendre el contingut de les lectures amb esperit crític; expressar de forma adequada les opinions, les idees o els sentiments; evitar els estereotips lingüístics, i saber escoltar o gaudir de la lectura, entre d'altres. Aquestes són algunes de les habilitats comunicatives que la societat exigeix a la ciutadania, i el seu desenvolupament ha de ser afavorit pel sistema educatiu en l'ensenyament de persones adultes. La intervenció educativa s'ha de dirigir, per tant, a garantir la funcionalitat dels aprenentatges; és a dir, que els coneixements que s'adquireixin a l'aula puguin ser utilitzats en qualsevol situació de la vida quotidiana que ho requereixi i que contribueixin a la integració i el desenvolupament de l'individu immers en una realitat social volàtil, incerta, complexa i ambigua.

Pel que fa a la coordinació de les matèries que formen l'àmbit (i partint de la base que els coneixements lingüístics de llengües diverses no tenen una existència separada en la ment del parlant sinó que aquests desenvolupen la seva competència comunicativa interrelacionant tots els coneixements i les experiències lingüístiques), és palès que tots aquells continguts de caire procedimental que s'adquireixen a través d'una llengua estan al servei de l'aprenentatge de les altres. Per tant, resulta convenient planificar un tractament coordinat i congruent de les àrees de llengua. L'atenció que des de cadascuna de les llengües s'atorga al desenvolupament dels continguts transferibles a totes les altres esdevé un aspecte essencial. Les programacions de cada centre han de concretar els continguts, les estructures i la tipologia textual que es treballaran prioritàriament en una llengua o en una altra i fixaran els aspectes comuns entre aquestes amb la intenció d'evitar repeticions, omissions o addicions innecessàries.

De manera paral·lela, la planificació, les estratègies metodològiques i l'avaluació han de ser elements consensuats i compartits entre el professorat de llengües per tal d'evitar a l'alumnat esforços innecessaris a l'hora d'establir equivalències o diferències entre el que fan en una àrea i en una altra, sempre tenint en compte que la tipologia de l'alumnat dels CEPA és diversa i que és possible que un alumne cursi una matèria lingüística i no una altra o unes altres, per la qual cosa no s'ha de donar per fet que un determinat contingut s'ha vist o s'ha de veure en una altra llengua.

 

​​​​​​​B. Recursos didàctics

En parlar de la competència informàtica o digital es fa referència a la tecnologia de la informació i comunicació (TIC). Ara, però, amb la consolidació i assentament d'aquests recursos en el temps, apareix un nou concepte: les TAC. Es tracta de la tecnologia de l'aprenentatge i del coneixement. Les TAC tracten d'orientar les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, cap a usos més formatius de cara a estudiants i docents. La diferència és que les TIC servien per als usos didàctics en l'aprenentatge i la docència i, en canvi, les TAC van més enllà d'aprendre, i fan ús les TIC en l'exploració d'eines tecnològiques al servei de l'aprenentatge i l'adquisició de coneixement.

Els recursos que ofereixen les TAC integrats en l'àmbit lingüístic s'utilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informació en diferents formats; per llegir i escriure de forma individual i col·lectiva; per comunicar-se i publicar la informació per a una audiència determinada; per facilitar la quantitat i qualitat dels documents produïts, i per fer que el procés de lectura i escriptura esdevengui més col·laboratiu, dinàmic, interactiu i social.

Malgrat la potent irrupció del món de les noves tecnologies, és necessari un guiatge que possibiliti l'ús acurat i adequat d'aquestes eines novelles. L'ús correcte del processador de textos és molt important per organitzar el text, gestionar-lo, modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. I en el cas de les presentacions multimèdia, presents habitualment a les exposicions orals, es fa necessari un guiatge per tal que els alumnes puguin fer un ús adequat i pertinent en favor i benefici del seu procés d'aprenentatge.

La cerca d'informació es treballa amb mitjans tecnològics per arribar a entendre, enregistrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació. Se situa el procés d'ensenyament i aprenentatge dins un context real i dinàmic, introdueixen elements motivadors i diversifiquen les possibilitats didàctiques en la forma de treballar els continguts.

S'han d'aprofitar els recursos ja existents (xarxes socials, webquestes, etc.) i s'ha d'afavorir l'actualització de recursos humans i materials. En aquest sentit, cada professor, cada departament i cada centre han de reflexionar sobre la utilitat i necessitat del llibre de text tradicional en la societat tecnològica en què vivim i viurem cada dia més.

El plantejament no és nou. Aquest debat de l'ús del llibre de referència es perpetua i cal consensuar la millor elecció atenent tots els àmbits: perfil de l'alumnat, perfil del centre, tipus de matèria, etc. En tot cas, el llibre de text és un recurs i no l'única guia del procés d'aprenentatge. En el cas de triar un llibre de text, s'ha de fer a consciència, i no és recomanable utilitzar llibres que s'han dissenyat per a altres etapes educatives (com ESO). S'ha de tenir en compte quin és l'eix al voltant del qual es desenvolupen les unitats, com es fa la presentació d'aspectes nous, quin tipus d'activitats proposa, les possibilitats de modificar-ne parcialment la seqüenciació per adaptar-lo al grup d'alumnes i, en general, si el plantejament metodològic i conceptual s'avé amb el que s'ha acordat per ensenyar la llengua.

C. Distribució espaciotemporal (organització de l'aula)

La disposició de l'aula ha d'afavorir la comunicació i el desenvolupament d'activitats cooperatives, cal evitar limitar-se a la disposició tradicional, i ha d'incloure la utilització d'espais alternatius tant dins com fora del centre.

Dins el grup classe s'hi troba una gran heterogeneïtat de perfils i estils d'aprenentatge. Per poder atendre millor les necessitats educatives dels alumnes de llengües, l'organització de l'aula ha de ser prou flexible per facilitar el treball individual, per parelles o petits grups en funció de les característiques de les tasques proposades, dels objectius didàctics i del perfil dels alumnes.

Els agrupaments han d'afavorir el desenvolupament acadèmic dels aprenents i, també, la seva integració social en el grup classe, de manera que es creï un entorn de treball relaxat. A fi que l'aprenentatge sigui més profitós i motivador, s'ha de programar una àmplia varietat de tasques distribuïdes temporalment d'acord amb una estructura i planificació prèvia susceptible de ser modificada segons el desenvolupament de la sessió.

Finalment, és convenient que la distribució del mobiliari de l'aula permeti l'organització de feines en grups i la realització d'activitats diferents: audicions, debats, tertúlies, etc.

D. Avaluació

Pel que fa a l'avaluació, cal abandonar la visió de l'avaluació exclusivament quantitativa dels resultats dels alumnes i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i autoregula) els processos d'aprenentatge i ús de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competència plurilingüe i l'assoliment de l'autonomia de l'aprenentatge.

En aquesta visió, l'avaluació forma part indestriable de l'estructura de les tasques de l'ensenyament i aprenentatge de llengües. Cal preveure els dispositius d'avaluació com a activitat conjunta (interactiva) amb els alumnes, com a reflexió sobre els processos i sobre els resultats de l'aprenentatge lingüístic, i precisar-ne les pautes i els criteris per regular el procés, per valorar els esculls que es presenten i per introduir-hi millores, a més de la necessària valoració del resultat final.

L'ús dels diferents tipus d'avaluació (autoavaluació, heteroavaluació, coavaluació, individual, col·lectiva) i instruments (rúbriques, pautes d'avaluació, qüestionaris, dossiers) asseguren l'eficàcia educativa.

Per aconseguir tots els avantatges d'aquesta avaluació cal que els alumnes siguin conscients de tot el procés seguit, que siguin capaços d'usar funcionalment la reflexió sobre la llengua, de revisar i de reformular les seves produccions, i d'aprendre a transferir el que han après en altres situacions. Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva els professors, com a mediadors i assessors, o un grup d'alumnes mitjançant el treball cooperatiu, poden donar a cada alumne el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge i ajudar-lo a valorar el treball i a decidir com millorar-lo.

Finalment, tot el procés d'avaluació, i encara més si es pensa en les passes finals del procés de l'ensenyament obligatori i la certificació, és una tasca col·laborativa i una responsabilitat de tot l'equip de professors. A més a més, el marc europeu obliga a efectuar una avaluació transversal a partir de competències que queden paleses a través dels estàndards d'aprenentatge avaluables. El futur, que ja és present amb la nova llei, disposa que a través de totes les matèries s'han de poder avaluar les diferents capacitats de l'alumne que són les competències. La gestió d'aquests procediments, decisions i implementacions cal que siguin duites a terme per tot l'equip docent amb una tasca de coordinació exigent.

E. El paper del docent

El professor és el model lingüístic de referència tant des del punt de vista tècnic com actitudinal. És primordial que el docent s'expressi en la llengua d'estudi i que encoratgi els alumnes en l'ús d'aquesta. De la mateixa manera, és fonamental que l'actitud del professorat aconsegueixi crear a l'aula un clima de respecte mutu i tolerància i connexió afectiva.

El professorat ha de ser un facilitador de la construcció d'aprenentatges significatius, i aquests es produeixen no només quan els alumnes poden connectar els nous coneixements amb aquells que ja posseeixen, sinó que, a més, en prenen consciència i hi reflexionen. Per a aquest propòsit el professorat ha de tenir en compte la gran diversitat present en l'alumnat adult, els seus interessos i cultures, els coneixements previs de cada llengua, els estils d'aprenentatge i, fins i tot, les possibilitats de dedicació a l'estudi. Només així podrà oferir als alumnes els recursos educatius necessaris perquè la seva formació s'ajusti a les seves possibilitats reals i sigui efectiva.

És responsabilitat del professorat ajustar la programació de les activitats i fer les modificacions oportunes a les programacions d'acord amb els factors de diversitat esmentats anteriorment i, alhora, donar a conèixer al grup els objectius, els elements i els instruments que han de permetre l'avaluació i han d'ajudar els alumnes a autoavaluar-se i a reflexionar sobre el seu aprenentatge.

La motivació i l'entusiasme són factors determinants per a l'èxit del procés d'aprenentatge i afecten directament el rendiment i el grau de participació dels alumnes. Per poder estimular-los, el professorat ha de presentar els continguts d'una manera estimulant i atractiva, amb materials didàctics en diferents suports, per despertar l'interès i la curiositat dels alumnes a través de temes que els interessin.

l paper del docent és fonamental, ja que ha de dissenyar tasques i situacions d'aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes i l'aplicació dels coneixements apresos. Per a això, la formació del professorat ha de ser un pilar fonamental per a la seva actualització contínua i la posada en pràctica de metodologies didàctiques innovadores.

4. Contribució de l'àmbit al desenvolupament de les competències

Les competències clau, enteses com la combinació de coneixement, capacitats i actituds adequades al context, són aquelles que totes les persones necessiten per realitzar-se i desenvolupar-se individualment, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i la feina. Si es parteix de la base que les competències clau han de ser el centre de la pràctica docent, un enfocament teòric centrat únicament en els continguts no té sentit en cap àmbit. En el cas de l'àmbit de comunicació a ESPA, el procés s'ha d'enfocar cap a la finalitat de fer ciutadans competents lingüísticament que puguin resoldre situacions de la vida quotidiana fent ús de la paraula.

Totes les competències s'han de considerar igualment importants, ja que cadascuna pot contribuir a l'èxit en la societat del coneixement fruit dels nous reptes que la globalització planteja: cada ciutadà requerirà d'una àmplia gamma de competències per adaptar-se amb flexibilitat a un món que està canviant amb rapidesa i que mostra múltiples interconnexions.

Per tot això, és obvi que moltes de les competències se solapen i entrellacen: determinats aspectes essencials en un àmbit recolzen la competència en un altre. La competència en les capacitats bàsiques fonamentals de la llengua, en la lectura i l'escriptura i en les tecnologies de la informació i la comunicació constitueixen el fonament essencial per a l'aprenentatge en l'àmbit de comunicació, mentre que totes les activitats d'aprenentatge se sostenen en la capacitat d'aprendre. A més, hi ha una sèrie de temes que intervenen en les set competències clau: el pensament crític, la creativitat, la capacitat d'iniciativa, la resolució de problemes, la presa de decisions i la gestió constructiva dels sentiments.

Amb tot, sembla evident que la competència que es relaciona de forma més clara amb l'àmbit de comunicació a ESPA és la competència en comunicació lingüística (CCLI), que es refereix a l'ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita. Perquè aquesta comunicació sigui efectiva, una persona ha de tenir coneixements del vocabulari, la gramàtica funcional i les funcions del llenguatge. Això implica ser conscient dels principals tipus d'interacció verbal, d'una sèrie de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels distints estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge i de la comunicació en funció del context.

Ser competent en les dues llengües oficials implica, en aquest sentit, ser capaç de comunicar-se en múltiples situacions per controlar i adaptar les produccions pròpies als requisits de la situació. Aquesta competència inclou, així mateix, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents tipus de textos, cercar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d'ajuda i formular i expressar els propis arguments orals i escrits d'una manera convincent i adequada al context.

En el cas de la llengua estrangera, les capacitats essencials consisteixen en l'habilitat per entendre missatges orals; per iniciar, mantenir i concloure converses, i per llegir, entendre i produir textos adequats a les necessitats de les persones. Igualment, els alumnes han de ser capaços d'utilitzar de forma correcta les eines d'ajuda i de conèixer convencions socials i aspectes culturals bàsics implícits en la diversitat lingüística.

La competència digital (CD) se sostén en l'ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació per al món laboral, l'oci i la comunicació: l'ús d'ordinadors per obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació, a més de comunicar-se i participar en xarxes de col·laboració a través d'internet.

Així, els alumnes d'ESPA han de ser competents en el tractament de textos, però també en la comprensió de les oportunitats i els riscos potencials que ofereixen internet i la comunicació per mitjans electrònics (correu electrònic, xarxes socials, etc.) per a la vida professional, l'oci, la posada en comú d'informació i, en definitiva, l'aprenentatge.

Per tant, la competència digital requereix una actitud crítica i reflexiva respecte de la informació disponible i un ús responsable dels mitjans interactius que, especialment per als alumnes de més edat, impliqui la desaparició de la bretxa digital que es dona fàcilment entre els anomenats nadius digitals i aquells per als quals les noves tecnologies han estat sobrevingudes en una edat adulta.

La competència per aprendre a aprendre (CAA) és fonamental per a l'aprenentatge al llarg de la vida, tant en contextos formals com no formals. Aquesta suposa l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge –tant de forma individual com en grup–, i també per gestionar el temps eficaçment, aspecte bàsic en la majoria d'alumnes d'ESPA, que han de combinar els estudis amb la vida laboral. Igualment, aquesta competència implica la capacitat de superar els obstacles amb la finalitat de culminar l'aprenentatge amb èxit, qüestió en què s'ha d'insistir especialment amb alumnes que arriben als centres d'adults amb una història de fracàs escolar. La motivació i la confiança són cabdals per a l'adquisició d'aquesta competència entre les persones adultes.

El professorat de llengües ha de dissenyar activitats orientades a la cerca selectiva d'informació, tant a partir dels mitjans tradicionals com de les noves tecnologies que ajuden a l'aprenentatge autònom i a l'enfocament reflexiu i estratègic de la llengua. Aquesta reflexió afavoreix l'adquisició d'uns mecanismes que es poden traslladar a l'aprenentatge d'una llengua estrangera. És a dir, l'alumne ha d'entendre que els continguts gramaticals de què disposa en llengua castellana o catalana són el punt de partida que li han de permetre ser competent en anglès.

El coneixement de les llengües contribueix, d'altra banda, al desenvolupament de les competències socials i cíviques (CSC), que inclouen el conjunt d'habilitats i destreses personals per a les relacions, la convivència, el respecte i la capacitat d'entendre's en les societats democràtiques, a més de per participar de forma eficaç i constructiva en la vida acadèmica, social i professional i, si n'és el cas, resoldre conflictes.

En altres paraules, si l'aprenentatge de llengües està vinculat a saber comunicar-se amb els altres, a negociar i a aproximar-se a altres realitats, l'ús de la llengua i les seves varietats ajuda l'alumne a prendre consciència del seu lloc com a individu integrat dins una societat regida per uns valors ètics i culturals que s'expressen mitjançant la paraula. Si l'expressió és el mitjà que serveix per perpetuar usos discriminatoris i estereotips, aquesta competència està plenament adquirida en el moment en què els alumnes reflexionen sobre aquests comportaments amb la finalitat de superar-los.

La competència que té a veure amb el sentit d'iniciativa i l'esperit emprenedor (SEEI) està relacionada amb una gestió proactiva de les propostes didàctiques, com ara els projectes, en què les habilitats lingüístiques són bàsiques per planificar, organitzar, gestionar, liderar, delegar, analitzar, comunicar, avaluar i registrar tasques tant individualment com de forma col·laborativa. La motivació i la determinació a l'hora d'assolir els objectius, ja siguin personals o fites fixades en comú amb altres, es poden extrapolar de l'àmbit acadèmic al laboral.

La competència que es refereix a la consciència i les expressions culturals (CEC) ha de permetre que els alumnes apreciïn la importància de l'expressió creativa d'idees, experiències i emocions a través de diferents mitjans, entre els quals la literatura ocupa un lloc central. L'expressió cultural és fonamental per al desenvolupament de les aptituds creatives, que es poden traslladar a una varietat de contextos acadèmics, personals i, fins i tot, professionals.

Finalment, la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT) s'han d'activar a l'hora de fer una lectura de textos discontinus (gràfics, taules, diagrames, mapes conceptuals, etc.), amb la qual cosa l'àmbit contribueix a l'adquisició de totes les competències clau, encara que no totes tenguin la mateixa presència als estàndards d'aprenentatge.

Aquest enfocament competencial implica una formació integral que, en el cas de les persones adultes, podran transferir aquells coneixements adquirits a les noves oportunitats acadèmiques i laborals que se'ls obriran en haver acabat l'educació secundària. Així, reorganitzaran la seva forma de pensar i adquirir nous coneixements, milloraran les seves actuacions i descobriran noves formes d'acció i noves habilitats que no només els permetran executar més eficientment diferents tasques, sinó que n'afavoriran el seu aprenentatge al llarg de la vida.

5. Objectius específics de les assignatures

Les matèries de llengua castellana i literatura i llengua catalana i literatura de l'educació secundària obligatòria tenen els objectius següents:

a) Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d'un mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle xxi, per a l'entesa i la mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses i evitar qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.

b) Aconseguir la competència comunicativa oral i escrita en llengua castellana i catalana per comunicar-se, aprendre, expressar-se, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials, amb la finalitat que, en acabar l'educació secundària per a persones adultes, s'utilitzin normalment i correctament les dues llengües.

c) Emprar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos per participar en la vida social i per produir treballs acadèmics.

d) Comprendre, interpretar i valorar textos orals i escrits de diferents àmbits i en diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i cultural, tot tenint en compte les finalitats, les situacions en què es produeixen i els elements que intervenen en la seva recepció, a més de valorar i consolidar la lectura com a font de plaer i coneixement.

e) Comprendre i crear textos literaris emprant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, i valorar així el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l'experiència individual i col·lectiva.

f) Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d'ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, considerant els contextos acadèmic, social i cultural, i adoptar una actitud respectuosa de cooperació.

g) Conèixer la realitat plurilingüe de les Illes Balears, d'Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural i personal.

h) Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i d'ús de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres, aplicant tècniques i estratègies (resum, esquema, mapa conceptual, esborrany, etc.) per afavorir l'aprenentatge i optimitzar l'estudi.

i) Cercar, consultar, citar i aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos, tant de fragments com d'obres completes, i d'altres fonts d'informació per adoptar una visió personal i crítica.

j) Reflexionar, reconèixer i analitzar els diferents nivells de la llengua (fonològic, ortogràfic, morfològic, sintàctic, lexicosemàntic i textual) i els elements que hi pertanyen per a la producció, recepció i autocorrecció de textos.

k) Identificar la intenció comunicativa dels missatges orals i escrits i assenyalar els mecanismes de relació i l'estructura dins el text i entre el text i el seu context a fi de desenvolupar lectures crítiques dels missatges que hi apareixen.

l) Valorar la importància d'emprar el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa.

m) Promoure la capacitat de reflexió sobre la unitat del fet artístic i les relacions que s'estableixen entre la literatura i la resta de disciplines artístiques (cinema, pintura, música, etc.).

n) Comprendre els textos representatius de la literatura en llengua castellana i catalana des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, reconèixer i valorar-ne la intencionalitat, la relació amb el context sociocultural i les convencions dels gèneres com a part del patrimoni comú.

L'ensenyament de la llengua estrangera en aquesta etapa té els objectius següents:

a) Escoltar i comprendre informació general i específica de textos orals en situacions de comunicació real i sobre temes propers al món i els interessos de les persones adultes.

b) Expressar-se oralment en situacions de comunicació habituals i desenvolupar destreses comunicatives, dins i fora de l'aula, de forma eficaç, adequada i amb un cert nivell d'autonomia i correcció, al mateix temps que utilitzar eines que ajudin a la correcta interacció amb els altres.

c) Llegir de forma comprensiva i autònoma textos diversos i ser capaç d'extreure'n informació general i específica i, també, utilitzar la lectura com a font d'informació, d'enriquiment personal i de coneixement d'altres cultures.

d) Escriure de forma eficaç textos senzills amb finalitats diverses sobre diferents temes i amb recursos adequats de cohesió i coherència.

e) Utilitzar de forma reflexiva i correcta els elements bàsics de la llengua (fonètica, lèxic, estructures i funcions) en diversos contextos de comunicació oral i escrita.

f) Adquirir una dinàmica de grup que faciliti la cooperació entre els alumnes en la realització de tasques d'aprenentatge emprant la llengua estrangera com a vehicular dins l'aula.

g) Desenvolupar l'autonomia en l'aprenentatge, reflexionar sobre aquest procés i transferir els coneixements adquirits en la llengua primera o en altres llengües a l'estudi de la llengua estrangera.

h) Fomentar l'esperit de recerca i autonomia personal potenciant l'ús dels recursos didàctics a l'abast, sobretot de les TIC, i d'altres com ara diccionaris, llibres de consulta i materials multimèdia per obtenir, seleccionar i presentar la informació oral i escrita de forma autònoma.

i) Apreciar i utilitzar la llengua estrangera com a instrument per adquirir nous aprenentatges, per comprendre i analitzar la realitat i per participar en la vida activa i quotidiana.

j) Valorar la llengua estrangera i les llengües en general com a mitjans de comunicació i entesa entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació.

k) Adquirir seguretat i confiança en relació amb l'ús i la capacitat d'aprenentatge de la llengua estrangera.

​​​​​​​

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA­. NIVELL 1. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

Bloc 1. Escoltar i parlar

1.1. Comprensió, interpretació i valoració de textos orals i dialogats en relació amb l'àmbit d'ús quotidià: àmbit personal, àmbit acadèmic i àmbit social.

1.1. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de l'àmbit personal, acadèmic i social.

1.1.1.1. Comprèn el sentit global de textos orals propis de l'àmbit personal, acadèmic i social, i n'identifica l'estructura, la informació rellevant i la intenció comunicativa del parlant

1.2. Observació, reflexió, comprensió i valoració del sentit global de converses espontànies, textos expositius, narratius, descriptius i argumentatius senzills.

1.2. Comprendre el sentit global dels textos treballats.

1.2.1.1. Comprèn el sentit global de textos orals d'intenció narrativa i descriptiva.

1.3. Coneixement i ús progressivament autònom d'estratègies necessàries per a la producció i avaluació de textos orals amb exposicions senzilles sobre un tema en públic o lectures comentades.

1.3.1. Avaluar progressivament la claredat expositiva de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada, etc.).

1.3.1.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i en valora la claredat expositiva, com també reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de l'avaluació i autoavaluació, i proposa solucions per millorar-les.

1.3.2. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.

1.3.2.1. Fa presentacions orals senzilles.

1.4. Participació en converses espontànies mitjançant l'observació i el respecte de les normes bàsiques d'interacció que regulen aquestes pràctiques orals.

1.4. Valorar la importància de la conversa en la vida social mitjançant la pràctica d'actes de parla propis de l'activitat escolar.

1.4.1.1. Intervé i valora la seva participació en actes comunicatius orals i respecta les normes de cortesia que els han de regular (escolta activa, torn de paraula, respecte de l'espai, gesticulació adequada, escolta activa i fórmules de salutació i comiat).

Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure

2.1. Coneixement de les estratègies necessàries per comprendre textos narratius, descriptius i argumentatius senzills a través de la lectura comentada amb una actitud progressivament reflexiva i amb l'ús cada cop més autònom de diferents fonts d'obtenció d'informació.

2.1.1. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos narratius, descriptius i argumentatius senzills.

2.1.1.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos narratius, descriptius i argumentatius senzills i identifica la tipologia textual seleccionada, algunes marques lingüístiques i l'organització del contingut.

2.1.2. Seleccionar els coneixements que s'obtenguin de qualsevol altra font d'informació impresa en paper o digital i integrar-los en un procés d'aprenentatge continu.

2.1.2.1. Reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entre aquestes.

2.2. Escriptura de textos narratius, dialogats, descriptius i d'aquells textos senzills que puguin sorgir de l'àmbit personal i social més immediat (avisos, notes, anuncis, sol·licituds, etc.) amb l'ús d'estratègies de planificació, redacció i revisió.

2.2.1. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats.

2.2.1.1. Revisa el text per aclarir problemes amb el contingut (idees i estructura) o la forma (puntuació, ortografia, gramàtica i presentació) i n'avalua la producció escrita.

2.2.2. Escriure textos en relació amb l'àmbit personal i social més immediat.

2.2.2.1. Escriu textos propis de l'àmbit personal i familiar, acadèmic i social imitant textos model.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3.1. Reconeixement, ús i explicació de les categories gramaticals a partir dels textos estudiats: l'adjectiu, el substantiu, els pronoms personals i les formes verbals bàsiques a les narracions, les descripcions i les argumentacions senzilles.

3.1.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua per resoldre problemes de comprensió, composició i revisió progressivament autònoma de textos mitjançant la utilització de la terminologia gramatical necessària.

3.1.1.1. Reconeix i explica l'ús de les categories gramaticals en els textos i empra aquest coneixement per corregir errors de concordança en textos propis i aliens.

3.1.1.2. Coneix i empra adequadament les formes verbals bàsiques en les produccions orals i escrites que elabora.

3.2. Comprensió i interpretació de la denotació i connotació a través de la descripció.

3.2.1. Comprendre el significat de les paraules i diferenciar-ne els usos objectius dels usos subjectius.

3.2.1.1. Diferencia els components denotatius i connotatius en el significat de les paraules dins una frase o un text oral o escrit.

3.3. Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals.

3.3.1. Aplicar els coneixements sobre les seves normes d'ús de la llengua per compondre i revisar els textos propis.

3.3.1.1. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens, aplica els coneixements adquirits per millorar la producció de textos.

3.4. Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta en paper i format digital sobre l'ús de la llengua.

3.4.1. Emprar de forma efectiva diferents fonts de consulta, tant en paper com en format digital, per resoldre dubtes en relació amb l'ús de la llengua.

3.4.1.1. Utilitza fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l'ús de la llengua.

3.5. Reconeixement d'alguns connectors textuals com a mecanisme de cohesió interna en els textos estudiats.

3.5.1. Identificar alguns connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que fan en l'organització del contingut del discurs.

3.5.1.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d'addició, contrast i explicació) i en valora la funció en l'organització del contingut del text.

3.6. Expressió de l'objectivitat i la subjectivitat a través de les modalitats oracionals en els textos estudiats.

3.6.1. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.

3.6.1.1. Reconeix l'expressió de l'objectivitat o la subjectivitat i identifica les modalitats assertives, interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenció comunicativa de l'emissor.

Bloc 4. Educació literària

4.1. Lectura lliure d'obres de la literatura espanyola i universal com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament de la seva autonomia lectora.

4.1.1. Llegir obres de la literatura espanyola i universal, properes als gusts i aficions dels alumnes, i mostrar interès per la lectura.

4.1.1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixement d'interès i autonomia obres literàries properes als seus gusts, aficions i interessos.

4.1.1.2. Valora alguna de les obres de lectura lliure, en resumeix el contingut, n'explica els aspectes que més li criden l'atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

4.2. Introducció a la literatura a través de textos narratius i descriptius.

4.2.1. Promoure la reflexió sobre la literatura com a expressió del sentiment humà i analitzar personatges, temes, etc.

4.2.1.1. Parla a classe dels llibres i comparteix les seves impressions amb els companys.

4.2.1.2. Treballa en equip determinats aspectes de les lectures proposades o seleccionades pels alumnes i investiga i experimenta de forma progressivament autònoma.

4.2.1.3. Llegeix en veu alta i modula, adequa la veu, s'ajuda d'elements de la comunicació no verbal i potencia l'expressivitat verbal.

4.3. Redacció de textos d'intenció literària a partir de la lectura de textos amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1. Redactar textos personals d'intenció literària seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.1. Redacta textos personals d'intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa

4.4. Consulta i ús de fonts i recursos variats d'informació per dur a terme treballs.

4.4.1. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades per fer un treball acadèmic en suport físic o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació

4.4.1.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals sobre les obres literàries estudiades.

4.4.1.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a terme els treballs acadèmics.

 

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA. NIVELL 1. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

Bloc 1. Escoltar i parlar

1.1. Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció i avaluació de textos orals, formals i espontanis (debat i conversa).

1.1.1. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l'adequació, la coherència i la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada, etc.).

1.1.1.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i valora la claredat expositiva, l'adequació i la coherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.

1.1.1.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics del llenguatge no verbal, de la gestió de temps i d'ajudes audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.

1.1.1.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de l'avaluació i l'autoavaluació i proposa solucions per millorar-les.

1.2. Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic: planificació del discurs, pràctiques orals formals i informals i avaluació progressiva.

1.2.1. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.

1.2.1.1. Fa presentacions orals i elabora guions previs a la intervenció oral formal.

1.2.1.2. Pronuncia amb correcció i claredat, i modula i adapta el seu missatge a la finalitat de la pràctica oral.

1.2.1.3. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes i millora progressivament les seves pràctiques discursives.

Bloc 2. Llegir i escriure

2.1. Lectura, comprensió i interpretació de textos instructius i expositius. Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura, n'organitza raonadament les idees, les exposa i respecta les dels altres.

2.1.1. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos instructius i expositius.

2.1.1.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos instructius i expositius, i identifica la tipologia textual seleccionada, les marques lingüístiques i l'organització del contingut.

2.1.1.2. Reté informació, reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entre aquestes.

2.1.1.3. Entén instruccions escrites de certa complexitat que li permeten actuar en situacions de la vida quotidiana i en els processos d'aprenentatge.

2.1.1.4. Interpreta, explica i dedueix la informació donada en diagrames, gràfics, fotografies, mapes conceptuals, esquemes, etc.

2.2. Escriptura de textos instructius i expositius.

2.2.1. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús.

2.2.1.1. Escriu textos instructius i expositius i imita textos model.

2.2.1.2. Usa organitzadors textuals diferents i variats en les produccions.

2.2.1.3. Resumeix textos i generalitza termes que tenen trets en comú, globalitza la informació i la integra en oracions que es relacionin lògicament i semànticament, i evita parafrasejar el text resumit.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3.1. Reconeixement, ús i explicació de les categories gramaticals: verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.

3.1.1. Reconèixer i analitzar l'estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories gramaticals estudiades.

3.1.1.1. Reconeix i explica l'ús de les categories gramaticals en els textos i empra aquest coneixement per corregir errors de concordança en textos propis i aliens.

3.1.1.2. Coneix i empra adequadament les formes verbals en les seves produccions orals i escrites.

 

3.2. Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de la paraula.

3.2.1. Reconèixer i analitzar l'estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories gramaticals i distingir les flexives de les no flexives.

3.2.1.1. Reconeix i explica els elements constitutius de la paraula (arrel i afixos) i aplica aquest coneixement a la millora de la comprensió de textos escrits i a l'enriquiment del seu vocabulari actiu.

3.3. Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals.

 

3.3.1. Aplicar els coneixements sobre les seves normes d'ús de la llengua per compondre i revisar els textos propis.

3.3.1.1. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens, aplica els coneixements adquirits per millorar la producció de textos.

3.4. Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta en paper i format digital sobre l'ús de la llengua.

 

3.4.1. Emprar de forma efectiva diferents fonts de consulta, tant en paper com en format digital, per resoldre dubtes en relació amb l'ús de la llengua.

3.4.1.1. Utilitza fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l'ús de la llengua.

Bloc 4. Educació literària

4.1. Introducció a la literatura mitjançant la lectura de textos procedents d'obres de la literatura espanyola i universal.

4.1.1. Afavorir la lectura i la comprensió d'obres literàries de la literatura espanyola i universal de tots els temps, properes als propis gusts i aficions, i contribuir a la formació de la personalitat literària.

4.1.1.1. Desenvolupa progressivament la capacitat de reflexió a través de l'observació, l'anàlisi i l'explicació de la relació existent entre diverses manifestacions artístiques de totes les èpoques (música, pintura, cinema, etc.).

4.1.1.2. Compara textos literaris i peces de mitjans de comunicació que responguin a un mateix tòpic a través de l'observació, l'anàlisi i l'explicació dels diferents punts de vista segons el mitjà, l'època o la cultura, i valora i critica el que llegeix o veu.

4.2. Aproximació als gèneres literaris a través de la lectura i l'explicació de fragments significatius i, si n'és el cas, textos teatrals i poètics complets.

4.2.1. Comprendre textos literaris representatius del gènere al qual pertanyen.

4.2.1.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, n'identifica el tema, en resumeix el contingut i n'interpreta el llenguatge literari.

4.2.1.2. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l'obra, la intenció de l'autor i el context i la pervivència de temes i formes, i n'emet judicis personals raonats.

4.3. Redacció de textos d'intenció literària a partir de la lectura de textos, segons les convencions formals del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1. Redactar textos personals d'intenció literària seguint les convencions del gènere, amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.1. Redacta textos personals d'intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.2. Desenvolupa el gust per l'escriptura com a instrument de comunicació capaç d'analitzar i regular els seus sentiments.

4.4. Consulta i ús de fonts i recursos variats d'informació per dur a terme treballs.

4.4.1. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades per fer un treball acadèmic en suport físic o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.4.1.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obres literàries estudiades, i s'expressa amb rigor, claredat i coherència.

4.4.1.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a terme els treballs acadèmics.

