BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El capítol III del títol II de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, va incorporar modificacions importants pel que fa a la formació sanitària especialitzada en ciències de la salut, i defineix l’objecte de la formació especialitzada com la tasca de dotar els professionals de la salut dels coneixements, tècniques, habilitats i actituds propis de l’especialitat corresponent, de manera simultània a l’assumpció progressiva per part de la persona en formació de la responsabilitat inherent a exercir-la autònomament.

El Reial decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en ciències de la salut i es desenvolupen determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada, trasllada a les comunitats autònomes el desplegament d’altres aspectes del marc legal sobre formació sanitària especialitzada, com ara regular els procediments necessaris de designació, reconeixement, incentivació i avaluació periòdica dels caps d’estudis de formació especialitzada; regular procediments de nomenament, acreditació i reacreditació periòdica dels tutors o tutores, o els sistemes de reconeixement específic de l’acció tutorial. També desenvolupa aspectes bàsics i fonamentals en aquest sistema, com ara els que es refereixen a les unitats docents, les comissions de docència, els caps d’estudis, els tutors o tutores, o els procediments d’avaluació de les persones residents. En la disposició transitòria primera estableix que les comunitats autònomes han de dictar les disposicions de desplegament que preveuen els articles 10, 11.4, 11.5, 12, 13 i 15.5.

En compliment del que preveu l’article 10.1, la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut va aprovar l’Acord, publicat mitjançant l’Ordre SCO/581/2008, de 22 de febrer, pel qual es fixen criteris generals relatius a la composició i a les funcions de les comissions de docència, a la figura de cap d’estudis de formació especialitzada i al nomenament de tutor. Aquest Acord conté els criteris generals relatius a aquestes matèries, que són d’aplicació comuna a tot el sistema sanitari implicat en la formació d’especialistes en ciències de la salut pel sistema de residència.

Així mateix, l’article 20.3.f) i la disposició addicional primera de la Llei 44/2003 ordenaren al Govern l’aprovació d’un reial decret que regulàs la relació laboral de caràcter especial dels residents. En virtut d’aquest mandat legal, es va dictar el Reial decret 1146/2006, de 6 d’octubre, pel qual es regula la relació laboral especial de residència per a la formació d’especialistes en ciències de la salut.

L’article 31.4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de formació sanitària especialitzada.

L’article 32 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, assenyala que la millora de la formació tècnica i científica en l’àmbit sanitari exigeix als òrgans competents:

a) Garantir la formació continuada dels professionals i del personal que presta serveis en el sector de la salut, que ha d’acreditar i avaluar la conselleria competent en matèria sanitària.

b) Col·laborar amb l’administració educativa, les universitats i els col·legis professionals en l’establiment de plans de formació sanitària.

c) Col·laborar en l’exercici de funcions docents i en l’organització i l’execució de la formació.

Per tot això, es va promulgar el Decret 28/2011, d’1 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada en Ciències de la Salut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que quedava plasmada com l’òrgan col·legiat assessor per a la coordinació de les polítiques de planificació d’aquesta matèria per col·laborar en l’organització i el desenvolupament de la formació sanitària especialitzada. A fi d’actualitzar-ne la regulació i d’unificar-la, es deroga aquest Decret, alhora que es declara la vigència de la Comissió. D’aquesta manera, el capítol VII en recull la finalitat i els objectius, les funcions, la composició i el funcionament.

Aquesta disposició reglamentària s’ajusta als principis de bona regulació que preveu l’article 129.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En relació amb els principis de necessitat i eficàcia, la norma compleix el mandat que estableix el Reial decret 183/2008, de 8 de febrer, de desplegament per part de les comunitats autònomes d’aspectes com ara els procediments necessaris de designació, reconeixement, incentivació i avaluació periòdica dels caps d’estudis de formació especialitzada; regular procediments de nomenament, acreditació i reacreditació periòdica dels tutors o tutores, o els sistemes de reconeixement específic de l’acció tutorial.

Així mateix, i per complir el que estableix l’article 32 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, relatiu a la millora de la formació tècnica i científica en l’àmbit sanitari, la norma actualitza la normativa existent i n’esmena les deficiències amb la derogació del Decret 28/2011, d’1 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada en Ciències de la Salut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Quant al principi de proporcionalitat, la norma és proporcional a la complexitat de la matèria que s’ha de regular i l’única possible, atès que la normativa estatal commina a desplegar-la. Pel que fa al principi de seguretat jurídica, aquest Decret desplega en l’àmbit autonòmic les bases estatals definides prèviament i es troba en sintonia amb la regulació de la resta de comunitats autònomes. El Decret també s’ajusta al principi de transparència, ja que la normativa s’ha sotmès a la consulta pública prèvia de participació de la ciutadania en l’elaboració de la norma i s’ha sotmès als tràmits d’audiència i informació pública corresponents. Finalment, el Decret s’ajusta al principi d’eficiència, atès que les càrregues administratives imposades als operadors del sector no són superiors a les que fins ara suportaven.

Per tot això, a proposta de la consellera de Salut, oït el Consell Consultiu de les Illes Balears, amb el dictamen previ del Consell Econòmic i Social, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 17 de maig de 2019,

 

DECRET

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

Aquest Decret té per objecte l’ordenació del sistema de formació sanitària especialitzada a les Illes Balears, de conformitat amb el que estableix el Reial decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en ciències de la salut i es desenvolupen determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada.

Article 2

Òrgan competent en matèria de formació sanitària especialitzada

La Conselleria de Salut, a través de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, exerceix les funcions de regulació, acreditació i gestió sobre la formació sanitària especialitzada que s’estableixen en aquest Decret.

Article 3

Principis generals d’actuació

1. El personal resident constitueix el centre del sistema de formació sanitària especialitzada. Les previsions que conté aquest Decret tenen per finalitat que aquest personal pugui assolir el nivell òptim de coneixements, aptituds i actituds professionals, amb l’objecte d’una millora contínua en l’atenció sanitària a la ciutadania, amb un enfocament de promoció de la salut i d’orientació a la prevenció i la rehabilitació, així com d’atenció precoç.

2. La Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, per tal de facilitar la millora de la competència en les metodologies docents, ha d’afavorir que els tutors o tutores duguin a terme activitats de formació continuada sobre aspectes com ara els relacionats amb el coneixement i l’aprenentatge de mètodes educatius, tècniques de comunicació, metodologia de la investigació, gestió de qualitat, motivació, aspectes ètics o temes relacionats amb els continguts del programa formatiu. També ha d’afavorir la formació en coneixements específics sobre discapacitat, igualtat de gènere i trastorn mental.

Capítol II

Estructures sanitàries docents: centres sanitaris docents i unitats docents

Article 4

Concepte de centre sanitari docent

S’entén per centre sanitari docent l’hospital, l’agrupació d’hospitals, centres de salut, l’agrupació funcional d’unitats docents, les agrupacions territorials docents de recursos sanitaris o altres entitats, creades per a la formació d’especialistes en ciències de la salut.

Article 5

Concepte d’unitat docent

La unitat docent es defineix com el conjunt de recursos personals i materials pertanyents als dispositius assistencials, docents, d’investigació o de qualsevol altre caràcter que, amb independència de la titularitat, es considerin necessaris per impartir formació reglada en especialitats en ciències de la salut pel sistema de residència, d’acord amb el que estableixen els programes oficials de les diferents especialitats.

Article 6

Acreditació de centres i unitats docents

1. Les entitats titulars, públiques o privades, de centres i unitats docents han de presentar les sol·licituds d’acreditació de centres i unitats docents per impartir formació sanitària especialitzada en el territori de les Illes Balears a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, la qual, amb l’informe previ, les ha de traslladar al Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, perquè les resolgui. Això també és aplicable a les sol·licituds de modificació de l’acreditació inicial i de reacreditació.

2. En el cas de la sol·licitud de desacreditació, total o parcial, d’una unitat o centre docent, la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, una vegada escoltats el centre i la seva comissió de docència, ha de trametre la sol·licitud al Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, i es pot fer una investigació o auditoria interna per revisar el compliment dels criteris d’acreditació.

En el supòsit de desacreditació definitiva, s’han de redistribuir els especialistes en formació a altres unitats docents acreditades de les Illes Balears o, excepcionalment, fora de les Illes.

3. La Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut ha d’adscriure les unitats docents acreditades a la comissió de docència del centre sanitari, o bé han de tenir la seva pròpia comissió de docència. Les unitats docents estan subjectes a les resolucions que dicti la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

4. Si es desenvolupa el sistema de formació sanitària especialitzada troncal, en el desenvolupament de les unitats docents de caràcter troncal, també per resolució de la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut s’ha de crear una comissió de docència específica per a una branca o diverses, o s’han d’adscriure a una comissió de docència ja constituïda, en funció del nombre de residents, el grau de dispersió, la naturalesa múltiple dels dispositius formatius o altres característiques derivades de criteris docents i organitzatius.

5. Les unitats docents multiprofessionals que defineix l’article 7 del Reial decret 183/2008, de 8 de febrer, tenen les seves pròpies comissions de docència.

Capítol III

Òrgans docents de caràcter col·legiat

Secció 1a

Les comissions de docència

Article 7

Concepte

Les comissions de docència són els òrgans col·legiats a què correspon organitzar la formació, supervisar-ne l’aplicació pràctica i controlar el compliment dels objectius que preveuen els programes formatius de les diferents especialitats en ciències de la salut.

Article 8

Dependència funcional

1. La dependència funcional de cada comissió de docència s’ha d’establir en la resolució dictada per constituir-la. Cada comissió de docència ha de dependre d’una sola entitat titular.

2. Perquè la comissió de docència pugui dur a terme les seves funcions, l’òrgan directiu de l’entitat titular del centre o unitat docent corresponent ha de garantir, en funció de les seves característiques, els recursos estructurals, materials i humans que siguin necessaris. Aquests recursos s’han de reflectir en el pla estratègic del centre o unitat docent i en el pla de gestió de la qualitat docent.

