BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

L’article 30.19 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears reserva a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals, en els termes que estableixi una llei orgànica. La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, regula, entre altres qüestions, diversos aspectes fonamentals relatius als principis bàsics d’actuació, a l’organització i a les funcions de les policies locals, que constitueixen el marc d’actuació de la Comunitat Autònoma en aquesta matèria.

En l’exercici de la competència exclusiva esmentada, i també de les competències de desplegament legislatiu a què es refereixen els punts 3 i 13 de l’article 31 de l’Estatut d’autonomia en matèria de règim estatutari dels funcionaris públics locals i en matèria de règim local, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va dictar la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, que va suposar una passa important en aquesta matèria. Aquesta Llei es va desplegar mitjançant el Decret 67/2007, de 7 de juny, pel qual s’aprova el Reglament marc de mesures urgents de les policies locals de les Illes Balears, el qual declarava la vigència de determinades normes reglamentàries dictades abans.

L’any 2013 es va aprovar la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. La disposició final primera d’aquesta norma facultava el Govern de les Illes Balears per dictar les disposicions necessàries per desplegar-la i aplicar-la. Aquest desenvolupament normatiu es va realitzar mitjançant el Decret 28/2015, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, el qual va néixer amb la vocació de ser un reglament executiu de la Llei i la d’abordar les matèries que es regulaven en múltiples normes reglamentàries, en ocasions parcialment derogades, mitjançant les quals es regien les policies locals de les Illes Balears.

En coherència amb la voluntat d’un canvi de model de les policies locals, coincident amb les necessitats i demandes de la societat i del mateix col·lectiu policial, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va abordar una reforma en profunditat mitjançant la Llei 11/2017, de 20 de desembre, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. Aquesta modificació de cinquanta-cinc articles estableix un nou marc legal que tendeix a millorar la seguretat pública a les Illes Balears i configura un projecte comú, al servei d’una societat oberta i plural. Així doncs, incorpora un nou model de proximitat de les policies locals basat en el respecte a la diversitat i la integració social de determinats col·lectius i orientat a la mediació per resoldre conflictes. Entre d’altres modificacions substancials, implanta un nou sistema d’accés a les policies locals al mateix temps que potencia la figura del personal funcionari de carrera, impulsa instruments per afavorir l’eficàcia, el rigor i l’ètica professional, incorpora l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears com un òrgan de coordinació i regula mesures adreçades a promoure una composició equilibrada en les plantilles de policia local, mitjançant accions positives d’igualtat de gènere.

La disposició final segona de la Llei 11/2017 faculta el Govern de les Illes Balears perquè en dicti les disposicions que requereixi el desplegament. La necessitat d’introduir una gran quantitat de modificacions en el vigent Decret 28/2015 és la raó per la qual es considera necessari, per garantir la qualitat formal i la claredat normativa, regular un nou reglament que substitueix i deroga l’anterior, desenvolupa els articles de la Llei 4/2013 que no han estat modificats, per adaptar-los als nous objectius que han inspirat la modificació, i els que han sofert canvis substancials. Es configura com el reglament executiu amb caràcter de norma marc dels reglaments de policia local dels ajuntaments de l’àmbit territorial de les Illes Balears, amb respecte a l’autonomia local, els quals, de conformitat amb la disposició final segona de la Llei 4/3013, han d’aprovar o, si escau, adaptar els seus reglaments de policia local al que disposa aquest Reglament.

Finalment, s’ha considerat també la modificació puntual de la Llei 4/2013 en l’àmbit de la segona activitat sense destinació per raó d’edat dels policies locals operada per la Llei 6/2019, de 8 de febrer, de modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears.

Així, aquest Decret consta d’un article, pel qual s’aprova el Reglament marc, una disposició derogatòria i dues finals, la primera de les quals modifica puntualment el Decret 55/2017, de 15 de desembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears, i la segona de les quals fixa l’entrada en vigor del Decret.

Al seu torn, el Reglament consta de 201 articles, que s’estructuren en nou títols, dues disposicions addicionals i set disposicions transitòries.

El títol I aborda les disposicions generals relatives a l’objecte, naturalesa i àmbit d’aplicació del Reglament.

El títol II estableix les disposicions generals relatives als cossos de policia local i a la creació dels cossos de policia local. Es fa menció expressa a les funcions que han d’exercir, entre les quals prevalen la intervenció i gestió dels conflictes de la ciutadania en el marc de la mediació policial. En consonància amb el canvi legislatiu introduït per la Llei 11/2017, també s’ha de promoure, des dels ajuntaments, la creació d’especialitats de policia de proximitat, la funció de les quals serà la de remitjar i resoldre els conflictes derivats de la convivència entre els veïns.

El títol III regula les disposicions generals de l’associació de municipis en matèria de policia local i dels acords bilaterals de col·laboració de caràcter temporal o extraordinari.

El títol IV, relatiu a la coordinació de les policies locals de les Illes Balears, regula les disposicions generals. En aquest títol s’incorpora a l’objecte de la coordinació una nova perspectiva integral de proximitat amb la ciutadania, així com la promoció dels valors ètics de rigor en qualsevol àmbit d’actuació. En aquest títol també es regulen els òrgans competents en matèria de coordinació amb la incorporació d’altres òrgans amb competència en matèria de policia local com l’Observatori de Seguretat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de les Illes Balears.

El títol V incorpora com a novetat la interoperabilitat en la coordinació de les policies locals, en el marc de l’administració electrònica i es preveu la futura plataforma de gestió i coordinació de les policies locals com a sistema global de coordinació de les policies locals amb l’objecte de garantir la interoperabilitat dels sistemes d’informació i procediments.

El títol VI regula l’estructura i el règim de funcionament. En l’estructura bàsica es preveu la possibilitat de crear graus dins les categories, i es desenvolupen, segons el mandat de l’article 22 bis de la Llei 4/2013, els aspectes relacionats amb l’ingrés, les funcions i les àrees de competència, de l’escala facultativa tècnica, amb funcions específiques de la titulació acadèmica de llicenciats o graduats en criminologia, per garantir la correcta integració o coordinació amb el cos de policia local. Aquest títol també regula la prefectura del cos, l’ús de l’equip bàsic d’autodefensa i protecció i el document d’identificació professional.

El títol VII regula la uniformitat i l’equipament, el qual s’ha adaptat als canvis produïts en la Llei 4/2013, mitjançant la Llei 11/2017.

El títol VIII, regula les qüestions generals en relació amb el règim estatutari. Com a novetat s’incorpora la previsió que dins els plans d’igualtat dels ajuntaments de les Illes Balears, s’han d’establir mesures concretes d’impacte positiu en la igualtat de gènere d’aplicació al col·lectiu policial. En aquest títol també s’incorpora la regulació de la prevenció de riscos laborals en les funcions específiques de policia local, un nou procediment més senzill, coincident amb la simplificació administrativa, per a la concessió de premis i condecoracions i la regulació en relació amb la nova situació administrativa de segona activitat amb destí.

El títol IX inclou el desenvolupament del sistema d’oposició, com a sistema de selecció per accedir a la categoria de policia local i a policia en els ajuntaments que no han constituït cos de policia local, en consonància amb el canvi de model que estableix la Llei 11/2017, i manté el sistema de concurs oposició per a la resta de categories. Aquest sistema es completa amb un període de pràctiques per a totes les categories que comprèn un curs de capacitació i pràctiques efectives en el municipi corresponent; incorpora previsions dirigides a protegir els drets de les aspirants embarassades o en període de postpart i adequa el contingut i les proves dels processos selectius a les funcions o tasques que s’hagin d’exercir en funció de les escales i categories. En aquest títol també es regulen la provisió, la mobilitat, la permuta i el reingrés.

Aquest Decret s’adequa als principis de bona regulació aplicables a les iniciatives normatives de les administracions públiques, conforme a allò que estableix l’article 129.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en la mesura en què queden suficientment justificats els principis següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma desplega la Llei 4/2013 segons la redacció que en fa la Llei 11/2017; de proporcionalitat, atès que la regulació és la imprescindible en la matèria; de seguretat jurídica, en la mesura en què la norma s’insereix, de manera coherent, en el marc normatiu aplicable a la matèria que regula; de transparència, pel qual s’ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d’elaboració de la norma; i, finalment, d’eficiència, atès que amb una sola norma s’aprova el marc normatiu aplicable a la coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

D’acord amb l’article 2.3 d del Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la competència en matèria de coordinació de les policies locals correspon a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques mitjançant la Direcció general d’Emergències i Interior.

Per tot això, a proposta de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 24 de maig de 2019,

DECRET

Article únic

Aprovació del Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears

S’aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears que s’insereix a continuació, així com els annexos 1, 2, 3, 4, 5 i 6.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

1. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a aquest Decret i, en particular, el Decret 28/2015.

2. En tot cas, es declaren expressament en vigor el Decret 3/2009, de 16 de gener, pel qual es regula l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, el Decret 100/2012, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els criteris de revalidació i actualització dels diplomes de cursos d’aptitud dels policies i de les policies locals i el Decret 73/2006, de 25 d’agost, de creació de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears.

Disposició final primera

Modificació del Decret 55/2017, de 15 de desembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears

1. La lletra d) de l’apartat 1 de l’article 4 del Decret 55/2017, de 15 de desembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

d) Les derivades de:

1r. La dotació o l’adequació de vehicles per a les policies locals, excepte les reparacions o el manteniment.

2n. L’adquisició d’uniformes per a les policies locals.

3r. L’adquisició d’armament i d’equip d’autodefensa, excepte la munició.

4t. L’adquisició d’equipament de transmissions i tecnològic que ajudi a assolir els objectius de les policies locals.

5è. L’adquisició d’equipament tecnològic per a controls policials.

6è. L’adquisició de materials per a l’exercici de les funcions en matèria d’educació vial o que estiguin vinculats a l’execució de programes coordinats per l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears.

2. S’afegeix una nova lletra, la lletra c), en l’apartat 4 de l’article 7 del Decret 55/2017 esmentat, amb la redacció següent:

c) S’atorgarà 1 punt per a cada programa coordinat per l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears al qual estigui adherit l’ajuntament, excepte el de policia tutor a què fa referència la lletra a) anterior.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret comença a vigir l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 24 de maig de 2019 

	La presidenta
La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques	Francesca Lluch Armengol i Socias
Catalina Cladera i Crespí

          

REGLAMENT MARC DE COORDINACIÓ DE LES POLICIES LOCALS DE LES ILLES BALEARS

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte i naturalesa

1. Aquest Reglament té per objecte el desplegament de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

2. Té caràcter de norma marc dels reglaments de policia local aprovats pels ajuntaments, els quals s’han d’ajustar al que disposa aquesta norma.

Article 2

Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament és aplicable als cossos de policia local dels municipis de la comunitat autònoma de les Illes Balears, als agents que els integren, al personal funcionari nomenat en pràctiques dels cossos de policia local i als policies locals, en els ajuntaments on no hi hagi cos de policia local constituït.

2. Les disposicions d’aquesta norma són d’aplicació directa als ajuntaments que no han aprovat un reglament de policia local.

TÍTOL II

COSSOS DE POLICIA LOCAL

 

Capítol I

Disposicions generals

Article 3

Naturalesa

Els cossos de policia local, com a forces de seguretat, són instituts armats de naturalesa civil, amb estructura i organització jerarquitzada sota la prefectura superior i dependència directa del batle o batlessa corresponent, sens perjudici de la delegació de competències que preveu la legislació de règim local.

Les places de la plantilla vacants i dotades pressupostàriament dels cossos de policia local o dels policies dels municipis que no han constituït cos de policia local han de ser ocupades per personal funcionari de carrera.

Article 4

Àmbit d’actuació territorial

1. Els cossos de policia local han d’actuar en l’àmbit territorial del seu municipi.

2. Els municipis limítrofs que no disposin separadament de recursos suficients per prestar els serveis de policia local poden associar-se per executar les funcions assignades a aquesta policia, d’acord amb el que estableix l’article 8 de la Llei 4/2013 i aquest Reglament.

3. Eventualment, quan, per necessitats estacionals o circumstàncies extraordinàries, resulta insuficient la plantilla de la policia local d’algun municipi, es pot reforçar la seva dotació mitjançant acords bilaterals subscrits entre els ajuntaments respectius, amb la finalitat que els seus policies locals puguin actuar en el terme municipal del sol·licitant, per temps determinat, dins el respecte de la normativa bàsica estatal i d’acord amb el que estableixen els articles 6 i 40 de la Llei 4/2013 i aquest Reglament.

4. Quan exerceixin funcions de protecció d’autoritats de les corporacions locals, poden actuar fora del terme municipal respectiu amb l’autorització del Ministeri de l’Interior.

Article 5

Missió i funcions que han d’exercir

1. La policia local és un cos de seguretat públic dependent dels municipis la missió del qual és protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats, vetllar pel compliment de les ordenances municipals i per la seguretat del trànsit en el nucli urbà, garantir la seguretat ciutadana, intervenir en la gestió dels conflictes de la ciutadania en el marc de la mediació policial, quan siguin requerits, i col·laborar de manera proactiva en la solució dels conflictes esmentats, així com en la defensa de l’ordenament constitucional, a través de l’exercici de les funcions que li atribueixi la normativa vigent, les quals en cap cas no es poden exercir mitjançant sistemes de gestió indirecta, d’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 4/2013.

2. Els cossos de policia local, d’acord amb l’article 53.1 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, han d’exercir també les funcions següents:

a) Protegir les autoritats de les corporacions locals i vigilar-ne els edificis i les instal·lacions i custodiar-los.

b) Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, d’acord amb el que estableixen les normes de circulació.

c) Fer la instrucció dels atestats per accidents de circulació dins el nucli urbà.

d) Actuar com a policia administrativa pel que fa a les ordenances i a la resta de disposicions municipals, en l’àmbit de la seva competència.

e) Participar en les funcions de policia judicial en la forma que estableixen l’article 29.2 de la Llei orgànica 2/1986 i la resta de legislació vigent.

f) Prestar auxili en els casos d’accident, catàstrofe o calamitat pública i participar, d’acord amb la forma que preveuen les lleis, en l’execució dels plans de protecció civil.

g) Efectuar diligències de prevenció i totes les actuacions que tendeixin a evitar la comissió d’actes delictius en el marc de col·laboració que estableixen les juntes locals de seguretat.

h) Vigilar els espais públics i col·laborar amb les forces i els cossos de seguretat de l’Estat en la protecció de les manifestacions i el manteniment de l’ordre en grans concentracions humanes, quan els requereixin a aquest efecte.

i) Cooperar en la resolució dels conflictes privats, quan els requereixin a aquest efecte.

Article 6

Comandament operatiu

El comandament immediat i operatiu del cos de policia local correspon al cap o la cap d’aquest cos.

Capítol II

Creació dels cossos de policia local

Article 7

Creació dels cossos de policia local

1. Els municipis amb una població superior a 5.000 habitants o amb més de tres policies han de crear, preceptivament, el cos de policia local.

Els municipis que tenguin cos de policia local d’acord amb els criteris anteriors no el poden dissoldre si la població descendeix de 5.000 habitants.

2. La creació del cos de policia local correspon al Ple de la corporació i exigeix l’elaboració prèvia d’una memòria justificativa de la necessitat i dels costs i d’un programa d’implantació del servei.

3. Els municipis de les Illes Balears poden crear cossos de policia local propis, d’acord amb el que preveuen l’article 7 de la Llei 4/2013, aquest Reglament, i la resta de normativa que hi sigui aplicable.

4. En el cas dels municipis amb població igual o inferior a 5.000 habitants, a més del que preveu el punt 2 d’aquest article, es requereix l’informe previ, no vinculant, de la Comissió de Coordinació de Policies Locals. Aquest informe pot incloure les recomanacions o els suggeriments que aquest òrgan consideri oportunes per garantir més eficàcia i eficiència del cos de policia local que es pretén crear.

5. L’acord de creació s’ha de comunicar a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals, en el termini d’un mes des que s’hagi adoptat.

6. L’acord de creació s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

7. Els ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local han de determinar les places de policies locals en les relacions de llocs de treball.

En aquests municipis correspon al batle o batlessa la designació de la persona coordinadora a la qual correspon la prefectura de les policies locals.

Article 8

Cos únic per a cada municipi

1. A cada municipi, els membres de la policia local s’integren en un cos únic, tret dels supòsits dels policies i de les policies locals dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local.

2. Això no obstant, els òrgans competents de l’ajuntament podran crear les especialitats o unitats orgàniques especialitzades que considerin oportunes per a cada categoria partint de les seves particularitats organitzatives.

Els agents destinats a una unitat orgànica especialitzada, en cas de necessitats del servei justificades, han de realitzar les funcions generals de la categoria corresponent.

S’ha de promoure des dels ajuntaments la creació d’especialitats de policia de proximitat la funció de les quals serà la de remitjar i resoldre els conflictes derivats de la convivència entre els veïns.

3. Perquè l’òrgan competent creï una especialitat o unitat orgànica especialitzada, és necessària una proposta de la persona que tengui la prefectura del cos, la qual ha de redactar una memòria justificativa de les circumstàncies que en fan recomanable la creació.

4. La provisió dels llocs de treball d’aquestes especialitats s’ha de fer preferentment entre persones funcionàries de la categoria corresponent i pels procediments de concurs de mèrits o de concurs específic.

  

TÍTOL III

ASSOCIACIONS DE MUNICIPIS EN MATÈRIA DE POLICIA LOCAL I ACORDS BILATERALS PER NECESSITATS ESTACIONALS O CIRCUMSTÀNCIES EXTRAORDINÀRIES

  

Capítol I

Associacions de municipis

Article 9

Disposicions generals

1. Els municipis limítrofs que no disposin separadament de recursos suficients per prestar els serveis de policia local poden associar-se per executar les funcions assignades a aquesta policia, d’acord amb el que estableixen la Llei orgànica 2/1986, i l’article 8 de la Llei 4/2013.

2. Per dur a terme una associació de municipis, amb la finalitat de prestar els serveis de policia local, d’acord amb el que preveu la disposició addicional cinquena de la Llei orgànica 2/1986 i l’Ordre INT/2944/2010, de 10 de novembre, per la qual es determinen les condicions per a l’associació de municipis amb la finalitat de prestar serveis de policia local, s’ha de disposar de l’autorització de l’òrgan competent de l’Administració de l’Estat i complir els requisits següents:

a) Ser municipis limítrofs. A aquest efecte s’entén que són limítrofs el conjunt de municipis en què es pugui transitar d’un a un altre amb una continuïtat territorial.

b) No disposar separadament de recursos suficients per prestar els serveis de policia local.

c) La suma de les poblacions dels municipis associats no ha de superar els 40.000 habitants.

Article 10

Acord de col·laboració

1. Per dur a terme una prestació conjunta dels serveis de policia local, els municipis interessats han de subscriure un acord de col·laboració, en el qual ha de constar, com a mínim, el contingut següent:

a) Identificació dels municipis que subscriuen l’acord.

b) Causes que justifiquen l’associació per prestar els serveis de policia local, la disposició addicional cinquena de la Llei orgànica 2/1986, i en especial la insuficiència de recursos de cada municipi associat.

c) Determinació de l’òrgan encarregat de coordinar el funcionament dels serveis de policia local, la composició i les funcions, si escau, de la comissió mixta encarregada de vetllar pel seguiment de l’acord, sens perjudici de les competències atribuïdes als batles o batlesses en el paràgraf i de l’apartat 1 de l’article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i, en especial, d’acord amb l’article 8 de la Llei 4/2013.

d) Vigència de l’acord.

2. Els components que integrin el servei de policia local constituït mitjançant l’associació de municipis es sotmeten als mateixos principis bàsics d’actuació, tenen el mateix règim estatutari i assumeixen les mateixes funcions que l’ordenament jurídic vigent assigna a les policies locals.

3. Els municipis no poden subscriure més d’un acord de col·laboració per prestar els serveis associats de policia local.

4. L’associació de municipis per prestar els serveis de policia local pot tenir una vigència indefinida o un caràcter temporal o estacional.

5. Qualsevol modificació que es pretengui introduir en l’acord de col·laboració s’ha de sotmetre als mateixos requisits que s’estableixen per subscriure’l.

6. Els municipis associats han de comunicar a la Secretaria d’Estat de Seguretat la dissolució de l’associació, ja sigui per voluntat de les parts o per finalització de la vigència temporal que es preveu en l’acord de col·laboració.

7. Els costs eventuals que es derivin de l’associació els assumeixen els municipis corresponents que participen en l’acord de col·laboració i no impliquen cap cost a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

8. En l’exercici de les funcions de coordinació operativa, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals, ha d’assumir la direcció de l’eventual cooperació entre els serveis de policia associats, en els supòsits d’atendre necessitats temporals o extraordinàries així com assenyala la lletra o) de l’article 10.1 de la Llei 4/2013, amb respecte al principi d’autonomia municipal.

Capítol II

Acords bilaterals de cooperació

Article 11

Disposicions generals

1. Quan per necessitats estacionals o circumstàncies especials del servei, en determinades èpoques de l’any resulti insuficient la plantilla de la policia local d’algun municipi o dels llocs de treball de policia en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, sempre que no requereixin un augment permanent de la plantilla, se’n pot reforçar la dotació mitjançant acords bilaterals de cooperació subscrits entre els ajuntaments respectius, per tal que els seus policies locals puguin realitzar els serveis necessaris en el municipi del sol·licitant, per un temps determinat i amb l’extensió acordada, en règim de comissió de serveis a què es refereix l’article 6.2 de la Llei 4/2013, sempre que no afectin el normal funcionament del servei de policia local d’origen.

Aquesta prestació temporal de serveis ha de ser acceptada voluntàriament per les persones afectades.

El personal funcionari que es trobi en la comissió de serveis esmentada a conseqüència dels acords municipals de referència continuarà percebent les retribucions i les indemnitzacions per raó del servei que els corresponguin de l’ajuntament en el qual són titulars. La situació de comissió de serveis esmentada comporta el dret a percebre les indemnitzacions que s’estableixin en l’acord corresponent.

En cap cas la persona pot veure lesionats els seus drets a permisos, vacances i la resta de drets que tengui reconeguts en l’entitat local de procedència.

Aquests acords s’han de comunicar amb anterioritat a la seva signatura a l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears i una vegada signats s’hi ha de trametre una còpia.

2. Al personal funcionari que es trobi en la situació de comissió de serveis esmentada a conseqüència dels acords municipals de referència, els és aplicable el règim jurídic del cos de policia local al qual pertanyen.

Pel que fa a l’acompliment de les funcions corresponents, depenen de l’ajuntament on presten la comissió de serveis.

A l’efecte de la carrera administrativa, es consideren serveis prestats en el mateix ajuntament, si bé ha de constar en l’expedient aquesta circumstància.

3. En l’acord corresponent s’ha d’establir el sistema de compensació econòmica entre els ajuntaments afectats.

 

TÍTOL IV

LA COORDINACIÓ DE LES POLICIES LOCALS A LES ILLES BALEARS

  

Capítol I

Disposicions generals

Article 12

Objecte de la coordinació

1. La coordinació té per objecte determinar els criteris necessaris per adequar la formació, l’organització, la dotació i l’actuació de les policies locals al servei de les finalitats generals de la seguretat pública, en les funcions que legalment tenguin assignades, des d’una perspectiva integral de proximitat amb la ciutadania. També ha de promoure els valors ètics de rigor en qualsevol àmbit d’actuació i prevaler el caràcter preventiu i assistencial del servei i la resolució de conflictes com a instruments de cohesió i integració social.

2. És també objecte de la coordinació fixar els mitjans per a l’homogeneïtzació personal, tècnica i material, i establir el marc en el qual s’ha de desenvolupar el suport i la col·laboració amb els ajuntaments en matèria d’instrucció d’expedients disciplinaris, per tal de millorar la professionalitat i l’eficàcia, sens perjudici de l’autonomia municipal.

Article 13

Funcions que comprèn la coordinació

1. La coordinació de les policies locals de les Illes Balears comprèn l’exercici de les funcions que indica l’article 10 de la Llei 4/2013.

Per tal de fer efectives aquestes funcions s’han d’establir els mitjans necessaris.

2. Totes les funcions a què es refereix l’apartat anterior les han d’exercir els òrgans prevists en l’article 15 d’aquest Reglament, tot respectant sempre les competències pròpies de les autoritats locals.

Article 14

Col·laboració interpolicial de caràcter temporal i extraordinari

La col·laboració interpolicial de caràcter temporal i extraordinari, a la qual fa referència l’article 10.1.i) de la Llei 4/2013, es pot dur a terme en els casos d’emergència i protecció d’autoritats locals amb autorització de l’Estat.

​​​​​​​Capítol II

Òrgans competents en matèria de coordinació

Article 15

Òrgans de coordinació

Els òrgans de coordinació de les policies locals de les Illes Balears són els que indica l’article 11 de la Llei 4/2013:

a) El Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) La conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals.

c) L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears.

d) La Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears.

e) Els consells de coordinació de les policies locals.

Article 16

Conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals

1. La Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals, és l’òrgan de l’Administració de la Comunitat Autònoma encarregat d’impulsar i desplegar les directrius del Govern de les Illes Balears en matèria de coordinació de policies locals.

2. Sota la dependència de la conselleria designada competent en matèria de coordinació de policies locals, dins el respecte a les competències atribuïdes als municipis, el desplegament efectiu de les funcions esmentades és competència de la direcció general corresponent, la qual les ha d’exercir mitjançant l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears (ISPIB), com a òrgan administratiu amb funcions de coordinació adscrit a aquesta direcció general.

Article 17

L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears

1. L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears és un òrgan administratiu adscrit a la Direcció General d’Emergències i Interior competent en matèria de coordinació de les policies locals.

2. Com a òrgan de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, entre altres funcions, impulsa programes concrets orientats a la mediació per resoldre conflictes, així com el foment del respecte a la diversitat i la integració social de determinats col·lectius. Aquests programes, entre altres objectius, podran ser orientats a la prevenció dels delictes d’odi motivats per l’orientació sexual o la identitat de gènere, programes de policia tutor, així com de formació, prevenció i sensibilització en matèria de seguretat vial i mobilitat sostenible i altres àrees relacionades amb les funcions de coordinació de les policies locals.

3. Per tal de promoure les bones pràctiques professionals es podran oferir eines de col·laboració, assessorament i unificació de criteris en relació amb la tramitació d’expedients disciplinaris.

4. La seva organització, funcions i règim de funcionament s’han de regular mitjançant decret.

Article 18

La Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears

1. La Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears és l’òrgan col·legiat de consulta i participació en la matèria i està adscrita a la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals.

2. La composició i les funcions de la Comissió es regulen en els articles 15 i 16 de la Llei 4/2013.

3. La designació dels membres no nats en representació de l’Administració ha de respectar el principi de presència equilibrada de dones i homes, excepte per raons fonamentades i objectives degudament motivades.

4. Quan el consell de coordinació inclogui municipis de dues illes s’ha de designar una persona en representació de cadascun dels consells insulars als quals pertanyin els municipis afectats.

Article 19

Nomenament i cessament dels membres de la Comissió de Coordinació de Policies locals de les Illes Balears

1. El nomenament dels membres de la Comissió de Coordinació de Policies Locals de les Illes Balears correspon a la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques.

2. Els membres de la Comissió de Coordinació cessen quan se’n revoqui la designació o deixin d’ocupar el càrrec que va motivar el seu nomenament.

Article 20

Els consells de coordinació de les policies locals

La naturalesa, les funcions, la composició i els nomenaments dels consells de coordinació de les policies locals són els que preveuen els articles 17 a 19 de la Llei 4/2013.

Capítol III

Altres òrgans amb competència en matèria de policia local

Article 21

Altres òrgans

Altres òrgans amb competència en matèria de policia local són els següents:

a) L’Observatori de Seguretat de les Illes Balears.

b) La Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de les Illes Balears, a què es refereix el capítol III ter del títol III de la Llei 4/2013.

Secció 1a

Observatori de Seguretat de les Illes Balears

Article 22

Naturalesa

L’Observatori de Seguretat de les Illes Balears és un òrgan de participació, consulta, anàlisi, estudi, assessorament i prospectiva en matèries relacionades amb la seguretat pública, emergències i protecció civil dins l’àmbit de les Illes Balears, que s’adscriu a la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals.

