BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L’article 31.4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix que correspon a la Comunitat Autònoma, en el marc de la legislació bàsica, la competència per al desplegament legislatiu i l’execució en matèria de formació sanitària especialitzada.

D’acord amb aquesta competència, l’article 32 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, relatiu a les actuacions de formació, estableix que la millora de la formació tècnica i científica en l’àmbit sanitari exigeix dels òrgans competents garantir la formació continuada dels professionals i del personal que presta serveis en el sector de la salut, que serà acreditada i avaluada per la conselleria competent en matèria sanitària.

L’article 2.6.c) del Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que la Conselleria de Salut, mitjançant la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, exerceix, entre d’altres, les competències relatives a les polítiques de formació sanitària especialitzada i acreditació de professionals sanitaris, de formació sanitària i de formació sanitària especialitzada.

La Resolució de 22 de desembre de 1997 (BOE núm. 38, de 13 de febrer de 1998) dona publicitat al Conveni de la Conferència Sectorial del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut sobre formació continuada de les professions sanitàries, de data 15 de desembre de 1997, pel qual es crea la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut. Amb aquesta norma es varen fixar els criteris d’aplicació general al sistema d’acreditació.

D’altra banda, la Resolució de 30 de juliol de 1999, de la Subsecretaria, per la qual es disposa la publicació de l’Acord adoptat per la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut, en relació amb el sistema acreditatiu d’activitats de formació continuada (BOE núm. 204, de 26 d’agost de 1999), preveu la possibilitat que una institució pública o privada pugui acreditar activitats formatives en nom de la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut o autonòmica. Aquest Acord també conté un resum d’altres acords que ha subscrit la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut. En aquest sentit, recorda el concepte de formació continuada com el conjunt d’activitats formatives destinades a mantenir o millorar la competència professional, una vegada obtinguda la titulació bàsica o d’especialitat corresponent. Així mateix, explica que s’han establert criteris per a l’acreditació d’activitats de formació continuada que inclouen aspectes tant qualitatius com quantitatius.

A les Illes Balears, primerament es va dictar el Decret 11/1999, de 19 de febrer, pel qual s’estableixen les normes per a la gestió del Servei Balear de Salut en matèria de formació continuada de les professions sanitàries. Aquest Decret es va aprovar a partir de les directrius que emanen del Conveni de la Conferència Sectorial del Consell Interterritorial del Sistema de Salut sobre Formació Continuada de les Professions Sanitàries i dels documents aprovats per la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut. En conseqüència, va crear la Comissió de Formació Continuada de les Illes Balears com a òrgan especialitzat en matèria de formació continuada de les professions sanitàries en el territori balear.

El Decret 11/1999 es va modificar pel Decret 61/2000, de 7 d’abril, pel qual es dona nova composició, regulació i funcionament a la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears, i novament pel Decret 145/2002, de 13 de desembre. D’aquesta manera varen quedar fixades les normes procedimentals d’acreditació en el nostre àmbit autonòmic.

L’article 7.b) del Decret 61/2000 disposa que l’avaluació de les sol·licituds s’ha de fer per un mínim de tres avaluadors i un màxim de cinc, experts en docència i formació continuada, de forma anònima i independent i d’acord amb les bases aprovades per la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut. Cada avaluador ha de trametre la seva valoració al secretari tècnic, el qual pot demanar valoracions complementàries a altres experts en casos de discrepància evident. D’acord amb el que estableix el punt c) de l’article esmentat, la Comissió ha d’emetre el seu dictamen d’acord amb les directrius que emanen de la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut.

L’article 38 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, disposa que les administracions públiques han d’establir els criteris comuns per ordenar les activitats de formació continuada amb la finalitat de garantir la qualitat en el conjunt del Sistema Nacional de Salut. Els criteris comuns s’han d’adoptar en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

Posteriorment, es va promulgar la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries. L’article 34.1 d’aquesta Llei estableix que es constitueix la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries amb la finalitat d’harmonitzar l’exercici de les funcions que les administracions sanitàries públiques i altres institucions i organismes exerceixen en matèria de formació continuada i coordinar les actuacions desenvolupades en aquest camp. D’acord amb l’article 34.4.d), aquesta Comissió té per funcions, entre d’altres, l’estudi, l’informe i la proposta per a l’establiment de procediments, criteris i requisits per a l’acreditació de centres i activitats de formació continuada.

L’article 35.4 de la Llei 44/2003 estableix que els òrgans competents de les comunitats autònomes poden acreditar activitats i programes d’actuació en matèria de formació continuada dels professionals sanitaris. L’acreditació, que s’ha de fer necessàriament d’acord amb els requisits, el procediment i els criteris establerts d’acord amb el que preveu l’article 34.4.d), té efectes en tot el territori nacional, sia quina sia l’Administració pública que hagi expedit l’acreditació.

En desplegament de l’article 34 de la Llei 44/2003, es va publicar el Reial decret 1142/2007, de 31 d’agost, pel qual es determinen la composició i les funcions de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries i es regula el sistema d’acreditació de la formació continuada.

L’article 7 regula el sistema d’aprovació dels acords per establir criteris comuns d’ordenació de les activitats de formació continuada. A més, la disposició transitòria segona incorpora al sistema de formació continuada part dels acords adoptats en el Conveni de la Conferència Sectorial de 15 de desembre de 1997, esmentat en el quart paràgraf d’aquest preàmbul, els quals continuen en vigor fins que no s’aprovin nous criteris sobre el sistema acreditatiu.

També l’article 8 del mateix Reial decret estableix que l’acreditació, que s’ha de fer necessàriament d’acord amb els requisits, el procediment i els criteris que estableix la Comissió de Formació Continuada, té efectes en tot el territori nacional, sia quina sia l’Administració pública que hagi expedir l’acreditació.

En aquest sentit, a la reunió de les secretaries tècniques de 27 d’abril de 2007 es va aprovar el Manual del procediment per a l’acreditació de formació continuada de les professions sanitàries, referendat en l’acta número 1 de 10 de gener de 2008 de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries. La finalitat és dotar la Comissió d’un compendi actualitzat dels requisits, criteris i procediments, amb validesa en tot el territori nacional. Actualment, la darrera actualització és de novembre de 2015.

Per raons de seguretat jurídica i per a un coneixement general i immediat, en l’annex 2 d’aquest Decret s’han sistematitzat els criteris aplicables als procediments d’acreditació que conté el Manual esmentat. A més, l’article 14 preveu que es publiquin per resolució de la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut les successives actualitzacions que s’aprovin en el si de la Comissió de Formació Continuada nacional.

Així mateix, el procediment d’acreditació d’activitats concretes de formació continuada que recull aquesta norma preveu que experts avaluadors siguin els encarregats d’avaluar l’activitat de formació sanitària sol·licitada per una entitat proveïdora de la formació. Per tal de dur a terme la selecció d’aquests experts, es crea el Comitè d’Avaluació com a òrgan competent per instruir els procediments de selecció dels experts avaluadors i per fer-ne la proposta de designació a la Comissió Permanent, que serà l’encarregada de designar-los.

