BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Preàmbul

I

Xylella fastidiosa (Wells et al.) és un bacteri fitopatogen de quarantena descrit per primera vegada als Estats Units l'any 1987 com a agent causant de la malaltia de Pierce, malaltia de la vinya que es coneixia des del segle xix. Aquest bacteri es transmet per insectes vectors, principalment cicadèl·lids i cercòpids. A part d'afectar la vinya, també ocasiona diverses malalties amb efectes molt greus a un rang ampli d'espècies d'interès agrícola, entre les quals destaquen les més importants del sector agrari de les Illes Balears, com els cítrics, la vinya, l'olivera, els fruiters de pinyol, l'ametler i nombroses espècies ornamentals.

Dins el marc del Pla de Contingència de Xylella fastidiosa (Wells et al.) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, l'octubre de 2016 el Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears (LOSVIB) va detectar els primers positius de Xylella fastidiosa a Mallorca, en unes mostres de cirerer (Prunus avium), resultats que el Laboratori Nacional de Referència (LNR) de Bacteris Fitopatògens va confirmar identificant que els bacteris aïllats pertanyien a la subespècie fastidiosa.

Per aquesta raó, es declara un brot de Xylella fastidiosa (Wells et al.) a les Illes Balears i s'adopten mesures fitosanitàries per erradicar-la i controlar-la mitjançant la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 25 de novembre de 2016 (BOIB núm. 152, de 3 de desembre).

Com a conseqüència dels resultats positius confirmats en les prospeccions i de la possible existència d'un perill greu de propagació de la plaga per tot el territori de les Illes Balears, i amb la petició prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació publicà l'Ordre APM/21/2017, de 20 de gener, per la qual s'estableixen mesures específiques de prevenció en relació amb el bacteri Xylella fastidiosa (Wells et al.) (BOE núm. 18, de 21 de gener). L'article 1 de l'Ordre esmentada prohibia la sortida des del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears de tots els vegetals per plantar, excepte les llavors, que pertanyen als gèneres o a les espècies que s'enumeren en l'annex I de la Decisió d'execució (UE) 2015/789.

En el mateix sentit que la normativa de l'Estat, i per evitar la propagació de la plaga per tot el territori de les Illes Balears, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va publicar la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 26 de gener de 2017 per la qual es declara l'existència de la plaga Xylella fastidiosa (Wells et al.) a tot el territori de les Illes Balears i s'adopten mesures fitosanitàries cautelars i de contenció per evitar-ne la propagació, en què es prohibia, de manera cautelar i per un període d'un any, la sortida des del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears de tots els vegetals per a la plantació —excepte les llavors— que estiguin inclosos com a vegetals especificats en la Decisió d'execució (UE) 2015/789, d'acord amb l'Ordre APM/21/2017.

A més, cal destacar, en primer lloc, que el Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears i el Laboratori Nacional de Referència han constatat analíticament un increment exponencial del bacteri Xylella fastidiosa a les Illes Balears, amb un total de 21 espècies hostes diferents, a saber: Acacia saligna, Calicotome spinosa, Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Ficus carica, Fraxinus angustifolia, Genista lucida, Juglans regia, Lavandula angustifolia, Lavandula dentata, Nerium oleander, Olea europaea var. europaea, Olea europaea var. sylvestris, Polygala myrtifolia, Prunus avium, Prunus domestica, Prunus dulcis, Rhamnus alaternus, Rosmarinus officinalis, Teucrium capitatum i Vitis vinifera.

En segon lloc, quant al perfil genètic del bacteri, a l'illa de Mallorca s'ha detectat Xylella fastidiosa subsp. multiplex ST 81, Xylella fastidiosa subsp. multiplex ST 7 i Xylella fastidiosa subsp. fastidiosa ST 1; a l'illa de Menorca, Xylella fastidiosa subsp. multiplex ST 81, i a l'illa d'Eivissa, Xylella fastidiosa subsp. pauca ST 80.

En tercer lloc, la subespècie pauca del bacteri Xylella fastidiosa mostra una patogenicitat molt elevada a l'olivera (Olea europaea var. europaea) i a l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris), la qual provoca marciment, assecament generalitzat, assecament de fulles i branques, i fins i tot, en estat avançat, la mort.

Com a conseqüència d'aquests fets, es va publicar la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 10 de febrer de 2017 per la qual es prohibeix la sortida des del territori de l'illa d'Eivissa cap a la resta de les Illes Balears, de tots els vegetals per a la plantació, excepte les llavors, que estiguin inclosos com a vegetals especificats en la Decisió d'execució (UE) 2015/789 (BOIB núm. 19, de 14 de febrer).

Com que la Resolució esmentada en el paràgraf anterior regula exclusivament la sortida des del territori de l'illa d'Eivissa cap a la resta de les Illes Balears de tots els vegetals per a la plantació —excepte les llavors— que estiguin inclosos com a vegetals especificats en la Decisió d'execució (UE) 2015/789, aquest Decret amplia la prohibició del trànsit de plantes hostes per a la plantació —excepte les llavors— detectades a les Illes Balears sensibles a les subespècies múltiplex i fastidiosa des de l'illa de Mallorca i de Menorca cap a l'illa d'Eivissa per evitar l'entrada i la dispersió d'aquestes dues subespècies pel territori de l'illa d'Eivissa, ja que poden afectar greument el cultiu de la vinya (Vitis vinifera) i l'ametler (Prunus dulcis).

