BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

Els recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura són motiu de preocupació comuna a tots els territoris, atès que tots ells depenen en gran mesura dels recursos procedents d’altres llocs, especialment de llocs on l’agricultura ha tingut i continua tenint tradició i presència en la societat. Aquests recursos, tant les llavors i el material de propagació vegetatiu com el coneixement de la seva biodiversitat, que són una contribució passada, present i futura de l’agricultura, actualment estan sotmesos globalment, i en particular a les Illes Balears, a un procés d’erosió i pèrdua.

Els models agrícoles moderns, fruit de la revolució verda, han conduït, entre moltes altres conseqüències, a simplificar els agrosistemes i a reduir-ne la biodiversitat, tant de l’entorn silvestre com de l’agrícola, fet que ha comportat una debilitat més gran davant els canvis.

La política agrària de la Unió Europea s’encamina cada vegada més cap a una agricultura més respectuosa amb l’entorn, centrada en la preservació de la biodiversitat, la posada en valor de les produccions locals i diferenciades, i la conservació dels recursos fitogenètics de cada regió. Actualment, la situació s’ha capgirat completament, amb una gran repercussió territorial, tant mediambiental com paisatgística. Som davant un panorama, des d’un punt de vista fitogenètic, que comporta la reducció del nombre de varietats locals adaptades al territori, moltes de les quals estan en situació de risc d’extinció.

II

El Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agricultura (2001), adoptat en la Conferència de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), en harmonia amb el Conveni sobre la diversitat biològica (1992), va esdevenir un fet en la publicació de la Decisió del Consell Europeu, de 24 de febrer de 2004, relativa a l’adopció, en nom de la Comunitat Europea, del Tractat esmentat. A Espanya entrà en vigor el 29 de juny de 2004, amb la publicació de l’Instrument de ratificació del Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agricultura, signat a Roma el 3 de novembre de 2001 (BOE núm. 109, de 5 de maig de 2004).

L’entrada en vigor del Reglament (CE) 870/2004 del Consell, de 24 d’abril de 2004, pel qual s’estableix un programa comunitari relatiu a la conservació, la caracterització, la recol·lecció i la utilització dels recursos genètics del sector agrari i pel qual es deroga el Reglament (CE) 1467/94 del Consell, estableix la necessitat de preservar la diversitat biològica i genètica del sector agrari i obliga a adoptar mesures per al foment, el mostreig i la conservació d’aquests recursos, i també a elaborar inventaris descentralitzats, permanents i accessibles.

En aquest sentit, el títol IV de la Llei 30/2006, de 26 de juliol, de llavors i plantes de viver i de recursos fitogenètics, regula les definicions, l’accés i el Programa Nacional sobre Recursos Fitogenètics per a l’Agricultura i l’Alimentació, i insta les administracions públiques a promoure l’ús i la conservació dels recursos genètics en perill de desaparició amb dos objectius: facilitar als pagesos la conservació, la utilització i la comercialització de les llavors i les plantes de viver a les finques pròpies, de varietats locals en perill de desaparició, en quantitats limitades i d’acord amb la legislació vigent, i a protegir, conservar i desenvolupar els coneixements tradicionals d’interès per als recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura. D’altra banda, però, la mateixa legislació dificulta exercir aquest dret lliurement quan obliga els pagesos a registrar les varietats amb un procés complicat, llarg i costós.

La ratificació del Protocol de Nagoya sobre l’accés als recursos genètics i la participació justa i equitativa en els beneficis que en derivin de la utilització, i la publicació de Reglament (UE) núm. 511/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, incorporen determinades regles que afecten les col·leccions de recursos fitogenètics dels estats membres de la Unió Europea.

El Reial decret 199/2017, de 3 de març, pel qual s’aprova el Reglament del Programa Nacional de Conservació i Utilització Sostenible dels Recursos Fitogenètics per a l’Agricultura i l’Alimentació, té l’objectiu de fomentar l’ús de la diversitat per als sectors de la recerca i producció per mitjà de mesures adequades; optimitzar l’ús dels recursos institucionals, humans i financers relacionats amb la conservació i la utilització del recursos fitogenètics, i promoure la participació activa de les diferents administracions públiques d’acord amb les competències i responsabilitats pròpies. Així mateix, l’article 7 d’aquesta mateixa norma estableix, en les accions del Programa Nacional, les accions d’informació i documentació, i també les de sensibilització, divulgació i desenvolupament de capacitats humanes i institucionals, entre d’altres.

