Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 9412
Decret 40/2017, de 25 d’agost, sobre els criteris d’autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d’emancipació, i de regulació de la renda d’autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Preàmbul

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, en els apartats 13, 15, 16 i 39 de l’article 30, atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de joventut, disseny i aplicació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut; acció i benestar social, desenvolupament comunitari i integració, polítiques d’atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social; protecció social de la família, conciliació de la vida familiar i laboral, i protecció de menors. Tot això s’entén sens perjudici de la competència pròpia dels consells insulars en polítiques d’atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social, i en tutela, acolliment i adopció de menors, d’acord amb els apartats 4 i 8 de l’article 70 de l’Estatut d’autonomia, de manera que cada consell insular pot adoptar les mesures que consideri pertinents per a aquest col·lectiu i desplegar-ne els efectes en l’àmbit territorial propi i en defensa dels interessos respectius.

No obstant això, el Govern de les Illes Balears és l’òrgan competent per dictar aquest reglament. L’article 69 de l’Estatut d’autonomia li atribueix la potestat que l’habilita i el faculta per elaborar-lo, tramitar-lo i aprovar-lo posteriorment, atès que reserva a la Comunitat Autònoma les competències que, per la seva naturalesa, tenen un caràcter suprainsular; les que incideixen sobre l’ordenació i la planificació de l’activitat econòmica general en l’àmbit autonòmic, i aquelles l’exercici de les quals exigeix l’obligació de vetllar per l’equilibri o la cohesió territorial entre les diferents illes, com és el cas.

Els articles 11.4 i 22 bis de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil, estableixen, com a principi rector de l’acció administrativa, que les administracions públiques han d’oferir programes de preparació per a la vida independent als joves que estiguin sota una mesura de protecció, particularment en acolliment residencial o en situació d’especial vulnerabilitat, des de dos anys abans de la majoria d’edat i, una vegada complerta, sempre que ho necessitin, amb el seu compromís de participació activa i aprofitament.

El Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 7/2015, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’autonomia personal de menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma. Aquesta Llei té com a objectiu bàsic la protecció de les persones menors d’edat que han estat objecte d’una mesura de protecció o reforma per part de les administracions públiques competents i que, en assolir la majoria d’edat, es troben en una situació de vulnerabilitat social que els impossibilita viure de manera autònoma o amb les garanties suficients per fer-ho.

L’exclusió social s’entén com la situació en què es troben les persones que no poden participar plenament en la vida econòmica, social i civil, i que disposen d’uns ingressos o recursos —personals, familiars, socials i culturals— inadequats per poder gaudir d’un nivell i una qualitat de vida considerats acceptables per a la societat en què viuen. En aquestes situacions, les persones sovint no poden exercir plenament els seus drets fonamentals.

Les persones que abandonen el sistema de protecció de menors en complir 18 anys i no tenen una unitat familiar que les aculli i les persones joves que han estat sotmeses a mesures judicials són col·lectius en situació de risc d’exclusió social. Aquestes persones es troben en plena transició a la vida activa: acaben o continuen la formació o, com a molt, inicien l’activitat laboral. En alguns casos no tenen una família que els doni suport. Aquestes persones, des del moment en què s’emancipen, han d’atendre la manutenció, les despeses pròpies de l’allotjament, la comunicació i el transport, i també totes les despeses imprescindibles per poder tenir una vida digna. Així, la situació de necessitat d’aquestes persones està condicionada, d’una banda, per la manca de recursos econòmics i, de l’altra, per la manca de suport familiar. Per afrontar la situació, l’Administració ha de garantir els ingressos necessaris i els recursos adequats per permetre que aquestes persones puguin viure dignament.

La Llei 7/2015 preveu, entre altres mesures, la creació d’una renda mensual lligada al compliment d’un programa d’autonomia personal. L’import de la renda s’ha d’adaptar a les necessitats i les circumstàncies de les persones beneficiàries. A més, l’article 4 defineix els programes que s’han de desenvolupar i els àmbits d’actuació en què s’ha d’intervenir per facilitar l’autonomia personal d’aquestes persones.

Així mateix, en la disposició final segona, la Llei 7/2015 estableix que el Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de serveis socials, ha d’elaborar la normativa que reguli aquesta renda mensual en el termini de devuit mesos des de l’entrada en vigor de la Llei. El Decret 52/2016, de 5 d’agost, de la renda per a persones en procés d’autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors, ja va abordar de manera parcial aquest mandat legislatiu, cobrint una part de les persones destinatàries de la Llei. Ara s’ha optat per seguir desplegant la Llei 7/2015, ampliant el serveis i les rendes que preveu, i completar, així, el mandat.

D’altra banda, en la tramitació del Decret 52/2016, i a proposta tant del Consell de Serveis Socials de les Illes Balears com del Comitè d’Avaluació de Necessitats Socials, s’amplià la possibilitat de gaudir de la renda fins a l’edat màxima de 25 anys, sempre que es compleixin la resta de requisits prevists. En aquest sentit, tant els serveis com la renda que es regulen en aquest Decret fan referència al mateix col·lectiu al qual s’adreça el Decret 52/2016, per la qual cosa l’ampliació de l’edat màxima, més enllà del que preveu la Llei 7/2015, també permetrà, en aquest cas, garantir un procés d’autonomia personal adequat mitjançant una transició més llarga cap a l’emancipació.

Així mateix, el Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s’aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s’estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals, en l’annex ja recull els serveis específics per a les persones destinatàries dels programes que preveu la Llei 7/2015. Així, es defineixen els habitatges d’emancipació i el servei d’acompanyament. Ambdós serveis, conjuntament amb la renda d’emancipació, persegueixen l’objectiu de cobrir les necessitats bàsiques de les persones joves que inicien el seu programa d’autonomia personal, i es regulen sota les competències exclusives del Govern de les Illes Balears.

