Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 9 de juny de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

Informe d'impacte ambiental del projecte d'urbanització per a 5 solars situats a Ronda Catalunya-C/ Galatea-C/ Vázquez de Mella, TM Campos

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2 del Decret legislatiu, el «projecte d'urbanització per a 5 solars situats a Ronda Catalunya-C/ Galatea-C/ Vázquez de Mella, TM Campos», s'inclou en el punt 1 del grup 4:

«Projectes d'urbanització en general i els projectes de dotacions de serveis en polígons industrials.»

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Text refós, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la modificació del projecte d'urbanització de cinc solars situats entre la ronda de Catalunya, el carrer Galatea i el carrer Vázquez de Mella, al terme municipal de Campos. L'actuació té per objecte dotar aquest àmbit de sòl urbà no consolidat dels serveis urbanístics necessaris perquè els terrenys puguin assolir la condició de solar.

L'àmbit d'actuació es localitza dins el nucli de Campos, en una zona delimitada pels carrers esmentats i propera a la ronda de Catalunya. Es tracta d'un sector integrat en l'àrea de creixement urbà del municipi, en sòl urbà i urbanitzable, vinculat a cinc parcel·les resultants d'una parcel·lació prèvia. La superfície objecte del projecte d'urbanització és de 1.377,65 m².

Les obres projectades inclouen l'obertura i pavimentació de vials, així com la implantació o adequació de les xarxes de serveis urbanístics bàsics. En concret, es preveu executar la xarxa de distribució d'aigua potable, la xarxa de clavegueram sanitari, la xarxa de drenatge d'aigües pluvials, la xarxa elèctrica de baixa tensió, la xarxa d'enllumenat públic i la xarxa de telefonia.

Pel que fa a la xarxa viària, el traçat en planta s'ajusta a les Normes Subsidiàries vigents i dona continuïtat a la trama viària existent. Es defineixen dues seccions tipus: per als carrers Galatea i Vázquez de Mella es preveu una amplada total de 10 m, amb calçada de 6,40 m i voreres d'1,80 m; mentre que per a la ronda de Catalunya es preveu una secció de 15 m, amb calçada de 7 m, bandes d'aparcament en cordó de 2 m i voreres de 2 m. Les obres de pavimentació inclouen el desbrossament previ, els moviments de terres, l'execució del ferm i la construcció de voreres i vorades.

El projecte preveu la connexió amb la xarxa d'aigua potable existent al carrer Galatea i a la ronda de Catalunya, amb una xarxa mallada entre ambdós punts. La canonada prevista és de polietilè d'alta densitat de 90 mm de diàmetre, allotjada en rasa sota calçada, i s'hi inclouen les escomeses particulars corresponents als solars afectats.

La xarxa de sanejament es planteja com a xarxa separativa, destinada únicament a la conducció d'aigües residuals d'origen domèstic. Aquestes aigües es conduiran per gravetat fins a la xarxa existent a la ronda de Catalunya. La conducció projectada serà de PVC corrugat de doble paret, de 315 mm de diàmetre, amb pous de registre als punts d'inici i final, als canvis d'alineació o rasant i a les distàncies màximes previstes.

Per a l'evacuació de les aigües pluvials, es preveu prolongar la xarxa existent o prevista als carrers Vázquez de Mella i Galatea, així com connectar els embornals projectats a la ronda de Catalunya amb la xarxa existent a la rotonda de l'avinguda de la Verge. La xarxa de pluvials es projecta amb canonada corrugada de polietilè d'alta densitat de 315 mm de diàmetre.

La xarxa elèctrica de baixa tensió serà soterrada i es connectarà a les infraestructures previstes en coordinació amb la companyia distribuïdora. Igualment, l'enllumenat públic es planteja mitjançant una xarxa soterrada connectada a la urbanització veïna UA C-5, amb lluminàries LED sobre columnes i bàculs, i amb sistemes de regulació horària per reduir el consum durant les hores de menor ús. Finalment, la xarxa de telefonia també es projecta soterrada, mitjançant canalitzacions i arquetes d'acord amb les prescripcions de la companyia subministradora.

