BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

És sabut que la pràctica de l’esport actua com un element de convivència i d’integració social de primer ordre i que serveix com a instrument mitjançant el qual s’educa en valors que, en el futur, influiran en el comportament de les persones de manera positiva. Per això, es considera una prioritat de l’Administració la seva promoció, tant per a menors d’edat com per a persones adultes, de forma individual o en grup, i ja sigui practicat en espais oberts o en instal·lacions esportives.

Altrament, les activitats i les competicions esportives també estan afectades per les situacions i els problemes que són inherents a la societat en general, com són la violència, el racisme, la xenofòbia, la intolerància, l’alcohol, les drogues i altres actituds conflictives, per la qual cosa és important i necessari establir mecanismes de prevenció i control per erradicar o limitar aquests tipus de conductes, que poden incidir en aspectes relacionats amb la seguretat i l’ordre públic.

L’article 30.12 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, reformat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’esport i lleure.

El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa, en l’article 2.10 d, que la Direcció General d’Esports i Joventut de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports exerceix la competència, entre d’altres, en matèria de prevenció i control del dopatge esportiu i la violència a l’esport.

L’article 3.1 de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, disposa que l’activitat física i l’esport són funcions socials que contribueixen al desenvolupament i a la formació integral de les persones i a la millora de la seva qualitat de vida.

L’article 5 indica els objectius i les finalitats de les polítiques esportives de les administracions públiques de les Illes Balears i enumera, entre d’altres, promoure l’esport en tots els àmbits i facilitar els mitjans que permetin practicar-lo, amb la finalitat d’obtenir una millor qualitat de vida i més benestar social, i també un hàbit beneficiós per a la salut, així com vetllar per la seguretat de les instal·lacions i de les activitats esportives que s’hi facin, i prendre les mesures més idònies per a la garantia física i la salut de qui les practica, del públic i de la resta de persones implicades en l’organització de l’activitat esportiva, i per a la cobertura necessària de riscs.

La lletra f de l’article 10.1 del títol II de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, determina que, en l’exercici de les seves competències, correspon a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears prevenir i controlar el dopatge esportiu i la violència a l’esport, sigui quin sigui l’àmbit de què es tracti, en col·laboració amb les federacions esportives i altres administracions autonòmiques.

D’altra banda, l’article 100 d’aquesta Llei crea la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears com a òrgan al qual correspon prevenir qualsevol tipus d’acció o manifestació de violència, racisme o xenofòbia, o que la pugui generar, com a conseqüència d’activitats o competicions esportives en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així mateix, els articles 101 i 102 determinen que les funcions, la composició i el funcionament de la Comissió s’han de determinar reglamentàriament, i la disposició final primera autoritza el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions reglamentàries necessàries per desplegar i aplicar aquesta Llei.

L’article 101 de la Llei 14/2006 estableix que les funcions de la Comissió han d’incloure necessàriament la possibilitat d’arbitrar les mesures que tendeixin a impedir l’entrada als espectacles i a les competicions esportius de persones que puguin provocar situacions de violència de tipus individual o col·lectiu en qualsevol de les seves formes, funció que connecta aquest òrgan amb aspectes relacionats amb la seguretat i l’ordre públics i justifica que la seva composició sigui heterogènia i estigui formada per diversos nivells de l’Administració, d’acord amb la distribució de competències existent sobre la matèria.

En aquest sentit, com es desprèn del preàmbul de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, la seguretat pública constitueix una competència difícil de parcel·lar, que no permet delimitacions amb el rigor i la precisió admissibles en altres àmbits, i fa que sigui una matèria compartible per tots els poders públics, si bé amb estatuts i responsabilitats diferenciats.

Així doncs, l’article 149.1 de la Constitució espanyola, en l’apartat 29, inclou la seguretat pública entre les matèries sobre les quals l’Estat té competència exclusiva, sens perjudici que les comunitats autònomes puguin crear policies en la forma que els respectius estatuts estableixin, dins el marc del que disposi una llei orgànica. Els municipis tenen competències en matèria de policia local, promoció de l’esport i instal·lacions esportives, d’acord amb les lletres f i l, respectivament, de l’article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

En l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a més de la competència sobre la matèria esportiva —que correspon a la Direcció General d’Esports i Joventut, com s’ha esmentat abans, segons el Decret 24/2015—, el mateix Decret estableix, en l’article 2.3 d, que la Direcció General d’Emergències i Interior de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques exerceix competències en matèria d’emergències i protecció civil i coordinació de policies locals.