El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Direcció General de Menors i Famílies la competència per dur a terme polítiques de promoció i suport a les famílies i unitats de convivència.

Finalment, d’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, cal dir que queden suficientment justificats els principis següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma desplega la regulació dels serveis i les rendes que preveu la Llei 7/2015; de proporcionalitat, atès que la regulació respecta les competències insulars; de seguretat jurídica, motiu pel qual s’ha optat per un decret específic, que permet cobrir el conjunt dels col·lectius prevists per ser beneficiaris de les rendes d’autonomia personal i definir els serveis als quals poden accedir, tal com preveu la Llei 7/2015; de transparència, pel qual s’ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d’elaboració de la norma; i, finalment, d’eficiència, atès que es regulen els requisits dels serveis socials destinats a persones en procés d’autonomia personal, en concordança amb la necessària qualitat que han de tenir els serveis socials, prevista en la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

Per tot això, a proposta de la consellera de Serveis Socials i Cooperació, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 25 d’agost de 2017,

DECRET

TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

1. Aquest Decret té per objecte definir els criteris d’autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d’emancipació que han estat sotmesos a mesures administratives de protecció o a mesures de justícia juvenil, així com la forma i el procediment d’accés i la llista d’espera per gaudir d’aquests serveis públics.

2. També té per objecte regular la renda d’autonomia personal per a joves en procés d’emancipació que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil d’acord amb la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, amb la finalitat de contribuir a aquest procés.

Article 2

Àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret és d’aplicació a les entitats titulars i gestores dels serveis d’emancipació a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Així mateix, resulta d’aplicació a les persones que o bé han accedit o volen accedir als serveis que s’hi regulen o bé gaudeixen de la renda d’autonomia personal o la volen sol·licitar.

TÍTOL II
Serveis per a joves en procés d’emancipació

Article 3

Serveis per a joves en procés d’emancipació

1. Els serveis específics per a persones joves més grans de 18 anys que han estat tutelades per l’Administració o sotmeses al compliment d’una mesura judicial són els següents:

a) Servei d’habitatge d’emancipació per a persones més grans de 18 anys que han estat tutelades per l’Administració o sotmeses al compliment d’una mesura judicial.

b) Servei d’acompanyament per a joves que han estat subjectes a mesures administratives o judicials.

2. El conjunt coordinat d’aquests serveis constitueix la Xarxa Pública de Serveis d’Emancipació.

Article 4

Objectiu dels serveis

1. Els serveis que detalla l’article anterior tenen com a objectiu facilitar la preparació per a la vida independent a les persones joves majors d’edat que hagin estat sota una mesura de protecció o sota mesures judicials i ho necessitin, tal com preveu la Llei 7/2015, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’autonomia personal de menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma.

2. Aquests serveis han d’actuar de manera coordinada amb els àmbits socioeducatiu, laboral i d’accés a l’habitatge.

Article 5

Persones beneficiàries

1. Les persones beneficiàries dels serveis són les persones joves de 18 a 25 anys en risc d’exclusió que no tenen suport, que han estat objecte d’una mesura de protecció o de justícia juvenil i no poden retornar a la seva família nuclear, motiu pel qual han d’assumir un procés d’autonomia personal, i que tenen el seu domicili o residència al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Les persones usuàries del servei d’habitatge d’emancipació disposen d’un màxim de 48 mesos, consecutius o alterns, d’ús del servei, entre els 18 i els 25 anys.

Article 6

Accés als serveis de la Xarxa Pública de Serveis d’Emancipació i llista d’espera

1. El procediment d’accés als serveis s’ha d’iniciar a instància de part, mitjançant la sol·licitud de les persones interessades. Les sol·licituds s’han de presentar a la Direcció General de Menors i Famílies, en els registres dels ens o els òrgans administratius o pels mitjans telemàtics que estableix la normativa de procediment administratiu, d’acord amb el model que la Conselleria posi a disposició de les persones interessades.

2. La Direcció General de Menors i Família ha de tramitar les sol·licituds i fer les valoracions oportunes en el marc dels programes d’autonomia personal. L’aprovació o la denegació de l’accés al servei de la persona usuària s’ha d’efectuar mitjançant una resolució de l’òrgan competent. En cas que no es dicti i notifiqui la resolució en el termini de tres mesos comptadors des de la data de la sol·licitud, s’ha d’entendre que la sol·licitud ha estat desestimada.

3. En cas que no hi hagi places disponibles, la Direcció General de Menors i Famílies ha d’habilitar la llista d’espera. Els criteris de prelació que han de regir l’ordre de la llista d’espera són: l’edat de la persona sol·licitant, de menys a més, i l’ordre d’entrada de la sol·licitud al registre. En tots els casos, les persones joves procedents de centres de protecció tenen preferència.

4. El servei està obligat a acceptar les persones usuàries designades per la Conselleria i, una vegada se li hagi notificat la resolució d’adjudicació de plaça, ha de dur a terme l’ingrés efectiu de la persona usuària, d’acord amb aquesta resolució.

5. La persona usuària disposa d’un període d’adaptació a cada servei de trenta dies naturals, transcorreguts els quals es consolidarà el seu dret al servei. Si hi ha circumstàncies que impedeixen l’atenció de la persona usuària, l’entitat ho ha de comunicar a l’òrgan competent, mitjançant un informe raonat, i aquest òrgan ha d’adoptar la resolució que pertoqui.