3. Resum del document ambiental

En el document ambiental s'han analitzat les següents alternatives per executar el projecte i s'avaluen les possibles afeccions ambientals, així com les mesures preventives i correctores previstes per minimitzar-les:

Alternatives

Alternativa 0. No actuació

Suposa no executar el projecte d'urbanització i mantenir la situació actual dels terrenys. Segons el document ambiental, aquesta alternativa només s'hauria de considerar com a obligatòria en cas que l'anàlisi d'impactes ambientals identificàs algun impacte residual crític.

Alternativa 1. Projecte actual

Correspon a l'alternativa seleccionada i consisteix en el projecte d'urbanització de cinc solars a Campos, Mallorca. La dotació de serveis prevista inclou vials, xarxa de clavegueram, xarxa de pluvials, abastament d'aigua potable, enllumenat públic, baixa tensió i telefonia. Les parcel·les afectades se situen dins l'àrea de creixement de Campos, en sòl urbà i urbanitzable.

Identificació d'impactes

El document ambiental identifica els impactes mitjançant una matriu d'interaccions entre les accions del projecte i els factors ambientals afectats, diferenciant les fases de construcció, explotació i desmantellament. Segons la valoració integral, el projecte presenta un percentatge majoritari d'impactes compatibles respecte dels moderats, i no s'identifiquen impactes severs ni crítics en cap de les fases analitzades.

Els elements del medi susceptibles de ser afectats inclouen l'atmosfera —qualitat de l'aire, nivells sonors i canvi climàtic—, l'edafologia, els recursos hídrics, la vulnerabilitat davant riscos com inundacions o incendis, la vegetació, la fauna, els espais naturals, el paisatge, la qualitat de vida, l'economia local, les vies de comunicació i el patrimoni històric-artístic.

Aire i qualitat acústica

Fase d'execució:

Durant les obres es preveuen emissions de pols i contaminants derivades dels moviments de terres, explanacions i excavacions, del trànsit de maquinària i camions, de la presència d'instal·lacions auxiliars temporals i de la generació de residus. El document indica que la qualitat de l'aire de l'àmbit és bona, en tractar-se d'una zona urbana de creixement de Campos, però que el procés constructiu comportarà afeccions temporals per partícules en suspensió i emissions procedents dels motors de combustió.

Pel que fa al renou, el document assenyala que qualsevol procés constructiu comporta un augment dels nivells sonors a l'entorn immediat de l'obra, amb possibles molèsties per a la població pròxima, la fauna i els treballadors. Aquest impacte es vincula especialment als moviments de terres, excavacions i trànsit de maquinària i camions.

Fase de funcionament:

En aquesta fase, l'impacte atmosfèric principal previst és l'increment del consum energètic associat al funcionament de les instal·lacions urbanes. El document indica que es preveu l'ús d'equips de màxima eficiència energètica per reduir el consum fins a nivells sostenibles i afavorir que aquest procedeixi, en la mesura del possible, de fonts renovables.

Geomorfologia i edafologia

Fase d'execució:

El document ambiental indica que l'impacte sobre el sòl es deu principalment al desbrossament, als moviments superficials de terres i al pas de vehicles pesants i maquinària dins l'àmbit d'actuació. Tot i això, assenyala que no és previsible una afecció de gran magnitud, ja que es tracta d'una alteració de les capes edàfiques més superficials i perquè la zona presenta poca vegetació i una distribució molt similar a l'existent.

També es preveu un risc potencial de contaminació del sòl per vessaments accidentals o escapaments de combustibles, lubricants o refrigerants procedents de la maquinària. La valoració de l'impacte sobre els canvis en la qualitat del sòl és compatible, atesa la seva intensitat mínima, el caràcter temporal i la reversibilitat de l'afecció.

Fase de funcionament:

El document no preveu afeccions rellevants sobre l'edafologia durant la fase d'explotació, si bé assenyala que no es poden valorar en profunditat les activitats futures, atès que l'objecte del document és la urbanització i no els usos concrets que s'hi puguin implantar posteriorment.

Aigua i hidrologia

Fase d'execució:

Les afeccions sobre els recursos hídrics es relacionen amb els moviments de terres, l'execució de rases i la possible alteració puntual de l'escorrentia superficial durant les obres. El projecte inclou xarxes separatives de sanejament i drenatge de pluvials, així com la projecció adequada dels drenatges com a mesura preventiva.

