BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

Les reserves marines són àrees marines on es limita l’explotació dels recursos marins vius per incrementar la repoblació d’alevins i fomentar la proliferació de les espècies marines objecte d’explotació o protegir els ecosistemes marins amb característiques ecològiques diferenciades. D’acord amb l’article 8.3 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, pot ser objecte de regulació en el si de les reserves marines qualsevol activitat que pugui afectar els recursos marins vius, i ho han de ser necessàriament totes les activitats d’extracció de flora o fauna marines i les activitats subaquàtiques.

A l’empara del Decret 91/1997, de 4 de juliol, de protecció dels recursos marins de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears ha establert, des de 1999, una xarxa de reserves marines al litoral balear que ha demostrat ser una eina de gestió important per recuperar les poblacions de peixos comercials i per conservar els hàbitats naturals marins.

Mitjançant el Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears, es fixen uns principis comuns en matèria de reserves marines en l’àmbit de les Illes Balears i s’estableixen els requisits mínims que ha de complir qualsevol àrea marina que es declari reserva.

 

II

L’Illa de l’Aire és un petit illot, de devers 45 ha, situat a l’extrem sud-oriental de l’illa de Menorca, aproximadament a 1.500 m de la seva costa. Des de fa anys, els valors naturals de l’Illa de l’Aire han estat apreciats per diverses administracions, com el Consell Insular de Menorca o l’Ajuntament de Sant Lluís, així com per entitats conservacionistes i la Confraria de Pescadors de Maó, entre d’altres. Del fons marí destaquen les praderies de Posidonia oceanica, presents al freu entre l’Illa de l’Aire i Menorca, així com les comunitats de fons rocosos que envolten l’illot. La naturalesa calcària de la zona afavoreix la presència de nombroses coves i cavitats a les roques, cosa que fa l’Illa de l’Aire molt atractiva per als bussejadors. A més, en aquesta zona hi solen convergir corrents, la qual cosa la fa una àrea molt productiva i amb un gran potencial per allotjar-hi poblacions diverses de peixos i amb biomassa elevada. S’hi han inventariat fins a 634 espècies marines diferents, entre les quals destaquen les algues, amb una representació notable de les del gènere protegit Cystoseira, i 31 comunitats bentòniques diferents.

Així mateix, la zona inclou part del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Punta Prima - Illa de l’Aire (ES 5310073), aprovat per l’Acord del Consell de Govern de 3 de març de 2006 en el marc de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. D’altra banda, cal esmentar la declaració de la zona submarina que envolta l’Illa de l’Aire com a bé d’interès cultural (BIC), amb categoria de zona arqueològica, l’any 2010 (Reial decret 391/2010). La delimitació del BIC comprèn una àrea rectangular que inclou quinze jaciments arqueològics subaquàtics, diversos derelictes i ancoratges.

L’estudi científic presentat pel Consell Insular de Menorca ha posat de manifest que la comunitat íctica a l’entorn de l’Illa de l’Aire és prou rica i variada, però que la presència d’espècies de peixos vulnerables a la pesca és inferior a la potencial, perquè s’hi detecta una pressió elevada de la pesca submarina. A la zona s’hi duen a terme activitats que tenen una relació directa amb els recursos pesquers: l’exploten, tot i que esporàdicament, les embarcacions professionals d’arts menors de Maó i és objecte de pesca recreativa de certa intensitat, tant de superfície (volantí i costa) com submarina. També es practica de manera regular el busseig recreatiu turístic, amb una estimació de 2.000 immersions anuals. Per tal de recuperar poblacions de peixos properes a les potencials, és necessari regular-hi aquestes activitats perquè les autoritzables es practiquin de manera compatible amb la conservació de la riquesa biològica i dels recursos marins vius.

La creació d’una nova reserva marina a les aigües interiors de l’entorn de l’Illa de l’Aire produirà un increment substancial de les poblacions de peixos comercials dins la Reserva Marina i els voltants, cosa que afavorirà el sector pesquer artesanal de Maó i les activitats econòmiques relacionades amb l’observació dels peixos.

Per tot això, i atesa la petició expressa de la Confraria de Pescadors de Maó, el 16 d’octubre de 2017 el Ple del Consell Insular de Menorca va aprovar per unanimitat instar la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca a iniciar el procediment de declaració de la zona de l’Illa de l’Aire com a reserva marina.

 

III

D’altra banda, l’existència prèvia de la Reserva Marina del Nord de Menorca i la coincidència de la majoria d’interessats en ambdues reserves recomana, per motius d’economia i eficàcia, la modificació de la Comissió de Seguiment d’aquesta Reserva per adaptar-la a la nova situació.