6. La resolució d’accés al servei d’habitatge d’emancipació ha d’indicar l’aportació econòmica de la persona usuària al cost d’aquest servei. Per a les persones amb ingressos iguals o superiors a l’import de la quantia màxima de la prestació de la renda, calculats d’acord amb l’article 17, aquesta aportació és del 5 % del cost del servei. Per a la resta, no hi ha participació econòmica.

 Títol III
Autorització i acreditació dels serveis
per a joves en procés d’emancipació

Article 7

Competència per autoritzar i acreditar els serveis per a joves en procés d’emancipació

L’Administració autonòmica és l’administració competent per autoritzar i acreditar els serveis regulats en aquest Decret que es prestin en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 8

Autorització dels serveis per a joves en procés d’emancipació

1. Tots els serveis per a joves en procés d’emancipació que regula aquest Decret resten sotmesos al règim d’autorització i inscripció establert en el Decret 10/2013, de 28 de febrer, pel qual es fixen els principis generals del Registre Unificat de Serveis Socials de les Illes Balears i dels procediments per a l’autorització i l’acreditació dels serveis socials, i es regulen la secció suprainsular del Registre i els procediments per autoritzar i acreditar serveis socials d’àmbit suprainsular.

2. A més dels requisits generals que estableix la normativa general aplicable, per ser autoritzats, els serveis per a joves en procés d’emancipació han de complir els requisits específics que recull l’annex d’aquest Decret.

Article 9

Acreditació dels serveis per a joves en procés d’emancipació

1. L’acreditació és una condició necessària per poder exercir el servei per a joves en procés d’emancipació inclòs en la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública i, per tant, rebre finançament públic. Per això, les entitats que s’integrin en aquesta xarxa, que s’hi vulguin integrar o que vulguin rebre finançament públic han d’acreditar els serveis de conformitat amb el procediment previst en el Decret 10/2013.

2. Els requisits per a l’acreditació, a més dels establerts per a l’autorització i els generals que exigeix la normativa aplicable a l’acreditació, són els que descriu l’annex d’aquest Decret.

Article 10

Inscripció en el Registre Unificat de Serveis Socials

Les entitats titulars dels serveis han d’estar degudament inscrites en el Registre Unificat de Serveis Socials. Aquesta inscripció pot ser a instància de part, d’acord amb el Decret 10/2013, o d’ofici, quan s’obtengui l’autorització o l’acreditació corresponent.

Títol IV
Renda d’autonomia personal per a joves amb mesures de justícia juvenil

Capítol I
Aspectes generals

Article 11

Naturalesa

1. La renda d’autonomia personal per a joves amb mesures de justícia juvenil és una prestació social de tipus econòmic que té caràcter subsidiari respecte d’altres prestacions del sistema públic de prestacions socials, de caràcter temporal i que és de percepció mensual, per atendre les despeses essencials de les persones que han estat sotmeses a les mesures de justícia juvenil que estableix la Llei orgànica 5/2000, i que detalla el capítol II d’aquest títol IV, aplicades per l’entitat pública competent en la matèria.

2. Aquesta prestació no té la consideració de subvenció, atès que es configura com una prestació autonòmica complementària de les prestacions que preveu l’article 2.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, a l’efecte del que disposa la lletra a de l’article 2.3 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

3. Als efectes del que disposa aquest Decret, s’entén per despeses essencials d’una persona les despeses pròpies incloses en el concepte ampli d’aliments recollit en el Codi civil, és a dir, l’alimentació, l’habitació, el vestit i l’assistència mèdica, així com les que faciliten la comunicació i el transport bàsic, i també totes les que són imprescindibles per viure dignament.

 

Article 12

Règim de compatibilitat i incompatibilitat

1. La renda d’autonomia personal per a joves amb mesures de justícia juvenil és compatible i complementària respecte de les prestacions finalistes de serveis socials que corresponguin a la persona titular o a qualsevol dels membres del seu nucli familiar.

2. Aquesta prestació també és compatible amb altres prestacions econòmiques de l’Administració autonòmica, insular o local, del sistema educatiu o laboral, que tenguin com a finalitat la formació i la plena inserció de les persones en el mercat laboral.

3. En qualsevol cas, la prestació és incompatible amb:

a) La renda mínima d’inserció.

b) La renda social garantida.

c) La prestació per a persones desinternades que el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) concedeix a les persones joves que acaben el compliment de les mesures de justícia juvenil privatives de llibertat, si compleixen tots els requisits que estableix la normativa aplicable. En tot cas, la prestació del SEPE ha de ser prioritària respecte de la renda d’autonomia personal per a joves amb mesures de justícia juvenil i s’ha d’esgotar abans de sol·licitar la renda que regula aquest Decret.

d) La renda per a persones en procés d’autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors. En cap cas una persona no pot ser beneficiària d’ambdues rendes.

 

Article 13

Comissió Tècnica de la Renda d’Autonomia Personal

1. Es crea la Comissió Tècnica de la Renda d’Autonomia Personal, tant per a la que s’atorga a persones sotmeses a mesures administratives de protecció de menors com per a la que s’atorga a persones sotmeses a mesures de reforma, adscrita a la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, amb les funcions següents:

a) Valorar periòdicament la implantació del programa de la renda d’autonomia personal.

b) Resoldre els dubtes i les al·legacions que puguin sorgir en la resolució de les sol·licituds de la renda, a proposta de l’òrgan instructor.

c) Proposar modificacions en la reglamentació de la renda d’autonomia personal.

d) Elevar els informes de valoració i les propostes de modificació reglamentària a la consellera de Serveis Socials i Cooperació i als òrgans de coordinació i participació autonòmics del sistema de serveis socials.

2. Aquesta Comissió ha d’estar formada, com a mínim, per tres funcionaris adscrits a la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, nomenats per la consellera amb la indicació de les persones que n’han d’exercir la presidència i la secretaria d’entre els tres membres.

