BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

A les Illes Balears és tradicional l’ús dels arts de tirada coneguts com jonquillera i artet per a gerret o gerretera, que s’utilitzen per capturar, respectivament, jonquillo i cabotí (amb els gòbids Aphia minuta i Pseudaphya ferreri, com a principals espècies objectiu, i la llengüeta i l’espetolí, Crystallogobius linearis i Gymnammodytes cicerelus, com a espècies secundàries) i el gerret (Spicara smaris). Per la importància socioeconòmica d’aquesta matèria, és necessari establir una regulació específica per a la pesca amb aquests arts, la qual ha de tenir en compte, d’una banda, els resultats del seguiment científic i, de l’altra, els aspectes socioeconòmics i l’opinió de les confraries de pescadors afectades.

II

El Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94, estableix una sèrie de prohibicions i limitacions per als arts de ròssec, arts de tirada, xàvegues, xarxes d’encerclament i dragues. Per aconseguir l’exempció a la prohibició dels arts de tirada prevista en l’article 13, apartat primer, els estats membres han d’aprovar plans de gestió per a aquestes modalitats en les seves aigües territorials. Aquests plans de gestió són una eina indispensable per a les pesqueres, que, per les característiques especials pròpies o de l’entorn, requereixen una regulació específica, i per a l’aplicació de determinades excepcions que es preveuen en el Reglament (CE) 1967/2006. La Comissió Europea, per aprovar aquestes excepcions, requereix que els plans de gestió prevegin aspectes vinculats a reduir o a no incrementar l’esforç pesquer i a conservar els ecosistemes marins, entre altres requisits.

Mitjançant el Decret 46/2013, de 4 d’octubre, es va aprovar el Pla de Gestió Pluriinsular per a la Pesca amb Arts de Tirada Tradicionals en Aigües de les Illes Balears, i, en conseqüència, mitjançant el Reglament d’execució (UE) núm. 1233/2013 de la Comissió, de 29 de novembre de 2013, es va establir una exempció al que disposa el Reglament (CE) núm. 1967/2006 en allò que es refereix a la distància mínima de la costa i la profunditat marina mínima en el cas de les xarxes de tirada des d’embarcació per a la pesca del jonquillo i cabotí (Aphia minuta i Pseudaphya ferreri) i del gerret (Spicara smaris) en determinades aigües territorials d’Espanya (Illes Balears).

Atès que aquest Reglament d’execució tenia una vigència de tres anys, és necessària la redacció d’un nou decret que aprovi un nou pla de gestió que incorpori les novetats i millores derivades dels resultats del seguiment durant els anys de vigència de l’anterior Pla de Gestió per a la Pesca amb Arts de Tirada Tradicionals (PGAT). Una vegada aprovat el nou Pla de Gestió, es tramitarà la petició de l’Estat espanyol a la Comissió Europea d’una nova exempció al Reglament (CE) 1967/2006.

Per això, i sobre la base de les dades resultants del seguiment del PGAT anterior i recollides en la memòria tècnica tramesa pel Govern de les Illes Balears a la Comissió Europea, s’ha considerat adient modificar alguns dels seus aspectes tècnics, com l’increment de la quota de captura i la reducció del període de veda del gerret i la inclusió dels fons de posidònia com a aptes per a la pràctica d’aquesta modalitat. Alhora, s’han revisat els llindars mínims de sostenibilitat incorporant les dades corresponents als anys 2013-2017.

Per tant, l’objectiu primordial d’aquest Pla és mantenir l’actual nivell d’explotació, que, d’acord amb el registre històric de les descàrregues, es manté dins els marges d’una explotació sostenible, i evitar l’increment de l’esforç derivat d’un hipotètic increment en el registre i la potència de les embarcacions autoritzades. Pel que fa a les mesures destinades a limitar l’esforç pesquer, es concreten en els requisits d’habitualitat, eslora, arqueig i potència màximes que s’exigeixen a les embarcacions que volen practicar aquest tipus de pesca. Es determinen els períodes de l’any en què es pot practicar la pesca, amb l’objectiu de protegir el període reproductor de les espècies objectiu. Es pretén també evitar la utilització de l’art per a la captura d’espècies reservades a altres modalitats pesqueres.