Article 9

Composició

1. Cadascuna de les comissions de docència de les unitats o centres docents acreditats de les Illes Balears ha d’estar constituïda per una persona que n’exerceixi la presidència, una altra que n’exerceixi la secretaria i un màxim de 20 vocals. Pot tenir igualment una vicepresidència.

2. La presidència de la comissió de docència correspon al o la cap d’estudis de formació sanitària especialitzada.

3. Si n’hi ha, el vicepresident o vicepresidenta s’ha d’elegir entre els vocals dels tutors o presidents de subcomissions o representants de dispositius docents, a proposta de la persona titular de la presidència, per majoria absoluta entre els membres de la comissió.

El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o presidenta en els casos de vacant, absència o malaltia i, així mateix, en els procediments de revisió de les avaluacions anuals negatives no recuperables, o en els procediments en què es consideri que el president o presidenta pot ser una part implicada. Si no es possible aquesta substitució, el membre de la comissió de més jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre, d’entre els components, ha d’assumir la presidència en aquests procediments.

4. Correspon al secretari o secretària atendre el funcionament administratiu de les comissions de docència, així com la custòdia dels expedients dels especialistes en formació. Aquestes funcions les ha d’exercir qui designi la gerència o l’òrgan directiu del centre o unitat docent a què estigui adscrita la comissió de docència, i té veu però no vot.

5. Els càrrecs de vocals de les comissions de docència s’han de designar de la manera següent:

a) La totalitat de tutors o coordinadors docents elegeixen els seus representants, que han de sumar més del 25 % del global dels membres de la comissió de docència.

b) La totalitat de residents elegeixen els seus representants.

c) Els representants dels dos col·lectius esmentats a les lletres a) i b) anteriors han de ser majoria.

d) Les comissions de docència que en el futur puguin tenir adscrites unitats docents de caràcter troncal han de tenir representació dels tutors i dels residents del període formatiu troncal.

e) El coordinador o la coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears, en representació de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, pot delegar en una altra persona que pertanyi a la comissió de docència o vinculada a la Conselleria de Salut.

f) Un o una vocal en representació de la direcció assistencial de l’àmbit de la comissió de docència.

g) En el cas d’unitats docents multiprofessionals, els presidents de les subcomissions que tenguin aquesta comissió de docència, sia d’infermeria, psicologia o altres professions que puguin incorporar-s’hi. S’ha de fer de la mateixa manera si hi ha unitats docents troncals dependents d’altres comissions de docència.

h) En el cas que hi hagi la figura de cap de residents, ha de ser vocal nat de la comissió de docència.

i) Les persones que facin la funció de cap d’estudis d’unitats docents els residents de les quals facin estades formatives en centres o dispositius associats a aquesta comissió de docència, o en qui deleguin.

j) També pot formar part de la comissió de docència un o una representant del personal tècnic de suport a la formació de la unitat docent, així com els convidats que consideri necessaris la comissió de docència per a temes concrets, amb veu però sense vot.

k) En el cas de revisió d’avaluacions negatives no recuperables, si no està representada en la comissió de docència l’especialitat del resident, es pot incorporar un especialista, preferentment tutor o tutora, que no hagi intervingut en l’avaluació.

6. En el si de les comissions de docència, s’ha de procurar una composició equilibrada quant al gènere, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

Article 10

Nomenament dels vocals

1. Els vocals representants de tutors de la comissió de docència són elegits per un període de quatre anys renovable indefinidament, sense perjudici de la renúncia per causa justificada i de la revocació motivada per incompliment o deixadesa en l’exercici de les funcions, a proposta de la comissió, a partir de l’informe que s’elabori a aquest efecte.

2. Els vocals dels residents són elegits per un període d’un any, renovable fins que completin la residència.

3. Els presidents d’altres comissions de docència i la resta de vocals són vocals mentre ocupin el càrrec pel qual van ser nomenats o fins que el nomenament no sigui revocat per l’òrgan que els va designar.

4. Cada comissió de docència ha d’elaborar i aprovar un reglament intern en què es reflecteixi el sistema de selecció dels vocals de tutors o coordinadors docents, així com dels vocals dels residents.

Article 11

Funcions

Les funcions de les comissions de docències són les següents:

a) Aprovar, a proposta dels tutors o tutores, la guia o itinerari formatiu tipus de cada especialitat dependent de la comissió de docència corresponent.

b) Garantir que cada resident de les especialitats que es formen en el centre o unitat docent disposa del pla individual de formació corresponent, i verificar-ne l’adequació a la guia formativa. Conservar els plans individuals de formació.

c) Valorar la sol·licitud i aprovar, si correspon, les rotacions externes dels residents.

d) Comunicar les sol·licituds de canvi excepcional d’especialitat dels residents i de reconeixement de períodes formatius, per tramitar-les davant de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, que ha d’emetre l’informe corresponent i traslladar-lo al Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

e) Elaborar i aprovar el pla de gestió de qualitat docent del centre o de la unitat docent, d’acord amb els criteris generals que estableixi la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut i participar activament en els procediments d’avaluació i millora propis del pla.

f) Elaborar i aprovar els protocols per graduar la supervisió de les activitats que duguin a terme els residents. Aquests protocols han d’esmentar expressament les àrees d’urgències, activitats quirúrgiques i gabinets intervencionistes, o qualsevol altra que es consideri d’interès.

g) Facilitar la coordinació docent adequada entre diferents nivells assistencials. Informar els òrgans de direcció del centre i les persones responsables dels dispositius en què s’imparteixi la formació de les activitats formatives i laborals dels residents.

h) Proposar a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut la realització d’auditories docents internes.

i) Analitzar els resultats de les auditories fetes al centre i a les unitats docents, i establir les accions de millora que siguin oportunes.

j) Aprovar i fomentar la participació dels residents en cursos, congressos i seminaris científics relacionats amb el programa oficial de l’especialitat, i garantir la realització dels cursos del pla transversal de formació, així com el programa teòric que figuri en el programa de l’especialitat.

k) Facilitar la formació continuada dels tutors i coordinadors docents en metodologia docent i en altres aspectes relacionats amb els programes formatius.

l) Participar en l’acreditació de tutors de manera continuada, en els termes que estableixi la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut i proposar a l’òrgan directiu del centre o unitat docent el nomenament dels tutors que correspongui.

m) Revisar anualment la capacitat docent i informar-ne l’òrgan de direcció de la unitat docent i la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

n) Proposar a la comissió de formació sanitària especialitzada l’oferta de places per a la convocatòria següent de formació sanitària especialitzada en els terminis establerts, i seguir les instruccions sobre oferta de formació sanitària especialitzada que indiqui el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social o altres entitats competents, tenint en compte la capacitat docent.

o) Analitzar anualment la capacitat docent del centre i de cada una de les unitats docents i establir una coordinació de l’ocupació de les diferents unitats per part del personal estudiant i resident.

p) Elaborar i aprovar una memòria anual de les activitats de formació sanitària especialitzada realitzades en el centre o la unitat docent. Aquesta memòria s’ha de lliurar a la persona responsable de la coordinació de formació sanitària especialitzada i a l’entitat titular.

q) Redactar informes sobre les estades formatives de persones estrangeres que hi hagi en la unitat docent, i fer-hi constar si interfereixen en la capacitat docent o no.

r) Remetre al registre nacional d’especialistes en formació les avaluacions anuals i finals, així com els resultats de les revisions i els períodes de recuperació que si escau corresponguin, les excedències i altres situacions que repercuteixin en la durada del període formatiu, a través del o la cap d’estudis. S’ha d’informar de tot això la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

s) Comunicar, preferentment per mitjans electrònics, als residents els avisos i les resolucions emesos per la comissió de docència.

t) Elaborar i aprovar les normes d’avaluació dels residents, d’acord amb les disposicions del Reial decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en ciències de la salut i es desenvolupen determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada, així com la resta de normativa autonòmica i nacional d’aplicació relacionada amb la formació sanitària especialitzada.

u) Elegir anualment els vocals que han de formar part dels comitès avaluadors de cada resident de la unitat docent.

v) Emetre la qualificació definitiva en cas de revisió d’avaluació anual negativa no recuperable.

w) Procurar que en els dispositius de caràcter universitari que s’integrin en el centre o unitat docent hi hagi una coordinació adequada entre la formació universitària de grau i postgrau i la formació especialitzada en ciències de la salut. A aquest efecte, els centres docents universitaris s’han de dotar de les figures organitzatives que requereixin els programes o les especialitats de les diferents àrees de coneixement.

x) Proposar als òrgans de direcció que adoptin les mesures necessàries perquè es doti la comissió de docència i les figures docents dels mitjans materials i personals que siguin necessaris per a la realització adequada de les seves funcions.

y) En el cas que es convoqui la plaça de cap d’estudis, la comissió de docència ha d’elegir un o una vocal per formar part del tribunal de selecció d’aquesta plaça.

z) Informar sobre les sol·licituds d’acreditació que presenti l’entitat titular del centre i trametre la documentació necessària a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, així com emetre el certificat corresponent a l’acta de la comissió de docència en què s’aprova la sol·licitud, si s’escau.

aa) Sol·licitar, si ho considera oportú, l’avaluació del o de la cap d’estudis a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, si així s’ha aprovat en la comissió de docència, perquè es constitueixi el comitè d’avaluació corresponent.

ab) En cas de convocar la plaça de cap de residents de la comissió de docència, aquesta ha de proposar a l’òrgan corresponent de l’entitat titular la persona candidata per a la plaça.

ac) Col·laborar i participar en totes les tasques que li assigni la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, o les que li atribueixin les disposicions reguladores de la formació sanitària especialitzada.

Article 12

Règim de funcionament

1. La comissió de docència s’ha de reunir, com a mínim, trimestralment. Es pot constituir, convocar, dur a terme les sessions, adoptar acords i remetre les actes tant de manera presencial com a distància.

