BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L’article 43 de la Constitució espanyola de 1978 —com a carta magna de l’ordenament jurídic— reconeix el dret a la protecció de la salut i atribueix als poders públics la facultat d’organitzar i tutelar la salut pública per mitjà de mesures preventives i de les prestacions i dels serveis necessaris.

L’article 3 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, estableix que l’accés a les prestacions sanitàries s’ha de fer en condicions d’igualtat efectiva, i l’article 7 assenyala que els serveis sanitaris i administratius, els econòmics i qualsevol altre que sigui necessari per al funcionament del sistema sanitari han d’adequar l’organització i el funcionament propis als principis d’eficàcia, celeritat, economia i flexibilitat. Per la seva banda, l’article 9 regula el deure dels poders públics d’informar els usuaris i usuàries dels serveis del sistema de salut sobre els seus drets i deures, i l’article 10.2, relatiu als drets dels ciutadans i ciutadanes respecte de les diferents administracions públiques sanitàries, estableix el dret a la informació sobre els serveis sanitaris als quals puguin accedir i sobre els requisits necessaris per utilitzar-los. A més, l’article 15 disposa que, una vegada superades les possibilitats de diagnòstic i tractament de l’atenció primària, els usuaris i usuàries del Sistema Nacional de Salut tenen dret —en el marc de l’àrea de salut corresponent— a ser atesos en els serveis especialitzats hospitalaris; respecte d’això, l’article 16 determina que l’ingrés en un centre hospitalari s’ha d’efectuar mitjançant la unitat d’admissió per mitjà d’una llista d’espera única, per la qual cosa no pot haver-hi un sistema d’accés i hospitalització diferenciat segons la condició de cada pacient.

D’altra banda, l’article 4 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, modificat pel Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol, sobre accés universal al Sistema Nacional de Salut, estableix que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a rebre assistència sanitària a la comunitat autònoma de residència en un termini màxim, en els termes que disposa l’article 25, que estableix que en el si del Consell Interterritorial s’han d’acordar els criteris marc per garantir un termini màxim d’accés a les prestacions del Sistema Nacional de Salut, els quals s’han d’aprovar per reial decret. Així mateix, preveu que les comunitats autònomes defineixin els terminis màxims d’accés a la seva cartera de serveis dins el marc esmentat. I, finalment, determina que queden excloses de la garantia esmentada anteriorment les intervencions quirúrgiques de trasplantament d’òrgans i teixits —que depenen de la disponibilitat d’òrgans— i l’atenció sanitària en situacions de catàstrofe.

En l’àmbit de les Illes Balears, l’article 30.48 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’organització, funcionament i control dels centres sanitaris públics i dels serveis de salut, i també la planificació dels recursos sanitaris. A més, l’article 31.4 li atorga la competència del desplegament legislatiu i de l’execució en matèria de salut i sanitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat. Així mateix, l’article 25.3 preveu que totes les persones en relació amb els serveis sanitaris tenen dret a conèixer i exigir que es compleixi un termini màxim perquè se’ls apliqui un tractament, i també tenen dret a ser informades sobre tots els drets que les emparen i a no patir tractes ni pràctiques degradants.

Així mateix, l’article 5 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, modificada per la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, sobre el reconeixement a les persones residents en les Illes Balears del dret d’accés a l’assistència sanitària gratuïta del Sistema Sanitari de les Illes Balears, disposa que tothom té dret a l’assistència sanitària en els termes que estableix la Llei i a rebre informació sanitària en la forma més idònia per entendre-la. I l’article 19 especifica que els usuaris i usuàries tenen dret que els dispensin les prestacions sanitàries en un termini definit prèviament i conegut pels usuaris o usuàries, que s’ha d’establir reglamentàriament.