III

L’article 30.22 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atorga competència exclusiva a la Comunitat Autònoma en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc i aqüicultura i, en l’apartat 50, en matèria de pesca marítima a les aigües de les Illes Balears.

En l’ús d’aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 6/2013, que en l’article 6 regula la figura del plans de gestió. En concret, l’article 6.2.a) indica que correspon a les administracions competents per a la preservació dels recursos marins aprovar plans de gestió anuals o pluriennals per a espècies que estiguin dins els límits biològics de seguretat. Aquests plans poden incloure limitacions de captures, capacitat i esforç pesquer, mesures tècniques i d’altra classe adaptades a les circumstàncies. Així mateix, l’apartat 3 de l’article 6 preveu que l’aprovació dels plans de gestió o de recuperació, quan siguin d’àmbit pluriinsular, correspon a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Alhora, el capítol II del títol II de l’Estatut està destinat a les relacions amb la Unió Europea. D’acord amb l’article 106, la Comunitat Autònoma participa en els assumptes relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències i els interessos de les Illes Balears, en els termes establerts en l’Estatut, en la Constitució i en la legislació de l’Estat.

D’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma és l’únic mecanisme que permetrà sol·licitar l’exempció al Reglament (CE) 1967/2006; de proporcionalitat, atès que el Pla de Gestió dels Arts de Tirada s’ha d’entendre com un desplegament reglamentari del títol II de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, relatiu a la conservació i la gestió del recursos marins vius; de seguretat jurídica, perquè es tracta d’una norma que s’insereix amb caràcter estable en el marc normatiu autonòmic; de transparència, en relació amb el qual s’ha de destacar la participació ciutadana abans del procés d’elaboració de la norma i durant aquest procés; i, finalment, d’eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries.

El Decret 24/2015, de 7 d’agost, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en l’article 2.8 estableix que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca exerceix, entre d’altres, la competència en matèria de recursos marins i pesca marítima en aigües interiors.

Durant el tràmit d’elaboració d’aquesta norma, s’ha complert el que preveuen l’article 17.6 del Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, pel que fa a la comunicació als serveis de la Comissió, mitjançant el procediment previst en el Reglament (CE) 850/98 del Consell, de 30 de març de 1998, i la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears.

Així mateix, s’han consultat la Secretaria General de Pesca, la resta d’administracions públiques afectades, les entitats representatives dels sectors afectats i el Consell Pesquer.

Per tot això, a proposta del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 15 de març de 2019, dict el següent

 

DECRET

Article 1

Objecte i àmbit de aplicació

1. L’objecte d’aquesta norma és l’aprovació del Pla de Gestió Pluriinsular que reguli la pesqueria amb arts de tirada tradicionals (jonquillera i artet o gerretera) en aigües de les Illes Balears, per tal de sol·licitar l’excepcionalitat prevista en els articles 4, 9 i 13 del Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la mar Mediterrània.

2. L’àmbit d’aplicació d’aquest Decret són les aigües interiors del litoral de les Illes Balears.

Article 2

Arts de pesca

La pesqueria amb arts de tirada només es pot practicar amb arts de tirada des d’embarcació (jonquillera i gerretera) l’estructura i les dimensions dels quals han de ser les que es detallen en l’annex 1 d’aquest Decret.

Article 3

Cens d’embarcacions autoritzables

1. Es crea el cens d’embarcacions que poden practicar la pesqueria amb arts de tirada tradicionals en aigües de les Illes Balears, en el qual s’han d’incloure les embarcacions inscrites en les modalitats d’arts menors o de palangre de fons en el Cens oficial de la flota pesquera operativa i en el Cens d’embarcacions pesqueres amb port base a les Illes Balears que acompleixin els requisits següents:

a) No superar els 12 m d’eslora, tenir un arqueig inferior o igual a 12 TRB i tenir una potència inferior o igual a 198,5 kW.

b) Acreditar una habitualitat durant cinc anys en la pesca de jonquillo i espècies afins o en la pesca de gerret i espècies afins.