Fase de funcionament:

El projecte preveu la connexió de la xarxa d'aigua potable a les xarxes existents del carrer Galatea i de la ronda de Catalunya, així com una xarxa de sanejament separativa que conduirà les aigües residuals domèstiques per gravetat fins a la xarxa existent. Les aigües pluvials s'evacuaran mitjançant una xarxa específica connectada amb la xarxa prevista o existent a l'entorn.

Cal destacar que tota la urbanització se situa en zona inundable. Per aquest motiu, el projecte preveu que els vials se situïn a una cota que eviti l'afecció a les futures edificacions per l'avinguda amb període de retorn de 500 anys, amb rasants com a mínim 40 cm per damunt del terreny natural i per sobre de la làmina d'aigua màxima prevista.

Vegetació

Fase d'execució:

El document ambiental assenyala que el projecte tindrà conseqüències directes sobre la vegetació existent a la zona d'actuació, ja que es preveu la neteja de la vegetació present dins l'àmbit. També es poden produir afeccions indirectes sobre la fisiologia de les plantes de l'entorn per deposició de pols sobre les parts aèries, així com per possibles vessaments o residus. No obstant això, el document indica que la zona no presenta elements vegetals singulars ni endèmics, ni tàxons en situació de vulnerabilitat o perill, per la qual cosa l'impacte no es considera elevat.

Fase de funcionament:

No s'identifiquen impactes negatius rellevants addicionals sobre la vegetació durant el funcionament de la urbanització, més enllà dels derivats dels usos futurs que es puguin implantar als solars, que no són objecte directe d'aquesta avaluació.

Fauna

Fase d'execució:

Les afeccions sobre la fauna es relacionen principalment amb les molèsties temporals derivades del trànsit de maquinària, l'augment del renou, la presència de personal d'obra, la generació de pols i la transformació puntual de l'àmbit d'actuació. El document vincula aquests impactes amb les mateixes accions que afecten l'atmosfera, la vegetació i la qualitat de vida, i preveu mesures de reducció del renou, control de la pols i delimitació de les zones d'obra.

Fase de funcionament:

No es preveuen impactes rellevants sobre la fauna durant la fase de funcionament, atès el caràcter urbà de l'àmbit i la manca d'elements naturals singulars dins la zona d'actuació.

Paisatge i medi antròpic

El document identifica el paisatge, la qualitat de vida, les vies de comunicació, l'economia local i el patrimoni històric-artístic com a factors susceptibles de ser afectats. Durant la fase d'obres, les afeccions paisatgístiques i sobre la qualitat de vida es relacionen amb la presència de maquinària, acopis, moviments de terres, renou, pols i trànsit de vehicles pesants. Aquestes afeccions tenen caràcter temporal i es redueixen amb l'aplicació de mesures preventives.

En relació amb el patrimoni, el document preveu mesures de vigilància i actuació en cas d'aparició de restes d'interès durant l'execució de les obres, d'acord amb la normativa aplicable.

Programa de vigilància ambiental i mesures correctores

El document ambiental inclou mesures preventives i correctores per a la fase d'obres, així com un Programa de Vigilància Ambiental estructurat en fase de construcció, fase de funcionament i fase de desmantellament. El PVA té com a objectius verificar l'aplicació de les mesures correctores, comprovar l'ajust entre els impactes previstos i els reals, detectar impactes no previstos, proposar mesures addicionals si escau, corregir impactes residuals i valorar l'eficàcia de les mesures adoptades.

Entre les mesures previstes per a la fase de construcció, el document inclou el reg periòdic de la zona d'obres per evitar l'aixecament de pols, la neteja periòdica de la vegetació adjacent quan s'hi apreciï deposició de pols, l'evitació de moviments de terres en dies de vent fort, la reutilització de la terra vegetal retirada en tasques de restauració i la ubicació dels acopis en zones protegides del vent, amb cobriment quan sigui necessari. També es preveu que els materials perillosos s'emmagatzemin sobre cubetes de retenció per prevenir vessaments.