Per això, l’article 6 del Decret regula la composició de la Comissió, tenint en compte les matèries diverses que hi conflueixen i la distribució competencial sobre aquestes matèries, que implica diferents nivells de l’Administració, i preveu que en formin part, entre d’altres, representants dels consells insulars, de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, de la Delegació del Govern i de la Direcció General d’Emergències i Interior.

D’altra banda, de conformitat amb el que disposa l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la redacció d’aquest Decret s’ha adequat als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia, la iniciativa normativa està justificada en el desenvolupament de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, concretament en els esmentats articles 100, 101 i 102, a causa del problema que generen en la societat actual diversos tipus de comportaments agressius entorn de la pràctica de l’esport, la qual cosa fa necessari que l’Administració hagi de comptar amb un instrument útil i adequat per a la prevenció i l’erradicació de la violència a l’esport.

Quant al compliment del principi de proporcionalitat, val a dir que la norma conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat que ha de cobrir i que l’instrument normatiu que es proposa (un reglament) és l’adequat, d’acord amb el que preveu la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, i així mateix no estableix càrregues administratives innecessàries o accessòries per a la consecució dels objectius que s’hi preveuen.

La iniciativa normativa també és respectuosa amb el principi de seguretat jurídica, atès que s’exerceix de manera coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, i suposa la seguretat que es pugui conèixer, de manera clara i certa, la regulació del funcionament, la composició i les funcions a les quals s’ha d’atenir aquest òrgan d’assessorament.

D’altra banda, en el procediment d’elaboració i tramitació, s’ha tingut en compte el principi de transparència, perquè, en relació amb la participació activa dels destinataris potencials, s’ha fet una consulta pública prèvia a la ciutadania abans de la redacció de l’esborrany. A més, s’ha sotmès als tràmits d’audiència i d’informació pública corresponents.

Respecte del principi d’eficiència, la norma no estableix procediments amb càrregues administratives per als ciutadans ni per a les empreses. I en relació amb la racionalització de la gestió dels recursos públics, l’objecte de la norma no suposa crear una nova organització.

Per tot això, a proposta de la consellera de Cultura, Participació i Esports, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 28 de febrer de 2019,

DECRET

Article 1

Naturalesa, règim jurídic i seu

1. La Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears, prevista en l’article 100 i següents de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, és un òrgan col·legiat, adscrit a la Direcció General d’Esports i Joventut, d’assessorament i consulta per prevenir qualsevol tipus d’acció o manifestació de violència, racisme o xenofòbia, o que la pugui generar, com a conseqüència d’activitats o competicions esportives en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. En tot el que no preveu aquest Decret són d’aplicació les disposicions reguladores dels òrgans col·legiats contingudes en la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

3. La Comissió té la seu a Palma, sens perjudici que es pugui reunir a un altre lloc.

Article 2

Objecte

Aquest Decret té per objecte regular les funcions, la composició i el funcionament de la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears, a fi de constituir l’òrgan competent per prevenir les conductes violentes que es puguin produir en el marc esportiu de les Illes Balears, per declarar d’alt risc un espectacle esportiu, així com per proposar les mesures de prevenció i seguretat que siguin adequades.

Article 3

Funcions

Són funcions de la Comissió les següents:

a) Elaborar informes i estudis sobre les causes i els efectes de la violència, el racisme i la xenofòbia a l’esport.

b) Recollir, analitzar i publicar anualment les dades sobre la violència, el racisme i

la xenofòbia en les competicions esportives celebrades a les Illes Balears, una vegada dissociades les dades de caràcter personal que s’hi relacionin.

c) Promoure accions de prevenció de la violència a l’esport i divulgar-les mitjançant campanyes de publicitat i de col·laboració ciutadana.

d) Proporcionar a les federacions, clubs i altres entitats esportives de les Illes Balears, i també als organitzadors de competicions esportives, les dades i les recomanacions que puguin facilitar la prevenció de la violència a l’esport.

e) Instar els ajuntaments i les federacions esportives de les Illes Balears a adoptar codis ètics que promoguin els valors a l’esport, a publicar-los a les seves pàgines web i a fer-los signar als esportistes, entrenadors, tècnics i, en general, a les persones que intervenen en les activitats i competicions que organitzen.

f) Informar dels projectes normatius que regulin matèries que estiguin directament relacionades amb l’àmbit de les seves funcions.

