BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L’article 30.48 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat.

L’article 31.4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, atribueix a la Comunitat Autònoma, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de salut i sanitat.

En l’exercici d’aquesta competència, la Comunitat Autònoma va aprovar el Reglament de la policia sanitària mortuòria, mitjançant el Decret 105/1997, de 24 de juliol, que es va modificar puntualment a través del Decret 87/2004, de 15 d’octubre.

El Reglament va ordenar la policia sanitària mortuòria en l’àmbit de les Illes Balears, que, fins aleshores, regulava el Decret estatal 2263/1974, de 20 de juliol, el qual continua encara vigent, així com la Llei 49/1978, de 3 de novembre, d’enterraments als cementiris municipals.

D’ençà de l’aprovació del Reglament, l’avenç en les tècniques sanitàries sobre cadàvers; l’aparició de la figura del tanatopràctic; l’existència de materials nous; la situació epidemiològica de les malalties transmissibles, així com els canvis substancials en els hàbits de les societats de cadascuna de les illes en aquesta matèria, fan necessari revisar profundament la regulació de la sanitat mortuòria, eliminar les disposicions ja anacròniques i adequar-la al temps actual. 

Des del punt de vista jurídic, la reforma legislativa que es va iniciar amb el Reial decret llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l’activitat econòmica; la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per adaptar-les a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que estén els principis de bona regulació, entre d’altres, als serveis funeraris, juntament amb la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, han incidit significativament en l’elaboració del Decret quant a la simplificació dels procediments administratius, en l’eliminació dels tràmits en l’accés a l’exercici de l’activitat i en la reducció dels requisits i de les instal·lacions mínimes necessàries.

També cal significar el protagonisme de les administracions locals, com a proveïdores dels serveis públics primaris a la població, entre els quals s’inclouen el cementiri i les activitats funeràries. La Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, atribueix als municipis la regulació i la gestió dels cementiris i serveis funeraris, així com el seu control sanitari i la policia sanitària mortuòria. De fet, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, ha mantingut el cementiri com un servei que han de prestar els municipis.

Per aquest motiu, el Decret pretén incrementar la presència i la intervenció dels municipis en aquest àmbit.

El Decret respon, doncs, a l’objectiu de modernitzar i actualitzar la regulació de la sanitat mortuòria per adaptar-la al nou marc normatiu i social amb un propòsit doble: d’una banda, donar una resposta normativa adequada, des del punt de vista exclusivament sanitari, a les situacions de fet que al llarg del temps s’han generat en aquesta matèria, sens perjudici del respecte al dret a la llibertat religiosa de l’article 16 de la Constitució espanyola i de la Llei orgànica 7/1980, de 7 de juliol, de llibertat religiosa, i, de l’altra, simplificar els tràmits administratius prevists i garantir el lliure accés a l’exercici de l’activitat funerària, amb l’eliminació dels requisits injustificats o desproporcionats, mantenint la màxima protecció de la salut pública.

En aquesta línia, la nova regulació de la sanitat mortuòria de les Illes Balears substituirà l’excessiu i intens control administratiu del Reglament anterior per una intervenció administrativa mínima o limitada, emparada en una separació adequada dels aspectes sanitaris i no sanitaris, que en cap cas no implica una minva de les garanties de protecció de la raó imperiosa d’interès general, que és la salut pública.

D’acord amb els principis de bona regulació de l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, cal dir que el Decret s’adequa als principis de necessitat i eficàcia, perquè l’interès general és la protecció de la salut pública en l’exercici de la sanitat mortuòria, i aquesta norma és l’instrument més adequat per satisfer l’interès general; de proporcionalitat, atès que la norma conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat que ha de cobrir; de seguretat jurídica, perquè aquesta iniciativa normativa s’exerceix amb coherència amb la resta de l’ordenament jurídic; de transparència, perquè ha garantit la participació ciutadana abans i durant el procediment d’elaboració de la norma. També el principi d’eficiència ha presidit aquesta norma, atès que ha vetllat per reduir significativament les càrregues administratives que havien de suportar els operadors econòmics, tant per accedir a l’activitat funerària com per exercir-la, i ha limitat el règim d’intervenció als casos en què és estrictament necessària per raons de salut pública.

El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, modificat pel Decret 1/2016, de 16 de febrer, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que la Conselleria de Salut, a través la Direcció General de Salut Pública i Participació, exerceix, entre d’altres, la competència en matèria de salut ambiental.

Per tot això, a proposta de la consellera de Salut, oït el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 27 d’abril de 2018,

DECRET

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

1. L’objecte d’aquest Decret és regular l’exercici de la sanitat mortuòria en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La sanitat mortuòria, com a part integrant de l’activitat de l’Administració pública en matèria de salut, comprèn:

a) La regulació de les pràctiques sanitàries sobre cadàvers i restes humanes.

b) Les condicions tècniques i sanitàries que han de complir les instal·lacions, els serveis funeraris i les entitats prestadores d’aquests serveis.

c) La funció inspectora i la potestat sancionadora per al cas d’incompliment de la normativa vigent en la matèria.

d) La resta d’activitats que per raó de la matèria puguin quedar dins l’àmbit de regulació d’aquest Decret.

3. El que estableix aquest Decret s’entén sens perjudici del respecte al dret a la llibertat religiosa que preveuen l’article 16 de la Constitució espanyola i la Llei orgànica 7/1980, de 7 de juliol, de llibertat religiosa, sempre que la realització d’aquestes pràctiques no suposi un risc per a la salut pública.

Article 2

Competències

1. Les facultats administratives que en matèria de sanitat mortuòria corresponen a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’atribueixen a la Direcció General de Salut Pública i Participació i als ajuntaments.

2. Corresponen a la Direcció General de Salut Pública i Participació les funcions següents:

a) Establir les mesures d’actuació davant l’existència de riscs derivats del contagi o irradiacions dels cadàvers.

b) En situacions epidemiològiques o per raons de salut pública, ordenar-ne la destinació final, i establir els requisits exigibles en cada cas.

c) Intervenir, llevat que hi hagi una actuació judicial, quan raons sanitàries aconsellin la inhumació o la incineració immediata de cadàvers del grup II.

d) Dur a terme la inspecció en matèria de trasllats de cadàvers i de restes cadavèriques incloses en el grup I i dels trasllats interinsulars o a una altra comunitat autònoma dels cadàvers, de les restes humanes i de les restes cadavèriques del grup II, així com en les exhumacions de cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques per traslladar-los fora del cementiri.

e) Efectuar la inspecció en les exposicions de cadàvers en llocs públics i en els enterraments especials.

f) Emetre un informe en els procediments municipals de construcció o ampliació de les instal·lacions funeràries.

g) Inspeccionar i controlar l’adequació de la construcció, ampliació o reforma de la instal·lació funerària al projecte i el compliment de les condicions tècniques sanitàries que preveu aquest Decret.

h) Dur a terme la inspecció de les instal·lacions, dels serveis i de les activitats funeràries de gestió directa municipal i, si s’escau, la tramitació i la resolució del procediment sancionador corresponent.

i) La resta de funcions que li atribueix aquest Decret.

3. Corresponen als ajuntaments les funcions següents:

a) La regulació dels serveis funeraris dins el seu municipi.

b) L’habilitació de les entitats prestadores de serveis funeraris que s’estableixin dins el seu municipi.

c) La tramitació i resolució dels procediments de construcció, ampliació, reforma o clausura de les instal·lacions funeràries.

d) El control ordinari de les instal·lacions funeràries i de les entitats prestadores de serveis funeraris habilitades en l’àmbit del seu municipi.

e) La comunicació a la Direcció General de Salut Pública i Participació de les dades de les entitats prestadores de serveis funeraris habilitades dins el seu municipi, d’acord amb l’article 42.

f) L’aprovació del reglament de règim intern dels cementiris de titularitat municipal i la supervisió del reglament de règim intern dels cementiris de titularitat privada i parroquials.

g) L’organització i administració dels cementiris de titularitat municipal.

h) La resta de funcions atribuïdes en aquest Decret i la resta de normativa que els sigui aplicable.