En aquest sentit, l’article 4.1 del Reial decret 1039/2011, de 15 de juliol, determina els criteris marc per garantir els temps màxims d’accés a les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut: en primer lloc, la gravetat de les patologies que són objecte de l’atenció (és a dir, les que en l’evolució posterior provoquen risc de mort o discapacitat o redueixen de manera important la qualitat de vida); en segon lloc, l’eficàcia de la intervenció, en el sentit d’augmentar la supervivència, reduir la discapacitat o millorar la qualitat de vida dels usuaris i usuàries, i, en tercer lloc, l’oportunitat de la intervenció, de manera que, si es du a terme de manera primerenca, evita la progressió de la malaltia o les seqüeles que provoca.

Seguidament, l’article 4.2 del mateix Reial decret 1039/2011 ordena als serveis de salut de les comunitats autònomes establir uns terminis màxims d’accés a l’atenció sanitària programable, per a la qual cosa han d’utilitzar com a referent els temps màxims d’accés que estableix l’annex d’aquesta norma i han de tenir en compte si els processos o les patologies a què van dirigides les intervencions tenen un impacte especial en la salut o en la qualitat de vida dels usuaris i usuàries.

D’acord amb el que s’ha exposat, aquest Decret té per finalitat establir els terminis màxims en què tot usuari i usuària de la sanitat pública de les Illes Balears té dret a rebre l’assistència sanitària especialitzada programada i no urgent que li hagin prescrit. Per tant, crea un sistema que garanteix que, en cas d’incompliment dels terminis, el Servei de Salut de les Illes Balears ha d’oferir als pacients i les pacients una alternativa en centres propis vinculats a la xarxa pública i en centres concertats perquè puguin rebre l’assistència sanitària indicada. Finalment, pel que fa al registre i al compliment de les garanties, estableix obligacions d’informació als pacients i les pacients per part del Servei de Salut.

Atesa la necessitat prèvia d’adequar l’estructura organitzativa del Servei de Salut, la disposició final segona del Decret preveu implantar-lo progressivament en les segones consultes diagnòstiques externes programades, dates en les quals l’efectivitat del que disposa aquest Decret ha d’arribar a la plenitud.

D’altra banda, cal disposar dels mitjans idonis per al seguiment i per a la gestió de les llistes d’espera d’usuaris i usuàries, de manera que se’ls pugui facilitar una alternativa més ràpida per rebre atenció sanitària i alhora permeti controlar si es compleix el termini màxim de resposta.

Per això, amb aquest Decret es creen els registres de pacients següents: 1) el Registre de pacients pendents d’intervenció quirúrgica programada i no urgent del Servei de Salut de les Illes Balears i 2) el Registre de pacients pendents de consultes externes o de proves diagnòstiques o terapèutiques del Servei de Salut de les Illes Balears. Atès que el Servei de Salut ha mantingut la gestió dels fitxers denominats «Gestió sanitària» per tal de complir el Reial decret 605/2003, de 23 de maig, pel qual s’estableixen mesures per al tractament homogeni de la informació sobre llistes d’espera en el Sistema Nacional de Salut, al cap d’un mes de l’entrada en vigor d’aquest Decret les dades que figuren en els fitxers esmentats s’han d’incorporar en els registres que crea l’article 10.1. Amb relació a aquests registres, cal tenir en compte que en el Reial decret 605/2003 els pacients i les pacients hi són inclosos segons el tipus d’espera i la prioritat, i, per això, es considera oportú transposar-ho en aquest Decret. A més, s’hi introdueixen tots els casos d’assistència sanitària inclosa en l’apartat 4 de l’article 2 del Decret.

L’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix els principis de bona regulació i preveu que, en exercir la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, les administracions públiques han d’actuar d’acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

D’acord amb aquest precepte, aquesta norma respon al principi de necessitat i eficàcia com a instrument per garantir —d’acord amb l’interès general— un dret reconegut a tots els usuaris i usuàries per la Llei 16/2003 i per la Llei 5/2003, que és el dret de rebre una assistència sanitària en un termini màxim i, si no es compleix aquest termini, donar una garantia de resposta entre els centres propis, els vinculats a la xarxa pública o els concertats pel Servei de Salut.