Atès que, d'una banda, les resolucions del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 26 de gener de 2017 i de 10 de febrer de 2017 esmentades tenien un termini d'aplicació d'un any des de la data de publicació, i, de l'altra, la plaga mostra uns nivells de població i difusió amb un ritme creixent al territori de les Illes Balears que, al seu torn, comporten un alt perill de dispersió i propagació a la resta de territori nacional amb el moviment de vegetals especificats, es publicà la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 7 de febrer de 2018 per la qual es prorroguen les mesures fitosanitàries cautelars adoptades contra la plaga Xylella fastidiosa (Wells et al.) a les Illes Balears (BOIB núm. 21, de 15 de febrer).

Finalment, la Resolució de 14 de febrer de 2018 de la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària per la qual s'estima la sol·licitud de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de la plantació de certes plantes hostes de Xylella fastidiosa (Wells et al.) a zones infectades de l'àmbit territorial d'aquesta comunitat autònoma concorda amb l'article 5.2 de la Decisió d'execució (UE) 2015/789 de la Comissió, de 18 de maig de 2015, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.), en la redacció donada per la Decisió d'execució (UE) 2017/2352 de la Comissió, de 14 de desembre de 2017. La Decisió esmentada disposa, com a excepció a la prohibició general de plantació de plantes hostes a zones infectades, que l'estat membre interessat pugui concedir autoritzacions de plantació de plantes hostes a les zones en les quals s'apliquen mesures de contenció. A l'hora de concedir aquestes autoritzacions, l'estat membre interessat ha de donar preferència a les plantes hostes que pertanyen a varietats considerades tolerants o resistents a l'organisme especificat.

II

La Directiva 2000/29/CE del Consell, de 8 de maig de 2000, relativa a les mesures de protecció contra la introducció a la Comunitat d'organismes nocius per als vegetals o productes vegetals i contra la propagació a l'interior de la Comunitat, es va incorporar a l'ordenament jurídic nacional mitjançant el Reial decret 58/2005, de 21 de gener, pel qual s'adopten mesures de protecció contra la introducció i la difusió al territori nacional i de la Comunitat Europea d'organismes nocius per als vegetals o productes vegetals, i per a l'exportació i el trànsit cap a països tercers.

Xylella fastidiosa (Wells et al.) apareix en l'annex I, part A, secció I, de la Directiva 2000/29/CE com a organisme nociu de la presència del qual no es té constància enlloc de la Unió Europea, i del qual es prohibeix la introducció i la propagació. També hi ha inclosos en aquest mateix apartat de la legislació els insectes vectors de la família Cicadellidae (espècies no europees), transmissors de la malaltia de Pierce (denominació comuna en vinya), i la malaltia anomenada Peach Phony Rickettsia, en presseguer, que actualment s'atribueix a la presència de Xylella fastidiosa (Wells et al.).

A més, Xylella fastidiosa (Wells et al.) figura en la llista A1 de l'Organització Europea i Mediterrània de Protecció de Plantes (OEPP/EPPO), que recull les plagues de quarantena la introducció de les quals als països membres representa un risc fitosanitari evident. Així mateix, la consideren de quarantena molts països (Turquia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Israel, etc.) i organitzacions regionals de protecció fitosanitària, com el Comitè de Sanitat Vegetal (COSAVE), l'Organització Nord-americana per a la Protecció de les Plantes (NAPPO, per les sigles en anglès) o el Consell Fitosanitari Interafricà (IAPSC, per les sigles en anglès). També estan inclosos en la llista A1 de l'EPPO alguns insectes vectors transmissors del bacteri: Carneocephala fulgida, Draeculacephala minerva, Graphocephala atropunctata i Homalodisca coagulata.

La legislació comunitària reguladora d'aquest bacteri de quarantena és la Decisió d'execució (UE) 2015/789, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.), modificada per la Decisió d'execució (UE) 2015/2417 de la Comissió, de 17 de desembre de 2015, i la Decisió d'execució (UE) 2016/764 de la Comissió, de 12 de maig de 2016. En data 16 de desembre de 2017, es va publicar la Decisió d'execució (UE) 2017/2352 de la Comissió, de 14 de desembre de 2017, per la qual es modifica la Decisió d'execució (UE) 2015/789, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.). Aquesta modificació normativa inclou totes les Illes Balears com a zona infectada per Xylella fastidiosa, i obliga els organismes oficials competents a aplicar les mesures de contenció detallades en l'article 7. Aquesta Decisió ha estat novament modificada mitjançant la Decisió d'execució (UE) 2018/927 de la Comissió, de 27 de juny de 2018, i la Decisió d'execució (UE) 2018/1511 de la Comissió, de 9 d'octubre de 2018.

III

Des de la primera detecció de Xylella fastidiosa (Wells et al.) el 6 d'octubre de 2016, la detecció de positius i hostes nous ha crescut exponencialment a les illes de Mallorca, Eivissa i Menorca, mentre que l'illa de Formentera és l'única on encara no s'ha detectat cap positiu.

Per tot això, és necessari declarar d'utilitat pública la lluita contra la plaga Xylella fastidiosa (Wells et al.), en virtut del que disposa l'article 15.1.b) de la Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal, atès que els nivells de població i difusió de la plaga mostren un ritme creixent que fa preveure la possibilitat que assoleixi extensions considerables i causi pèrdues econòmiques greus a les nostres illes; i l'article 15.1.c), atès que es tracta d'una plaga de nova aparició tant al territori nacional com al regional.

Per tant, aquest Decret adapta la normativa de la Comunitat Autònoma al nou marc legal comunitari, alhora que, d'acord amb el que disposa l'article 15.2 de la Llei 43/2002, preveu les mesures obligatòries que s'han d'adoptar. A més, a partir del coneixement científic actual i del context i les circumstàncies d'expansió de la plaga, estableix noves mesures que de manera homogènia evitin que aquesta es propagui a tot l'àmbit de les Illes Balears.