Article 3

Definicions

A l’efecte d’aquest Decret, s’entén per:

a) Cadàver: cos humà durant els cinc anys següents a la mort. Aquest termini es computa des de la data i hora de la mort que figura en la inscripció de la defunció en el Registre Civil.

b) Cementiri: recinte delimitat, habilitat per l’autoritat competent per a la inhumació de cadàvers, restes cadavèriques, restes humanes i cendres. En el recinte hi pot haver altres instal·lacions que es descriuen en aquest Decret.

c) Cendres: el que queda d’un cadàver, de restes humanes o restes cadavèriques després de la cremació.

d) Columbari: construcció funerària per dipositar les urnes amb cendres.

e) Cremació o incineració: reducció a cendres del cadàver, de restes humanes o de restes cadavèriques, mitjançant la calor.

f) Crematori: conjunt d’instal·lacions destinades a la cremació de cadàvers, de restes humanes o cadavèriques, que compleixen els requisits prevists reglamentàriament.

g) Cripta: lloc d’una església que serveix de sepultura i que comprèn un nínxol o més.

h) Dipòsit de cadàvers: sala o dependència, generalment ubicada en un centre hospitalari, centre geriàtric, tanatori, cementiri, destinada a la permanència temporal de cadàvers i de restes humanes.

i) Entitat prestadora de serveis funeraris: la que du a terme les activitats de trasllat, manipulació, tanatopràxia sobre cadàvers i restes humanes, i qualsevol altra que preveu aquest Decret per donar compliment a la destinació final dels cadàvers, així com les activitats relatives a l’exhumació.

j) Establiment funerari: local d’oficina, de magatzem o de garatge, utilitzat per una entitat prestadora de serveis funeraris.

k) Fossa: excavació practicada directament a la terra, destinada a inhumar un cadàver, restes humanes o restes cadavèriques.

l) Instal·lacions funeràries: els cementiris, tanatoris i crematoris.

m) Nínxol: cavitat d’una construcció funerària, construïda artificialment, que pot ser subterrània o aèria, tancada amb una llosa o envà, destinada a inhumar un cadàver, una resta humana o unes restes cadavèriques.

n) Ossera general: lloc tancat ubicat en el cementiri i destinat a recollir les restes cadavèriques.

o) Pràctiques sanitàries sobre cadàvers o restes cadavèriques: qualsevol tipus de manipulació destinada a condicionar o preservar un cadàver o restes cadavèriques, llevat de les destinades a obtenir peces anatòmiques o teixits per a trasplantaments.

p) Restes cadavèriques: el que queda del cos humà una vegada que han transcorregut cinc anys des de la mort i sempre que hagin acabat els fenòmens de destrucció de la matèria orgànica.

q) Restes humanes: parts del cos humà d’entitat suficient procedents d’activitats de docència o d’investigació, d’avortaments a partir de la setmana catorzena, d’amputacions o mutilacions que afecten extremitats o membres a partir del nivell metacarpià o metatarsià. Queden exclosos, per tant, els dits de les mans i dels peus, així com els apèndixs, els òrgans i les vísceres.

r) Serveis funeraris: serveis que es duen a terme des que es produeix la mort fins a la destinació final, així com els serveis relacionats amb l’exhumació.

s) Tanatopràxia: conjunt de tècniques i pràctiques destinades a retardar o impedir els fenòmens de putrefacció en els cadàvers (refrigeració, congelació, conservació transitòria i embalsamament), així com les operacions utilitzades per restablir la forma de les estructures del cadàver (tanatoplàstia) o modificar la seva aparença post mortem (tanatoestètica).

t) Tanatori: instal·lació funerària habilitada com a lloc d’etapa del cadàver entre el lloc de la defunció i la destinació final, degudament condicionat per a la realització de la tanatopràxia i per a l’exposició dels cadàvers. És un lloc destinat a vetllar el cadàver.

u) Trasllat: qualsevol desplaçament del cadàver una vegada que el personal mèdic ha certificat la defunció.

v) Túmul: cambra d’exposició de cadàvers, de material bo de netejar i desinfectar, i refrigerada amb una temperatura igual o inferior a 5 ºC.

w) Unitat d’enterrament: nínxol o fossa.

Article 4

Classificació sanitària dels cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques

1. Els cadàvers, les restes humanes i les restes cadavèriques es classifiquen en dos grups:

— Grup I: els que presenten un risc per a la salut pública perquè la causa de la mort ha estat una de les malalties infectocontagioses que figuren en l’annex 1 d’aquest Decret, així com els altres que determini la Conselleria de Salut per circumstàncies epidemiològiques o de salut pública excepcionals que afectin el territori de la comunitat, i els que presenten contaminació radioactiva per la presència de substàncies o productes radioactius.

— Grup II: aquells la causa de la defunció dels quals no s’inclou dins el grup I.

2. En el supòsit que el metge signatari del certificat de defunció sospiti que hi ha possibles riscs derivats del contagi o irradiacions del cadàver n’ha d’assabentar la conselleria competent en matèria de salut perquè s’adoptin les mesures que es considerin oportunes, llevat que hi hagi una intervenció judicial, i en aquest cas s’ha d’observar el que disposi l’autoritat judicial.

Article 5

Comprovació de la defunció

La comprovació, confirmació i inscripció posterior de les defuncions s’ha de fer d’acord amb les disposicions que regula el Registre Civil.

Article 6

Destinació final dels cadàvers, restes cadavèriques i restes humanes

1. La destinació final dels cadàvers, de les restes cadavèriques i restes humanes del grup II ha de ser una de les següents:

a) inhumació

b) incineració

2. Els cadàvers, les restes humanes i les restes cadavèriques del grup II es poden destinar a finalitats científiques o d’ensenyament, d’acord amb el que preveu l’article 7, però no s’eximeix que la destinació final sigui una de les que s’han indicat abans.

3. La destinació final dels cadàvers i de les restes humanes del grup I és la incineració, llevat dels cadàvers i de les restes humanes que presentin un risc radioactiu, cas en què s’ha d’observar el que disposi l’autoritat competent en matèria de seguretat nuclear.

4. En situacions epidemiològiques o per raons de salut pública, l’autoritat sanitària competent pot ordenar la destinació final i establir les condicions exigibles en cada cas.

Article 7

Ús de cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques amb finalitats d’investigació o docència

1. Els cadàvers i les restes humanes incloses en el grup II es poden utilitzar per a la investigació científica o la docència, amb la sol·licitud prèvia d’un centre oficial d’ensenyament o d’investigació a l’entitat prestadora de serveis, en els supòsits següents:

a) Persones que, per voluntat pròpia, ho han manifestat expressament en la declaració de voluntat anticipada o testament vital.

b) Quan no consti una oposició expressa del difunt, i els seus familiars o persones vinculades per raons de fet els cedeixin.

c) En el cas de persones identificades i no reclamades pels seus familiars o per les persones vinculades de fet, en el termini mínim d’un mes després de la defunció, sempre que la causa de la defunció estigui degudament certificada, no hi hagi intervenció judicial i no consti una oposició prèvia del difunt o d’algun familiar o persona vinculada per raó de fet.

2. També es poden utilitzar amb aquestes finalitats les restes cadavèriques, amb la sol·licitud prèvia del centre oficial d’ensenyament o d’investigació, sempre que no consti una oposició expressa del difunt, i els seus familiars o persones vinculades per raons de fet les cedeixin. Les restes cadavèriques no identificades que estiguin dins una ossera general es poden utilitzar per a aquestes finalitats sense cap requisit addicional.

3. L’entitat prestadora del servei funerari ha d’anotar en el registre del servei, d’acord amb l’article 40, les dades del sol·licitant, les dades del difunt, la data de la sol·licitud i la data de la cessió. Així mateix, ha de tenir a disposició de l’autoritat competent la documentació justificativa de la cessió.

Capítol II

Tanatopràxia de cadàvers i de restes humanes

Article 8

Tanatopràxia en els cadàvers i les restes humanes del grup I i del grup II

1. Per raons de salut pública, els cadàvers i les restes humanes classificades en el grup I no es poden sotmetre a cap tècnica de tanatopràxia. En el cas de cadàvers i restes humanes que presentin un risc de contaminació radiològica, s’ha d’observar el que disposi l’autoritat competent en matèria de seguretat nuclear.

2. Els cadàvers i les restes humanes classificades en el grup II es poden sotmetre a les tècniques de preservació de cadàvers que s’indiquen en l’article 9.