En les sessions duites a terme a distància, els seus membres poden ser en llocs diferents sempre que s’assegurin per mitjans electrònics la identitat dels membres o persones que els supleixen, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què es produeixen, així com la interacció i intercomunicació en temps real i la disponibilitat de mitjans durant la sessió.

El secretari o secretària ha d’efectuar les convocatòries, que han d’incloure l’ordre del dia, per ordre del president o presidenta, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de la tercera part dels membres, amb un mínim de 5 dies d’antelació en el cas de les ordinàries i de 48 hores en les extraordinàries.

2. La comissió de docència estarà vàlidament constituïda quan assisteixin el president o presidenta i el secretari o secretària o les persones que els substitueixin, i, almenys, la meitat dels vocals.

3. Els acords de la comissió de docència s’adopten per majoria simple. El president o presidenta dirimeix amb el seu vot de qualitat els empats que es puguin produir.

4. No s’hi poden tractar qüestions que no figurin en l’ordre del dia de la sessió, llevat que hi siguin presents tots els membres i s’accepti per majoria la deliberació i l’acord de l’assumpte.

5. El secretari o secretària ha d’estendre una acta de cada reunió de la comissió en la qual especifiqui les persones assistents, l’ordre del dia, el lloc i la durada de la reunió, els punts principals de les deliberacions i els acords adoptats. Les actes s’aproven en la mateixa sessió de la comissió o en la pròxima. Una vegada aprovades, les actes queden sota la custòdia del secretari o secretària.

Es poden gravar les sessions que dugui a terme la comissió. El fitxer resultant de l’enregistrament, juntament amb el certificat expedit pel secretari o secretària de l’autenticitat i la integritat, i els documents que s’utilitzin en la sessió en suport electrònic  es poden adjuntar a l’acta de les sessions, sense necessitat de fer-hi constar els punts principals de les deliberacions.

6.  Si es produeix el cessament de qualque vocal amb anterioritat a l’acabament del termini de quatre anys per al qual va ser nomenat, s’ha d’elegir una persona substituta fins a l’acabament del temps que correspondria a la persona cessada.

7. Els membres de la comissió que no puguin assistir a les reunions, presencialment o a distància, poden delegar el seu vot per escrit en un altre. A les reunions de la comissió poden assistir, amb veu però sense vot i en funció dels temes que s’hi ha de tractar, professionals diferents dels membres que la integren, que tenen qualitat de convidats.

8. La falta d’assistència a les sessions de la comissió durant tres sessions consecutives sense causa justificada degudament és causa de cessament, i s’ha de cobrir pel mateix procediment que l’enunciat en el punt 6.

9. Sens perjudici del que disposen els apartats anteriors, la comissió de docència ha de disposar d’un reglament intern de funcionament que inclogui els membres, el procediment d’elecció, les convocatòries de reunió i el contingut mínim de les actes, d’acord amb els articles 15 a 18 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i dels articles 17 a 19 de la Llei 3/2003 de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Secció 2a

Subcomissions de docència

Article 13

Constitució, composició i funcionament

1. S’han de constituir subcomissions de docència específiques quan així ho aconsellin les condicions particulars, les característiques formatives, la titulació diferent o la naturalesa diversa, o dispersió geogràfica dels dispositius que es considerin necessaris per als residents.

En tot cas, en les comissions de docència de centres o unitats docents multiprofessionals en què es formi personal d’infermeria especialista o de psicologia clínica, o d’altres professions que s’hi puguin incloure, i per tal de coordinar aquesta formació, s’ha de constituir una subcomissió de docència o diverses que agrupi els tutors o tutores de les especialitats.

També s’han de crear subcomissions de docència si es creen unitats docents troncals adscrites a altres unitats docents o, si s’escau, unitats docents troncals amb diverses branques assignades.

2. La composició de les subcomissions ha de ser, com a mínim, la següent:

a) El president o presidenta, a proposta de la subcomissió i nomenat o nomenada per la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut. En cas de vacant, absència o malaltia, l’ha de substituir el membre de més jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre, entre els seus membres.

b) Vocals representants de tutors o coordinadors docents i vocals de residents. Pot ser vocal el president o presidenta de la comissió de docència.

3. La subcomissió de docència és l’òrgan assessor de la comissió de docència en relació amb els itineraris formatius de les especialitats corresponents, el pla de gestió de qualitat docent de la unitat docent, el protocol de supervisió, l’activitat assistencial i investigadora dels residents de la subcomissió, les necessitats de formació de tutors i els recursos materials i personals necessaris en les diferents àrees i centres docents.

4. Cada subcomissió de docència depèn funcionalment de la comissió de docència corresponent i ha de tenir el seu propi reglament intern de funcionament d’acord amb les normes de funcionament dels òrgans col·legiats que regula la secció 3a del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Tots els membres de les comissions i subcomissions de docència han de tenir el temps necessari per acudir a les reunions a què siguin convocats, sense perjudici del temps assignat com a figura docent.

5. En el si de les subcomissions de docència, s’ha de procurar una composició equilibrada quant al gènere, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

Secció 3a

Comitè d’avaluació

Article 14

Constitució, composició i funcionament

1. S’ha de constituir un comitè d’avaluació per a cada una de les especialitats els programes formatius de les quals es desenvolupin en el centre o unitat docent. Els comitès tenen el caràcter d’òrgan col·legiat i la funció és fer l’avaluació anual i final dels especialistes en formació.

2. L’actuació dels comitès d’avaluació es regeix per un reglament de règim intern, en el qual es determina la seva actuació en l’avaluació dels residents.

3. La composició dels comitès avaluadors s’ha de basar en l’article 19.2 del Reial decret 183/2008. A més, en poden formar part professionals amb títol d’especialista del mateix nivell assistencial o diferent, que hagin participat com a coordinador o col·laborador docent del resident avaluat.

4. Per a la constitució vàlida de l’òrgan hi han de ser presents el o la cap d’estudis, el tutor o tutora principal i el secretari o secretària, o qui els substitueixin, i, almenys, el 50 % dels membres.

5. En el si del comitè d’avaluació, s’ha de procurar una composició equilibrada quant al gènere, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

Capítol IV

Òrgans docents de caràcter unipersonal

Secció 1a

El o la cap d’estudis

Article 15

Concepte

El o la cap d’estudis és la persona que gestiona la formació sanitària especialitzada en ciències de la salut, i com a tal ha de dirigir les activitats de planificació, organització, gestió i supervisió de la formació sanitària especialitzada en un centre o unitat docent acreditada.

Article 16

Dependència funcional

El o la cap d’estudis d’unitats o centres docents públics depèn funcionalment de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut i orgànicament del Servei de Salut de les Illes Balears. Té autonomia de gestió i exerceix la seva tasca amb independència dels caps assistencials.

En el cas de centres o unitats docents privades, depèn de la gerència a què estigui adscrita la unitat docent.

​​​​​​​Article 17

Requisits i mèrits per accedir a la convocatòria pública de cap d’estudis

1. Per poder accedir a la convocatòria pública de cap d’estudis d’una unitat o centre docent públic acreditat de les Illes Balears cal complir els requisits següents: estar en possessió d’un títol d’especialista en ciències de la salut, estar en la situació de servei actiu, i tenir una experiència assistencial mínima en la seva especialitat de 3 anys.

2. Altres mèrits que s’han de valorar en el perfil exigit són els següents:

a) Estar en possessió del títol d’especialista per sistema de residència.

b) Experiència docent en formació sanitària especialitzada: experiència prèvia com a cap d’estudis, tutor principal o coordinador docent, vocal de comissió de docència i de comissió de formació sanitària especialitzada; experiència en gestió de formació sanitària especialitzada.

c) Coneixement de metodologies i tècniques didàctiques i pedagògiques de formació de persones adultes.

d) Planificació, organització i gestió de recursos en relació amb els programes docents o de formació en particular.

e) Experiència docent, tant en formació de grau, postgrau o continuada.

f) Experiència i formació en lideratge i gestió d’equips humans, experiència clínica i investigadora, experiència i formació en qualitat.

g) Pertinença a comissions o grups de treball de la comunitat autònoma.

Article 18

Sistema d’accés i nomenament

1. El sistema d’accés al càrrec de cap d’estudis d’unitats docents acreditades a la comunitat autònoma de les Illes Balears és el següent:

a) En l’àmbit privat, l’òrgan directiu del centre de què es tracti ha de designar el o la cap d’estudis a proposta de la comissió de docència.

b) En l’àmbit públic, el o la cap d’estudis s’ha de designar mitjançant convocatòria pública. L’adequació dels aspirants al perfil exigit l’ha de valorar una comissió de selecció constituïda a aquest efecte.

En cada convocatòria s’ha de determinar el perfil competencial i la dedicació requerida per al compliment de les funcions inherents al càrrec.

La convocatòria ha d’incloure l’elaboració d’un projecte de gestió de la formació especialitzada del centre o unitat docent en qüestió. Els aspirants han de presentar també el seu currículum i aportar els mèrits professionals que considerin adequats al perfil establert en la convocatòria.

2. La Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut ha de nomenar per resolució la persona candidata proposada per la comissió de selecció per 4 anys renovables, tot i que es pot sol·licitar una comissió d’avaluació abans de la renovació si la comissió de formació sanitària especialitzada o la comissió de docència pròpia ho sol·liciten.

Article 19

Comissió de selecció i avaluació del o la cap d’estudis

La comissió de selecció i avaluació del càrrec de cap d’estudis ha d’estar integrada pels membres següents:

1. Dos caps d’estudis de la comunitat autònoma en actiu amb una experiència mínima de 2 anys. Si no hi ha prou aspirants per formar part de la comissió amb l’experiència mínima, se’n pot eximir un d’aquest requisit. Els ha de seleccionar la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears.

2. Un representant de l’entitat titular corresponent.

3. El coordinador o la coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears.

4. Un o una representant de la comissió de docència corresponent, elegit entre els vocals dels tutors o coordinadors docents.

