BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L’article 10 del títol I de la Constitució espanyola, dedicat als drets fonamentals, estableix, entre d’altres, que la dignitat de la persona és fonament de l’ordre públic i de la pau social; l’article 15 reconeix el dret de tothom a la vida i a la integritat física i moral, i l’article 18.1, el dret a la intimitat personal i familiar. Així mateix, entre els principis rectors de la política social que es regulen en el capítol III del mateix títol, l’article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut.

El contingut d’aquests drets i principis rectors de la política social s’introdueixen a l’Estatut d’autonomia mitjançant la reforma de 2007. Així, l’article 13.1 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, reconeix que els ciutadans de les Illes Balears, com a ciutadans espanyols i europeus, són titulars dels drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució, en l’ordenament de la Unió Europea i en els instruments internacionals de protecció dels drets humans, individuals i col·lectius: en particular, en la Declaració de drets humans, en els pactes internacionals de drets civils i polítics i de drets econòmics, socials i culturals; en la Convenció Europea de Drets de l’Home i Llibertats Fonamentals, i en la Carta social europea.

L’article 25 de l’Estatut d’autonomia també garanteix el dret a la prevenció i la protecció de la salut i, per això, disposa que totes les persones, en relació amb els serveis sanitaris, tenen dret a ser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per usar-los i sobre els tractaments mèdics i els seus riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. També disposa que totes les persones tenen dret a un tractament del dolor adequat i a cures pal·liatives, i a declarar la seva voluntat vital anticipada, que s’ha de respectar en els termes que estableixi la llei.

L’article 10.1 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, estableix que tots tenen dret al respecte de la seva personalitat, dignitat humana i intimitat sense que puguin ser discriminats.

L’aprovació de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, i de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, han suposat un reforçament de la posició de la persona en el sistema sanitari i la potenciació dels seus drets davant la pràctica clínica. Així, la Llei 41/2002 regula el dret a la informació sanitària, a la intimitat i a l’autonomia de pacients i persones usuàries del sistema sanitari.

En aquesta línia se signà el Conveni europeu relatiu als drets humans i a la biomedicina, signat a Oviedo el 4 d’abril de 1997, i que es va incorporar al marc jurídic espanyol l’any 2002. En l’articulat d’aquest Conveni es reconeix l’obligació de respectar la integritat de la persona i els seus drets i llibertats fonamentals respecte de la biologia i la medicina; també estableix expressament la possibilitat que qualsevol persona expressi la seva voluntat amb anterioritat a una intervenció mèdica per als casos en què no estigui en situació de fer-ho arribat el moment. A les Illes Balears, aquest reconeixement queda recollit en la Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades.

L’article 5 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, també reconeix el respecte a la intimitat i a la personalitat, a la dignitat humana i a ser atès sense cap mena de discriminació, i en els articles 10 i 11 es despleguen els drets a la intimitat i el de confidencialitat, respectivament.

Els avenços tècnics i científics en ciències de la salut permeten, d’una banda, la intervenció mèdica en els moments crítics entre la vida i la mort, i, de l’altra, les aplicacions de la tecnologia i la recerca en ciències de la salut poden comportar riscs per al pacient i afectar la dignitat humana, per la qual cosa l’ètica i la medicina es troben íntimament interconnectades. És per això que, en aquest àmbit, s’aprovà el Decret 27/2011, d’1 d’abril, pel qual es crea el Comitè d’Ètica de la Investigació de les Illes Balears, a fi de garantir el compliment de la normativa en les avaluacions experimentals de productes, substàncies, medicaments, tècniques diagnòstiques o terapèutiques que s’apliquin en éssers humans o el seu material biològic.

En conseqüència, l’assistència sanitària actual combina necessàriament la posada en pràctica constant de noves tecnologies juntament amb la solitud del professional d’afrontar algunes decisions diàries difícils. La necessitat de prevenir la conflictivitat, de donar prioritat a recursos escassos o evitar actituds purament defensives són, en definitiva, alguns dels reptes als quals s’enfronta el sistema sanitari.

D’altra part, els profunds canvis socials operats en la societat, que es conforma plural i diversa en idees, creences i actituds, han suposat també que apareguin conflictes ètics en el camp de l’atenció sanitària.

Com a antecedent en aquesta matèria en l’àmbit dels serveis socials es va aprovar a les Illes Balears el Decret 62/2010, de 23 d’abril, pel qual es regulen la composició, el funcionament i les atribucions del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials.

El conjunt de circumstàncies i la varietat i complexitat de situacions en les quals es poden produir aquests conflictes demanen no només un marc jurídic apropiat, sinó també l’existència d’òrgans col·legiats que permetin un estudi detallat i expert dels casos de conflicte, i un assessorament qualificat sobre els aspectes ètics de l’assistència sanitària.

La necessitat de solucionar els diversos dilemes de caràcter ètic en l’àmbit de la competència professional va conduir a la creació, en nombrosos hospitals i en la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca, dels denominats comitès d’ètica assistencial, que exerceixen una labor d’assessorament dels professionals sobre els aspectes ètics de l’assistència sanitària.

Tot això, juntament amb el mandat normatiu que estableix la disposició final tercera de la Llei 4/2015, de 23 de març, de drets i garanties de les persones en el procés de morir, dona lloc a aquest Decret, l’objecte del qual és la creació del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears i la regulació i l’acreditació dels comitès d’ètica assistencial existents o que s’hagin de crear a les Illes Balears, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Per tant, aquest Decret estableix el règim jurídic de creació i acreditació dels comitès d’ètica assistencial dels diferents centres, d’una banda, i la creació del Comitè d’Ètica Assistencial de la Comunitat Autònoma, de l’altra, i considera aquest Comitè com un òrgan participatiu, de coordinació i d’assessorament, i els altres, com a òrgans interdisciplinaris i independents de reflexió creats per facilitar l’anàlisi ètica davant els dilemes morals plantejats en l’atenció sanitària, a fi d’assessorar en la presa de decisions prudents mitjançant un procés deliberatiu de fonamentació racional de les propostes d’acció.

