BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

La Posidonia oceanica és una fanerògama marina endèmica de la mar Mediterrània, de creixement molt lent i d’una importància biològica i ecològica extraordinària, que forma extenses praderies al voltant de les Illes Balears, amb una superfície de més de 650 km². Es tracta de la vegetació marina més estesa en fons litorals entre 0 i 35 m de profunditat, que arriba fins a 43 m al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, amb una dinàmica biològica que inclou el despreniment anual espontani d’una gran part de biomassa de fulles que es regeneren naturalment.

Les característiques pròpies de la planta, la seva dinàmica de creixement i la gran quantitat de biomassa produïda són factors que faciliten el sosteniment de comunitats de plantes i animals molt diverses. Aquest fet fa que la Posidonia oceanica tengui per si sola una importància ecològica molt destacable a la vegada que, com a hàbitat, dona cabuda a una presència notable d’altres espècies que deriven en el principal focus de biodiversitat marina a les Illes Balears. Es distingeixen comunitats epífites (és a dir, bacteris, algues i briozous que colonitzen la superfície de les fulles i els rizomes de la planta), comunitats animals vàgils i sèssils, i comunitats d’organismes detritívors. Destaca per ser, en aquest sentit, l’hàbitat de Pinna nobilis, espècie recentment declarada en perill d’extinció.

Cal destacar igualment el paper important de les praderies en la retenció de sediments i nutrients, el refugi per a la reproducció d’espècies, així com l’oxigenació de l’aigua (produeix diàriament fins a 20 litres d’O₂ per cada m²) i la captació de CO₂. Per aquest motiu és fonamental conservar-les com a element mitigador del canvi climàtic, i per contribuir al mateix temps al compliment de l’Acord de París adoptat el 12 de desembre de 2015 per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, ratificat per l’Estat espanyol el 23 de desembre de 2016 (BOE de 2 de febrer de 2017).

La Posidonia oceanica, popularment coneguda com a alga, recobreix els fons marins costaners, i part de les seves restes s’acumulen a prop de la costa on, dins de l’aigua, provoquen un amortiment de l’onatge. Quan s’acumulen en forma de banquetes o arribatges, absorbeixen l’energia de les onades, minimitzen la pèrdua de sediments mar endins i constitueixen un mecanisme natural important de protecció de les platges, especialment a l’hivern i durant temporals, tant per la defensa física com per la captura de sediments, i eviten així el retrocés de la línia de costa.

En aquest sentit convé destacar el paper geomorfològic que la posidònia té per a l’estat de conservació i l’equilibri sedimentari dels sistemes platja-duna a les Illes Balears. En primera instància, cal posar en relleu el seu paper en la producció sedimentària: les restes dels organismes amb closca calcària que viuen sobre les fulles són arrossegats i dipositats a les platges, i constitueixen una part important dels sediments sorrencs del litoral balear. Cal tenir en compte que, en el cas de les Illes Balears, les costes sedimentàries (les platges) són les de més presència i activitat humana. En aquestes les restes de posidònia s’hi acumulen amb caràcter massiu, i així es manté el seu equilibri sedimentari, motiu pel qual la seva retirada en platges naturals o semi-naturals no es considera convenient des d’un punt de vista ambiental. Encara que no es considera convenient la retirada de les restes de posidònia, hi ha una forta demanda dels sectors econòmics per tal de mantenir les platges només amb arena. Cal, doncs, establir polítiques de gestió, ordenació i millora de la seva qualitat i harmonitzar-les amb les transformacions que es produeixen per l’evolució social, econòmica i ambiental, tal com promou l’article 23 de l’Estatut d’autonomia.

D’altra banda, se n’han de preservar els usos tradicionals, com l’aprofitament de les fulles com a adob i llit de bestiar, com a suport del puu usat com a esquer o com a aïllant en la construcció tradicional, entre d’altres.

Tenim, per tant, un conjunt de serveis ecosistèmics d’una gran varietat i transcendència, no només pel seu valor com a processos biogeològics, sinó amb repercussions directes en la qualitat de vida a les Illes Balears i l’activitat econòmica local.

Així mateix, cal esmentar la prioritat de conservació d’una de les manifestacions de l’espècie més importants: els esculls barrera o altines, els quals suposen poblaments litorals que arriben a emergir i constitueixen una formació molt singular a la Mediterrània, la major part dels quals han estat destruïts o degradats. La preservació dels escassos esculls barrera ha de ser garantida.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma que posseeix la superfície de praderies de Posidonia oceanica més gran de l’Estat, concretament un 50 % del total inventariat. A més, al voltant del 75 % d’aquestes es troben dins àrees incloses en la Xarxa Natura 2000.

Cal recordar, a més, que les praderies situades entre les illes d’Eivissa i Formentera van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999. Tots aquests fets comporten una responsabilitat especial de la Comunitat Autònoma pel que fa a la seva conservació.

II

La Posidonia oceanica és considerada hàbitat prioritari (1120 - Posidonion oceanicae) segons la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (l’anomenada Directiva Hàbitats).

D’acord amb l’article 149.1 23a de la Constitució, l’Estat té competència exclusiva per dictar la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d’establir normes addicionals de protecció.

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears té, d’acord amb l’article 30.46 de l’Estatut d’autonomia (aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer), la competència exclusiva en matèria de protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sense perjudici de la legislació bàsica de l’Estat, així com en normes addicionals de protecció del medi ambient. En aquest sentit, aquest Decret ve a desenvolupar la normativa bàsica estatal, en particular la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i el Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, així com la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, establint normes addicionals de protecció (article 3.1). En l’àmbit autonòmic, el Decret també comporta un desenvolupament de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), en tant que bona part de la posidònia es troba en llocs de la Xarxa Natura 2000 la gestió dels quals correspon a la Comunitat Autònoma.

El Reial decret 139/2011 va incloure la Posidonia oceanica a la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial. La inclusió d’una espècie, subespècie o població en aquesta Llista comporta una sèrie de prohibicions genèriques establertes en la normativa estatal, en concret en l’article 57 de la Llei 42/2007. La mateixa Llei estatal preveu una sèrie d’excepcions d’aquestes prohibicions genèriques, excepcions que s’apliquen amb l’autorització administrativa corresponent (article 61). D’altra banda, el Reial decret que la inclou en la Llista preveu explícitament que les comunitats autònomes puguin reglamentar les operacions d’ancoratge d’embarcacions o altres.