Article 20

Funcions

Corresponen al o la cap d’estudis les funcions següents:

1. Funcions de representació i coordinació amb responsables assistencials i docents:

a) Formar part dels òrgans de direcció dels centres i serveis sanitaris corresponents, a fi d’assegurar i garantir la incardinació de la docència en l’activitat assistencial ordinària, continuada i d’urgències.

b) Representar la comissió de docència en la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada davant la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, altres comissions de docència o qualsevol altre organisme extern. Actuar com a interlocutor entre els responsables assistencials i docents, a fi de garantir-ne una coordinació adequada.

c) Exercir la relació específica amb els presidents d’altres comissions de docència que tenguin dispositius docents en el mateix centre i, si s’escau, amb el o la titular de la coordinació d’estudis universitaris.

d) Consensuar i subscriure amb els òrgans de direcció corresponents del centre, en representació de la comissió de docència, el protocol de supervisió dels residents, i coordinar-ne l’aplicació i revisió periòdica.

e) Supervisar l’aplicació pràctica dels programes formatius de les diferents especialitats, i promoure i supervisar la formació dels residents en competències comunes, incloent-hi el desenvolupament i compliment del pla transversal de formació.

f) Promoure, fomentar i definir les línies i les activitats d’investigació docent relacionades amb les especialitats en ciències de la salut, d’acord amb els plans de salut de la comunitat autònoma i els programes d’R+D+I relacionats amb la formació sanitària especialitzada.

g) Convocar i presidir els comitès d’avaluació anual, i dirimir amb el seu vot els empats que es produeixin.

h) Trametre a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, en els terminis prevists, la proposta d’oferta anual de la seva unitat docent de places de formació sanitària especialitzada.

i) Supervisar el pla de gestió de la qualitat docent del centre o la unitat i coordinar-ne amb els òrgans de direcció corresponents el seguiment i el compliment.

j) Participar en els processos selectius d’altres caps d’estudis, així com del coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears.

k) Elaborar els informes que sol·licitin la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social o qualsevol altra autoritat administrativa. Col·laborar amb els responsables de la formació universitària i continuada dels professionals.

2. Funcions en relació amb la comissió de docència:

a) Presidir la comissió de docència i dirimir amb el seu vot els empats que es produeixin en l’adopció dels acords.

b) Elaborar una memòria anual de la unitat docent, presentar-la a la comissió de docència, i posteriorment lliurar-la al coordinador de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears i a la gerència o entitat titular corresponent.

c) Garantir la remissió adequada de les avaluacions i la resta de documentació que s’hagi de lliurar al registre d’especialistes en formació del Ministeri.

d) Gestionar els recursos personals i materials assignats a la comissió de docència, i elaborar el pla anual de necessitats si és necessari.

e) Ordenar la inserció d’avisos i resolucions en els mitjans que s’utilitzin per a la notificació oficial de la comissió de docència.

3. Funcions en relació amb els tutors i residents:

a) Dirigir i coordinar les activitats docents dels tutors i actuar com a interlocutor amb els responsables assistencials de tots els dispositius de la unitat docent.

b) Fomentar la formació continuada dels tutors i participar en l’elaboració de programes formatius per a aquesta finalitat.

c) Promoure i fomentar activitats relacionades amb metodologia docent i formativa per a la formació especialitzada en ciències de la salut.

d) Participar en l’acreditació continuada dels tutors i en el procés per al seu reconeixement, en els termes que estableixi la Direcció General.

e) Remetre a la Direcció General l’avaluació dels tutors assignats a la seva comissió de docència, d’acord amb el model que conté l’annex d’aquest Decret.

f) Promoure, potenciar i supervisar el compliment del procés d’avaluació global de la docència, dels residents, dels tutors i de l’estructura docent.

Article 21

Dedicació

1. Per a l’exercici de les seves funcions, s’ha de garantir que el o la cap d’estudis pugui disposar d’una dedicació específica dins el seu temps de treball, en funció del nombre d’especialistes en formació a càrrec seu i de la complexitat del centre o unitat, tenint en compte el nombre d’especialitats acreditades i el nombre de dispositius docents que l’integren.

2. La dedicació mínima s’estableix en un 20 % de la jornada laboral. El temps de treball oscil·la entre la dedicació completa i un mínim del 20 % de la jornada ordinària, d’acord amb els criteris següents:

a) En funció del nombre de residents de la unitat docent, li correspon una dedicació mínima de:

• Menys de 20 residents, un 20 % o un dia a la setmana.

• Entre 20 i 39 residents, un 40 % o dos dies a la setmana.

• Entre 40 i 59 residents, un 60 % o tres dies a la setmana.

• Entre 60 i 79 residents, un 80 % o quatre dies a la setmana.

• Més de 79 residents, dedicació del 100 %, que permet activitat continuada i guàrdies.

b) Nombre de dispositius docents acreditats: si la unitat docent disposa de més de 2 centres docents acreditats dotats de residents, s’ha de sumar un 10 %, fins al màxim del 100 %. 

c) Subcomissions: si la unitat docent disposa de subcomissions, s’ha d’afegir un 10 % a la jornada anterior per cada subcomissió dependent, fins al màxim del 100 %.

Article 22

Reconeixement i incentivació

1. L’exercici de les funcions de cap d’estudis ha de ser objecte del reconeixement oportú per part del centre o unitat docent, per l’Administració sanitària i pel conjunt del sistema sanitari.

2. En l’àmbit privat, el reconeixement de la tasca que exerceix el o la cap d’estudis s’ha de reflectir com a mínim en el desenvolupament professional previst en el centre o entitat en qüestió.

3. En l’àmbit públic, el reconeixement s’ha de fer de la manera següent:

a) Reconeixement documental.

b) Reconeixement de funcions de gestió. En tot cas, les funcions de cap d’estudis es consideren de gestió clínica en les organitzacions sanitàries, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, per la qual cosa l’exercici i els resultats s’han d’avaluar periòdicament. En aquest Decret es regula que ha de ser cada 4 anys de manera ordinària, i pot ser abans de manera extraordinària.

c) En la carrera professional o en el sistema d’incentivació, promoció i desenvolupament professional equivalent, dins del nivell a què correspongui, entenent, en tot cas, el temps d’exercici com a cap d’estudis equivalent a l’ocupació de places com de cap de servei, cap d’equip d’atenció primària, coordinador d’infermeria o figures equiparables segons la professió i l’àmbit de treball.

d) En els procediments de concurs per a la cobertura de places dels centres del sistema de salut públic, els barems han de considerar com a mèrit específic haver estat cap d’estudis, entenent el temps d’exercici com a cap d’estudis com equivalent a l’ocupació de places com a cap de servei, cap d’equip d’atenció primària, coordinador d’infermeria o figures equiparables segons la professió i l’àmbit de treball.

e) Prioritat formativa: relacionats amb la millora de la competència en àrees de pràctica clínica, metodologia docent, tècniques de comunicació, metodologia de la investigació, gestió de la qualitat, motivació, aspectes ètics de la professió o continguts del programa formatiu o gestió de recursos humans.

f) Percepció de la retribució econòmica, associada almenys al lloc funcional de cap de servei, cap d’equip d’atenció primària, coordinador d’infermeria o figures equiparables segons la professió i l’àmbit de treball, tenint en compte la dedicació específica reconeguda.

g) Dies de docència addicionals en matèries relacionades amb la metodologia docent, o activitats docents organitzades preferentment per als participants en formació sanitària especialitzada.

Article 23

Avaluació periòdica i cessament

1. Les funcions d’organització de la formació sanitària especialitzada que corresponen al cap d’estudis tenen la consideració de funcions de gestió clínica, per la qual cosa l’exercici està sotmès a l’avaluació de l’acompliment i del resultat, incloent-hi indicadors marcats per la comissió de docència i l’entitat titular de la unitat docent. Han de presentar davant de la comissió de docència una memòria anual amb la gestió realitzada i el compliment dels objectius. El resultat de l’avaluació s’ha d’elevar a l’òrgan directiu i al coordinador de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears.

2. Als 4 anys del nomenament del cap d’estudis per part de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, s’ha de convocar una comissió d’avaluació d’aquesta persona.

3. La comissió d’avaluació, integrada pels membres indicats en l’article 19, ha de valorar la tasca realitzada durant el període anterior, tenint en compte els objectius docents establerts en el pla estratègic del centre o unitat i en el pla de gestió de qualitat docent. La conclusió serà prorrogar aquest nomenament per 4 anys més, o no renovar-lo i publicar una convocatòria nova, a la qual es poden presentar les persones candidates que compleixin els requisits.

4. Als 8 anys del primer nomenament del cap d’estudis s’ha de fer directament una convocatòria pública, a la qual es poden presentar les persones candidates que compleixin els requisits, incloent-hi el cap d’estudis vigent, i que ha de valorar la comissió de selecció corresponent.

5. El cessament del cap d’estudis es produeix quan la comissió d’avaluació en faci una avaluació desfavorable; per la suspensió de l’acreditació docent de la unitat docent que presideix; per la desvinculació laboral amb l’entitat corresponent, o per renúncia.

Secció 2a

El president o presidenta de la subcomissió de docència

Article 24

Funcions

Les funcions del president o presidenta de la subcomissió de docència són les següents:

a) Presidir les subcomissions de docència i assumir-ne la representació en les comissions de docència corresponents com un membre nat.

b) Traslladar les propostes de la subcomissió a la comissió corresponent perquè les aprovi.

c) Participar com a membre del comitè avaluador dels residents pertanyents a la seva subcomissió.

d) Les tasques relacionades amb la subcomissió i amb els seus residents que li deleguin.

Article 25

Procés de selecció

La directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, a proposta de la subcomissió corresponent, ha de nomenar el president o presidenta de les subcomissions de docència entre les persones candidates que s’hi presentin.