Així mateix, l’experiència en la gestió i els resultats del seguiment de les reserves marines existents a la comunitat autònoma, així com els acords presos a la Comissió de Seguiment de la Reserva Marina del Nord de Menorca, obliguen a fer algunes modificacions puntuals de la normativa d’aquesta Reserva, per tal d’adaptar-la al Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears, i per fixar definitivament les dimensions de la reserva integral de la badia de Fornells.

 

IV

Pel que fa a l’àmbit competencial, l’article 30.22 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors. En l’ús d’aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 6/2013, que en l’article 8 regula la figura de les reserves marines. En concret, l’article 8.1 indica que les reserves marines només poden ser creades, modificades o revocades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Alhora, en l’apartat 2 de l’article 8 esmentat, la competència autonòmica és clara, tant per crear o definir els límits de la reserva com per gestionar-la, atès que limita amb aigües exteriors.

D’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma és l’instrument més adequat per garantir la conservació dels recursos pesquers a la zona; de proporcionalitat, atès que la creació de la reserva s’ha d’entendre com un desplegament reglamentari de primer grau de l’article 8.1 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que estableix que «les reserves marines només poden ser creades, modificades o revocades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears»; de seguretat jurídica, atès que es tracta d’una norma que s’insereix amb caràcter estable en el marc normatiu autonòmic; de transparència, en relació amb el qual s’ha de destacar la participació ciutadana abans del procés d’elaboració de la norma i durant el mateix procés, i, finalment, d’eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries o accessòries.

Finalment, s’ha de fer esment del Decret 24/2015, de 7 d’agost, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que disposa en l’article 2.8 que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca exerceix, entre d’altres, la competència en matèria de recursos marins i pesca marítima en aigües interiors.

Durant el tràmit d’elaboració d’aquesta norma, s’han consultat les entitats representatives dels sectors afectats, els consells insulars i el Consell Pesquer de les Illes Balears, i se n’ha donat compte a la Comissió Europea mitjançant la Secretaria General de Pesca del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

Per tot això, a proposta del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, d’acord amb el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 12 d’abril de 2019,

 

DECRET

 

Article 1

Objecte i delimitació

L’objecte d’aquesta norma és crear la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, que està compresa per les aigües interiors incloses dins la zona, representada en l’annex, delimitada per les coordenades que s’indiquen a continuació, referides al sistema geodèsic ETRS 89, sistema de coordenades geogràfiques en graus i minuts decimals:

• 39º 48,844’ N / 4º 14,924’ E (Punta des Xoriguer)
• 39º 48,386’ N / 4º 14,917’ E (intersecció amb la línia de base recta)
• 39º 47,830’ N / 4º 16,986’ E (vèrtex “I. de l’Aire W” de les línies de base recta)
• 39º 47,386’ N / 4º 17,740’ E (vèrtex “I. de l’Aire E” de les línies de base recta)
• 39º 49,388’ N / 4º 18,369’ E (intersecció amb la línia de base recta)
• 39º 49,910’ N / 4º 18,225’ E (Punta des Rafalet)

​​​​​​​Article 2

Zona especial de busseig

Dins la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire s’estableix una zona especial de busseig en el perímetre marí de l’illot, definida pels punts geogràfics següents, referits al sistema geodèsic ETRS 89, sistema de coordenades geogràfiques en graus i minuts decimals:

• 39º 48,627’ N / 4º 15,735’ E (Punta de Biniacolla)
• 39º 48,176’ N / 4º 15,699’ E (intersecció amb la línia de base recta)
• 39º 47,830’ N / 4º 16,986’ E (vèrtex “I. de l’Aire W” de les línies de base recta)
• 39º 47,386’ N / 4º 17,740’ E (vèrtex “I. de l’Aire E” de les línies de base recta)
• 39º 49,388’ N / 4º 18,369’ E (intersecció amb la línia de base recta)
• 39º 49,910’ N / 4º 18,225’ E (Punta des Rafalet)

Article 3

Prohibicions

1. Dins l’àrea de la Reserva Marina es prohibeix:

a) Tota classe de pesca marítima i d’extracció de flora i fauna marines, amb les excepcions que s’indiquen en el punt 2.

b) La captura i la retenció a bord de les espècies incloses en l’annex 1 del Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears. En el cas de captura accidental d’algun exemplar, s’ha de llançar a la mar immediatament, tant si és viu com si és mort.

c) Tota classe de pesca marítima i de marisqueig des de l’Illa de l’Aire.

d) El busseig recreatiu a les coves submarines de l’Illa de l’Aire.