Així mateix, es limita la velocitat de circulació de vehicles i maquinària d'obra a menys de 40 km/h i es preveu que el trànsit de vehicles pesants es faci en horari diürn per evitar molèsties a les zones urbanes pròximes. Sempre que sigui possible, es planteja l'ús de rutes alternatives que evitin el pas pels nuclis urbans.

Pel que fa al sòl, les mesures inclouen la delimitació de les zones d'actuació, la correcta selecció de zones de préstec i abocadors, la projecció adequada dels drenatges, l'evitació de les zones més susceptibles d'alteració i la gestió correcta dels residus generats mitjançant gestor autoritzat.

En matèria de prevenció d'incendis i riscos, el PVA preveu verificar els procediments d'actuació que redueixin els riscos d'incendi, comprovar la dotació d'equips d'extinció, designar un responsable en obra amb funcions específiques en seguretat i vigilància davant incendis, controlar l'estat de les carreteres i vials emprats per la maquinària i comprovar que no es produeixen vessaments significatius.

Durant la fase de funcionament, el PVA preveu continuar el seguiment i control de la gestió de residus i del consum energètic de l'enllumenat públic, per garantir el correcte funcionament de les instal·lacions. En cas de desmantellament, es vigilarien els mateixos aspectes considerats durant la fase d'obres i es comprovaria el desmantellament efectiu de les instal·lacions i el grau de compliment de les actuacions de restauració necessàries.

El document estableix també l'emissió d'informes mensuals amb el resultat de les visites d'obra i dels assaigs realitzats, així com un informe final en acabar les obres. La responsabilitat de verificar el compliment del Pla de Vigilància Ambiental recau en un director ambiental independent de l'empresa promotora o explotadora.

Estudi d'incidència paisatgística

L'annex d'Estudi d'Impacte Paisatgístic analitza l'afecció visual prevista per la implantació dels serveis urbans dels cinc solars. L'estudi utilitza l'eina ArcGIS per valorar la visibilitat de les instal·lacions des de diferents punts del territori, tenint en compte variables com les conques visuals, la visibilitat de les instal·lacions, el nombre d'elements visibles, la distància als serveis urbans de Campos i els punts d'observació, com carreteres i nuclis urbans o de població.

Per determinar l'àrea d'estudi, l'annex considera un radi de 3,5 km al voltant de les instal·lacions, entenent aquesta distància com el límit màxim a partir del qual les actuacions podrien alterar la qualitat paisatgística o visual de l'entorn. També es caracteritzen les unitats de paisatge a escala local a partir de les característiques físiques i antròpiques del territori.

Estudi energètic i canvi climàtic

L'annex energètic i de canvi climàtic analitza l'impacte directe i induït del projecte sobre el consum energètic, la punta de demanda, les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la vulnerabilitat davant el canvi climàtic. El document recorda que les Illes Balears són especialment vulnerables al canvi climàtic per la seva condició insular, amb riscos associats a l'augment de temperatura, reducció de precipitació mitjana, concentració d'episodis extrems, increment del nivell de la mar, onades de calor, inundacions i temporals marítims.

Pel que fa al projecte, l'annex indica que les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades de la construcció i funcionament de les infraestructures seran de baix volum o intensitat durant tota l'execució, i que no alteraran de manera significativa els perfils d'emissió industrials ni jurisdiccionals.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• ABAQUA
• Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.
• Servei d'Estudis i Planificació i Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics.
• Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.
• Direcció insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca
• Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal del Consell de Mallorca
• GOB

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de data 19 d'agost de 2025, on es conclou que:

«Per tot això, i en relació a la perspectiva climàtica en la tramitació ambiental, no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius, per tant, s'emet informe favorable, sempre que es compleixi el següents condicionants:

1. Per evitar la contaminació atmosfèrica, s'ha de seguir la Guia reducció de contaminació atmosfèrica en les construccions de la CAIB.

2. Per millorar el confort tèrmic, s'han preveure zones d'ombra en els vials, preferentment amb vegetació de tipus mediterrània de baix requeriment hídric.

3. Pel foment de la mobilitat sostenible, s'ha d'incloure la mobilitat amb bicicleta i afegir l'amplada per a un carril bicicleta.