 

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA NIVELL 2. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

Bloc 1. Escoltar i parlar

 1.1. Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció i avaluació de textos orals planificats.

1.1.1. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l'adequació, la coherència i la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada, etc.).

1.1.1.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i valora la claredat expositiva, l'adequació i la coherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.

1.1.1.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics del llenguatge no verbal i de la gestió del temps i d'ajudes audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.

1.1.1.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de l'avaluació i l'autoavaluació, i proposa solucions per millorar-les.

1.2. Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic: planificació del discurs, pràctiques orals formals i avaluació progressiva.

1.2.1. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals, de forma individual o en grup.

1.2.1.1. Fa presentacions orals.

1.2.1.2. Organitza el contingut i elabora guions previs a la intervenció oral formal, reconeix la idea central i el moment en què s'ha de presentar al seu auditori, així com les idees secundàries i exemples que donen suport al seu desenvolupament.

1.2.1.3. Fa intervencions no planificades dins l'aula i analitza i compara les similituds i les diferències entre discursos formals i discursos espontanis.

1.2.1.4. Incorpora progressivament paraules pròpies del nivell formal de la llengua a les seves pràctiques orals.

1.2.1.5. Pronuncia amb correcció i claredat i modula i adapta el seu missatge a la finalitat de la pràctica oral.

1.2.1.6. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes i millora progressivament les seves pràctiques discursives.

Bloc 2. Llegir i escriure

2.1. Lectura, comprensió i interpretació de textos argumentatius. Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura, n'organitza raonadament les idees, les exposa i respecta les dels altres.

 

2.1.1. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos argumentatius.

2.1.1.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos argumentatius i identifica la tipologia textual seleccionada, les marques lingüístiques i l'organització del contingut.

2.1.1.2. Localitza informacions explícites i implícites en un text, les relaciona entre si, n'estableix la seqüència i dedueix informacions o valoracions implícites.

2.1.1.3. Reté informació, reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entre aquestes.

2.2. Escriptura de textos argumentatius.

 

2.2.1. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús.

 

2.2.1.1. Escriu textos argumentatius amb diferent organització seqüencial, incorpora diferents tipus d'arguments i imita textos model.

2.2.1.2. Usa organitzadors textuals diferents i variats en les argumentacions.

2.2.1.3. Resumeix textos i generalitza termes que tenen trets en comú, globalitza la informació i la integra en oracions que es relacionin lògicament i semànticament, i evita parafrasejar el text resumit.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3.1. Reconeixement, identificació i explicació de l'ús dels diferents grups de paraules: grup nominal, adjectival, preposicional, verbal i adverbial i de les relacions que s'estableixen entre els elements que els conformen en el marc de l'oració simple.

3.1.1. Observar, reconèixer i explicar els usos dels grups nominals, adjectivals, verbals, preposicionals i adverbials dins el marc de l'oració simple.

3.1.1.1. Identifica els diferents grups de paraules en frases i textos, diferencia la paraula nuclear de la resta de paraules que el formen i n'explica el funcionament en el marc de l'oració simple.

3.1.1.2. Reconeix i explica en els textos el funcionament sintàctic del verb a partir del significat i distingeix els grups de paraules que poden funcionar com a complements verbals argumentals i adjunts.

3.2. Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de l'oració simple: subjecte i predicat. Oracions impersonals, actives i oracions passives.

3.2.1. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l'oració simple.

3.2.1.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l'oració simple, diferencia subjecte i predicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l'actitud, objectiva o subjectiva, de l'emissor.

3.2.1.2. Transforma oracions actives en passives i viceversa i explica els diferents papers semàntics del subjecte: agent, pacient, causa.

3.2.1.3. Amplia oracions en un text usant diferents grups de paraules, utilitza els nexes adequats i crea oracions noves amb sentit complet.

3.3. Reconeixement, ús i explicació dels connectors textuals i dels principals mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics.

 

3.3.1. Identificar els connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que compleixen en l'organització del contingut del discurs.

3.3.1.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d'addició, contrast i explicació) i els principals mecanismes de referència interna gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (el·lipsi i substitucions mitjançant sinònims i hiperònims), i valora la seva funció en l'organització del contingut del text.

3.4. Reconeixement, ús i explicació dels diferents recursos de modalització en funció de la persona que parla o escriu. L'expressió de l'objectivitat i la subjectivitat a través de les modalitats oracionals i les referències internes a l'emissor i al receptor en els textos.

 

3.4.1. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.

3.4.1.1. Reconeix l'expressió de l'objectivitat o subjectivitat i identifica les modalitats assertives, interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenció comunicativa de l'emissor.

3.4.1.2. Identifica i usa en textos orals o escrits les formes lingüístiques que fan referència a l'emissor i al receptor o audiència: la persona gramatical, l'ús de pronoms, el subjecte agent o pacient, les oracions impersonals, etc.

3.5. Explicació progressiva de la coherència del discurs tenint en compte les relacions gramaticals i lèxiques que s'estableixen a l'interior del text i la relació amb el context.

3.5.1. Interpretar de forma adequada els discursos orals i escrits tenint en compte els elements lingüístics, les relacions gramaticals i lèxiques, l'estructura i la disposició dels continguts en funció de la intenció comunicativa.

3.5.1.1. Reconeix la coherència d'un discurs segons la intenció comunicativa de l'emissor i identifica l'estructura i la disposició de continguts.

3.5.1.2. Explica els mecanismes lingüístics propis de l'argumentació i aplica els coneixements adquirits a la producció i millora de textos propis i aliens

3.6. Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals que afecten l'ús dels signes de puntuació, tot reconeixent el seu valor social i la necessitat de cenyir-s'hi per aconseguir una comunicació eficaç.

3.6.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d'ús que la regeixen per resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.

3.6.1.1. Reconeix i corregeix errors ortogràfics en textos propis i aliens i aplica els coneixements adquirits per millorar les seves produccions orals i escrites.

 

Bloc 4. Educació literària

4.1. Lectura d'una obra literària completa com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament dels propis gusts i interessos literaris i de l'autonomia lectora.

 

4.1.1. Llegir una obra literària completa i mostrar interès per la lectura.

4.1.1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d'interès i autonomia obres literàries completes.

4.1.1.2. Valora l'obra de lectura, en resumeix el contingut, n'explica els aspectes que més li criden l'atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

4.1.1.3. Desenvolupa progressivament el propi criteri estètic i persegueix com a única finalitat el plaer per la lectura.

4.2. Aproximació als gèneres literaris i a les obres més representatives de la literatura espanyola des de l'edat mitjana al segle xviii a través de la lectura i l'explicació de fragments significatius i, si n'és el cas, textos complets.

4.2.1. Comprendre textos literaris representatius de la literatura de l'edat mitjana al segle xviii, reconèixer la intenció de l'autor, relacionar el contingut i la forma amb els contextos socioculturals i literaris de l'època, identificar el tema, reconèixer l'evolució d'alguns tòpics i formes literàries i expressar aquesta relació amb judicis personals raonats.

4.2.1.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, en versió original o adaptats, representatius de la literatura de l'edat mitjana al segle xviii, n'identifica el tema, en resumeix el contingut i n'interpreta el llenguatge literari.

4.2.1.2. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l'obra, la intenció de l'autor i el context i la pervivència de temes i formes, i n'emet judicis personals raonats.

4.3. Redacció de textos d'intenció literària a partir de la lectura de textos, segons les convencions formals del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

 

4.3.1. Redactar textos personals d'intenció literària seguint les convencions del gènere, amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.1. Redacta textos personals d'intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.2. Desenvolupa el gust per l'escriptura com a instrument de comunicació capaç d'analitzar i regular els seus sentiments.

4.4. Consulta i ús de fonts i recursos variats d'informació per dur a terme treballs.

4.4.1. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades per fer un treball acadèmic en suport físic o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.4.1.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obres literàries estudiades, i s'expressa amb rigor, claredat i coherència.

4.4.1.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a terme els treballs acadèmics.
 

​​​​​​​

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA. NIVELL 2. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

Bloc 1. Escoltar i parlar

1.1. Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció de textos orals.

1.1.1. Valorar la importància de la conversa en la vida social mitjançant la pràctica d'actes de parla: contant, descrivint, opinant, dialogant, etc. en situacions comunicatives pròpies de l'activitat escolar.

1.1.1.1. Intervé i valora la seva participació en actes comunicatius orals.

1.2. Observació i comprensió del sentit global de debats, col·loquis i entrevistes.

 

1.2.1. Comprendre el sentit global de textos orals.

1.2.1.1. Escolta, observa i explica el sentit global de debats, col·loquis i converses espontànies, n'identifica la informació rellevant, en determina el tema i en reconeix la intenció comunicativa i l'actitud de cada participant, així com les diferències formals i de contingut que regulen els intercanvis comunicatius formals i els intercanvis comunicatius espontanis.

1.2.1.2. Observa i analitza les intervencions particulars de cada participant en un debat i té en compte el to emprat, el llenguatge que s'utilitza, el contingut i el grau de respecte cap a les opinions dels altres.

1.3. Coneixement, comparació, ús i valoració de les normes discursives orals pròpies dels mitjans de comunicació.

 

1.3.1. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l'adequació, la coherència i la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada, etc.).

1.3.1.1. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes i millora progressivament les seves pràctiques discursives.

1.4. Participació en debats, col·loquis i converses espontànies mitjançant l'observació i el respecte de les normes bàsiques d'interacció, intervenció i cortesia que regulen aquestes pràctiques orals.

1.4.1. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.

1.4.1.1. Fa presentacions orals i debats tot organitzant el contingut i elaborant guions previs a la intervenció oral formal. En selecciona la idea central i el moment en què intervé davant l'auditori.

Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure

2.1. Lectura, comprensió i interpretació de textos periodístics i publicitaris. Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura, n'organitza raonadament les idees, les exposa i respecta les dels altres.

 

2.1.1. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos periodístics i publicitaris.

2.1.1.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos periodístics i publicitaris i n'identifica la tipologia textual seleccionada, les marques lingüístiques i l'organització del contingut.

2.1.1.2. Localitza informacions explícites i implícites en un text, les relaciona entre si, n'estableix la seqüència i dedueix informacions o valoracions implícites.

2.1.1.3. Reté informació i reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entre aquestes.

2.2. Escriptura de textos periodístics i publicitaris.

2.2.1. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús.

2.2.1.1. Escriu textos periodístics i publicitaris i imita textos model.

2.2.1.2. Resumeix textos i generalitza termes que tenen trets en comú, globalitza la informació i la integra en oracions que es relacionin lògicament i semànticament, i evita parafrasejar el text resumit.

2.3. Escriptura de textos pràctics: currículum i carta de presentació.

2.3.1. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús: el currículum i la carta de presentació.

2.2.3.1. Escriu un currículum i una carta de presentació i imita textos model.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3.1. Observació, reflexió i explicació dels límits sintàctics i semàntics de l'oració simple i la composta: coordinació, juxtaposició, subordinació.

3.1.1. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l'oració simple i la composta: en concret la juxtaposició i la subordinació.

3.1.1.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l'oració simple, diferencia subjecte i predicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l'actitud, objectiva o subjectiva, de l'emissor.

3.1.1.2. Reconeix el funcionament sintàctic de les oracions juxtaposades.

3.1.1.3. Reconeix el funcionament sintàctic de les oracions coordinades.

3.1.1.4. Identifica les oracions subordinades en el context sintàctic i semàntic de la principal i les classifica segons la tipologia.

3.2. Coneixement dels diferents registres i factors que incideixen en l'ús de la llengua.

3.2.1. Reconèixer i utilitzar els diferents registres lingüístics en funció dels àmbits socials i valorar la importància d'emprar el registre adequat en cada moment.

3.2.1.1. Reconeix els registres lingüístics en textos orals o escrits en funció de la intenció comunicativa i de l'ús social.

3.2.1.2. Valora la importància d'utilitzar el registre adequat a cada situació comunicativa i l'aplica en els seus discursos orals i escrits.

3.3. Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals en general.

3.3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d'ús que la regeixen per resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.

3.3.1.1. Reconeix i corregeix errors ortogràfics en textos propis i aliens i aplica els coneixements adquirits per millorar les seves produccions orals i escrites.

Bloc 4. Educació literària

4.1. Lectura d'una obra de la literatura espanyola com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament dels propis gustos i interessos literaris i de l'autonomia lectora.

 

4.1.1. Llegir una obra literària i mostrar interès per la lectura.

4.1.1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d'interès i autonomia obres literàries completes.

4.1.1.2. Valora l'obra de lectura, en resumeix el contingut, n'explica els aspectes que més li criden l'atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

4.1.1.3. Desenvolupa progressivament el propi criteri estètic i persegueix com a única finalitat el plaer per la lectura.

4.2. Aproximació als gèneres literaris i a les obres més representatives de la literatura espanyola des del segle xix fins a l'actualitat a través de la lectura i l'explicació de fragments significatius i, si n'és el cas, textos complets.

 

4.2.1. Comprendre textos literaris representatius de la literatura des del segle xix fins a l'actualitat, reconèixer la intenció de l'autor, relacionar el contingut i la forma amb els contextos socioculturals i literaris de l'època, identificar el tema, reconèixer l'evolució d'alguns tòpics i formes literàries i expressar aquesta relació amb judicis personals raonats.

 

4.2.1.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, representatius de la literatura des del segle xix fins a l'actualitat, n'identifica el tema, en resumeix el contingut i n'interpreta el llenguatge literari.

4.2.2.1. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l'obra, la intenció de l'autor, el context i la pervivència de temes i formes, i n'emet judicis personals raonats.

4.3. Redacció de textos d'intenció literària a partir de la lectura de textos, segons les convencions formals del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

 

4.3.1. Redactar textos personals d'intenció literària seguint les convencions del gènere, amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.1. Redacta textos personals d'intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.2. Desenvolupa el gust per l'escriptura com a instrument de comunicació capaç d'analitzar i regular els seus sentiments.

4.4. Consulta i ús de fonts i recursos variats d'informació per dur a terme treballs.

4.4.1. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades per fer un treball acadèmic en suport físic o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.4.1.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obres literàries estudiades i s'expressa amb rigor, claredat i coherència.

4.4.1.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a terme els treballs acadèmics.
 

​​​​​​​

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. NIVELL 1. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

Bloc 1. Escoltar i parlar

1.1. Comprensió, interpretació i valoració de textos orals i dialogats en relació amb l'àmbit d'ús quotidià: àmbit personal, àmbit acadèmic i àmbit social.

1.1.1. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de l'àmbit personal, acadèmic i social.

1.1.1.1. Comprèn el sentit global de textos orals propis de l'àmbit personal, acadèmic i social, n'identifica l'estructura, la informació rellevant i la intenció comunicativa del parlant.

1.2. Observació, reflexió, comprensió i valoració del sentit global de les converses espontànies, textos expositius, narratius, descriptius i argumentatius senzills.

1.2.1. Comprendre el sentit global dels textos treballats.

1.2.1.1. Comprèn el sentit global de textos orals d'intenció narrativa i descriptiva.

1.3. Coneixement i ús progressivament autònom d'estratègies necessàries per a la producció i avaluació de textos orals amb exposicions senzilles sobre un tema en públic o lectures comentades.

1.3.1. Avaluar progressivament la claredat expositiva de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada, etc.).

1.3.1.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i en valora la claredat expositiva a la vegada que reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de l'avaluació i autoavaluació, i proposa solucions per millorar-les.

1.3.2. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.

1.3.2.1. Fa presentacions orals senzilles.

1.4. Participació en converses espontànies mitjançant l'observació i el respecte de les normes bàsiques d'interacció que regulen aquestes pràctiques orals.

1.4.1. Valorar la importància de la conversa en la vida social mitjançant la pràctica d'actes de parla pròpies de l'activitat escolar.

1.4.1.1. Intervé i valora la seva participació en actes comunicatius orals i respecta les normes de cortesia que els han de regular (escolta activa, torn de paraula, respecte de l'espai, gesticulació adequada, escolta activa i fórmules de salutació i comiat).

Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure

2.1. Coneixement de les estratègies necessàries per a la comprensió de textos narratius, descriptius i argumentatius senzills a través de la lectura comentada amb una actitud progressivament reflexiva i amb l'ús cada cop més autònom de diferents fonts d'obtenció d'informació.

2.1.1. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos narratius, descriptius i argumentatius senzills.

2.1.1.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos narratius, descriptius i argumentatius senzills i identifica la tipologia textual seleccionada, algunes marques lingüístiques i l'organització del contingut.

2.1.2. Seleccionar els coneixements que s'obtenguin de qualsevol altra font d'informació impresa en paper o digital i integrar-los en un procés d'aprenentatge continu

2.1.2.1. Reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entre aquestes.

2.2. Escriptura de textos narratius, dialogats, descriptius i d'aquells textos senzills que puguin sorgir de l'àmbit personal i social més immediat (avisos, notes, anuncis, sol·licituds, etc.) amb l'ús d'estratègies de planificació, redacció i revisió.

2.2.1. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats.

2.2.1.1. Revisa el text per aclarir problemes amb el contingut (idees i estructura) o la forma (puntuació, ortografia, gramàtica i presentació) i n'avalua la producció escrita.

2.2.2. Escriure textos en relació amb l'àmbit personal i social més immediat.

2.2.2.1. Escriu textos propis de l'àmbit personal i familiar, acadèmic i social imitant textos model.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3.1. Reconeixement, ús i explicació de les categories gramaticals a partir dels textos estudiats: l'adjectiu, el substantiu, els pronoms personals i les formes verbals bàsiques a les narracions, les descripcions i les argumentacions senzilles.

3.1.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua per resoldre problemes de comprensió, composició i revisió progressivament autònoma de textos mitjançant la utilització de la terminologia gramatical necessària.

3.1.1.1. Reconeix i explica l'ús de les categories gramaticals en els textos i empra aquest coneixement per corregir errors de concordança en textos propis i aliens.

3.1.2.1. Coneix i empra adequadament les formes verbals bàsiques en les produccions orals i escrites que elabora.

3.2. Comprensió i interpretació de la denotació i connotació a través de la descripció.

3.2.1. Comprendre el significat de les paraules i diferenciar-ne els usos objectius dels usos subjectius.

3.2.1.1. Diferencia els components denotatius i connotatius en el significat de les paraules dins una frase o un text oral o escrit.

3.3. Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals.

3.3.1. Aplicar els coneixements sobre les seves normes d'ús de la llengua per compondre i revisar els textos propis.

3.3.1.1. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens i aplica els coneixements adquirits per millorar la producció de textos.

3.4. Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta en paper i en format digital sobre l'ús de la llengua.

3.4.1. Emprar de forma efectiva diferents fonts de consulta, tant en paper com en format digital, per resoldre dubtes en relació amb l'ús de la llengua.

3.4.1.1. Utilitza fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l'ús de la llengua.

3.5. Reconeixement d'alguns connectors textuals com a mecanisme de cohesió interna en els textos estudiats.

3.5.1. Identificar alguns connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que fan en l'organització del contingut del discurs.

3.5.1.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d'addició, contrast i explicació) i en valora la funció en l'organització del contingut del text.

3.6. Expressió de l'objectivitat i subjectivitat a través de les modalitats oracionals en els textos estudiats.

3.6.1. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.

3.6.1.1. Reconeix l'expressió de l'objectivitat o la subjectivitat i identifica les modalitats assertives, interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenció comunicativa de l'emissor.

Bloc 4. Educació literària

4.1. Lectura lliure d'obres de la literatura catalana i universal com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament de la seva autonomia lectora.

4.1.1. Llegir obres de la literatura catalana i universal, properes als gusts i aficions dels alumnes, i mostrar interès per la lectura.

4.1.1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d'interès i autonomia obres literàries properes als seus gusts, aficions i interessos.

4.1.1.2. Valora alguna de les obres de lectura lliure, en resumeix el contingut, n'explica els aspectes que més li criden l'atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

4.2. Introducció a la literatura a través de textos narratius i descriptius.

4.2.1. Promoure la reflexió sobre la literatura com a expressió del sentiment humà i analitzar personatges, temes, etc.

4.2.1.1. Parla a classe dels llibres i comparteix les seves impressions amb els companys.

4.2.1.2. Treballa en equip determinats aspectes de les lectures proposades o seleccionades pels alumnes i investiga i experimenta de forma progressivament autònoma.

4.2.1.3. Llegeix en veu alta i modula, adequa la veu, s'ajuda d'elements de la comunicació no verbal i potencia l'expressivitat verbal.

4.3. Redacció de textos d'intenció literària a partir de la lectura de textos amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1. Redactar textos personals d'intenció literària seguint les convencions del gènere, amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.1. Redacta textos personals d'intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa

4.4. Consulta i ús de fonts i recursos variats d'informació per dur a terme treballs.


 

4.4.1. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades per fer un treball acadèmic en suport físic o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació

4.4.1.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals sobre les obres literàries estudiades.

4.4.1.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar els treballs acadèmics.

 

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. NIVELL 1. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

Bloc 1. Escoltar i parlar

1.1. Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció i avaluació de textos orals, formals i espontanis (debat i conversa).

1.1.1. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l'adequació, la coherència i la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada, etc.).

1.1.1.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i valora la claredat expositiva, l'adequació i la coherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.

1.1.1.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics del llenguatge no verbal i de la gestió de temps i d'ajuts audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.

1.1.1.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de l'avaluació i l'autoavaluació i proposa solucions per millorar-les.

1.2. Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic: planificació del discurs, pràctiques orals formals i informals i avaluació progressiva.

1.2.1. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.

1.2.1.1. Fa presentacions orals i elabora guions previs a la intervenció oral formal.

1.2.1.2. Pronuncia amb correcció i claredat i modula i adapta el seu missatge a la finalitat de la pràctica oral.

1.2.1.3. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes i millora progressivament les seves pràctiques discursives.

Bloc 2. Llegir i escriure

2.1. Lectura, comprensió i interpretació de textos instructius i expositius. Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura, n'organitza raonadament les idees, les exposa i respecta les dels altres.

2.1.1. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos instructius i expositius.

2.1.1.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos instructius i expositius, i identifica la tipologia textual seleccionada, les marques lingüístiques i l'organització del contingut.

2.1.1.2. Reté informació, reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entre aquestes.

2.1.1.3. Entén instruccions escrites de certa complexitat que li permeten desenvolupar-se en situacions de la vida quotidiana i en els processos d'aprenentatge.

2.1.1.4. Interpreta, explica i dedueix la informació donada en diagrames, gràfics, fotografies, mapes conceptuals, esquemes, etc.

2.2. Escriptura de textos instructius i expositius.

2.2.1. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús.

2.2.1.1. Escriu textos instructius i expositius i imita textos model.

2.2.1.2. Usa organitzadors textuals diferents i variats en les produccions.

2.2.1.3. Resumeix textos i generalitza termes que tenen trets en comú, globalitza la informació i la integra en oracions que es relacionin lògicament i semànticament, i evita parafrasejar el text resumit.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3.1. Reconeixement, ús i explicació de les categories gramaticals: verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.

3.1.1. Reconèixer i analitzar l'estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories gramaticals estudiades.

3.1.1.1. Reconeix i explica l'ús de les categories gramaticals en els textos i empra aquest coneixement per corregir errors de concordança en textos propis i aliens.

3.1.1.2. Coneix i empra adequadament les formes verbals en les seves produccions orals i escrites.

3.2. Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de la paraula.

3.2.1. Reconèixer i analitzar l'estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories gramaticals i distingir les flexives de les no flexives.

3.2.1.1. Reconeix i explica els elements constitutius de la paraula (arrel i afixos) i aplica aquest coneixement a la millora de la comprensió de textos escrits i a l'enriquiment del seu vocabulari actiu.

3.3. Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals.

 

3.3.1. Aplicar els coneixements sobre les seves normes d'ús de la llengua per compondre i revisar els textos propis.

3.3.1.1. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens i aplica els coneixements adquirits per millorar la producció de textos.

3.4. Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta en paper i format digital sobre l'ús de la llengua.

 

3.4.1. Emprar de forma efectiva diferents fonts de consulta, tant en paper com en format digital, per resoldre dubtes en relació amb l'ús de la llengua.

3.4.1.1. Utilitza fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l'ús de la llengua.

Bloc 4. Educació literària

4.1. Introducció a la literatura mitjançant la lectura de textos procedents d'obres de la literatura catalana i universal.

4.1.1. Afavorir la lectura i la comprensió d'obres literàries de la literatura catalana i universal de tots els temps, properes als propis gusts i aficions, i contribuir a la formació de la personalitat literària.

4.1.1.1. Desenvolupa progressivament la capacitat de reflexió a través de l'observació, l'anàlisi i l'explicació de la relació existent entre diverses manifestacions artístiques de totes les èpoques (música, pintura, cinema, etc.).

4.1.1.2. Compara textos literaris i peces dels mitjans de comunicació que responguin a un mateix tòpic a través de l'observació, l'anàlisi i l'explicació dels diferents punts de vista segons el mitjà, l'època o la cultura i valora i critica el que llegeix o veu.

4.2. Aproximació als gèneres literaris a través de la lectura i l'explicació de fragments significatius i, si n'és el cas, textos teatrals i poètics complets.

4.2.1. Comprendre textos literaris representatius del gènere al qual pertanyen.

4.2.1.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, n'identifica el tema, en resumeix el contingut i n'interpreta el llenguatge literari.

4.2.1.2. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l'obra, la intenció de l'autor i el context i la pervivència de temes i formes, i n'emet judicis personals raonats.

4.3. Redacció de textos d'intenció literària a partir de la lectura de textos, segons les convencions formals del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1. Redactar textos personals d'intenció literària seguint les convencions del gènere, amb voluntat lúdica i creativa.

4.3.1.1. Redacta textos personals d'intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.2. Desenvolupa el gust per l'escriptura com a instrument de comunicació capaç d'analitzar i regular els seus sentiments.

4.4. Consulta i ús de fonts i recursos variats d'informació per dur a terme treballs.

4.4.1. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades per elaborar un treball acadèmic en suport físic o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal, i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.4.1.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obres literàries estudiades i s'expressa amb rigor, claredat i coherència.

4.4.1.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a terme els treballs acadèmics.

 

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. NIVELL 2. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

Bloc 1. Escoltar i parlar

 1.1. Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció i avaluació de textos orals planificats.

 

1.1.1. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l'adequació, la coherència i la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada, etc.).

 

1.1.1.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i valora la claredat expositiva, l'adequació i la coherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.

1.1.1.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics del llenguatge no verbal i de la gestió de temps i d'ajudes audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.

1.1.1.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de l'avaluació i l'autoavaluació i proposa solucions per millorar-les.

1.2. Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic: planificació del discurs, pràctiques orals formals i avaluació progressiva.

1.2.1. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals, de forma individual o en grup.

1.2.1.1. Fa presentacions orals.

1.2.1.2. Organitza el contingut i elabora guions previs a la intervenció oral formal, en reconeix la idea central i el moment en què s'ha de presentar al seu auditori, així com les idees secundàries i exemples que donen suport al seu desenvolupament.

1.2.1.3. Duu a terme intervencions no planificades dins l'aula, analitza i compara les similituds i les diferències entre discursos formals i discursos espontanis.

1.2.1.4. Incorpora progressivament paraules pròpies del nivell formal de la llengua a les seves pràctiques orals.

1.2.1.5. Pronuncia amb correcció i claredat i modula i adapta el seu missatge a la finalitat de la pràctica oral.

1.2.1.6. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes i millora progressivament les seves pràctiques discursives.

Bloc 2. Llegir i escriure

2.1. Lectura, comprensió i interpretació de textos argumentatius. Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura, n'organitza raonadament les idees, les exposa i respecta les dels altres.

 

2.1.1. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos argumentatius

2.1.1.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos argumentatius i n'identifica la tipologia textual seleccionada, les marques lingüístiques i l'organització del contingut.

2.1.1.2. Localitza informacions explícites i implícites en un text, les relaciona entre si, n'estableix la seqüència i en dedueix informacions o valoracions implícites.

2.1.1.3. Reté informació, reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entre aquestes.

2.2. Escriptura de textos argumentatius.

 

2.2.1. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús.

 

2.2.1.1. Escriu textos argumentatius amb organització seqüencial diferent, incorpora diferents tipus d'arguments i imita textos model.

2.2.1.2. Usa organitzadors textuals diferents i variats en les argumentacions.

2.2.1.3. Resumeix textos i generalitza termes que tenen trets en comú, globalitza la informació i la integra en oracions que es relacionin lògicament i semànticament i evita parafrasejar el text resumit.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3.1. Reconeixement, identificació i explicació de l'ús dels diferents grups de paraules (grup nominal, adjectival, preposicional, verbal i adverbial) i de les relacions que s'estableixen entre els elements que els conformen en el marc de l'oració simple.

3.1.1. Observar, reconèixer i explicar els usos dels grups nominals, adjectivals, verbals, preposicionals i adverbials dins el marc de l'oració simple.

3.1.1.1. Identifica els diferents grups de paraules en frases i textos, diferencia la paraula nuclear de la resta de paraules que el formen i n'explica el funcionament en el marc de l'oració simple.

3.1.1.2. Reconeix i explica en els textos el funcionament sintàctic del verb a partir del significat i distingeix els grups de paraules que poden funcionar com a complements verbals argumentals i adjunts.

3.2. Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de l'oració simple: subjecte i predicat. Oracions impersonals, actives i oracions passives.

 

3.2.1. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l'oració simple.

3.2.1.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l'oració simple, diferencia subjecte i predicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l'actitud, objectiva o subjectiva, de l'emissor.

3.2.1.2. Transforma oracions actives en passives i viceversa i explica els diferents papers semàntics del subjecte: agent, pacient, causa.

3.2.1.3. Amplia oracions en un text usant diferents grups de paraules, utilitza els nexes adequats i crea oracions noves amb sentit complet.

3.3. Reconeixement, ús i explicació dels connectors textuals i dels principals mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics.

 

3.3.1. Identificar els connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que exerceixen en l'organització del contingut del discurs.

3.3.1.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d'addició, contrast i explicació) i els principals mecanismes de referència interna, gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (el·lipsi i substitucions mitjançant sinònims i hiperònims), i en valora la funció en l'organització del contingut del text.

3.4. Reconeixement, ús i explicació dels diferents recursos de modalització en funció de la persona que parla o escriu. Expressió de l'objectivitat i la subjectivitat a través de les modalitats oracionals i les referències internes a l'emissor i al receptor en els textos.

 

3.4.1. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.

3.4.1.1. Reconeix l'expressió de l'objectivitat o subjectivitat i identifica les modalitats assertives, interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenció comunicativa de l'emissor.

3.4.1.2. Identifica i usa en textos orals o escrits les formes lingüístiques que fan referència a l'emissor i al receptor o audiència: la persona gramatical, l'ús de pronoms, el subjecte agent o pacient, les oracions impersonals, etc.

3.5. Explicació progressiva de la coherència del discurs tenint en compte les relacions gramaticals i lèxiques que s'estableixen en l'interior del text i la seva relació amb el context.

3.5.1. Interpretar de forma adequada els discursos orals i escrits tenint en compte els elements lingüístics, les relacions gramaticals i lèxiques, l'estructura i la disposició dels continguts en funció de la intenció comunicativa.

3.5.1.1. Reconeix la coherència d'un discurs d'acord amb la intenció comunicativa de l'emissor i identifica l'estructura i la disposició de continguts.

3.5.1.2. Explica els mecanismes lingüístics propis de l'argumentació i aplica els coneixements adquirits en la producció i millora de textos propis i aliens.

3.6. Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals que afecten l'ús dels signes de puntuació, tot reconeixent el seu valor social i la necessitat de cenyir-s'hi per aconseguir una comunicació eficaç.

3.6.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d'ús que la regeixen per resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.

3.6.1.1. Reconeix i corregeix errors ortogràfics en textos propis i aliens i aplica els coneixements adquirits per millorar les seves produccions orals i escrites.

Bloc 4. Educació literària

4.1. Lectura d'una obra literària completa com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament dels propis gusts i interessos literaris i de l'autonomia lectora.

 

4.1.1. Llegir una obra literària completa i mostrar interès per la lectura.

4.1.1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d'interès i autonomia obres literàries completes

4.1.1.2. Valora l'obra de lectura, en resumeix el contingut, n'explica els aspectes que més li criden l'atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

4.1.1.3. Desenvolupa progressivament el propi criteri estètic i persegueix com a única finalitat el plaer per la lectura.

4.2. Aproximació als gèneres literaris i a les obres més representatives de la literatura catalana des de l'edat mitjana al segle xviii a través de la lectura i l'explicació de fragments significatius i, si n'és el cas, textos complets.

 

4.2.1. Comprendre textos literaris representatius de la literatura de l'edat mitjana al segle xviii, reconèixer la intenció de l'autor, relacionar el contingut i la forma amb els contextos socioculturals i literaris de l'època, identificar el tema, reconèixer l'evolució d'alguns tòpics i formes literàries i expressar aquesta relació amb judicis personals raonats.

4.2.1.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, en versió original o adaptats, representatius de la literatura de l'edat mitjana al segle xviii, n'identifica el tema, en resumeix el contingut i n'interpreta el llenguatge literari.

4.2.1.2. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l'obra, la intenció de l'autor i el context i la pervivència de temes i formes, i n'emet judicis personals raonats.

4.3. Redacció de textos d'intenció literària a partir de la lectura de textos segons les convencions formals del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

 

4.3.1. Redactar textos personals d'intenció literària seguint les convencions del gènere, amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.1. Redacta textos personals d'intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.2. Desenvolupa el gust per l'escriptura com a instrument de comunicació capaç d'analitzar i regular els seus sentiments.

4.4. Consulta i ús de fonts i recursos variats d'informació per elaborar treballs.

4.4.1. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades per fer un treball acadèmic en suport físic o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.4.1.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obres literàries estudiades i s'expressa amb rigor, claredat i coherència.

4.4.1.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar els treballs acadèmics.

 

LLENGUA CATALANA I LITERATURA NIVELL 2. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

Bloc 1. Escoltar i parlar

1.1. Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per produir textos orals.

1.1.1. Valorar la importància de la conversa en la vida social mitjançant la pràctica d'actes de parla: contant, descrivint, opinant, dialogant, etc. en situacions comunicatives pròpies de l'activitat escolar.

1.1.1.1. Intervé i valora la seva participació en actes comunicatius orals.

1.2. Observació i comprensió del sentit global de debats, col·loquis i entrevistes.

 

1.2.1. Comprendre el sentit global de textos orals.

1.2.1.1. Escolta, observa i explica el sentit global de debats, col·loquis i converses espontànies; n'identifica la informació rellevant; en determina el tema, i en reconeix la intenció comunicativa i l'actitud de cada participant, així com les diferències formals i de contingut que regulen els intercanvis comunicatius formals i els intercanvis comunicatius espontanis.