Article 23

Funcions

Com a espai de convergència participativa de diferents sectors de la societat de les Illes Balears, relacionats amb la problemàtica de la seguretat pública i el seu impacte en la societat, corresponen a l’Observatori de Seguretat de les Illes Balears les funcions següents:

a) Analitzar i elaborar estudis o examinar informes tècnics de diagnòstic de la situació de la seguretat pública, emergències i protecció civil a la comunitat autònoma de les Illes Balears i fer propostes al respecte. Aquests estudis o informes poden ser generals, per col·lectius, sectors o matèries determinades amb especial rellevància o incidència en la seguretat pública en la comunitat autònoma.

b) Formular conclusions, recomanacions i propostes tendents a millorar els indicadors que s’hagin revelat com a més preocupants en matèria de seguretat.

c) Constituir un fòrum d’intercanvi, de comunicació d’informació rellevant i de col·laboració, per exercir les seves competències, entre administracions i organismes públics implicats en la seguretat pública, emergències i protecció civil així com amb la societat civil.

d) Fomentar la participació ciutadana i la transparència, promoure les relacions amb institucions semblants, en els termes que estableix la normativa sobre participació ciutadana de la Comunitat Autònoma.

e) Donar publicitat als estudis, informes i conclusions derivades de les funcions de l’Observatori, amb respecte de la legislació vigent en matèria de seguretat pública i protecció de dades.

Article 24

Composició

1. El Ple de l’Observatori de Seguretat de les Illes Balears estarà integrat per setze persones, nomenades per la consellera o conseller competent en matèria de policia local amb la composició següent:

a) Presidència: la persona titular de la Direcció General d’Emergències i Interior competent en matèria de policia local.

b) Vicepresidència: la persona titular de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears.

c) Vocalies:

1r. Una persona policia local de l’Ajuntament de Palma  i quatre policies locals dels municipis de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, a proposta de qui exerceixi la Presidència de l’Observatori de Seguretat de les Illes Balears.

2n. Una persona representant de cadascuna de les forces i cossos de seguretat presents en la comunitat autònoma de les Illes Balears, excepte de la policia local.

3r. Una persona en representació de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears.

4t. Dues persones en representació de l’Administració de justícia, de les quals una ha de pertànyer al cos de lletrats de l’Administració de justícia i una altra a la fiscalia, designades pels òrgans de govern corresponents en l’àmbit de les Illes Balears.

5è. Quatre persones de l’àmbit acadèmic de la de seguretat pública, de les quals dues són a proposta de la Universitat de les Illes Balears.

En qualsevol cas, la participació en el Ple de l’Observatori de les persones representants de les forces i cossos de seguretat presents en la comunitat autònoma, de la Delegació del Govern, de l’Administració de justícia i de l’àmbit acadèmic resta condicionada a la prèvia acceptació dels òrgans competents respectius.

2. Poden assistir a les sessions de la Comissió, amb invitació prèvia del president o presidenta, altres persones expertes o tècniques en matèria de seguretat, protecció civil, emergències, assessors externs i entitats relacionades amb la defensa dels drets humans i dels valors ètics i democràtics, de prestigi reconegut, vinculades als temes que s’han de tractar, d’acord amb l’orde del dia de la convocatòria, les quals actuaran amb veu però sense vot.

3. La persona que exerceixi la Vicepresidència substitueix la persona titular de la Presidència de l’Observatori de Seguretat de les Illes Balears en els casos d’absència o malaltia.

4. La Secretaria de l’Observatori de Seguretat de les Illes Balears recau en una persona funcionària de carrera del grup A, titulada en Dret, de la conselleria competent en matèria de coordinació de la policia local, amb veu però sense vot.

5. L’Observatori de Seguretat de les Illes Balears ha d’ajustar-ne la composició al principi de paritat de gènere excepte per raons fonamentades i objectives degudament motivades.

6. Els nomenaments s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 25

Normes de funcionament i règim interior

1. L’Observatori de Seguretat de les Illes Balears funciona en Ple o en les comissions de treball que es constitueixin, les quals poden ser sectorials en funció del tema que s’ha de tractar, o territorials per als assumptes que requereixen un tractament diferenciat per a un àmbit territorial concret.

Les comissions de treball poden ser presidides per la Vicepresidència.

2. El Ple de l’Observatori s’ha de reunir, amb caràcter ordinari, almenys dues vegades l’any. També es reuneix per iniciativa pròpia del president o la presidenta o a sol·licitud d’un terç dels membres.

3. El càrrec de membre de la Comissió no és retribuït.

4. Les comissions estaran compostes per les persones que designi el Ple segons les matèries objecte d’estudi o informe. En les comissions s’ha de nomenar un coordinador o coordinadora.

Els estudis i informes podran ser elaborats per la pròpia comissió; en aquest supòsit, es podran percebre dietes i indemnitzacions per l’assistència a reunions, d’acord amb el que preveu l’article 30 del Text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears, aprovat pel Decret 16/2016, de 8 d’abril.

Els estudis i informes també es poden encarregar a persones físiques o jurídiques externes especialitzades.

5. Per desenvolupar les seves funcions i obtenir dades per a l’elaboració dels estudis i les recomanacions en matèria de seguretat pública es pot articular la col·laboració amb els cossos de policia local de les Illes Balears a través de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, el qual potenciarà la interoperabilitat dels seus sistemes de informació, així com amb la resta de forces i cossos de seguretat dins l’àmbit de la comunitat autònoma i altres institucions, òrgans i serveis de matèries relacionades amb la seguretat pública, emergències i protecció civil de l’Administració autonòmica, local i amb institucions nacionals i internacionals.

6. En matèria de funcionament i règim jurídic li és d’aplicació, a més d’allò que estableix aquest Reglament, el seu propi reglament de règim intern. En tot el que no estigui regulat, l’Observatori de Seguretat de les Illes Balears s’ha de regir per les normes establertes amb caràcter general per als òrgans col·legiats.

Secció 2a

La Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de les Illes Balears

Article 26

Naturalesa

1. La Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és l’òrgan d’estudi, consulta i assessorament sobre les qüestions d’ètica, transparència i deontologia que puguin afectar el servei de la policia local amb la finalitat d’impulsar, des de la independència i imparcialitat en el seu funcionament i en el marc de les seves competències, els principis ètics i les bones pràctiques en el servei dels i les policies locals amb la finalitat de contribuir a millorar la qualitat del servei i constituir un espai de reflexió per al debat ètic en el camp de la seguretat pública.

2. La Comissió s’adscriu a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals, la qual ha d’assignar els mitjans personals i materials necessaris per assegurar-ne el funcionament.

Article 27

Funcions

1. Les funcions de la Comissió d’Ètica i Transparència són les següents:

a) Assessorar els òrgans i les autoritats competents en matèria d’ètica i transparència en l’actuació policial sobre les mesures que s’han d’adoptar per perfeccionar el comportament i el sotmetiment de l’actuació policial als principis bàsics d’imparcialitat, integritat, dignitat personal i professional, a fi de millorar la imatge pública de les policies locals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la qualitat de la prestació del servei policial i les seves relacions amb la ciutadania.

b) Elaborar dictàmens, informes i, si escau, donar resposta a les qüestions que li plantegi la persona titular de la Direcció General d’Emergències i Interior amb competències en matèria de policia local, el director o directora de l’ISPIB i les persones titulars de les batlies com a responsables de la seguretat en els municipis respectius.

c) Realitzar l’estudi i l’elaboració del Codi d’ètica professional adreçat a les policies locals de les Illes Balears al qual es refereix l’article 23.2 de la Llei 4/2013, i que ha de ser elevat al Consell de Govern per la consellera o conseller competent en matèria de coordinació de les policies locals.

d) Valorar i difondre el coneixement científic i la doctrina més rellevant emanada de la pràctica judicial espanyola i internacional d’aplicació al camp de l’ètica policial, així com les recomanacions d’organitzacions internacionals com Nacions Unides o el Consell d’Europa.

e) Formular recomanacions a les administracions competents sobre el desenvolupament d’accions de comunicació pública dirigides a impulsar un millor coneixement del codi d’ètica policial i difondre un model de relació amb la ciutadania plenament coincident amb les exigències d’una societat democràtica.

f) Col·laborar amb els organismes competents en matèria de formació policial, en especial per determinar els continguts ètics i deontològics dels cursos de formació impartits a les policies locals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, tenint en compte la perspectiva de gènere i les necessitats específiques derivades de la violència sobre les dones i els col·lectius més vulnerables.

g) Preparar els estudis i informes que consideri necessaris per desenvolupar les seves funcions.

h) Col·laborar i donar suport a altres òrgans i autoritats.

j) Altres funcions que li encomanin els òrgans de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

2. Les persones integrants de la Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears desenvolupen les seves funcions d’acord amb els principis d’independència, objectivitat, imparcialitat i integritat personal.

3. De l’activitat que realitzi aquesta Comissió s’ha de donar compte a la Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears.

Article 28

Composició

1. La Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears estarà integrada per deu persones, nomenades per la consellera o conseller competent en matèria de coordinació de la policia local, a proposta del director o directora competent en matèria de coordinació de les policies locals, en funció de la seva idoneïtat i experiència professional. La comissió designarà entre els seus membres la persona que ha d’ocupar la presidència. La designació dels membres de la Comissió s’ha de comunicar posteriorment a la Comissió de Coordinació de les Policies locals de les Illes Balears i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. Les deu persones components que integren la Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, han de ser professionals, que poden estar en actiu o no, i s’han de designar de la manera següent:

a) Cinc, entre persones dels àmbits acadèmic o professional amb solvència i experiència acreditada en disciplines del coneixement com el dret, la sociologia, la psicologia, l’ètica, els drets humans i la criminologia, dues de les quals són a proposta de la Universitat de les Illes Balears.

b) Dues entre persones que exerceixen, o han exercit, la direcció d’un cos de policia local de la comunitat autònoma de les Illes Balears i que s’hagin distingit per la seva competència i idoneïtat professional.

c) Tres entre persones integrants dels cossos de policia local de la comunitat autònoma de les Illes Balears que s’hagin distingit per la seva competència i idoneïtat professional de les quals una d’elles és designada per l’Ajuntament de Palma.

3. Les persones que integren Comissió són nomenades per un període de quatre anys, sens perjudici del caràcter renovable d’aquest nomenament.

El càrrec de membre de la Comissió no és retribuït.

4. Poden assistir a les sessions de la Comissió, amb veu però sense vot, amb invitació prèvia del president o presidenta, altres persones expertes o tècniques en matèria de seguretat, assessors externs i entitats relacionades amb la defensa dels drets humans i dels valors ètics i democràtics, i professionals de la policia de prestigi reconegut.

5. En la composició i posterior renovació de les persones membres de la Comissió, s’ha de respectar el principi de paritat de gènere excepte per raons fonamentades i objectives degudament motivades.

6. La Comissió pot designar algun o alguns dels seus membres ponents específics o encarregats d’estudiar i preparar algun dels assumptes que corresponen a la Comissió. En aquests supòsits es poden percebre dietes i indemnitzacions per l’assistència a reunions, d’acord amb el que preveu l’article 30 del Text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears, aprovat pel Decret 16/2016, de 8 d’abril.

Els estudis i informes també es poden encarregar a persones físiques o jurídiques externes especialitzades.

Article 29

Normes de funcionament i règim jurídic

1. En matèria de funcionament i règim jurídic, la Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha d’elaborar el seu reglament de funcionament intern, en el marc d’aquest Reglament. El reglament de la Comissió ha de concretar el règim de publicitat de l’activitat de la Comissió.

2. En tot el que no prevegin aquest Reglament ni el reglament intern de funcionament, s’ha de regir supletòriament per la normativa reguladora dels òrgans col·legiats amb representació de diferents administracions públiques, aplicable dins l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

  

TÍTOL V

LA INTEROPERABILITAT EN LA COORDINACIÓ DE LES POLICIES LOCALS

  

Capítol I

Administració electrònica

Article 30

Administració electrònica

L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears impulsarà un programa destinat a implementar l’administració electrònica en la coordinació de les policies locals de les Illes Balears. La plataforma de gestió i coordinació de les policies locals i la modernització del Registre de les policies locals de les Illes Balears en constituiran els eixos bàsics.

Capítol II

La plataforma de gestió i coordinació de les policies locals

Article 31

Objecte

La plataforma de gestió i coordinació de les policies locals és el sistema global de coordinació de les policies locals que té per objecte garantir la interoperabilitat dels sistemes d’informació i procediments de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears amb els dels ajuntaments, compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement.

Article 32

Implementació

1. El programa per a la implementació de l’administració electrònica de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears ha de regular les línies i els procediments per al desplegament de la plataforma en els municipis de les Illes Balears.

2. La Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques ha de posar a disposició dels ajuntaments el programari i els recursos necessaris per tal que les policies locals de les Illes Balears tenguin accés a la plataforma i també per facilitar la integració en el sistema dels municipis amb programari propi.

3. La plataforma de gestió i coordinació de les policies locals ha de permetre la interconnexió amb la plataforma tecnològica única i pròpia del Sistema Integrat de Gestió d’Emergències 112 de les Illes Balears.

​​​​​​​Capítol III

El registre de les policies locals

Article 33

Objecte

1. El registre de les Policies Locals té per objecte disposar de la informació necessària per garantir el compliment de les funcions de coordinació de policies locals en el qual han d’estar inscrits els cossos de policia local i tots els seus membres, així com els i les policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local.

2. Les funcionalitats del programari del registre han de ser compatibles amb les de la plataforma de gestió i coordinació de les policies locals per garantir la interoperabilitat dels sistemes d’informació.

Article 34

Dependència orgànica del Registre

El Registre de les policies locals de les Illes Balears està adscrit a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals i depèn orgànica i funcionalment de la direcció general que tingui atribuïda l’esmentada competència, que també és la responsable dels fitxers.

Article 35

Organització i funcionament

1. L’organització i elfuncionament del Registre de les policies locals s’ha de regular per ordre de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals.

2. El Registre de les policies locals ha de constar de dues seccions complementàries i automatitzades, d’acord amb les regles generals següents:

a) La secció I ha de contenir les dades relatives a la policia local de cada un dels ajuntaments de les Illes Balears.

b) La secció II ha de contenir les dades professionals referides als membres dels cossos de policia local, així com les dels policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia.

3. El Registre de les policies locals s’ha d’ajustar als principis d’eficàcia, eficiència, interoperabilitat i simplificació administrativa, i també als criteris necessaris per garantir el compliment de la normativa i de les recomanacions en matèria de seguretat de la informació.

 

TÍTOL VI

ESTRUCTURA I RÈGIM DE FUNCIONAMENT DELS COSSOS DE POLICIA LOCAL

  

Capítol I

Estructura bàsica

Article 36

Grups, subgrups, escales i categories

1. Els cossos de policia local dels municipis de les Illes Balears s’estructuren jeràrquicament en els grups, subgrups, escales i categories que disposa l’article 20.1 de la Llei 4/2013.

2. La titulació acadèmica exigible per accedir a les diferents categories en què s’estructuren els cossos de policia local de les Illes Balears és la que estableix la legislació bàsica estatal per a cada grup i subgrup, sens perjudici de la necessitat de complir amb la resta de normes aplicables a l’accés esmentat, en el marc que estableixen els articles 21, 31, 32 i resta de disposicions concordants de la Llei 4/2013.

3. Correspon al batle o batlessa o al regidor delegat o regidora delegada proveir els llocs de lliure designació a proposta del cap o la cap de policia.

4. En tot cas, l’existència d’una categoria concreta suposa, necessàriament, la de les inferiors.

Article 37

Creació de graus dins les categories

1. Els ajuntaments poden crear, en les categories de policia, oficial o oficiala i subinspector o subinspectora, els graus de policia de primera, oficial o oficiala de primera i subinspector o subinspectora de primera, amb caràcter de carrera horitzontal, dins el marc que estableixen els articles 16, 17 i 20.3 del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, i la disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2007, de 27 de març de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Per tal de fer efectius els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, en el cas de creació dels graus en les categories esmentades en el paràgraf anterior, els ajuntaments han d’implantar un sistema objectiu d’avaluació de l’acompliment i determinar els indicadors que, de manera ponderada i segons les diferents categories professionals, serviran per determinar l’avaluació positiva per a l’atorgament dels graus de policia de primera, oficial o oficiala de primera i subinspector o subinspectora de primera.

Aquests indicadors han de concretar el que de manera general estableix l’article 20.2 de la Llei 4/2013.

El personal funcionari policia de primera, oficial o oficiala de primera i subinspector o subinspectora de primera, dins l’àmbit de les funcions genèriques per escales que estableix l’article 44 d’aquest Reglament, ha d’assumir més responsabilitat, la qual l’han de determinar els ajuntaments en les relacions de llocs de treball.

3. Es poden presentar a l’avaluació les persones que compleixen el temps de servei actiu que estableix l’article 20.2 de la Llei 4/2013.

Article 38

Escala facultativa tècnica

Els ajuntaments dels municipis de més de 25.000 habitants, i en aquells altres municipis on la conselleria competent determini, tenint en compte criteris d’augment de criminalitat o especial transcendència per a la seguretat pública, podran crear l’escala facultativa tècnica que preveu l’article 22 bis de la Llei 4/2013.

Article 39

Ingrés en l’escala facultativa tècnica

L’ingrés en aquesta escala facultativa tècnica serà per oposició o concurs oposició, segons estableixin els ajuntaments respectius, i es requerirà estar en possessió del títol de llicenciat o graduat en criminologia.

Article 40

Funcions i àrees de competència de l’escala facultativa tècnica

1. Sota la dependència directa del cap o la cap del cos, les funcions són les específiques de la titulació acadèmica de llicenciats o graduats en criminologia per al suport a les funcions policials d’investigació, prevenció i tractament dels conflictes relacionats amb la criminalitat, les causes i les formes de prevenció; i amb la convivència i els comportaments asocials, amb l’objecte de donar resposta als problemes existents en el municipi corresponent.

2. En relació amb les àrees de competències professionals, les funcions són, entre d’altres, les següents:

a) Aportar i incrementar els coneixements científics professionals sobre el delicte, el delinqüent, la víctima, el control social i els efectes d’aquestes conductes en la convivència dels veïns i veïnes.

b) Sotmetre el fenomen criminal a una anàlisi rigorosa amb tècniques adequades per tal d’arribar a una diagnosi qualificada del fet criminal.

c) Realitzar estudis, diagnòstics i pronòstics dels factors sociodelictius que es presenten en el municipi respectiu.

d) Realitzar propostes de solució de problemes generals i concrets relacionats amb la delinqüència, amb les conductes asocials i els problemes de convivència en el municipi respectiu.

e) Elaborar perfils criminals, que delimitin les característiques de subjectes relacionats amb algun delicte en particular.

f) Desenvolupar i aplicar programes de prevenció de conductes antisocials dins l’àmbit educatiu, col·laborant amb les persones policies tutores en la seva difusió entre l’alumnat, els pares i mares i el personal docent.

g) En general, col·laborar amb el cap o la cap del cos de policia local al qual estigui adscrit, en totes les qüestions relacionades amb les funcions pròpies de les persones llicenciades o graduades en criminologia.

Article 41

Criteris orientatius de les plantilles segons la població

1. Correspon als ajuntaments aprovar la plantilla del cos de policia local corresponent, la qual ha de contenir la relació de les places corresponents a cada un dels grups, subgrups, escales i categories del cos.

També li correspon aprovar la relació de llocs de treball del respectiu cos de policia local, la qual ha d’incorporar tots els llocs de treball corresponents a cada escala i categoria, i ha de comprendre, almenys, la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries, i també els requisits per poder ocupar cada lloc.

2. La plantilla de policia local de cada ajuntament ha d’orientar l’estructura i el nombre d’agents segons la proporció següent:

a) 1,7 agents per cada mil habitants de dret o fracció en els municipis amb població inferior a 20.000 habitants.

b) 1,5 agents per cada mil habitants de dret o fracció, en els municipis amb població superior a 20.000 habitants.

En tot cas, en el nombre d’agents de cada cos no s’han de computar els agents que es trobin en situació de segona activitat.

Article 42

Creació de categories

1. Per crear les diferents categories, el municipi ha d’acomplir els criteris mínims, referits tant al nombre d’efectius com a la població, següents:

 

Escala	Categoria	Nre. d’efectius en plantilla	Població
Tècnica	Intendent/a Comissari/ària Major	150 75 50	100.000 habitants 50.000 habitants 30.000 habitants
Executiva	Inspector/a Subinspector/a	20 10	10.000 habitants 5.000 habitants

 

2. En tots els cossos de policia local hi ha d’haver la categoria d’oficial.

3. En funció de l’índex de criminalitat, del creixement de la població flotant o d’altres circumstàncies especials, els ajuntaments poden sol·licitar a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals, la creació d’una categoria superior a què els correspongui segons les seves característiques.

Article 43

Criteris mínims segons el nombre d’agents

1. Sens perjudici del que disposa l’article anterior, els cossos de policia local han d’orientar la seva organització als criteris següents:

a) Plantilla mínima d’un cos de policia local: 3 policies i 1 oficial o oficiala.

b) Plantilles de fins a 50 membres:

1r. Per cada 4 policies, 1 oficial o oficiala.

2n. Per cada 2 oficials o oficiales, 1 subinspector o subinspectora.

3r. Per cada 2 subinspectors o subinspectores, 1 inspector o inspectora.

c) Plantilles de més de 50 membres:

1r. Per cada 6 policies, 1 oficial o oficiala.

2n. Per cada 3 oficials o oficiales, 1 subinspector o subinspectora.

3r. Per cada 2 subinspectors o subinspectores, 1 inspector o inspectora.

4t. Per cada 2 inspectors o inspectores, 1 major.

5è. Per cada 2 majors, 1 comissari o comissària.

6è. Per cada 2 comissaris o comissàries, 1 intendent.

Article 44

Funcions per escales

1. Amb caràcter general, corresponen a les escales les funcions següents:

a) Escala tècnica: organitzar, dirigir, coordinar i supervisar les diverses unitats del cos, així com, si pertoca, executar els serveis.

b) Escala executiva: tenir responsabilitat immediata en la planificació i l’execució dels serveis.

c) Escala bàsica: realitzar les funcions planificades pels superiors.

2. En tot cas, sigui quina sigui l’escala a la qual pertanyin, els funcionaris o les funcionàries dels cossos de policia local han de dur a terme qualsevol actuació pròpia de la funció policial que faci necessària una intervenció immediata.

3. La titularitat i l’exercici de la prefectura del cos impliquen l’exercici de les funcions que preveu l’article 47 d’aquest Reglament, sigui quina sigui l’escala a la qual pertanyin.

Article 45

Funcions per categories

1.Tot respectant l’article anterior, correspon a cada municipi, mitjançant el reglament municipal corresponent, establir les funcions concretes de cadascuna de les categories en què s’estructura el cos de policia local de conformitat amb el grup al qual pertanyen.

2. Quan les necessitats del servei ho requereixin, les funcions de categoria superior les ha d’assumir la categoria immediatament inferior existent i ha de constar la distribució en el reglament corresponent.

Capítol II

La prefectura del cos

Article 46

Nomenament del cap o la cap del cos

1. El nomenament del cap o la cap de cada cos de policia local correspon al batle o batlessa del municipi.

2. El sistema de nomenament i cessament i els requisits que han de complir el cap o la cap del cos s’ha de fer d’acord amb el que preveu l’article 22 de la Llei 4/2013.

3. Si s’hi accedeix mitjançant comissió de serveis, la durada, amb caràcter general, és de dotze mesos. De manera justificada, es pot convocar per un període inferior. La durada màxima d’un any es pot prorrogar, amb la justificació prèvia de l’òrgan competent, per un termini màxim de dos anys. Quan les necessitats del servei ho requereixin, l’òrgan competent de la corporació local pot prorrogar aquest termini.

4. Si es tracta de personal d’altres forces i cossos de seguretat a l’efecte de proveir les prefectures dels cossos de policia local de les Illes Balears, s’estableixen les equivalències següents:

a) Amb les categories d’intendent, comissari i major dels cossos de policia local de les Illes Balears, les categories dels diferents cossos de les forces i cossos de seguretat que preveu l’article 2 de la Llei orgànica 2/1986, integrades en el subgrup funcionarial A1, amb funcions d’organització, direcció, coordinació i supervisió de les diverses unitats del cos, així com, si pertoca, l’execució dels serveis, amb una classificació professional i una formació professional específica en el lloc de treball d’origen anàlogues a les de la categoria del lloc concret que s’ha de proveir.

b) Amb les categories d’inspector o inspectora i subinspector o subinspectora dels cossos de policia local de les Illes Balears, les categories dels diferents cossos de les forces i cossos de seguretat que preveu l’article 2 de la Llei orgànica 2/1986, integrades en el subgrup funcionarial A2, a les quals correspon la responsabilitat immediata en la planificació i l’execució dels serveis, amb una classificació professional i una formació professional específica en el lloc de treball d’origen anàlogues a les de la categoria del lloc concret que s’ha de proveir.

c) Amb la categoria d’oficial dels cossos de policia local de les Illes Balears, les categories dels diferents cossos de les forces i cossos de seguretat prevists en l’article 2 de la Llei orgànica 2/1986, integrades en el subgrup funcionarial C1, a les quals correspon la realització de les funcions planificades pels superiors, amb una classificació professional i una formació professional específica en el lloc de treball d’origen anàlogues a les de la categoria d’oficial dels cossos de policia local de les Illes Balears.

5. Les escales en què s’organitzen els diferents cossos de les forces i cossos de seguretat que preveu l’article 2 de la Llei orgànica 2/1986 seran equivalents amb l’escala bàsica, executiva i tècnica dels cossos de policia local de les Illes Balears si es classifiquen en els mateixos grups i subgrups professionals.

6. El batle o batlessa ha de designar en els termes que estableix l’article 22 de la Llei 4/2013, d’entre els membres del cos de policia local del seu municipi, la persona o les persones que, per ordre de prelació, han de substituir el cap o la cap en casos de vacant, absència o malaltia.

7. En els municipis de menys de 5.000 habitants, o en els de població superior amb una única plaça de la categoria d’oficial, quan no sigui possible cobrir el lloc de treball de cap de policia, el batle o batlessa podrà designar motivadament una persona funcionària de carrera de la categoria de policia que actuarà de forma temporal com a coordinador o coordinadora fins que es cobreixi el lloc en la forma que preveu l’article 22 de la Llei 4/2013.

Article 47

Funcions de la prefectura del cos

1. Correspon a la prefectura del cos la direcció, la coordinació i la supervisió de les actuacions operatives del cos, i també l’administració que n’asseguri l’eficàcia, i ha d’informar els seus superiors sobre el funcionament del servei.

2. El cap o la cap del cos té comandament immediat sobre totes les unitats en què el cos s’organitza i, en concret, ha d’exercir les funcions següents, amb independència d’altres que li assigni el reglament municipal sobre la matèria, o el batle o batlessa com a autoritat superior del cos:

a) Exigir a tot el personal subordinat el compliment dels seus deures.

b) Dirigir i coordinar les operacions del cos i també les activitats administratives desenvolupades per assegurar-ne l’eficàcia.

c) Avaluar les necessitats dels recursos humans i materials i elevar-ne les propostes a la batlia.

d) Elaborar la memòria anual del cos de policia local.

e) Elevar a la batlia els informes que, sobre el funcionament i l’organització dels serveis, estima pertinents o li requereixen.

f) Proposar al batle o batlessa l’inici de procediments disciplinaris als membres del cos, quan la seva actuació ho requereixi.

g) Proposar al batle o batlessa la concessió de distincions de les quals el personal del cos es faci mereixedor.

h) Proposar al batle o batlessa o tinent de batle o tinent de batlessa responsable la cobertura de places d’especialitats.

i ) Elevar a la batlia les propostes de formació del personal del cos.

j ) Formar part dels òrgans col·legiats que es determinin reglamentàriament, en representació del cos de policia local.

k) Presidir la junta de comandaments en les plantilles en les quals, pel nombre de comandaments, aconsellin que es constitueixi.

l) Acompanyar la corporació en els actes públics als quals concorr i és requerit a aquest efecte.

m) Representar el cos de policia local.

n) Totes les que s’estableixen en aquest Reglament.

Capítol III

Ús de l’equip bàsic d’autodefensa i protecció

  

Secció 1a

Disposicions generals

Article 48

Normativa específica

La tinença i la utilització de l’equip bàsic d’autodefensa i protecció per part del personal de les policies locals de les Illes Balears s’ha d’ajustar als criteris de la Llei 4/2013, a aquest Reglament, a les disposicions del Reial decret 137/1993, de 29 de gener, pel qual s’aprova el Reglament d’armes, i del Reial decret 740/1983, de 30 de març, pel qual es regula la llicència de armes corresponents als membres de la policia de les comunitats autònomes i de les entitats locals, i a les normes que els ajuntaments puguin aprovar sobre aquest aspecte en l’exercici de la seva potestat normativa.

