BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La Constitució espanyola de 1978 estableix en l’article 48 que els poders públics han de promoure les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social i cultural.

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears —en la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer— disposa en els apartats 12 i 13 de l’article 30 que la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en matèria de lleure i de joventut, pel que fa al disseny i l’aplicació de polítiques, plans i programes destinats al jovent. Així mateix, en els apartats 9 i 16 de l’article 70 estableix que les matèries esmentades són també competència pròpia dels consells insulars i que, per tant, també tenen potestat reglamentària en aquestes matèries (article 72).

La primera norma autonòmica que va regular de manera global les diferents matèries d’aquest àmbit a les Illes Balears va ser la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, modificada per la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior, i pel Decret llei 10/2012, de 31 d’agost, pel qual es modifica el Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques, i s’estableixen mesures addicionals per garantir l’estabilitat pressupostària i fomentar la competitivitat.

No obstant això, ja des de molt abans s’havien regulat diferents matèries de joventut de manera independent, sigui a través d’una llei (com és el cas de la Llei 2/1985, de 28 de març, del Consell de la Joventut de les Illes Balears, avui derogada) o de decrets i ordres, en àrees com ara les activitats de temps lliure, les escoles d’educació en el lleure o els programes dels cursos de director/a i de monitor/a. Dels reglaments aprovats, cal destacar-ne els següents, els quals es derogaran amb l’entrada en vigor d’aquest Decret:

• Ordre del conseller adjunt a la Presidència de dia 2 d’agost de 1988 de desplegament del Decret 16/1984, de 23 de febrer.

• Ordre del conseller adjunt a la Presidència de 14 de març de 1990 relativa a cursos de formació de monitors i directors d’activitats de temps lliure infantil i juvenil, modificada per l’Ordre de la consellera de Presidència de 13 de març de 1998.

• Ordre de la consellera de Presidència de dia 24 gener de 1997 d’elaboració d’un cens d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut.

• Decret 6/2011, de 4 de febrer, pel qual es regula el Carnet Jove.

• Decret 18/2011, d’11 de març, pel qual s’estableixen els principis generals que regeixen les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin a l’àmbit territorial de les Illes Balears.

• Decret 58/2011, de 20 de maig, pel qual s’estableixen els principis generals en matèria d’instal·lacions juvenils radicades a l’àmbit territorial de les Illes Balears.

• Decret 16/1984, de 23 de febrer, sobre reconeixement d’escoles de temps lliure, modificat pel Decret 187/1999, de 27 d’agost, i pel Decret 77/2012, de 21 de setembre, de simplificació administrativa i de modificació de diverses disposicions reglamentàries per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, de serveis en el mercat interior.

El resultat de tots aquests anys ha estat una producció normativa en matèria de joventut caracteritzada per l’heterogeneïtat i la dispersió. Aquest panorama normatiu, divers i complex, ha fet que conèixer aquestes normes hagi estat una tasca difícil, tant per al personal tècnic que treballa amb joves i les ha d’aplicar, com per als que les han de complir i, en general, per a qualsevol persona que s’hi hagi pogut veure afectada.

L’objectiu d’aquest Decret és, per tant, no només actualitzar una normativa que en molts aspectes ha quedat clarament obsoleta —com s’exposarà en els punts posteriors—, sinó també aportar simplicitat al panorama normatiu en aquesta matèria, a través de la regulació, en una única norma, de diferents aspectes que afecten les competències en matèria de joventut i lleure i que despleguen, en part, la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut. Amb aquesta tasca de racionalització normativa es pretén afavorir la seguretat jurídica respecte de la normativa aplicable a aquesta matèria, al mateix temps que s’aspira a aconseguir més facilitat i agilitat a l’hora de manejar els texts normatius.

Com a resultat d’això, el Decret regula les matèries que desplega, en part, la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, concretament els capítols II, V, VI i VII del títol IV, dedicat a les línies de promoció juvenil, i els articles 60-63 del títol V, referent a la promoció de l’associacionisme i la participació juvenil, és a dir:

• El reconeixement de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil.

• Els cursos conduents als diplomes de monitor/a i de director/a d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

• Les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

• Les instal·lacions juvenils radicades a les Illes Balears.

• La regulació del Programa Carnet Jove.

• El Cens d’entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut.

II

Pel que fa a l’estructura, aquest Decret s’articula en 106 articles distribuïts en un títol preliminar i sis títols numerats, sis disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

El títol preliminar té una disposició general, en la qual s’assenyala l’objecte del Decret i s’especifiquen i es descriuen els distints àmbits que abasta, seguint l’ordre en què apareixen regulats en la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

Els títols I i II despleguen reglamentàriament les previsions del capítol II del títol IV de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, dedicat a la formació en el lleure infantil i juvenil. Cal dir que la normativa que regulava aquestes matèries datava, en el cas de les escoles, de l’any 1984 —amb sengles modificacions de 1999 i 2012, aquesta darrera per introduir el règim de declaració responsable per iniciar l’activitat com a escola— i de 1990 i 1998, pel que fa als cursos de monitor/a i de director/a, per la qual cosa aquesta normativa havia quedat totalment desfasada.

En concret, en el títol primer s’actualitza el procediment de reconeixement i funcionament de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil, amb l’establiment d’uns requisits d’espais per a la formació i de titulació del personal docent; es desenvolupa per primera vegada el Cens d’escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil que preveu l’article 42 de la Llei 10/2006 i es crea, com a novetat, el Consell Assessor d’Educació en el Lleure de les Illes Balears, com a òrgan de consulta i interlocució entre les administracions implicades i les escoles de temps lliure reconegudes.

Per la seva banda, el títol II adapta els cursos de director/a i de monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil a la nova realitat de la formació en el lleure, sorgida arran de l’aprovació, en el marc de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, dels certificats de professionalitat en aquesta matèria.

Cal recordar que el Reial decret 567/2011, de 20 d’abril, va aprovar les qualificacions professionals de l’àmbit específic de la joventut: dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil i direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil, i va establir un marc comú per a la formació de les persones que treballen en aquest àmbit a tot l’Estat, la qual cosa permet més mobilitat dels professionals afectats al territori espanyol i a la Unió Europea.

En aquest context es van aprovar el Reial decret 1537/2011, de 31 d’octubre, pel qual s’estableixen dos certificats de professionalitat de la família professional de serveis socioculturals i a la comunitat, que s’inclouen en el Repertori nacional de certificats de professionalitat, entre ells el de Dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (SSCB0209), i el Reial decret 1697/2011, de 18 de novembre, pel qual s’estableixen cinc certificats de professionalitat de la família professional de serveis socioculturals i a la comunitat, que s’inclouen en el Repertori nacional de certificats de professionalitat, entre els quals es troba el de Direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (SSCB0211).

A les Illes Balears, com a altres comunitats autònomes, s’ha considerat oportú adequar els continguts dels cursos de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil als d’aquests certificats, d’acord amb el criteri aprovat pel Consell Interterritorial de Joventut dia 21 de juny de 2012. La voluntat és garantir una formació de qualitat i aplanar el camí cap a l’arribada d’acords amb altres comunitats autònomes que facilitin la mobilitat de les persones que vulguin treballar, tant de manera professional com voluntària, en aquest sector.

No obstant això, a través de la disposició addicional tercera s’estableixen els mecanismes necessaris per informar les persones que cursen la formació establerta en aquest Decret que les titulacions obtingudes són títols propis expedits pels òrgans competents en matèria de joventut de cada illa i vàlids únicament al territori de les Illes Balears. Tot això sens perjudici que es pugui arribar a acords amb els organismes competents perquè aquesta formació pugui ser reconeguda a través de procediments per acreditar les competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o de vies no formals de formació.

III

El títol III del Decret desplega el capítol V de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, referent a les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil. En aquest cas, la darrera regulació normativa és més recent, de l’any 2011 —a través del Decret 18/2011, d’11 de març—, la qual, però, no ha resultat suficient per donar resposta als nous reptes de qualitat que plantegen aquestes activitats.

D’aquesta manera, el Decret actualitza les titulacions que permeten exercir com a monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil —entre elles, els certificats de professionalitat esmentats abans— i opta per la professionalització d’aquest sector, atès que exclou la possibilitat que les persones que es troben en pràctiques comptabilitzin per a la ràtio de monitors/ores i persones participants. S’exceptuen d’aquesta prohibició les activitats sense ànim de lucre impulsades per entitats inscrites en el Cens d’entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut l’equip dirigent de les quals estigui format únicament per personal voluntari.

Així mateix, el Decret preveu tres nous tipus d’activitat —els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives— per definir amb més precisió les que tenen un component esportiu important però que, alhora, tenen elements substancials que les fan equiparables a les activitats d’educació en el lleure, i sobre les quals hi havia un buit normatiu.

Complementàriament es fa una nova delimitació de les activitats que resulten incloses i excloses de l’aplicació d’aquest Decret, per evitar confusions i problemes d’interpretació, i es regula, per primera vegada, un procediment de comunicació amb garanties de compliment per a les activitats continuades que duen a terme durant tot l’any els casals i centres juvenils, les quals, segons l’article 46 de la Llei 10/2006, s’han de considerar també activitats de temps lliure.

IV

Pel que fa a les instal·lacions juvenils, el Decret les regula en el títol IV, amb la qual cosa desplega el capítol VI del títol IV de la Llei 10/2006, de 26 de juliol.

Aquesta matèria gaudia també d’una normativa relativament recent —el Decret 58/2011, de 20 de maig—, la qual ha resultat igualment poc eficaç per regular molts dels aspectes que afecten aquestes infraestructures.

D’aquesta manera, i també per primera vegada, es determinen de manera específica els mínims d’espais i serveis que ha de tenir cada una de les tipologies d’instal·lacions, amb allotjament i sense allotjament; es concreta la forma de determinar la funció pedagògica o social que compleixen aquests establiments, per diferenciar-los dels turístics; i s’instaura un sistema específic d’inspecció que garanteix que cada dos anys es revisarà el compliment dels requisits per estar en el Cens. Així mateix, s’obre la porta a la possibilitat que els organismes competents en matèria de joventut i les instal·lacions amb allotjament signin acords perquè puguin compartir serveis com ara la comercialització de places o la venda de carnets d’alberguista.

Pel que fa al cas específic dels albergs juvenils, el Decret estableix noves condicions per poder considerar-los com a instal·lacions juvenils, una vegada publicada la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears, la qual, en l’article 31, apartat 1.d), preveu, per primera vegada, la figura de l’alberg com a empresa turística d’allotjament.

El títol V desplega el capítol VII de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, relatiu als carnets per a joves. En concret, estableix la regulació del Programa del Carnet Jove Europeu a les Illes Balears, amb la novetat que amplia l’edat mínima de les persones beneficiàries, que passa de 14 a 12 anys. D’aquesta manera, les Illes Balears se sumen a la tendència d’altres comunitats autònomes i d’altres països de rebaixar l’edat d’accés al carnet jove per permetre a les persones de 12 i 13 anys gaudir dels descomptes que ofereix aquesta targeta i omplir el buit de tarifes reduïdes que hi havia per als joves d’aquesta franja d’edat, tenint en compte que els preus especials de molts serveis s’apliquen només fins als 12 anys.

Finalment, el títol VI actualitza la normativa referent al Cens d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut, a què fa referència l’article 61 de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, la normativa de la qual datava de 1997 i que també havia quedat del tot obsoleta.

V

En la regulació d’aquestes matèries s’ha tingut en compte la distribució competencial entre el Govern de les Illes Balears i els diferents consells insulars que preveuen tant l’Estatut d’autonomia com la Llei 10/2006, de 26 de juliol, i la Llei 21/2006, de 15 de desembre, per la qual s’atribueixen les competències en matèria de joventut i lleure als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera.

Per aquest motiu, el Decret regula els principis generals, és a dir, el contingut mínim i comú per a tot el territori autonòmic, basat en raons d’interès suprainsular, però permetent als consells insulars desplegar la matèria, d’acord amb les necessitats i especificitats pròpies, de conformitat amb el que estableixen els articles 58.3 i 72 de l’Estatut d’autonomia, i tenint en compte els apartats 9 i 16 de l’article 70 de l’Estatut, relatiu a les competències pròpies dels consells insulars, en matèria de lleure i de joventut.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports, mitjançant la Direcció General d’Esports i Joventut, exerceix les funcions relatives a la promoció de les activitats juvenils, el turisme juvenil i de temps lliure, i la participació i l’associacionisme juvenils, d’acord amb el Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En el procés d’elaboració d’aquest Decret s’han escoltat, i en molts de casos, incorporat, les propostes que han presentat institucions, entitats i persones individuals durant els tràmits d’audiència i d’informació pública.

Per tot això, a proposta de la consellera de Cultura, Participació i Esports, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 6 de juliol de 2018,

 

DECRET

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquest Decret és desplegar parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, mitjançat la regulació dels principis generals i la normativa complementària, mentre els consells insulars no aprovin els reglaments per als seus territoris respectius, així com les competències reservades al Govern i a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en relació amb les matèries següents:

1. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil.

2. Els cursos conduents als diplomes de monitor/a i de director/a d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

3. Les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

4. Les instal·lacions juvenils radicades a les Illes Balears.

5. El Programa del Carnet Jove Europeu a les Illes Balears.

6. El Cens autonòmic d’entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut i els censos insulars respectius.

 

TÍTOL I
ESCOLES D’EDUCACIÓ DE TEMPS LLIURE INFANTIL I JUVENIL

Capítol I
Disposicions generals

Article 2

Definició i finalitat

1. Són escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil les promogudes per persones físiques o jurídiques, d’iniciativa pública o privada, que tenguin per objecte impartir els programes formatius dels cursos de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que regula aquest Decret i que compleixin els requisits i condicions que s’hi estableixen.

2. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil tenen com a finalitat la formació, el perfeccionament, l’especialització o el reciclatge en les activitats i les tècniques orientades a la promoció i l’adequada utilització del temps lliure infantil i juvenil.

3. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil poden tenir àmbit insular o autonòmic, segons tenguin seu en una o més d’una illa, respectivament.

4. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil han de ser reconegudes per l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, o del Govern de les Illes Balears, d’acord amb el procediment que s’estableix en aquest títol.

5. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil no tenen personalitat jurídica pròpia, amb la qual cosa aquesta recau en la persona física o jurídica que la promogui.

Article 3

Activitats formatives

1. Les activitats formatives de les escoles d’educació de temps lliure infantils i juvenils són les que estan encaminades a l’obtenció del diploma de monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil i del diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil. Aquestes activitats formatives han de complir els programes i els criteris de continguts, la metodologia i l’avaluació que es determinen en el títol II d’aquest Decret.

2. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil poden dur a terme altres accions formatives complementàries orientades a la participació social de la joventut, la formació de persones que treballin amb infants i joves i aquelles altres que contribueixin a la consecució dels seus objectius, quan estiguin en consonància amb la finalitat establerta en l’article 2 d’aquest Decret.

Article 4

Competències dels organismes de joventut

Corresponen a l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, o a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o a la conselleria competent en matèria de joventut, en el cas de les escoles d’àmbit autonòmic:

1. El reconeixement de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil, d’acord amb el procediment establert en el capítol II d’aquest títol, i la resolució de la pèrdua d’aquest reconeixement, si escau. Tant el reconeixement com la pèrdua s’han de fer mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria o del departament competent, amb l’informe previ dels serveis d’inspecció.

2. La inspecció, la verificació i el seguiment de l’activitat de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil.

3. L’expedició, a proposta de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil, dels diplomes i els carnets de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, una vegada superats els continguts dels programes oficials establerts. La persona titular de la Direcció General d’Esports i Joventut o de la direcció general competent en matèria de joventut i, en el cas dels consells insulars, els òrgans que resultin competents segons les seves pròpies normes autoorganitzatives són les persones encarregades d’expedir aquests diplomes.

 

Capítol II
Procediment per al reconeixement

Article 5

Presentació de la declaració responsable

1. Les persones físiques o jurídiques, d’iniciativa pública o privada, que tenguin la intenció de posar en marxa una escola d’educació de temps lliure infantil i juvenil han de presentar una declaració responsable, de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, davant l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, o davant la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears, si té àmbit autonòmic, segons un model normalitzat aprovat per una resolució de la persona titular de la conselleria o el departament competent en matèria de joventut.

2. Aquesta declaració responsable s’ha de presentar amb caràcter previ a l’inici de l’activitat i s’hi ha de fer constar:

a) El nom i llinatges o la denominació social, el document nacional d’identitat, el número d’identificació fiscal o el número d’identificació d’estranger de la persona o entitat responsable o de la persona que actua com a representant.

b) La identificació del mitjà electrònic o, si escau, el lloc físic a l’efecte de notificacions.

c) La denominació de l’escola.

d) La data en què s’iniciarà l’activitat.

D’acord amb el que estableix l’article 28 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la presentació de la declaració responsable porta implícita l’autorització perquè l’organisme competent en matèria de joventut recapti, respecte de la persona interessada, les seves dades del sistema de verificació de dades d’identitat. No obstant això, la persona interessada pot manifestar la voluntat contrària expressa a l’esmentada autorització.

3. La declaració responsable ha d’incloure un apartat en el qual la persona o l’entitat interessada declari, sota la seva responsabilitat, que en el moment que s’iniciï l’activitat compleix tots els requisits establerts en aquest Decret, que es compromet a mantenir-los en el temps i que disposa de la documentació que ho acredita, especialment:

a) En cas de persona jurídica, una còpia de les escriptures de constitució de l’entitat amb el corresponent segell d’inscripció registral o, si escau, un certificat de l’esmentat registre expedit a aquest efecte. En els estatuts o en l’objecte social de l’entitat hi ha de figurar de manera expressa la finalitat d’impartir formació en el lleure infantil i juvenil.

b) Un certificat del secretari o secretària de l’òrgan de govern de l’entitat o del responsable de l’entitat, relatiu a l’adopció de l’acord de crear l’escola i de sol·licitar-ne el reconeixement.

c) Els estatuts de l’escola d’educació de temps lliure infantil i juvenil, amb l’objecte, la denominació, el domicili social, l’àmbit territorial de les activitats, els òrgans de representació, de direcció i d’administració i la funció que tenen, els recursos econòmics i la regulació del funcionament intern de l’escola.

d) El projecte pedagògic de l’escola, en què constin, almenys, els fins i els objectius de l’escola, els cursos que preveu impartir, la planificació didàctica, la metodologia d’aprenentatge i els instruments de seguiment i avaluació de l’alumnat i del procés formatiu.

e) L’acreditació que el director/a de l’escola està en possessió d’una titulació universitària i del diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil o equivalent i que té una experiència de, com a mínim, sis mesos en els darrers tres anys.

f) L’acreditació que l’escola disposa de la infraestructura necessària per dur a terme les activitats formatives, amb una descripció dels locals i les instal·lacions on es durà a terme la formació.

g) La documentació relativa als requisits de titulació del personal docent.

h) Un certificat negatiu actualitzat sobre el personal directiu, docent i administratiu de l’escola, emès pel Registre central de delinqüents sexuals, que contengui una referència expressa de no figurar-hi inscrit. Aquest certificat ha de ser tan actualitzat com sigui possible o, com a mínim, s’ha d’haver expedit com a màxim dotze mesos abans. Passats aquests dotze mesos, s’ha de demanar un nou certificat.

i) La programació dels cursos dels diferents nivells d’educació en el temps lliure que ha d’impartir l’escola, d’acord amb els programes oficials establerts en aquest Decret.

j) Les pòlisses d’assegurances d’accidents i de responsabilitat civil, en els termes que s’indiquen en l’article 10, apartat i).

4. La declaració responsable permet l’inici de l’activitat des del dia que es presenta, o des del dia que s’indiqui com a inici de l’activitat, sens perjudici de les facultats de comprovació que exerceix l’Administració pública un cop iniciada.

5. El cessament o qualsevol modificació de les condicions que consten en la declaració responsable o en la documentació que s’ha de tenir a disposició de l’òrgan competent en matèria de joventut se li ha de comunicar al més aviat possible i, com a màxim, en el termini d’un mes des que aquestes modificacions s’hagin produït, sens perjudici dels terminis concrets indicats en l’article 14 d’aquest Decret.

Article 6

Controls posteriors

1. Amb l’objectiu de verificar que s’ajusten als requisits establerts, les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil estan subjectes a les actuacions que han de dur a terme els serveis d’inspecció i de seguiment de l’òrgan competent en funció de l’àmbit territorial, una vegada presentada la declaració responsable.

2. La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o manifestació a què faci referència la declaració responsable, o de la documentació acreditativa dels requisits que s’ha de tenir a disposició de l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, determinen la impossibilitat de continuar amb l’activitat d’escola de temps lliure infantil i juvenil des del moment en què es tengui constància dels fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que corresponguin, atès que aquesta mesura no té caràcter de sanció.

En aquest sentit, es consideren dades o manifestacions essencials les següents: l’autenticitat de les dades de la persona física o l’entitat jurídica, l’obligació que el director/a estigui en possessió d’una titulació universitària i del diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure o equivalent, l’autenticitat de la llista de personal docent i l’acreditació que tenen la titulació pertinent. Així mateix, es considera essencial impartir els programes formatius establerts oficialment i disposar de les assegurances requerides. Mitjançant una resolució motivada es poden prendre mesures cautelars per fer efectiu el compliment de la normativa.

En el cas que es detecti un error, una inexactitud o una omissió en les dades declarades que no sigui de caràcter essencial, s’ha d’instruir un expedient d’esmena de defectes. S’ha de fer constar expressament, en un advertiment escrit, el termini fixat per corregir les mancances o deficiències i la conseqüència que comporta el seu incompliment.

3. Les inspeccions periòdiques posteriors poden referir-se tant als requisits que han de complir les escoles com als establerts per als cursos de director/a i de monitor/a a què fa referència el títol II d’aquest Decret.

Després de cada inspecció, i segons el seu resultat, s’ha de fer un advertiment escrit a la persona titular de l’escola perquè esmeni les mancances o deficiències que impliquin un incompliment de la normativa i que han de constar degudament en una acta estesa a aquest efecte. Quan es tengui constància que els cursos que s’imparteixen no compleixen els requisits d’aquest Decret, s’ha d’instruir el procediment administratiu adient, que pot ser sancionador, sens perjudici que es puguin establir les mesures provisionals que es considerin oportunes.

4. La facultat d’inspecció que indiquen els apartats anteriors s’entén sens perjudici de les facultats d’inspecció i control que pertanyen a la resta dels organismes públics competents, atesa la normativa sectorial que sigui aplicable.

5. A més de les tasques d’inspecció, el personal habilitat pot fer també les tasques de seguiment i assessorament que preveu l’article 79 de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut. El personal d’inspecció i de seguiment pot demanar a l’escola tota la documentació que acrediti el compliment d’aquest Decret.

Article 7

Pèrdua del reconeixement

1. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil poden perdre el reconeixement per les causes següents:

a) Quan una escola deixi de reunir qualsevol dels requisits i condicions essencials exigits per al seu reconeixement.

b) Quan l’escola incompleixi qualsevol de les obligacions previstes en aquest Decret.

c) Quan la formació impartida per l’escola no s’adeqüi als programes formatius vigents i a la durada d’hores de formació establerta.

d) Quan l’escola promogui actes contraris als principis constitucionals o activitats il·lícites o contràries a les finalitats per a les quals té el reconeixement.

e) Quan una escola, per decisió pròpia o per resolució judicial ferma, cessi l’activitat.

2. El procediment de pèrdua del reconeixement de les escoles s’ha d’ajustar al que disposa la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Si l’incompliment és molt greu, d’acord amb el que estableix el títol VII de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, la pèrdua del reconeixement es pot adoptar com a mesura cautelar.

