Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 4757
Decret 38/2019, de 17 de maig, pel qual s’estableixen els principis generals i la normativa complementària en matèria de museus i col·leccions museogràfiques de les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

PREÀMBUL

I

El sistema competencial en matèria cultural, pel que fa als museus, ve fixat a la Constitució espanyola a través dels articles 148 i 149. La Constitució atribueix a les comunitats autònomes la possibilitat d’assumir competències en matèria de cultura mitjançant els articles 148.1.15, 148.1.16 i 148.1.17, respectivament, sempre dins els límits que l’article 149 estableix com a competències exclusives de l’Estat; concretament, en matèria de cultura, mitjançant els articles 149.1.28, pel que fa als museus de titularitat estatal, sens perjudici que les comunitats autònomes n’exerceixin la gestió, i 149.2, pel que fa al servei de la cultura en general.

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, recull aquests títols competencials com a competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, entre d’altres, en l’article 30.24, en matèria d’arxius, biblioteques i museus que no siguin de titularitat estatal, i en l’article 30.25, en matèria de patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, científic i paisatgístic, sens perjudici del que disposa l’article 149.1.28 de la Constitució. Tot plegat, constitueix un sistema de concurrència competencial entre ambdues entitats territorials, que hauran d’exercir-se des del respecte mutu.

Aquest repartiment competencial en matèria museística el culmina l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que atribueix als consells insulars la competència pròpia en matèria de patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològic i paisatgístic en el seu àmbit territorial (en l’article 70.6), i en matèria de museus, arxius i biblioteques de titularitat autonòmica en el seu àmbit territorial (en l’article 70.19).

Tot recollint aquest repartiment competencial, l’Estatut d’autonomia atorga al Govern de les Illes Balears, en l’article 58.3, en relació amb les competències que, d’acord amb l’Estatut, els consells insulars hagin assumit com a pròpies, la potestat per dictar els principis generals sobre la matèria, garantint l’exercici de la potestat reglamentària dels consells insulars. Així mateix, l’article 72 de l’Estatut d’autonomia, en els punts 2 i 3, atorga al Govern la potestat per coordinar l’activitat dels consells insulars en tot allò que pugui afectar els interessos de la Comunitat Autònoma, el qual haurà de comptar necessàriament amb la participació dels consells quan es tracti de competències que aquests tinguin atribuïdes com a pròpies. Finalment, d’acord amb els articles 72.1 i 84 de l’Estatut d’autonomia, els consells tenen atribuïda la potestat reglamentària en les competències pròpies.

Dins aquest marc competencial, el Govern de les Illes Balears exerceix la potestat reglamentària en matèria de museus, prevista en la disposició final primera de la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, i en l’article 38 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears. I ho fa mitjançant aquest Decret, que conté els principis generals i les normes de coordinació de l’activitat dels consells insulars en matèria de museus, sense esgotar les possibilitats de desplegament de cada consell, i la normativa complementària o connexa que en permeti l’aplicació al conjunt de les Illes Balears, la qual podrà ser desplaçada, a cada illa, per la normativa que el consell insular competent dicti en execució de les seves competències (dictàmens 105/2016 i 49/2018, entre d’altres, del Consell Consultiu de les Illes Balears). Així, aquest Decret pretén establir una regulació mínima, que podrà ser desenvolupada i ampliada per cada consell insular en el seu àmbit territorial. Igualment, aquest Decret conté normativa que es dicta en virtut de la competència reservada al Govern de les Illes Balears en matèria de museus, d’acord amb l’article 45 de la Llei 4/2003.

Cal fer referència, per acabar de definir el marc competencial, al Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, que estableix les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que és el que atribueix a la Conselleria de Cultura, Participació i Esport la competència en la matèria objecte del Decret.

Per altra banda, el Codi de deontologia del Consell Internacional de Museus (ICOM) és un document de referència en l’àmbit internacional que estableix normes per a la pràctica dels professionals dels museus. Aquesta regulació deontològica de la pràctica museística requereix d’una traducció normativa adequada al conjunt de les Illes Balears, i aquest Decret en pretén ser una aplicació pràctica.

La Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, és la primera llei autonòmica que va fer referència als museus i a alguns aspectes bàsics de la normativa que els regula.

El Decret 14/2011, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, i aquest Reglament pretenen donar plenitud a l’ordenament jurídic sobre la matèria, tant des del punt de vista conceptual i procedimental com organitzatiu, de gestió o de planificació, sens perjudici de les competències en matèria de cultura de les diferents administracions de les Illes Balears.

Així doncs, els consells insulars són els màxims responsables i articuladors de la política museística en cada una de les illes, mentre que el Govern de les Illes Balears n’exerceix les tasques de coordinació i de promoció d’activitats conjuntes. Per aquest motiu, el Decret en regula els principis generals, és a dir, el contingut mínim i comú per a tot el territori autonòmic, basat en raons d’interès suprainsular, alhora que permet als consells insulars desplegar la matèria.

Aquest Decret recull les previsions que indica l’article 4 del Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius, i l’article 28 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sobre l’aportació de documents que ja es troben en poder de les administracions públiques o que poden ser consultats a través dels seus sistemes telemàtics interoperables, amb la finalitat d’evitar tràmits innecessaris i de simplificar els procediments.

II

D’altra banda, l’article 129 de la Llei 39/2015, sobre els principis de bona regulació, estableix l’obligació d’incloure la justificació d’aquests principis en el preàmbul dels projectes de reglament.

En relació amb el principi de necessitat, l’interès general demanda l’actualització i l’adaptació de la normativa sobre museus a les modificacions normatives que s’han duit a terme des del Govern de les Illes Balears i des dels consells insulars, i a les noves necessitats que, durant l’elaboració de la Llei de museus i al llarg dels anys posteriors, s’han posat de manifest en relació amb aquesta matèria.

Pel que fa al principi d’eficàcia, la norma es basa en una identificació clara de les finalitats perseguides en el camp museístic de les Illes Balears i és l’instrument més adequat i eficaç per garantir-ne la consecució.

En relació amb el principi de proporcionalitat, la norma conté la regulació estrictament necessària per assolir les finalitats que es proposa, sense imposar cap càrrega ni obligacions al conjunt de la ciutadania i sense restringir-ne l’exercici dels drets, atès que es limita a articular el marc jurídic adequat perquè els museus i col·leccions museogràfiques puguin complir la funció fonamental de servei cultural a la ciutadania, tot garantint que l’activitat dels museus de titularitat pública i privada es desplegui amb el màxim de respecte cap a la integritat del patrimoni que contenen i els drets dels ciutadans a gaudir-ne.

