BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L’article 30.8 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, estableix les competències exclusives de la Comunitat Autònoma en matèria de recursos hídrics.

L’article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, aprovat en el marc de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, estableix que els organismes de conca han d’elaborar plans especials d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera, incloent-hi les regles d’explotació dels sistemes i les mesures que cal aplicar en relació amb l’ús del domini públic hidràulic.

L’article 4.a del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, d’organització i règim jurídic de l’administració hidràulica de les Illes Balears, atribueix al Consell de Govern la competència de l’exercici de la potestat reglamentària en matèria d’aigües.

L’article 62 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol (BOE núm. 162, de 7 de juliol de 2007), fa referència a continguts obligatoris dels plans hidrològics i indica expressament que s’han de tenir en compte els plans especials d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera, elaborats pels organismes de conca en compliment de l’article 27 de la Llei 10/2001.

L’article 113 del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (PHIB), aprovat pel Reial decret 701/2015, de 17 de juliol, recull expressament l’obligació de l’administració hidràulica d’elaborar un pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera de les Illes Balears. D’acord amb l’article 39 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, aquest Pla ha de ser aprovat pel Consell de Govern de les Illes Balears mitjançant un decret.

El 22 de novembre de 2016, el Consell Balear de l’Aigua va informar favorablement sobre l’esborrany del Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears, d’acord amb el que estableix l’article 14 del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, d’organització i règim jurídic de l’administració hidràulica de les Illes Balears.

A les Illes Balears, com en altres regions mediterrànies de característiques climàtiques semblants, la sequera, quan es produeix, constitueix un problema seriós amb repercussions greus en el subministrament d’aigua, tant en quantitat com en qualitat. Per això és fonamental disposar d’indicadors de prevenció que adverteixin de les situacions imminents de sequera i de mesures per mitigar-ne els efectes, no únicament pel que fa al subministrament, sinó també a múltiples aspectes ambientals, econòmics i socials, i també els relatius a la política de l’aigua.

L’article 22.4 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives, disposa que el Govern estableixi, mitjançant un decret, un pla de gestió de la demanda d’aigua, pla que aprova aquest Decret si bé amb la denominació de Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua, com a conseqüència d’haver-se estimat una al·legació davant l’administració hidràulica durant el procés de participació per a l’elaboració del Pla.

Pel que fa a la repercussió econòmica, el pla de sequera afectarà principalment els municipis, com a entitats que tenen la competència en el proveïment d’aigua potable, especialment els municipis que disposin d’un sol punt de captació o d’alguns que s’explotin simultàniament de manera permanent —que hauran de començar la instal·lació de pous de reserva— i els municipis connectats a la xarxa de subministrament d’aigua dessalada, que quedaran obligats a adquirir un nivell determinat d’aigua dessalada en el cas d’arribar a l’estat d’alerta. Els increments de costs com a conseqüència de les mesures que preveu aquest Decret poden originar increments de tarifes del subministrament d’aigua potable, que suportaran els ciutadans. Les tarifes d’aigua són una eina de gestió de la demanda que ajuden que la població prengui consciència que l’aigua és un recurs escàs, i les polítiques de tarifació han d’ajudar a garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics.

L’aprovació del Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears respon al compliment normatiu que estableixen el Pla Hidrològic Nacional, el Reglament de Planificació Hidrològica i el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears.

Per tot això, amb l’informe favorable del Consell Balear de l’Aigua, a proposta del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 15 de desembre de 2017,

    

DECRET

Article únic

Aprovació del Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears

S’aprova el Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears, adjunt com a annex.

Disposició final primera

Facultats de desplegament

Es faculta el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per dictar les resolucions i adoptar les mesures necessàries per desplegar aquest Pla.

  

Disposició final segona

Entrada en vigor

El Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 15 de desembre de 2017

	La presidenta
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca	Francesca Lluch Armengol i Socias
Vicenç Vidal Matas

          

 

ANNEX

Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Objectius

1. D’acord amb l’article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, l’objectiu general dels plans especials de sequera és minimitzar els impactes ambientals, econòmics i socials de situacions de sequera eventuals.

2. Aquest objectiu general es materialitza per mitjà dels objectius específics següents, tots en el marc d’un desenvolupament sostenible:

a. Garantir la disponibilitat d’aigua necessària per assegurar la salut i el benestar de la població.

b. Evitar o minimitzar els efectes negatius de la sequera sobre l’estat de les masses d’aigua, en especial sobre el règim de cabals ecològics i de sortides mínimes al mar, evitant, en tot cas, efectes permanents sobre el mar.

c. Minimitzar els efectes negatius sobre l’abastament urbà.

d. Minimitzar els efectes negatius sobre les activitats econòmiques, segons la priorització d’usos que estableixen la legislació d’aigües i el Pla Hidrològic de les Illes Balears.

3. Per assolir els objectius específics, s’habiliten els objectius instrumentals o operatius següents:

a. Definir mecanismes per prevenir diferents situacions o escenaris de sequera.

b. Fixar llindars per determinar diferents situacions o escenaris de sequera.

c. Definir les mesures per aconseguir els objectius específics en cada situació o escenari de sequera.

d. Assegurar la transparència i la participació pública en el desenvolupament dels plans.

Article 2

Àmbit territorial

L’àmbit territorial del Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera de les Illes Balears es correspon amb la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, que defineixen l’article 2 i els que hi concorden del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, pel qual es regula l’organització i el règim jurídic de l’administració hidràulica de les Illes Balears, en la redacció que en fa el Decret 59/2010, de 23 d’abril, incloent-hi les aigües costaneres, d’acord amb la Directiva marc de l’aigua.

Article 3

Contingut del Pla

1. Aquest Pla està constituït pels documents següents:

a. Una memòria relativa a la informació bàsica sobre la demarcació hidrogràfica, concretament la caracterització de sequeres i la delimitació dels sistemes d’explotació en unitats de demanda, l’elaboració dels índexs de sequera i les mesures.

b. Un annex a la memòria relatiu a les disponibilitats i als usos dels recursos hídrics de les Illes Balears.

c. Un text normatiu amb prescripcions d’aplicació en situacions de sequera.

2. Tota la documentació del Pla està a disposició dels ciutadans a la pàgina web <http://dma.caib.es>, a les dependències de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, i a les delegacions insulars de la Conselleria.