La protecció legal de la posidònia com a espècie silvestre té per objecte garantir-ne l’estat de conservació favorable, el qual es defineix com l’estat en què es troba una espècie quan la seva dinàmica de població indica que segueix i pot seguir constituint a llarg termini un element vital dels hàbitats als quals pertany, que l’àrea de distribució natural no es va reduint ni hi ha amenaces de reducció en un futur previsible i que hi ha, i probablement hi continuarà havent, un hàbitat d’extensió suficient per mantenir-ne les poblacions a llarg termini.

III

Tot i que la Posidonia oceanica està fortament protegida com a hàbitat i espècie sota la legislació europea i bàsica estatal, la realitat evident al litoral de les Illes Balears fa que aquest ecosistema estigui sotmès a una sèrie de pressions i amenaces que en posen en perill el bon estat de conservació, fet avalat per totes les evidències científiques. Entre les pressions destaca l’ocupació del fons marí per a obres de ports, els dragatges, la pesca d’arrossegament il·legal, l’efecte acumulatiu de l’ancoratge d’embarcacions, l’abocament d’aigües depurades deficientment i les salmorres del dessalatge o les operacions de neteja de platja que impliquen la retirada de restes mortes. Entre les amenaces, cal assenyalar l’augment de la pressió demogràfica i turística, que s’ha intensificat els deu darrers anys; l’amenaça del canvi climàtic, que implica una acidificació de mars i oceans; la dispersió de vectors de malaltia, o la introducció d’espècies invasores, entre d’altres. Cal destacar sobre les pressions enumerades que la retirada de restes mortes d’una espècie inclosa en la Llista en règim de protecció especial ha d’estar regulada per l’Administració; per tant, és necessari regular aquesta activitat bàsica, per tal de fer-la compatible amb la conservació de l’espècie.

IV

A les Illes Balears hi ha precedents en la protecció d’aquests ecosistemes. El 7 d’octubre de 1993 es va publicar l’Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 21 de setembre per la qual es regula la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura sobre praderies de fanerògames marines en aigües de l’arxipèlag balear, amb caràcter restrictiu, i que disposa l’inici d’inventaris i estudis sobre aquests ecosistemes. Un pas molt important va ser la creació del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (1991), amb el qual es van protegir extenses àrees d’aquest hàbitat, algunes declarades com a zones d’exclusió. Així mateix, s’hi va instal·lar el primer camp de fondeigs de baix impacte d’amarratge del Mediterrani espanyol. Posteriorment, i vista l’eficàcia d’aquest sistema, es van posar en funcionament altres camps de boies en altres zones del litoral balear, la majoria dels quals estaven lligats al projecte «Life Posidonia», executat a les Illes Balears amb finançament de la Unió Europea (2001-2005).

Actualment l’increment d’usos a les nostres aigües, principalment lligats a la pressió antròpica, tant des del punt de vista d’impactes provinents de terra (emissaris, construcció, etc.) com de les activitats al mar (pesca, navegació, etc.), ha fet aflorar exemples d’impactes que poden posar en perill l’estat òptim de conservació de la posidònia, i incomplir el que estipula la Llei 42/2007. Així, es fa necessària una regulació adaptada a la realitat de les Illes Balears que faci compatibles l’existència d’activitats humanes amb la protecció i conservació de l’espècie i de l’hàbitat.

V

Aquest Decret pretén establir un marc jurídic homogeni per a la protecció i conservació de la Posidonia oceanica. No obstant això, les zones incloses en espais naturals protegits o bé en la Xarxa Natura 2000 tenen la seva regulació específica establerta en els instruments de planificació derivats de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). No obstant això, i per garantir l’homogeneïtat de protecció pretesa, aquest Decret s’aplicarà a falta dels instruments de planificació o, si s’escau, a falta de previsió per part d’aquests.

Les previsions d’aquest Decret s’adeqüen als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, d’acord amb el que estableix l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest sentit, la iniciativa normativa està justificada per la necessitat de desenvolupar el règim normatiu aplicable a la posidònia com a espècie inclosa en la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial, a partir tant de la previsió de l’annex del Reial decret 139/2011 («les comunitats autònomes o, si s’escau, l’Administració General de l’Estat poden reglamentar les operacions d’ancoratge d’embarcacions o altres de semblants»), com del règim aplicable que preveuen els articles 57 i següents de la Llei 42/2007, i també amb normes addicionals de protecció en matèria de medi ambient, per tal d’adaptar-lo a la realitat de les Illes Balears. L’eficàcia de la norma passa per partir de la base del règim de prohibicions preestablertes en l’article 57 de la Llei 42/2007 i fixar les excepcions pertinents mitjançant una regulació clara sense ambigüitats, per tal d’aconseguir que es garanteixi el principi de seguretat jurídica. Aquesta seguretat jurídica es deriva també del fet que aquest Decret és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, ja que es dicta a partir del règim previst en la Llei 42/2007, amb la finalitat de regular i especificar el règim de protecció general, les excepcions aplicables a aquest i les operacions de fondeigs, tal com s’indica en el Reial decret 139/2011.

A més, el Decret forma un tot coherent amb la resta de normativa autonòmica composta pels instruments de planificació dels espais de rellevància ambiental: el Decret pretén ser el marc normatiu aplicable a falta de previsió en els instruments esmentats (plans d’ordenació dels recursos naturals, plans rectors d’ús i gestió, plans de gestió dels llocs Xarxa Natura 2000), per aconseguir així un marc integrat i clar. El Decret no estableix procediments administratius nous, sinó que aprofita la normativa existent per introduir-hi especificitats puntuals respecte de la posidònia; és en aquest sentit també una norma proporcional i eficient que evita càrregues administratives innecessàries. Finalment, el principi de transparència ha tingut diverses manifestacions: des de la consulta pública prèvia (que ha anat més enllà del que estrictament preveu l’article 133 de la Llei 39/2015), fins a la creació d’òrgans consultius multisectorials i representatius de la societat (el Comitè Posidònia) i la regulació d’una manera clara de la matèria objecte del Projecte de decret. El text ha estat objecte d’informe del Consell de Fauna i Flora de les Illes Balears, en la sessió de 10 de novembre de 2017.