4. El projecte ha de preveure la generació d'energies renovables.»

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal de data 23 de juliol de 2025, on es conclou que:

«Per tot això, inform favorablement sobre el projecte d'urbanització per a 5 solars situats a Ronda Catalunya-C/ Galatea-C/ Vázquez de Mella T.M. Campos.»

​​​​​​​- Informe dels serveis tècnics de sanejament i depuració de l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental de data 22 de juliol de 2025, on es conclou que:

«Per l'anterior i atès que:

1. L'EDAR de Campos presenta un cabal de disseny de 1.200 m3/dia per i una capacitat per a 7.000 habitants-equivalents.

2. Els paràmetres de funcionament actual (2024) de l'EDAR de Campos presenten mitjanes de cabal diari i població equivalent de 1.349 m3/dia (superant la capacitat hidràulica de la planta) i 5.345 h.e., respectivament.

3. Les dades de funcionament de l'EDAR de Campos mostren la necessitat d'ampliar la seva capacitat, tal com s'ha descrit anteriorment.

4. L'EDAR de Campos no pot assumir l'augment de cabal d'aigües residuals associat al “Projecte modificat d'urbanització per a 5 solars situats en ronda Catalunya, C/ Galatea, C/ Vázquez de Mella en el t. m. de Campos”.

5. L'Abaqua ha iniciat la tramitació del Projecte ”Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Campos” (de març de 2024) obtenint, entre d'altres autoritzacions, la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), mitjançant la Resolució, de 9 d'abril de 2025, de la directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental.

6. L'Ajuntament de Campos està realitzant els tràmits i les gestions pertinents per tal de posar a disposició de l'Abaqua els terrenys necessaris per escometre les obres definides en el Projecte ”Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Campos” (de març de 2024).

Es conclou que:

1. No es pot informar de la suficiència de capacitat del SGSD de l'EDAR de Campos fins que es disposi de tota la informació detallada descrita en l'annex 1 del present informe, tant a nivell dels nous nuclis que es proposen connectar com a nivell global (totalitat dels nuclis actualment connectats al sistema general).

2. En qualsevol cas, no es podran realitzar noves connexions ni incrementar els volums i càrregues de les connexions existents (associades a la consolidació dels sectors existents així com del desenvolupament urbanístic dels nous sectors) fins a l'execució i posada en funcionament de les actuacions definides en el Projecte “Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Campos” (de març de 2024).»

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

1. La consulta al Bioatles i altres fonts pròpies no mostra la presència d'espècies catalogades o amenaçades a la zona on s'ubica el projecte. No hi ha constància de la presència de nius de rapinyaires a les proximitats del projecte.

2. Els terrenys objecte d'estudi s'ubiquen sobre la massa d'aigua subterrània 1821M2 «Pla de Campos», en mal estat quantitatiu i qualitatiu, i moderada vulnerabilitat a la contaminació. Es correspon a una zona vulnerable per contaminació de nitrats (ZVCN).

3. La zona d'estudi es localitza fora d'espais de rellevància ambiental, d'espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, o d'àrees amb hàbitats d'interès comunitari (HIC).

4. No està afectat per àrees de prevenció de riscos (APR) d'erosió, d'esllavissament o d'incendis. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2024, es correspon principalment amb una zona amb baix risc d'incendi forestal.

5. Les parcel·les es troben incloses en la Unitat de paisatge UP 7: Migjorn.

6. D'acord amb el visor IDEIB, l'àmbit d'estudi es troba sobre una zona potencialment inundable, Àrea Inundable ARPSI 500 anys, Calat Zona Inundable ARPSI 500 anys i ARPSI Zona Fluxe Preferent.

7. Pel que fa al patrimoni cultural, en l'àmbit afectat pel projecte no apareix cap element d'interès arqueològic ni etnològic catalogat per l'Ajuntament de Campos o pel Consell de Mallorca. No obstant això, al visor del Consell Insular de Mallorca s'identifiquen diversos elements catalogats com a BIC dins l'entorn municipal, com la Creu d'en Valero, la Creu d'en Noreta, la Creu d'en Verdera, la Creu de sa Parada, Can Dometo, la Torre al nucli urbà, Can Cos/Ajuntament de Campos i l'Església i Convent de Sant Francesc de Paula/antic Convent dels Mínims.