Article 4

Definicions

Als efectes d’aquest Pla, s’han de tenir en compte les definicions que figuren a continuació i la resta que es recullen en l’article 2 de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, i l’article 3 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol:

a. Aqüífer: una o més capes subterrànies de roques que tenen la porositat i la permeabilitat suficients per permetre ja sigui un flux significatiu d’aigües subterrànies o l’extracció de quantitats significatives d’aigües subterrànies.

b. Aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl a la zona de saturació en contacte directe amb el sòl o el subsòl.

c. Aigües superficials: les aigües continentals, excepte les aigües subterrànies; les aigües de transició i les aigües costaneres, i, pel que fa a l’estat químic, també les aigües territorials.

d. Demanda d’aigua: volum d’aigua, en quantitat i qualitat, que els usuaris estan disposats a adquirir per satisfer un determinat objectiu de producció o consum. Aquest volum depèn de factors com el preu dels serveis, el nivell de renda, el tipus d’activitat, la tecnologia o altres.

e. Recursos disponibles d’aigües subterrànies: valor mitjà interanual de la taxa de recàrrega d’una massa d’aigua subterrània, menys el flux interanual mitjà requerit per assegurar el bon estat qualitatiu de les masses d’aigua subterrànies, assolir els objectius de qualitat ecològica o evitar qualsevol disminució significativa en l’estat ecològic de les masses d’aigua superficial dependents de les aigües subterrànies, com també per evitar qualsevol dany significatiu als ecosistemes terrestres associats.

f. Usos de l’aigua: les diferents classes d’utilització del recurs, i també qualsevol altra activitat que tengui repercussions significatives en l’estat de les aigües. Als efectes de l’aplicació del principi de recuperació de costs, els usos de l’aigua han de considerar, almenys, el proveïment de poblacions, els usos industrials i els usos agraris.

g. Sequera meteorològica: disminució de la precipitació respecte del valor mitjà regional en un termini determinat.

h. Sequera hidrològica: disminució en les disponibilitats d’aigües superficials i subterrànies en un sistema de gestió durant un termini temporal determinat respecte dels valors mitjans, que pot impedir cobrir les demandes d’aigua.

i. Sistema d’explotació: conjunt de masses d’aigua superficial i subterrània, obres i instal·lacions d’infraestructura hidràulica, normes d’utilització de l’aigua derivades de les característiques de les demandes i regles d’explotació que, aprofitant els recursos hídrics naturals, i d’acord amb la seva qualitat, permeten establir els subministraments d’aigua que configuren l’oferta de recursos disponibles del sistema d’explotació i complir els objectius mediambientals.

j. Unitat de demanda (UD): conjunt de masses d’aigua subterrània agrupades segons les característiques hidrogeològiques i climàtiques que formen una unitat diferenciada.

k. Sistema d’abastament: conjunt format per una xarxa de distribució d’aigua municipal amb connexió a una captació d’aigua, o a diverses, ja siguin pous, fonts o connexions a una xarxa de distribució en alta.

Article 5

Vigència del Pla

1. La vigència del Pla és de sis anys, comptadors a partir que entri en vigor.

2. En tot cas, el Pla, en acabar la vigència, es prorrogarà fins que se n’aprovi la revisió.

Article 6

Revisió del Pla

1. El Consell Balear de l’Aigua ha d’acordar la revisió del Pla, per a la qual s’ha de seguir el procediment establert per aprovar-lo. El Pla s’ha de revisar cada sis anys com a màxim, d’acord amb el període que estableix el Reglament de planificació hidrològica que desplega la Directiva marc de l’aigua per a l’actualització dels plans hidrològics de la demarcació.

2. Excepcionalment, el Pla es pot revisar anticipadament si es produeixen canvis substancials.

TÍTOL I

UNITATS DE DEMANDA

Article 7

Unitats de demanda

A l’efecte de valorar la situació hidrològica territorial, a les Illes Balears s’estableixen deu unitats de demanda, considerant agrupacions de masses d’aigua subterrània amb característiques hidrogeològiques i climàtiques similars. Les unitats de demanda són les següents:

Sistema d’explotació de l’illa de Menorca

A. Menorca

Inclou tota l’illa de Menorca i comprèn les masses d’aigües subterrànies següents:

Codi MAS	Nom
1901M1	Maó
1901M2	Es Migjorn Gran
1901M3	Ciutadella de Menorca
1902M1	Sa Roca
1903M1	Addaia
1903M2	Tirant

Sistema d’explotació de l’illa de Mallorca

B. Artà

Està formada per les masses d’aigües subterrànies següents:

Codi MAS	Nom
1817M1	Capdepera
1817M2	Son Servera
1817M3	Sant Llorenç
1817M4	Ses Planes
1817M5	Ferrutx
1817M6	Es Racó

C. Manacor-Felanitx

Està formada per les masses d’aigües subterrànies següents:

Codi MAS	Nom
1818M1	Son Talent
1818M2	Santa Cirga
1818M3	Sa Torre
1818M4	Justaní
1818M5	Son Macià
1819M1	Sant Salvador
1819M2	Cas Concos

D. Migjorn

Està formada per les masses d’aigües subterrànies següents:

Codi MAS	Nom
1820M1	Santanyí
1820M2	Cala d’Or
1820M3	Porto Cristo
1821M1	Marina de Llucmajor
1821M2	Pla de Campos
1821M3	Son Mesquida

E. Es Pla

Està formada per les masses d’aigües subterrànies següents:

Codi MAS	Nom
1815M1	Porreres
1815M2	Montuïri
1815M3	Algaida
1815M4	Petra
1816M1	Ariany
1816M2	Son Real

F. Palma-Inca-Alcúdia

Està formada per les masses d’aigües subterrànies següents:

Codi MAS	Nom
1804M3	Alcúdia
1808M1	Bunyola
1808M2	Massanella
1809M1	Lloseta
1809M2	Penya Flor
1811M1	Sa Pobla
1811M2	Llubí
1811M3	Inca
1811M5	Crestatx
1813M1	Sa Vileta
1813M2	Palmanova
1814M1	Xorrigo
1814M2	Sant Jordi
1814M3	Pont d’Inca
1814M4	Son Reus

G. Tramuntana Nord

Està formada per les masses d’aigües subterrànies següents:

Codi MAS	Nom
1803M1	Escorca
1804M1	Ternelles
1804M2	Port de Pollença
1805M1	Pollença
1805M2	Aixertell
1805M3	L’Arboçar
1806M1	S’Olla
1806M2	Sa Costera
1806M3	Port de Sóller
1806M4	Sóller
1810M1	Caimari
1811M4	Navarra

H. Tramuntana Sud

Està formada per les masses d’aigües subterrànies següents:

Codi MAS	Nom
1801M1	Coll Andritxol
1801M2	Port d’Andratx
1801M3	Sant Elm
1801M4	Ses Basses
1802M1	Sa Penya Blanca
1802M2	Banyalbufar
1802M3	Valldemossa
1807M1	Esporles
1807M2	Sa Fita del Ram
1812M1	Galatzó
1812M2	Capdellà
1812M3	Santa Ponça

Sistema d’explotació de l’illa d’Eivissa

I. Eivissa

Inclou tota l’illa d’Eivissa i comprèn les masses d’aigua subterrània següents:

Codi MAS	Nom
2001M1	Portinatx
2001M2	Port de Sant Miquel
2002M1	Santa Agnès
2002M2	Pla de Sant Antoni
2002M3	Sant Agustí
2003M1	Cala Llonga
2003M2	Roca Llisa
2003M3	Riu de Santa Eulària
2003M4	Sant Llorenç de Balàfia
2004M1	Es Figueral
2004M2	Es Canar
2005M1	Cala Tarida
2005M2	Port Roig
2006M1	Santa Gertrudis
2006M2	Jesús
2006M3	Serra Grossa

Sistema d’explotació de l’illa de Formentera

J. Formentera

Inclou tota l’illa de Formentera i comprèn les masses d’aigua subterrània següents:

Codi MAS	Nom
2101M1	Formentera

 

TÍTOL II

INDICADORS, ÍNDEXS I LLINDARS

 

Capítol I

Indicadors

Article 8

Indicadors

1. Als efectes del Pla, es consideren indicadors:

a. Els volums emmagatzemats als embassaments (cota de l’aigua).

b. Els volums captats o drenats per les fonts.

c. Els nivells piezomètrics o la profunditat de l’aigua dels aqüífers o masses d’aigua subterrània (mesurats en pous).

2. Atès que embassaments, fonts i pous responen de manera diferent davant la pluviometria, i que una gran part dels volums utilitzats prové de les captacions d’aigua subterrània, l’índex d’estat de les unitats de demanda s’ha de determinar a partir de les profunditats dels nivells piezomètrics. En les unitats de demanda que disposin d’un altre tipus d’indicadors, fonts o embassaments, aquests s’han d’utilitzar com a nivell de control, és a dir, com a indicador de suport.

3. Als efectes d’aquest Pla, els indicadors per al seguiment de situacions d’eventual sequera figuren en el quadre següent:

Unitat de demanda	Massa	Nom de la massa	Codi punt	Cota (msnm)		Data d’inici	Oscil·lació (m)
A	1901M1	Maó	ME0366	78,1		Gen. 84	21,67
			ME0287	72,2		Set. 84	3,02
	1901M2	Es Migjorn Gran	ME0196	104,2		Gen. 84	44,34
			ME0181	116,9		Gen. 84	21,22
	1901M3	Ciutadella	ME0130	28,8		Jul. 91	2,95
			ME0078	17,4		Gen. 84	1,69
	1902M1	Sa Roca	ME0347	153,9		Nov. 87	21,88
	1903M1	Addaia	No disposa d’indicador
	1903M2	Tirant	No disposa d’indicador
B	1817M1	Capdepera	MA0307	65,2		Feb. 97	28,78
	1817M2	Son Servera	MA1601	72,4		Maig 96	51,70
	1817M3	Sant Llorenç	MA0322	62,3		Gen. 96	23,50
	1817M4	Ses Planes	MA0304	151,0		Feb. 97	12,14
	1817M5	Ferrutx	No disposa d’indicador
	1817M6	Es Racó	No disposa d’indicador
C	1818M1	Son Talent	MA0374	79,7		Març 92	13,87
	1818M2	Santa Cirga	MA1674	58,9		Nov. 98	16,34
	1818M3	Sa Torre	No disposa d’indicador
	1818M4	Justaní	MA0370	81,9		Març 92	24,28
	1818M5	Son Macià	MA0368	83,5		Març 92	38,23
	1819M1	Sant Salvador	MA0422	152,3		Gen. 96	7,78
	1819M1	Sant Salvador	MA0423	90,8		Nov. 95	8,20
	1819M2	Cas Concos	No disposa d’indicador
D	1820M1	Santanyí	MA0413	61,4		Jul. 99	0,79
	1820M2	Cala d’Or	MA0412	50,8		Nov. 95	1,15
	1820M3	Porto Cristo	MA0792	38,5		Nov. 95	2,59
	1821M1	Llucmajor	MA0058	90,4		Feb. 73	1,93
	1821M2	Pla de Campos	MA0125	28,5		Gen. 94	0,54
	1821M3	Son Mesquida	MA0055	84,3		Feb. 87	8,52
			MA0054	74,9		Abr. 94	15,62
E	1815M1	Porreres	MA0085	117,5		Feb. 87	12,00
	1815M2	Montuïri	MA1485	137,0		Abr. 15	60,95
	1815M3	Algaida	MA1489	210,0		Nov. 11	21,20
	1815M4	Petra	MA1495	176,0		Gen. 91	11,14
	1816M1	Ariany	MA0584	68,4		Jul. 98	17,95
	1816M2	Son Real	MA0606	88,6		Feb. 74	1,71
F	1804M3	Alcúdia	MA0011	11,1		Nov. 02	7,70
	1808M1	Bunyola	MA1204	132,6		Març 72	127,75
	1808M2	Massanella	No disposa d’indicador
	1809M1	Lloseta	MA1214	195,1		Gen. 14	73,26
	1809M2	Penya Flor	MA1227	169,9		Març 72	155,26
	1811M1	Sa Pobla	MA0709	17,3		Juny 69	8,99
	1811M2	Llubí	MA0290	56,0		Abr. 94	6,49
	1811M3	Inca	MA0692	97,5		Nov. 93	19,79
	1811M5	Crestatx	MA0657	30,9		Jul. 98	27,77
	1813M1	Sa Vileta	MA0132	94,4		Abr. 84	6,77
	1813M2	Palmanova	MA1857	71,0		Oct. 11	32,75
	1814M1	Xorrigo	MA0537	134,5		Gen. 93	4,86
	1814M2	Sant Jordi	MA0548	14,1		Gen. 68	2,4
	1814M3	Pont d’Inca	MA0484	147,2		Feb. 68	4,57
	1814M4	Son Reus	MA0474	93,0		Març 72	50,45
G	1803M1	Escorca	MA1161	556,0		Nov. 11	11,21
	1804M1	Ternelles	MA1134	60,0		Gen. 12	35,77
	1804M2	Port de Pollença	MA0003	35,8		Jul. 98	15,54
	1805M1	Pollença	MA0018	62,0		Abr. 96	32,37
	1805M2	Aixartell	MA0006	29,8		Des. 98	18,21
	1805M3	L’Arboçar	MA0007	46,0		Feb. 74	17,89
	1806M1	S’Olla	MA1179 (font)	67,0		Oct. 76	14.532.000 (m3)
	1806M2	Sa Costera	MA1184 (font)	9,0		Gen. 09	3.448.064 (m3)
	1806M3	Port de Sóller	MA1185	5,0		Abr. 12	1,08
	1806M4	Sóller	MA1187	30,5		Feb. 12	17,86
	1810M1	Caimari	MA0739	65,1		Oct. 92	83,01
	1811M4	Navarra	MA1086	50,0		Set. 98	37,46
H	1801M1	Coll Andritxol	No disposa d’indicador
	1801M2	Port d’Andratx	MA1861	92,0		Gen. 12	4,54
	1801M3	Sant Elm	MA1854	52,0		Nov. 11	8,20
	1801M4	Ses Basses	MA0037	122,0		Maig 99	4,58
	1802M1	Sa Penya Blanca	No disposa d’indicador
	1802M2	Banyalbufar	MA1102	275,0		Maig 10	77,30
	1802M3	Valldemossa	MA1115	485,0		Feb. 12	81,62
	1807M1	Esporles	MA1200 (font)	83,0		Gen. 99	6.909.768 (m3)
	1807M2	Sa Fita del Ram	MA1368	230,0		Oct. 11	42,40
	1812M1	Galatzó	MA1336	137,2		Oct. 11	55,50
	1812M2	Capdellà	MA1361	118,0		Jul. 90	17,34
	1812M3	Santa Ponça	MA1865	15,5		Oct. 11	0,67
I	2001M1	Portinatx	EI0189	141,0		Des. 15	5,63
	2001M2	Port de Sant Miquel	EI0306	28,0		Maig 97	9,39
	2002M1	Santa Agnès	EI0298	73,5		Nov. 73	47,26
	2002M2	Pla de Sant Antoni	EI0026	26,5		Des. 91	13,77
	2002M3	Sant Agustí	EI0163	116,8		Jul. 75	64,54
	2003M1	Cala Llonga	EI0025	40,9		Març 92	41,71
	2003M2	Roca Llisa	EI0033	13,3		Des. 91	2,20
	2003M3	Riu de Santa Eulària	EI0301	77,0		Nov. 82	61,00
	2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	EI0001	151,0		Des. 00	21,62
	2004M1	Es Figueral	No disposa d’indicador
	2004M2	Es Canar	EI0150		15,0	Maig 95	11,72
	2005M1	Cala Tarida	EI0164		66,5	Gen. 12	0,81
	2005M2	Port Roig	No disposa d’indicador
	2006M1	Santa Gertrudis	EI0016		100,0	Nov. 03	39,71
	2006M2	Jesús	EI0029		37,9	Set. 92	14,26
	2006M3	Serra Grossa	EI0305		94,0	Jun. 89	17,80