D’acord amb el que s’ha exposat, s’ha pogut constatar en la normativa autonòmica que fins ara ha regulat la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears un dèficit de representativitat i participació en la configuració i composició, així com mancances d’operativitat en el funcionament, en les normes procedimentals d’acreditació d’activitats concretes de la formació continuada, i en la selecció i indemnitzacions dels experts avaluadors, la qual cosa fa necessària una nova norma reguladora.

La promulgació d’aquest Decret està basada en raons d’interès general de la política sanitària; és l’instrument més adequat per donar resposta a les necessitats de formació dels professionals sanitaris balears; s’integra adequadament dins el marc normatiu estatal; el projecte es va exposar públicament per rebre les aportacions de les persones interessades i de la ciutadania en general, i la creació no implica càrregues administratives noves ni ha d’augmentar la despesa pública ja dedicada amb la normativa anterior.

Aquesta disposició reglamentària s’ajusta als principis de bona regulació que preveu l’article 129.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Pel que fa als principis de necessitat i d’eficàcia, la norma resol les mancances de la normativa actual i regula de manera exhaustiva la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears com a òrgan especialitzat en matèria de formació continuada de les professions sanitàries, com també el procediment d’acreditació d’activitats de formació continuada de les professions sanitàries, i actualitza els acords de la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut. Així mateix, regula la selecció dels experts avaluadors i les quanties de les indemnitzacions que se’n deriven per tal d’atendre l’interès general d’oferir a la ciutadania un servei públic de salut de qualitat, d’acord amb la normativa estatal bàsica en la matèria. Pel que fa al principi de proporcionalitat, la norma és proporcional a la complexitat de la matèria que regula i l’única possible en ser requerida per la normativa estatal bàsica. Pel que fa al principi de seguretat jurídica, aquest Decret desplega en l’àmbit autonòmic unes bases estatals definides prèviament i està en sintonia amb la regulació de la resta de comunitats autònomes. El Decret s’ajusta també al principi de transparència, ja que aquesta iniciativa normativa s’ha sotmès a la consulta pública prèvia de participació de la ciutadania en l’elaboració de la norma i s’ha sotmès als tràmits d’audiència i informació pública corresponents.

Finalment, el Decret s’ajusta al principi d’eficiència, ja que les càrregues administratives imposades als operadors del sector no són superiors a les que fins ara suportaven.

Per tot això, a proposta de la consellera de Salut, amb el dictamen del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, oït el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 14 de setembre de 2018,

DECRET

   

Capítol I

Disposicions generals

           

Article 1

Objecte

L'objecte d’aquest Decret és la regulació de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears (en endavant, CFCIB), òrgan especialitzat en matèria de formació continuada de les professions sanitàries, adscrit a la Conselleria de Salut.

Igualment, regula el procediment d’acreditació d’activitats de formació continuada de les professions sanitàries, així com els requisits per obtenir-ne l’acreditació, que es recullen en l’annex 2 d’aquest Decret.

Així mateix, és objecte d’aquest Decret la regulació de la selecció i dels diferents tipus de col·laboracions dels experts avaluadors en els procediments d’acreditació de la formació continuada, com també les quanties de les indemnitzacions que se’n deriven, i que són les que s’estableixen en l’annex 1 d’aquest Decret.

  

Capítol II

De la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears

                  

Secció 1a

Disposicions generals

               

Article 2

Estructura de la Comissió

La CFCIB, per al seu funcionament, s’estructura en els òrgans següents:

0. Òrgans col·legiats:

· Ple.

· Comissió Permanent.

· Comitè d’Avaluació.

1. Òrgans unipersonals:

· President.

· Vicepresident.

· Secretari tècnic.

  

Article 3

Funcionament

1. La CFCIB funciona en Ple o en Comissió Permanent.

2. Els acords del Ple o de la Comissió Permanent s’han d’adoptar per majoria simple dels assistents. En cas d’empat, el president tindrà vot de qualitat.

3. El Ple de la Comissió pot elaborar les normes de règim intern de funcionament.

4. El Ple de la Comissió s’ha de reunir com a mínim cada sis mesos en sessió ordinària, i en sessió extraordinària quan així ho determini el president per iniciativa pròpia o a petició de la tercera part dels membres de la Comissió. El president n’ha d’ordenar la convocatòria i també n’ha de fixar l’ordre del dia.

5. El Ple de la Comissió quedarà vàlidament constituït quan hi assisteixin el president i el secretari, o qui els supleixin, i la meitat, almenys, dels membres. 

El mateix quòrum de constitució és aplicable a la Comissió Permanent.

6. Amb l’objecte d’agilitzar les tasques del Ple de la Comissió, es constitueix la Comissió Permanent, que s’ha de reunir com a mínim cada dos mesos.

7. La Comissió Permanent ha de donar compte al Ple de tots els acords adoptats en l’exercici de les seves funcions.

8. Així mateix, el Ple de la Comissió pot constituir grups de treball amb caràcter informatiu i d’estudi, que han d’elevar les seves propostes al Ple o a la Comissió Permanent, segons correspongui en cada cas. La composició i les funcions d’aquests grups de treball s’han d’establir en els acords de creació.

  

Secció 2a

Del Ple

  

Article 4

Composició del Ple

1. El Ple de la CFCIB té la composició següent:

a. Presidenta: la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut de la Conselleria de Salut.

b. Vicepresident: el director general del Servei de Salut de les Illes Balears o la persona en qui delegui.

c. Vocals:

· Una persona en representació de la Universitat de les Illes Balears, designada pel rector.

· Una persona en representació de la Conselleria d’Educació i Universitat, designada pel conseller.

· Una persona en representació de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, designada per la consellera.

· Una persona en representació de l’Escola Balear d’Administració Pública, designada pel director gerent.

· Un cap de formació de l’àmbit de l’atenció especialitzada de Mallorca, designat pel director general del Servei de Salut de les Illes Balears.

· El cap de formació continuada de l’Atenció Primària de Mallorca, en representació de l’Atenció Primària.

· El cap de formació continuada de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera.

· El cap de formació continuada de l’Àrea de Salut de Menorca.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Dentistes de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Químics de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Podòlegs de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació del Col·legi Oficial de Logopedes de les Illes Balears, designada pel seu president.

· Una persona en representació de la delegació regional a les Illes Balears del Col·legi Oficial d’Òptics-Optometristes d’àmbit nacional, designada pel seu president.

· Una persona en representació de cada col·legi professional d’àmbit sanitari que es pugui crear en el futur, designada pel seu president.

· Una persona en representació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, designada pel seu president.

· Dues persones en representació de les societats científiques inscrites en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, designada d’acord comú entre totes.