Els agents, en cas d’utilització d’aquests mitjans, s’han de regir pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.

Article 49

Armament i equipament bàsic

1. L’ajuntament ha d’assignar l’equip bàsic d’autodefensa i protecció als membres dels cossos de policia local o policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local per a l’exercici de les seves funcions, d’acord amb el que disposa aquest Reglament.

2. L’equip bàsic d’autodefensa i protecció és el que preveu l’article 103 d’aquest Reglament i està integrat per l’armament i l’equipament bàsic.

3. L’armament dels membres dels cossos de policia local i de les policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, el qual s’ha d’ajustar al que disposa la normativa vigent en matèria d’armes, és l’arma curta de foc, el bastó extensible o defensa i l’aerosol defensiu.

4. En determinats casos i com a armament complementari, els cossos policials poden disposar d’armes llargues de foc si el batle o batlessa ho sol·licita prèviament i sempre que disposin de les autoritzacions previstes en la normativa vigent en matèria d’armes, inclosa l’autorització del director o la directora general competent en matèria de coordinació de les policies locals

5. Les armes de foc han d’anar dins fundes antirobatori de color negre, rígides i emmotllades, que permetin extreure i enfundar l’arma amb una sola mà i amb un sistema de retenció tres o superior.

6. Sens perjudici del que estableix el punt anterior, els membres dels cossos de policia local, com a titulars de la llicència tipus “A” a què es refereix el Reial decret 137/1993, poden posseir una arma curta propietat seva, a més de les que puguin rebre com a dotació reglamentària. Per això, els agents interessats a adquirir-la han de sol·licitar al batle o batlessa autorització a aquest efecte, que faciliti la tramitació pertinent davant la Intervenció d’Armes de la Guàrdia Civil. En cap cas no poden dur o utilitzar aquesta arma curta propietat seva durant el servei.

7. Per poder portar armes, s’ha d’haver superat la formació específica en utilització d’armes impartida per l’Escola Balear d’Administració Pública o, si s’escau, de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, i haver obtingut el certificat psicològic pertinent. Els certificats  esmentats tenen un termini de vigència de tres anys.

​​​​​​​Article 50

Expedient d’armes

Tots els cossos de policia local i policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local han de disposar d’un expedient tipus d’armes, informatitzat i individualitzat per agent, en què constin les dades referents a la tinença, la conservació i l’ús, com qualsevol altra dada que s’hi relacioni, inclosa la realització i el resultat de les proves, les pràctiques i els cursos que duguin a terme.

Article 51

Responsable d’armament

1. En cada cos policial, en els ajuntaments sense cos de policia i en l’associació de municipis, si escau, s’ha de designar un agent o una agent responsable d’armament amb la capacitació corresponent, el qual té com a funció específica dur a terme la gestió administrativa relativa a llicències, guies i revista d’armes, d’acord amb la normativa vigent i fer el control del material.

2. L’Escola Balear d’Administració Pública o, si escau, l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, programarà els cursos de capacitació per revisar i mantenir l’armament, destinats als responsables de manteniment de l’armament.

Article 52

Serveis armats

1. Els membres dels cossos de policia local, pel fet de pertànyer a un institut armat, en l’exercici de les seves funcions portaran l’armament reglamentari que se’ls assigni.

Això no obstant, correspon al batle o batlessa dels municipis amb cos de policia local, al regidor o regidora en qui delegui de forma expressa o al cap o la cap de policia per delegació expressa del batle o batlessa, determinar de forma motivada els serveis en els quals no s’han de dur armes de foc.

2. Queda prohibit dur i/o utilitzar armes o instruments de defensa no reglamentaris durant el servei, així com dur i/o utilitzar el material reglamentari fora dels serveis i fer-ne un ús abusiu o no justificat.

Secció 2a

Retirada de l’armament

Article 53

Normes generals

1. Per retirar l’armament s’ha d’iniciar un procediment administratiu contradictori, excepte en els supòsits que preveuen les lletres d), e) i f) de l’article 24.3 de la Llei 4/2013, en què la retirada és automàtica.

2. Durant la substanciació del procediment administratiu contradictori, el funcionari només pot prestar els serveis en els quals s’hagi determinat que no s’han de dur armes de foc.

3. La retirada de l’arma reglamentària o per un període de temps indefinit en el cas que s’ocupi un lloc de treball que comporti l’obligació de dur arma de foc, implica el canvi de destinació i l’adequació a les particularitats laborals i econòmiques de la nova destinació.

Article 54

Circumstàncies que determinen la retirada de l’armament

1. La retirada de l’armament reglamentari i, si escau, de les armes de foc particulars emparades mitjançant l’autorització de l’ajuntament es pot dur a terme en els casos individuals en què concorri alguna de les circumstàncies que estableix l’article 24.3 de la Llei 4/2013, això és:

a) Un comportament d’inestabilitat emocional o d’alteració psíquica de l’agent que racionalment pugui fer preveure la possibilitat de córrer un risc propi o aliè.

b) L’informe psicotècnic emès per una psicòloga o un psicòleg col·legiat que recomani la retirada de l’arma de foc.

c) La negligència o la imperícia greu evidenciada per una actuació durant el servei.

d) La no superació o negativa a fer les proves que reglamentàriament es determinin per a l’habilitació i l’ús de l’armament.

e) La incapacitat laboral transitòria, quan sigui superior a 30 dies, si no es presenta un certificat del metge o metgessa que signi la baixa en què s’acrediti que la incapacitat no ha alterat les seves condicions psíquiques.

f) Una decisió judicial, cautelar o definitiva, que acordi la retirada de l’arma.

2. En els supòsits de les lletres d), e) i f) de l’apartat anterior la retirada de l’armament és automàtica, una vegada que es verifiqui la seva concurrència, mitjançant declaració del batle o batlessa.

En la resta de supòsits la retirada la pot acordar el batle o batlessa, amb la tramitació prèvia del procediment administratiu corresponent.

3. En particular, en el supòsit que preveu la lletra a) de l’apartat 1 és necessari l’informe d’un comandament o superior jeràrquic que descrigui que el comportament d’inestabilitat emocional o d’alteració psíquica de l’agent pot implicar racionalment l’existència d’un risc per a l’agent o per a terceres persones. En el cas que no hi hagi superior jeràrquic, qualsevol agent ha d’informar directament el batle o batlessa del comportament d’inestabilitat emocional o d’alteració psíquica.

4. Així mateix, en el supòsit que preveu la lletra e) de l’apartat 1 el certificat presentat pel metge o la metgessa que signa la baixa ha d’acreditar que la incapacitat no ha alterat les seves condicions psíquiques, neurològiques o sensorials per tenir armes de foc.

Article 55

Dipòsit voluntari de l’arma

Quan un agent o una agent consideri que les seves circumstàncies personals ho fan recomanable, pot sol·licitar el dipòsit voluntari de l’arma i l’inici del procediment administratiu corresponent. En tot cas, en aquest supòsit el procediment de retorn de l’arma ha de ser el general.

Secció 3a

Procediment administratiu per retirar l’arma reglamentària

Article 56

Mesures cautelars prèvies a l’inici de l’expedient

1. Abans de la incoació del procediment corresponent, el batle o batlessa, amb l’informe previ del cap o la cap del cos de policia local, pot adoptar la mesura cautelar de retirada de l’armament reglamentari i, si escau, de les armes de foc particulars emparades mitjançant l’autorització de l’ajuntament en els supòsits de les lletres a), b) i c) de l’article 54 anterior.

2. També pot adoptar aquesta mesura cautelar qualsevol comandament o superior jeràrquic, el qual l’ha de lliurar, amb l’informe corresponent, al cap o la cap del cos, perquè el batle o batlessa la puguin ratificar en el termini de cinc dies hàbils.

Les mesures cautelars han de ser confirmades, modificades o aixecades en l’acord d’iniciació del procediment que s’ha d’efectuar dins els quinze dies següents a la seva adopció, el qual pot ser objecte del recurs que escaigui.

3. En tot cas, les mesures esmentades queden sense efecte si no s’inicia el procediment en el termini esmentat o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.

Article 57

Inici del procediment administratiu per retirar l’arma reglamentària

1. El procediment s’inicia sempre d’ofici, per acord del batle o batlessa, a conseqüència d’un informe motivat de la prefectura del cos.

2. L’acord d’incoació d’un procediment per retirada de l’arma reglamentària ha de contenir els fets que la motiven i el nomenament de la persona instructora i del secretari o secretària, i s’ha de notificar l’acord al funcionari o funcionària sotmès al procediment.

3. En tot cas, la persona instructora ha de ser sempre un funcionari o funcionària de carrera de l’ajuntament d’igual o superior grup funcionarial que la persona a qui s’ha iniciat el procediment.

4. Pot ser nomenat secretari o secretària qualsevol persona funcionària de carrera de l’ajuntament al qual pertany el funcionari o funcionària a qui s’incoa el procediment.

Article 58

Abstenció i recusació

1. A la persona instructora i a la persona secretària els són aplicables les normes sobre abstenció i recusació que estableixen els articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

2. El dret de recusació es pot exercir des del moment en què la persona interessada tengui coneixement de qui són la persona instructora i la persona secretària.

3. L’abstenció i la recusació es plantegen davant l’òrgan que va acordar el nomenament, el qual les ha de resoldre d’acord amb el que preveu l’article 24 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

4. Contra les resolucions adoptades no és possible interposar-hi cap recurs, sens perjudici d’al·legar la recusació en interposar el recurs corresponent contra l’acte que finalitza definitivament el procediment.

Article 59

Mesures cautelars posteriors a l’inici de l’expedient

1. En els supòsits que preveuen les lletres a), b) i c) de l’article 54, un cop iniciat el procediment, el batle o batlessa pot adoptar, com a mesura cautelar, la retirada de l’arma reglamentària i, si escau, de les armes de foc particulars emparades mitjançant l’autorització de l’ajuntament.

2. Les mesures cautelars adoptades abans o durant el procediment no poden representar cap disminució de les retribucions del funcionari o funcionària.

Article 60

Audiència a la persona interessada

La persona instructora ha de citar el funcionari o funcionària implicat, en el termini de quinze dies des que es va acordar la incoació, perquè pugui ser escoltat, fer al·legacions i presentar els documents i justificacions que consideri pertinents, i també proposar la pràctica de les proves necessàries, si cal, per defensar-se.

Article 61

Prova

1. Els fets rellevants per decidir el procediment es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.

2. Per qualsevol de les circumstàncies que assenyalen els apartats a) i c) de l’article 54 la persona instructora ha de demanar a l’òrgan competent de l’ajuntament la pràctica d’una avaluació psicològica o mèdica que serà vinculant per decidir una retirada de l’armament.

Aquesta sol·licitud no és necessària si la causa per la qual s’ha incoat el procediment deriva d’un informe facultatiu emès per un psicòleg o psicòloga o un metge o metgessa col·legiats que recomani la retirada de l’arma de foc, que en tot cas s’ha d’incorporar a l’expedient que s’està tramitant.

3. Quan es proposi una prova testifical, ha d’anar acompanyada d’un plec de preguntes, la pertinença de les quals ha de decidir la persona instructora. La pràctica de la prova admesa s’ha de notificar prèviament a la persona funcionària interessada, amb indicació del lloc, la data i l’hora en què es durà a terme i se l’ha d’informar que hi pot assistir.

4. La persona instructora pot denegar d’ofici la pràctica de les proves inútils no relacionades amb l’objecte del procediment, o que consideri impertinents, denegació que s’ha de motivar i contra la qual no es pot interposar cap recurs.

5. Tots els organismes i les dependències de les administracions públiques estan obligats a facilitar a la persona instructora els antecedents i informes necessaris, així com els mitjans materials i humans que necessiti per dur a terme el procediment, llevat que hi hagi un precepte legal que ho impedeixi. En aquest sentit, el secretari o secretària ha de tenir una cura especial en la custòdia dels documents i garantir la màxima confidencialitat i la intimitat de la persona afectada.

​​​​​​​Article 62

Proposta de resolució

1. Un cop practicades les proves que la persona instructora consideri adequades, ha de formular una proposta de resolució en la qual ha de fixar els fets, la valoració jurídica amb la finalitat de determinar si es produeix alguna de les circumstàncies que preveu l’article 54 i l’ha de notificar a la persona interessada perquè en el termini de deu dies pugui al·legar el que estimi convenient. Transcorregut aquest termini, s’han d’enviar a l’òrgan competent per resoldre totes les actuacions fetes fins a aquell moment i la proposta de resolució.

2. Malgrat s’hagi fet una retirada cautelar de l’armament, si la persona instructora detecta una presumpta falta disciplinària o penal, en la proposta de resolució del procediment per retirar l’arma hi ha d’incloure, de manera motivada, la proposta d’incoació d’un expedient disciplinari i d’altres expedients que consideri pertinents.

3. Quan la retirada de l’armament sigui per negligència o imperícia greu, assenyalades en l’apartat c) de l’article 54, s’ha d’instruir l’expedient disciplinari o el procediment administratiu corresponent, que ha d’incloure l’informe del cap o la cap de la policia local.

Article 63

Resolució

1. En la resolució que posa fi al procediment administratiu per retirar l’arma reglamentària, s’han de determinar amb tota precisió les causes que motiven la retirada, amb indicació del precepte que ho permet, el nom de la persona funcionària implicada i, si és procedent, un canvi de destinació.

2. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona interessada, amb indicació dels recursos que hi pot interposar, l’òrgan davant el qual s’han d’interposar i els terminis per presentar-los.

3. El termini per resoldre i notificar la resolució és de dos mesos.

4. En tot cas, la retirada de l’armament reglamentari i de les armes de foc particulars emparades mitjançant l’autorització de l’ajuntament, l’ha de comunicar el batle o batlessa a la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de policies locals, i a la Intervenció d’Armes de la Guàrdia Civil, al més aviat possible.

Article 64

Arxivament d’actuacions

Si en qualsevol fase del procediment la persona instructora dedueix que no hi ha cap causa per retirar l’arma, ha de proposar l’arxivament de les actuacions expressant les causes que el motivin.

Article 65

Vista de l’expedient

La persona instructora està obligada a facilitar el tràmit de vista al funcionari o la funcionària objecte del procediment, a petició seva, de les actuacions practicades en qualsevol moment i li ha de facilitar una còpia completa d’aquestes actuacions quan ho sol·liciti.

Article 66

Concurrència d’infraccions administratives o penals

1. En qualsevol moment del procediment en què la persona instructora apreciï una presumpta infracció administrativa o penal, ho ha de posar en coneixement de l’òrgan que hagi ordenat la incoació perquè ho comuniqui a l’autoritat administrativa o judicial competent o al ministeri fiscal.

2. La comunicació a què fa referència el punt anterior no impedeix la continuació del procediment administratiu per a la retirada preventiva de l’arma reglamentària.

​​​​​​​Article 67

Revocació de la resolució de retirada de l’arma

L’òrgan competent que ha signat la retirada de l’arma pot revocar-la d’ofici o a petició de la persona interessada, mitjançant una resolució motivada, en els casos següents:

a) Quan s’acrediti de manera fefaent que han desaparegut les circumstàncies que provocaren la retirada.

Si la retirada de l’arma ha estat per les circumstàncies que assenyalen els apartats a), b), c) i e) de l’article 54, l’òrgan competent de l’ajuntament ha de sol·licitar la pràctica d’una avaluació psicològica o mèdica que és vinculant per decidir la revocació de la resolució de retirada de l’armament.

b) Si la retirada de l’arma ha estat per les circumstàncies que assenyala la lletra d) de l’article 54, s’ha d’acreditar en les proves periòdiques de tipus psicotècnic i pràctiques de tir la capacitat per poder portar armes de foc.

Secció 4a

Normes generals sobre tinença d’armes

Article 68

Custòdia de l’arma de foc i de la cartutxeria

1. Les armes de foc reglamentàries i la cartutxeria es custodien, fora de les hores de servei i llevat d’una autorització expressa del batle o batlessa, en les dependències municipals habilitades a aquest efecte per l’ajuntament corresponent. Amb aquesta finalitat, els ajuntaments que disposen de policies locals en la dotació dels quals s’inclogui una arma de foc reglamentària han de disposar de zones de seguretat específiques amb armers homologats per custodiar-les i un recipient d’arena o cautxú per descarregar-les.

2. En les plantilles que disposin de més de cinquanta armes reglamentàries, les zones de seguretat esmentades en l’apartat anterior per custodiar les armes s’han de situar en espais amb accés restringit amb clau o targeta i controlats mitjançant càmeres de vigilància.

3. Les armes s’han de dipositar descarregades en els armers, això és, els revòlvers amb el tambor obert sense munició, i les pistoles, si s’escau, sense carregador i amb la recambra buida.

4. Sens perjudici del que disposa l’apartat anterior, quan un agent o una agent roman de baixa laboral, d’acord amb l’article 54.1.e) d’aquest Reglament, la custòdia de l’arma és responsabilitat de l’ajuntament i, per tant, s’ha de custodiar en l’armer corresponent.

Article 69

Conservació

1. Les armes s’han de conservar netes i en perfecte estat i s’han d’adoptar totes les mesures necessàries per evitar-ne el deteriorament, la pèrdua, el robatori, la sostracció o que les utilitzin terceres persones.

2. Les característiques originals de l’arma, la munició i altres elements de l’equipament d’autodefensa no es poden manipular ni modificar, excepte amb una autorització expressa de la persona responsable d’armament del cos.

Article 70

Prohibició de préstec, cessió o intercanvi de l’arma

Tampoc no es pot prestar o cedir l’arma a una altra persona, intercanviar l’arma o l’armer amb un altre policia, ni dipositar-la en vehicles, encara que s’aparquin en garatges, fins i tot vigilats.

Article 71

Pèrdua, sostracció o destrucció de l’arma

En cas de pèrdua, sostracció, robatori, destrucció o una altra circumstància que afecti greument l’arma o la seva documentació, s’ha de comunicar immediatament al comandament corresponent, sens perjudici de presentar la denúncia pertinent.

Article 72

Responsabilitat

La tinença i custòdia de les armes corresponen als policies que les tenguin assignades, els quals han de tenir cura en tot moment de la conservació i seguretat adequades, i que ningú no en pugui fer un mal ús, i les han de dipositar en un lloc habilitat a l’efecte en les dependències policials.

Article 73

Procediments d’habilitació i d’ús de l’arma

1. Els procediments d’habilitació i d’ús de l’arma que es preveuen en l’article 24 de la Llei 4/2013, consisteixen en proves periòdiques de tipus psicotècnic i pràctiques de tir que permetin avaluar la capacitat de tots els agents en actiu per poder portar armes de foc.

2. La no superació de qualsevol de les proves que s’assenyalen en el punt anterior significa la retirada immediata de l’arma assignada, situació que s’ha de prolongar mentre persisteixi aquesta incapacitació. Igualment, l’assignació d’una arma reglamentària està supeditada a la superació d’aquestes proves.

3. Les proves psicotècniques que permetin detectar disfuncions o anomalies de caràcter no compatibles amb l’ús d’armes s’han de dur a terme com a mínim amb una periodicitat de 3 anys i s’ha de certificar que s’han fet davant la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de policies locals.

4. Les pràctiques obligatòries de tir, el contingut de les quals determinarà l’Escola Balear d’Administració Pública, s’han de dur a terme almenys amb una periodicitat semestral en llocs expressament habilitats i que compleixen amb les mesures de seguretat que s’estableixen per a les Forces i Cossos de Seguretat.

Aquestes pràctiques les han de dirigir, en tot cas, monitors de tir, els quals han d’estar en possessió de l’habilitació acreditativa expedida per l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP) o, si escau, per l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears.

Article 74

Cessament en el servei actiu

1. En cas de mort d’un policia que tengui assignada una arma reglamentària o que sigui propietari d’armes particulars guiades amb la mateixa guia que la reglamentària, els familiars, hereus o marmessors l’han de lliurar en dipòsit al cos, d’acord amb el que estableix l’article 93 del Reglament d’armes, aprovat pel Reial decret 137/1993. Així mateix, han de lliurar la corresponent clau de l’armer que pugui tenir assignat.

L’ajuntament ha de comunicar aquest fet a la Intervenció d’Armes i Explosius de la Guàrdia Civil.

2. De la mateixa manera s’ha de procedir en cas de jubilació o de cessament en el servei per qualsevol causa i l’obligació correspon en aquest cas al mateix policia o als seus familiars, en els casos d’incapacitat o d’impossibilitat.

Secció 5a

Utilització d’armes de foc

Article 75

Obligació de portar l’arma

Els membres de la policia local que tenguin assignada una arma reglamentària l’han de portar sempre que es trobin de servei, i s’han de sotmetre al que estableix la normativa vigent, sens perjudici que la batlia pugui determinar alguns supòsits en els quals no s’ha de portar l’arma en serveis concrets.

Article 76

Ostentació de l’arma

S’ha d’evitar fer ostentació de l’arma, excepte que sigui imprescindible per les característiques del servei que s’ha de prestar.

​​​​​​​Article 77

Mesures preventives d’ús de l’arma

1. Quan s’iniciïn intervencions en què sigui presumible la necessitat de fer ús i ostentació de l’arma, s’han d’adoptar les mesures preventives que s’estimin adequades a la situació.

2. L’ús de l’arma de foc ha d’anar precedit, si les circumstàncies ho permeten, de comunicacions adreçades a l’agressor perquè abandoni la seva actitud, i de l’advertiment que es troba davant un agent o una agent de l’autoritat, quan l’atacant pugui desconèixer aquesta circumstància.

Secció 6a

Utilització de la defensa i del bastó extensible

Article 78

Obligació de portar la defensa o el bastó extensible

1. Tots els policies que presten serveis uniformats fora de les dependències policials han de dur damunt la defensa o el bastó extensible dins la funda corresponent, subjecte al cinturó.

2. En l’interior dels vehicles automòbils poden desfer-se de la defensa o el bastó extensible i l’han de tornar a dur en sortir-ne.

3. Per tenir assignat el bastó extensible s’ha de fer el curs d’habilitació corresponent. En el supòsit de no tenir aquest curs, el bastó extensible es pot substituir per una defensa policial i el seu ús s’ha d’ajustar al que preveu aquesta secció.

Article 79

Criteris d’utilització en patrulles individuals

Quan s’efectuï una patrulla individual, cada policia se sotmet al seu propi judici sobre la gravetat de la situació, però no pot treure el bastó extensible de la funda si no preveu la necessitat imminent d’utilitzar-lo, i tan sols l’ha d’emprar per contenir o rebutjar una agressió contra la seva persona o la de la ciutadania.

Article 80

Utilització en serveis col·lectius

1. En els casos de serveis col·lectius, qui n’ha d’assumir la iniciativa i responsabilitat és l’encarregat de donar les ordres, en primer lloc, de treure el bastó extensible, després, d’emprar-lo, i, finalment, de guardar-lo. Cap policia no ha de dur a terme aquestes accions sense una ordre prèvia, excepte si és estrictament necessari.

2. Qui exerceixi el comandament s’ha de sotmetre en tot moment als criteris d’aquestes normes.

Article 81

Criteris generals d’utilització

1. Els policies no han d’acarnissar-se, per cap concepte, en l’ús del bastó extensible o defensa i s’han d’aturar quan sigui possible perquè els agressors s’han retirat o se’ls ha reduït. No han d’amenaçar ni pegar mai a una persona que hagi caigut o que no ofereixi una resistència greu, insuperable per un altre mitjà.

2. La utilització del bastó extensible o defensa ha de ser proporcional al dany que tracti d’evitar-se. Tenint en compte la seva naturalesa i amb la finalitat d’evitar danys irreparables, s’ha d’utilitzar, quan sigui imprescindible, contra parts no vitals i emprar-lo, si és possible, amb la finalitat d’apartar l’oponent, sense pegar-li.

​​​​​​​Secció 7a

Utilització de l’aerosol de defensa

Article 82

Criteris generals d’utilització de l’aerosol de defensa

1. L’aerosol de defensa s’ha d’emprar només com a element d’autodefensa davant persones amb una actitud agressiva que hagin amenaçat o provocat amb antelació els policies, per evitar altercats greus, baralles tumultuàries o situacions similars.

2. La utilització de l’aerosol s’ha de fer sense causar danys innecessaris i ha de cessar immediatament quan s’hagi reduït l’agressor o els agressors.

3. En el cas que hi hagi un comandament present, n’ha d’autoritzar l’ús.

Secció 8a

Règim de funcionament i infraccions sobre la tinença i l’ús de l’armament

Article 83

Informe a la prefectura del cos

Cada vegada que s’empri l’arma de foc s’ha d’elevar a la prefectura del cos un informe detallat en què constin els motius i la resta de circumstàncies que es donen en l’acte i també s’hi han de fer constar, si és possible, les beines i les bales, si escau, la qual cosa ha de figurar en l’expedient d’armes de l’agent.

Article 84

Anomalies en l’armament i en la resta de l’equip

Quan l’agent observi o detecti qualsevol anomalia en l’armament n’ha d’informar a la persona responsable d’armament del cos.

Article 85

Infraccions sobre tinença i ús de les armes

Les infraccions comeses pels policies locals en relació amb la tinença i l’ús de les armes en l’exercici de les seves funcions les han de sancionar les autoritats a les quals correspon la competència disciplinària, sens perjudici d’allò que preveu la normativa estatal que regula les matèries de seguretat ciutadana i d’intervenció d’armes, així com la que regula l’exercici de les competències processals i d’investigació judicial.

Capítol IV

Document d’identificació professional

Article 86

Targeta d’identificació professional

1. Tots els membres dels cossos de policia local, i també els i les policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local en situació de servei actiu han de disposar de la targeta d’identificació professional que serveix com a element identificatiu del personal funcionari.

Els funcionaris i les funcionàries de les policies locals de la comunitat autònoma de les Illes Balears que perdin aquesta condició per jubilació mantenen la condició de membre jubilat del cos amb la categoria que ostenten en el moment de la jubilació i poden sol·licitar el carnet professional corresponent.

2. Quan els membres dels cossos de policia local, així com els policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, prenen possessió del lloc de treball d’una nova categoria, l’ajuntament corresponent els ha de lliurar la targeta d’identificació professional.

Els ajuntaments n’han de sol·licitar l’expedició a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals, i han d’indicar el nom de l’agent, el número d’identificació professional, el número de DNI, la categoria professional i si es tracta d’una persona funcionària interina o de carrera. Només es podran confeccionar les targetes d’identificació professional si aquestes dades coincideixen amb les que figuren en el Registre.

3. La targeta d’identificació professional és personal i intransferible. En el cas de cessament, canvi de categoria, renúncia, suspensió de funcions o caducitat de la vigència de la targeta, l’ajuntament ha de retirar-la i posar-la a disposició de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals.

En el cas de negativa de l’agent a entregar-la, aquesta circumstància s’ha de comunicar a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals i no pot fer-se una nova targeta d’identificació professional fins que es lliuri l’anterior.

Aquest fet pot suposar la impossibilitat de ser nomenat funcionari mentre no regularitzi la situació. Es considera regularitzada amb l’acompanyament de la denúncia per sostracció o l’informe de pèrdua.

Si la Conselleria ho considera convenient, aquesta negativa s’ha de comunicar al ministeri fiscal.

4. Els membres de les policies locals han d’acreditar la seva identitat d’acord amb el que estableix aquest Reglament, amb la següent llegenda impresa en la targeta d’identificació professional: POLICIA LOCAL.

5. Els membres de les policies locals en situació de segona activitat sense destí han d’acreditar la seva identitat amb la targeta d’identificació professional que ha de dur impresa la llegenda següent: SEGONA ACTIVITAT SENSE DESTÍ.

6. La targeta d’identificació professional dels membres de les policies locals en situació de jubilació ha d’expressar aquesta condició.

Article 87

Ús de la targeta d’identificació

1. La targeta professional acredita la condició d’agent de l’autoritat de la persona titular.

2. Les persones titulars de la targeta d’identificació professional l’han de dur sempre que estan de servei i tenen l’obligació d’exhibir-la quan són requerides a aquest efecte o quan és necessari.

3. Fora de servei només ho han de fer en el cas que hagin d’intervenir en defensa de la llei o de la seguretat ciutadana.

4. El contingut i les característiques tècniques de la targeta d’identificació professional són els que estableix l’apartat 3.3 de l’annex 1 d’aquest Reglament.

5. En el cas de destrucció, pèrdua o sostracció d’una targeta d’identificació professional, la persona titular ho ha de comunicar per escrit al batle de la seva corporació, el qual ha de sol·licitar a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals, que n’expedeixi una de nova.