3. Quan l’escola sigui d’àmbit autonòmic, les competències d’aquest procediment les ha d’exercir la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears.

 

Capítol III
Requisits i obligacions de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil

Article 8

Requisits de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil en matèria de recursos humans

1. La persona que ocupi la direcció d’una escola d’educació de temps lliure infantil i juvenil ha d’estar en possessió d’una titulació universitària i ha de posseir el diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, segons els programes oficials, o el certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil. A més, ha d’acreditar una experiència en l’àmbit de l’educació en el temps lliure, la dinamització juvenil o l’animació sociocultural, remunerada o de voluntariat, de com a mínim sis mesos en els darrers tres anys.

2. Les escoles han de disposar d’un equip docent que compleixi els requisits de titulació acadèmica establerts en l’apartat 4 de l’annex I del Reial decret 1537/2011, de 31 d’octubre, pel que fa al curs de monitor/a, i en l’apartat 4 de l’annex II del Reial decret 1697/2011, de 18 de novembre, pel que fa al curs de director/a. El requisit de tenir el certificat de professionalitat de nivell 3 de l’àrea professional Activitats Culturals i Recreatives de la família professional Serveis Socioculturals i a la Comunitat, quan escaigui, segons els annexos esmentats, pot ser substituït pel requisit de tenir el diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

3. A més d’aquests requisits generals, almenys el 50 % del personal docent de l’escola —o la majoria, en cas d’un nombre imparell— ha d’estar en possessió del diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil o del certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil.

4. No obstant el que assenyala el punt 2 d’aquest article, l’òrgan competent en matèria de joventut segons l’àmbit territorial pot reconèixer l’experiència professional per ser personal docent d’aquestes escoles, malgrat no tenir la titulació requerida, a les persones que:

a) Acreditin una experiència docent contrastada, acreditada documentalment, de 300 hores com a mínim en els darrers set anys en una escola d’educació de temps lliure infantil i juvenil reconeguda i tenir el diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil o el certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil.

b) Acreditin un càrrec de responsabilitat contrastada, acreditat documentalment, de tres anys com a mínim en els darrers set anys en una federació o moviment d’educació en el temps lliure infantil i juvenil i tenir el diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure o el certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil.

Article 9

Requisits en matèria d’espai i d’instal·lacions

1. Els espais on es desenvolupi la part lectiva dels cursos de monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil han de complir els requisits mínims següents:

• Una aula o aules polivalents d’un mínim de 1,5 m² per alumne/a. En tot cas, la formació que s’imparteixi no pot superar el nombre de 25 alumnes per grup.

• Un espai de com a mínim 60 m^2,, que pot ser exterior, per impartir continguts propis de l’àrea d’animació i expressió: tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure.

• Lavabos i serveis higiènics en un nombre adequat a la capacitat del centre.

• Els requisits establerts per al compliment de la normativa de prevenció d’incendis.

2. L’escola ha de garantir un espai o àrea on el personal docent pugui celebrar reunions.

3. L’escola ha de fer les adaptacions i ajustaments oportuns per assegurar l’accés i la participació de persones amb discapacitat als espais on s’imparteix la formació.

Article 10

Obligacions de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil

Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil tenen les obligacions següents:

1. Impartir cada dos anys, com a mínim, algun dels cursos conduents al diploma de monitor/a o de director/a que regula aquest Decret.

2. Garantir a l’alumnat:

• La informació sobre les característiques, objectius i projecte pedagògic de l’escola.

• La informació sobre el procés formatiu quant a la programació, desenvolupament de les pràctiques, avaluació, requisits i terminis per a l’obtenció dels diplomes, així com sobre la validesa dels cursos, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquest Decret.

• La certificació dels mòduls que han obtingut la qualificació d’apte.

• L’orientació i assessorament individualitzats durant tot el procés formatiu.

• La realització de les pràctiques adequades a les característiques de cada curs.

• La possibilitat de presentar reclamacions per escrit i la recepció d’una resposta adequada.

3. Disposar d’un projecte educatiu en el qual figurin els fonaments, l’ideari, els objectius, etc. de l’escola.

4. Disposar de les unitats didàctiques corresponents a cada unitat de competència formativa que especifiquin les capacitats, els continguts, la metodologia, els recursos i l’avaluació de la unitat de competència.

5. Disposar d’un document de criteris d’avaluació aplicables a la formació que s’imparteix.

6. Elaborar i presentar la programació general anual de les activitats formatives i comunicar cada curs, en els termes prevists en aquest Decret.

7. Elaborar i presentar el resum de les activitats formatives del curs anterior.

8. Avaluar l’alumnat, d’acord amb els criteris d’avaluació establerts, emetre’n les actes d’aptitud i sol·licitar-ne els diplomes.

9. Subscriure una assegurança d’accidents personals per a l’alumnat, per al personal docent i altres persones que estiguin a l’escola que cobreixi possibles danys ocasionats tant en la formació teòrica com en la de pràctiques, en la qual les despeses d’assistència sanitària han de ser, com a mínim, de 6.000 euros; d’un mínim de 5.000 euros per defunció, i de 6.500 euros en cas d’invalidesa, excepte que una altra normativa que desplegui les activitats que es puguin qualificar de risc estableixi quanties superiors. Així mateix, ha de subscriure una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que ha de preveure uns límits mínims de 300.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.

10. Comunicar qualsevol canvi en relació amb les condicions amb les quals va ser reconeguda l’escola.

11. Custodiar els expedients de l’alumnat.

12. Vetllar perquè l’alumnat pugui ser atès en català i, si escau, rebre la formació en aquesta llengua.

Article 11

Programació general i comunicació dels cursos

1. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil han de presentar a l’òrgan competent en joventut segons l’àmbit territorial, en el mes de setembre de cada any, la programació general del curs acadèmic que comença, segons el model normalitzat aprovat per l’òrgan competent, que ha de contenir com a mínim els punts següents:

a) Relació dels cursos que es té previst oferir durant el curs, que inclogui les dades aproximades de realització.

b) Acreditació que els continguts, la metodologia i els criteris d’avaluació s’ajusten als programes oficials.

c) Indicació, en cada curs, del percentatge de mòduls formatius de l’etapa teòrica que es farà en línia.

d) Personal docent que ha d’impartir cada mòdul i la titulació corresponent.

2. Posteriorment, les escoles han de comunicar a l’òrgan competent en funció de l’àmbit territorial la realització de cada curs, un mes abans de l’inici, amb les dates detallades de realització, l’horari i el lloc d’impartició.

3. Aquesta documentació s’ha de presentar de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

Article 12

Resum anual d’activitats

Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil han de presentar a l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, en el mes de setembre de cada any, un resum de les activitats de l’any anterior, segons un model normalitzat aprovat per l’òrgan competent. En aquest document s’hi han d’incloure els cursos que s’hagin fet i la resta d’activitats formatives desenvolupades per l’escola, amb la indicació del nombre d’alumnes de cada activitat formativa i del nombre d’aptes i no aptes. Aquesta documentació s’ha de presentar de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

Article 13

Expedient de l’alumnat

1. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil han de recollir en un expedient personalitzat el procés de formació de cada alumne o alumna. En l’expedient hi ha de figurar:

1. El nom i llinatges, el DNI i una fotocòpia acreditativa dels requisits de titulació que dona accés a la formació.

2. Els fulls d’assistència a les sessions formatives signades per l’alumne/a i pel professorat corresponent.

3. La denominació dels mòduls formatius realitzats.

4. La qualificació obtinguda en cadascun dels mòduls formatius.

5. Una memòria de l’etapa de pràctiques.

2. Els expedients acadèmics s’han d’arxivar i custodiar a l’escola on l’alumnat s’hagi matriculat durant almenys cinc anys. En el cas que un alumne o alumna canviï d’escola per completar la seva formació, l’escola dipositària de l’expedient n’ha de traslladar una còpia a la nova escola. En qualsevol cas, la sol·licitud de l’alumnat per canviar-se d’escola ha de ser aprovada per l’escola on aquest es vulgui incorporar, d’acord amb els criteris que la mateixa escola tengui establerts.

3. En el cas d’extinció d’una escola d’educació de temps lliure infantil i juvenil, els expedients de l’alumnat han de ser custodiats durant cinc anys. Abans d’extingir-se, l’escola ha de garantir l’acabament de la formació d’aquell alumnat que l’hagi començada, sigui a través de recursos propis o d’un acord amb una altra escola reconeguda. L’escola que s’ha d’extingir ha d’enviar al departament competent en matèria de joventut de cada illa, o a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o a la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears, en el cas d’escoles d’àmbit autonòmic, una relació de l’alumnat, amb el nom complet i el número del document d’identitat, que ha superat els cursos de monitor/a i de director/a, des de l’inici de la seva activitat fins a l’extinció.

Article 14

Comunicació de les modificacions

Les escoles han de comunicar a l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa cada canvi de personal directiu o docent que es produeixi. Així mateix, han de comunicar qualsevol modificació que afecti la documentació presentada per al seu reconeixement, a més de qualsevol canvi que es produeixi en la programació general anual que faci referència a la modificació de professors, dates, llocs i espais de les activitats formatives reglades; o qualsevol circumstància o imprevist previ a l’inici o en el desenvolupament de les accions formatives en els terminis següents:

a) Respecte del personal directiu o docent o de la documentació presentada per al seu reconeixement, en el termini d’un mes a comptar des de la modificació.

b) Respecte de la realització d’accions formatives, quan difereixi en algun aspecte del previst, amb quinze dies d’antelació a l’inici de l’obertura d’un curs.

c) Respecte d’imprevists en el desenvolupament d’un curs, al més aviat possible i sense superar mai els deu dies hàbils des que aquests es produeixin.

 

Capítol IV
Cens d’escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil

Article 15

Objecte i adscripció

1. El Cens d’escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil de les Illes Balears, adscrit a la Direcció General d’Esports i Joventut o a la direcció general competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears, és l’instrument de coneixement, planificació, ordenació, inspecció i publicitat en el qual s’han d’inscriure les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil.

2. Els consells insulars han de crear censos insulars d’escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil, els quals poden tenir la mateixa estructura i funcionament que el cens autonòmic, adaptats al seu àmbit territorial competencial. Els consells insulars han d’informar la direcció general competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears de cada reconeixement d’escoles radicades als seus territoris respectius, amb vista a incorporar-les en el cens autonòmic.

3. La Direcció General d’Esports i Joventut o la direcció general competent en matèria de joventut ha d’inscriure d’ofici en el cens corresponent les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil reconegudes, amb l’informe previ de la inspecció d’escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil de cada illa, que té per objecte verificar el compliment dels requisits necessaris per iniciar o mantenir l’activitat.

Article 16

Actes i dades que s’hi han d’inscriure

1. En el Cens d’escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil hi han de constar les dades i actes següents:

0.   a) La denominació de l’escola.

1.   b) L’adreça completa, el telèfon i, si escau, l’adreça electrònica i el lloc web.

2.   c) El nom i el número del DNI o del NIF de la persona física o entitat responsable o de la persona que actua com a representant.

3.   d) La data del reconeixement.

4.   e) El número d’inscripció assignat.

5.   f) La data de la pèrdua del reconeixement, si escau.

6.   g) La llengua o llengües d’atenció i/o d’impartició de la formació.

7.   h) Altres actes que s’hi hagin d’inscriure, en virtut de la normativa vigent.

2. Com a annex, a cada cens hi haurà un arxiu en el qual han de figurar els documents següents:

a) La resolució de reconeixement com a escola d’educació de temps lliure infantil i juvenil i les seves modificacions.

b) Les programacions i les memòries que han d’enviar les escoles anualment.

c) Les actes de l’alumnat apte que han de presentar les escoles a l’efecte d’expedir els títols corresponents.

d) Qualsevol document relatiu a l’escola que figuri en els òrgans competents de joventut de cada illa.

3. Les escoles ja reconegudes abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret s’hi han d’inscriure d’ofici, una vegada comprovat que continuen complint els requisits per ser reconegudes, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria primera.

4. La pèrdua del reconeixement d’una escola de temps lliure implica l’exclusió de l’entitat del Cens.

 

Capítol V
Consell Assessor d’Educació en el Lleure de les Illes Balears

Article 17

Definició

Es crea el Consell Assessor d’Educació en el Lleure de les Illes Balears, com a òrgan de consulta en matèria d’educació en el temps lliure, adscrit a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o a la conselleria competent en matèria de joventut.

Article 18

Funcions

Són funcions del Consell Assessor d’Educació en el Lleure:

1. Ser l’òrgan interlocutor i de consulta entre els organismes competents en matèria de joventut de les Illes Balears, en relació amb les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil.

2. Proposar la creació de grups de treball per tractar aspectes relacionats amb la formació en el lleure.

3. Proposar temes de formació per al personal docent de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil.

4. Proposar temes per dissenyar mòduls formatius de formació permanent de monitors i monitores i directors i directores d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

5. Detectar necessitats i problemes que puguin tenir les escoles en el funcionament diari.

6. Ser un espai d’intercanvi de necessitats, experiències i bones pràctiques entre les escoles.

Article 19

Composició

1. El Consell Assessor d’Educació en el Lleure estarà format per:

a) Una persona representant de cada una de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil reconegudes a les Illes Balears.

b) Una persona que formi part de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de les Illes Balears, designada per la presidència d’aquest òrgan.

c) Quatre persones representants de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de l’Institut Balear de la Joventut.

d) Una persona representant del departament de joventut de cada consell insular.

2. Els vocals i les vocals procedents de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil seran les directores i els directors de les escoles o persona en qui deleguin expressament aquesta tasca.

3. Les persones integrants del Consell Assessor designades en representació de l’Administració de les Illes Balears i de l’Institut Balear de la Joventut seran:

a) La persona titular de la Direcció General d’Esports Joventut, o persona en qui delegui, que ocuparà la presidència.

b) La persona titular de la direcció de l’Institut Balear de la Joventut, que ocuparà la vicepresidència.

c) Dues persones designades per la persona titular de la Direcció General d’Esports i Joventut o de la direcció general competent en matèria de joventut i de l’Institut Balear de la Joventut, entre el personal tècnic adscrit, una de les quals exercirà les funcions de secretaria.

4. La participació en les reunions o activitats del Consell no comportarà cap remuneració.

Article 20

Funcionament

1. El Consell Assessor d’Educació en el Lleure s’ha de reunir, de manera ordinària, com a mínim una vegada cada dos anys, per convocatòria de la seva presidència, o de manera extraordinària totes les vegades que calgui, a petició d’un terç de les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil, o de la seva presidència, per decisió pròpia o a petició d’algun dels consells insulars.

2. Les sessions del Consell Assessor es poden celebrar per videoconferència.

3. Per al seu funcionament, s’ha de regir pel que estableix la normativa de règim jurídic del sector públic relativa als òrgans col·legiats.

 

TÍTOL II
PROGRAMES FORMATIUS CONDUENTS ALS DIPLOMES DE DIRECTOR/A I DE MONITOR/A D’ACTIVITATS D’EDUCACIÓ EN EL TEMPS LLIURE INFANTIL I JUVENIL

Capítol I
Contingut de l’educació en el temps lliure infantil i juvenil

Article 21

Nivells formatius i cursos de l’educació en el temps lliure infantil i juvenil

1. S’estableixen els nivells formatius següents:

a) Monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil (en endavant, monitor/a):

Aquesta formació prepara l’alumnat per intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil i el capacita per organitzar, dinamitzar i avaluar activitats de lleure infantil i juvenil en el marc de la programació general d’una organització, aplicant les tècniques específiques d’animació grupal, incidint explícitament en l’educació en valors i atenent les mesures bàsiques de seguretat i prevenció de riscs.

b) Director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil (en endavant, director/a):

Aquesta formació prepara l’alumnat per intervenir en tasques de coordinació d’equips en activitats de lleure infantil i juvenil i el capacita per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure educatiu dirigits a la infància i la joventut en tots els seus aspectes, i a representar-los internament i externament assumint la creació, el control i la dinamització dels equips de personal monitor.

2. Els mòduls formatius a què es refereix l’apartat anterior s’estructuren en etapes formatives de dos tipus: teòrica i de pràctiques.

3. Les competències, capacitats i criteris d’avaluació dels cursos de monitor/a i de director/a són els que estableixen l’annex I, apartats 1, 2 i 3, del Reial decret 1537/2011, de 31 d’octubre, referent al certificat de dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil, i l’annex II, apartats 1, 2 i 3, del Reial decret 1697/2011, de 18 de novembre, referent al certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil, respectivament.

Article 22

Curs de monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil

1. El curs de monitor/a té una durada de 310 hores i s’adequa al contingut dels programes establerts en l’annex I, apartat 3, del Reial decret 1537/2011, de 31 d’octubre, per al certificat de professionalitat de dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (BOE núm. 297, de 10 de desembre), o el que el substitueixi, i conté els mòduls següents:

a) Mòdul 1: Activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil (60 hores).

b) Mòdul 2: Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil (30 hores).

c) Mòdul 3: Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure (60 hores).

d) Mòdul de pràctiques professionals no laborals (160 hores).

2. Les persones que obtenguin el diploma de monitor/a tenen, en l’àmbit de les Illes Balears, les competències per organitzar, dinamitzar i avaluar activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil adreçades a la infància i la joventut, en el marc de la programació general d’una organització, aplicant les tècniques específiques d’animació grupal, incidint explícitament en l’educació en valors i atenent les mesures bàsiques de seguretat i prevenció de riscs. Poden desenvolupar les seves competències en qualsevol organització que reculli la realització de programes de dinamització de temps lliure educatiu infantil i juvenil, amb suport i direcció de nivell superior i en el marc d’un projecte educatiu, i dur a terme la seva activitat en l’àmbit públic i privat, en les àrees d’organització, animació i dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil.

3. La dinamització d’activitats de lleure infantil i juvenil s’emmarca en el sector del lleure educatiu infantil i juvenil i es pot desenvolupar en diferents centres o equipaments, com ara: centres cívics, centres infantils, centres culturals, clubs, centres de temps lliure i associacions/agrupacions de temps lliure educatiu, cases de joventut, colònies urbanes, ludoteques, albergs, terrenys d’acampada i campaments, cases de colònies, granges escola, aules i escoles de natura, espais de lleure educatiu en entorns comercials, centres escolars, transports infantils i juvenils, associacions, camps de treball, intercanvis juvenils, o en qualsevol altre espai amb les mateixes característiques.

Article 23

Curs de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil

1. El curs de director/a té una durada de 320 hores i s’adequa al contingut dels programes establerts en l’annex II, apartat 3, del Reial decret 1697/2011, de 18 de novembre, per al certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (BOE núm. 309, de 24 de desembre), o el que el substitueixi. Concretament, ha de contenir els mòduls següents:

a) Mòdul 1: planificació, organització, gestió i avaluació dels projectes educatius de temps lliure infantils i juvenils (120 hores).

• Unitat formativa 1: contextualització del temps lliure infantil i juvenil en l’entorn social (50 hores).
• Unitat formativa 2: programació, execució i difusió de projectes educatius en el temps lliure (70 hores).

b) Mòdul 2: Coordinació i dinamització de l’equip de monitors i monitores de temps lliure (80 hores).

c) Mòdul de pràctiques professionals no laborals (120 hores).

2. Les persones que obtenguin el diploma de director/a tenen, en l’àmbit de les Illes Balears, les competències per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de temps lliure educatiu, adreçats a la infància i la joventut en tots els seus aspectes, representar-los internament i externament, assumint la creació, el control i la dinamització de l’equip de personal monitor. Poden dur a terme les seves competències en qualsevol organització que reculli la realització de programes de dinamització de temps lliure educatiu infantil i juvenil en el marc d’un projecte educatiu, i dur a terme la seva activitat en l’àmbit públic i privat, en les àrees d’organització, animació i dinamització d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

3. La direcció i la coordinació d’activitats en el temps lliure infantil i juvenil s’emmarca en el sector productiu del temps lliure educatiu infantil i juvenil i es pot desenvolupar en diferents centres o equipaments, com ara: centres cívics, centres infantils, centres culturals, clubs, centres de temps lliure i associacions/agrupacions de temps lliure educatiu, cases de joventut, colònies urbanes, ludoteques, albergs, terrenys d’acampada i campaments, cases de colònies, granges escola, aules i escoles de natura, espais de lleure educatiu en entorns comercials, centres escolars, transports infantils i juvenils, associacions, camps de treball, intercanvis juvenils, o en qualsevol altre espai de característiques similars.

Article 24

Criteris d’accés i de permanència a la formació

1. Per matricular-se al curs de monitor/a, l’alumnat ha de tenir 18 anys complerts o complir-los durant la realització de l’etapa teòrica i no estar inscrit en el Registre central de delinqüents sexuals, regulat pel Reial decret 1110/2015, d’11 de desembre (BOE núm. 312, de 30 de desembre). A més, ha de complir algun dels requisits següents:

a) Tenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria o equivalent a efectes professionals.

b) Estar en possessió d’un certificat de professionalitat de nivell 1 de la mateixa família professional o d’una formació professional bàsica.

c) Tenir superada la prova d’accés al cicle formatiu de grau mitjà o de grau superior.

d) Tenir superada la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys o de 45 anys.

Per realitzar l’etapa de formació en pràctiques del curs de monitor/a, l’alumne o alumna ha de tenir 18 anys complerts.

2. Per matricular-se al curs de director/a, l’alumnat ha d’estar en possessió del diploma de monitor/a o del certificat de professionalitat de dinamització d’activitats infantils i juvenils de temps lliure o equivalent, i no estar inscrit en el Registre central de delinqüents sexuals, regulat pel Reial decret 1110/2015, d’11 de desembre (BOE núm. 312, de 30 de desembre). A més, ha de complir algun dels requisits següents:

a) Estar en possessió del títol de batxillerat o equivalent a efectes professionals.

b) Estar en possessió d’un certificat de professionalitat de nivell 2 de la mateixa família professional o d’una titulació de formació professional de grau mitjà o de grau superior.

c) Tenir superada la prova d’accés per accedir a un cicle formatiu de grau superior.

d) Tenir superada la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys o de 45 anys.

3. Les respectives escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil són les encarregades de comprovar que l’alumnat compleix els requisits que preveu aquest article. No obstant això, l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa pot sol·licitar els documents necessaris per garantir aquest compliment.

4. L’escola pot oferir a l’alumnat la possibilitat de matricular-se de tots els mòduls o només d’un o diversos per separat. Així mateix, pot oferir només una part dels mòduls, si bé ha de garantir que en el termini màxim de dos anys impartirà la totalitat de la formació corresponent o que, com a mínim, arribarà als acords necessaris per garantir que es pugui completar en altres escoles.

5. En cas que un alumne o alumna tengui cursats mòduls a escoles diferents, la certificació final correspondrà a l’escola on s’ha realitzat el mòdul de pràctiques.

Article 25

Criteris metodològics

1. La formació que s’imparteix a les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil s’emmarca en l’àmbit de l’educació no formal, definida com el procés educatiu voluntari, però intencionat, planificat i, a la vegada, permanentment flexible, que es caracteritza per la diversitat de mètodes, àmbits i continguts en què s’aplica.

2. Qualsevol metodologia emprada en aquesta formació s’ha de fonamentar en la coherència entre els objectius a assolir i els procediments, tècniques i instruments utilitzats per a aquest fi, i assentar-se en la realitat dels grups, en les necessitats d’aquests i, en especial, en la dinamització juvenil, és a dir, en l’ajuda als joves i les joves a prendre consciència de la seva responsabilitat i possibilitats de col·laborar en el canvi de la seva comunitat, així com en aspectes com ara, si escau, el foment de la cultura i la llengua pròpies de les Illes Balears.