IV

Pel que fa a l'àmbit competencial, l'article 30.10 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears de 2007 estableix que la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se'n deriven. Aquestes competències s'han d'exercir d'acord amb l'ordenació general de l'economia. En tot cas, l'article 58 de l'Estatut disposa que correspon al Govern de les Illes Balears l'exercici de les competències de la Comunitat Autònoma a què es refereix el títol III del mateix Estatut, entre les quals es troben les de l'article 31.4, que preveu que en el marc de la legislació bàsica de l'Estat correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desplegament legislatiu i l'execució de la matèria de sanitat vegetal.

Per tant, aquest Decret comporta el desplegament de principis d'actuació generals derivats d'un marc normatiu definit de manera bàsica per l'Estat —la Llei 43/2002—, que és classificable de norma de sanitat vegetal i no es troba en cap dels apartats de l'article 70 de l'Estatut d'autonomia.

D'acord amb l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma és l'adaptació de la normativa autonòmica a la normativa comunitària sobre la matèria; de proporcionalitat, atès que la Decisió d'execució (UE) 2017/2352 de la Comissió, de 14 de desembre de 2017, per la qual es modifica la Decisió d'execució (UE) 2015/789, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.), inclou totes les Illes Balears com a zona infectada per Xylella fastidiosa, i obliga els organismes oficials competents a aplicar mesures de contenció; de seguretat jurídica, atès que es tracta d'una norma que desplega la normativa estatal i s'adapta a la comunitària, i que s'insereix amb caràcter estable en el marc normatiu autonòmic; de transparència, en relació amb el qual s'ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d'elaboració de la norma, i, finalment, d'eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries o accessòries.

Finalment, s'ha de fer esment del Decret 12/2019, de 2 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Per tot això, a proposta de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, d'acord amb el Consell Consultiu, i després d'haver-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 2 d'agost de 2019, dict el següent

DECRET

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquest Decret té per objecte:

a) Qualificar d'utilitat pública la lluita contra la plaga Xylella fastidiosa (Wells et al.) de conformitat amb el que estableix l'article 15 de la Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal.

b) Establir les mesures fitosanitàries obligatòries per lluitar contra aquesta plaga i prevenir-la, d'acord amb la Decisió 2015/789, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.), i les seves modificacions.

2. L'àmbit d'aplicació comprèn tot el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears on hi hagi vegetals especificats a Xylella fastidiosa (Wells et al.).

Article 2

Definicions

D'acord amb la normativa europea i estatal aplicable, i als efectes d'aquest Decret, s'entén per:

a) Organisme especificat: qualsevol subespècie de Xylella fastidiosa (Wells et al).

b) Plantes hostes: vegetals per a la plantació (excepte les llavors) pertanyents als gèneres i espècies que figuren en la base de dades de la Comissió de plantes hostes sensibles a Xylella fastidiosa al territori de la Unió; considerats com a sensibles a l'organisme especificat al territori de la Unió, o si un estat membre ha demarcat una zona només respecte a una o més subespècies de l'organisme especificat en el paràgraf segon de l'article 4, apartat 1, de la Decisió d'execució (UE) 2015/789, considerats com a sensibles a aquesta subespècie o subespècies.

c) Vegetals especificats: plantes hostes i tots els vegetals per a la plantació, excepte les llavors, pertanyents als gèneres o espècies que s'enumeren en l'annex I de la Decisió d'execució (UE) 2015/789.

d) Operador professional: qualsevol persona que participi professionalment en una o diverses de les activitats indicades a continuació en relació amb els vegetals:

i) Plantació.

ii) Millora.

iii) Producció, inclosos el cultiu, la multiplicació i el manteniment.

iv) Introducció i trasllat dins el territori de la Unió i sortida d'aquest.

v) Comercialització.

e) Autoritat fitosanitària: en l'àmbit agrícola, a Mallorca, la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Illes Balears; a Menorca, la Direcció Insular d'Economia del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca; a Eivissa, el Departament de Turisme, Medi Rural i Marí i Cooperació Municipal del Consell Insular d'Eivissa; a Formentera, l'Àrea de Medi Rural, Ramaderia, Pesca i Caça del Consell Insular de Formentera; i en l'àmbit forestal de tot el territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

f) Autoritat fitosanitària coordinadora: la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Illes Balears.

g) Plantacions i replantacions comercials: noves plantacions o replantacions necessàries per al manteniment de l'activitat agrària, entesa com la definida en l'article 5.1.a) de definicions de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

h) Zona demarcada, zona de contenció, zona infectada: en el cas de les Illes Balears, la zona demarcada, la zona de contenció i la zona d'infecció coincideixen i fan referència a tot el territori de les Illes Balears.

 

Capítol II De la detecció de l'organisme especificat

Article 3

Detecció o sospita de la presència de l'organisme especificat

1. Qualsevol persona que sospiti o tengui coneixement de la presència de l'organisme especificat n'ha d'informar immediatament l'autoritat fitosanitària competent i li ha de proporcionar tota la informació pertinent relativa a la presència o a la sospita de presència de l'organisme especificat.

2. Les autoritats fitosanitàries han de prendre totes les mesures necessàries per confirmar la presència o sospita de presència.

3. Les autoritats fitosanitàries han de vetlar perquè qualsevol persona que tengui sota control vegetals que puguin estar infectats amb l'organisme especificat sigui informada immediatament de la presència o de la sospita de presència de l'organisme especificat, de les possibles conseqüències i riscs, i de les mesures que s'hagin d'adoptar.