El cost de confecció d’una nova targeta amb motiu de canvi d’ajuntament, sense haver lliurat l’anterior o en cas de sostracció sense presentar la corresponent denúncia, malgrat que s’hagi regularitzat la situació, és a càrrec de la persona sol·licitant.

Article 88

Caducitat de la targeta d’identificació

1. La data de caducitat de la targeta d’identificació és de deu anys, comptadors des de la data d’expedició.

2. El document d’acreditació professional és propietat de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals, i s’ha de retornar en cas de cessament, canvi de categoria en el cos de policia al qual pertany o pèrdua de la condició de funcionari.

  

TÍTOL VII

UNIFORMITAT I EQUIPAMENT

Article 89

Competència municipal

Els ajuntaments, en l’exercici de les seves competències, han de respectar les normes que aquest Reglament estableix sobre els signes externs d’identificació de les policies locals i no utilitzar en cap cas peces, elements d’uniformitat, insígnies identificatives i distintius que no hi estiguin prevists, amb les excepcions que la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals, autoritzi.

Article 90

Elements d’identificació externa

Els únics elements d’identificació externa són la placa, la targeta professional i els escuts que preveu l’annex 1 d’aquest Reglament.

Article 91

Aparença externa

1. L’aparença externa dels cossos de policia local de les Illes Balears es configura per la concurrència de determinats signes que en permeten una identificació adequada.

2. Les peces i els efectes d’uniforme i d’equip de les policies locals de les Illes Balears es consideren agrupats en les classes següents:

a) vestuari

b) emblemes

c) distintius i medalles

d) equip i armament

3. Els membres de les policies locals, durant la prestació del servei, han de vestir l’uniforme reglamentari, excepte en els casos que determini la batlia segons el lloc de treball o les necessitats del servei i d’acord amb el que preveu la legislació vigent. No és permès l’ús de peces, equip, complements i altres mitjans tècnics que no s’ajustin a l’estrictament reglamentat per a cada ocasió, ni poden ser objecte de reformes o alteracions.

Les associacions de municipis, amb l’informe previ i l’autorització de la Direcció general d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de les policies locals, poden utilitzar elements d’identificació externa propis que, en tot cas, han de mantenir els criteris generals que s’estableixen per als de les policies locals.

4. En cap cas no es pot fer ús de peces d’uniformitat fora de l’horari de servei, excepte per assistir a activitats formatives de l’EBAP o amb l’autorització de la prefectura del cos.

La uniformitat s’ha d’ajustar als mínims que estableix aquest Reglament, que poden variar mitjançant una ordre de la consellera o el conseller d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals, que homologui els signes d’identificació i d’aparença externa de les policies locals de les Illes Balears.

Article 92

Ús

1. Els membres dels cossos de policia local han d’emprar únicament les peces, els elements d’uniformitat, les insígnies identificatives i els distintius que es descriuen en l’annex 1 d’aquest Reglament.

2. No es permet que empreses privades i institucions de l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears emprin peces, elements d’uniformitat i emblemes iguals o similars als que fixa aquest Reglament.

3. Qualsevol altre personal uniformat que depengui dels ajuntaments o d’empreses que prestin serveis municipals no pot dur un uniforme integral que es pugui confondre amb el que aquest Reglament assigna a les policies locals.

4. Les corporacions locals no poden modificar les peces, els elements d’uniformitat, les insígnies identificatives ni els distintius que es descriuen en aquest Reglament.

Article 93

Dates de canvi de vestuari

1. Les dates en què s’ha de canviar el vestuari per raó de les condicions meteorològiques, les ha de determinar el cap o la cap del cos de policia local corresponent.

2. El batle o batlessa determinarà els casos en què s’ha d’utilitzar la uniformitat de gala.

Article 94

Emblemes

1. Els emblemes tenen com a finalitat la identificació externa de les persones que formen part del col·lectiu de la policia local.

2. Els emblemes s’han de referir exclusivament a la identificació de cadascuna de les persones membres de la policia local, a la diferenciació dels cossos de policia dels diferents municipis, a la identificació dels cossos de policia local de les Illes Balears i a les diferents unitats dels serveis, quan figurin constituïdes en l’organigrama del cos de policia local aprovat per l’òrgan competent.

3. Quan la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de les policies locals, autoritzi un emblema que no prevegi aquest Reglament, identificatiu d’una determinada unitat d’un cos de policia local, s’ha de dur a la màniga dreta, a 5 cm de la costura de l’espatlla.

Article 95

Emblema de la Comunitat Autònoma i municipal

L’emblema ha de contenir l’escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’escut municipal, que ha de tenir les característiques de la figura 1 de l’annex 1 d’aquest Reglament. S’ha de dur a la màniga esquerra, a 5 cm de la costura de l’espatlla.

Article 96

Identificació personal

1. La identificació personal consta d’una placa de pit i una placa separada amb el número que consta en la targeta d’identificació professional. El disseny i les característiques es mostren en la figura 2 de l’annex 1 d’aquest Reglament.

2. La placa de pit s’ha de dur a la part superior dreta del pit. Ha de dur en el centre l’escut del municipi, a la part superior la inscripció POLICIA LOCAL i davall l’escut la denominació del municipi.

3. En una placa separada, amb unes mides de 4 x 1,5 cm, que s’ha de situar en la part inferior de la placa que es descriu en el punt anterior, i a 1 cm d’aquesta, en lletres blanques sobre un fons blau marí, hi ha de figurar el número d’identificació personal.

4. Tots els policies locals han de tenir una placa argentada, de material flexible, que han de portar juntament amb la targeta d’identificació professional, que han de dur en una cartera com la indicada en la figura 3a de l’annex 1 d’aquest Reglament.

La targeta d’identificació professional ha de tenir les característiques que s’indiquen en el punt 3.3 de l’annex 1.

Article 97

Distintius

1. Els distintius que assenyalen les diferents categories de la policia local (figura 6 de l’annex 1 d’aquest Reglament) són els següents:

a) Intendent o intendenta: dins d’un requadre daurat hi ha d’haver tres piràmides, de quatre costats cadascuna, en relleu i daurades. Una devora l’altra, en línia, ajustades a l’extrem exterior i centrades verticalment.

b) Comissari o comissària: dins d’un requadre daurat hi ha d’haver dues piràmides, de quatre costats cadascuna, en relleu i daurades. Una devora de l’altra, en línia, ajustades a l’extrem exterior i centrades verticalment.

c) Major: dins d’un requadre daurat hi ha d’haver una piràmide de quatre costats, en relleu i daurada, centrada verticalment i situada en l’extrem exterior.

d) Inspector o inspectora: dins d’un requadre daurat hi ha d’haver tres barres daurades i paral·leles, separades entre si per un centímetre, que han d’estar situades en els extrems exteriors del requadre.

e) Subinspector o subinspectora: dins d’un requadre daurat hi ha d’haver dues barres daurades i paral·leles, separades entre si per un centímetre, que han d’estar situades en els extrems exteriors del requadre.

f) Oficial: dins d’un requadre daurat hi ha d’haver un galó daurat de forma rectangular. Ha d’estar situat en l’extrem exterior i centrat verticalment.

g) Policia: un requadre daurat.

h) Policia auxiliar per extingir: una musclera en blau marí, sense cap requadre ni cap altre distintiu.

i) Grau de primera: als distintius corresponents a la categoria s’afegeix un angle recte de color daurat. Ha d’estar situat a l’extrem interior.

El gruix de la línia que delimita els requadres ha de ser de 2 mm en l’escala bàsica i de 3 mm en la resta.

Com a extrem interior s’entén la part del distintiu més propera al coll i com a extrem exterior la situada en la part més exterior de l’espatlla.

2. Els distintius s’han de dur a les muscleres, mitjançant una anella de feltre de color blau marí; en la gorra, davall l’escut municipal, i en la part posterior inferior del casc protector.

3. Si es tracta de caps de cossos de policia local, els distintius s’han d’ajustar en l’extrem exterior, mentre que en l’extrem interior hi ha de figurar l’escut del municipi.

4. En el cas dels policies i de les policies auxiliars per extingir, l’anella no ha de dur cap requadre.

5. El distintiu d’antiguitat ha d’anar en la part esquerra del pit i ha de ser de forma rectangular, amb requadres de color blau entre requadres de color blanc, d’acord amb el disseny de la figura 4b de l’annex 1.

Aquest distintiu ha de tenir dos requadres blaus quan compleixen vint anys de servei, tres requadres blaus quan es compleixen trenta anys i quatre requadres blaus quan es compleixen quaranta anys o més de servei.

Article 98

Distintiu de prefectura de cos

El distintiu de prefectura, que consisteix en un requadre i distintius daurats amb l’escut municipal, s’ha de dur a les muscleres, devora el de la categoria jeràrquica, i ha de ser de proporcions adequades (figura 7 de l’annex 1 d’aquest Reglament).

Article 99

Uniformitat de gala

La uniformitat de gala és obligatòria per a la categoria d’oficial i per a les diferents categories de l’escala executiva i tècnica. Per a la categoria de policia és potestativa segons la decisió del batle o batlessa. Aquesta uniformitat s’ha d’utilitzar en els esdeveniments que es determinin.

Article 100

Emblema de policia tutor

Els ajuntaments que, mitjançant una sol·licitud del batle o batlessa, o regidor o regidora, s’han adherit al programa de policia tutor que desenvolupa la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de les policies locals, poden autoritzar els agents designats per prestar aquest servei específic a utilitzar-ne l’emblema identificatiu, que en tot cas ha de tenir les característiques de la figura 4a de l’annex 1 d’aquest Reglament. S’ha de dur a la part superior esquerra del pit, damunt la inscripció POLICIA LOCAL i a 2 cm d’aquesta inscripció.

Article 101

Distintiu de policies locals en pràctiques

Els opositors i opositores que, una vegada superat el procés selectiu, siguin nomenats personal funcionari en pràctiques de la categoria corresponent en els respectius ajuntaments, han de vestir el mateix uniforme amb la musclera de color morat vi, tal com s’indica en la figura 8 de l’annex 1 d’aquest Reglament, fins que siguin nomenats personal funcionari de carrera.

Article 102

Prohibició d’ús d’altres distintius o emblemes

Queda expressament prohibit a totes les persones membres de les policies locals dur l’uniforme amb qualsevol altre distintiu, emblema o guarniment que no siguin els indicats expressament en aquest Reglament, excepte en els supòsits en què, de manera excepcional i motivada, ho autoritzi la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de les policies locals.

Article 103

Equip bàsic d’autodefensa i protecció

1. L’equip bàsic d’autodefensa i protecció que les entitats locals han de facilitar a les seves corresponents policies de forma individual i en el moment de prendre possessió, ha de complir el que estableix l’article 49 d’aquest Reglament i estarà integrat per l’armament i l’equipament bàsic.

2. L’armament inclou una arma de foc, una defensa o bastó extensible i un aerosol defensiu amb les fundes corresponents.

3. L’equipament bàsic inclou:

a) El xiulet i el cordó, que han de ser de color de metall o negre.

b) Els grillons o les manilles, que s’han de dur dins les fundes corresponents, que han de ser de color negre.

c) Un equip reflector homologat. El guardapits ha de tenir les característiques que s’indiquen en la figura 14 de l’annex 1 d’aquest Reglament.

d) Guants antitalls.

Article 104

Material que han de subministrar les entitats locals

Les entitats locals han de dotar els membres de les seves policies del material i l’equip bàsic i complementari necessaris i adequats a les funcions que han de dur a terme.

Article 105

Automòbils

1. Els vehicles automòbils (cotxes, furgonetes, etc.) al servei de la policia local s’han de pintar de color blanc. A partir de la part inferior de les finestres, hi ha d’haver una franja groga reflectora d’entre 2 i 4 cm seguida d’una de blava amb quadrats blancs (escaquer) que ha de ser de material reflector. Aquesta franja ha de tenir continuïtat en la part posterior del vehicle, segons la forma i les dimensions indicades en les figures 27, 28, 29, 30, 31 i 32 de l’annex 1 d’aquest Reglament.

2. La tipografia per a la retolació de lletres és la Black Italic de la família DIN, en color blau marí, amb les dimensions orientatives per a cada cas que s’assenyalen en les figures 26 i següents de l’annex 1 d’aquest Reglament.

3. En les portes davanteres ha de constar la inscripció POLICIA LOCAL, i just davall la lletra P s’hi ha de situar l’escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i davall la inscripció, el nom de l’ajuntament.

4. Igualment, en el sostre del vehicle hi ha de figurar la mateixa inscripció i tot seguit es pot retolar el número d’unitat operativa.

5. En ambdues aletes davanteres i en el lloc indicat en les figures 27 i següents de l’annex 1 d’aquest Reglament, hi ha d’haver la bandera de la Comunitat Autònoma, que figura en l’annex 1 esmentat.

6. En una part visible d’ambdós costats i en la part posterior hi ha de dur el telèfon d’emergències 112 (telèfon únic d’emergències europeu), d’una alçària màxima de 14 cm.

7. En el capó davanter, centrat, hi ha de dur l’escut municipal, d’un màxim 35 cm d’alçària i la paraula POLICIA a la part inferior.

8. En la part posterior hi ha de constar la inscripció POLICIA LOCAL i, enmig, l’escut de les Illes Balears.

Article 106

Motocicletes

Les motocicletes que utilitza la policia local s’han de pintar amb els mateixos colors que els automòbils. En la part lateral hi ha d’haver la inscripció POLICIA LOCAL i la denominació de l’ajuntament en color blau marí juntament amb l’escut del municipi. Tots els elements han de tenir unes mides proporcionades a la dimensió i les característiques del vehicle. També han de dur el telèfon 112 (telèfon únic d’emergències europeu). La imatge corporativa és la que s’indica en les figures 33 i 34 de l’annex 1 d’aquest Reglament.

Article 107

Bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal

1. Les bicicletes que utilitzi la policia local han de ser de color negre. Han de dur la inscripció POLICIA LOCAL i una franja de color blau amb quadres blancs, tal com s’indica en la figura 35 de l’annex 1 d’aquest Reglament.

2. En el cas d’altres vehicles de mobilitat personal que puguin ser emprats per la policia local, aquests han de ser de color negre i respectar l’estàndard general d’inscripció.

  

TÍTOL VIII

RÈGIM ESTATUTARI

  

Capítol I

Qüestions generals

Article 108

Conducte reglamentari

1. El conducte reglamentari significa la utilització de l’estructura jerarquitzada del cos i és el mitjà ordinari de transmissió d’ordres, informes i sol·licituds relatives al servei, sens perjudici del que disposa l’article 48.1.h) de la Llei 4/2013.

2. S’han de cursar per escrit, o pels mitjans telemàtics establerts a l’efecte, les ordres que per la seva transcendència o per la complexitat en el seu compliment ho exigeixin.

Article 109

Jornada de treball

1. La jornada de treball dels membres de la policia local s’ha de determinar d’acord amb l’ordenament jurídic aplicable en la matèria.

2. Aquesta jornada pot ser ampliada eventualment per necessitats del servei i implica la retribució o compensació pertinent d’acord amb la forma que estableix la legislació vigent.

​​​​​​​Article 110

Horari de prestació del servei

1. L’ajuntament ha de fixar l’horari de servei, que s’ha d’adaptar a les característiques peculiars de la funció policial, un cop negociat d’acord amb els principis bàsics del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, i s’han d’establir els torns que siguin necessaris segons la disposició del personal i els serveis que s’han de dur a terme.

2. En els casos d’emergència, tot el personal està obligat a prestar serveis, sens perjudici de les compensacions que siguin aplicables, fins que cessin els motius d’urgència o de necessitat, per la qual cosa han de comunicar el telèfon i l’adreça i qualsevol canvi que es produeixi.

Capítol II

Plans d’igualtat

Article 111

Foment de la igualtat de gènere

Dins els plans d’igualtat dels ajuntaments de les Illes Balears s’han d’establir mesures concretes d’impacte positiu en la igualtat de gènere d’aplicació al col·lectiu policial, especialment masculinitzat, adreçades a promoure una composició equilibrada en les plantilles de policia local, el foment de la igualtat dins els plans de formació, l’aplicació de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, i han de vetllar també per la implantació del llenguatge no sexista, la prevenció i l’actuació en els supòsits d’assetjament sexual i

d’assetjament per raó de sexe o d’orientació sexual.

Capítol III

Prevenció de riscos laborals en les funcions específiques de policia local

 

Secció 1a

Objecte i àmbit d’aplicació

Article 112

Àmbit d’aplicació

1. Al personal funcionari policia local dels municipis de les Illes Balears, en la realització de funcions que no tenguin característiques exclusives de l’activitat policial, li és d’aplicació la normativa general de prevenció de riscs laborals vigent i les seves normes de desplegament amb les peculiaritats que estableix la normativa bàsica de funció pública.

2. Al personal funcionari policia local dels municipis de les Illes Balears, en la realització d’activitats exclusives de policia local, li són d’aplicació les normes que estableix aquest capítol dins l’àmbit de les funcions de coordinació que disposa l’article 10 de la Llei 4/2013, en relació amb la determinació del règim de drets i deures dels policies locals, que necessàriament han d’aplicar els diferents municipis de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per tal de promoure la seguretat i la salut en el treball.

3. S’han d’aplicar a aquest règim els principis i criteris que conté la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals adaptats a les peculiaritats de les funcions de policia local. En tot el que no preveu específicament aquest Reglament és d’aplicació el règim general en matèria de prevenció de riscos laborals.

Article 113

Dret a la protecció enfront dels riscos laborals

1. El personal funcionari de la policia local té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquest dret comprèn el dret a la informació, a la formació en matèria preventiva, a realitzar propostes i a participar en la prevenció de tots els riscos específics que afectin al seu lloc de treball o funció de policia i a l’adopció de les mesures de protecció i prevenció aplicables a aquests riscos específics.

Igualment és un dret d’aquestes persones funcionàries la vigilància periòdica de la salut, i aquesta és inherent a l’activitat duta a terme, sens perjudici dels riscos específics que han d’assumir en situacions de risc greu, catàstrofe i situacions d’emergència social. Tot això d’acord amb els termes que s’assenyalen en aquest capítol.

2. Els diferents municipis de les Illes Balears adoptaran les mesures necessàries orientades a garantir la seguretat i la salut dels funcionaris i funcionàries policies locals en tots els aspectes relacionats amb el desenvolupament de les activitats professionals, dins de les peculiaritats que comporta la funció policial.

​​​​​​​​​​​​​​Secció 2a

Prevenció de riscs i vigilància de la salut

Article 114

Principis de l’acció preventiva

Les mesures que s’han de desenvolupar amb vista a promoure les condicions de seguretat i salut en l’àmbit de la funció policial del personal funcionari de la policia local s’han d’inspirar en els principis generals següents:

a) Evitar els riscos.

b) Avaluar els riscos d’impossible o molt difícil evitació.

c) Combatre els riscos en l’origen.

d) Adaptar el treball al personal funcionari, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball i l’elecció dels equips, a fi de reduir els possibles efectes negatius del treball en la salut.

e) Tenir en compte l’evolució de la tècnica.

f) Prioritzar la protecció col·lectiva sobre la individual.

g) Estimular l’interès del personal funcionari per la seguretat i la salut en el treball a través de mecanismes adequats de formació i informació.

h) Triar els mitjans i equips de treball més adequats, tenint en compte l’evolució de la tècnica, substituint, sempre que sigui possible per la naturalesa i circumstàncies dels serveis que s’han de realitzar, els que comportin més riscos per uns altres que suposin poc o cap.

i) Incorporar als mètodes i procediments generals de treball, així com, sempre que això sigui possible, als dispositius de serveis específics, les previsions més adequades, amb vista a la salvaguarda de la seguretat i salut del personal funcionari.

j) Donar les instruccions degudes.

Article 115

Integració de la prevenció de riscos laborals, avaluació dels riscos i planificació de l’activitat preventiva

1. La prevenció de riscos laborals s’ha d’integrar en el sistema general de gestió de l’activitat del personal funcionari de la policia local a través de la implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals el qual ha d’incloure en qualsevol cas els riscos psicosocials i tots els altres elements necessaris per realitzar l’acció de prevenció de riscos. 

Els instruments essencials per a la gestió i l’aplicació del pla de prevenció de riscos són l’avaluació de riscos laborals i la planificació de l’activitat preventiva a què es refereixen els apartats següents.

2. L’avaluació inicial de riscos s’ha de realitzar tenint en compte, amb caràcter general, la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball existents i del personal funcionari que hagin d’ocupar-los.

La mateixa avaluació s’ha de fer en l’elecció dels equips de treball, de les substàncies o preparats químics i del condicionament dels llocs de treball.

Cada quatre anys i, en tot cas, quan es produeixin situacions de danys per a la salut, o s’introdueixin equips de treball que puguin generar riscos nous no prevists amb anterioritat i quan s’evidenciï una inadequació de les finalitats de protecció requerides, s’ha de procedir a la revisió i actualització de l’avaluació inicial o successives de riscos laborals.

3. Si els resultats de l’avaluació posen de manifest situacions de risc, s’han de realitzar les activitats preventives necessàries per eliminar o reduir i controlar aquests riscos.

Aquestes activitats preventives seran objecte de planificació per part dels ajuntaments respectius, els quals han de planificar aquestes activitats preventives, i s’asseguraran de l’execució efectiva de les que estiguin incloses en la planificació.

A l’efecte d’assegurar-se de l’execució efectiva esmentada, n’han d’efectuar un seguiment continu.

Article 116

Equips de treball

1. Els ajuntaments han d’adoptar les mesures necessàries perquè els equips de treball siguin adequats per a les tasques previstes i, perquè garanteixin la seguretat i salut del personal funcionari que els utilitza.

S’han d’ajustar al que disposa la seva normativa específica i s’han de tenir en compte les recomanacions tecnicocientífiques existents, si escau, per al maneig d’aquests medis.

A més dels fullets i manuals d’ús que acompanyen els diferents equips, quan la seva utilització implica complexitat tècnica o una determinada qualificació, s’ha de proporcionar la formació adequada a les persones encarregades de manejar-los.

S’han d’adoptar mesures perquè la manipulació i l’ús de material perillós quedi reservada exclusivament a persones autoritzades, i s’ha de dur un control adequat sobre aquest tema, així com de les incidències produïdes en la seva utilització.

2. Els ajuntaments han de proporcionar, al personal funcionari de la policia local, equips de protecció individual adequats per acomplir les seves funcions i han de vetllar per l’ús efectiu i correcte d’aquests.

3. Els vehicles han d’estar dotats de farmaciola d’emergència.

4. Per a la manipulació d’objectes tallants o punxants s’han d’utilitzar guants antitalls.

5. En entorns sorollosos o insalubres s’han de realitzar els mesuraments que garanteixin la salut del policia o la policia. Si és necessari s’han de prendre les mesures oportunes, com la reducció del temps d’exposició.

Article 117

Informació, consulta i participació del personal funcionari policia local

1. Els respectius ajuntaments han d’adoptar les mesures adequades perquè el personal funcionari de la policia local de les Illes Balears rebi la informació necessària en relació amb:

a) Els riscos per a la seguretat i la salut en el treball, tenint en compte la naturalesa de l’activitat que han de desenvolupar.

b) Les mesures i activitats de protecció i prevenció adoptades en relació amb els riscos indicats en el paràgraf anterior.

c) Les mesures adoptades en casos d’emergència a què es refereix l’article 119.

La informació a què es refereix aquest apartat s’ha de facilitar a les persones funcionaries, bé directament o a través dels seus representants.

2. Els respectius ajuntaments han de sotmetre a informe de l’òrgan de representació corresponent els plans i programes de caràcter general que pretenen desenvolupar, així com les disposicions normatives que es proposen dictar en qüestions que afecten la seguretat i la salut en el treball dels funcionaris i funcionàries policies locals.

3. Els funcionaris i funcionàries de la policia local de les Illes Balears poden efectuar les propostes que considerin oportunes, dirigides a la millora dels nivells de protecció de la seguretat i la salut, tant a títol individual directament a través de les persones superiors jeràrquiques, com a través del seus representants.

Article 118

Formació del personal funcionari de la policia local

1. L’Administració autonòmica ha de garantir mitjançant l’Escola Balear d’Administració Pública o, si escau, mitjançant l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, que, durant la part del període de pràctiques corresponent a la superació del curs de capacitació de la categoria a la qual accedeix cada funcionari i funcionària, rep una formació teòrica i pràctica suficient i adequada en matèria de prevenció de riscos laborals.

2. Els ajuntaments han de garantir, en els cursos d’especialització preceptiva per accedir a l’acompliment dels llocs de treball en què així s’estableixi, que cada funcionari i funcionària rep una formació teòrica i pràctica suficient i adequada en matèria de prevenció de riscos laborals. Aquesta formació també s’ha d’impartir quan s’introdueixen noves tecnologies o canvis en els equips de treball.

3. El temps que emprin els funcionaris en els cursos o programes formatius específics de prevenció de riscos laborals en la funció de policia s’ha de considerar temps efectiu de treball.

Article 119

Mesures d’emergència

1. Els ajuntaments respectius, en funció de la magnitud i tipus d’activitat policial que es desenvolupa en els seus edificis i instal·lacions, han d’analitzar les possibles situacions d’emergència, i adoptar les mesures necessàries d’actuació per a aquests casos en matèria d’evacuació, lluita contra incendis i primers auxilis.

2. Quant a l’abast de les possibles situacions d’emergència, han de designar el personal adequat per posar en pràctica aquelles mesures i han d’efectuar comprovacions periòdiques per verificar-ne el funcionament correcte. El personal designat ha de posseir la formació necessària i disposar de material adequat per a aquestes comeses.

Article 120

Vigilància de la salut

1. Els ajuntaments respectius han de garantir la vigilància periòdica de l’estat de salut dels funcionaris de la policia local, amb vista a la prevenció dels riscos inherents a la funció policial.

Aquestes actuacions s’han de concretar, de manera fonamental, en la realització de reconeixements mèdics i en el desenvolupament de campanyes d’immunitzacions i de protecció de la salut que en cada moment faci recomanable l’anàlisi dels riscos generals de la població i dels específics dels funcionaris policials.

2. Els reconeixements mèdics, així com les altres mesures sanitàries de caràcter preventiu i l’administració de vacunes, són voluntaris, tret que una norma estableixi una altra previsió per a determinats casos, o quan resultin necessaris per a la detecció de patologies que puguin causar greu risc per als propis funcionaris o per a la ciutadania; en aquest cas seran de caràcter obligatori i s’ha d’informar als representants del personal funcionari.

En tot cas s’ha d’optar per la realització dels reconeixements o proves que causin les menors molèsties al funcionari o funcionària i que siguin proporcionals al risc.

L’atenció a grups específics de risc, ja sigui per l’activitat que desenvolupen, per les condicions mediambientals en què tenen lloc o per la utilització habitual de productes o equips específics que comportin certs índexs de perillositat, així com l’actuació sobre individus per trams d’edat, són criteris que cal tenir en compte, entre d’altres que s’estimin adequats, en la programació dels reconeixements i les campanyes immunològiques que s’han de desenvolupar.

3. Les mesures de vigilància i control de la salut s’han de dur a terme respectant sempre el dret a la intimitat i a la dignitat del funcionari o funcionària i la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut.

4. Els resultats de la vigilància a què es refereix l’apartat anterior s’han de comunicar als funcionaris afectats.

5. Les dades relatives a la vigilància de la salut dels funcionaris no es poden usar amb finalitats discriminatòries ni en el seu perjudici.

L’accés a la informació mèdica de caràcter personal s’ha de limitar al personal mèdic i a les autoritats sanitàries que duguin a terme la vigilància de la salut dels funcionaris, i no es pot facilitar a altres persones sense consentiment exprés de les persones interessades.

No obstant això, les persones responsables de l’ajuntament, a través del Servei de Prevenció de Riscos Laborals, han de ser informades de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats en relació amb l’aptitud dels funcionaris per a l’acompliment del lloc de treball o amb la necessitat d’introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció, a fi que puguin desenvolupar correctament les seves funcions en matèria preventiva.

6. Les mesures de vigilància i control de la salut dels funcionaris les ha de dur a terme personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada.

​​​​​​​Article 121

Mesures de protecció de la maternitat

1. Les funcionàries de la policia local dels ajuntaments de les Illes Balears, durant els períodes de gestació, maternitat i lactància, han de tenir la protecció adequada en les seves condicions de treball, amb vista a evitar situacions de risc, tant per a la seva pròpia seguretat i salut com per a la del fetus o lactant. A aquest efecte s’han d’adoptar les mesures necessàries per dur-la a terme.

A fi de possibilitar l’adopció de tals mesures, les interessades han de comunicar el seu estat de gestació o lactància a través de la unitat en què prestin els seus serveis.