El principi de seguretat jurídica queda salvaguardat, atès que aquest Decret s’insereix plenament i sense contradiccions o encavalcaments en l’ordenament jurídic, i, concretament, en la normativa en matèria de museus, béns patrimonials i arxius que, en conjunt, suposa la regulació del conjunt del llegat històric i cultural de les Illes Balears. En aquest sentit, aquest Decret suposa un avenç important en la consecució d’un marc normatiu sòlid, predictible i coherent, a la vegada que integrat i unitari, per dotar l’activitat museística en general de la cobertura jurídica imprescindible de cara al servei social essencial que posen a l’abast de la ciutadania els museus de les Illes Balears, tan públics com privats.

En virtut del principi de transparència, el Projecte de decret es va incloure en el Pla Anual Normatiu del Govern de les Illes Balears per a l’any 2018 i es va sotmetre al tràmit de consulta pública en els termes de l’article 133 de la Llei 39/2015 esmentada. Així mateix, el principi de transparència també s’ha garantit amb els tràmits d’audiència i d’informació pública que preveuen els articles 43 a 45 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears.

D’acord amb el principi d’eficiència, per tal de racionalitzar la gestió dels recursos públics a l’hora d’aplicar-lo, aquest Decret no preveu càrregues administratives innecessàries o accessòries per aconseguir els objectius que es proposa.

Finalment, en relació amb els principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, aquest Decret no afecta les despeses o ingressos públics presents o futurs, per la qual cosa no té cap incidència rellevant en les finances de les administracions públiques.

III

L’articulat d’aquest reglament s’estructura en sis títols, formats per 48 articles, una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. El títol I tracta de l’objecte i l’àmbit d’aplicació del reglament; el títol II es refereix al reconeixement i registre de museus i de col·leccions museogràfiques, amb quatre capítols relatius al procediment, el pla director, el registre i la revocació; el títol III, sobre els fons dels museus i de les col·leccions museogràfiques, té cinc capítols relatius als ingressos, la mobilitat, la conservació preventiva i la restauració, la investigació i les reproduccions; el títol IV, referit al sistema documental dels museus, s’estructura en quatre capítols sobre els fons museogràfics, els fons documentals, la documentació administrativa i els fons bibliogràfics; el títol V tracta de les visites, accés, difusió i comunicació dels museus i de les col·leccions museogràfiques integrats a les xarxes insulars de museus, amb dos capítols relatius a les visites i l’accés i a la difusió i comunicació, respectivament, i el títol VI fa referència al personal de les xarxes insulars de museus.

En el procés d’elaboració d’aquest Decret s’han escoltat, i, en molts de casos, incorporat, les propostes que han presentat institucions, entitats i persones individuals durant els tràmits d’audiència i d’informació pública.

Per tot això, a proposta de la consellera de Cultura, Participació i Esports, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 17 de maig de 2019,

DECRET

TÍTOL I

OBJECTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquest reglament és el desplegament de la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, mitjançant la regulació dels principis generals i la normativa complementària, mentre els consells insulars no aprovin els reglaments per als seus territoris respectius, així com les competències reservades al Govern i a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en matèria de museus.

Article 2

Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquest reglament són aplicables als museus i a les col·leccions museogràfiques de les Illes Balears, sens perjudici de les competències de l’Estat en els museus de titularitat estatal dins el territori autonòmic.

 

TÍTOL II

RECONEIXEMENT I REGISTRE DE MUSEUS I DE COL·LECCIONS MUSEOGRÀFIQUES

Capítol I

Inici i procediment de reconeixement de museus i de col·leccions museogràfiques

Article 3

Inici del procediment

Els consells insulars, d’ofici o a instància de la part interessada, poden iniciar el procediment per al reconeixement del museu o de la col·lecció museogràfica.

Article 4

Reconeixement

  1. El reconeixement de museus o de col·leccions museogràfiques s’inicia d’ofici o a instància de la part interessada, persona física o jurídica titular del museu o col·lecció museogràfica, dirigida a l’òrgan competent del consell insular respectiu.

  2. Per al reconeixement d’un museu s’ha de presentar la documentació següent, sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent :

    1. El nom i llinatges de la persona o entitat sol·licitant o de la persona que la representi, la denominació i domicili del museu o de la col·lecció museogràfica i l’acreditació del càrrec de la persona o entitat sol·licitant i de la seva capacitat legal.
    2. La identificació del mitjà electrònic o, si escau, el lloc físic a l’efecte de les notificacions.
    3. La documentació acreditativa de l’existència o creació del museu, si escau.
    4. El pla director del centre museístic, en el qual s’han de preveure, de manera integradora, els objectius, les actuacions, els programes necessaris i un estudi econòmic de la viabilitat, els quals es proposen per complir les necessitats i les funcions del museu, per un període limitat. El termini de vigència limitada l’ha d’aprovar i actualitzar l’òrgan competent del consell insular respectiu.
    5. La documentació acreditativa de la titularitat i/o disposició dels immobles.
    6. La descripció i característiques de l’immoble, amb plànols a escala amb la indicació de la distribució espacial i d’altres espais complementaris. S’hi han d’adjuntar les fotografies que es considerin oportunes.
    7. El pressupost, que ha d’incloure les partides pressupostàries i el personal, del qual s’han d’especificar les categories i les funcions, tenint en compte que per exercir de director i conservador del museu o de responsable de la col·lecció museogràfica s’ha de tenir la titulació superior adequada.
    8. L’inventari del fons, en què se n’especifiqui la titularitat.
    9. El projecte o descripció museogràfica de les col·leccions.
    10. La justificació que el centre disposa de fons accessibles per a la investigació, la consulta, l’ensenyament, la divulgació i el gaudi públic.
    11. El règim de visites públiques amb la indicació d’horaris, preus o taxes d’entrada i bonificacions establerts. S’hi ha d’especificar el dia d’accés gratuït.
    12. Les mesures de seguretat per a la conservació del fons, plans i protocols d’emergència.
    13. El pla anual d’activitats.
    14. Els estatuts o normes d’organització i govern.

  4. A la sol·licitud per al reconeixement d’una col·lecció museogràfica s’ha d’adjuntar, com a mínim, la documentació següent, sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent:

a)  El projecte o descripció museogràfica dels béns i/o col·leccions.

b)  L’inventari del fons, en què se n’especifiqui la titularitat.

c)  L’obertura al públic amb caràcter fix, continuat o periòdic.

d) Les mesures de seguretat per a la conservació del fons.

e)  La justificació de les mesures d’accessibilitat per facilitar la investigació i la consulta del fons.

  1. La documentació s’ha de presentar de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

  2. Els museus i les col·leccions museogràfiques de titularitat de l’Estat situats a les Illes Balears i gestionats per administracions públiques de les Illes Balears obtindran automàticament el reconeixement a l’efecte d’aquesta Decret, sens perjudici del conveni de gestió, si escau.

