BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

El corall vermell (Corallium rubrum) és un animal que forma colònies arborescents que desenvolupen un esquelet calcari de color vermell resistent, molt apreciat en joieria. El corall vermell es pesca des de fa milers d’anys a la Mediterrània occidental i també a les Illes Balears. Les pesqueries d’aquesta espècie varen tenir el màxim apogeu al segle xix, amb la utilització de l’anomenada creu de sant Andreu, un sistema d’origen medieval que, a partir de la dècada de 1950, va ser substituït per la pesca amb bussejadors amb escafandre autònom, que permet explotar poblacions localitzades en zones de difícil accés. L’evolució dels sistemes de busseig autònom ha permès als corallers accedir a poblacions de corall vermell per sota de 100 metres de fondària. El resultat més evident de la pesca mil·lenària del corall és la reducció de talles de les colònies: a totes les zones estudiades de la Mediterrània occidental, la major part de les poblacions tenen talles molt allunyades de les talles màximes que es trobaven en el passat. Així mateix, les estadístiques de pesca mostren signes clars de sobreexplotació, amb una reducció de fins al 75 % de les captures a tota la Mediterrània en els darrers quaranta anys. Per fer front a aquests signes evidents de degradació, el corall vermell s’ha inclòs en diversos convenis internacionals (en particular, el Conveni de Barcelona), que han definit mesures per garantir-ne la persistència a la Mediterrània.

II

Arran de les recomanacions del Consell General de Pesca de la Mediterrània CGPM/35/2011/2, sobre l’explotació del corall vermell a l’àrea CGPM, i CGPM/36/2012/1, sobre mesures addicionals relatives a l’explotació del corall vermell a l’àrea CGPM, la Unió Europea va publicar el Reglament (UE) núm. 2015/2102 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 d’octubre, que modifica l’article 16 del Reglament (UE) núm. 1343/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre, en dos aspectes: prohibeix la recol·lecció del corall en profunditats inferiors a 50 metres i l’extracció de colònies amb un diàmetre basal de menys de 7 mil·límetres, mesurat a 1 centímetre de la base. A més, preveu la prohibició dels vehicles teledirigits per a la prospecció de colònies, mentre que la normativa espanyola d’aigües exteriors només els prohibeix per a l’extracció. D’altra banda, també estableix ports designats per al desembarcament.

En l’àmbit estatal, el Reial decret 629/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula la pesca de corall vermell, la seva primera venda i el procediment d’autorització per a l’obtenció de llicències per a la seva pesca, preveu l’obligació de registrar la profunditat des de la qual s’extreu el corall i de respectar les mateixes vedes que s’estableixin a les aigües interiors.

A la comunitat autònoma de les Illes Balears, la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, regula en l’article 25 la recol·lecció de corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears, i el Decret 40/2003, de 25 d’abril, pel qual es regula l’extracció de corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears, estableix els requisits per obtenir una autorització, fixa el màxim de corall que es pot recol·lectar per llicència, les zones i les mides mínimes, i en regula el transport i la primera venda. Aquest Decret estableix també dues zones de recol·lecció autoritzades a les aigües interiors de les Illes Balears: el nord de Mallorca i el nord de Menorca.

III

Tant la publicació del Reglament (UE) núm. 2015/2102 com la regulació estatal de la pesca del corall vermell fan que la normativa autonòmica hagi quedat desfasada i que, per tant, sigui necessari actualitzar-la, especialment pel que fa a la desaparició de la zona d’aigües interiors del nord de Menorca —ja que tota l’àrea té una fondària inferior a 50 metres—, com també per la limitació estatal del total de corall extraïble —300 quilograms anuals, mentre que el Decret 40/2003 en preveu 400.

Amb aquest Decret també es preveu l’adaptació reglamentària a la Llei 6/2013, tant pel que fa al títol III, que regula la pesca de corall com una de les modalitats de pesca professional, com pel que fa al títol X, que regula les intervencions de busseig professional.