3. La formació ha d’anar orientada cap a una metodologia activa, grupal, en la qual l’aprenentatge significatiu i la construcció col·lectiva del coneixement s’orientin a la pràctica en el sentit d’aprendre fent i, finalment, en una presa de consciència d’allò que es fa.

Article 26

Límit d’hores diàries de formació

Les àrees formatives de caràcter teòric no es poden impartir a un mateix grup d’alumnes durant més de vuit hores diàries. Tot i això, en els cursos de caràcter intensiu, els dies que tenguin pernoctació, es poden computar fins a 10 hores com a màxim per dia.

Article 27

Formació en línia

1. Es permet la modalitat de formació en línia de fins a un màxim del 33 % de la durada total de l’etapa teòrica dels cursos de monitor/a i de director/a, sense que en cap cas pugui superar el 50 % de cada mòdul.

2. L’escola d’educació en el temps lliure ha de trametre a l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, la programació dels continguts que es facin en línia, a través de la programació general anual. Si un cop presentada es produeix algun canvi, caldrà notificar-lo a l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa perquè en pugui fer el seguiment corresponent, en els terminis exposats en l’article 14, apartat b).

3. Quan l’etapa teòrica inclogui formació en línia, aquesta s’ha de fer amb els suports didàctics necessaris que permetin un aprenentatge sistematitzat a l’alumnat i ha de ser complementada amb assistència tutorial. L’escola ha d’indicar, en la programació general, la metodologia i els recursos interactius que emprarà per dur a terme aquest tipus de formació.

4. En cap cas l’etapa de formació de pràctiques no pot ser objecte de formació a distància.

  

Capítol II
Disposicions específiques de l’etapa de formació en pràctiques

Article 28

Contingut de les pràctiques

1. Les pràctiques consisteixen a desenvolupar les funcions pròpies d’un monitor/a o d’un director/a en una o diverses activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, puntuals o continuades.

2. L’etapa de formació en pràctiques ha de respondre a un projecte elaborat, orientat, facilitat i avaluat per l’escola d’educació, on l’alumne o alumna estigui matriculat o matriculada, la qual ha de designar un tutor o tutora per fer-ne el seguiment.

3. L’escola és l’encarregada de gestionar la realització de les pràctiques, que han de ser aprovades i supervisades per la persona responsable de la institució o organisme on es dugui a terme la pràctica, sens perjudici que l’alumnat pugui proposar una alternativa adequada. En aquest darrer cas, l’alumnat interessat ha de presentar a l’escola la documentació de la institució o entitat en la qual es reculli l’aprovació que l’admet com a practicant i la designació d’una persona responsable que ha de supervisar la pràctica. L’escola pot denegar, de manera motivada, aquesta alternativa, quan consideri que no s’ajusta als criteris de l’escola o a allò que estableix aquest Decret.

Article 29

Distribució de la durada de les pràctiques i còmput

1. De la durada total de les pràctiques, almenys un 65 % de les hores han de ser d’intervenció directa en les activitats educatives de temps lliure amb les funcions pròpies de la titulació que es cursa. El 35 % restant es pot computar com la preparació i l’avaluació d’aquestes pràctiques, que comporta l’assistència a les reunions del personal educador, reunions amb els pares i mares, i l’elaboració de la programació i la memòria de les pràctiques.

2. Si la part d’intervenció directa de l’etapa de formació en pràctiques es fa en un àmbit d’activitats discontínues, el màxim computable en un dia serà de 10 hores realitzades efectivament. Si es duu a terme en una experiència intensiva del tipus de colònies o campaments, es poden computar un total de 15 hores diàries.

Article 30

Criteris per a la realització de les pràctiques

1. L’edat mínima per cursar l’etapa de pràctiques és de 18 anys complerts.

2. Les pràctiques formen part de la formació, per la qual cosa no poden ser retribuïdes. No es pot computar un alumne o alumna en pràctiques com a membre de l’equip de personal monitor a efectes de les ràtios que s’estableixin per a activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, sens perjudici de l’excepció prevista en l’article 48.7 d’aquest Decret.

3. L’alumnat en pràctiques ha de ser tutoritzat pel director/a de l’activitat on es duguin a terme les pràctiques i, a més, pel tutor/a que designi l’escola on cursi la formació —que ha de tenir alguna de les titulacions previstes en aquest Decret per exercir com a director/a d’activitat—, el qual s’ha de responsabilitzar de la supervisió.

Article 31

Requisits i avaluació de les pràctiques

1. Les activitats de pràctiques han de reunir els requisits següents:

a) Ser considerades activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil o formar part de l’activitat continuada d’un moviment, associació o centre que realitzi activitats continuades de temps lliure infantil i juvenil, segons el que estableix el títol III d’aquest Decret.

b) Tenir un projecte educatiu i un equip de monitors i monitores estable que treballi en equip.

c) Estar dirigides per una persona que tengui alguna de les titulacions que preveu aquest Decret per exercir com a director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

d) Tenir un grup d’infants o de persones joves estable, de fins a 18 anys, i una durada suficient per poder avaluar el procés educatiu, o bé ser una activitat anual estable.

e) Haver-hi una diferència mínima d’edat entre el monitor/a i el grup d’infants de 3 anys. En cas que les pràctiques es facin en grups on, com a mínim, el 90 % de les persones tenguin una discapacitat intel·lectual no els seran aplicables els barems de franja i de diferència d’edat.

Els consells insulars, al seu àmbit territorial respectiu, poden determinar condicions diferents de les especificades en els apartats d) i e) del punt 1 d’aquest article.

2. L’alumnat no pot començar les pràctiques fins que no hagi cursat i aprovat tots els mòduls de l’etapa teòrica.

3. L’alumnat ha d’elaborar una memòria de pràctiques que inclogui les fases de preparació, realització i avaluació de l’activitat que ha duit a terme, i lliurar-la a l’escola d’educació en el lleure infantil i juvenil on hagi cursat la formació. Aquesta memòria ha d’anar referida a aspectes d’intervenció directa amb els infants i joves en el cas del monitor/a i a aspectes de coordinació de l’equip d’educadors en el cas del director/a. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil han de presentar un guió del contingut d’aquesta memòria.

4. En finalitzar les pràctiques, el tutor/a de pràctiques designat per l’escola ha d’emetre un certificat de valoració de la idoneïtat de l’alumnat en funció de l’actitud i de les capacitats demostrades mitjançant l’avaluació per competències. Per emetre aquest certificat el tutor/a de pràctiques ha de requerir un informe a les persones que han tutelat i tutoritzat l’alumne o alumna durant les pràctiques.

5. L’escola d’educació en el temps lliure ha de declarar l’alumnat com a apte o no apte, tenint en compte la valoració que n’han fet les persones responsables de les tutories de pràctiques, la memòria lliurada per l’alumne o alumna i els criteris d’idoneïtat que estableixi l’escola.

6. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil han d’elaborar fitxes individuals de pràctiques de cada alumne o alumna, que han de contenir, com a mínim, les dades següents:

a) El lloc on es desenvolupen les pràctiques.

b) La franja d’edat dels infants i joves de l’activitat objecte de les pràctiques.

c) El programa de l’activitat en què es duen a terme les pràctiques.

d) El calendari i horari de l’activitat de pràctiques.

e) El tutor/a de pràctiques de l’alumnat al centre o activitat de pràctiques.

f) El tutor/a de pràctiques de l’alumnat a l’escola d’educació en el temps lliure i dades de contacte.

7. Sempre respectant el mínim d’hores de pràctiques establertes, les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil poden establir altres requisits per considerar que el període de pràctiques s’ha superat amb èxit, sempre que aquests siguin proporcionats i justificats, i s’informi d’aquestes condicions l’alumnat abans d’iniciar l’etapa teòrica, de la qual cosa ha de quedar constància.

Article 32

Centres i convenis de pràctiques

1. Es consideren centres de pràctiques els centres, entitats o empreses que fan activitats d’educació en el temps lliure, de conformitat amb les previsions d’aquest Decret.

2. El centre de pràctiques ha de garantir les condicions d’intervenció de l’alumnat, pel que fa a equipaments i espais, i ha de facilitar-li la documentació i el suport material necessaris per dur a terme les pràctiques. Les tasques encomanades han de ser les adequades al procés formatiu de l’alumnat.

3. La realització de les pràctiques, com a marc regulador de les relacions entre el centre de pràctiques i l’escola d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, requereix la signatura prèvia d’un conveni de col·laboració.

4. El conveni ha d’incloure, com a mínim, les dades i els acords següents:

a) Les dades de l’escola d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que imparteix la formació i de la persona que n’exerceix la representació.

b) Les dades del centre, l’entitat o l’empresa on s’han de fer les pràctiques i de la persona que n’exerceix la representació.

c) La identificació de la persona responsable de l’àrea de pràctiques de l’escola.

d) La identificació de la persona responsable de l’àrea de pràctiques del centre, l’entitat o l’empresa.

e) El projecte objecte de la pràctica que ha de fer l’alumnat, en què s’ha d’especificar el lloc, la durada de l’activitat i l’horari.

f) La cobertura de risc d’accident i de responsabilitat civil de l’alumnat. Les despeses d’aquesta assegurança les ha de satisfer l’escola a través de la qual l’alumnat faci les pràctiques.

 

Capítol III
Avaluació, convalidació, expedició i registre de diplomes

Article 33

Avaluació

1. Per obtenir el diploma en qualsevol de les accions formatives reglades cal haver superat tots els mòduls de l’etapa teòrica i de l’etapa de pràctiques corresponents, per la qual cosa l’alumnat:

a) Ha d’haver assolit la qualificació d’apte en cadascun dels mòduls mitjançant l’avaluació de competències i la presentació de la memòria de pràctiques.

b) Ha d’haver cursat, com a mínim, el 80 % del total d’hores de cada mòdul teòric. D’aquest 20 % d’hores no cursades, el 10 % han de ser necessàriament recuperades mitjançant la presentació de treballs o altres fórmules proposades per l’escola que acreditin l’assoliment dels coneixements i les competències corresponents. En cas de no fer-ho, l’alumnat ha de ser donat de baixa del mòdul corresponent per part de l’escola, quan superi el 10 % d’hores no realitzades i no recuperades.

c) Ha de reunir les aptituds i les actituds personals que comportin la seva idoneïtat per complir la tasca de monitor/a o director/a.

2. El sistema i els indicadors d’avaluació s’han de recollir en la programació anual i s’han d’ajustar al que estableix l’annex I, apartat 3, del Reial decret 1537/2011, de 31 d’octubre, i l’annex II, apartat 3, del Reial decret 1697/2011, de 18 de novembre, respectivament.

3. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil han d’avaluar cada un dels mòduls formatius amb la qualificació d’apte o no apte i els han de certificar, si així ho demana l’alumne o alumna interessat.

4. Les escoles han de fer també l’avaluació i certificació final de proposta de titulació, la qual s’ha de tramitar davant l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa.

5. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil o els organismes competents en matèria de joventut poden determinar, de manera motivada, i amb l’audiència prèvia de les persones afectades, la impossibilitat que un o més alumnes continuïn la formació o obtenguin els diplomes oficials, si detecten l’existència de fets, circumstàncies o actituds que determinin la manca d’idoneïtat de la persona aspirant per actuar com a director/a o monitor/a.

6. L’escola d’educació de temps lliure infantil i juvenil és plenament responsable de la veracitat de la proposta de l’alumnat que ha cursat i superat la formació i que ha de fer arribar a l’organisme competent en matèria de joventut, d’acord amb el que regula aquest Decret. En aquest sentit, es pot requerir a l’escola que aporti qualsevol document acreditatiu del compliment dels requisits per obtenir els diplomes.

Article 34

Convalidacions amb estudis universitaris i amb els mòduls dels certificats de professionalitat

1. Les persones que acreditin una titulació o estudis parcials de grau, diplomatura o llicenciatura de mestre, educació social, pedagogia, psicopedagogia, psicologia, treball social i de ciències de l’activitat física i de l’esport o especialitats equivalents poden demanar el reconeixement de crèdits ja cursats que siguin coincidents amb les matèries de la part teòrica dels cursos de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

2. Mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears, i prèvia consulta als consells insulars, s’han de determinar el procediment i les matèries de la formació teòrica que es poden convalidar en funció de cada carrera, fins a un màxim del 80 %. En cap cas no es poden convalidar les pràctiques.

3. Les persones que hagin superat un o diversos mòduls dels certificats de professionalitat de dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (Reial decret 1537/2011, de 31 d’octubre) o de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (Reial decret 567/2011, de 20 d’abril), certificats pel Servei d’Ocupació de les Illes Balears o pels organismes competents en matèria de formació ocupacional d’altres comunitats autònomes, els poden convalidar pels mòduls formatius de l’etapa teòrica que estableix aquest Decret. En aquests casos, l’escola pot convalidar aquests mòduls directament, segons les equivalències establertes en la disposició addicional segona.

Article 35

Expedició de diplomes

1. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil han d’enviar a l’organisme competent en matèria de joventut les actes amb la relació d’alumnes que han superat la totalitat dels mòduls formatius,  de forma electrònica o presencialment, segons correspongui d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú. En concret, en relació amb cada alumne/a, han d’indicar la informació següent:

• El nom i llinatges i el DNI
• La data de naixement
• La titulació que ha permès l’accés al curs
• El curs i dates de realització dels mòduls de la part teòrica
• El lloc i dates de realització de les pràctiques i indicació del director/a que les ha avaluades i certificades

2. El diploma de monitor/a i el de director/a demostren l’assoliment de les capacitats i dels continguts formatius del curs i de les unitats de competència corresponents. Juntament amb el diploma, es poden expedir carnets de monitor/a i de director/a, els quals complementen el diploma i habiliten la persona titular per treballar en activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.

Article 36

Registre de diplomes

1. L’òrgan competent en funció de l’àmbit territorial pot crear un registre de diplomes d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que ha d’incloure la relació dels diplomes expedits i reconeguts en l’àmbit del temps lliure infantil i juvenil d’acord amb els programes oficials. Els diplomes objecte d’inscripció són:

• Diploma de monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

• Diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

• Altres que es puguin reconèixer amb posterioritat o que també permetin exercir com a monitor/a i director/a.

2. L’òrgan competent en funció de l’àmbit territorial pot facilitar dades de contacte de les persones registrades a les entitats o empreses que vulguin comptar amb personal per dur a terme activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, sempre que aquestes persones ho hagin autoritzat expressament, mitjançant un model normalitzat que s’ha de posar al seu abast.

3. D’acord amb el Reglament UE 2016/679, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals, i la resta de la normativa vigent en aquesta matèria, les dades de caràcter personal de les persones de què es fa menció en aquest article s’han de tractar amb la finalitat de gestionar i tramitar el Registre de diplomes, amb els principis de seguretat i confidencialitat que aquesta normativa estableix.

 

TÍTOL III
ACTIVITATS D’EDUCACIÓ EN EL TEMPS LLIURE INFANTIL I JUVENIL

Capítol I
Disposicions generals

Article 37

Àmbit d’aplicació i definicions

1. Són activitats d’educació en el temps lliure infantil o juvenil subjectes a aquest Decret les adreçades a infants i joves, organitzades per una persona física o jurídica, pública o privada, amb ànim de lucre o sense, en què participen un mínim de deu persones d’entre 14 i 18 anys, o d’entre 3 i 18 anys, d’acord amb el que preveu el punt 2, amb la finalitat d’afavorir la participació social, la diversió, la formació, l’aprenentatge de valors, el descans i les relacions de les persones participants, en execució d’un projecte educatiu, i que es duen a terme durant tres dies consecutius, o no consecutius, dins un període de set dies naturals, independentment de si són complets o no.

2. Aquest Decret també s’aplica a les activitats establertes en el punt anterior, quan hi participin persones d’entre 3 i 14 anys, mentre no s’aprovi una normativa específica que reguli les desenvolupades amb aquest col·lectiu, de conformitat amb el que disposa l’article 3, apartat 1, de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

3. Així mateix, aquest Decret s’aplica a l’activitat continuada que es duu a terme als casals, espais per a joves o centres infantils i juvenils, tant de caràcter públic com privat, d’una durada mínima setmanal de tres dies —consecutius o no—, sense pernoctació, durant almenys sis mesos, amb les particularitats establertes en aquest títol.

4. En concret, són activitats d’educació en el temps lliure infantil o juvenil les següents:

a) Acampada: activitat que es fa a l’aire lliure i amb tendes de campanya o similars per passar-hi la nit, en zones condicionades per a campaments o en qualsevol altre terreny o instal·lació, sempre que aquesta activitat estigui permesa per la normativa aplicable.

b) Camp de treball, de voluntariat o d’aprenentatge: activitat en la qual els joves desenvolupen de manera voluntària i desinteressada un treball amb un interès social o comunitari.

c) Escola d’estiu o de vacances: oferta combinada d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil en època de vacances escolars, en general de dilluns a divendres, sense continuïtat durant l’any, amb una durada inferior a sis mesos i en la qual les persones participants no queden a dormir.

d) Colònia: activitat amb pernoctació, siguin quines siguin la seva denominació i les seves característiques, en la qual l’estada es fa en un edifici, una casa o una instal·lació fixa, com poden ser albergs, residències, cases de colònies, granges escola o altres allotjaments similars.

e) Estada, casal, campus i altres activitats de caràcter esportiu: activitat que es desenvolupa en un poliesportiu, un gimnàs, instal·lacions esportives d’un centre docent o altres instal·lacions o a l’aire lliure, que té com a objecte bàsic la formació integral i la pràctica en una o diverses activitats esportives i que no estiguin excloses segons l’article 38. Aquestes activitats s’han de regir pels principis prevists en l’article 3 de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, i pels de l’article 4 del Decret 38/2015, de 22 de maig, pel qual es regula l’activitat esportiva en edat escolar a les Illes Balears.

f) Activitats en una granja escola: conjunt d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es duen a terme en aquestes instal·lacions i que tenen per objecte el treball didàctic en el temps lliure amb tècniques agràries i ramaderes, amb equipaments suficients i adequats per a això.

g) Activitats en una aula de natura: conjunt d’activitats que es duen a terme en aquestes instal·lacions i que tenen per objecte el treball didàctic en el reconeixement del medi natural i en l’educació ambiental.

h) Marxa per etapes: activitat que consisteix a fer una ruta itinerant, generalment amb un lloc diferent per pernoctar cada nit.

i) Activitats en casals, espais joves i centres infantils o juvenils de temps lliure: les que es duen a terme en una instal·lació de promoció juvenil destinada preferentment a organitzar activitats infantils i juvenils.

j) Activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil de caràcter mixt: les que incloguin activitats de tipus acadèmic (com ara ensenyament de matèries curriculars i de música, de dansa, d’idiomes, etc.) i altres pròpiament de temps lliure (com ara jocs, treballs manuals, activitats esportives, balls i cançons, teatre, piscina, tallers de temes no curriculars, etc.). Únicament resten excloses d’aquesta normativa les activitats concretes de tipus acadèmic. A la resta d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil se’ls ha d’aplicar íntegrament aquest Decret.

k) Activitats extraordinàries d’aventura o d’esports de risc: són aquelles en les quals és inherent el factor de risc o un grau important de destresa per practicar-les, sigui quin sigui el nivell de les persones participants, com és el cas de la pràctica d’activitats com l’espeleologia, l’escalada, el descens de barrancs o el submarinisme, o activitats d’aventura que impliquin la utilització de material específic, com ara cordes d’escalada, embarcacions, arcs, vehicles de motor o material aeri.

h) Qualsevol altra activitat assimilable, sigui quina sigui la seva denominació.

Article 38

Activitats excloses

1. Estan excloses d’aquesta regulació les activitats de caràcter familiar; les que duen a terme joves a títol particular i en les quals no concorri cap entitat formalment constituïda ni en la planificació ni en el desenvolupament, i qualsevol altra que el consell insular corresponent determini reglamentàriament.

2. Així mateix, es consideren activitats excloses les següents:

a) Les activitats en les quals participin persones menors de tres anys, les quals s’han de regir per la seva normativa específica.

b) Les activitats escolars, les complementàries escolars, les extraescolars i les sortides escolars, aprovades pel consell escolar del centre, duites a terme per centres educatius públics o privats, sotmesos a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, o la que la substitueixi. No obstant això, s’han de regir per aquest Decret les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que duguin a terme aquests centres durant l’estiu i altres vacances escolars.

c) Les pràctiques esportives habituals, les competicions, els entrenaments, les jornades de tecnificació enquadrades en el que preveu el Decret 38/2015, de 22 de maig, pel qual es regula l’activitat esportiva en edat escolar, els ensenyaments esportius, la formació de personal tècnic d’esport i qualsevol altra manifestació o esdeveniment esportiu que tengui com a principal objectiu la tecnificació i/o rendiment de la modalitat esportiva en qüestió i que no s’ajusti o assimili a les activitats que preveu l’article 37, apartat 4.e).

d) Les activitats que promoguin o organitzin els centres residencials d’acolliment de les administracions públiques de les Illes Balears, sempre que vagin adreçades a menors que estiguin sota la seva tutela o curatela i de les quals siguin responsables els educadors i educadores d’aquests centres.

e) Les activitats que es facin amb persones menors d’edat amb discapacitat física, psíquica o sensorial que promoguin o organitzin entitats la raó de les quals sigui treballar amb aquests col·lectius i que hi treballin de manera continuada, sempre que el personal educatiu d’aquestes entitats les dirigeixin i en siguin els responsables del desenvolupament.

f) Els campaments de turisme, subjectes al que disposi la normativa aplicable en matèria de turisme.

g) Les activitats no dirigides que es duen a terme a casals, espais joves o centres infantils o juvenils, com ara l’activitat pròpia de sales amb ordinadors i d’accés gratuït a Internet, sales de biblioteca i d’autoconsulta, sales de reunions per a joves i sales d’estudi, així com les que es duen a terme a punts mòbils d’instituts de secundària i les autogestionades per joves als espais dels casals.

h) Els cursets, tallers o altres activitats monogràfiques, dedicats exclusivament a una única matèria específica que, per les seves característiques, que han de quedar suficientment acreditades, no poden ser duits a terme per monitors i monitores o el personal a què fan referència els articles 48, apartat 3, i 52, i requereixin personal qualificat en aquella matèria determinada.

i) Qualsevol altra que es reguli per la seva normativa específica.

Article 39

Projecte educatiu

1. Les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin a l’àmbit territorial de les Illes Balears s’han d’ajustar a un projecte educatiu que ha d’establir, com a mínim, una relació de les activitats de contingut educatiu, ecològic, esportiu, de promoció de la salut o recreatiu que es vulguin dur a terme, els seus objectius, la llengua vehicular i els mitjans de què es disposi.

2. Així mateix, i tenint en compte el grau de dificultat i risc en el desenvolupament d’aquestes activitats, ateses l’edat, la destresa necessària i la formació prèvia dels infants o joves a qui van adreçades, el projecte ha d’incloure una avaluació dels riscs de les activitats i una descripció de les mesures preventives dels riscs que es deriven d’aquestes activitats.