El Consell Econòmic i Social ha emès, amb data de 10 d’abril de 2018, el Dictamen 3/2018, relatiu al Projecte de decret sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.

El Consell Consultiu de les Illes Balears ha emès, amb data d’11 de juliol de 2018, el Dictamen núm. 64/2018, relatiu al Projecte de decret sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.

Per tot això, a proposta del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, oït el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del 27 de juliol de 2018,

DECRET

Article 1

Objecte, finalitat i àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret té per objecte garantir la conservació de la Posidonia oceanica i les comunitats biològiques de les quals forma part, mitjançant la regulació dels usos i les activitats que puguin afectar l’espècie i l’hàbitat, i la promoció d’accions que contribueixin de manera activa al manteniment i la consecució del seu estat favorable de conservació.

2. Aquest Decret es dicta en exercici de la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, i d’acord amb el que preveu l’annex del Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades.

Això sense perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució, especialment en l’apartat 23, així com de les facultats que corresponen a l’Estat com a titular del domini públic maritimoterrestre previstes en l’article 132.2 i en la legislació en matèria de costes, i de les seves competències de gestió en matèria de biodiversitat marina previstes en la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí.

3. Aquest Decret s’aplica en l’àmbit terrestre i marí competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 2

Definicions

1. Als efectes d’aquest Decret, s’entén per:

a. Praderia de posidònia: l’àrea submarina caracteritzada per la presència de l’hàbitat de Posidonion oceanicae, del qual la Posidonia oceanica és l’espècie més representativa.

b. Praderies d’alt valor: són les constituïdes per altines, esculls barrera o àrees molt rellevants a causa del seu estat òptim de conservació, declarades com a tals per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Tenen aquesta consideració les praderies incloses en l’annex 1.1 d’aquest Decret.

c. Praderies a regular: són les constituïdes per zones degradades per activitats humanes o sotmeses a un ús especialment intens que sigui convenient i possible sotmetre a treballs de restauració física i biològica per recuperar el seu estat de conservació favorable, declarades com a tals per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Tenen aquesta consideració les praderies incloses en l’annex 1.2 d’aquest Decret.

d. Fondeig fix: el que queda fixat al substrat de forma permanent, per un sistema d’ancoratge al fons i la unió a una boia de superfície que permet l’amarratge d’embarcacions.

e. Fondeig de baix impacte: fondeig fix dissenyat de manera que els seus efectes mecànics sobre el fons siguin mínims o inexistents.

f. Fondeig professional: és el practicat en el marc d’una activitat econòmica tal com la d’empreses de busseig, embarcacions turístiques o similars que hagin d’operar al mateix lloc amb una determinada freqüència al llarg d’un lapse temporal.

g. Fondeig incontrolat: el que, d’una manera individual o massiva, es desenvolupa en contra de la normativa de protecció de la posidònia.

h. Platja natural sense serveis: el tram de platja que no presenta elements antròpics ni artificials (exclosos els d’accessibilitat, els de senyalització tant terrestre com marítima i de protecció del sistema dunar) que alterin les seves condicions ambientals o paisatgístiques i que alhora presenta unes condicions ecològiques i geomorfològiques ben conservades tant en l’àmbit marí com en el terrestre.

i. Platja natural amb serveis: el tram de platja que presenta elements antròpics i artificials de baix impacte i serveis temporals, i que alhora presenta unes condicions ecològiques i geomorfològiques ben conservades tant en l’àmbit marí com en el terrestre.

j. Platja urbana: el tram de platja que es vegi sotmès a una pressió urbanística i antròpica intensa que ha degradat totalment o parcialment les seves condicions naturals des del punt de vista ambiental i paisatgístic.

k. Usos tradicionals de les restes de posidònia: els practicats de manera consuetudinària, tals com l’ús com a adob i llit de bestiar, captura de crustacis usats com a esquer o aïllant en la construcció, entre d’altres.

l. Mètodes manuals de retirada: els que es fan sense maquinària de cap tipus.

m. Òrgan substantiu: òrgan de l’Administració pública que té les competències per adoptar, aprovar o autoritzar un projecte, pla o programa que afecti o pugui afectar la posidònia.

2. Les definicions relatives a platja natural sense serveis, platja natural amb serveis i platja urbana ho són únicament als efectes del que preveu aquest Decret en relació amb les restes de posidònia morta, en l’àmbit de competència de la Comunitat Autònoma, i s’entén sense perjudici de la catalogació de platges a la qual es refereix la normativa en matèria de costes, que correspon a l’administració competent en matèria d’ordenació del territori, d’acord amb el que preveu l’article 67 del Reial decret 876/2014, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de costes.

Article 3

Delimitació cartogràfica i catalogació

1. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha de cartografiar, als efectes d’aquest Decret, les praderies de posidònia existents en l’àmbit de les Illes Balears, d’acord amb la millor informació tècnica i científica disponible.

Aquesta cartografia s’ha d’aprovar mitjançant una ordre del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, a proposta del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, amb la tramitació prèvia del procediment administratiu oportú, i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. Les praderies de posidònia poden ser catalogades, als efectes del que preveu aquest Decret, com a:

a. Praderies de posidònia d’alt valor.

b. Praderies de posidònia a regular.

A les praderies no catalogades, d’acord amb la classificació anterior, se’ls apliquen les previsions d’aquest Decret, llevat de les referides únicament a les praderies catalogades.

3. S’aprova la llista de praderies d’alt valor i de praderies a regular i la seva zonificació, que queda inclosa en l’annex 1 d’aquest Decret.

4. Les delimitacions cartogràfiques i la seva catalogació s’han d’incorporar a sistemes d’informació accessibles als navegants i al públic en general i, en la mesura que sigui possible, a les cartes nàutiques.

5. El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha d’aprovar mitjançant una resolució, a proposta del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, i amb la tramitació prèvia del procediment oportú, un inventari dels impactes existents en les praderies de posidònia de les Illes Balears, i ha de planificar les actuacions necessàries per disminuir-los. Aquesta resolució s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 4

Protecció general

1. D’acord amb el que preveu l’article 57.1, apartat a, de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, la inclusió de la Posidonia oceanica com a hàbitat d’interès prioritari inclòs en la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial implica les prohibicions genèriques de les activitats de recollir, tallar, mutilar, arrencar o destruir intencionadament la planta, així com la resta d’activitats previstes en l’apartat c del mateix article, sense perjudici del que preveuen els articles 5 i 6 d’aquest Decret.