 

Capítol II

Índexs

Article 9

Definicions

a. Índex d’estat de sequera d’una massa d’aigua subterrània (IeMAS): valor calculat per a cada massa d’aigua subterrània a partir d’un o més indicadors.

b. Índex d’estat de sequera d’una unitat de demanda (IeUD): valor calculat per a cada unitat de demanda a partir de la mitjana ponderada dels IeMAS de les masses subterrànies integrades a la unitat.

Article 10

Índexs

L’índex d’estat de sequera de cada unitat de demanda s’ha de calcular mensualment seguint la metodologia següent:

a. A partir de la dada mesurada en cada punt d’observació (cota de l’aigua en pous, volum captat o aforat en fonts i cota de l’aigua als embassaments) el mes en qüestió (V_i) s’obté l’índex d’estat de l’indicador (Iei) per al mes en qüestió a partir de les expressions matemàtiques següents:

Quan el valor o la mesura de l’indicador observat el mes en qüestió (V_i) és igual o superior a la mitjana històrica (V_med), l’Iei s’ha de calcular amb la fórmula que figura a continuació:

Si V_i ≥ V_med;   Ie_i=1/2[1+(V_i-V_med/V_max-V_med)]  

Quan el valor o la mesura de l’indicador observat el mes en qüestió (V_i) és inferior a la mitjana històrica (V_med), l’Iei s’ha de calcular amb la fórmula que figura a continuació:

Si V_i <V_med;   Ie_i=V_i-V_min/2(V_med-V_min)    

On

V_i: valor de la mesura (cota de l’aigua en un pou de control, volum captat o aforat en una font o cota de l’aigua en un embassament) obtingut el mes i en qüestió.

V_med:  valor mitjà de l’indicador en el període històric.

V_max: valor màxim de l’indicador en el període històric.

V_min: valor mínim d’explotació o mínim absolut de l’indicador (pot coincidir amb el mínim històric).

b. Una vegada que es disposa del valor de l’índex d’estat per a cada un dels indicadors en un mes concret (Iei), es calcula l’índex d’estat per a la massa d’aigua subterrània (IeMAS). A les masses que només disposen d’un punt de control, l’IeMAS es correspon amb l’Iei. En canvi, en les masses d’aigua que disposin de més d’un punt de control o indicador, s’ha de calcular la mitjana aritmètica entre els indicadors:

Ie_MAS=∑ⁿ_i=1(Ie_i)/n

c. Finalment, una vegada obtingut l’índex d’estat per a cada massa d’aigua subterrània, s’ha de calcular l’índex d’estat de cada unitat de demanda (IeUD). L’índex d’estat de la unitat de demanda s’obté a partir de la mitjana ponderada dels IeMAS en funció del recurs disponible de cada massa d’aigua subterrània (PHIB).

Article 11

Llindars dels índexs de sequera

Els índexs de sequera resultants per a cada unitat de demanda (IeUD) serveixen per diagnosticar l’estat de la unitat de demanda segons els quatre nivells següents:

IeUD ≥ 0,50	Nivell verd	Situació estable o de normalitat
0,50 > IeUD ≥ 0,30	Nivell groc	Situació de prealerta
0,30 > IeUD ≥ 0,15	Nivell taronja	Situació d’alerta
IeUD < 0,15	Nivell vermell	Situació d’emergència

               

TÍTOL III

ACTUACIONS DE L’ADMINISTRACIÓ

            

Capítol I

Mesures de planificació i prevenció

Article 12

Mesures preventives de planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics

L’execució de mesures de planificació és competència de la Direcció General de Recursos Hídrics. Aquestes mesures tenen el caràcter de preventives als efectes de la gestió de les sequeres:

a. Actualització de l’Inventari de recursos hídrics i demandes (naturals subterrànies i superficials, dessalades i regenerades).

b. Actualització de l’Assignació i reserva de recursos hídrics.

c. Actualització de l’Inventari de captacions d’aigua subterrània per a abastament urbà en relació amb el municipi que proveeixen, amb la massa d’aigua subterrània d’origen i el volum disponible.

d. Avaluació de l’estat de les masses d’aigua subterrània (qualitatiu i quantitatiu) i anàlisi de pressions sobre aquestes masses.

e. Definició i revisió de mesures (actuacions i infraestructures) associades a l’explotació de les masses d’aigua subterrània en relació amb l’estat, com ara la reducció d’extraccions i la substitució del recurs demandat per un altre d’alternatiu, la reordenació de captacions, la millora en els rendiments de captacions d’aigües, els rendiments de depuració, la reutilització d’aigües regenerades, normes per evitar la contaminació, etc.

f. Revisió i ampliació de la xarxa de control d’aigües subterrànies, en especial per als punts de control indicadors de sequera.

g. Proposta i assessorament per a la ubicació de pous de garantia per a abastament urbà.