III

Pel que fa a l’àmbit competencial, l’article 30.10 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven. En l’ús d’aquestes atribucions es va aprovar la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, que en l’article 27 estableix que les administracions públiques, i en especial les competents en matèria agrària, han de vetllar perquè la producció i l’activitat agràries s’atenguin als principis de foment i conservació dels recursos genètics vegetals i animals de les Illes Balears, entre d’altres. Així mateix, l’article 47 d’aquesta Llei fixa el foment de l’ús de llavors i plantes certificades, en especial de les varietats locals, com a línia d’actuació de l’Administració agrària.

D’altra banda, l’article 48.4 de la Llei agrària estableix que l’Administració agrària ha de dur a terme, entre d’altres, les funcions de protecció de les varietats locals, com a patrimoni que són de les Illes Balears; fomentar el manteniment, la conservació i la millora d’aquestes varietats, i introduir les varietats locals als projectes de recerca, desenvolupament i innovació, amb la finalitat de seleccionar-les, millorar-les i reproduir-les, i optimitzar-ne la rendibilitat.

En aquest context, i sense perjudici de l’existència d’un àmbit normatiu propi dels consells insulars en les matèries a què es refereix l’article 70, l’incís final de l’article 69 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (EAIB) reserva a la Comunitat Autònoma les competències que, per la naturalesa pròpia, tenen caràcter suprainsular. En aquest sentit, l’article 19 de la Llei agrària de les Illes Balears estableix que correspon als consells insulars, d’acord amb el que es preveu a l’article 70.2 de l’EAIB, les competències executives i de gestió en matèria de agricultura i ramaderia, però es reserven al Govern les potestats, els serveis i les funcions i atribucions previstes en la Llei 8/1999, de 12 d’abril, sobre atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura pel que fa als registres interinsulars.

Per tant, el Catàleg de varietats locals de les Illes Balears que es crea mitjançant aquest Decret s’ha d’apreciar des del punt de vista de l’àmbit suprainsular que s’atorga al registre autonòmic, que té per objecte la inscripció de les varietats locals de les Illes Balears.

Per això, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, conscient dels problemes per recuperar varietats antigues amb risc d’erosió genètica a les Illes Balears, té el deure i la responsabilitat de conservar aquest ric patrimoni fitogenètic, que encara es pot localitzar al territori de les Illes Balears.

Tanmateix, s’ha considerat necessària la participació dels consells insulars en el procediment de regulació del Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears, amb representants a la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears.

D’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè amb aquesta norma es pretén conservar el ric patrimoni fitogenètic de les Illes Balears; de proporcionalitat, atès que l’article 27 de la Llei agrària estableix que les administracions públiques, i en especial les competents en matèria agrària, han de vetllar perquè la producció i l’activitat agrària s’atenguin als principis de foment i conservació dels recursos genètics vegetals i animals de les Illes Balears; de seguretat jurídica, atès que es tracta d’una norma que desplega la normativa estatal i comunitària, i s’insereix amb caràcter estable en el marc normatiu autonòmic; de transparència, en relació amb el qual s’ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d’elaboració de la norma, i, finalment, d’eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries o accessòries.

Finalment, s’ha de fer esment al Decret 9/2017, de 7 d’abril, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 24/2015, de 7 d’agost, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Per tot això, a proposta del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 18 de maig de 2018, dict el següent

DECRET

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquest Decret és crear i regular el Catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears, establir les condicions per inscriure-hi varietats locals i crear la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears.

Article 2

Àmbit d’aplicació

L’àmbit d’aplicació és el de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 3

Definició

S’entén per varietat local el conjunt de poblacions diferenciades geogràficament i ecològicament, molt heterogènies i derivades de la selecció feta pels agricultors per adaptar-les a les condicions ambientals i als interessos propis. Aquestes varietats estan associades generalment a un sistema de conreu i a la cultura tradicionals de les Illes Balears. També es coneixen com a varietats tradicionals, antigues o autòctones. S’exclouen d’aquesta definició les varietats d’espècies forestals, ornamentals i els fongs.

S’entén per varietat de conservació aquella que, per salvaguardar la diversitat biològica i genètica, constitueix un patrimoni irreemplaçable de recursos fitogenètics, cosa que en fa necessària la conservació mitjançant el conreu i la comercialització de llavors o de plantes de viver d’ecotips o varietats locals adaptades naturalment a les condicions locals i regionals amenaçades per l’erosió genètica.