3. El règim de funcionament d’aquesta Comissió és el que estableix la normativa reguladora del règim jurídic del sector públic.

 

Capítol II
Persones destinatàries

Article 14

Persones destinatàries

Tenen dret a ser persones beneficiàries de la prestació que regula aquest Decret les persones joves que compleixin els requisits que estableix l’article següent, que segueixin el programa d’autonomia personal subscrit amb la Direcció General de Menors i Famílies, i que hagin estat sotmeses al compliment d’alguna de les mesures judicials establertes en els apartats a, b, c i d de l’article 7.1 de la Llei orgànica 5/2000, sempre que la competència de l’aplicació corresponent estigui atribuïda a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i siguin executades per la Direcció General de Menors i Famílies del Govern de les Illes Balears.

Article 15

Requisits de les persones beneficiàries

Per ser persona beneficiària d’aquesta renda, s’han de complir els requisits següents:

a) Haver complit 18 anys i no haver-ne complit 25.

b) Haver estat sotmès al compliment d’alguna de les mesures judicials que detalla l’article anterior.

c) En el cas que la persona interessada no tengui una ocupació o no cursi estudis acadèmics, estar inscrita com a demandant de feina al Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).

d) Expressar la voluntat d’iniciar un procés d’autonomia personal, que s’ha d’acreditar amb la participació en el programa d’autonomia personal subscrit amb la Direcció General de Menors i Famílies i mostrant una evolució correcta durant un període de tres mesos, com a mínim, prorrogable a tres mesos més.

e) Viure de manera autònoma, la qual cosa s’ha d’acreditar mitjançant el certificat d’empadronament corresponent en què constin les persones amb les quals conviu.

f) Tenir uns ingressos inferiors al 80 % de l’IPREM (indicador públic de rendes d’efectes múltiples) en el moment de sol·licitar la prestació.

g) Tenir la residència a la comunitat autònoma de les Illes Balears, la qual cosa s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament a un municipi de les Illes Balears.

h) No haver renunciat a una oferta de treball adequada o no haver estat baixa voluntària de la seva feina en els tres mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud de la renda d’autonomia personal per a joves amb mesures de justícia juvenil.

 

Article 16

Obligacions de les persones beneficiàries

Les persones beneficiàries estan obligades a:

a) Complir el programa d’autonomia personal acordat amb els serveis tècnics de la Direcció General de Menors i Famílies del Govern de les Illes Balears, d’acord amb els articles 4 i 5 de la Llei 7/2015.

b) Si es produeix alguna de les causes d’extinció o suspensió que indica l’article 23 d’aquest Decret, comunicar-ho a la Direcció General de Menors i Famílies i, si escau, reintegrar les quanties percebudes indegudament. L’entitat gestora pot comprovar, en qualsevol moment, el compliment de les condicions que hagin determinat l’accés a la prestació.

c) Destinar la quantia econòmica de la renda d’autonomia personal per a joves amb mesures de justícia juvenil a la finalitat per a la qual s’ha atorgat, d’acord amb l’article 11.3 d’aquest Decret.

d) Reclamar qualsevol dret econòmic que els pugui correspondre per qualsevol títol, i exercir les accions corresponents per fer-lo efectiu. En els casos que els condicionants socials o culturals n’impossibilitin la reclamació, l’Administració es reserva excepcionalment el dret d’exercir les actuacions que consideri oportunes, amb l’acord previ amb la persona titular.

e) Sol·licitar la prestació a la qual tenguin dret legalment les persones destinatàries o interposar la reclamació judicial corresponent, en el cas que tenguin dret legalment a percebre una pensió alimentària.

f) Reintegrar l’import de les prestacions percebudes indegudament.

g) Assistir a les entrevistes a què siguin citades pel professional o la professional de referència de la Direcció General de Menors i Famílies.

h) Atendre els requeriments i col·laborar en les actuacions de comprovació que dugui a terme l’Administració.

i) Comunicar qualsevol canvi de domicili habitual de les persones destinatàries.

j) Complir totes les obligacions que es prevegin reglamentàriament i les que estableixi el programa d’autonomia personal.

 

Capítol III
Règim econòmic i procediment

Article 17

Quantia de la prestació

1. La quantia màxima de la prestació és equivalent al 80 % de l’IPREM mensual, mentre que la quantia mínima és equivalent al 25 % de l’IPREM mensual.

2. Es pot percebre la quantia íntegra de la prestació mentre la suma de la quantitat que suposa més els ingressos procedents de l’activitat laboral remunerada o de les prestacions econòmiques complementàries no iguali o superi el valor d’1,5 vegades l’IPREM vigent en cada moment. En aquest supòsit, la quantia de la prestació s’ha de reduir en la proporció necessària per no superar aquest límit.

3. Excepcionalment, en els supòsits en què la situació familiar o convivencial de la persona que ha estat sotmesa a una mesura de justícia juvenil o reforma suposi una càrrega econòmica, la prestació s’ha d’incrementar en la quantitat resultant en un 20 % per a la segona persona integrant del nucli familiar i en un 10 % per a les restants, fins a un màxim de quatre persones. En el còmput de membres, les persones afectades per una discapacitat del 33 % o superior computen un 10 % més, d’acord amb els límits quantitatius prevists.

4. La prestació s’ha de percebre en pagaments mensuals vençuts a partir del mes següent.

 

Article 18

Presentació de sol·licituds

1. La renda mensual es pot sol·licitar en qualsevol moment, a partir dels 18 anys i fins que se’n compleixin 25.

2. Les sol·licituds de la prestació s’han de presentar a la Direcció General de Menors i Famílies, o en els registres o pels mitjans que preveu la normativa sobre procediment administratiu, d’acord amb el model que la Conselleria posi a disposició de les persones interessades, en el qual ha de constar la documentació que cal adjuntar-hi per acreditar els requisits de l’article 15.