Article 13

Mesures que han d’executar els ajuntaments

1. D’acord amb l’article 22.4.2 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives, els ajuntaments han de redactar un pla de gestió sostenible de l’aigua.

Aquests plans han de preveure un conjunt d’actuacions i activitats que permetin reduir la demanda d’aigua, millorar-ne l’eficiència i evitar el deteriorament dels recursos hídrics disponibles en el futur.

Els plans de gestió sostenible de l’aigua han de contenir, com a mínim, el següent:

a. Un programa d’eficiència de captació en el sistema d’abastament —per a l’elaboració del qual es pot utilitzar la informació de la Direcció General de Recursos Hídrics i millorar-la, si escau— que inclogui:

· La identificació dels pous d’abastament urbà i les masses d’aigua subterrània (MAS) d’origen.

· El control d’extraccions, els nivells, la facturació, l’anàlisi de l’evolució i les previsions de creixement.

· La millora de la caracterització hidrogeològica dels pous o les captacions per a un sistema d’explotació més eficient: aspectes constructius i d’explotació relatius a l’aqüífer explotat i plantejament, si escau, de la reordenació de les captacions.

· La revisió i la regularització dels volums assignats segons el PHIB per a cadascuna de les MAS utilitzades, d’acord amb la caracterització i les necessitats.

b. El plantejament de fonts de garantia amb connexions a nous pous d’abastament o xarxes de distribució en alta o compra d’aigua en camions procedent d’aigua subterrània o dessalada.

c. El plantejament de la connexió de xarxes de distribució d’àmbit municipal o, si no és possible, la justificació de la impossibilitat.

d. Un programa d’eficiència en la distribució i el consum, que inclogui:

· La previsió d’instal·lar comptadors individuals d’aigua i fontaneria de baix consum i d’estalvi d’aigua en habitatges, establiments turístics, industrials, comercials i agrícoles, i instal·lacions urbanes de nova construcció que requereixin subministrament.

· Mesures de detecció i reducció de fuites.

· La substitució de xarxes i la sectorialització adequada.

· La reutilització d’aigües regenerades per a reg de zones verdes, neteja de carrers, etc., d’acord amb els usos permesos.

e. L’establiment de tarifes que gravin els consums sumptuaris i abusius i compleixin les exigències de la Directiva marc de l’aigua pel que fa a la recuperació de costs del cicle integral de l’aigua.

f. Campanyes de conscienciació ciutadana i assessorament a l’usuari.

Així mateix, el pla de gestió sostenible de l’aigua ha de contenir qualsevol dels altres aspectes a què es refereix expressament el Pla Hidrològic de les Illes Balears, entre d’altres, els relatius a millores en xarxes de sanejament i a la implantació de sistemes de drenatge sostenible.

El pla de gestió sostenible de l’aigua s’ha de fer en el termini màxim de quatre anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Pla.

2. Els sistemes d’abastament que disposin d’un sol punt de captació o d’alguns que s’explotin simultàniament de manera permanent, a fi de fer front a possibles avaries, han de dur a terme, amb l’autorització o la concessió corresponent de l’administració hidràulica, un sondeig o una captació de reserva, com a mínim, que ha de disposar d’una instal·lació completa i de connexió a la xarxa de distribució municipal.

Els pous de reserva s’han de situar en un radi màxim de 10 m del pou, i, als efectes del perímetre de protecció, tenen la consideració d’una sola captació.

Els sistemes d’abastament que no disposin de pous de reserva estan obligats a disposar-ne en un termini màxim de quatre anys des de l’entrada en vigor d’aquest Pla.

3. Els sistemes d’abastament, a fi de fer front a sequeres eventuals, estan obligats a disposar de fonts de garantia. D’acord amb el pla de gestió sostenible de l’aigua, els pous de garantia, si es fan, han d’estar situats fora del radi d’influència del sistema de captacions, no han de disposar necessàriament de bomba i poden estar connectats al sistema de distribució municipal. La ubicació dels pous de garantia s’ha de plantejar en els plans de gestió sostenible de l’aigua.

Si es disposa d’un pou de garantia amb una bomba i amb connexió al sistema de distribució municipal, i se’n fa el manteniment necessari, no és exigible la disposició de pous de reserva.

4. D’acord amb l’article 27 de la Llei 10/2001 i el Pla Hidrològic de les Illes Balears, les administracions públiques responsables de sistemes d’abastament urbà que atenguin, singularment o mancomunadament, una població de 20.000 habitants o més (permanents o estacionals) han de disposar d’un pla d’emergència davant de situacions de sequera que tengui en compte les regles i les mesures que preveuen els plans especials de l’administració hidràulica abans de desembre de 2019. L’administració hidràulica corresponent ha d’elaborar un informe sobre aquests plans.

L’objectiu fonamental dels plans d’emergència és garantir la disponibilitat de l’aigua necessària per assegurar la salut i el benestar de la població, i minimitzar els efectes negatius, conjunturals o persistents, sobre l’abastament urbà.

Paral·lelament, els plans d’emergència han de contribuir, dins el seu àmbit, a evitar o minimitzar els efectes negatius de la sequera sobre l’estat ecològic de les masses d’aigua i els ecosistemes aquàtics relacionats.

Per assolir aquests objectius, s’habiliten els objectius instrumentals i operatius següents:

· Possibilitat de definir indicadors particulars de prevenció i detecció de la sequera. En tot cas, els indicadors i els llindars que estableix aquest Pla han de determinar l’estat de sequera de cada una de les unitats de demanda.

· Els municipis poden identificar en quina unitat de demanda se situen els pous d’abastament, tal com es detalla en el capítol II d’aquest Pla. En el cas que l’origen de l’abastament provengui de dues unitats de demanda diferents, preval l’estat de la unitat de demanda amb més recursos.

· Possibilitat de fixar llindars específics per determinar l’agreujament de la situació. En tot cas, els llindars han d’estar definits en aquest Pla per a cada unitat de demanda.

· Definició de mesures per assolir els objectius específics de cada fase.

· Establiment de responsabilitats per a la presa de decisions i la manera de gestionar cada situació.

· Documentació i actualització de tot els objectius anteriors.

· Transparència i participació pública en el desenvolupament dels plans.

Aquest Pla preval sobre els plans d’emergència municipals o mancomunats, els quals s’hi han d’adaptar.

Els òrgans responsables de l’abastament urbà de les poblacions de més de 20.000 habitants han d’informar l’administració hidràulica dels canvis d’escenari en cas que el pla d’emergència aprovat tengui indicadors diferents dels que estableix aquest Pla.