Article 4

Inspeccions oficials de l'organisme especificat al territori de les Illes Balears

1. Les autoritats fitosanitàries han de dur a terme inspeccions anuals per detectar la presència al territori propi de l'organisme especificat en els vegetals especificats.

2. Aquestes inspeccions les ha de fer l'autoritat fitosanitària o s'han d'efectuar sota la supervisió oficial d'aquesta. Consten d'un examen visual i, en cas de sospita d'infecció per l'organisme especificat, d'una recollida de mostres i de la realització de proves. Aquestes inspeccions s'han de basar en principis científics i tècnics sòlids i s'han de dur a terme en les èpoques oportunes de l'any per poder detectar l'organisme especificat mitjançant exàmens visuals, mostreigs i proves. Durant les inspeccions s'han de tenir en compte les dades científiques i tècniques disponibles, la biologia de l'organisme especificat i dels vectors, la presència i la biologia dels vegetals especificats i qualsevol altra informació pertinent en relació amb la presència de l'organisme especificat. Així mateix, s'han de tenir en compte les directrius tècniques per a les inspeccions sobre Xylella fastidiosa que publiquin el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i la Comissió.

3. S'ha d'efectuar una prova per detectar la presència de l'organisme especificat i, en cas de resultats positius, se n'ha d'identificar la presència, d'acord amb les normes internacionals, amb almenys una prova molecular positiva. Aquestes proves s'han d'incloure en la base de dades de la Comissió sobre proves d'identificació de l'organisme especificat i les subespècies d'aquest.

4. Les autoritats fitosanitàries han de vigilar la presència de l'organisme especificat mitjançant inspeccions oficials anuals, tenint en compte les directrius tècniques per a les inspeccions sobre Xylella fastidiosa disponibles a la pàgina web del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de la Comissió, com a mínim als llocs següents:

a) En l'espai pròxim als llocs on es produeixin vegetals especificats diferents dels vegetals que han estat cultivats in vitro durant tot el cicle de producció, i que es vulguin traslladar fora de les Illes Balears.

b) En l'espai pròxim als llocs de vegetals que tenguin valor cultural, social o científic particular. L'autoritat fitosanitària coordinadora una d'elaborar un pla d'acció interinsular, desenvolupat en el capítol III, amb indicació dels vegetals inclosos en cada cas.

5. Les inspeccions oficials que es duguin a terme en l'espai pròxim als llocs definits en l'apartat 4 s'han de basar en l'establiment d'un radi perimetral de 200 m al voltant de la delimitació geogràfica d'aquests, on s'han de delimitar quadrícules de 100 m de costat. En cada un d'aquests quadrats, les autoritats fitosanitàries han de dur a terme exàmens visuals dels vegetals especificats i han de sotmetre a mostreigs i proves els vegetals simptomàtics, així com els vegetals asimptomàtics situats en l'espai pròxim als vegetals simptomàtics, de conformitat amb els apartats 1 i 2. Aquesta mesura es fonamenta en l'objectiu principal d'evitar possibles reinfeccions als llocs que mereixen una protecció especial.

 

Capítol III El Pla d'Acció Interinsular

Article 5

El Pla d'Acció Interinsular

1. La Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Illes Balears ha d'elaborar i actualitzar anualment un pla d'acció interinsular per combatre l'organisme especificat en l'àmbit del territori de les Illes Balears. En aquest pla s'hi han d'exposar les accions que cal desenvolupar per lluitar contra aquesta plaga i prevenir-la.

2. El Pla d'Acció Interinsular ha d'establir, com a mínim, la informació següent:

a) Les funcions i les responsabilitats de les autoritats fitosanitàries que executen les accions i de l'autoritat fitosanitària coordinadora.

b) Les normes de comunicació d'aquestes accions entre els organismes implicats, l'autoritat fitosanitària coordinadora, els operadors professionals afectats i la ciutadania.

c) Protocols descriptius dels mètodes d'examen visual, mostreig i anàlisi de laboratori.

d) Normes sobre la formació del personal de les autoritats fitosanitàries i altres organismes que participin en les accions.

e) Els recursos mínims que han d'estar disponibles per dur a terme les accions.

f) Les estratègies de lluita que s'han de dur a terme quant a la prevenció i el control de l'organisme especificat.

g) Els llocs on hi hagi vegetals que tenguin valor cultural, social o científic particular, on s'han de prioritzar les inspeccions oficials.

h) Les estratègies de control de la sortida de material vegetal fora de les Illes Balears i del transport entre les diferents illes.

3. La Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori ha d'elaborar, amb els mateixos criteris i continguts establerts en aquest article, un pla d'acció interinsular en l'àmbit de la sanitat forestal.

 

Capítol IV De la plantació de plantes hostes a les Illes Balears

Article 6

Plantació de plantes hostes a les Illes Balears

1. D'acord amb la Resolució de 14 de febrer de 2018 de la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària per la qual s'estima la sol·licitud de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de la plantació de certes plantes hostes de Xylella fastidiosa (Wells et al.) a zones infectades de l'àmbit territorial d'aquesta comunitat autònoma, es permet la plantació de plantes hostes al territori de les Illes Balears tenint en compte les limitacions següents:

a) Ametler (Prunis dulcis (Mill.) D. A. Webb) per a plantacions i replantacions comercials:

Es permeten noves replantacions i plantacions comercials d'ametler, excepte amb les varietats següents: Marcona, Garrigues, Bord de Santa Maria, Bord de Selva, Bord des Raiguer, Corona, Filau, Lluca, Menut, Mollar, Morro de vaca, Pere Gelabert, Pintadeta, Rutlo, Trinxets, Victoria desmai, Viveta i Vivot.