Article 5

Tramitació

Una vegada rebuda i revisada la sol·licitud, l’òrgan competent de cada consell insular l’ha de trametre, adjuntant-hi un informe tècnic, a la Comissió Tècnica Insular de Museus perquè emeti un dictamen sobre aquesta.

Article 6

Resolució

  1. La sol·licitud es resol mitjançant una resolució de l’òrgan competent del consell insular respectiu.

  2. La resolució ha d’establir un camp temàtic i, si escau, el marc geogràfic en funció del fons, dels objectius, de la programació i de l’àmbit d’actuació del museu o de la col·lecció museogràfica, i ha d’incloure la denominació pública que s’autoritza.

  3. El termini per dictar i notificar la resolució és de sis mesos. En cas de silenci administratiu, s’ha d’entendre que la resolució té efectes desestimatoris.

  4. La resolució s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Capítol II

Pla director del museu

Article 7

Pla director del museu

  1. Tot museu del qual es promogui el reconeixement s’ha de definir en un pla director que en reculli les propostes teòriques i els objectius.

  2. S’entén per pla director el document que, d’una manera detallada, estableix les línies mestres del futur del museu respecte de les seves necessitats.

  3. El pla director es configura en les fases següents, sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent :

Fase A. Definició de la institució: 

  1. Plantejament conceptual. Es tracta d’establir els principis bàsics que han de definir:

1r. El marc temàtic, cronològic i geogràfic de les col·leccions.

2n. El missatge que s’ha de transmetre.

3r. Una explicació raonada sobre la responsabilitat del museu respecte de les seves col·leccions i el seu entorn social i cultural.

4t. El tipus de públic al qual va destinat el museu.

5è. L’anàlisi de la comunicació i la difusió del museu.

  1. Anàlisi i avaluació. En aquest àmbit es planteja la diagnosi exhaustiva de les funcions, els recursos i els serveis per tal d’establir deficiències i prioritats. S’hi han de tractar els aspectes següents:

1r. Història i caràcter de la institució: breu història de l’entitat, sistema de gestió i normes per les quals es regeix.

2n. Col·leccions: origen i història de les col·leccions, titularitat, nombre de peces que les integren i ubicació. Sistema de documentació. Estat de la investigació. Criteris generals de conservació; definició: increment de col·leccions, documentació, investigació, conservació.

3r. Arquitectura: ubicació i història de l’edifici, estat de conservació, règim de protecció, anàlisi dels espais, exposició dels accessos i les circulacions, anàlisi de les instal·lacions.

4t. Exposició: plantejament del discurs expositiu, els materials que formen l’exposició permanent, els sistemes emprats per transmetre la informació i les característiques del muntatge expositiu.

5è. Difusió i comunicació: definició de públic, gestió de les visites, estadístiques, serveis, programació d’activitats.

6è. Seguretat: pla de seguretat, protecció contra incendis i emergències.

7è. Recursos humans: estructura orgànica del centre.

8è. Recursos econòmics: formes de finançament, ingressos i despeses.

9è. Avaluació final.

Fase B. Programes. En aquesta segona fase s’han d’establir les actuacions que cal dur a terme per assolir els objectius establerts en la fase anterior. Els programes que s’han de desenvolupar són els següents:

  1. Programa institucional: propostes per millorar la gestió.

  2. Programa de col·leccions:

1r. Programa d’increment de col·leccions

2n. Programa de documentació

3r. Programa d’investigació

4t. Programa de conservació

  1. Programa arquitectònic: relació dels espais amb l’establiment dels usos i les funcions, relació dels accessos i circulacions, definició de les instal·lacions i equipaments necessaris per a cada espai, establiment dels sistemes de comunicació entre els espais i la circulació.

  2. Programa d’exposició: establiment del disseny general de l’exposició permanent i els recursos de comunicació.

  3. Programa de difusió i comunicació: tipus de públic al qual s’orienten els serveis, establiment de les pautes generals de difusió externa.

  4. Programa d’igualtat de dones i homes.

  5. Programa de seguretat: riscs a partir dels mitjans de què disposa el museu.

  6. Programa de recursos humans: places necessàries, qualificació del personal i funcions.

  7. Programa econòmic: anàlisi dels recursos econòmics per gestionar el centre i proposta de captació d’aquests recursos.

Fase C. Projectes. Cada un dels programes s’executa a través dels projectes, els processos dels quals es desglossen en els estudis previs, la redacció i l’execució.

  1. El pla director ha de tenir una vigència limitada. El termini de vigència limitada l’ha d’aprovar i actualitzar l’òrgan competent del consell insular respectiu.

 

Capítol III

Registres de museus i de col·leccions museogràfiques

Article 8

Registre insular de museus i de col·leccions museogràfiques

  1. En cada registre insular de museus i de col·leccions museogràfiques s’hi han d’inscriure els museus i les col·leccions museogràfiques de cada illa. Aquests registres es troben adscrits als consells insulars corresponents.

  2. En el registre hi han de constar, com a mínim, les dades següents:

a)  La persona física o jurídica titular.

b)  El règim jurídic.

c)  La denominació i el domicili.

d)  La tipologia i els àmbits temàtics del museu o de la col·lecció museogràfica.

e)  L’àmbit d’actuació, les normes d’organització i el tipus de fons que s’hi custodien.

f)   El director o directora i/o la persona responsable.

g)  Els horaris i el règim d’accés.

h)  La descripció dels béns mobles i immobles.

  1. El registre adjudica un codi d’identificació a cada museu i a cada col·lecció museogràfica.

  2. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.

Article 9

Modificació de les dades

Les persones titulars dels museus o col·leccions museogràfiques han de comunicar a l’òrgan competent de cada consell insular, de forma electrònica o presencialment, segons correspongui d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, qualsevol modificació de les dades que constin en el registre corresponent.

Article 10

Registre general de museus i de col·leccions museogràfiques

  1. Els consells insulars han de comunicar al Registre general de museus i de col·leccions museogràfiques la resolució del reconeixement.

  2. El Registre general de museus i de col·leccions museogràfiques ha d’inscriure les dades que els registres insulars de museus i de col·leccions museogràfiques li comuniquin, relatives al reconeixement i a les dades dels museus, de les col·leccions museogràfiques i dels centres d’interpretació.

  3. Els registres insulars han de comunicar al Registre general qualsevol actuació i modificació que afecti els museus i les col·leccions museogràfiques.

Article 11

Publicitat dels registres

La informació general dels registres és pública, sens perjudici del que es preveu en la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal.