2. Quan els informes mèdics ho aconsellin, s’han d’adequar les condicions de treball a les funcionàries esmentades, se les ha d’eximir del treball nocturn o a torns o se les ha d’adscriure a un altre servei o lloc de treball si és necessari, conservant el dret al conjunt de les retribucions del seu lloc d’origen, mentre persisteixin les circumstàncies que hagin motivat aquesta situació.

3. Durant els períodes indicats de gestació i lactància, les funcionàries no han de manejar màquines, aparells, utensilis, instruments de treball, substàncies o altres elements que, d’acord amb els informes mèdics corresponents, puguin resultar perjudicials per al normal desenvolupament de l’embaràs o la lactància.

4. Amb la finalitat de prevenir possibles danys en la salut de l’embarassada o del fetus, les funcionàries que es trobin en estat de gestació poden utilitzar una vestimenta adequada a la seva situació.

5. Així mateix, s’han d’adoptar les mesures oportunes perquè no es redueixin o retallin els drets a les funcionàries en aquestes situacions amb vista a la promoció.

Article 122

Obligacions dels funcionaris i funcionàries en matèria de riscos laborals

1. Correspon a cada funcionari o funcionària policial, segons les seves possibilitats i mitjançant el compliment de les mesures de prevenció que en cada cas s’adoptin, vetllar per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la de les altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes i omissions en el treball, de conformitat amb la seva formació, les instruccions dels respectius ajuntaments i la normativa reguladora en la matèria.

2. Els funcionaris, en particular, han de:

a) Usar adequadament, d’acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualssevol altres mitjans amb els quals desenvolupin la seva activitat.

b) Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats pels respectius ajuntaments.

c) No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents o que s’instal·lin en els mitjans relacionats amb la seva activitat o en els llocs de treball en els quals aquesta tingui lloc.

d) Informar immediatament el superior jeràrquic directe o el servei de prevenció, sobre qualsevol situació que, al seu parer, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut dels funcionaris.

e) Contribuir al compliment de les obligacions que estableix l’autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut.

f) Cooperar amb els ajuntaments respectius perquè puguin garantir-se unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per a la seguretat i la salut dels funcionaris.

Secció 3a

Participació i representació del personal funcionari

Article 123

Participació i representació dels funcionaris

La participació i representació dels funcionaris de la policia local, en les qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en el treball, així com en la seguretat i salut laboral derivades de l’exercici de les funcions que els atribueix la normativa vigent, es canalitza en la forma i per les persones representants i òrgans dels respectius ajuntaments d’acord amb el que estableix la normativa vigent de prevenció de riscos laborals.

Capítol IV

Normes d’aparença externa, presentació i uniformitat

Article 124

Normes d’aparença externa i presentació personal

1. Les normes d’aparença personal tenen per objecte mantenir una imatge digna i de respecte a la ciutadania, prevenir lesions i, especialment, la seguretat dels agents de la policia local perquè el funcionari pugui ser identificat fàcilment per la resta de la ciutadania.

2. Mentre presten servei:

a) Han d’adoptar una postura correcta i han d’evitar actituds que denotin deixadesa.

b) S’han de presentar al servei correctament uniformats i nets.

c) En el cas que duguin barba o bigoti s’han de dur arreglats i s’han d’ajustar a unes dimensions discretes.

d) Els cabells s’han de dur ben pentinats i recollits. El pentinat no pot tapar la cara i no es pot fer ús de colors no naturals o formes que puguin ser considerades extravagants.

e) L’uniforme s’ha de dur embotonat i en un estat correcte de neteja i presentació, i han de dur sempre posada la peça de cap quan es trobin en la via pública, excepte en casos justificats.

f) S’han d’abstenir de dur les mans a les butxaques, de fumar o de mastegar qualsevol cosa, excepte en el període de descans reglamentari.

g) No poden consumir begudes alcohòliques ni drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques.

h) No poden dur elements susceptibles d’enganxar-se (anells, polseres, arracades, cadenes, pírcings, collars i altres elements similars) i produir lesions tant a l’agent com a la ciutadania.

i) Han d’evitar exhibir tatuatges o altres adornaments de tipus personal que puguin menyscabar la imatge d’un agent o una agent uniformats.

j) Quan es dirigeixen a la ciutadania, els agents han de tenir la cara descoberta i s’han de llevar, si s’escau, les ulleres de sol.

Article 125

Ús d’altre material i del telèfon mòbil

1. Els agents de la policia local no poden dur ni usar, excepte autorització expressa, material que no se’ls hagi facilitat com a dotació general o particular.

2. Queda prohibit l’ús abusiu del telèfon mòbil particular, excepte en situacions d’urgència motivada i en el període de descans reglamentari. S’entén que se’n fa un ús abusiu quan els agents ometen el compliment dels seus deures en les relacions amb la ciutadania.

Article 126

Obligació de saludar

1. La salutació és una manifestació externa d’educació cívica i respecte i, com a tal, de compliment obligat per tots els membres de les policies locals. L’han d’efectuar amb correcció, naturalitat i sense cap tipus d’exageració, sempre que es vesteixi l’uniforme, i consisteix a dur la mà dreta, doblegant el braç pel colze, fins al lateral de la visera de la gorra o un lloc similar de la peça de cap. Quan aquesta forma no sigui possible, la salutació s’ha de fer mitjançant la fórmula verbal de cortesia corresponent a l’hora del dia en què es trobi.

2. Específicament és obligatòria la salutació:

a) A les autoritats locals, insulars, autonòmiques i estatals.

b) Als símbols i himnes oficials en els actes de caràcter oficial.

c) Als ciutadans a qui s’adrecin o viceversa, als quals s’ha de dispensar un tracte educat i cortès, fent ús sempre del tractament de vostè i evitant actituds o gests aliens al caràcter d’agent de l’autoritat. En aquest cas, la salutació s’ha de fer tant al començament de la conversa com en acabar-la.

d) A les persones jeràrquicament superiors, les quals han de tornar obligatòriament la salutació.

Capítol V

Premis i condecoracions

Article 127

Característiques i concessió de premis i condecoracions

Les característiques i la concessió de premis i condecoracions s’han de regir pel que disposa aquest Reglament.

Article 128

Tipologia dels premis i les condecoracions

1. Per tal de reconèixer i premiar públicament l’actuació dels policies locals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i de les persones que destaquin per la seva col·laboració en l’assoliment dels objectius relacionats amb els cossos de policia local, es creen els premis i les condecoracions següents:

a) Medalla d’Or al Mèrit Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blau de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

c) Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Verd de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

d) Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

e) Diploma de Jubilació.

f) Felicitacions públiques.

g) Distinció Especial a les Bones Pràctiques del Servei de la Policia Local.

h) Condecoracions honorífiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Les condecoracions que s’assenyalen en les lletres a), b) i c) es poden atorgar als agents de les policies locals per fets excepcionals o de rellevància particular. Aquestes condecoracions es poden atorgar, en els mateixos supòsits, a persones i entitats encara que no tenguin vinculació amb els cossos de la policia local.

3. Els premis i les condecoracions que es recullen en aquesta norma no comporten pensió o recompensa econòmica per part del Govern de les Illes Balears.

4. El procediment per concedir i lliurar els premis i les condecoracions és el que s’estableix en els articles següents d’aquest Reglament.

5. L’acte de lliurament dels guardons que s’assenyalen en les lletres a), b), c), d), g) i h) s’ha de procurar centrar en el marc del Dia de les Illes Balears.

6. La descripció del format dels premis i les condecoracions, i també dels passadors, figura en l’annex 2 d’aquest Reglament.

Article 129

Medalla d’Or al Mèrit Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

La Medalla d’Or al Mèrit Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot atorgar-se únicament en els casos següents:

a) Com a conseqüència d’un acte de servei amb resultat de mort.

b) Com a conseqüència d’un acte de servei amb resultat de ferides o mutilacions greus.

c) Dirigir o realitzar algun servei de transcendental importància, que redundi en prestigi de la corporació, posant de manifest excepcionals qualitats de lleialtat o abnegació.

d) Tenir una actuació exemplar i extraordinària, destacant pel seu valor, capacitat o eficàcia reiterada en el compliment d’importants serveis, amb prestigi de la corporació.

Article 130

Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blau

La Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blau de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot atorgar-se quan es dona alguna de les circumstàncies següents:

a) Dur a terme actes en defensa i protecció dels interessos que tenen encomanats que posin de manifest qualitats de valor, sacrifici, lleialtat o abnegació excepcionals, i dels quals es derivi un risc per a la persona, amb independència del resultat produït, sempre que hagi complert estrictament les obligacions i els deures reglamentaris.

b) Participar en tres o més serveis en què hi hagi una agressió amb armes o altres mitjans perillosos, que comportin un risc greu per a la integritat de la persona, amb una demostració de valor, capacitat i eficàcia en defensa de la vida de terceres persones.

Article 131

Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Verd

La Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Verd de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es pot atorgar quan es dona alguna de les circumstàncies següents:

a) Dirigir o executar amb èxit un servei en què per la dificultat o importància extraordinàries s’evidenciïn qualitats professionals o cíviques rellevants.

b) Excedir-se amb notorietat i perseverança en el compliment dels deures del seu càrrec, la qual cosa constitueixi una conducta exemplar.

c) Realitzar una tasca prolongada en el temps en el camí de la dignificació, el prestigi i el reconeixement públic de les policies locals, així com la missió de defensa, promoció i protecció dels drets i les llibertats públiques.

d) Dur a terme projectes o treballs professionals o científics rellevants que prestigiïn la institució a la qual pertany dins el marc de les competències i funcions de les policies locals de les Illes Balears.

Article 132

Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc

La Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc es lliura als membres de la policia local, sigui quina sigui la seva categoria, quan compleixin trenta anys de servei en qualsevol cos de la policia local, en situació de servei actiu o en situació de serveis especials, que hagin tingut una trajectòria professional destacada i que no tenguin expedients disciplinaris en curs o sancions disciplinàries pendents de cancel·lar en el seu expedient personal.

Així mateix, es pot entregar aquesta condecoració a altres membres de qualsevol de les forces i cossos de seguretat, o d’institucions i organismes que hagin destacat notòriament en l’aportació per millorar la seguretat ciutadana.

Article 133

Diploma de Jubilació

Es crea el Diploma de Jubilació com a reconeixement als membres dels cossos de policia local per la dedicació d’una vida al servei de la ciutadania i la seva missió de defensa promoció i protecció dels drets i llibertats públiques.

Aquest Diploma es lliura a tots els membres de la policia local, sigui quina sigui la seva categoria en el moment de la jubilació.

​​​​​​​Article 134

Felicitacions públiques

Les felicitacions públiques les concedeix el director o directora general competent en matèria de coordinació de policies locals, després de comprovar succintament la tasca professional de la persona distingida, en els supòsits següents:

a) Als que destaquen en l’estudi, la promoció i la dignificació, tant de la funció policial com dels cossos de policia local.

b) Als que han realitzat un servei especialment meritori en el compliment de les seves funcions, o com a resultat d’aquestes funcions, que tengui una repercussió social important o en els àmbits de la seguretat ciutadana, la protecció civil o el trànsit.

c) Als que durant un any han destacat en el compliment ordinari de les seves funcions, les quals serveixen d’exemple per als companys de cos.

d) Als que han fet estudis o publicacions d’interès per a la seguretat ciutadana, la protecció civil, el trànsit o la gestió de l’activitat policial.

e) En qualsevol altre supòsit que no es preveu en els articles anteriors, però que segons els fets i les circumstàncies examinats és mereixedor d’un reconeixement per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 135

Distinció Especial a les Bones Pràctiques del Servei de la Policia Local

La Distinció Especial a les Bones Pràctiques del Servei de la Policia Local únicament es pot atorgar als cossos de policia local i associacions per la prestació conjunta de serveis de policia local de les Illes Balears legalment constituïts, els quals destaquin per la seva exemplaritat i les bones pràctiques en el desenvolupament de les seves funcions.

Article 136

Condecoració honorífica

Es crea aquesta distinció, que es concedeix de manera discrecional a persones i entitats alienes als cossos de policia local com a reconeixement a la seva dedicació i entrega en benefici dels objectius de les policies locals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 137

Sol·licitud de concessió

1. En el cas de la concessió d’una de les condecoracions que s’enuncien en les lletres a), b), c), d), g) i h) de l’article 128, el procediment s’inicia per mitjà d’una proposta efectuada pel ple de l’Ajuntament corresponent en què presta o prestava serveis l’agent proposat, pels òrgans de coordinació de les policies locals de les Illes Balears o bé d’ofici pel director o directora general competent en matèria de coordinació de les policies locals.

Quan l’atorgament del guardó és competència de l’ajuntament, la proposta la pot formular el batle mateix o el cap o la cap de la policia local.

2. Juntament amb la proposta d’iniciació de l’expedient, que ha de ser motivada, s’ha d’adjuntar la documentació següent:

a) Certificat del Ple de l’ajuntament, o certificat dels òrgans de coordinació de les policies locals de les Illes Balears proponents, en què s’acorda la proposta d’iniciació.

b) Nom, llinatges, categoria i escala de la persona o persones proposades.

c) Informe de descripció detallada del fet o fets en què es fonamenta la proposta, acompanyat, si s’escau, de diligències policials, informes, testimonis, actuacions judicials, declaració jurada, informes hospitalaris o semblants.

d) Documentació o prova que acredita els fets que motiven la sol·licitud, en qualsevol tipus de suport físic o audiovisual.

e) Agraïments pel desenvolupament del servei prestat, si s’escau.

f) Curriculum vitae, quan es tracta de casos en què es valora la realització de projectes o treballs professionals o científics rellevants.

g) En el cas que en l’acció policial i meritòria hagi estat involucrada alguna persona aliena al cos de policia local el testimoni de la qual pot ser d’interès, també s’hi ha d’adjuntar la compareixença amb el testimoni d’aquesta persona.

Article 138

Procediment ordinari

1. L’acord d’iniciació l’adopta la persona titular de la Direcció General d’Emergències i Interior competent en matèria de coordinació de policies locals.

2. En l’acord d’iniciació s’ha de nomenar una persona instructora i un secretari o una secretària. En el termini de 10 dies s’ha d’estudiar l’expedient, i, si escau, requerir a la institució o òrgan proponent perquè, en un termini no superior a quinze dies, remeti els documents, els informes i les declaracions de testimonis presencials que es consideren necessaris per aclarir els fets i valorar-los millor.

3. La persona instructora pot ampliar el termini de quinze dies fins a un màxim de trenta per a la pràctica d’alguna prova que consideri rellevant per a l’aclariment dels fets, amb la sol·licitud prèvia de la persona proponent, que ha de contenir els motius en què basa la importància de la prova o proves proposades i els fonaments que justifiquen l’ampliació del termini.

4. Les proves practicades i els informes aportats han d’unir-se a l’expedient, i la persona instructora ha de dictar la proposta de resolució en el termini de 10 dies. Aquesta proposta ha de contenir la relació detallada dels fets, la seva qualificació i la distinció o condecoració corresponent.

5. La proposta s’ha d’elevar a la persona titular de la conselleria competent en matèria de policia local, que ha de resoldre i notificar en el termini màxim de quatre mesos des de la sol·licitud d’inici.

6. En el cas que es tingui coneixement de l’existència d’un procediment penal en curs o pendent de sentència ferma per un delicte dolós relacionat amb el servei o que causi greu perjudici a l’administració o a les persones, s’ha de suspendre el procediment fins que no hi hagi resolució o sentència ferma. Una vegada resolta la causa que va motivar aquesta suspensió es reprendrà el procediment de concessió o s’arxivarà tenint en consideració la resolució penal.

Article 139

Procediment d’urgència

1. Quan raons d’interès públic ho facin recomanable, es pot acordar, d’ofici o a petició de l’interessat, l’aplicació al procediment de la tramitació d’urgència, pel qual es redueixen a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos.

2. No es pot interposar cap recurs contra l’acord que declara l’aplicació de la tramitació d’urgència al procediment, sense perjudici del que sigui procedent contra la resolució que posi fi al procediment.

Article 140

Atorgament

1. L’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és competència de la presidenta o el president del Govern de les Illes Balears.

La Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blau, la Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Verd, la Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc són competència de la consellera o el conseller d’Hisenda i Administracions Públiques competent en matèria de coordinació de les policies locals.

2. L’atorgament de les felicitacions públiques, les distincions especials a les bones pràctiques del Servei de la Policia Local i les condecoracions honorífiques és competència del director o directora general competent en matèria de coordinació de policies locals.

3. L’atorgament de diplomes per jubilació i felicitacions municipals és competència del batle o batlessa de l’ajuntament on presti serveis l’agent, amb un acord plenari previ.

4. Els ajuntaments, mitjançant un acord plenari, poden atorgar condecoracions pròpies, amb les denominacions següents:

a) Medalla d’Or al Mèrit Policial de l’Ajuntament de (denominació de l’ajuntament).

b) Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blau de l’Ajuntament de (denominació de l’ajuntament).

c) Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Verd de l’Ajuntament de (denominació de l’ajuntament).

d) Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc de l’Ajuntament de (denominació de l’ajuntament).

e) Condecoració honorífica de l’Ajuntament de (denominació de l’ajuntament).

5. Els premis i les condecoracions atorgats pels ajuntaments han de seguir els mateixos criteris i el procediment dels que es recullen com a competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, adaptats a les seves peculiaritats.

Article 141

Publicació de la concessió i ús de les distincions

1. La concessió de la medalla i les creus, en qualsevol de les seves modalitats, s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. Els agents condecorats poden dur la medalla o la creu, damunt la caçadora o guerrera, en la part esquerra en simetria amb la placa de pit, sempre que es tracti d’uniformitat de gala.

3. Damunt l’uniforme diari poden dur els passadors corresponents, en la part esquerra en simetria amb la placa de pit.

4. Les condecoracions estrangeres concedides a policies locals de les Illes Balears, prèvia autorització del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació, mitjançant “assentiment nacional“ es poden dur en les mateixes condicions previstes en els apartats 2 i 3 anteriors.

Article 142

Revocació de la concessió de distinció

Si l’agent posseïdor d’alguna de les distincions que preveuen els articles 130, 131 i 132 d’aquest Reglament és sancionat de manera ferma per la comissió d’una falta greu o molt greu, la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de les policies locals, o els ajuntaments corresponents, poden instar la revocació de l’atorgament de la distinció a l’òrgan competent per concedir-la, la qual cosa requereix en tot cas la incoació de l’expedient administratiu oportú.

De la mateixa manera es pot procedir en els casos de sentències judicials fermes de condemna per delictes dolosos relacionats amb el servei o que causin un perjudici greu a l’Administració o les persones.

Article 143

Puntuació a l’efecte de concurs de mèrits

Quan el procediment de selecció sigui concurs oposició o en el cas que el procediment de provisió sigui el concurs de mèrits, les puntuacions per valorar les condecoracions i les distincions que es regulen en aquest Reglament són les següents:

a) Atorgades per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

1a. Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blau de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: 0,75 punts.

2a. Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Verd de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: 0,5 punts.

3a. Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: 0,25 punts.

4a. Felicitacions públiques: 0,10 punts.

5a. Condecoracions honorífiques: sense puntuació.

b) Atorgades pels ajuntaments. Únicament es poden valorar a l’efecte de concurs de mèrits les felicitacions atorgades per l’ajuntament si han estat aprovades per acord plenari i han estat motivades per alguna de les causes que preveu l’article 134 d’aquest Reglament. La puntuació per una felicitació pública pot considerar-se només en els processos selectius de l’ajuntament que l’ha concedida.

Article 144

Format

1. Els premis i les condecoracions atorgats per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han de tenir el format que es descriu en l’annex 2 A d’aquest Reglament.

2. Els premis i les condecoracions atorgats pels ajuntaments han de tenir el format que es descriu en l’annex 2 B d’aquest Reglament.

3. Les felicitacions públiques i els diplomes per jubilació i les distincions especials a les bones pràctiques del servei de la policia local han de tenir el format que s’ajusti més a les necessitats de cada institució.

Capítol VI

Situacions administratives

Article 145

Situacions administratives

1. Les persones funcionàries dels cossos de policia local i policies locals dels ajuntaments de les Illes Balears, podran trobar-se en alguna de les situacions administratives que preveu la normativa bàsica estatal i l’autonòmica en aquesta matèria.

2. Es preveu per a aquest personal funcionari la situació administrativa especial de segona activitat.

Capítol VII

Segona activitat

 

Secció 1a

Disposicions generals

Article 146

Normativa aplicable

La segona activitat dels funcionaris que pertanyen a les policies locals de les Illes Balears s’ha d’exercir en els termes i en les condicions que preveuen el capítol II del títol VI de la Llei 4/2013 i aquest Reglament, sens perjudici d’allò que disposa l’article següent.

Article 147

Regulació municipal

Els ajuntaments han de determinar per reglament l’aplicació de la situació de segona activitat, d’acord amb les necessitats i l’estructura de cada cos, tot respectant el que disposen la Llei 4/2013 i aquest Reglament.

Article 148

Concepte i característiques

1. El concepte i les característiques de la situació de segona activitat són les que estableix l’article 55 de la Llei 4/2013.

2. En la situació de segona activitat es manté la categoria que es posseïa en propietat com a funcionari o funcionària de carrera en el moment de produir-se.

3. Únicament és procedent la declaració de segona activitat des de la situació de servei actiu.

Article 149

Causes per poder passar a la situació de segona activitat

Les causes per les quals es pot passar a la situació de segona activitat són les que estableix l’article 56 de la Llei 4/2013.

Article 150

Uniformitat del personal funcionari en segona activitat amb destí

 Els llocs de segona activitat s’exerceixen amb uniformitat quan les funcions es realitzin en el cos de policia. També es poden exercir amb uniformitat en els casos que determini el batle o batlessa segons les funcions que s’han de realitzar. Fora dels casos que preveu aquest article els llocs de segona activitat s’han exercir sense la uniformitat reglamentària.

​​​​​​​Article 151

Funcions en segona activitat amb destinació

1. La segona activitat amb destinació s’exerceix com a regla general, exceptuant-ne el cas que existeixi algun impediment degut a la insuficiència de les aptituds psicofísiques, en la vigilància de la seguretat dels edificis destinats a les dependències municipals.

2. En el cas que no sigui possible l’assignació de funcions de vigilància de la seguretat dels edificis de les dependències municipal o que aquestes funcions no siguin necessàries, es poden realitzar, en el mateix cos de policia, altres funcions d’acord amb la seva categoria i formació, entre d’altres:

a) Gestió i control del manteniment dels mitjans tècnics que el cos de policia local utilitza per complir amb les seves obligacions:

1r. Vehicles i material relacionat amb aquests.  

2n. Sistemes de transmissió i telecomunicacions.         

3r. Vestuari i equipament.

b) Assistència i suport a treballs no operatius relacionats amb recerca d’accidents de trànsit i altres activitats relatives a la seguretat vial.

c) Tasques administratives:

1r. Atenció al públic.

2n. Suport en la tramitació de llicències, permisos, autoritzacions i sancions administratives.

3r. Suport en l’anàlisi estadística i en les tasques informàtiques.

d) Gestió policial de la diversitat.

e) En general, totes les activitats tècniques d’assessorament, instrumentals de gestió i suport de l’activitat policial o que hi estiguin relacionades, de característiques similars a les expressades en els paràgrafs anteriors, sempre que aquestes no impliquin actuacions policials operatives.

3. També és possible la ubicació en àrees relacionades amb seguretat o en qualsevol altra àrea de l’ajuntament respectiu sempre que corresponguin a funcions i comeses relacionades amb el grup de titulació al qual pertany el personal funcionari afectat.

4. Quan ho requereixin raons extraordinàries del servei i mentre aquestes raons persisteixin, quedaran a disposició del batle o batlessa per dur a terme les funcions policials que se’ls puguin encomanar.

Article 152

Retribucions del personal funcionari en segona activitat

1. Les retribucions del personal funcionari en segona activitat són les que preveu l’article 60 de la Llei 4/2013.

2. El personal funcionari afectat pel fet de passar a la segona activitat amb destinació ha de percebre les retribucions pròpies del lloc de treball efectivament desenvolupat, i se li han de garantir en tot cas les corresponents al seu darrer lloc de treball en propietat com a funcionari o funcionària de carrera, incloses les actualitzacions.

Article 153

Procediment per passar a la situació de segona activitat per raó d’edat

1. Quan es passa a la situació de segona activitat per raons d’edat ha de ser en les condicions que determina l’article 57 de la Llei 4/2013.

2. Als efectes de la consideració de servei actiu i de còmput de la prestació de serveis, s’inclouen els serveis prestats en conselleries o organismes públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, quan aquests llocs de treball estiguin reservats a membres dels cossos de policia local.

3. La persona interessada a sol·licitar el pas a la situació de segona activitat per raó d’edat que presti serveis en conselleries o organismes públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en llocs de treball reservats a membres dels cossos de policia local, prèviament ha de sol·licitar el reingrés en el cos de policia local o en l’ajuntament sense cos de policia corresponent.

4. En el pas a la situació de segona activitat per raó d’edat amb destí, l’ajuntament pot preveure a la seva plantilla o relació de llocs de treball, una reserva de llocs de treball per a aquesta finalitat, en funció de l’edat dels membres del cos de policia, o policies en els ajuntaments sense cos, i de les disponibilitats de llocs de treball adequats. El pas a la situació de segona activitat per edat amb destí, sense perjudici del compliment dels requisits que estableix l’article 57 de la Llei 4/2013, està supeditat a l’existència de places adequades creades, dotades i vacants en la plantilla de l’ajuntament o relació de llocs de treball que han de figurar com a lloc de treball reservat a policies locals en segona activitat amb destí.

Aquest lloc de treball quedaria adscrit a l’àrea d’activitat o departament que l’ajuntament determini i amb les funcions que consideri oportunes, en funció de la categoria corresponent.

5. El procediment per aquesta causa s’inicia a petició de l’interessat o interessada. La sol·licitud s’ha de presentar amb una antelació mínima de 3 mesos abans del compliment de les edats que estableix l’article 57 de la Llei 4/2013.

6. En el cas que les sol·licituds presentades siguin superiors als llocs de treball reservats a policies locals en segona activitat amb destí, la concessió s’ha de realitzar prioritzant en funció de la major edat.

7. En el supòsit anterior el personal funcionari al qual no se li pugui assignar un lloc en segona activitat amb destí, continuarà en el servei actiu realitzant tasques adequades a la seva aptitud psicofísica fins que hi hagi llocs catalogats com de segona activitat amb destí.

Article 154

Procediment per passar a segona activitat a petició de la persona interessada

1. Quan es passa a la situació de segona activitat a petició de la persona interessada serà sense destinació.

2. Les condicions per passar a la segona activitat a petició de la persona interessada són les que estableixen l’article 58 de la Llei 4/2013 i aquest Reglament.

3. El pas a la situació de segona activitat a petició de la persona interessada, a més dels requisits i les condicions que estableix l’article 58 de la Llei 4/2013, requereix l’autorització de l’òrgan competent de l’ajuntament segons els criteris d’edat dels peticionaris, la disponibilitat de personal i les necessitats del cos de policia local de l’ajuntament.

L’autorització o la denegació, en tot cas, han de ser motivades i comunicades a la persona interessada.

Article 155

Procediment per passar a segona activitat per insuficiència de les aptituds psicofísiques

1. El procediment per passar a segona activitat per insuficiència de les aptituds psicofísiques es pot iniciar d’ofici o a instància de la persona interessada.

2. Les condicions per passar a segona activitat per insuficiència de les aptituds psicofísiques són les que estableixen l’article 59 de la Llei 4/2013 i aquest Reglament.

3. Quan es passa a la situació de segona activitat per insuficiència de les aptituds psicofísiques, l’informe mèdic preceptiu ha de determinar si és amb destinació o excepcionalment sense destinació.

4. Quan el pas a la situació de segona activitat per insuficiència de les aptituds psicofísiques és amb destí, les persones afectades tenen preferència en l’adjudicació dels llocs reservats a policies locals en segona activitat amb destí.

 

​​​​​​​TÍTOL IX

SELECCIÓ, PROVISIÓ, MOBILITAT, PERMUTA I REINGRÉS

 

Capítol I

Selecció

 

Secció 1a

Normes generals

Article 156

Principis generals

Els sistemes d’accés s’han de regir pels principis generals d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

Article 157

Normativa aplicable

Els sistemes d’accés per torn lliure, de promoció i si escau de mobilitat s’han de regir per les bases de les convocatòries corresponents, que s’han d’ajustar a allò que disposa la Llei 4/2013 i aquest Reglament, en el marc del que estableix la normativa bàsica estatal, la normativa bàsica de l’Administració local i la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 158

Oferta d’ocupació pública

1. En l’oferta d’ocupació pública, els ajuntaments hi han d’incloure totes les places vacants i dotades pressupostàriament dels cossos de policia local, o dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, previstes en les corresponents plantilles o relacions de llocs de treball, tenint en compte les limitacions que puguin establir-se per al personal de la policia local, en les lleis de pressuposts generals de l’Estat, relatives la incorporació de nou personal en el sector públic.