Article 26

Reconeixement

1. L’exercici de les funcions de president o presidenta de subcomissió s’ha de reflectir com un reconeixement específic en la carrera professional o en el sistema d’incentivació econòmica i desenvolupament professional equivalent previst pel centre o entitat en qüestió, així com en els processos de selecció i provisió, en una categoria intermèdia entre la figura de tutor principal i el cap d’estudis.

2. Els presidents de les subcomissions han de tenir una dedicació mínima d’un dia setmanal, i aquesta dedicació s’ha d’ajustar a la taula de l’article 21.

Secció 3a

Tutor o tutora principal

Article 27

Concepte

1. El tutor o tutora principal és el professional especialista en servei actiu que, estant acreditat com a tal, té la missió de planificar i col·laborar activament en l’aprenentatge dels coneixements, de les habilitats i actituds del resident, a fi de garantir el compliment del programa formatiu de l’especialitat.

2. Tret de causa justificada, la figura del tutor o tutora principal ha de ser la mateixa durant tot el període formatiu. Si es desenvolupa un programa de formació troncal, s’ha de disposar d’un tutor o tutora per al període troncal i un altre per al període específic.

3. Cada tutor o tutora ha de tenir assignat un màxim de 4 persones residents.

Article 28

Funcions

Corresponen al càrrec de tutor o tutora principal les funcions següents:

1. Funcions de gestió:

a) Proposar, d’acord amb els altres tutors de l’especialitat i amb el o la cap assistencial, la guia o itinerari formatiu tipus de l’especialitat a la comissió de docència, d’acord amb el programa de l’especialitat, la qual és aplicable a tots els residents de l’especialitat que es formin en la unitat docent.

b) Elaborar el pla individual de formació de cada resident, i adaptar aquesta guia o itinerari formatiu tipus en coordinació amb els responsables dels dispositius assistencials i amb la resta de docents que intervinguin en el procés formatiu.

c) Proposar les rotacions externes a la comissió de docència necessàries per complementar el programa oficial d’especialitat.

d) Elegir els vocals dels tutors que els representen en la comissió de docència.

e) Fomentar l’activitat docent i d’investigació del resident, i assessorar i supervisar, si pertoca, els seus treballs en la matèria.

f) Participar en activitats de formació continuada relacionades amb l’especialitat, garantint l’actualització permanent de les seves competències.

2. Funcions de seguiment i avaluació:

a) Fer el seguiment del procés continuat d’aprenentatge i de les rotacions amb entrevistes periòdiques amb altres tutors i professionals que intervinguin en la formació.

b) Revisar dins del termini i en la forma escaient les avaluacions de les rotacions, dels cursos i d’altres activitats docents duites a terme per l’especialista en formació.

c) Comprovar l’adquisició de competències professionals dels especialistes en formació.

d) Elaborar els informes d’avaluació formativa normalitzats i l’informe anual.

e) Participar en el comitè d’avaluació dels seus residents i acompanyar el resident —si pertoca i si el resident o la comissió ho sol·licita— a l’acte de revisió després d’una avaluació anual negativa no recuperable.

f) Afavorir i supervisar l’assumpció progressiva de responsabilitats. Donar instruccions sobre el grau de responsabilitat assumible pels residents a càrrec seu a la resta de professionals que participin en el programa formatiu.

g) Revisar el llibre del resident, o document que el substitueixi.

3. Funcions de relació:

a) Rebre el resident quan s’incorpori al centre o unitat docent i facilitar-li tota la informació necessària sobre l’estructura i funcionament quant als aspectes assistencials, docents i de recerca.

b) Mantenir un contacte continu, pactat i estructurat amb el resident durant tot el període formatiu, sia quin sia el dispositiu de la unitat docent en el qual es dugui a terme, i establir un calendari de reunions periòdiques, amb un mínim de quatre d’anuals, segons un model establert per cada unitat docent.

c) Informar el centre o unitat docent de la participació dels residents en cursos, congressos i altres activitats docents que impliquin la sol·licitud d’un permís.

d) Ser l’interlocutor o referent del resident i resoldre les incidències que es puguin plantejar amb l’organització, i vetlar pels seus interessos docents i formatius, a més d’orientar-lo durant tot el procés formatiu.

e) Assessorar la comissió de docència en relació amb la formació de l’especialitat i proposar les activitats de millora de la qualitat docent en la seva unitat, i participar en el desenvolupament.

f) Assistir a activitats no assistencials del centre, col·laborar-hi i participar-hi, en relació amb la docència de l’especialista en formació, així com en les activitats docents organitzades de forma específica per a tutors sobre metodologia docent i avaluació, entre altres temes.

4. Qualsevol altra funció destinada a la planificació, gestió, supervisió i avaluació de tot el procés de formació de l’especialista en formació, en el context de l’organització sanitària.

Article 29

Nomenament i revocació

1. El o la gerent o òrgan competent de l’entitat titular ha de nomenar el tutor o tutora principal, a proposta de la comissió de docència, entre professionals acreditats, amb l’informe previ del cap assistencial, coordinador infermer o figura equiparable segons la professió i l’àmbit laboral. Aquest informe ha de detallar el pla de treball del professional incloent-hi les hores de la seva jornada laboral dedicades a la tutoria.

2. És designat per al càrrec per un període mínim de 4 anys, excepte en els casos de cessament anticipat. Es pot disposar el cessament d’un tutor o tutora principal en les situacions següents:

a) Revocació del nomenament per incompliment de les seves funcions, a proposta de la comissió de docència.

b) Per no haver superat l’avaluació anual del tutor, d’acord amb el model que recull l’annex d’aquesta norma.

c) Suspensió de l’acreditació docent, imposada per la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

d) Desvinculació laboral del tutor principal.

e) Renúncia.

3. Si el tutor o tutora està impossibilitat per dur a terme les seves tasques durant més de 6 mesos, els seus residents s’adscriuran temporalment a un altre tutor acreditat del servei. Si no n’hi ha, s’ha de nomenar temporalment una altra persona especialista que compleixi els màxims requisits possibles, amb l’informe previ del cap assistencial de la comissió de docència.

​​​​​​​Article 30

Dedicació

S’ha de garantir que el tutor o tutora principal disposi d’una dedicació específica per a les funcions de tutoria dins la seva jornada laboral ordinària. Aquesta jornada ha de figurar dins el pla de feina del professional, i no ha de ser inferior a 120 hores anuals amb una mitjana de 10 hores mensuals, que poden organitzar conjuntament el tutor i el cap assistencial, tenint en compte les càrregues docents dels diferents períodes formatius.

Article 31

Avaluació

1. L’exercici de les funcions de tutoria té la consideració de funcions de gestió clínica en les organitzacions sanitàries, d’acord amb l’article 10 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, i ha de ser objecte del reconeixement oportú per part del centre sanitari docent, per part de l’Administració sanitària i pel conjunt del sistema sanitari, incloent-hi el reconeixement econòmic, en els termes de l’article següent.

2. L’acreditació atorgada al tutor o tutora està subjecta a una avaluació anual, a fi de validar el compliment de les tasques encomanades i el manteniment de les seves competències.

3. El o la cap d’estudis ha d’avaluar cada tutor o tutora assignat a la seva comissió de docència i n’ha de trametre un informe al responsable de l’òrgan titular, al coordinador de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears i a la comissió de docència, segons el model de l’annex.

4. El resultat de l’avaluació anual del cap d’estudis és positiu o negatiu, en funció de si es valida el compliment dels requisits o no. L’avaluació positiva comporta el manteniment de la vigència plena del nomenament com a tutor per un any més, excepte que tengui pendent la reacreditació, i l’avaluació negativa obre un termini de 10 dies hàbils perquè la persona interessada presenti al·legacions. En cas de no superar l’avaluació, el cap d’estudis n’ha d’informar el gerent i la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut i comportarà el cessament del càrrec de tutor.

Article 32

Reconeixement

1. En l’àmbit del sector privat, el reconeixement de la tasca docent desenvolupada pel tutor o tutora principal es reflecteix, com a mínim, en el desenvolupament professional previst pel centre o entitat en qüestió.

2. En l’àmbit del sector públic, els tutors de cada especialitat, centre o unitat docent amb acreditació i nomenament han d’obtenir un reconeixement més gran que col·laborador docent o coordinador docent, d’acord amb l’esquema següent:

a) Reconeixement específic en la carrera professional o en el sistema d’incentivació i desenvolupament professional equivalent.

b) Reconeixement específic en els processos de selecció i provisió.

c) Preferència en la participació en activitats formatives realitzades per les entitats públiques encarregades de la formació continuada, relacionat amb la millora de la competència en àrees de pràctica clínica, metodologia docent, tècniques de comunicació, metodologia de la investigació, gestió de la qualitat, motivació, aspectes ètics de la professió o continguts del programa formatiu.

d) Incentiu econòmic individual anual, vinculat a un informe positiu anual del cap d’estudis.

e) Tres dies de docència addicionals als assignats pel Servei de Salut de les Illes Balears, tant en matèries relacionades amb la metodologia docent o activitats docents organitzades preferentment per a tutors com en activitats relacionades amb continguts de la seva especialitat.

​​​​​​​Capítol V

Regulació d’altres figures docents

Secció 1a

Coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears

Article 33

Concepte

El coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears és la persona que gestiona la formació sanitària especialitzada en ciències de la salut i com a tal ha de dirigir les activitats de planificació, organització, gestió i supervisió de la formació sanitària especialitzada en la comunitat autònoma de les Illes Balears, en col·laboració amb els caps d’estudis.

Article 34

Dependència funcional i orgànica

El coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears depèn funcionalment de la Conselleria de Salut i està adscrit a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

D’acord amb la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, depèn orgànicament de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques.

Article 35

Sistema d’accés, requisits i nomenament

1. El lloc de coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears s’ha de proveir amb el personal que correspongui d’acord amb l’adscripció de lloc de feina que estableixi la relació de llocs de treball.