Article 19

Resolució

En tots els casos, la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació ha de dictar i notificar una resolució motivada en el termini de tres mesos comptadors des de la data de la sol·licitud. Si transcorre aquest termini i no s’ha dictat i notificat la resolució, la sol·licitud s’ha d’entendre desestimada.

Article 20

Abonament

La renda d’autonomia personal s’ha d’abonar directament a la persona beneficiària, mitjançant una transferència bancària al compte corrent facilitat per aquesta persona.

Article 21

Valoració de la situació de necessitat i indicador de la renda

1. La situació de necessitat s’ha de valorar tenint en compte els ingressos econòmics i les condicions socials de les persones beneficiàries.

2. S’ha de determinar si la persona beneficiària té fills o germans a càrrec que li comportin una càrrega econòmica.

3. Als efectes del que estableixen els apartats 1 i 2 d’aquest article, s’entén, amb caràcter general, que hi ha manca de recursos econòmics quan els ingressos personals són inferiors al 80 % de l’IPREM.

4. No es tenen en compte com a ingressos personals els que pot percebre la persona beneficiària provinents d’ajuts de qualsevol naturalesa si tenen la finalitat d’atendre les despeses derivades de la necessitat del concurs d’una altra persona per dur a terme els actes essencials de la vida.

Article 22

Durada de la renda d’autonomia personal

1. La durada màxima de la prestació és de 36 mesos, segons l’edat de la persona beneficiària, el moment de presentar la sol·licitud i el fet que es mantenguin les condicions que en motivin la concessió. En tot cas, acaba el dia que la persona beneficiària compleix 25 anys i se’n prorrateja la mensualitat vençuda.

2. Els períodes de percepció del Servei d’Ocupació Pública Estatal computen en aquest límit temporal.

3. La prestació es pot prorrogar automàticament per a cada exercici econòmic si es mantenen els requisits que en motiven la concessió i no es produeix cap causa d’extinció o suspensió.

Article 23

Suspensió i extinció de la renda

1. La prestació es pot suspendre o extingir per qualsevol de les circumstàncies que preveu l’article següent.

2. El procediment de suspensió o extinció es pot iniciar a instància de la persona interessada o d’ofici per acord de l’òrgan competent. En aquest cas, s’ha de posar en coneixement de la persona interessada i se li ha de concedir un termini de quinze dies hàbils per formular les al·legacions que consideri oportunes en defensa del seu dret, sens perjudici de les mesures cautelars que es considerin més adients.

3. La suspensió de la prestació té una durada màxima de tres mesos. Durant aquest període, es pot reiniciar la prestació quan deixi d’existir la causa que n’hagi motivat la suspensió.

 

4. Si s’exhaureix el període de suspensió i no s’ha solucionat la causa, la prestació s’extingeix automàticament, sens perjudici de la corresponent resolució d’extinció del dret a la prestació.

Article 24

Causes de suspensió i extinció de la renda d’autonomia personal

1. Són causes de suspensió de la prestació:

a) Deixar de residir a les Illes Balears.

b) Dur a terme una activitat laboral remunerada amb una retribució igual o superior a 1,25 vegades l’IPREM.

c) Deixar d’atendre injustificadament dos requeriments de l’administració competent per comprovar la continuïtat dels requisits per accedir a la prestació concedida.

d) Incomplir el programa d’autonomia personal aprovat per la Direcció General de Menors i Famílies.

e) Dur a terme la tramitació d’un expedient d’extinció.

2. Són causes d’extinció de la renda d’autonomia personal:

a) Produir-se la mort de la persona beneficiària.

b) Complir 25 anys o haver gaudit de la prestació el temps màxim previst en l’article 22.

c) Mantenir qualsevol de les causes que motiven la suspensió de la prestació durant tres mesos.

d) Falsejar la informació aportada a l’Administració en l’acreditació dels requisits.

e) Falsejar la documentació aportada a l’Administració en l’acreditació dels requisits, amb la resolució judicial prèvia per la qual es declara la falsedat documental.

f) Incomplir el programa d’autonomia personal aprovat per la Direcció General de Menors i Famílies o no seguir-ne les pautes durant un període superior a tres mesos, amb un informe tècnic previ.

g) Produir-se la millora de la situació econòmica de la persona beneficiària per augment patrimonial i, per tant, desaparèixer la situació de necessitat que hagi motivat la prestació, d’acord amb els requisits que estableix aquest Decret.

h) Haver estat condemnat per una nova causa judicial.

 

Article 25

Reintegrament de la prestació

D’acord amb la normativa vigent, les persones beneficiàries, per iniciativa pròpia o per requeriment de l’Administració, han de reintegrar les quanties rebudes indegudament per qualsevol causa, d’acord amb la legislació de finances aplicable a la hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

Capítol IV
Gestió de la prestació

Article 26

Gestió de la prestació

La gestió de la renda d’autonomia personal correspon a la Direcció General de Menors i Famílies de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears.

Article 27

Seguiment dels programes d’autonomia personal

1. La Direcció General de Menors i Famílies ha d’assignar a cada persona beneficiària un tècnic o una tècnica de referència per a la gestió i el seguiment del programa d’autonomia personal.

2. El programa d’autonomia personal s’ha de formalitzar per escrit. Han de signar els acords del programa el tècnic o la tècnica de referència i la persona beneficiària.

3. Si escau, la Direcció General de Menors i Famílies, mentre duri la prestació, ha de comprovar periòdicament si la persona beneficiària està inscrita en la cerca d’ocupació, si disposa de cotitzacions de la Seguretat Social, així com la resta de requisits per poder gaudir de la prestació.