La regulació és proporcional a la complexitat de la matèria i dona resposta a l’obligació que disposa el Decret llei 3/2012 per tal d’establir uns terminis màxims de resposta en l’atenció sanitària especialitzada programada i no urgent i un sistema de garanties per als casos en què no es compleixin aquests terminis màxims, amb la finalitat de reduir les llistes d’espera del sistema sanitari públic de les Illes Balears.

A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, el Decret implica el desplegament autonòmic d’unes bases estatals definides prèviament.

La tramitació d’aquest Decret compleix el principi de transparència amb la publicació de la consulta prèvia en el Portal de Transparència i en el web de la Conselleria de Salut i amb la publicació del projecte i de la memòria una vegada sol·licitats els dictàmens preceptius als òrgans consultius, a fi de complir l’article 7.c) de la Llei 19/2013.

Finalment, per complir el principi d’eficiència, aquesta norma imposa com a càrrega administrativa l’obligació de l’usuari o usuària de presentar una sol·licitud si se supera el termini màxim de resposta; en aquest cas, cal oferir-li un centre propi o un de vinculat a la xarxa pública o un de concertat per rebre-hi assistència especialitzada, amb la finalitat de reduir les llistes d’espera.

Per tot això, a proposta de la consellera de Salut, amb l’informe favorable del Consell de Salut de les Illes Balears, amb el dictamen del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, oït el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 19 d’octubre de 2018,

DECRET

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Objecte

Aquest Decret té l’objecte d’establir els terminis màxims de resposta en l’atenció sanitària especialitzada programada i no urgent, regular les garanties dels pacients i les pacients si s’incompleixen aquests terminis i crear els registres de pacients que estan pendents de rebre assistència sanitària especialitzada, que ha de gestionar el Servei de Salut de les Illes Balears.

Article 2

Àmbit d’aplicació objectiu

1. Aquest Decret és aplicable a tots els centres sanitaris de la xarxa sanitària pública de les Illes Balears, als centres concertats i als vinculats a la xarxa pública de les Illes Balears.

2. A l’efecte d’aplicar aquest Decret, l’assistència sanitària especialitzada programada i no urgent inclou els casos següents:

a. Primeres consultes externes programades i no urgents.

b. Primeres proves diagnòstiques o terapèutiques programades i no urgents.

c. Intervencions quirúrgiques programades i no urgents.

d. Segones consultes diagnòstiques.

3. Queden excloses de l’àmbit d’aplicació del Decret l’atenció sanitària d’urgència —incloses les reimplantacions de membres i l’atenció de pacients amb cremades—, les intervencions quirúrgiques de trasplantament d’òrgans i teixits —que depenen de la disponibilitat— i l’atenció sanitària en situacions de catàstrofe.

4. Les disposicions d’aquest Decret relatives als terminis màxims de resposta i a les garanties dels pacients i les pacients si s’incompleixen aquests terminis no són aplicables als casos següents:

a. Les intervencions que puguin requerir una espera per complir les condicions adequades per dur-les a terme, com ara les relacionades amb les tècniques de reproducció humana assistida.

b. La vasectomia i la lligadura de trompes.

c. Les consultes externes d’optometria, de malaltia del son, i també les revisions, com a seguiment evolutiu a llarg o mitjà termini de processos diagnosticats, i els cribratges, com a programes poblacionals preventius per a patologies concretes, per a un mateix procediment en els diferents serveis.

d. Les intervencions quirúrgiques d’obesitat mòrbida i les operacions de reassignació sexual (o genital).

e. L’atenció sanitària no inclosa en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut —regulada pel Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització—, inclosa la cirurgia plàstica i reparadora amb finalitats estètiques o de percepció personal, i la reversió de la vasectomia i la lligadura de trompes.

5. Respecte del paràgraf d) de l’apartat anterior i d’altres processos no inclosos i que, ateses les característiques que presenten, puguin comprometre les relacions socials o laborals, o l’estat anímic de tal manera que puguin derivar en una patologia, els Serveis Centrals del Servei de Salut n’han de fer un seguiment específic per ajustar les demores a les indicacions i als criteris clínics de la intervenció i una demora ajustada a les necessitats personals de cada cas.