 

Capítol IV

Revocació del reconeixement i cancel·lació de la inscripció en el Registre

Article 12

Causes de revocació

La falta de compliment i/o manteniment dels requisits que varen donar lloc al reconeixement i a la inscripció pot suposar la revocació del reconeixement dels museus i de les col·leccions museogràfiques.

Article 13

Procediment de revocació

  1. La revocació prevista en l’article anterior s’inicia d’ofici o a instància de part.

  2. La revocació s’ha de tramitar d’acord amb el procediment establert en l’article 5 d’aquest Decret.

  3. La revocació i la cancel·lació de la inscripció dels museus i de les col·leccions museogràfiques s’han de formalitzar per resolució de l’òrgan competent del consell insular respectiu.

 

TÍTOL III

FONS DELS MUSEUS I DE LES COL·LECCIONS MUSEOGRÀFIQUES

Capítol I

Ingressos de fons a museus de les xarxes insulars de museus

Article 14

Ingressos

  1. Els béns dipositats als museus constitueixen, juntament amb la col·lecció estable del museu, una unitat de gestió, el tractament de la qual ha de ser garantit per l’administració gestora, amb els mitjans materials i de personal necessaris. En tot cas, respecte als fons de propietat privada, es respectaran les condicions particulars estipulades per al dipòsit o convingudes amb la propietat en un conveni o en un altre instrument públic.

  2. Són ingressos temporals i, per tant, exclosos dels procediments establerts abans, els dipòsits fets per les causes següents:

  3. En virtut del que estableix l’article 47 de la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears.

  4. El dipòsit judicial, d’acord amb el que estableix el Codi civil.

  5. L’anàlisi o estudi científic dels béns.

  6. L’examen previ a la possible adquisició per al fons del museu.

  7. Exposicions temporals.

  8. En cada cas, s’han de signar les actes de recepció o devolució corresponents, en què hi han de figurar la identificació dels objectes, les persones o entitats propietàries i la duració, les condicions i la finalitat de l’ingrés.

Capítol II

Mobilitat dels fons

Article 15

Autorització

La sortida de fons d’un museu o d’una col·lecció museogràfica fora de les seves instal·lacions ha de ser autoritzada prèviament per la persona o entitat titular del bé i per l’òrgan competent de cada consell insular. L’autorització ha de comptar amb un informe favorable de la direcció del museu o de la persona responsable de la col·lecció museogràfica.

Article 16

Causes de la sortida dels fons

La sortida d’un objecte es pot produir per les causes següents, sense perjudici d’altres causes que pugui establir el consell insular corresponent:

a)  La pràctica d’anàlisis científiques, la realització d’estudis tècnics o l’aplicació de tractaments de restauració i de conservació.

b)  El préstec per participar en exposicions temporals.

c)  El dipòsit en altres museus.

d) El dipòsit en institucions no museístiques.

e)  La sortida temporal excepcional.

f)   Les derivades de les condicions particulars estipulades per al dipòsit o convingudes amb la propietat en conveni o en un altre instrument públic.

Article 17

Sortida de fons per practicar-hi anàlisis científiques, realitzar-hi estudis tècnics o aplicar-hi tractaments de restauració i de conservació

La sol·licitud de sortida de fons ha d’incloure, com a mínim, la documentació següent, sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent:

a)  Una petició raonada.

b)  Una identificació suficient de l’objecte.

c)  La proposta d’intervenció, si escau.

d)  La indicació de l’entitat on es farà l’anàlisi, l’estudi tècnic o el tractament i les condicions de la custòdia de l’objecte.

e)  Les dates previstes de sortida i retorn al museu o a la col·lecció museogràfica.

Article 18

Sortida de fons per participar en exposicions temporals

  1. Els fons poden sortir del museu per participar en exposicions temporals, sempre amb una finalitat cultural, científica i didàctica, i sempre que quedi garantida la seguretat de les peces.

  2. Per autoritzar aquestes sortides, s’ha de presentar de forma electrònica o presencial, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, davant la direcció del museu o la persona responsable de la col·lecció museogràfica la documentació següent, sense perjudici del que estableixi el consell insular corresponent:

  3. La identificació de l’entitat organitzadora i de la persona responsable de l’exposició.

  4. Les dades de l’exposició: denominació, projecte, seu, dates d’inauguració i clausura, i característiques de seguretat física i ambiental de la sala.

  5. La relació de béns sol·licitats, dels quals s’ha de fer constar, almenys, el número d’inventari, l’objecte, el títol i l’autor o autora (si escau), la datació, les dimensions i la valoració a l’efecte de l’assegurança.

  6. El document d’acceptació expressa de les condicions generals i particulars del préstec establertes per la direcció del museu o la persona responsable de la col·lecció museogràfica, signat per les dues parts.

  7. L’entitat prestatària ha de contractar una pòlissa d’assegurança de clau a clau dels objectes. La pòlissa d’assegurança pot ser substituïda per la garantia de l’Estat en els supòsits prevists en la legislació vigent.

  8. La sortida i la devolució dels objectes s’han de documentar mitjançant les actes de lliurament i recepció preceptives, signades per la part prestadora, per la part receptora dels béns i per l’entitat organitzadora.

  9. La part prestadora pot exigir que la seva col·laboració es formalitzi, la qual cosa s’ha de fer mitjançant un contracte o un conveni.

 

Article 19

Dipòsits de fons en altres museus i col·leccions museogràfiques

  1. Els fons es poden dipositar en altres museus per complir finalitats culturals, d’ordenació museística, didàctica i científica.

  2. El dipòsit ha de disposar de la corresponent autorització de la persona o entitat titular del bé. L’autorització ha de determinar el termini del dipòsit, el lloc on seran exposats els béns i les condicions necessàries per conservar-los i garantir-ne la seguretat.

  3. Els dipòsits de béns de titularitat estatal, de titularitat autonòmica o de titularitat dels consells insulars s’han d’autoritzar segons el protocol que tengui establert cada administració titular.

Article 20

Dipòsits de fons en institucions no museístiques

  1. Els fons es poden dipositar en institucions no museístiques amb caràcter excepcional i sempre amb una finalitat cultural, científica i didàctica.

  2. Sense perjudici del que estableixi el consell insular corresponent, la institució peticionària ha de remetre, de forma electrònica o presencial, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, a la direcció del museu o la persona responsable de la col·lecció museogràfica una memòria justificativa en la qual han de constar:

  3. Les raons de la sol·licitud.

  4. Les característiques de l’immoble i dels espais en què els béns seran dipositats, i les característiques de seguretat física i ambiental dels espais.

  5. La identificació dels béns.

  6. El termini per al qual es sol·licita el dipòsit.

  7. La persona física o jurídica titular dels béns ha d’emetre un informe favorable per autoritzar el dipòsit, que es formalitzarà mitjançant un contracte.