L’aprovació d’aquesta norma permet la possibilitat d’oferir, amb criteris d’equitat i qualitat, la disponibilitat d’aquests òrgans per donar suport als usuaris, als professionals i a la comunitat en matèria d’ètica assistencial.

L’article 30.48 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva sobre organització, funcionament i control dels centres i serveis de salut, planificació dels recursos sanitaris, coordinació de la sanitat privada amb el sistema sanitari públic i promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat.

D’altra banda, l’article 31.4 de l’Estatut disposa que en el marc de la legislació bàsica de l’Estat corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de salut i sanitat.

El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat pel Decret 1/2016, de 16 de febrer, estableix que la Conselleria de Salut, a través de la Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia, exerceix les competències, entre d’altres, en matèria de planificació i ordenació sanitària general i de l’assistència sanitària, i en matèria de polítiques de qualitat de la prestació sanitària.

Per tot el que s’ha exposat, aquest Decret s’adequa als principis de necessitat i eficàcia, ja que queda justificat per la necessitat de disposar d’un marc jurídic apropiat que reguli l’existència d’òrgans col·legiats per a l’estudi detallat i expert dels casos de conflicte, a més de l’assessorament qualificat sobre els aspectes ètics de l’assistència sanitària. També s’adequa al principi de proporcionalitat, ja que regula els aspectes necessaris per garantir l’oferta de qualitat i seguretat dels comitès d’ètica assistencial. El principi de seguretat jurídica es respecta, perquè la norma és coherent amb l’ordenament jurídic nacional, europeu i autonòmic. Pel que fa al principi de transparència, a través del Portal de Transparència de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports s’ha duit a terme un procés de consulta per tal que els ciutadans i les ciutadanes hagin pogut fer les aportacions que hagin considerat oportunes sobre la redacció del Projecte de decret de creació del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears i dels comitès d’ètica assistencial del sistema sanitari, a més de facilitar l’accés als documents del procés d’elaboració del decret, en el termes que estableix la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Finalment, pel que fa al principi d’eficiència, les despeses derivades de l’aplicació de la norma s’ajusten a les despeses d’altres normes similars que la fan eficient i no suposen la creació o supressió d’unitats administratives.

Per tot això, a proposta de la consellera de Salut, amb la conformitat del Consell de Salut de les Illes Balears, l’informe del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 25 de gener de 2019,

DECRET

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Objecte del Decret

Aquest Decret té per objecte regular:

a)   El Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears.

b)   Els comitès d’ètica assistencial dels hospitals de l’Àrea de Salut de Mallorca i dels hospitals privats.

c)    Els comitès d’ètica assistencial de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca.

Article 2

Àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret és aplicable al sistema sanitari públic, així com a l’àmbit de l’atenció sanitària de titularitat privada, en ambdós casos, de les Illes Balears.

2. Queda exclòs de l’àmbit d’aplicació el Comitè d’Ètica de la Investigació de les Illes Balears, que es regeix per la seva normativa específica.

 

Capítol II Els comitès d’ètica assistencial

Secció 1a Disposicions generals

Article 3

Protecció de dades personals de salut i garanties de confidencialitat

1. Els membres del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears, així com els dels comitès d’ètica assistencial dels hospitals, les àrees de salut i Atenció Primària de Mallorca, estan obligats a respectar el dret a la intimitat, com també la naturalesa confidencial de les dades de caràcter personal de pacients i persones vinculades per raons familiars o de fet, així com les dades dels professionals relacionats amb els casos analitzats d’acord amb el que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i d’accés a la documentació i informació clínica.

2.  Així mateix, les persones integrants dels comitès estan sotmeses als deures de confidencialitat, discreció i reserva respecte del contingut de les deliberacions fetes en el si dels comitès i, en particular, sobre el contingut dels protocols sotmesos a deliberació. Tota persona aliena als comitès i que hagi tingut accés justificat als continguts o a les dades utilitzades queda subjecta igualment al deure de confidencialitat. Aquests deures subsisteixen vigents indefinidament després que es produeixi la pèrdua, per qualsevol causa, de la condició de membre dels comitès o hagin conclòs les causes que justificaren circumstancialment l’accés a continguts o dades per part de persones no membres del comitès.

3. Els membres del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears, així com els dels comitès d’ètica assistencial dels hospitals, les àrees de salut i Atenció Primària, han de tenir accés a la història clínica dels pacients afectats per les actuacions que s’hagin d’examinar. L’accés a la història es regeix pel que disposen la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i d'accés a la documentació i informació clínica,  i  s’ha de limitar a les dades estrictament necessàries per al compliment de les seves funcions d’assessorament i per al desenvolupament de les funcions que els atribueix aquest Decret.

4. Amb ple respecte i compliment d’allò que disposen els punts precedents i en general la normativa sobre protecció de dades personals, els comitès d’ètica assistencial que regula aquest Decret poden intercanviar la informació que es consideri de relleu, per a una millor fonamentació de la resolució dels conflictes que se’ls plantegin.

Secció 2a El Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears

Article 4

Creació

1. Es crea el Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears com a màxim òrgan col·legiat, deliberatiu, independent, multidisciplinari, participatiu i de caràcter consultiu, que ha dur a terme les seves funcions, amb transparència plena, sobre matèries relacionades amb les implicacions ètiques de les ciències de la salut, respectant l’ordenament jurídic.

2. El Comitè d’Ètica Assistencial queda adscrit orgànicament a la Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia de la Conselleria de Salut de les Illes Balears.

Article 5

Estructura i composició

1. Formen l’estructura del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears la Presidència, la Secretaria i els vocals.