Article 4

Requisits de les varietats locals

Es poden inscriure com a varietats locals les varietats que compleixin els requisits següents:

a) Que s’ajustin a la definició de varietat local de les Illes Balears que estableix l’article 3 d’aquest Decret.

b) Que segueixin el sistema de producció tradicional, caracteritzat per la producció a petita escala, el policultiu i l’autogestió de les llavors, de manera individual o col·lectiva.

c) Que tradicionalment se n’hagi utilitzat el nom per referir-se al producte específic.

d) Que siguin varietats de pol·linització oberta.

e) Que no estiguin subjectes als drets de propietat intel·lectual.

 

Article 5

Creació i finalitat del Catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears

1. Es crea el Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears, en el qual s’inscriuen les varietats locals de les Illes Balears, amb informació associada a cada varietat.

2. Aquest Catàleg es configura com l’instrument per vetllar per la tutela i la difusió del patrimoni fitogenètic de les Illes Balears, i per recopilar i identificar les varietats locals i els coneixements tradicionals que hi estan associats.

Article 6

Adscripció

1. El Catàleg s’assigna a la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia.

2. La gestió i el manteniment del Catàleg correspon a la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, per mitjà de l’IRFAP.

3. Les dades del Catàleg són públiques, sens perjudici de les dades personals, que estan sotmeses a la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Article 7

Inscripció

La inscripció en el Catàleg està subjecta a les implicacions següents:

a) No comporta cap protecció de les que recull la normativa estatal o comunitària respecte de l’origen o la qualitat.

b) No comporta cap limitació als aliments legalment produïts, elaborats o comercialitzats a altres indrets.

c) No garanteix que el producte obtingut compleixi les normes de qualitat ni seguretat legalment establertes.

d) Les varietats locals inscrites no podran ser objecte d’ulteriors drets d’obtentor i patent.

e) No es podran utilitzar denominacions per a altres varietats o marques de varietats inscrites en el Catàleg.

f) Les entitats que utilitzin varietats locals inscrites en el Catàleg en els seus processos de millora han de comunicar-ho a la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears.

g) S’ha de sol·licitar d’ofici la inscripció en el Registre de varietats comercials de les varietats de llavors i de plantes que s’inscriguin en el Catàleg de varietats locals, així com l’autorització provisional de comercialització de llavors.

h) Les varietats que abans de la publicació d’aquest Decret ja estiguin caracteritzades i compleixin els requisits i la informació requerida per a la catalogació s’han d’inscriure en el Catàleg.

 

Article 8

Contingut del Catàleg

1. El Catàleg consisteix en un conjunt de fitxes individuals de cada varietat local, en les quals, com a mínim, ha de constar la informació següent: nom tradicional, nom científic, descripció breu de la varietat, origen o tradició, usos i coneixements tradicionals, conservació, caràcters morfològics bàsics per identificar la varietat, documentació visual, acreditació de l’antiguitat del conreu, característiques agronòmiques, i número i data d’inscripció.

2. En el cas que l’Administració inscrigui, d’ofici, una varietat local, és suficient el nom tradicional i el nom científic de la varietat, independentment que es comenci un procés per completar el contingut de la fitxa.

Article 9

Promoció i difusió

La Direcció General d’Agricultura i Ramaderia ha de publicar a la seva pàgina web la informació de les varietats locals inscrites en el Catàleg, amb finalitats informatives i de promoció.

Article 10

Sol·licitud d’inscripció

1. Poden sol·licitar la inscripció en el Catàleg:

a) Les persones jurídiques que tenguin entre els objectius estatutaris propis la conservació i l’ús de la biodiversitat cultivada de les Illes Balears.

b) Les agrupacions de productors o elaboradors que tenguin entre els objectius propis la conservació i l’ús de la biodiversitat cultivada de les Illes Balears.

c) Els consells insulars.

d) Els ajuntaments.

D’altra banda, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, d’ofici, pot inscriure una varietat en el Catàleg.

2. Les sol·licituds per a la inscripció en el Catàleg s’han d’adreçar a la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, acompanyades de la documentació següent:

a) NIF del sol·licitant.

b) Certificat d’acreditació del poder de representació i fotocòpia del DNI del representant, si és el cas.

c) Document amb les característiques de l’entitat sol·licitant: estatuts correctament inscrits en el registre corresponent, forma jurídica i composició.

d) Certificat de l’acord de la junta o l’assemblea per a la sol·licitud de la inscripció de la varietat local.

e) Memòria tècnica del Catàleg per a cada espècie, el model de la qual es pot descarregar del web de la Conselleria, que ha d’incloure: denominació tradicional, nom científic, descripció breu de la varietat, origen o tradició, usos i coneixements tradicionals, conservació, caràcters morfològics bàsics, documentació visual, varietats similars, acreditació de l’antiguitat del conreu, característiques agronòmiques i documentació tècnica dels assaigs de caracterització.