1.2.1.2. Observa i analitza les intervencions particulars de cada participant en un debat i té en compte el to emprat, el llenguatge que s'utilitza, el contingut i el grau de respecte cap a les opinions dels altres.

1.3. Coneixement, comparació, ús i valoració de les normes discursives orals pròpies dels mitjans de comunicació.

 

1.3.1. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l'adequació, la coherència i la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada, etc.).

1.3.1.1. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes i millora progressivament les seves pràctiques discursives.

1.4. Participació en debats, col·loquis i converses espontànies mitjançant l'observació i el respecte de les normes bàsiques d'interacció, intervenció i cortesia que regulen aquestes pràctiques orals.

1.4.1. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.

1.4.1.1. Fa presentacions orals i debats, tot organitzant el contingut i elaborant guions previs a la intervenció oral formal. En selecciona la idea central i el moment en què intervé davant el seu auditori.

Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure

2.1. Lectura, comprensió i interpretació de textos periodístics i publicitaris. Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura, n'organitza raonadament les idees, les exposa i respecta les dels altres.

 

2.1.1. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos periodístics i publicitaris.

2.1.1.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos periodístics i publicitaris i n'identifica la tipologia textual seleccionada, les marques lingüístiques i l'organització del contingut.

2.1.1.2. Localitza informacions explícites i implícites en un text, les relaciona entre si, n'estableix la seqüència i dedueix informacions o valoracions implícites.

2.1.1.3. Reté informació i en reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entre aquestes.

2.2. Escriptura de textos periodístics i publicitaris

 

2.2.1. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús.

2.2.1.1. Escriu textos periodístics i publicitaris i imita textos model.

2.2.1.2. Resumeix textos i generalitza termes que tenen trets en comú, globalitza la informació i la integra en oracions que es relacionin lògicament i semànticament, i evita parafrasejar el text resumit.

2.3. Escriptura de textos pràctics: currículum i carta de presentació.

2.3.1. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús: el currículum i carta de presentació.

2.2.1.3. Escriu un currículum i una carta de presentació i imita textos models.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3.1. Observació, reflexió i explicació dels límits sintàctics i semàntics de l'oració simple i la composta: coordinació, juxtaposició i subordinació.

 

3.1.1. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l'oració simple i la composta: en concret la juxtaposició i la subordinació.

3.1.1.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l'oració simple, diferencia subjecte i predicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l'actitud, objectiva o subjectiva, de l'emissor.

3.1.1.2. Reconeix el funcionament sintàctic de les oracions juxtaposades.

3.1.1.3. Reconeix el funcionament sintàctic de les oracions coordinades.

3.1.1.4. Identifica les oracions subordinades en el context sintàctic i semàntic de la principal i les classifica segons la tipologia.

3.2. Coneixement dels diferents registres i factors que incideixen en l'ús de la llengua.

 

3.2.1. Reconèixer i utilitzar els diferents registres lingüístics en funció dels àmbits socials i valorar la importància d'emprar el registre adequat en cada moment.

 

3.2.1.1. Reconeix els registres lingüístics en textos orals o escrits en funció de la intenció comunicativa i del seu ús social.

3.2.1.2. Valora la importància d'utilitzar el registre adequat en cada situació comunicativa i l'aplica en els seus discursos orals i escrits.

3.3. Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals en general.

3.3.1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d'ús que la regeixen per resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.

3.3.1.1. Reconeix i corregeix errors ortogràfics en textos propis i aliens i aplica els coneixements adquirits per millorar les seves produccions orals i escrites.

3.4. Coneixement i descripció dels aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l'Estat espanyol.

3.4.1. Reconèixer els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l'Estat espanyol.

3.4.1.1. Reconeix els conceptes que tenen relació amb els fenòmens de contacte de llengües: bilingüisme i conflicte lingüístic.

3.4.1.2. Coneix les lleis bàsiques que regulen la situació sociolingüística de les llengües de l'Estat espanyol.

Bloc 4. Educació literària

4.1. Lectura d'una obra de la literatura catalana com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament dels propis gusts i interessos literaris i de l'autonomia lectora.

4.1.1. Llegir una obra literària i mostrar interès per la lectura.

4.1.1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d'interès i autonomia obres literàries completes.

4.1.1.2. Valora l'obra de lectura, en resumeix el contingut, n'explica els aspectes que més li criden l'atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

4.1.1.3. Desenvolupa progressivament el propi criteri estètic i persegueix com a única finalitat el plaer per la lectura.

4.2. Aproximació als gèneres literaris i a les obres més representatives de la literatura catalana des del segle xix fins a l'actualitat a través de la lectura i l'explicació de fragments significatius i, si n'és el cas, textos complets.

 

4.2.1. Comprendre textos literaris representatius de la literatura des del segle xix fins a l'actualitat, reconèixer-ne la intenció de l'autor, relacionar-ne el contingut i la forma amb els contextos socioculturals i literaris de l'època, identificar-ne el tema, reconèixer-ne l'evolució d'alguns tòpics i formes literàries i expressar aquesta relació amb judicis personals raonats.

 

4.2.1.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, representatius de la literatura des del segle xix fins a l'actualitat, n'identifica el tema, en resumeix el contingut i n'interpreta el llenguatge literari.

4.2.1.2. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l'obra, la intenció de l'autor i el context i la pervivència de temes i formes, i n'emet judicis personals raonats.

4.3. Redacció de textos d'intenció literària a partir de la lectura de textos, segons les convencions formals del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1. Redactar textos personals d'intenció literària seguint les convencions del gènere, amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.1. Redacta textos personals d'intenció literària a partir de models donats seguint les convencions del gènere amb intenció lúdica i creativa.

4.3.1.2. Desenvolupa el gust per l'escriptura com a instrument de comunicació capaç d'analitzar i regular els seus sentiments.

4.4. Consulta i ús de fonts i recursos variats d'informació per dur a terme treballs.

4.4.1. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades per fer un treball acadèmic en suport físic o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i emprar les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.4.1.1. Aporta als treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obres literàries estudiades, i s'expressa amb rigor, claredat i coherència.

4.4.1.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar els treballs acadèmics.

 

 

LLENGUA ESTRANGERA. NIVELL 1. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

BLOC 1. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS (LISTENING)

1.1. Estratègies de comprensió

· Mobilització d'informació prèvia sobre el tipus i el tema de la tasca.

· Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

· Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals i detalls rellevants).

· Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

· Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics.

· Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió d'elements nous: paraules clau, soroll ambiental, etc.

1.1.1. Identificar la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals breus i ben estructurats, transmesos de viva veu o per mitjans tècnics i articulats a velocitat lenta, i que versin sobre assumptes quotidians en situacions habituals o sobre temes generals o del propi camp d'interès en els àmbits personal, públic, educatiu o ocupacional, sempre que les condicions acústiques no distorsionin el missatge i es pugui tornar a escoltar el que s'ha dit.

1.1.1.1. Identifica el sentit general i els punts principals d'indicacions, anuncis, missatges i comunicats breus articulats de manera lenta i clara sobre assumptes quotidians en els àmbits personal, públic, educatiu o ocupacional, sempre que les condicions acústiques no distorsionin el missatge i es pugui tornar a escoltar el que s'ha dit.

1.1.1.2. Entén l'essencial del que se li diu en transaccions i gestions quotidianes (p.ex., presentacions, indicacions, horaris, preus, etc.).

1.1.1.3. Identifica el sentit general i els punts principals d'una conversa formal o informal entre dos o més interlocutors quan el tema li resulta conegut i el discurs està articulat amb claredat i a velocitat lenta.

1.1.1.4. Comprèn en una conversa informal en què participa, descripcions, narracions, punts de vista i opinions sobre assumptes pràctics de la vida diària i sobre temes del seu interès quan se li parla amb claredat, a poc a poc i directament i si l'interlocutor està disposat a repetir o reformular

1.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres (formal/informal); llenguatge no verbal.

· Manifestacions culturals i artístiques, com ara cançons.

1.2.1. Detectar i utilitzar per comprendre el text els aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a la vida quotidiana (hàbits d'estudi i de feina, activitats de lleure), condicions de vida (entorn, estructura social), relacions interpersonals (entre homes i dones, a la feina, al centre educatiu, a les institucions), comportament (gests, expressions facials, ús de la veu, contacte visual) i convencions socials (costums, tradicions).

1.2.1.1. Identifica alguns aspectes socials i/o culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

1.2.1.2. Mostra interès pels aspectes socioculturals i sociolingüístics dels textos orals com a elements enriquidors del propi bagatge cultural.

1.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents.

· Petició i oferiment d'ajuda, informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

1.3.1. Distingir la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text (demanar informació, donar una ordre, fer un oferiment, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (salutacions, inici i tancament d'una conversa, punts d'una descripció o narració breu, etc.).

1.3.1.1. Identifica la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

1.4. Estructures sintacticodiscursives1

1.4.1. Aplicar a la comprensió del text els coneixements sobre els constituents i l'organització de patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral.

1.4.1.1. Reconeix els significats més comuns associats a patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral (p. ex., estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

1.5. Lèxic oral d'ús comú relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Família i amics.

· Feina i ocupacions.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.).

· Temps lliure, lleure i esport.

1.5.1. Reconèixer lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions, i inferir del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

1.5.1.1. Comprèn un repertori limitat de lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos.

1.5.1.2. Infereix del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

1.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació

1.6.1. Discriminar patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú, i reconèixer els significats i les intencions comunicatives generals relacionats amb aquests.

1.6.1.1. Discrimina alguns patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú.

1.6.1.2. Reconeix els significats i les intencions comunicatives generals relacionades amb l'entonació.

BLOC 2. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ORALS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ (SPEAKING)

2.1. Estratègies de producció

Planificació

· Concepció del missatge amb claredat, distingint-ne la idea o les idees principals i l'estructura bàsica.

· Adequació del text al destinatari, context i canal, aplicant el registre i l'estructura de discurs adequats a cada cas.

Execució

· Expressió del missatge amb claredat i coherència, estructurant-lo adequadament i ajustant-se, si escau, als models i les fórmules de cada tipus de text.

· Reajustament de la tasca (emprendre una versió més modesta de la tasca) o el missatge (fer concessions en el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

· Utilització dels coneixements previs per treure'n el màxim partit.

· Compensació de les mancances lingüístiques mitjançant procediments paralingüístics o paratextuals (demanar ajuda; assenyalar objectes; usar díctics o fer accions que aclareixin el significat; usar llenguatge corporal culturalment pertinent com gests, expressions facials, postures, contacte visual o corporal, proxèmica; usar sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals).

2.1.1. Produir o coproduir textos breus i comprensibles, tant en conversa cara a cara com per telèfon o altres mitjans tècnics, en un registre neutre o informal, amb un llenguatge senzill, en els quals es dona, se sol·licita i s'intercanvia informació sobre temes d'importància en la vida quotidiana i assumptes coneguts o d'interès personal, educatiu o ocupacional encara que de vegades hi hagi pauses, vacil·lacions i rectificacions.

2.1.1.1. Fa presentacions breus i molt senzilles, prèviament preparades i assajades, ben estructurades sobre temes quotidians i del seu interès: presentar-se i presentar els altres, donar informació bàsica sobre un mateix, la família i els companys; indicar les aficions i els interessos i les principals activitats de la vida quotidiana.

2.1.1.2. Respon a preguntes breus i molt senzilles dels oients sobre el contingut de les presentacions.

2.1.1.3. Duu a terme amb èxit transaccions quotidianes molt senzilles (demanar preus, l'hora, dades personals, etc.).

2.1.1.4. Participa en converses informals senzilles cara a cara en les quals s'estableix contacte social, intercanvia informació personal, expressa opinions i punts de vista i demana i ofereix coses.

2.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia; llenguatge no verbal.

2.2.1. Incorporar, a la producció oral, de manera guiada o amb ajuda de models, els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a la vida quotidiana respectant les normes de cortesia més importants i considerant la diversitat i les diferències a l'aula des d'una perspectiva inclusiva com a element enriquidor.

2.2.1.1. Incorpora a la producció oral alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

2.2.1.2. Actua amb la propietat deguda en cada context i valora la diversitat com a element enriquidor.

2.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes

· Presentacions personals, narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

2.3.1. Produir o coproduir, amb ajuda de models, textos orals molt breus en diferents suports, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

2.3.1.1. Produeix textos orals molt breus en diferents suports, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

2.4. Estructures sintacticodiscursives1

2.4.1. Utilitzar els coneixements sobre els constituents i l'organització de patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral.

2.4.1.1. Utilitza els patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral (p. ex., estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

2.5. Lèxic oral d'ús comú (producció) relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Família i amics.

· Feina i ocupacions.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.).

· Temps lliure, lleure i esport.

2.5.1. Conèixer i utilitzar un repertori lèxic limitat per comunicar informació, opinions i punts de vista breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

2.5.1.1. Utilitza un repertori limitat de lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos.

2.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació

2.6.1. Pronunciar de manera clara i intel·ligible, encara que resulti evident l'accent estranger o es cometin errors de pronunciació, sempre que no impedeixin la comunicació.

2.6.1.1. Pronuncia de manera clara i intel·ligible, encara que resulti evident l'accent estranger o es cometin errors de pronunciació, sempre que no impedeixin la comunicació.

​​​​​​​​​​​​​​BLOC 3. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ESCRITS (READING)

3.1. Estratègies de comprensió:

· Mobilització d'informació prèvia sobre el tipus i el tema de la tasca.

· Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

· Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

· Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

· Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics.

· Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements: paraules clau, etc.

3.1.1. Identificar la informació essencial, els punts més rellevants i detalls importants en textos molt breus i ben estructurats, tant en format imprès com en suport digital, que tractin d'assumptes quotidians, sobre temes pròxims als seus interessos en els àmbits personal, públic, educatiu i ocupacional, i que contenguin estructures senzilles i un lèxic limitat d'ús comú.

3.1.1.1. Comprèn informació essencial i localitza informació específica en material informatiu senzill en suport físic o digital com diccionaris, horaris, catàlegs, llistes de preus, etc.

3.1.1.2. Comprèn correspondència personal en qualsevol format en la qual es parla d'un mateix, es narren esdeveniments presents i s'expressen sentiments i opinions sobre temes generals, coneguts o del seu interès.

3.1.1.3. Comprèn l'essencial d'històries de ficció o notícies molt breus i ben estructurades.

3.1.2. Llegir en veu alta textos molt breus i ben estructurats, articulant correctament les paraules, amb ritme, entonació i una progressiva automatització que li faciliti la comprensió del text.

3.1.2.1. Llegeix en veu alta textos molt breus i ben estructurats, amb ritme i articulant les paraules de manera que li faciliti la comprensió.

3.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres (formal/informal).

· Manifestacions culturals i artístiques com ara cançons.

3.2.1. Detectar i utilitzar per comprendre el text els aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics relatius a la vida quotidiana i les relacions interpersonals entre homes i dones i el seu entorn.

3.2.1.1. Identifica alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

3.2.1.2. Mostra interès pels aspectes socioculturals i sociolingüístics dels textos escrits com a elements enriquidors del propi bagatge cultural.

3.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones i activitats quotidianes.

· Presentacions personals, narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

3.3.1. Distingir la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

3.3.1.1. Distingeix la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

3.4. Estructures sintacticodiscursives1

3.4.1. Reconèixer i aplicar a la comprensió del text els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

3.4.1.1. Reconeix i aplica a la comprensió del text els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

3.5. Lèxic escrit d'ús comú relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Família i amics.

· Feina i ocupacions.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.).

· Temps lliure, lleure i esport.

3.5.1. Reconèixer lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions, i inferir del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

3.5.1.1. Reconeix lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions.

3.5.1.2. Infereix del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

3.6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques

3.6.1. Reconèixer les principals convencions ortogràfiques, tipogràfiques i de puntuació i els seus significats associats.

3.6.1.1. Reconeix les principals convencions ortogràfiques, tipogràfiques i de puntuació i els seus significats associats.

BLOC 4. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ESCRITS (WRITING)

4.1. Estratègies de producció:

Planificació

· Mobilització i coordinació de les pròpies competències generals i comunicatives a fi de dur a terme eficaçment la tasca (repassar què se sap sobre el tema, què es pot o es vol dir, etc.).

· Localització i ús adequat dels recursos lingüístics o temàtics (ús d'un diccionari o gramàtica, obtenció d'ajuda, etc.).

Execució

· Expressió del missatge amb claredat ajustant-se a cada model.

· Reajustament de la tasca (emprendre una versió més modesta de la tasca) o el missatge (fer concessions en el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

· Utilització dels coneixements previs per treure'n el màxim partit.

4.1.1. Escriure textos molt breus i d'estructura clara sobre temes quotidians o d'interès personal utilitzant les convencions ortogràfiques bàsiques i els signes de puntuació més comuns, amb un control raonable d'expressions i estructures senzilles, amb ajuda de models i amb un lèxic limitat d'ús freqüent.

4.1.1.1. Completa un qüestionari molt senzill amb informació personal i relativa a la seva formació, ocupació, interessos o aficions (p. ex., per subscriure's a una publicació digital, allotjar-se en un hotel, fer una compra en línia).

4.1.1.2. Escriu notes, anuncis i missatges en suport digital (p.ex. WhatsApp, Edmodo, xarxes socials, blogs, xats, etc.), en els quals es fan comentaris breus sobre activitats i situacions de la vida quotidiana i del seu interès.

4.1.1.3. Escriu correspondència personal en la qual s'estableix i manté el contacte social (p. ex., amb amics en altres països) i s'intercanvia informació personal del seu interès.

4.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

· Convencions socials, normes de cortesia i registres.

· Costums, valors, creences i actituds.

4.2.1. Incorporar a la producció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials i relacions interpersonals entre homes i dones i el seu entorn.

4.2.1.1. Incorpora a la producció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials i relacions interpersonals entre homes i dones i el seu entorn.

4.3. Funcions comunicatives

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Presentacions personals, narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

4.3.1. Produir o coproduir, amb ajuda de models, textos escrits molt breus en diferents suports, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

4.3.1.1. Produeix, amb ajuda de models, textos escrits molt breus, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

4.4. Estructures sintacticodiscursives1

4.4.1. Mostrar control sobre un repertori limitat d'estructures sintàctiques d'ús habitual, i emprar per comunicar-se mecanismes ajustats a la intenció comunicativa.

4.4.1.1. Mostra control sobre un repertori limitat d'estructures sintàctiques d'ús habitual.

4.4.1.2. Empra per comunicar-se mecanismes senzills ajustats a la intenció comunicativa.

4.5. Lèxic escrit d'ús comú (producció) relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Família i amics.

· Feina i ocupacions.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.).

· Temps lliure, lleure i esport.

4.5.1. Conèixer i utilitzar un repertori lèxic escrit limitat per comunicar informació i opinions molt breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

4.5.1.1. Coneix i utilitza un repertori lèxic escrit suficient per comunicar informació i opinions molt breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

4.6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques

4.6.1. Conèixer i aplicar de manera adequada els signes de puntuació elementals (p. ex., punt, coma, etc.) i les regles ortogràfiques bàsiques (p. ex., ús de majúscules i minúscules).

4.6.1.1. Coneix i aplica de manera adequada els signes de puntuació elementals (p. ex., punt, coma, etc.) i les regles ortogràfiques bàsiques (p. ex., ús de majúscules i minúscules).

1ESTRUCTURES SINTACTICODISCURSIVES. NIVELL 1. MÒDUL 1

 
  • Expressió de les relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because).
  • Expressió de l'entitat: substantius comptables i incomptables, pronoms personals, articles determinats i indeterminats, adjectius demostratius, la possessió (adjectius i pronoms possessius, genitiu saxó).
  • Expressió de l'existència (p. ex., there is/are).
  • Expressió del temps: present simple (afirmació, negació i interrogació, Wh-questions, aux. questions).
  • Expressió de la quantitat (singular/plural, cardinal and ordinal numerals).
  • Expressió de les relacions espacials; preposicions i adverbis de lloc, posició, distància, procedència i destinació.
  • Expressió de les relacions temporals puntuals (p. ex., five to (ten), divisions (p. ex., century, season), indicacions de temps (p. ex., early, late, when, before, after) durada (from…to), seqüència (first, next, last), freqüència (p. ex., often, usually).

 

LLENGUA ESTRANGERA. NIVELL 1. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

BLOC 1. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS (LISTENING)

1.1. Estratègies de comprensió:

· Mobilització d'informació prèvia sobre el tipus i el tema de la tasca.

· Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

· Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

· Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

· Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics.

· Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió d'elements nous: paraules clau, soroll ambiental, etc.

1.1.1. Identificar la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals breus i ben estructurats, transmesos de viva veu o per mitjans tècnics i articulats a velocitat lenta, i que versin sobre assumptes quotidians en situacions habituals o sobre temes generals o del propi camp d'interès en els àmbits personal, públic, educatiu o ocupacional, sempre que les condicions acústiques no distorsionin el missatge i es pugui tornar a escoltar el que s'ha dit.

1.1.1.1. Identifica el sentit general i els punts principals d'indicacions, anuncis, missatges i comunicats breus articulats de manera lenta i clara sobre assumptes quotidians en els àmbits personal, públic, educatiu i ocupacional, sempre que les condicions acústiques no distorsionin el missatge i es pugui tornar a escoltar el que s'ha dit.

1.1.1.2. Entén l'essencial del que se li diu en transaccions i gestions quotidianes (p.ex., presentacions, indicacions, horaris, preus, etc.).

1.1.1.3. Identifica el sentit general i els punts principals d'una conversa formal o informal entre dos o més interlocutors quan el tema li resulta conegut i el discurs està articulat amb claredat i a velocitat lenta.

1.1.1.4. Comprèn en una conversa informal en la qual participa descripcions, narracions, punts de vista i opinions sobre assumptes pràctics de la vida diària i sobre temes del seu interès quan se li parla amb claredat, a poc a poc i directament i si l'interlocutor està disposat a repetir o reformular el que s'ha dit.

1.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres (formal/informal); llenguatge no verbal.

· Manifestacions culturals i artístiques com ara cançons.

1.2.1. Conèixer i utilitzar per comprendre el text els aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a la vida quotidiana (hàbits d'estudi i de feina, activitats de lleure), condicions de vida (entorn, estructura social), relacions interpersonals (entre homes i dones, a la feina, al centre educatiu, a les institucions), comportament (gests, expressions facials, ús de la veu, contacte visual) i convencions socials (costums, tradicions).

1.2.1.1. Identifica alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

1.2.1.2. Mostra interès pels aspectes socioculturals i sociolingüístics dels textos orals com a elements enriquidors del propi bagatge cultural.

1.3. Funcions comunicatives

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Narració d'accions habituals, d'esdeveniments passats puntuals i habituals, descripció d'estats i situacions presents.

· Petició i oferiment d'ajuda, informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

1.3.1. Distingir la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text (demanar informació, donar una ordre, fer un oferiment, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (salutacions, inici i tancament d'una conversa, punts d'una descripció o narració breu, etc.).

1.3.1.1. Identifica la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

1.4. Estructures sintacticodiscursives1

1.4.1. Aplicar a la comprensió del text els coneixements sobre els constituents i l'organització de patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral.

1.4.1.1. Reconeix els significats més comuns associats a patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral (p. ex., estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

1.5. Lèxic oral d'ús comú relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Família i amics.

· Feina i ocupacions.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.).

· Temps lliure, lleure i esport.

1.5.1. Reconèixer lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions, i inferir del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

1.5.1.1. Comprèn un repertori limitat de lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos.

1.5.1.2. Infereix del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

1.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació

1.6.1. Discriminar patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú i reconèixer els significats i les intencions comunicatives generals relacionats amb aquests.

1.6.1.1. Discrimina alguns patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú.

1.6.1.2. Reconeix els significats i les intencions comunicatives generals relacionades amb l'entonació.

BLOC 2. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ORALS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ (SPEAKING)

2.1. Estratègies de producció:

Planificació

· Concepció del missatge amb claredat distingint-ne la idea o les idees principals i l'estructura bàsica.

· Adequació del text al destinatari, context i canal, aplicant el registre i l'estructura de discurs adequats a cada cas.

Execució

· Expressió del missatge amb claredat i coherència, estructurant-lo adequadament i ajustant-se, si escau, als models i les fórmules de cada tipus de text.

· Reajustament de la tasca (emprendre una versió més modesta de la tasca) o el missatge (fer concessions en el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

· Utilització dels coneixements previs per treure'n el màxim partit.

· Compensació de les mancances lingüístiques mitjançant procediments lingüístics, (modificar paraules de significat semblant, fer definicions simples, etc.) paralingüístics o paratextuals (demanar ajuda; assenyalar objectes; usar díctics o fer accions que aclareixin el significat; usar llenguatge corporal culturalment pertinent com gests, expressions facials, postures, contacte visual o corporal; proxèmica; usar sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals.).

2.1.1. Produir o coproduir textos breus i comprensibles, tant en conversa cara a cara com per telèfon o altres mitjans tècnics, en un registre neutre o informal, amb un llenguatge senzill, en els quals es dona, se sol·licita i s'intercanvia informació sobre temes d'importància en la vida quotidiana i assumptes coneguts o d'interès personal, educatiu o ocupacional encara que de vegades hi hagi pauses, vacil·lacions i rectificacions.

2.1.1.1. Fa presentacions breus i molt senzilles, prèviament preparades i assajades, ben estructurades sobre temes quotidians i del seu interès: presentar-se i presentar els altres, donar informació bàsica sobre un mateix, la família i els companys; indicar les aficions i els interessos i les principals activitats de la vida quotidiana.

2.1.1.2. Respon a preguntes breus i molt senzilles dels oients sobre el contingut de les presentacions.

2.1.1.3. Du a terme amb èxit transaccions quotidianes molt senzilles (p. ex., demanar pel temps atmosfèric, dades personals, entorn, etc.).

2.1.1.4. Participa en converses informals cara a cara en les quals s'estableix contacte social, s'intercanvia informació personal i expressa opinions i punts de vista, demana i ofereix coses de forma senzilla.

2.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres; llenguatge no verbal.

2.2.1. Incorporar a la producció oral, de manera guiada o amb ajuda de models, els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a la vida quotidiana, respectant les normes de cortesia més importants i considerant la diversitat i les diferències a l'aula des d'una perspectiva inclusiva, com a element enriquidor.

2.2.1.1. Incorpora a la producció oral alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

2.2.1.2. Actua amb la propietat deguda en cada context i valora la diversitat com un element enriquidor.

2.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Presentacions personals, narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents i esdeveniments passats.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

2.3.1. Produir o coproduir, amb ajuda de models, textos orals breus i senzills en diferents suports, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

2.3.1.1. Produeix textos orals breus i senzills en diferents suports, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

2.4. Estructures sintacticodiscursives1

2.4.1. Utilitzar els coneixements sobre els constituents i l'organització de patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral.

2.4.1.1. Utilitza els patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral (p. ex., estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

2.5. Lèxic oral d'ús comú (producció) relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Família i amics.

· Feina i ocupacions.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.).

· Temps lliure, lleure i esport.

2.5.1. Conèixer i utilitzar un repertori lèxic suficient per comunicar informació, opinions i punts de vista breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

2.5.1.1. Utilitza un repertori suficient de lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos.

2.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació

2.6.1. Pronunciar i entonar de manera clara i intel·ligible, encara que resulti evident l'accent estranger o es cometin errors de pronunciació sempre que no interrompin la comunicació.

2.6.1.1. Pronuncia i entona de manera clara i intel·ligible, encara que resulti evident l'accent estranger o es cometin errors de pronunciació sempre que no interrompin la comunicació.

BLOC 3. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ESCRITS (READING)

3.1. Estratègies de comprensió:

· Mobilització d'informació prèvia sobre el tipus i el tema de la tasca.

· Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

· Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

· Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

· Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics.

· Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements: paraules clau, etc.

3.1.1. Identificar la informació essencial, els punts més rellevants i detalls importants en textos breus, senzills i ben estructurats, tant en format imprès com en suport digital, que tractin d'assumptes quotidians, sobre temes pròxims als seus interessos en els àmbits personal, públic, educatiu i ocupacional i que contenguin estructures senzilles i un lèxic suficient d'ús comú.

3.1.1.1. Comprèn informació essencial i localitza informació específica en material informatiu senzill en suport físic o digital com diccionaris, anuncis, publicitat, fullets turístics, programacions culturals o d'esdeveniments, etc.

3.1.1.2. Comprèn correspondència personal en qualsevol format en la qual es parla d'un mateix; es descriuen persones, objectes i llocs; es narren esdeveniments presents o passats, i s'expressen sentiments i opinions sobre temes generals, coneguts o del seu interès.

3.1.1.3. Comprèn l'essencial d'històries de ficció o notícies breus, senzilles i ben estructurades.

3.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres (formal/informal).

· Manifestacions culturals i artístiques com ara cançons.

3.2.1. Conèixer i utilitzar per comprendre el text els aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a la vida quotidiana i les relacions interpersonals entre homes i dones i el seu entorn.

3.2.1.1. Identifica alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

3.2.1.2. Mostra interès pels aspectes socioculturals i sociolingüístics dels textos escrits com a elements enriquidors del propi bagatge cultural.

3.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones i d'activitats quotidianes.

· Presentacions personals, narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents i passades.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

3.3.1. Distingir la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

3.3.1.1. Distingeix la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

3.4. Estructures sintacticodiscursives1

3.4.1. Reconèixer i aplicar a la comprensió del text els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

3.4.1.1. Reconeix i aplica a la comprensió del text els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

3.5. Lèxic escrit d'ús comú relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Família i amics.

· Feina i ocupacions.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.).

· Temps lliure, lleure i esport.

3.5.1. Reconèixer lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions, i inferir del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

3.5.1.1. Reconeix lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions.

3.5.1.2. Infereix del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

3.6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques

3.6.1. Reconèixer les principals convencions ortogràfiques, tipogràfiques i de puntuació i els seus significats associats.

3.6.1.1. Reconeix les principals convencions ortogràfiques, tipogràfiques i de puntuació i els seus significats associats.

BLOC 4. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ESCRITS (WRITING)

4.1. Estratègies de producció:

Planificació

· Mobilització i coordinació de les pròpies competències generals i comunicatives a fi de fer eficaçment la tasca (repassar què se sap sobre el tema, què es pot o es vol dir, etc.).

· Localitzar i usar adequadament recursos lingüístics o temàtics (ús d'un diccionari o gramàtica, obtenció d'ajuda, etc.).

Execució

· Expressió del missatge amb claredat ajustant-se a cada model.

· Reajustament de la tasca (emprendre una versió més modesta de la tasca) o el missatge (fer concessions en el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

· Utilització d'oracions simples i organització del text amb la suficient cohesió interna i coherència per transmetre el significat desitjat.

· Utilització dels coneixements previs per treure'n el màxim partit.

4.1.1. Escriure textos breus, senzills i d'estructura clara sobre temes quotidians o d'interès personal utilitzant adequadament els recursos bàsics de cohesió, les convencions ortogràfiques bàsiques i els signes de puntuació més comuns, amb un control raonable d'expressions i estructures senzilles, amb ajuda de models i amb un lèxic limitat d'ús freqüent.

4.1.1.1. Completa un qüestionari senzill amb informació personal i relativa a la seva formació, ocupació, interessos o aficions (p. ex., per subscriure's a una publicació digital, allotjar-se en un hotel, fer una compra en línia, etc.).

4.1.1.2. Escriu notes, anuncis i missatges en suport digital (WhatsApp, Edmodo, xarxes socials, blogs, xats, etc.) en els quals es fan comentaris breus o es donen instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana i del seu interès o sobre temes d'actualitat.

4.1.1.3. Escriu correspondència personal en la qual s'estableix i manté el contacte social (p. ex., amb amics en altres països), s'intercanvia informació personals i s'expressen opinions de manera senzilla.

4.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres; costums, valors, creences i actituds.

4.2.1. Incorporar a la producció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials i relacions interpersonals entre homes i dones i el seu entorn.

4.2.1.1. Incorpora a la producció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials, relacions interpersonals, patrons d'actuació, comportament i convencions socials.

4.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Presentacions personals, narració d'accions habituals i descripció d'estats i situacions presents i passats.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

4.3.1. Produir o coproduir, amb ajuda de models, textos escrits molt breus en diferents suports, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

4.3.1.1. Produeix, amb ajuda de models, textos escrits molt breus, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

4.4. Estructures sintacticodiscursives1

4.4.1. Mostrar control sobre un repertori limitat d'estructures sintàctiques d'ús habitual i emprar per comunicar-se mecanismes senzills ajustats a la intenció comunicativa.

4.4.1.1. Mostra control sobre un repertori limitat d'estructures sintàctiques d'ús habitual.

4.4.1.2. Empra per comunicar-se mecanismes senzills ajustats a la intenció comunicativa.

4.5. Lèxic escrit d'ús comú (producció) relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Família i amics.

· Feina i ocupacions.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.).

· Temps lliure, lleure i esport.

4.5.1. Conèixer i utilitzar un repertori lèxic escrit suficient per comunicar informació i opinions breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

4.5.1.1. Coneix i utilitza un repertori lèxic escrit suficient per comunicar informació i opinions breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

4.6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques.

4.6.1. Conèixer i aplicar de manera adequada els signes de puntuació elementals (p. ex., punt, coma) i les regles ortogràfiques bàsiques (p. ex., ús de majúscules i minúscules).

4.6.1.1. Coneix i aplica de manera adequada els signes de puntuació elementals (p. ex., punt, coma) i les regles ortogràfiques bàsiques (p. ex., ús de majúscules i minúscules).

1 ESTRUCTURES SINTACTICODISCURSIVES. NIVELL 1. MÒDUL 2

 

· Expressió de les relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but) i causa (because).

· Expressió de l'entitat: substantius comptables i incomptables, pronoms personals, articles determinats i indeterminats, adjectius demostratius, la possessió (adjectius i pronoms possessius, el genitiu saxó).

· Expressió de l'existència (p. ex., there is/are, there was/were).

· Expressió del temps present (simple present and continuous), passat (simple past), verbs regulars (afirmació, negació i interrogació, Wh-questions, aux. questions, tags).