8. També prop de la unitat d'actuació es localitzen dos jaciments arqueològics identificats al document ambiental: la Cova de ses Comunes o Cova de sa Comuna i la Cova de Son Fullana o Sa Pleta. Tot i aquesta proximitat, el document indica que dins l'àmbit directament afectat pel projecte no hi ha elements arqueològics ni etnogràfics catalogats.

9. L'àmbit del projecte, es troba també en zona de protecció de l'avifauna davant l'electrocució, segons el que estableix el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

6. Consideracions tècniques

1. Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és d'esperar un efecte destacable del projecte sobre les espècies catalogades o amenaçades de la zona, sempre que es portin a terme les mesures proposades i el pla de vigilància ambiental.

2. Les vigents Normes Subsidiàries de Campos van ser aprovades definitivament el 26 de març de 1991 (BOIB n. 59, de 14.05.94) . En aquest sentit, d'acord amb l'apartat sisè de la Instrucció del conseller de Medi ambient i Territori de 25 d'abril de 2022 (BOIB núm. 56 de 28 d'abril de 2022), relatiu als Criteris en relació a la justificació de la suficiència de subministrament d'aigua potable i de la capacitat de depuració d'aigües, s'estableix que «L'informe de suficiència també s'exigirà en l'avaluació d'impacte ambiental dels projectes d'urbanització si la suficiència d'aigua no s'hagués informat favorablement en el moment d'aprovació del planejament de cobertura o si en el moment d'iniciar la tramitació ambiental del projecte ja s'haguessin exhaurit els terminis per a la seva formulació o hagin transcorregut més 8 anys de l'aprovació definitiva del planejament de cobertura. Cas d'haver-se imposat condicions sobre aquest aspecte al planejament, caldrà acreditar que s'han complimentat adequadament». Així mateix també indica que «Per a informar els instruments d'ordenació d'actuacions d'urbanització, o els seus projectes d'urbanització, s'haurà d'acreditar la capacitat de depuració d'aigua amb informe de l'administració hidràulica.»

3. Al document ambiental no s'ha inclòs la documentació exigida a l'article 43 del PHIB vigent. En concret l'article 43.2 del PHIB estableix que els projectes que suportin actuacions urbanístiques han d'indicar:

«a) El creixement previst i la nova demanda d'aigua associada. La quantificació es realitzara amb les dotacions reals del municipi calculades a partir de les dades de subministrament dels últims cinc anys, per mesos. En cas que les dotacions reals calculades amb aquestes dades superin els 250 litres/habitant/dia, incloent la població estacional, s'hauran de preveure les mesures d'estalvi necessàries per no superar aquest valor.

b) La justificació que la demanda d'aigua del nou creixement no posa en risc la capacitat de proveïment del municipi. Per a això s'haurà de sumar la demanda real actual, la demanda compromesa (entesa com l'increment de demanda estimat en el sol vacant del sol urbà consolidat) i la demanda d'aigua del nou creixement. En instruments de desenvolupament urbanístic els Ajuntaments hauran de facilitar la informació de la demanda d'aigua real i compromesa als promotors. També hauran d'indicar els possibles riscos en la capacitat de proveïment del municipi.

c) Els recursos hídrics disponibles i propostes per atendre la nova demanda. Origen de les fonts de subministrament que atendran la futura demanda. En el cas d'aigües subterrànies, fonts disponibles o previstes del recurs amb indicació i situació dels pous de proveïment urbà o fonts.

d) Informe de les empreses subministradores d'aigua que asseguri una gestió integral i sostenible del cicle de l'aigua. Aquest informe ha d'assegurar l'existència d'infraestructures per atendre la nova demanda. En cas contrari, a l'instrument de planificació s'hauran de definir les noves infraestructures necessàries per atendre aquesta nova demanda.

e) Títols legals atorgats per l'AH per a l'aprofitament de les aigües per al proveïment urbà. Quan aquesta concessió sigui insuficient per a atendre les demandes previstes o suposi un deteriorament en la qualitat o quantitat del recurs concedit, l'acte o el planejament urbanístic anirà acompanyat de la sol·licitud de nova concessió.»