2. El Comitè d’Ètica Assistencial ha d’estar integrat per un mínim de 12 vocals, i el màxim ve determinat pel nombre de comitès d’ètica assistencial acreditats a les Illes Balears.

Tots els vocals proposats en la forma que es preveu en els paràgrafs següents han de ser nomenats per resolució de la consellera de Salut entre persones de prestigi professional i científic reconegut relacionades amb la bioètica, les ciències de la salut, el dret, les ciències socials, l’atenció espiritual i la resta de disciplines que es considerin d’interès tenint en compte les finalitats i les funcions d’aquest òrgan.

Els vocals s’han de designar de conformitat amb els criteris següents:

a) Cinc vocals a proposta de la consellera de Salut, entre els quals han de quedar representats la ciutadania i els serveis d’atenció al pacient dels centres.

b) Un vocal en representació de cadascun dels comitès d’ètica assistencial acreditats, proposat pels centres de què depenguin.

c) Un vocal a proposta del Comitè d’Ètica de la Investigació de les Illes Balears.

d) Un vocal a proposta de la Universitat de les Illes Balears amb titulació en la branca d’humanitats, entesa com el conjunt de disciplines relacionades amb la cultura humana.

e) Un vocal amb la llicenciatura o grau de Medicina, a proposta del Col·legi de Metges de les Illes Balears, amb experiència i/o formació acreditada en matèria de bioètica.

f) Un vocal amb la diplomatura o grau d’Infermeria, a proposta del Col·legi d’Infermeria de les Illes Balears, amb experiència i/o formació acreditada en matèria de bioètica.

g) Un vocal amb la diplomatura o el grau en Treball Social, a proposta del Col·legi de Treballadors Socials de les Illes Balears, amb experiència i/o formació acreditada en matèria de bioètica.

h) Un vocal amb la llicenciatura o el grau de Psicologia, a proposta del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears, amb experiència i/o formació acreditada en matèria de bioètica.

i) Un vocal amb la llicenciatura o el grau de Dret, a proposta del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, amb experiència i/o formació acreditada en matèria de bioètica.

j)  Un vocal a proposta de la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

3. El president o presidenta s’ha d’elegir per acord dels membres del Comitè, pres per majoria absoluta en primera votació o simple en segona, entre els membres del Comitè, i s’ha de nomenar per resolució de la consellera de Salut.

4. El secretari o secretària l’ha de nomenar la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut entre el seu personal funcionari o entre el personal funcionari o estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, en ambdós casos dels grups A1 o A2. Ha d’assistir a les reunions amb veu i sense vot. En els casos de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, l’ha de substituir personal funcionari o estatutari que compleixi els mateixos requisits que s’exigeixen al titular.

5. La composició del Comitè ha de garantir la representació equilibrada de dones i homes d’acord amb la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

6. El nomenament de les persones designades per formar part del Comitè d’Ètica de les Illes Balears és per cinc anys. Els membres del Comitè poden optar a noves designacions.

7. La consellera de Salut pot revocar el nomenament, a proposta del Comitè, per les causes següents:

a) Per sol·licitud voluntària de baixa de la persona interessada.

b) Perquè s’han modificat les circumstàncies que motivaren el seu nomenament, de manera que suposa la pèrdua dels requisits per integrar el Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears.

c) Per incompliment notori de les seves funcions a judici del Ple del Comitè.

d) A proposta de l’òrgan que l’hagi designada.

En els casos prevists en els apartats b) i c), la revocació s’ha de dur a terme amb la instrucció prèvia del procediment corresponent, amb audiència del membre el nomenament del qual es vol revocar.

Article 6

Objectius

Són objectius del Comitè d’Ètica Assistencial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears els següents:

a) Promoure l’adopció de les mesures adequades per vetlar per la dignitat, l’autonomia, la integritat i altres drets i llibertats fonamentals de les persones en l’àmbit de l’atenció sanitària, garantint l’exercici efectiu dels seus drets en funció de les seves necessitats i impulsant mesures que afavoreixin la corresponsabilitat de la ciutadania.

b) Fomentar els aspectes ètics en l’activitat assistencial.

c) Propiciar i estimular el debat públic i especialitzat en relació amb l’ètica, l’atenció sanitària i la investigació en aspectes d’ètica assistencial, amb l’objectiu de documentar les opinions, les actituds i les respostes.

Article 7

Funcions

Són funcions del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears les següents:

a) Informar, assistir i assessorar les autoritats sanitàries sobre qüestions de caràcter ètic relacionades amb l’atenció sanitària.

b) Fomentar el desenvolupament de l’ètica assistencial en la societat balear, amb l’objectiu de contribuir a fonamentar les diferents opinions que es puguin manifestar sobre les conseqüències dels avenços científics, tècnics i l’evolució de la pràctica assistencial.

c)  Emetre informes, propostes i recomanacions per a les autoritats sanitàries de les Illes Balears en les matèries relacionades amb les implicacions ètiques de l’assistència sanitària.

d) Proposar els procediments d’actuació necessaris que garanteixin els drets de les persones en l’assistència sanitària, especialment de les persones en circumstàncies de vulnerabilitat.

e) Proposar les mesures que afavoreixin la responsabilitat conjunta amb la ciutadania en la promoció i la protecció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la utilització adequada dels serveis sanitaris.

f) Assessorar en els processos de presa de decisions clíniques que plantegin un conflicte ètic, quan siguin requerits a aquest efecte, d’acord amb el que estableixi el reglament de règim intern de funcionament del Comitè.

g) Coordinar i assessorar els comitès d’ètica assistencial dels centres sanitaris amb l’objectiu d’homogeneïtzar criteris que afectin la presa de decisions per part dels diferents centres sanitaris, de manera que quedi garantits l’equitat i els drets de totes les persones de les Illes Balears independentment del centre sanitari en el qual rebin l’atenció.

h)  La representació de la Conselleria de Salut en fòrums nacionals i internacionals, en matèria d’ètica assistencial.

i)  Elaborar una memòria anual de les activitats i trametre-la a la Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia.

j) La resta de funcions que li pugui encomanar la Conselleria de Salut i que puguin ser competència seva.