2. Així mateix, en desenvolupament del que preveu l’article 57 de la Llei 42/2007, queden prohibides en l’àmbit a què es refereix l’article 1.3 d’aquest Decret:

a. Les actuacions sobre la Posidonia oceanica consistents en la pesca d’arrossegament en aigües interiors, les extraccions d’àrids, l’abocament de materials dragats i el fondeig incontrolat.

b. Les noves instal·lacions relatives a projectes no estatals, entre d’altres, les d’aqüicultura, els nous emissaris submarins i les noves obres en els casos en què la tramitació ambiental corresponent determini que puguin tenir efectes negatius sobre la posidònia. Si és el cas, en el marc d’aqueta tramitació ambiental s’ha de plantejar l’alternativa que garanteixi el compliment de les prescripcions d’aquest Decret.

3. No es considera fondeig incontrolat el fondeig que utilitza sistemes de baix impacte (boies unitàries o camp de boies), degudament autoritzats d’acord amb el que preveu l’article 8 d’aquest Decret.

4. No es consideren incloses en el règim de prohibicions, en l’àmbit territorial al qual es refereix l’article 1.3 d’aquest Decret:

a. Les activitats o actuacions legalment permeses o autoritzades que suposin afeccions a la superfície de les praderies o en la seva dinàmica de població, sempre que siguin d’àmbit reduït. Amb caràcter general, es considera àmbit reduït l’afecció que suposi una superfície inferior als 100 m².

b. La pesca professional autoritzada per la legislació pesquera autonòmica i estatal en àrees de praderies de Posidonia oceanica, exceptuant la pesca d’arrossegament en aigües interiors.

c. El fondeig d’embarcacions de pesca professional d’arts menors, tant els fixos (tremalls, soltes, palangrons, llences, etc.), com els de parada (soltes, tonaires, morunes), en els termes prevists en la legislació de pesca, i en els casos en què és inevitable o habitual fondejar sobre posidònia, entre d’altres, el fondeig per salpar les arts de tirada (jonquiller i artet de gerret) i per pescar calamars amb potera. En el cas dels fondejos fixos, aquests han de ser de baix impacte, tal com estableix l’article 8.3 f d’aquest Decret.

d. Les actuacions de baix impacte necessàries per dur a terme certes activitats nàutiques, com ara abalisaments de seguretat, senyalització de camps de regates o línies de sortida i arribada.

Article 5

Excepcions al règim de prohibicions

1. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en projectes que no siguin de competència de l’Administració General de l’Estat i en l’àmbit d’aplicació al qual es refereix l’article 1.3 d’aquest Decret, pot exceptuar el règim de prohibicions establertes en la Llei 42/2007 i, en el seu desenvolupament, en aquest Decret, mitjançant una autorització i per alguna de les circumstàncies previstes en l’article 61 de la Llei 42/2007, sense perjudici d’altres títols habilitants que atorgui l’òrgan substantiu que ha d’adoptar o aprovar un determinat projecte, pla o programa.

2. Quan correspongui a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears l’autorització de l’article 61 de la Llei 42/2007, l’ha d’atorgar la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, a través de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, que ha de tenir en compte les prescripcions d’aquest Decret i les que s’estableixin, si és el cas, en el marc dels procediments d’avaluació ambiental.

En el cas de projectes, plans o programes no estatals que s’hagin de sotmetre a una avaluació ambiental realitzada per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’acord amb la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, i la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, el pronunciament ambiental ha de tenir en compte les prescripcions de la Llei 42/2007 i d’aquest Decret.

En el cas de projectes, programes o plans no estatals que s’hagin de sotmetre a l’informe a què es refereix l’article 21 de la Llei 5/2005 o a l’avaluació de repercussions a què es refereix l’article 39 de la Llei 5/2005, s’han de tenir en compte les prescripcions de la Llei 42/2007 i d’aquest Decret.

3. L’autorització ambiental a què es refereix l’article 61 de la Llei 42/2007, quan correspongui a la Comunitat Autònoma atorgar-la, ha de valorar, a més a més, que l’actuació no comporti un risc per a l’estat local de conservació de la praderia i els efectes acumulatius en el temps o amb relació a altres projectes, actuacions, plans o programes.

L’autorització d’abocaments de terra al mar d’aigües depurades o procedents de dessaladores ha d’indicar les mesures de control i seguiment que ha d’adoptar el titular de la instal·lació per conèixer el resultat de les analítiques en matèria de qualitat de les aigües, que ha de comunicar a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, a través de la Direcció General d’Ordenació del Territori.

Article 6

Restes de posidònia morta

1. La retirada de restes de la Posidonia oceanica en l’àmbit terrestre i marí de competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears necessita l’autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, d’acord amb els requisits i el procediment establerts en l’article 61 de la Llei 42/2007, i s’ha d’ajustar a les bones pràctiques previstes en l’annex 2 d’aquest Decret, sense perjudici de l’aplicació de la legislació de costes i dels instruments que elabori o aprovi l’Administració de l’Estat sobre la matèria.

2. Es permet la possessió, el transport i l’ús de restes de posidònia morta, i les altres activitats indicades en l’article 57.1 c de la Llei 42/2007, en l’àmbit de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, quan aquestes es duguin a terme d’una forma controlada per l’Administració i puguin resultar clarament beneficioses per a la conservació de la Posidonia Oceanica, en els casos prevists en aquest Decret.

3. Les activitats relatives a la possessió, el transport i l’ús de restes de posidònia morta i les altres a què es refereix l’article 57.1 c de la Llei 42/2007, en l’àmbit de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es permet en els casos i les condicions següents:

a. A les platges naturals, amb serveis o sense, es permeten les activitats o pràctiques destinades a usos tradicionals i amb mètodes manuals, sense autorització ambiental i d’una forma controlada per l’Administració.