· Una persona en representació de les associacions de titulats en formació professional de la branca sanitària, designada d’acord comú entre totes.

d. Secretari, amb veu i sense vot, que ha de ser elegit d’acord amb el que preveu l’article 10 d’aquest Decret.

2. Els vocals de la Comissió poden ser suplerts, en cas de vacant, absència, malaltia o qualsevol altra causa legal, per altres persones que designi el mateix òrgan que designa els titulars, amb la comunicació prèvia al secretari de l’òrgan col·legiat.

3. En cas d’absència o qualsevol altre impediment legal del secretari, l’ha de suplir qui determini la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut entre el personal del Servei de Formació Sanitària de la mateixa Direcció General.

4. Poden assistir a les reunions del Ple de la CFCIB, amb veu i sense vot, els experts o altres convidats que la presidenta acordi convocar.

5. En el si del Ple de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears s’ha de procurar una composició equilibrada quant al gènere, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

Article 5

Funcions del Ple

Correspon al Ple de la CFCIB l’exercici de les funcions següents:

1. Assessorar sobre les competències necessàries actuals i futures de les professions sanitàries.

2. Assessorar la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut sobre l’establiment dels criteris i requisits d’acreditació, amb l’objectiu de:

a. Garantir l’actualització dels coneixements dels professionals i la millora permanent de la seva capacitació.

b. Potenciar la capacitat dels professionals per efectuar una valoració equilibrada de l’ús dels recursos sanitaris en relació amb el benefici individual, social i col·lectiu que se’n pugui derivar.

3. Tenir coneixement de les propostes d’acreditació que dugui a terme la Comissió Permanent.

4. Definició les àrees i els continguts d’acreditació preferent per a la formació continuada de les professions sanitàries a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

5. Mantenir les relacions necessàries amb les altres comunitats autònomes i amb la Comissió de Formació Continuada nacional a l’efecte del sistema d’acreditació.

6. Definir els criteris i els requisits del sistema autonòmic d’acreditació de la formació continuada de les professions sanitàries, de conformitat amb els requisits i els criteris generals, comuns i mínims, establerts per la Comissió de Formació Continuada d’àmbit nacional.

7. Qualssevol altres que siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les funcions establertes abans.

  

Secció 3a

De la Comissió Permanent

Article 6

Composició de la Comissió Permanent

1. La Comissió Permanent de la CFCIB té la composició següent:

a. La directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

b. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears o la persona en qui delegui.

c. Una persona en representació de les societats científiques, incloent-hi l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, designada per acord d’aquestes. En cas de discrepància, s’ha de procurar la rotació entre el representant de les societats científiques en el si de la Comissió i el representant de l’Acadèmia per períodes de dos anys.

d. Tres persones en representació dels col·legis professionals designats pel Ple, de manera rotatòria per períodes de dos anys.

e. El secretari tècnic de la CFCIB, qui hi actua com a secretari.

2. Poden assistir a les sessions de la Comissió Permanent de la CFCIB, amb veu i sense vot, els representats d’altres col·legis professionals que ho considerin oportú.

Article 7

Funcions de la Comissió Permanent

Les funcions de la Comissió Permanent són les següents:

a. Proposar a la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut l’acreditació d’activitats concretes de formació sanitària continuada, a sol·licitud de les persones o entitats organitzadores, amb efectes en el conjunt del Sistema Nacional de Salut, segons els criteris generals, comuns i mínims establerts per la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries (en endavant, CFCPS), i que es recullen en l’annex 2 d’aquest Decret.

b. Proposar a la directora general la inadmissió a tràmit de la sol·licitud d’acreditació que incompleixi els criteris per admetre-la que preveu l’apartat C de l’annex 2 d’aquest Decret.

c. Proposar a la directora general l’aprovació de les bases de cada convocatòria de selecció dels experts avaluadors que han d’avaluar l’acreditació de la formació continuada.

d. Designar els experts avaluadors d’activitats de formació continuada, a proposta del Comitè d’Avaluació que es regula en l’article 17.2 d’aquest Decret.

e. Dur a terme les actuacions que li delegui el Ple de la CFCIB.

  

Secció 4a

Dels òrgans unipersonals

Article 8

Funcions del president

Corresponen al president de la CFCIB les funcions següents:

1. Exercir la representació general de la Comissió en el seu àmbit de competències.

2. Acordar les convocatòries de sessions ordinàries o extraordinàries i fixar-ne l’ordre del dia.

3. Presidir les sessions, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre’ls per causes justificades.

4. Visar les actes i els certificats dels acords de la Comissió.

5. Assegurar el compliment de les lleis.

6. Complir la resta de funcions que siguin inherents a la seva condició.

Article 9

Funcions del vicepresident

Correspon al vicepresident de la CFCIB substituir el president i exercir-ne les funcions en cas de vacant, absència, malaltia o qualsevol causa legal.

Article 10

El secretari tècnic de la Comissió

1. Amb l’objecte de donar suport a les tasques de la CFCIB, hi ha d’haver un secretari tècnic, que ha de ser un funcionari del Servei de Formació Sanitària de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, designat per la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

2. El secretari tècnic assumeix les funcions del secretari del Ple de la Comissió, de la Comissió Permanent i del Comitè d’Avaluació, i ha de comptar amb el suport administratiu i la col·laboració de la resta del personal del Servei de Formació Sanitària de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

Article 11

Funcions del secretari tècnic

Correspon al secretari tècnic de la CFCIB dur a terme les funcions següents:

1. Rebre les sol·licituds d’acreditació, iniciar l’expedient i assignar-hi el número, i enregistrar-les en la base de dades corresponent.

2. Valorar formalment les sol·licituds i fer els requeriments necessaris per completar o esmenar la documentació aportada.

3. Assignar els experts avaluadors per a l’avaluació de les sol·licituds d’acreditació.

4. Elevar a la Comissió Permanent els supòsits d’inadmissió a tràmit de la sol·licitud d’acreditació, d’acord amb els criteris fixats per la CFCPS.

5. Elevar a la Comissió Permanent la proposta d’acreditació o denegació d’acreditació segons els criteris aprovats per la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries i d’acord amb els informes dels experts avaluadors, en el cas d’acreditació de formació sanitària.

6. Mantenir els sistemes d’informació i registre necessaris per a la gestió del procés d’acreditació.

7. Inspeccionar i auditar activitats acreditades, a petició de la Comissió o a iniciativa pròpia.

8. Fer estudis qualitatius i quantitatius sobre les matèries relatives a la formació continuada dels professionals sanitaris de la comunitat autònoma.

9. Mantenir les relacions necessàries amb les altres comunitats autònomes i amb la CFCPS als efectes del sistema d’acreditació.

10. Difondre, a través dels mitjans que s’estimin adequats, els criteris aprovats i les formes i els òrgans administratius davant els quals es pot sol·licitar l’acreditació, perquè en tenguin coneixement les entitats, els particulars i els professionals interessats.