2. El cens no ha d’excedir el nombre màxim de 55 embarcacions. A més, la suma dels tonatges de les embarcacions incloses en el cens no pot superar les 600 TRB, ni la suma de les potències d’aquestes la quantitat de 7.353 kW.

3. Amb la finalitat d’homogeneïtzar les dimensions de les embarcacions incloses en el cens, les embarcacions que s’incorporin i les de nova construcció per modernització d’alguna de les incloses en el cens no podran tenir una eslora total superior a 12 m ni una potència superior a 198,53 kW.

4. El cens d’embarcacions que poden practicar aquesta pesqueria és el que es recull com a annex 2, i el director general de Pesca i Medi Marí podrà actualitzar-lo quan concorrin circumstàncies que així ho exigeixin.

Article 4

Requisits per a l’exercici de la pesqueria

Per poder practicar la pesca amb arts de tirada tradicionals serà necessari el següent:

a) Que els patrons o armadors de les embarcacions incloses en el cens, directament o mitjançant la seva confraria i abans del dia 15 de setembre de cada any, presentin davant el director general de Pesca i Medi Marí una comunicació prèvia d’inici de la pràctica de la pesca amb arts de tirada tradicionals per a la temporada següent.

b) Que l’embarcació disposi d’una tripulació mínima de dos tripulants enrolats i presents a bord.

c) Comptar amb el certificat de professionalitat expedit per la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

d) No haver comès cap infracció greu o molt greu durant la temporada anterior relacionada amb la pràctica d’aquesta modalitat o amb la comercialització dels seus productes.

 

Article 5

Captures

1. Les úniques espècies autoritzades per a la pesca amb jonquillera són el jonquillo (Aphia minuta) i les espècies que habitualment l’acompanyen (Pseudaphya ferreri, Gymnamodytes cicerellus i Crystalogobius linearis).

2. Les úniques espècies que poden capturar-se amb artet són el gerret (Spicara smaris) i les espècies acompanyants del gènere Atherina.

3. L’activitat de la pesca artesanal amb arts de tirada tradicionals no podrà simultaniejar-se amb cap altre art o modalitat durant la mateixa jornada. En el cas que una embarcació autoritzada vulgui dedicar-se a una altra activitat pesquera, l’art haurà de romandre a terra i ho haurà de comunicar a la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

4. Les espècies objectiu de la pesca amb arts de tirada són les indicades en els punts 1 i 2 d’aquest article. S’autoritza la descàrrega d’un màxim de 5 kg d’espècies acompanyants no objectiu o del 10 % del pes de la captura total diària. En haver superat aquesta quantitat, qualsevol organisme que no pertanyi a les espècies autoritzades o acompanyants s’haurà de retornar immediatament al mar. En tot cas, resta absolutament prohibida la captura de cefalòpodes.

5. La Direcció General de Pesca i Medi Marí ha de fixar les quotes de captura de les espècies objectiu mitjançant una resolució anual. La quota màxima per temporada serà de 40.000 kg per al conjunt de gòbids i de 30.000 kg per al gerret. Si aquestes quotes són excedides, es donarà per conclosa la temporada.

6. En la resolució esmentada s’han d’establir els contingents màxims per embarcació, que seran diaris a Mallorca i podran ser diaris o setmanals per al gerret a les Pitiüses. Els armadors de les embarcacions autoritzades solament podran comercialitzar la quantitat corresponent a un contingent per embarcació i dia de venda.

Article 6

Possibilitat de compartir quota

1. Les embarcacions d’un mateix port base, encara que sigui temporal, podran compartir les quotes diàries. Per a això serà necessari que ho hagin previst en la comunicació prèvia regulada en l’article 4.