b) Olivera (Olea europaea var. europaea L.) per a plantacions i replantacions comercials:

Es permeten noves replantacions i plantacions comercials d'olivera amb les varietats següents: Empeltre, Mallorquina, Arbequina, Picual, Arbosana, Koroneiki, Hojiblanca, Cornachuela, Cornicabra, Morruda, Sikitita i Frantoio.

c) Vinya per a vinificació (Vitis vinifera L.) per a plantacions i replantacions comercials:

Es permeten noves replantacions i plantacions comercials de vinya amb les varietats següents: Cabernet sauvignon (T), Callet (T), Chardonnay (B), Escursac (T), Fogoneu (T), Garnatxa blanca (B), Garnatxa negra (B), Giró ros (B), Gorgollasa (T), Macabeu/viura (B), Malvasia aromàtica/Malvasia de Banyalbufar (B), Manto negro (T), Merlot (T), Moll/Premsal blanc/Premsal (B), Monastrell (T), Moscatell d'Alexandria (B), Moscatell de gra menut (B), Parellada (B), Petit verdot (T), Pinot noir (T), Riesling (B), Sauvignon blanc (B), Syrah (T), Ull de llebre (T) i Viognier (B).

També es permeten noves plantacions comercials de vinya en el cas de varietats de vinya noves subjectes a una avaluació prèvia, tal com s'estableix en l'article 31 del Reial decret 1338/2018, de 29 d'octubre, pel qual es regula el potencial de producció vitícola, sempre que s'asseguri que tot el material vegetal utilitzat està lliure del bacteri mitjançant proves moleculars.

d) Espècies vegetals ornamentals:

Es permeten noves replantacions i plantacions de vegetals especificats ornamentals excepte de Coffea, Polygala myrtifolia L., Fraxinus angustifolia Vahl, Acàcia saligna (Labill.) H. L. Wendl. i Calicotome spinosa (L.) Link.

Els operadors professionals de les Illes Balears que disposin de material vegetal de plantació de les espècies citades anteriorment només poden comercialitzar-lo fins al 31 de desembre de 2019.

La Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern de les Illes Balears ha de vetlar perquè els enjardinaments i les alineacions que duguin a terme les diferents administracions públiques s'executin amb vegetals no inclosos en l'annex I de la Decisió d'execució (UE) 2015/789, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.).

2. Les plantes hostes a les quals fan referència els apartats 1.a), 1.b) i 1.c) s'entenen amb la finalitat de plantacions i replantacions comercials. En el cas que a aquestes plantes hostes se'ls doni un ús ornamental, se'ls ha d'aplicar el que estableix l'apartat 1.d).

3. Per a la resta de vegetals especificats enumerats en l'annex I de la Decisió d'execució (UE) 2015/789, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.), no s'estableixen limitacions per a la plantació o replantació comercial.

4. Mitjançant una ordre de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, s'ha d'actualitzar la llista de varietats d'ametler, olivera, vinya i espècies vegetals ornamentals considerades tolerants o resistents a l'organisme especificat com a resultat dels estudis i les experiències que es duguin a terme. De manera centralitzada, aquesta informació s'ha de publicar a la pàgina web http://sanitatvegetal.caib.es, juntament amb informació sobre els mètodes més eficaços per a la prevenció i el control de l'organisme especificat en el cultiu de l'ametler, l'olivera, la vinya i espècies vegetals ornamentals.

 

Capítol V Mesures fitosanitàries de contenció de la plaga

Article 7

Mesures de contenció

1. Les autoritats fitosanitàries han d'obligar a eliminar tots els vegetals en els quals s'hagi detectat la infecció per l'organisme especificat en el marc de les inspeccions oficials esmentades en l'article 4.

2. Abans de l'eliminació dels vegetals infectats, s'han d'aplicar els tractaments fitosanitaris adequats contra els vectors de l'organisme especificat i contra les plantes que puguin allotjar aquests vectors. Entre aquests tractaments hi pot figurar, segons sigui procedent, l'eliminació dels vegetals.

3. L'eliminació s'ha de dur a terme immediatament després de la identificació oficial de la presència de l'organisme especificat, i s'han de prendre totes les precaucions necessàries per evitar la propagació de l'organisme especificat durant l'eliminació i després d'aquesta.

4. Els vegetals i les parts de vegetals infectats s'han de destruir in situ o en un lloc proper designat a tal fi dins la zona de contenció, de manera que es garanteixi que l'organisme especificat no es propagui. Els mètodes de destrucció poden ser la crema o la trituració, tant de la part aèria com de la part radicular del vegetal infectat.

5. Les autoritats fitosanitàries han de sotmetre a mostreig i proves les plantes hostes en un radi de 100 m al voltant dels vegetals infectats per l'organisme especificat, de conformitat amb la norma internacional per a mesures fitosanitàries NIMF núm. 31. Aquestes proves s'han de dur a terme a intervals regulars i, almenys, dues vegades l'any.

6. Les autoritats fitosanitàries han de vetlar pel compliment de les bones pràctiques agronòmiques per a la prevenció de Xylella fastidiosa en l'àmbit del seu territori.

Article 8

Activitats científiques relacionades amb el bacteri

1. Les autoritats fitosanitàries poden detectar i mantenir plantes hostes amb infecció per l'organisme especificat, a llocs diferents als esmentats en l'apartat 4 de l'article 4, amb finalitats científiques, sense aplicar les mesures de contenció establertes en l'article 7.

2. Aquesta activitat científica ha d'estar integrada dins projectes d'investigació que disposin del vistiplau de les autoritats fitosanitàries corresponents.