 

Article 8

Funcionament

1. El Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears ha d’elaborar i aprovar el seu reglament de règim intern, en el qual s’han de detallar les seves normes de funcionament.

2. El Comitè d’Ètica Assistencial autonòmic s’ha de reunir, com a mínim, dues vegades a l’any en sessió ordinària i, amb caràcter extraordinari, sempre que la Presidència ho acordi, sigui per iniciativa pròpia o a sol·licitud d’una tercera part dels membres del Comitè.

3. Per constituir-se i dur a terme reunions, deliberacions i adoptar acords és requisit que hi assisteixin presencialment o a distància la persona titular de la Presidència i de la Secretaria o qui els supleixin, i la meitat dels membres del Comitè. Una vegada constituït vàlidament l’òrgan, els acords s’han d’adoptar per majoria absoluta.

4.  Les sessions es poden dur a terme mitjançant l’assistència a distància dels membres fent servir xarxes de comunicació, sempre que es garanteixin la identitat de les persones comunicants i l’autenticitat de la informació transmesa d’acord amb l’article 17.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

5.  Els dictàmens, les resolucions, els informes i la resta de documents que hagi aprovat el Comitè són públics, excepte si expressament i per raons justificades es determina el contrari i, en tot cas, sense perjudici del que estableix la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

6. El Comitè pot constituir comissions de treball per a temes especialitzats, amb la participació de membres del Comitè i experts convidats, amb la composició més convenient d’acord amb la temàtica de què hagin de tractar.

7. El Comitè pot promoure i organitzar fòrums de debat organitzat i obert sobre aspectes puntuals i reptes de futur dins l’àmbit competencial.

8. En tot allò que no es preveu expressament, aquest òrgan es regeix pel que disposen la subsecció primera de la secció tercera i la secció quarta del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic; la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Article 9

Sol·licitud d’informes al Comitè

1. Poden sol·licitar informes al Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears:

a) Els membres del Govern de les Illes Balears i els titulars dels òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb categoria de director o directora general o similar.

b) Els comitès d’ètica assistencial dels hospitals, tant de l’àmbit públic com privat, i de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca del Servei de Salut de les Illes Balears.

c)  Els col·legis professionals, les societats científiques, les associacions de pacients i la Universitat de les Illes Balears.

2. La sol·licitud de l’informe s’ha de fer mitjançant un escrit adreçat al president o presidenta del Comitè, en el qual s’ha d’indicar el motiu pel qual se’n sol·licita l’assessorament o la intervenció.

3. Els informes, en general, són facultatius i no tenen caràcter vinculant, llevat que una disposició expressa els atribueixi un altre caràcter.

Article 10

President o presidenta

1. Correspon al president o presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears les funcions següents:

a) Exercir la representació de l’òrgan.

b) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries amb una antelació mínima de quinze dies naturals i màxima de vuit dies en el cas de les sessions extraordinàries, termini que es podrà reduir per raons d’urgència en funció de la naturalesa dels assumptes per tractar; n’ha de fixar també l’ordre del dia, tenint en compte, si s’escau, les peticions dels altres membres, sempre que s’hagin formulat amb l’antelació suficient.

c) Presidir les sessions, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre’ls per causes justificades.

d) Dirimir amb el seu vot els empats, a l’efecte d’adoptar acords.

e) Visar les actes i els certificats dels acords de l’òrgan.

f) Exercir la resta de funcions inherents a la condició de president o presidenta de l’òrgan.

2. En casos de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, el president o presidenta ha de ser substituït així com quedi regulat en el reglament intern.

Article 11

Secretari o secretària

Corresponen al secretari o secretària del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears les funcions següents:

a) Assistir a les reunions amb veu i sense vot.

b) Efectuar la convocatòria de les sessions del Comitè per ordre del president o presidenta, així com convocar els membres.

c) Rebre els actes de comunicació dels membres del Comitè, siguin notificacions, peticions de dades, rectificacions o altres escrits dels quals hagi de tenir coneixement.

d) Preparar el despatx d’assumptes i redactar i autoritzar les actes de les sessions.

e) Expedir certificats de les consultes, els dictàmens i els acords aprovats.

f) Vetlar per la legalitat formal i material de les actuacions de l’òrgan col·legiat, certificar-ne les actuacions i garantir que els procediments i les regles de constitució i adopció d’acords es respectin.

g) Altres funcions que siguin inherents a la seva condició de secretari o secretària.

Article 12

Drets i deures dels membres del Comitè

1. Correspon als membres del Comitè:

a) Rebre les convocatòries i la documentació amb una antelació mínima de quinze dies naturals per a les sessions ordinàries i de vuit dies màxim en el cas de les sessions extraordinàries, com també formular les peticions per incloure temes en l’ordre del dia amb l’antelació suficient.

b) Participar en els debats de les sessions.

c) Exercir el seu dret al vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquin.

d) Formular peticions i preguntes.

e) Obtenir la informació necessària per complir les funcions assignades.

f) Participar en l’elaboració i la redacció dels informes emesos tant per iniciativa del Comitè com dels que resultin de consultes rebudes.

g) La resta de funcions que siguin inherents a la seva condició.

2.  Els membres de l’òrgan col·legiat no poden exercir aquestes funcions si hi concorren conflictes d’interès, i resten sotmesos a les causes d’abstenció i recusació que preveuen els articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre. Es considera que hi ha conflicte d’interessos en els supòsits en què un membre del Comitè tengui qualsevol tipus de relació personal propera amb la persona envers la qual es planteja la consulta o amb els seus parents fins al quart grau.