· Expressió de la quantitat (singular/plural, cardinal and ordinal numerals).

· Expressió de les relacions espacials; preposicions i adverbis de lloc, posició, distància, procedència i destinació.

· Expressió de les relacions temporals puntuals (p. ex., five to (ten), divisions (p. ex., century; season), indicacions de temps (p. ex., early, late, when, before, after, then), durada (from…to, during, since), seqüència (first, next, last), freqüència (p. ex., often, usually).

 

 

LLENGUA ESTRANGERA. NIVELL 2. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

BLOC 1. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS (LISTENING)

1.1. Estratègies de comprensió:

· Mobilització d'informació prèvia sobre el tipus i el tema de la tasca.

· Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

· Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

· Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

· Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics.

· Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió d'elements nous: paraules clau, soroll ambiental, etc.

1.1.1. Identificar la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals breus i ben estructurats, transmesos de viva veu o per mitjans tècnics i articulats a velocitat lenta o mitjana i que versin sobre assumptes quotidians en situacions habituals o sobre temes generals o del propi camp d'interès en els àmbits personal, públic, educatiu i ocupacional, sempre que les condicions acústiques no distorsionin el missatge i es pugui tornar a escoltar el que s'ha dit.

1.1.1.1. Identifica el sentit general i els punts principals d'indicacions, anuncis, missatges i comunicats breus articulats de manera lenta i clara sobre assumptes quotidians en els àmbits personal, públic, educatiu i ocupacional, sempre que les condicions acústiques siguin bones.

1.1.1.2. Entén l'essencial del que se li diu en transaccions i gestions quotidianes (p. ex., presentacions, indicacions, horaris, preus, etc.).

1.1.1.3. Identifica el sentit general i els punts principals d'una conversa formal o informal entre dos o més interlocutors quan el tema li resulta conegut i el discurs està articulat amb claredat i a velocitat lenta o mitjana.

1.1.1.4. Comprèn en una conversa informal en la que participa, descripcions, narracions, punts de vista i opinions sobre assumptes pràctics de la vida diària i sobre temes del seu interès quan se li parla amb claredat, a poc a poc i directament i si l'interlocutor està disposat a repetir o reformular el que s'ha dit.

1.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres (formal/informal); llenguatge no verbal.

· Manifestacions culturals i artístiques com ara cançons, textos literaris, monuments, personatges, etc.

1.2.1. Conèixer i utilitzar per comprendre el text els aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a la vida quotidiana (hàbits d'estudi i de feina, activitats de lleure), condicions de vida (entorn, estructura social), relacions interpersonals (entre homes i dones, a la feina, al centre educatiu, a les institucions), comportament (gests, expressions facials, ús de la veu, contacte visual) i convencions socials (costums, tradicions).

1.2.1.1. Identifica alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

1.2.1.2. Mostra interès pels aspectes socioculturals i sociolingüístics dels textos orals com a elements enriquidors del propi bagatge cultural.

1.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Narració d'accions habituals, d'esdeveniments passats puntuals i habituals, descripció d'estats i situacions presents.

· Petició i oferiment d'ajuda, informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

1.3.1. Distingir la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text (demanar informació, donar una ordre, fer un oferiment, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (salutacions, inici i tancament d'una conversa, punts d'una descripció o narració breu, etc.).

1.3.1.1. Identifica la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

1.4. Estructures sintacticodiscursives1

1.4.1. Aplicar a la comprensió del text els coneixements sobre els constituents i l'organització de patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral.

1.4.1.1. Reconeix els significats més comuns associats a patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral (estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

1.5. Lèxic oral d'ús comú relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.), temps atmosfèric.

· Temps lliure, lleure i esport.

· Alimentació i restauració.

· Salut i cures físiques.

1.5.1. Reconèixer lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions, i inferir del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

1.5.1.1. Comprèn un repertori limitat de lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos.

1.5.1.2. Infereix del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

1.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació.

1.6.1. Discriminar patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú, i reconèixer els significats i les intencions comunicatives generals relacionats amb aquests.

1.6.1.1. Discrimina patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú.

1.6.1.2. Reconeix els significats i les intencions comunicatives generals relacionades amb l'entonació.

BLOC 2. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ORALS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ (SPEAKING)

2.1. Estratègies de producció:

Planificació

· Concepció del missatge amb claredat, distingint-ne la idea o les idees principals i l'estructura bàsica.

· Adequació del text al destinatari, context i canal, aplicant el registre i l'estructura de discurs adequats a cada cas.

Execució

· Expressió del missatge amb claredat i coherència, estructurant-lo adequadament i ajustant-se, si escau, als models i les fórmules de cada tipus de text.

· Reajustament de la tasca (emprendre una versió més modesta de la tasca) o el missatge (fer concessions en el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

· Utilització dels coneixements previs per treure'n el màxim partit.

· Compensació de les mancances lingüístiques mitjançant procediments lingüístics (modificar paraules de significat semblant, definir o parafrasejar un terme o expressió), paralingüístics o paratextuals (demanar ajuda; assenyalar objectes; usar díctics o fer accions que aclareixin el significat; usar llenguatge corporal culturalment pertinent com gests, expressions facials, postures, contacte visual o corporal; proxèmica; usar sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals, etc.).

2.1.1. Produir o coproduir textos breus i comprensibles, tant en conversa cara a cara com per telèfon o altres mitjans tècnics, en un registre neutre o informal i amb un llenguatge senzill, en els quals es dona, se sol·licita i s'intercanvia informació sobre temes d'importància en la vida quotidiana i assumptes coneguts o d'interès personal, educatiu o ocupacional, encara que de vegades hi hagi pauses, vacil·lacions i rectificacions.

2.1.1.1. Fa presentacions breus, assajades, ben estructurades i amb suport visual sobre temes quotidians i del seu interès amb coherència i claredat: presentar-se i presentar els altres; donar informació bàsica sobre un mateix, la família i els companys; indicar les aficions i els interessos i les principals activitats de la vida quotidiana, etc.

2.1.1.2. Respon a preguntes breus i senzilles dels oients sobre el contingut de les presentacions.

2.1.1.3. Du a terme amb èxit transaccions quotidianes senzilles (demanar preus, l'hora, dades personals, etc.).

2.1.1.4. Participa en converses informals cara a cara o per mitjans tècnics (telèfon, videoconferència, etc.) en les quals s'estableix contacte social, s'intercanvia informació personal, expressa opinions i punts de vista, fa invitacions i oferiments, demana i ofereix coses, indicacions o instruccions, etc.

2.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

· Convencions socials, normes de cortesia i registres; costums, valors, creences i actituds; llenguatge no verbal.

2.2.1. Incorporar a la producció del text oral els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials, relacions interpersonals, patrons d'actuació, comportament i convencions socials, actuant amb la propietat deguda i respectant les normes de cortesia més importants en els contextos respectius, considerant la diversitat i les diferències a l'aula des d'una perspectiva inclusiva, com a element enriquidor.

2.2.1.1. Incorpora a la producció oral alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

2.2.1.2. Actua amb la propietat deguda i respecta les normes de cortesia en cada moment.

2.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Presentacions personals, narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents i d'esdeveniments passats.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

2.3.1. Produir o coproduir, amb ajuda de models, textos orals breus en diferents suports coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

2.3.1.1. Produeix o coprodueix textos orals breus en diferents suports coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

2.4. Estructures sintacticodiscursives1

2.4.1. Utilitzar els coneixements sobre els constituents i l'organització de patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral.

2.4.1.1. Utilitza els patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral (estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

2.5. Lèxic oral d'ús comú (producció) relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.), temps atmosfèric.

· Temps lliure, lleure i esport.

· Alimentació i restauració.

· Salut i cures físiques.

2.5.1. Conèixer i utilitzar un repertori lèxic suficient per comunicar informació, opinions i punts de vista breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

2.5.1.1. Utilitza un repertori limitat de lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos.

2.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació

2.6.1. Pronunciar i entonar de manera clara i comprensible, encara que resulti evident l'accent estranger, o es cometin errors de pronunciació, sempre que no interrompin la comunicació.

2.6.1.1. Pronuncia i entona de manera clara i comprensible, encara que resulti evident l'accent estranger, o es cometin errors de pronunciació, sempre que no interrompin la comunicació.

BLOC 3. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ESCRITS (READING)

 

3.1. Estratègies de comprensió:

· Mobilització d'informació prèvia sobre el tipus i el tema de la tasca.

· Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

· Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants, etc.).

· Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

· Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics.

· Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements.

3.1.1. Identificar la informació essencial, els punts més rellevants i detalls importants en textos breus i ben estructurats, tant en format imprès com en suport digital, que tractin d'assumptes quotidians, sobre temes pròxims als seus interessos en els àmbits personal, públic, educatiu, ocupacional i que contenguin estructures senzilles i un lèxic d'ús comú.

3.1.1.1. Comprèn informació essencial i localitza informació específica en textos informatius senzills en suport físic o digital com diccionaris, horaris, catàlegs, llistes de preus, anuncis, publicitat, fullets turístics, programacions culturals o d'esdeveniments, etc.

3.1.1.2. Comprèn correspondència personal en qualsevol format en la qual es parla d'un mateix; es descriuen persones, objectes i llocs; es narren esdeveniments presents o passats, i s'expressen sentiments, desitjos i opinions sobre temes generals, coneguts o del seu interès.

3.1.1.3. Comprèn l'essencial d'històries de ficció o notícies breus i ben estructurades.

3.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

· Convencions socials, normes de cortesia i registres (formal/informal).

· Manifestacions culturals i artístiques com ara cançons, textos literaris, monuments, personatges, etc.

3.2.1. Conèixer i utilitzar per comprendre el text els aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a la vida quotidiana (hàbits d'estudi i de feina, activitats de lleure, manifestacions artístiques com la música o el cinema, etc.), condicions de vida (entorn, estructura social), relacions interpersonals (entre homes i dones, a la feina, al centre educatiu, a les institucions) i convencions socials (costums, tradicions).

3.2.1.1. Identifica alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

3.2.1.2. Mostra interès pels aspectes socioculturals i sociolingüístics dels textos escrits com a elements enriquidors del propi bagatge cultural.

3.3. Funcions comunicatives

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Presentacions personals, narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents i d'esdeveniments passats.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

3.3.1. Distingir la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

3.3.1.1. Distingeix la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

3.4. Estructures sintacticodiscursives1

3.4.1. Reconèixer i aplicar a la comprensió del text, els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

3.4.1.1. Reconeix i aplica a la comprensió del text, els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

3.5. Lèxic escrit d'ús comú relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.), temps atmosfèric, etc.

· Temps lliure, lleure i esport.

· Alimentació i restauració.

· Salut i cures físiques.

3.5.1. Reconèixer lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions i inferir del context i del cotext, amb suport visual, els significats de paraules noves.

3.5.1.1. Reconeix lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions.

3.6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques

3.6.1. Reconèixer les principals convencions ortogràfiques, tipogràfiques i de puntuació i, també, abreviatures i símbols d'ús comú (p. ex., %) i els seus significats associats.

3.6.1.1. Reconeix les principals convencions ortogràfiques, tipogràfiques i de puntuació i, també, abreviatures i símbols d'ús comú (p. ex., %) i els seus significats associats.

BLOC 4. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ESCRITS (WRITING)

4.1. Estratègies de producció

Planificació

· Mobilització i coordinació de les pròpies competències generals i comunicatives a fi de fer eficaçment la tasca (repassar què se sap sobre el tema, què es pot o es vol dir, etc.).

· Localització i ús adequat dels recursos lingüístics o temàtics (ús d'un diccionari o gramàtica, obtenció d'ajuda, etc.).

Execució

· Expressió del missatge amb claredat ajustant-se als models i a les fórmules de cada tipus de text.

· Reajustament de la tasca (emprendre una versió més modesta de la tasca) o el missatge (fer concessions en el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

· Utilització d'oracions simples i organització del text amb la suficient cohesió interna i coherència per transmetre el significat volgut.

· Utilització dels coneixements previs per treure'n el màxim partit.

4.1.1.

· Escriure, en paper o en suport electrònic, textos breus, senzills i d'estructura clara sobre temes quotidians o d'interès personal, en un registre formal, neutre o informal utilitzant adequadament els recursos bàsics de cohesió, les convencions ortogràfiques bàsiques i els signes de puntuació més comuns, amb un control raonable d'expressions i estructures senzilles i un lèxic d'ús freqüent de caràcter general.

· Conèixer i aplicar estratègies adequades per elaborar textos escrits breus i d'estructura simple (p. ex., copiant formats, fórmules i models convencionals propis de cada tipus de text).

4.1.1.1. Completa un qüestionari senzill amb informació personal i relativa a la seva formació, ocupació, interessos o aficions (p. ex., per subscriure's a una publicació digital, allotjar-se en un hotel, fer una compra en línia, etc.).

4.1.1.2. Escriu notes, anuncis i missatges (WhatsApp, Edmodo, xarxes socials, blogs, xats, etc.) en els quals es fan comentaris breus o es donen instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana i del seu interès o sobre temes d'actualitat.

4.1.1.3. Escriu correspondència personal en la qual s'estableix i es manté el contacte social (p. ex., amb amics en altres països), s'intercanvia informació, es descriuen en termes senzills esdeveniments importants i experiències personals, es donen instruccions, es fan i accepten oferiments i suggeriments (p. ex., es cancel·len, confirmen o modifiquen una invitació o uns plans) i s'expressen opinions de manera senzilla.

4.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

· Convencions socials, normes de cortesia i registres; costums, valors, creences i actituds; llenguatge no verbal.

· Manifestacions culturals i artístiques com ara cançons, textos literaris, monuments, personatges, etc.

4.2.1. Incorporar a la producció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials, relacions interpersonals, patrons d'actuació i comportament i convencions socials respectant les normes de cortesia més importants en els contextos respectius.

4.2.1.1. Incorpora a la producció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials, relacions interpersonals, patrons d'actuació, comportament i convencions socials.

4.2.1.2. Respecta les normes de cortesia més importants en els contextos respectius.

4.3. Funcions comunicatives

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats quotidianes.

· Presentacions personals, narració d'accions habituals, descripció d'estats i situacions presents i passades.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, i els seus contraris.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

4.3.1. Produir o coproduir, amb ajuda de models, textos escrits breus en diferents suports coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

4.3.1.1. Produeix, amb ajuda de models, textos escrits breus en diferents suports coherents i adequats al propòsit comunicatiu

4.4. Estructures sintacticodiscursives1

4.4.1. Mostrar control sobre un repertori limitat d'estructures sintàctiques d'ús habitual i emprar per comunicar-se mecanismes senzills prou ajustats al context i a la intenció comunicativa.

4.4.1.1. Mostra control sobre un repertori limitat d'estructures sintàctiques d'ús habitual.

4.4.1.2. Empra per comunicar-se mecanismes senzills prou ajustats al context i a la intenció comunicativa.

4.5. Lèxic escrit d'ús comú (producció) relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Divisions temporals (parts del dia, hores, mesos, etc.), temps atmosfèric.

· Temps lliure, lleure i esport.

· Alimentació i restauració.

· Salut i cures físiques.

4.5.1. Conèixer i utilitzar un repertori lèxic escrit suficient per comunicar informació, opinions i punts de vista breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

4.5.1.1. Coneix i utilitza un repertori lèxic escrit suficient per comunicar informació, opinions i punts de vista breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

4.6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques



 

4.6.1. Conèixer i aplicar de manera adequada els signes de puntuació elementals (p. ex., punt, coma), les regles ortogràfiques bàsiques (p. ex., ús de majúscules i minúscules) i, també, les convencions ortogràfiques més habituals en la redacció de textos en suport electrònic (p. ex., correu electrònic, missatgeria instantània, etc.).

4.6.1.1. Coneix i aplica de manera adequada els signes de puntuació elementals (p. ex., punt, coma), les regles ortogràfiques bàsiques (p. ex., ús de majúscules i minúscules) i, també, les convencions ortogràfiques més habituals en la redacció de textos en suport electrònic (p. ex., correu electrònic, missatgeria instantània, etc.).

1ESTRUCTURES SINTACTICODISCURSIVES. NIVELL 2. MÒDUL 1

· Expressió de les relacions lògiques: conjunció (and, too, also), disjunció (or), oposició/concessió (but), causa (because).

· Afirmació (affirmative sentences, short answers).

· Negació (negative sentences with not, never, no; short answers).

· Interrogació (Wh- questions, aux. questions; e.g. What is this?; tags).

· Expressió de temps: passat (past simple and continuous, regular and irregular verbs), present (simple and continuous).

· Expressió de l'existència (p. ex., there is/are i there was/were), l'entitat (countable, uncountable, collective and compound), noms, pronoms (subject, object, possessive, demonstrative).

· Expressió de la quantitat (singular/plural) i de la qualitat (p. ex., really, quite; so; a little).

· Expressió del temps: indications of time (ago, early, late), duration (from… to, during, until, since), posteriority (afterwards, later), sequence (first, next, last) and frequency (e.g. often, usually).

 

LLENGUA ESTRANGERA. NIVELL 2. MÒDUL 2

BLOC 1. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS (LISTENING)

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge

1.1. Estratègies de comprensió

· Mobilització d'informació prèvia sobre tipus de tasca i tema.

· Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

· Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

· Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

· Inferència i formulació d'hipòtesis a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics.

· Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements: paraules clau, soroll ambiental, etc.

1.1.1.

· Identificar el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals breus o de longitud mitjana, clarament estructurats i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics articulats a velocitat mitjana, en un registre formal, informal o neutre, i que tractin d'aspectes concrets o abstractes, de temes generals, sobre assumptes quotidians en situacions corrents o menys habituals, o sobre els propis interessos en els àmbits personal, públic, educatiu i ocupacional, sempre que les condicions acústiques no distorsionin el missatge i es pugui tornar a escoltar el que s'ha dit.

· Conèixer i saber aplicar les estratègies adequades per a la comprensió del sentit general, la informació essencial, els punts i les idees principals o els detalls rellevants del text.

1.1.1.1. Capta els punts principals i detalls rellevants de missatges enregistrats o de viva veu, clarament articulats, que contenguin instruccions, indicacions o una altra informació, fins i tot de tipus tècnic (p. ex., com utilitzar un dispositiu).

1.1.1.2. Entén l'essencial del que se li diu en transaccions i gestions quotidianes i estructurades o menys habituals (p. ex., en una farmàcia, un hospital, en una comissaria, etc.) si pot demanar confirmació d'alguns detalls.

1.1.1.3. Identifica les idees principals i els detalls més rellevants d'una conversa formal o informal entre dos o més interlocutors que té lloc en presència seva, quan el tema li resulta conegut i el discurs està articulat amb claredat, a velocitat mitjana i en una varietat estàndard de la llengua.

1.1.1.4. Comprèn, en una conversa informal en què participa, explicacions o justificacions de punts de vista i opinions sobre diversos assumptes d'interès personal, quotidians o menys habituals, i també la formulació d'hipòtesis, l'expressió de sentiments i la descripció d'aspectes abstractes de temes com, per exemple, la música, el cinema, la literatura o els temes d'actualitat.

1.1.1.5. Comprèn, en una conversa formal o entrevista en la qual participa (p. ex., en centres d'estudis o de feina) informació rellevant i detalls sobre assumptes pràctics relatius a activitats acadèmiques o ocupacionals de caràcter habitual i predictible, sempre que pugui demanar que se li repeteixi, o aclareixi, alguna cosa del que se li ha dit.

1.1.1.6. Distingeix, amb suport visual o escrit, les idees principals i informació rellevant en presentacions o xerrades ben estructurades sobre temes educatius, ocupacionals o del seu interès (p. ex., sobre un tema acadèmic o de divulgació científica o cultural) o documents audiovisuals (p. ex., televisió, anuncis publicitaris, sèries, pel·lícules, etc.).

1.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

· Convencions socials, normes de cortesia i registres; costums, valors, creences i actituds; llenguatge no verbal.

· Manifestacions culturals i artístiques com ara cançons, textos literaris, monuments, personatges, etc.

1.2.1. Conèixer i utilitzar per comprendre el text els aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a la vida quotidiana (hàbits i activitats d'estudi, feina i lleure), condicions de vida (hàbitat, estructura socioeconòmica), relacions interpersonals (generacionals, entre homes i dones, a la feina, al centre educatiu, a les institucions), comportament (postures, expressions facials, ús de la veu, contacte visual, proxèmica) i convencions socials (actituds, valors).

1.2.1.1. Identifica alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

1.2.1.2. Mostra interès pels aspectes socioculturals i sociolingüístics dels textos orals com a elements enriquidors del propi bagatge cultural.

1.3. Funcions comunicatives

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats.

· Narració d'esdeveniments passats, puntuals i habituals; descripció d'estats i situacions presents, i expressió d'esdeveniments futurs.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista, consells, advertències i avisos.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de la voluntat, la intenció, la decisió, la promesa, l'ordre, l'autorització i la prohibició.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, l'esperança, la confiança, la sorpresa, i els seus contraris.

· Formulació de suggeriments, desitjos, condicions i hipòtesis.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

1.3.1. Distingir la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text i un repertori dels seus exponents més comuns, i també patrons discursius d'ús freqüent relatius a l'organització i l'ampliació o la reestructuració de la informació (p. ex., nova enfront de coneguda, exemplificació o resum).

1.3.1.1. Identifica la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

1.4. Estructures sintacticodiscursives1

1.4.1. Aplicar a la comprensió del text els coneixements sobre els constituents i l'organització de patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral i, també, els seus significats associats (p. ex., estructura interrogativa per expressar sorpresa).

1.4.1.1. Reconeix els significats més comuns associats a patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral (estructura interrogativa per expressar sorpresa, etc.).

1.5. Lèxic oral d'ús comú relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Habitatge, llar i entorn.

· Feina i ocupacions.

· Temps lliure, lleure i esport.

· Viatges i vacances.

· Medi ambient i entorn natural.

· Tecnologies de la informació i la comunicació.

· Compres i activitats comercials.

· Educació i estudi.

1.5.1. Reconèixer lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions, i un repertori limitat d'expressions i modismes d'ús freqüent quan el context o el suport visual en faciliten la comprensió.

1.5.1.1. Comprèn un repertori limitat de lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos.

1.5.1.2. Reconeix expressions i modismes d'ús comú relacionats amb temes quotidians amb suport visual.

1.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació

1.6.1. Discriminar patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú i reconèixer els significats i les intencions comunicatives generals relacionats amb aquests.

1.6.1.1. Discrimina patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú.

1.6.1.2. Reconeix els significats i les intencions comunicatives generals relacionades amb l'entonació.

BLOC 2. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ORALS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ (SPEAKING)

2.1. Estratègies de producció

Planificació

· Concepció del missatge amb claredat, distingint-ne la idea o les idees principals i l'estructura bàsica.

· Adequació del text al destinatari, context i canal, aplicant el registre i l'estructura de discurs adequats a cada cas.

Execució

· Expressió del missatge amb claredat, coherència, estructurant-lo adequadament i ajustant-se, si escau, als models i fórmules de cada tipus de text.

· Reajustament de la tasca (emprendre una versió més modesta de la tasca) o el missatge (fer concessions en el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

· Utilització dels coneixements previs per treure'n el màxim partit.

· Compensació de les mancances lingüístiques mitjançant procediments lingüístics (modificar paraules de significat semblant o definir o parafrasejar un terme o expressió), paralingüístics o paratextuals (demanar ajuda; assenyalar objectes; usar díctics o fer accions que aclareixin el significat; usar llenguatge corporal culturalment pertinent com gests, expressions facials, postures, contacte visual o corporal; proxèmica; usar sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals).

2.1.1.

· Produir o coproduir textos breus o de longitud mitjana en un registre formal, neutre o informal, en els quals s'intercanvien informació, idees i opinions; es justifiquen de manera simple però suficient els motius d'accions i plans, i es formulen hipòtesis, encara que de vegades hi hagi pauses, vacil·lacions i rectificacions.

· Conèixer i saber aplicar les estratègies més adequades per produir textos orals monològics o diàlegs breus o de longitud mitjana d'estructura simple i clara, explorant els recursos de què es disposa i limitant l'expressió a aquests.

2.1.1.1. Fa presentacions breus i assajades, ben estructurades, amb suport visual sobre temes del seu interès o estudis i les exposa de forma coherent i amb claredat.

2.1.1.2. Respon a preguntes breus i senzilles dels oients sobre el contingut de les presentacions.

2.1.1.3. Se'n desfà correctament en gestions i transaccions quotidianes com ara viatges, allotjament, compres, etc. (sol·licitar informació, ajuda, explicacions, fer una reclamació, etc.) seguint normes de cortesia bàsiques.

2.1.1.4. Participa en converses informals sobre assumptes quotidians o menys habituals en les quals intercanvia informació i expressa i justifica breument opinions i punts de vista, narra i descriu de forma coherent fets ocorreguts en el passat o plans de futur reals o inventats, formula hipòtesis, fa suggeriments, demana i dona indicacions o instruccions amb cert detall, expressa i justifica sentiments, i descriu aspectes concrets i abstractes de temes com, per exemple, la música, el cinema, la literatura o els temes d'actualitat.

2.1.1.5. Pren part en converses formals, entrevistes i reunions de caràcter acadèmic o ocupacional sobre temes habituals en aquests contextos, intercanvia informació pertinent sobre fets concrets, demana i dona instruccions o solucions a problemes pràctics, planteja els seus punts de vista de manera senzilla i explica breument les seves accions, opinions i plans.

2.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres; costums, valors, creences i actituds; llenguatge no verbal.

2.2.1. Incorporar a la producció del text els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials, relacions interpersonals, patrons d'actuació, comportament i convencions socials, actuant amb la propietat deguda.

2.2.1.1. Incorpora a la producció oral alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

2.2.1.2. Actua amb la propietat deguda i respecta les normes de cortesia de cada context.

2.3. Funcions comunicatives:

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats.

· Narració d'esdeveniments passats puntuals i habituals, descripció d'estats i situacions presents, i expressió d'esdeveniments futurs.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista, consells, advertències i avisos.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de la voluntat, la intenció, la decisió, la promesa, l'ordre, l'autorització i la prohibició.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, l'esperança, la confiança, la sorpresa, i els seus contraris.

· Formulació de suggeriments, desitjos, condicions i hipòtesis.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

2.3.1. Dur a terme les funcions requerides pel propòsit comunicatiu utilitzant els exponents més comuns de les funcions esmentades i els patrons discursius d'ús més freqüent per iniciar i concloure el text adequadament, organitzar la informació de manera clara, ampliar-la amb exemples o resumir-la.

2.3.1.1. Produeix o coprodueix textos orals breus en diferents suports coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

2.4. Estructures sintacticodiscursives1

2.4.1. Mostrar control, encara que amb alguna influència de la primera llengua o d'altres, sobre un repertori d'estructures sintàctiques d'ús habitual i seleccionar els elements adequats de coherència i de cohesió textual per organitzar el discurs de manera senzilla però eficaç.

2.4.1.1. Utilitza els patrons sintàctics i discursius d'ús freqüent en la comunicació oral (p. ex., estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, ús de connectors, etc.).

2.5. Lèxic oral d'ús comú (producció) relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Habitatge, llar i entorn.

· Feina i ocupacions.

· Temps lliure, lleure i esport.

· Viatges i vacances.

· Medi ambient i entorn natural.

· Tecnologies de la informació i la comunicació.

· Compres i activitats comercials.

· Educació i estudi.

2.5.1. Conèixer i utilitzar lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions, i un repertori limitat d'expressions i modismes d'ús freqüent.

2.5.1.1. Utilitza un repertori suficient de lèxic oral d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els interessos propis.

2.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació

2.6.1. Pronunciar i entonar de manera clara i comprensible, encara que els interlocutors puguin necessitar repeticions en l'articulació de paraules menys freqüents en les quals es poden cometre errors que no interrompin la comunicació.

2.6.1.1. Pronuncia i entona de manera clara i comprensible, encara que es cometin errors de pronunciació, especialment en paraules menys comuns, sempre que no interrompin la comunicació.

2.6.2. Mantenir el ritme del discurs amb prou fluïdesa per fer comprensible el missatge quan les intervencions són breus o de longitud mitjana, encara que puguin produir-se pauses, vacil·lacions o reformulacions del que es vol expressar.

2.6.3. Interactuar de manera senzilla però efectiva en intercanvis clarament estructurats utilitzant fórmules o indicacions habituals per prendre o cedir el torn de paraula, encara que es pugui necessitar l'ajuda de l'interlocutor.

BLOC 3. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ESCRITS (READING)

3.1. Estratègies de comprensió

· Mobilització d'informació prèvia sobre el tipus i el tema de la tasca.

· Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

· Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

· Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

· Inferència i formulació d'hipòtesis a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics.

· Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements.





 

3.1.1.

· Identificar la informació essencial, els punts més rellevants i els detalls importants en textos, tant en format imprès com en suport digital, breus o de longitud mitjana, ben estructurats, escrits en un registre formal, informal o neutre, que tractin d'assumptes quotidians o menys habituals, de temes d'interès o rellevants per als propis estudis, ocupació o feina i que contenguin estructures i un lèxic d'ús comú, tant de caràcter general com més específic.

· Conèixer i saber aplicar les estratègies adequades per a la comprensió del sentit general, la informació essencial, els punts i les idees principals o els detalls rellevants del text.

3.1.1.1. Identifica informació rellevant en instruccions detallades sobre l'ús d'aparells, dispositius o programes informàtics i sobre la realització d'activitats i normes de seguretat o de convivència.

Entén el sentit general, els punts principals i informació rellevant d'anuncis i comunicacions de caràcter públic, institucional o corporatiu i clarament estructurats, relacionats amb assumptes del seu interès personal, acadèmic o ocupacional.

3.1.1.2. Comprèn correspondència personal en qualsevol suport, incloent-hi fòrums en línia o blogs, en la qual es descriuen amb cert detall fets i experiències, impressions i sentiments; es narren fets i experiències, reals o imaginaris, i s'intercanvien informació, idees i opinions.

3.1.1.3. Entén informació específica de caràcter concret en pàgines web i altres materials de referència o consulta clarament estructurats (p. ex., enciclopèdies, diccionaris, presentacions, etc.) sobre temes relatius a matèries acadèmiques o assumptes ocupacionals.

3.1.1.4. Comprèn els aspectes generals i els detalls més rellevants de textos de ficció i de textos literaris contemporanis senzills ben estructurats i en una variant estàndard de la llengua.

3.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics:

· Convencions socials, normes de cortesia i registres; costums, valors, creences i actituds; llenguatge no verbal.

· Manifestacions culturals i artístiques com ara cançons, textos literaris, monuments, personatges, etc.

3.2.1. Conèixer i utilitzar per comprendre el text els aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a la vida quotidiana (hàbits i activitats d'estudi, feina i lleure), condicions de vida (hàbitat, estructura socioeconòmica), relacions interpersonals (generacionals, entre homes i dones, a la feina, al centre educatiu, a les institucions), convencions socials (actituds, valors) i, també, els aspectes culturals generals que permetin comprendre el text.

3.2.1.1. Identifica alguns aspectes socials i culturals dels països on es parla la llengua estrangera.

3.2.1.2. Mostra interès pels aspectes socioculturals i sociolingüístics dels textos escrits com a elements enriquidors del propi bagatge cultural.

3.3. Funcions comunicatives

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats.

· Narració d'esdeveniments passats, puntuals i habituals; descripció d'estats i situacions presents, i expressió d'esdeveniments futurs.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista, consells, advertències i avisos.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de la voluntat, la intenció, la decisió, la promesa, l'ordre, l'autorització i la prohibició.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, l'esperança, la confiança, la sorpresa, i els seus contraris.

· Formulació de suggeriments, desitjos, condicions i hipòtesis.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

3.3.1. Distingir la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text i un repertori dels seus exponents més comuns i, també, patrons discursius d'ús freqüent relatius a l'organització i l'ampliació o la reestructuració de la informació (p. ex., nova enfront de coneguda, exemplificació, resum).

3.3.1.1. Distingeix la funció o les funcions comunicatives més rellevants del text.

3.4. Estructures sintacticodiscursives1

3.4.1. Reconèixer i aplicar a la comprensió del text els constituents i l'organització de patrons sintàctics d'ús freqüent en la comunicació escrita i, també, els seus significats associats.

3.4.1.1. Reconeix i aplica a la comprensió del text els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

3.5. Lèxic oral d'ús comú relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Habitatge, llar i entorn.

· Feina i ocupacions.

· Temps lliure, lleure i esport.

· Viatges i vacances.

· Medi ambient i entorn natural.

· Tecnologies de la informació i la comunicació.

· Compres i activitats comercials.

· Educació i estudi.

3.5.1. Reconèixer lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions, i un repertori limitat d'expressions i modismes d'ús freqüent quan el context o el suport visual faciliten la comprensió.

3.5.1.1. Reconeix lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i a temes generals o relacionats amb els propis interessos, estudis i ocupacions.

3.6. Patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació

3.6.1. Reconèixer les principals convencions de format, tipogràfiques, ortogràfiques i de puntuació i, també, abreviatures i símbols d'ús comú i més específic i els seus significats associats.

3.6.1.1. Reconeix les principals convencions ortogràfiques, tipogràfiques i de puntuació i, també, abreviatures i símbols d'ús comú i els seus significats associats.

BLOC 4. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ESCRITS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ WRITING

4.1. Estratègies de producció

Planificació

· Mobilització i coordinació de les pròpies competències generals i comunicatives a fi de fer eficaçment la tasca (repassar què se sap sobre el tema, què es pot o es vol dir, etc.).

· Localització i ús adequat dels recursos lingüístics o temàtics (ús d'un diccionari o gramàtica, obtenció d'ajuda, etc.).

Execució

· Expressió del missatge amb claredat ajustant-se als models i fórmules de cada tipus de text.

· Reajustament de la tasca (emprendre una versió més modesta de la tasca) o el missatge (fer concessions en el que realment li agradaria expressar) després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

· Utilització d'oracions simples i organització del text amb la suficient cohesió interna i coherència per transmetre el significat desitjat.

· Utilització dels coneixements previs per treure'n el màxim partit.

4.1.1.

· Escriure en paper o en suport electrònic textos breus o de longitud mitjana, coherents i d'estructura clara, sobre temes d'interès personal o assumptes quotidians o menys habituals en un registre formal, neutre o informal, utilitzant adequadament els recursos de cohesió, les convencions ortogràfiques i els signes de puntuació més comuns, i mostrant un control raonable d'expressions i estructures senzilles i un lèxic d'ús freqüent tant de caràcter general com més específic dins la pròpia àrea d'especialització o d'interès.