Article 3

Àmbit d’aplicació subjectiu

1. Amb caràcter general, però sense perjudici dels requisits específics que estableix l’apartat 2 d’aquest article, aquest Decret és aplicable a les persones titulars del dret a la protecció a la salut i a l’atenció sanitària, d’acord amb la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, modificada pel Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol, sobre l’accés universal al Sistema Nacional de Salut.

2. Únicament són aplicables els terminis màxims de resposta i les garanties derivades d’incomplir-los als pacients i les pacients que estiguin pendents d’una consulta externa o d’una prova diagnòstica o terapèutica que estiguin en la situació d’«espera estructural» amb prioritat 2, als pacients i les pacients pendents d’una segona consulta diagnòstica i als pacients i les pacients pendents d’una intervenció quirúrgica programada que estiguin en la situació d’«espera estructural» amb prioritat 3, en els termes que disposa el Reial decret 605/2003.

Article 4

Classificació dels pacients i les pacients

1. En els casos de consultes externes o de proves diagnòstiques o terapèutiques, els pacients i les pacients inclosos en el registre corresponent es classifiquen segons el tipus d’espera:

a. Pacients en la situació d’«espera estructural»: pacients que, en un moment donat, estan pendents de ser atesos en una consulta de l’atenció hospitalària o que els facin una prova diagnòstica o terapèutica i que l’espera sigui atribuïble a l’organització i als recursos disponibles.

b. Pacients en la situació d’«espera no estructural»: pacients inclosos en el registre en un moment donat, encara que l’espera no sigui atribuïble a l’organització ni als recursos disponibles, sinó a circumstàncies especials de la sol·licitud de la cita:

1. Pacients amb demora atribuïble a la voluntat del pacient o la pacient (pacients en la situació d’«espera voluntària» per motius personals o laborals o per elecció lliure de metge o metgessa).

2. Resta de pacients inclosos en el registre la cita dels quals s’hagi establert sobre una data sol·licitada pel metge peticionari o metgessa peticionària (visites de seguiment).

2. En els casos d’intervencions quirúrgiques, la classificació dels pacients i les pacients que s’inclouen en el registre segons el tipus d’espera és la següent:

a. Pacients en la situació d’«espera estructural»: pacients que, en un moment donat, estan en la situació de ser intervinguts quirúrgicament i que l’espera és atribuïble a l’organització i als recursos disponibles.

b. Pacients en espera després d’haver rebutjat la proposta d’intervenció en un altre centre alternatiu: pacients pendents d’una intervenció quirúrgica i que l’espera és motivada per la decisió voluntària de l’usuari o usuària.

c. Pacients transitòriament no programables: pacients pendents d’una intervenció quirúrgica que no es pot programar en un moment donat per algun dels motius següents:

1. Pacients en espera mèdica per motius clínics que contraindiquen la intervenció o la desaconsellen temporalment.

2. Pacients en espera per sol·licitud d’ajornament de la intervenció (motius personals o laborals).

3. En els casos de consultes externes i proves diagnòstiques o terapèutiques, les prioritats per incloure un pacient o una pacient en la llista d’espera són les següents:

a. Prioritat 1: sol·licitud preferent. És la que s’ha de cursar en un període màxim de 15 dies.

b. Prioritat 2: sol·licitud ordinària. Sol·licitud de consulta o de prova complementària en la qual no concorren altres elements de prioritat.

4. En els casos d’intervencions quirúrgiques, les prioritats són les següents:

a. Prioritat 1: pacients el tractament quirúrgic dels quals, sent programable, no admet demora superior a 30 dies.

b. Prioritat 2: pacients la situació clínica o social dels quals admet una demora relativa, sent recomanable la intervenció en un termini inferior a 90 dies.

c. Prioritat 3: pacients la patologia dels quals permet la demora del tractament, ja que no produeix seqüeles importants.