11. Complir les funcions que li encomani el Ple o la Comissió Permanent de la CFCIB.

  

Capítol III

Del procediment d’acreditació

  

Article 12

Presentació de sol·licituds d’acreditació

Les sol·licituds d’acreditació d’activitats concretes de formació continuada, que s’han de tramitar d’acord amb el que preveu l’article 15 d’aquest Decret, s’han d’adreçar a la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut i s’han de presentar en qualsevol oficina de registre de la Conselleria de Salut o en els registres i les oficines que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i s’hi ha d’adjuntar la documentació que estableix l’article següent.

Tot això sense perjudici de la possibilitat de presentació i registre per via electrònica (facultativa o obligatòria segons calgui), d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, en relació amb el que preveu la disposició transitòria segona d’aquest Decret.

Article 13

Documentació que s’ha de presentar

Juntament amb les sol·licituds d’acreditació d’activitats concretes de formació continuada, s’ha de presentar la documentació següent:

1. Dades de l’entitat proveïdora: nom, NIF, domicili social, telèfon, fax, adreça electrònica de contacte i identificació de la persona responsable de l’entitat. Les persones jurídiques han d’aportar còpia dels seus estatuts i de les escriptures públiques de constitució o regles fundacionals.

2. Dades de l’activitat:

a. Títol de l’activitat formativa.

b. Director (nom i lloc de treball).

c. Població en què es fa l’activitat i els professionals als quals s’adreça.

d. Tipus d’activitat (presencial o no, si és un curs, seminari, congrés o altres).

e. Pertinència de l’activitat en relació amb el col·lectiu al qual s’adreça (com s’han detectat les necessitats formatives).

f. Característiques: objectius generals i específics; metodologia docent; organització i logística: programa, calendari, nombre de participants i mètode de selecció, nombre d’hores previstes, recursos materials i humans. Per a les activitats no presencials: el material de formació i el sistema d’elaboració i avaluació de manuals i qüestionaris, el sistema de seguretat/accés i control de participació a la plataforma en línia, etc.

g. Avaluació prevista de l’activitat: participants, professorat, activitat, procés o assistència i el mitjà o sistema emprat, i els requeriments que s’exigeixen per a l’obtenció de crèdits.

h. Pressupost de l’activitat, finançament previst per part de l’entitat proveïdora, import de la matrícula dels participants i nom del patrocinador, si n’hi ha, i quantia.

3. Document acreditatiu del pagament de la taxa corresponent, si escau.

Article 14

Requisits aplicables per a l’acreditació

1. Són aplicables com a requisits per obtenir l’acreditació de les activitats de formació continuada els criteris aprovats en el si de la CFCPS amb caràcter comú per a tot l’Estat, els quals estan sintetitzats en l’annex 2 d’aquesta norma per a coneixement general i aplicació.

2. Als mateixos efectes, les actualitzacions que aprovi la CFCPS s’han de transcriure per resolució de la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, amb caràcter previ a la resolució dels procediments d’acreditació, la qual s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en la pàgina web de la Direcció General.

Article 15

Normes procedimentals d’acreditació

L’acreditació d’activitats concretes de formació s’ha de dur a terme d’acord amb les normes procedimentals següents:

1. Les sol·licituds d’acreditació s’han de presentar segons el model normalitzat aprovat per resolució de la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, que es pot obtenir a la pàgina web de la Direcció General i en les seves dependències, sense perjudici del que disposa l’article 66.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, referent a models i sistemes de presentació massiva.

2. Són requisits per admetre a tràmit les sol·licituds els que hagi acordat la CFCPS i que s’especifiquen en l’apartat C de l’annex 2 d’aquest Decret. L’actualització d’aquests requisits també s’ha de publicar en la resolució a què es refereix l’article 14.2 d’aquest Decret.

3. Un mínim de tres avaluadors i un màxim de cinc han d’avaluar les sol·licituds d’acreditació de manera anònima i independent, conformement als acords sobre els criteris, els procediments i els requisits del sistema acreditatiu que estableix la CFCPS, i regulats en l’article anterior.

4. Cada avaluador ha de trametre la seva valoració al secretari tècnic, el qual pot demanar valoracions complementàries a altres experts en casos de discrepància evident.

5. El secretari tècnic ha d’elevar la proposta que correspongui a la Comissió Permanent, la qual ha d’emetre la seva proposta de resolució d’acord amb les directrius que emanen de la CFCPS.

6. La proposta de la Comissió Permanent és vinculant, i la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut ha de dictar una resolució expressa d’acreditació o denegació de l’acreditació.

7. El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és de sis mesos, comptadors des de la data en què la sol·licitud d’acreditació hagi tingut entrada en el registre de la Conselleria de Salut.

El venciment del termini màxim que estableix el paràgraf anterior sense que s’hagi notificat una resolució expressa dona lloc que s’entengui estimada la sol·licitud, d’acord amb l’article 24.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

8. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs d’alçada davant la consellera de Salut, d’acord amb els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

9. L’emissió dels diplomes i els certificats corresponents als docents i als discents de les activitats de formació continuada correspon als responsables del centre o la unitat docent que les organitza. Els diplomes dels discents han de seguir els criteris aprovats a la CFCPS i hi han de constar el nombre de crèdits concedits per la Comissió, el logotip del sistema acreditador i el de l’entitat proveïdora.

10. Si un mateix interessat no supera tres auditories de comprovació efectuades de conformitat amb l’article 16.5 d’aquest Decret sobre una o més de les activitats formatives que organitzi, no podrà presentar una nova sol·licitud d’acreditació durant un període d’un any.

Article 16

Els experts avaluadors. Funcions

1. L’expert avaluador és el professional tècnic en què es fonamenta el sistema d’acreditació i que ha estat designat per la Comissió Permanent per avaluar l’activitat de formació sanitària sol·licitada per una entitat proveïdora de la formació.

2. Els experts avaluadors han de ser professionals sanitaris del sector públic o privat, experts en docència i formació continuada. Han d’actuar amb independència, de manera que no poden rebre instruccions o ordres d’actuació, ni tenir cap tipus d’interessos en relació amb les activitats avaluades o auditades ni amb els centres on s’imparteixin, i s’han d’abstenir en cas de conflictes d’interès, d’acord amb l’article 23 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

3. Per a l’activitat d’avaluació de la formació sanitària, l’expert avaluador pot exercir les funcions següents:

a. Valorar les sol·licituds d’acreditació de formació i assignar-hi una puntuació en funció dels criteris qualitatius i quantitatius que la CFCPS ha aprovat, i que recull l’annex 2 d’aquest Decret.

b. Emplenar el qüestionari qualitatiu de la formació, proporcionat prèviament pel secretari tècnic de la CFCIB. Per fer aquesta funció rebrà els models normalitzats de sol·licitud emplenats per les entitats proveïdores de la formació i el material docent presentat, i hi ha de fer les observacions que consideri oportunes per justificar el seu criteri en els aspectes menys objectius.