g) Proposar a les autoritats competents, a les federacions esportives de les Illes Balears i al Tribunal Balear de l’Esport la incoació d’expedients disciplinaris i sancionadors en matèria de violència esportiva.

h) Arbitrar les mesures que tendeixin a impedir l’entrada als espectacles i a les competicions esportives de persones que puguin provocar situacions de violència de tipus individual o col·lectiu en qualsevol de les seves formes, com presentar símptomes aparents de trobar-se sota els efectes de begudes alcohòliques o de qualsevol tipus de drogues o substàncies similars, d’acord amb el que preveu l’article 101 de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, i el que estableix la normativa vigent en matèria de seguretat ciutadana i ordre públic.

i) Promoure la cooperació i la col·laboració amb l’Estat, les comunitats autònomes i els altres organismes i administracions públiques en relació amb les mesures i les actuacions encaminades a la prevenció de comportaments violents en la pràctica de l’esport.

j) Impulsar protocols d’actuació per prevenir i intervenir en casos relacionats amb la violència a l’esport.

k) Qualssevol altres funcions que li siguin atribuïdes.

 

Article 4

Activitats i competicions esportives d’alt risc

1. Els ajuntaments i les federacions esportives de les Illes Balears han de comunicar a la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears la proposta de les activitats i competicions esportives que puguin ser considerades d’alt risc, amb una antelació mínima de deu dies, llevat que es tracti d’un cas excepcional i justificat que no es pugui preveure amb aquesta antelació.

2. La declaració d’alt risc d’un espectacle esportiu correspon a la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears, d’ofici o a proposta dels ajuntaments o de les federacions esportives, i implica adoptar mesures especials de prevenció contra la violència i de seguretat, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.

Article 5

Mesures de prevenció i seguretat

Correspon a la persona titular de la Delegació del Govern, d’ofici o a proposta de la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears, adoptar mesures de prevenció contra la violència i de seguretat en activitats i competicions esportives que es desenvolupin en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb el que estableixen l’article 149.1.29 de la Constitució espanyola i la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.

Article 6

Composició

La Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears està integrada pels membres següents:

a. ) Presidència: el conseller o consellera de Cultura, Participació i Esports o la persona que delegui.

b. ) Vicepresidència: el director o directora general d’Esports i Joventut o la persona que delegui.

c. ) Els vocals, que han ser nomenats pel conseller o consellera de Cultura, Participació i Esports:

1) El gerent de la Fundació per a l’Esport Balear.

2) Una persona representant de la Direcció General d’Esports i Joventut.

3) Una persona representant a proposta de cada un dels consells insulars.

4) Un membre a proposta de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears.

5) Una persona representant del Tribunal Balear de l’Esport, a proposta del president del Tribunal.

6) Una persona representant de la Federació de Futbol de les Illes Balears, a proposta de la Federació.

7) Una persona representant de la Federació de Bàsquet de les Illes Balears, a proposta de la Federació.

8) Una persona representant d’esports individuals, a proposta de l’Assemblea Balear de l’Esport.

9) Una persona representant d’esports d’equip, a proposta de l’Assemblea Balear de l’Esport.

10) Una persona representant de la Direcció General d’Emergències i Interior, a proposta del director general.

11) Una persona representant de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat, a proposta de la Delegació del Govern.

En els casos de vacant, absència o malaltia, els vocals  titulars són substituïts pels suplents corresponents que hagin estat nomenats.

d. ) El secretari, amb veu i vot, que ha de designar, d’entre els vocals, el president de la Comissió.

Article 7

Durada del mandat

El mandat de les persones integrants de la Comissió és de quatre anys des que es constitueix, renovable per períodes successius d’igual durada.

Article 8

La presidència

1. Té les funcions següents:

a) Representar la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears.

b) Convocar les sessions, fixar l’ordre del dia, presidir-les i moderar el desenvolupament dels debats, i suspendre-les per causes justificades.

c) Dirimir les votacions en cas d’empat.

d) Visar les actes.

e) Designar i destituir el secretari.

f) Qualssevol altres funcions que siguin inherents a la condició de president.

2. En els supòsits de vacant, absència o malaltia, la persona que exerceix la presidència és substituïda per la que exerceix la vicepresidència.

Article 9

La vicepresidència

Són funcions de la vicepresidència:

a) Suplir el president en els casos de vacant, absència o malaltia.

b) Exercir les funcions inherents al càrrec i les que li encomani o delegui el president.