Article 9

Tècniques de preservació de cadàvers i personal responsable

1. Les tècniques de preservació de cadàvers i de restes humanes poden ser les següents:

a) físiques: refrigeració i congelació

b) químiques: conservació transitòria i embalsamament

2. Les tècniques de preservació de cadàvers s’han de fer, una vegada s’hagi emès el certificat mèdic de defunció o l’autorització judicial, segons correspongui, en el termini que indiquen els articles següents.

3. Les tècniques de preservació de cadàvers es poden iniciar immediatament després que s’hagi efectuat l’autòpsia o s’hagi efectuat l’extracció d’òrgans, teixits o peces anatòmiques per trasplantar-los.

4. Les operacions d’embalsamament i de conservació transitòria sobre cadàvers i restes humanes, les ha de dur a terme, a elecció de la família del difunt, una persona amb llicenciatura o grau en medicina o amb el certificat de professionalitat en tanatopràxia que regula el Reial decret 1535/2011, de 31 d’octubre, o la norma que el substitueixi. Ha de quedar constància escrita de l’elecció del professional actuant. Aquestes operacions s’han de dur a terme en les sales de condicionament i pràctiques sanitàries amb les característiques tècniques que estableix l’article 31.1 c d’aquest Decret. 

5. El professional responsable d’aquestes pràctiques ha de decidir la tècnica de preservació de cadàvers adequada a la destinació i a l’estat físic del cadàver o de la resta humana. Així mateix, ha de certificar la seva actuació i deixar constància de la data i l’hora de la pràctica;  la descripció i la justificació de les tècniques emprades, que en garanteixin la durada fins a la destinació final del cadàver o de la resta humana, i ha de lliurar una còpia del certificat tant a l’entitat encarregada del tanatori com a l’entitat funerària que dugui a terme el trasllat.

Article 10

Refrigeració i congelació

1. La temperatura de refrigeració ha de ser igual o inferior a 5 ºC.

2. La temperatura de congelació ha de ser igual o inferior a ‒18 ºC.

3. Una vegada transcorregudes almenys quatre hores des de la certificació mèdica de defunció, el cadàver es pot sotmetre a refrigeració i, transcorregudes almenys 24 hores, es pot sotmetre a congelació.

4. El cadàver que no estigui refrigerat s’ha de conservar després de les 24 hores des de la defunció i abans de les 48 hores a una temperatura inferior a 18 ºC. En tot cas, una vegada transcorregudes 48 hores, el cadàver que no s’hagi sotmès a cap tècnica de preservació de cadàvers ha de ser immediatament inhumat o incinerat.

5. El termini màxim que un cadàver es pot sotmetre a refrigeració és de sis dies. 

6. No poden transcórrer més de tres hores entre l’extracció d’un cadàver d’una cambra de refrigeració o túmul i el dipòsit en una altra.

7. En el moment en què es treu de la cambra un cadàver sotmès a refrigeració, excepte en el cas de l’apartat anterior, ha de ser immediatament inhumat, incinerat, congelat, conservat transitòriament o embalsamat.

8. En el moment en què es treu de la cambra un cadàver sotmès a congelació, ha de ser immediatament inhumat o incinerat. En el cas que s’hagi de conservar transitòriament o d’embalsamar, la tècnica s’ha d’aplicar en el moment oportú, a criteri del professional responsable.

Article 11

Conservació transitòria i embalsamament

1. La conservació transitòria i l’embalsamament d’un cadàver s’ha de dur a terme una vegada transcorregudes 24 hores des de la defunció.

2. La conservació transitòria és obligatòria en els casos següents:

a) Si no s’inhuma o incinera el cadàver abans de les 48 hores des de la defunció, llevat dels supòsits en què el cadàver s’hagi sotmès a refrigeració o congelació.

b) En els casos de trasllats de cadàvers exhumats, després de dos anys i abans de cinc anys de la inhumació, per reinhumar-los o incinerar-los en un altre cementiri d’una altra illa o comunitat autònoma.

c) Una vegada transcorregudes tres hores des que el cadàver s’ha tret de la cambra de refrigeració, si no és immediatament inhumat, incinerat, congelat o embalsamat.

3. L’embalsamament és obligatori en els casos següents:

a) Per a inhumacions dins criptes existents.

b) Per a trasllats de cadàvers i restes humanes a qualsevol part del territori espanyol per via aèria o marítima. S’exceptuen d’aquesta obligació els trasllats interinsulars per via marítima de cadàvers i de restes humanes, però si es preveu una durada del trajecte superior a tres hores s’han de traslladar refrigerats.

c) Per a l’exposició de cadàvers en llocs públics distints d’un tanatori o sala de vetlles en el supòsit que preveu l’article 20.1 b.

4. Una vegada conservats transitòriament o embalsamats els cadàvers, se’ls ha de donar la destinació final en el temps que determini el professional responsable, d’acord amb l’article 9.5.

5. Quan els cadàvers no puguin ser embalsamats i només es conservin transitòriament, el professional responsable d’aquesta tècnica ha de justificar aquesta circumstància en el certificat que expedeixi de la seva actuació.

6. Els cadàvers que estiguin sotmesos a una intervenció judicial requereixen l’autorització judicial per poder dur a terme la pràctica.

Capítol III

Inhumació, incineració i exhumació

Article 12

Condicions generals de la inhumació i de la incineració

1. No es pot inhumar ni incinerar cap cadàver abans de les 24 hores des de la defunció.

2. No és aplicable el termini que estableix l’apartat anterior en els supòsits de donació d’òrgans, peces anatòmiques i teixits, en els quals el cadàver pot ser traslladat, inhumat o incinerat immediatament després d’haver duit a terme aquestes pràctiques.

3. La destinació final per als cadàvers del grup I és obligatòriament la incineració en el forn crematori més proper al lloc de la defunció. No obstant això, els cadàvers del grup I que presentin un risc radioactiu han de ser objecte del tractament especial que acordi l’organisme competent en matèria de seguretat nuclear.

4. La inhumació o la incineració d’un cadàver, resta humana o restes cadavèriques s’ha de fer sempre en els llocs habilitats, i amb caràcter previ l’entitat prestadora del servei del cementiri o del crematori ha d’exigir els documents següents:

a) En el cas de la inhumació, el certificat mèdic de la defunció, amputació, trasplantament o avortament i la llicència d’enterrament.

b) En el cas de la incineració, el certificat mèdic de la defunció, amputació, trasplantament o avortament i la llicència d’enterrament.

c) L’autorització judicial per als cadàvers, restes humanes o restes cadavèriques que estiguin sotmesos a una intervenció judicial.

Article 13

Inhumació

1. No es pot dipositar més d’un cadàver per cada fèretre ni unitat d’enterrament, excepte en els casos següents:

a) Les mares i les criatures abortives o els nounats morts en el moment del part.

b) Catàstrofes de les quals es puguin derivar possibilitats de contagis o altres circumstàncies epidemiològiques.

2. Els fèretres, així com tot el material que s’inhumi juntament amb el cadàver, han de ser de materials fàcilment degradables i que facilitin la descomposició del cadàver.

Article 14

Incineració

1. Els cadàvers, les restes humanes i les restes cadavèriques únicament es poden incinerar en els forns crematoris que compleixen els requisits de funcionament que exigeix la normativa d’aplicació.

2. En les urnes on es dipositin les cendres resultants de la incineració s’han de fer constar en la part exterior el nom i llinatges i la data de la defunció.

3. El trasllat de les urnes amb les cendres es pot fer de manera lliure i s’hi ha d’adjuntar la documentació justificativa de la incineració. 

4. Les cendres s’han de dipositar en columbaris o en altres llocs habilitats dels cementiris, encara que els familiars poden elegir una destinació diferent, com ara espargir-les a terra —excepte en les zones habitades— o a les aigües de la mar a una distància mínima de la costa de 200 metres.

Article 15

Exhumació

1. No es pot exhumar cap cadàver ni cap resta humana abans dels dos anys des de la inhumació, llevat dels casos en què hi hagi una intervenció judicial.

2. Des de l’1 de juny fins al 30 de setembre no es pot fer cap exhumació, excepte les que ordeni l’autoritat judicial i les que siguin estrictament necessàries perquè la família del difunt no disposi d’un altra unitat d’enterrament dins el cementiri.

3. Per a l’exhumació de cadàvers, restes humanes i cadavèriques amb risc radiològic, s’ha de complir el que disposi l’autoritat competent en matèria de seguretat nuclear.