3. En qualsevol cas, en el projecte educatiu s’hi ha de fer constar:

a) La denominació i descripció de l’activitat.

b) La llengua vehicular, que preferentment ha de ser la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

c) Els objectius educatius de l’activitat.

d) La data d’inici i finalització de l’activitat, i l’especificació d’un cronograma per dies/hores/activitats i llocs de realització.

e) La ubicació i adreça del lloc de realització de l’activitat.

f) L’itinerari de l’activitat, si escau.

g) El nombre de participants i edats.

h) L’equip educatiu i tècnic.

i) El sistema d’avaluació de l’activitat i dels riscs.

j) La descripció de les mesures preventives dels riscs que es puguin originar i actuacions o normes bàsiques que s’han de seguir en cas d’emergència.

k) Els mitjans necessaris per al desenvolupament de l’activitat.

4. Quan el projecte educatiu inclogui alguna activitat extraordinària d’aventura o d’esports de risc, ha d’especificar les dades personals i la titulació necessària de la persona responsable de la planificació, el control, el seguiment i l’avaluació de l’activitat.

5. L’activitat continuada dels casals, centres infantils i juvenils o espais per a infants i joves a què fa referència l’apartat 3 de l’article 37, que formi part d’una programació estable i que tengui la inscripció oberta de manera permanent, pot estar inclosa en un únic projecte educatiu.

6. Cada consell insular pot establir altres requisits o condicions necessàries per a l’execució d’activitats extraordinàries.

Article 40

Limitacions per a la pràctica d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil

1. Les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil no es poden dur a terme en cap cas en els llocs que, per qualsevol causa, resultin perillosos, insalubres, o que, per exigències de l’interès públic, estiguin afectats per prohibicions o limitacions en virtut de la seva normativa específica, o no siguin autoritzables en virtut de la normativa urbanística, ambiental o d’ordenació del territori.

2. Sens perjudici de les normes específiques de cada municipi, les activitats que regula aquest Decret que es desenvolupin en el medi natural o en espais protegits s’han d’ajustar a les normatives vigents de protecció. Així mateix, quan les activitats es duguin a terme en terrenys forestals, han de complir la normativa vigent en matèria de prevenció d’incendis.

3. Les activitats s’han de situar a prop d’un camí alternatiu que permeti l’evacuació en cas d’un incendi forestal.

4. Fora d’aquests llocs, i sens perjudici de la normativa protectora del medi natural i d’impacte ambiental, si escau, i del que disposi la normativa del municipi on s’hagi de desenvolupar l’activitat, es pot acampar sempre que es disposi de l’autorització escrita de la persona propietària del terreny i es compleixin la resta de requisits que estableix aquest Decret.

5. Sens perjudici del que estableixen els paràgrafs anteriors, i sempre respectant la normativa sectorial que sigui aplicable, els consells insulars poden establir les limitacions a l’exercici d’aquest tipus d’activitats segons les pròpies peculiaritats urbanístiques i de protecció del medi ambient.

Article 41

Condicions higienicosanitàries de les activitats

1. En general, s’ha de garantir el compliment de les mesures sanitàries quant a l’aigua, els aliments i l’eliminació adient dels residus i les restes orgàniques en totes les activitats que regula aquest Decret, així com el de les mesures referides a la higiene i la seguretat.

2. En totes les activitats hi ha d’haver una farmaciola sota la responsabilitat de la persona encarregada de la direcció de les activitats o responsable sanitària.

3. Quan acabi l’activitat, les persones participants han de deixar el lloc en perfectes condicions, net de deixalles, amb els excrements enterrats i les aigües residuals a les comunes habilitades, si no s’ha emprat cap altre sistema d’evacuació. Així mateix, s’han de deixar completament apagats tots els focus d’ignició.

4. Les activitats regulades per aquest article que es facin en instal·lacions o edificis s’han de sotmetre a les normes de caràcter sanitari i a la resta de condicions que s’estableixin reglamentàriament per a les instal·lacions infantils i juvenils.

 

Capítol II
Persona o entitat organitzadora de les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil

Article 42

Persona o entitat organitzadora de les activitats

S’entén per persona o entitat organitzadora d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil els organismes públics competents i les entitats privades, amb ànim de lucre o sense, i també les persones físiques amb capacitat jurídica i capacitat d’obrar, sempre que, de manera habitual o ocasionalment, desenvolupin un programa o projecte educatiu d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que fomenti la formació i l’educació en valors, els drets humans, la cohesió social i la igualtat entre homes i dones.

Article 43

Obligacions de la persona o entitat organitzadora

La persona organitzadora de l’activitat d’educació en el temps lliure infantil i juvenil assumeix les responsabilitats i obligacions següents:

a) Presentar davant l’òrgan competent en matèria de joventut una comunicació o declaració responsable, de conformitat amb els models que s’han d’aprovar mitjançant una resolució de l’òrgan competent, en els termes indicats en aquest títol.

b) Disposar dels mitjans materials i humans necessaris per dur a terme l’activitat, d’acord amb la programació educativa i els requisits legalment establerts.

c) Garantir que l’activitat es desenvolupi en condicions higienicosanitàries, mediambientals, de seguretat i educatives idònies.

d) Elaborar o disposar d’un pla d’emergència, on consti la informació sobre situacions de risc, el sistema d’avís i el pla d’evacuació.

e) Respondre pels danys que, en relació amb l’organització o desenvolupament de l’activitat, es produeixin a les persones participants o a altres persones, sempre que aquests danys li siguin imputables per imprevisió, negligència o incompliment de les obligacions establertes en aquest Decret i sense que l’assegurança obligatòria pugui excloure la seva responsabilitat.

f) Contractar les assegurances de responsabilitat civil i d’accidents que siguin pertinents.

g) Tenir a disposició de l’autoritat competent, durant el desenvolupament de l’activitat, la documentació que s’indica en aquest Decret.

h) Recaptar de les persones participants la documentació següent:

• L’autorització de participació en l’activitat, que ha de lliurar la persona que té la pàtria potestat, tutela o curatela de cada participant menor d’edat.
• Una declaració responsable sobre dades de salut, signada pel participant o la participant, o per la persona que tengui la pàtria potestat, tutela o curatela en el cas de menors d’edat, en la qual es faci constar que no es pateix cap infecció contagiosa (conjuntivitis, fongs...), els impediments físics o psíquics per participar en l’activitat, així com dietes especials o intoleràncies alimentàries, al·lèrgies i, si escau, medicacions o qualsevol altra circumstància rellevant que sigui necessari conèixer per participar en l’activitat. Aquestes dades han de ser destruïdes quan hagin deixat de ser necessàries per a la finalitat concreta amb la qual es van sol·licitar, i es consideraran especialment protegides, d’acord amb la normativa vigent de protecció de dades de caràcter personal.

Article 44

Assegurances

1. La persona o entitat organitzadora de l’activitat ha de contractar, per a totes les persones participants (inclosos el director, els monitors, els voluntaris i altre personal participant, en pràctiques o no), una assegurança d’accidents personals, amb les cobertures següents: per despeses d’assistència sanitària, amb un mínim de 6.000 euros; per defunció, un mínim de 5.000 euros, i per invalidesa permanent, un mínim de 6.500 euros, excepte que una altra normativa que desplegui les activitats que es puguin qualificar de risc estableixi quanties superiors.

2. La persona o entitat organitzadora de l’activitat ha de subscriure, així mateix, una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que ha de preveure uns límits mínims de 300.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.

 

Capítol III
Règim de comunicació de les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil

Article 45

Presentació de la declaració responsable

1. Les persones o entitats organitzadores de qualsevol activitat d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupi a les Illes Balears han de presentar una declaració responsable davant l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, segons el model normalitzat que aprovi per resolució el titular del departament de joventut de cada illa.

2. Aquesta declaració responsable s’ha de presentar de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, quinze dies naturals abans de l’inici de l’activitat, i hi han de constar les dades de la persona o l’entitat que promou o organitza l’activitat a l’efecte de notificacions, o de qui la representa, i les dades relatives a l’activitat.

3. En concret, la declaració responsable ha de contenir:

a) Una manifestació, sota la responsabilitat de la persona organitzadora o persona que la representi, del compliment dels requisits establerts normativament per a la realització de l’activitat d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, i que disposa de la documentació que s’exposa a continuació:

• L’autorització de la persona propietària del terreny o de l’edifici que s’ocupi.
• El projecte educatiu, que ha de contenir una relació de les activitats de contingut educatiu, ecològic, esportiu o recreatiu, els objectius i mitjans de què es disposa, una avaluació dels riscs de les activitats i una descripció de les mesures preventives dels riscs que es puguin originar.
• Les actuacions o normes bàsiques que s’han de seguir en cas d’emergència, en les quals s’incloguin, si escau, les necessàries per evacuar la instal·lació on es dugui a terme l’activitat.
• L’autorització de participació en l’activitat, que ha de lliurar la persona que té la custòdia, la tutela o la curatela de cada una de les persones participants menors d’edat. En cas que la custòdia sigui compartida, l’autorització l’han de signar ambdós pares.
• La llista dels participants amb la indicació del nom, l’edat, l’adreça i el telèfon. Aquesta llista ha d’incloure el número de document d’identificació i el nom i llinatges de les persones participants en l’activitat i de les persones que tenen la seva custòdia, tutela o curatela. En cas que aquesta custòdia sigui compartida, les dades s’han de referir a ambdós pares. En el supòsit d’activitats organitzades per entitats públiques, la presentació de la sol·licitud d’inscripció corresponent implica l’autorització a l’entitat organitzadora per verificar les dades personals declarades, tret que hi hagi una oposició expressa per part de la persona o persones interessades, cas en què s’ha d’aportar el document corresponent.
• La pòlissa d’assegurança d’accidents per a les persones participants.
• La pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que cobreixi danys personals i materials.
• El permís de l’Administració competent en el supòsit que es vulgui fer foc a la zona en què es duu a terme l’activitat.
• Fotocòpies de l’acreditació de la formació o de les titulacions de l’equip
• dirigent.
• Un certificat negatiu de cada un dels membres de l’equip dirigent, emès pel Registre central de delinqüents sexuals, que contengui una referència expressa a no figurar-hi inscrit. Aquest certificat ha d’estar tan actualitzat com sigui possible o s’ha d’haver expedit, com a màxim, dotze mesos abans. Passats aquests dotze mesos, s’ha de demanar un nou certificat.

b) Una relació amb el nom i llinatges, el document nacional d’identitat o equivalent i la indicació de la titulació de l’equip dirigent de l’activitat d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, inclòs el personal amb el carnet de socorrista, per al supòsit d’activitats que es desenvolupin a la mar o a la piscina i la normativa general aplicable no exigeixi la presència de socorristes propis de la platja o de la instal·lació.

c) Una memòria ambiental, que ha de presentar la persona interessada, quan l’activitat consisteixi en acampades superiors a un mes en un mateix lloc, i que ha d’enviar d’ofici la mateixa Administració a la Conselleria de Medi Ambient perquè en faci l’informe corresponent.

d) En el cas de marxes per etapes o rutes, s’ha de presentar un croquis de l’itinerari, amb la indicació dels dies i dels noms dels llocs per on es passarà i on es pernoctarà, per ordre cronològic. Si l’activitat es fa en un lloc de localització difícil (finques, platges, etc.) se n’ha de presentar un croquis o la descripció exacta del camí per accedir-hi des del poble més pròxim.

4. Una vegada presentada la declaració responsable i iniciada l’activitat, el personal de l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa que tengui atribuïdes les funcions d’inspecció pot comprovar la realització correcta de l’activitat i verificar el compliment dels requisits de l’apartat anterior, sens perjudici del que estableix l’article 79 de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

5. La inexactitud, la falsedat o l’omissió de caràcter essencial de qualsevol dada o manifestació a què fa referència la declaració responsable, o de la documentació acreditativa dels requisits que s’ha de tenir a disposició de l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, determinen la impossibilitat d’iniciar o continuar l’exercici de l’activitat afectada des del moment en què es tengui constància dels fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que corresponguin, atès que aquesta mesura no té caràcter de sanció.

Si hi ha risc per a les persones o per a les coses, la suspensió es pot adoptar cautelarment de manera immediata, mitjançant una resolució motivada. En el supòsit de risc imminent i extraordinari, es pot prescindir del tràmit d’audiència, sens perjudici que, posteriorment a l’adopció de qualsevol d’aquestes mesures, siguin oïdes les persones o entitats interessades i es confirmin, modifiquin o aixequin mitjançant una resolució motivada.

6. En el cas que es detecti un error, una inexactitud o una omissió en les dades declarades que no sigui de caràcter essencial, s’ha d’instruir un expedient d’esmena de defectes o, si escau, un de sancionador.

7. El cessament o qualsevol modificació de les condicions que consten en la declaració responsable o en la documentació que s’ha de tenir a disposició de l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa ha de ser objecte de comunicació.

8. Si la persona o l’entitat interessada desisteix de fer una activitat de temps lliure infantil o juvenil per a la qual ha tramitat la declaració responsable, ha d’informar d’aquesta circumstància l’òrgan competent en matèria de joventut per raó del territori, abans de la data en què estava previst iniciar-la.

Article 46

Comunicació i desenvolupament de l’activitat continuada i sense un grup estable de persones participants dels casals i centres infantils i juvenils

1. Les activitats continuades amb menors d’edat que formin part de la programació periòdica de moviments o casals i centres infantils i juvenils i que no tenen un grup estable de participants, atès que la inscripció està oberta de manera permanent, s’han d’acollir al règim de comunicació i desenvolupament que s’indica a continuació.

2. Durant el primer trimestre de l’any; al principi de cada curs, si se segueix el calendari acadèmic; o en qualsevol cas, sempre almenys quinze dies naturals abans d’iniciar-se la primera activitat, s’ha de comunicar de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú, la relació de les activitats que es duran a terme durant l’exercici o durant el curs.

3. El director/a o responsable de la programació de les activitats del centre ha d’estar en possessió del títol de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, del certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil o d’alguna de les titulacions específiques que es detallen en l’article 51, per exercir com a director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil.

4. En el moment que es dugui a terme cada activitat, la persona que n’és responsable ha de disposar de la documentació i complir els requisits següents:

• El projecte educatiu, que ha de contenir una relació de les activitats de contingut educatiu, ecològic, esportiu o recreatiu, els objectius i mitjans de què es disposa, una avaluació dels riscs de les activitats i una descripció de les mesures preventives dels riscs que es puguin originar.
• Les actuacions o normes bàsiques que s’han de seguir en cas d’emergència i d’accident de les persones participants.
• L’autorització de participació en l’activitat, que ha de lliurar la persona que té la custòdia, la tutela o la curatela de cada una de les persones participants menors d’edat. En cas que aquesta custòdia sigui compartida, les dades s’han de referir a ambdós pares.
• La llista dels participants amb la indicació del nom, l’edat, l’adreça i el telèfon. En aquesta llista s’hi ha d’incloure el número del document d’identificació, el nom i llinatges de les persones participants en l’activitat i de les persones que tenen la seva custòdia, tutela o curatela. En cas que aquesta custòdia sigui compartida, les dades s’han de referir a ambdós pares. En el supòsit d’activitats organitzades per entitats públiques, la presentació de la sol·licitud d’inscripció corresponent implica l’autorització per verificar les dades personals declarades, tret que hi hagi una oposició expressa per part de la persona o persones interessades, cas en què s’ha d’aportar el document corresponent.
• La pòlissa d’assegurança d’accidents per als participants, amb les quanties establertes en aquest títol.
• La pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que cobreixi danys personals i materials, amb les quanties establertes en aquest títol.
• Una relació del nom i llinatges, els respectius documents nacionals d’identitat o equivalents i la indicació de la titulació de les persones responsables de l’activitat.
• Un certificat negatiu de cada un dels membres de l’equip dirigent, emès pel Registre central de delinqüents sexuals, que contengui una referència expressa a no figurar-hi inscrit. Aquest certificat ha d’estar tan actualitzat com sigui possible o s’ha d’haver expedit, com a màxim, dotze mesos abans. Passats aquests dotze mesos, s’ha de demanar un nou certificat.

5. Tot i el que s’exposa en aquest article, si en aquesta programació anual es preveuen activitats de les previstes en l’article 37, com ara acampades, escoles d’estiu, colònies, marxes, etc., que compleixen els requisits generals establerts, s’ha de seguir el règim de declaració responsable previst en l’article 45, i tenir l’equip dirigent que s’estableix en l’article 48, apartat 2.

Article 47

Informació als ajuntaments i als departaments interessats

A l’efecte de poder actuar davant qualsevol situació d’emergència o detectar possibles problemes, l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa ha d’informar oportunament de les activitats declarades els serveis d’emergència, els ajuntaments afectats i els organismes o departaments de l’Administració corresponent a qui pugui interessar per raó de l’activitat o per algun altre motiu justificat.

 

Capítol IV
Equip dirigent de les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil

Article 48

Equip dirigent

1. Les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin a l’àmbit territorial de les Illes Balears han de comptar amb un equip dirigent format per un/a director/a responsable de les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil i els monitors i monitores corresponents.

Totes aquestes persones han de tenir 18 anys o més, disposar de les titulacions que s’estableixen en aquest Decret i del certificat vigent de no estar inscrites en el Registre central de delinqüents sexuals, regulat pel Reial decret 1110/2015, d’11 de desembre (BOE núm. 312, de 30 de desembre). Per a aquest darrer requisit, la persona o entitat organitzadora de l’activitat és la responsable de disposar dels certificats negatius expedits per l’esmentat Registre del personal voluntari i/o contractat i de tenir-los a l’abast dels serveis d’inspecció o seguiment, si els són requerits.

2. A part del director/a, en cada activitat de temps lliure infantil o juvenil hi ha d’haver, a més, com a mínim, un monitor/a per cada deu participants. En cas d’haver-hi fraccions d’un nombre igual o superior a cinc, se n’hi ha d’afegir un altre.

3. Excloent el director o directora, com a mínim el 50 % del personal monitor —o la majoria, en cas d’un número imparell o decimal— ha de tenir alguna de les titulacions que detalla l’article 52 d’aquest Decret. El percentatge restant, que en tot cas ha de ser de persones també majors d’edat, pot exercir tenint un títol d’estudis universitaris o de formació professional de grau superior, o equivalents, relacionats amb l’educació, l’esport o el lleure, o amb l’activitat específica que es dugui a terme.

4. Les activitats continuades que es duen a terme a casals o centres infantils o juvenils, tant de caràcter públic com privat, a què fa referència l’apartat 3 de l’article 37, han de comptar amb un equip dirigent format per, com a mínim, un monitor/a per cada quinze persones participants o usuàries. En cas d’haver-hi fraccions d’un nombre igual o superior a vuit, se n’hi ha d’afegir un altre. No obstant això, les activitats puntuals que es desenvolupin en aquests llocs, independentment de qui les organitzi, s’han d’acollir a la ràtio establerta en el punt 2 d’aquest article.

5. Això no obstant, cada consell insular pot determinar la ràtio de monitor o monitora per participant per al seu àmbit territorial respectiu, sempre que en l’activitat hi intervenguin menys de 25 participants, tot respectant el que estableix l’apartat 2 de l’article 49.

6. Les activitats que comportin un risc pel seu grau d’especialització, com l’alta muntanya, el descens de barrancs, l’escalada, el busseig, les activitats nàutiques o similars, han de comptar amb personal titulat i acreditat professionalment en l’activitat que correspongui, que serà el responsable de l’activitat i del material emprat.

7. També poden formar part de les activitats, sota la tutela del director/a que se li assigni, i en un nombre que no superi el del total de les persones que componen l’equip dirigent titulat, el personal en pràctiques que hagi superat l’etapa teòrica corresponent de les titulacions d’educació en el temps lliure i dels certificats de professionalitat de referència.

Els monitors i monitores que estan en un període de pràctiques formatives no poden rebre cap retribució ni poden computar a l’efecte de la ràtio de monitor/a per grup de participants exigida. No obstant això, quan es tracti d’activitats de voluntariat, organitzades per entitats inscrites en el Cens d’entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, en les quals l’equip dirigent estigui format exclusivament per personal voluntari, i estiguin emmarcades en un programa de voluntariat, com a màxim un 50 % de personal monitor en pràctiques pot comptar a l’efecte de la ràtio requerida.

8. En les activitats que es realitzin en una piscina o a la mar hi ha d’haver present una persona amb el carnet de socorrista, expedit per un organisme autoritzat oficialment per expedir aquests títols. Si per les seves característiques, la normativa no exigeix que la piscina, platja o costa hagi de tenir un socorrista, l’entitat organitzadora s’ha de fer responsable que una de les persones que faci de monitor/a o el director/a de temps lliure tengui aquest carnet i estigui present durant tota l’activitat, i si no és possible, ha de contractar una persona per a aquesta finalitat.

9. Per als grups en què participen persones amb discapacitat i/o amb necessitats educatives especials, a l’equip dirigent se li ha d’afegir, a més, personal amb preparació adequada i titulació suficient, amb la proporció que s’indica, sens perjudici que s’hagi d’ampliar per necessitats concretes de l’activitat o de les persones participants, sota la responsabilitat de l’entitat o persona promotora:

a) Participants amb necessitat de suport generalitzat o grau de discapacitat reconegut superior al 75 %: un mínim d’una persona per cada participant d’aquestes característiques.

b) Participants amb necessitat de suport extens o grau de discapacitat reconegut entre el 65 % i el 74 %: un mínim d’una persona per cada tres participants d’aquestes característiques.

c) Per a la resta de persones amb necessitats educatives especials i/o grau de discapacitat d’entre el 33 % i el 64 %: un mínim d’una persona per cada cinc participants d’aquestes característiques.

De conformitat amb el que disposa aquest punt, es considera titulació suficient la de tècnic/a o auxiliar tècnic/a en atenció sociosanitària, integració social o atenció a persones amb dependència, així com les diplomatures i els graus en infermeria, fisioteràpia, teràpia ocupacional o educació social, mestre en educació especial, llicenciatura en pedagogia i pedagogia terapèutica i psicologia, psicopedagogia i similars.

10. En el supòsit de programació d’activitats de caràcter mixt a què fa referència l’article 37, apartat 4.j), a les activitats d’educació en el temps lliure infantils i juvenils se’ls ha d’aplicar íntegrament aquest Decret, amb les especificitats següents:

a) El director o la directora de temps lliure ha de ser present, almenys, durant la realització de les activitats d’educació en el temps lliure infantils i juvenils.

b) La ràtio de l’equip dirigent ha de ser la que estableix l’apartat 2 d’aquest article.

Article 49

Presència de l’equip dirigent durant l’activitat

1. Tot el personal monitor i director de l’activitat corresponent ha de ser present mentre dura l’activitat. Cada consell insular ha de regular els supòsits concrets en què el director/a de l’activitat es pot absentar de l’activitat, el termini màxim d’aquesta absència i les mesures que s’han de prendre per pal·liar-la.

2. En cap cas no pot quedar a càrrec del grup una única persona de l’equip dirigent.

Article 50

Obligacions de l’equip dirigent

1. Les obligacions del director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil són les següents:

a) Orientar, animar i dinamitzar la consecució de les finalitats i els objectius de l’activitat, garantint el compliment de la programació educativa.

b) Coordinar i dirigir les persones de l’equip dirigent.

c) Tutelar, si escau, les persones en pràctiques que tengui assignades i coordinar la tutela que puguin exercir altres persones de l’equip dirigent.

d) Romandre al capdavant de l’activitat, d’acord amb el que estableix l’article anterior.

e) Vetllar per la integritat física i els béns de les persones participants i garantir que es compleixin les mesures d’emergència i evacuació, per la qual cosa ha de conèixer el pla d’evacuació de la instal·lació i dur a terme, si escau, el simulacre corresponent.

f) Cuidar que es faci un ús adequat de les propietats i les instal·lacions, i controlar que no es facin accions que suposin risc d’incendi.

g) Vigilar que no s’efectuïn abocaments en zones no idònies, així com vetllar perquè no es produeixin alteracions al medi natural.

h) Fer complir les normes vigents de prevenció en matèria de begudes alcohòliques, tabac i qualsevol altra substància que pugui generar dependència.

i) Facilitar les funcions de comprovació, seguiment, control i inspecció que els òrgans competents en matèria de joventut i les autoritats tenguin atribuïdes.

j) Disposar i custodiar la documentació pertinent establerta en aquest Decret.