4.1.1.1. Completa un qüestionari detallat amb informació personal, acadèmica o laboral (p. ex., escriu el seu currículum en format electrònic seguint, p. ex., el model Europass).

· Conèixer i aplicar estratègies adequades per elaborar textos escrits breus o de longitud mitjana, p. ex., refrasejant estructures a partir d'altres textos de característiques i propòsits comunicatius similars, o redactant esborranys previs.

4.1.1.2. Pren notes, missatges i apunts amb informació senzilla i rellevant sobre assumptes habituals i aspectes concrets en els àmbits personal, acadèmic i ocupacional dins la seva especialitat o àrea d'interès.

4.1.1.3. Escriu notes, anuncis, missatges i comentaris breus, en qualsevol suport, en els quals sol·licita i transmet informació i opinions senzilles i ressalta els aspectes que li resulten importants (p. ex., en una web o adreçats a un professor o un company).

4.1.1.4. Escriu correspondència personal i participa en fòrums, blogs i xats en els quals descriu experiències, impressions i sentiments; narra, de forma lineal i coherent, fets relacionats amb el seu àmbit d'interès, activitats i experiències passades (p. ex., sobre un viatge) o fets imaginaris, i intercanvia informació i idees sobre temes concrets, assenyalant els aspectes que li semblen importants i justificant breument les seves opinions sobre aquestes.

4.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

· Convencions socials, normes de cortesia i registres; costums, valors, creences i actituds; llenguatge no verbal.

4.2.1. Incorporar a la producció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials, relacions interpersonals, patrons d'actuació, comportaments i convencions socials, respectant les normes de cortesia més importants en els contextos respectius.

4.2.1.1. Incorpora a la producció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits relatius a estructures socials, relacions interpersonals, patrons d'actuació, comportaments i convencions socials.

4.2.1.2. Respecta les normes de cortesia més importants en els contextos respectius.

4.3. Funcions comunicatives

· Iniciació i manteniment de relacions personals i socials.

· Descripció de qualitats físiques i abstractes de persones, objectes, llocs i activitats.

· Narració d'esdeveniments passats puntuals i habituals, descripció d'estats i situacions presents i expressió d'esdeveniments futurs.

· Petició i oferiment d'informació, indicacions, opinions i punts de vista, consells, advertències i avisos.

· Expressió del coneixement, la certesa, el dubte i la conjectura.

· Expressió de la voluntat, la intenció, la decisió, la promesa, l'ordre, l'autorització i la prohibició.

· Expressió de l'interès, l'aprovació, l'estimació, la simpatia, la satisfacció, l'esperança, la confiança, la sorpresa, i els seus contraris.

· Formulació de suggeriments, desitjos, condicions i hipòtesis.

· Establiment i manteniment de la comunicació i organització del discurs.

4.3.1. Dur a terme les funcions requerides pel propòsit comunicatiu utilitzant un repertori d'exponents comuns de les funcions esmentades i els patrons discursius habituals per iniciar i concloure el text escrit adequadament, organitzar la informació de manera clara, ampliar-la amb exemples o resumir-la.

4.3.1.1. Produeix, amb ajuda de models, textos escrits en diferents suports, coherents i adequats al propòsit comunicatiu.

4.4. Estructures sintacticodiscursives1

4.4.1. Mostrar control, encara que amb alguna influència de la primera llengua o d'altres, sobre un ampli repertori d'estructures sintàctiques comunes, i seleccionar els elements adequats de coherència i de cohesió textual per organitzar el discurs de manera senzilla però eficaç.

4.4.1.1. Mostra control sobre un repertori general d'estructures sintàctiques d'ús habitual.

4.4.1.2. Empra per comunicar-se mecanismes senzills prou ajustats al context i a la intenció comunicativa.

4.5. Lèxic oral d'ús comú (producció) relatiu a:

· Llenguatge d'aula.

· Identificació personal.

· Activitats de la vida diària.

· Habitatge, llar i entorn.

· Feina i ocupacions.

· Temps lliure, lleure i esport.

· Viatges i vacances.

· Medi ambient i entorn natural.

· Tecnologies de la informació i la comunicació.

· Compres i activitats comercials.

· Educació i estudi.

4.5.1. Conèixer i utilitzar lèxic escrit d'ús comú relatiu a assumptes quotidians i temes generals relacionats amb els propis interessos, estudis, ocupacions, i un repertori limitat d'expressions i modismes d'ús freqüent.

4.5.1.1. Coneix i utilitza un repertori lèxic escrit general per comunicar informació, opinions i punts de vista breus, simples i directes en situacions habituals i quotidianes.

4.6. Patrons gràfics i convencions ortogràfiques

4.6.1. Utilitzar les convencions ortogràfiques, de puntuació i de format més freqüents amb una correcció raonable de manera que es comprengui el missatge, encara que pot donar-se alguna influència de la primera o d'altres llengües; saber emprar els recursos bàsics de processament de textos per corregir els errors ortogràfics que es produeixen en format electrònic, i adaptar-se a les convencions comunes d'escriptura de textos a internet (p. ex., abreviacions o d'altres en xats).

4.6.1.1. Coneix i aplica de manera adequada els signes de puntuació freqüents, les regles ortogràfiques bàsiques i les convencions ortogràfiques més habituals en la redacció de textos en suport electrònic (p. ex., correu electrònic, missatgeria instantània, etc.).

1 ESTRUCTURES SINTACTICODISCURSIVES. NIVELL 2. MÒDUL 2

· Expressió de les relacions lògiques: conjunció (both… and), disjunció (or), oposició/concessió (not…, but, … though), causa (because (of) ), finalitat (to +infinitive, for), comparació (adj. as, less/more + adj./adv. (than), the highest in the world), resultat (so, so that) i condició (if).

· Afirmació (affirmative sentences, tags, Me too, Think / Hope so).

· Exclamació (what + (adj.) + noun, e.g. What beautiful horses!)

· Negació (negative sentences with not, never, no; negative tags).

· Interrogació (Wh- questions, aux. questions, e.g. What is the book about?, tags).

· Expressió de temps: passat (past simple and continuous, present perfect), present (simple and continuous present), futur (going to, will, present simple and continuous).

· Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences), capacitat (can, be able), possibilitat/probabilitat (may, might, perhaps), necessitat (must, need, have to), obligació (have to, must), permís (may, could, allow), intenció (present continuous).

· Expressió d'espai (prepositions and adverbs of location, position and distance).

· Expressió de temps (points (e.g. at midnight), divisions (e.g. term), and indications of time (ago, early, late), duration (from… to, during, until, since), anteriority (already, yet), posteriority (afterwards, later), sequence (first, second, after that, finally), simultaneousness (just when), frequency (e.g. twice/ four times a week, daily).

· Expressió de manera (adv. and phrases of manner, e.g. carefully, in a hurry).

 

ÀMBIT SOCIAL

1. Finalitat de l'àmbit

A l'educació secundària de persones adultes l'àmbit social inclou els aspectes bàsics del currículum de les matèries de ciències socials, geografia i història i els aspectes referits al currículum de les matèries d'educació plàstica i visual i de música.

L'àmbit social és un eix vertebrador important del coneixement de la societat, ja que analitza l'entorn des d'una perspectiva global i integradora. Aquest àmbit ha de contribuir a facilitar als alumnes la comprensió del món actual per poder analitzar-lo i albirar els encerts o els problemes del futur. Alhora, ha de procurar que l'alumnat s'interrelacioni amb el seu voltant adoptant una actitud ètica, compromesa i solidària.

La consciència històrica o capacitat de veure'ns com a éssers històrics i de donar sentit al passat és fonamental per construir el present i per identificar-nos com a membres d'un col·lectiu amb el qual es comparteix la història, el territori, unes tradicions i una determinada visió del món.

L'estudi de la geografia comprèn tant el medi físic com la relació dels éssers humans amb el seu medi físic. S'ha de procurar que l'alumnat prengui consciència de la necessitat de la utilització racional del territori i que assumeixi que cada generació té el deure de preservar-lo per als qui vindran.

El coneixement i la comprensió del món de la cultura, la música i les arts plàstiques i visuals donen lloc a aprendre a gaudir i a valorar el nostre patrimoni històric, artístic i cultural. Precisament, el coneixement d'aquest patrimoni en totes les seves dimensions (natural, cultural, material, immaterial, rural, urbana, etc.) ha de ser fonamental en aquesta assignatura. Així mateix, el seu coneixement ha d'anar vinculat al fet de valorar-lo i de preservar-lo pel seu caràcter insubstituïble i fràgil.

L'àmbit social ha de transmetre una sèrie de valors i ha de contribuir que l'alumnat adquireixi hàbits intel·lectuals, tècniques de treball i coneixements que desenvolupin una concepció de l'educació com a aprenentatge permanent, és a dir, una formació que es desenvolupi al llarg de la vida i no només durant l'etapa d'estudis.

2. Estructura del currículum: blocs (objectius generals de l'àmbit)

A l'educació secundària de persones adultes s'estableixen dos nivells, i cada nivell se subdivideix en dos mòduls.

Nivell 1. Mòdul 1

Bloc 1. El medi físic

Aquest bloc inclou l'anàlisi i la identificació dels principals components del relleu i dels conjunts bioclimàtics del medi balear, espanyol, europeu i mundial, així com les formes de representar-los cartogràficament. Alhora, també incideix en l'anàlisi de l'acció de la humanitat sobre el medi ambient i la descripció de les conseqüències d'aquesta intervenció.

Bloc 2. L'espai humà

En aquest bloc s'analitzen l'evolució, la dinàmica i la distribució de la població de les Illes Balears, Espanya, Europa i el món i els moviments migratoris actuals, d'una banda, i el fet urbà amb les seves funcions, estructura i problemàtica actuals, de l'altra.

Bloc 3. La prehistòria

En aquest bloc s'analitza la prehistòria, que inclou el procés d'hominització, el Paleolític, el Neolític i la prehistòria de les Illes Balears.

Bloc 4. La història antiga

En aquest bloc es tracta l'edat antiga i s'estudien els aspectes bàsics de les quatre grans civilitzacions esclavistes: Egipte, Mesopotàmia, Grècia i Roma.

Nivell 1. Mòdul 2

Bloc 1. L'edat mitjana

En aquest bloc se cerca entendre l'edat mitjana estudiant els aspectes bàsics de l'Europa feudal i de l'Imperi islàmic.

Bloc 2. L'art: des dels inicis fins al segle xiv

En aquest bloc els continguts s'orienten a conèixer les principals manifestacions artístiques de la prehistòria i els trets distintius de l'art clàssic, l'art romànic, l'art gòtic i l'art islàmic.

Bloc 3. L'edat moderna

En aquest bloc s'analitzen els principals fets de l'edat moderna en l'àmbit mundial, europeu, espanyol i balear.

Bloc 4. L'art del segle xv al xviii

En aquest bloc els continguts s'orienten a conèixer els principals estils artístics des del Renaixement a l'art neoclàssic.

Nivell 2. Mòdul 1

Bloc 1. Els inicis de l'edat contemporània. La Revolució Francesa, la Revolució Industrial i l'imperialisme

En aquest bloc es tracten la Revolució Francesa i la Revolució Industrial i s'estudien les causes i les conseqüències de l'imperialisme de finals del segle xix.

Bloc 2. L'edat contemporània. Primera Guerra Mundial. Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda

En aquest bloc s'identifiquen les causes i les conseqüències de la Primera i de la Segona Guerra Mundial i s'analitza el concepte de Guerra Freda.

Bloc 3. Noves formes d'expressió i percepció. L'art dels segles xix i xx fins als nostres dies

En aquest bloc els continguts s'orienten a conèixer els principals estils i obres d'art des del segle xix fins avui dia.

Bloc 4. Espai econòmic

En aquest bloc se seleccionen continguts d'economia per acostar-la a l'alumnat amb l'objectiu que puguin entendre el que més els afecta com a ciutadans.

Nivell 2. Mòdul 2

Bloc 1. La història recent d'Espanya

Aquest bloc analitza la II República espanyola, les causes i les conseqüències de la Guerra Civil i els principals trets del Franquisme.

Bloc 2. Espanya i la Unió Europea: organització política, territorial i participació ciutadana

Aquest bloc estudia els aspectes més destacats de la Constitució espanyola de 1978, el procés de construcció de la Unió Europea i els mecanismes de participació a l'abast dels ciutadans espanyols i europeus en la vida política i social.

Bloc 3. La revolució tecnològica i la globalització al final del segle xx i principi del xxi

El bloc es dedica a analitzar la globalització i les conseqüències de la darrera revolució tecnològica.

Bloc 4. El món laboral

En aquest bloc se seleccionen continguts relacionats amb el món laboral. L'objectiu és que coneguin tot el que més els interessa com a treballadors per compte d'altri o per compte propi.

3. Orientacions metodològiques

A. Mètodes i propostes didàctiques (tractament competencial)

L'educació és un instrument que fa possible que els individus desenvolupin les seves capacitats per gaudir d'una vida individual i social més plena. Significa aprendre a assimilar coneixements, a reconstruir teories i idees preconcebudes, a integrar el que s'ha après en l'estructura del pensament i a convertir, progressivament, les informacions en coneixement i aquest en saviesa. Implica també aprendre a viure amb els altres i a actuar de forma ètica.

Les persones adultes, quan arriben al centre educatiu, disposen d'una gran varietat d'informació i d'experiències sobre el món que les envolta. Constantment reben informació i valoracions a través dels mitjans de comunicació, dels líders socials i polítics i de la interacció amb els seus iguals. D'altra banda, al llarg de la pròpia trajectòria vital, les persones adultes experimenten els aspectes positius i negatius de la vida en societat i coneixen el significat de diferents realitats. La persona adulta pot tenir mancances en determinades destreses, i que això li impedeixi el progrés en la consecució de determinats objectius acadèmics, però a la vegada la seva experiència en la vida pot ser la base a la qual integrar aprenentatges nous. Moltes de vegades aprendre en l'edat adulta significa desaprendre, però no en un sentit negatiu, sinó des de la perspectiva de fer contínuament replantejaments dels coneixements a partir del que es dona per suposat. En definitiva, l'àmbit social dins l'educació secundària per a persones adultes és un marc privilegiat per posar en qüestió i discutir informacions, sabers, actituds, experiències i valors que la persona duu com a bagatge inseparable de la seva vida.

Les necessitats que duen un adult a estudiar són diferents de les d'una persona més jove, i el mateix passa amb els seus interessos i expectatives. Entre els interessos destaquen:

  • Obtenir titulacions del sistema educatiu.
  • Sentir-se subjectes independents i qualificats a través de l'adquisició d'instruments, tècniques, coneixements i recursos que n'afavoreixin la integració social i cultural i la inserció, de la millor manera possible, en el mercat laboral.
  • Compaginar les obligacions i responsabilitats amb un altre món que els ofereix oportunitats de desenvolupament personal i comunitari.
  • Gaudir de la riquesa que proporciona el contacte amb les manifestacions culturals i artístiques.
  • Tenir capacitat real d'incidència sobre el medi social en què viu.

Si la motivació és clau en tot procés d'aprenentatge, en l'educació de les persones adultes adquireix una rellevància especial; aquesta és imprescindible per evitar l'abandonament. D'aquí la importància de desenvolupar capacitats i habilitats encaminades a superar les dificultats amb les quals es poden trobar en aquest procés.

Cada persona aprèn en graus diferents o a velocitats distintes segons els seus coneixements, habilitats i nivell d'intel·ligència. L'aprenentatge no és un procés simplement intel·lectual, sinó també emocional.

L'individu ha de tenir fites en el procés d'aprendre que han de ser clares i precises perquè siguin motivants. La màxima motivació per l'aprenentatge s'assoleix quan la tasca no és ni massa fàcil ni massa difícil.

La metodologia utilitzada en els ensenyaments de l'àmbit social de l'educació secundària per a persones adultes ha de tenir com a horitzó el desenvolupament d'aprenentatges significatius en l'alumnat. Una de les característiques més rellevants dels aprenentatges significatius és la permanència, perquè estableix un nombre elevat de relacions entre el nou coneixement adquirit i l'estructura cognitiva de l'alumne. Aquesta, en el cas de la persona adulta, està molt ancorada en unes experiències més riques i complexes que les d'un adolescent. Això implica que, en les persones adultes, i molt especialment en l'àmbit social, existeixin més possibilitats d'establir relacions entre el coneixement nou i els esquemes mentals que aquestes posseeixen. Això és la clau metodològica per a l'ensenyament en aquest àmbit.

La societat en què vivim es desenvolupa en un context multicultural. És necessari que l'educació de les persones adultes es consideri des d'una perspectiva intercultural. Per tant, les línies metodològiques han de ser obertes a la participació i permetre obrir vies de relació entre persones que procedeixin d'entorns culturals diferents.

El paper fonamental del professor consisteix principalment a facilitar el procés d'ensenyament i aprenentatge. La implicació activa de les persones adultes en els processos de formació només és possible si se'n senten partícips, és a dir, si estan implicades en tot el procés educatiu.

L'estudi dels continguts procedents de les ciències socials ha de ser integrador i globalitzat, ja que el seu objectiu bàsic és el coneixement de la realitat social.

S'ha de recordar que l'estudi de la interacció de l'ésser humà amb el medi ha de tenir un enfocament que consideri les múltiples variables —naturals i humanes— que conformen un espai.

D'altra banda, l'estudi de la història ha de permetre a l'alumnat adult tenir una visió multicausal del procés històric, que condiciona i determina el present. Alhora, cal abordar l'estudi del nostre patrimoni cultural material i immaterial com un conjunt heretat i construït col·lectivament a través del temps i de l'espai.

Amb els continguts procedents de l'educació plàstica i visual i de la música es desenvolupen en l'alumnat les capacitats perceptives i se l'introdueix en el coneixement de l'evolució històrica de l'art i de la música, sempre en relació amb el context històric en què es van desenvolupar.

Les estratègies d'aprenentatge són totes les activitats, tècniques i mitjans que s'usen amb la finalitat de fer efectiu el procés d'aprenentatge. D'entre aquestes es poden suggerir la utilització combinada de les següents:

  • L'aprenentatge per recepció, en què l'alumnat adopta una actitud més passiva de receptor de coneixements que no té i que li són presentats pel docent ja elaborats, analitzats, sintetitzat i explicats.
  • L'aprenentatge per descobriment guiat, en què l'alumnat descobreix els conceptes i les seves relacions i els reordena per adaptar-los al seu esquema cognitiu. El docent indueix a l'aprenentatge, assessora i intenta despertar la curiositat i l'interès per aprendre. Aquesta estratègia col·loca en primer pla el desenvolupament de la solució de problemes. Entre la gran varietat d'activitats relacionades amb aquest tipus d'aprenentatge destaquen:

a) La definició de conceptes i l'elaboració de glossaris.

b) L'elaboració de resums i esquemes.

c) Les activitats bàsiques de comprensió i síntesi: preguntes obertes, frases per completar, taules per relacionar conceptes, qüestionaris de vertader/fals, etc.

d) L'elaboració d'eixos cronològics.

e) L'anàlisi i interpretació de fonts documentals diverses.

f) L'observació i l'anàlisi d'imatges històriques i artístiques, així com la comparació d'obres d'art d'estils o artistes diferents.

g) La lectura de notícies i textos expositius breus i el comentari d'aquests a partir de preguntes guia.

h) La visualització de documentals i pel·lícules, amb la resolució posterior d'un qüestionari.

  • L'aprenentatge per descobriment autònom és l'estratègia que més impulsa la competència d'aprendre a aprendre. L'autonomia promou la reflexió sobre el propi aprenentatge, els processos i les estratègies utilitzades. El docent adopta un paper més passiu i estimula l'alumnat a explorar de forma independent proposant:

a) Treballs de recerca a partir d'un projecte.

b) L'elaboració d'informes, biografies i treballs monogràfics breus, ja sigui individualment o en grup, a partir de tot tipus de fonts.

c) Exposicions orals de treballs monogràfics, elaborats individualment o en grup, emprant les tecnologies de la informació i la comunicació.

d) Simulacions, col·loquis i debats.

e) Visites a ciutats o pobles, paratges naturals, jaciments arqueològics, monuments i museus amb un objectiu de treball concret.

B. Recursos didàctics

La selecció dels diferents tipus de recursos que s'utilitzaran depèn de l'estratègia didàctica de cada professor i de les particularitats del grup classe que els emprarà. Han de ser coherents amb els estàndards d'aprenentatge avaluables, realitzables segons els recursos disponibles, inclòs el temps, i s'han de plantejar de manera que motivin i estimulin.

Els recursos didàctics han de facilitar la funció dels docents i, en aquest sentit, es proposa que els recursos seleccionats permetin el desenvolupament de les competències clau a l'aula:

  • Desenvolupin la competència de la comunicació lingüística.
  • Siguin una guia perquè l'alumnat sigui conscient del seu procés d'aprenentatge.
  • Permetin treballar la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia.
  • Avancin en les competències socials i cíviques.
  • Impulsin el coneixement de la diversitat cultural i de les expressions artístiques.
  • Facilitin l'accés al món digital.
  • Estimulin el sentit d'iniciativa i l'esperit emprenedor.

Per elaborar un recurs didàctic caldria reflexionar sobre què es vol ensenyar i seleccionar recursos que siguin coneguts, accessibles i atractius per a l'alumnat.

Per tot això, els recursos didàctics que es poden emprar són molt amplis i variats: els llibres de text, els quaderns d'alumnes, la projecció de pel·lícules i documentals, la premsa en diferents formats, les tecnologies de la informació i la comunicació, les fonts i documents escrits, el patrimoni cultural i històric, els mapes, plànols, taules, gràfics i esquemes, etc.

C. Distribució espaciotemporal (organització de l'aula). Tipologia d'agrupaments

Els requeriments de l'organització de l'aula i les diferents tipologies d'agrupaments venen determinats per la programació didàctica dels docents.

En tot cas, és evident que la riquesa de les diferents activitats d'ensenyament passa per l'alternança entre les aules, les sortides fora del centre o les visites de terceres persones a l'aula.

D'igual manera, el professorat ha d'organitzar, dins la seva autonomia docent i segons el perfil de les activitats, les diferents tipologies d'agrupaments, que poden ser de tipus individual, en petits grups, en grups més nombrosos o de forma col·laborativa amb tots els alumnes.

D. Avaluació (alumne, professor; inicial, final, sumatòria, cooperativa, autoavaluació, etc.)

Tots els factors que integren el currículum, entre els quals hi ha l'avaluació, han de contribuir a la millora de l'ensenyament i de l'aprenentatge i, en definitiva, a la formació integral dels alumnes.

En conseqüència, no serveix avaluar per comprovar únicament uns resultats. Cal avaluar per obtenir informació permanent sobre el funcionament de l'ensenyament i de l'aprenentatge, de manera que sigui possible incorporar a aquest procés les correccions necessàries perquè la major part dels alumnes assoleixin els objectius i les competències programades. D'aquesta manera, l'avaluació passa de ser un instrument per qualificar a ser una eina imprescindible per millorar el procés i aconseguir resultats més eficaços en una educació de qualitat.

L'avaluació inicial ha de ser el punt de referència dels professors per determinar la situació de cada alumne abans d'iniciar el procés d'ensenyament i per esbrinar si s'han d'adoptar mesures de reforç entre els alumnes. El pes dins la qualificació ha de ser nul. En aquest sentit, és important despenalitzar els errors. En l'avaluació inicial no hi ha respostes correctes i errònies, totes són un bon punt de partida per aprendre.

Pel que fa a l'avaluació continuada, s'ha de tenir en compte la normativa sobre l'assistència dels alumnes a classe i la importància de la participació a les diferents activitats proposades pel professorat.

Així mateix, els alumnes tenen dret a ser avaluats mitjançant criteris objectius, així com a conèixer els resultats del seu aprenentatge, de manera que els criteris d'avaluació i els estàndards d'aprenentatge han d'estar inclosos en la programació didàctica del departament i els alumnes n'han d'estar informats.

L'avaluació inicial és imprescindible per:

  • Identificar aprenentatges previs que marcaran el punt de partida per al nou aprenentatge.
  • Detectar mancances, llacunes o errors que puguin dificultar l'assoliment dels objectius plantejats.
  • Dissenyar activitats orientades a l'anivellament dels aprenentatges.
  • Detectar objectius que ja s'han assolit per evitar repetir-los.
  • Atorgar elements que permetin plantejar objectivament ajustaments o modificacions en la programació.

Per fer-la es poden utilitzar instruments com l'entrevista, l'observació, els treballs, les proves escrites i orals, etc.

L'avaluació formativa, d'altra banda, té com a finalitat principal aconseguir el perfeccionament del procés d'ensenyament i aprenentatge en un moment en què encara pot produir-se.

L'avaluació formativa avalua els progressos, les dificultats i els bloquejos que apareixen durant el procés d'aprenentatge. El moment adequat per dur-la a terme és l'observació a l'aula, perquè permet respondre a dificultats i dubtes plantejats, proposar alternatives de cerca d'informació, recuperació o reforç i orientar l'alumnat en funció de demandes expressades i necessitats detectades. Una font d'informació molt valuosa al respecte és la revisió del quadern d'aula i la correcció de les activitats fetes pels alumnes tant dins l'aula mateixa com fora d'aquesta.

L'avaluació sumativa té com a finalitat comprovar el grau d'adquisició de les competències i l'assoliment dels objectius de l'assignatura a través dels criteris d'avaluació i els estàndards d'aprenentatge avaluables. S'ha de fer al final de cada període d'aprenentatge. Per obtenir una informació vàlida i fiable de l'avaluació, el professorat compta amb una sèrie d'instruments d'avaluació:

  • Proves objectives de resposta alternativa, de correspondència, de selecció múltiple, d'ordenament, d'aparellament, d'exposició d'un tema, de tractament de la informació, etc.
  • Treballs orals o escrits.
  • Exposicions.

Segons la normativa, el professorat també ha d'avaluar el procés d'ensenyament i la pròpia pràctica docent. S'han d'establir indicadors d'assoliment en les programacions didàctiques per valorar tots els aspectes relacionats amb el procés d'aprenentatge. En aquest sentit, es poden trobar diferents mecanismes d'avaluació com l'autoavaluació a través de graelles, autoinformes, informes externs, etc.

E. Paper dels docents

L'activitat dels centres docents recau, en darrera instància, en els professors que hi fan feina. Aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al màxim les seves capacitats, en un marc de qualitat i equitat, convertir els objectius generals en èxits concrets, adaptar el currículum i l'acció educativa a les circumstàncies específiques en què els centres es desenvolupen no és possible sense els professors. La normativa reconeix que els professors són un dels factors essencials de la qualitat de l'educació.

Entre les funcions que la normativa encomana als professors destaquen la programació i l'ensenyament de la matèria; l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes; la tutoria, la direcció i l'orientació de l'aprenentatge dels alumnes i el suport al seu procés educatiu, i la recerca i l'experimentació relacionades amb els processos d'ensenyament i la millora contínua d'aquests processos.

4. Contribució de l'àmbit al desenvolupament de les competències clau

Comunicació lingüística

  • Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l'oralitat i l'escriptura a l'aula.
  • Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l'hora de llegir, escriure, parlar, escoltar i conversar.
  • Adquisició d'habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de textos electrònics.
  • Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes i el desenvolupament de les capacitats afectives.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

  • Utilització d'eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.
  • Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s'estableixen hipòtesis i s'extreuen conclusions, amb l'objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor, paciència, risc i responsabilitat.
  • Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té actualment.
  • Associació de l'aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de vida al llarg de la història.
  • Implicació en l'ús raonable dels recursos naturals i en la conservació del medi ambient.
  • Valoració crítica de l'impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.

Competència digital

  • Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les pròpies necessitats.
  • Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar informació de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l'adequació i transformar-la en coneixement.
  • Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els programes o les aplicacions que s'adapten millor a les tasques.
  • Respecte dels principis ètics en l'ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscos associats a l'ús de recursos en línia i l'addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.
  • Demostració d'una participació activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració de les fortaleses i les febleses que presenten.
  • Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l'ús.

Aprendre a aprendre

  • Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del que és capaç d'aprendre i del que li interessa.
  • Obtenció d'estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d'actuar), supervisar el propi treball i avaluar els resultats obtinguts.
  • Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l'aprenentatge a partir de metes realistes.
  • Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d'experiències vitals prèvies.

Competències socials i cíviques

  • Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de la societat a través de l'estudi de la història i la geografia humana.
  • Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets humans en l'organització social, política i econòmica d'Espanya, d'Europa i del món.
  • Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat.
  • Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
  • Foment de l'adquisició d'habilitats i virtuts cíviques per viure en societat i per exercir la ciutadania democràtica, i contribució a millorar les relacions interpersonals pel fet de formar l'alumne perquè prengui consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions.
  • Promoció d'actituds com la cooperació i la feina en grup i potenciació de valors com la tolerància, la solidaritat, l'empatia i el compromís necessaris per a la convivència.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

  • Elaboració de projectes que mostrin creativitat i imaginació a l'hora de planificar-los, analitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip.
  • Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i negociar de manera argumentada.
  • Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.

Consciència i expressions culturals

  • Coneixement, compressió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques com a font d'enriquiment i gaudi personal i consideració d'aquestes manifestacions com a part de la riquesa i el patrimoni dels pobles.
  • Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne.
  • Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qual cosa implica prendre consciència de l'evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels gustos.
  • Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.
  • Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat de l'evolució de les diferents cultures i demostració d'interès, estimació i respecte per aquest patrimoni.
  • Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que suposin recreació, innovació i transformació.
  • Promoció de la participació en activitats culturals de l'entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència.

5. Objectius específics de les assignatures

L'ensenyament de l'àmbit social té els objectius següents, a fi de contribuir al desenvolupament integral dels alumnes en l'etapa d'ESPA:

  • Identificar els processos i els mecanismes dels fets polítics, econòmics i culturals i les relacions que s'estableixen entre aquests. Emprar aquest coneixement per comprendre les causes que expliquen l'evolució de les societats i els seus problemes més rellevants.
  • Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics del medi físic i les interaccions entre aquests elements i els grups humans a l'hora d'emprar l'espai i els recursos. Valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i mediambiental d'aquestes interaccions. Conèixer la problemàtica específica de l'ús dels recursos a les Illes Balears.
  • Comprendre el territori com a resultat de la interacció de les societats amb el medi que organitzen i en el qual es desenvolupen.
  • Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d'Europa, d'Espanya i de les Illes Balears.
  • Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i els esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa, d'Espanya i de les Illes Balears a fi d'adquirir una perspectiva global de l'evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís.
  • Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món, d'Europa, d'Espanya i, especialment, de les Illes Balears.
  • Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen la realitat social, cultural i històrica de les manifestacions artístiques amb la finalitat de valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic i assumir actituds positives cap a la defensa i la conservació d'aquest patrimoni, especialment el de les Illes Balears.
  • Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al vocabulari habitual per tal d'augmentar la precisió en l'ús del llenguatge i millorar la comunicació.
  • Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic procedent de fonts diverses, incloent-hi l'entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació d'acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i intel·ligible.
  • Dur a terme tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant i fonamentar adequadament les opinions i valorar el diàleg com una via necessària per solucionar els problemes humans i socials.
  • Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar-ne els valors i les bases fonamentals, valorar els drets i les llibertats com un assoliment irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustícies i mostrar-se solidaris amb els pobles, els grups socials i les persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
  • Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de valor.

6. Taula: continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge avaluables

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Àmbit social. Nivell 1. Mòdul 1

Bloc 1. El medi físic

- La Terra.

- La representació de la Terra. Coordenades geogràfiques.

- Components bàsics del relleu.

- Medi físic de les Illes Balears, Espanya, Europa i el món: relleu, hidrografia i clima.

- Medi natural i problemes mediambientals.

1. Identificar les formes de representació del nostre planeta. Localitzar punts de la Terra utilitzant coordenades geogràfiques.

2. Localitzar i descriure els components bàsics del medi físic del món, d'Europa, d'Espanya i de les Balears.

3. Ubicar i caracteritzar les principals zones climàtiques del món.

4. Conèixer, descriure i valorar l'acció de l'home sobre el medi ambient i les conseqüències d'aquesta acció. Entendre el concepte de desenvolupament sostenible.

1. Utilitza cartografia digital per orientar-se en l'entorn proper.

2. Situa i descriu les principals unitats de relleu i els components bàsics del medi físic del món, d'Europa, d'Espanya i de les Balears.

3. Localitza les zones climàtiques del món i sintetitza les característiques de cada tipus de clima.

4.1. Fa recerques en mitjans d'informació digitals dels principals problemes mediambientals del planeta i explica els més importants.

4.2. Exposa el concepte de desenvolupament sostenible i proposa actuacions encaminades a afavorir-lo.

Bloc 2. L'espai humà

- La població: indicadors i models demogràfics. Els moviments migratoris actuals.

- L'estructura de la població a les Illes Balears i Espanya.

- La ciutat: criteris per definir la ciutat. Funcions i estructura urbanes. La problemàtica actual de les ciutats.

1. Analitzar l'evolució, la dinàmica i la distribució de la població de les Illes Balears, d'Espanya, d'Europa i del món, així com els moviments migratoris actuals.

2. Explicar els criteris qualitatius i quantitatius que defineixen les ciutats. Reconèixer les funcions urbanes i analitzar-ne l'estructura.

3. Reflexionar sobre els principals problemes i reptes als quals s'enfronten les ciutats avui dia.

1.1. Calcula i valora els principals indicadors demogràfics de les Illes Balears, d'Espanya, d'Europa i el món.

1.2. Coneix l'origen i la destinació de la immigració actual a Espanya i les Illes Balears i debat la qüestió de la integració a la nostra societat dels nouvinguts.

2. Identifica els criteris qualitatius i quantitatius que defineixen les ciutats. Enumera les principals funcions urbanes i n'analitza l'estructura.

3. Debat els principals problemes i reptes als quals s'enfronten les ciutats avui dia i proposa possibles solucions.

Bloc 3. La prehistòria

- La prehistòria. El procés d'hominització.

- Paleolític: característiques de les formes de vida: els caçadors recol·lectors i la societat igualitària.

- Neolític: característiques de les formes de vida: revolució agrària i l'aparició dels poblats. Els inicis d'una societat jerarquitzada. Desenvolupament de les creences religioses.

- La prehistòria a les Illes Balears. La civilització talaiòtica.