4. Per a l’activitat d’avaluació o auditoria de la formació sanitària s’ha de fer una comprovació in situ de les instal·lacions i activitats, a iniciativa de la CFCIB o del secretari tècnic, i s’ha d’emetre un informe amb les possibles deficiències detectades.

5. Els experts avaluadors tenen facultats d’inspecció, comprovació i auditoria, i de seguiment de les activitats formatives. La persona titular d’aquestes activitats està obligada a facilitar-los tota la informació que li requereixin.

Article 17

Selecció dels experts avaluadors i creació del Comitè d’Avaluació

1. Els experts avaluadors se seleccionen després d’un procés selectiu en què s’ha de valorar l’experiència en formació i docència. La convocatòria s’ha d’aprovar mitjançant una resolució de la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, en la qual constin les bases de la selecció, i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. La designació correspon a la Comissió Permanent, a proposta del Comitè d’Avaluació. Aquesta designació queda condicionada al seguiment i a la superació del curs formatiu posterior.

2. Es crea el Comitè d’Avaluació, òrgan que ha d’instruir els procediments de selecció dels experts avaluadors i n’ha de fer la proposta de designació. Aquest Comitè ha d’estar format pel president de la CFCIB, quatre membres de la CFCIB designats per la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, a proposta de la CFCIB, i el secretari de la CFCIB, que hi té veu però no vot.

3. Una vegada seleccionats els experts avaluadors, el Servei de Formació Sanitària de la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut els ha de formar. La no assistència a l’activitat formativa o la no superació del curs farà que quedi sense efecte la designació.

4. Una vegada designats, és obligatòria l’assistència a altres cursos d’actualització o de reciclatge quan així ho disposi la direcció general amb competències en formació sanitària. La no assistència a aquests cursos també donarà lloc a la revocació de la designació.

5. Les persones designades s’han d’incloure en el fitxer denominat «Registre de formació continuada, registre autonòmic», creat per l’Ordre de la consellera de Salut i Consum de 24 d’abril de 2007 de creació i supressió de fitxers que contenen dades de caràcter personal de la Conselleria de Salut.

6. El secretari tècnic ha d’assignar les tasques de col·laboració en activitats formatives a cada expert avaluador en funció de la puntuació obtinguda de les matèries a què es refereixen les sol·licituds formatives per acreditar i d’altres criteris organitzatius, de manera que quedi garantida la independència dels avaluadors. S’ha de garantir la rotació dels experts en cada matèria, de manera que tots puguin fer tasques d’avaluació en funció de les necessitats que sorgeixin.

Article 18

Indemnitzacions

1. S’entén per indemnització la quantia que, d’acord amb el que estableix aquest Decret, correspon abonar per la tasca d’avaluació de les sol·licituds d’acreditació en els procediments d’acreditació d’activitats concretes de formació i per les auditories in situ d’aquestes activitats, incloent-hi els informes corresponents.

2. El règim d’indemnitzacions que estableix aquest Decret és aplicable a qualsevol persona, tant si té la condició de personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com si no la té, que participi en les activitats d’avaluació o d’auditoria, i en el procediment d’acreditació d’activitats concretes de formació. No obstant això, els membres de la CFCIB no tenen dret a percebre cap indemnització per l’assistència a les reunions que es duguin a terme en l’exercici de les seves funcions, llevat de les dietes i les indemnitzacions que els puguin correspondre d’acord amb el Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el Text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears, sempre que els sigui aplicable.

3. Les avaluacions i auditories de les activitats formatives que es duguin a terme dins el marc dels procediments d’acreditació donen dret a les indemnitzacions que s’indiquen en l’annex 1, amb les especificitats següents:

a. La percepció de la indemnització inclou la lectura, la revisió i l’avaluació de l’acció formativa; l’emissió, si escau, de les justificacions per escrit de la valoració emesa, i totes les altres tasques que es derivin de l’activitat d’acreditació de la formació.

b. La percepció de la indemnització per les col·laboracions en les auditories in situ inclou totes les tasques necessàries per fer aquesta activitat.

c. La quantia assenyalada com a indemnització en l’annex 1 s’ha de cobrar en un termini màxim de tres mesos des del reconeixement de l’obligació, d’acord amb l’apartat 7 d’aquest article.

4. La percepció d’aquestes indemnitzacions és compatible amb la percepció de les dietes i amb el rescabalament de les despeses de viatge i allotjament que es preveuen per a les comissions per raó del servei en els casos en què en pertoqui la meritació, d’acord amb el règim que estableix el Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el Text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

5. No donen lloc a indemnització les avaluacions o auditories que constitueixen comeses pròpies del lloc de treball i que es facin durant l’horari habitual de treball, si bé, en aquest cas, es poden indemnitzar, si escau, les despeses de viatge dels avaluadors que siguin personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sempre que siguin autoritzades i justificades degudament d’acord amb el que preveu el Decret 16/2016.

6. Les quanties de les indemnitzacions s’han d’actualitzar d’acord amb els percentatges que fixi anualment la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a les indemnitzacions per raó de servei del personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

7. El reconeixement del dret al cobrament de les indemnitzacions i el càlcul de la seva quantia d’acord amb l’annex 1 s’han de formalitzar per resolució de la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut.

Disposició addicional primera

Normativa supletòria

Per a tot allò que no preveu aquest Decret són aplicables la secció 3a del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, relativa als òrgans col·legiats de les diferents administracions públiques; les disposicions de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; les disposicions de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o qualsevol altra que hi sigui aplicable.

Disposició addicional segona

Acreditació de centres docents

L’acreditació de centres docents només es pot tramitar i atorgar una vegada que l’Administració General de l’Estat, d’acord amb el que estableix l’article 34.4.d) de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de professions sanitàries, hagi desplegat la normativa per acreditar-los, i es facin les adaptacions oportunes de la normativa autonòmica.

Disposició addicional tercera

Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans, càrrecs i col·lectius de persones que apareixen en gènere masculí en aquest Decret s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí i al femení.

Disposició transitòria primera

Aplicació dels criteris de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Mentre no es publiquin les actualitzacions dels requisits per obtenir l’acreditació de les activitats de formació continuada que s’hagin aprovat per a tot l’Estat en el si de la CFCPS, mitjançant la resolució que preveu l’article 14 d’aquest Decret, són aplicables els que preveu l’annex 2.

Disposició transitòria segona

Presentació presencial de les sol·licituds

Mentre la Conselleria de Salut no tengui implantats els mitjans electrònics per poder presentar telemàticament les sol·licituds a què fa referència l’article 12 d’aquest Decret, les persones interessades poden lliurar-les presencialment a les oficines de registre de la Conselleria de Salut o en qualsevol dels registres que estableixen l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l’article 37 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Tot això, sense perjudici de la possibilitat de presentar-les a través de qualsevol registre electrònic que tenguin implantats altres administracions, d’acord amb el que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades les normes següents:

1. El Decret 11/1999, de 19 de febrer, pel qual es dicten normes per a la gestió del Servei Balear de la Salut en matèria de formació continuada de les professions sanitàries.