2. Les obligacions de l’equip de monitors i monitores són les següents:

a) Atendre el grup de participants dels quals es responsabilitza.

b) Complir les normes generals i les instruccions rebudes del director/a de l’activitat.

c) Tutelar el personal en pràctiques que tengui assignat.

d) Estar present de manera continuada durant el desenvolupament de l’activitat.

Article 51

Formació exigible als directors i a les directores d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil

1. Els directors o directores de les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que s’hagin de dur a terme a l’àmbit territorial de les Illes Balears han de tenir alguna de les titulacions següents:

a) El diploma de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, de conformitat amb el que estableix el títol II d’aquest Decret.

b) El certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (Reial decret 1697/2011, de 18 de novembre).

c) El títol de tècnic/a superior en animació sociocultural i turística (Reial decret 1684/2011, de 18 de novembre) o titulacions declarades com a equivalents.

d) Les titulacions de formació professional o els certificats de professionalitat que incloguin íntegrament la qualificació professional SSC565_3, Direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (Reial decret 567/2011, de 20 d’abril).

e) El títol de tècnic/a superior en educació infantil (Reial decret 1394/2007, de 29 d’octubre) o titulacions declarades com a equivalents, sempre que les persones que participin en l’activitat no tenguin més de sis anys.

2. En relació amb la direcció d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil de caràcter esportiu, previstes en l’article 37, apartat 4.e), d’aquest Decret, poden actuar també com a directors o directores les persones amb la titulació següent, expedida d’acord amb la normativa que s’hi aplica:

a) La llicenciatura o grau en educació física o en ciències de l’activitat física i de l’esport, de conformitat amb la normativa vigent de l’administració educativa que la regula i la normativa vigent sobre instituts nacionals d’educació física.

b) El títol de tècnic/a superior en animació d’activitats físiques o esportives (Reial decret 2048/1995, de 22 de desembre) o titulacions declarades com a equivalents.

3. A l’efecte de poder treballar en les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin a les Illes Balears, són assimilables els diplomes de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil expedits pels organismes responsables en matèria de joventut de les comunitats autònomes i d’altres països que capacitin per a la realització d’aquesta funció al lloc d’origen. L’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa pot emprar qualsevol mitjà vàlid per assegurar-ne l’autenticitat i la validesa.

Article 52

Formació exigible als monitors i monitores d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil

1. Els monitors i monitores que desenvolupin la seva activitat a l’àmbit territorial de les Illes Balears han de tenir alguna de les titulacions següents:

a) El diploma de monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, de conformitat amb el que estableix el títol II d’aquest Decret.

b) El certificat de professionalitat de dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (Reial decret 1537/2011, de 31 d’octubre).

c) Les titulacions de formació professional o els certificats de professionalitat que incloguin íntegrament la qualificació professional SSC564_2, Dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil (Reial decret 567/2011, de 20 d’abril), o els títols que es declarin equivalents, d’acord amb la normativa que disposi l’administració educativa competent.

d) El títol de tècnic/a superior en educació infantil (Reial decret 1394/2007, de 29 d’octubre) o titulacions declarades com a equivalents, sempre que les persones que participin en l’activitat no tenguin més de sis anys.

2. En relació amb les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil de caràcter esportiu a què fa referència l’article 37, apartat 4.e), d’aquest Decret, com a mínim el 40 % del personal que actuï com a monitor ha de tenir alguna de les titulacions que s’indiquen a continuació. En cas que l’aplicació del percentatge del 40 % doni com a resultat un número imparell o decimal, s’ha d’arrodonir a favor de les titulacions específiques d’aquest apartat.

a) Per a activitats esportives en general i per a les previstes en els subapartats següents d’aquest apartat, tret de les previstes en el subapartat c), la llicenciatura o grau en educació física o en ciències de l’activitat física i de l’esport i el títol de tècnic/a superior en animació d’activitats físiques i esportives (Reial decret 2048/1995, de 22 de desembre), de conformitat amb la normativa de l’administració educativa vigent.

b) Per a les diferents modalitats o disciplines esportives, els títols de tècnic/a esportiu i de tècnic/a esportiu superior de cada disciplina o modalitat, corresponents als ensenyaments de règim especial, de conformitat amb la normativa de l’administració educativa o equivalent; les titulacions esportives de nivell I, II i III corresponents al règim transitori, de conformitat amb la normativa de l’administració esportiva i, en el cas de les modalitats o disciplines esportives que encara no estiguin integrades ni en el règim especial ni el règim transitori, les titulacions esportives federatives de nivell I, II i III o equivalents, sempre que s’acrediti una càrrega lectiva d’un mínim del 80 % de les titulacions de règim transitori.

c) Per a activitats d’escalada, exclusivament el títol de tècnic esportiu o tècnic esportiu superior en escalada (Reial decret 318/2000) i per a activitats de barranquisme, exclusivament el de tècnic esportiu en barranquisme (Reial decret 318/2000).

d) Per a activitats de cicloturisme, excursionisme, curses d’orientació, bicicleta de muntanya i marxa a cavall, títol de tècnic/a en conducció d’activitats físiques i esportives en el medi natural (Reial decret 2049/1995), per a qualsevol d’aquestes modalitats, de conformitat amb la normativa de l’administració educativa vigent que el regula; o, específicament, per a cada modalitat, el títol de tècnic/a esportiu o tècnic/a esportiu superior en alta o mitjana muntanya (Reial decret 318/2000), tècnic/a esportiu o tècnic/a esportiu superior d’hípica (Reial decret 933/2010 i 934/2010), tècnic/a de nivell I, II o III de ciclisme (Resolució de 22 de març de 2012 del CSD) i tècnic/a de nivell I o II d’orientació (Resolució d’11 de novembre de 2013 del CSD).

e) Els certificats de professionalitat de la família professional d’activitats físiques i esportives, corresponent a l’activitat en qüestió.

3. A l’efecte de poder treballar en les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin a les Illes Balears, són assimilables els diplomes de monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil expedits pels organismes responsables en matèria de joventut de les comunitats autònomes i d’altres països que capacitin per a la realització d’aquesta funció en el lloc d’origen. L’òrgan competent en matèria de joventut pot utilitzar qualsevol mitjà vàlid per assegurar-ne l’autenticitat i la validesa.

Article 53

Formació exigible a les persones que han de supervisar el projecte o acompanyar els menors practicants quant a les activitats extraordinàries d’aventura o d’esports de risc

1. Les persones que han de supervisar i assumir la responsabilitat tècnica de les activitats d’aventura o d’esport de risc que es prevegin en el projecte educatiu corresponent han de tenir una de les titulacions o formacions següents:

a) La llicenciatura o grau en educació física o en ciències de l’activitat física i de l’esport, de conformitat amb la normativa vigent que la regula i la normativa vigent sobre instituts nacionals d’educació física.

b) El títol de tècnic esportiu superior, d’acord amb la normativa de l’administració educativa vigent que el regula.

c) El títol de tècnic en conducció d’activitats físiques i esportives en el medi natural, de conformitat amb la normativa de l’administració educativa vigent que el regula, respecte a les activitats següents: excursionisme, cicloturisme, bicicleta tot terreny, ciclocròs, curses d’orientació i marxa a cavall.

d) En general, la titulació corresponent que, si escau, exigeixi la legislació aeronàutica, nàutica i subaquàtica per a la instrucció o l’acompanyament d’infants o joves en la pràctica respectiva d’activitats aèries, nàutiques o subaquàtiques.

e) La resta de títols universitaris, de formació professional o qualificacions professionals de nivell 3, expedits pels organismes oficials competents, que habilitin per a la pràctica concreta i que incloguin formació suficient en matèria de socorrisme o primers auxilis.

2. Igualment, en les activitats extraordinàries d’aventura o d’esport de risc hi ha d’haver almenys un tècnic o tècnica que ha d’acompanyar les persones practicants durant l’execució de l’activitat, que ha de ser major d’edat i ha de tenir alguna de les titulacions o acreditacions formatives següents especialitzades en les activitats:

a) Les que estableix l’apartat anterior per a la supervisió.

b) El títol de tècnic esportiu, així com titulacions o diplomes federatius, de conformitat amb la normativa vigent d’ordenació general dels ensenyaments esportius.

Article 54

Altres titulacions

La possessió de les titulacions esmentades en els articles anteriors no eximeix de la possessió d’altres diplomes o titulacions que, per raó de l’especificitat del programa de l’activitat corresponent, puguin exigir altres normes sectorials aplicables o la naturalesa de l’activitat. En aquest sentit, la persona o entitat responsable de l’activitat ha de garantir que el personal que la duu a terme disposa de la preparació suficient per fer-ho.

TÍTOL IV
INSTAL·LACIONS JUVENILS DE LES ILLES BALEARS

Capítol I
Disposicions generals

Article 55

Definició i àmbit d’aplicació

1. Es consideren instal·lacions juvenils els espais físics permanents de titularitat de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que es troben al servei dels infants i els joves, i que en faciliten la convivència, l’allotjament, la formació, la participació en activitats socials i culturals o la utilització adequada del temps lliure.

2. Les instal·lacions juvenils de les Illes Balears han de tenir i posar a disposició de les persones usuàries un projecte educatiu que s’ha de desenvolupar a través d’una oferta concreta d’activitats, on han de constar, almenys, els elements següents:

a) La denominació i descripció de la instal·lació.

b) Els objectius educatius.

c) El calendari setmanal d’activitats que desenvolupen el projecte educatiu (itineraris, excursions, elements informatius i formatius, etc.).

d) El públic destinatari.

e) L’organigrama del personal de la instal·lació.

f) La descripció de les mesures preventives dels riscs que es puguin originar durant les activitats i actuacions o normes bàsiques que s’han de seguir en cas d’emergència.

3. Queden excloses dels preceptes d’aquest títol les instal·lacions amb i sense allotjament que no es trobin dedicades en exclusiva a infants i joves.

Article 56

Classificació

1. Les instal·lacions juvenils es classifiquen en instal·lacions d’allotjament i en instal·lacions sense allotjament.

2. Entre les instal·lacions d’allotjament es consideren les següents:

a) Alberg juvenil: establiment que, de manera permanent o temporal, es destina a donar allotjament de manera individual o col·lectiva, amb caràcter general mitjançant habitacions de capacitat múltiple, preferentment a joves alberguistes titulars dels carnets corresponents o a grups de joves en el marc d’una activitat de temps lliure o formativa. Aquestes instal·lacions s’han d’incloure en la Xarxa d’Albergs Juvenils de les Illes Balears, dins la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears.

b) Campament juvenil: equipament a l’aire lliure en el qual l’allotjament es fa mitjançant tendes de campanya o altres elements portàtils similars, amb una sèrie d’elements fixos, degudament condicionats per desenvolupar activitats d’oci i temps lliure per a infants i joves.

c) Casa de colònies: edifici que permanentment o temporalment es destina a donar allotjament a grups d’infants o joves participants en activitats educatives en el temps lliure, culturals i d’oci.

d) Residència juvenil: instal·lació de caràcter cultural i formatiu al servei dels joves que, per raons d’estudi o feina, es veuen obligats a allotjar-se fora del domicili familiar almenys un trimestre.

e) Granges escola amb allotjament: cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i adequats per al treball didàctic en el temps lliure en tècniques agràries i ramaderes.

f) Refugi juvenil: edifici ubicat fora dels nuclis urbans i en el medi natural en què el servei d’allotjament a infants i joves es presta en un o diversos espais, compartimentats o no, normalment sense mobiliari.

3. Entre les instal·lacions juvenils sense allotjament s’inclouen les següents:

a) Granges escola sense allotjament: edificis que ofereixen equipaments suficients i adequats per al treball didàctic en el temps lliure en tècniques agràries i ramaderes.

b) Aules de natura: edificis que ofereixen equipaments suficients i adequats per al treball didàctic en el temps lliure en el coneixement del medi natural i en l’educació ambiental.

c) Casals, espais per a joves, o centres infantils o juvenils de temps lliure: equipaments cívics de dinamització sociocultural que estan destinats exclusivament a la infància i a la joventut i que tenen per finalitat la promoció de l’activitat cívica, la col·laboració amb el teixit associatiu, i que ofereixen espais dotats d’infraestructures i recursos per a la participació i l’intercanvi entre les persones i entitats usuàries.

4. Les instal·lacions juvenils poden ser permanents o de temporada. Són permanents les que romanen obertes al públic tot l’any, i de temporada, les que obren durant almenys tres mesos a l’any.

5. Les instal·lacions juvenils de temporada, una vegada finalitzat el període de funcionament, es poden destinar a un altre ús com a instal·lació juvenil, sempre que no coincideixin ambdós usos en el temps, reuneixin els requisits i compleixin la normativa establerta per a ambdues tipologies d’instal·lació.

6. Els consells insulars de les Illes Balears poden regular reglamentàriament altres instal·lacions juvenils al seu àmbit territorial.

Article 57

Normes d’aplicació

1. Les instal·lacions juvenils de les Illes Balears han de complir, a més d’aquest Decret, la normativa següent, sens perjudici d’altres normes sectorials, quan siguin aplicables:

a) Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge, i, si escau, dels espais naturals protegits.

b) Higiene per a l’elaboració, distribució i comerç, si n’hi ha, de menjars preparats, manipulació d’aliments i higiene relativa als productes alimentaris.

c) Manteniment dels serveis higiènics.

d) Evacuació de les aigües residuals i recollida, emmagatzematge i eliminació de residus.

e) Instal·lacions elèctriques i emmagatzematge de combustible de qualsevol naturalesa.

f) Sistema de climatització, en el cas que se’n disposi.

g) Seguretat i prevenció d’incendis, incloent-hi, si escau, la relativa a la prevenció d’incendis forestals.

h) Accessibilitat i supressió de barreres físiques i de la comunicació, sempre que les condicions estructurals de l’edificació i les normes urbanístiques que siguin aplicables ho permetin.

i) Normativa general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.

j) Normativa vigent aplicable per a l’elaboració i servei de menjars preparats.

k) Piscines d’ús col·lectiu, en el cas que se’n disposi.

l) Protecció de dades de caràcter personal.

m) Activitats classificades.

n) Normativa sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d’alta tensió.

2. Els serveis d’inspecció de cada organisme competent en aquestes matèries són els responsables de la comprovació del seu compliment.

Article 58

Persones usuàries i condicions de difusió

1. Els infants i joves, individualment o en grup, l’edat dels quals no sigui superior a 30 anys, són les principals persones usuàries de les instal·lacions juvenils que regula aquest Decret per dur-hi a terme activitats educatives en el temps lliure i activitats d’oci i formatives. Les persones titulars de les instal·lacions poden limitar l’edat per a les persones usuàries en general o per a la participació en determinades activitats o serveis que promoguin, dins el marge d’edat establert anteriorment.

2. A més de les establertes en l’apartat anterior, les persones amb una edat superior a 30 anys poden emprar les instal·lacions juvenils, en els supòsits següents:

a) En el cas dels albergs juvenils, quan tenguin carnet d’alberguista de la Xarxa Espanyola d’Albergs Juvenils (REAJ) o qualsevol altre tipus d’acreditació que aquesta Xarxa reconegui com a vàlida, en les seves diferents modalitats (individual, familiar i de grup).

b) En totes les instal·lacions juvenils amb allotjament, quan es tracti de pares, mares o tutors i tutores, mestres, educadors i educadores o monitors i monitores i participin conjuntament amb els infants i joves en les activitats educatives que s’hi duguin a terme o tenguin tasques organitzatives o de suport.

3. Llevat dels albergs juvenils, i sens perjudici del que s’estableix en l’apartat 2 d’aquest article, aquestes instal·lacions poden acollir persones i grups d’adults de més de 30 anys, de manera no habitual, quan hi hagi disponibilitat i quedi garantida la funció inherent d’aquestes instal·lacions.

S’entén que aquesta funció queda garantida quan la instal·lació acull durant tot l’any, o durant el període en que roman oberta, activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, socials, culturals i educatives per a joves i grups de joves, en coherència amb el projecte educatiu de la instal·lació; i/o allotja majoritàriament joves i grups de joves, de la qual cosa ha de quedar constància documental. Els documents que acreditin aquesta circumstància (com ara fulls de reserva, edats dels clients, certificats de les entitats organitzadores, declaracions responsables d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, etc.) han d’estar a l’abast dels serveis d’inspecció i de seguiment quan els siguin requerits.

En qualsevol cas, els grups d’infants i joves tenen prioritat en la contractació, si bé respectant l’ordre d’antiguitat de la data en què es faci, i en l’ús dels espais comuns de la instal·lació, intentant atendre les necessitats de tots els grups que la comparteixen en aquell moment.

4. En els supòsits de l’apartat 3, les persones de més de 30 anys tenen l’estada limitada a deu dies consecutius, prorrogables si la demanda de places per part d’infants i joves ho permet, i mentre no quedi compromesa la funció principal de la instal·lació. S’exceptuen d’aquesta limitació de temps les persones de més de 30 anys usuàries de les residències d’estudiants, quan formin part de la comunitat educativa.

5. Els consells insulars poden establir altres condicions perquè les persones de més de 30 anys puguin gaudir de les instal·lacions juvenils al seu àmbit territorial.

6. Les instal·lacions juvenils han d’anunciar, promocionar i/o comercialitzar la seva oferta vinculada al projecte educatiu. Així mateix, en els elements publicitaris i/o de difusió i/o de comercialització que s’emprin s’hi ha de reflectir el número d’inscripció en el Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears i, a més, especificar de manera clara i inequívoca que estan dirigides al públic infantil i juvenil, tret de les excepcions previstes.

7. Les instal·lacions juvenils s’han d’anunciar, promocionar i comercialitzar a través de canals propis i específics destinats a instal·lacions juvenils, com poden ser llocs web propis, plataformes o xarxes específiques d’instal·lacions juvenils. Per tant, no poden anunciar-se ni comercialitzar-se per canals turístics, segons la definició feta per la normativa turística.

8. Les instal·lacions juvenils han d’adoptar, juntament amb el nom comercial, la denominació que li correspongui, de conformitat amb la classificació indicada en l’article 56, apartat 2, d’aquest Decret. No es pot emprar cap denominació que indueixi a confusió sobre la seva naturalesa d’instal·lació juvenil. Tampoc no poden fer servir cap rètol o distintiu que les confongui amb altres tipus d’establiments.

 

Capítol II
Règim de la declaració responsable i documentació necessària per a la posada en marxa i el funcionament d’una instal·lació juvenil

Article 59

Declaració responsable i documentació necessària

1. La persona o entitat interessada a posar en marxa una instal·lació juvenil ha de presentar una declaració responsable, segons un model normalitzat, davant el consell insular corresponent segons el territori, de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

2. S’entén per declaració responsable el document subscrit per la persona interessada, o per qui la representi, en el qual manifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits que estableix la normativa per obrir la instal·lació juvenil i per al seu funcionament, que disposa de la documentació que ho acredita i que es compromet a complir aquests requisits durant el temps en què es mantengui oberta la instal·lació.

3. Aquesta declaració responsable ha de contenir necessàriament les dades següents:

a) La identificació de la persona que subscriu la declaració responsable i l’acreditació de la seva personalitat o representació. En cas que la persona que exploti la instal·lació sigui diferent de la propietària d’aquesta, la declaració responsable s’ha de presentar en nom de la persona que l’exploti.

La presentació d’aquesta declaració responsable implica autoritzar l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa perquè verifiqui aquesta identitat, tret que la persona interessada s’hi oposi de manera expressa. En el cas que la declaració es faci en nom d’una persona jurídica, juntament amb l’acreditació de la identitat de la persona que subscriu la declaració responsable ha d’acreditar-se la personalitat jurídica d’aquella, en les formes previstes en la normativa de procediment administratiu.

b) El tipus d’instal·lació, de conformitat amb la classificació recollida en aquest títol.

c) Un apartat en el qual la persona interessada o qui la representa manifesta que disposa de la documentació següent:

• La memòria descriptiva de la instal·lació juvenil, en la qual constin les característiques, les condicions i les places de la instal·lació.
• El projecte educatiu de la instal·lació.
• El reglament de règim intern elaborat per qui tengui la titularitat de la instal·lació o, si escau, qui l’exploti, en el qual es regulin les normes de convivència.
• La documentació que acrediti la disponibilitat de l’immoble per a l’ús de la instal·lació juvenil, bé com a propietari, bé per tenir el títol d’habilitació per a l’explotació de la instal·lació, el contracte de cessió o arrendament o qualsevol altre document que en justifiqui l’ús per part de la persona o entitat interessada.
• La pòlissa vigent de l’assegurança de responsabilitat civil, la qual ha de preveure uns límits mínims de 300.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.
• El pla d’emergències o el pla d’autoprotecció degudament segellat per la conselleria competent en matèria d’emergències.
• Els certificats que acreditin que el personal de la instal·lació no es troba inscrit en el Registre central de delinqüents sexuals, regulat pel Reial decret 1110/2015, d’11 de desembre.
• El contracte de subministrament elèctric i/o de gas o el certificat d’adequació de la instal·lació a la normativa aplicable, si escau.
• El document que acrediti la potabilitat de l’aigua destinada al consum humà, en cas que la instal·lació no estigui connectada a la xarxa d’abastiment públic.
• El llibre de registre o qualsevol altre mitjà de control de les persones usuàries a la seva arribada a l’establiment. En aquest fitxer hi ha de constar el nom complet, el número de document nacional d’identitat i la data de naixement de cada una de les persones usuàries i la possessió, si escau, del carnet d’alberguista.
• El certificat final d’obra, en el cas d’instal·lacions de nova construcció, o el certificat de solidesa i habitabilitat, en el cas d’edificacions preexistents, signats tots dos per personal tècnic competent en això, de conformitat amb el que disposa la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, i el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació.
• Les llistes de preus d’allotjament i dels serveis, que s’han de col·locar en un lloc visible.
• Els fulls de reclamació a disposició de les persones usuàries.
• Les llicències, títols d’habilitació, declaracions responsables o autoritzacions preceptives per a l’exercici de l’activitat, l’atorgament dels quals sigui competència d’altres departaments o administracions públiques, de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.
• El document que acrediti l’existència d’un programa de desinsectació i desratització.

4. La declaració responsable ha de preveure un apartat específic que faci referència a les instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves situades en immobles declarats béns culturals d’interès nacional, catalogats o històrics, les quals, a causa d’aquesta circumstància, que ha de quedar acreditada, no poden complir totes les condicions generals establertes en aquest Decret. La persona o entitat responsable ha de declarar que la instal·lació compta amb mesures alternatives per garantir la manca de risc per a la seguretat i la higiene de les persones i per a la integritat de l’immoble, així com solucions per permetre l’accés i l’estada de persones amb discapacitat, tret que estigui exempta de complir la normativa de supressió de barreres arquitectòniques, fet que s’ha d’acreditar.

Article 60

Modificacions de les dades relatives a les instal·lacions

1. Les persones interessades han d’informar el consell insular respectiu sobre qualsevol modificació que es produeixi en les dades incloses en la declaració responsable o en les condicions de les instal·lacions, des del moment en què es presenti la declaració responsable.

2. Si les modificacions són de caràcter essencial, perquè afecten el tipus d’activitat desenvolupada a la instal·lació, s’ha de presentar una nova declaració responsable.