1. Anomenar i caracteritzar cadascun dels estadis del procés d'hominització.

2. Conèixer el concepte de prehistòria i assenyalar-ne les etapes, amb la cronologia corresponent.

3. Identificar les formes de vida del Paleolític i conèixer el model de societat igualitària.

4. Entendre els canvis en el període del Neolític: la revolució agrícola, l'aparició dels poblats, les novetats en el model social i en els ritus religiosos.

5. Conèixer les civilitzacions prehistòriques a les Illes Balears. Caracteritzar la civilització talaiòtica.

1. Identifica els estadis del procés d'hominització i en descriu les característiques principals.

2. Elabora materials digitals per definir la prehistòria i identificar-ne les etapes.

3. Exposa de manera oral les formes de vida del Paleolític i explica com funcionava el model de societat igualitària.

4. Identifica les formes de vida del Neolític. Les compara amb les del Paleolític.

5. Valora el llegat de les civilitzacions prehistòriques a les Illes Balears i en resumeix les principals característiques.

Bloc 4. Edat antiga.

- Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia.

- L'antiga Grècia. Les polis gregues. La democràcia d'Atenes.

- L'antiga Roma. L'organització política a la República i a l'Imperi. La romanització.

- La incorporació de la península Ibèrica i de les Balears al món romà.

1. Analitzar el procés d'aparició de les ciutats i conèixer la nova divisió del treball i la composició de la societat que sorgeix d'aquest procés.

2. Descriure el procés d'aparició de l'estat i identificar la funció de cadascun dels elements que el composaven.

3. Comentar la importància dels nous coneixements: escriptura, matemàtiques i astronomia en l'evolució de la humanitat.

4. Entendre el concepte de polis, conèixer la democràcia esclavista d'Atenes i comparar-la amb les democràcies actuals.

5. Conèixer l'organització política de la República romana i l'organització política de l'Imperi.

6. Explicar el concepte de romanització.

7. Identificar les causes econòmiques i polítiques que, juntament amb les invasions bàrbares, provocaren la desaparició de l'Imperi romà d'Occident.

1. Explica el procés d'aparició de les ciutats, esquematitza la nova divisió del treball i la composició de la societat sorgida en el nou món urbà.

2. Explica l'aparició de l'estat i argumenta la funció que complien les lleis, la religió, els funcionaris i l'exèrcit com a pilars de l'estat d'Egipte i Mesopotàmia.

3. Valora la transcendència dels nous coneixements: escriptura, matemàtiques i astronomia en l'evolució de la humanitat a partir del que sap.

4. Defineix què era una polis i debat sobre les diferències entre la democràcia esclavista d'Atenes i les democràcies actuals.

5. Elabora el mapa dels límits de l'Imperi romà i compara el funcionament de la República romana amb la de l'Imperi.

6. Defineix què va ser la romanització a la península Ibèrica i a les Illes Balears.

7. Classifica les causes de la desaparició de l'Imperi romà d'Occident.

Àmbit social. Nivell 1. Mòdul 2

Bloc 1. L'edat mitjana.

- El món cristià. El feudalisme. El renaixement de les ciutats. L'aparició de la burgesia.

- La Corona d'Aragó. El regne de Mallorca.

- El món musulmà. Els orígens de l'Islam.

- Organització política. La societat. Una economia pròspera.

- La península Ibèrica: la invasió musulmana. Les Illes Orientals d'Al-Andalus.

1. Entendre l'organització, el funcionament i l'evolució de la societat feudal.

2. Estudiar l'origen i l'evolució de la Corona d'Aragó i del regne de Mallorca.

3. Conèixer els trets més importants de la religió, l'organització política, la societat i l'economia islàmiques.

4. Analitzar els aspectes polítics, econòmics i socials més importants de les Balears durant l'època musulmana.

 

1. Cerca a través de mitjans digitals la composició de la societat feudal, la defineix i explica les relacions que s'estableixen entre els diferents estaments.

2. Elabora un eix cronològic i destaca els fets importants de la Corona d'Aragó i el regne de Mallorca.

3.1 Explica els orígens de l'Islam i l'evolució de l'Imperi musulmà.

3.2. Valora les aportacions culturals i científiques islàmiques.

4. Resumeix els aspectes polítics, econòmics i socials més importants de les Illes Balears durant l'època musulmana.

Bloc 2. L'art. Des dels inicis fins al segle xiv

- Les primeres manifestacions artístiques de la humanitat.

- L'arquitectura talaiòtica a les Illes Balears.

- L'art a les cultures clàssiques: arquitectura, escultura i pintura.

- Les manifestacions artístiques durant l'edat mitjana: art romànic, art gòtic i art islàmic.

1. Conèixer alguns exemples de les primeres manifestacions artístiques de la humanitat.

2. Conèixer i valorar la importància de la cultura talaiòtica per a Mallorca i Menorca.

3. Identificar i descriure els trets característics d'obres de l'art clàssic.

4. Comprendre la importància de la influència de l'art clàssic en la cultura occidental.

5. Reconèixer les principals característiques dels estils artístics dins les diferents disciplines artístiques de l'edat mitjana.

1. Descriu alguns exemples de les primeres manifestacions artístiques de la humanitat.

2. Defineix les principals característiques de l'arquitectura talaiòtica i valora la importància de la conservació del patrimoni cultural.

3. Explica les característiques més significatives de l'art clàssic a partir de l'observació de diferents obres que coneix.

4. Cerca en mitjans digitals mostres del llegat cultural que han deixat les civilitzacions clàssiques.

5. Explica les principals característiques de l'art romànic, gòtic i islàmic mitjançant les seves principals representacions.

Bloc 3. L'edat moderna

- La monarquia autoritària. La unió dinàstica de Castella i Aragó.

- Causes i conseqüències dels descobriments geogràfics.

- Conquesta i colonització d'Amèrica.

- Els Àustries. Política interior i exterior.

- La Guerra de Successió. La monarquia borbònica: absolutisme i centralització.

1. Analitzar el regnat dels Reis Catòlics com una etapa de transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna, amb la formació de la monarquia autoritària.

2. Entendre les causes dels descobriments geogràfics i les seves conseqüències.

3. Comprendre alguns dels fets més rellevants del regnat dels Àustries.

4. Identificar els motius pels quals va esclatar la guerra per la successió a la corona espanyola i els bàndols que es van enfrontar: saber els motius que van portar al final del conflicte.

5. Definir el concepte de monarquia absoluta i el d'estat unificador i centralitzador implantat pels Borbons.

 

1.1. Defineix la monarquia autoritària.

1.2. Explica la unió dinàstica entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

2.1 Explica les distintes causes que impulsaren el descobriment d'Amèrica i elabora un mapa del procés de conquesta.

2.2. Classifica les conseqüències del descobriment i la colonització del nou continent per a Amèrica i per a Europa.

3. Reconeix els fets més rellevants de la política interior i exterior dels Àustries.

4. Elabora un treball d'investigació sobre les conseqüències històriques de la Guerra de Successió.

5. Explica el model de monarquia absoluta i el d'estat unificador i centralitzador implantat per Felip V.

Bloc 4. L'art dels segles xv a xviii

- Principals manifestacions artístiques dels segles xv, xvi, xvii i xviii: l'art renaixentista, l'art barroc i l'art neoclàssic.

 

1. Conèixer les principals característiques dels moviments artístics d'aquest període.

2. Vincular els moviments artístics amb el seu context històric.

3. Prendre consciència de la necessitat de conservar i difondre el patrimoni artístic.

1. Selecciona obres que mostrin els trets més destacats dels moviments artístics d'aquests segles a partir d'obres que coneix.

2. Relaciona els moviments artístics amb el seu context històric.

3. Valora el llegat artístic d'aquest període i la necessitat de la seva conservació i difusió.

Àmbit social. Nivell 2. Mòdul 1

 

 

Bloc 1. Els inicis de l'edat contemporània. La Revolució Francesa, la Revolució Industrial i l'imperialisme

- La Revolució Francesa

- La Revolució Industrial: des de la Gran Bretanya a la resta d'Europa.

- L'imperialisme al segle xix: causes i conseqüències.

1. Identificar els objectius, els principals fets i les conseqüències de la Revolució Francesa.

2. Reconèixer els principals esdeveniments de la Revolució Industrial.

3. Comprendre els canvis econòmics i socials que va suposar la Revolució Industrial per a la societat.

4. Comprendre el concepte d'Imperialisme i analitzar-ne les causes.

5. Identificar les principals potències imperialistes del segle xix i analitzar les conseqüències de l'imperialisme sobre els territoris colonitzats.

1. Reconeix els principals fets de la Revolució Francesa i n'explica les causes i conseqüències.

2. Identifica els principals fets de la Revolució Industrial.

3. Caracteritza el capitalisme i descriu la societat de classes sorgida amb la Revolució Industrial.

4. Explica raonadament el concepte d'imperialisme i en valora les causes.

5.1. Situa en un mapa els principals imperis colonials a Àfrica i Àsia.

5.2. Valora les conseqüències de l'imperialisme sobre els territoris colonitzats als actuals països del Tercer Món.

Bloc 2. L'edat contemporània. La Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda

- La Primera Guerra Mundial.

- La Segona Guerra Mundial. De guerra europea a guerra mundial. L'Holocaust.

- La nova geopolítica mundial: Guerra Freda. Evolució de les relacions entre l'URSS i els EUA i els seus aliats respectius.

1. Conèixer les causes, els principals fets i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

2. Explicar l'arribada del feixisme i les seves principals característiques.

3. Conèixer les causes i els principals fets de la Segona Guerra Mundial.

4. Analitzar les conseqüències de la Segona Guerra Mundial en diferents marcs temporals i geogràfics.

5. Comprendre el concepte de Guerra Freda en el context posterior al 1945 i les relacions entre els dos blocs: els EUA i l'URSS.

1. Reconeix les principals causes, esdeveniments i conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

2. Analitza el fenomen del feixisme i les seves característiques ideològiques.

3. Explica de forma sintètica les causes de la Segona Guerra Mundial i en distingeix les fases principals.

4. Comprèn les conseqüències de la Segona Guerra Mundial en diferents marcs temporals i geogràfics.

5. Crea algun contingut digital relacionat amb algun dels conflictes de la Guerra Freda i els explica breument.

Bloc 3. Noves formes d'expressió i percepció. L'art des del segle xix fins els nostre dies

- L'art contemporani: segles xix i xx. Les manifestacions artístiques d'aquest període.

- Anàlisi i interpretació de les obres més significatives d'aquest període.

- Valoració, respecte i conservació del patrimoni artístic i cultural.

1. Conèixer els principals estils artístics, autors i obres d'aquest període.

2. Relacionar els moviments artístics amb el seu context històric.

3. Contribuir a la conservació de l'art i la cultura mitjançant el coneixement de les obres i els seus autors.

1. Selecciona obres, a partir de mitjans digitals, que mostren els trets més destacats dels moviments artístics d'aquests segles.

2. Analitza diferents obres d'art i la seva relació en el context històric en què es van realitzar.

3. Reconeix la importància de la conservació i el respecte del patrimoni artístic i cultural.

Bloc 4. Espai econòmic

- L'economia de mercat. El model liberal. El model social.

- Els indicadors econòmics i de benestar.

- La política fiscal. Definició d'impostos. Impostos directes i impostos indirectes. El frau fiscal i les seves principals formes. Conseqüències sobre l'economia.

- Les principals institucions financeres.

1. Establir les principals característiques de l'economia de mercat i explicar els dos models: el liberal i el social.

2. Conèixer els principals indicadors econòmics i de benestar i valorar-ne el comportament.

3. Definir què són els impostos i distingir entre impostos directes i impostos indirectes.

4. Explicar les distintes formes de frau fiscal i analitzar-ne les conseqüències sobre l'economia.

5. Analitzar les funcions de les institucions financeres en els àmbits local i global.

1. Enumera les principals característiques de l'economia de mercat i compara els avantatges i els inconvenients de cadascun dels dos models.

2. Elabora gràfics dels principals indicadors econòmics i de benestar i en valora el comportament.

3. Valora la necessitat dels impostos i en distingeix els tipus.

4. Cerca informació en mitjans de comunicació digital de diferents exemples de frau fiscal i en valora les conseqüències sobre l'economia.

5. Classifica les funcions de la banca i defineix els principals productes bancaris.

Àmbit social. Nivell 2. Mòdul 2

 

 

Bloc 1. La història recent d'Espanya

- La II República a Espanya.

- La Guerra Civil espanyola.

- La dictadura de Franco a Espanya i a les Illes Balears.

- La transició política a Espanya: de la dictadura a la democràcia.

1. Entendre el context històric a Espanya previ a la proclamació de la II República.

2. Conèixer la Constitució de 1931 i les reformes més destacades de la II República en el període 1931-1933.

3. Descriure els principals esdeveniments que es van produir durant la Guerra Civil espanyola.

4. Conèixer les diferències entre el règim democràtic de la II República i la dictadura franquista.

5. Conèixer els principals fets que van conduir al canvi polític i social durant la transició.

6. Reflexionar sobre el concepte de memòria històrica.

 

1. Caracteritza el context social, polític i econòmic a Espanya previ a la proclamació de la II República.

2.1. Valora les principals reformes de la II República en el període 1931-1933.

2.2. Identifica els sectors socials contraris a aquestes reformes i en valora el paper en l'esclat de la Guerra Civil.

3. Explica les principals fases de la Guerra Civil espanyola i les causes de la victòria franquista.

4. Debat sobre les diferències entre el règim democràtic de la II República i la dictadura franquista.

5. Descriu algunes de les principals fites que impulsaren el canvi cap a la democràcia a Espanya durant la transició.

6. Cerca informació a través de mitjans digitals sobre la tasca de les associacions espanyoles que treballen en la recuperació de la memòria històrica.

Bloc 2. Espanya i la Unió Europea: organització política, territorial i participació ciutadana

- La Constitució espanyola de 1978.

- El camí cap a la Unió Europea: de la unió econòmica a una futura unió política supranacional.

- Participació ciutadana.

1. Conèixer els principals aspectes de la Constitució espanyola de 1978.

2. Entendre l'evolució de la construcció de la Unió Europea.

3. Conèixer les institucions més importants de la Unió Europea.

4. Conèixer les eines de participació política i social dels ciutadans i comprendre'n la importància.

 

1.1. Defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret.

1.2. Explica la divisió de poders, les funcions de cadascun i coneix les institucions en què resideixen.

1.3. Caracteritza l'organització territorial de l'Estat espanyol.

2. Resumeix les tres fases de la construcció de l'actual Unió Europea: la creació de la CECA, de la CEE i de la UE.

3. Explica les funcions de les institucions més importants de la Unió Europea utilitzant la pàgina web oficial de la UE.

4. Debat sobre les principals eines de participació política i social dels ciutadans i reflexiona sobre la seva importància.

Bloc 3. La revolució tecnològica i la globalització al final del segle xx i principi del xxi

- La globalització, les relacions interregionals al món i els principals focus de conflicte.

- La revolució tecnològica i els canvis que suposa en la nova societat.

 

1. Definir el concepte de globalització i identificar-ne alguns factors.

2. Analitzar les noves relacions interregionals que es donen al món.

3. Identificar alguns dels canvis fonamentals que suposen la revolució tecnològica per a la societat i l'individu.

4. Assenyalar les principals eines de la revolució tecnològica i les seves implicacions en el dia a dia.

1.1. Comprèn el concepte de globalització i els factors que la fan possible.

1.2. Elabora arguments a favor i en contra de la globalització.

2. Descriu les noves relacions interregionals que s'estableixen en un món globalitzat.

3. Avalua el canvi que suposa la revolució tecnològica en la societat i l'individu.

4. Analitza les principals eines de la revolució tecnològica i la seva utilització en el dia a dia.

Bloc 4. El món laboral.

- Drets i deures dels treballadors. Organitzacions sindicals i associacions empresarials.

- Prestacions de la Seguretat Social.

- Relacions laborals. Retribució laboral i tipus de contractes laborals.

- El mercat laboral i la cerca de treball.

- Autoocupació.

1. Assenyalar els drets i deures dels treballadors i conèixer les organitzacions sindicals i associacions empresarials.

2. Identificar les principals prestacions de la Seguretat Social.

3. Identificar les diferents modalitats de contractes laborals.

4. Conèixer els principals canals de cerca de treball tradicionals i en línia.

5. Conèixer els instruments per crear una empresa.

1. Coneix els drets i deures dels treballadors i les principals organitzacions sindicals i associacions empresarials.

2. Fa un llistat de les principals prestacions de la Seguretat Social.

3. Identifica els diferents apartats d'un contracte laboral.

4.1. Fa una simulació d'entrevista de treball.

4.2. Redacta un currículum i fa una simulació de cerca de treball en línia.

5. Enumera els principals tràmits per crear una empresa.

 

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC

1. Finalitat de l'àmbit

L'àmbit cientificotecnològic a l'educació secundària per a persones adultes té la finalitat de contribuir a fer que l'alumne sigui capaç d'oferir una explicació lògica del món físic i assoleixi una cultura científica bàsica perquè pugui adquirir coneixements nous des d'una visió global i integradora de la realitat. Assolir aquesta finalitat implica adquirir competències per construir conceptes d'una manera interrelacionada i desenvolupar procediments característics de les disciplines que comprenen l'àmbit. Així doncs, l'estudi de l'àmbit cientificotecnològic no s'ha de veure com un conjunt de ciències independents: és necessari que es desenvolupi de manera global, pensant en les connexions internes de les ciències tant dins l'àmbit com en el món que ens envolta. El consegüent procés globalitzat d'alfabetització científica contribueix a la comprensió de fenòmens naturals, de problemes que troben solucions en el desenvolupament científic i tecnològic i d'actituds responsables dirigides a establir les bases d'un desenvolupament sostenible.

Com a disciplina científica, té el compromís afegit de dotar els alumnes d'eines específiques que els permetin participar en el desenvolupament econòmic i social al qual està lligada la capacitat científica, tecnològica i innovadora de la mateixa societat. Per tal que aquestes expectatives es concretin, l'ensenyament d'aquest àmbit ha d'incentivar un aprenentatge contextualitzat que relacioni els principis en vigor amb l'evolució històrica del coneixement científic; que estableixi la relació entre ciència, tecnologia i societat, i que potenciï l'argumentació verbal i la capacitat d'establir relacions quantitatives i espacials, així com la de resoldre problemes amb precisió i rigor.

Durant la formació en aquest àmbit es pretén construir un sistema de valors que condueixi els alumnes a la reflexió i l'anàlisi de les implicacions ètiques de la intervenció de l'ésser humà a la natura i els grans avenços científics de l'actualitat. D'aquesta manera, els alumnes s'identificaran com a agents actius, tot reconeixent que de les seves actuacions i coneixements en dependrà el desenvolupament del seu entorn.

En l'actualitat els ciutadans s'enfronten a una multitud de tasques que comporten conceptes de caràcter quantitatiu, espacial, probabilístic, etc. La informació recollida en els mitjans de comunicació s'expressa habitualment en forma de taules, fórmules, diagrames o gràfics que requereixen coneixements per comprendre'ls correctament. Els contextos en què apareixen són múltiples: matemàtics, tecnològics, biològics, químics, físics, mèdics, socials, esportius, etc., per la qual cosa és necessari adquirir un hàbit de pensament científic que permeti establir hipòtesis i contrastar-les, elaborar estratègies de resolució de problemes i ajudar en la presa de decisions adequades, tant en la vida personal com en la seva vida professional.

2. Estructura del currículum

Els continguts de l'àmbit estan estructurats d'acord amb interessos i necessitats del saber científic i tecnològic, fonamentals per a les persones adultes. Aquests integren transversalment les competències inherents al treball científic, incideixen en el procés d'experimentació com a base per resoldre qualsevol tipus de problema i en la presentació i argumentació deguda dels resultats obtinguts i estan combinats de manera que es potenciï la integració i interconnexió de diverses disciplines i ofereixin a l'estudiant una visió global de la descripció i interpretació científica del món.

Els continguts s'han seleccionat de manera que l'alumnat compti amb els instruments indispensables per interpretar la realitat; expressar els fenòmens naturals, científics i tècnics d'un món cada vegada més complex, i valorar i tenir una actuació crítica davant la informació. A més, comprenen mètodes generals que puguin aplicar-se en contextos diversos i desenvolupin la capacitat de simplificar i abstreure per analitzar aquest món en contínua i ràpida transformació i les seves concepcions. Finalment, proporcionen els instruments necessaris per convertir els fets observables en coneixement, informació i missatges en la comunicació.

3. Orientacions metodològiques

A. Mètodes i propostes didàctiques

La metodologia didàctica ha de tenir com a finalitat l'ampliació de les competències clau en relació amb els continguts d'aquest àmbit i s'ha de fonamentar en l'aplicació del mètode científic, que comporta la capacitació per qüestionar, identificar problemes, formular hipòtesis, planificar i realitzar accions, recollir i organitzar informació rellevant, sistematitzar coneixement, analitzar resultats i treure conclusions i comunicar-les correctament.

L'àmbit cientificotecnològic ha de posar esment molt especialment al desenvolupament de la competència matemàtica, és a dir, la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context, i de les competències bàsiques en ciència i tecnologia, que són les que proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable amb aquest a partir de les accions, tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi, decisives per protegir i mantenir la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen a desenvolupar el pensament científic, atès que inclouen l'aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques, que condueixen a l'adquisició de coneixements, el contrast d'idees i l'aplicació dels descobriments al benestar social.

Es tracta, doncs, d'involucrar l'alumnat en un aprenentatge basat en el desenvolupament de projectes d'investigació relacionats amb situacions reals, concretes i significatives que permetin la comprensió i l'anàlisi crítica de problemes provocats per la societat actual al medi natural, així com valorar el desenvolupament sostenible del planeta. Potenciar l'habilitat de formular, plantejar, interpretar i resoldre problemes és fonamental, ja que permet a les persones desenvolupar els processos cognitius necessaris per abordar i resoldre situacions interdisciplinàries reals.

El procés de resolució de problemes ha de potenciar l'habilitat per entendre diferents plantejaments i implementar plans pràctics, revisar els procediments de cerca de solucions i plantejar aplicacions del coneixement i les habilitats a diverses situacions de la vida real, així com fomentar l'autonomia per establir hipòtesis i contrastar-les, i per dissenyar diferents estratègies de resolució o extrapolar els resultats obtinguts en situacions anàlogues.

L'elaboració de treballs d'investigació sobre temes proposats o de lliure elecció té per objectiu desenvolupar l'aprenentatge autònom, aprofundir i ampliar continguts relacionats amb el currículum i millorar les destreses tecnològiques i comunicatives. Una part fonamental d'aquests projectes ha de ser l'exposició i la defensa oral de les conclusions. Aquests treballs s'han d'elaborar individualment i en equip, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.

Els procediments d'ensenyament i aprenentatge han d'anar adreçats a sistematitzar el coneixement sobre el món natural a través de la construcció de conceptes i de les relacions entre aquests, a cercar models explicatius que permetin comprendre millor la natura i, en definitiva, a construir el saber científic extensible a altres àmbits de coneixement.

B. Recursos didàctics

Les tecnologies de la informació i de la comunicació són inherents a l'àmbit cientificotecnològic. D'una banda, els recursos TIC són essencials per desenvolupar la part dels continguts de l'àmbit orientats a adquirir habilitat en el maneig dels ordinadors, el programari i la xarxa. D'altra banda, les TIC són bàsiques per desenvolupar les propostes didàctiques de recerca, selecció, organització i comunicació d'informació, desenvolupament de projectes d'investigació i elaboració de treballs d'investigació.

L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació també té una gran importància en la comprensió mitjançant la simulació de processos. La utilització de les aplicacions virtuals interactives han de jugar un paper crucial, perquè proporcionen alternatives als laboratoris tradicionals i constitueixen l'única manera d'estudiar, de manera experimental, alguns processos de difícil execució pràctica. Les tecnologies de la informació i la comunicació han de ser una eina fonamental per sustentar les investigacions i aprofundir en la terminologia científica.

Les TIC han de tenir un paper essencial per a una més bona comprensió de conceptes, per resoldre problemes complexos, per contrastar amb més rigor les hipòtesis proposades i per presentar i comunicar els resultats obtinguts.

C. Distribució espaciotemporal

La distribució de l'aula ha de facilitar la comunicació i ha d'incloure la utilització d'espais alternatius, i, en conseqüència, no s'ha de limitar a l'organització tradicional. No ha de ser rígida, sinó que s'ha d'adaptar segons el desenvolupament de les activitats, els objectius didàctics i els estils d'aprenentatge dels alumnes.

El paper que juguen les TIC en el desenvolupament dels continguts de l'àmbit s'ha de tenir en compte en la distribució de l'espai, que ha de permetre la utilització discontínua dels ordinadors en tots els moments que les característiques de la tasca ho requereixin i la utilització constant en la implementació dels continguts de les TIC.

És necessari comptar amb una varietat d'activitats suficient perquè la programació en el temps tampoc no sigui rígida: segons la resposta dels alumnes s'ha de poder modificar amb la finalitat de mantenir-ne la motivació i facilitar-los aprenentatge.

D. Avaluació

L'avaluació dels aprenentatges presenta bàsicament dues funcions: d'orientació de l'alumnat i de reconeixement dels canvis que s'han d'anar introduint per tal que cadascun dels alumnes aprengui d'una forma significativa. Aquesta és una eina tant per a l'alumnat com per al professorat que permet a uns i altres aprendre a través dels encerts, els errors i els oblits, així com identificar les dificultats i els progressos dels alumnes per adaptar la seqüència didàctica a les seves necessitats. L'avaluació ha de ser un procés continu que no s'ha de confondre amb una avaluació quantitativa contínua dels resultats dels alumnes. La seva gestió ha de ser compartida per l'alumnat i pel professorat.

Les activitats d'avaluació tenen com a referent els criteris d'avaluació de cada unitat didàctica, els quals estan formulats de manera que permetin valorar el grau de consecució de cadascuna de les competències en relació amb els continguts de l'àmbit. Tenen el propòsit de guiar l'anàlisi de les possibilitats que té cada alumne per conèixer, comprendre i interactuar d'una manera positiva, per a si mateix i per als altres, amb el món físic. Això implica actuar amb autonomia i responsabilitat; comprendre, interpretar i descriure el món i valorar-lo com a font d'inspiració; ser conscient de l'impacte de l'evolució científica i tecnològica en la cultura; associar fenòmens amb les seves causes i conseqüències; utilitzar els recursos humans i materials més habituals per cercar informació i resoldre problemes, i prendre consciència i comprendre els valors implícits en el benestar individual i col·lectiu, a més de comprometre's i participar en els entorns pròxims i llunyans d'acord amb els valors esmentats.

Les activitats d'avaluació s'han d'anar proposant en una elecció coherent amb els criteris d'avaluació i han de ser plantejades en els moments apropiats de la seqüència didàctica i amb els instruments d'avaluació adequats als diversos estils d'aprenentatge dels alumnes, així com als diferents objectius i continguts d'aprenentatge.

E. El paper dels docents

El paper del professorat ha de ser el de guiar els alumnes, no només en l'adquisició de coneixements, sinó també en el desenvolupament de les habilitats i destreses pròpies de la tasca científica. Així mateix, ha de fomentar-ne la creativitat i la curiositat amb l'objectiu d'afavorir-ne actituds positives cap a la ciència i el treball científic. Finalment, ha de procurar entorns motivadors en els quals els alumnes, partint de les seves idees prèvies, aprenguin fent, extreguin les seves pròpies conclusions i arribin per si mateixos a una concepció científica del món que els envolta, de manera que puguin aportar una explicació del que han estudiat formal i fonamentada.

4. Contribució de l'àmbit al desenvolupament de les competències

Comunicació lingüística

L'aprenentatge d'aquest àmbit requereix la pràctica de diferents destreses adquirides per l'ús habitual de la llengua que impliquen diferents modalitats de comunicació i accés a suports d'informació múltiples, amb textos en diversos formats. L'àmbit cientificotecnològic hi contribueix introduint el maneig de textos en format científic; tenint sempre present, a més, que el llenguatge és un instrument humà bàsic perquè permet raonar.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Tant la interpretació de fets com l'experimentació en l'àmbit cientificotecnològic impliquen la comprensió i el maneig del sistema numèric, la realització de càlculs, l'estimació i el càlcul de magnituds, la situació en l'espai, el tractament i la representació de la informació i la valoració de l'atzar i la probabilitat. L'explicació dels esdeveniments científics necessiten l'aplicació del raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens, així com demostrar els resultats matemàtics i valorar les solucions per la seva fiabilitat i veracitat.

Així mateix, afavoreixen l'increment de destreses per abordar la incertesa, el tractament de les dades i els raonaments qualitatius i quantitatius de manera lògica i argumentada; per establir relacions i per deduir conclusions coherents fonamentades de problemes quotidians o bé relacionades amb l'assumpció de criteris ètics associats a la ciència, com la conservació de recursos naturals i altres qüestions mediambientals.

Competència digital

La interpretació de les ciències naturals i l'aplicació de procediments característics del desenvolupament tecnològic i de la investigació científica demanen l'ús habitual de les tecnologies de la informació i la comunicació. L'estudi de l'àmbit necessita incrementar les habilitats de cerca, selecció i recopilació d'informació i desenvolupar una actitud crítica per analitzar i interpretar la validesa i fiabilitat del contingut a fi de resoldre problemes, avaluar noves fonts d'informació i motivar la curiositat pel coneixement.

A més, aquest àmbit contribueix a ampliar capacitats compreses en la competència digital per seleccionar els suports més apropiats per observar, elaborar hipòtesis, informar-se, experimentar, resoldre tota mena de problemes, executar les tasques tècniques adequadament i elaborar conclusions ben fonamentades. Així mateix, proposa aprenentatges mitjançant l'ús dels diferents recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera responsable, fiable i segura, tant per resoldre problemes com per produir continguts nous.

Aprendre a aprendre

La metodologia didàctica d'aquest àmbit prepara per formar-se permanentment al llarg de la vida en proposar que l'alumne aprengui a observar i plantejar-se qüestions sobre la realitat, a informar-se, a estudiar, a fer una elaboració personal del coneixement, a reflexionar i a elaborar respostes als fenòmens naturals i tecnològics que es plantegen en la seva vida quotidiana. Tot això desperta la curiositat, incrementa la motivació i impulsa el desig continu d'incorporar coneixements nous.

Desenvolupar projectes personals específics de les ciències naturals contribueix a aconseguir un nivell rellevant en l'autonomia i eficàcia del mateix aprenentatge, al qual s'arriba mitjançant treballs individuals i grupals. La formació en diferents àrees del saber científic requereix un procés introspectiu per valorar i relacionar els coneixements previs amb nous sabers i fer servir totes les estratègies d'estudi apreses: escolta activa, lectura, comprensió, anàlisi, síntesi, estructuració de la informació, elaboració personal del saber i aplicació del coneixement, entre d'altres.

Competències socials i cíviques

L'àmbit cientificotecnològic consolida la capacitat d'identificar, interpretar, apreciar i jutjar esdeveniments, fets, comportaments, hàbits i valors per interactuar amb el medi des del respecte, mitjançant el diàleg, la cooperació i la participació d'àmbit local, nacional i europeu. Proposa aprenentatges per a la presa de decisions ben fonamentades i argumentades, per a la comprensió i expressió de diferents punts de vista, juntament amb estratègies per assolir el benestar personal i col·lectiu.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

Aquest àmbit, partint d'habilitats i destreses personals, fomenta la capacitat de transformar idees en actes; d'abordar continguts, estratègies metacognitives, procediments i projectes que doten les persones adultes de recursos per a desenvolupar-se adequadament, i d'afrontar de manera autònoma reptes personals, socials, acadèmics i laborals d'índole molt diversa. Consegüentment, es promouen aptituds per aprofitar la informació, desenvolupar idees, resoldre problemes i presentar conclusions innovadores.

D'altra banda, fomenta l'anàlisi crítica de la informació d'esdeveniments relacionats amb la ciència i potencia la capacitat d'anàlisi, pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions de l'individu. Aquest àmbit afavoreix també l'augment de la capacitat requerida per afrontar la incertesa, el disseny i la implementació de plans d'acció eficaços, i proposa solucions a diferents problemes quotidians amb autonomia i iniciativa personal.

Consciència i expressions culturals

La persona enriqueix la seva competència cultural en conèixer, comprendre, interpretar i gaudir de la natura i la tasca humana i abordar-les com a objecte d'estudi i com font d'inspiració de creacions artístiques. La bellesa de la natura ha estat objecte d'estudi, valoració i recreació al llarg de la història. La intervenció humana en la natura i la cultura es posen de manifest en l'art amb els propòsits d'informar, educar, crear i recrear-se.

Aquest àmbit fa aportacions importants a la competència en consciència i expressions culturals en proposar la reflexió i la posada en pràctica d'actituds de respecte i acceptació de les diferents manifestacions culturals i artístiques i valorar la llibertat d'expressió, el dret a la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats amb un esperit obert, positiu i solidari.

5. Objectius específics de l'àmbit cientificotecnològic

1.  Cercar, seleccionar i elaborar informació científica i valorar-ne la fiabilitat. Elaborar i contrastar idees de contingut científic i matemàtic entre alumnes, grup i professor de forma coherent utilitzant amb propietat les expressions matemàtiques i científiques, les seves representacions (taules, gràfiques, diagrames, mapes i d'altres) i el llenguatge oral, visual i escrit.

2.  Desenvolupar les habilitats de raonament i pensament pròpies de l'activitat matemàtica i de la investigació científica, com ara el desenvolupament del sentit numèric; la selecció i aplicació d'estratègies de càlcul i resolució de problemes; la formulació d'hipòtesis o models; el raonament deductiu i inductiu; la identificació de patrons i relacions, i la reflexió i la justificació de les conclusions amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis i problemes que es produeixen a la natura i a la societat.

3.  Utilitzar adequadament les tècniques de recollida d'informació i de mesura i les seves diferents formes de representació per analitzar i interpretar les dades obtingudes.

4.  Aplicar, transferir i interrelacionar el coneixement científic i matemàtic a diferents contextos d'acció i de resolució de problemes de la vida quotidiana de manera que puguin emprar-se de forma funcional, creativa, analítica i crítica.

5.  Valorar la importància dels mesuraments tant en la vida quotidiana com en l'àmbit científic i aplicar procediments (instruments, fórmules o algun altre) per obtenir mesures de manera directa o indirecta i fer estimacions en diferents contextos.