2. El Decret 61/2000, de 7 d’abril, pel qual es dona nova composició, regulació i funcionament a la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears.

3. El Decret 145/2002, de 13 de desembre, pel qual es modifica el Decret 61/2000, de 7 d’abril, pel qual es dona nova composició, regulació i funcionament de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears.

Disposició final primera

Normativa de desplegament

Es faculta la consellera de Salut per dictar les disposicions que siguin necessàries per al desplegament d’aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

  

Palma, 14 de setembre de 2018

	La presidenta
La consellera de Salut	Francesca Lluch Armengol i Socias
Patricia Gómez Picard

      

ANNEX 1

Quantia de les indemnitzacions que han de cobrar els avaluadors de les activitats de formació continuada

D’acord amb el que estableix aquest Decret, s’han d’abonar als avaluadors de les activitats de formació continuada les indemnitzacions següents, les quals s’han d’actualitzar de conformitat amb el que preveu l’article 18.6 d’aquest Decret:

· 6 euros per cada activitat formativa avaluada.

· 12 euros per cada auditoria feta in situ i l’informe corresponent.

  

ANNEX 2

Requisits per obtenir l’acreditació de les activitats de formació continuada (FC) aprovats per a tot l’Estat en el si de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries d’àmbit nacional (CFCPS) i per la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut

A. Competència per acreditar les activitats formatives

D’acord amb els criteris de repartiment competencial de la CFCPS, la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut és competent per acreditar les activitats formatives següents:

1. Les activitats d’FC, presencials o no presencials, organitzades per un proveïdor que tengui la seu social en aquesta comunitat autònoma, tant si es duen a terme dins aquest mateix àmbit territorial com en un altre.

2. Les activitats d’FC organitzades com a congrés si la seu del comitè organitzador del congrés s’ubica a les Illes Balears o si el congrés es du a terme dins el territori de les Illes Balears.

B. Proveïdors de l’activitat formativa

1. Poden presentar sol·licituds d’acreditació d’activitats d’FC adreçades als professionals sanitaris:

Els centres i les institucions públiques o privades que incloguin en els seus estatuts com a finalitat la formació, i els treballadors autònoms que tenguin com a activitat principal la formació.

2. Els proveïdors han de facilitar al secretari tècnic una còpia dels documents que acreditin la seva naturalesa jurídica i administrativa, és a dir, l’escriptura pública de constitució i els estatuts inscrits degudament en el registre corresponent. En el cas dels treballadors autònoms, han de ser els documents que acreditin aquesta condició, és a dir, l’alta davant l’Administració tributària i la Seguretat Social. Els organismes públics estan exempts d’aquest darrer requisit.

C. Criteris per admetre a tràmit les sol·licituds

1. El procés d’acreditació s’inicia amb la sol·licitud presentada amb una antelació mínima de deu dies a l’inici de l’activitat, i no s’admetrà cap sol·licitud que no es presenti en el termini mínim. L’Administració ha de facilitar models normalitzats a aquest efecte, que s’han de presentar davant la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquest Decret.

2. Per obtenir l’acreditació d’FC de les professions sanitàries, els col·lectius als quals s’adrecin les activitats han de ser exclusivament aquells a què es refereix la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries: professionals de les professions sanitàries titulades, especialitats sanitàries de biologia, bioquímica, física, química i psicologia, i professionals de la branca sanitària de formació professional.

3. Són activitats d’FC acreditables les activitats d’ensenyament i aprenentatge voluntàries que no siguin qualificades de formació reglada, formació de grau o postgrau i especialitat. Els títols oficials reglats (màsters universitaris, experts o màsters de centres d’educació superior o de les administracions públiques) no poden ser acreditats.

4. Els mòduls que els integren es poden acreditar independentment, i de manera excepcional, quan compleixin els requisits següents:

a. El grup de participants en el mòdul no són únicament els del títol oficial i reglat.

b. La durada del mòdul no supera les 100 hores.

c. El certificat especifica que forma part d’un programa de màster o d’especialització.

5. A totes les sol·licituds s’hi han d’adjuntar, perquè s’admetin a tràmit:

a. Un annex en què consti una declaració sobre criteris d’independència de l’activitat i si hi ha cap conflicte d’interessos. No s’admet cap activitat de formació que presentin entitats comercials de productes sanitaris o relacionats.

b. Una enquesta de satisfacció i/o avaluació de l’activitat formativa.

6. No s’admeten les activitats formatives presencials de menys d’1 hora de formació ni de més de 8 hores per dia.

7. No s’admeten sol·licituds de proveïdors que siguin persones físiques, excepte les de persones treballadores autònomes, ni sol·licituds presentades per entitats comercials de productes sanitaris o relacionats.

D. Matèries objecte d’acreditació

1. Les matèries formatives objecte d’acreditació han d’augmentar, mantenir i millorar la competència professional, i s’han de definir per l’àrea de coneixement i pel grup professional diana de l’activitat a què s’adrecen.

2. Són acreditables les àrees temàtiques següents:

a. FC en salut pública (determinants en salut i malaltia, i promoció de la salut).

b. FC en sistemes d’informació que utilitzin programes informàtics específics i necessaris perquè els usin els professionals sanitaris.

c. FC en pràctica clínica i/o investigació sanitària.

d. FC en gestió sanitària i qualitat.

e. FC en docència.

3. Les activitats multidisciplinàries (dirigides a diferents col·lectius sanitaris) són acreditables si compleixen els requisits següents:

a. Que siguin matèries de caràcter transversal que tenguin el 80 % del contingut de caràcter troncal.

b. Que siguin matèries que requereixen per dur a terme l’activitat assistencial l’aprenentatge i l’entrenament d’accions conjuntes i coordinades de diverses professions sanitàries.

4. No són acreditables les activitats formatives sobre programes informàtics generals que no siguin d’utilització específica en l’àrea sanitària.

5. Tampoc no s’acrediten idiomes, en qualsevol dels seus nivells, ni continguts que, segons el criteri dels avaluadors o de la Comissió Permanent, són simple informació i no es pot considerar formació.

6. FC en matèria de salut laboral: la formació en prevenció de riscs laborals només és acreditable quan s’adreça a professionals d’aquesta disciplina (metges i infermers especialistes en medicina del treball). També es pot acreditar quan els objectius estiguin orientats cap a l’usuari i no cap a l’autocura dels professionals.

7. Les matèries sobre estrès, autocontrol i orientació psicològica són matèries específiques de l’àmbit de la salut mental i atenció primària, i no són acreditables si no estan orientades cap a l’usuari i no cap a l’autocura del professional.