Article 61

Controls posteriors

1. Amb l’objectiu de verificar que s’ajusten a la declaració responsable, les instal·lacions juvenils estan subjectes a les inspeccions següents:

a) Una inspecció inicial, que han de dur a terme els serveis d’inspecció de l’organisme competent en matèria de joventut, una vegada presentada la declaració responsable davant l’òrgan competent.

b) Inspeccions i seguiments periòdics posteriors, que han de dur a terme els serveis d’inspecció o de seguiment de l’organisme competent com a mínim cada dos anys, a comptar de la data d’inscripció en el cens corresponent.

2. La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o manifestació a què faci referència la declaració responsable, o de la documentació acreditativa dels requisits que s’ha de tenir a disposició de l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa, determina la impossibilitat de continuar amb l’activitat d’instal·lació juvenil des del moment en què es tengui constància dels fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que corresponguin, atès que aquesta mesura no té caràcter de sanció. Mitjançant una resolució motivada es poden prendre mesures cautelars per fer efectiu el compliment de la normativa.

En aquest sentit, es consideren qüestions essencials no disposar de la llicència o el títol d’habilitació que correspongui; no disposar de l’assegurança exigida; no complir els requisits d’accessibilitat; no acreditar la seguretat i la solidesa de l’edifici; destinar-se a un públic i a finalitats diferents dels d’una instal·lació juvenil; generar confusió sobre la vertadera naturalesa de la instal·lació juvenil en els documents que defineixen les característiques de la instal·lació i/o en els elements de difusió i promoció; declarar un nombre de places inferior al real, o ometre qualsevol dada que afecti la vertadera naturalesa de la instal·lació.

En el cas que es detecti un error, una inexactitud o una omissió en les dades declarades que no sigui de caràcter essencial, s’ha d’instruir un expedient d’esmena de defectes. S’ha de fer constar expressament, en un advertiment escrit, el termini fixat per corregir les mancances o deficiències i advertir que el fet de no esmenar les deficiències detectades suposa l’obligació de cessar l’activitat, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que puguin correspondre.

3. La facultat d’inspecció que indiquen els apartats anteriors s’entén sens perjudici de les facultats d’inspecció i control que pertanyen a la resta dels organismes públics competents, atesa la normativa sectorial que sigui aplicable.

4. A més de les tasques d’inspecció, el personal habilitat pot fer també les tasques de seguiment i assessorament que preveu l’article 79 de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

5. Són responsables dels incompliments d’aquesta normativa i la que sigui aplicable les persones propietàries de la instal·lació o, si escau, les persones físiques o jurídiques a les quals la persona propietària hagi encomanat l’explotació.

 

Capítol III
Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears i Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears i censos insulars

Article 62

Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears i Xarxa d’Albergs Juvenils de les Illes Balears

1. La Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears, de caràcter autonòmic, és el conjunt d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves radicades a l’àmbit territorial de les Illes Balears, tant si són de titularitat pública com privada. La finalitat és promoure les activitats juvenils i fomentar la mobilitat juvenil, proporcionant-los un ambient de convivència que faciliti l’intercanvi de coneixements, inquietuds, experiències i dur a terme activitats.

2. El conjunt d’albergs juvenils de totes les Illes formen la Xarxa d’Albergs Juvenils de les Illes Balears, com una secció dins la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears. La integració en la Xarxa d’Albergs Juvenils de les Illes Balears és un requisit imprescindible per a la integració en la Xarxa Espanyola d’Albergs Juvenils (REAJ) i el seu reconeixement per la Federació Internacional d’Albergs Juvenils (International Youth Hostel Federation, IYHF), per la Federació Europea d’Albergs Juvenils (EUFED) i per qualsevol altra organització internacional amb la qual la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pugui establir acords de col·laboració.

3. Perquè una instal·lació juvenil o un alberg juvenil radicat a l’àmbit territorial de les Illes Balears es pugui integrar en la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears i en la Xarxa d’Albergs Juvenils de les Illes Balears ha de complir els requisits establerts en aquest Decret i ha d’estar inscrit en el cens que es regula en els articles següents.

4. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports o la conselleria competent en matèria de joventut ha d’adoptar un logotip com a distintiu de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears, el qual ha de ser emprat per aquestes instal·lacions i s’ha de fer servir per senyalitzar-les. Les despeses de creació d’aquest distintiu han de ser assumides per la persona física o jurídica propietària o, si escau, per qui exploti la instal·lació juvenil.

5. Els albergs juvenils, cases de colònies i altres instal·lacions d’allotjament similars que formin part de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears poden establir convenis amb el Govern de les Illes Balears i els seus ens dependents, o els consells insulars i els seus ens dependents, per compartir plataformes de reserves, de promoció i altres serveis, així com per comercialitzar carnets d’alberguista.

Article 63

Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears

1. El Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears, de caràcter autonòmic i dependent de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o la conselleria competent en matèria de joventut, és l’instrument de coneixement, planificació, ordenació i publicitat en el qual s’han d’inscriure les instal·lacions juvenils de titularitat pública i privada que compleixen els requisits i les condicions que s’estableixen en aquest Decret i en la normativa reglamentària que dictin els diferents consells insulars sobre la matèria.

2. En el si del Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears es crea, com a secció diferenciada, el Cens de la Xarxa d’Albergs Juvenils de les Illes Balears, al qual és aplicable la normativa sobre albergs de la Federació Internacional d’Albergs Juvenils (IYHF). Els censos insulars han de tenir també aquesta secció diferenciada.

3. Els consells insulars gestionen els censos d’instal·lacions juvenils al seu àmbit territorial, els quals han de tenir la mateixa estructura, organització i funcionament que el cens autonòmic.

4. Els consells insulars han de comunicar a la Direcció General d’Esports i Joventut de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o a la direcció general competent en matèria de joventut, al final de cada trimestre natural, l’existència o la posada en funcionament d’instal·lacions juvenils dins el seu territori, per tal d’incloure-les en el Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears, en els termes establerts en l’article 11.6 de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, de transferències de competències en matèria de joventut als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera.

Article 64

Dades que s’han d’inscriure en el Cens

1. En el Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears i en els censos insulars hi han de constar les dades següents:

a) El nom complet, el DNI o el NIF de la persona o entitat que explota la instal·lació juvenil, així com de la persona o entitat propietària, o de les persones que en són representants.

b) La denominació, l’adreça, el telèfon, l’adreça electrònica i el web de la instal·lació.

c) El tipus d’instal·lació juvenil i les característiques.

d) El caràcter, permanent o de temporada, de la instal·lació juvenil i, en aquest darrer cas, el període de funcionament.

e) Els serveis i les millores duits a terme amb caràcter voluntari a la instal·lació.

f) La llengua o llengües d’atenció a les persones usuàries.

g) La data de presentació de la declaració responsable.

h) El número de registre assignat.

i) La data d’inscripció.

2. S’ha d’incloure en cada un dels expedients la documentació sobre el resultat de les inspeccions fetes a les instal·lacions, amb les dades actualitzades, si escau, i les resolucions que s’adoptin en conseqüència.

Article 65

Difusió

La Direcció General d’Esports i Joventut o la direcció general competent en matèria de joventut, així com els òrgans competents en matèria de joventut de cada illa, han de posar a disposició del públic en general, mitjançant la difusió per mitjans telemàtics, la informació actualitzada relativa a les instal·lacions juvenils incloses en el Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears.

Article 66

Cancel·lació de la inscripció en el Cens

La cancel·lació de la inscripció en el Cens es pot fer a instància del titular de la instal·lació o per la pèrdua de les condicions i requisits exigits en aquest títol. En aquest segon supòsit, la cancel·lació s’acordarà d’ofici, per resolució de l’òrgan competent, després de la instrucció del procediment corresponent.

 

Capítol IV
Característiques i condicions bàsiques de totes les instal·lacions juvenils

Article 67

Emplaçament

1. Les instal·lacions no poden estar situades al costat de focus susceptibles de donar lloc a contaminacions o malalties ni al costat de llocs ni elements que comportin qualsevol perill per a la integritat física de les persones usuàries.

Quan instal·lacions ja existents a l’entrada en vigor d’aquest Decret estiguin situades al costat de focus susceptibles de donar lloc a contaminacions o malalties, o al costat de llocs o elements que comportin qualsevol perill per a la integritat de les persones usuàries, per estar en funcionament sempre han de complir la normativa específica a l’efecte de seguretat.

Així mateix, en cas d’existir línies d’alta tensió a prop, el personal tècnic competent ha de justificar el compliment del Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel que fa a les condicions de la xarxa i a les distàncies als edificis.

En els casos d’instal·lacions amb més de cinc anys de funcionament ubicades en entorns que no reuneixin els requisits establerts abans, cal presentar un informe justificatiu de les mesures preses per tal d’evitar contaminacions, malalties i perill a les persones usuàries. L’informe esmentat ha de ser valorat pels serveis competents, els quals, si escau, poden emetre un informe justificatiu d’exempció de compliment d’aquest apartat.

2. Les instal·lacions situades a prop d’una via de comunicació han de disposar de les mesures de protecció necessàries per evitar accidents.

3. En tot cas, per determinar l’emplaçament s’han de respectar el planejament vigent, la normativa i les ordenances sobre l’ús del sòl i l’edificació, així com qualsevol altra norma que sigui aplicable.

4. Queda prohibida la posada en funcionament d’instal·lacions juvenils amb allotjament en habitatges independents que es trobin en edificis plurifamiliars o adossats, sotmesos al règim de propietat horitzontal.

Article 68

Accessibilitat i comunicacions

1. Les instal·lacions juvenils han de tenir una senyalització d’accés visible i en consonància amb l’entorn. Aquesta senyalització ha d’estar redactada, almenys, en català.

2. Les instal·lacions han de disposar d’una via d’accés que tengui una amplada suficient i un bon nivell de manteniment.

3. Les instal·lacions juvenils han de tenir un accés directe des de la via pública.

4. Així mateix, les instal·lacions juvenils han de garantir l’accés i l’estada als seus espais de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda.

5. Quan la instal·lació no disposi de servei telefònic propi, s’ha de garantir la possibilitat d’utilitzar algun mitjà de comunicació per a casos d’emergència.

Article 69

Condicions de les edificacions

1. Les instal·lacions juvenils han de tenir garantida la solidesa i l’estabilitat dels elements constructius dels edificis per tal de complir la seva funció amb seguretat i ajustant-se a les normes vigents sobre construcció i condicions mínimes d’habitabilitat dels edificis.

2. Totes les escales han de tenir baranes i un disseny que eviti qualsevol risc per a la seguretat de les persones usuàries.

Article 70

Serveis

1. Les instal·lacions juvenils han de disposar, com a mínim, dels serveis següents, tret que per raons acreditades de situació geogràfica això no sigui possible:

a) Subministrament directe i continu d’aigua potable a tota la instal·lació.

b) Contenidors de residus, els quals, en funció de la ubicació de la instal·lació, poden ser municipals o propis de la instal·lació. Els contenidors han de permetre la recollida selectiva de fems i tenir la capacitat suficient, d’acord amb l’ocupació de la instal·lació i amb la periodicitat de la recollida, segons la normativa sectorial aplicable.

c) Sistemes de seguretat i prevenció d’incendis, que han de complir les normes establertes en matèria de prevenció d’incendis i evacuació de les instal·lacions.

d) Farmaciola. S’ha de disposar d’una farmaciola de primeres cures, que ha de comptar amb els materials suficients per poder atendre els casos més freqüents. Aquesta farmaciola ha d’estar tancada convenientment per tal d’impedir l’accés dels infants als medicaments.

e) Sistema de tractament i, si escau, d’evacuació d’aigües residuals.

2. En el cas que les instal·lacions juvenils disposin de piscina, ha de complir les condicions que exigeixi la normativa vigent per a piscines d’ús col·lectiu, tant pel que fa a l’estructura com al funcionament.

3. Els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per als consumidors de les instal·lacions han d’estar redactats, almenys, en català.

4. Voluntàriament, la persona propietària o, si escau, qui exploti la instal·lació pot introduir altres serveis o millores que consideri adients, com bugaderia, instal·lacions de televisió, de telefonia i telemàtiques.

 

Capítol V
Instal·lacions amb allotjament

Secció 1a
Disposicions comunes per a albergs juvenils, cases de colònies, residències juvenils i altres instal·lacions juvenils amb allotjament anàlogues

Article 71

Serveis mínims

Els albergs juvenils, cases de colònies, residències juvenils i altres instal·lacions amb allotjament similars han de disposar, a més dels prevists en els articles anteriors, dels serveis i espais mínims següents:

a) Àrea de recepció.

b) Cuina i menjador.

c) Dormitoris.

d) Serveis sanitaris.

e) Sala polivalent destinada a activitats d’esplai, al descans, a la convivència, a la lectura o a altres activitats, la qual es pot utilitzar com a menjador. Aquesta sala ha de disposar d’una superfície útil mínima de 0,75 m² per a cada plaça d’allotjament.

f) Zones exteriors per a la realització d’activitats diverses a l’aire lliure, les quals han de tenir un espai de terreny delimitat i proporcionat a la capacitat de la instal·lació, excepte que resulti inviable per raons d’ubicació.

Article 72

Cuina i menjador

1. Quan la instal·lació juvenil ofereixi un servei de manutenció o quan el menjar per a les persones usuàries s’elabori a la mateixa instal·lació, aquesta ha de disposar d’una cuina. En el cas que el menjar no s’elabori a la instal·lació, aquesta ha de disposar dels aparells i dels estris necessaris per tal de mantenir calents els aliments o escalfar-los de manera conjunta, així com d’un sistema de refrigeració.

2. Amb independència que la instal·lació ofereixi un servei de manutenció, com a mínim ha d’oferir a les persones usuàries la possibilitat d’escalfar-se el propi menjar i d’escurar els estris, i de mantenir-los refrigerats, tret que per les característiques de la instal·lació, suficientment acreditades, no es puguin oferir aquests darrers serveis. Aquests equipaments poden estar situats en el menjador o en espais polivalents, i s’han d’utilitzar sota la responsabilitat de les persones usuàries.

3. Les instal·lacions juvenils han de complir la normativa vigent sobre higiene per a l’elaboració, la distribució i el comerç de menjars preparats, les normes relatives a la manipulació d’aliments i les normes d’higiene relatives als productes alimentaris, i garantir que el personal encarregat d’aquestes tasques té la formació adequada en aquestes matèries.

Article 73

Dormitoris

1. En cap cas els dormitoris no poden estar situats en soterranis. S’han de mantenir nets i en bones condicions higièniques. Han de disposar de llum i de ventilació naturals, directes de l’exterior, i garantir la perfecta renovació de l’aire. La superfície mínima de les finestres a l’exterior per a la il·luminació i la ventilació ha de ser igual a la desena part de la superfície útil del dormitori.

Excepcionalment, queden exemptes de complir aquesta condició les instal·lacions situades en edificis catalogats pel seu notable valor històric o artístic, quan el fet de complir-la comporti un incompliment de la normativa específica reguladora d’aquests béns. En aquests casos, cal que quedin garantides la ventilació i la renovació de l’aire dels dormitoris afectats, mitjançant sistemes mecànics o d’una altra mena.

2. La distribució dels llits o les lliteres a cada habitació sempre ha de permetre l’obertura total de les portes i les finestres. S’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar els moviments dels llits o les lliteres que puguin dificultar aquesta obertura.

3. No hi pot haver cap dormitori amb una superfície útil inferior a 8 m². El mínim d’espai de sòl per llit o llitera ha de ser de 4 m² de superfície útil.

4. L’alçària lliure dels dormitoris amidada sobre el terra de la superfície útil ha de tenir, com a mínim, un valor mitjà de 2,25 m en edificis preexistents i de 2,50 m en edificis de nova construcció. Aquesta alçària s’ha d’amidar des del paviment fins a la part més baixa de l’embigat, si n’hi ha.

5. Per tal de facilitar-hi l’accés i garantir la separació necessària entre les persones durant les hores de dormir, la distància entre els laterals longitudinals dels llits o les lliteres no pot ser inferior a 75 cm. No obstant això, es poden acceptar altres distribucions específiques, sempre que estiguin garantides l’accessibilitat i la higiene esmentades.

6. En el cas que hi hagi lliteres, com a màxim han de ser de dues altures i s’han de prendre les mesures oportunes per evitar accidents per caigudes des dels llits superiors.

7. A més de complir els requisits anteriors, les habitacions de les instal·lacions juvenils, tret de les residències juvenils, si escau, han de ser d’ús compartit i acollir, cada una, un mínim de quatre places, distribuïdes preferentment en lliteres de dues places cadascuna. Es permet oferir habitacions amb llits individuals o dobles, d’acord amb els criteris següents:

• Instal·lacions de fins a 30 places: màxim una habitació individual o doble.
• Instal·lacions d’entre 31 i 60 places: màxim dues habitacions individuals o dobles.
• Instal·lacions d’entre 61 i 90 places: màxim tres habitacions individuals o dobles.
• Instal·lacions d’entre 91 i 120 places: màxim quatre habitacions individuals o dobles.
• A partir de 120 places: màxim 5 habitacions individuals o dobles.

8. Totes les habitacions han d’estar convenientment numerades o, com a mínim, identificades amb un nom, a fi que siguin fàcilment localitzables.

Article 74

Serveis sanitaris

1. Les instal·lacions juvenils han de disposar de blocs de serveis sanitaris, que cal mantenir nets i en les condicions higièniques necessàries.

2. Els blocs de serveis sanitaris han de tenir una ventilació prou àmplia i s’han de poder netejar i desinfectar correctament. Els paviments i les parets han de ser no porosos i de neteja fàcil.

3. Els blocs de serveis sanitaris han de disposar, com a mínim, d’un vàter, un lavabo i una dutxa per cada dotze persones o fracció. A més, s’ha de garantir el subministrament d’aigua calenta a tots els lavabos i a les dutxes de cadascun dels blocs sanitaris, tret que ho impedeixin les característiques o la ubicació de la instal·lació, degudament acreditades.

4. No obstant el que s’estableix en els punts anteriors, en casos excepcionals, com ara instal·lacions situades en monuments històrics, edificis catalogats o llocs de característiques especials, suficientment acreditades, aquestes exigències poden ser rebaixades, sempre que es respectin condicions d’higiene idònies i de seguretat.

 

Secció 2a
Campaments juvenils

Article 75

Serveis i instal·lacions

1. Els campaments juvenils han de disposar, com a mínim, dels serveis i les instal·lacions següents:

a) Subministrament d’aigua potable, dotat del desguàs corresponent.

b) Sistema de tractament i evacuació d’aigües residuals.

c) Farmaciola.

d) Un o diversos espais coberts, destinats a l’elaboració i el consum de menjar. Els espais destinats a l’elaboració de menjar han de ser fixos i han de disposar de l’equipament i l’utillatge de cuina indispensables per preparar àpats col·lectius amb fogons de gas o elèctrics. Els espais destinats al consum de menjar poden ser desmuntables. Les barbacoes, si n’hi ha, han de ser d’obra i han d’estar dotades de mataguspires.

e) Blocs de serveis sanitaris, que poden ser fixos o desmuntables, els quals han de disposar, almenys, d’un vàter, d’un lavabo i d’una dutxa per cada dotze persones o fracció.

2. En cas que l’àrea d’acampada d’un campament juvenil estigui situada, en el seu punt més proper, a una distància igual o inferior a 150 m d’una altra instal·lació juvenil, els serveis sanitaris d’aquesta instal·lació poden tenir un ús compartit amb el campament juvenil. En aquest supòsit, cal que es tengui en compte la suma de les persones usuàries de les dues instal·lacions en el càlcul o dimensions dels serveis esmentats i en l’aplicació dels estàndards mínims definits en la normativa aplicable.

3. Alternativament, i en el mateix supòsit de proximitat a què fa referència l’apartat anterior, s’admet que els serveis sanitaris propis del campament estiguin situats dins els edificis de l’altra instal·lació juvenil, sempre que siguin fàcilment accessibles des de l’exterior.

4. En els supòsits exposats en els apartats 2 i 3, la voluntat de compartir els serveis sanitaris ha de quedar reflectida expressament en l’acord que signin les persones titulars o responsables de les dues instal·lacions, en el cas que aquestes no siguin la mateixa persona.

5. En cas d’existir línies d’alta tensió a les proximitats, el tècnic/a competent ha de justificar el compliment del Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel que fa a les condicions de la xarxa i a les distàncies dels edificis.

6. Els campaments juvenils s’han de dotar d’un tancat, sens perjudici, d’una banda, que pugui existir una servitud de pas, que s’ha de respectar, i d’altra banda, del que pugui establir la normativa vigent aplicable en matèria d’espais protegits. S’ha de tenir cura que els materials utilitzats en els tancats tenguin una disposició i un color que permetin una integració harmònica amb l’entorn. No es pot utilitzar mai com a material el filferro espinós ni qualsevol tipus d’element punxant, en el cas de les reixes o portes d’accés o sortida del recinte.

7. S’ha de limitar la circulació de vehicles de motor pel recinte de la instal·lació, a excepció de les zones d’aparcament habilitades i dels vehicles propis de la instal·lació autoritzats a circular pel recinte, que s’han de fixar en el reglament intern.

8. Les tendes dels campaments han d’estar degudament numerades, a fi de facilitar-ne la localització.

 

Secció 3a
Refugis juvenils

Article 76

Equipament mínim

1. Els refugis juvenils han de tenir l’equipament mínim següent:

a) Sistema de calefacció o llar de foc.

b) Sanitaris amb vàter, fixos o desmuntables, si la normativa de sòl ho permet.

c) Espai per a l’elaboració o escalfament d’aliments.

d) Espai per a la pernoctació.

e) Farmaciola.

2. Totes les habitacions han de disposar de ventilació directa a l’exterior o a patis no coberts. Les places d’allotjament es poden distribuir en una única o en diverses sales, fins a un límit de 24 places per habitació. Si hi ha lliteres, com a màxim han de ser de dues altures. Cada usuari disposarà d’un espai en llit o llitera de com a mínim 0,70 x 1,90 m.

3. S’ha de garantir la solidesa de la construcció i preveure les mesures adients en matèria d’emergències.

 

Capítol VI
Condicions específiques de les instal·lacions sense allotjament

Article 77

Granges escola i aules de natura

1. Les granges escola, sens perjudici d’altres normatives que els puguin ser aplicables, han de garantir:

a) La separació suficient entre el lloc d’estabulació dels animals i el lloc de residència de les persones usuàries, a fi d’evitar les olors excessives i la proximitat d’insectes.

b) La netedat suficient i les condicions higièniques i sanitàries dels animals de la granja, les quals han de garantir la comoditat i el benestar dels animals.

c) El tancament del recinte dels animals i dels estables, per tal d’evitar que les persones usuàries puguin entrar-hi de manera indiscriminada.

d) En cas que la instal·lació disposi de sales o recintes per a la transformació dels productes de la granja, s’ha de complir la normativa vigent referent al tipus d’aliment que s’hi elabori.

2. Les aules de natura, sens perjudici d’altres normatives que els puguin ser aplicables, han de garantir l’existència de l’equipament suficient i adequat i dels recursos didàctics necessaris per a la seva funció.

Article 78

Casals, espais per a joves i centres infantils o juvenils de temps lliure

1. Aquests centres han d’estar dirigits per una persona que tengui el diploma de director d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, el certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats educatives de temps lliure infantil o juvenil o qualsevol altra titulació que permeti exercir de director de temps lliure, segons l’article 51 d’aquest Decret, i han de tenir, com a mínim, les àrees següents:

a) Àrea d’acollida.

b) Sala polivalent.

c) Àrea d’administració i gestió.

d) Almenys dos lavabos amb vàter i rentamans. En casos prou justificats, de manca d’espai, es pot disposar d’un únic lavabo amb vàter i rentamans.