 

Article 11

Procediment d’inscripció

1. L’òrgan competent per a la instrucció del procediment d’inscripció en el Catàleg és el director general d’Agricultura i Ramaderia.

2. Les sol·licituds han de ser examinades per la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears, que emetrà una proposta vinculant adreçada al conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, el qual ha de dictar la resolució per la qual s’atorga o es denega la inscripció en el Catàleg.

3. En el cas que la resolució sigui favorable, la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia ha d’inscriure la varietat en el Catàleg.

4. La resolució s’ha de dictar i notificar individualment a les persones interessades en el termini màxim de sis mesos comptadors a partir de la data de registre de la sol·licitud. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud s’ha d’entendre estimada per silenci administratiu.

5. Contra la resolució es pot interposar un recurs de reposició davant el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, en el termini d’un mes comptador des de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

6. La resolució s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i la fitxa de la varietat, en el web de la Conselleria, amb la finalitat de promocionar i divulgar la varietat.

7. El sol·licitant de la inscripció té l’obligació de col·laborar amb l’òrgan competent i, si se li requereix, de facilitar documentació addicional o una mostra del material vegetal perquè sigui conservada.

Article 12

Baixa del Catàleg

1. Una varietat local inscrita en el Catàleg pot ser donada de baixa, amb l’informe previ de la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears, si es comprova que la varietat inscrita no és diferent d’una ja inscrita, no compleix els requisits exigits o apareix nova informació que modifiqui la documentació prèvia.

2. Abans de donar de baixa una varietat inscrita en resposta a una sol·licitud, s’ha de donar audiència al sol·licitant i explicar-li les causes de la baixa.

Article 13

Creació, naturalesa i adscripció de la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears

1. Es crea la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears com a òrgan consultiu, de proposta, d’estudi, assessorament i coordinació en matèria de varietats locals de les Illes Balears, adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.

2. La Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears és un òrgan col·legiat dels que preveu el capítol II de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, al qual s’han d’aplicar les normes que estableixen aquesta Llei i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

3. La Comissió pot proposar a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears totes les mesures, iniciatives i propostes que consideri convenients per desenvolupar i millorar el sector.

Article 14

Funcions

Són funcions de la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears:

a) Comprovar el contingut de la memòria tècnica per a la inscripció en el Catàleg.

b) Examinar i valorar les sol·licituds d’inscripció de les varietats locals en el Catàleg.

c) Proposar al conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca la inscripció de varietats en el Catàleg.

d) Informar sobre les consultes relacionades amb les varietats locals de les Illes Balears.

e) Promoure mesures per a la utilització i la valoració de les varietats locals de les Illes Balears, així com elevar una proposta de pla d’acció quadriennal a l’aprovació del conseller.

f) Proposar a les administracions mesures per a la recuperació, la conservació, la promoció i l’ús sostenible de la biodiversitat cultivada de varietats locals de les Illes Balears.

g) Protegir les denominacions de varietats locals i evitar-ne l’ús en marques o usos comercials que puguin induir a error per la semblança del nom.

h) Qualsevol altra funció que li sigui conferida.

 

Article 15

Composició

1. La Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears estarà formada pels membres que s’indiquen a continuació, que, fent valer el seu caràcter professional o tècnic, seran nomenats pel conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca:

a) Presidència: el director general competent en matèria d’agricultura o la persona que delegui.

b) Vicepresidència: una persona en representació de l’IRFAP.

c) Vocals:

- Un funcionari de la Direcció General d’Agricultura Ramaderia.

- Una persona en representació del Consell Insular de Mallorca competent en matèria d’agricultura.

- Una persona en representació del Consell Insular de Menorca.

- Una persona en representació del Consell Insular d’Eivissa.

- Una persona en representació del Consell Insular de Formentera.

- Quatre representants, un de cada illa, de les entitats que es dediquen a la recuperació i la conservació de varietats locals.

- Una persona en representació de les organitzacions professionals agràries.

- Una persona en representació de la Universitat de les Illes Balears.

2. Amb l’objectiu d’assolir la paritat de gènere, en la composició de la Comissió s’ha de procurar garantir la presència equilibrada d’homes i dones.

3. S’ha de designar un suplent per cada un dels membres de la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears.

4. Un funcionari del Servei de l’IRFAP ha de fer les funcions de secretari de les sessions, en les quals ha d’actuar amb veu però sense vot.