2. Aquestes embarcacions podran pescar i desembarcar, a més de la seva quota diària, la de l’embarcació o embarcacions amb les quals comparteixin quota. La cessió de quota no podrà realitzar-se si una de les embarcacions ha romàs amarrada durant la jornada de pesca.

3. En el formulari de pesca han de constar les quantitats reals capturades per cadascuna de les embarcacions, que, en cap cas, no podran superar la suma de les quotes de cadascuna d’aquestes.

4. En el cas que la Comissió de Cogestió o el director general de Pesca i Medi Marí comprovi l’incompliment de les condicions d’aquest article, mitjançant una resolució es deixarà sense efecte la possibilitat de compartir quota.

Article 7

Transferència de drets de pesca

La inscripció en el cens d’embarcacions autoritzades per a la pesca amb arts de tirada tradicionals només podrà transferir-se d’una embarcació a una altra que tengui el mateix propietari registral i que no superi les dimensions màximes fixades per a la modalitat.

Article 8

Vedes i ports de descàrrega autoritzats

1. S’estableix un període de veda mínim per a la pesca del jonquillo i espècies acompanyants amb art de tirada (jonquillera) comprès entre l’1 de maig i el 14 de desembre.

2. S’estableix un període de veda mínim per a la pesca del gerret amb art de tirada (artet o gerretera) comprès entre l’1 de maig i el 30 de setembre.

3. Les embarcacions autoritzades per a la pesca artesanal amb arts de tirada tradicionals han d’efectuar la sortida, l’entrada i els desembarcaments de les captures únicament a ports pesquers autoritzats per la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

4. El director general de Pesca i Medi Marí ha de dictar anualment una resolució en la qual ha d’establir les dates concretes de veda, la quota màxima de captures i els ports pesquers autoritzats per efectuar els desembarcaments, i ha d’incloure, com a annex, la llista de les embarcacions que practicaran la pesca amb arts de tirada tradicionals aquella temporada. Si els indicadors de seguiment ho aconsellen, la Direcció General podrà establir períodes de veda més amplis.

Article 9

Formulari de pesca

1. Cada vegada que l’embarcació surti amb l’art de tirada, el patró ha d’emplenar el formulari de pesca que indica l’annex 3 i, en tornar a port, hagi obtingut captures o no, l’ha de lliurar a la seva confraria, que el trametrà al Servei de Recursos Marins a través de la Federació Balear de Confraries de Pescadors.

2. En el cas que el patró incompleixi aquest deure, la Comissió de Cogestió proposarà al director general de Pesca i Medi Marí la incoació d’un expedient sancionador de conformitat amb el que preveu la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears.

Article 10

Horaris

1. La pesca amb arts de tirada pot ser exercida exclusivament de dilluns a divendres.

2. L’hora de sortida de port de les embarcacions autoritzades per a la pesca amb jonquillera que portin a bord l’art no ha de ser anterior a les 6 hores. Per a les embarcacions autoritzades a la pesca amb gerretera que portin a bord l’art, no ha de ser anterior a les 3.30 hores.

3. La jonquillera no es pot calar abans de la sortida del sol.

4. Les embarcacions que portin a bord arts de tirada tradicionals han d’entrar a port abans de les 18.00 hores. A les Pitiüses, l’entrada en el port ha de ser anterior a les 13.30 hores.

5. Mitjançant una resolució, el director general de Pesca i Medi Marí pot establir noves limitacions a l’horari i als dies de pesca, d’acord amb el que preveu el Pla de Gestió per a la Pesca amb Arts de Tirada Tradicionals.

Article 11

Zones i fons autoritzats per a la jonquillera i la gerretera

1. La jonquillera i la gerretera no poden calar-se en presència de banyistes, en platges freqüentades per banyistes o allà on pugui representar un perill per a aquests.

2. Tampoc no poden calar-se a les zones I i II de les aigües dels ports d’interès general de les Illes Balears.

3. La jonquillera i la gerretera solament poden ser calades sobre fons detrítics situats a una profunditat inferior a 30 m. N’està prohibit l’ús sobre fons de maërl o coral·ligen.