A les platges naturals amb serveis, quan es tracti d’activitats no destinades a usos tradicionals i amb mètodes manuals, és necessària l’autorització administrativa a què es refereix l’article 61 de la Llei 42/2007, que ha de complir els requisits generals, i pot determinar el mètode i les zones d’extracció d’acord amb les característiques ambientals i geomorfològiques del lloc; així mateix, si és el cas, pot establir la reposició durant la tardor de la posidònia retirada, sempre sota criteris tècnics i científics. L’autorització pot tenir una vigència màxima de 4 anys.

b. A les platges urbanes es permet, per raons de caràcter socioeconòmic de primer ordre i sense autorització ambiental, la possessió, el transport i l’ús de restes de posidònia morta.

4. En el cas que la retirada de la posidònia morta, en l’àmbit territorial al qual es refereix l’article 1.3 d’aquest Decret, sigui encarregada per l’Administració a una tercera persona o entitat, s’han d’incloure en els plecs o document corresponent les determinacions del manual de bones pràctiques enumerades en l’annex 2.

5. El que preveu aquest article s’aplica sense perjudici dels títols habilitants prevists en la legislació de costes i, si és el cas, de protecció del medi marí.

Article 7

Regulació del fondeig d’embarcacions

1. Queda prohibit, amb caràcter general, el fondeig d’embarcacions sobre Posidonia oceanica.

2. El fondeig sobre posidònia només és possible utilitzant sistemes de baix impacte (boies unitàries o camps de boies) autoritzats d’acord amb la normativa en matèria de costes i amb el que estableix l’article 8 d’aquest Decret. En cap cas es poden habilitar camps de boies ni boies individuals a les praderies qualificades d’alt valor.

La instal·lació dels camps de boies a les praderies catalogades com a praderies a regular es regeixen pel que estipula l’article 8.3 d’aquest Decret.

A les zones habilitades amb camps de boies, el fondeig d’embarcacions s’ha de fer utilitzant aquest mecanisme, i en cap cas de manera directa sobre la praderia de posidònia, o bé a les zones d’arena incloses en el camp de boies delimitades pel projecte a què es refereix l’article 8.3 b d’aquest Decret. Les boies s’han de retirar quan no siguin necessàries, fora de temporada.

3. En el cas que hi hagi praderies de posidònia properes, queda prohibit que la cadena o altres elements del fondeig puguin afectar-les.

4. S’ha de valorar com a circumstància agreujant el cas del buidatge de sentines o l’abocament de residus a l’interior d’un camp de boies.

5. Les previsions referents al fondeig sobre posidònia d’aquest article no s’apliquen en casos de força major o perill per a la seguretat de la vida humana al mar o de la navegació. Tampoc no s’apliquen en els casos de treballs científics o de gestió d’àrees protegides degudament autoritzats.

Article 8

Autorització ambiental d’instal·lacions de fondeig de baix impacte

1. Les instal·lacions de fondeigs de baix impacte sobre fons de posidònia, ja siguin boies unitàries o camps de boies, en l’àmbit de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, estan subjectes a l’autorització ambiental a què es refereix l’article 61 de la Llei 42/2007 i al que preveu l’article 5 d’aquest Decret, sense perjudici dels títols habilitants corresponents en matèria de costes.

2. Prèviament a l’atorgament de l’autorització, s’ha de sol·licitar l’informe a què es refereix l’article 3.3 de la Llei 41/2010.

3. Per atorgar l’autorització ambiental s’ha de tenir en compte el que estableix aquest Decret i, en particular, el següent:

a. El gestor dels nous camps de boies ha de ser una administració pública, i ha de prevaler el criteri d’interès de servei públic i de conservació de l’espècie sobre l’econòmic.

b. El projecte ha de determinar la localització i la delimitació òptima del camp de boies, així com el nombre i la distribució de boies segons tipus i capacitats i la possibilitat de fondeig en zones d’arena, i sempre han de prevaler els principis de seguretat marítima i de conservació de l’espècie sobre l’econòmic.

c. La instal·lació dels fondeigs s’ha de fer preferentment sobre fons d’arena, en cas que n’hi hagi.

d. Les autoritzacions han d’estar vinculades als estudis de capacitat de càrrega, quan existeixin plans integrals o projectes promoguts des d’altres administracions (consells insulars i ajuntaments) i aquests estudis han de ser elaborats per aquestes administracions.

e. La possible afecció d’aquestes instal·lacions a altres usos sectorials, especialment els pesquers.

f. Les embarcacions que necessiten fondeigs professionals sobre praderies de posidònia han de fer ús de sistemes permanents de fondeig de baix impacte.

g. Els sistemes o mètodes de fondeig han de ser de baix impacte, amb un disseny que eviti que l’element de tracció pugui destruir les plantes de posidònia i amb elements de fixació adequats al substrat (tacs químics en roca, pes mort de formigó o ancoratge de tipus hèlix manta ray o similar per a fons d’arena). En el cas que la instal·lació s’hagi de fer propera a una praderia de posidònia, s’ha d’utilitzar un sistema que eviti els impactes de qualsevol dels elements sobre aquesta.

4. L’informe que ha d’emetre la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els procediments estatals substantius d’atorgament de concessions i autoritzacions de costes, en el marc del que preveu l’article 152.6 del Reglament general de costes, ha de recollir, almenys, les prescripcions que estableix aquest article.

5. En el cas d’espais naturals protegits o de la Xarxa Natura 2000 de competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, cal atenir-se, a més, a la zonificació específica establerta en cada espai i s’ha de requerir l’informe favorable de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, d’acord amb el que disposa l’article 21 de la Llei 5/2005 i la resolució a què es refereix l’article 39 de la Llei 5/2005, segons correspongui.

6. La instal·lació de fondeigs unitaris o en camps de boies de baix impacte en espais naturals protegits o de la Xarxa Natura 2000 de competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, promoguts per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, es considera que tenen relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000.

7. La Direcció General d’Ordenació del Territori de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat ha de comunicar a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca les autoritzacions de fondeig damunt posidònia oceànica, tant substantives com ambientals, atorgades per l’Administració General de l’Estat.