2. En locals de menys de 50 m², aquestes àrees poden estar subdividides per elements mòbils, formant part d’un mateix espai.

3. Els equipaments, mobiliari i jocs d’aquestes instal·lacions han d’estar adaptats a les edats i característiques de les persones participants i s’han d’evitar els materials de risc.

4. Aquests espais han de disposar de sistemes de regulació de temperatura, com ara aire condicionat o calefacció.

 

Capítol VII
Drets i deures de les persones usuàries

Article 79

Drets de les persones usuàries

Les persones usuàries de les instal·lacions juvenils inscrites en la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears tenen els drets següents:

1. Amb caràcter general, conèixer les dades inscrites en el Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears.

2. Amb relació a cada instal·lació juvenil:

a) Utilitzar les instal·lacions juvenils respectant-ne el reglament de règim intern.

b) Rebre els serveis requerits com a contraprestació dels preus satisfets.

c) Tenir accés a la informació següent:

• Certificat de potabilitat de l’aigua, si escau, a les instal·lacions que disposin d’un aljub o dipòsit amb aquesta finalitat. Les instal·lacions connectades a la xarxa de subministrament d’aigua no l’han de requerir.
• Pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil pels danys materials i corporals i pels perjudicis involuntaris a tercers, així com el darrer rebut.
• Declaració responsable presentada en la forma establerta en aquest Decret.
• Relació de preus dels serveis oferts actualitzada.

d) Formular les reclamacions, les iniciatives i els suggeriments que considerin oportuns.

e) Ser ateses en català.

f) Altres drets que es derivin d’aquest Decret i de la resta de normes que dictin les diferents administracions amb competència en aquesta matèria.

Article 80

Deures de les persones usuàries

Els deures de les persones usuàries de les instal·lacions juvenils inscrites en la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears són els següents:

a) Complir el reglament de règim intern que regula el funcionament de la instal·lació juvenil.

b) Tenir cura de les instal·lacions, el mobiliari, el material i l’entorn natural i, si escau, del lloc d’emplaçament de la instal·lació juvenil.

c) Abonar els preus fixats pels serveis rebuts.

d) Altres deures que es derivin d’aquest Decret i de la resta de normes que dictin les diferents administracions amb competència en aquesta matèria.

 

TÍTOL V
PROGRAMA DEL CARNET JOVE EUROPEU A LES ILLES BALEARS

Capítol I
Disposicions generals

Article 81

Definició i finalitats

1. El Programa del Carnet Jove Europeu és el servei que gestiona l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de l’Institut Balear de la Joventut, per promoure polítiques de joventut que incentivin la participació social, el foment de la cultura, la mobilitat i l’emancipació dels joves en condicions assequibles i dignes, així com per facilitar l’accés de les persones joves a serveis de caràcter cultural, esportiu, recreatiu, de consum, de transport i altres, mitjançant l’articulació d’avantatges de caràcter sociocultural, econòmic o educatiu, entre d’altres.

2. A les Illes Balears, el programa empra les denominacions simplificades Carnet Jove o Carnet Jove Illes Balears.

Article 82

Subjectes

Són subjectes del Programa Carnet Jove les persones o organitzacions següents:

a) Les persones titulars del Carnet Jove.

b) Les entitats, empreses i organismes col·laboradors adherits, com a prestadors de béns i serveis.

c) Les entitats col·laboradores de caràcter financer, en concepte d’expedidores i distribuïdores del Carnet Jove.

Article 83

Persones titulars

1. Poden ser titulars del Carnet Jove a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les persones residents a les Illes Balears que tenguin entre 12 i 30 anys (ambdues edats incloses) en el moment de sol·licitar-lo, i que el sol·licitin d’acord amb els procediments que regula l’article 89 d’aquest Decret.

2. Per a l’expedició del Carnet Jove, la persona interessada ha d’emplenar la sol·licitud corresponent i adjuntar-hi la documentació que es determini, amb el pagament previ del preu que estableix l’article 85.

Article 84

Característiques, vigència i validesa

1. El Carnet Jove a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es formalitza mitjançant un document de caràcter personal i intransferible, i la persona titular és la responsable del seu ús.

2. La vigència del Carnet Jove expedit a les Illes Balears és la que s’estableixi mitjançant una resolució del president de l’Institut Balear de la Joventut i no pot ser inferior a un any natural (fins al 31 de desembre de l’any d’expedició) ni superior a quatre anys reals, comptadors des de la data en què sigui expedit, tenint en compte el límit d’edat màxim establert en l’article 83 d’aquest Decret.

3. El Carnet Jove expedit a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té validesa en aquesta comunitat, a altres comunitats autònomes i a altres territoris o països, d’acord amb el que disposin les normes i els acords nacionals i internacionals que els siguin aplicables.

4. Així mateix, atès el principi de reciprocitat, a les Illes Balears es reconeixeran els mateixos drets als posseïdors del Carnet Jove expedit per altres comunitats autònomes o altres territoris o països que pertanyin a l’Associació Internacional del Carnet Jove (EYCA).

5. L’Institut Balear de la Joventut pot posar en marxa iniciatives destinades a proporcionar avantatges i descomptes especials entre les persones titulars del Carnet Jove amb la finalitat de fomentar valors com la solidaritat i la participació social, i promoure la cultura, la mobilitat i l’emancipació dels joves, així com facilitar-los l’accés a serveis socioculturals, educatius i econòmics, entre d’altres.

Article 85

Modalitats i preu

1. El Carnet Jove que s’expedeix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot ser de dues modalitats:

a) Carnet Jove. És una targeta personal i intransferible que permet als joves titulars gaudir de tots els descomptes i avantatges associats al Programa del Carnet Jove Europeu (European Youth Card). S’anomena Carnet Jove Clàssic la modalitat bàsica del Carnet Jove que segueix el disseny del Carnet Jove Europeu acordat entre l’EYCA i l’Institut Balear de la Joventut.

b) Carnet Jove financer. És una targeta personal i intransferible que permet als joves titulars gaudir de tots els descomptes i avantatges associats al Programa del Carnet Jove Europeu (European Youth Card) en les mateixes condicions que el Carnet Jove i, a més, fer-la servir com a targeta financera en la modalitat de dèbit, crèdit, moneder o qualsevol altra que es pugui posar a disposició de les persones titulars. El Carnet Jove financer es pot utilitzar com a mitjà de pagament nacional i internacional.

2. La persona sol·licitant del Carnet Jove pot adquirir la targeta en la modalitat que vulgui, sempre que compleixi els requisits exigits per a cada modalitat.

3. El preu públic de l’expedició del Carnet Jove és de 6 euros en qualsevol de les dues modalitats, sens perjudici que, en la modalitat financera, l’entitat financera pugui establir altres quotes anuals en concepte de comissions pels serveis posats a disposició de les persones usuàries del Carnet. Igualment, el preu públic per renovar el Carnet Jove, en qualsevol de les dues modalitats, una vegada exhaurit el termini de vigència, és de 6 euros.

4. La renovació del Carnet Jove per deteriorament o pèrdua té un cost de 6 euros en la modalitat no financera, que ha d’abonar la persona interessada, i en la modalitat financera cal atenir-se al que estableixi cada una de les entitats col·laboradores financeres. En cas de robatori, la renovació del Carnet Jove en la modalitat no financera no té cap cost per al titular, sempre que presenti la denúncia corresponent interposada o un altre document que consideri adient justificatiu del robatori sofert. En la modalitat financera cal atenir-se al que estableixi cada una de les entitats col·laboradores financeres.

5. L’actualització de la quantia del preu d’expedició i de renovació del Carnet Jove s’ha de fer mitjançant una resolució del president de l’Institut Balear de la Joventut, que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

6. L’Institut Balear de la Joventut pot establir un preu inferior o emetre el Carnet Jove de franc amb la finalitat de promoure les polítiques de joventut, incentivar la participació social, fomentar la cultura, la mobilitat i l’emancipació, i impulsar la igualtat d’oportunitats entre els joves. Aquesta bonificació o gratuïtat del preu del Carnet Jove només es pot fer de manera excepcional, i s’ha d’establir mitjançant una resolució del president de l’Institut Balear de la Joventut, que ha d’exposar els motius d’aquesta acció, el col·lectiu a qui va adreçada i el període de temps durant el qual es durà a terme.

7. L’Institut Balear de la Joventut pot preveure la implantació del Carnet Jove virtual com a complement del Carnet Jove físic, no substitutiu d’aquest, i amb l’objectiu de facilitar i promoure l’ús d’aquest servei entre les persones joves.

Article 86

Difusió i promoció del Programa

1. L’Institut Balear de la Joventut ha de mantenir un lloc web (http://carnetjove.caib.es) i altres plataformes digitals del Programa Carnet Jove a les Illes Balears, amb tota la informació d’aquest programa (com obtenir la targeta, el preu, la validesa, etc.), una base de dades de totes les entitats adherides, els seus descomptes i avantatges, i tota la informació que pugui resultar d’interès per a les persones titulars del Carnet Jove de les Illes Balears. Aquest lloc web serveix de plataforma per promocionar i difondre el Programa i les activitats que hi estan relacionades, així com els avantatges i descomptes de les entitats, empreses i organismes col·laboradors.

2. L’Institut Balear de la Joventut es reserva el dret de no acceptar les ofertes que, pel contingut i per les característiques, no s’ajustin als objectius del Programa Carnet Jove a les Illes Balears.

 

Capítol II
Entitats adherides i col·laboradores

Article 87

Entitats adherides al Programa

1. Tenen la consideració d’entitats adherides al Programa Carnet Jove a les Illes Balears les persones físiques i entitats públiques o privades que vulguin tenir-la i que desenvolupin la seva activitat a l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. La condició d’entitat adherida al Programa Carnet Jove s’adquireix mitjançant la subscripció del document d’adhesió corresponent a l’Institut Balear de la Joventut. Aquest document té una vigència inicial de dos anys des del dia de la subscripció. A partir dels dos anys, quedarà prorrogat automàticament per períodes successius del mateix termini, excepte en el cas que l’entitat adherida o l’organisme promotor del Programa interposin la denúncia corresponent amb una antelació de dos mesos a la data de venciment.

3. Les entitats adherides han de fixar lliurement tant el descompte com el tipus de servei, prestació o producte que ofereixen a les persones posseïdores del Carnet Jove. No obstant això, amb caràcter general, els descomptes i les contraprestacions no poden ser inferiors a una reducció del 5 % de les tarifes normals.

4. Les entitats adherides han de fer constar en els seus elements publicitaris i de difusió (llocs web i xarxes socials inclosos) la condició d’entitat adherida al Programa i fer ús de les imatges, els eslògans i els adhesius que els faciliti de franc l’Institut Balear de la Joventut, i col·locar-los obligatòriament a la vista del públic tant en els seus establiments com en els llocs web i xarxes socials.

5. Els descomptes o els beneficis atorgats per les entitats adherides a les persones titulars del Carnet Jove no donen lloc, en cap cas, a una contraprestació econòmica per part dels organismes promotors del Programa.

6. L’entitat adherida al Programa Carnet Jove a les Illes Balears ha de comunicar a l’Institut Balear de la Joventut qualsevol alteració de la declaració d’adhesió al Programa.

Article 88

Entitat col·laboradora de caràcter financer

1. Té la consideració d’entitat col·laboradora de caràcter financer del Programa aquella entitat pública o privada que subscrigui el contracte per a la prestació del servei d’emissió, promoció i dinamització del Carnet Jove a les Illes Balears.

2. L’entitat col·laboradora de caràcter financer ha d’expedir el Carnet Jove d’acord amb el que assenyali el contracte corresponent que subscrigui amb l’Institut Balear de la Joventut.

3. El Carnet Jove que expedeix l’entitat col·laboradora de caràcter financer que opera a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot ser el Carnet Jove o el Carnet Jove financer, i la persona sol·licitant del Carnet Jove pot adquirir la targeta en la modalitat que vulgui, sempre que compleixi els requisits exigits per a cada modalitat.

4. L’expedició del Carnet Jove en la modalitat financera va adjunta a un compte corrent o d’estalvi de l’entitat financera corresponent. No es poden exigir saldos mínims al compte.

5. L’entitat col·laboradora de caràcter financer ha d’expedir i distribuir el Carnet Jove a les seves dependències i trametre la documentació i la informació que li requereixi periòdicament l’Institut Balear de la Joventut.

6. L’entitat col·laboradora de caràcter financer ha de facilitar la informació relativa al Programa Carnet Jove als sol·licitants de la targeta i a les persones titulars.

7. L’Institut Balear de la Joventut ha de determinar aquestes i altres obligacions en el contracte que ha de subscriure amb l’entitat col·laboradora de caràcter financer per a la realització de tasques d’emissió, promoció i dinamització del Carnet Jove a les Illes Balears, en les seves modalitats de targeta no financera i financera.

 

Capítol III
Procediment per a l’obtenció del Carnet Jove

Article 89

Procediments d’obtenció

El Carnet Jove es pot obtenir de les maneres següents:

a) Procediment ordinari, a través de l’Institut Balear de la Joventut, de les entitats col·laboradores de caràcter financer o d’altres organismes públics o privats autoritzats per a l’expedició del Carnet Jove per l’Institut Balear de la Joventut, mitjançant un conveni de col·laboració. La persona interessada ha d’emplenar una sol·licitud i indicar el número de DNI o, si escau, de passaport. La presentació d’aquesta sol·licitud implica autoritzar l’IB-Jove perquè verifiqui aquesta identitat, tret que la persona interessada s’hi oposi de manera expressa. A més, la persona interessada ha d’abonar el preu corresponent per a l’expedició del Carnet que assenyala l’article 85 d’aquest Decret o la justificació del seu abonament.

b) Procediment telemàtic, mitjançant l’accés al lloc web de l’Institut Balear de la Joventut, a l’adreça http://carnetjove.caib.es, o mitjançant el lloc web de les entitats col·laboradores de caràcter financer, o d’altres organismes públics o privats autoritzats per a l’expedició del Carnet Jove per l’Institut Balear de la Joventut que permetin aquest tipus de tràmit electrònic, sempre d’acord amb els procediments que cada organisme estableixi per a l’expedició.

Article 90

Tramitació, resolució i efectes de la expedició del Carnet Jove

1. Si la sol·licitud no reuneix els requeriments exigits, o no s’acompanya amb els documents assenyalats, s’ha de requerir la persona interessada que en el termini de deu dies esmeni la manca o presenti els documents preceptius, amb l’advertència que, si no ho fa així, es tindrà per desistida la seva petició, una vegada que el director de l’Institut Balear de la Joventut n’hagi dictat una resolució.

2. Un cop comprovada la documentació presentada i esmenats els defectes, s’ha de resoldre la concessió del Carnet en el termini màxim d’un mes. En el cas que es produeixi silenci estimatori, es facilitarà a l’interessat el corresponent Carnet Jove.

  

TÍTOL VI
CENS D’ENTITATS JUVENILS I D’ENTITATS PRESTADORES DE SERVEIS A LA JOVENTUT DE LES ILLES BALEARS I DELS CENSOS INSULARS

Capítol I
Disposicions generals

Article 91

Adscripció i naturalesa del Cens

1. El Cens d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut de les Illes Balears —Cens autonòmic, d’ara endavant en aquest títol— i els censos d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut insulars —d’ara endavant, censos insulars— són els instruments de coneixement, planificació, ordenació i publicitat de les entitats d’aquest tipus que operen a les Illes Balears i s’adscriuen a la Direcció General d’Esports i Joventut de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o a la direcció general competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears, o als departaments competents en matèria de joventut de cada illa, respectivament.

2. Els consells insulars gestionen els seus propis censos insulars, en els termes establerts en l’article 13 de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, de transferència de les competències de joventut i lleure als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera o en la normativa aplicable.

3. Les inscripcions en els censos insulars s’han de comunicar a la Direcció General d’Esports i Joventut o a la direcció general competent en matèria de joventut al final de cada trimestre natural, de conformitat amb la Llei esmentada en l’apartat anterior, amb l’objectiu d’incorporar-les al Cens autonòmic. En aquesta comunicació hi han de figurar, almenys, el nom de l’entitat, la data de constitució, la secció a la qual s’inscriu, les dades de contacte i les persones que integren la junta directiva.

4. Els censos insulars poden tenir l’estructura, l’organització i el funcionament que es determinen en aquest títol per al Cens autonòmic, adaptats als seus àmbits respectius.

Article 92

Efectes de la inscripció

1. La inscripció en el Cens autonòmic i en els censos insulars atorga a les entitats els efectes següents:

a) La capacitat d’interlocució, a l’àmbit territorial i sectorial que els correspongui.

b) La capacitat de participar en els òrgans consultius de les administracions públiques, en els termes que s’estableixin en la normativa que els regulen.

c) La possibilitat de rebre subvencions dels organismes competents en matèria de joventut.

2. Un cop inscrites les entitats, les seves dades bàsiques i de contacte s’han de publicar en el lloc web de la Direcció General d’Esports i Joventut o de la direcció general competent en matèria de joventut, o dels organismes de joventut dels consells insulars, i han de ser accessibles, d’acord amb el que estableix aquest títol. Així mateix, les entitats han de rebre informació en el marc de les actuacions de difusió promogudes pel departament competent en matèria de joventut.

3. La inscripció en el Cens autonòmic o en els censos insulars no té funcions constitutives, sinó de publicitat.

 

Capítol II
Entitats que es poden inscriure en el Cens

Article 93

Tipus d’entitats que es poden inscriure en el Cens

1. Poden sol·licitar la inscripció en el Cens autonòmic i en els censos insulars les tipologies d’entitats juvenils següents, quan el seu àmbit sigui les Illes Balears:

a) Les associacions juvenils i les federacions o unions de qualsevol tipus d’associacions juvenils legalment constituïdes i registrades com a tals, d’acord amb el Reial decret 397/1988, de 22 d’abril, pel qual es regula la inscripció registral de les associacions juvenils.

b) Les associacions i les federacions o unions de qualsevol tipus d’associacions legalment constituïdes que tenguin almenys el 50 % de joves (d’entre 14 i 30 anys) entre els seus socis i comptin amb una junta directiva en la qual la meitat dels components no superin els 30 anys.

c) Les entitats prestadores de serveis a la joventut legalment constituïdes que, encara que no compleixin els requisits anteriors, prestin serveis habitualment, sense ànim de lucre, a joves de fins a 30 anys.

d) Les seccions juvenils d’entitats i associacions no juvenils, partits polítics i sindicats amb òrgans de decisió propis i que estiguin reconegudes com a grups juvenils per les entitats respectives, sigui quina sigui la seva denominació i naturalesa jurídica.

e) Les delegacions a les Illes Balears de les entitats anteriors que tenguin àmbit estatal. En aquests casos, la delegació a les Illes Balears ha d’estar inscrita en el registre d’associacions d’àmbit nacional, en el registre de fundacions d’àmbit nacional o en el similar que correspongui, si escau. En el cas que no es pugui inscriure la delegació en el registre corresponent pel fet que això no estigui previst en la normativa específica, la seu o l’àmbit actuació de les Illes Balears han d’estar expressament prevists en els estatuts de l’entitat i, a més, s’ha d’aportar l’acord de l’òrgan competent en el qual es manifesti, de manera clara i explícita, la voluntat d’obrir una delegació o seu a les Illes Balears i el document que acrediti la constitució i el funcionament d’aquesta delegació, amb els mitjans personals i materials amb què compta i els òrgans de representació.

2. Una mateixa entitat no pot ser inscrita en més d’una tipologia.

3. Els consells de la joventut locals i d’àmbit supramunicipal reconeguts s’inscriuen en els censos com a associacions o federacions, segons el cas, en un subapartat específic.

4. Les entitats formades per grups, centres d’esplai, agrupaments, moviments o altres entitats han de donar a conèixer aquesta circumstància al Cens i tenir reconeguda la seva autonomia en els estatuts de l’entitat principal.

5. No es poden inscriure en els censos autonòmic i insulars:

a) Les entitats amb ànim de lucre.

b) Les entitats esportives.

c) Les associacions de mares i pares d’alumnes i altres entitats de caràcter docent.

d) Qualsevol altra entitat que no estigui inclosa en les tipologies descrites en aquest Decret.

Article 94

Requisits d’accés generals

1. Per poder-se inscriure en els censos, les formes de participació juvenil descrites han de complir, amb caràcter general, els requisits següents:

a) Estar prèviament inscrites en algun dels registres següents:

• Registre d’associacions de les Illes Balears.
• Registre general de cooperatives i societats laborals de les Illes Balears.
• Registre únic de fundacions de les Illes Balears.
• Registre d’associacions empresarials i sindicals del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.
• Registre d’entitats religioses del Ministeri de Justícia.
• Registre de partits polítics del Ministeri de l’Interior.
• El registre corresponent, en el cas d’entitats diferents de les esmentades.

b) No tenir ànim de lucre.

c) Tenir una estructura interna i un règim de funcionament democràtics.

d) Tenir unes finalitats d’interès general per a la joventut, com ara la participació dels joves i de les joves en la vida política, social, econòmica i cultural; la promoció d’activitats juvenils en l’àmbit de les Illes Balears; la promoció, la formació, la integració social i la defensa dels drets dels joves i de les joves; l’oci i el temps lliure de la joventut, etc.

Article 95

Associacions i federacions

1. A més de les associacions i federacions juvenils constituïdes segons el que preveu el Reial decret 397/1988, de 22 d’abril, poden inscriure’s en el Cens autonòmic i en els censos insulars les associacions que, de manera fefaent, acreditin que almenys el 50 % dels socis i les sòcies tenen entre 14 i 30 anys i, a més, com a mínim el 50 % dels membres de la junta directiva de l’associació, inclòs el president o la presidenta, no supera els 30 anys. Aquests requisits s’han de mantenir al llarg del temps.

2. A l’efecte de la inscripció en el Cens, es consideren federacions les formades en un 80 % com a mínim per associacions juvenils.

Article 96

Seccions juvenils

1. Les seccions juvenils estan constituïdes per un grup de joves d’una associació sense ànim de lucre no juvenil, d’un partit polític, d’un sindicat o d’una parròquia, que té autonomia funcional i capacitat d’autoorganitzar-se per fer la seva tasca. També poden tenir autonomia econòmica respecte de l’entitat a la qual pertanyen, però sempre n’han de dependre tant fiscalment com legalment.

2. A més dels requisits generals esmentats en l’article 94, les seccions juvenils han de complir els requisits següents:

a) La secció juvenil ha d’estar expressament prevista com a tal en els estatuts de l’entitat matriu. En aquests estatuts hi han d’estar també expressament prevists la seva autonomia funcional i organitzativa i el seu govern propi, per als assumptes específicament juvenils.

b) L’entitat ha d’assegurar que els socis o afiliats de la secció ho són de manera voluntària, per acte exprés d’afiliació.

c) L’entitat ha de garantir que la representació de la secció juvenil correspongui a òrgans propis.

Article 97

Entitats prestadores de serveis a la joventut

1. Es consideren entitats prestadores de serveis a la joventut les associacions no juvenils, les fundacions, les cooperatives sense ànim de lucre legalment constituïdes i altres entitats sense ànim de lucre, en els estatuts de les quals es prevegi de manera clara i explícita que entre els seus fins socials hi ha el de dur a terme, de manera continuada, programes i actuacions adreçats exclusivament als joves.