  8. La part prestadora del fons i la persona o entitat titular del bé poden inspeccionar, en qualsevol moment, el compliment de les condicions del dipòsit.

  9. Els dipòsits de béns de titularitat estatal, de titularitat autonòmica o de titularitat dels consells insulars han de ser autoritzats segons el protocol que tengui establert cada administració titular.

Article 21

Sortida temporal excepcional

  1. Excepcionalment, poden autoritzar-se sortides de fons amb motiu de la participació en actes institucionals de rellevància singular, en actes tradicionals o esdeveniments històrics, sempre que es garanteixi la conservació correcta dels objectes.

  2. Sense perjudici del que estableixi el consell insular corresponent , per autoritzar aquestes sortides excepcionals, s’ha de presentar, de forma electrònica o presencial, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, a la direcció del museu o la persona responsable de la col·lecció museogràfica la documentació següent:

  3. Una sol·licitud raonada amb la relació dels objectes sol·licitats.

  4. El lloc en què quedaran custodiats.

  5. El termini per al qual es sol·liciten els objectes.

  6. El caràcter excepcional d’aquestes sortides requereix el compliment de condicions particulars que s’han d’establir segons la naturalesa dels objectes i de la causa específica que va motivar la sortida.

  7. L’administració competent pot autoritzar la sortida temporal excepcional amb l’informe previ favorable de la persona o entitat titular del bé i vist l’informe de la direcció del museu dipositari.

 

Capítol III

Conservació preventiva i restauració

Article 22

Definició

  1. La conservació preventiva és el conjunt de mesures i actuacions encaminades a assegurar la integritat física dels objectes sense intervenir d’una manera directa en la seva naturalesa material. Aquestes mesures i actuacions comprenen principalment el control ambiental, el control de plagues i altres riscs, la redacció del pla d’emergència de desastres i l’aplicació de les condicions òptimes en l’exposició, l’emmagatzematge i la manipulació dels objectes.

  2. La restauració és la intervenció directa material i de caràcter extraordinari sobre els objectes, destinada a assegurar-ne la integritat física, l’estabilitat i la correcta interpretació històrica.

Article 23

Programes de conservació preventiva i de restauració

  1. Els museus i les col·leccions museogràfiques han de disposar d’un document en el qual constin els criteris generals i la metodologia per a la conservació preventiva i la restauració dels fons que custodien.

  2. La conservació preventiva i la restauració dels fons s’han de fer de conformitat amb el document esmentat i sota la responsabilitat de la direcció del museu o de la persona responsable de la col·lecció museogràfica, que ha d’aprovar i supervisar els tractaments. Totes les intervencions han de ser executades per personal amb titulació oficial en restauració o específica i adequada a les tasques que s’han de dur a terme.

  3. Els projectes de conservació preventiva i de restauració que ha d’executar el personal extern al museu o col·lecció museogràfica han de complir les condicions assenyalades en els apartats 1 i 2 d’aquest article i han de ser autoritzats per la persona o entitat titular de l’objecte, amb l’informe previ de la direcció del museu o de la persona responsable de la col·lecció museogràfica, que ha de supervisar les actuacions i fer-ne un seguiment.

  4. Qualsevol actuació s’ha de documentar en cada una de les fases: estat inicial, anàlisi, tractament i actuació i recomanacions per a la conservació correcta del bé.

  5. Tot el personal que presta un servei a un museu o a una col·lecció museogràfica ha de conèixer les normes bàsiques de conservació preventiva esmentades en els plans i protocols d’emergència.

 

Capítol IV

Investigació

Article 24

Programes d’investigació als museus

  1. Els museus han de definir els programes i projectes d’investigació. La investigació científica i la investigació museològica han de ser complementàries.

  2. Les administracions gestores dels museus han d’afavorir i impulsar els programes d’investigació i la coordinació amb altres centres d’investigació.

  3. Aquestes administracions han de disposar de dotacions econòmiques específiques per a projectes de rellevància en la investigació interna dels museus.

  4. En el marc del programa d’investigació, els museus han de prioritzar els projectes relatius a les seves col·leccions, al seu context i al seu àmbit temàtic.

  5. Els projectes interns d’investigació dels museus s’han de recollir en el pla anual d’activitats i s’han d’avaluar en la memòria anual.

  6. Els resultats dels projectes d’investigació interna han de contribuir a un millor coneixement públic del museu, de les seves col·leccions, del seu context o del seu àmbit temàtic, tenint en compte la natura de la mateixa investigació. Les administracions gestores dels museus han de proveir aquests centres dels mitjans necessaris per poder fer públics i accessibles aquests resultats.

Article 25

Investigació als museus i a les col·leccions museogràfiques

  1. Els museus i les col·leccions museogràfiques han de facilitar l’accés d’investigadors externs als fons dels museus amb horaris, espais i mesures de seguretat adequats, en la mesura de la seva disponibilitat. Aquestes limitacions no han d’impedir l’accés efectiu als investigadors en uns terminis raonables.

  2. Els fons dels museus i de les col·leccions museogràfiques estan a disposició del personal investigador extern i d’altres centres d’investigació per a la realització d’anàlisis científiques i estudis tècnics. Els museus i les col·leccions museogràfiques poden requerir la signatura de convenis, protocols o acords de col·laboració en els quals s’han de fixar les condicions específiques per dur a terme la investigació i la manera com els resultats de la investigació suscitaran que millori el coneixement dels seus fons.

  3. La direcció del museu i la persona responsable de la col·lecció museogràfica poden ordenar la seqüència d’actuació en cas de concurrència entre projectes propis i externs, sempre que els projectes propis es trobin ja redactats i registrats i constin en el pla d’actuació del museu.

  4. La investigació que impliqui una actuació física sobre els objectes requereix una autorització expressa de la persona o entitat titular de l’objecte, amb l’informe justificatiu previ de la direcció del museu i/o de la persona responsable de la col·lecció museogràfica, en el qual s’han de definir la intervenció i l’entitat que la durà a terme.

  5. Les administracions gestores han d’impulsar els acords de cooperació amb altres centres d’investigació, que es poden formalitzar mitjançant protocols científics entre els centres implicats, o mitjançant convenis de col·laboració subscrits entre els òrgans competents.

  6. S’ha de promoure la coordinació i l’harmonització d’accions conjuntes entre els museus per desenvolupar i executar programes d’investigació.