2. S’exclouen de la prohibició que estableix el punt 1.a):

a) L’exercici de la pesca marítima professional de la modalitat d’arts menors, amb les característiques que s’estableixen en l’article 4.

b) L’exercici de la pesca marítima i el marisqueig recreatius, amb les característiques que s’estableixen en l’article 5.

c) La presa de mostres de flora i fauna marines amb finalitats científiques o divulgatives, que requereix l’autorització expressa de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

3. A la zona especial de busseig, i d’acord amb el que preveu l’article 9.6 del Decret 41/2015, es prohibeix tota classe de pesca marítima i d’extracció de flora i fauna marines, a excepció de la pesca recreativa des de terra amb canya, amb rodet o sense, i la presa de mostres de flora i fauna marines amb finalitats científiques o divulgatives, que requereix l’autorització expressa de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

Article 4

Pesca professional d’arts menors

1. Per exercir la pesca professional d’arts menors dins la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, l’article 8.5 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, estableix que les embarcacions d’arts menors han d’estar incloses en un cens d’embarcacions de pesca professional autoritzades. Per estar inclòs al cens és necessari pertànyer a la Confraria de Pescadors de Maó o tenir el port base en l’àmbit territorial d’aquesta Confraria, tot i no ser-ne membre, o tenir el port base a menys de 24 milles de la reserva i demostrar habitualitat de pesca a la zona, d’acord amb el que indica l’article 3.1 del Decret 41/2015.

2. Les embarcacions inscrites en aquest cens poden sol·licitar a la Direcció General de Pesca i Medi Marí la llicència per a la pesca professional d’arts menors a la Reserva Marina, que l’ha de lliurar o renovar anualment. A l’efecte del seguiment de l’activitat pesquera i de l’evolució dels recursos marins dins la Reserva, els responsables de les embarcacions incloses en el cens han de dur un registre de les captures obtingudes amb els documents que poden obtenir a la Direcció General de Pesca i Medi Marí. No presentar el registre de captures comporta la pèrdua de la llicència, prèvia tramitació del corresponent expedient contradictori.

3. Els únics ormejos permesos per a la pràctica de la pesca professional d’arts menors dins la Reserva Marina són els prevists en el punt a) (xarxes d’emmallament) de l’article 4.1 del Decret 41/2015, el volantí i la potera. No obstant això, només es poden utilitzar tremalls amb una malla mínima de 80 mm de llum (5 passades) entre l’1 de febrer i el 31 d’agost, i xarxes d’una sola tela per a molls amb una malla mínima de 50 mm de llum (8 passades) entre els dies 1 de setembre i 31 de desembre, sense que es puguin emprar més de 1.000 m de xarxa per embarcació i dia.

4. D’acord amb l’article 4.3 del Decret 41/2015, mitjançant una ordre del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, es poden especificar, si escau, les característiques tècniques, la longitud màxima i els períodes hàbils de cala dins la Reserva Marina d’aquests ormejos.

Article 5

Pesca recreativa de superfície i marisqueig recreatiu

1. La pesca recreativa i el marisqueig recreatiu només es poden practicar d’acord amb les condicions que estableix l’article 5 del Decret 41/2015.

2. Per a la pràctica de la pesca recreativa des d’embarcació, s’ha de sol·licitar una llicència específica, que la Direcció General de Pesca i Medi Marí ha de lliurar o renovar cada tres anys.

3. Els únics ormejos permesos per a la pràctica de la pesca recreativa i el marisqueig recreatiu des d’embarcació dins la Reserva Marina són el volantí, la potera i la fluixa. En tots els casos, les línies poden ser manuals o amb canya de rodet.

4. La pesca recreativa des d’embarcació amb volantí o amb fluixa només es pot practicar els dissabtes, els diumenges, els festius nacionals, autonòmics i insulars, i dos dies laborables, que són els dimarts i els dijous.

5. D’acord amb l’article 5.2 del Decret 41/2015, mitjançant una ordre del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, es poden especificar, si escau, els dies laborables en què es poden practicar la pesca recreativa i el marisqueig recreatiu dins la Reserva Marina, l’horari d’activitat i els períodes hàbils d’ús dels diferents ormejos.

6. S’estableix un màxim de dues línies per embarcació per a la pesca de fluixa.

7. En cap cas no es poden utilitzar peixos o cefalòpodes vius d’esca.

Article 6

Activitats subaquàtiques

1. Les activitats subaquàtiques, tant en apnea com amb escafandre autònom, s’han de practicar d’acord amb les condicions que fixa l’article 9 del Decret 41/2015.