4. Durant la maniobra de pesca, l’art no ha d’arrossegar amb força sobre el fons.

Article 12

Comissió de Cogestió

1. Per tal d’incrementar la col·laboració i el flux d’informació entre l’Administració i el sector pesquer implicat en aquesta pesqueria, es constitueix la Comissió de Cogestió del Pla de Gestió de les Arts de Tirada, de caràcter consultiu, que, nomenats pel conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, està formada pels membres següents:

• Dos representants de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, un dels quals ha d’actuar com a president.
• Dos representants de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, un dels quals ha d’actuar com a secretari.
• Un representant del Consell Insular d’Eivissa.
• Un representant del Consell Insular de Formentera.
• Un representant d’una entitat conservacionista.
• Un representant d’OPMallorcamar.
• Un representant dels organismes científics.
• Un representant dels pescadors de gerret.
• Un representant dels pescadors de jonquillo.

2.La Comissió ha de ser convocada ordinàriament:

a) En els 10 dies següents a la finalització de cada mes de campanya, per tal que s’exposin les incidències i propostes de millora de la pesqueria.

b) En el mes anterior a l’inici de cada campanya.

3. La Comissió pot ser convocada extraordinàriament a petició de qualsevol de les parts.

4. El règim jurídic d’organització i funcionament de la Comissió és el que preveu la legislació reguladora dels òrgans col·legiats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 13

Seguiment

1. La Direcció General de Pesca i Medi Marí ha de garantir una supervisió adequada del Pla de Gestió basada en la millor informació científica disponible. Per tal d’obtenir aquesta informació, es durà a terme un control i un seguiment de la pesqueria de conformitat amb les indicacions incloses en l’annex 4. Les tasques de seguiment poden ser delegades als consells insulars corresponents, sempre sota el control i la supervisió de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

2. Finalitzada cada campanya, i sobre la base dels resultats del seguiment que preveu l’apartat anterior, s’elaborarà un informe que serà tramès anualment a la Comissió de Cogestió, com a màxim abans del dia 1 de juny de l’any corresponent. En l’informe corresponent a l’última campanya del pla s’ha d’incloure una avaluació integral dels resultats d’aquest.

3. Els responsables de les embarcacions autoritzades estan obligats a prestar a les autoritats i organismes encarregats del control i seguiment de la pesquera tot el suport requerit per a l’exercici d’aquestes funcions.

4. El director general de Pesca i Medi Marí ha de dictar anualment una resolució que fixi els mínims mensuals de captura per embarcació i dia (o una mesura del rendiment equivalent) basant-se en la informació històrica de captures. Aquests llindars seran equivalents al primer quartil dels rendiments mensuals de la sèrie històrica considerada, que en el cas del gerret és la corresponent a l’aplicació del Pla de Gestió (2013-2017).

5. En cas que les captures no assoleixin els mínims esmentats, els dies hàbils per a la pesca del pla setmanal establert es reduiran en un dia. Si en el mes següent les captures continuen sent inferiors al mínim corresponent, la pesquera es tancarà durant tot el mes.

Article 14

Infraccions i sancions

El règim sancionador aplicable al que disposa aquest Decret és el que estableix el títol XII de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, i les disposicions que hi concorden.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Es deroga el Decret 46/2013, de 4 de octubre, pel qual s’estableix el Pla de Gestió Pluriinsular per a la Pesca amb Arts de Tirada Tradicionals en Aigües de les Illes Balears, així com qualsevol normativa de rang inferior que s’oposi a aquest Decret.