 

4. La Direcció General de Menors i Famílies s’ha de coordinar amb el personal tècnic dels serveis d’inserció en què participi la persona beneficiària de la prestació per intercanviar-hi informació, d’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i l’article 7 de la Llei 7/2015.

Article 28

Finançament de la prestació

La renda d’autonomia personal s’ha de finançar amb càrrec als pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 29

Règim sancionador

El règim sancionador aplicable a les actuacions derivades d’aquest Decret és l’establert en la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

Disposició transitòria primera

Règim aplicable als serveis autoritzats en funcionament

Els serveis d’àmbit suprainsular que estiguin autoritzats i en funcionament quan entri en vigor aquest Decret continuen mantenint l’autorització sense cap més tràmit.

Disposició transitòria segona

Termini per adaptar-se a aquest Decret

1. Les entitats titulars de serveis d’acompanyament i de serveis d’habitatge d’emancipació disposen d’un any per adaptar-se als requisits d’autorització que estableix aquest Decret.

2. Des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, s’estableix un termini de dos anys perquè els treballadors contractats en la categoria d’auxiliar educatiu que no posseeixen la titulació en educació secundària obligatòria puguin obtenir-la.

Disposició final primera

Modificació del Decret 52/2016, de 5 d’agost, de la renda per a persones en procés d’autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors

1. Es modifica l’apartat e de l’article 5 del Decret 52/2016, que passa a tenir la redacció següent:

e) Tenir uns ingressos inferiors al 80 % de l’indicador públic de rendes d’efectes múltiples (IPREM) en el moment de la sol·licitud de la prestació.

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 13 del Decret 52/2016, que passa a tenir la redacció següent:

2. El procediment de suspensió o extinció es pot iniciar a instància de la persona interessada o d’ofici per acord de l’òrgan competent. En aquest cas, s’ha de posar en coneixement de la persona interessada i se li ha de concedir un termini de quinze dies hàbils per formular les al·legacions que consideri oportunes en defensa del seu dret, sens perjudici de les mesures cautelars que es considerin més adients.

3. Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 14 del Decret 52/2016, que passa a tenir la redacció següent:

b) Dur a terme una activitat laboral remunerada amb una retribució igual o superior a 1,25 vegades l’IPREM vigent en cada moment.

Disposició final segona

Remissió normativa

Respecte del procediment aplicable, en tot el que no preveu aquest Decret s’ha d’aplicar la normativa reguladora del procediment administratiu comú.

 

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret comença a vigir l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 25 d’agost de 2017

La presidenta

La consellera de Serveis Socials i Cooperació

Francesca Lluch Armengol i Socias

Fina Santiago Rodríguez

 

ANNEX
Condicions per a l’autorització i l’acreditació dels serveis
per a joves en procés d’emancipació

1. Condicions generals

1.1. Principis rectors de la intervenció

Els principis en què es fonamenta la intervenció són:

- Participació, entesa com la implicació activa per assolir els objectius prevists.

- Individualització, mitjançant el projecte educatiu individualitzat (PEI), desenvolupat de manera individual, avaluat permanentment i basat en els interessos de les persones usuàries.

- Respecte als companys i companyes, al personal qualificat, als recursos, a la programació, etc. Es tracta de fomentar la relació correcta entre les persones usuàries durant la convivència en el recurs.

- Integració, tant social com laboral, amb la utilització de tots els recursos de la comunitat, i l’evitació de situacions d’exclusió social des d’una perspectiva de potenciació de l’autonomia personal.

- Compromís d’assumir la normativa i les característiques del recurs; per part del personal qualificat a fi d’orientar, facilitar recursos, programar les accions, analitzar situacions i necessitats, i també acompanyar fins a arribar a l’autonomia personal i la integració social i laboral de les persones joves.

- Motivació, reforçada pel personal qualificat mitjançant les activitats de la vida diària, les tutories, les assemblees de grup i l’autonomia personal.

- Normalització, amb l’afavoriment del nou procés socioeducatiu a partir d’una nova situació i les necessitats personals de les persones joves, i amb la participació en tots els recursos normalitzats de la comunitat.

- Responsabilitat, a partir de la conscienciació de les persones joves de la seva pròpia situació personal, fomentant i reforçant habilitats com ara la puntualitat, habilitats de la vida quotidiana, respecte en la relació amb els companys i companyes, cura i bon ús de les instal·lacions del recurs, relació amb el veïnat, etc.

1.2. Recursos humans

1.2.1. Els serveis han de disposar de prou personal d’acord amb la normativa aplicable. La ràtio o el nombre de personal qualificat s’ha d’adequar a la tipologia, a la intensitat de la prestació de cada recurs i als serveis que es presten.

1.2.2. Si els serveis es presten mitjançant personal propi, a l’hora de computar les ràtios s’han de tenir en compte el nombre de treballadors que es dediquen a la prestació de cada un dels serveis i la jornada. La distribució de les ràtios entre els serveis ha de garantir l’atenció adequada a les persones usuàries i el funcionament correcte del servei. Si els serveis es presten a través d’una empresa externa, s’ha d’aplicar l’apartat següent.

1.2.3. En el cas d’externalització de serveis, en lloc de computar les ràtios de personal qualificat, les clàusules tècniques dels contractes han de concretar els requisits de qualitat exigibles de l’activitat que s’externalitza, que han de respectar els estàndards de qualitat de la reglamentació sobre atenció a les persones usuàries, condicions materials de les instal·lacions i cartera de prestacions dels serveis.