  

Article 10

La secretaria

1. La persona designada per exercir la secretaria té les funcions següents:

a) Efectuar la convocatòria de les sessions de la Comissió per ordre del president.

b) Assistir a les sessions amb veu i vot.

c) Redactar les actes de les sessions i expedir els certificats dels acords adoptats.

d) Custodiar la documentació.

e) Qualssevol altres funcions que siguin inherents a la condició del càrrec.

2. La substitució del secretari en els supòsits de vacant, absència o malaltia l’ha d’efectuar el president d’entre els vocals de la Comissió.

Article 11

Funcionament

1. La Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears es reuneix en sessió ordinària dues vegades a l’any i, en sessió extraordinària, quan el president ho consideri oportú o a instància d’un terç dels membres.

2. La constitució vàlida de la sessió requereix la presència del president i del secretari, o de les persones que els substitueixin, i de la meitat, almenys, dels membres que integren la Comissió.

3. El secretari ha de convocar els membres a les sessions per ordre del president, en una convocatòria única, amb una antelació mínima de set dies naturals, excepte en el cas d’urgència, en què és de quaranta-vuit hores.

4. La Comissió pot constituir-se, convocar-se, celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància, fent ús de mitjans electrònics.

5. En la convocatòria s’han de fixar el dia, el lloc, si escau, i l’hora de la celebració de la sessió, així com l’ordre del dia, que el fixa la persona que exerceix la presidència de la Comissió, que ha tenir en compte, si n’hi ha, les demandes formulades per escrit pels vocals. A més, si escau, s’ha d’acompanyar de l’acta de la sessió anterior i de la documentació suficient per al coneixement dels temes de què s’ha de tractar.

6. No pot ser objecte de deliberació ni d’acord cap assumpte no inclòs en l’ordre del dia, llevat que assisteixin a la sessió tots els membres de la Comissió i sigui declarada la urgència de l’assumpte pel vot favorable de la majoria.

7. Els acords de la Comissió s’han d’adoptar per majoria de vots dels membres presents. Els vocals no poden delegar la seva representació i, en tot cas, el vot és personal i no delegable.

8. La Comissió pot acordar l’assistència puntual de persones expertes, tècniques o que representen un municipi en una reunió de l’òrgan, quan aquestes persones tenguin relació o vinculació amb algun aspecte de què hagi de tractar la Comissió. Aquestes persones presten una funció d’assessorament i poden assistir, amb veu i sense vot, a les sessions a les quals hagin estat convidades.

Article 12

Actes

1. De cada sessió se n’ha d’aixecar una acta, que ha de ser signada al final pel secretari amb el vistiplau del president. Ambdós han de signar també en el marge de totes les pàgines.

2. En les actes hi han de figurar:

- El número de l’acta.

- El caràcter ordinari o extraordinari de la sessió.

- El lloc, si escau, la data i l’hora d’inici i de finalització de la reunió.

- Els vocals assistents a la reunió i els qui s’excusen d’assistir-hi.

- L’ordre del dia.

- Els temes tractats i una referència succinta de les deliberacions i els acords que se’n derivin.

3. Les actes s’han d’aprovar en la mateixa sessió o en la següent, i han de romandre sota la custòdia del secretari, qui n’ha de facilitar una còpia a qualsevol membre de la Comissió que ho sol·liciti.

Article 13

Grups de treball

En el si de la Comissió es poden constituir grups de treball per desenvolupar les seves funcions, als quals es poden invitar persones especialistes en la matèria de què s’hagi de tractar seleccionades pel president.

Article 14

Despeses

1. La pertinença com a membre de la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears o la participació de persones expertes no dona lloc a cap retribució, però les persones integrants i les que hi participin com a especialistes tenen dret a percebre les despeses de desplaçament que s’originin per assistir a les sessions a les quals hagin estat convocades.

2. El pressupost anual de la Comissió ha de quedar integrat dins el de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports. Per complir les seves finalitats, la Comissió ha de disposar dels recursos econòmics que se li assignin dels pressuposts d'aquesta Conselleria.

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquest Decret comença a vigir l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 28 de febrer de 2019

La consellera de Cultura, Participació i Esports	La vicepresidenta, presidenta per suplència
Francesca Tur Riera	Isabel M. Busquets i Hidalgo
	(Art. 2 del Decret 6/2017, de 7 d'abril, de la presidenta d les Illes Balears)