2. Per bussejar a les zones de la Reserva Marina incloses en l’àmbit del LIC Punta Prima - Illa de l’Aire (ES 5310073), s’ha de complir el marc normatiu que preveu el Pla de Gestió de LIC.

3. El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, mitjançant una ordre, pot fixar un nombre màxim d’autoritzacions per a la reserva o per a zones de la reserva.

4. La Direcció General de Pesca i Medi Marí ha de denegar els permisos als clubs o als centres de busseig amb sancions d’inhabilitació vigents per incompliment de la normativa.

Article 7

Mesures per garantir la conservació dels recursos marins

1. D’acord amb l’article 6.2 de la Llei 6/2013, per garantir la conservació dels recursos marins, la Direcció General de Pesca i Medi Marí, segons els resultats del seguiment científic de la zona i amb l’informe tècnic previ del Servei de Recursos Marins, pot establir mesures de regulació més restrictives de l’esforç pesquer per a la pesca artesanal i recreativa, zones o períodes de veda o limitacions per al busseig i altres activitats per preservar els recursos marins i pesquers.

2. A l’empara de l’article 98.1 de la Llei 6/2013, els guardes de la Reserva Marina, que s’encarreguen de les tasques de seguiment, control i vigilància de les activitats a la zona, han d’interposar les denúncies que corresponguin en cas que s’incompleixi la normativa.

3. Així mateix, poden efectuar controls d’identitat, de documentació, de captures, arts i ormejos, i altres aspectes tècnics i de qüestions relatives a les activitats que s’estiguin produint a la Reserva Marina.

4. En cas de detectar-hi alguna irregularitat, han d’estendre l’acta corresponent, en la qual s’han de detallar les causes de l’incompliment. Així mateix, poden ordenar la suspensió de l’activitat en cas necessari.

5. Per realitzar el control d’activitats a la Reserva Marina, els encarregats de dur-lo a terme poden obtenir imatges, tant fotografies com filmacions, per mitjà de càmeres fixes o mòbils, filmacions que seran emprades, si escau, com a mitjà de prova o per al seguiment de la Reserva Marina.

6. El que estableixen els apartats 2 i 4 anteriors s’ha de dur a terme amb subjecció estricta al que disposen el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE, i la resta de la legislació aplicable en matèria de protecció de dades, així com la Guia de videovigilància de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Article 8

Comissió de Seguiment

1. D’acord amb l’article 8.7 de la Llei 6/2013, i amb la finalitat de promoure la participació pública, la Reserva Marina ha de disposar d’una comissió de seguiment amb funcions informatives i consultives. Aquesta Comissió de Seguiment ha de ser comuna a la de la Reserva Marina del Nord de Menorca i ha d’estar formada per:

• Una persona de prestigi reconegut en la matèria, que l’ha de presidir, nomenada pel conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, a proposta del director general de Pesca i Medi Marí.
• Dos representants de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.
• Un representant de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.
• Dos representants del Consell Insular de Menorca.
• Un representant dels ajuntaments de Menorca, elegit entre ells mateixos.
• Un representant de la Federació Balear de Confraries de Pescadors.
• Un representant de la Confraria de Pescadors de Maó.
• Un representant de la Confraria de Pescadors de Fornells.
• Un representant de la Confraria de Pescadors de Ciutadella.
• Un representant de la Federació Balear de Pesca i Casting.
• Un representant de l’Associació de Clubs Nàutics de Balears.
• Dos representants dels centres de busseig de Menorca, elegits entre ells mateixos.
• Un representant de les associacions de pescadors d’esplai de Menorca, elegit entre ells mateixos.
• Un representant de les institucions científiques, que, si escau, ha de tenir caràcter rotatori.
• Un representant del sector turístic de Menorca.
• Un representant de les organitzacions de conservació de la naturalesa, elegit entre elles mateixes.
• Una persona experta designada pel conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

2. El règim jurídic d’organització i funcionament de la Comissió és el que preveu la legislació reguladora dels òrgans col·legiats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

3. El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, mitjançant una ordre, pot modificar la composició de la Comissió de Seguiment i afegir-hi o suprimir-ne membres.

4. La Comissió de Seguiment ha de tenir un comitè permanent format per la persona que presideix la Comissió, dos representants de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, i dos del Consell Insular de Menorca. Aquest Comitè s’han de reunir dues vegades l’any, com a mínim.

Article 9

Infraccions i sancions

El règim sancionador aplicable al que disposa aquest Decret és el que estableixen els capítols I, II, III i IV del títol XII de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, i les disposicions que hi concorden.