6.  Reconèixer, descriure i analitzar figures planes i cossos geomètrics; identificar les que són presents a l'entorn i emprar les seves propietats i relacions per interpretar millor aquest entorn; resoldre problemes; gaudir de la bellesa que generen, i desenvolupar la creativitat i la imaginació.

7.  Reconèixer situacions d'incertesa, i valorar i usar la probabilitat com a mesura d'aquesta incertesa i per superar prejudicis habitualment associats a algunes d'aquestes situacions.

8.  Utilitzar apropiadament els mitjans tecnològics (calculadora, ordinador, programari i internet), els materials manipulables (àbac, daus, etc.) i les estratègies de càlcul per fer investigacions, recollir i tractar informació, resoldre problemes i comunicar els resultats obtinguts fent servir els llenguatges i suport adequats.

9.  Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, així com la necessitat cercar i aplicar solucions adequades per avançar cap a la sostenibilitat, fent atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, especialment els que afecten més directament les Illes Balears. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure'l i, si escau, participar en iniciatives encaminades a conservar-lo.

10.  Mantenir una actitud positiva durant la resolució d'un problema o la realització d'una investigació i demostrar perseverança en la recerca, iniciativa i autonomia en la presa de decisions i confiança en l'èxit, amb l'objectiu de millorar les capacitats necessàries per integrar-se a la societat.

11.  Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària i facilitar estratègies que permetin fer front als usos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les drogodependències, la sexualitat i la pràctica esportiva.

12.  Comprendre les grans teories de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana, així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnològic i científic.

13.  Reconèixer la utilitat en els diferents àmbits de la vida (laboral, publicitari, lúdic, etc.) dels coneixements i formes de raonar pròpies de la ciència.

14.  Analitzar autònomament i críticament qüestions científiques socialment controvertides, argumentar les opinions pròpies tenint en compte les de les altres persones i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement científic, i tendir a actuar de forma conseqüent, responsable i solidària.

15.  Valorar les aportacions de les disciplines científiques com a eines de progrés i benestar i entendre'n el caràcter canviant i progressiu en funció de les contínues recerques i descobriments.

6. Taula: continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge avaluables

CIÈNCIES NATURALS. NIVELL 1. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Bloc 1. Metodologia científica

– La metodologia científica. Característiques bàsiques.

– El mètode científic: etapes.

– Magnitud i sistema internacional d'unitats.

 

1. Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context precís i adequat al seu nivell.

2. Cercar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic a partir de diverses fonts i utilitzar aquesta informació per formar-se una opinió pròpia; expressar-se i argumentar amb precisió, i argumentar sobre problemes relacionats amb el medi natural i la salut.

3. Conèixer els procediments científics per determinar magnituds.

4. Valorar la recerca científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de la societat.

 

1.1. Identifica els termes més freqüents del vocabulari científic i s'expressa de forma correcta tant oralment com per escrit.

2.1. Cerca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de la utilització de diverses fonts.

2.2. Utilitza la informació de caràcter científic per formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.

3.1. Estableix relacions entre magnituds i unitats i empra, preferentment, el sistema internacional d'unitats.

4.1. Relaciona la recerca científica amb les aplicacions tecnològiques a la vida quotidiana.

Bloc 2. La Terra. Les capes fluides

– L'atmosfera. Composició i estructura. Contaminació atmosfèrica. Efecte d'hivernacle. Importància de l'atmosfera per als éssers vius.

– La hidrosfera. L'aigua a la Terra. Aigua dolça i aigua salada: importància per als éssers vius. Contaminació de l'aigua dolça i de la salada.

– Problemàtica ambiental en relació amb la gestió de l'aigua a les Illes Balears.

– La biosfera. Característiques que van fer de la Terra un planeta habitable.

1. Analitzar les característiques i la composició de l'atmosfera i les propietats de l'aire.

2. Conèixer els problemes de contaminació ambiental actuals i les repercussions que poden tenir i desenvolupar actituds que contribueixin a solucionar-los.

3. Descriure les propietats de l'aigua i la importància que té per a l'existència de la vida.

4. Interpretar la distribució de l'aigua a la Terra, així com el cicle de l'aigua i l'ús que en fa l'ésser humà.

5. Valorar la necessitat d'una gestió sostenible de l'aigua i d'actuacions personals i col·lectives per potenciar que se'n redueixi el consum i que es reutilitzi. Estudiar la problemàtica específica de la gestió de l'aigua dolça a les Illes Balears.

6. Justificar i argumentar la importància de preservar i no contaminar les aigües dolces i les salades.

7. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta especial per al desenvolupament de la vida.

1.1. Reconeix l'estructura i la composició de l'atmosfera.

1.2. Reconeix la composició de l'aire.

1.3. Identifica i justifica, amb argumentacions senzilles, les causes per les quals l'atmosfera desenvolupa un paper protector per als éssers vius.

2.1. Relaciona la contaminació ambiental amb el deteriorament del medi ambient i proposa accions i hàbits que contribueixin a trobar-hi una solució.

3.1. Reconeix les propietats de l'aigua i les relaciona amb les conseqüències que tenen per al manteniment de la vida a la Terra.

4.1. Descriu el cicle de l'aigua i el relaciona amb els canvis d'estat d'agregació d'aquesta.

5.1. Comprèn el significat de gestió sostenible de l'aigua dolça i enumera mesures concretes per aconseguir aquesta gestió sostenible.

6.1. Reconeix els problemes de contaminació d'aigües dolces i salades i els relaciona amb les activitats humanes.

7.1. Descriu les característiques que van fer possible el desenvolupament de la vida a la Terra.

Bloc 3. El planeta Terra. La geosfera

– La geosfera. Estructura i composició de la Terra.

– Les plaques litosfèriques.

– La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Evolució històrica: de la deriva continental a la tectònica de plaques.

– Els minerals i les roques: propietats, característiques i utilitats.

– Roques i minerals més representatius de les Illes Balears.

 

1. Identificar els materials terrestres segons l'abundància i la distribució a les grans capes de la Terra.

2. Identificar les plaques litosfèriques i el seu moviment com a agents geològics interns.

3. Comprendre els fenòmens naturals produïts en els contactes de les plaques.

4. Combinar el model dinàmic de l'estructura interna de la Terra amb la teoria de la tectònica de plaques.

5. Reconèixer que l'origen i l'evolució del relleu són el resultat de la interacció entre els processos geològics interns i els externs.

6. Reconèixer les propietats i característiques dels minerals i de les roques, indicar els que són presents a les Illes Balears i destacar-ne les aplicacions més freqüents, la importància econòmica i la gestió sostenible.

 

1.1. Descriu les característiques generals de l'escorça, el mantell i el nucli terrestres i dels materials que els componen i relaciona aquestes característiques amb la seva ubicació.

2.1. Coneix i explica raonadament les plaques litosfèriques i els moviments relatius a aquestes.

2.2. Identifica les causes que originen els principals relleus terrestres.

3.1. Interpreta les conseqüències que tenen en el relleu els moviments de les plaques.

3.2 Relaciona les característiques de l'estructura interna de la Terra i les associa als fenòmens superficials.

4.1. Interpreta alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i els relaciona amb la seva ubicació en mapes terrestres.

4.2. Expressa algunes evidències actuals de la deriva continental i l'expansió del fons oceànic i ho relaciona amb la teoria de la tectònica de plaques.

5.1. Interpreta l'evolució del relleu sota la influència de la dinàmica externa i la interna.

6.1. Identifica minerals i roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-los.

6.2. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals i les roques en l'àmbit de la vida quotidiana.

6.3. Reconeix la importància de l'ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals.

Bloc 4. El relleu terrestre i la seva evolució

– Factors que condicionen el relleu terrestre.

– El modelatge del relleu.

– Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació.

– Acció geològica de la mar, del vent i de les glaceres.

– Acció geològica dels éssers vius. L'espècie humana com a agent geològic.

– Principals agents modeladors del relleu a les Illes Balears: la mar, els torrents i les aigües subterrànies.

 

1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d'un lloc a un altre.

2. Relacionar els processos geològics externs amb l'energia que els activa i diferenciar-los dels processos interns.

3. Valorar la importància de les aigües subterrànies i justificar-ne la dinàmica i la relació amb les aigües superficials.

4. Analitzar la dinàmica marina i la influència que exerceix en el modelatge litoral.

5. Relacionar l'acció eòlica amb les condicions que la fan possible i identificar algunes formes que en resulten.

6. Analitzar l'acció geològica de les glaceres i justificar les característiques de les formes d'erosió i dipòsit resultants.

7. Indagar els diversos factors que condicionen el modelatge del paisatge a les Illes Balears.

8. Reconèixer l'activitat geològica dels éssers vius i valorar la importància de l'espècie humana com a agent geològic extern.

1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen.

2.1 Relaciona l'energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la dinàmica d'aquests.

2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els efectes que tenen en el relleu.

3.1. Valora la importància de les aigües subterrànies i els riscs de sobreexplotar-les.

4.1. Relaciona els moviments de l'aigua de la mar amb l'erosió, el transport i la sedimentació al litoral i identifica algunes formes resultants característiques.

5.1. Relaciona l'acció del vent amb l'erosió, el transport i la sedimentació de materials i identifica algunes formes resultants característiques.

6.1. Analitza la dinàmica glacial i identifica els efectes que té sobre el relleu.

7.1. Estudia el paisatge del seu entorn més pròxim i identifica alguns dels factors que n'han condicionat el modelat.

8.1. Identifica la intervenció d'éssers vius en processos de meteorització, erosió i sedimentació.

8.2. Valora la importància d'activitats humanes en la transformació de la superfície terrestre.

 

CIÈNCIES NATURALS. NIVELL 1. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Bloc 1. Nivells d'organització. La cèl·lula

– Nivells d'organització de la matèria viva.

– La cèl·lula. Característiques bàsiques de les cèl·lules procariota i eucariota, animal i vegetal.

– Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

1. Catalogar els diferents nivells d'organització de la matèria viva                 —cèl·lules, teixits, òrgans i aparells o sistemes— i diferenciar les principals estructures cel·lulars i les funcions que tenen.

2. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules.

 3. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

1.1. Interpreta els diferents nivells d'organització en l'ésser humà i cerca la relació que hi ha entre aquests.

1.2. Diferencia els diversos tipus cel·lulars i descriu la funció dels orgànuls més importants.

2.1. Diferencia la matèria viva de la inerta partint de les característiques particulars d'ambdues.

2.2. Estableix comparativament les analogies i les diferències entre la cèl·lula procariota i l'eucariota i entre la cèl·lula animal i la vegetal.

3.1. Comprèn i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

3.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i amb el de nutrició heteròtrofa i dedueix la relació que hi ha entre aquestes.

Bloc 2. La biodiversitat al planeta Terra

– Sistemes de classificació dels éssers vius. Concepte d'espècie. Nomenclatura binomial.

– Regnes dels éssers vius: moneres, protoctists, fongs, vegetals i animals.

– Fauna i flora característica de les Illes Balears. Endemismes més destacables.

 

1. Categoritzar els criteris que serveixen per classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics als quals pertanyen els animals i les plantes més comuns.

2. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i classificar animals i plantes. Reconèixer les espècies més característiques dels diferents ecosistemes de les Illes Balears.

3. Determinar, a partir de l'observació, les adaptacions que permeten als animals i a les plantes sobreviure en determinats ecosistemes.

1.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cadascun d'aquests grups i en destaca la importància biològica.

2.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d'identificació.

3.1. Identifica exemplars de plantes i animals propis d'alguns ecosistemes o d'interès especial pel fet de ser espècies en perill d'extinció o endèmiques.

Bloc 3. Els ecosistemes

– Ecosistema: identificació dels components.

– Factors abiòtics i biòtics als ecosistemes.

– Cicle de matèria i flux d'energia.

– Factors desencadenants de desequilibris als ecosistemes.

– Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.

– Tipus d'ecosistemes més representatius de les Illes Balears.

1. Diferenciar els diversos components d'un ecosistema. Identificar les característiques dels principals tipus d'ecosistemes de les Illes Balears.

2. Explicar els conceptes de biòtop, població, comunitat, ecotò, cadenes tròfiques i xarxes tròfiques.

3. Expressar com es produeix la transferència de matèria i energia al llarg d'una cadena o xarxa tròfica.

4. Relacionar les pèrdues energètiques produïdes en cada nivell tròfic amb l'aprofitament dels recursos alimentaris del planeta des d'un punt de vista sostenible.

5. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l'equilibri.

6. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.

1.1. Identifica els diferents components d'un ecosistema.

2.1. Analitza les relacions entre biòtop i biocenosi i avalua la importància que tenen per mantenir l'equilibri de l'ecosistema.

3.1. Reconeix els diferents nivells tròfics i les seves relacions als ecosistemes i valora la importància que té per a la vida en general el manteniment d'aquestes relacions.

4.1. Estableix la relació entre les transferències d'energia dels nivells tròfics i la seva eficiència energètica.

4.2. Compara les conseqüències pràctiques de la gestió sostenible d'alguns recursos per part de l'ésser humà i en valora críticament la importància.

5.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema.

6.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.

Bloc 4. Projecte de recerca

– Projecte de recerca en equip.

 

1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del treball científic.

2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l'experimentació o l'observació i l'argumentació.

3. Discriminar les fonts d'informació i els mètodes emprats per obtenir-la i prendre decisions sobre aquesta.

4. Valorar i respectar la feina individual i en grup i participar-hi.

5. Presentar i defensar en públic el projecte de recerca.

1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.

2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.

3.1. Utilitza diferents fonts d'informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar la seva recerca.

4.1. Valora i respecta la feina individual i en grup i hi participa.

5.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre el contingut de qualsevol bloc del mòdul per presentar-los i defensar-los a l'aula.

5.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i coherència, tant oralment com per escrit.

 

CIÈNCIES NATURALS. NIVELL 2. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Bloc 1. La nutrició humana I. Aparell digestiu i circulatori

– Nutrició, alimentació i salut.

– Els nutrients, els aliments i els hàbits alimentaris saludables.

– La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells digestiu i circulatori. Alteracions més freqüents, malalties associades, prevenció d'aquestes i hàbits de vida saludables.

1. Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar els principals nutrients i les funcions bàsiques d'aquests.

2. Relacionar les dietes amb la salut a través d'exemples pràctics.

3. Argumentar la importància d'una bona alimentació i de l'exercici físic per a la salut.

4. Explicar els processos fonamentals de la nutrició utilitzant esquemes gràfics dels diferents aparells que hi intervenen.

5. Identificar els components dels aparells digestiu i circulatori.

6. Conèixer-ne el funcionament. Conèixer quina fase del procés de nutrició duu a terme cadascun dels aparells que hi estan implicats.

7. Indagar sobre les malalties més habituals als aparells digestiu i circulatori i quines en són les causes i la manera de prevenir-les.

1.1. Discrimina el procés de nutrició del d'alimentació.

1.2. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix a l'organisme i reconeix hàbits nutricionals saludables.

2.1. Dissenya hàbits nutricionals saludables mitjançant l'elaboració de dietes equilibrades.

3.1. Valora una dieta equilibrada i l'exercici per a una vida saludable.

4.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diferents òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de nutrició i els relaciona amb la seva contribució al procés.

5.1. Identifica els components dels aparells digestiu i circulatori.

6.1. Coneix el funcionament dels aparells digestiu i circulatori.

7.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans, aparells i sistemes implicats en la nutrició i les associa a les causes que les provoquen.

Bloc 2. La nutrició humana II. Respiratori i excretor

– Anatomia i fisiologia dels aparells respiratori i excretor.

– Alteracions més freqüents, malalties associades, prevenció d'aquestes i hàbits de vida saludables.

 

1. Identificar els components dels aparells respiratori i excretor.

2. Conèixer-ne el funcionament.

3. Conèixer quina fase del procés de nutrició duu a terme cadascun.

4. Indagar sobre les malalties més habituals als aparells respiratori i excretor i quines són les causes i la manera de prevenir-les.

1.1. Identifica els components dels aparells respiratori i excretor.

2.1. En coneix el funcionament.

3.1. N'identifica la implicació en el procés de nutrició.

4.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans, aparells i sistemes implicats en la nutrició i les associa a les causes que les provoquen.

Bloc 3. La relació humana

– La funció de relació. Sistema nerviós i sistema endocrí. La coordinació.

– Organització i funció del sistema nerviós. Principals alteracions i prevenció d'aquestes.

– El sistema endocrí: glàndules endocrines.

 

1. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits i les cures de l'oïda i la vista.

2. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant diferents estímuls i descriure'n el funcionament.

3. Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones que sintetitzen i la funció que exerceixen.

4. Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí.

5. Investigar les alteracions produïdes per diferents tipus de substàncies addictives i elaborar propostes de prevenció i control.

6. Reconèixer les conseqüències de les conductes de risc en l'individu i en la societat.

1.1. Especifica la funció de cadascun dels aparells i sistemes implicats en la funció de relació.

1.2. Descriu els processos implicats en la funció de relació i identifica l'òrgan o l'estructura responsable de cada procés.

2.1. Identifica òrgans del sistema nerviós amb la seva funció.

3.1. Enumera les glàndules endocrines i indica les hormones que segreguen i la funció que exerceixen.

4.1. Reconeix algun procés que té lloc en la vida quotidiana en el qual s'evidencia clarament la integració neuroendocrina.

5.1. Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de substàncies tòxiques i estimulants com el tabac, l'alcohol, les drogues, etc.; contrasta els efectes nocius que tenen i proposa mesures de prevenció i control.

6.1. Identifica les conseqüències de les conductes de risc amb les drogues per a l'individu i la societat.

Bloc 4. La reproducció humana

– La reproducció humana. Anatomia i fisiologia de l'aparell reproductor.

– El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius. Tècniques de reproducció assistida. Les malalties de transmissió sexual i formes de prevenir-les.

– La resposta sexual humana.

– Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexuals.

1. Indicar els aspectes bàsics de l'aparell reproductor i diferenciar entre sexualitat i reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de l'aparell reproductor.

2. Reconèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l'embaràs i el part.

3. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons la seva eficàcia i reconèixer la importància que tenen alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual.

4. Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro per argumentar el benefici que va suposar aquest avenç científic per a la societat.

5. Valorar i considerar la seva pròpia sexualitat i la de les persones que l'envolten i transmetre la necessitat de reflexionar, debatre, respectar i compartir.

1.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l'aparell reproductor masculí i del femení i n'especifica la funció.

2.1. Descriu les principals etapes del cicle menstrual i indica quines glàndules i quines hormones el regulen.

3.1. Discrimina els diferents mètodes d'anticoncepció humana.

3.2. Categoritza les principals malalties de transmissió sexual i argumenta sobre com prevenir-les.

4.1. Identifica les tècniques de reproducció assistida més freqüents.

5.1. Exerceix, decideix i defensa responsablement la seva sexualitat i la de les persones que l'envolten.

 

CIÈNCIES NATURALS. NIVELL 2. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Bloc 1. La matèria

– Propietats de la matèria.

– Estats d'agregació. Canvis d'estat. Model cineticomolecular.

– Substàncies pures i mescles.

– Mescles d'especial interès: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides.

– Estructura atòmica. Isòtops. Models atòmics.

– El sistema periòdic dels elements.

– Unions entre àtoms: molècules i cristalls.

– Elements i composts d'especial interès amb aplicacions industrials, tecnològiques i biomèdiques.

1. Reconèixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-les amb la seva natura i les seves aplicacions.

2. Justificar les propietats dels diferents estats d'agregació de la matèria i els seus canvis d'estat a través del model cineticomolecular.

3. Identificar sistemes materials com a substàncies pures o mescles i valorar la importància i les aplicacions de mescles d'especial interès.

4. Reconèixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories i la necessitat d'utilitzar-los per interpretar i comprendre l'estructura interna de la matèria.

5. Analitzar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius.

6. Interpretar l'ordenació dels elements a la taula periòdica i reconèixer els més rellevants a partir dels seus símbols.

7. Conèixer com s'uneixen els àtoms per formar estructures més complexes i explicar les propietats de les agrupacions resultants.

8. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i composts en substàncies d'ús freqüent i conegut.

1.1. Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria, i utilitza aquestes darreres per caracteritzar les substàncies.

1.2. Relaciona propietats dels materials del nostre entorn amb l'ús que se'n fa.

2.1. Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d'agregació segons les condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi.

2.2. Explica les propietats dels gasos, líquids i sòlids emprant el model cineticomolecular.

2.3. Descriu i interpreta els canvis d'estat de la matèria utilitzant el model cineticomolecular i l'aplica en la interpretació de fenòmens quotidians.

3.1. Distingeix i classifica sistemes materials d'ús quotidià en substàncies pures i mescles, i especifica en aquest darrer cas si es tracta de mescles homogènies, heterogènies o col·loides.

3.2. Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogènies d'especial interès.

3.3. Duu a terme experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el procediment seguit i el material emprat, determina la concentració i l'expressa en grams per litre.

4.1. Representa l'àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, emprant el model planetari.

4.2. Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva localització a l'àtom.

4.3. Relaciona la notació amb el nombre atòmic i el nombre màssic i determina el nombre de cadascun dels tipus de partícules subatòmiques bàsiques.

5.1. Explica en què consisteix un isòtop i comenta aplicacions dels isòtops radioactius, la problemàtica dels residus originats i les solucions per gestionar-los.

6.1. Justifica l'actual ordenació dels elements en grups i períodes a la taula periòdica.

7.1. Coneix i explica el procés de formació d'un ió a partir de l'àtom corresponent utilitzant la notació adequada per representar-lo.

7.2. Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per formar molècules i interpreta aquest fet en substàncies d'ús freqüent.

8.1. Reconeix els àtoms i les molècules que componen substàncies d'ús freqüent i les classifica en elements o composts basant-se en la seva expressió química.

Bloc 2. Els canvis

– Canvis físics i canvis químics.

– La reacció química.

– Llei de conservació de la massa.

– La química en la societat i el medi ambient.

1. Distingir entre canvis físics i canvis químics mitjançant la realització d'experiències senzilles que posin de manifest si es formen o no substàncies noves.

2. Caracteritzar les reaccions químiques com a transformacions d'unes substàncies en d'altres.

3. Descriure a escala molecular el procés pel qual els reactius es transformen en productes en termes de la teoria de les col·lisions.

4. Deduir la llei de conservació de la massa i reconèixer reactius i productes a partir de reaccions senzilles.

5. Reconèixer la importància de la química en l'obtenció de noves substàncies i la seva importància en la millora de la qualitat de vida de les persones.

6. Valorar la importància de la indústria química en la societat i la seva influència en el medi ambient.

1.1. Distingeix entre canvis físics i canvis químics en accions de la vida quotidiana en funció que hi hagi o no formació de noves substàncies.

1.2. Descriu el procediment de realització d'experiments senzills en els quals es posi de manifest la formació de noves substàncies i reconeix que es tracta de canvis químics.

2.1. Identifica quins són els reactius i els productes de reaccions químiques senzilles i interpreta la representació esquemàtica d'una reacció química.

3.1. Representa i interpreta una reacció química a partir de la teoria atòmica i molecular i la teoria de col·lisions.

4.1. Reconeix quins són els reactius i els productes a partir de la representació de reaccions químiques senzilles.

5.1. Classifica alguns productes d'ús quotidià en funció de la seva procedència natural o sintètica.

5.2. Identifica i associa productes procedents de la indústria química amb la seva contribució a la millora de la qualitat de vida de les persones.

6.1. Proposa mesures i actituds, individuals i col·lectives, per mitigar els problemes mediambientals d'importància global.

Bloc 3. Energia

– Energia. Unitats.

– Tipus. Transformacions i conservació de l'energia.

– Fonts d'energia.

– Generació d'energia elèctrica a partir d'altres tipus d'energia.

– Ús racional de l'energia.

1. Reconèixer que l'energia és la capacitat de produir transformacions o canvis.

2. Identificar els diferents tipus d'energia posats de manifest en fenòmens quotidians i en experiències senzilles duites a terme al laboratori.

3. Valorar el paper de l'energia a les nostres vides, identificar-ne les diferents fonts, comparar-ne l'impacte mediambiental i reconèixer la importància de l'estalvi energètic per a un desenvolupament sostenible.

4. Conèixer i comparar les diferents fonts d'energia emprades en la vida diària en un context global que impliqui aspectes econòmics i mediambientals.

5. Valorar la importància de fer un consum responsable de les fonts energètiques.

6. Explicar el fenomen físic del corrent elèctric i interpretar el significat de les magnituds intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, així com les relacions entre elles.

7. Conèixer la forma en la qual es genera l'electricitat en els diferents tipus de centrals elèctriques, així com el seu transport als llocs de consum.

1.1. Argumenta que l'energia es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear ni destruir, i n'empra exemples.

1.2. Reconeix i defineix l'energia com una magnitud i l'expressa en la unitat corresponent en el sistema internacional.

2.1. Relaciona el concepte d'energia amb la capacitat de produir canvis, identifica els diferents tipus d'energia que es posen de manifest en situacions quotidianes i explica les transformacions d'unes formes a d'altres.

3.1. Reconeix, descriu i compara les fonts renovables i no renovables d'energia, i n'analitza amb sentit crític l'impacte mediambiental.

4.1. Compara les principals fonts d'energia de consum humà a partir de la distribució geogràfica dels seus recursos i els efectes mediambientals.

4.2. Analitza la predominança de les fonts d'energia convencionals davant les alternatives i argumenta els motius pels quals aquestes darreres encara no estan prou explotades.

5.1. Interpreta dades comparatives sobre l'evolució del consum d'energia mundial i proposa mesures que poden contribuir a l'estalvi individual i col·lectiu.

6.1. Explica el corrent elèctric com a càrregues en moviment a través d'un conductor.

6.2. Comprèn el significat de les magnituds elèctriques intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència i les relaciona entre si utilitzant la llei d'Ohm.

6.3. Distingeix entre conductors i aïllants i reconeix els principals materials usats com a tals.

7.1. Descriu el procés pel qual les diferents fonts d'energia es transformen en energia elèctrica a les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i emmagatzematge.

Bloc 4. Ecologia i medi ambient

– Factors ambientals i la seva importància sobre els éssers vius.

– Impacte i valoració de les activitats humanes en els ecosistemes. Els problemes ambientals globals i locals.

– L'activitat humana i el medi ambient.

– Els recursos naturals i tipus de recursos. Conseqüències ambientals del consum humà d'energia.

– Els residus i la gestió d'aquests. Coneixement de tècniques senzilles per saber el grau de contaminació i depuració del medi ambient.

– Principals problemes ambientals de les Illes Balears.

1. Categoritzar els factors ambientals i la influència que exerceixen sobre els éssers vius. Identificar als ecosistemes de les Illes Balears els factors ambientals característics.

2. Conèixer els problemes ambientals globals que afecten el planeta Terra i els problemes locals més greus de les Illes Balears.

3. Contrastar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes, valorar-ne la influència i argumentar les raons de certes actuacions individuals i col·lectives per evitar el deteriorament dels ecosistemes. Reconèixer els principals problemes ambientals de les Illes Balears.

4. Indicar la importància que té per al desenvolupament sostenible la utilització d'energies renovables.

5. Concretar diferents processos de tractament de residus.

6. Contrastar arguments a favor de la recollida selectiva de residus i la repercussió que té en l'àmbit familiar i en el social.

7. Identificar els principals problemes ambientals a les Illes Balears i establir estratègies per restablir-ne l'equilibri.

8. Reconèixer i difondre accions que afavoreixin la conservació del medi ambient a les Illes Balears i al món.

1.1. Reconeix els factors ambientals que condicionen el desenvolupament dels éssers vius en un ambient determinat i valora la importància que tenen a l'hora de conservar-lo.

2.1. Descriu els principals problemes ambientals globals i locals.

3.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que tenen una influència negativa sobre els ecosistemes: contaminació, desertificació, exhauriment de recursos, etc.

3.2. Defensa possibles actuacions per millorar el medi ambient tant individualment com col·lectivament. Tan a escala global com a les Illes Balears.

4.1. Destaca la importància de les energies renovables per al desenvolupament sostenible del planeta.

5.1. Descriu els processos de tractament de residus i en valora críticament la recollida selectiva.

6.1. Argumenta els pros i els contres del reciclatge i de la reutilització de recursos materials.

7.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants dels problemes ambientals a les Illes Balears.

8.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient localment i globalment.

Bloc 5. Projecte de recerca (qualsevol de les unitats pot estar plantejada com a projecte de recerca)

– Projecte de recerca basat en algun dels blocs anteriors.

 

1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del treball científic.

2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l'experimentació o l'observació i l'argumentació.

3. Discriminar les fonts d'informació i els mètodes emprats per obtenir-la i prendre decisions sobre aquesta.

4. Valorar i respectar la feina individual i en grup i participar-hi.

5. Presentar i defensar en públic el projecte de recerca.

1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.

2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.

3.1. Utilitza diferents fonts d'informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar la seva recerca.

4.1. Valora i respecta la feina individual i en grup i hi participa.

5.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre el contingut de qualsevol bloc del mòdul per presentar-los i defensar-los a l'aula.

5.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i coherència, tant oralment com per escrit.

 

MATEMÀTIQUES. NIVELL 1. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Bloc 1. Processos matemàtics

– Resolució de problemes, planificació de les estratègies i procediments a seguir, fent servir el llenguatge apropiat i diferents representacions. Comunicació del procés seguit i valoració crítica de les solucions obtingudes. Revisió del mètode seguit en la resolució d'un problema.

– Actitud constructiva envers solucions alternatives i valoració de la seva validesa i eficàcia.

– Generalització dels problemes i aplicació a altres contextos i condicions particulars.

– Utilització de representacions diverses per estructurar un problema, per organitzar la informació i per comunicar el mètode seguit per resoldre'l.

– Modelització de contextos reals cap a contextos matemàtics.

– Utilització de recursos tecnològics per tal de recollir, ordenar, tractar, representar i reelaborar informació.

– Plantejament de projectes de treball i investigacions en contextos matemàtics o contextualitzats en altres camps de coneixement en els quals es facin servir les matemàtiques.

1. Planificar el procés de resolució d'un problema o d'una tasca.

2. Assajar estratègies de resolució de problemes controlant tothora la validesa del procés seguit.

3. Valorar i interpretar, si s'escauen, els resultats obtinguts.

4. Revisar el procés o estratègia de resolució que s'ha seguit per tal de millorar-ne l'eficiència.

5. Generalitzar i particularitzar resultats

6. Utilitzar el llenguatge matemàtic i el discurs lògic adequat per comunicar el procés de resolució d'un problema o una investigació.

7. Reconèixer i interpretar els aspectes matemàtics de l'entorn.

8. Fer servir recursos tecnològics per cercar informació, tractar-la i reelaborar-la per tal de comunicar els resultats obtinguts.

9. Conrear valors i actituds inherents a la tasca investigadora (curiositat, perseverança, esforç, col·laboració, etc.).

1.1. Recull i organitza la informació necessària o disponible per a la resolució de problemes.

1.2. Planifica les passes a seguir en l'execució d'un projecte o en la resolució de problemes.

2.1. Duu a terme les estratègies planificades.

2.2. Valora la validesa de les passes seguides al llarg de la implementació de l'estratègia.

3.1. Valora i interpreta els resultats obtinguts, o la no obtenció de resultats, en el context del problema.

4.1. Revisa, en vista dels resultats obtinguts, o no obtinguts, l'estratègia seguida en el procés de resolució.

4.2. Analitza de manera crítica i constructiva les informacions i estratègies de resolució alternatives aportades per altres companys.

5.1. Aplica el resultat o les estratègies seguides a contextos diferents, situacions més generals o casos particulars.

6.1. Fa servir diferents representacions (esquemes, taules, gràfics, llenguatge algebraic) per tractar i comunicar la informació.

7.1. Reconeix i extreu els elements essencials i significatius de l'entorn per tal de plantejar el problema.

8.1. Fa servir la xarxa de manera adequada i eficient en la recerca d'informació.

8.2. Utilitza el full de càlcul per tractar les dades recollides o obtingudes.

8.3. Fa servir programari per representar gràficament relacions i dades numèriques.

9.1. Mostra actituds pròpies de l'esperit investigador: curiositat, perseverança, esforç, col·laboració, respecte, etc.

Bloc 2. Nombres i àlgebra

– Nombres naturals.

– Divisibilitat. Múltiples i divisors. Nombres primers. Descomposició de nombres en factors primers. El mcd i el mcm de dos o més nombres naturals.

– Nombres enters. Aparició en contextos reals.

– Representació de nombres enters a la recta.

– Nombres decimals, fraccions i percentatges. Relació entre els tipus de nombres i la selecció del més adequat a cada situació. Relació entre ells i representació sobre la recta.

– Potències de base 10. Notació científica.

– Fraccions: diferents significats: com a resultat d'un repartiment equitatiu, com a relació entre la part i el tot, la fracció com a proporció entre magnituds, com a operador sobre una quantitat.

– Pautes numèriques per introduir el llenguatge algebraic.

– Raó i proporció.

– Magnituds proporcionals. Problemes de proporcionalitat directa. Repartiments proporcionals.

– Proporcionalitat inversa.

1. Utilitzar nombres naturals, enters, decimals, fraccions i percentatges de manera adequada a cada situació per tal d'expressar informacions numèriques en contextos quotidians.

2. Operar diferents tipus de nombres entenent el significat de les operacions i fent servir de manera adequada les propietats numèriques i la jerarquia de les operacions aritmètiques.

3. Triar la forma de càlcul adequada a cada situació (càlcul manual, mental, ús de calculadora), valorar-ne la precisió i estimar-ne el resultat.

4. Detectar i identificar regularitat i pautes numèriques en seqüències de nombres naturals per començar a treballar el llenguatge algebraic i el raonament lògic.

5. Reconèixer situacions de proporcionalitat directa i inversa en contextos reals i aplicar la proporcionalitat per resoldre problemes contextualitzats fent servir diferents estratègies (ús de taules, obtenció i ús de la constant de proporcionalitat, reducció a la unitat).

1.1. Interpreta el significat dels nombres naturals, enters, decimals, fraccionaris i percentatges en situacions reals.

1.2. Fa servir el tipus de nombre més adient a cada situació per expressar informacions numèriques.

1.3. Representa sobre la recta nombres enters, fraccionaris i decimals.

1.4. Relaciona els diferents tipus de nombres.

2.1. Fa servir les operacions matemàtiques amb els diferents tipus de nombres per resoldre problemes de la vida diària.

2.2. Fa servir la notació científica per expressar quantitats molt grosses i molt petites.

3.1. Fa estimacions de càlculs matemàtics senzills aplicant les propietats de les operacions aritmètiques.

3.2. Fa un ús crític i selectiu de la calculadora.

3.3. Valora la necessitat de precisió dels càlculs en contextos de la resolució de problemes de la vida diària.

4.1. Identifica comportaments regulars en seqüències numèriques.

4.2. Expressa patrons i regularitats de seqüències numèriques fent servir les operacions aritmètiques de manera adequada.