El sistema d’accés al lloc de coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears és pel sistema de lliure designació mitjançant convocatòria pública. L’adequació dels aspirants al perfil exigit l’ha de valorar una comissió de selecció constituïda a aquest efecte.

2. Els requisits per poder accedir a la coordinació de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears són els següents:

a) Estar en possessió de títol d’especialista en ciències de la salut i estar en la situació de servei actiu.

b) Tenir una experiència assistencial mínima en la seva especialitat de 3 anys.

c) Haver estat membre d’alguna comissió de docència acreditada o de la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears un mínim de 2 anys i amb una assistència mínima al 70 % de les reunions anuals.

3. S’han de valorar, entre altres mèrits, els següents:

Experiència en gestió d’equips humans, clínica, docent i investigadora; haver exercit funcions de formació especialitzada: cap d’estudis, tutor, vocal de comissió de docència, coordinador o col·laborador docent, suport a la docència, etc. Tenir el títol d’especialista per sistema de residència; l’experiència assistencial global; l’experiència docent en grau, postgrau o continuada; la realització d’activitats de recerca; l’experiència i formació en lideratge, qualitat, planificació, organització i gestió de recursos; la pertinença a comissions o grups de treball de la comunitat autònoma; el coneixement de metodologies i tècniques didàctiques i pedagògiques de formació d’adults; formació en qualitat; planificació, organització i gestió de recursos en relació amb els programes docents o de formació.

4. La convocatòria ha d’incloure l’elaboració d’un projecte de gestió de la formació sanitària especialitzada.

5. La selecció de la persona candidata més idònia per al lloc la du a terme una comissió de selecció i avaluació constituïda per la cap del Servei de Formació Sanitària de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut; el director assistencial del Servei de Salut de les Illes Balears, i un cap d’estudis amb una experiència mínima de 2 anys, elegit per la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears.

6. La comissió de selecció ha d’elevar el nom de la persona candidata elegida més idònia a la Conselleria de Salut, la qual n’ha de proposar el nomenament a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques.

7. La durada del nomenament és de 4 anys renovables, i es pot sol·licitar prèviament una comissió d’avaluació si la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada així ho sol·licita.

Article 36

Funcions

Les funcions del coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears són les següents:

a) Col·laborar en l’acreditació i reacreditació, així com la desacreditació si pertoca, de les unitats docents de les Illes Balears.

b) Participar com a membre en representació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en les comissions de docència acreditades. Aquesta representació es pot delegar en una altra persona degudament qualificada en cas de necessitat.

c) Participar com a membre de ple dret de la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears.

d) Coordinar el procés de selecció de la persona representant dels especialistes en formació en la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears.

e) Participar com a membre dels comitès avaluadors dels especialistes interns residents de la comunitat. Aquesta representació es pot delegar en una altra persona degudament qualificada en cas de necessitat.

f) Participar com a observador de la comunitat autònoma en les auditories docents que dugui a terme el Ministeri a les unitats docents acreditades de les Illes Balears.

g) Col·laborar i gestionar els diferents convenis de col·laboració per al funcionament correcte de les unitats docents.

h) Dur a terme les auditories que li encomani el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

i) Planificar i coordinar el pla d’auditories internes a les diferents unitats i centres docents acreditats de les Illes Balears.

j) Coordinar l’examen d’accés a la formació sanitària especialitzada que organitzi el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

k) Coordinar amb els diferents caps d’estudis l’oferta anual de formació sanitària especialitzada que es presenta al Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

l) Revisar les sol·licituds de rotacions externes dels especialistes interns residents de les Illes Balears, amb l’autorització prèvia per part de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

m) Coordinar els cursos del pla transversal de formació per als especialistes en formació.

n) Coordinar l’aplicació del desplegament autonòmic del Reial decret 183/2008, de 8 de febrer.

o) Planificar i coordinar la formació dels tutors de formació sanitària especialitzada.

p) Participar en els grups de treball convocats pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social relacionats amb la formació sanitària especialitzada.

q) Coordinar i supervisar el procés d’homologació de títols d’especialistes obtinguts dins la Unió Europea o fora, i remetre l’informe final al Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

r) Participar com a president o presidenta dels comitès de selecció i avaluació dels caps d’estudis de les unitats docents acreditades de titularitat pública.

s) Coordinar els grups de treball de la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears.

t) Vetlar per l’aplicació de la normativa vigent de la formació sanitària especialitzada.

u) Actuar com a interlocutor entre els caps d’estudis o altres figures docents de diferents centres i unitats docents acreditats, a fi de garantir-ne una coordinació adequada.

v) Avaluar la memòria anual docent dels caps d’estudis nomenats en la comunitat autònoma.

w) Gestionar l’acreditació dels tutors de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears.

x) Traslladar l’avaluació que han fet els caps d’estudis als tutors als òrgans competents, per al reconeixement de la seva tasca.

y) Participar com a membre del comitè d’acreditació de tutors de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears.

z) Exercir les funcions que li assignin la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears o el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, relacionades amb la formació sanitària especialitzada.

Article 37

Reconeixement i incentivació

1. Per facilitar l’exercici de les seves funcions, s’ha de garantir que el coordinador o coordinadora de la formació sanitària especialitzada pugui disposar d’una dedicació completa de la seva jornada ordinària.

2. L’exercici de les funcions de coordinació de formació sanitària especialitzada és objecte del reconeixement oportú per part del centre o unitat docent, per l’Administració sanitària i pel conjunt del sistema sanitari.

En l’àmbit públic, el reconeixement es fa de la manera següent:

a) Reconeixement documental.

b) Reconeixement de funcions de gestió: en tot cas, les funcions de coordinació de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears es consideren de gestió clínica en les organitzacions sanitàries, d’acord amb l’article 10 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, i per tant l’acompliment d’aquestes funcions de gestió i els seus resultats han de ser avaluats periòdicament. S’estableix que aquesta avaluació s’ha de fer de manera ordinària cada 4 anys, i es pot sol·licitar abans de manera extraordinària.

c) En la carrera professional o en el sistema d’incentivació, promoció i desenvolupament professional equivalent, dins del nivell a què correspongui, entenent, en tot cas, el temps d’exercici com a coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada equivalent a l’ocupació de places com a cap de servei, cap d’equip d’atenció primària, coordinador d’infermeria o figures equiparables, segons la professió i l’àmbit de treball.

d) En els procediments de concurs per a la cobertura de places dels centres del sistema de salut públic, els barems han de considerar com a mèrit específic haver exercit aquest càrrec, tenint en compte el temps d’exercici com a coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada com a temps equivalent a la ocupació de places com a de cap de servei, cap d’equip d’atenció primària, coordinador d’infermeria o figures equiparables, segons la professió i l’àmbit de treball.

e) Prioritat formativa: relacionats amb la millora de la competència en àrees de pràctica clínica, metodologia docent, tècniques de comunicació, metodologia de la investigació, gestió de la qualitat, motivació, aspectes ètics de la professió o continguts del programa formatiu i gestió de recursos humans.

f) Percepció d’una retribució econòmica associada almenys al lloc funcional de cap de servei, cap d’equip d’atenció primària o responsable o coordinador d’infermeria, segons la professió i l’àmbit de treball.

g) Dies de docència addicionals en matèries relacionades amb la metodologia docent o activitats docents organitzades preferentment per als participants en formació sanitària especialitzada, així com les relacionades amb la millora de la competència en àrees de pràctica clínica, metodologia docent, tècniques de comunicació, metodologia de la investigació, gestió de la qualitat, motivació, aspectes ètics de la professió o continguts del programa formatiu i gestió de recursos humans.

Article 38

Avaluació del coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears

1. El coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears ha de presentar davant de la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears una memòria anual amb la gestió realitzada i el compliment d’objectius. El resultat de l’avaluació s’ha d’elevar a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut i a la cap del Servei de Formació Sanitària.

2. Als 4 anys del nomenament com a coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears per part de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, se l’ha de valorar. També es pot fer a petició de la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada, i se’n pot determinar la confirmació o remoció, tenint en compte objectius docents.

3. Una comissió d’avaluació, integrada pels membres que indica l’article 35.5, n’ha de valorar la gestió i la tasca realitzada durant el període anterior, i se’n pot determinar la confirmació o remoció, tenint en compte el projecte presentat en el seu nomenament i les memòries anuals.

4. En cas que no es renovi el nomenament del coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears, s’ha de fer una nova convocatòria pública, a la qual es poden presentar les persones candidates que compleixin els requisits que estableix l’article 35.

5. Als 8 anys del primer nomenament del coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears s’ha de fer directament una convocatòria pública, a la qual es poden presentar les persones candidates que compleixin els requisits, incloent-hi el coordinador o coordinadora vigent, i que valorarà la comissió de selecció corresponent.

6. El cessament del coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears s’ha de disposar quan hi hagi una avaluació desfavorable per part de la comissió d’avaluació, per la seva desvinculació laboral o per renúncia.

Secció 2a

Coordinador o coordinadora docent

Article 39

Concepte i funcions

El coordinador o coordinadora docent és el professional dels diferents dispositius de la unitat docent per on roten els residents, que els organitza les activitats, els supervisa i els assigna col·laboradors docents durant les diferents rotacions i guàrdies. Pot ser de la mateixa especialitat que el resident o diferent. Participa activament en la seva avaluació, en coordinació amb el tutor o tutora principal. Poden ser tutors principals d’altres residents.

Corresponen a aquesta categoria les persones que exerceixen actualment els càrrecs de tutor hospitalari de medicina de família i de medicina del treball, responsable de docència de centres de salut, responsable d’urgències hospitalàries de centres acreditats, coordinació de comares en centres acreditats, i de responsables de residents en serveis no acreditats per a la docència de la seva especialitat, però en el qual fan estades formatives residents d’altres especialitats.

Article 40

Nomenament

El o la cap d’estudis nomena el coordinador o coordinadora docent a proposta de la comissió de docència a què estigui assignat, i s’hi ha d’incloure un informe positiu del cap assistencial que indiqui el temps dedicat a aquestes funcions.