  7. A l’efecte de la conservació dels béns, s’ha de lliurar a la direcció del museu i/o al responsable de la col·lecció museogràfica una còpia dels resultats de les investigacions. La consulta o publicació d’aquesta còpia ha de garantir el dret a la propietat intel·lectual recollit en la legislació vigent i s’ha de presentar de forma electrònica o presencial, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

 

Capítol V

Reproduccions

Article 26

Còpies i reproduccions

  1. Es pot permetre realitzar còpies i/o reproduccions dels fons dels museus i de les col·leccions museogràfiques, a l’efecte de difusió, conforme als procediments establerts en aquest reglament, que tindrà en compte la conservació dels fons, l’interès públic, la facilitació de la investigació científica, la no interferència en l’activitat del centre i la garantia dels drets de propietat intel·lectual.

  2. A l’efecte d’aquest reglament, s’entén com a:

a) Reproducció: objecte obtingut de l’original per procediments mecànics que permeten una edició seriada o obtenció de diversos exemplars.

b) Còpia: obra feta mitjançant la interpretació o versió personal i única a partir d’un original amb el criteri d’assemblar-se fidelment a la seva aparença.

  1. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.

Article 27

Obtenció de reproduccions

  1. La sol·licitud per reproduir fons s’ha de trametre i presentar de forma electrònica o presencial, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, a la direcció del museu i/o a la persona responsable de la col·lecció museogràfica, i s’hi ha de fer constar el següent:

  2. Una relació dels béns que s’han de reproduir.

  3. Els procediments tècnics que s’utilitzaran.

  4. Les característiques tècniques de la reproducció.

  5. L’ús o finalitat de la reproducció.

  6. El nombre d’exemplars o tirada.

  7. Si la direcció del museu i/o la persona responsable de la col·lecció museogràfica estima pertinent fer la reproducció, ha de trametre un informe amb les característiques tècniques i condicions, així com l’estat de conservació del bé que es vol reproduir, a l’òrgan competent titular del bé, perquè l’autoritzi.

  8. D’acord amb la naturalesa i l’estat de conservació del bé, s’hi poden establir condicions tècniques específiques.

  9. Les reproduccions s’han de diferenciar mitjançant una marca reconeixedora i identificable.

  10. El personal tècnic del centre ha de supervisar el procés de reproducció.

  11. La persona física o jurídica autoritzada per realitzar les reproduccions hi ha d’adjuntar un certificat en què constin, almenys, la denominació del bé, el número d’inventari, el museu d’adscripció o dipositari i el nombre d’exemplars i d’emissió, si escau.

  12. El motlle o qualsevol suport utilitzat en la reproducció s’ha de lliurar al museu i/o a la col·lecció museogràfica, així com el nombre d’exemplars que s’acordin i l’ús que se’n faci.

  13. Les despeses de reproducció són a càrrec de la persona o entitat sol·licitant.

  14. Es pot subscriure un conveni amb la persona o entitat sol·licitant en què figurin les condicions tècniques, administratives i econòmiques, així com les contraprestacions que corresponguin.

  15. Les institucions sense ànim de lucre tenen preferència per reproduir béns dipositats als museus.

  16. Els centres han de portar un registre de les reproduccions que s’hagin duit a terme, juntament amb la documentació generada en aquest procés.

  17. En el cas que la direcció del museu i/o la persona responsable de la col·lecció museogràfica no estimi pertinent dur a terme una reproducció sol·licitada, la denegació s’ha de motivar i s’ha de notificar per escrit al peticionari.

  18. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.

Article 28

Obtenció de còpies

  1. Per dur a terme còpies dels fons d’un museu o d’una col·lecció museogràfica, s’ha de sol·licitar una autorització a la direcció del museu i/o al responsable de la col·lecció museogràfica en què s’indiqui el procediment i l’estimació de l’espai i el temps necessaris per fer-les.

  2. L’autorització ha d’establir les condicions per dur a terme les còpies i la finalitat i ús que poden tenir.

  3.  

    ​​​​​​​El museu i la col·lecció museogràfica ha de portar un registre de les còpies que s’hagin duit a terme, juntament amb la documentació generada en aquest procés.

  4. Les còpies s’han de diferenciar mitjançant una marca reconeixedora i identificable.

Article 29 

Obtenció d’imatges en visites públiques

Sense perjudici del que estableixi el consell insular corresponent, les persones visitants poden obtenir imatges al museu i a la col·lecció museogràfica sense usar flaix, trípode, focus o qualsevol element que pugui dificultar la visita o interfereixi en la conservació o en la seguretat dels fons. Aquestes imatges són de caràcter privat i d’ús exclusivament particular.

Article 30

Obtenció d’imatges per a la investigació, l’ensenyament i l’ús comercial o públic

  1. Per obtenir imatges per a la investigació, l’ensenyament i l’ús comercial o públic, s’ha d’adreçar una sol·licitud que s’ha de presentar de forma electrònica o presencial, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, a la direcció del museu i/o la persona responsable de la col·lecció museogràfica, en què s’ha d’indicar el següent:

  2. Una relació detallada dels objectes, espais o instal·lacions dels quals es demana una imatge.

  3. Les característiques tècniques de les imatges i el procediment per obtenir-les.

  4. La finalitat i ús que se’n preveuen.

  5. L’autorització ha d’indicar les condicions i l’ús de les imatges, i ha d’incloure el contingut següent:

  6. L’autorització exclusiva per a la finalitat indicada en la sol·licitud. Qualsevol ús nou de la imatge requereix una autorització expressa.

  7. L’obligació d’indicar el museu i/o col·lecció museogràfica de procedència de la imatge.

  8. Si l’ús de la imatge implica que es publiqui, bé en paper, bé en format digital, s’ha de lliurar al museu el nombre d’exemplars que s’indiqui en les condicions de l’autorització corresponent.

  9. El pagament de les taxes que estableixi l’administració competent.

  10. Si les imatges són de l’arxiu fotogràfic del museu, s’hi ha d’incloure el següent:

  11. L’obligació d’indicar l’autor o autora de la imatge, si es coneix.

  12. El compromís de no alterar la imatge sense l’autorització expressa del museu o de la col·lecció museogràfica.

  13. L’obtenció d’imatges per personal aliè al museu s’ha de dur a terme segons les condicions que estableixi la direcció i/o la persona responsable del centre. La persona o entitat sol·licitant ha de fer-se càrrec de les despeses que hi corresponguin. En tot cas, s’ha de lliurar al centre un duplicat de cada imatge obtinguda i se li han de cedir els drets d’explotació perquè pugui utilitzar-les lliurement. El centre ha de respectar la propietat intel·lectual dels autors.

  14. Són aplicables les prescripcions establertes en la normativa vigent de propietat intel·lectual quan l’explotació d’imatges no estigui en règim de domini públic.

  15. La direcció i/o la persona responsable del centre pot restringir l’accés a determinats béns per raons tècniques justificades.

  16. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.