8. No s’acrediten activitats que tracten de matèries no admeses en general pel Sistema Nacional de Salut, com ara medicina tradicional xinesa, acupuntura, homeopatia, bioenergètica, fengshui, teràpia craniosacral, etc.

9. Tampoc no es poden acreditar les teràpies que, tot i que siguin d’aplicació en l’àrea sanitària i d’atenció a l’usuari, no siguin específiques de ciències de la salut i/o no siguin acceptades per la comunitat científica per manca d’evidència científica.

10. Es poden acreditar tècniques o tractaments que s’incloguin en els estudis de grau i formació professional de:

a. Farmacèutics i auxiliars de farmàcia i parafarmàcia: fitoteràpia o plantes medicinals.

b. Fisioterapeutes: teràpies manuals, manipulació articular, osteopatia i quiropràxia, tècniques terapèutiques reflexes, etc., i altres mètodes o tècniques referits a l’aparell locomotor, neurològic, respiratori, al sistema cardiocirculatori i a les alteracions de l’estàtica i la dinàmica.

11. Els dubtes respecte de l’acreditació o no d’una activitat formativa s’han de resoldre en el si de la Comissió Permanent, d’acord amb la concurrència d’un o més dels criteris següents:

a. S’acredita si l’activitat formativa queda contextualitzada o integrada en el sistema sanitari i en la professió sanitària.

b. També s’acredita si la matèria és transversal i dirigida a professionals sanitaris i té objectius relacionats amb la pràctica professional en el sistema sanitari.

c. Si són matèries relacionades amb competències reconegudes en la formació de grau o d’especialitat.

d. Si la matèria i els objectius de l’activitat tenen aplicació en la pràctica professional: en la clínica, la comunitat, l’organització sanitària o en la gestió del coneixement.

E. Criteris específics d’acreditació

I. Acreditació de jornades i congressos

1. Han de complir una sèrie de requisits per admetre’ls a tràmit:

a. Tenir un comitè científic i/o organitzador.

b. Només es pot presentar una sol·licitud (l’Administració proporcionarà models normalitzats). Per tant, els tallers o cursos dins la jornada o el congrés, o fora, que tenen una matrícula específica es consideren activitats independents.

c. No es consideren acreditables les presentacions que no formen part del programa científic assumit per l’organització (pòsters, comunicacions orals lliures, simposis satèl·lit promoguts per la indústria…).

d. No s’acrediten activitats de menys d’1 hora de durada.

e. S’ha de fer el control de l’assistència i complir la normativa d’independència comercial entre àrees científiques i comercials.

2. En aquest tipus d’activitat s’aplica un factor de qualitat estàndard i lineal, segons els barems següents:

a. Sessions plenàries/conferències, taules redones, simposis...

≥ 1 hora a < 1,5 hores ………. 0,1 crèdits

1,5 hores fins < 2,5 hores … 0,2 crèdits

≥ 2,5 hores i < 3,5 hores .…. 0,3 crèdits

b. Tallers i cursos: s’exigeix un màxim de 40 alumnes/docent

≥ 1 hora a < 1,5 hores ........... 0,2 crèdits

1,5 hores a < 2,5 hores ........ 0,3 crèdits

≥ 2,5 hores < 3,5 hores ......... 0,4 crèdits

3. Es pot sol·licitar l’acreditació global si no hi ha activitats simultànies o per modalitats (per tipus de formació: taules rodones, tallers, simposis, etc.).

4. L’Administració autonòmica balear pot acreditar els congressos si la seu del comitè organitzador del congrés o el lloc en què es fa s’ubica a les Illes Balears.

II. Acreditació de sessions clíniques

1. Han de complir els requisits següents per admetre-les a tràmit:

a. La durada mínima ha de ser d’1 hora.

b. S’ha d’emplenar una sola sol·licitud per cada període de sessions (l’Administració proporcionarà models normalitzats).

c. Ha de tenir un programa-temari ben definit, amb un responsable per sessió.

d. L’assistència ha de ser del 100 % per sessió i almenys del 80 % per programa de sessions.

e. Per cada cicle de sessions s’ha de fer una petita memòria en què consti el títol de la sessió, la data, l’horari, el nom del ponent i molt breument l’objectiu, la justificació i la pertinència, així com un resum del desenvolupament del cicle de sessions, els fulls de control d’assistència i el resultat de l’enquesta de satisfacció.

2. Per a l’assignació de crèdits s’ha d’aplicar un factor de qualitat estàndard i lineal de 0,2 crèdits per sessió. La resolució amb els crèdits assignats s’ha de fer a posteriori, en acabar el programa de sessions, una vegada feta l’auditoria documental.

III. Acreditació d’activitats no presencials, incloent-hi les que són en línia

1. Han de complir els requisits següents per admetre-les a tràmit:

a. Presentar la sol·licitud (l’Administració proporcionarà models normalitzats) en el termini que marca la normativa.

b. S’ha d’adjuntar el material docent per a l’alumne o una mostra significativa del material.

2. Les activitats no presencials o mixtes poden ser de dos tipus:

a. Tipus I: la part no presencial es fa mitjançant la provisió/gestió de continguts.

b. Tipus II: la part no presencial es fa mitjançant una plataforma d’aprenentatge en línia.

La plataforma en línia ha de tenir un sistema de seguretat per a l’accés i el control del participant i disposar d’un sistema d’avaluació de coneixements i aprenentatge. Ha de tenir un sistema d’interacció de l’alumne amb el docent amb tutories. Es recomanen 30-50 alumnes per tutor, amb un temps de resposta no superior a 72 hores.

3. El càlcul d’hores total final s’ha de fer d’acord amb el factor d’extensió del material docent aportat, però no es tenen en compte més de 100 hores per al càlcul de crèdits d’FC. Com a criteri addicional, per a activitats a distància i mixtes només es comptabilitzen fins a 5 hores setmanals de dedicació com a màxim per part de l’alumne.

F. Càlcul del nombre de crèdits

Les activitats de formació s’avaluen a partir de:

1. Criteris formals (valorats pel secretari tècnic, que ha d’atorgar deu dies per esmenar deficiències, si escau).

2. Component quantitatiu (CQT). Està basat en la durada de l’activitat i ha de ser objecte de correcció per ponderar l’impacte sobre el nombre de crèdits final de les activitats de durada molt llarga.