A més, per facilitar la tasca de control, s’ha considerat convenient simplificar el registre de captures unificant els registres en el llibre de registre de pesca de corall vermell que estableix l’annex III del Reial decret 629/2013.

Finalment, es vol aclarir el procediment de concurrència competitiva per adjudicar les autoritzacions entre els sol·licitants.

IV

Pel que fa a l’àmbit competencial, l’article 30.22 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de pesca en aigües interiors. En l’ús d’aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 6/2013, que en l’article 25 regula la pesca del corall vermell.

L’article 70.12 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix la pesca com a competència pròpia dels consells insulars, i en l’article 58.3 permet que el Govern de les Illes Balears estableixi els principis generals sobre les competències pròpies dels consells insulars, sempre que els en garanteixi la potestat reglamentària. Per això, aquest Decret es dicta parcialment a l’empara d’aquest darrer article i d’acord amb la Llei 6/2013, que en l’article 25 estableix que el Govern de les Illes Balears ha de regular els principis generals per a la pràctica de la pesca del corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears.

Així mateix, la regulació d’aquesta matèria troba també fonament en els articles 72 i 84.2 de l’Estatut d’autonomia, mitjançant la previsió de normes complementàries o connexes, als efectes de coordinar l’activitat que exerceixen els consells insulars en les competències que tenen atribuïdes com a pròpies i possibilitar prima facie l’execució correcta i mínima de la competència en aquesta matèria, d’acord amb l’interès general i per garantir la unitat i la plenitud de l’ordenament jurídic autonòmic, i evitar l’existència de llacunes legals. Aquestes disposicions, per tant, poden ser desplaçades, a cada illa, per la normativa que els consells insulars dictin en execució de la Llei 6/2013. La disposició final primera d’aquest Decret estableix la distribució del contingut dispositiu entre els principis generals i les normes connexes.

En aquest marc competencial sorgeixen l’oportunitat i la necessitat d’aprovar aquest Decret, en l’elaboració i la tramitació del qual el Govern ha disposat en tot moment de la participació dels consells insulars, als quals es garanteix l’exercici de la potestat reglamentària. Així, en els termes que indiquen la Llei 6/2013 i aquest Decret, cada consell insular pot regular la pesca del corall vermell dins l’àmbit territorial propi. Aquesta regulació desplaçarà aquest Decret, dins el territori propi, en els termes que s’hi indiquen.

El Decret dicta, per tant, els principis generals per a aquesta matèria i estableix un marc jurídic bàsic aplicable en l’àmbit de les Illes Balears, alhora que regula tot un seguit d’aspectes que poden ser desplaçats per la normativa que, en l’exercici de les competències pròpies, aprovi cada consell insular (normes complementàries o connexes).

Així mateix, a l’empara de l’article 31.8 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les competències de desplegament legislatiu i d’execució en matèria d’ordenació del sector pesquer, es regulen també la primera venda, el control i la traçabilitat del corall vermell a les Illes Balears. Aquests aspectes s’enquadren en l’àmbit de l’ordenació pesquera, ja que s’inclouen en els sectors econòmic i productiu de la pesca en tot allò que no sigui activitat extractiva directa. En aquest sentit s’han pronunciat el Tribunal Constitucional i nombrosos dictàmens del Consell Consultiu de les Illes Balears.

D’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma és l’adaptació de la normativa autonòmica a la normativa estatal i comunitària sobre la matèria; de proporcionalitat, atès que l’article 25 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, estableix la regulació sobre la matèria mitjançant principis generals, alhora que mana l’ordenació del sector pesquer del corall; de seguretat jurídica, atès que es tracta d’una norma que desplega la normativa estatal i s’adapta a la comunitària, i s’insereix amb caràcter estable en el marc normatiu autonòmic; de transparència, en relació amb el qual s’ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d’elaboració de la norma; i, finalment, d’eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries o accessòries.