4. L’exhumació de cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques del grup II, l’ha de dur a terme el personal encarregat del cementiri, a sol·licitud dels familiars o representants legals, per reinhumar-los o incinerar-los immediatament en el mateix cementiri. En el cas de trasllat a un altre cementiri, l’entitat funerària que hi intervingui ha de presentar una declaració responsable a la Direcció General de Salut Pública i Participació d’acord amb el model que figura a l’annex 2.

5. Aquestes actuacions s’han de dur a terme sota la responsabilitat de l’entitat encarregada del cementiri, que ha de decidir també si es poden dur a terme o no, en funció de les condicions sanitàries del cadàver o de les restes humanes o cadavèriques, i han de quedar registrades a disposició de l’autoritat competent.

Capítol IV

Transport

Article 16

Tipus de fèretres i altres recipients funeraris

1. A l’efecte de la utilització obligatòria, segons correspongui en cada cas, els fèretres i recipients funeraris poden ser:

a) Sac de recollida: impermeable, de dimensions adequades, de material degradable i d’un sol ús.

b) Fèretre de recollida: caixa impermeable, de dimensions adequades i bo de netejar i desinfectar. No pot ser en cap cas el fèretre definitiu.  

c) Fèretre comú: caixa de fusta o de material degradable destinada a dipositar-hi el cadàver. Les dimensions, els materials i les característiques han de complir les especificacions de la norma UNE 190001:2017 o la norma que la modifiqui o substitueixi. A la comunitat autònoma de les Illes Balears també es consideren fèretres comuns els que tradicionalment s’han utilitzat d’acord amb els costums del lloc. Així mateix, el revestiment interior també ha de ser degradable.

d) Fèretre especial: caixa estanca i revestida interiorment de material absorbent. Ha d’estar condicionada de manera que impedeixi els efectes de la pressió dels gasos a l’interior mitjançant l’aplicació de vàlvules filtrants o altres dispositius adequats.

e) Fèretre d’incineracions: ha de ser de les mateixes característiques que les del fèretre comú, amb materials adequats per a la incineració.

f) Caixa o bossa de restes: recipient impermeable, de resistència suficient i de dimensions adequades per contenir les restes sense exercir pressió ni violència, destinat al transport, trasllat, inhumació o incineració de restes humanes o restes cadavèriques. En el cas de la incineració, ha de ser de material adequat per a aquesta destinació.

g) Urna de cendres: recipient estanc i tancat destinat exclusivament a guardar les cendres provinents de la cremació de cadàvers, restes humanes o restes cadavèriques.

2. No obstant el que estableix el paràgraf anterior, es poden utilitzar els fèretres i recipients funeraris legalment fabricats a l’empara de la normativa d’un altre lloc del territori espanyol.

3. No es pot reutilitzar un fèretre, llevat del fèretre de recollida.

4. A la part exterior dels fèretres s’han de fer constar el nom i llinatges i la data de la defunció.

Article 17

Utilització de fèretres

1. El trasllat, la inhumació o la incineració de cadàvers s’ha de fer en un fèretre comú d’acord amb les característiques que estableix aquest Decret, llevat dels casos de circumstàncies epidemiològiques greus o de catàstrofe, en què la Direcció General de Salut Pública i Participació ha d’adoptar les mesures que consideri pertinents.

2. No obstant això, el trasllat de cadàvers a un tanatori o dipòsit de cadàvers es pot fer introduint el cos dins un sac o fèretre de recollida. Una vegada en el tanatori o dipòsit de cadàvers, s’ha de dipositar en el fèretre definitiu.

3. Únicament és obligatori l’ús d’un fèretre especial per al trasllat de cadàvers en els supòsits següents:

a) Quan es tracti d’un cadàver classificat en el grup I.

b) Quan el trasllat del cadàver es faci per via aèria o marítima. S’exceptua d’aquesta obligació el trasllat marítim interinsular de cadàvers o de restes humanes.

4. El trasllat de restes humanes o de restes cadavèriques fora de l’illa s’ha de fer mitjançant la caixa de restes.

Article 18

Mitjans de transport de cadàvers, restes humanes i cadavèriques

1. El transport de cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques l’han de dur a terme exclusivament les entitats prestadores de serveis funeraris que estiguin habilitades i en les condicions que estableix aquest Decret.

2. El transport de cadàvers i restes humanes únicament es pot fer utilitzant els mitjans de locomoció següents:

a) Vehicles automòbils d’ús exclusiu per a aquesta finalitat que compleixin les característiques tècniques següents:

— La distància que hi ha des del final de la cabina del conductor fins a la porta del darrere del vehicle ha de ser suficient per contenir el fèretre i facilitar-ne la manipulació, de manera que, una vegada que s’hi hagi introduït, el vehicle quedi hermèticament tancat.

— La separació entre la cabina del conductor i l’habitacle del fèretre ha de ser estanca.

— L’habitacle del fèretre ha de romandre climatitzat a una temperatura no superior a 18 ºC i ha de contenir els elements necessaris per garantir l’ancoratge. La part interior ha de ser d’un material impermeable, bo de netejar i de desinfectar. 

b) Vaixells, avions i furgons de ferrocarril, en la forma que estableixen les disposicions legals i els convenis internacionals vigents.

3. El transport de les restes cadavèriques s’ha de fer amb un vehicle de l’entitat prestadora de serveis funeraris, sens perjudici del que disposa l’article 18.2 b.

Capítol V

Trasllats de cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques

Article 19

Condicions

1. Per raons de salut pública, el trasllat de cadàvers i de restes humanes del grup I s’ha de fer amb caràcter d’urgència per incinerar-los immediatament en el forn crematori més proper al lloc de la defunció, amb la presentació prèvia de la declaració responsable a la Direcció General de Salut Pública i Participació, d’acord amb el model de declaració de l’annex 3.

2. En tot cas, els cadàvers, les restes humanes i les restes cadavèriques del grup I que presentin un risc radioactiu s’han de traslladar d’acord amb la normativa relativa a la seguretat nuclear.

3. En els trasllats interinsulars o trasllats a una altra comunitat autònoma de cadàvers, de restes humanes i restes cadavèriques del grup II, l’entitat prestadora del servei funerari ha de presentar una declaració responsable prèvia a la Direcció General de Salut Pública i Participació, mitjançant el model de declaració que figura en l’annex 4. Quan es facin pràctiques de tanatopràxia, s’hi ha d’adjuntar, a més, el certificat a què es refereix l’article 9.5.

4. En els trasllats per via aèria i marítima de cadàvers i de restes humanes, s’ha d’observar la normativa de transport vigent.

Article 20

Exposició de cadàvers en llocs públics

1. En el trasllat d’un cadàver del grup II no es poden establir etapes de permanència en llocs públics o privats distints del tanatori o de la sala de vetlla, excepte en els casos següents:

a) Per a la pràctica de cerimònies religioses o laiques, d’acord amb els requisits següents:

— Si es duen a terme abans de les 48 hores des de la defunció, el cadàver que no hagi estat refrigerat s’ha de mantenir conservat a una temperatura inferior a 18 ºC.

— Si es duen a terme després de 48 hores des de la defunció, el cadàver ha d’haver estat sotmès prèviament a alguna de les tècniques de preservació de cadàvers que preveu el Decret. 

b) Quan l’autoritat competent justifiqui la notorietat o la rellevància política, social i cultural de la persona difunta, es pot exhibir el cadàver en un lloc públic, distint del tanatori o sala de vetlla, i amb les condicions següents: 

— El cadàver ha d’estar embalsamat.

— El termini màxim de permanència del cadàver és de 72 hores des de l’embalsamament.

2. En el supòsit que preveu l’apartat 1 b anterior, l’entitat prestadora del servei funerari, amb el consentiment exprés de la família, ha de presentar una declaració responsable, d’acord amb el model de l’annex 5 del Decret, a la Direcció General de Salut Pública i Participació abans de l’exposició.