 

 

 

​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​TÍTOL IV

SISTEMA DOCUMENTAL DELS MUSEUS

Article 31

Definició

Sense perjudici del que estableixi el consell insular corresponent , el sistema documental del museu està constituït pel conjunt d’instruments descriptius i de control tècnic i administratiu relatius al següent:

a) fons museogràfics

b) fons documentals

c) fons bibliogràfics

 

Capítol I

Fons museogràfics

Article 32

Instruments documentals

  1. La documentació dels fons museogràfics dels museus ha de disposar, almenys, dels instruments documentals següents:

a) Elements d’identificació i anàlisi dels béns: registre, inventari i catàleg. Aquests elements constitueixen tres nivells d’informació acumulatius del fons del museu, que poden sumar-se en una única base de dades informatitzada, sense que sigui necessari mantenir els tres instruments documentals individualitzats i independents.

b)  Elements de tractament i gestió del fons: documentació gràfica, de conservació i restauració i de control dels moviments dels fons.

  1. S’han d’anotar totes les referències necessàries per accedir a la informació complementària sobre la gestió administrativa i tècnica dels béns que es trobi en la resta dels instruments documentals, entre la qual hi ha les dades referides a la investigació del bé i, si escau, a la realització de reproduccions i còpies.

  2. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent

Article 33

Registre

  1. És l’instrument administratiu que identifica i incorpora cadascun dels objectes del museu.

  2. Els museus han d’inscriure en el registre els béns que custodien, per ordre cronològic d’ingrés, segons la classificació següent:

    1. Béns de la col·lecció estable del centre: en aquest apartat s’hi han d’anotar tots els béns que la integren, i també els que s’hi sumin per compra o donació.

    2. Béns en dipòsit: s’hi han d’inscriure els béns de qualsevol titularitat que s’ingressin per aquest concepte.

3. Independentment de la gestió informatitzada, els museus poden tenir llibres de registre en paper, degudament diligenciats.

4. La inscripció d’un bé en el registre ha de contenir les dades necessàries per identificar-lo de manera inequívoca. Com a mínim, el número d’inventari, la denominació, les dimensions, la procedència, les dades d’ingrés, el número d’expedient i la titularitat.

5. Tots els béns que ingressin als museus, excepte els dipòsits temporals, se’ls ha d’assignar una sigla amb el seu número d’inventari, o bé s’ha d’associar físicament el número amb l’objecte pel procediment més adequat a la seva naturalesa.

6. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.

 

​​​​​​​​​​​​​​Article 34

Inventari

    1. És l’instrument documental d’identificació, ubicació i descripció dels béns del museu.

    1. A més de les dades de registre, l’inventari ha d’incloure la informació necessària per identificar el bé de manera inequívoca, així com la ubicació i signatura topogràfica, la tècnica i la matèria, la datació o el context cultural i la imatge.

    1. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.

Article 35

Catàleg

  1. És l’instrument documental que reuneix informació tècnica i especialitzada. Té com a finalitat classificar els béns del museu i descriure el coneixement associat a aquests i al seu context.

  2. A més de les dades del registre i de l’inventari, el catàleg ha de contenir informació derivada de l’anàlisi i estudi del bé, incloent-hi les característiques tècniques, tipològiques i descriptives, el context geogràfic, cronològic i cultural, i tot tipus de classificacions raonades, juntament amb les referències crítiques i bibliogràfiques.

  3. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.

Article 36

Documentació gràfica

  1. Els museus han de disposar d’un sistema d’ordenació, localització i recuperació dels documents gràfics, en qualsevol suport i format, produït per raons de gestió o tractament tècnic dels fons.

  2. Cadascun dels documents gràfics ha de tenir un número de control, que s’ha d’anotar juntament amb la informació sobre les característiques físiques i de contingut, l’autoria, les condicions d’utilització i el número o números d’inventari dels béns a què es refereix el document gràfic.

  3. La documentació gràfica s’ha d’arxivar adequadament segons la seva naturalesa.

  4. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.

Article 37

Documentació de conservació i restauració

Sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent, la documentació referida a l’historial, anàlisi i tractament de la conservació i restauració dels fons culturals s’ha d’integrar en el sistema general de documentació del museu.

Article 38

Documentació de control dels moviments dels fons

  1. Els museus han de disposar d’un sistema de control documental dels moviments, de caràcter intern o extern, dels béns.

  2. El control dels moviments interns ha de registrar els canvis temporals d’ubicació dels béns dins el museu, així com la causa i la data.

  3. El control dels moviments externs dels béns ha de registrar, a més, les autoritzacions administratives de la sortida del museu, les dades del transport i les assegurances associades a aquests moviments.

  4. Tota la documentació s’ha d’arxivar adequadament en els corresponents expedients de moviments, se n’ha d’anotar la referència en els fitxers de control i s’ha d’integrar en el sistema general de documentació del museu.

  5. El contingut d’aquest article s’entén sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent.​​​​​​​

 

 

Capítol II

Fons documentals

Article 39

Definició

  1. Són els documents, en diferents suports, que, encara que no tenguin caràcter administratiu en relació amb la gestió actual del museu, poden contenir informació sobre els béns, les activitats, la història o l’especialitat del museu, així com tenir un valor cultural per ells mateixos.

  2. Aquests fons han de disposar dels instruments documentals d’identificació, anàlisi, tractament tècnic i gestió, i tenen la categoria de patrimoni documental, la qual s’estableix en el títol VIII de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

 

Capítol III

Documentació administrativa

Article 40

Conservació i classificació

  1. L’arxiu del museu ha de conservar la documentació administrativa generada pels processos de gestió dels béns culturals i la memòria d’activitats del centre.

  2. L’arxiu ha d’estar ordenat i classificat en expedients i sèries documentals i dotat dels instruments pertinents per recuperar la informació d’una manera ràpida i fiable.

  3. L’arxiu administratiu del museu ha de custodiar tota la documentació relativa al fons documental i bibliogràfic i als béns culturals del museu.

  4. La documentació administrativa del museu té la categoria de patrimoni documental, d’acord amb la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears.

 

Capítol IV

Fons bibliogràfics

Article 41

Biblioteques

  1. Els museus, en funció de les característiques dels centres, podran tenir biblioteques especialitzades, accessibles als investigadors, amb un horari concret de consulta, com a instrument essencial per complir les seves funcions i finalitats.

  2. Les administracions titulars i gestores dels museus han de proveir aquests espais dels mitjans personals i pressupostaris necessaris per a la correcta dotació, funcionament i increment dels seus fons bibliogràfics.

  3. Aquestes biblioteques han de tenir accés al registre, al catàleg i a tots els instruments tècnics necessaris per controlar, gestionar i consultar els fons.