Finalment, s’ha de fer esment del Decret 9/2017, de 7 d’abril, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 24/2015, de 7 d’agost, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Durant el tràmit d’elaboració d’aquesta norma, s’han complert l’article 17.6 del Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la mar Mediterrània, i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93 del Consell, de 12 d’octubre, i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94 del Consell, de 27 de juny, pel que fa a la comunicació als serveis de la Comissió, mitjançant el procediment que preveu el Reglament (CE) núm. 850/98 del Consell, de 30 de març de 1998, per a la conservació dels recursos pesquers per mitjà de mesures tècniques de protecció dels juvenils d’organismes marins, i la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears.

Així mateix, s’han consultat la Secretaria General de Pesca, la resta d’administracions públiques afectades, les entitats representatives dels sectors afectats i el Consell Pesquer.

Per tot això, a proposta del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 6 de juliol de 2018,

 

DECRET

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret es dicta en desplegament de l’article 25 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, amb l’objecte d’establir el següent:

a. Els principis generals per regular la pesca de corall vermell (Corallium rubrum), fixant un marc jurídic bàsic aplicable en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b. Les normes connexes relatives al procediment de concessió d’autoritzacions i a l’activitat que exerceixen els consells insulars quant a la fixació de vedes i zones de pesca.

c. L’ordenació del sector pesquer del corall vermell.

2. L’àmbit d’aplicació d’aquest Decret són les aigües interiors de les Illes Balears.

Article 2

Zones autoritzades i zones prohibides

1. Sens perjudici de la potestat reglamentària dels consells insulars, es declara el nord de Mallorca, entre el cap de Formentor i el cap des Freu, per fora de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, única zona autoritzada per a la pesca del corall vermell (annex 2).

2. El Govern de les Illes Balears, en haver escoltat els consells insulars afectats, pot ampliar, modificar o suprimir les zones autoritzades per a l’extracció de corall.

3. Queda prohibida la pesca de corall vermell fora de la zona declarada com a autoritzada per a aquesta activitat.

Article 3

Exercici de l’activitat

Sens perjudici de la potestat reglamentària dels consells insulars, per a l’extracció de corall vermell és indispensable complir els requisits següents:

1. Estar en possessió de l’autorització corresponent atorgada per la Direcció General de Pesca i Medi Marí. No se’n permet la permuta.

2. Extreure personalment el corall vermell i no simultaniejar aquesta activitat amb cap altra activitat pesquera.

3. Extreure el corall a mà, utilitzant exclusivament picots per tallar la base de l’eix central i equips de busseig autònoms o semiautònoms.

4. Extreure el corall exclusivament entre la sortida i la posta de sol, sempre a zones de més de 50 metres de fondària.

5. Dur a terme únicament una operació d’extracció de corall per dia, per la qual cosa, si s’ha operat en aigües exteriors, no es podrà realitzar una altra extracció, amb independència de la zona on s’efectuï.

6. Complir tots els preceptes que estableix la normativa en matèria de seguretat en el busseig i, expressament, l’Ordre del Ministeri de Foment de 14 d’octubre de 1997 per la qual s’aproven les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques.

Article 4

Talla mínima i quota màxima

Sens perjudici de la potestat reglamentària dels consells insulars:

1. No es pot extreure, retenir a bord, transbordar, desembarcar, transferir, emmagatzemar ni vendre cap branca de corall procedent d’aigües interiors amb un diàmetre inferior a 7 mil·límetres en el punt de fractura. La Direcció General de Pesca i Medi Marí, per garantir la conservació del recurs, d’acord amb el que disposa l’article 6.2.g) de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, pot incrementar aquest diàmetre mínim si l’estat de conservació del recurs ho fa necessari.