Capítol VI

Intervenció dels familiars o persones vinculades

Article 21

Discrepància en el consentiment

1. En el cas que una declaració, sol·licitud o consentiment dels que preveu aquest Decret l’hagin de prestar els familiars o persones vinculades per raó de fet al difunt, s’ha d’entendre que, en cas de discrepància entre aquestes persones, s’ha de tenir en compte el seu parer per aquest ordre:

a) La persona que hagi designat en vida el difunt per escrit en el document de voluntats anticipades com a representant.

b) La persona que hagi exercit la pàtria potestat o hagi estat el tutor del difunt.

c) El cònjuge o la persona lligada al difunt per relació anàloga d’afectivitat que consti inscrita en el registre de parelles de fet corresponent, sempre que no consti divorci o separació legal o de fet, o s’estigui tramitant la nul·litat del matrimoni.

d) Els fills del difunt.

e) Els pares o ascendents del difunt.

f) La resta de familiars per consanguinitat o afinitat més propers en grau.

g) Els serveis municipals que assumeixin el cost o es facin responsables de l’enterrament o els responsables subsidiaris.

2. Si alguna o totes les persones incloses en un grup no hi són presents i no es pot esperar fins que arribin, han de decidir els del grup immediatament següent.

3. En cas de discrepància entre els que han de consentir dins cadascun d’aquests grups prevalen els criteris següents:

a) L’enterrament sobre la incineració.

b) El dipòsit de les cendres dins columbaris o altres llocs habilitats dels cementiris sobre qualsevol altra destinació diferent.

c) La donació del cadàver o restes cadavèriques per a la docència i la investigació sobre qualsevol altra destinació.

d) El no trasllat del cadàver, les restes humanes o les restes cadavèriques sobre el trasllat.

e) La no exhumació del cadàver, les restes humanes o les restes cadavèriques sobre l’exhumació.

f) La no exhibició del cadàver en els casos que preveu l’article 20 sobre l’exhibició.

g) La pràctica de tècniques de preservació del cadàver.

4. En tot cas, els criteris de prevalença anteriors sempre queden supeditats a raons de salut pública, de salut o un altre interès digne de protecció, sempre que es justifiqui degudament a l’hora de decidir.

5. L’entitat prestadora del servei és l’encarregada de documentar els consentiments necessaris i fer les indagacions oportunes per obtenir-los.

Capítol VII

Instal·lacions funeràries: cementiris, tanatoris i crematoris

  

Secció 1a

Règim d’intervenció

Article 22

Instal·lacions funeràries

1. Els municipis han d’establir el règim d’intervenció que correspongui per a la construcció i el funcionament dels cementiris, crematoris i tanatoris, d’acord amb el que estableix la normativa estatal o autonòmica que hi sigui aplicable.

2. Tots els cementeris, tanatoris i crematoris, amb independència de quina sigui la seva titularitat, pública o privada, han de complir els requisits que preveu aquest Decret.

Secció 2a

Cementiris

Article 23

Servei de cementiri

1. Tots els ajuntaments de les Illes Balears estan obligats a prestar el servei de cementiri, de manera directa o indirecta, d’acord amb els requisits que estableixen aquest Decret i la normativa vigent en matèria de règim local.

2. Els municipis de les Illes Balears han de disposar d’un cementiri amb capacitat adequada a les característiques de la seva població.

3. Cada cementiri s’ha de regir per un reglament de règim intern que ha d’aprovar l’ajuntament respectiu o la persona propietària del cementeri, amb observança d’aquest Decret i la normativa local vigent que hi sigui aplicable.

Article 24

Cementiris de nova construcció i ampliació

1. A l’efecte d’aquest Decret, s’entén per ampliació de cementiris tota modificació que comporti l’augment de la superfície, l’ampliació del nombre total d’unitats d’enterrament existents o l’ampliació d’instal·lacions pròpies de la pràctica funerària. La resta de modificacions tenen el caràcter de reforma.

2. Els cementeris de nova construcció i qualsevol ampliació d’un cementeri ja existent han de complir les condicions que detalla aquest article.

3. Condicions de localització:

a) Els cementiris de nova construcció i qualsevol ampliació s’han d’ubicar a les zones que preveu el planejament del municipi. En cas que no hi hagi planejament, és necessari disposar dels informes o autoritzacions que pertoquin d’acord amb la normativa urbanística aplicable emesos pels òrgans competents en la matèria.

b) El cementeri ha de disposar d’un tancament perimetral al voltant.

c) En el cas de cementiris nous, s’ha de preveure un radi de 25 metres amidats des del tancament perimetral cap a l’exterior que s’ha de destinar a vies, jardins i/o aparcaments.

d) En el cas d’ampliacions de la superfície de cementiris ja existents amb la incorporació de noves unitats d’enterrament, els ajuntaments han d’establir el perímetre de protecció de 25 metres amidats a partir del tancament perimetral del cementiri cap a l’exterior. No obstant això, i excepcionalment, es pot reduir aquest perímetre sempre que se’n justifiqui la reducció mitjançant un informe emès per l’autoritat municipal competent, en el qual ha de constar expressament que aquesta reducció del perímetre no generarà cap perjudici per a la seguretat, la higiene i la salut pública de la població dels voltants.

4. Procediments de nova construcció i ampliació de cementiris:

a) Correspon a l’ajuntament instruir, resoldre i aprovar els procediments d’intervenció administrativa per a la construcció o ampliació de cementiris i la posada en funcionament.

b) S’ha de sol·licitar un informe a la Direcció General de Salut Pública i Participació sobre el projecte de construcció o d’ampliació del cementiri abans que l’ajuntament l’aprovi.

c) Una vegada acabades les obres de construcció o ampliació, i abans de l’entrada en funcionament del cementiri, la Direcció General de Salut Pública i Participació, amb la sol·licitud prèvia de l’ajuntament, ha de comprovar que s’han executat d’acord amb el projecte aprovat i que compleixen les condicions higièniques i sanitàries que preveu aquest Decret.   

5. Documentació:

Per a l’elaboració de l’informe, l’ajuntament ha de presentar un projecte que ha de contenir almenys la documentació següent:

a) Un informe urbanístic de la ubicació correcta segons els usos del planejament urbanístic vigent.

b) En el cas d’ampliacions de la superfície de cementiris ja existents o de la incorporació d’instal·lacions funeràries noves, un informe municipal justificatiu de la manca de perímetres de protecció, si escau.

c) Un estudi hidrogeològic de la zona en el qual s’identifiquin i es caracteritzin els aqüífers, la profunditat del nivell piezomètric, la direcció del flux subterrani i la qualitat de l’aigua. L’estudi ha de fer constar expressament que, sia per les característiques del terreny o per les mesures adoptades, la instal·lació del cementeri no suposa un risc de contaminació de les aigües subterrànies, amb atenció especial a les captacions per a consum humà.

Aquest estudi no s’exigirà quan l’ampliació es dugui a terme dins el recinte existent, i aquest recinte disposi ja d’un estudi hidrogeològic.

d) Un informe favorable de la Direcció General de Recursos Hídrics respecte de l’estudi hidrogeològic.

e) El projecte amb la memòria i els plànols, signat per un tècnic competent, en què com a mínim consti el següent:

— El lloc d’ubicació.

— L’extensió prevista de la nova construcció o de l’ampliació.

— La distribució dels diferents serveis, recintes, edificis i jardins.

— Les obres que s’han de dur a terme i els materials que s’han d’utilitzar en els murs de tancament i les edificacions.

— El nombre, el tipus i les característiques de les construccions funeràries destinades a inhumacions.

— La procedència de l’aigua de consum humà.

— El sistema previst per a l’eliminació de les aigües residuals.

— El sistema previst per a l’eliminació de les restes no humanes procedents de les sepultures.

— La justificació del compliment dels articles 24 i 25.

Article 25

Instal·lacions mínimes dels cementiris

1. Tots els cementiris han de tenir, dins el recinte, les instal·lacions següents:

a) Un local destinat a dipòsit de cadàvers, que ha de complir els requisits següents:

— Sistema de refrigeració que permeti que, en tot moment, la temperatura interior del local sigui inferior a 18 ºC.

— Paviment i parets de material impermeable, bons de netejar i de desinfectar.

— Rentamans.

— Lavabo i vestidor, dotat de dutxes amb aigua freda i calenta, d’ús exclusiu per al personal.

b) Un sector destinat a l’enterrament.

c) Una ossera general amb capacitat adequada a les dimensions del cementiri.

d) Un forn destinat a la destrucció de roba i objectes que no siguin restes humanes i provinguin de l’evacuació i neteja de l’interior de les sepultures. Aquesta instal·lació no és necessària si es disposa d’un gestor autoritzat i la destinació final s’ajusta al que estableixi l’òrgan competent.

e) Un columbari per a la col·locació d’urnes o un dipòsit tancat general de cendres o zona de terra per a l’espargiment de cendres mortuòries.

f) Instal·lacions d’aigua de consum humà i serveis higiènics per al públic.