3.  Els vocals del Comitè no es poden atribuir la representació de l’òrgan fora dels casos en què se’ls hagi atribuït per acord del Comitè.

Secció 3a Els comitès d’ètica assistencial dels hospitals públics o privats, de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca

Article 13

Constitució dels comitès

1. Dins el sistema sanitari públic han de disposar o han de quedar vinculats a un comitè d’ètica assistencial els hospitals de l’Àrea de Salut de Mallorca, les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca del Servei de Salut de les Illes Balears. En el cas que no tenguin constituïts aquests comitès, s’han de vincular a altres comitès del sistema sanitari públic.

2. En l’àmbit sanitari de titularitat privada, tots els hospitals han de disposar d’un comitè d’ètica assistencial o han de quedar vinculats al d’un altre centre. En el cas que un hospital no disposi de comitè propi, s’ha de vincular a un comitè del sistema sanitari públic o privat. En aquest cas, s’han d’adreçar al centre que elegeixin i sol·licitar-hi la vinculació, que ha de quedar establerta mitjançant documentació escrita.

3. Els hospitals privats radicats a les Illes Balears que pertanyin a una mateixa titularitat podran constituir un únic comitè en el territori de les Illes Balears, el qual, per decisió expressa del titular, haurà de dependre, a efectes de gestió i de suport, d’un d’aquests hospitals radicats a les Illes Balears, si bé en aquest cas s’entén que cadascun dels centres radicats a les Illes Balears disposa del seu propi comitè, i no es considera un cas de vinculació.

4. Els comitès d’ètica assistencial han de d’estar coordinats a través del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears.

Article 14

Naturalesa i finalitat dels comitès

1. Els comitès d’ètica assistencial són òrgans de deliberació, de caràcter multidisciplinari, per a l’assessorament de pacients i persones usuàries, professionals de la salut i equips directius dels centres sanitaris en la prevenció o la resolució dels conflictes ètics que es puguin generar en el procés d’atenció sanitària.

2. Els comitès d’ètica assistencial tenen per finalitat la millora contínua de la qualitat integral de l’atenció sanitària.

Article 15

Funcions dels comitès

1. Dins el seu àmbit, les funcions dels comitès d’ètica assistencial són les següents:

a) Fomentar el respecte a la dignitat i la major protecció dels drets de les persones que intervenen en la relació clínica, mitjançant recomanacions a pacients, persones usuàries dels centres, professionals de la salut, directius dels centres sanitaris i responsables de les institucions públiques i privades.

b) Analitzar, assessorar i emetre informes no vinculants respecte de les qüestions ètiques plantejades en relació amb la pràctica clínica que es puguin generar en l’àmbit de la seva actuació, a fi de facilitar decisions clíniques mitjançant un procés deliberatiu ètic altament qualificat.

c) Emetre un informe respecte del consentiment lliure de la persona donant en el cas d’extracció d’òrgans de donants vius, d’acord amb l’article 8.2 del Reial decret 1723/2012, de 28 de desembre, pel qual es regulen les activitats d’obtenció, utilització clínica i coordinació territorial dels òrgans humans destinats al trasplantament i s’estableixen els requisits de qualitat i seguretat.

d) Assessorar els equips directius dels centres sanitaris corresponents per a l’adopció de directrius i polítiques que hi fomentin els valors ètics, sobretot en tot allò que afecti els drets i el benestar dels usuaris del sistema sanitari.

e) Proposar als centres sanitaris corresponents protocols i orientacions d’actuació per a les situacions en les quals es presenten conflictes ètics de manera reiterada o freqüent.

f) Promoure i col·laborar en la formació ètica mitjançant programes de formació continuada encaminats als membres dels comitès, així com de les persones professionals dels centres i gerències.

g) Millorar la qualitat i el fonament de les deliberacions i dels dictàmens del Comitè i facilitar la col·laboració i l’intercanvi de coneixement amb els òrgans similars.

h) Promoure la investigació en matèria d’ètica assistencial i de l’organització, amb la finalitat de plantejar als professionals i directius propostes de millora respecte d’això.

i)  Elaborar i aprovar el seu reglament de règim intern de funcionament.

j) Elaborar una memòria anual d’activitats, que s’ha de trametre a la direcció del centre sanitari del qual depenen i que, a la vegada, s’ha de fer arribar al titular de la Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia.

k) Traslladar al Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears les qüestions que, per la seva rellevància sanitària o social especial, o per la complexitat que presenten, requereixen un estudi més profund i detallat.

Article 16

Àmbits materials que no són competència dels comitès

Els comitès d’ètica assistencial tenen caràcter consultiu i assessor; per tant, en cap cas no són funcions d’aquests comitès les següents:

a) Substituir la decisió clínica dels professionals o la responsabilitat de qui n’hagi sol·licitat l’assessorament.

b) Elaborar informes quan la persona interessada hagi presentat per escrit una queixa, denúncia o reclamació judicial o administrativa.

c) Dur a terme qualsevol tipus d’activitat pericial.

d) Pronunciar-se sobre l’atribució de responsabilitats de qualsevol tipus de persones, físiques o jurídiques, en relació amb les matèries en les quals intervengui el Comitè d’Ètica Assistencial.

e) Substituir el Comitè d’Ètica de la Investigació de les Illes Balears.

Article 17

Composició dels comitès

1. Les persones integrants dels comitès d’ètica assistencial ho són amb caràcter voluntari i a títol individual, i no poden actuar en representació o com a portaveus de cap associació de tipus social, professional, ideològic, confessional o de qualsevol altra índole.