1.2.4. El personal directiu pot compatibilitzar la tasca de direcció amb tasques d’atenció directa a les persones usuàries i computar una part de la seva jornada com a personal d’atenció directa i una altra part com a personal d’atenció indirecta, sempre que aquesta circumstància es pugui acreditar i estigui reflectida en el pla d’actuació del centre.

1.2.5. L’entitat prestadora del servei ha d’assegurar la qualificació necessària del personal que fa la feina directa amb les persones usuàries i ha de mantenir un arxiu de personal actualitzat.

1.2.6. A l’efecte del còmput del personal, s’entén per ràtio la proporció de personal qualificat amb relació al nombre de persones usuàries del servei. Les ràtios de personal que tenen la consideració de mínimes s’han de fixar segons la tipologia del servei de què es tracti. En el càlcul de les ràtios s’ha d’incloure tot el personal que treballa habitualment en el servei, amb independència del tipus de contractació. El càlcul s’ha de fer computant cada efectiu en l’equivalència que correspongui segons la proporció entre la jornada laboral i el 100 % de la jornada anual, d’acord amb el conveni col·lectiu que resulti aplicable o, excepcionalment, d’acord amb el que estableixi la normativa laboral.

2. Servei d’habitatge d’emancipació (2.2.6)

2.1. Condicions funcionals

2.1.1. El servei d’habitatge d’emancipació és un servei d’allotjament que possibilita la transició a la vida activa de les persones joves que han estat tutelades per l’Administració o que han complert una mesura de les que preveu la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

2.1.2. El servei d’habitatge d’emancipació s’ha de prestar en un dispositiu integrat a la comunitat, cada dia de la setmana, durant 365 dies l’any i 24 hores el dia.

2.1.3. Cal promoure la continuïtat de les persones joves en el recurs residencial d’autonomia personal de la mateixa entitat en què hagin residit durant la mesura de protecció, per facilitar els processos d’adaptació amb les persones referents que ja coneixen.

2.1.4. Pel que fa al funcionament, el recurs residencial s’entén com un espai d’habitatge normalitzat de les persones joves que s’incorporen al projecte. Els horaris de la vida quotidiana s’han d’estructurar d’acord amb el pla de treball individual subscrit entre la persona jove i l’Administració. En aquest sentit, els objectius i el nivell d’exigència que s’estableixin depenen del nivell d’autonomia personal de la persona jove, per a la qual cosa la intervenció ha de ser personalitzada i adequada al seu moment vital.

2.1.5. Pel que fa als serveis que es presten, perquè les persones residents als habitatges concertats puguin desenvolupar un procés d’autonomia amb garanties, cal dur a terme, entre altres accions, les següents:

- Facilitar aixopluc als que no tenguin cap altra possibilitat d’habitatge.

- Fer el seguiment individualitzat de les persones que comparteixin l’habitatge.

- Participar en accions formatives relacionades amb l’organització personal, laboral i social, com ara tallers per:

a) Aprendre a conviure amb altres joves.

b) Aprendre a gestionar les tasques domèstiques.

c) Aprendre a gestionar i a administrar les finances personals.

d) Tenir coneixements sobre com llogar o comprar un habitatge.

e) Portar una vida autònoma en aspectes com la cura de la salut, la promoció d’activitats d’oci i temps lliure, etc.

- Afavorir la integració social dins la comunitat posant en coneixement dels residents la xarxa de serveis i entitats socials que poden afavorir el seu procés d’autonomia.

2.2. Recursos humans

El servei ha d’estar format per un director o una directora, que és responsable dels habitatges, i per un nombre de tècnics i auxiliars en relació proporcional al nombre de persones que habitin a l’habitatge. Les ràtios indicades es poden modular segons la intensitat del servei. Així, les funcions, les ràtios màximes i els requisits d’aquests professionals són els següents:

Director o directora:

- Funció: vetllar pel bon desenvolupament del recurs residencial.

- Ràtio: independentment de la intensitat del servei, la ràtio és de 0,03 per cada quatre persones usuàries.

- Requisits: titulació de grau o diplomatura universitària de ciències socials o de l’àmbit socioeducatiu, o l’habilitació corresponent.

Tècnics d’intervenció directa:

- Funció: acompanyar educant, assessorar i reforçar, orientar i preparar cada jove en el desenvolupament de les diferents àrees de la persona.

- Ràtio: de 0,5 per cada quatre persones usuàries en habitatges de màxima intensitat del servei. Aquesta ràtio es pot reduir en habitatges d’emancipació d’intensitat més reduïda.

- Requisits: titulació de grau o diplomatura universitària, preferentment de ciències socials, o l’habilitació corresponent.

Auxiliars educatius:

- Funció: donar suport a les persones joves i acompanyar-les en les necessitats bàsiques i en les tasques de la vida quotidiana.

- Ràtio: independentment de la intensitat del servei, la ràtio és de 0,25 per cada quatre persones usuàries.

- Requisits: com a mínim, una titulació de formació professional de grau superior relacionada amb disciplines de caràcter humanístic, social o educatiu, o bé la titulació d’educació secundària obligatòria i l’acreditació d’una experiència professional de dos anys en llocs de treball de funcions anàlogues o mitjançant un certificat de l’Institut de les Qualificacions Professionals de les Illes Balears.

2.3. Condicions materials

2.3.1. Cada habitatge ha de complir les condicions adequades per a l’habitabilitat. En aquest sentit, ha de disposar del mobiliari i els estris necessaris per poder gaudir amb comoditat de l’estança, així com dels electrodomèstics i altres aparells elèctrics o de gas que possibilitin la higiene personal i de la roba, l’alimentació i una temperatura ambiental adequada. Cada jove que hi habiti ha de disposar d’un llit en exclusivitat i d’un armari per poder guardar els seus estris personals.