2. Els cementiris poden disposar també d’una sala de vetlla de cadàvers, d’acord amb les condicions de l’article 31.1 b d’aquest Decret.

Article 26

Nínxols

1. La construcció o la reforma estructural de nínxols dels cementiris ha de complir les condicions següents:

a) La densitat dels nínxols, en conjunt, a la zona d’enterrament no pot superar un nínxol per cada 2 m² de superfície de la zona d’enterrament i, en cap cas, no es poden superar les deu fileres de nínxols sobre rasant i de cinc sota rasant.

b) Els nínxols han d’estar construïts de manera que es garanteixi que les aigües pluvials no penetrin dins les unitats d’enterrament.

c) Les dimensions mínimes internes dels nínxols han de ser de 0,75 m d’amplària, 0,60 m d’alçada i 2,50 m de llargària.

d) Els nínxols o blocs de nínxols s’han de disposar sobre un sòcol d’un mínim de 0,25 m comptadors des del paviment.

e) El terra de cada nínxol ha de tenir una pendent mínima d’un 2 % cap a una conducció estanca que garanteixi l’evacuació de líquids fins a un dipòsit ple de material drenant i que transmeti els líquids de la descomposició al terreny. Les connexions de cada nínxol a aquesta conducció han de romandre tapades mentre el nínxol estigui sense ocupar.

f) La construcció dels nínxols ha de garantir la sortida dels gasos de la descomposició cadavèrica cap a l’exterior. Aquesta sortida ha de tenir un mínim de 3 m d’alçada, i ha de disposar de filtres de carbó actiu o un altre material equivalent que eviti les molèsties per pudor.

g) Davant de l’accés a cada nínxol hi ha d’haver un espai lliure suficient que garanteixi la bona maniobrabilitat del fèretre per a la inhumació. Cada unitat d’enterrament s’ha de poder obrir i tancar de manera independent i sense que es vegi afectada per les altres.

h) Els passadissos, les escales i els accessos al bloc de nínxols, tombes i mausoleus, en cas d’estar coberts, han de garantir una ventilació del recinte suficient, sia natural o forçada.

2. Les tècniques constructives sempre han de garantir que es produirà el procés de descomposició cadavèrica en condicions higièniques i sanitàries.

3. En el cas que s’utilitzin sistemes prefabricats, han de tenir les mateixes característiques que les que exigeix aquest article per als nínxols. No obstant això, es poden utilitzar sistemes legalment fabricats a l’empara de la normativa d’un altre lloc del territori espanyol.

Article 27

Fosses

L’enterrament d’un cadàver dins una fossa queda subjecte a les condicions següents:

a) Les dimensions mínimes han de ser: profunditat de 2 m, amplària de 0,8 m i llargària de 2,5 m, amb separacions no inferiors a 0,5 m entre fosses.

b) El terreny ha de tenir una permeabilitat suficient i com a mínim una capa de terra arenosa de 40 cm de gruixa.

c) La utilització de sistemes que facilitin i accelerin la descomposició del cos.

Article 28

Canvi d’ús

Els cementiris no es poden destinar a un altre ús fins que no hagin transcorregut com a mínim deu anys des de la darrera inhumació, llevat que hi hagi raons d’interès públic declarades per l’òrgan competent en cada cas, i sempre que les restes s’hagin d’incinerar o inhumar en un altre cementiri.

Article 29

Enterraments en llocs especials

Amb caràcter excepcional, es poden fer enterraments dins criptes i cementeris de convents de clausura existents, sempre que no s’apreciï la concurrència de factors de risc que ho impedeixin, i que l’autoritat eclesiàstica competent presenti a la Direcció General de Salut Pública i Participació, abans de les 48 hores a l’enterrament, la declaració responsable segons el model de l’annex 6 del Decret.

Secció 3a

Tanatoris

Article 30

Ubicació

1. Els tanatoris es poden ubicar tant dins com fora dels recintes dels cementiris. En cas dels tanatoris ubicats en llocs fora del recinte d’un cementiri, s’han d’instal·lar en edificis aïllats i exclusius per a ús funerari.

2. El disseny del tanatori ha de tenir en compte els fluxos de trànsit i la circulació de cadàvers i públic, de manera que els accessos i la circulació del públic i dels familiars siguin totalment independents i separats dels accessos i la circulació dels cadàvers.

Article 31

Instal·lacions mínimes dels tanatoris

1. Les instal·lacions mínimes de què ha de disposar un tanatori són les següents:

a) Zona de recepció i oficina d’atenció al públic.

b) Sala de vetlles i d’exposició de cadàvers:

— Ha de constar de dues estances: una per al públic i una altra per a l’exposició del cadàver. Aquesta darrera ha d’estar a una temperatura no superior a 18 ºC. 

— En cas de disposar de túmul refrigerat per a l’exposició del cadàver, és suficient disposar d’una sola estança.

c) Sala de condicionament i pràctiques sanitàries sobre cadàvers. Ha de complir les característiques tècniques següents: 

— Dimensions adequades i suficients.

— Les superfícies han de ser llises, impermeables i bones de netejar i desinfectar.

— Rentamans amb aigua freda i calenta.

— Sistema de ventilació i d’extracció d’aire.

— Una superfície per dipositar el cadàver per fer-ne el condicionament. En cas de fer embalsamaments o conservacions transitòries, s’ha de disposar d’una taula de treball de material impermeable i bona de netejar i desinfectar, amb aigua freda i calenta, i desguàs.

d) Lavabo i vestidor, dotat de dutxes amb aigua freda i calenta, d’ús exclusiu per al personal, situats a les immediacions de la sala de condicionament de cadàvers.

e) Lavabo d’ús exclusiu per al públic.

f) Cambres frigorífiques, en nombre suficient i de material impermeable i bones de netejar i desinfectar, i dotades de termòmetre.

g) Garatge o accés exclusiu per a vehicles fúnebres comunicat amb l’interior de les instal·lacions.

2. Les substàncies i els preparats químics utilitzats en les pràctiques de tanatopràxia han d’estar autoritzats i registrats, i complir les condicions que estableixi la legislació vigent en aquesta matèria.

Article 32

Tanatoris de nova construcció o ampliacions

1. Correspon a l’ajuntament instruir i resoldre el procediment d’intervenció administrativa per a la construcció o ampliació del tanatori i la posada en funcionament.

2. Abans de l’aprovació del projecte de construcció o d’ampliació del tanatori se n’ha de sol·licitar un informe a la Direcció General de Salut Pública i Participació.

3. Una vegada acabades les obres de construcció o ampliació, i abans de l’entrada en funcionament del tanatori, la Direcció General de Salut Pública i Participació, amb la sol·licitud prèvia de l’ajuntament, ha de comprovar que s’han executat d’acord amb el projecte aprovat i que compleixen les condicions higièniques i sanitàries que preveu aquest Decret. 

4. Documentació:

Per a l’elaboració de l’informe, l’ajuntament ha de presentar a la Direcció General de Salut Pública i Participació la documentació següent:

a) L’informe urbanístic de la ubicació correcta segons els usos del planejament urbanístic vigent.

b) El projecte amb la memòria i els plànols, signat per un tècnic competent, en què com a mínim constin:

— El lloc d’ubicació.

— Els plànols detallats de la distribució dels diferents espais i serveis.

— L’informe de l’activitat que s’ha de dur a terme i dels serveis que s’ofereixen.

— Les obres que s’han de dur a terme i els materials que s’han d’utilitzar en els murs de tancament i en les edificacions.

— La procedència de l’aigua de consum humà.

— El sistema previst per a l’eliminació de les aigües residuals.

— El sistema de gestió dels residus sanitaris.

— La justificació del compliment dels requisits que preveu l’article anterior.

Secció 4a

Crematoris

Article 33

Ubicació

1. Els crematoris es poden ubicar tant dins com fora dels recintes dels cementiris i tanatoris. En cas dels crematoris ubicats fora d’aquests recintes, s’han d’instal·lar en edificis aïllats i exclusius per a ús funerari.