Article 41

Reconeixement

1. Certificat documental de qui hagi fet el nomenament.

2. Dedicació específica de 7,5 hores mensuals els mesos que se’ls assignin residents a les seves funcions com a coordinador o coordinadora docent, dedicació inclosa dins el pla de treball de la unitat assistencial.

3. Reconeixement específic en la seva carrera professional, així com reconeixement específic en els processos de selecció i provisió, en menor mesura que el tutor principal i més gran que col·laborador docent.

Secció 3a

Col·laborador o col·laboradora docent

Article 42

Concepte

El col·laborador o col·laboradora docent és el professional dels diferents dispositius de la unitat docent per on rota el resident que, sense ser tutor, col·labora de manera activa en la seva formació, n’assumeix l’orientació, la supervisió i el control de les activitats que du a terme durant les rotacions. Pot ser de la mateixa especialitat que el resident o diferent. Participa activament en la seva avaluació, en coordinació amb el tutor o tutora principal. Poden ser tutors principals d’altres residents.

​​​​​​​Article 43

Nomenament

El nomenament de col·laborador o col·laboradora docent l’ha de fer el cap assistencial o figura equivalent, tutor principal o coordinador docent, amb la certificació del cap d’estudis. Cada unitat docent ha de desenvolupar el procediment per quantificar les hores de cada col·laborador.

Article 44

Reconeixement

Reconeixement documental, reconeixement específic en la seva carrera professional, així com reconeixement específic en processos de selecció i provisió, en menor mesura que el tutor principal i el coordinador docent.

Secció 4a

Cap assistencial

Article 45

Definició i funcions

El o la cap de la unitat assistencial és el responsable de l’organització i assignació de tasques assistencials i docents en el seu àmbit de competència, i li corresponen les funcions següents:

a) Elaborar el pla o acord anual de gestió docent de la seva unitat, que ha d’incloure l’assignació de tasques docents concretes al personal sanitari al seu càrrec i el temps assignat a aquestes tasques en la seva jornada laboral ordinària. Aquest document, amb el vistiplau previ de la comissió de docència, s’ha d’elevar a l’òrgan de direcció corresponent al seu centre d’adscripció perquè l’aprovi.

b) Supervisar la guia o itinerari formatiu tipus de l’especialitat que proposa el tutor o tutora i el pla individual de formació, si bé no assumeix personalment la funció tutorial, i vetlar per facilitar-ne el compliment després que la comissió de docència l’aprovi.

c) Vetlar pel desenvolupament del programa docent de cada resident en formació de la seva unitat docent, en col·laboració estreta amb el tutor o tutora principal, així com amb el coordinador o coordinadora docent. Tot això a fi d’assolir els objectius proposats per als residents que, en compliment dels programes formatius, hagin de rotar pel seu àmbit d’actuació.

d) En la proposta de tutors i coordinadors docents nous s’ha d’incloure un document presentat a la comissió de docència, en el qual consti el temps assignat a les tasques tutorials en la seva jornada laboral ordinària, perquè després que la comissió de docència l’hagi aprovat, elevar-lo a la gerència o a l’òrgan de direcció corresponent del centre a què estigui adscrita aquesta persona perquè l’aprovi.

e) En les unitats docents multiprofessionals cal establir la col·laboració entre els responsables dels residents de totes les especialitats que la conformen.

Secció 5a

Personal tècnic de suport a la formació

Article 46

Concepte i nomenament

És un professional amb titulació superior, preferentment especialistes en ciències de la salut, amb formació acreditada en metodologia docent i investigadora, amb tasques de suport a la qualitat i recerca en la docència i participació en la formació teòrica i pràctica dels residents.

L’ha de nomenar l’òrgan directiu a què pertanyi la unitat docent, a proposta de la comissió de docència a què estigui assignat, per un període de 4 anys, renovable per períodes successius de quatre anys, amb la ratificació prèvia de la comissió de docència.

​​​​​​​Article 47

Funcions

Correspon al personal tècnic de suport a la formació donar suport a la formació d’especialistes, impulsar les activitats de recerca, desenvolupar programes de gestió i control de qualitat, així com participar, com a docent, en activitats formatives previstes en els programes corresponents, o que siguin d’interès per a la formació dels residents i altres figures docents. Així mateix, li correspon el desenvolupament de les activitats de millora de la qualitat definides en el pla de gestió de la qualitat docent del centre.

Article 48

Avaluació i reconeixement

1. Les tasques de personal tècnic de suport a la formació tenen la consideració de funcions de gestió clínica i, com a tals, l’exercici està sotmès a l’avaluació de l’acompliment i dels resultats.

Amb la finalitat de garantir la idoneïtat i el manteniment de les competències d’aquest personal, amb caràcter anual la comissió de docència ha de dur a terme una avaluació, oït el o la cap d’estudis, tenint en compte el compliment de les funcions assignades. Els resultats de l’avaluació poden determinar la confirmació o remoció en aquestes funcions de la persona interessada.

2. L’exercici de l’activitat de personal tècnic de suport a la formació es reconeix i s’incentiva de les maneres següents:

a) El reconeixement documental, a sol·licitud de la persona interessada, a través dels certificats emesos per l’òrgan competent acreditatius de la col·laboració en el procés de formació d’especialistes o d’altres figures docents.

b) La prioritat formativa en docència en activitats formatives vinculades a aquesta activitat.

c) El reconeixement professional d’aquesta activitat en el context de la carrera professional, en els termes continguts en la seva normativa de desplegament.

d) El reconeixement professional d’aquesta activitat en el context de la promoció professional, com a mèrit dins els sistemes de provisió i promoció en el si de l’organització.

e) L’ajustament de l’activitat professional que li permeti disposar en el seu pla de treball d’un nombre suficient d’hores per a l’acompliment de les seves funcions, segons les característiques del seu centre o unitat.

Secció 6a

Cap de residents

Article 49

Definició i nomenament

1. El o la cap de residents és un especialista en ciències de la salut, que ha acabat el seu programa formatiu en la promoció anterior a la data del seu nomenament en una unitat docent integrada a la comissió de docència.

2. El o la gerent o responsable de l’entitat titular el nomena a proposta de la comissió de docència. El nomenament té una durada d’un any improrrogable, amb un mínim del 50 % de la jornada ordinària completa, amb dedicació a les tasques assignades per la comissió de docència.

Article 50

Funcions

L’activitat de cap de residents es desenvolupa en tres aspectes fonamentals:

1. Funcions docents, referides a sessions o cursos adreçats a especialistes en formació.

2. Funcions de vigilància del desenvolupament de programes formatius, com ara organització de rotacions, guàrdies, entre altres de relacionades. S’ha de reunir amb els residents de cada unitat per detectar els incompliments del programa formatiu o de la supervisió del resident.

3. El o la cap de residents és la figura més propera i de referència a l’hora de comunicar problemes a la comissió de docència o al Servei de Formació Sanitària. El o la cap de residents ha de treballar en relació estreta amb el o la cap d’estudis i intervenir en les activitats relacionades amb la comissió de docència que tenguin relació amb els especialistes en formació i els programes formatius.

Article 51

Reconeixement

L’exercici de l’activitat de cap de residents es reconeix com funcions de gestió clínica i s’incentiva de les maneres següents:

1. El reconeixement documental, a sol·licitud de la persona interessada, a través dels certificats emesos per l’òrgan competent, acreditatius de la col·laboració en el procés de formació d’especialistes o d’altres figures docents.

2. La prioritat formativa en docència en activitats formatives vinculades a aquesta activitat.

3. El reconeixement professional d’aquesta activitat en el context de la carrera professional en els termes que conté la normativa de desplegament, sempre en menor mesura que el cap d’estudis i el personal tècnic de suport a la formació.

4. El reconeixement professional d’aquesta activitat en el context de la promoció professional com a mèrit dins dels sistemes de provisió i promoció en el si de l’organització, sempre en menor mesura que el cap d’estudis i el personal tècnic de suport a la formació.

Capítol VI

Avaluació i control de qualitat en la formació especialitzada

Article 52

Pla marc de la qualitat docent

L’Administració sanitària autonòmica ha de participar activament en el desenvolupament de la qualitat docent dels centres i unitats que imparteixen formació sanitària especialitzada en ciències de la salut. Per això, la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut ha de definir el pla marc de la qualitat docent, que almenys ha d’incloure els continguts i objectius següents:

a) Monitorar els indicadors bàsics de tots els centres i unitats docents de manera centralitzada.

b) Promoure la comparació entre unitats docents partint dels indicadors bàsics.

c) Fer anualment l’enquesta de satisfacció dels residents i incorporar els seus resultats al monitoratge general d’indicadors.

d) Promoure i facilitar el desenvolupament, per part de cada comissió de docència, d’un pla de qualitat específic de cada centre sanitari docent.

e) Dur a terme cada quatre anys un procés d’avaluació de cada centre docent i analitzar els aspectes qualitatius i de procediment. Aquesta avaluació ha d’incloure:

• L’autoavaluació qualitativa sobre la base dels mateixos resultats i la comparació efectuada.

• L’avaluació per iguals amb un centre docent de característiques similars, sempre que sigui possible, ateses les característiques de cada centre.

• L’avaluació externa promoguda pel departament competent en matèria de formació sanitària entre els centres docents de les Illes Balears.

f) Gestionar i tramitar les reclamacions realitzades pels especialistes interns residents.

Article 53

Procediment d’avaluació d’unitats docents per part del Servei de Formació Sanitària

1. El control de qualitat en la formació especialitzada de les unitats docents acreditades a les Illes Balears correspon al Servei de Formació Sanitària, dependent de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

2. El coordinador de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears ha de programar el pla anual d’auditories que s’han de dur a terme a les unitats docents acreditades, i notificar-ho amb una antelació mínima de dos mesos a la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears i als centres i unitats corresponents.