Disposició final primera

Desplegament normatiu

S’autoritza el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca a dictar les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 15 de març de 2019

	La presidenta
El conseller de Medi Ambient Agricultura i Pesca	Francesca Lluch Armengol i Socias
Vicenç Vidal Matas

 

ANNEX 1 Descripció de l’art

La jonquillera és un art de tirada format per un cop de sis peces de xarxa de 25 metres de longitud aproximadament, de llum de malla progressivament menor a mesura que s’acosta al final, anomenat randa. Les dues bandes, que surten del cpp, tenen una longitud de 90 metres aproximadament i estan formades per quatre peces també amb llum de malla decreixent en direcció al cop. La ralinga superior està armada amb suros, i la inferior, amb ploms. L’altura de l’art quan està en acció és d’aproximadament 7 metres.

L’artet o gerretera és un art de tirada de devers 200 metres de longitud, compost de tres parts, com la jonquillera, amb llum de malla de 50 mil·límetres a les bandes i que va disminuint cap al final del cop. En els extrems inferior i superior de cada banda porta una ralinga de ploms i una altra de suros. Funciona de manera similar a la jonquillera.

 

ANNEX 2 Cens d’embarcacions que poden ser autoritzades a la pesca amb arts de tirada tradicionals

Codi	Nom	Matrícula	Eslora (m)	Potència (kW)
026646	BIEL PRIMERO	3ªPM-2-3-05	8,21	59,66
027119	NOAH	3ªPM-2-2-06	8,27	41,01
026607	NOU VISTA ALEGRE	3ªPM-2-1-98	10,72	32,81
022302	KIJUANA TERCERO	3ªPM-2-437	7,32	28,34
003474	REME TONI TERCERO	3ªPM-1-1836	9,80	67,11
003468	MORON II	3ªPM-1-1871	7,54	35,79
026572	GERMANS TORRES	3ªPM-1-3-05	9,99	70,84
006622	PEMAG	3ªPM-1-1763	7,21	29,08
014438	VIRGINIA	3ªPM-2-424	7,70	35,79
003539	TINA	3ªPM-1-1751	7,48	29,08
023273	BRIBONA SEGUNDO	3ªPM-1-3-95	7,65	25,35
003457	HERMANOS SERRA	3ª PM-1-1594	8,67	44,74
022074	TONI CUARTO	3ª PM-1-2042	9,26	31,32
026375	PETIT FUAT	3ªPM-2-2-05	9,40	50,71
026607	NOU PATRASH	3ªPM-2-4-2005	9,40	37,29
024310	LINCE DOS	3ªVA-2-2-98	10,37	33,56
022598	TIZONA	3ªPM-2-1-93	8,39	55,93
024154	LACHA	3ªPM-2-2-98	9,37	72,00
014599	AGUILEÑO	3ªPM-4-336	10,78	66,37
006886	VILA DEIA	3ªPM-1-1962	7,17	29,83
005405	SA PEDRUSCADA	3ªPM-1-1899	9,53	74,57
026650	PASSADOR	3ªPM-2-205	7,70	35,79
027175	JAUME CUARTO	3ªPM-1-4-03	8,90	61,89
008444	EL CORDOBES	3ªIB-2-6	8,08	22,37
008424	MURENETA	3ªIB-2-1	8,00	64,13
027745	LA FORTALESSA	3ªPM-2-1-16	8,55	40,27
023502	JAIRO	3ªPM-1-4-91	6,60	21,63
027310	N’ALBA	3ªPM-2-2-07	7,88	20,13
025686	NOU RATXA	3ªPM-1-3-03	7,70	22,37
025334	L’AVANÇADA	3ªPM-2-1-02	9,30	52,94
025025	NA ROSSA	3ªPM-1-1-01	9,23	26,47
006581	ES FORNE	3ªPM-2-390	8,68	29,83
025605	TERESA SEGUNDO	3ªPM-1-1-03	9,00	49,22
003444	ES VERGES	3ªPM-1-1841	7,83	42,88
003415	ELS GORRETES	3ªPM-1-1975	9,13	44,74
015474	HERMANOS VERA	3ªPM-1-2013	9,65	49,22
034251	BERNARDINO	3ªPM-1-1810	9,64	74,57
027260	ZEUS DOS	3ªIB-3-1-08	9,90	63,38
024044	LA MAJA PRIMERA	3ªPM-1-3-98	8,94	16,41
005685	CINCO HERMANOS	3ªPM-4-175	8,42	17,90
001012	DESEO	3ªMH-2-160	8,60	61,15
027313	NA LLOBRIGA	3ªPM-1-4-08	8,01	52,20
001068	JOVEN ANTONIO	3ªIB-1-1038	9,57	95,45
008447	CABO NONO	3ªIB-1-997	9,40	89,48
023895	FERRASSA	3ªPM-1-2-98	9,00	67,11
026689	DANAGUS	3ªPM-1-1-06	9,01	70,99
003548	JUAN MANUEL	3ªPM-1-1830	9,55	23,87
003544	XORIGUER UNO	3ªPM-1-1661	9,91	74,57
003527	TOMALU	3ªPM-1-1888	8,92	44,74
003459	SEÑORA DE LOS ÁNGELES	3ªPM-1-3459	8,95	59,63