Article 9

Comitè Posidònia

1. Es crea, amb el caràcter d’òrgan col·legiat adscrit a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, un comitè permanent amb funcions de deliberació, d’assessorament, de proposta, de seguiment i de control en matèria de la Posidonia oceanica, denominat Comitè Posidònia, que exerceix les tasques següents:

a. Informar de la delimitació cartogràfica i la catalogació de les praderies de posidònia a què es refereix l’article 3.1 d’aquest Decret.

b. Informar sobre l’inventari dels impactes existents en les praderies de posidònia a les Illes Balears i la planificació per disminuir-los a la qual es refereix l’article 3.5.

c. Proposar dels criteris que permetin avaluar els plans i projectes de l’Administració relacionats amb les praderies de posidònia.

d. Avaluar periòdicament l’estat de conservació de les praderies de posidònia de les Illes Balears, i fer el seguiment del pla que preveu l’article 10 d’aquest Decret.

e. Proposar mesures administratives o de gestió que millorin l’estat de conservació de les praderies.

f. Proposar o informar del pla de seguiment de l’estat de la posidònia a què es refereix l’article 10 d’aquest Decret.

g. Proposar de les mesures de difusió i sensibilització a les quals es refereix l’article 11 d’aquest Decret.

h. Proposar o informar de la modificació de l’annex 1 d’aquest Decret.

i. Qualsevol altra funció de deliberació, d’assessorament, de proposta, de seguiment i de control que li pugui atribuir el conseller en matèria objecte d’aquest Decret.

2. El Comitè Posidònia ha d’estar integrat pels membres següents:

a. El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, com a president.

b. El director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, com a vicepresident.

c. Vint-i-vuit (28) membres dels òrgans i les entitats públiques i privades següents:

i. Un membre de la Direcció General de Pesca, un altre de la Direcció General de Recursos Hídrics i un altre de la Direcció General d’Ordenació del Territori.

ii. Un de cadascun dels consells insulars de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

iii. Un de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

iv. Un de la Demarcació de Costes a les Illes Balears, un altre de l’Autoritat Portuària a les Illes Balears i un de cadascuna de les capitanies marítimes de Palma i d’Eivissa/Formentera.

v. Un de la Universitat de les Illes Balears.

vi. Un del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a través de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), un altre del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB), i un altre membre de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO).

vii. Un de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), un altre de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) i un altre de l’entitat Ports de les Illes Balears.

viii. Un de les confraries de pescadors.

ix. Dos de les organitzacions no governamentals (ONG) dedicades a la conservació de la natura.

x. Tres de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat que ocupin llocs de feina als serveis de protecció d’espècies, planificació i espais naturals.

xi. Dos del sector de la navegació d’oci.

3. El president del Comitè ha de designar un secretari entre el personal que presti servei a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, amb veu i sense vot. Així mateix, pot convidar a les sessions els experts en les matèries que s’incloguin en l’ordre del dia que consideri oportú.

4. Els membres o representants d’òrgans administratius, d’altres administracions públiques, organismes o entitats públiques s’han de designar d’acord a les seves normes reguladores.

Els membres o representats de les organitzacions no governamentals dedicades a la conservació de la natura i els del sector de la navegació d’oci han de ser proposats per les diferents entitats mitjançant un acord entre elles i han de ser nomenats per una resolució del conseller. A falta d’acord, han de ser nomenats pel conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, atenent a les diferents propostes formulades i a la representativitat de les organitzacions, associacions i entitats.

En tot cas, tots els òrgans i entitats han de designar un titular i un suplent.

5. El Comitè Posidònia s’ha de reunir com a mínim un cop cada sis mesos, i els seus acords s’han de publicar per mitjans telemàtics.

6. El règim de convocatòria, funcionament i adopció d’acords és el previst, amb caràcter general, en la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Article 10

Seguiment

1. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha d’elaborar i aprovar un pla de seguiment de l’estat general de les praderies, amb especial atenció a les d’alt valor, a les praderies a regular i a les incloses en els espais naturals protegits o de la Xarxa Natura 2000, en l’àmbit competencial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. El pla de seguiment s’ha d’aprovar mitjançant una resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, a proposta del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, amb la tramitació prèvia del procediment administratiu oportú, i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 11

Difusió i sensibilització

1. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha d’impulsar o col·laborar amb campanyes d’informació i sensibilització sobre els valors ecològics i patrimonials de la posidònia i de bones pràctiques per a la conservació de les praderies.

2. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca pot acreditar com a informadors voluntaris per a la posidònia les persones que contribueixin a la salvaguarda de les praderies, en els termes i condicions que s’estableixin mitjançant una ordre del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

Article 12

Vigilància

Les funcions de vigilància, inspecció i control que estableix aquest Decret corresponen a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i s’han d’exercir a través de les direccions generals d’Espais Naturals i Biodiversitat i, si és el cas, d’Ordenació del Territori, així com a través del Servei d’Agents de Medi Ambient, en l’àmbit a què es refereix l’article 1.3 d’aquest Decret, i sense perjudici de les funcions que corresponen a l’Administració General de l’Estat, dels consells insulars i dels municipis de les Illes Balears, en l’àmbit de les competències pròpies.

Article 13

Règim sancionador

1. L’incompliment del que disposa aquest Decret constitueix una infracció administrativa de conformitat amb el que preveuen l’article 80 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i els articles 50 a 52 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

2. Amb la finalitat d’especificar les infraccions que preveu l’article 80.1 de la Llei 42/2007, en particular les previstes en els apartats h, j, m, n, o, q, s, t i x, s’hi consideren incloses les actuacions relatives a la retirada de restes de posidònia en contra de les previsions d’aquest Decret, l’alteració de l’hàbitat per ancoratge, l’arrencada manual de feixos de posidònia en activitats de busseig, l’alteració de la praderia per instal·lació de sistemes d’aqüicultura o altres obres, i l’abocament de productes químics, substàncies biològiques, aigües residuals insuficientment depurades i salmorres procedents de dessaladores, sempre que alterin les condicions de l’hàbitat o l’espècie i en provoquin el deteriorament o la destrucció.

Als efectes de la Llei 42/2007, s’entén com a alteració significativa qualsevol afectació, amb resultat de destrucció o mort, de la Posidonia oceanica com a espècie o hàbitat, mitjançant l’ocupació perenne o temporal del seu espai, la rompuda, la tala, l’arrabassament, la desestabilització del seu substrat o altres accions que suposin un deteriorament de les seves condicions naturals. No s’entén com a alteració significativa el fondeig a què es refereix l’article 2.1 e d’aquest Decret.