5. A aquest Decret són aplicables les altres definicions que contenen els annexos I, II i III del Reial decret 605/2003.

 

Capítol II Terminis màxims de resposta en l’assistència sanitària especialitzada i sistema de garanties

Article 5

Terminis màxims de resposta

1. Els pacients i les pacients inscrits en els registres que regula aquest Decret que estiguin en els casos que preveu l’article 3.2 tenen dret que es respectin els terminis màxims següents, en els quals s’ha de prestar l’assistència sanitària especialitzada programada i no urgent:

a. Els procediments quirúrgics s’han de completar en el termini màxim de 180 dies naturals, comptadors des de l’endemà de la data en què el metge o metgessa especialista els hagi prescrit.

b. Les primeres consultes externes s’han d’atendre en el termini màxim de 60 dies naturals, comptadors des de la data en què el metge peticionari o metgessa peticionària les hagi indicades.

c. Les segones consultes diagnòstiques derivades d’una primera consulta pendent de proves diagnòstiques s’han d’atendre en el termini màxim de 180 dies naturals, comptadors des de la data en què el metge peticionari o metgessa peticionària les hagi indicades.

d. Els procediments per fer proves diagnòstiques o terapèutiques s’han de completar en el termini màxim de 60 dies naturals, comptadors des de la data en què el el metge peticionari o metgessa peticionària els hagi indicat.

2. En el moment en què s’indiqui l’atenció sanitària especialitzada, el metge o metgessa que faci la prescripció ha d’entregar al pacient o la pacient un document en el qual li notifica que ha estat inclòs en el registre corresponent i l’informa dels terminis màxims de resposta que preveu aquest Decret —que comencen a computar l’endemà d’haver rebut aquesta informació— i de les conseqüències que es deriven d’incomplir aquests terminis.

Article 6

Sistema de garanties

1. Si se superen els terminis màxims que estableix aquest Decret, el Servei de Salut ha de fer l’oferta dels centres susceptibles d’elecció entre els centres propis, vinculats a la xarxa pública o concertats pel Servei de Salut.

2. Per fer efectiu el dret que preveu l’apartat anterior, una vegada transcorreguts els terminis màxims establerts per prestar assistència sanitària, els pacients i les pacients han de presentar la sol·licitud corresponent al centre hospitalari en la llista d’espera del qual estiguin registrats, o per qualsevol de les vies que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 de octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

3. Una vegada presentada la sol·licitud i havent comprovat que, efectivament, s’ha incomplert el termini màxim, el director general del Servei de Salut de les Illes Balears ha de dictar i notificar una resolució en el termini de 10 dies, en la qual ha d’indicar a la persona interessada el dret de rebre l’assistència en un centre propi, vinculat a la xarxa pública o concertat, i oferir-li les alternatives de què disposa —si n’hi ha—, i ha d’establir un termini de 10 dies perquè el pacient o la pacient en faci la tria.

4. Si no es notifica una resolució expressa en el termini establert, això legitima la persona interessada a entendre estimada la sol·licitud per silenci administratiu.

5. La tria entre les alternatives ofertes correspon al pacient o la pacient.

6. El Servei de Salut està obligat a prestar de manera efectiva l’assistència sanitària en el centre ofert i a pagar les despeses —si n’hi ha— derivades del procediment al centre sanitari vinculat a la xarxa pública o concertat, llevat de les corresponents als casos d’assistència sanitària especialitzada programada i no urgent diferents de les que hagin originat la inclusió en els registres de pacients que regula aquest Decret.

7. Pel que fa a les despeses dels procediments que es considerin necessaris durant la intervenció quirúrgica, la consulta externa i/o la prova diagnòstica o terapèutica —tot i que no coincideixin amb els registrats inicialment—, les ha d’assumir el Servei de Salut, amb un informe tècnic previ i favorable sobre aquesta obligació.

8. La Conselleria de Salut ha de publicar cada any les dades relatives a les despeses derivades de l’assistència sanitària en els centres concertats o vinculats que preveu l’apartat 1 d’aquest article.