2. A les ofertes d’ocupació pública s’adjuntarà una avaluació d’impacte de gènere d’acord amb l’article 43.3 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

3. Els ajuntaments poden designar un percentatge de places de l’oferta d’ocupació pública per cobrir mitjançant concurs de provisió de llocs de treball per mobilitat. Si hi ha reserva per a mobilitat s’ha de resoldre el concurs en primer lloc. Les places reservades que no es cobreixin per falta de sol·licitants o perquè siguin declarades desertes, s’han d’acumular a les d’oposició o concurs oposició.

4. L’execució de l’oferta d’ocupació pública ha de desenvolupar-se en el termini màxim que estableix la legislació bàsica estatal en matèria de funció pública.

5. L’oferta d’ocupació pública s’executa mitjançant les convocatòries de selecció.

6. L’oferta d’ocupació s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i un extracte, en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Article 159

Previsió de vacants

1. Durant els tres primers mesos de cada any, els ajuntaments comunicaran a la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de les policies locals, la previsió de convocatòries per a la selecció de membres del cos de policia, o policies a fi de permetre la planificació dels cursos de capacitació de les categories corresponents.

2. Les convocatòries s’han d’efectuar, en tot cas, de manera que la realització de les proves acabi abans del dia 30 de novembre amb la llista de persones proposades i pugui iniciar-se el curs de capacitació dels seleccionats a partir del gener de l’any següent.

3. Una vegada conclosa la fase d’oposició o, si s’escau, de concurs oposició, l’ajuntament ha de comunicar la llista definitiva d’aspirants que s’han d’incorporar als cursos selectius per categories i sol·licitar la reserva de places corresponents.

​​​​​​​Article 160

Aprovació i publicació de les convocatòries

1. Les bases de les convocatòries per accedir a les diferents categories les ha d’aprovar l’òrgan competent segons la legislació de règim local.

2. Les bases s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

En el Butlletí Oficial de l’Estat s’ha de publicar l’anunci de la convocatòria que ha de dur la denominació de l’escala i la categoria de les places convocades, el nombre de places, l’ajuntament que les convoca, el sistema d’accés, el procediment selectiu, els mitjans d’impugnació i la data i número del Butlletí Oficial de les Illes Balears en què s’han publicat les bases.

Article 161

Contingut de la convocatòria

1. En les convocatòries per accedir a les diferents categories de la policia local, s’ha de determinar el nombre de places que s’haurien de cobrir amb dones per complir amb l’objectiu d’equilibrar la presència de dones i homes en la plantilla de la policia local, en les condicions que estableix la disposició addicional tercera de la Llei 4/2013.

2. Les convocatòries han d’incloure, com a mínim:

a) El nombre de places convocades, amb l’escala i la categoria a la qual pertanyen.

b) El procediment de selecció.

c) Els requisits que han de complir les persones aspirants per participar-hi.

d) Les proves de la fase d’oposició i les característiques de cadascuna, la durada, l’especificació del procediment de puntuació i el sistema de penalització de la prova tipus test, els programes de les matèries exigides, i si s’escau, la relació de mèrits que es tenen en compte, en la fase de concurs.

e) El temps del període de pràctiques, que té caràcter selectiu.

f) Indicació de l’òrgan davant el qual s’han de presentar les sol·licituds i el termini per fer-ho.

g) L’ordre d’actuació de les persones aspirants.

h) La composició del tribunal qualificador.

i) Indicació de si els exercicis s’han de dur a terme en una o més sessions, i amb l’interval mínim entre exercici i exercici.

j) Referència expressa al fet que no pot proposar-se per a la fase de pràctiques un nombre d’aspirants superior al de places convocades.

3. Les bases vinculen l’Administració, els òrgans de selecció i les persones que hi participen.

4. Les bases de la convocatòria han d’establir que les dones embarassades amb previsió de part, o en període de postpart, coincident amb les dates de realització de qualsevol dels exàmens o proves previstes en el procés selectiu, podran posar en coneixement del Tribunal aquesta situació, adjuntant el corresponent informe mèdic oficial pel qual es certifica aquesta circumstància.

La comunicació ha de realitzar-se amb el temps suficient i el Tribunal ha de determinar sobre la base de la informació si és procedent o no atendre la sol·licitud, ajornar la prova o proves o realitzar-la en un lloc alternatiu.

En cap cas les proves de reconeixement mèdic han d’estimar com a circumstància negativa als efectes del procés selectiu qualsevol derivada de la situació d’embaràs o lactància.

Article 162

Sistemes d’accés

1. Els sistemes d’accés a les diferents categories dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local són el torn lliure i la promoció en la variant interna i externa.

2. La promoció interna en els cossos de la policia local és el sistema d’accés que permet accedir a la categoria immediatament superior a la qual s’exerceix com a funcionari de carrera en el mateix cos de policia local.

3. La promoció externa en els cossos de la policia local és el sistema d’accés que permet accedir a la categoria immediatament superior d’un cos de policia local de les Illes Balears diferent del cos al qual pertany el funcionari de carrera, i a les persones funcionàries de carrera del mateix cos de policia local fins a dues categories superiors. Igualment poden accedir per promoció externa els funcionaris de carrera de la categoria de policia dels ajuntaments que no tenguin cos de policia local a la categoria d’oficial dels ajuntaments que tenguin cossos de policia local.

4. Els sistemes d’accés a les categories són els següents:

a) S’accedeix a la categoria de policia local o de policia en els ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local pel sistema de torn lliure.

b) S’accedeix a les categories d’oficial, de subinspector o subinspectora i d’inspector o inspectora pels sistemes de promoció, amb les dues variants, interna i externa.

c) S’accedeix a les categories de l’escala tècnica pel sistema de torn lliure o pels sistemes de promoció en les dues variants, interna i externa. Per accedir-hi pel sistema de torn lliure s’ha de tenir la condició de funcionari de carrera d’un cos de policia local o de funcionari de carrera de policia d’un ajuntament que no tengui cos de policia de les Illes Balears.

Article 163

Sistema de selecció

1. El sistema de selecció per accedir a la categoria de policia local i a policia en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local és l’oposició. El sistema de selecció per a l’accés a la resta de categories dels cossos de policia local tant pel torn lliure com per promoció, és el concurs oposició.

2. L’oposició consisteix en la superació de totes les proves selectives previstes en la convocatòria per tal de determinar la capacitat i l’aptitud de les persones aspirants, que tenen caràcter eliminatori.

3. El concurs oposició consisteix en la realització successiva de les fases d’oposició i de concurs, per aquest ordre.

4. La fase d’oposició del concurs oposició consisteix en la realització de les proves previstes en la convocatòria per tal de determinar la capacitat i l’aptitud de les persones aspirants. La fase d’oposició té caràcter eliminatori i és necessari superar-la per poder passar a la fase de concurs.

5. La fase de concurs consisteix en la valoració dels mèrits que al·leguin les persones aspirants. Aquesta fase no té caràcter eliminatori. Les convocatòries han de determinar els mèrits que s’han de valorar, així com la incidència de cadascun d’aquests mèrits sobre la valoració total.

6. En el sistema de concurs oposició la puntuació total s’obté de la suma de les puntuacions en les dues fases. La puntuació de la fase d’oposició representarà un 60 % de la puntuació assolible en el procés selectiu. La fase de concurs representarà un 40 % del total de la puntuació assolible en el procés selectiu.

Secció 2a

Requisits per a l’accés

Article 164

Torn lliure

1. Pel torn lliure s’accedeix a les categories següents:

a) A la categoria de policia.

b) A les categories de l’escala tècnica, sempre que es tengui la condició de funcionari de carrera d’un cos de policia local o de funcionari de policia d’un ajuntament que no tengui constituït cos de policia de les Illes Balears.

2. Per poder participar en els processos selectius d’accés a les categories dels cossos de policia local o a les places de policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local és necessari reunir els requisits següents:

a) Tenir la nacionalitat espanyola.

b) Tenir devuit anys complerts.

c) Posseir el títol acadèmic o equivalent per al grup al qual pertany la plaça convocada d’acord amb la legislació bàsica de l’Estat.

d) No patir cap malaltia o defecte físic o psicofísic que impedeixi o minvi el desenvolupament correcte de les funcions, en relació amb el quadre d’exclusions que estableix l’annex 5 d’aquest Reglament.

e) No haver estat separat del servei de l’administració local, autonòmica o estatal, ni estar inhabilitat per exercir la funció pública.

f) No tenir antecedents penals per delictes dolosos.

g) Posseir els permisos de conducció de les classes A2 i B en vigor.

h) Comprometre’s a dur armes i, si escau, a utilitzar-les, mitjançant una declaració expressa.

i) Acreditar el coneixement de la llengua catalana del nivell que determina la normativa vigent que, com a mínim, és l’exigible al personal funcionari de l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

Article 165

Acreditació de l’aptitud física

1. Correspon a l’Escola Balear d’Administració Pública, o si escau, a l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, la realització de proves d’acreditació de l’aptitud física dels membres dels cossos de policia local adequades a l’exercici de la funció policial. El contingut d’aquestes proves figura en l’annex 3 d’aquest Reglament.

2. Per a la realització d’aquestes proves es comptarà amb assessors o assessores especialistes amb estudis universitaris o acreditació professional relacionada amb l’activitat física. Les proves d’avaluació d’aquest certificat s’han de convocar anualment.

3. L’EBAP ha d’emetre els certificats d’aptitud física dels agents de policia local que hagin superat la prova corresponent, amb la qualificació final. La validesa dels certificats és de dos anys comptadors des del dia de la superació de les proves.

4. Les persones que acreditin aquest certificat amb la vigència del punt anterior en la data de finalització del termini de presentació d’instàncies resten exemptes de fer les proves físiques en qualsevol procés de selecció en què participin.

Secció 3a

Promoció

Article 166

Requisits per a la promoció

1. S’accedeix pel sistema de promoció a les categories següents:

a) Oficial, en l’escala bàsica.

b) Subinspector o subinspectora i inspector o inspectora, en l’escala executiva.

c) Major, comissari o comissària i intendent, en l’escala tècnica.

2. Per a la promoció, a més dels que preveu la legislació bàsica per accedir a la funció pública, els aspirants han de complir, en el moment que s’acabi el termini per sol·licitar la participació en els processos selectius, els requisits següents:

a) Tenir la condició de personal funcionari de carrera en algun dels cossos de policia local de les Illes Balears i l’antiguitat que s’especifica a continuació en la categoria d’origen:

1r. Promoció interna en el mateix cos de policia local en la categoria immediatament superior: dos anys.

2n. Promoció externa en el mateix cos de policia local: dos anys si es tracta d’una categoria immediatament superior i quatre anys si es tracta de dues categories superiors.

3r. Promoció externa en la categoria immediatament superior d’un cos de policia local diferent d’aquell al qual pertany el funcionari o la funcionària de carrera: quatre anys.

4t. Promoció externa dels policies dels ajuntaments que no tenen cos de policia local a la categoria d’oficial dels ajuntaments que tenen cossos de policia local: quatre anys.

b) En el cas de la promoció externa, a més, mancar més de cinc anys per passar a la situació de segona activitat per raó d’edat pel que fa a l’escala bàsica i més de tres anys per a les escales executiva i tècnica.

3. En el cas de promoció interna, externa o mobilitat, el que preveu l’annex 5 d’aquest Reglament no hi és aplicable i, a efectes del que disposa l’incís final de la lletra d) de l’article 32 de la Llei 4/2013, s’ha de presentar un certificat mèdic que acrediti l’aptitud per desenvolupar les funcions pròpies de la categoria a la qual s’accedeix.

Secció 4a

Proves de l’oposició

Article 167

Proves de la fase d’oposició

1. L’ordre de realització de les proves és el que determina l’ajuntament corresponent en la convocatòria.

2. Les proves de la fase d’oposició han de ser les següents:

Escala bàsica:

a) Categoria de policia:

1r. Prova d’aptitud física.

2n. Prova de coneixements tipus test.

3r. Prova de desenvolupament.

4t. Prova d’aptitud psicotècnica i de personalitat.

b) Categoria d’oficial, accés per promoció externa:

1r. Prova de coneixements tipus test.

2n. Prova de desenvolupament.

3r. Cas pràctic.

4t. Prova d’aptitud psicotècnica i de personalitat.

c) Categoria d’oficial, accés per promoció interna:

1r. Prova de desenvolupament.

2n. Cas pràctic.

3r. Prova d’aptitud psicotècnica i de personalitat.

Escala executiva:

a) Totes les categories per promoció externa:

1r. Prova de coneixements tipus test.

2n. Prova de desenvolupament.

3r. Cas pràctic.

4t. Prova d’aptitud psicotècnica i de personalitat.

b) Totes les categories per promoció interna:

1r. Prova de desenvolupament.

2n. Cas pràctic.

3r. Prova d’aptitud psicotècnica i de personalitat.

Escala tècnica:

a) Totes les categories per torn lliure i promoció externa:

1r. Prova de coneixements tipus test.

2n. Prova de desenvolupament.

3r. Cas pràctic.

4t. Prova d’aptitud psicotècnica i de personalitat.

b) Totes les categories per promoció interna:

1r. Prova de desenvolupament.

2n. Cas pràctic.

3r. Prova d’aptitud psicotècnica i de personalitat.

Article 168

Prova d’aptitud física

1. La prova d’aptitud física té per objecte comprovar, entre altres aspectes, les condicions de força, agilitat i resistència de les persones aspirants.

Aquesta prova consisteix en la superació de les proves parcials que determina l’annex 3 d’aquest Reglament. Les proves físiques s’han de superar globalment, d’acord amb el barem i els mèrits que assenyala l’annex 3.

El resultat global d’aquesta prova s’ha d’atorgar sempre que l’aspirant hagi superat un mínim de quatre de les cinc proves parcials amb una nota mínima de 5 o superior i que, en l’altra prova parcial, la nota sigui igual o superior a 3. La nota mitjana d’apte s’ha d’atorgar sempre que el resultat sigui igual o superior a 5; si és inferior a 5, serà de no apte.

2. Les aspirants que estiguin embarassades o en període de postpart en la data de realització de les proves físiques, la qual cosa impedeix o dificulta la realització d’aquesta prova, i sempre que ho acreditin mitjançant un certificat mèdic, han de posar-ho en coneixement del Tribunal Qualificador, amb caràcter previ a la realització de la prova o l’exercici. En aquest cas duran a terme la resta de les proves.

Si se superen aquestes, la qualificació de la fase d’oposició queda condicionada a la superació de les proves d’aptitud física en la data que el Tribunal determini, una vegada desaparegudes les causes que motivaren l’ajornament. El Tribunal pot establir d’ofici de forma motivada i amb audiència a l’aspirant afectada, una data apropiada per realitzar les proves físiques ajornades.

En tot cas, s’ha de declarar superat el procés selectiu a les persones aspirants amb una puntuació final que no puguin superar les aspirants que s’hagin acollit a aquest dret.

3. Les persones que acreditin el certificat d’aptitud física de l’EBAP de l’article 165.3 d’aquest Reglament en vigor en la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds resten exemptes de fer les proves físiques en qualsevol procés de selecció en què participin.

Article 169

Prova de coneixements tipus test

1. La prova de coneixements tipus test consta de dos exercicis que es poden realitzar en una sola sessió:

1r. Consisteix en respondre per escrit les preguntes d’un qüestionari amb quatre respostes alternatives, de les quals només una és correcta. El qüestionari el proposa el Tribunal Qualificador i es designa per sorteig públic entre 3 alternatives diferents, que estan relacionades amb el programa de temes que figurin en la convocatòria i que han d’estar inclosos en el temari publicat per l’EBAP per a cada categoria, amb la validació de la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de les policies locals.

La valoració d’aquesta prova és de 0 a 20 punts i cal obtenir un mínim de 10 punts per superar-la.

En aquesta prova el nombre mínim de temes ha de ser:

a) Per a policia: 30 temes.

b) Per a oficial: 35 temes.

c) Per a subinspector o subinspectora: 40 temes.

d) Per a inspector o inspectora: 45 temes.

e) Per a major: 50 temes.

f) Per a comissari o comissària i intendent o intendenta: 60 temes.

El nombre mínim de preguntes del qüestionari tipus test és de 50 per a totes les categories, amb un màxim de 100 preguntes.

Les preguntes no resoltes no s’han de valorar. Les preguntes amb resposta errònia o que presenten més d’una resposta s’han de penalitzar amb un quart del valor assignat a la resposta correcta.

Per qualificar l’exercici s’ha d’aplicar la fórmula següent:

            {A-(E/4)} x 20

Q = —————————

                   P

 

Q: resultat de la prova.

A: nombre de respostes encertades.

E: nombre de respostes errònies.

P: nombre de preguntes de l’exercici.

2n. Prova tipus test de coneixements geogràfics, històrics, sociològics i demogràfics del terme municipal i de les ordenances municipals de la corporació convocant. La prova consisteix en respondre per escrit les preguntes d’un qüestionari amb quatre respostes alternatives, de les quals només una és correcta, designat per sorteig públic entre 3 alternatives diferents, relacionades amb el contingut del temari proposat per l’ajuntament convocant. En la convocatòria s’ha d’indicar la manera d’accedir a aquest temari.

La valoració d’aquesta prova és de 0 a 20 punts i cal obtenir un mínim de 10 per superar-la.

El nombre mínim de preguntes del qüestionari tipus test és de 50 per a totes les categories, amb un màxim de 100 preguntes.

Les preguntes no resoltes no s’han de valorar. Les preguntes amb resposta errònia o que presenten més d’una resposta s’han de penalitzar amb un quart del valor assignat a la resposta correcta.

Per qualificar l’exercici s’ha d’aplicar la fórmula següent:

          {A-(E/4)} x 20

Q = —————————

                    P

  

Q: resultat de la prova.

A: nombre de respostes encertades.

E: nombre de respostes errònies.

P: nombre de preguntes de l’exercici.

2. La valoració d’aquesta prova ha de ser el resultat de la suma d’ambdues fases; la puntuació de cada fase suposarà el 50 % de la puntuació total de la prova. No s’han de sumar les dues fases si en una de les dues s’obté una puntuació inferior a 10. Per aprovar aquest exercici és necessari obtenir 20 punts com a mínim.

Article 170

Prova de desenvolupament

a) Escala bàsica.

Aquesta prova per a totes les categories de l’escala bàsica consisteix en el desenvolupament per escrit de dos temes diferents, corresponents als del temari que figura en la convocatòria. La elecció d’aquests s’ha de fer per sorteig.

La valoració d’aquesta prova és de 0 a 20 punts i cal obtenir un mínim de 10 per superar-la.

Per a la promoció interna, en el cas d’oficial, els dos temes que s’han de desenvolupar els han de triar les persones aspirants entre tres alternatives que s’han d’establir per sorteig.

b) Escala executiva i tècnica.

La prova de desenvolupament per a totes les categories de les escales executiva i tècnica consisteix en desenvolupar per escrit dos temes, entre els que figuren en la convocatòria. La elecció d’aquests s’ha de fer per sorteig.

S’ha de valorar de 0 a 10 punts i cal obtenir un mínim de 5 punts per superar-la.

Per a la promoció interna, els dos temes que s’han de desenvolupar els han de triar les persones aspirants entre tres alternatives que s’han d’establir per sorteig.

Article 171

Casos pràctics

Aquesta prova consisteix a resoldre dos casos pràctics relacionats amb el temari i amb les funcions policials. Aquests s’han de determinar mitjançant un sorteig públic entre un mínim de 5 alternatives diferents. La valoració d’aquesta prova és de 0 a 20 punts i cal obtenir un mínim de 10 per superar-la.

Per a la promoció interna, els dos casos que s’han de desenvolupar els han de triar les persones aspirants entre tres alternatives que s’han d’establir per sorteig.

Article 172

Prova d’aptitud psicològica i de personalitat

1. Per a totes les escales i categories, aquesta prova consisteix en l’exploració psicotècnica per acreditar nivells mínims d’aptituds intel·lectuals i també en l’exploració de la personalitat i les actituds de les persones aspirants amb la finalitat de determinar el conjunt de competències corresponents a les funcions de cada categoria, i descartar l’existència de símptomes o indicadors compatibles amb alteracions psicopatològiques i/o de la personalitat.

Aquesta prova (efectuada per un o varis professionals de la psicologia que actuaran com a assessors del tribunal) haurà de constar de dues parts:

a) La primera consisteix en respondre un o varis tests d’aptitud intel·lectual. La valoració d’aquesta prova és de 0 a 10 punts i cal obtenir un mínim de 5 per superar-la. El resultat serà d’APTE o no APTE, quedaran eliminades les persones aspirants que no obtinguin una valoració d’apte.

b) La segona consisteix en respondre la prova o les proves per avaluar el conjunt de competències corresponents segons les funcions de cada categoria i que poden consistir en un o diversos tests i, si es cau, en una entrevista personal per tal de completar l’estudi. La seva valoració és APTE o NO APTE. Quedaran eliminats els aspirants que no obtinguin la valoració d’APTE.

2. En tot cas, les proves i els instruments utilitzats per a l’avaluació han de comptar amb els requisits tècnics de fiabilitat i validesa propis de psicometria. Així mateix, els qüestionaris de personalitat han de disposar d’escales de desitjabilitat social i/o sinceritat que l’avaluador haurà de considerar.

Article 173

Caràcter de les proves

Totes les proves de la fase d’oposició són de caràcter obligatori i eliminatori. És necessari superar la prova anterior per poder passar a la següent.

Secció 5a

Finalització de la fase d’oposició o concurs oposició

Article 174

Puntuació final de l’oposició per a la categoria de policia

La qualificació final de l’oposició ha de ser la mitjana aritmètica de les puntuacions atorgades en les proves avaluables mitjançant puntuació.

Article 175

Mèrits de la fase de concurs i puntuació final del concurs oposició

1. Els mèrits que s’han de valorar en la fase de concurs en el cas del sistema de selecció de concurs oposició són els que estableix l’annex 4 d’aquest Reglament.

2. La puntuació final del concurs oposició en totes les categories en les quals sigui el procediment de selecció s’ha de calcular amb la fórmula següent:

            60              40

Pt = ——— o + ——— c

           O               C

  

Pt: puntuació total.

O: puntuació màxima de la fase d’oposició.

o: punts obtinguts en la fase d’oposició.

C: puntuació màxima de la fase de concurs.

c: puntuació obtinguda en la fase concurs.

Article 176

Relació d’aprovats de la fase d’oposició o del concurs oposició

1. Finalitzades la fase d’oposició i de concurs, si s’escau, els tribunals han de publicar la relació d’aprovats per ordre de puntuació i han d’elevar a l’òrgan convocant la proposta de les persones aspirants perquè l’aprovi. L’aprovació de la relació d’aspirants que han superat el procés selectiu i que han de ser nomenats com a personal funcionari en pràctiques serà publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. En cap cas no pot ser un nombre d’aspirants superior al de places convocades.

2. Les persones aspirants disposen d’un termini de vint dies hàbils, des de la data de publicació de la resolució d’aprovació de la relació d’aspirants que han superat el procés selectiu i que han de ser nomenats funcionaris en pràctiques, per presentar els documents que acrediten que compleixen els requisits que exigeix la convocatòria.

L’incompliment d’aquest termini suposa la pèrdua del dret a ser nomenats funcionaris en pràctiques i queden sense efecte totes les actuacions anteriors relatives al seu nomenament.

També causa aquests efectes el fet que, de la documentació presentada, es dedueixi que les persones aspirants no compleixen els requisits que exigeix la convocatòria.

Secció 6a

Període de pràctiques

Article 177

Període de pràctiques

1. La fase d’oposició o, si escau, de concurs oposició, es completa amb la superació d’un període de pràctiques.

Aquest període està integrat per la superació tant del curs de capacitació corresponent a la categoria a la qual s’accedeix, com de la fase de pràctiques en el municipi, relacionades amb les funcions pròpies de la categoria respectiva.

2. Les persones aspirants que superin la fase d’oposició o de concurs oposició i acreditin que compleixen els requisits que exigeix la convocatòria han de ser nomenades funcionaris en pràctiques de la categoria a la qual aspiren per l’autoritat municipal competent a l’inici d’aquest període comprès pel curs de capacitació i la fase de pràctiques a l’ajuntament.

Aquesta situació s’ha de mantenir fins que siguin nomenats personal funcionari de carrera, si escau, o qualificats com a no aptes.

En cap cas es pot nomenar personal funcionari en pràctiques un nombre d’aspirants superior al de places convocades.

Article 178

Curs de capacitació

1. L’Escola Balear d’Administració Pública, o si escau, l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, ha d’impartir els cursos de capacitació corresponents a cada categoria de la policia local.

2. El curs de capacitació per a cada una de les categories ha de dotar de la qualificació professional necessària per l’exercici de l’activitat professional, d’acord amb les exigències de desenvolupament de les funcions pròpies de la categoria a la qual s’ha d’accedir.

El contingut dels cursos, així com el seu desenvolupament, metodologia, durada, avaluació i règim intern s’ha de determinar, per a cada categoria, mitjançant resolució de la persona titular de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals a través de l’Escola Balear d’Administració Pública, o si escau, a través de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears.

3. Les persones que acreditin haver superat el curs de capacitació de la categoria corresponent o superior abans de l’entrada en vigor de la Llei 11/2017 i el tenguin degudament actualitzat, resten exemptes de realitzar aquesta fase de les pràctiques.

4. Les persones que hagin superat tot el període de pràctiques i hagin estat nomenats funcionaris de carrera queden exempts de realitzar el curs de capacitació de la categoria corresponent si es tornen a presentar a un altre procés selectiu, sempre que acreditin haver estat de manera ininterrompuda en situació de servei actiu en la policia local o en situació serveis especials.

5. Reglamentàriament s’ha d’establir un sistema d’equivalències o convalidacions dels cursos de capacitació impartits per les altres escoles de formació de les policies locals i per altres administracions, en el cas de la resta de forces i cossos de seguretat, per garantir les competències, les habilitats i les destreses definides en els objectius del curs de capacitació per a cada una de les categories.

6. Es poden subscriure convenis de col·laboració entre l’EBAP i els ajuntaments que aportin un nombre important d’aspirants als cursos de capacitació que s’organitzin en funció dels recursos dels quals disposi l’Escola Balear d’Administració Pública i a la demanda formativa concreta existent.

Aquests convenis tenen per objecte que els ajuntaments col·laborin amb recursos materials i humans en el desenvolupament d’aspectes relatius a l’execució, gestió i coordinació en aquests cursos, d’acord amb les condicions que s’hi determinin.

Article 179

Fase de pràctiques en el municipi

La fase de pràctiques en el municipi, amb el contingut que determina cadascun dels ajuntaments, té una durada màxima d’un any i una mínima de sis mesos.

Per tal de dur a terme l’avaluació de les pràctiques en el municipi s’ha de seguir el procediment que estableixen els articles següents.

Article 180

Avaluació de les pràctiques en el municipi

1. La selecció dels futurs agents com a personal funcionari de carrera, i dels que promocionin, s’ha de basar en un sistema de mesura objectiu, quantificable, verificable i revisable que permeti a l’òrgan responsable de la selecció tenir la certesa del desenvolupament correcte de les tasques assignades als agents en pràctiques.

2. Els ajuntaments respectius han de determinar el contingut de les pràctiques, d’acord amb la metodologia d’execució, supervisió i avaluació determinada mitjançant resolució per la persona titular de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals a través de l’Escola Balear d’Administració Pública, o si escau, a través de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, que ha de facilitar els instruments per valorar de manera objectiva el treball i les actituds i aptituds mostrades per les persones aspirants en el període de pràctiques.

3. Si la plaça convocada és l’única plaça de la màxima categoria de l’ajuntament corresponent o hi ha alguna circumstància que així ho aconsella, les pràctiques s’han de realitzar sota la supervisió d’un agent o una agent de igual o superior categoria d’un altre ajuntament.

Article 181

Desenvolupament del període de pràctiques en el municipi

1. Aquest període de pràctiques per a la categoria de policia es realitza al final del curs de capacitació, excepte que la incompatibilitat de dates aconselli repartir-ho en dues etapes.

En tot cas, és necessari haver completat almenys una cinquena part del curs de capacitació per poder executar la primera etapa de pràctiques. Per a la resta de categories es pot compaginar la realització del curs teòric amb les pràctiques en l’ajuntament.