Abans de desembre de 2019, els plans d’emergència han d’estar acabats i l’administració hidràulica n’ha d’haver emès l’informe corresponent. Els plans han de contenir, com a mínim, els apartats següents que preveu la Guia d’elaboració dels plans d’emergència per sequera en sistemes d’abastament urbà del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient:

a. Marc normatiu i institucional aplicable al sistema d’abastament objecte del pla, amb atenció especial a les mesures excepcionals en situacions de sequera.

b. Descripció de la demanda. La demanda s’ha de classificar i quantificar per tipus d’activitat, ús i estacionalitat; s’ha d’avaluar l’elasticitat de cada un dels grups de demanda segons que s’apliquin diferents mesures orientades a la reducció, i destacar, en un apartat independent, els usos no controlats, d’operació i les pèrdues en les infraestructures del sistema de subministrament.

c. Condicionants ambientals, si escau, remarcant els referents als escenaris de sequera.

d. Regles d’operació i àmbits de subministrament del sistema en condicions normals.

e. Descripció dels escenaris considerats de sequera. S’hi han d’incloure tant els de prevenció com els de mitigació i resolució d’episodis extrems.

f. Identificació de condicions desencadenants del començament de cada un dels escenaris de sequera.

g. Enumeració de les actuacions previstes a cada un dels escenaris de sequera i atribució de responsabilitats.

h. Identificació de les zones i circumstàncies de més risc per a cada escenari de sequera, amb atenció especial als problemes vinculats amb la salut de la població i a activitats amb gran repercussió social o importància estratègica per a l’activitat econòmica de la zona.

i. Llista d’organismes i entitats relacionats amb la resolució dels possibles escenaris de sequera.

j. Identificació de responsabilitats generals i freqüència d’actualització del pla.

Els plans d’emergència han d’identificar els grans consumidors i preveure mesures específiques per a aquests.

En cas que no hi hagi pla de gestió sostenible de l’aigua, el pla d’emergència ha d’incloure els continguts d’ambdós plans.

En qualsevol cas, els plans d’emergència han d’establir per a cada fase de sequera les circumstàncies en què s’han d’activar les mesures de mitigació que preveuen els articles 18, 19 i 20 d’aquest Pla, i també la disponibilitat de recursos del municipi i les reduccions de consum que s’han de produir.

Article 14

Mesures preventives que han d’executar la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia i les administracions insulars competents

L’Administració autonòmica i les insulars competents en matèria d’agricultura i regadiu, en consens amb el sector agrari, han de prendre les mesures següents:

a. Ampliar el Pla de Regadius de les Illes Balears amb aigües regenerades.

b. Elaborar plans d’utilització i posada en servei de les infraestructures associades al Pla de Regadius.

c. Elaborar un pla d’ús de parcel·les agrícoles regades en el qual s’estableixin les limitacions de consum i les limitacions de cultiu, segons els requeriments hídrics, per a cadascun dels estats de sequera, en un termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest Pla.

d. Fomentar la implantació de sistemes de reg més eficients.

e. Fomentar inversions en regadiu condicionades a la minimització del consum d’aigua agrícola.

f. Establir una llista de cultius amb limitacions de sembra segons l’estat de sequera.

g. Elaborar quadres de dotacions màximes d’aigua dels cultius que tenguin en compte l’estat de sequera i plasmar aquestes limitacions en les resolucions de concessió d’aigua per a reg agrícola.

h. Supervisar el compliment de l’obligació d’instal·lar cabalímetres o comptadors volumètrics en les concessions d’aigua per a reg agrícola, segons estableix la normativa d’aigües.

Article 15

Mesures preventives que han de dur a terme els camps de golf que utilitzen aigües subterrànies per al reg

Els camps de golf amb concessions d’aigües subterrànies per a reg, atorgades amb anterioritat al Pla Hidrològic de les Illes Balears, en el qual es prohibeix expressament l’ús d’aigües subterrànies per a reg de camps de golf, han de disposar de la instal·lació per al reg amb aigües regenerades en un termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest Pla. Aquestes aigües han de poder substituir les aigües subterrànies totalment, segons l’estat de sequera, tal com estableixen els articles 18 i 19 de mesures de mitigació d’aquest Pla. És necessari sol·licitar la concessió de regadiu amb aigües regenerades a la Direcció General de Recursos Hídrics.

 

Capítol II

Mesures estratègiques

Article 16

Mesures estratègiques del Govern de les Illes Balears

1. En estat de normalitat, s’han de dur a terme tasques de manteniment de les instal·lacions dessalinitzadores. Així mateix, s’ha de mantenir un mínim d’aigua dessalada per satisfer la demanda, que s’ha d’establir en el Pla Hidrològic de les Illes Balears d’acord amb les assignacions, l’existència d’infraestructures i els objectius de qualitat fixats per a cada massa d’aigua subterrània.

2. En estat de prealerta de sequera, han de començar els treballs necessaris per posar a punt totes les línies de producció de les dessalinitzadores que puguin aportar aigua a les unitats de demanda que estiguin en aquesta situació. Així mateix, gradualment, s’ha de posar en funcionament cada una de les línies necessàries fins a arribar al màxim de capacitat de totes les dessalinitzadores, amb la finalitat d’aconseguir-ne el rendiment ple en estat d’alerta i emergència.

3. En estat de prealerta de sequera de la UD Palma–Inca–Alcúdia, l’administració hidràulica incrementarà els controls de les concessions atorgades per explotar les masses d’aigua subterrània MA1808M1 Bunyola (s’Estremera) i MA1811M2 Llubí (sa Marineta). En el cas de s’Estremera, l’objectiu d’aquesta mesura és la reserva del recurs per a una situació d’alerta o emergència. En el cas de sa Marineta, s’hauran d’aturar les extraccions quan hi hagi risc d’intrusió salina. En ambdós casos, el volum d’aigua subterrània objecte de reducció s’ha de substituir per aigua dessalada.

4. En estat d’alerta i emergència en unitats de demanda amb accés a aigua dessalada, el Govern ha de garantir que les plantes dessalinitzadores puguin funcionar a ple rendiment.