Article 7

Pèrdua de la garantia

1. Les garanties que estableix l’article anterior queden sense efecte quan l’usuari o usuària estigui en qualsevol d’aquests supòsits:

a. Quan no triï dins el termini establert alguna de les alternatives que li hagin ofert.

b. Quan rebutgi els centres alternatius oferts per rebre assistència.

c. Quan retardi l’atenció sense causa justificada, com és ara, sense caràcter limitatiu, naixement o adopció d’un fill, matrimoni, defunció o malaltia greu d’un familiar, o compliment d’un deure inexcusable de caràcter personal.

d. Quan incompleixi alguna de les obligacions assenyalades en els paràgrafs b) i d) de l’article 9.

e. Quan una tercera sol·licitud d’ajornament de l’assistència per raons personals sigui superior a tres mesos en el cas d’intervencions quirúrgiques o superior a un mes en el cas de consultes externes i proves diagnòstiques o terapèutiques.

2. En els supòsits de l’apartat anterior, encara que el pacient o la pacient perdi la garantia respecte de l’atenció, es mantindrà en el registre de llista d’espera corresponent, concretament en la situació d’«espera no estructural» si es tracta d’una consulta externa o d’una prova diagnòstica o terapèutica, o bé en la situació d’«espera després de rebutjar la proposta d’intervenció en un centre» si es tracta d’una intervenció quirúrgica.

Article 8

Suspensió de la garantia

1. Les garanties que estableix aquest Decret queden suspeses i el còmput dels terminis màxims s’interromp en els supòsits següents:

a. Quan el pacient o la pacient sol·liciti un ajornament de l’atenció durant un temps determinat però sense renunciar-hi, sempre que al·legui causes justificades com les que estableix la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 7 i durant els dies que siguin indispensables per atendre-les.

b. Quan hi concorrin motius clínics que aconsellin demorar l’assistència.

c. En situacions de catàstrofe, epidèmies, vaga o disfuncions greus que afectin un centre o servei sanitari (o més d’un).

2. El còmput del termini màxim de resposta s’ha de reprendre una vegada que hagin desaparegut les circumstàncies que havien motivat la interrupció del termini.

3. Quan hi concorrin justificadament les causes de suspensió esmentades en els paràgrafs a) i b) de l’apartat 1 precedent, el pacient o la pacient passa a la situació d’«espera no estructural» si es tracta d’una consulta externa o d’una prova diagnòstica o terapèutica, o bé a la situació d’«espera per a pacients transitòriament no programables» si es tracta d’una intervenció quirúrgica, fins que no desapareguin aquestes causes. Una vegada desaparegudes, tornarà a la situació d’«espera estructural».

Article 9

Obligacions dels pacients i les pacients

Perquè sigui efectiva la garantia dels terminis màxims de resposta que preveu aquest Decret, els pacients i les pacients inscrits en els registres d’espera tenen les obligacions següents:

a. Mantenir actualitzades les dades de contacte (telèfon, correu postal, adreça electrònica) a l’efecte de crides, notificacions o localització per part del Servei de Salut.

b. Justificar la sol·licitud d’ajornament de l’atenció garantida quan hi concorrin motius personals, com els que estableix la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 7.

c. Comunicar amb prou antelació —sempre que sigui possible— la decisió de no presentar-se a una cita.

d. Facilitar al Servei de Salut la informació necessària que li requereixi a l’efecte de poder assignar-li l’alternativa més adequada per prestar-li l’atenció garantida.

e. Informar les persones responsables de les institucions sanitàries sobre les irregularitats que observi en l’exercici del dret de garantia dels terminis màxims de resposta.

Capítol III Registres de pacients pendents d’assistència sanitària especialitzada programada i no urgent

Article 10

Registres de pacients

1. Es creen els registres de pacients següents del Servei de Salut de les Illes Balears:

a. Registre de pacients pendents d’intervenció quirúrgica programada i no urgent del Servei de Salut de les Illes Balears.

b. Registre de pacients pendents de consultes externes o de proves diagnòstiques o terapèutiques del Servei de Salut de les Illes Balears.