 

ANNEX 3 Formulari de captures diàries

Registre de pesca diari

Embarcació	Data

Resum de la sortida

Tripulants
h sortida
h tornada

Detall de tots els bols (s’han d’incloure els buits)

Hora bol
Latitud (º/min/sec)
Longitud (º/min/sec)
Profunditat
Jonquillo (kg)
Cabotí
Mescla jonquillo
Mescla cabotí
Altres espècies

 

ANNEX 4 Pla de control i seguiment de la pesqueria amb arts de tirada tradicionals

Registre núm. 1. Control administratiu de la flota

Llista del cens d’embarcacions en què es reflecteix les que han practicat la pesca amb arts de tirada tradicionals i s’especifica el nombre de dies mensuals i totals que l’han exercit.

Registre núm. 2. Estudi estadístic de les notes de venda

A partir de les notes de venda es farà un control i una anàlisi de l’evolució de la pesqueria, i s’han de determinar per a cadascuna de les modalitats els paràmetres següents:

• Embarcacions que exerceixen l’activitat i jornades de pesca.
• Evolució de les captures diàries, per embarcació i total.
• Valor econòmic diari, per embarcació i total.

S’ha d’elaborar un informe mensual i per al total de la campanya.

Registre núm. 3. Estudi dels formularis de captura diària (FCD)

A partir de la informació aportada als FCD, s’ha de dur a terme una estadística mensual dels paràmetres següents:

• Nombre de bols per jornada.
• Profunditat dels bols
• kg/bol.
• Estadística de les posicions del GPS. S’han de localitzar les posicions dels bols sobre mapa dividint-lo en zones de pesca, per poder-les relacionar amb diferents paràmetres pesquers.

Registre núm. 4. Embarcament científic

Tècnics del Servei de Recursos Marins han de pujar a les embarcacions pesqueres per verificar el següent:

• L’emplenament del FCD.
• El seguiment de les maniobres de pesca.
• L’estudi de les captures d’espècies objectiu.
• La presa de mostres.
• La valoració de captures d’espècies acompanyants (identificació d’espècies, nombre i dades biomètriques).
• La valoració de l’impacte sobre el medi marí (presència de restes de fanerògames marines, algues i altres organismes marins bentònics).
• La presa de fotografies del contingut del cop en el moment de la seva obertura.

Registre núm. 5. Inspecció pesquera

S’han de dur a terme sortides quinzenals amb una embarcació d’inspecció pesquera per abordar diferents vaixells pesquers i comprovar l’acompliment dels requisits reflectits en el Decret, a més de les verificacions i els seguiments descrits en el punt anterior.

Registre núm. 6. Anàlisi de dades

S’ha de fer l’anàlisi de les mostres recollides en els embarcaments calculant els paràmetres següents:

• Percentatge d’exemplars de cada espècie.
• Dades biomètriques de 50 exemplars de les espècies objectiu.
• Per a Aphia minuta, a més, se n’ha d’anotar el sexe i l’estat gonadal.