2. Cada persona autoritzada pot extreure un màxim de 300 quilograms anuals de corall en brut, tenint en compte la suma de les extraccions que ha duit a terme a les aigües interiors de les Illes Balears, a les aigües exteriors i a les aigües interiors d’altres comunitats autònomes. La Direcció General de Pesca i Medi Marí, per garantir la conservació del recurs, d’acord amb el que disposa l’article 6.2.g) de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, i amb l’informe tècnic previ del Servei de Recursos Marins, pot reduir aquesta quantitat.

Article 5

Veda

Sens perjudici de la potestat reglamentària dels consells insulars, la Direcció General de Pesca i Medi Marí, amb l’informe tècnic previ del Servei de Recursos Marins, ha de fixar el període de veda per a la pesca del corall mitjançant una resolució.

Article 6

Prohibicions

Sens perjudici de la potestat reglamentària dels consells insulars, es prohibeix:

1. L’extracció de corall vermell fora de la zona autoritzada.

2. L’extracció de corall en època de veda.

3. L’extracció, la tinença, el transport, l’exposició i la comercialització de branques de corall de talla inferior a la reglamentària.

4. L’extracció de qualsevol altre organisme que no sigui corall vermell.

5. La utilització de qualsevol altre utensili d’extracció que no sigui el picot de mà.

6. L’extracció de corall des d’embarcacions de superfície o submarines. Es prohibeix expressament l’ús de vehicles submarins teledirigits, fins i tot per a l’exploració.

Article 7

Autoritzacions

1. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, mitjançant una resolució del director general de Pesca i Medi Marí, pot atorgar com a màxim dues autoritzacions cada dos anys per a l’extracció i la venda de corall vermell.

2. Per tal de garantir el recurs, aquest nombre màxim d’autoritzacions es pot modificar mitjançant una resolució, atenent el que disposa l’apartat tercer de la disposició addicional única.

3. Les autoritzacions tenen una validesa de dos anys i s’han de dur a bord de l’embarcació auxiliar.

4. No s’han d’atorgar autoritzacions a les persones que hagin estat sancionades en l’exercici d’aquesta activitat per mitjà d’una resolució ferma de qualsevol administració pública dins el termini de 24 mesos anteriors a la data de la presentació de la sol·licitud.

Article 8

Requisits

Les persones interessades a obtenir l’autorització per a l’extracció i la venda del corall vermell han de complir els requisits següents:

1. Estar afiliades a la confraria de pescadors de les Illes Balears més propera a l’àrea d’extracció sol·licitada.

2. Estar en possessió del títol oficial de bussejador professional que habiliti per baixar a les fondàries des d’on es vol extreure el corall, i, en particular, a més de 50 metres de profunditat.

3. Disposar d’una embarcació auxiliar adequada per a aquesta activitat, la qual ha de figurar en la llista quarta del Registre de matrícula dels vaixells i de les empreses marítimes i en el Cens de la flota pesquera operativa, i estar afiliada a la confraria de pescadors de les Illes Balears més propera a l’àrea d’extracció sol·licitada. S’ha de complir la normativa del Codi internacional de senyals i l’Ordre del Ministeri de Foment de 14 d’octubre de 1997 per la qual s’aproven les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques.

4. Disposar d’una assegurança amb cobertura per a accidents disbàrics i accés a una cambra hiperbàrica.

5. Presentar, en cas d’haver obtingut una autorització durant l’any anterior a la sol·licitud d’autorització, les dades del llibre de registre corresponents a la campanya abans de presentar la sol·licitud a la convocatòria que preveu l’article 9 d’aquest Decret.

6. Estar en possessió de l’autorització de la Direcció General de Pesca i Medi Marí per fer activitats subaquàtiques a les Illes Balears.

Article 9

Convocatòria

Biennalment, la Direcció General de Pesca i Medi Marí ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears la convocatòria corresponent del procediment d’autorització per a l’extracció i la venda del corall vermell, la qual ha de fixar les condicions del sorteig que preveu l’article 11.2 d’aquest Decret.