3. Per a la graduació de les sancions s’han d’aplicar els criteris que preveuen l’article 81.2 de la Llei 42/2007 i l’article 55 de la Llei 5/2005, segons correspongui. Amb aquesta finalitat, s’ha de considerar especialment la superfície de praderia de posidònia afectada o destruïda.

Disposició addicional primera

Competències de l’Administració General de l’Estat en la protecció de la posidònia

Les previsions contingudes en aquest Decret sobre la protecció de la posidònia oceànica, en l’àmbit competencial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, s’entén sense detriment ni perjudici de les competències de l’Administració General de l’Estat de gestió en matèria de biodiversitat marina previstes en la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí.

Disposició addicional segona

Espais naturals protegits i Xarxa Natura 2000 de competència autonòmica

La protecció específica de la Posidonia oceanica en espais naturals protegits i de Xarxa Natura 2000 de competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es regeix per la normativa corresponent en cada cas, inclosa en els seus plans respectius, en tot allò en què sigui més proteccionista que el que queda establert en aquest Decret. En tot cas, les previsions d’aquest Decret s’han d’aplicar subsidiàriament.

Així mateix, aquest Decret s’aplica als espais naturals protegits i de Xarxa Natura 2000 de competència autonòmica que no disposin d’instruments de planificació. En tot cas, els instruments de planificació d’aquests espais que disposin d’àmbit marí han de regular específicament el fondeig.

Disposició addicional tercera

Manual informatiu i instruccions, circulars i ordres de servei

1. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca pot redactar, amb caràcter informatiu, un manual per a la bona gestió de la posidònia, que pot contenir aspectes relatius a la conservació de l’espècie i de l’hàbitat, així com referir-se, amb caràcter informatiu, a les atribucions de cada administració amb competències en la matèria i als procediments d’autorització d’usos en els diferents tipus d’espais.

2. Els òrgans superiors i directius de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca poden dictar instruccions, circulars i ordres de servei sobre matèries objecte d’aquest Decret, i en particular per establir criteris per a l’elaboració dels informes tècnics que s’hagin d’emetre en el si dels procediments corresponents, en els termes prevists en l’article 21 de la Llei 3/2003 i en l’article 6 de la Llei 40/2015.

Disposició addicional quarta

Emissaris o instal·lacions de projectes no estatals sobre fons de posidònia

1. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, en el marc del procediment substantiu de les autoritzacions d’abocaments de terra al mar per conducció submarina o emissari submarí en projectes que no són de competència estatal, s’ha de pronunciar específicament sobre l’afecció del projecte o instal·lació a l’estat de conservació de la posidònia.

2. Els titulars d’autoritzacions d’abocament al mar per conducció o emissari submarí han de remetre anualment a la Direcció General d’Ordenació del Territori —i aquesta a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat— els resultats dels controls de seguiment prevists en l’autorització, segons el que estipula el Reial decret 817/2015, d’11 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental. Aquests resultats s’han de remetre, igualment, al Comitè Posidònia perquè els conegui.

3. En el cas que, dels resultats d’aquests controls i els resultats del programa de seguiment que preveu l’article 10, se’n pugui inferir una afecció a la praderia de posidònia provinent d’un abocament, la Direcció General d’Ordenació del Territori, d’ofici o a sol·licitud de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, ha de requerir el titular de l’abocament que efectuï les millores necessàries en el tractament de l’efluent per minimitzar-ne l’impacte.

Disposició addicional cinquena

Fons Posidònia

1. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha d’impulsar la creació d’un fons, anomenat Fons Posidònia, que es podrà nodrir de les aportacions que faci la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, altres administracions, empreses, associacions i altres, així com de les mesures compensatòries d’actuacions que afectin l’hàbitat i l’espècie, en els termes que estableixi la norma de creació.

2. La gestió del Fons correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, directament o a través de l’ens instrumental que sigui pertinent.

3. Els objectius del Fons són contribuir al finançament d’accions per desenvolupar aquest Decret, i en particular:

a. Seguiment de l’estat de conservació de les praderies.

b. Reforç de les mesures de vigilància.

c. Mesures per a l’ordenació del fondeig.

d. Suport d’accions d’eliminació d’impactes i restauració.

e. Accions concretes encaminades a la restauració de les praderies catalogades com a praderies a regular.

f. Iniciatives de divulgació que afavoreixin el coneixement i la sensibilització social per a la conservació de les praderies i de l’espècie.

g. Altres accions i objectius complementaris que contribueixin a la defensa i sostenibilitat de les praderies i de l’espècie.

4. Un cop creat, anualment, a proposta del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat i oït el Comitè Posidònia, el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha de determinar, mitjançant una resolució, les inversions i despeses que s’han de realitzar amb càrrec al Fons Posidònia. Aquesta resolució s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Disposició transitòria primera

Ports de competència autonòmica

1. Els ports i les instal·lacions portuàries de competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’han de regir pel que estableix la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, i la normativa de desplegament.

2. Quan en el domini públic portuari autonòmic hi hagi praderies de posidònia, l’administració portuària, en el marc que estableix l’article 13.4 de la Llei 10/2005, ha d’incorporar en els propis plans d’ús i gestió, en el termini de dos anys, un pla de conservació de la posidònia o bé mesures de compensació. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha d’emetre, amb caràcter preceptiu i previ a la seva aprovació, un informe en relació amb la conservació o mesures de compensació de l’espècie i l’hàbitat.

Disposició transitòria segona

Fondeig provisional en les praderies a regular

Fins que no disposin d’instal·lacions de fondeigs de baix impacte, a les praderies catalogades com a praderies a regular es pot fondejar únicament a les zones d’arena.

Disposició transitòria tercera

Cartografia de la Posidonia oceanica a les Illes Balears

Mentre la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca no aprovi la cartografia a la qual es refereix l’article 3.1 d’aquest Decret, la referència cartogràfica a disposició és la que es preveu en l’annex 3 d’aquest Decret. Per a l’aplicació del que estableix aquest Decret s’ha de tenir en compte la millor cartografia disponible.