2. Els comitès d’ètica assistencial tenen caràcter multidisciplinari i han d’estar integrats com a mínim per deu membres. En la composició s’han d’incloure necessàriament:

a) Professionals sanitaris que pertanyin al centre sanitari o gerència i que duguin a terme labors assistencials. Almenys un dels membres ha de tenir formació acreditada en bioètica. Aquests membres han de constituir, com a mínim, un terç de tots els membres del comitè.

b) Professionals no sanitaris que pertanyin a l’hospital o gerència, entre els quals almenys s’han d’incloure persones que exerceixin la seva activitat en les àrees de treball social, atenció a l’usuari o atenció espiritual.

c) Professionals de l’àrea de gestió i serveis del centre o gerència.

d) Una persona aliena al centre o gerència amb interès en el camp de la bioètica.

e) Una persona llicenciada o graduada en Dret, preferentment amb coneixements en legislació sanitària o biodret.

f)  En el cas que el comitè assessori altres centres, pot comptar amb membres que pertanyin als centres vinculats.

3. Per a la designació de les persones que han d’integrar el comitè s’han de valorar preferentment els coneixements i la formació en bioètica. En tot cas, almenys una persona ha de tenir formació experta acreditada en aquesta disciplina.

4. En la composició del comitè s’ha de garantir la representació equilibrada de dones i homes, així com una presència suficient dels diferents professionals i centres sanitaris que hi puguin estar vinculats, d’acord amb els continguts específics que siguin objecte de deliberació i dictamen.

5.  Les direccions dels hospitals i de les gerències que siguin seu del comitè i dels hospitals o gerències vinculats, si s’escau, han d’establir un procediment obert, públic, equitatiu, objectiu i transparent per a la selecció i la renovació de les persones que n’hagin de ser membres. Una vegada acabat el procés de selecció, s’han de designar les que n’hagin de formar part.

6. Quan es creï un comitè, les persones designades per integrar-ne la primera composició han de decidir l’estructura i el sistema de nomenament de càrrecs i fer-ho constar en el seu reglament intern. El comitè ha de proposar el nomenament a les direccions dels hospitals o gerències, que els han de designar.

7. Els nomenaments de les persones que integrin els comitès d’ètica assistencial dels centres sanitaris, així com els càrrecs que, si s’escau, exerceixin, ho són per un termini de quatre anys renovables. La persona titular de la Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia ha d’autoritzar aquests nomenaments d’acord amb l’article 24 d’aquest Decret, a fi de garantir el compliment dels criteris d’acreditació.

8. La direcció de l’hospital o gerència, a proposta del comitè, pot revocar el nomenament per les causes següents:

1. Per sol·licitud voluntària de baixa de la persona interessada.

2. Perquè s’han modificat les circumstàncies que en motivaren el nomenament, de manera que suposi la pèrdua dels requisits per integrar el comitè d’ètica assistencial de què es tracti, amb l’audiència prèvia al membre afectat.

3. Per incompliment notori de les seves funcions a judici del ple del comitè.

En aquest darrer supòsit, la revocació s’ha de dur a terme amb la instrucció prèvia del procediment corresponent, amb audiència del membre el nomenament del qual es vol revocar.

9.  La renovació de qualsevol de les persones que formin part del comitè exigeix el manteniment dels requisits per ser membre del comitè i requereix l’autorització expressa de la persona titular de la Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia, a fi de garantir el compliment dels criteris d’acreditació.

Article 18

Funcionament dels comitès

1. Els comitès d’ètica assistencial creats en el sistema sanitari públic de les Illes Balears tenen la consideració d’òrgans col·legiats i els és aplicable la subsecció primera de la secció tercera i la secció quarta del capítol II del títol I de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic; la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Així mateix, s’han de regir per les mateixes normes que preveuen els articles 8.4, 8.8, 10 i 12 d’aquest Decret per al Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears. Els són també aplicables les normes previstes per a la resta de comitès d’ètica assistencial, sempre que no siguin contràries a les normes esmentades abans.

No és aplicable el punt 1.a) de l’article 11 en el cas que el secretari o secretària del comitè sigui elegit entre els membres vocals. En aquest cas, el secretari o secretària pot disposar de veu i vot, d’acord el que estableixi el reglament de règim intern.

2. Els comitès d’ètica assistencial creats en l’àmbit de l’atenció sanitària de titularitat privada han de documentar les seves actuacions mitjançant actes de les seves sessions i han d’adoptar els acords per majoria absoluta dels integrants. El reglament de règim intern d’aquests òrgans n’ha de regular el funcionament.

3. Els comitès d’ètica assistencial han de tenir independència i autonomia totals per exercir les seves funcions, sense perjudici de la seva dependència orgànica.

4. L’activitat d’un comitè d’ètica assistencial només es pot iniciar una vegada obtinguda l’acreditació, que ha d’atorgar la persona titular de la Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia.

5. Els comitès d’ètica assistencial han de seguir els procediments de treball que a aquest efecte s’estableixin en les seves normes internes de funcionament i han de complir el que preveu aquest Decret.

6. Per a la constitució vàlida dels comitès d’ètica assistencial hi han de ser presents les persones que exerceixin la presidència i la secretaria i la meitat dels vocals.

7. Els comitès d’ètica assistencial s’han de reunir, com a mínim, quatre vegades a l’any en convocatòria ordinària, sense perjudici de sessions extraordinàries quan ho acordi la persona titular de la presidència. De cada reunió s’ha d’estendre una acta, en la qual s’han de consignar els acords adoptats i les persones assistents.

8. Els comitès d’ètica assistencial poden dur a terme les sessions a distància mitjançant xarxes de comunicació, sempre que quedi garantida la identitat de les persones que hi participin i l’autenticitat de la informació que es transmeti.

9.  Els acords s’han d’adoptar per majoria absoluta de les persones integrants del comitè. En el supòsit que no s’aconsegueixi la majoria, la persona titular de la secretaria n’ha de deixar constància en l’acta. Així mateix, l’acta pot recollir les opinions discrepants amb l’acord adoptat. En cas d’empat, la persona titular de la presidència té vot de qualitat.