Capítol III

Mesures de mitigació

Article 17

Mesures organitzatives

1. Es constitueix el Comitè Tècnic de Seguiment de la Sequera (CTSS), òrgan no col·legiat, que ha d’estar compost com a mínim per les persones següents:

a. Tres tècnics a proposta de la Direcció General de Recursos Hídrics competents en matèria de planificació i concessions d’aigua subterrània.

b. Dos tècnics a proposta de l’Agència Balear de l’Aigua competents en matèria d’abastament i depuració.

c. Un tècnic o dos de l’Administració autonòmica o insular competents en matèria d’agricultura i regadiu.

d. Diversos tècnics en representació dels ajuntaments i dels sectors econòmics que estiguin afectats per les unitats de demanda que siguin objecte de canvis d’escenari de sequera.

e. Potestativament, diversos tècnics competents en matèria de salut pública quan la unitat de demanda afectada presenti problemes de qualitat de l’aigua.

f. Potestativament, diversos tècnics en representació de l’Administració competent en matèria de Xarxa Natura 2000 quan les unitats de demanda afectades tenguin relació amb masses d’aigua superficials i la garantia del cabal ecològic pugui veure’s afectada.

2. El CTSS s’ha de convocar en els supòsits següents:

a. A proposta del Servei d’Estudis i Planificació, com a responsable del seguiment dels indicadors d’estat de sequera, quan es produeixin canvis d’escenari d’estat en les unitats de demanda o quan es produeixin actualitzacions de dades rellevants del Pla, amb l’obligació de comunicar-ho expressament a la persona titular de la Direcció General de Recursos Hídrics.

b. En cada cicle de planificació hidrològica per ser informat de la proposta de revisió del Pla.

3. El CTSS té les funcions següents:

a. Fer el seguiment i la valoració de la situació de sequera una vegada comunicada pel Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics.

b. Promoure i coordinar la posada en marxa de les mesures que estableix el Pla, o mesures excepcionals, a cada un dels escenaris de sequera, i elevar-les a la persona titular de la Direcció General de Recursos Hídrics.

c. Elaborar informes una vegada superada una situació d’emergència de sequera, que han d’incloure l’anàlisi i l’avaluació de les repercussions produïdes per la sequera sobre els diferents aspectes hídrics i, si és possible, mediambientals, i també l’eficàcia de les mesures adoptades. Pot incloure, a més, possibles mesures addicionals per a la recuperació de les masses d’aigua afectades. L’informe ha d’analitzar tot el procés: seqüència de la sequera i eficàcia de les mesures adoptades, i pot proposar recomanacions per afrontar sequeres futures.

4. La Direcció General de Recursos Hídrics ha de promoure la informació, la consulta i la participació de les institucions de l’Administració autonòmica, les insulars i les locals, i del públic interessat o afectat.

5. La persona titular de la Direcció General de Recursos Hídrics ha de comunicar els canvis d’escenari de sequera de les unitats de demanda a les administracions afectades als efectes d’activació de plans d’emergència, mesures ordinàries o excepcionals adoptades pel CTSS, plans de regadius, etc., i a les administracions competents en matèria d’educació i turisme, amb l’objectiu que aquestes duguin a terme la comunicació de les mesures que preveu aquest Pla.

6. La declaració de l’estat d’emergència per sequera ha de ser adoptat pel Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de medi ambient.

Article 18

Mesures operatives en estat de prealerta

1. Les entitats gestores de l’abastament afectades tenen les obligacions següents:

a. Fer campanyes de conscienciació d’estalvi de l’aigua.

b. Començar la instal·lació de pous de garantia.

c. Instal·lar i posar en servei les infraestructures d’aigües regenerades i iniciar-ne l’augment progressiu de l’ús.

2. Les entitats gestores de l’abastament afectades poden revisar les tarifes o taxes del servei de subministrament d’aigua, si es considera necessari com a mesura de gestió de la demanda.

3. Les entitats gestores de l’abastament afectades amb connexió a dessalinitzadores tenen l’obligació de començar l’augment progressiu de la utilització d’aigua dessalada, amb l’objectiu d’arribar a l’estat d’alerta amb el màxim de capacitat subministrada.

4. Les entitats gestores de l’abastament afectades sense connexió a dessalinitzadores tenen l’obligació d’iniciar restriccions de consum d’aigua.

5. Els regants amb concessió per regar amb aigües subterrànies que formen part d’una comunitat de regants amb aigües regenerades tenen l’obligació de substituir progressivament l’ús d’aigües subterrànies de les seves captacions localitzades a les unitats de demanda afectades, per aigües regenerades, amb la finalitat d’aconseguir-ne la substitució total en estat d’alerta.

6. Els camps de golf que disposen de concessions d’aigües subterrànies tenen les obligacions següents:

a. Establir la posada a punt de les instal·lacions per regar amb aigües regenerades.

b. Començar la substitució gradual d’aigües subterrànies per aigües regenerades, amb la finalitat d’aconseguir la substitució del 100 % en estat d’alerta.

7. Els habitatges aïllats amb pou propi tenen l’obligació de reduir un 10 % el consum d’aigua.

8. L’administració competent en matèria d’educació té l’obligació de comunicar la situació de l’estat de prealerta de sequera a les escoles ubicades a les unitats de demanda afectades i de contribuir a la distribució de material educatiu amb finalitats de conscienciació.

9. L’administració competent en matèria de turisme té l’obligació de comunicar la situació de l’estat de prealerta de sequera als establiments turístics ubicats a les unitats de demanda afectades i de contribuir a la distribució de material divulgatiu amb finalitats de conscienciació.

10. Els establiments turístics tenen l’obligació de distribuir material informatiu als seus clients que els permeti conèixer la situació i adoptar mesures d’estalvi d’aigua i de bones pràctiques.

11. L’administració competent en matèria de medi ambient té l’obligació d’editar material educatiu i de divulgació de bones pràctiques i d’estalvi d’aigua.

Article 19

Mesures operatives en estat d’alerta

1. Les entitats gestores de l’abastament afectades tenen les obligacions següents:

a. Intensificar les campanyes de conscienciació d’estalvi de l’aigua.

b. Posar en funcionament els pous de garantia.

c. Augmentar l’ús d’aigües regenerades fins a la capacitat màxima.

2. Les entitats gestores de l’abastament afectades amb connexió a dessalinitzadores tenen les obligacions següents:

a. Utilitzar aigua dessalada al màxim de la capacitat de subministrament de la infraestructura disponible.

b. Començar restriccions de consum d’aigua.

3. Les entitats gestores de l’abastament afectades sense connexió a dessalinitzadores tenen l’obligació de continuar o ampliar les restriccions obligatòries (aturades nocturnes i limitació del reg de jardins, neteja de carrers, usos ornamentals i dutxes de platja).

4. Els subministradors d’aigua d’abastament amb camions cisterna provinent de captacions d’aigües subterrànies situades dins el radi de 15 km d’un dispensador d’aigua dessalada tenen l’obligació de substituir el 50 % del total del volum que s’ha de subministrar per aigua dessalada. Aquesta substitució s’ha de fer tenint en compte la disponibilitat.

5. Els regants només amb concessió per regar amb aigües subterrànies tenen l’obligació de limitar el consum d’aigua d’acord amb el Pla d’Ús de Parcel·les Agrícoles Regades de l’Administració competent.