Disposició transitòria quarta

Punts d’ancoratge autoritzats sobre posidònia

Els camps de boies i punts de fondeig autoritzats sobre la posidònia existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret, en l’àmbit al qual es refereix l’article 1.3 d’aquest Decret, disposen d’un termini de dos anys per acreditar, mitjançant una declaració responsable, que s’adeqüen a les condicions establertes en l’article 8.3 g d’aquest Decret. Aquesta declaració s’ha de lliurar a les direccions generals d’Espais Naturals i Biodiversitat i d’Ordenació del Territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i a la Demarcació de Costes a les Illes Balears.

Disposició final primera

Desenvolupament i habilitació

1. Es faculta el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per dictar les disposicions que siguin necessàries per desplegar aquest Decret.

2. Es faculta el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per modificar, mitjançant una resolució, l’annex 1 d’aquest Decret, a proposta del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat i amb la tramitació prèvia del procediment administratiu oportú, amb l’informe del Comitè de Posidònia.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

  

Palma, 27 de juliol de 2018

	La presidenta
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca	Francesca Lluch Armengol i Socias
Vicenç Vidal i Matas

 

ANNEX 1

(Imatges)

ANNEX 2

Bones pràctiques de retirada de restes de posidònia morta en l’àmbit territorial de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Les bones pràctiques de retirada de restes de posidònia morta a què es refereix aquest annex ho són als efectes prevists en l’article 61 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat, i d’aquest Decret, sense perjudici del que preveuen la legislació de costes i les competències de gestió en matèria de biodiversitat marina incloses en la legislació de protecció de medi marí.

Les restes de posidònia acumulades al litoral tenen una funció positiva en la conservació de les platges i la generació de sediments dunars. En conseqüència, s’han de gestionar, en els casos que sigui procedent, i atesa la protecció legal de les restes d’espècies protegides que preveu la Llei 42/2007, de manera que afectin el mínim possible els ecosistemes litorals i els dipòsits sedimentaris de platja i duna. En l’estat actual dels coneixements tècnics en la matèria, i atenent a les consideracions socioeconòmiques, s’estableixen, amb caràcter de mínims i amb la finalitat d’assegurar la qualitat d’aquesta gestió, les pràctiques següents:

1. Època: les restes de posidònia no es poden retirar entre els dies 31 d’octubre i 15 de març a sectors de les platges urbanes, i entre els dies 30 de setembre i 1 de maig a platges naturals amb serveis.

2. Previsió meteorològica: les restes de posidònia no es poden retirar quan hi hagi temporal o previsió meteorològica de temporal.

3. Maquinària:

· La maquinària utilitzada ha d’afectar mínimament el substrat físic. Preferentment, ha d’estar proveïda de pinces; en cas que s’utilitzin pales o culleres, aquestes han de disposar d’una base perforada, amb més del 50 % de permeabilitat, que permeti l’evacuació d’arena i aigua. Es proscriuen les màquines de cadenes.

· La maquinària ha de treballar sobre la platja, accedir sobre vials existents i evitar afectar el perfil de l’arena, excepte en els casos de restauració de perfils sota un control tècnic competent.

4. Condicions de retirada:

· La posidònia s’ha de retirar de manera que no inclogui una quantitat apreciable d’arena, fins i tot si això implica la rentada al mar de les restes retirades o la necessitat de mantenir una fracció de la posidònia present.

· Les operacions de retirada no han d’afectar la vegetació natural ni els sistemes dunars. Per a això, amb caràcter general, s’ha de mantenir una distància mínima de seguretat de 3 metres respecte de les zones amb vegetació natural.

· Tampoc no s’ha de retirar la posidònia de la zona de platja submergida, ni la humida de la platja emergida.

5. Deposició: les àrees de deposició de la posidònia retirada han de quedar fora de les zones dunars amb vegetació natural, excepte en casos d’actuacions de restauració, dissenyats i aplicats sota el control tècnic d’una administració pública, o amb l’autorització de la Demarcació de Costes.

6. Platges naturals en recessió: es considera prioritari no retirar les restes de posidònia de les platges naturals en recessió. En qualsevol cas, s’han de respectar les bermes de posidònia de les zones més exposades als temporals. Com a criteri general, a les platges en recessió, per protegir-ne l’arena, s’hi ha de restituir l’alga retirada, de manera parcial o completa, abans del 15 d’octubre següent a l’època de retirada. En conseqüència, les restes retirades i acumulades no es poden barrejar amb restes d’una altra naturalesa procedents de la neteja de brossa.

7. Personal: el personal que intervengui en la retirada de les restes de posidònia ha de disposar de la informació prevista en aquest document i ha d’haver assistit a una sessió formativa específica per a aquesta tasca. Amb aquesta finalitat, els responsables de la retirada poden sol·licitar la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

8. Responsabilitat: la retirada d’alga s’ha d’efectuar, llevat que el títol habilitant disposi una altra cosa, sota la responsabilitat de l’ajuntament titular de l’autorització d’explotació de serveis de temporades en platges, per si mateix o pel tercer explotador, supervisat per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, i sense perjudici del que preveu la legislació de costes.

9. Seguiment: les autoritzacions ambientals atorgades per a la retirada de restes de posidònia morta per part de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat han d’incloure l’obligatorietat de remetre a aquesta el registre de quantitats i característiques de les restes recollides perquè les valori.

10. Informació i sensibilització ambiental: els concessionaris i els titulars d’autoritzacions d’instal·lacions de serveis de temporada, i especialment els ajuntaments, així com les direccions generals d’Espais Naturals i Biodiversitat i d’Ordenació del Territori, si és el cas, han de promoure actuacions de sensibilització sobre els valors ambientals de la posidònia i les seves restes en la dinàmica de les platges de les Illes Balears.

 

ANNEX 3

Fonts disponibles de cartografia

Les fonts disponibles de cartografia són les següents:

a. <http://www.mapama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-costa/ecocartografias/ecocartografia-baleares.aspx>

b. <http://lifeposidonia.caib.es/user/index_ct.htm>

c. <http://dgrechid.caib.es/www/ajuda_fondeig/visor/ca.html>

En cas de discrepàncies entre aquestes fonts disponibles, s’ha d’aplicar la cartografia que representi l’àmbit territorial més ampli.