Article19

Informes

1. Poden sol·licitar informes als comitès d’ètica assistencial:

a) Els professionals dels centres o gerències o dels centres vinculats.

b) Les persones usuàries o els pacients, o els seus familiars o representants acreditats del centre en què estigui constituït el comitè o dels centres vinculats.

c) Les persones que ocupin els òrgans de direcció del centre en què estigui constituït el comitè o dels centres vinculats.

2. Els informes o recomanacions respecte de casos o situacions clíniques concretes que emeti el comitè han de ser raonats i s’han de trametre per escrit a qui els hagi sol·licitat, i les persones a què es refereixen els apartats 1.a) i 1.c) d’aquest article no els poden difondre públicament. En els casos en què a parer del comitè pertoqui difondre’ls, s’ha de fer a través dels òrgans de govern dels centres o gerències corresponents, amb respecte absolut a la confidencialitat de les dades de caràcter personal contingudes en les actes i les deliberacions del comitè.

Aquests informes en general no són vinculants per als pacients o professionals implicats en l’assumpte respecte del qual s’ha sol·licitat l’informe. No obstant això, és preceptiu l’informe en el cas d’obtenció d’òrgans de donants vius d’acord amb l’article 8.2 del Reial decret 1723/2012, de 28 de desembre, així com en tots els casos que exigeixi la normativa general.

La tramitació de les sol·licituds dels informes als comitès que hagin fet les persones usuàries, els professionals o les direccions dels centres o gerències ha de quedar regulada pels reglaments interns de cada comitè. No obstant això, les sol·licituds que formulin les persones usuàries s’han de poder presentar a les unitats d’atenció a l’usuari de cada hospital o, en el cas del Servei de Salut, a més, en la seu dels serveis centrals, i aquestes unitats les han de traslladar a la secretaria del comitè que correspongui.

3. El comitè pot requerir l’assessorament d’experts externs, els quals han d’intervenir amb veu i sense vot. Aquestes persones han de guardar la mateixa confidencialitat que els membres del comitè.

 

Capítol III Acreditació dels comitès d’ètica assistencial dels hospitals públics o privats i de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca, i autorització dels seus membres

Article 20

Procediment d’acreditació

1. Per a la constitució i l’habilitació efectives dels comitès d’ètica assistencial és necessària l’acreditació corresponent.

2. És competent per a l’acreditació dels comitès d’ètica assistencial el director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia.

3. El termini per resoldre l’acreditació és de sis mesos comptadors des de la recepció de la sol·licitud en el registre corresponent. Dins aquest termini s’ha de dictar i notificar la resolució motivada, mitjançant la qual s’ha d’atorgar o denegar l’acreditació. Si en el transcurs d’aquest període no s’ha notificat la resolució de forma expressa, s’entén estimada la sol·licitud d’acreditació.

4. La sol·licitud d’acreditació del comitè d’ètica assistencial l’ha de formular el representant o titular de cada centre o el titular de l’òrgan de govern de cada gerència. En el cas que el comitè abasti més d’un centre, la sol·licitud d’acreditació ha de ser conjunta, i s’hi ha d’indicar el centre o gerència en què tindrà la seu el comitè.

5. A la sol·licitud d’acreditació s’ha d’adjuntar documentació, en la qual s’han de fer constar la informació i les dades següents:

a)  La proposta de l’àmbit d’actuació, la composició i les funcions.

b)  Una memòria de les activitats realitzades com a grup promotor amb caràcter previ a la constitució del comitè d’ètica assistencial o com a comitè si s’ha creat abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret.

c) Una còpia de l’acord de creació del comitè d’ètica assistencial o certificat referit al moment d’inici de funcionament com a comitè o com a grup promotor. Només es pot certificar l’inici del seu funcionament amb caràcter previ a l’acreditació si s’ha produït abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret.

d)  La composició del comitè, d’acord amb el que estableix l’article 17.

e) El curriculum vitae de les persones que formen part del comitè, amb referència especial als seus coneixements en matèria d’ètica assistencial.

f)  La declaració de tots els membres del comitè:

f.1) De no tenir interessos professionals ni personals que puguin interferir en la seva funció de vetlar pel respecte als principis ètics de qui sol·liciti l’assessorament del comitè.

f.2) De guardar confidencialitat sobre els assumptes tractats en el si del comitè d’acord amb la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica; la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal, i la Llei 14/1986, de 25 de abril, general de sanitat.

g) La seu del comitè d’ètica assistencial i el seu àmbit d’actuació.

h)  Una còpia del reglament intern del comitè, en la qual constin la metodologia i els procediments normalitzats de treball per a l’anàlisi i la deliberació de les situacions que s’han d’estudiar, entre d’altres.

i) La declaració de la persona sol·licitant relativa als mitjans materials i humans que es posen a disposició del comitè perquè funcioni correctament.

6.  L’acreditació té validesa per un període de quatre anys i es pot renovar per períodes de la mateixa durada.

Article 21

Renovació d’acreditació

1. La sol·licitud de renovació s’ha de presentar al director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia, almenys, amb sis mesos d’antelació a l’acabament del període acreditat. En el cas que no se sol·liciti la renovació, l’acreditació del comitè s’entendrà caducada, amb el cessament consegüent de les seves funcions. Tot això sense perjudici que es pugui tornar a sol·licitar l’acreditació.

2.  A la sol·licitud de renovació s’ha d’adjuntar una memòria de les activitats que hagi duit a terme el comitè durant el període anterior al venciment de l’acreditació, així com tota la documentació actualitzada requerida per a la sol·licitud de l’acreditació.

Article 22

Modificació de les condicions de l’acreditació

Qualsevol modificació de les condicions que s’hagin tingut en compte per a la concessió de l’acreditació s’ha de comunicar a la Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia. Si aquestes modificacions impliquen pèrdua dels requisits necessaris per obtenir l’acreditació, s’ha d’iniciar un procediment de revocació. En cas que la modificació impliqui un canvi en l’àmbit d’actuació del comitè, s’ha de demanar una acreditació nova.