2. El disseny del crematori ha de tenir en compte els fluxos de trànsit i la circulació de cadàvers i de públic, de manera que els accessos i la circulació del públic i els familiars siguin totalment independents i separats dels accessos i la circulació dels cadàvers.

Article 34

Instal·lacions mínimes dels crematoris

Les instal·lacions mínimes de què ha de disposar un crematori són les següents:

a) Sala de recepció del cadàver.

b) Sala d’incineració amb forn crematori, que garanteixi que les cendres resultants de cada cremació corresponen a les restes d’un sol difunt. Sistema de ventilació i d’extracció d’aire de l’habitacle del forn crematori independent de la resta.

c) Sala d’entrega de cendres.

d) Lavabo i vestidor, dotat de dutxes amb aigua freda i calenta, d’ús exclusiu per al personal.

e) Lavabo d’ús exclusiu per al públic.

f) Garatge o accés exclusiu per a vehicles fúnebres comunicat amb l’interior de les instal·lacions.

Article 35

Crematoris de nova construcció

1. Correspon a l’ajuntament instruir i resoldre el procediment d’intervenció administrativa per a la construcció del crematori i la posada en funcionament.

2. Abans de la construcció del crematori, se n’ha de sol·licitar un informe a la Direcció General de Salut Pública i Participació.

3. Per a l’elaboració de l’informe, l’ajuntament ha de presentar a la Direcció General de Salut Pública i Participació la documentació següent:

a) L’informe urbanístic de la ubicació correcta segons els usos del planejament urbanístic vigent.

b) El projecte que contengui la memòria de l’activitat i els plànols, signats per un tècnic competent, en què constin:

— El lloc d’ubicació.

— Els plànols detallats de la distribució dels diferents espais i serveis.

— La memòria de l’activitat que s’ha de dur a terme i dels serveis que s’ofereixen.

— La justificació del compliment dels requisits que preveu l’article anterior.

c) La resolució d’autorització del forn crematori de la Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

4. Una vegada acabades les obres de construcció, i abans de l’entrada en funcionament del crematori, la Direcció General de Salut Pública i Participació, amb la sol·licitud prèvia de l’ajuntament, ha de comprovar que s’han executat d’acord amb el projecte aprovat i que compleixen les condicions higièniques sanitàries que preveu aquesta normativa.

Capítol VIII

Serveis funeraris

Article 36

Serveis funeraris

D’acord amb la definició de l’article 3 del Decret, els serveis funeraris poden realitzar les prestacions següents:

a) Recollir i traslladar cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques.

b) Subministrar el fèretre i la resta de material funerari.

c) Dur a terme la tanatopràxia dels cadàvers i de les restes humanes.

d) Prestar serveis de tanatori i vetlla.

e) Prestar serveis d’incineració.

f) Prestar serveis de cementiri: inhumació i exhumació.

Article 37

Entitats prestadores de serveis funeraris

1. Les entitats prestadores de serveis funeraris, abans d’iniciar l’activitat, han de presentar a l’ajuntament del municipi on es volen establir una declaració responsable en què, com a mínim, manifestin que compleixen els requisits que preveu aquest Decret per a la realització de la seva activitat.

La declaració responsable no s’exigeix a les entitats funeràries que estiguin legalment habilitades en un altre municipi del territori espanyol, llevat que disposin d’un establiment o d’una instal·lació funerària dins l’àmbit de les Illes Balears.

2. Els municipis han de verificar el compliment dels requisits que s’estableixin per a cada activitat, sens perjudici que la Direcció General de Salut Pública i Participació pugui inspeccionar també les entitats prestadores dels serveis funeraris amb l’objecte de comprovar el compliment d’aquest Decret.

3. La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s’incorpori a la declaració responsable, o la no presentació de la declaració responsable o de la documentació que es requereixi per acreditar el compliment del que s’ha declarat, determinaran la impossibilitat de continuar l’exercici de l’activitat des del moment en què es tengui constància d’aquests fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives en què es pugui incórrer.

Article 38

Condicions generals per a la prestació dels serveis funeraris

Les entitats prestadores de serveis funeraris han de complir, com a mínim, les condicions generals següents:

a) Mantenir el material en condicions higièniques i desinfectades.

b) Disposar d’un pla gestor dels residus generats d’acord amb la normativa d’aplicació.

c) Disposar d’un registre en paper o en suport informàtic per a cada servei que duguin a terme, en els termes que preveu l’article 40.

d) Tenir a disposició de les autoritats competents la documentació que indica l’article 41.

e) Informar els usuaris sobre la tramitació administrativa obligatòria.

f) Tenir a disposició dels usuaris un catàleg informatiu sobre els serveis, les característiques i el seu preu final. Els prestadors han d’indicar, de manera visible i en un lloc destacat del local, l’existència i la disponibilitat d’aquest catàleg.

Article 39

Condicions específiques per a la prestació dels serveis funeraris de trasllats

A més de les que indica l’article anterior, les entitats prestadores dels serveis funeraris que duguin a terme l’activitat de trasllat de cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques han de complir, com a mínim, les condicions següents:

a) Traslladar els cadàvers en un vehicle de transport funerari, d’acord amb les característiques tècniques que regula aquest Decret.

b) Subministrar els fèretres, les bosses, les urnes funeràries i la resta de material necessari.

c) Disposar d’un local destinat a garatge del vehicle de transport funerari, a magatzem de fèretres i la resta de material necessari per al servei.

Article 40

Registre

1. Les entitats prestadores de serveis funeraris han de tenir a disposició de l’autoritat competent un registre, en paper o en suport informàtic, en què per ordre cronològic i permanentment actualitzat s’anotin les activitats que duguin a terme, d’acord amb la informació que s’indica en els apartats següents:

— Anotació per a cada servei de les dades generals següents:

a) Sol·licitant:

—  Nom i llinatges, DNI i domicili.

—  Vinculació amb el difunt per raons familiars o de fet.

b) Difunt:

— Nom i llinatges, DNI i domicili.

c) Defunció:

— Lloc, data i hora.

— Causa i grup de classificació.

— Procedència i destinació.

d) Intervenció judicial (cal indicar-ho).

e) Finalitat docent o d’investigació del cadàver, resta humana o cadavèrica:

— Data de la cessió.

2. En funció del servei, s’han d’anotar, a més, les dades específiques següents:

a) Cementiri:

— Data i hora de la recepció del cadàver, restes humanes o restes cadavèriques.

— Entitat prestadora del servei de trasllat: raó social, NIF i domicili.

— Inhumació: data, hora i lloc de la inhumació, referència de la llicència d’enterrament.

— Exhumació: data, hora i lloc de l’exhumació i lloc de destinació.

— Cendres: procedència i destinació.

— En cas de restes humanes: la part anatòmica del cos humà, el nom i DNI de la persona a qui pertanyia, la procedència i la destinació.

b) Tanatori:

— Data i hora de la recepció del cadàver, restes humanes o restes cadavèriques.

— Entitat prestadora del servei de trasllat: raó social, NIF i domicili.

— Pràctica sanitària: data i hora, tipus de la intervenció i identificació del professional actuant.

c) Crematori:

— Data i hora de la recepció del cadàver, restes humanes o restes cadavèriques.

— Entitat prestadora del servei de trasllat: raó social, NIF i domicili.

— Incineració: data i hora de la incineració, referència de la inscripció de la defunció en el Registre Civil i referència de la llicència d’enterrament.

— En el cas de restes humanes, s’ha de fer constar la resta, el nom de la persona a qui pertanyia i el seu DNI, excepte si provenen de centres d’investigació o universitats, cas en què s’han d’anotar les dades que permetin identificar el centre de procedència i la persona responsable del centre que ho sol·licita.

d) Trasllats:

— Pràctica sanitària que s’hagi duit a terme.

— Data i hora de recollida i lloc de recollida.

— Data i hora d’entrega i lloc de destinació.