6. Els camps de golf que disposen de concessions d’aigües subterrànies tenen l’obligació d’arribar al 100 % de la substitució per aigües regenerades.

7. En cas que el pou de garantia o els pous de garantia no siguin operatius, la Direcció General de Recursos Hídrics pot autoritzar temporalment el canvi d’ús de pous agrícoles o altres de propers a les xarxes que puguin aportar aigua a la xarxa de distribució per a abastament humà, amb l’autorització prèvia de l’administració sanitària.

8. Els habitatges aïllats amb pou propi tenen l’obligació de reduir un 20 % el consum d’aigua.

9. L’administració competent en matèria d’educació té l’obligació de comunicar la situació de l’estat d’alerta de sequera a les escoles ubicades a les unitats de demanda afectades, de contribuir a la distribució de material educatiu amb finalitats de conscienciació i de promoure el compliment de les restriccions pròpies de l’escenari d’alerta de sequera.

10. L’administració competent en matèria de turisme té l’obligació de comunicar la situació de l’estat d’alerta de sequera als establiments turístics ubicats a les unitats de demanda afectades, de contribuir a la distribució de material divulgatiu amb finalitats de conscienciació i de promoure el compliment de les restriccions pròpies de l’escenari d’alerta de sequera.

11. Els establiments turístics tenen l’obligació de restringir l’ús d’aigua a dutxes exteriors, jardins i piscines, i de continuar la campanya informativa i de divulgació de bones pràctiques i estalvi d’aigua.

12. L’administració competent en matèria de medi ambient té l’obligació d’editar material educatiu i de divulgació de bones pràctiques i estalvi d’aigua.

Article 20

Mesures operatives en estat d’emergència

1. Les entitats gestores de l’abastament afectades han de prohibir el següent:

a. Regar jardins, arbres, zones verdes i esportives, públics o privats, excepte amb aigües regenerades.

b. Netejar vials, carrers, senders i voreres, públics o privats, excepte amb aigües regenerades.

c. Omplir o renovar qualsevol tipus de piscines d’ús públic o privat.

d. Utilitzar l’aigua per a usos ornamentals i recreatius i per a les dutxes de les platges.

2. Els subministradors d’aigua d’abastament amb camions cisterna provinent de captacions d’aigües subterrànies situades dins el radi de 15 km d’un dispensador d’aigua dessalada tenen l’obligació de substituir fins al 100 % del total del volum que s’ha de subministrar per aigua dessalada. Aquesta substitució s’ha de fer tenint en compte la disponibilitat.

3. D’acord amb el Pla d’Ús de Parcel·les Agrícoles Regades de l’Administració competent, es prohibeixen determinats cultius de regadiu.

4. S’han d’aplicar restriccions en els requeriments hídrics ambientals fins als cabals mínims que estableix el Pla Hidrològic de Conca quan sigui imprescindible per assegurar l’abastament urbà. En cas que la restricció representi afecció a ecosistemes, hàbitats i espècies considerades vulnerables davant situacions de sequera, en especial a les zones incloses en la Xarxa Natura 2000 o en la llista d’aiguamolls d’importància internacional d’acord amb el Conveni de Ramsar, és necessari un informe de la Direcció General de Biodiversitat.

5. En el cas que el pou de garantia o els pous de garantia no siguin operatius, la Direcció General de Recursos Hídrics pot autoritzar temporalment el canvi d’ús de pous agrícoles o altres de propers a les xarxes que puguin aportar aigua a la xarxa de distribució per a abastament humà, amb l’autorització prèvia de l’administració sanitària.

6. L’ús urbà per a consum humà preval sobre la resta d’usos.

7. Els habitatges aïllats amb pou propi tenen l’obligació de reduir un 30 % el consum d’aigua.

8. És aplicable l’article 58 de la Llei d’aigües sobre mesures extraordinàries en escenaris de sequera.

Article 21

Aportació d’informació a l’Administració sobre l’efecte de les mesures operatives en estat d’alerta i emergència

Les entitats públiques o privades (concessionàries, ajuntaments i empreses subministradores) que abastin aigua a la població, sigui quin sigui el títol habilitant (concessió per a abastament o per a la venda d’aigua en camions), han de presentar trimestralment la informació que figura a continuació a la Direcció General de Recursos Hídrics, amb els mitjans establerts que figuren en el Portal de l’Aigua de les Illes Balears (<http://dma.caib.es>):

a. Volum mensual d’aigua extreta en origen, desglossat per cada un dels punts d’extracció d’aigua.

b. Volum mensual d’aigua subministrada total i desglossat per nuclis de població.

c. Volum mensual d’aigua facturat, desglossat per nuclis.

d. Volum mensual d’aigua no facturat, desglossat per nuclis.

 

TÍTOL IV

LLINDARS D’ACTIVACIÓ DE LES MESURES DE MITIGACIÓ

Article 22

Competència

És competència de la Direcció General de Recursos Hídrics la planificació hidrològica i la gestió dels recursos hídrics, en la qual s’inclou l’aprovació i la revisió del Pla. El Servei d’Estudis i Planificació d’aquesta Direcció General s’ha d’encarregar de fer el seguiment dels indicadors i determinar els escenaris de normalitat, prealerta, alerta i emergència a les unitats de demanda definides.

Article 23

Escenari de normalitat

Es considera que una unitat de demanda està en situació de normalitat quan l’índex d’estat o de sequera (IeUD) pren valors que corresponen a aquest estat (IeUD ≥ 0,5). Es considera que la normalitat acaba quan l’IeUD presenta valors inferiors al llindar de normalitat (0,5) durant tres mesos consecutius.

Article 24

Escenari de prealerta

Es considera que una unitat de demanda està en situació de prealerta quan l’índex d’estat o de sequera (IeUD) pren valors que corresponen a aquest estat durant tres mesos consecutius (0,5 > IeUD ≥ 0,3). Es considera que la prealerta acaba quan l’IeUD presenta valors superiors al llindar de prealerta (0,5) durant tres mesos consecutius.

Article 25

Escenari d’alerta

Es considera que una unitat de demanda està en situació d’alerta quan l’índex d’estat o de sequera (IeUD) pren valors que corresponen a aquest estat durant dos mesos consecutius (0,3 > IeUD ≥ 0,15). Es considera que l’alerta acaba quan l’IeUD presenta valors superiors al llindar d’alerta (0,3) durant dos mesos consecutius.

Article 26

Escenari d’emergència

Es considera que una unitat de demanda està en situació d’emergència quan l’índex d’estat o de sequera (IeUD) pren valors que corresponen a aquest estat durant dos mesos consecutius (IeUD < 0,15). Es considera que l’emergència acaba quan l’IeUD presenta valors superiors al llindar d’emergència (0,15) durant dos mesos consecutius.