2. No tenen la consideració d’entitats prestadores de serveis a la joventut i, per tant, no poden inscriure’s en el Cens, les entitats que, malgrat que duguin a terme programes i actuacions adreçats als joves, només ho facin de manera ocasional o secundària sense distingir especialment aquest col·lectiu del conjunt de la ciutadania.

 

Capítol III
Procediment per a la inscripció i la cancel·lació de la inscripció en el Cens autonòmic

Article 98

Formulari de sol·licitud d’inscripció en el Cens autonòmic

El formulari de sol·licitud d’inscripció en el Cens autonòmic, amb la documentació que s’esmenta en l’article següent, s’ha de presentar segons el model normalitzat aprovat per una resolució de la persona titular de la Direcció General d’Esports i Joventut o la direcció general competent en matèria de joventut, de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

Article 99

Documentació

1. La documentació que cal adjuntar al formulari de sol·licitud en el moment que es presenti és la següent:

a) Un document de descripció succinta de l’entitat, en el qual se n’indiquin els objectius, les funcions específiques, la composició, les normes bàsiques de funcionament i els òrgans interns.

b) La indicació del número de DNI de la persona signant del formulari de sol·licitud, que ha de ser qui representi legalment l’entitat. La presentació d’aquesta sol·licitud implica autoritzar l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa perquè verifiqui aquesta identitat, tret que la persona interessada s’hi oposi de manera expressa.

c) L’acreditació de la representació amb què actua la persona signant, segons les formes previstes en la normativa de procediment administratiu.

d) Una còpia compulsada de l’acta de constitució.

e) Una còpia compulsada dels estatuts de l’entitat inscrits en el registre corresponent.

f) Una còpia compulsada del NIF de l’entitat.

g) Els components de l’òrgan de direcció.

2. L’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa pot requerir a les entitats sol·licitants que aportin la documentació complementària que sigui necessària per dictar resolució.

Article 100

Procediment d’inscripció i resolució

1. El procediment d’inscripció finalitza amb la resolució de la persona titular de la Direcció General d’Esports i Joventut o de la direcció general competent en matèria de joventut. La resolució ha d’indicar la tipologia d’entitat juvenil, d’acord amb el que preveu l’article 93 d’aquest Decret, i l’àmbit d’actuació de l’entitat que s’ha d’inscriure.

2. El procediment d’inscripció s’ha de resoldre i notificar en un termini màxim de tres mesos comptadors a partir de la data de presentació del formulari de sol·licitud. Si, una vegada transcorregut aquest termini, no s’ha notificat una resolució expressa, la sol·licitud s’ha d’entendre estimada.

Article 101

Obligacions de les entitats inscrites

1. Les entitats inscrites en el Cens han de donar una informació completa, veraç i precisa, i han de comunicar qualsevol variació que es produeixi en la documentació aportada.

2. El mes de gener de cada any, les entitats han de remetre a la Direcció General d’Esports i Joventut o a la direcció general competent en matèria de joventut, o als òrgans competents en matèria de joventut de cada illa, un resum de les activitats de l’any anterior, d’acord amb el model normalitzat que s’ha d’aprovar mitjançant una resolució, i manifestar que continuen complint els requisits per romandre inscrites en el Cens.

3. S’ha de comunicar a l’organisme competent en matèria de joventut qualsevol modificació que es produeixi, sobretot pel que fa a la junta directiva, la finalitat, l’adreça i els estatuts. La comunicació de la modificació de les dades s’ha de dur a terme de forma electrònica o presencialment, segons correspongui, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

4. Una vegada feta la revisió prevista en la disposició transitòria vuitena, cada dos anys s’ha de fer una nova revisió del Cens per analitzar si les entitats hi poden continuar inscrites. En cas que es detecti que ja no compleixen els requisits, s’han d’iniciar els tràmits per cancel·lar la inscripció, amb l’audiència prèvia de l’entitat interessada.

Article 102

Verificació de dades

La Direcció General d’Esports i Joventut o la direcció general competent en matèria de joventut i els òrgans competents en matèria de joventut de cada illa estan facultats per verificar d’ofici la veracitat de les dades de les entitats inscrites en el Cens, així com per comprovar periòdicament que aquestes mantenen les condicions que van motivar-ne la inscripció, sens perjudici del que estableix l’apartat 4 de l’article anterior.

Article 103

Suspensió temporal de la inscripció

Es pot suspendre temporalment la inscripció d’una entitat si s’incompleix alguna de les obligacions que preveu aquest Decret o si ho demana la mateixa entitat. En el primer cas, cal comunicar-ho a l’entitat interessada amb l’advertiment que, si no esmena l’incompliment en un termini de deu dies hàbils, s’ha de cancel·lar de manera definitiva la seva inscripció en el Cens, d’acord amb el que preveu l’article següent. Mentre romanguin en suspensió temporal, les entitats no poden tenir accés a subvencions públiques.

Article 104

Cancel·lació definitiva de la inscripció

1. La cancel·lació definitiva de la inscripció o baixa d’una entitat en el Cens autonòmic i censos insulars es fa per resolució de la persona titular de la Direcció General d’Esports i Joventut, o per la persona titular de la direcció insular en matèria de joventut, si es produeix alguna de les causes següents:

a) L’entitat ha deixat de complir els requisits corresponents a la seva tipologia.

b) L’entitat no ha esmenat l’incompliment que ha provocat la suspensió temporal de la inscripció.

c) L’entitat s’ha dissolt i ha estat donada de baixa del registre públic corresponent.

d) Per sol·licitud de l’entitat interessada.

e) Per l’incompliment de qualsevol altra obligació que prevegi aquest Decret.

2. En cas de cancel·lació de la inscripció en el Cens sense que abans hi hagi hagut una cancel·lació temporal, la persona titular de la Direcció General d’Esports i Joventut o de les direccions insulars de cada illa han de donar audiència prèvia a l’entitat interessada durant un termini de deu dies hàbils perquè pugui fer les al·legacions oportunes i presentar els documents i les justificacions que estimi pertinents.

 

Capítol IV
Publicitat del Cens i protecció de dades de caràcter personal

Article 105

Publicitat del Cens

La Direcció General d’Esports i Joventut o la direcció general competent en matèria de joventut, o els òrgans competents en matèria de joventut de cada illa, han de fer públic el Cens autonòmic en el seu lloc web i altres llocs que consideri oportuns. Amb aquesta finalitat, es poden consultar les dades bàsiques i de contacte de les entitats inscrites; concretament, el nom de l’entitat, l’àmbit d’actuació, la tipologia, el codi postal, el municipi, l’illa, el telèfon, l’adreça postal i, si escau, l’adreça electrònica.

Article 106

Protecció de dades

D’acord amb el Reglament UE 2016/679, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i la legislació vigent en matèria de protecció de dades, les dades de caràcter personal dels sol·licitants s’han de tractar amb la finalitat de gestionar i tramitar el Cens d’entitats juvenils, d’acord amb els principis de seguretat i confidencialitat que estableix la normativa sobre protecció de dades.

Disposició addicional primera

Distribució competencial

De conformitat amb l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció atorgada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, constitueixen principis generals; normativa complementària —que pot ser desplaçada per la normativa de cada consell insular—, o competència reservada al Govern, en virtut de l’article 17 de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure, els articles següents:

1. En el títol preliminar:

Principi general:

• Article 1

2. En el títol I, relatiu a les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil:

Principis generals:

• Article 2
• Article 3
• Article 4
• Article 5
• Article 7
• Article 8, apartats 1 i 2
• Article 10, apartat i)
• Article 13

Normativa complementària:

• Article 6
• Article 8, apartats 3 i 4
• Article 9
• Article 10, a excepció de l’apartat i)
• Article 11
• Article 12
• Article 14

Competència reservada al Govern:

• Article 15
• Article 16
• Article 17
• Article 18
• Article 19
• Article 20

3. En el títol II, relatiu als programes formatius conduents als diplomes de director/a i de monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure:

Principis generals:

• Article 21
• Article 22
• Article 23
• Article 24
• Article 25
• Article 27
• Article 28
• Article 30
• Article 35

Normativa complementària:

• Article 26
• Article 29
• Article 31
• Article 32
• Article 33
• Article 36

Competència reservada al Govern:

• Article 34

4. En el títol III, relatiu a les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil:

Principis generals:

• Article 37, apartats 1, 2 i 3
• Article 38, apartat 1
• Article 39
• Article 40
• Article 41
• Article 42
• Article 43
• Article 45
• Article 47
• Article 48, apartats 1, 6, 7, 8 i 10
• Article 49
• Article 50
• Article 51
• Article 52
• Article 53
• Article 54

Normativa complementària:

• Article 37, apartat 4
• Article 38, apartat 2
• Article 44
• Article 46
• Article 48, apartats 2, 3, 4, 5 i 9

5. En el títol IV, relatiu a les instal·lacions juvenils de les Illes Balears:

Principis generals:

• Article 55
• Article 56
• Article 57
• Article 58, apartats 1, 2, 5, 6, 7 i 8
• Article 59, apartats 1, 2 i 3
• Article 60
• Article 62, apartat 5
• Article 63, apartats 3 i 4
• Article 65
• Article 66
• Article 67
• Article 68
• Article 69
• Article 70
• Article 79
• Article 80

Normativa complementària:

• Article 58, apartats 3 i 4
• Article 59, apartat 4
• Article 61
• Article 71
• Article 72
• Article 73
• Article 74
• Article 75
• Article 76
• Article 77
• Article 78

Competència reservada al Govern:

• Article 62, apartats 1, 2, 3 i 4
• Article 63, apartats 1 i 2
• Article 64

6. En relació amb el títol V, relatiu al Programa del Carnet Jove Europeu, tots els articles són competència reservada al Govern de les Illes Balears, en virtut del que estableixen l’article 58.2 de la Llei 10/2006 i l’article 17, apartat 15, de la Llei 21/2006.

7. En relació amb el títol VI, referent al Cens d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut:

Principis generals:

• Article 91
• Article 92
• Article 93
• Article 94
• Article 95
• Article 96
• Article 97
• Article 101, apartat 1
• Article 102
• Article 105
• Article 106

Normativa complementària:

• Article 101, apartats 2, 3 i 4
• Article 103
• Article 104

Competència del Govern, en virtut de la competència reservada al Govern, segons l’article 17, apartat 1, de la Llei 21/2006:

• Article 98
• Article 99
• Article 100

8. Són principis generals els preceptes continguts en les disposicions addicionals primera, segona, tercera i quarta; en les disposicions transitòries primera, segona, tercera, quarta, cinquena i vuitena, i en les dues disposicions finals. Es dicten en aplicació de les competències reservades al Govern les disposicions addicionals cinquena i sisena i les disposicions transitòries sisena i setena.

Disposició addicional segona

Equivalències dels cursos de monitor/a i de director/a amb els certificats de professionalitat en matèria de temps lliure

Segons el que disposa l’article 34, apartat 3, s’estableixen les equivalències següents entre els cursos de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure i els certificats de professionalitat de dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil i de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil.

Mòdul del certificat de professionalitat de dinamització d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil	Equivalències amb el curs de monitor/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil
MF1866_2. Activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil (60 hores).	Mòdul 1. Activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil (60 hores).
MF1867_2. Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil (30 hores).	Mòdul 2.Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil (30 hores).
MF1868_2. Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure (60 hores).	Mòdul 3. Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure (60 hores).
Mòdul del certificat de professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de temps lliure educatiu infantil i juvenil	Equivalències amb el curs de director/a d’activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil
MF1869_3. Planificació, organització, gestió i avaluació dels projectes educatius de temps lliure infantils i juvenils (120 hores).              UF1947. Contextualització del temps lliure infantil i juvenil en l’entorn social (50 hores).            UF1948. Programació, execució i difusió de projectes educatius en el temps lliure (70 hores).	Mòdul 1. Planificació, organització, gestió i avaluació dels projectes educatius de temps lliure infantils i juvenils (120 hores). ·      Unitat formativa 1. Contextualització del temps lliure infantil i juvenil en l’entorn social (50 hores). ·      Unitat formativa 2. Programació, execució i difusió de projectes educatius en el temps lliure (70 hores).
MF1870_3. Coordinació i dinamització de l’equip de monitors i monitores de temps lliure (80 hores).	Mòdul 2. Coordinació i dinamització de l’equip de monitors i monitores de temps lliure (80 hores).

Disposició addicional tercera

Informació sobre la validesa dels cursos que imparteixen les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil de les Illes Balears

1. Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil que imparteixen els cursos que regula aquest Decret han d’exhibir en un lloc visible del centre o de l’espai on es fa la formació l’advertiment que, malgrat la coincidència de continguts amb els certificats de professionalitat regulats en el Reial decret 1537/2011, de 31 d’octubre, i el Reial decret 1697/2011, de 18 de novembre, aquests cursos donen lloc a l’obtenció de títols propis expedits pels òrgans competents en matèria de joventut de cada illa i vàlids únicament al territori de les Illes Balears, sens perjudici que altres comunitats autònomes els puguin acceptar per treballar en les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil dels seus territoris respectius. Així mateix, l’escola ha d’informar d’aquesta circumstància l’alumnat que fa els cursos i les persones interessades a cursar-los.

2. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports, o la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears, ha de promoure acords perquè aquestes titulacions siguin també vàlides per exercir l’activitat de monitor/a i director/a a altres comunitats autònomes.

Disposició addicional quarta

Carnets i diplomes de monitor/a i de director/a obtinguts abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret

Els carnets i diplomes expedits per l’òrgan competent en matèria de joventut de cada illa obtinguts en data anterior a l’entrada en vigor d’aquest Decret segons l’Ordre de 14 de març de 1990 relativa als cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats de temps lliure infantil i juvenil, o la normativa anterior, són equivalents a les titulacions regulades en aquest Decret a l’efecte de poder treballar en les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil a tot el territori de les Illes Balears.

Disposició addicional cinquena

Habilitació per a l’execució d’accions del Programa Carnet Jove

Es faculta el director o directora de l’Institut Balear de la Joventut per al desenvolupament de les actuacions necessàries per a la implantació i l’efectivitat del Programa Carnet Jove, així com per resoldre totes les qüestions que puguin sorgir pel que fa a la interpretació del que estableix el títol V d’aquest Decret.

Disposició addicional sisena

Modificacions del Decret 32/2006, de 31 de març, pel qual es regula l’Institut Balear de la Joventut

Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 del Decret 32/2006, de 31 de març, pel qual es regula l’Institut Balear de la Joventut, per afegir-hi un nou apartat j), que diu el següent:

j) L’execució de formació per a l’ocupació en matèria de lleure i joventut.

Així, l’article esmentat queda redactat de la manera següent:

Article 2. Objecte i funcions

1. L’objecte de l’IB-Jove és coordinar i executar la política autonòmica en matèria de joventut i lleure.

2. L’IB-Jove duu a terme totes les activitats que siguin necessàries i convenients per complir la finalitat institucional a què es refereix l’apartat anterior i, en particular i a títol enunciatiu no excloent, se li atribueixen competències per dur a terme les activitats relatives a les matèries següents:

a) La gestió del Centre Balear d’Informació i Documentació per a la Joventut, com a centre de referència a les Illes Balears i capçalera de la Xarxa Balear de Serveis d’Informació Jove.

b) L’execució de mesures a favor dels joves de les Illes Balears que en facilitin la mobilitat.

c) El foment del turisme juvenil i l’organització de viatges i activitats de turisme de caire cultural, educatiu i d’intercanvi, amb condicions d’avantatge per als joves de la comunitat autònoma.

d) La realització d’activitats de promoció cultural de la joventut i de promoció i divulgació de l’obra de joves artistes i creadors de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en el conjunt de la comunitat autònoma, i de projecció dels seus treballs més enllà del territori de les Illes Balears.

e) La creació, l’organització, la planificació, el finançament, la gestió, l’explotació i el manteniment de les instal·lacions, els campaments, els albergs, els centres i els serveis diversos per a infants i joves que siguin de titularitat de l’Administració autonòmica o la gestió dels quals li correspongui.

f) La planificació, la creació, la gestió i la promoció de productes, serveis i activitats relacionats directament o indirectament amb la joventut i, concretament, amb el turisme i l’oci juvenil, al seu àmbit territorial.

g) L’execució i la promoció de programes i activitats per a infants i joves que, per la seva naturalesa específica, siguin de l’àmbit competencial de l’Administració autonòmica.

h) La creació o la gestió de carnets per a joves d’àmbit autonòmic, estatal o internacional.

i) La prestació de suport logístic a la conselleria competent en matèria de joventut i a altres administracions amb competències en matèria de joventut, per dur a terme les seves tasques administratives i l’execució de polítiques transversals i programes estatals i europeus.

j) L’execució de formació per a l’ocupació en matèria de lleure i joventut.

k) Qualsevol altra relacionada amb les matèries de joventut i lleure que li encarregui l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició transitòria primera

Terminis d’adaptació de les escoles ja reconegudes per la normativa anterior

Les escoles d’educació de temps lliure infantil i juvenil infantil i juvenil reconegudes en virtut del Decret 16/1984, de 23 de febrer, sobre reconeixement d’escoles d’educadors de temps lliure, que vulguin continuar amb la seva activitat, s’han d’adequar a les condicions i requisits referits a espais i a instal·lacions d’aquest Decret en el termini d’un any comptador des que entri en vigor. Durant aquest període, les escoles reconegudes amb anterioritat que no s’hagin adaptat al nou Decret han de quedar inscrites en el Cens de manera provisional. Si, una vegada transcorregut aquest termini, l’òrgan competent en matèria de joventut comprova que no es compleixen els requisits establerts en aquest Decret, s’ha de revocar el reconeixement de l’escola i eliminar la inscripció en el cens corresponent.

Disposició transitòria segona

Règim transitori per als alumnes que hagin iniciat un curs de formació de monitor/a o de director/a d’activitats de temps lliure infantil i juvenil regulat per la normativa anterior

Els alumnes que hagin iniciat un curs de formació de monitor/a o director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil regulat pel Decret 16/1984, de 23 de febrer, sobre reconeixement d’escoles d’educadors de temps lliure, i per l’Ordre de 14 de març de 1990 relativa als cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats de temps lliure infantil i juvenil, o per la normativa anterior, disposen d’un termini de dos anys per finalitzar-lo, període en què s’ha d’aplicar la normativa que era vigent quan el van començar.

Disposició transitòria tercera

Activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil iniciades amb la normativa anterior

Les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil ja iniciades en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret es regeixen pel que estableix el Decret 18/2011, d’11 de març, pel qual s’estableixen els principis generals que regeixen les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin a l’àmbit territorial de les Illes Balears, i pels reglaments insulars respectius.

Disposició transitòria quarta

Termini d’adaptació de les instal·lacions juvenils ja existents

1. Les instal·lacions que estiguin en funcionament i encara no hagin presentat la declaració responsable en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret tenen un termini de dos anys per adaptar-se a les disposicions que estableixen els capítols II, IV, V i VI del títol IV.

2. Les instal·lacions juvenils que en el moment que entri en vigor aquest Decret hagin presentat la declaració responsable segons el que preveu el Decret 58/2011, de 20 de maig, pel qual s’estableixen els principis generals en matèria d’instal·lacions juvenils radicades a les Illes Balears, s’han de continuar regint per aquesta normativa, pel que fa a les característiques tècniques de les instal·lacions, si bé els és totalment aplicable el que es preveu en els capítols I, II, III i VII del títol IV d’aquest Decret. No obstant això, si presenten una nova declaració responsable o duen a terme una reforma que afecti el nombre de places, s’han de regir totalment per la nova normativa.

Disposició transitòria cinquena

Instal·lacions juvenils susceptibles de formar part de la Xarxa d’Àrees de Lleure a la Natura

Les instal·lacions ja existents en el moment que entri en vigor aquest Decret i que siguin susceptibles de formar part de la Xarxa d’Àrees de Lleure a la Natura poden ser inscrites de manera provisional en el Cens de la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de les Illes Balears sense complir el requisit de l’apartat 3 de l’article 59 pel que fa a llicències preceptives d’aquest Decret, mentre no s’aprovi el pla especial que ha de regular aquesta Xarxa, en compliment del que estableix la disposició addicional única del Decret 19/2007, de 16 de març, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana. Una vegada aprovat aquest pla especial, la conselleria competent en matèria de joventut ha de donar de baixa del Cens les instal·lacions que no hagin aconseguit les llicències preceptives en el termini de dos anys comptadors des de l’entrada en vigor del pla especial esmentat.

Disposició transitòria sisena

Vigència dels carnets joves expedits abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret

Els carnets joves expedits a la comunitat autònoma de les Illes Balears vigents en entrar en vigor aquest Decret estenen els seus efectes fins a la data de vigència que tenguin assignada, i tindran els mateixos drets i avantatges que els expedits d’acord amb aquest Decret.

Disposició transitòria setena

Entitats adherides al Programa Carnet Jove

Les entitats que amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret hagin obtingut la condició d’entitats adherides continuen tenint la mateixa condició, amb les mateixes condicions pactades en el conveni d’adhesió corresponent, i han d’aplicar els descomptes o les contraprestacions sobre els seus productes o serveis a les persones titulars del Carnet Jove vigent.

Disposició transitòria vuitena

Revisió del Cens d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut

Les entitats inscrites en el Cens d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut tenen un termini de sis mesos, comptadors de l’entrada en vigor d’aquest Decret, per adaptar-s’hi. Passats aquests sis mesos, s’ha de fer una revisió del Cens d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut i cancel·lar la inscripció d’aquelles entitats que no s’adeqüin a la nova regulació.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a aquest Decret i, en particular, les següents:

• El Decret 16/1984, de 23 de febrer, sobre reconeixement d’escoles de temps lliure, modificat pel Decret 187/1999, de 27 d’agost, i pel Decret 77/2012, de 21 de setembre, de simplificació administrativa i de modificació de diverses disposicions reglamentàries per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, de serveis en el mercat interior.
• El Decret 6/2011, de 4 de febrer, pel qual es regula el Carnet Jove.
• El Decret 18/2011, d’11 de març, pel qual s’estableixen els principis generals que regeixen les activitats de temps lliure infantil i juvenil que es desenvolupin a l’àmbit territorial de les Illes Balears.
• El Decret 58/2011, de 20 de maig, pel qual s’estableixen els principis generals en matèria d’instal·lacions juvenils radicades a l’àmbit territorial de les Illes Balears.
• L’Ordre del conseller adjunt a la Presidència de dia 2 d’agost de 1988 de desplegament del Decret 16/1984, de 23 de febrer.
• L’Ordre del conseller adjunt a la Presidència de 14 de març de 1990 relativa a cursos de formació de monitors i directors d’activitats de temps lliure infantil i juvenil, modificada per l’Ordre de la consellera de Presidència de 13 de març de 1998.
• L’Ordre de la consellera de Presidència de dia 24 gener de 1997 d’elaboració d’un cens d’entitats juvenils i d’entitats prestadores de serveis a la joventut.

Disposició final primera

Normativa aplicable a les instal·lacions que no siguin reconegudes com a juvenils

A les instal·lacions que no compleixin els requisits que disposa el títol IV d’aquest Decret els serà aplicable la normativa sectorial de turisme corresponent, segons les seves característiques, de conformitat amb el que estableix la disposició final primera, apartat segon, de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. No obstant això, pel que fa a les activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil, als programes formatius i als requisits del personal docent que imparteixi els cursos de monitor /a i de director/a, l’entrada en vigor és l’1 de setembre de 2018.

 

Palma, 6 de juliol de 2018

	La presidenta
La consellera de Cultura, Participació i Esports	Francesca Lluch Armengol i Socias
Francesca Tur Riera