2. Aquests registres de pacients són únics a les Illes Balears i queden adscrits al Servei de Salut de les Illes Balears, que n’assumeix la gestió en els termes que estableixen el Reial decret 605/2003, aquest Decret i les normes que el despleguin. A més, els registres s’han de gestionar d’acord amb les previsions que indiquen la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la normativa que la desplega i, si escau, el Reglament 2016/679/UE, de 27 d’abril.

3. Malgrat el caràcter únic dels registres, cada centre de gestió del Servei de Salut ha de mantenir de manera descentralitzada la gestió de les altes i les baixes en els registres.

4. En els registres de pacients s’han d’inscriure d’ofici les dades sobre els procediments d’assistència sanitària especialitzada programada i no urgent que el Servei de Salut hagi prescrit a tot pacient o tota pacient —incloses les que estableixen l’apartat 4 de l’article 2, amb excepció de l’apartat 3 del mateix article. Aquestes dades han de continuar inscrites fins que s’hagi prestat l’assistència sanitària prescrita o hi concorri qualsevol altre motiu per donar-les de baixa del registre.

5. Tot pacient o tota pacient que estigui inscrit en la situació d’«espera no estructural» o en la situació d’«espera després del rebuig de la proposta d’intervenció en un centre alternatiu» o d’«espera per a pacients transitòriament no programables» ha de passar a la situació d’«espera estructural» quan desapareguin les causes que hagin originat aquestes situacions.

6. Si la causa és atribuïble a la voluntat del pacient o la pacient, una vegada desapareguda ha de sol·licitar al Servei de Salut de les Illes Balears passar a la situació d’«espera estructural». Si la causa és atribuïble a la situació clínica del pacient o la pacient, s’ha de passar d’ofici a la situació d’«espera estructural», amb un informe previ del metge peticionari o metgessa peticionària.

Article 11

Causes de baixa dels registres

Els pacients i les pacients inscrits en els registres hi causen baixa quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

a. La prestació de l’assistència d’atenció sanitària especialitzada.

b. La defunció del pacient o la pacient.

c. La sol·licitud de baixa presentada pel pacient o la pacient.

d. Una reavaluació de la indicació que faci no recomanable la intervenció quirúrgica o la prova diagnòstica o terapèutica.

e. Quan el pacient o la pacient no es presenti, sense cap causa justificada —com ara les que estableix la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 7— a la cita corresponent al centre ofert pel Servei de Salut.

f. Si el pacient o la pacient no ha respost després de tres intents de comunicar-li la data de l’assistència, efectuats de manera acreditada i en diferents dates i hores.

Article 12

Informació sobre la situació de les llistes d’espera

1. Cada usuari o usuària té accés a la informació personalitzada sobre les dades relatives al seu procediment, que li ha de facilitar el Servei de Salut, en especial la informació relativa al lloc que ocupa en el registre corresponent i el temps de demora estimat per rebre l’atenció sanitària especialitzada programada i no urgent.

2. Mitjançant el seu portal web, el Servei de Salut ha de facilitar la informació a la qual poden tenir accés els usuaris i usuàries sobre el temps de demora de cada centre i servei de la xarxa hospitalària pública del Servei de Salut.

Disposició addicional única

Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans, càrrecs i col·lectius de persones que apareixen en aquest Decret en gènere masculí s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí i al femení.

Disposició transitòria única

Incorporació de dades en els registres

Les dades que consten en els fitxers denominats «Gestió sanitària» —creat per l’Ordre del conseller de Salut i Consum de 4 de març de 2009 per la qual es regularitzen els fitxers que contenen dades de caràcter personal en l’àmbit del Servei de Salut de les Illes Balears— s’han d’incorporar en els registres que crea l’article 10.1 d’aquest Decret al cap d’un mes que hagi entrat en vigor.

Disposició final primera

Normativa complementària

Es faculta la consellera de Salut per aprovar la normativa de desplegament d’aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. No obstant això, pel que fa als terminis màxims de resposta relatius als procediments que regula l’article 5.c), entra en vigor l’1 de gener de 2019.

   

Palma, 19 d’octubre de 2018

	La presidenta
La consellera de Salut	Francesca Lluch Armengol i Socias
Patricia Gómez Picard