3. Les comissions de docència també poden sol·licitar al Servei de Formació Sanitària, mitjançant un escrit adreçat al coordinador de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears, la realització d’una valoració d’alguna de les unitats docents del seu centre o de tota la unitat docent. Aquestes auditories s’han de notificar també amb una antelació mínima de 2 mesos.

4. El coordinador de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears ha de proposar l’equip auditor a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, i la directora general nomenarà l’equip assignat a cada auditoria, el qual n’ha de lliurar un informe que indiqui les no conformitats, en un termini màxim d’un mes després de la realització de l’auditoria.

5. La Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, atesos els informes d’auditoria, ha d’adoptar les mesures oportunes que estiguin al seu abast, i pot arribar a revisar-ne l’acreditació.

Article 54

Pla de gestió de la qualitat docent

1. Els proveïdors de serveis de salut han d’incorporar la docència com a eix fonamental de la seva estratègia i han de relacionar-la adequadament amb la qualitat assistencial i la recerca.

2. La comissió de docència del centre o unitat, respecte de les unitats de les diferents especialitats que es formen en el seu àmbit, ha d’elaborar, aprovar i supervisar el pla de gestió de qualitat docent, que ha de comptar amb la participació dels residents.

3. El Servei de Formació Sanitària de les Illes Balears ha de dur a terme les actuacions necessàries per facilitar el desenvolupament dels plans de gestió de qualitat docent.

4. El pla de gestió de la qualitat docent ha de preveure el contingut bàsic següent:

a) Política docent del centre: planificació estratègica de la docència, missió, visió i valors docents.

b) Organització i recursos: organigrama del centre, estructura organitzativa de la docència i recursos per a la docència.

c) Cartera de serveis docents.

d) Desenvolupament de la formació sanitària especialitzada: processos que intervenen i mapa de processos.

e) Mesura, anàlisi i millora de la formació sanitària especialitzada: indicadors, seguiment i mesura, gestió de no conformitats i àrees de millora.

Capítol VII

Comissió de Formació Sanitària Especialitzada en Ciències de la Salut de les Illes Balears

Article 55

La Comissió

La Comissió de Formació Sanitària Especialitzada en Ciències de la Salut de les Illes Balears s’adscriu a la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut amb competències en formació sanitària de la Conselleria de Salut. Les funcions de selecció de representants en comitès de selecció, avaluació dels caps d’estudis i de coordinadors de formació sanitària especialitzada són de caràcter vinculant.

Article 56

Finalitats i objectius

Les finalitats i els objectius de la Comissió són els següents:

1. Facilitar la coordinació entre les diferents comissions de docència i d’aquestes amb els òrgans competents responsables de la formació sanitària especialitzada de ciències de la salut a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Promoure i impulsar activitats destinades a millorar la formació d’especialistes en ciències de la salut de les Illes Balears.

3. Impulsar la formació continuada dels tutors i dels professionals que col·laboren en la formació d’especialistes en ciències de la salut dels centres i unitats acreditades de les Illes Balears, i proposar-ne el reconeixement en el desenvolupament de la carrera professional, així com en altres tipus de reconeixement i incentivació.

Article 57

Funcions

La Comissió de Formació Sanitària Especialitzada en Ciències de la Salut de les Illes Balears exerceix les funcions següents:

a) Informar i assessorar la Direcció General d’Acreditació, Docència i Investigació en Salut en les actuacions relacionades amb la seva organització, desenvolupament i planificació.

b) Promoure l’intercanvi d’informació entre les diferents comissions de docència de formació sanitària especialitzada existents a la comunitat autònoma de les Illes Balears i entre aquestes i la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

c) Fomentar accions docents relacionades amb els diferents mètodes de formació d’especialistes en ciències de la salut i dels seus tutors; proposar millores en el procés de formació d’especialistes de ciències de la salut a les autoritats competents en formació sanitària especialitzada autonòmiques.

d) Promoure l’estudi del perfil competencial professional dels especialistes que fan la formació en centres o unitats de les Illes Balears i de les necessitats de professionals en les diferents especialitats en ciències de la salut.

e) Proposar millores als organismes autonòmics a fi de racionalitzar l’oferta de places per a la formació d’especialistes en ciències de la salut en les convocatòries anuals, i adequar-la a les necessitats de la comunitat autònoma.

f) Informar sobre la proposta anual que faci la Conselleria de Salut sobre l’oferta de places per a les convocatòries de places per a la formació d’especialistes en ciències de la salut, tenint en compte les avaluacions remeses pels especialistes en formació a les unitats docents i el Servei de Formació Sanitària.

g) Col·laborar en els processos d’acreditació de noves unitats o centres docents que es puguin constituir.

h) Promoure i col·laborar en estudis d’auditories de les unitats i centres docents acreditats per a la formació d’especialistes en ciències de la salut i sobre el funcionament de les comissions de docència existents a les Illes Balears.

i) Elegir els representants dels caps d’estudis en el comitè de selecció i avaluació d’altres caps d’estudis i del coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears. Aquesta funció és vinculant.

j) Valorar, per a l’aprovació o denegació, les sol·licituds de rotacions externes sol·licitades pels tutors principals de residents de primer any d’especialitats d’infermeria, o del primer i segon any en la resta d’especialistes en ciències de la salut.

Article 58

Composició

La Comissió de Formació Sanitària Especialitzada en Ciències de la Salut de les Illes Balears està integrada pels càrrecs i membres següents:

a) Presidenta, la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, o en qui delegui.

b) Vicepresidenta, la cap del Servei de Formació Sanitària.

c) Vocals:

• El coordinador de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears.

• Un o una vocal del Servei de Salut de les Illes Balears, designat pel director general.

• Un o una representant dels especialistes en formació, elegit d’entre totes les persones especialistes en formació de les Illes Balears.

• Tots els caps d’estudis de les unitats docents o centres docents acreditats de les Illes Balears.

• Un secretari o secretària, amb veu i sense vot, que ha de ser personal funcionari de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, designat pel seu titular.

Article 59

Procés de selecció de representant dels especialistes en formació en la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears

1. En la Comissió participa un vocal en representació dels especialistes en formació de les Illes Balears.

2. El Servei de Formació de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut ha d’organitzar, a través del coordinador o coordinadora de formació sanitària especialitzada de les Illes Balears, la selecció d’aquest vocal.

3. A aquesta vocalia es poden presentar tots els especialistes en formació de les Illes Balears en actiu en el moment de la selecció.

4. La directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut ha de nomenar el vocal per un període de 2 anys.

5. És motiu de disposició del cessament la suspensió del contracte com a especialista en formació per qualsevol motiu, una assistència menor al 50 % de les reunions sense causa justificada o l’acabament del nomenament.

6. En acabar el nomenament del vocal en representació dels especialistes en formació s’ha de convocar una nova selecció, a la qual, si compleix els requisits, es pot presentar l’anterior persona designada.

Article 60

Funcionament de la Comissió

1. La Comissió ha d’aprovar el seu reglament intern de funcionament, que s’ha d’ajustar a les normes de funcionament dels òrgans col·legiats que regula la secció 3a del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

2. La Comissió s’ha de reunir en sessió ordinària cada 4 mesos. A proposta de la presidenta o de la meitat dels membres es poden fer les reunions extraordinàries que s’estimin oportunes.

3. Poden assistir a les sessions de la Comissió experts en els aspectes de la formació especialitzada en ciències de la salut perquè assessorin la Comissió en temes específics, amb la convocatòria prèvia de la presidenta, a iniciativa pròpia o a instàncies de qualsevol dels seus membres.

4. La Comissió pot acordar la creació de grups de treball per a temes específics.

Disposició addicional primera

Creació de noves comissions docents

Es poden constituir noves comissions de docència en els centres en què s’acreditin noves unitats docents i no disposin de comissió de docència en aquests moments. També si es desenvolupa un programa de formació troncal que ho necessiti.

Disposició addicional segona

Percepcions econòmiques

Les percepcions econòmiques individuals que preveu l’article 32.2.d) —que han de percebre els tutors o tutores que hagin superat l’avaluació anual que recull l’article 31 d’aquest Decret— es fixen en 1.200 € anuals. Aquesta quantitat s’ha de revisar, si escau, en la llei de pressuposts anuals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.  

Disposició transitòria primera

Comissions de docència existents

A l’entrada en vigor d’aquest Decret, la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut de la Conselleria de Salut ha de dictar una resolució que reconegui les comissions de docència existents.

Disposició transitòria segona

Caps d’estudis existents

Les persones que a l’entrada en vigor d’aquest Decret exerceixen les funcions de cap d’estudis queden confirmades en aquestes funcions durant un període transitori màxim de 4 anys, que conclourà quan es resolgui la convocatòria pública pertinent per a una nova designació.

Disposició transitòria tercera

Tutors existents

Des de l’entrada en vigor d’aquest Decret i fins que no es dugui a terme el desplegament normatiu que preveu la disposició final primera, els tutors principals que a l’entrada en vigor d’aquest Decret exerceixin la seva tasca, amb nomenament i amb residents a càrrec seu, es consideraran d’ofici  acreditats i rebran el reconeixement que correspongui. La primera avaluació dels tutors principals ─als efectes del que preveuen els articles 31 i 32.2.d) d’aquest Decret─ es durà a terme a partir del mes de maig de 2020. 

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Es deroga el Decret 28/2011, d’1 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Formació Sanitària Especialitzada en Ciències de la Salut de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició final primera

Facultats de desplegament

S’habilita la consellera de Salut per dictar les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret. En particular, s’han de regular per ordre els aspectes següents:

El pla transversal de formació dels especialistes en formació de les especialitats de ciències de la salut de centres sanitaris acreditats de les Illes Balears; les rotacions externes, i el procediment per a l’acreditació de tutors principals dels especialistes en formació.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 17 de maig de 2019

La consellera de Salut	La presidenta
Patricia Gómez Picard	Francesca Lluch Armengol i Socias