3. Amb les plantes hostes infectades objecte d'activitats científiques s'hi ha de garantir el compliment de les bones pràctiques agronòmiques per al control de Xylella fastidiosa.

Article 9

Mesures fitosanitàries obligatòries per a les persones i les entitats públiques o privades propietàries de plantes hostes infectades per l'organisme especificat

1. De conformitat amb el que preveu l'article 13.1.b) de la Llei 43/2002, correspon als propietaris de les plantes hostes infectades per l'organisme especificat prendre les mesures fitosanitàries obligatòries que s'estableixen com a conseqüència de la declaració d'existència d'una plaga.

2. Pel que fa a l'execució d'aquestes mesures fitosanitàries, l'article 19 de la Llei 43/2002 determina que, mentre no s'estableixi el contrari, les mesures fitosanitàries adoptades, d'entre les previstes en l'article 7 d'aquest Decret, han de ser executades pels interessats, que han de pagar les despeses que s'originin.

3. No obstant el que es disposa en l'apartat 2, les autoritats fitosanitàries poden establir formes d'execució subsidiàries d'aquestes mesures amb mitjans propis.

Article 10

Circulació de vegetals especificats pel territori de les Illes Balears

1. Aquest article s'aplica al trasllat de vegetals especificats, excepte els que hagin estat cultivats in vitro durant tot el cicle de producció i els vegetals que pertanyen a varietats dels vegetals especificats enumerats en l'annex III de la Decisió d'execució (UE) 2015/789.

2. Està prohibit traslladar fora de les Illes Balears els vegetals especificats, excepte llavors, que s'hagin cultivat durant almenys una part de la seva vida al territori de les Illes Balears.

3. Està prohibit traslladar des del territori d'Eivissa cap a la resta de les Illes Balears els vegetals especificats, excepte llavors, que s'hagin cultivat durant almenys una part de la seva vida al territori d'Eivissa.

4. Està prohibit traslladar plantes hostes per a la plantació, excepte les llavors, detectades a les Illes Balears, sensibles a les subespècies múltiplex i fastidiosa, des de les illes de Mallorca i de Menorca cap a l'illa d'Eivissa. La Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern de les Illes Balears ha de publicar periòdicament la llista de plantes hostes detectades a les Illes Balears sensibles a les subespècies múltiplex i fastidiosa. De manera centralitzada, aquesta informació s'ha de publicar a la pàgina web http://sanitatvegetal.caib.es.

5. No obstant el que disposen els apartats 2, 3 i 4, aquesta circulació es pot permetre si els vegetals especificats han estat cultivats en un lloc que compleixi les condicions següents:

a) Està registrat de conformitat amb la Directiva 92/90/CEE de la Comissió.

b) Està reconegut per l'autoritat fitosanitària com a lloc lliure de l'organisme especificat i dels seus vectors, tenint en compte les normes internacionals per a mesures fitosanitàries pertinents.

c) Està protegit físicament contra la introducció de l'organisme especificat pels seus vectors.

d) Està envoltat per una zona de 100 m d'ample que ha estat sotmesa a inspeccions oficials dues vegades l'any i en la qual s'han eliminat immediatament tots els vegetals en què es varen detectar la infecció per l'organisme especificat o símptomes d'aquesta, i, abans de l'eliminació d'aquests vegetals, s'hi han aplicat tractaments fitosanitaris adequats contra els vectors de l'organisme especificat.

e) Se sotmet a tractaments fitosanitaris en moments adequats de l'any per mantenir-lo lliure de vectors de l'organisme especificat; entre aquests tractaments hi pot figurar, segons sigui procedent, l'eliminació de vegetals.

f) Se sotmet anualment, juntament amb la zona esmentada en l'apartat d), a un mínim de dues inspeccions oficials, tenint en compte les directrius tècniques per a les inspeccions sobre Xylella fastidiosa disponibles al lloc web del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i de la Comissió.

g) Durant l'època de creixement dels vegetals especificats, no s'han detectat al lloc signes de l'organisme especificat ni els seus vectors o, si s'hi han observat signes sospitosos, les proves realitzades han confirmat l'absència de l'organisme especificat.

h) Durant l'època de creixement dels vegetals especificats, no s'han detectat a la zona prevista en l'apartat d) signes de l'organisme especificat o, si s'hi han observat signes sospitosos, s'han realitzat proves i s'ha confirmat l'absència de l'organisme especificat.

6. Per a la circulació dels vegetals, aquests s'han d'haver sotmès a proves anuals en el moment més apropiat, s'han d'haver extret mostres representatives de cada espècie de vegetals especificats procedents de cada un dels llocs, i s'ha d'haver confirmat l'absència de l'organisme especificat sobre la base de proves realitzades d'acord amb mètodes d'assaig validats internacionalment.

7. Tan a prop com sigui possible del moment en què hagin de circular, els lots dels vegetals especificats s'han de sotmetre a un examen visual de les autoritats fitosanitàries, i han d'haver estat objecte de mostreig i de proves moleculars de conformitat amb mètodes d'assaig validats internacionalment, utilitzant un sistema de mostreig que permeti identificar, amb una fiabilitat del 99 %, un nivell de presència de vegetals infectats de l'1 % o més, i que estigui orientat especialment als vegetals que presentin signes indicatius de la presència de l'organisme especificat, segons la norma NIMF núm. 31.

8. Abans que circulin, els lots dels vegetals especificats s'han d'haver sotmès a tractaments fitosanitaris contra tots els vectors de l'organisme especificat.

9. Els vegetals especificats que circulin pel territori de les Illes Balears s'han de transportar en contenidors, envasos tancats i/o malles antitrips que garanteixin que no es pugui produir cap infecció per l'organisme especificat o qualsevol dels seus vectors.