Article 23

Revocació de l’acreditació

L’incompliment dels requisits d’acreditació que estableix aquest Decret abans que s’extingeixi el termini de vigència implicarà la revocació de l’acreditació. En aquest cas, s’ha d’instruir el procediment corresponent en el qual s’ha de donar audiència a l’hospital, gerència i comitè interessat, i l’ha de resoldre el director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia.

Article 24

Autorització dels membres del comitè

1. Abans del nomenament o renovació dels membres dels comitès d’ètica assistencial de l’hospital o de la gerència, s’ha de sol·licitar l’autorització del director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia.

2. El director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia ha de comprovar amb la documentació presentada que la persona proposada compleix els requisits que estableix aquest Decret i que amb el seu nomenament es compleixen els requisits de composició del comitè.

3. La resolució i la notificació de l’autorització s’han d’executar en el termini de tres mesos. Si en el transcurs d’aquest període no s’ha notificat la resolució de manera expressa, s’entendrà estimada la sol·licitud d’autorització.

Article 25

Comunicació de vinculació a un comitè d’ètica assistencial dels hospitals públics o privats i de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca

Els hospitals o gerències que no disposin d’un comitè d’ètica assistencial propi han de comunicar al director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia el comitè d’ètica assistencial al qual han de quedar vinculats, mitjançant un escrit al qual han d’adjuntar la documentació acreditativa d’aquesta circumstància.

Disposició addicional primera

Mitjans humans i recursos materials

1. El Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de salut, ha de dotar el Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears dels recursos humans i materials suficients perquè exerceixi les seves funcions.

2.  El Comitè d’Ètica Assistencial autonòmic ha de disposar, com a mínim, dels recursos següents:

a) Un espai físic suficient per a la Secretaria i per a l’arxiu, que pugui garantir la custòdia i la confidencialitat dels documents.

b) Un espai per dur a terme les reunions del Comitè, amb la dotació del mobiliari i dels mitjans audiovisuals necessaris.

c) L’equipament informàtic adequat que permeti el maneig de la informació i documentació que generi el Comitè.

d) El suport professional necessari per al seu funcionament.

e) Els recursos que garanteixin el funcionament ordinari i efectiu del Comitè i que permetin mantenir la formació actualitzada dels membres del Comitè, així com el desenvolupament de determinades accions de divulgació i representació del Comitè.

Disposició addicional segona

Indemnitzacions i dietes

Cap dels membres del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears, de les seves comissions de treball i dels comitès d’ètica assistencial del sistema sanitari públic no pot rebre dietes o indemnitzacions per l’assistència a les sessions d’aquests òrgans o per les funcions duites a terme com a membres dels òrgans. Per tant, no els és aplicable el Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

Disposició addicional tercera

Presentació de les sol·licituds

Mentre la Conselleria de Salut no tengui implantats els mitjans electrònics per presentar les diverses sol·licituds o comunicacions relatives a l’acreditació i la documentació adjunta que preveu aquest Decret, les persones interessades han de presentar les sol·licituds i comunicacions a la seu de la Conselleria de Salut o en qualsevol dels registres que estableixen l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l’article 37 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició addicional quarta

Finançament del funcionament dels comitès

No es preveu que el funcionament del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears i dels comitès d’ètica assistencial dels hospitals públics de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca generin costs addicionals, i en el cas que es generin despeses, s’assumiran amb càrrec a les dotacions pressupostàries de la Conselleria de Salut i del Servei de Salut de les Illes Balears que anualment es consignin en les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició transitòria primera

Acreditació dels comitès d’ètica assistencial en funcionament

Els comitès en funcionament a l’entrada en vigor d’aquest Decret poden continuar exercint les seves funcions, però disposen de sis mesos des de l’entrada en vigor del Decret per sol·licitar l’acreditació. Només deixaran d’estar en funcionament en cas que no sol·licitin l’acreditació en el termini de sis mesos o en cas que no obtenguin l’acreditació una vegada sol·licitada.

Disposició transitòria segona

Termini per a la constitució dels comitès d’ètica assistencial dels hospitals públics o privats i de les àrees de Salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca del Servei de Salut de les Illes Balears

En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, tots els hospitals i gerències que estan obligats a constituir un comitè d’ètica assistencial han de sol·licitar l’acreditació del comitè o han de comunicar el comitè d’ètica assistencial al qual han de quedar vinculats.

Disposició final primera

Desplegament normatiu

Es faculta la consellera de Salut per dictar les disposicions necessàries per al desplegament d’aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 25 de gener de 2019

	La presidenta
La consellera de Salut	Francesca Lluch Armengol i Socias
Patricia Gómez Picard

ANNEX Contingut mínim dels reglaments de règim intern dels comitès d’ètica assistencial

1. Principis bàsics.

2. Àmbit d’actuació.

3. Funcions.

4. Composició, que ha d’incloure els criteris per a l’elecció dels membres, l’elecció de la Presidència i la Secretaria — així com dels suplents per als casos de vacant, absència o malaltia dels titulars—, el període de renovació dels membres i els procediments de convocatòria.

5. Les normes de funcionament: procediment de convocatòria de reunions ordinàries i extraordinàries, i anticipació de convocatòries.

6. Periodicitat de les reunions.

7. Criteris per a la presa de decisions.

8. Renovació de la composició del Comitè.

9. Assistència de persones que no formen part del Comitè.

10. Difusió dels documents elaborats.

11. Criteris per a la modificació del reglament de règim intern.

12. Els procediments de recepció de consultes i d’emissió de les respostes generades.

13. Els procediments per garantir la confidencialitat de la informació i de la documentació generada.