Article 41

Documentació mínima

Les entitats prestadores de serveis funeraris han de tenir a disposició de l’autoritat sanitària competent, amb caràcter previ i segons el servei que prestin, la documentació següent:

a) Sol·licitud del servei que s’ha de dur a terme.

b) Fotocòpia del DNI del sol·licitant.

c) Justificant de la vinculació familiar o de fet.

d) Fotocòpia del DNI del difunt.

e) Fotocòpia del certificat mèdic de la defunció.

f) Documentació judicial, si escau.

g) Partida de defunció (Registre Civil).

h) Fotocòpia de la llicència d’enterrament (Registre Civil).

i) Fotocòpia del DNI de la persona a la qual pertanyia la resta humana.

j) Document justificatiu del servei realitzat signat pel responsable de l’entitat prestadora del servei.

k) Certificat del temps de permanència a la cambra de refrigeració o congelació.

l) Certificat del professional de la pràctica sanitària.

m) Sol·licitud al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per als trasllats internacionals.

n) Autorització per al trasllat internacional.

o) Sol·licitud del centre oficial per a finalitats d’ensenyament o d’investigació del cadàver, de la resta humana o cadavèrica.

p) Justificant de la cessió del cadàver, de la resta humana o de les restes cadavèriques per a finalitats d’ensenyament o d’investigació.

q) Fotocòpia de la declaració de la voluntat anticipada, del testament vital del difunt, de l’autorització de la família o manifestació que no es té constància de l’oposició del difunt a la cessió del cadàver, resta humana o restes cadavèriques per a finalitats d’ensenyament o d’investigació.

r) Qualsevol altra que sigui necessària per justificar l’actuació realitzada i la traçabilitat del recorregut del cadàver, de la resta humana o de les restes cadavèriques.

Article 42

Registre d’entitats prestadores de serveis funeraris de les Illes Balears

1. Es crea el Registre d’entitats prestadores de serveis funeraris de les Illes Balears com a instrument de publicitat i ordenació, que s’adscriu a la Direcció General de Salut Pública i Participació, que l’ha de gestionar.

2. En el Registre s’han d’inscriure d’ofici les entitats prestadores de serveis funeraris habilitades en els diferents municipis de les Illes Balears.

3. L’ajuntament està obligat a comunicar a la Direcció General de Salut Pública i Participació, en un termini màxim de quinze dies des de la presentació de la declaració responsable o de l’esmena de la declaració, les noves entitats funeràries que s’hagin establert en el seu municipi, així com qualsevol modificació o baixa de les existents. A aquest efecte, han de trametre al Registre les dades següents:

a) el titular de l’entitat

b) el NIF

c) la denominació i el domicili social

d) els serveis que presta

e) les instal·lacions i/o els establiments de què disposa

f) la data de la declaració responsable o de la seva esmena

4. La Direcció General de Salut Pública i Participació ha de publicar en la seva pàgina web la relació de les entitats prestadores de serveis funeraris que estiguin habilitades en cadascun dels municipis de les Illes Balears.

Article 43

Serveis funeraris a persones indigents

1. Les despeses derivades de la prestació dels serveis funeraris per a les persones indigents, les ha d’assumir l’ajuntament del municipi on s’hagi produït la defunció.

2. En aquest supòsit i en els casos de difunts no reclamats, es considera que l’empresa de serveis funeraris o l’ajuntament són els legitimats per fer les comunicacions o declaracions necessàries davant la Direcció General de Salut Pública i Participació.

Article 44

Control de plagues i pla gestor de residus sanitaris

1. Les entitats prestadores de serveis funeraris han de disposar d’un pla integral de control de plagues i s’han de controlar segons la normativa vigent, amb la intervenció, si escau, d’una empresa inscrita en el Registre oficial d’establiments i serveis biocides.

2. També han de disposar d’un pla de gestió dels residus sanitaris generats, que s’han de gestionar d’acord amb la normativa que hi sigui aplicable.

Capítol IX

Inspecció i règim sancionador

Article 45

Inspecció

1. Els municipis exerceixen la funció inspectora ordinària en les matèries que els atribueix aquest Decret. No obstant això, quan sigui necessari per a l’exercici de les seves funcions o per raons d’interès públic, correspon també a la Direcció General de Salut Pública i Participació la funció inspectora en aquests àmbits.

2. Correspon a la Direcció General de Salut Pública i Participació la inspecció en les matèries que li atribueix expressament aquest Decret.

Article 46

Règim sancionador

1. El règim sancionador que preveu aquest Decret s’ha d’ajustar als articles 35 a 37 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat; a l’article 57 de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública; als articles 55 a 57 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, i als articles 54 a 56 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, sense perjudici del que estableix la normativa bàsica de l’Estat en matèria de procediment administratiu comú de les administracions públiques i de règim jurídic del sector públic.

2. Els procediments sancionadors s’han de tramitar de conformitat amb el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament del procediment a seguir per l’Administració de la Comunitat Autònoma en l’exercici de la potestat sancionadora, sense perjudici del que estableix la normativa bàsica de l’Estat en matèria de procediment administratiu comú de les administracions públiques i de règim jurídic del sector públic.

3. La potestat sancionadora correspon a la directora general de Salut Pública i Participació i als ajuntaments en l’àmbit de les competències respectives.

Disposició addicional primera

Transplantaments d’òrgans

El contingut d’aquest Decret s’ha d’entendre sens perjudici de la Llei 30/1979, de 27 d’octubre, sobre extracció i transplantament d’òrgans, i les disposicions que la despleguin.

Disposició addicional segona

Intervenció judicial

Els règims d’intervenció administrativa que regula aquest Decret s’exerceixen sens perjudici de les intervencions de les autoritats judicials en els casos en què siguin necessàries.

Disposició addicional tercera

Modificació dels annexos

Mitjançant una resolució de la directora general de Salut Pública i Participació, que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, es poden modificar els annexos d’aquest Decret.

Disposició addicional quarta

Pagament de taxes

Quan s’aprovin les taxes corresponents per als procediments que preveu aquest Decret, els sol·licitants han de presentar els justificants de pagament amb la documentació que han d’aportar.

Disposició addicional cinquena

Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans, càrrecs i col·lectius de persones que apareixen en aquest Decret en gènere masculí s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí i al femení.

Disposició transitòria primera

Adaptació de les ordenances municipals

1. Les ordenances municipals i els reglaments interns dels cementiris s’han d’adaptar al contingut d’aquest Decret en el termini de dos anys.

2. En el termini d’un any, els ajuntaments han de comunicar a la Direcció General de Salut Publica i Participació les empreses prestadores de serveis funeraris que estiguin establertes en el seu terme municipal.

Disposició transitòria segona

Autoritzacions en tramitació

Els procediments d’autorització de construccions funeràries i les seves ampliacions, així com els d’autoritzacions d’empreses funeràries que s’hagin iniciat amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret, s’han de tramitar i s’han de resoldre d’acord amb la normativa vigent en el moment de la presentació de la sol·licitud. No obstant això, si el mitjà d’intervenció administrativa establert en aquest Decret comporta menys càrregues per a l’activitat de la persona interessada, és aplicable en la tramitació dels procediments, encara que s’hagin iniciat en un moment anterior a l’entrada en vigor.

Disposició transitòria tercera

Instal·lacions funeràries

Totes les instal·lacions funeràries existents a l’entrada en vigor d’aquest Decret s’han d’adaptar al seu contingut en un termini de dos anys.

Disposició transitòria quarta

Unitats d’enterrament

Les unitats d’enterrament existents a l’entrada en vigor d’aquest Decret no s’hi han d’adaptar, llevat d’aquelles en què s’hagin de fer reformes estructurals.

Disposició transitòria cinquena

Entitats prestadores de serveis funeraris

Les entitats prestadores de serveis funeraris que estiguin habilitades en un municipi de les Illes Balears s’han d’ajustar a les disposicions d’aquest Decret en el termini de sis mesos comptadors a partir de l’entrada en vigor.

Disposició derogatòria única

Derogació de normes

Queden derogats el Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a aquest Decret.

Disposició final primera

Desplegament del Decret

Es faculta la consellera de Salut per dictar les disposicions que siguin necessàries per al desplegament d’aquest Decret.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 27 d’abril de 2018

	La presidenta
La consellera de Salut	Francesca Lluch Armengol i Socias
Patricia Gómez Picard

 

ANNEX 1

Causes de mort que determinen la inclusió de cadàvers en el grup I

1. Còlera.

2. Febre hemorràgica causada per virus.

3. Ebola.

4. Encefalitis de Creutzfeldt–Jakob.

5. Diftèria.

6. Àntrax.

7. Pesta.

8. Carboncle.

9. Altres que determini l’autoritat sanitària competent.