2. Les persones exemptes de la realització del curs de capacitació de la categoria corresponent, si l’ajuntament ho considera pertinent, poden començar directament la fase de pràctiques al municipi.

3. Durant el període de pràctiques la persona aspirant ha de desenvolupar el seu treball professional de manera que li permeti una aplicació significativa dels coneixements del curs de capacitació. En aquest període s’ha de procurar que la persona funcionària en pràctiques compleixi amb les diferents labors encomanades a la categoria corresponent del cos de policia local.

4. Durant el període de pràctiques es reben les retribucions segons el que estableix l’article 34 bis de la Llei 4/2013.

Article 182

Informe final de practiques de l’ajuntament i llista definitiva d’aspirants aptes i no aptes

1. El procés selectiu finalitza en haver superat el període de pràctiques.

2. Al final del període de pràctiques, la persona responsable de supervisió d’aquestes, amb el vistiplau del cap o la cap de policia, ha de fer un informe individual per cada persona aspirant de tal manera que reflecteixi si va superar o no aquest període.

L’informe de valoració final s’ha de remetre al president o presidenta del Tribunal Qualificador del procés selectiu, juntament amb el certificat de superació del curs de capacitació perquè pugui fer la proposta de nomenament definitiva a l’òrgan municipal competent per resoldre.

3. Per obtenir la condició de funcionari de carrera en l’escala i categoria corresponent és obligat superar el període de pràctiques.

4. El Tribunal Qualificador ha d’elevar a l’òrgan municipal corresponent la llista definitiva de les persones aspirants declarats aptes i no aptes en el període de pràctiques, el qual ha de resoldre i ordenar-ne la publicació.

5. Si algun aspirant és qualificat com a no apte en la fase de pràctiques, o bé si abandona les pràctiques abans de la seva qualificació o és expulsat, en la mateixa resolució es pot requerir a les persones aspirants que hagin aprovat totes les proves, per ordre de puntuació obtinguda en les proves de l’oposició o, si s’escau, en el concurs oposició, per ser nomenats personal funcionari en pràctiques.

La incorporació d’aquestes persones aspirants en cap cas es pot realitzar en un curs ja iniciat i s’ha d’ajornar al començament del curs de capacitació immediatament posterior.

La resolució esmentada, que exhaureix la via administrativa, es pot recórrer en els termes que estableix la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Secció 7a

Òrgans de selecció i tramitació del procediment

Article 183

Tribunal Qualificador

1. L’òrgan de selecció és col·legiat i la composició s’ha d’ajustar als principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres i s’ha de respectar el principi de representació equilibrada de dones i homes, excepte per raons fonamentades i objectivament motivades.

2. La composició dels Tribunals ha de ser predominantment tècnica; tots els membres han de tenir titulació igual o superior a les exigides per a l’accés a les places convocades.

3. El personal d’elecció o de lliure designació política, el personal funcionari interí i el personal eventual no poden formar part dels òrgans de selecció. Tampoc no en poden formar part les persones representants dels empleats públics, sens perjudici de les funcions de vigilància i vetlla del bon desenvolupament del procediment selectiu.

Les persones representants sindicals que participin en el procediment selectiu, amb aquestes funcions de vigilància i vetlla, han de pertànyer a organitzacions sindicals que tinguin la consideració de més representatives i que comptin amb més del 10 % de representants en l’àmbit del municipi de la convocatòria, amb un màxim d’un representant per cada sindicat amb el límit de quatre membres per cada procediment selectiu.

4. La pertinença als òrgans de selecció és sempre a títol individual; no es pot exercir aquesta representació per compte d’altri.

5. El Tribunal Qualificador ha d’estar constituït per cinc membres i el mateix nombre de suplents:

a) President o presidenta: designat per l’ajuntament convocant entre el personal funcionari de carrera d’experiència reconeguda.

b) Vocals: un vocal proposat per la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de policies locals, un altre proposat per l’Escola Balear d’Administració Pública o, si escau, a través de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears i un designat per l’ajuntament convocant.

c) Secretari o secretària: designat per l’ajuntament convocant amb veu i vot.

El tribunal pot acordar la incorporació en les tasques de personal assessor o especialistes en totes o alguna de les proves, que poden actuar amb veu però sense vot.

6. L’ajuntament convocant ha de fer per escrit la sol·licitud dels vocals proposats per la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de policies locals, i per l’Escola Balear d’Administració Pública o, si escau, a través de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears.

7. Per resolució de la persona titular de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de les policies locals, es pot crear una borsa, d’adscripció voluntària, formada per membres de la policia local i personal funcionari de carrera dels subgrups C1, A1 o A2 dels cossos de l’Administració General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per atendre les sol·licituds esmentades en el punt 5 d’aquest article.

En la resolució de creació de la borsa s’han de determinar els criteris necessaris per poder participar-hi.

Per tal de millorar l’eficàcia en la designació dels vocals proposats per la Direcció General d’Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de policies locals, si el personal funcionari inscrit en la borsa no és suficient per atendre les sol·licituds per als procediments de selecció i promoció que es duguin a terme per part dels diferents ajuntaments de les Illes Balears, es podrà proposar una persona funcionària de carrera, no inscrita en la borsa, sempre que compleixi amb els requisits de la resolució de creació.

La incoació d’un expedient disciplinari a un membre d’aquesta borsa suposa que resta en situació de no disponible fins que es resolgui.

En cas que se’l sancioni, queda definitivament exclòs.

8. El tribunal no pot constituir-se ni actuar sense l’assistència de més de la meitat dels seus membres, titulars o suplents indistintament, sense president o presidenta ni secretari o secretària. Les decisions s’han d’adoptar per majoria.

9. Les decisions adoptades pel tribunal es poden recórrer en les condicions que estableix l’article 121 de la Llei 39/2015.

10. El tribunal ha d’adoptar les mesures oportunes per garantir, sempre que sigui possible, que tots els exercicis de l’oposició es corregeixin sense conèixer la identitat de les persones aspirants.

Article 184

Sol·licituds

1. Les sol·licituds per participar en el procés selectiu s’han d’ajustar al model normalitzat de sol·licitud dels respectius ajuntaments i s’han de presentar en l’ajuntament convocant o en qualsevol altra de les formes que estableix l’article 16.4 de la Llei 39/2015.

2. El termini general de presentació de sol·licituds és de vint dies hàbils a partir de l’endemà del dia en què es publiqui la convocatòria en el Butlletí Oficial de l’Estat.

3. Juntament amb la sol·licitud emplenada correctament, les persones aspirants han d’adjuntar:

a) Una declaració responsable que la persona aspirant compleix els requisits exigits en les bases, amb referència sempre a la data d’expiració del termini assenyalat per presentar les sol·licituds.

b) Acreditació d’haver abonat la taxa per drets d’examen. La manca de justificació del pagament de la taxa indicada determina l’exclusió de l’aspirant. Aquest pagament no substitueix, en cap cas, el tràmit de presentar la sol·licitud en el termini i en la forma prevista.

c) Declaració, si s’escau, de tenir el certificat de superació de les proves d’aptitud física de l’EBAP en vigor, a l’efecte de restar exemptes de fer les proves físiques del procés selectiu.

4. L’Administració pot requerir de la persona sol·licitant l’aportació formal de la documentació substituïda per la declaració responsable en qualsevol fase del procediment selectiu.

​​​​​​​Article 185

Tramitació d’urgència

Quan raons d’interès públic ho aconsellin es pot acordar l’aplicació al procediment de la tramitació d’urgència, per la qual es redueixen a la meitat els terminis que s’estableixen en el procediment ordinari, excepte els relatius a la presentació de sol·licituds i recursos.

No es pot interposar cap recurs contra l’acord que declari l’aplicació de la tramitació d’urgència en el procediment.

Article 186

Admissió i exclusió de les persones aspirants

1. Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, s’ha de publicar la resolució per la qual s’aprova la llista provisional de persones aspirants admeses i excloses, amb indicació de la causa d’exclusió, en el termini màxim de deu dies hàbils.

2. Les persones aspirants excloses o omeses disposen d’un termini de deu dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la publicació esmentada, per esmenar el defecte o adjuntar el document que sigui preceptiu, i se’ls ha d’advertir que es considerarà no presentada la sol·licitud si no es compleix el requeriment.

3. Una vegada finalitzat el termini a què fa referència el paràgraf anterior, i esmenades, si s’escau, les sol·licituds, el batle o batlessa ha de dictar una resolució, en el termini màxim de deu dies hàbils, d’aprovació de la llista definitiva de persones admeses i excloses.

Aquesta resolució s’ha de fer pública en els mateixos llocs indicats per a la resolució provisional.

Article 187

Anuncis de realització de les proves

En el cas que les proves es facin en distintes sessions, un cop feta la primera prova no és obligatòria la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears dels successius anuncis de realització de la resta de proves. El tribunal ha de publicar aquests anuncis en els llocs que es preveuen en la convocatòria amb almenys quaranta-vuit hores d’antelació al començament de la prova.

Secció 8a

Cooperació de l’Administració de la Comunitat Autònoma amb els ajuntaments en la selecció dels membres dels cossos de policia local

Article 188

Cooperació mitjançant l’assumpció de la convocatòria de les places vacants

1. D’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 4/2013, la cooperació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb els ajuntaments mitjançant l’assumpció de la convocatòria i la realització dels processos selectius, requereix la celebració de l’oportú conveni a través de la conselleria competent en matèria de coordinació de la policia local mitjançant l’Escola Balear d’Administració Pública o, si escau, mitjançant l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears.

2. Els convenis esmentats en l’apartat anterior són per a la categoria de policia i han d’ajustar-se, sense perjudici d’allò que estableix l’article 47 i següents de la Llei 40/2015, en allò que sigui de caràcter bàsic, al contingut següent:

a) El seu objecte és la delegació per l’ajuntament corresponent en l’Administració de la Comunitat Autònoma de totes les competències relatives a la convocatòria, aprovació de les bases i la gestió del desenvolupament dels processos selectius per a l’accés a la categoria de policia o aquelles que determini el propi conveni.

b) S’exceptuen de la delegació, en tot cas, les competències relatives al nomenament com a personal funcionari en pràctiques o, si escau, com a personal funcionari de carrera, de les persones que hagin obtingut plaça en els processos selectius. L’ajuntament ha d’efectuar el corresponent nomenament a favor d’aquestes persones.

​​​​​​​Article 189

Col·laboració en la realització de les proves selectives

1. D’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 4/2013, els ajuntaments poden sol·licitar a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de policies locals, col·laboració mitjançant l’Escola Balear d’Administració Pública, o si escau, l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, per realitzar totes o alguna de les proves de selecció per a l’ingrés a les diferents categories dels cossos de policia local.

2. Aquesta col·laboració s’ha d’instrumentar a través d’un encàrrec de gestió per a cada procés selectiu, i s’ha de formalitzar mitjançant el conveni corresponent, en els termes que estableix la legislació bàsica estatal.

Capítol II

Provisió de llocs de treball

       

Secció 1a

Disposicions generals

Article 190

Sistemes de provisió de llocs de treball

1. Els llocs de treball de les diferents categories s’han de proveir ordinàriament pels sistemes de concurs, concurs específic o per lliure designació, mitjançant una convocatòria pública.

2. El concurs és el sistema normal de provisió de llocs de treball i consisteix en la comprovació i valoració dels mèrits i, si escau, les capacitats, els coneixements o les aptituds que determini la convocatòria, d’acord amb el barem que estableix l’annex 4 d’aquest Reglament.

3. El concurs específic és el sistema de provisió dels llocs de treball singularitzats corresponent a les especialitats que tenen establerta aquesta forma de provisió en la relació de llocs de treball. El concurs específic consisteix en la comprovació i la valoració dels mèrits i les capacitats, els coneixements o les aptituds determinats en cada convocatòria, relacionats amb el lloc de treball convocat.

A més dels mèrits generals, la convocatòria ha de recollir la valoració de mèrits específics relacionats amb el lloc de treball convocat.

La valoració dels mèrits generals ha de suposar com a mínim el 55 % de la puntuació màxima assolible. Per valorar les capacitats, els coneixements o les aptituds, la convocatòria pot incloure la realització de proves de caràcter pràctic, memòries, entrevistes i tests professionals, valoració d’informes d’avaluació, tests psicotècnics o altres sistemes similars.

4. La lliure designació és un sistema excepcional de provisió dels llocs de treball, per als llocs que així ho preveu la relació de llocs de treball de l’ajuntament perquè impliquen una elevada responsabilitat o requereixen una confiança personal per exercir les seves funcions, com és el cas de la prefectura del cos.

Article 191

Comissions tècniques de valoració

1. La comissió tècnica de valoració és l’òrgan col·legiat encarregat de valorar els mèrits que s’han de considerar a cada convocatòria de concurs.

2. Les comissions tècniques de valoració han d’estar constituïdes per tres membres, com a mínim, designats per l’òrgan convocant. S’ha de respectar el principi de representació equilibrada de dones i homes, excepte per raons fonamentades i objectivament motivades.

3. En totes les comissions tècniques de valoració hi ha d’haver un president o presidenta i un secretari o secretària. Les organitzacions sindicals que hagin obtingut més del 10 % de representants dins l’àmbit del municipi convocant, tenen el dret de participar com a membres de la comissió de valoració de forma proporcional. El número dels representants de les organitzacions sindicals no pot ser igual o superior al dels membres designats a proposta de l’òrgan convocant.

4. Els membres de les comissions tècniques de valoració, inclosos els representants sindicals, si s’escau, han de pertànyer a un subgrup de titulació igual o superior a l’exigit per a l’ingrés en l’escala a la qual corresponguin els llocs convocats.

5. Els membres de les comissions tècniques de valoració s’han d’abstenir de formar-ne part si concorren en ells els motius d’abstenció que preveu la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

6. La comissió tècnica de valoració no pot constituir-se ni actuar sense l’assistència de més de la meitat dels seus membres, titulars o suplents indistintament, sense president o presidenta ni secretari o secretària. Les decisions s’han d’adoptar per majoria.

7. Les funcions bàsiques de la comissió tècnica de valoració seran les següents:

a) Valorar els mèrits al·legats pels concursants als llocs objecte de proveïment d’acord amb allò que disposa la convocatòria corresponent.

b) Elaborar una llista en la qual, per ordre de puntuació, hi figurin tots els aspirants presentats i les puntuacions obtingudes per a cada un d’ells.

c) Fer la proposta corresponent, de nomenament del candidat que hagi obtingut la major puntuació, per a cada lloc de treball inclòs a la convocatòria i elevar-la a l’òrgan convocant perquè l’aprovi.

8. La comissió tècnica de valoració podrà sol·licitar de l’autoritat o de l’òrgan convocant que designi assessors perquè actuïn amb veu i sense vot, en qualitat d’experts, per ajudar la comissió.

Secció 2a

Comissions de serveis

Article 192

Comissions de servei de règim general

1. Quan un lloc de treball amb dotació pressupostària no té titular o queda vacant de manera definitiva, es pot ocupar en comissió de serveis de caràcter voluntari amb personal funcionari de carrera del mateix grup, escala i categoria sempre que posseeixi els requisits que s’estableixen per ocupar-lo.

2. Les comissions de serveis en llocs de treball reservats a personal en situació de serveis especials o en qualsevol altra situació administrativa que impliqui la reserva del lloc de treball, es poden ocupar en comissió de serveis de caràcter voluntari amb personal funcionari de carrera del mateix grup i escala que compleixi els requisits establerts.

L’òrgan competent pot optar entre convocar la comissió de serveis restringida al personal funcionari de carrera del mateix grup i escala de l’ajuntament o convocar la comissió de serveis oberta al personal funcionari de carrera del mateix grup i escala d’altres ajuntaments de les Illes Balears.

3. La comissió de serveis té caràcter temporal i finalitza quan el lloc de treball es proveeix amb caràcter definitiu o si la persona titular retorna. En tot cas, finalitza pel transcurs del temps per al qual es va concedir.

4. La durada d’una comissió de serveis en un lloc de treball, amb caràcter general, és de dotze mesos. De manera justificada, es pot convocar una comissió de serveis per un període inferior. La durada màxima d’un any de les comissions de serveis es pot prorrogar, amb la justificació prèvia de l’òrgan competent, per un termini màxim de dos anys. La limitació temporal que preveu el paràgraf anterior no és aplicable a les comissions de serveis en llocs de treball reservats a personal en situació de serveis especials o en qualsevol altra situació administrativa que impliqui la reserva del lloc de treball.

5. El lloc de treball ocupat en comissió de serveis s’ha d’incloure en la següent convocatòria de selecció o provisió pel sistema que correspongui, tret que tengui titular amb reserva de lloc.

6.En el cas que la proposta de resolució definitiva d’adjudicació de la comissió de serveis s’hagi de fer a favor d’una persona que no pertany a l’ajuntament convocant, s’ha de trametre la conformitat del batle o batlessa de l’administració d’origen.

7. La resolució de la convocatòria de la comissió de serveis s’ha de publicar en el tauler d’anuncis de l’ajuntament convocant i en la seva pàgina web.

8. La convocatòria ha d’indicar la denominació i les característiques del lloc de treball, els requisits exigits per ocupar-lo, el barem de mèrits que, en tot cas, ha de preveure els de l’annex 6, el dia d’inici i d’acabament del període de presentació de sol·licituds i la durada de la comissió de serveis, que, d’acord amb l’apartat 3 d’aquest article, ha de ser amb caràcter general de dotze mesos. El període per presentar sol·licituds no pot ser inferior a set dies hàbils, comptadors a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria en el tauler d’anuncis de l’ajuntament convocant.

9. L’ajuntament convocant ha d’aplicar, per a cada categoria de llocs de treball, els criteris de valoració amb la puntuació màxima que considera pertinent que s’ha d’obtenir.

L’ajuntament pot determinar, a més dels mèrits de l’annex 6, altres mèrits que consideri pertinents per al lloc de treball que s’ha de cobrir mitjançant comissió de serveis. Aquests mèrits han de ser objectius i estar relacionats amb la funció policial.

10. En les convocatòries de lliure designació no és obligatori establir un barem de mèrits.

La lliure designació només es pot utilitzar per cobrir en comissió de serveis els llocs en què així estigui previst en la relació de llocs de treball de l’ajuntament.

L’òrgan competent ha de formular directament la proposta d’adjudicació definitiva a favor de la persona que creu més idònia, sempre que la persona seleccionada compleixi els requisits establerts, després d’haver-se exhaurit el termini de presentació de sol·licituds.

11. El personal funcionari en comissió de serveis té dret a la reserva del lloc de treball de procedència i percep les retribucions corresponents al lloc que efectivament ocupa.

Article 193

Comissions de servei d’ajuntaments d’altres comunitats autònomes

Quan quedi deserta la convocatòria d’una comissió de serveis de caràcter voluntari oberta al personal funcionari de carrera de la policia local de tots els ajuntaments de les Illes Balears, l’ajuntament pot convocar una nova comissió de serveis per proveir el lloc de feina amb personal funcionari de carrera del mateix grup, escala i categoria d’ajuntaments d’altres comunitats autònomes sempre que posseeixi la titulació requerida i la resta de requisits que s’estableixen per ocupar-lo d’acord amb les equivalències següents:

a) Amb les categories d’intendent, comissari i major dels cossos de policia local de les Illes Balears, les categories dels diferents cossos de policies locals, integrades en el subgrup funcionarial A1, amb funcions d’organització, direcció, coordinació i supervisió de les diverses unitats del cos, així com, si pertoca, l’execució dels serveis, amb una classificació professional i una formació professional específica en el lloc de treball d’origen anàlogues a les de la categoria del lloc concret que s’ha de proveir.

b) Amb les categories d’inspector o inspectora i subinspector o subinspectora dels cossos de policia local de les Illes Balears, les categories dels diferents cossos de policia local integrades en el subgrup funcionarial A2, a les quals correspon la responsabilitat immediata en la planificació i l’execució dels serveis, amb una classificació professional i una formació professional específica en el lloc de treball d’origen anàlogues a les de la categoria del lloc concret que s’ha de proveir.

c) Amb la categoria d’oficial dels cossos de policia local de les Illes Balears, les categories dels diferents cossos de policies locals, integrades en el subgrup funcionarial C1, a les quals correspon la realització de les funcions planificades pels superiors, amb una classificació professional i una formació professional específica en el lloc de treball d’origen anàlogues a les de la categoria d’oficial dels cossos de policia local de les Illes Balears.

d) Amb la categoria de policia dels cossos de policia local de les Illes Balears o policies en ajuntaments sense cos de policia, integrades en el subgrup funcionarial C1, a les quals correspon realitzar les funcions planificades amb una classificació professional i una formació professional específica en el lloc de treball d’origen anàlogues a les de la categoria de policia dels cossos de policia local de les Illes Balears.

Capítol III

Mobilitat

Article 194

Concepte

1. La mobilitat és una forma de provisió de llocs de treball que consisteix en un concurs de mèrits o un d’específic entre funcionaris dels cossos de policia local o funcionaris dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local dels municipis de les Illes Balears.

2. Per a la provisió de llocs de treball mitjançant el sistema de mobilitat a qualsevol categoria, es reservarà com a màxim un 20 per cent de les places ofertes. Aquesta restricció no regeix per als municipis amb plantilles inferiors a 15 policies.

3. S’ha d’utilitzar el procediment de concurs de mèrits per a la mobilitat en totes les categories, excepte per a l’escala tècnica, que pot ser per concurs de mèrits o concurs específic.

4. Per garantir la mobilitat en condicions equivalents, els ajuntaments han de determinar en les convocatòries els llocs reservats per a la mobilitat i han d’assenyalar els mèrits que s’han de considerar en el concurs de mèrits o en el concurs específic.

5. El concurs s’ha de resoldre sempre abans de la convocatòria pública de selecció per oposició o concurs oposició. Les places reservades que no es cobreixin per manca de sol·licitants o perquè es declarin desertes, s’han d’acumular a les de la convocatòria pública de selecció per oposició o concurs oposició.

Article 195

Requisits

1. Les persones aspirants han de complir, en el moment que finalitza el termini per sol·licitar la participació en els processos de mobilitat, els requisits següents:

a) Tenir la condició de funcionari de carrera en la mateixa categoria o en una categoria superior en algun dels cossos de policia local de les Illes Balears o en les plantilles dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local i no trobar-se en la situació administrativa de suspensió de funcions.

b) Haver estat com a mínim tres anys en situació de servei actiu en la mateixa categoria o en una de superior com a funcionari de carrera en l’ajuntament de procedència.

c) Mancar més de cinc anys per passar a la situació de segona activitat per raó d’edat.

2. No hi poden participar els funcionaris de carrera que es troben en una situació administrativa diferent de la de servei actiu o serveis especials.

3. En els processos de mobilitat, el que preveu l’annex 5 d’aquest Reglament no hi és aplicable i s’ha de presentar un certificat mèdic que acrediti l’aptitud per desenvolupar les funcions pròpies de la categoria a la qual s’accedeix.

Article 196

Convocatòries

1. Els procediments de provisió s’han de regir per allò que disposen les bases de la convocatòria, les quals s’han d’ajustar-a allò que estableix aquest Reglament.

2. En la convocatòria s’ha d’incloure, com a mínim:

a) El nombre de llocs de treball que es convoquen i la categoria.

b) Els requisits que, si escau, s’exigeixin en la relació de llocs de treball.

c) La composició de la comissió de valoració.

d) Els mèrits que s’han de valorar i el barem per dur a terme aquesta valoració.

e) La puntuació mínima, si escau, per adjudicar els llocs de treball.

3. Les convocatòries i les resolucions de l’òrgan municipal corresponent que posen fi al procediment s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i poden ser objecte d’un recurs potestatiu de reposició o ser impugnades directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu en els termes que estableixen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015.

Article 197

Formes de provisió i mèrits que s’han de considerar

1. Per proveir llocs de treball de les categories de l’escala bàsica i de l’escala executiva en els processos de mobilitat s’ha d’utilitzar el sistema de concurs de mèrits d’acord amb el que preveu l’annex 4 d’aquest Reglament.

2. Per proveir els llocs de treball de les categories de l’escala tècnica es pot utilitzar el sistema de concurs de mèrits o el de concurs específic quan les condicions especials del lloc de treball així ho aconsellin.

3. El concurs específic consisteix en la comprovació i la valoració dels mèrits i les capacitats, els coneixements o les aptituds determinats en cada convocatòria, relacionats amb el lloc de treball convocat.

4. A més dels mèrits generals de l’annex 4 d’aquest Reglament, la convocatòria ha de recollir la valoració de mèrits específics relacionats amb el lloc de treball convocat. La valoració dels mèrits generals ha de suposar com a mínim el 55 % de la puntuació màxima assolible.

5. Per valorar les capacitats, els coneixements o les aptituds, la convocatòria pot incloure l’elaboració de memòries o la realització d’entrevistes. Les memòries han de consistir en l’anàlisi de les funcions del lloc de treball i els requisits i els mitjans necessaris per desenvolupar-lo.

6. En tot cas, el sistema de mobilitat sempre ha d’incloure com a requisit una prova d’aptitud psicològica i de personalitat per determinar la idoneïtat de l’aspirant al nou lloc de treball en els termes que estableix l’article 172 d’aquest Reglament.

Article 198

Comissió de valoració

1. La comissió de valoració és l’òrgan col·legiat encarregat de valorar els mèrits, gestionar les convocatòries, interpretar les bases i efectuar la proposta d’adjudicació dels llocs de treball convocats en els processos de mobilitat.

2. A les comissions de valoració els és aplicable el que disposa l’article 183 d’aquest Reglament relatiu als tribunals qualificadors, exceptuant que les organitzacions sindicals que hagin obtingut més del 10 % de representants dins l’àmbit del municipi convocant, tenen el dret de participar com a membres de la comissió de valoració. El número de les persones representants de les organitzacions sindicals no pot ser igual o superior al dels membres designats a proposta de l’Administració.

Capítol IV

La permuta

Article 199

Permuta

1. La permuta entre membres dels cossos de policia local o entre policies en els ajuntaments sense cos de policia local de la mateixa categoria i grup de titulació en actiu que presten serveis en diferents corporacions locals s’aplica segons el que disposa l’article 44 de la Llei 4/2013.

2. Els agents que els interessi fer una permuta han d’adreçar un escrit als seus caps de cos, els quals han d’emetre un informe sobre la petició i l’han de trametre a la batlia, que pot autoritzar, si escau, la permuta.

Capítol V

Reingrés al servei actiu

Article 200

Condicions del reingrés

1. Les condicions per reingressar al servei actiu són les que estableix l’article 45 de la Llei 4/2013.

2. L’Escola Balear d’Administració Pública, o, si escau, l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears ha de determinar el contingut del reciclatge necessari per reincorporar-se a cada categoria en els supòsits que preveu l’article 45 de la Llei 4/2013 i dur-ne a terme l’avaluació.

3. En tot cas, quan l’agent hagi estat més de tres anys fora del servei actiu o ve d’una permuta d’un altre municipi de fora de les Illes Balears se li ha de fer de forma obligatòria una prova psicotècnica per poder dur armes de foc.

Mentre no s’hagi realitzat aquesta prova el funcionari haurà de desenvolupar serveis que no necessitin arma de foc.

​​​​​​​Capítol VI

Formació permanent

Article 201

Competència en formació

1. Correspon a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals, mitjançant l’Escola Balear d’Administració Pública o l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, si escau, establir els requisits mínims de formació permanent per a les diferents categories de les policies locals.

2. L’Escola Balear d’Administració Pública és l’organisme responsable de programar i impartir la formació permanent de les policies locals dels municipis de les Illes Balears. Els cursos s’han de fer de manera descentralitzada a cada illa.

3. Els ajuntaments poden dur a terme, directament, mitjançant les seves escoles de formació, per mitjà de convenis amb altres entitats o a través d’entitats supramunicipals com les mancomunitats o les federacions d’entitats locals, cursos per als funcionaris dels seus propis cossos de policia o dels policies en els ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local, quan responguin a necessitats formatives que no atén l’Escola Balear d’Administració Pública, sempre que no es tracti dels cursos que s’estableixin com a preceptius o de capacitació per accedir a les diferents escales i categories de la policia local i en tot cas sota la coordinació de l’EBAP, per assegurar l’adequació de les accions que s’organitzin.

4. Els criteris objectius per homologar els cursos relacionats amb matèries pròpies de la funció policial s’han d’establir mitjançant una ordre de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de les policies locals, la qual també ha de determinar les condicions i requisits necessaris.