10. Els vegetals especificats que s'hagin cultivat durant almenys una part de la seva vida al territori de les Illes Balears només es poden traslladar al territori de la Unió i dins aquest si van acompanyats d'un passaport fitosanitari elaborat i expedit de conformitat amb la Directiva 92/105/CEE de la Comissió.

Article 11

Circulació de plantes hostes cultivades en zones no demarcades pel territori de les Illes Balears

1. Les plantes hostes que no s'han cultivat mai dins zones demarcades només es poden traslladar dins el territori de les Illes Balears si es compleixen les condicions següents:

a) Han estat cultivades en un lloc sotmès a una inspecció oficial anual, en el qual, en el cas de detecció de símptomes de l'organisme especificat, s'hi han efectuat mostreigs, tenint en compte les directrius tècniques per a les inspeccions sobre Xylella fastidiosa disponibles al lloc web del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de la Comissió, així com proves conformes amb les normes internacionals per detectar la presència de l'organisme especificat.

b) Van acompanyades d'un passaport fitosanitari elaborat i expedit de conformitat amb la Directiva 92/105/CEE.

2. Sense perjudici del que disposa la part A de l'annex V de la Directiva 2000/29/CE, no s'ha d'exigir passaport fitosanitari per al trasllat de les plantes hostes esmentades en aquest article a ningú que actuï amb fins aliens al seu comerç, negoci o professió i que adquireixi aquestes plantes per a l'ús propi.

Article 12

Circulació de vegetals de Vitis en repòs destinats a la plantació

1. La circulació fora de les Illes Balears de vegetals de Vitis en repòs destinats a la plantació, excepte les llavors, es pot efectuar si es compleixen les dues condicions següents:

a) Els vegetals han estat cultivats en un lloc registrat de conformitat amb la Directiva 92/90/CEE.

b) Els vegetals han estat sotmesos, tan a prop com sigui possible del moment en què hagin de circular i en una instal·lació de tractament autoritzada i supervisada per l'autoritat fitosanitària responsable a aquest efecte, a un tractament de termoteràpia adequat durant el qual els vegetals en repòs se submergeixen durant 45 minuts en aigua escalfada a 50°C, d'acord amb la norma pertinent de l'OEPP.

Article 13

Circulació de material vegetal inicial pel territori de les Illes Balears

1. Les plantes mare inicials, tal com es defineixen en l'article 1, apartat 3, de la Directiva d'execució 2014/98/UE de la Comissió, o els materials inicials, tal com es defineixen en l'article 2, apartat 5, de la Directiva 2008/90/CE del Consell, de les espècies Juglans regia L., Olea europaea L., Prunus amygdalus Batsch, P. amygdalus × P. persica, P. armeniaca L., P. avium (L.) L., P. cerasus L., P. domestica L., P. domestica × P. salicina, P. dulcis (Mill.) D. A. Webb, P. persica (L.) Batsch, i P. Salicina Lindley que s'hagin cultivat fora de les zones demarcades i que hagin estat almenys una part de la seva vida fora d'instal·lacions a prova d'insectes només es poden traslladar dins el territori de les Illes Balears si van acompanyades d'un passaport fitosanitari preparat i expedit de conformitat amb la Directiva 92/105/CEE i si compleixen les condicions següents:

a) Estan subjectes a l'autorització establerta en la Decisió d'execució (UE) 2017/167 de la Comissió.

b) En el termini més breu possible abans del seu trasllat, s'han sotmès a un examen visual, a mostreigs i a proves moleculars per detectar la presència de l'organisme especificat, d'acord amb les normes internacionals.

2. Sense perjudici del que disposa la part A de l'annex V de la Directiva 2000/29/CE, no s'ha d'exigir el passaport fitosanitari per al trasllat de les plantes mare inicials i dels materials inicials esmentats en aquest article a ningú que actuï amb fins aliens al seu comerç, negoci o professió i que adquireixi aquests vegetals per a l'ús propi.

Article 14

Circulació de plantes hostes d'alt risc pel territori de les Illes Balears

1. Els vegetals per a la plantació, excepte les llavors, de Lavandula dentata L., Nerium oleander L., Olea europaea L. i Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb només s'han de traslladar dins el territori de les Illes Balears si s'han conreat en un lloc sotmès a inspeccions oficials anuals i mostreigs, tenint en compte les directrius tècniques per a les inspeccions sobre Xylella fastidiosa disponibles al lloc web del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de la Comissió, així com a proves de detecció de la presència de l'organisme especificat conformes amb les normes internacionals que confirmin l'absència d'aquest organisme, utilitzant a aquest fi un sistema de mostreig que pugui identificar, amb una fiabilitat del 99 %, un nivell de presència de vegetals infectats del 5 %.

2. La presència de l'organisme especificat s'ha de controlar mitjançant una prova i, en cas de resultats positius, se n'ha d'identificar la presència, d'acord amb les normes internacionals, amb almenys una prova molecular positiva. Aquestes proves s'han d'incloure en la base de dades de la Comissió sobre proves d'identificació de l'organisme especificat i les seves subespècies. El mostreig s'ha de dirigir als vegetals simptomàtics, així com als vegetals asimptomàtics situats en l'espai pròxim als vegetals simptomàtics.

Article 15

Circulació de vegetals especificats que s'hagin cultivat in vitro

1. Els vegetals especificats que s'hagin cultivat in vitro durant tot el cicle de producció i durant almenys part de la seva vida dins una zona demarcada establerta d'acord amb l'article 4 de la Decisió 2015/789 només poden ser introduïts al territori de les Illes Balears si es compleixen les condicions establertes en els apartats 2 a 5.