En cas d’activitats no presencials o mixtes, el material imprès o que pugui ser imprès s’ha de valorar a partir dels criteris de la CFCPS, d’acord amb el factor d’extensió:

a. Per a material imprès o susceptible de ser imprès:

Taula 1. Càlcul d’hores

Nombre de pàgines: factors de correcció

tf ≥ 12/e = 1,5-2	……… x 0,6	= …………
tf ≥ 12/e = 1	……… x 0,7	= …………
tf ≤ 11/e = 1,5-2	..…… x 0,8	= …………
tf ≤ 11/e = 1,5-2	….….… x 1	= …………
Nre. de fotos, gràfics, graelles	........ x 1,2	= …………
Nre. total de pàgines: ..............

tf = mida font  e = espai interlineal

Nre. d’hores = Nre. de pàgines A4/A5

Càlcul alternatiu: 1 hora/8 pàg. A4

b. Per a revistes amb columnes. Càlcul segons la fórmula anterior, més el 25 % del càlcul total de les pàgines.

c. Per a diapositiva (amb contingut formatiu): 1,5 minuts per diapositiva; per exemple, 20 diapositives són 30 minuts.

d. Per a vídeos. Es calculen els minuts i es multiplica per dos (minuts reals de formació).

e. Per a pàgines web: nombre de pantalles, tipus i nombre de recursos (vídeos, videoconferències…), espais de comunicació i activitats. S’apliquen els criteris anteriors, si correspon.

f. Altres: entorn virtual (second life). Es calcula el temps com una classe presencial.

Ponderació del CQT: amb la finalitat d’introduir un element d’equilibri en la puntuació final de l’activitat en funció de la durada, s’introdueix un factor de ponderació escalonat:

Taula 2. Factors de correcció o ponderació

Durada de l’activitat:

< 20 hores .............. x 1,1

21 a 40 hores ........ x 1,0

41 a 80 hores ........ x 0,9

> 80 hores .............. x 0,7

Nre. d’hores = Nre. d’hores x correcció / 10

Es consideren com a màxim 100 hores per al càlcul del CQT en qualsevol activitat i no superior a la durada de la jornada laboral diària (8 hores).

El secretari tècnic ha de proposar a la Comissió Permanent les hores per al càlcul del CQT en tot tipus d’activitats: presencials, no presencials i mixtes.

3. Component qualitatiu (CQL)

L’han de fer els experts avaluadors, que han d’emplenar el formulari d’avaluació que els proporcioni el secretari tècnic de la CFCIB. Els avaluadors han de valorar l’activitat d’acord amb els criteris qualitatius aprovats per la CFCPS (que es revisen periòdicament) i han de donar un valor a cadascun. Després, han de retornar el formulari d’avaluació emplenat al secretari tècnic en el termini acordat.

El CQL es basa en la valoració dels ítems següents:

a. Pertinència de l’activitat. El contingut de l’activitat ha de respondre a algun tipus de necessitat o demanda (ha d’estar suficientment explicitada i justificada). Un altre criteri que es pot valorar és el grup professional diana de l’activitat formativa (s’ha d’ajustar a les seves tasques de treball o a les competències dels professionals).

b. Objectius. S’han d’explicar els objectius generals (objectiu educatiu en el sentit més ampli) i els objectius específics (àrea prioritària de formació, adquisició d’habilitats concretes, adquisició i/o millora d’actituds, etc).

c. Organització i logística. Es valoren el programa docent, el professorat, els recursos humans addicionals, els recursos materials, el calendari, els criteris de selecció dels participants i l’adequació de la durada de l’activitat i els objectius.

d. Metodologia docent. Grau d’adequació de la metodologia als objectius que es volen aconseguir i als recursos disponibles, i el grau d’interacció entre alumnes i docents.

e. Avaluació. Es valora si hi ha algun tipus d’avaluació especificada dels alumnes, dels docents i/o de l’activitat.

Per tal d’estandarditzar la valoració de cada criteri del CQL, s’utilitza una escala de Likert, adaptada al qüestionari que s’ha d’emprar.

4. Ponderació dels components CQL

Cada criteri del CQL no té la mateixa importància i, per això, s’utilitza un factor de ponderació per a cadascun:

Pertinència de l’activitat ... x 2,0

Objectius de l’activitat ...... x 1,0

Organització i logística ..... x 1,0

Metodologia docent ......... x 1,5

Avaluació ........................... x 1,5

S’ha de fer la mitjana de les valoracions de tots els avaluadors per a cada activitat avaluada.

Per poder acreditar una activitat, el CQL ha de ser igual o major que 1 (aquest valor el revisa periòdicament la CFCPS).

5. Finalment, els crèdits totals assignats a una activitat concreta són el resultat del producte de la puntuació del CQL pel component quantitatiu:

Nombre de crèdits totals = CQT x CQL

G. Normes de certificació d’activitats acreditades

1. L’entitat proveïdora s’ha d’encarregar de lliurar els diplomes o certificats per a l’alumne. El model de certificat que es dona als participants en l’activitat acreditada ha de respectar almenys les condicions següents:

a. A la part superior: el logotip del proveïdor o entitat sol·licitant. Ha de ser el més gran de tots els logotips impresos en el document.

b. A la part central: s’ha d’incloure almenys el nom i llinatges de l’alumne, el títol de l’activitat, la data d’inici i de finalització que figuren en la notificació d’acreditació, les hores que té l’activitat acreditada i una llegenda d’acreditació amb el text obligatori i literal següent:

«Aquesta activitat docent, amb número d’expedient ...., ha estat acreditada per la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears amb XX crèdits de formació continuada».

c. Quan l’activitat docent acreditada s’adreci a un o diversos dels professionals següents: biòlegs, bioquímics, infermers, farmacèutics, metges, químics, psicòlegs clínics i radiofísics, s’hi ha d’afegir la llegenda següent:

«Els crèdits d’aquesta activitat formativa no són aplicables als professionals que hi participen i que es formen com a especialistes en ciències de la salut». És a dir, als interns residents de les professions esmentades.

2. A la part inferior: hi han de figurar el lloc i la data d’expedició del certificat, i la firma, almenys, del responsable de l’entitat proveïdora. Obligatòriament, hi han de figurar en lletra d’impremta el nom, els llinatges i el càrrec de la persona que signa.

3. En els certificats emesos a través de plataformes de formació o pàgines web del proveïdor, i que l’alumne descarrega en el seu equip informàtic, els certificats han de dur una firma digital o codi de verificació que permeti a la persona interessada o a d’altres comprovar la veracitat del document. Es pot inserir en els marges del document o on el proveïdor consideri més oportú.

4. El logotip de la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears ha de figurar en la part inferior dreta del document. Ha de ser de mida més gran que el dels patrocinadors i menor que el del proveïdor, i ha d’anar en color verd si el document és en color, o en negre si el document està imprès en blanc i negre. No son vàlids els logotips sense peu identificador de la comunitat autònoma.

5. El logotip de la CFCIB només es pot utilitzar en la publicitat i en els certificats d’una activitat docent a partir del moment en què s’hagi rebut la notificació oficial de l’acreditació.

6. Els docents, directors, coordinadors, tutors, etc., d’una activitat acreditada no tenen crèdits de formació continuada; per tant, no poden rebre els mateixos certificats que els participants. Només poden rebre certificats en què es faci constar el seu grau de participació en una activitat docent acreditada.