5.1. Identifica situacions de proporcionalitat directa i inversa.

5.2. Fa servir la proporcionalitat per resoldre problemes en contextos reals.

5.3. Aplica repartiments proporcionals i els relaciona amb els percentatges.

Bloc 3. Geometria

– Geometria plana. Elements de les figures geomètriques. Polígons i circumferència.

– Angles. Mesura d'angles. Operacions amb angles.

– Construcció de figures planes.

– Àrea i perímetre de figures planes.

– Geometria a l'espai. Elements dels poliedres. Propietats dels poliedres.

– Desplegament de poliedres.

1. Reconèixer i descriure figures planes, conèixer-ne els elements i les propietats i utilitzar-ne les característiques per abordar problemes de la vida quotidiana.

2. Mesurar longituds i angles en figures planes i en poliedres.

3. Reconèixer els poliedres i cossos de revolució i aplicar-ne les propietats per resoldre problemes reals.

1.1. Descriu figures planes fent servir un vocabulari adequat.

1.2. Construeix figures planes fent servir propietats de paral·lelisme, perpendicularitat i simetria.

1.3. Coneix les propietats dels polígons i la circumferència i les utilitza per resoldre problemes.

1.4. Calcula àrees i perímetres de figures planes.

2.1. Mesura acuradament elements en figures planes i en poliedres, fent servir un grau de precisió adequat.

2.2. Fa servir les mesures que ha pres i les propietats geomètriques per calcular àrees o mesures d'altres elements geomètrics.

3.1. Descriu els cossos geomètrics de l'entorn fent servir el llenguatge matemàtic amb propietat.

3.2. Utilitza les propietats dels cossos geomètrics en la resolució de problemes.

3.3. Desplega cossos geomètrics i en calcula les àrees.

3.4. Construeix cossos geomètrics a partir dels seus desplegaments o les seves projeccions.

 

MATEMÀTIQUES. NIVELL 1. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Bloc 1. Processos matemàtics

– Resolució de problemes, planificació de les estratègies i els procediments a seguir fent servir el llenguatge apropiat i diferents representacions. Comunicació del procés seguit i valoració crítica de les solucions obtingudes. Revisió del mètode seguit en la resolució d'un problema.

– Actitud constructiva envers solucions alternatives i valoració de la seva validesa i eficàcia.

– Generalització dels problemes i aplicació a altres contextos i condicions particulars.

– Utilització de representacions diverses per estructurar un problema, per organitzar la informació i per comunicar el mètode seguit per a la resolució.

– Modelització de contextos reals cap a contextos matemàtics.

– Utilització de recursos tecnològics per tal de recollir, ordenar, tractar, representar i reelaborar informació.

– Plantejament de projectes de treball i recerques en contextos matemàtics o contextualitzats en altres camps de coneixement en els quals es facin servir les matemàtiques.

1. Planificar el procés de resolució d'un problema o d'una tasca.

2. Assajar estratègies de resolució de problemes controlant tothora la validesa del procés seguit.

3. Valorar i interpretar, si s'escauen, els resultats obtinguts.

4. Revisar el procés o l'estratègia de resolució que s'ha duit a terme per tal de millorar-ne l'eficiència.

5. Generalitzar i particularitzar resultats.

6. Utilitzar el llenguatge matemàtic i el discurs lògic adequat per comunicar el procés de resolució d'un problema o una investigació.

7. Reconèixer i interpretar els aspectes matemàtics de l'entorn.

8. Fer servir recursos tecnològics per cercar informació, tractar-la i reelaborar-la per tal de comunicar els resultats obtinguts.

9. Conrear valors i actituds inherents a la tasca investigadora (curiositat, perseverança, esforç, col·laboració, etc.).

1.1. Recull i organitza la informació necessària o disponible per a la resolució de problemes.

1.2. Planifica les passes a seguir en l'execució d'un projecte o en la resolució de problemes.

2.1. Duu a terme les estratègies planificades.

2.2. Valora la validesa de les passes seguides al llarg de la implementació de l'estratègia.

3.1. Valora i interpreta els resultats obtinguts, o la no obtenció de resultats, en el context del problema.

4.1. Revisa, en vista dels resultats obtinguts, o no obtinguts, l'estratègia seguida en el procés de resolució.

4.2. Analitza de manera crítica i constructiva les informacions i estratègies de resolució alternatives aportades per altres companys.

5.1. Aplica el resultat o les estratègies seguides a contextos diferents, situacions més generals o casos particulars.

6.1. Fa servir diferents representacions (esquemes, taules, gràfics, llenguatge algebraic) per tractar i comunicar la informació.

7.1. Reconeix i extreu els elements essencials i significatius de l'entorn per tal de plantejar el problema.

8.1. Fa servir la xarxa de manera adequada i eficient en la recerca d'informació.

8.2. Utilitza el full de càlcul per tractar les dades recollides o obtingudes.

8.3. Fa servir programari per representar gràficament relacions i dades numèriques.

9.1. Mostra actituds pròpies de l'esperit investigador: curiositat, perseverança, esforç, col·laboració, respecte, etc.

Bloc 2. Nombres i àlgebra

– Introducció al llenguatge algebraic. Traducció d'expressions entre el llenguatge quotidià i el llenguatge algebraic.

– Valor numèric d'una expressió algebraica.

– Equacions de primer grau. Resolució de problemes de plantejament.

1. Traduir expressions senzilles del llenguatge quotidià al llenguatge algebraic i viceversa.

2. Descriure relacions numèriques entre variables, regularitats o pautes de seqüències numèriques mitjançant expressions algebraiques.

3. Interpretar fórmules senzilles i calcular el valor numèric d'algunes variables implicades.

4. Resoldre equacions de primer grau.

5. Resoldre problemes de plantejament a través d'equacions de primer grau.

1.1. Descriu amb llenguatge algebraic relacions senzilles expressades en llenguatge quotidià.

1.2. Tradueix al llenguatge verbal relacions senzilles entre nombres o variables.

2.1. Descriu pautes numèriques a través de llenguatge algebraic.

3.1. Calcula valors numèrics en expressions algebraiques.

4.1. Resol equacions de primer grau, amb parèntesis i expressions racionals senzilles, i en contrasta la validesa de les solucions, si n'és el cas.

4.2. Planteja situacions quotidianes en termes de llenguatge algebraic i equacions.

Bloc 3. Geometria

– Geometria plana. Teorema de Tales. Proporcionalitat geomètrica.

– Escales: plànols i mapes.

– Semblança. Conseqüències de la semblança sobre les magnituds de longitud, perímetre, àrea i volum.

– Coordenades sobre la superfície de la Terra. Equador, paral·lels i meridians. Fusos horaris.

1. Reconèixer i analitzar figures semblants, calcular-ne l'escala o la raó de semblança i deduir-ne la raó entre longituds, àrees i volums de cossos semblants.

2. Interpretar i elaborar plànols i mapes, considerant el factor d'escala.

3. Conèixer la representació de punts sobre la superfície de la Terra fent servir les coordenades geogràfiques i el vocabulari adequat.

1.1. Reconeix situacions de semblança de figures planes.

1.2. Aplica el teorema de Tales i la proporcionalitat per resoldre problemes reals.

2.1. Interpreta correctament un plànol o un mapa.

2.2. Calcula distàncies reals a partir de plànols i mapes fent servir el factor d'escala.

2.3. Dibuixa un plànol fent servir una escala adient.

2.4. Aplica el factor d'escala per deduir longituds, superfícies i volums.

3.1 Localitza punts sobre la superfície de la terra a partir de les coordenades geogràfiques.

3.2 Descriu posicions i trajectòries sobre la superfície terrestre fent servir un llenguatge adequat.

Bloc 4. Funcions

– Coordenades al pla.

– Relacions funcionals. Aproximació a la funció afí.

– Resolució gràfica d'equacions de primer grau.

1. Conèixer les coordenades cartesianes i fer-les servir per representar punts i regions del pla.

2. Fer servir les coordenades cartesianes per representar conjunts i dades.

3. Resoldre equacions de primer grau fent servir representacions gràfiques.

1.1. Representa al pla punts a partir de les seves coordenades.

1.2. Descriu les coordenades de punts al pla.

2.1. Representa gràficament conjunts de dades al pla fent servir escales adequades als eixos coordenats.

2.2. Expressa conjunts o regions senzilles del pla mitjançant l'ús de coordenades cartesianes.

2.3. Representa dades provinents de fenòmens regits per funcions afins.

3.1. Fa servir representacions gràfiques per resoldre equacions de primer grau.

 

MATEMÀTIQUES. NIVELL 2. MÒDUL 1

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Bloc 1. Processos matemàtics

– Resolució de problemes i planificació de les estratègies i els procediments a seguir fent servir el llenguatge apropiat i diferents representacions. Comunicació del procés seguit i valoració crítica de les solucions obtingudes. Revisió del mètode seguit en la resolució d'un problema.

– Actitud constructiva envers solucions alternatives i valoració de la validesa i eficàcia.

– Generalització dels problemes i aplicació a altres contextos i condicions particulars.

– Utilització de representacions diverses per estructurar un problema, per organitzar-ne la informació i per comunicar el mètode seguit per resoldre'l.

– Modelització de contextos reals cap a contextos matemàtics.

– Utilització de recursos tecnològics per recollir, ordenar, tractar, representar i reelaborar informació.

– Plantejament de projectes de treball i investigacions en contextos matemàtics o contextualitzats en altres camps de coneixement en els quals es facin servir les matemàtiques.

1. Planificar el procés de resolució d'un problema o d'una tasca.

2. Assajar estratègies de resolució de problemes controlant tothora la validesa del procés seguit.

3. Valorar i interpretar, si s'escauen, els resultats obtinguts.

4. Revisar el procés o estratègia de resolució que s'ha duit a terme per tal de millorar-ne l'eficiència.

5. Generalitzar i particularitzar resultats.

6. Utilitzar el llenguatge matemàtic i el discurs lògic adequat per comunicar el procés de resolució d'un problema o una investigació.

7. Reconèixer i interpretar els aspectes matemàtics de l'entorn.

8. Fer servir recursos tecnològics per cercar informació, tractar-la i reelaborar-la per tal de comunicar els resultats obtinguts.

9. Conrear valors i actituds inherents a la tasca investigadora (curiositat, perseverança, esforç, col·laboració, etc.).

1.1. Recull i organitza la informació necessària o disponible per a la resolució de problemes.

1.2. Planifica les passes a seguir en l'execució d'un projecte o en la resolució de problemes.

2.1. Duu a terme les estratègies planificades.

2.2. Valora la validesa de les passes seguides al llarg de la implementació de l'estratègia.

3.1. Valora i interpreta els resultats obtinguts, o la no obtenció de resultats, en el context del problema.

4.1. Revisa, en vista dels resultats obtinguts, o no obtinguts, l'estratègia seguida en el procés de resolució.

4.2. Analitza de manera crítica i constructiva les informacions i estratègies de resolució alternatives aportades per altres companys.

5.1. Aplica el resultat o les estratègies seguides a contextos diferents, situacions més generals o casos particulars.

6.1. Fa servir diferents representacions (esquemes, taules, gràfics, llenguatge algebraic) per tractar i comunicar la informació.

7.1. Reconeix i extreu els elements essencials i significatius de l'entorn per plantejar el problema.

8.1. Fa servir la xarxa de manera adequada i eficient en la recerca d'informació.

8.2. Utilitza el full de càlcul per tractar les dades recollides o obtingudes.

8.3. Fa servir programari per representar gràficament relacions i dades numèriques.

9.1. Mostra actituds pròpies de l'esperit investigador: curiositat, perseverança, esforç, col·laboració, respecte, etc.

Bloc 2. Nombres

– Nombres racionals. Nombres decimals exactes i periòdics.

– Potències de nombres enters i fraccionaris amb exponent enter. Propietats. Operacions.

– Valor absolut.

– Aproximacions i errors en les mesures (error absolut, error relatiu i xifres significatives).

– Notació científica.

1. Utilitzar els nombres racionals (enters, fraccionaris, decimals, nombres molt grans i nombres molt petits) i les seves operacions per resoldre problemes relacionats amb la vida diària o aplicats a diferents ciències i extreure'n conclusions dels resultats obtinguts.

2. Triar la forma de càlcul apropiada (mental, escrita o amb calculadora) usant diferents estratègies que permetin simplificar les operacions amb nombres racionals i estimar la coherència i la precisió dels resultats obtinguts.

1.1. Converteix un nombre fraccionari en decimal i distingeix, segons el període, entre decimal periòdic finit o infinit.

1.2. Empra adequadament els nombres fraccionaris, els decimals i les seves operacions per resoldre problemes de la vida quotidiana.

2.1. Fa operacions d'arrodoniment i truncament de nombres decimals.

2.2. Calcula i interpreta adequadament l'oposat i el valor absolut d'un nombre enter, i en comprèn el significat i el contextualitza en problemes de la vida real.

2.3. Empra la notació científica i en valora l'ús per simplificar càlculs i representar nombres molt grossos i molt petits.

2.4. Expressa el resultat d'un problema, utilitzant la unitat de mesura adequada, en forma de nombre decimal, arrodonint-lo si és necessari i amb el marge d'error o precisió requerits.

Bloc 3. Àlgebra

– El llenguatge algebraic.

– Equacions de primer grau amb una incògnita. Resolució algebraica i gràfica.

– Sistemes lineals de dues equacions amb dues incògnites. Resolució algebraica i gràfica.

– Utilització de les equacions de primer grau i els sistemes per resoldre problemes de la vida quotidiana.

– Equacions de segon grau incompletes. Resolució algebraica.

1. Usar el llenguatge algebraic per simbolitzar i resoldre problemes mitjançant el plantejament d'equacions i sistemes d'equacions.

2. Aplicar mètodes algebraics, gràfics o recursos tecnològics per resoldre'ls i contrastar els resultats obtinguts.

1.1. Formula algebraicament una situació de la vida real mitjançant equacions de primer grau i sistemes d'equacions lineals amb dues incògnites, les resol mitjançant procediments algebraics o gràfics, i n'interpreta el resultat obtingut.

2.1. Comprova, donada una equació (o un sistema), si un nombre és (o uns nombres són) la solució.

2.2. Resol equacions de primer grau.

2.3. Resol sistemes de dues equacions lineals amb dues incògnites mitjançant procediments algebraics o gràfics.

Bloc 4. Geometria

– Teorema de Pitàgores. Aplicació a la resolució de problemes.

– Poliedres i cossos de revolució. Elements característics, classificació. Àrees i volums.

– Propietats, regularitats i relacions dels poliedres.

1. Reconèixer el significat aritmètic del teorema de Pitàgores (quadrats de nombres, ternes pitagòriques) i el significat geomètric (àrees de quadrats construïts sobre els costats), i emprar-lo per resoldre problemes geomètrics.

2. Analitzar diferents cossos geomètrics (cubs, ortoedres, prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes) i identificar-ne els elements característics (vèrtexs, arestes, cares, desenvolupaments plans).

3. Resoldre problemes que comportin el càlcul de longituds, superfícies i volums del món físic utilitzant propietats, regularitats i relacions dels poliedres.

1.1. Aplica el teorema de Pitàgores per calcular longituds desconegudes en la resolució de triangles i àrees de polígons regulars, en contextos geomètrics o en contextos reals.

2.1. Analitza i identifica les característiques de diferents cossos geomètrics utilitzant el llenguatge geomètric adequat.

2.2. Identifica els cossos geomètrics a partir dels seus desenvolupaments plans i recíprocament.

3.3. Resol problemes de la realitat mitjançant el càlcul d'àrees i volums de cossos geomètrics fent servir els llenguatges geomètric i algebraic adequats.

Bloc 5. Estadística

– Fases i tasques d'un estudi estadístic. Població, mostra. Variables estadístiques: qualitatives, quantitatives discretes, quantitatives contínues.

– Mètodes de selecció d'una mostra estadística. Representativitat d'una mostra.

– Freqüències absolutes, relatives i acumulades. Agrupació de dades en intervals.

– Gràfics estadístics. Diagrama de barres, histograma, diagrama de sectors.

– Mesures de centralització: moda, mediana, mitjana aritmètica. Càlcul i interpretació.

– Mesures de dispersió: rang, variància, desviació típica. Càlcul i interpretació.

– Interpretació conjunta de la mitjana i la desviació típica.

– Estadística bidimensional. Tractament a partir de la representació gràfica.

– Concepte qualitatiu de la correlació entre variables.

1. Formular preguntes adequades per conèixer les característiques d'interès d'una població i recollir, organitzar i presentar dades rellevants per respondre-les emprant els mètodes estadístics apropiats i les eines adequades, organitzant les dades en taules i construint gràfics, calculant els paràmetres rellevants i obtenint conclusions raonables a partir dels resultats obtinguts.

2. Utilitzar eines tecnològiques per organitzar dades, generar gràfics estadístics, calcular paràmetres rellevants i comunicar els resultats obtinguts que responguin a les preguntes formulades prèviament sobre la situació estudiada.

3. Analitzar i interpretar de manera crítica la informació estadística que apareix en els mitjans de comunicació i valorar-ne la representativitat i fiabilitat.

1.1. Defineix població, mostra i individu des del punt de vista de l'estadística, i els aplica a casos concrets.

1.2. Reconeix i proposa exemples de diferents tipus de variables estadístiques, tant qualitatives com quantitatives.

1.3. Valora la representativitat d'una mostra.

1.4. Organitza en taules dades obtingudes d'una població de variables qualitatives o quantitatives, en calcula les freqüències absolutes i relatives i les representa gràficament.

1.5. Calcula la mitjana aritmètica, la mediana (interval medià), la moda (interval modal), el rang i la desviació típica i els empra per resoldre problemes.

1.6. Representa dades bivariants amb el diagrama de dispersió i té una idea intuïtiva de la correlació.

2.1. Empra la calculadora i eines tecnològiques per organitzar dades, generar gràfics estadístics i calcular les mesures de tendència central i el rang de variables estadístiques quantitatives.

2.2. Empra les tecnologies de la informació i la comunicació per comunicar informació resumida i rellevant sobre una variable estadística analitzada.

3.1. Interpreta gràfics estadístics senzills recollits en mitjans de comunicació.

3.2. Detecta fal·làcies i usos interessats de la informació presents als mitjans de comunicació.

 

MATEMÀTIQUES. NIVELL 2. MÒDUL 2

Continguts

Criteris d'avaluació

Estàndards d'aprenentatge avaluables

Bloc 1. Processos matemàtics

– Resolució de problemes i planificació de les estratègies i procediments a seguir fent servir el llenguatge apropiat i diferents representacions. Comunicació del procés seguit i valoració crítica de les solucions obtingudes. Revisió del mètode seguit en la resolució d'un problema.

– Actitud constructiva envers solucions alternatives i valoració de la seva validesa i eficàcia.

– Generalització dels problemes i aplicació a altres contextos i condicions particulars.

– Utilització de representacions diverses per estructurar un problema, per organitzar la informació i per comunicar el mètode seguit per resoldre'l.

– Modelització de contextos reals cap a contextos matemàtics.

– Utilització de recursos tecnològics per recollir, ordenar, tractar, representar i reelaborar informació.

– Plantejament de projectes de treball i investigacions en contextos matemàtics o contextualitzats en altres camps de coneixement en els quals es facin servir les matemàtiques.

 

1. Planificar el procés de resolució d'un problema o d'una tasca.

2. Assajar estratègies de resolució de problemes controlant en tot moment la validesa del procés seguit.

3. Valorar i interpretar, si s'escauen, els resultats obtinguts.

4. Revisar el procés o estratègia de resolució que s'ha duit a terme per tal de millorar-ne l'eficiència.

5. Generalitzar i particularitzar resultats.

6. Utilitzar el llenguatge matemàtic i el discurs lògic adequat per comunicar el procés de resolució d'un problema o una investigació.

7. Reconèixer i interpretar els aspectes matemàtics de l'entorn.

8. Fer servir recursos tecnològics per cercar informació, tractar-la i reelaborar-la per comunicar-ne els resultats obtinguts.

9. Conrear valors i actituds inherents a la tasca investigadora (curiositat, perseverança, esforç, col·laboració, etc.).

1.1. Recull i organitza la informació necessària o disponible per a la resolució de problemes.

1.2. Planifica les passes a seguir en l'execució d'un projecte o en la resolució de problemes.

2.1. Duu a terme les estratègies planificades.

2.2. Valora la validesa de les passes seguides al llarg de la implementació de l'estratègia.

3.1. Valora i interpreta els resultats obtinguts, o la no obtenció de resultats, en el context del problema.

4.1. Revisa, en vista dels resultats obtinguts, o no obtinguts, l'estratègia seguida en el procés de resolució.

4.2. Analitza de manera crítica i constructiva les informacions i estratègies de resolució alternatives aportades per altres companys.

5.1. Aplica el resultat o les estratègies seguides a contextos diferents, situacions més generals o casos particulars.

6.1. Fa servir diferents representacions (esquemes, taules, gràfics, llenguatge algebraic) per tractar i comunicar la informació.

7.1. Reconeix i extreu els elements essencials i significatius de l'entorn per tal de plantejar el problema.

8.1. Fa servir la xarxa de manera adequada i eficient en la recerca d'informació.

8.2. Utilitza el full de càlcul per tractar les dades recollides o obtingudes.

8.3. Fa servir programari per representar gràficament relacions i dades numèriques.

9.1. Mostra actituds pròpies de l'esperit investigador: curiositat, perseverança, esforç, col·laboració, respecte, etc.

Bloc 2. Aritmètica

– Percentatges. Encadenament de percentatges. Aplicacions a contextos diversos (creixement de poblacions, desintegració de substàncies, càlculs financers, etc.).

– Matemàtica financera. Interès simple i compost. TAE.

1. Associar un índex de variació a cada operació amb percentatges: càlcul d'un percentatge i augments i disminucions percentuals i aplicar-los al càlcul de quantitats inicials i finals en una operació amb percentatges.

2. Calcular la variació percentual que resulta en aplicar diferents operacions encadenades amb percentatges. Valorar críticament l'ús dels percentatges als mitjans de comunicació.

3. Conèixer l'interès simple i l'interès compost.

4. Conèixer alguns productes financers: anualitats de capitalització i d'amortització, condicions de préstecs i targes de crèdit.

1.1. Transforma percentatges en índexs de variació i els utilitza en la resolució de problemes.

2.1. Fa servir els índexs de variació per analitzar variacions percentuals encadenades i n'interpreta el resultat.

2.2. Té capacitat crítica per interpretar missatges publicitaris i dels mitjans de comunicació referits a percentatges.

3.1. Coneix les variables que intervenen en alguns productes financers.

3.2. Sap calcular i interpretar la TAE (taxa anual equivalent) en una successió de variacions percentuals.

4.1. Interpreta les condicions de préstecs, targetes de crèdit i altres productes financers.

4.2. Utilitza simuladors per analitzar productes financers.

Bloc 3. Funcions

– Descripció qualitativa de funcions. Màxims, concavitat, creixement i decreixement, concavitat i convexitat, inflexions, discontinuïtats.

– Variació en les funcions. Taxa de variació mitjana.

– Alguns models de funcions: les funcions lineals, afins, quadràtiques, de proporcionalitat inversa i exponencials.

– Equacions de primer i segon grau aplicades a contextos funcionals.

– Resolució de problemes de plantejament en què apareguin equacions i sistemes de primer i segon grau.

1. Interpretar gràfics de funcions.

2. Localitzar i interpretar els principals elements d'una gràfica funcional.

3. Construir gràfics de funcions lineals, quadràtiques, de proporcionalitat inversa i exponencials a partir d'expressions algebraiques i de la descripció dels fenòmens representats.

4. Aplicar mètodes de resolució algebraica en problemes lineals i quadràtics.

5. Aplicar mètodes gràfics per abordar problemes on intervenen equacions de primer i segon grau.

 6. Abordar problemes de cinemàtica a partir de les gràfiques espai-temps i de la resolució d'equacions i sistemes d'equacions.

1.1. Fa servir un llenguatge adequat per descriure el comportament d'una funció.

2.1. Extreu informació a partir d'un gràfic funcional i en localitza i interpreta el significat dels elements: domini, recorregut, creixement i decreixement, concavitat i convexitat, extrems relatius i punts d'inflexió i discontinuïtats.

2.1. Fa servir la resolució de sistemes lineals i d'equacions de primer i segon grau en vista a la interpretació de gràfiques funcionals.

2.3. Calcula i interpreta taxes de variació mitjana en funcions en contextos físics, econòmics, etc.

3.1. Construeix gràfiques a partir de taules numèriques.

3.2. Construeix taules a partir de la descripció de fenòmens en els quals intervenen relacions de linealitat, quadràtiques, de proporcionalitat inversa i exponencials.

4.1. Resol sistemes lineals i equacions de segon grau en problemes de plantejament.

5.1. Tracta de manera gràfica problemes de plantejament en què intervenen sistemes lineals i equacions de primer i segon grau.

6.1. Interpreta gràfiques de moviment corresponents a moviments rectilini uniforme i moviment rectilini uniformement accelerat.

6.2. Resol problemes de cinemàtica gràficament i algebraica.

Bloc 4. Atzar i probabilitat

– Probabilitat simple. Regla de Laplace. Probabilitat composta. Diagrames d'arbre. Taules de contingència. Dependència i independència d'esdeveniments.

– Esperança matemàtica. Introducció a les tècniques de recompte. Selecció i ordenació de subconjunts.

– Els jocs d'atzar: riscos i ludopaties.

1. Conèixer el paper que juga l'atzar en diferents fenòmens.

2. Calcular i fer estimacions de probabilitats d'esdeveniments aleatoris.

3. Tenir mecanismes per fer recomptes de conjunts a partir de seleccions ordenades i no ordenades d'elements.

4. Conèixer i valorar els riscos que comporten els jocs d'atzar.

1.1. Distingeix fenòmens deterministes i fenòmens regits per l'atzar.

2.1. Calcula probabilitats d'esdeveniments en experiències simples.

2.2. Representa espais mostrals mitjançant models com diagrames de Venn, diagrames d'arbre i taules de contingència.

2.3. Calcula probabilitats d'esdeveniments en experiències aleatòries a través d'estructures com diagrames d'arbre i taules de contingència.

2.4. Reconeix independència i dependència d'esdeveniments aleatoris.

3.1. Fa enumeracions i recomptes de conjunts a través d'ordenacions i de selecció de subconjunts en casos senzills.

3.2. Aplica el recompte com a eina per al càlcul de probabilitats.

4.1. Calcula l'esperança de jocs d'atzar simples.

4.2. Valora críticament els jocs d'atzar i els riscos que comporten.

 

 

ANNEX 2

Taula 1

Correspondència entre els àmbits establerts a l'Ordre 5 de maig de 2011 i els establerts en aquest Decret

Ordre 5 de maig de 2011 (BOIB de 24 de maig)

Decret en vigor

 

- Àmbit de comunicació

- Àmbit social

- Àmbit cientificotecnològic

 

 

- Àmbit de comunicació

- Àmbit social

- Àmbit cientificotecnològic

 

Taula 2

Reconeixement de la formació reglada per a la matrícula a l'educació secundària per a persones adultes que condueix a l'obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria

Matèries de 2n d'ESO (LOE)

Decret 73/2008

(BOIB de 2 de juliol)

Matèries de 2n d'ESO (LOGSE)

Decret 86/2002

(BOIB de 29 de juny)

Camps de coneixement de 2n d'ESPA (LOGSE)

Resolució 19/07/1994

(BOE d'11 d'agost)

8è d'EGB

Llei 14/1970

(BOE de 6 d'agost)

Àmbits de coneixement del nivell I d'ESO per a adults (LOE)

1r curs de PQPI

Matemàtiques i almenys una de les matèries següents:

- Ciències de la natura

- Tecnologies

Matemàtiques i almenys una de les matèries següents:

- Ciències de la natura

- Tecnologia

- Matemàtiques

- Ciències de la natura

 

- Matemàtiques

- Ciències de la natura

- Tecnologia

 

- Cientificotecnològic

- Llengua catalana i literatura

- Llengua castellana i literatura

- Llengua estrangera: anglès

- Llengua catalana i literatura

- Llengua castellana i literatura

- Llengua estrangera: anglès

- Comunicació

- Llengua catalana

- Llengua castellana

- Idioma modern

- Comunicació

Ciències socials: geografia i història i almenys una de les matèries següents:

- Educació per a la ciutadania i els drets humans

- Música

Ciències socials: geografia i història i almenys una de les matèries següents:

- Educació plàstica i visual

- Música

- Societat

- Ciències socials

- Educació artística

- Social

En el cas que la persona interessada tengui matèries superades d'un curs dels ensenyaments de la taula anterior però no tengui superades totes les matèries necessàries per tenir exempt l'àmbit corresponent del nivell I d'ESPA, se l'ha d'eximir de cursar els mòduls dels ensenyaments secundaris per a persones adultes que condueixen al títol de graduat en educació secundària obligatòria (LOE) que corresponguin a les matèries superades.

En el cas que la persona interessada tengui superats mòduls d'algun camp de coneixement de l'ESPA (LOGSE) té l'exempció de cursar els mateixos mòduls dels ensenyaments secundaris per a persones adultes que condueixen al títol de graduat en educació secundària obligatòria (LOE).

Taula 3

 

 

Llei orgànica 2/2006, modificada per la Llei orgànica 8/2013

Llei orgànica 2/2006, abans de la seva modificació per la Llei orgànica 8/2013

Sistemes educatius anteriors a la Llei orgànica 2/2006 

Àmbits reconeguts

Matèries d'educació secundària obligatòria (RD 1105/2014, de 26 de desembre) (1)

Mòduls dels cicles de formació professional bàsica

Matèries d'educació secundària obligatòria (RD 1631/2006, de 29 de desembre) (1)

Matèries i àmbits del Programa de Diversificació Curricular (1)

Mòduls dels programes de qualificació professional inicial

Àmbits de l'educació secundària per a persones adultes (Ordre EDU/1622/2009, de 10 de juny)

Àmbits de coneixement del nivell II d'ESPA i de la prova lliure per a l'obtenció del graduat en educació secundària obligatòria (LOE)

Assignatures de 2n de BUP (Llei 14/1970, de 4 d'agost)

Proves lliures per a l'obtenció de graduat en ESO
 (O 31/05/2001)
 (BOIB 7/06/2001)

Proves lliures per a l'obtenció del graduat en ESO
 (RD 135/2002, d'1 de febrer)

Camps de coneixement 4t d'ESPA (LOGSE)
 Resolució 19/07/1994
 BOE 11/08/1994)

- Àmbit cientifico

tecnològic

- Matemàtiques acadèmiques o aplicades de 4t aprovades i una d'aquestes cinc matèries aprovades de 4t d'ESO:

- Mòdul de Ciències aplicades ll

-Matemàtiques (4t d'ESO) opcions A o B i una d'aquestes matèries aprovades:

- Àmbit cientifico

tecnològic

- Mòdul voluntari de l'àmbit cientifico

tecnològic

- Cientifico

tecnològic

- Cientifico

tecnològic

- Matemàtiques

- Matemàtiques

- Cientifico

tecnològic

- Matemàtiques

- Biologia i geologia

- Biologia i geologia

- Física i química

- Ciències de la natura

- Ciències de la natura

- Física i química

- Física i química

- Ciències aplicades a l'activitat professional

-Iniciació a l'activitat emprenedora i professional

- Tecnologia

- Tecnologia

 

 

 
 

​​​​​​​

 

 

Llei orgànica 2/2006, modificada per la Llei orgànica 8/2013

Llei orgànica 2/2006, abans de la seva modificació per la Llei orgànica 8/2013

Sistemes educatius anteriors a la Llei orgànica 2/2006 

Àmbits reconeguts

Matèries d'educació secundària obligatòria (RD 1105/2014, de 26 de desembre) (1)

Mòduls dels cicles de formació professional bàsica

Matèries d'educació secundària obligatòria (RD 1631/2006, de 29 de desembre) (1)

Matèries i àmbits del programa de diversificació curricular (1)

Mòduls dels programes de qualificació professional inicial

Àmbits de l'educació secundària per a persones adultes (Ordre EDU/1622/2009, de 10 de juny)

Àmbits de coneixement del nivell II d'ESPA i de la prova lliure per a l'obtenció del graduat en educació secundària obligatòria (LOE)

Assignatures de 2n de BUP (Llei 14/1970, de 4 d'agost)

Proves lliures per a l'obtenció del graduat en ESO
 (O 31/05/2001)
 (BOIB 7/06/2001)

Proves lliures per a l'obtenció del graduat en ESO
 (RD 135/2002, d'1 de febrer)

Camps de coneixement 4t d'ESPA (LOGSE)
 Resolució 19/07/1994
 BOE 11/08/1994)

- Àmbit de comunicació

- Llengua catalana i literatura de 4t aprovada

- Mòdul de Comunicació i societat ll

- Llengua catalana i literatura de 4t d'ESO

-Àmbit lingüístic i social

- Mòdul voluntari de l'àmbit de comunicació

- Comunicació

- Comunicació

- Llengua catalana i literatura

- Comunicació

- Lingüístic

- Comunicació

- Llengua castellana i literatura de 4t aprovada

- Llengua castellana i literatura de 4t d'ESO

-Llengua estrangera: anglès 4t d'ESO

- Llengua castellana i literatura

- Llengua estrangera: anglès de 4t aprovada

- Llengua estrangera: anglès de 4t d'ESO

- Llengua estrangera

- Àmbit social

- Geografia i història de 4t aprovada

- Mòdul de Comunicació i societat ll

- Ciències socials, geografia i història (4t d'ESO)

-Àmbit lingüístic i social

- Mòdul voluntari de l'àmbit social

- Social

- Social

Una de les assignatures següents:

- Social

- Ciències socials

- Social

- Geografia humana i econòmica

- Geografia i història

 

(1) És un requisit previ imprescindible per al reconeixement de l'equivalència haver superat el tercer curs d'educació secundària obligatòria. La comissió de valoració inicial pot determinar la convalidació de continguts dels mòduls dels diferents àmbits d'ESPA que siguin concordants amb els de les assignatures aprovades de l'educació secundària obligatòria (ESO).