2. Els vegetals especificats a què es refereix l'apartat 1 s'han d'haver cultivat en un lloc que compleixi totes les condicions següents:

a) Estar registrat de conformitat amb la Directiva 92/90/CEE.

b) Estar reconegut per l'organisme oficial competent com a lloc lliure de l'organisme especificat i dels seus vectors, tenint en compte les normes internacionals per a mesures fitosanitàries pertinents.

c) Estar protegit físicament contra la introducció de l'organisme especificat per vectors propis.

d) Estar sotmès anualment a un mínim de dues inspeccions oficials realitzades en les èpoques adequades.

e) Durant l'època de creixement dels vegetals especificats, no s'han detectat al lloc signes de l'organisme especificat ni dels seus vectors o, si s'hi han observat signes sospitosos, les proves realitzades han confirmat l'absència de l'organisme especificat.

3. Els vegetals especificats a què es refereix l'apartat 1 s'han d'haver cultivat en un contenidor transparent en condicions estèrils i han de complir una de les condicions següents:

a) S'han cultivat a partir de llavors.

b) S'han propagat en condicions estèrils a partir de plantes mare que han passat tota la seva vida en una zona del territori de la Unió lliure de l'organisme especificat i que han estat sotmeses a proves i s'ha constatat que estan lliures de l'organisme especificat.

c) S'han propagat en condicions estèrils a partir de plantes mare que han passat tota la seva vida en un lloc que compleix les condicions de l'apartat 2 i que han estat sotmeses a proves i s'ha constatat que estan lliures de l'organisme especificat.

4. Els vegetals especificats a què es refereix l'apartat 1 s'han de transportar en condicions estèrils en un contenidor transparent que impossibiliti la infecció per l'organisme especificat mitjançant els seus vectors.

5. Els vegetals especificats han d'anar acompanyats d'un passaport fitosanitari elaborat i expedit de conformitat amb el que disposa la Directiva 92/105/CEE.

Article 16

Controls oficials de la circulació de vegetals especificats

1. Les autoritats fitosanitàries i els diferents organismes oficials competents, principalment les autoritats portuàries i els gestors aeroportuaris, han de col·laborar en els controls oficials periòdics per vetlar pel compliment de la prohibició del trasllat de vegetals especificats fora de les Illes Balears, des del territori d'Eivissa cap a la resta de les Illes Balears i des del territori de Mallorca i de Menorca cap a Eivissa.

Aquests controls s'han de dur a terme, com a mínim, als espais següents:

a) aeroports

b) aeròdroms

c) ports comercials

d) ports esportius

2. Els controls han de comprendre un control documental, si escau, i un control d'identitat dels vegetals especificats, amb independència de la localització dels vegetals especificats, el tipus de propietat o la persona o entitat responsable d'aquests.

3. La intensitat dels controls s'ha de basar en el risc que els vegetals transportin l'organisme especificat o vectors coneguts o potencials, tenint en compte la procedència dels lots i el grau de sensibilitat dels vegetals.

Article 17

Traçabilitat dels vegetals especificats

1. Els operadors professionals que subministrin vegetals especificats cultivats durant almenys part de la seva vida al territori de les Illes Balears, o que hagin circulat a través d'aquest territori, han de portar un registre de cada lot subministrat i de l'operador professional que el rebi.

2. Els operadors professionals que rebin vegetals especificats conreats durant almenys part de la seva vida en una zona demarcada, o que hagin circulat a través d'aquesta zona, han de portar un registre de cada lot rebut i del proveïdor.

3. Els apartats 1 i 2 també s'apliquen al subministrament de vegetals per a la plantació de Lavandula dentata L., Nerium oleander L., Olea europaea L., i Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb que no s'hagin cultivat mai en una zona demarcada.

4. Els operadors professionals han de conservar els registres prevists en els apartats 1, 2 i 3 durant tres anys a partir de la data en què hagin subministrat o rebut el lot corresponent.

5. Els operadors professionals prevists en els apartats 1 i 2 han d'informar semestralment les autoritats fitosanitàries dels diferents lots que hagin subministrat o rebut. Aquesta informació ha d'incloure l'origen, l'expedidor, el destinatari, el lloc de destinació, el número individual de sèrie, de setmana o de lot del passaport fitosanitari, i la identitat i quantitat del lot corresponent.

Article 18

Campanyes de sensibilització

Les autoritats fitosanitàries han de facilitar informació al públic en general, als viatgers, als professionals i als operadors de transport internacional sobre l'amenaça que comporta l'organisme especificat al territori de les Illes Balears i de la Unió. Han de publicar tota aquesta informació en forma de campanyes de sensibilització específiques als llocs web corresponents dels organismes oficials responsables o a altres llocs web designats per aquests.

Disposició addicional única

Modificació de les plantes hostes autoritzades per plantar o replantar a les Illes Balears

Mitjançant una ordre de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, es poden modificar les varietats d'ametler, olivera i vinya i les espècies vegetals ornamentals que es poden plantar o replantar, com a conseqüència dels estudis i les experiències que es duguin a terme.

Disposició derogatòria única

Normes derogades

Queden derogades totes les normes del mateix rang que aquest Decret, o d'un rang inferior, que s'oposin al que s'hi estableix.

Disposició final primera

Desplegament del Decret

Es faculta la persona titular de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació per dictar les disposicions que siguin necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

  

Palma, 2 d'agost de 2019

	La presidenta
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació	Francesca Lluch Armegol i Socias
María Asunción Jacoba Pía de la Concha García-Mauriño