Article 10

Documentació

1.  Les sol·licituds s’han de presentar segons el model que figura en l’annex 1 d’aquest Decret, acompanyades de la documentació següent:

a. Documentació acreditativa de la identitat de la persona sol·licitant: fotocòpia del DNI, del NIE o del passaport.

b. Fotocòpia compulsada de l’autorització de la Direcció General de Pesca i Medi Marí per fer treballs subaquàtics a les Illes Balears.

c. Fotocòpia compulsada de la llibreta d’activitats subaquàtiques, o equivalent, degudament actualitzada, que ha d’acreditar:

· Titulacions, especialitats i cursos del titular.

· Aptitud i condició mèdica per fer les immersions subaquàtiques corresponents a la titulació. S’ha de fer constar el darrer reconeixement mèdic anual del titular per exercir el busseig professional, en vigor i expedit per un organisme oficial (Institut Social de la Marina).

d. Fotocòpia compulsada de la llibreta d’inscripció marítima, en què figurin els embarcaments i els desembarcaments del titular.

e. Fotocòpia de la inscripció en el Registre general de l’activitat subaquàtica professional de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

f. Fotocòpia compulsada del rol de les embarcacions que es vol utilitzar, en què constin les característiques i els despatxos efectuats. S’ha d’aportar la llista de tripulants, en la qual ha de figurar el sol·licitant de l’autorització com a personal de bord.

g. Certificat d’afiliació a la confraria de pescadors de les Illes Balears més propera a l’àrea d’extracció.

h. Fotocòpia compulsada del llibre de registre de pesca de corall, en cas de tenir-ne d’anys anteriors.

i. Certificat que especifiqui que es disposa d’una cambra de descompressió a menys de dues hores de la zona on es treballarà.

j. Documentació acreditativa de l’antiguitat i la continuïtat en l’activitat professional de pesca de corall vermell.

2.  Si la documentació aportada no compleix els requisits, s’ha de requerir la persona responsable que, en el termini de deu dies hàbils des de l’endemà d’haver rebut el requeriment, esmeni la mancança o presenti els documents preceptius, i advertir-la que, si no ho fa, es considerarà que desisteix de la sol·licitud, d’acord amb el que estableix l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Article 11

Criteris de prioritat en la concessió

1. Quan el nombre de sol·licituds superi el d’autoritzacions, les autoritzacions s’han d’atorgar als sol·licitants que assoleixin la puntuació més alta d’acord amb els criteris següents:

a. Antiguitat en l’exercici de la professió: 1 punt per cada any en l’exercici de l’activitat autoritzada, fins a un màxim de 50 punts.

b. Continuïtat en l’exercici de la professió: 2 punts per cada any amb captures declarades, fins a un màxim de 50 punts.

2. En el supòsit que es produeixin empats, s’ha de dur a terme un sorteig entre les persones aspirants que hagin obtingut la mateixa puntuació. Les normes del sorteig han de figurar en la resolució de la convocatòria.

Article 12

Procediment de concessió de les autoritzacions

1. El Servei de Recursos Marins, com a resultat de la comprovació del compliment dels requisits, de l’aplicació del barem que estableix l’article 11 d’aquest Decret i, si és el cas, del sorteig, ha d’emetre un informe proposta que s’ha de notificar a les persones sol·licitants perquè hi puguin presentar al·legacions, en compliment del tràmit d’audiència que preveu l’article 82 de la Llei 39/2015.

2. En el termini màxim de dos mesos, comptadors des del dia que acabi el termini de presentació de sol·licituds, el director general de Pesca i Medi Marí ha de dictar una resolució motivada en què s’estimin o es desestimin les sol·licituds.

3. Les persones interessades han d’entendre desestimades les sol·licituds en cas d’haver transcorregut el termini màxim per resoldre sense que s’hagi notificat la resolució, a l’efecte de permetre’ls la interposició del recurs que preveu el punt 4 següent.