2.3.2. L’administració competent en aquesta matèria ha de garantir que el 4 % de les places de la Xarxa Pública de Serveis d’Emancipació siguin accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda.

3. Servei d’acompanyament per a joves que han estat subjectes a mesures administratives o judicials (2.2.7)

3.1. Condicions funcionals

3.1.1. El servei d’acompanyament per a joves que han estat subjectes a mesures administratives o judicials té la finalitat d’acompanyar les persones joves en el procés d’autonomia personal per facilitar la seva integració social normalitzada.

3.1.2. Els objectius específics del servei són:

- Reconèixer les mancances i les potencialitats personals per fer un bon procés d’autonomia personal.

- Adquirir, augmentar i mantenir un bon nivell d’autoestima, aprendre estratègies de regulació emocional i aconseguir un bon grau d’estabilitat emocional.

- Desenvolupar habilitats de comunicació assertives i estratègies de resolució de conflictes per poder integrar-se i relacionar-se en la societat adulta.

- Adquirir actituds de compromís, d’esforç i creixement personal, i de respecte mutu.

- Aprendre a racionar el temps i a aprofitar un ús del lleure saludable.

- Formar-se en esperit crític.

- Reconèixer la salut com un punt fonamental per al desenvolupament personal, aprendre habilitats i tècniques d’autocura, conèixer els recursos externs que s’hi destinen, fomentar el desenvolupament de conductes preventives i afermar i assimilar rutines saludables quotidianes.

- Aprendre a gestionar, planificar i distribuir les despeses així com els possibles ingressos econòmics d’una manera racional i previsora.

- Conèixer conceptes, instruments, recursos i habilitats per poder fer gestions econòmiques per a la transició a la vida autònoma (gestions amb bancs, contractes, comptes bancaris, ordres de pagament, gestió d’ajudes, tràmits juridicoadministratius, actualització de documentació, etc.) i prendre consciència de les implicacions, les responsabilitats, els drets i els riscs que comporten.

- Desenvolupar conductes prosocials en lloc de conductes delinqüencials, negligents o antisocials.

- Entendre el lleure com un espai tranquil i necessari de descans, repòs i respir, contrari a excessos i pèrdua de control.

- Conèixer els diferents recursos que hi ha en el seu entorn per a l’acompanyament i el suport en el seu procés d’autonomia personal.

- Accedir als recursos formatius i laborals per millorar les seves oportunitats d’inserció mitjançant l’orientació, treballant la planificació, la informació, les habilitats i la motivació.

- Desenvolupar hàbits de responsabilitat i habilitats personals com a part activa del seu procés d’inserció i creixement.

3.2. Recursos humans

El servei ha de disposar del personal qualificat següent:

- Un director o una directora responsable del servei. La ràtio és de 0,30 de jornada completa.

Requisit: titulació de grau o diplomatura universitària de ciències socials o de l’àmbit socioeducatiu, o l’habilitació corresponent.

- Un tècnic o una tècnica amb tasques de coordinació. La ràtio és d’una jornada completa.

Requisit: titulació de grau o diplomatura universitària de ciències socials o de l’àmbit socioeducatiu, o l’habilitació corresponent.

- Tècnics d’intervenció directa: tenen la funció d’acompanyar educant, assessorar i reforçar, orientar i preparar cada jove en el desenvolupament de les diferents àrees de la persona. La ràtio és de cinc tècnics a jornada completa.

Requisit: titulació de grau o diplomatura universitària, preferentment de ciències socials o de l’àmbit socioeducatiu.

Les ràtios es refereixen a un total de noranta persones usuàries.

3.3. Condicions materials

Atès que es tracta d’un servei que es presta en l’entorn comunitari, no s’hi estableixen condicions materials específiques.

4. Documentació específica per adjuntar a la sol·licitud d’autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d’emancipació

4.1. Atès que es tracta de serveis socials que no requereixen instal·lacions específiques ni diferenciades, per a l’autorització corresponent no és necessària la documentació que indica la lletra c de l’apartat 2 de l’article 36 del Decret 10/2013, de 28 de febrer, pel qual es fixen els principis generals del Registre Unificat de Serveis Socials de les Illes Balears i dels procediments per a l’autorització i l’acreditació dels serveis socials.

4.2. De la mateixa manera, per al servei d’habitatge d’emancipació s’ha d’aportar la cèdula d’habitabilitat, i no és necessari el document acreditatiu de l’obtenció de la llicència d’obres o de la llicència municipal d’instal·lació, si és el cas, quan les exigeix la normativa vigent.

4.3. A més de la documentació prevista en l’article 53 del Decret 10/2013, s’ha d’aportar la documentació següent:

a) Acreditació documental, o declaració responsable, sobre el compliment efectiu de les condicions d’ocupació de treballadors amb discapacitat que estableix el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.

b) Documentació que acrediti que el 80 % dels treballadors del servei tenen un contracte laboral indefinit.

c) Pla de formació continuada dels treballadors del servei.

d) Programa de prevenció de riscs laborals que inclogui, entre altres aspectes, una avaluació de riscs laborals de caràcter psicosocial i ergonòmic per llocs de treball, i un programa de mesures de conciliació de la vida personal, professional i familiar.

e) Certificat emès per la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral, o l’òrgan administratiu competent que pertoqui, en el qual consti que l’entitat interessada no ha estat sancionada mitjançant cap resolució ferma en via administrativa per la comissió d’infraccions greus o molt greus en matèria de relacions laborals, ocupació, empreses usuàries d’empreses de treball temporal, Seguretat Social, emigració, moviments migratoris i treball d’estrangers durant els darrers quatre anys.

f) Procediment d’avaluació de la satisfacció laboral que s’aplica als treballadors del servei.