 

 

​​​​​​​​​​​​​​TÍTOL V

VISITA, ACCÉS, DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ DELS MUSEUS I DE LES COL·LECCIONS MUSEOGRÀFIQUES INTEGRATS A LES XARXES INSULARS DE MUSEUS

 

Capítol I

Visita i accés als museus i a les col·leccions museogràfiques

Article 42

Règim de visita pública

    1. L’horari dels museus, de les col·leccions museogràfiques i dels centres d’interpretació l’ha d’aprovar l’òrgan competent de cada consell insular, conforme a la proposta, que ha de tenir en compte el compliment dels fins socials, culturals i científics, i a la infraestructura del centre.

    1. Sense perjudici del que pugui establir el consell insular corresponent, els museus han d’estar oberts al públic almenys cinc dies a la setmana. Aquest període pot ampliar-se en funció de les característiques del centre. Les col·leccions museogràfiques i els centres d’interpretació han d’estar oberts al públic les hores i dies establerts en la resolució de l’òrgan competent per al seu reconeixement o mitjançant un conveni.

    1. En qualsevol cas, la visita ha de ser gratuïta per a tothom almenys un dia a la setmana.

    1. Les taxes o els preus d’accés, el règim especial d’accés gratuït i els preus reduïts per a grups o col·lectius determinats, els ha de fixar l’administració o l’òrgan gestor.

    1. L’horari i les condicions d’accés han de figurar a l’entrada, en un lloc accessible i de manera llegible, i en els mitjans digitals dels quals es disposi.

    1. Els museus, les col·leccions museogràfiques i els centres d’interpretació poden regular el nombre de visitants o de grups.

Article 43

Condicions d’accés

  1. Les condicions d’accés als museus i a les col·leccions museogràfiques les ha d’establir el museu o la col·lecció, i aquestes han de garantir les mesures de seguretat adequades i la conservació dels fons i instal·lacions, així com la consideració de les col·leccions exposades i el desenvolupament de les funcions del museu i/o col·lecció museogràfica d’acord amb els requisits aprovats i acreditats per l’administració competent per al reconeixement dels museus i de les col·leccions museogràfiques.

  2. Els museus i les col·leccions museogràfiques poden limitar l’accés als fons i/o a espais determinats per raons de conservació o excepcionals, la qual cosa ha de ser degudament justificada.

 

Capítol II

Difusió i comunicació

Article 44

Disposició general

Els museus tenen com a finalitat apropar a la societat els objectes que conserven i investiguen, divulgant-ne i comunicant-ne el significat, els valors, el context i l’àmbit temàtic.

Article 45

Programa de difusió i comunicació dels museus

  1. El museu ha de garantir l’accés als seus continguts, fent-los comprensibles per als diversos tipus de persones usuàries, mitjançant l’aplicació d’estratègies de comunicació, l’organització d’activitats complementàries i l’elaboració de mitjans i materials amb les tècniques més adequades per a aquesta finalitat.

  2. Les administracions gestores han d’afavorir i impulsar les línies d’actuació establertes en el programa de difusió i comunicació, així com l’actualització corresponent.

 

TÍTOL VI

PERSONAL DE LES XARXES INSULARS DE MUSEUS

Article 46

Règim general

  1. Els museus han de tenir un director o directora, que és la persona responsable de les funcions directives i de gestió.

  2. Als museus, el director o directora i el personal facultatiu i tècnic han de tenir la capacitació i la titulació acadèmica adequades: superior o equivalent per al director i conservador, i mitjà o equivalent per als restauradors i ajudants.

  3. Les col·leccions museogràfiques han de disposar d’una persona responsable de la conservació i la gestió de la col·lecció, que ha de ser personal tècnic amb una titulació superior adequada.

Article 47

Programes de formació als museus

  1. El personal adscrit als museus ha de rebre una formació específica, de manera periòdica.

  2. Els museus poden establir programes formatius, i l’administració gestora els ha de promoure i desenvolupar, i n’ha de gestionar el reconeixement oficial. Aquests programes han de definir el perfil de les persones a les quals estan adreçats.

  3. Els museus i les administracions gestores han de promoure o subscriure convenis de col·laboració, d’acord amb la seva capacitat jurídica, amb centres educatius i altres museus a l’efecte de disposar de la formació complementària adequada a les disciplines relacionades amb el museu. En el cas de centres educatius públics, serà a través de la Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.

Article 48

Incompatibilitats del personal

Les persones que inicien una relació laboral als museus, des del moment de la seva presa de possessió com a personal funcionari o laboral, estan subjectes a incompatibilitat específica per intervenir directament o indirectament en activitats de comercialització de béns culturals de naturalesa similar a la dels béns custodiats al museu respectiu, i no poden fer valoracions o taxacions en relació amb aquestes actuacions. Aquestes persones poden fer valoracions o taxacions per a l’ús intern, per l’interès científic del museu o a petició d’un organisme de l’administració pública pels procediments administratius establerts.

Disposició addicional única

Línies d’ajut

Les administracions competents han de promoure línies d’ajuts per afavorir que es compleixi aquest reglament.

Disposició transitòria única

Procediments

Els procediments ja iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret es regeixen per la normativa anterior.

Disposició derogatòria única

Derogació de normes

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al contingut d’aquest Decret.

 

​​​​​​​Disposició final primera

Distribució competencial

De conformitat amb l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, constitueixen principis generals, normativa complementària —que pot ser desplaçada per la normativa de cada consell insular—, o competència reservada al Govern:

1. En el títol II, relatiu al reconeixement i registre de museus i col·leccions museogràfiques:

Competència reservada al Govern: article 10.

Normativa complementària: articles 4.2, 4.3, 7.3, 8.

  1. ​​​​​​​​​​​​​​2. En el títol III, relatiu als fons dels museus i de les col·leccions museogràfiques:

Normativa complementària: articles 16, 17, 18.2, 20.2, 21.2, 26, 27, 29 i 30.

  1. ​​​​​​​​​​​​​​3. En el títol IV, relatiu al sistema documental dels museus:

Normativa complementària: articles 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 i 38.

  1. ​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​4. En el títol V, relatiu a la visita, accés, difusió i comunicació dels museus i de les col·leccions museogràfiques integrats a les xarxes insulars de museus

Normativa complementària: article 42.2.

La resta d’articles constitueixen principis generals, en virtut de l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, sens perjudici de les competències de l’Estat en relació amb els museus de titularitat estatal.

Disposició final segona

Facultats

Es faculta la consellera competent en matèria de cultura per dictar les disposicions necessàries per executar, desplegar i aplicar aquest Decret.

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 17 de maig de 2019

La consellera de Cultura, Participació i Esports 

 La presidenta

Francesca Tur Riera 

 Francesca Lluch Armengol i Socias