4. Contra la resolució del director general de Pesca i Medi Marí —que no exhaureix la via administrativa— es pot interposar un recurs d’alçada davant el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, en els termes que preveuen els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015.

Article 13

Control de la producció, llibre de registre i comunicació de dades

1.  El corall vermell tan sols es pot desembarcar en els ports expressament autoritzats per la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

2.  Per controlar l’extracció i el transport de corall vermell, les extraccions s’han de fer constar en el llibre de registre de pesca de corall vermell que estableix l’annex III del Reial decret 629/2013. En la columna «Lloc d’extracció» s’ha d’indicar la zona, acompanyada de la indicació AI (aigües interiors).

3.  Immediatament després de cada desembarcament, el llibre s’ha de presentar a la confraria de pescadors del port de desembarcament, juntament amb el corall extret. El secretari de la confraria ha de certificar les captures obtingudes mitjançant la signatura i el segell. Les captures efectuades en dies festius o quan les confraries romanguin tancades s’han de certificar el dia hàbil següent. Amb una periodicitat almenys semestral, les confraries han de trametre a la Direcció General de Pesca i Medi Marí un informe en què constin les quantitats extretes per cada pescador de corall.

4.  El llibre de registre de pesca de corall vermell serveix de document de transport fins a la primera venda.

Article 14

Primera venda

La primera venda de corall vermell pot dur-se a terme a la llotja del port de desembarcament o a qualsevol altre lloc autoritzat per la Direcció General de Pesca i Medi Marí. En el moment de cada venda, el venedor i el comprador han d’emplenar les dades corresponents a l’apartat 2 del llibre de registre de pesca de corall que figura en l’annex III del Reial decret 629/2013. Dins les 48 hores següents a la venda, el venedor ha de trametre una còpia d’aquest document a la Direcció General de Pesca i Medi Marí i al departament competent del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

Article 15

Infraccions i sancions

El règim sancionador per a les infraccions que estableix aquest Decret és el que es fixa en els capítols I, II, III i IV del títol XII de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, i en les disposicions que hi concorden.

Disposició addicional única

Mostres de corall

1. La Direcció General de Pesca i Medi Marí pot sol·licitar als pescadors de corall vermell la cessió de mostres extretes per estudiar-ne la biologia o analitzar-ne l’estat.

2. La presa de mostres amb finalitats científiques requereix una autorització expressa del director general de Pesca i Medi Marí, amb l’informe previ del Servei de Recursos Marins.

3. En el termini de dos anys, el Servei de Recursos Marins de la Direcció General de Pesca i Medi Marí ha de disposar d’un estudi tècnic que permeti conèixer l’evolució de l’estat del recurs a les aigües interiors de les Illes Balears.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Es deroga el Decret 40/2003, de 25 d’abril, pel qual es regula l’extracció de corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears.

Disposició final primera

Principis generals i normes connexes

1.  D’acord amb l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, constitueixen principis generals l’article 1, els apartats 1, 3, 4, 5 i 6 de l’article 3, l’article 4, els apartats 1, 2, 3 i 5 de l’article 6 i l’article 15 d’aquest Decret.

2.  La resta de preceptes són aplicables en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels organismes i les entitats que en depenen, d’acord amb la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. No obstant això, fins que els consells insulars aprovin la regulació pròpia en l’exercici de les seves competències, aquests preceptes tenen caràcter de normes complementàries o connexes a l’efecte de garantir l’execució de la competència en la matèria de pesca de corall vermell. En conseqüència, els consells insulars els han d’aplicar mentre no disposin de la normativa de desplegament reglamentari corresponent.

3.  Els articles 7, 13 i 14 d’aquest Decret s’enquadren en l’àmbit de l’ordenació pesquera.

Disposició final segona

Desplegament

S’autoritza el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca a dictar les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 6 de juliol de 2018

	La presidenta
El conseller de Medi Ambient Agricultura i Pesca	Francisca Lluch Armengol i Socias
Vicenç Vidal Matas