Disposició addicional única

Modificacions de l’Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de 1999 per la qual s’estableix la Reserva Marina del Nord de Menorca, compresa entre la Punta des Morter, l’Illa des Porros i el Cap Gros, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi

1. Es modifica l’article 3 de l’Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de 1999 per la qual s’estableix la Reserva Marina del Nord de Menorca, compresa entre la Punta des Morter, l’Illa des Porros i el Cap Gros, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi, que passa a tenir la redacció següent:

L’àrea B queda definida pels punts geogràfics referits al sistema geodèsic ETRS 89, sistema de coordenades geogràfiques en graus i minuts decimals, que s’indiquen a continuació:

1. 40º 02’ 18’’ N / 004º 07’ 29’’ E (Punta de ses Salines)

2. Escull des Corb Marí

3. Punt de la costa E de coordenades 40º 02’ 19’’N; 4º 08’ 27’’ E

Dins l’àrea B es prohibeix qualsevol tipus de pesca marítima, el fondeig d’embarcacions sobre les fanerògames i el busseig amb escafandre autònom. La Direcció General de Pesca i Medi Marí pot autoritzar la immersió i la presa de mostres de flora i fauna amb finalitats científiques.

2. Es modifica l’article 4.1 de l’Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de 1999 per la qual s’estableix la Reserva Marina del Nord de Menorca, compresa entre la Punta des Morter, l’Illa des Porros i el Cap Gros, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi, que passa a tenir la redacció següent:

1. L’exercici de la pesca marítima professional d’arts menors i el marisqueig professional des d’embarcació amb les limitacions establertes per l’article 4 del Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears, i les condicions addicionals següents:

a) El tremall llagoster es pot calar fins a un màxim de 24 hores continuades, amb una malla mínima de 133 mm de llum (3 passades), fins a 1.000 m de xarxa per embarcació i dia.

b) El màxim diari del conjunt d’arts de xarxa calats per embarcació no pot superar els 1.500 m.

c) El nombre màxim d’hams que es permet calar diàriament en la pesca de palangró és de 300 per embarcació.

d) Per a l’exercici de la pesca d’arts menors dins la reserva s’ha d’establir un cens, d’acord amb les condicions fixades en l’article 3.1 del Decret 41/2015.

e) Així mateix, per a l’exercici de la pesca professional dins la reserva marina és necessària una llicència per a la pesca professional d’arts menors a la Reserva Marina del Nord de Menorca. Les embarcacions inscrites en el cens que acreditin professionalitat, d’acord amb l’Ordre de 21 de juny de 2000, poden sol·licitar la llicència a la Direcció General de Pesca i Medi Marí, que l’ha de lliurar o renovar anualment. A l’efecte del seguiment de l’activitat pesquera i de l’evolució dels recursos marins a la Reserva, els responsables de les embarcacions autoritzades han de dur un registre de les captures obtingudes i han d’emplenar els documents que els subministri la Direcció General de Pesca i Medi Marí juntament amb la llicència. No presentar el registre de captures comporta la pèrdua de la llicència, prèvia tramitació del corresponent expedient contradictori.

3. Es modifica l’article 4.2 de l’Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de 1999 per la qual s’estableix la reserva marina del Nord de Menorca, compresa entre la Punta des Morter, l’Illa des Porros i el Cap Gros, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi, que passa a tenir la redacció següent:

2. L’exercici de la pesca marítima recreativa i el marisqueig recreatiu des de terra i embarcació amb les limitacions establertes per l’article 5 del Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears, i les limitacions addicionals següents:

a) S’estableix una zona de veda per a la pesca marítima recreativa i el marisqueig recreatiu des de terra i embarcació, amb una extensió mínima del 35 % de la superfície de la reserva marina.

b) La pesca i el marisqueig recreatiu des de terra i la pesca recreativa des d’embarcació només es poden practicar els dimarts, els dijous, els dissabtes, els diumenges i els festius (nacionals, autonòmics i insulars).

c) Queda expressament prohibit que les embarcacions que naveguin per les aigües de la reserva marina i les persones i vehicles que circulin per la zona de domini públic maritimoterrestre immediata a la reserva marina portin fusells de pesca submarina.

 

Disposició derogatòria única

Normativa derogada

Queda derogada l’Ordre del conseller d’Economia, Agricultura, Comerç i Indústria de dia 5 d’octubre de 1999 per la qual es creen les comissions de seguiment de les reserves marines del Nord de Menorca i dels Freus d’Eivissa i Formentera.

​​​​​​​Disposició final primera

Desplegament normatiu

S’autoritza el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca a dictar les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 12 d’abril de 2019

	La presidenta
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca	Francesca Lluch Armengol i Socias
Vicenç Vidal Matas

 

 

 

ANNEX Cartografia