Disposició addicional primera

Prohibició de dotació d’armes als policies auxiliars

No es pot dotar en cap cas d’armes de foc als policies auxiliars que romanen en actiu.

Disposició addicional segona

Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears

1. La Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació i formació de les policies locals de les Illes Balears, ha d’analitzar la viabilitat jurídica, organitzativa i econòmica de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears i, si escau, ha d’elaborar el pla d’actuació inicial i l’estudi economicofinancer a què es refereix l’article 5 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a fi que el Consell de Govern, si escau, en promogui la creació per mitjà del projecte de llei corresponent.

2. D’acord amb la disposició addicional cinquena de la Llei 4/2013, totes les funcions que la Llei de coordinació de les policies locals de les Illes Balears atorga a l’Escola Balear d’Administració Pública, les assumirà i exercirà l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, una vegada que aquesta s’hagi creat i posi en marxa el seu pla de formació.

Disposició transitòria primera

Policies auxiliars per extingir

Les disposicions contingudes en aquesta norma són d’aplicació als policies auxiliars que, quan entri en vigor, romanguin en actiu.

Disposició transitòria segona

Targetes d’identificació professional

Les targetes d’identificació professional s’han d’ajustar als models que s’estableixen en aquest Reglament.

​​​​​​​Disposició transitòria tercera

Gestió del Registre de les Policies Locals

1. Fins a l’entrada en vigor de l’ordre per la qual es regula l’organització i el funcionament del Registre de les Policies Locals, prevista en l’article 35 d’aquest Reglament, la gestió del Registre de les Policies Locals s’ha de regir per allò que estableix aquesta disposició transitòria.

2. El Registre de les Policies locals consta de dues seccions complementaries i automatitzades. En la secció I hi figuren les dades professionals referides als membres dels cossos de policia local, així com les dels policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia. En la secció II hi consten les dades referides al cos de policia local de cada ajuntament, les retribucions dels membres de la policia local i els mitjans tècnics dels quals disposa el cos.

3. L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears ha d’establir, amb criteris tècnics i a efectes de control intern, el número de registre que correspon a cada funcionari del cos de la policia local corresponent o als policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia. El número de registre dels policies locals consta d’una lletra i de 5 dígits. La lletra indica la illa (A per a Mallorca, M per a Menorca, E per a Eivissa i F per a Formentera). El segon i tercer dígits indiquen l’ajuntament d’ingrés del policia local, i s’han de concretar mitjançant Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de policies locals. Els quatre dígits següents corresponen al número d’inscripció de cada policia local. Aquest número és únic i vàlid per tota la vida professional del policia. Els policies han de tenir com a número de identificació professional el mateix número que el de la inscripció en el Registre de les Policies Locals, excepte que es tracti de policies que, per decisió del seu respectiu ajuntament, s’acolliren a allò que establia la disposició transitòria segona del Decret 51/2004, de 4 de juny, pel qual es regula el registre general de dades dels membres dels cossos de policia local, de la resta de membres que prestin serveis de vigilància o custodia i dels cossos de policia dels ajuntaments de les Illes Balears.

4. L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears ha d’anotar preceptivament en la secció I del Registre els actes i resolucions següents:

a) Preses de possessió del primer lloc de treball i dels successius.

b) Cessaments en els llocs de treball.

c) Canvis en la situació administrativa.

d) Pas a la segona activitat.

e) Reingressos.

f) Jubilacions.

g) Pèrdua de la condició de funcionari.

h) Cursos de formació bàsica i aptitud per a l’ascens, impartits per l’Escola Balear d’Administració Pública o per un òrgan similar, com també les revalidacions i les convalidacions. Aquestes inscripcions les ha de realitzar l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears prèvia comunicació d’ofici de l’Escola Balear d’Administració Pública.

i) Títols, diplomes, condecoracions, distincions, resolucions o acords que poden tenir rellevància per a la vida administrativa de les persones inscrites, amb la justificació documental prèvia. Aquestes inscripcions les ha de realitzar l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears a sol·licitud de la persona interessada, d’acord amb el model a què fa referència l’apartat 3 d’aquesta disposició transitòria.

5. Els ajuntaments han de sol·licitar a l’Institut de Seguretat Pública la inscripció dels actes i resolucions contingudes en les lletres a), b), c), d), e), f) i g) de l’apartat anterior relatives a la secció I del Registre amb els models aprovats per Resolució de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques. Una vegada rebuda la documentació, la persona encarregada del registre ha d’efectuar la corresponent inscripció i ha d’informar l’ajuntament corresponent del número de registre assignat, si escau.

6. Les inscripcions de les dades relatives a la secció II del Registre les ha d’efectuar la persona encarregada del Registre a sol·licitud del batle o batlessa de l’ajuntament respectiu.

7. La Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, competent en matèria de coordinació de les policies locals, ha d’aprovar mitjançant una resolució els models de documents i la documentació adjunta que, si escau, s’ha de presentar per efectuar les inscripcions en el Registre de les Policies Locals de les Illes Balears.

8. L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears ha de remetre anualment per correu electrònic a les prefectures de la policia local de cada ajuntament, o als coordinadors dels policies en els municipis sense cos, un cens que ha de contenir les dades inscrites al Registre. Els ajuntaments respectius han de donar la seva conformitat al cens o sol·licitar-ne la modificació en el termini d’un mes a partir de la recepció.

9. Els membres dels cossos de les policies locals i els policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local poden sol·licitar certificacions únicament respecte de les dades referides a ells mateixos, mitjançant una sol·licitud, degudament signada i adreçada a l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears. Els batles o batlesses poden sol·licitar les dades sobre el cos de policia del seu municipi que figuren en el Registre. L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears ha d’expedir les certificacions en el termini de quinze dies a partir de la data de recepció de la sol·licitud.

10. Les dades que figuren en el registre estan sotmeses al règim previst en el Reglament general (UE) 2016/679 del Parlament europeu i del Consell, de protecció de dades personals i a la resta de la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals.

Disposició transitòria quarta

Procediments selectius iniciats

Els procediments selectius iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament s’han de regir per la normativa vigent en el moment de publicar-se la convocatòria respectiva.

Disposició transitòria cinquena

Quadre d’exclusions mèdiques

En els procediments selectius que convoquin els ajuntaments per a l’accés a l’escala bàsica, les persones que hagin superat el curs de capacitació amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament s’han de regir pel quadre d’exclusions mèdiques que els era d’aplicació quan varen accedir a l’Escola Balear d’Administració Pública.

Disposició transitòria sisena

Certificats d’acreditació de l’aptitud física

Els certificats d’acreditació de l’aptitud física emesos per l’Escola Balear d’Administració Pública, abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament són vàlids per a l’exempció de les proves físiques en qualsevol procés de selecció en què es participi, amb la vigència de dos anys comptadors des del dia de la superació de les proves d’acreditació de l’aptitud física que certifiquin.

Disposició transitòria setena

Distintius de les categories

Els distintius de color platejat, anteriors a l’entrada en vigor d’aquest reglament, de les categories d’inspector o inspectora, subinspector o subinspectora, oficial i policia es mantenen vigents fins que no es realitzin les corresponents renovacions del vestuari.

ANNEX 1

Uniformitat, emblemes, equipament bàsic i vehicles

1. Logotip de la policia local (figura 0)

Les paraules del logotip han d’anar escrites en majúscules i en font Geogrotesque SemiBold Italic, de color blanc, sobre un fons blau marí.

El logotip té dues files. En la fila superior consta la paraula “POLICIA”. En la fila inferior hi ha, a l’esquerra, tres barres de color blau (RGB R0G113B181 o codi #0071b5), situades de forma vertical i lleugerament inclinades a la dreta, i a continuació la paraula “LOCAL”.

El logotip es presenta en quatre mides:

a) El situat a l’esquena: de 30 x 13 cm. Cada fila ha de tenir una alçada de 6 cm, amb una separació d’1 cm.

b) El situat a la part frontal: ha d’estar a l’esquerra i a l’altura del pit, i les mides han de ser d’una tercera part del situat a l’esquena.

c) El situat a la part lateral de les gorres i dels cascs dels ciclistes i dels motoristes: ha de tenir una mida d’una quarta part del situat a l’esquena.

d) El situat a la part frontal esquerra del coll: en aquesta situació només hi han de figurar les tres barres blaves del logotip, sense el literal “POLICIA LOCAL”.                                             

2. Emblema de la Comunitat Autònoma i municipal (figura 1)

Ha de ser un emblema en tela, de forma triangular, amb els costats formant una lleugera línia corba, amb unes mides de 10,3 x 8,5 cm.

La part exterior de l’emblema ha d’estar delimitada per una línia argentada, en relleu. A la part superior de l’escut, en color argentat, hi han d’anar les paraules “POLICIA LOCAL”, mentre que a la part inferior hi constarà la denominació del municipi, també amb caràcters argentats, i davall, l’escut municipal. Separant ambdues parts hi ha les quatre barres vermelles sobre fons groc que formen part de la bandera de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i que van d’extrem a extrem de l’emblema, amb l’escut de la Comunitat enmig.

3. Identificació personal

3.1. La identificació personal que s’ha de portar a la roba ha de constar de dues peces separades (figura 2):

a) Una placa flexible, feta en material argentat i en relleu, sobre un material flexible de color negre, de mida 7,7 x 6,2 cm. A la part superior hi ha d’anar la inscripció “POLICIA LOCAL”, al centre l’escut municipal, i davall aquest escut, la denominació del municipi.

b) Una placa de 4 x 1,5 cm en la qual ha de figurar, en lletres blanques, el número d’identificació personal.

3.2. La identificació personal que s’ha de portar a la cartera (figura 3a):

Dins una cartera, que ha de tenir serigrafiat l’emblema de la figura 1 a la part exterior, i que ha d’estar dividida en dues parts, s’ha de portar en una part una placa de les mateixes característiques que la descrita en el punt 3.1.a) i en l’altra la targeta d’identificació professional que expedeix la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals.

3.3. La targeta d’identificació professional (figura 3b)

És una peça de plàstic blanc de 8,5 x 5,4 cm.

a) Part frontal:

Ocupant tot el fons, com una marca d’aigua, hi ha d’haver l’escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en tonalitats grises.

A la part de dalt, a la dreta, ha de constar en lletra de color negre la paraula “AJUNTAMENT”, i davall aquesta paraula, també de color negre, la denominació de l’ajuntament, mentre que a la part superior esquerra hi ha d’haver l’escut municipal.

Davall l’anterior, centrat horitzontalment, hi ha de figurar el logotip de la policia local previst en el punt 1 d’aquest annex, i just davall aquest logotip, la fotografia de l’agent, centrada horitzontalment.

Davall, en color negre, hi ha d’anar la paraula “Càrrec:”, i davall, el càrrec de l’agent. Davall hi ha d’anar el literal “Núm.:”, i davall, el número d’agent. Tot això estarà centrat horitzontalment.

A la part de baix, centrat horitzontalment, hi ha de constar “COMUNITAT AUTÒNOMA” i davall “DE LES ILLES BALEARS”.

b) Part de darrere:

Ocupant el fons, com una marca d’aigua, hi ha d’haver l’escut de les Illes Balears en tonalitats grises.

A la part superior hi ha d’haver una banda magnètica i davall, ajustat a l’esquerra, hi ha d’haver cinc caselles una damunt l’altra. En la línia 1: “Llinatge 1”; en la línia 2: “Llinatge 2”; en la línia 3: “Nom”; en la línia 4: “NIF”; i en la línia 5: “Caducitat”, i a continuació la data de caducitat en format dd/mm/aaaa.

A la dreta de les dades anteriors hi ha d’anar el literal “El batle/essa”, i a dalt, la signatura.

A la part inferior del carnet, centrades horitzontalment, i una en cada línia, hi han d’anar les dues frases següents: “Aquesta targeta és propietat de l’Ajuntament que figura a l’anvers. És personal i intransferible, i acredita”, i davall, “el titular com a membre de la Policia Local i agent de l’autoritat a tots els efectes legals”.

4. Emblema del policia tutor (figura 4a)

És una peça de material flexible, de color blau marí, de mida 2 x 4 cm, amb l’escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears centrat, amb el text “POLICIA LOCAL” a la part de dalt de l’escut i una paraula davall l’altra, i la paraula “TUTOR” a la part de baix, amb caràcters de color daurat. Els extrems de la peça han d’estar delimitats per una ratlla de color daurat.

 5. Peces comunes a totes les uniformitats:

a) Gorra (figura 9)

— Opció 1: ha de ser amb visera i flexible de manera que es pugui doblegar, de color blau marí i ajustable a la part posterior. A la part frontal ha de dur l’escut municipal (que no ha de tenir arestes o enganxalls que puguin lesionar en cas d’intervenció) amb els distintius davall. La composició ha de ser de la mateixa roba que els pantalons i a ambdós costats, de forma centrada, hi ha d’haver el logotip que s’estableix en el punt 1.b) d’aquest annex.

— Opció 2: tipus “banana”, de color blau marí. A la part lateral esquerra, el més davant possible, ha de dur l’escut municipal amb els distintius davall. A cada lateral, de forma centrada, ha de constar el logotip que s’estableix en el punt 1.b) d’aquest annex.

— Opció 3: tipus boina, de color blau marí o negre. Destinada a les unitats d’intervenció. A la part lateral esquerra, el més davant possible, ha de dur l’escut municipal amb els distintius davall. Aquesta opció requereix l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals.

L’elecció d’una de les dues primeres opcions de gorra és discrecional de cada ajuntament en funció de les seves necessitats particulars.

b) Camiseta tèrmica (figura 10)

De color blau marí, de màniga llarga, amb els punys ajustats, coll rodó i pujat que tanqui amb cremallera i que pot dur la inscripció “POLICIA LOCAL”. Ha d’estar confeccionada amb teixit tèrmic capaç d’evacuar la humitat produïda pel cos humà cap a l’exterior per evitar el refredament i l’alta transpirabilitat mitjançant un tractament antibacterià que eviti la formació d’olors per la descomposició de les molècules de suor.

c) Botes

De color negre, de pell o combinades de pell i sintètic, antiestripades, amb sola antilliscant de goma i cordades.

d) Sabates

De color negre.

e) Mitjons

De color negre.

f) Cinturó

De lona rígida de 5 cm d’ample, de color blau marí i regulable en longitud, que ha de dur una sivella de plàstic o d’un producte sintètic similar que s’uneixi a pressió i amb forta resistència a la tracció, i que dugui al frontal l’escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (figura 5).

g) Guants (figura 11)

— Guants d’actuació: han de ser de color negre, de pell o d’altres materials igual o més resistents i sense folre. Han d’anar ajustats als dits, amb reforços al palmell i amb goma elàstica al puny. Han de ser resistents a talls i abrasions.

— Guants d’abric: els guants d’abric han de ser de color blau marí, resistents a la pluja, amb folre de fibra termoaïllant i amb reflectors a l’altura del puny. Han de ser de la mateixa roba que l’anorac i ajustables a aquesta peça pel canell, reforçats al palmell, al polze i a l’índex de cada mà.

— Guants per a intervencions d’alta visibilitat i regulació del trànsit: han de ser de color blanc o bicolors, sempre que siguin blau marí i groc de gran visibilitat.

h) Guardapits protector

Si és necessari, i com a complement d’intervencions en què es pugui actuar contra delinqüents armats, es pot utilitzar un guardapits antibales de color blau marí i amb la inscripció “POLICIA LOCAL” adherida amb veta adherent a l’esquena i al pit, de format 10 x 30 cm. El nivell de protecció balística ha de ser del tipus IIIA, d’acord amb la certificació NIJ Standard 0101.06, o certificacions equivalents. El guardapits antibales també haurà de proporcionar resistència contra atacs amb ganivet o amb punxó.

i) Casc de protecció

Els cascs de protecció, en situacions d’alteracions greus d’ordre públic, han de ser de color blau marí. Han de tenir protecció contra els impactes d’objectes contundents a la zona del clatell i pantalla abatible de protecció, amb característiques de resistència a les ratllades i a l’impacte, amb la inscripció “POLICIA LOCAL” a la part frontal i els distintius de la categoria a la part posterior del casc.

El protector de la barbeta ha de ser ajustable i resistent als impactes d’objectes contundents.

j) Abric anorac (figura 12)

Ha de ser de material impermeable, amb característiques termoaïllants, de color blau marí.

A l’esquena, de forma centrada, ha de dur el logotip que s’estableix en el punt 1.a) d’aquest annex, a la part frontal esquerra del coll ha de dur el logotip previst en el punt 1.d) i a la part frontal esquerra, a l’altura del pit, hi ha d’anar el logotip descrit en el punt 1.b).

Ha de dur muscleres amb fermall per portar-hi els distintius i el coll ha de tenir la possibilitat de ser girat. Les mànigues han d’acabar en punys ajustables amb fermall per superposar-hi els guants.

Ha d’incorporar l’emblema de la Comunitat Autònoma i el municipal descrit en el punt 2 d’aquest annex, en la posició que s’hi indica. Així mateix, també ha d’incorporar la identificació personal que es preveu en el punt 3 d’aquest annex i en la posició que s’hi indica.

El tancament ha de ser de cremallera fins al final del coll i cobert amb tapeta amb fermalls. També ha de tenir als laterals tancaments de cremallera per extreure’n l’armament o altre material de protecció.

Al frontolateral ha de dur butxaques cobertes amb tapeta i fermall que en protegeixin el contingut en cas de pluja. La cintura ha de dur un cordó per ajustar interiorment la peça al cos, i a l’esquena i interiorment ha de tenir una goma elàstica per ajustar-la al cos.

Com a peça complementària de l’anorac pot dur un folre de guardapits com a abric subjecte i del qual es pugui desprendre, i que no ha de ser peça d’uniformitat.

L’anorac ha de dur integrada, o que s’hi pugui adaptar sense dificultat, una caputxa per protegir-se de la pluja, d’una capacitat suficient per contenir la gorra i amb cordó d’ajustament.

Aquest abric anorac es pot substituir per una caçadora curta de color blau marí, que ha d’oferir una protecció de les inclemències meteorològiques semblant a la que ofereix l’abric anorac i ha de dur una col·locació idèntica del logotip, les muscleres, els emblemes de la Comunitat Autònoma i municipal i de la identificació personal.

k) Roba especial de pluja (figura 13)

En els casos de pluja, es pot dur damunt la uniformitat que correspongui una jaqueta i uns pantalons de material impermeable de color groc. La jaqueta ha de dur a l’esquena el logotip previst en el punt 1.a) d’aquest annex, i a la part frontal esquerra, a l’altura del pit, el logotip descrit en el punt 1.b).

l) Guardapits reflector (figura 14)

S’hauran d’utilitzar en els casos en què es requereixi més visibilitat, i en tot cas per desenvolupar tasques de regulació del trànsit. Ambdós han de ser de color groc.

El guardapits ha de dur a l’esquena, de forma centrada, i a la part frontal esquerra, a l’altura del pit, respectivament, el logotip previst en els punts 1.a) i 1.b) d’aquest annex.

6. Uniformitat bàsica d’estiu (figura 15a)

a) La gorra, el cinturó, els guants, els mitjons i les sabates o botes

Són els que es descriuen en les peces comunes.

b) Pantalons

De color blau marí, de teixit lleuger i transpirable, amb dues butxaques davanteres i dues de posteriors, aquestes darreres cobertes amb tapeta i amb un sistema de tancament.

Han de dur dues butxaques als laterals, amb tapeta amb un sistema de tancament i els baixos han de ser rectes.

Les traves amb botó han de permetre dur el cinturó reglamentari i l’equip de protecció individual, i també han de presentar el cosit doble per evitar la ruptura per tracció.

c) Polo camiser

De color blau marí, realitzat amb material transpirable, de màniga curta, sense butxaques i amb botons de dalt a baix, com una camisa, amb la particularitat que només els botons de la part superior són funcionals.

A l’esquena, de forma centrada, hi ha d’anar el logotip que es preveu en el punt 1.a) d’aquest annex. En la part frontal esquerra del coll ha de dur el logotip que es preveu en el punt 1.d) i a la part frontal esquerra, a l’altura del pit, el logotip descrit en el punt 1.b).

Ha de dur muscleres amb fermall per portar-hi els distintius.

Ha d’incorporar l’emblema de la Comunitat Autònoma i el municipal descrit en el punt 2 d’aquest annex, en la posició que s’hi indica, i també la identificació personal que preveu el punt 3 d’aquest annex situada en la posició que s’hi indica.

d) Particularitats de la uniformitat d’estiu en les zones costaneres i en les platges (figura 15b)

El polo camiser es pot substituir per un polo de color blau marí o blanc, fet amb material transpirable, de màniga curta i sense butxaques. Pel que fa a la descripció de logotip, muscleres, emblemes i identificació personal, ha de ser igual que la descrita en l’apartat c anterior.

Els pantalons descrits en l’apartat b) poden ser curts.

7. Uniformitat bàsica d’entretemps (figura 16)

a) La gorra, el cinturó, la camiseta tèrmica, els guants, els mitjons i les sabates o botes

Han de ser els que es descriuen en les peces comunes.

b) Pantalons

De les mateixes característiques que els d’estiu.

c) Polo camiser

De les mateixes característiques que el d’estiu, però de màniga llarga.

8. Uniformitat bàsica d’hivern (figura 17)

a) La gorra, el cinturó, la camiseta tèrmica, l’abric anorac, els guants, els mitjons i les sabates o botes

Han de ser els que es descriuen en les peces comunes.

b) Pantalons

Semblants als d’estiu, però de teixit més càlid.

c) Folre polar

Serà un jersei de roba de tipus folre polar i de color blau marí. El coll, de color blau marí, serà de tipus esport i es tancarà amb una cremallera. Ha de dur muscleres blau marí amb possibilitat de passador de galons.

A l’esquena, de forma centrada, hi ha de dur el logotip previst en el punt 1.a) d’aquest annex, a la part frontal esquerra del coll ha de dur el logotip previst en el punt 1.d) i a la part frontal esquerra, a l’altura del pit, el logotip descrit en el punt 1.b).

Hi ha d’incorporar l’emblema de la Comunitat Autònoma i el municipal descrit en el punt 2 d’aquest annex en la posició que s’hi indica, i també la identificació personal que preveu el punt 3 d’aquest annex situada en la posició que s’hi indica.

Aquest folre polar es pot substituir per un jersei tèrmic de color blau marí, que ha de dur una col·locació idèntica de logotip, muscleres, emblemes de la Comunitat Autònoma i municipal i de la identificació personal.

9. Uniformitat especial per a unitats d’intervenció

La gorra, la camiseta tèrmica, els mitjons, el cinturó, els guants, les botes, el guardapits protector i el casc de protecció han de ser els que es preveuen en les peces comunes.

9.1. Estiu (figura 18)

a) Pantalons

De color blau marí, amb dues butxaques davanteres i dues de posteriors. Aquestes darreres cobertes amb tapeta i tancament de veta adherent, amb reforçament a la zona culera i davant els camals des dels genolls fins als peus.

Han de dur dues butxaques de plastró als laterals, amb tapeta amb tancament de veta adherent i els baixos han de ser rectes, però amb possibilitat de contreure’s amb cordó.

Les traves amb botó han de permetre dur el cinturó reglamentari i l’equip de protecció individual, i també han de tenir un cosit doble per evitar la ruptura per tracció.

b) Camisa

De color blau marí, de màniga curta, amb butxaques de plastró, amb tapeta i plec, trau i botó al pit i amb coll esport.

Al costat esquerre de la part frontal ha de dur els distintius de categoria.

A la part superior de l’esquena, de forma centrada, hi ha d’anar el logotip previst en el punt 1.a) d’aquest annex; a la part frontal esquerra del coll ha de dur el logotip previst en el punt 1.d), i a la part frontal esquerra, a l’altura del pit, el logotip descrit en el punt 1.b).

Hi ha d’incorporar l’emblema de la Comunitat Autònoma i el municipal descrit en el punt 2 d’aquest annex, en la posició que s’hi indica, i també la identificació personal que preveu el punt 3 d’aquest annex situada en la posició que s’hi indica.

9.2. Hivern (figura 19)

a) Pantalons

Els mateixos que els descrits per a l’estiu, però de material més càlid.

b) Camisa

La mateixa que la descrita per a l’estiu, però de màniga llarga i amb teixit més càlid. Ha de dur reforços als colzes.

c) Anorac

En els casos de pluja o fred es pot dur un anorac semblant al de la uniformitat bàsica, però de color blau marí.

10. Uniformitat de gala (figura 20)

a) Gorra

De vuit puntes, de color blau marí, amb visera del mateix color, amb l’escut municipal i els distintius de categoria. Ha de dur barballera unida per dos botons argentats que han d’estar al final de la visera. La barballera ha de ser platejada.

La visera de les gorres de l’escala tècnica, sempre que no es tracti d’un cap de cos de policia local, ha de dur un cordó platejat, acompanyat d’un llorer si es tracta d’un comissari i de dos llorers en el supòsit dels intendents.

La visera de les gorres dels caps dels cossos de policia local dels diferents municipis ha de dur un cordó daurat, acompanyat de dos llorers si es tracta d’un intendent.

b) Guerrera

De tres quarts, de color blau marí, amb una filera de quatre botons argentats, amb muscleres fixes botonades amb un botó argentat. Ha de tenir dues butxaques superiors i dues tapetes inferiors figurades i s’ha de dur amb el coll obert per mostrar la camisa i la corbata. Ha de ser de màniga recta.

En la solapa de la guerrera, a ambdós costats, s’han de posar les lletres “PL” argentades.

Ha de dur muscleres amb fermall per als distintius.

Ha d’incorporar-hi l’emblema de la Comunitat Autònoma i el municipal descrits en el punt 2 d’aquest annex en la posició que s’hi indica, i també la identificació personal que preveu el punt 3 d’aquest annex situada en la posició que s’hi indica.

c) Camisa

De color blanc i de màniga llarga en hivern i màniga curta a l’estiu sense guerrera.

Aquesta camisa, a més d’utilitzar-la amb la uniformitat de gala, es pot utilitzar en actes de representació.

d) Corbata

De color negre. També es pot dur una agulla de corbata argentada, amb l’escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears enmig (figura 5).

e) Guants

De color blanc.

11. Uniformitat especial per a ciclistes

11.1. Estiu (figura 21)

a) Casc homologat

Un casc especial de protecció per a ciclistes, de color blau, amb el logotip previst en el punt 1.b) a ambdós laterals.

b) Pantalons

Han de ser curts, especials per a ciclistes, de color blau marí i poden dur butxaques laterals i posteriors.

c) Polo

El mateix que el que es descriu en el punt 6.d) per a les platges i zones costaneres.

d) Mitjons

Han de ser de tipus tennis, de color blau marí i de cotó.

e) Sabates

Han de ser de tipus esportiu, de color negre i amb cordons de color negre i teixit especial que protegeixi de la calor.

11.2. Hivern (figura 22)

a) Casc homologat

El mateix que per a l’estiu.

b) Pantalons

Han de ser llargs, especials per a ciclistes i de color negre. Entre el genoll i el turmell poden dur dues franges de material reflector.

c) Camiseta tèrmica

La que es descriu en el punt 5.b) de les peces comunes a totes les uniformitats.

d) Folre polar

El mateix que el descrit per a la uniformitat bàsica d’hivern en el punt 5 c.

e) Mitjons

Han de ser de tipus tennis, de color blau marí i de cotó.

f) Sabates

Han de ser de tipus esportiu, de color negre i amb cordons.

12. Unitats motoritzades (figures 23, 24 i 25)

a) Casc

De material de plàstic o de fibra, homologat. Amb reforços interiors i orelleres, modular o integral i de color blanc amb el logotip previst en el punt 1.b) a ambdós laterals.

b) Pantalons

Poden emprar un tipus de pantalons adequats a les particularitats d’aquest tipus de feina, sempre que siguin de color blau marí. Poden dur una franja reflectora al llarg de la part exterior de cada cama, des de la cintura fins al turmell i amb una amplària de 3,5 centímetres.

Opcionalment, els policies que utilitzin motos de tipus scooter poden dur els pantalons i el calçat que es preveuen en la uniformitat bàsica.

c) Botes

Poden emprar un tipus de botes adequades a les particularitats d’aquest tipus de feina, sempre que siguin de color negre.

d) Guants

De pell i de color negre.

e) Caçadora especial alternativa per a motoristes

Opcionalment, i amb la finalitat de millorar la seguretat dels agents que compleixin serveis amb motocicletes, es pot fer ús d’una caçadora amb proteccions especials per a motoristes que tengui una resistència adequada a l’abrasió i el reflector incorporat.

f) La resta de la uniformitat és la prevista per a la bàsica d’estiu, entretemps i hivern.