5. En el cas que un vocal cessi en el càrrec, per qualsevol causa, se n’ha de nomenar el substitut.

6. La persona que exerceixi la vicepresidència de la Comissió ha de substituir la persona titular de la presidència, en el cas de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal de substitució o suplència.

7. Un funcionari de l’IRFAP ha de substituir la persona que faci les funcions de secretari en el cas de vacant, absència o malaltia.

8. Les despeses que s’originin per la participació dels integrants de la Comissió en les sessions són per compte de les institucions respectives.

Article 16

Funcionament i mitjans

1. La Comissió funciona en ple i els acords es prenen per majoria simple entre els membres assistents a la sessió.

2. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears ha de facilitar a la Comissió, dins les disponibilitats pressupostàries, els mitjans humans i materials necessaris per dur a terme les funcions pròpies.

Article 17

Assistència de persones alienes a la Comissió

Poden assistir a les sessions de la Comissió, amb veu però sense vot, les persones que es consideri convenient que hi assisteixin per la naturalesa i l’índole dels assumptes que s’hi han de tractar, sempre que ho aprovi el president per iniciativa pròpia o a petició d’un terç, com a mínim, de la resta de membres titulars de la Comissió.

Article 18

Convocatòria de les sessions ordinàries

1. El Ple de la Comissió s’ha de reunir semestralment en sessió ordinària.

2. El secretari ha de notificar la convocatòria a cada integrant de la Comissió amb una antelació mínima de cinc dies hàbils. La convocatòria ha de contenir l’ordre del dia i la data, el lloc i l’hora de la sessió fixats pel president.

3. A la convocatòria, s’hi ha d’adjuntar l’acta de la sessió anterior i la documentació relativa als assumptes que s’hi han de tractar.

Article 19

Convocatòria de sessions extraordinàries

1. La Comissió s’ha de reunir en sessions extraordinàries per ordre del president, per iniciativa pròpia o a petició d’una quarta part dels membres com a mínim.

2. La convocatòria s’ha de notificar a cada integrant de la Comissió amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores i ha d’incloure l’ordre del dia amb els punts proposats per als quals s’ha instat, i la data, el lloc i l’hora de la sessió. Així mateix, s’hi ha d’adjuntar la documentació relativa als assumptes que s’hi han de tractar.

Article 20

Assumptes no inclosos en l’ordre del dia

No pot ser objecte de deliberació cap assumpte que no figuri en l’ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els membres de la Comissió i es declari la urgència de l’assumpte amb el vot favorable de la majoria.

Article 21

Quòrum de constitució

1. Per a la constitució vàlida del Ple de la Comissió és necessària la presència de les persones titulars de la presidència i la secretaria i d’almenys la meitat dels membres titulars o, si s’escau, dels que els hagin de substituir legalment d’acord amb el que disposa aquest Decret.

2. No obstant això, si no hi ha la majoria indicada, el Ple de la Comissió queda vàlidament constituït en segona convocatòria, si hi són presents les persones titulars de la presidència i la secretaria o, si s’escau, de qui legalment les substitueixi, i tres representants titulars o suplents de la Comissió.

3. La segona convocatòria ha de tenir lloc trenta minuts després de la primera.

Article 22

Acords

Els acords del Ple de la Comissió s’adopten per majoria simple de vots dels membres presents i representats. En cas d’empat, decideix el vot de qualitat del president.

Article 23

Actes

1. En les actes, a més de la informació que preveu l’article 18 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, hi ha de figurar, a sol·licitud dels membres de la Comissió, el vot contrari a l’acord adoptat, l’abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del vot.

2. Els membres que discrepin de l’acord majoritari poden formular un vot particular per escrit dins el termini de cinc dies comptadors des de la data de la sessió, el qual s’ha d’incorporar al text aprovat.

Disposició addicional primera

Designació dels membres de la Comissió

En el termini de dos mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, els òrgans, les entitats i les institucions que formen part de la Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears han de designar els representants propis en la forma i amb les condicions i els requisits que estableix l’article 15.

Disposició addicional segona

Sessió constitutiva

La Comissió de Varietats Locals de les Illes Balears s’ha de constituir dins el termini d’un mes comptador a partir del nomenament de les persones que la integren.

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les normes del mateix rang d’aquest Decret, o d’un rang inferior, que siguin contràries al que s’hi disposa.

Disposició final primera

Desplegament

S’autoritza el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per dictar les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

              

Palma, 18 de maig de 2018

	La presidenta
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca	Francesca Lluch Armengol i Socias
Vicenç Vidal i Matas