4. D'acord amb l'informe dels Serveis Tècnics de Sanejament i Depuració de l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (22/07/2025): «Es conclou que: No es pot informar de la suficiència de capacitat del SGSD de l'EDAR de Campos fins que es disposi de tota la informació detallada descrita en l'annex 1 del present informe, tant a nivell dels nous nuclis que es proposen connectar com a nivell global (totalitat dels nuclis actualment connectats al sistema general).

En qualsevol cas, no es podran realitzar noves connexions ni incrementar els volums i càrregues de les connexions existents (associades a la consolidació dels sectors existents així com del desenvolupament urbanístic dels nous sectors) fins a l'execució i posada en funcionament de les actuacions definides en el Projecte “Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Campos” (de març de 2024).»

​​​​​​​5. No consta informació relativa al nombre d'habitatges prevists ni a la població associada a l'àmbit del projecte d'urbanització, dades necessàries per estimar la demanda d'aigua potable, la generació d'aigües residuals i les necessitats de sanejament i depuració.

6. No consta la incorporació de mesures destinades a reduir el consum d'aigua i millorar-ne l'eficiència en els futurs habitatges.

7. No consta una estimació del volum ni una descripció de la tipologia dels residus que es generaran durant l'execució i el funcionament del projecte

8. L'apartat 4.7 del document ambiental, relatiu a les mesures protectores i correctores, no s'adequa plenament a l'objecte del projecte, atès que inclou referències expresses a “la fase de explotación de la depuradora”, alienes al projecte d'urbanització avaluat.

9. El document ambiental no incorpora una anàlisi específica que acrediti el compliment dels nivells sonors amb la normativa sectorial aplicable, ni s'ha elaborat un estudi dels nivells de soroll esperats dins i fora dels futurs habitatges.

10. No s'ha inclòs en el projecte la previsió de recollida, emmagatzematge i aprofitament de les aigües pluvials per a reg, neteja o incorporació al medi, ni la implantació de sistemes urbans de drenatge sostenible, d'acord amb l'article 51.5 del PHIB.

11. Pel que fa a la protecció contra inundacions, el document ambiental reconeix que l'actuació se situa en zona inundable o potencialment inundable i incorpora una mesura de disseny consistent a situar la rasant dels vials com a mínim 40 cm per damunt del terreny natural i per sobre de la làmina d'aigua màxima associada a l'avinguda de període de retorn de 500 anys. No obstant això, amb la documentació aportada no queda acreditat el compliment dels articles 92 i 94 del PHIB, atès que no consta l'autorització o declaració responsable davant la DGRH, ni la documentació amb identificació dels riscs d'inundació, mesures correctores i situació abans i després de les mesures, ni l'estudi hidrològic-hidràulic amb delimitació de la zona inundable, zona de flux preferent, calats i velocitats per als períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys.

12. En data 1 d'abril de 2026, l'òrgan ambiental va emetre un requeriment d'esmena de documentació, atorgant un termini de deu dies per aportar la informació necessària per completar l'expedient i poder continuar la tramitació de l'avaluació d'impacte ambiental simplificada. Aquest requeriment feia referència a les mancances documentals i tècniques exposades en els apartats anteriors. Transcorregut el termini concedit, no consta a l'expedient la documentació requerida.

D'acord amb l'esmentat anteriorment, es pot concloure que les mancances enunciades fan que l'avaluació dels impactes ambientals contemplada sigui incompleta. Per això, es considera que no s'han pogut avaluar els efectes previsibles del projecte per no disposar de suficients elements de judici.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. No és possible dictar una resolució fonamentada sobre els possibles efectes adversos del projecte d'urbanització per a 5 solars situats a Ronda Catalunya-C/ Galatea-C/ Vázquez de Mella TM Campos sobre el medi ambient, atès que no es disposa de suficients elements de judici, segons el que preveu l'art. 47, apartat 2, lletra c), de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i per tant, s'ha de procedir a la finalització del procediment amb arxiu de l'expedient.

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que en el seu cas, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 10 de juny de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá