Butlletí Oficial de les Illes Balears

  Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 22 de  juny de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025, 

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental del projecte planta d'emmagatzematge energètic «Bluma ST1» pol. 39 parc. 44, TM de Palma

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes en que així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental. Entre els projectes inclosos en l'annex 2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, la «Planta d'emmagatzematge energètic «Bluma ST1» pol.39 par.44», s'inclou al punt n del grup 4: «Emmagatzematge energètic stand-alone a traves de bateries electroquímiques o amb qualsevol tecnologia de caràcter hibridat amb instal·lacions d'energia elèctrica».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació d'una planta d'emmagatzematge amb bateries d'ió-liti stand alone formada per 16 contenidors, 2 estacions de potència que contenen dos inversors i un transformador.

Es preveu una potència limitada en la sortida d'inversors de 10 MW i una capacitat d'emmagatzematge de 40 MWh (dissenyada per una descàrrega de 4h).

Els 16 contenidors de la planta es divideixen en dos grups de vuit unitats per cada estació de potència. Per a garantir la seguretat, els contenidors mantindran una separació mínima de 3 metres entre ells i de 4 metres respecte a les estacions de potència.

S'utilitzarà un sistema de baixa tensió en corrent continu per a connectar els contenidors BESS amb els inversors situats dins de l'estació de potència. Tot el cablejat s'instal·larà de forma soterrada en rases amb unes dimensions de 400 mm d'ample i 730 mm de profunditat. Els cables es col·locaran sobre una capa de sorra de 10 cm.

El sistema d'emmagatzemament estarà refrigerat per líquid per un control efectiu de la temperatura de las cel·les.

Des de la planta d'emmagatzematge s'evacuarà l'energia mitjançant una línia d'evacuació soterrada de 15 kV  i 1.470 m de longitud fins a la Subestació de distribució d'Endesa San Joan 15 kV.

S'establirà un tancament cinegètic amb pas de llum mínim 30x20 cm perquè sigui permeable als petits mamífers i sense cosit inferior, únicament al pal. L'altura del mateix serà de 2 metres, amb perfils tubulars per a salvaguardar les instal·lacions de l'interior el valor del qual és elevat.

La planta es localitzarà en la parcel·la 44 del polígon 39 de Palma. La parcel·la té una superfície total de gairebé 3 ha, el projecte ocuparà una superfície d'uns 4.004 m².

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: Annex document ambiental.

3. Resum del document ambiental

Alternatives i selecció de l'elegida

• Alternativa 0: es tracta de la no execució del projecte. Es descarta al·legant que la no construcció del projecte implica no complir amb les motivacions i objectius assenyalats en el Pla de Desenvolupament de la Xarxa de Transport d'Energia Elèctrica 2021-2026 pel que fa a les actuacions incloses en el Reforç de la Interconnexió Península-Balears
• Alternativa 1 (escollida): es situa a la parcel·la 44 del polígon 39 del TM de Palma. Es tracta d'una parcel·la de 2,9 ha, de la qual les actuacions ocuparien 0,4 ha.
• Alternativa 2: es situa a la parcel·la 151 del polígon 45 del TM de Palma. Es tracta d'una parcel·la de 6,6 ha, de la qual les actuacions ocuparien 0,38 ha.

Per determinar quina és l'alternativa escollida s'ha dut a terme una anàlisi multicriteri simple sense ponderació tenint en compte els criteris següents: moviment de terres, afeccions al medi, distància a elements protegits, usos del sòl i coberta vegetal, viabilitat del sistema d'emmagatzematge, accessos, longitud de la línia d'evacuació. Sent l'escollida l'alternativa 1, per menors afeccions al medi i menor longitud de la línia d'evacuació, principalment.

També s'ha dut a terme una anàlisi d'alternatives pel que fa al traçat de la línia d'evacuació

• Alternativa 1 (escollida): línia soterrada de 15 kV i 1.470 m de longitud que connectarà la planta amb la subestació de distribució d'Endesa Sant Joan 15 kV.
• Alternativa 2: línia soterrada de 15 kV i 2.819,54 m de longitud que connectarà la planta amb la subestació de distribució d'Endesa Sant Joan 15 kV.

Figura 2. Alternatives línia evacuació. Font: Document ambiental

S'ha escollit l'alternativa 1 per presentar una menor longitud i menor afecció a la vegetació.

Impactes fase de construcció, fase de funcionament i fase de desmantellament

• A la fase de construcció les accions que poden ocasionar algun impacte a elements del medi són: moviment de terres (desbrossaments de vegetació, excavacions obertura de rases i construcció de camins), generació de residus, apilament de materials, trànsit de maquinara i vehicles
• A la fase de funcionament les accions que poden ocasionar algun impacte a elements del medi són: funcionament del sistema (camps electromagnètics, emissions, etc.), operacions de manteniment de les instal·lacions, ocupació d'espai, emissions de gasos d'efecte hivernacle, generació de residus.
• A la fase de desmantellament les accions que poden ocasionar algun impacte a elements del medi són: moviments de terres (excavacions, extracció de cablejat), retirada llosa de formigó, generació de residus, trànsit de maquinaria i vehicles.

Els impactes sobre l'atmosfera es generaran per l'emissió de partícules, l'emissió de substàncies químiques perilloses (CO₂, CO, HF, NO_x) en cas de combustió de les bateries, contaminació acústica.

Els impactes sobre el sòl seran disminució de la qualitat edàfica, contaminació del sòl, canvi usos del sòl.

Els impactes sobre la flora seran alteració de la cobertura vegetal.

Els impactes sobre la fauna seran alteració de l'hàbitat i molèsties.

També es determinen impactes sobre el paisatge.

Es proposen una sèrie de mesures preventives i/o correctores amb la finalitat d'evitar, atenuar, corregir o compensar els impactes negatius.

S'inclou un pla de vigilància ambiental per al seguiment de les mesures correctores.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Direcció General d'Emergències i Interior. Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local.
• Direcció Insular de Territori i Paisatge. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Consell de Mallorca
• Direcció Insular de Patrimoni. Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística. Consell de Mallorca
• Direcció Insular Mobilitat i d'Activitats. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Consell de Mallorca
• Servei del Domini Públic Hidràulic. Direcció General de Recursos Hídrics. Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua
• Servei de Salut Ambiental. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Salut
• Ajuntament de Palma
• Red Eléctrica
• ENDESA
• AESA
• GOB

L'òrgan substantiu ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• Telefónica
• Redexis

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, de data 28 d'agost de 2025, que conclou:

Per tot això, emet informe favorable sobre la perspectiva climàtica del projecte d'emmagatzematge energètic BESS “Bluma ST1”, amb els següents condicionants:

- Avaluar la vulnerabilitat davant del canvi climàtic del projecte conforme l'apartat 3 de les consideracions tècniques.

- Incloure en el EIA i en el pressupost del projecte el Pla de Vigilància Ambiental per a la gestió dels RAEE (vegeu l'apartat 4 de les consideracions tècniques).

• Informe del Servei de Mobilitat, de data 30 de setembre de 2025, que conclou:

Per la qual cosa s'informa desfavorablement al traçat de les línies de evacuació que connecten amb la subestació elèctrica de San Juan, en aquells aspectes que en matèria de mobilitat de carreteres son competència del CIM i comunic als efectes oportuns.

• Informe del Servei de Salut Ambiental, de data 27 de maig de 2025, que conclou:

S'informa favorablement condicionat a:

1. Compliment de les mesures preventives i correctores establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

2. Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació, si escau, i compliment dels valors establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

3. El titular de la instal·lació haurà de disposar d'un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin SF6, detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual.

4. Els regs, tant de vegetació com per evitar les emissions de partícules, i la neteja dels mòduls solar (si és necessari fer-la amb aigua) es realitzaran amb aigua regenerada; si no pogués fer-se amb aigua regenerada s'evitarà utilitzar aigua potable.

• Informe de Red Eléctrica, de data 12 d'agost de 2025, que conclou:

En cuanto a la planta de almacenamiento, Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al no existir afecciones a instalaciones propiedad de Red Eléctrica.

En cuanto a la línea de evacuación subterránea, les comunicamos que, según la documentación anexa al escrito citado, pueden resultar afectadas las siguientes instalaciones propiedad de Red Eléctrica:

- L/E subterránea a 66 kV D/C Ca´s Tresorer-San Juan Baleares 1 y 2.

- L/E subterránea a 66 kV Ca´s Tresorer-San Juan Baleares 3.

- L/E subterránea a 66 kV San Juan Baleares-Molines.

Les enviamos plano de situación donde está representada la ubicación aproximada de las líneas afectadas. La localización exacta de las mismas solo puede garantizarse mediante la realización de catas que deberán ser vigiladas en todo momento por técnicos de Red Eléctrica con el fin de garantizar la fiabilidad del suministro eléctrico en lo que respecta a la explotación del Sistema Eléctrico Nacional.

En relación con los trabajos que tienen previsto acometer en las inmediaciones de las líneas indicadas, les informamos que la apertura del terreno deberá llevarse a cabo mediante catas manuales, no pudiendo emplearse ningún tipo de maquinaria pesada (excavadora, etc.).

Por otra parte, y con objeto de evitar afecciones a la capacidad de transporte de la línea, y a las labores en la localización de averías u otros trabajos de mantenimiento, no podrá acopiarse ningún tipo material sobre la traza de la línea subterránea.

Además de lo anterior, para la ejecución de sus trabajos deberán cumplir, en cuanto a distancias se refiere, con lo dispuesto en el apartado 5 “Cruzamientos, proximidades y paralelismos” de la ITC-LAT 06 Líneas Subterráneas con Cables Aislados incluida en el Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Líneas Eléctricas de Alta Tensión aprobado en Real Decreto 223/2008.

También les informamos que el trazado de la línea proyectada afecta a terrenos propiedad de Red Eléctrica, por lo que deberán ponerse en contacto con el Departamento de Gestión de Patrimonio Inmobiliario (teléfono de contacto: 916599119 extensión 3240) con el fin de suscribir el correspondiente acuerdo que legitime la ocupación del terreno.

Por otra parte, la información de la presente comunicación resulta independiente de la necesaria resolución de los procedimientos de acceso y conexión para la instalación del asunto que, según el Real Decreto 1183/2020, deben completarse para todas las instalaciones que vayan a conectarse a la red, siendo asimismo los correspondientes permisos de acceso y conexión condición previa imprescindible para el otorgamiento de la autorización administrativa de instalaciones de generación, según la Ley 24/2013 del Sector Eléctrico (Artículo 53).

• Informe de la Direcció General d'Emergències, de data 26 de març de 2026, que conclou:

Una vegada examinada la documentació del projecte de planta d'emmagatzematge energètic «BLUMA ST1 de 10,0MW i 40,0MWh i infraestructures d'evacuació associades » ubicat al polígon 39, Parcel·la 44 del T.M. de Palma, es proposa informar favorablement.

• Informe del Servei d'Explotació i Conservació, de data 13 d'octubre de 2025, que conclou:

Inform que per poder continuar amb la tramitació de l'expedient per a les obres de planta d'emmagatzematge energètic “Bluma ST1” de 50,1 MW i línia d'evacuació a les carreteres Ma-5011, Ma-30 I Ma- 19, i donat que la solució establerta al projecte presentat no s'adapta a la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, ens hauran de fer arribar el projecte modificat corresponent o l'addenda d'aquest. Aquest projecte haurà d'anar signada per tècnic competent i haurà d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera Ma-5011 i 100m de les carreteres Ma-30 i Ma-19. S'hauran d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de la aresta exterior de l'esplanació, de la zona de protecció i de la zona de reserva, prèvia sol·licitud al Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

• Segon informe del Servei d'Explotació i Conservació, de data 16 de gener de 2026, que conclou:

Inform favorablement les obres de “Planta de almacenamiento Bluma ST1, e infraestructuras de evacuación associadas en el T.M. de Palma», d'acord a la documentació presentada el dia 5 de desembre de 2025 per la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, a les carreteres Ma-19 i Ma-5011 i polígon 39 parcel·la 44 de Palma, sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

2. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de dos carrils (Ma-5011), i a menys de 100 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de quatre carrils (Ma-19).

3. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. En cas de no modificar el trajecte presentat, i donat que el paral·lelisme està projectat fora dels 18 m de l'aresta exterior de l'esplanació, només serà necessària la delimitació del domini públic viari i de l'aresta exterior de l'esplanació a la zona de creuament de les carreteres Ma-5011 i Ma-19.

4. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

• Informe de Telefónica, de data 17 de juliol de 2025, que conclou:

En relación con su escrito referente al proyecto de implantación de instalaciones del asunto, entendemos que dicho proyecto puede afectar a la línia telefónica propiedad de Telefónica Espanya S.A.U. en diversos puntos.

Una vez analizada la documentación que acompaña su escrito, le indicamos que Telefónica no tienen objeción alguna a la ejecución del proyecto referido siempre y cuando se cumpla la normativa vigente. Así mismo, le recordamos que el cumplimiento de la normativa vigente tanto en fase de diseño como de ejecución es responsabilidad de la empresa que promueve los trabajos contenidos en el proyecto.

Hemos de hacer constar que nos reservamos la actuación que proceda en caso de que se produjeran daños en nuestras instalaciones o perturbaciones en las comunicaciones electrónicas de esta Compañía como consecuencia de los trabajos llevados a cabo en el mencionado proyecto.

• Informe de Redexis, de data 01 d'agost de 2025, que conclou:

Una vez revisada la documentación que nos han enviado les confirmamos la existencia de afección al gasoducto primario SANSÓN por la construcción de la Planta de almacenamiento “BLUMA ST1 “ y sus infraestructuras de evacuación asociadas en el término municipal de Palma, por donde discurre dicho gasoducto.

Por nuestra parte manifestamos que la afección ahora planteada quedará resuelta siempre y cuando sean cumplidas las Condiciones Generales y Particulares que, como Anexo, se adjuntan a este escrito. Queremos recordarles que nuestra canalización de transporte primario SANSÓN está autorizada por el Área de Industria y Energía de la Delegación de Gobierno en las Islas Baleares y es a este Organismo a quien deberán solicitar la autorización para la posible afección, de acuerdo al artículo 69 del Real Decreto 1434/2002, de 27 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de gas natural,y que en su punto 4 informa :

4. La realización de construcciones o cualquier tipo de obras por terceros, que afecten a la zona de servidumbre de las conducciones de transporte de gas, así como de cruzamientos de instalaciones de otros servicios con dichas conducciones de gas, o cualquier otra afección a la zona de servidumbre de las mismas, deberán ser solicitadas a las citadas Direcciones de las áreas o, en su caso, dependencias de Industria y Energía que, previo informe requerido a la empresa titular de las canalizaciones de gas, resolverán en relación con el otorgamiento de los correspondientes permisos.

Recordamos que las obras no podrán iniciarse sin la correspondiente autorización. Asimismo, deberán informarnos del comienzo de las mismas con, al menos, una semana de antelación para lo cual el Afectante deberá haber remitido a nuestras oficinas una copia con la aceptación del citado condicionado y adjuntando los documentos que en él se citan.

• Informe del Serveis Tècnics de Planejament de l'Ajuntament de Palma, de data 18 de juliol de 2025, que conclou:

S'emet informe DESFAVORABLE al projecte BESS BLUMA ST1 situat al polígon 39, parcel·la 44 de Palma degut a què es troba en l'àmbit delimitat com a parc agrari pel PG2023, i no es disposa de normativa transitòria d'aplicació. A més, es considera que la proliferació d'usos assimilables als industrials en el sòl rústic del parc agrari, desvirtua els objectius aprovats pel PG2023 i afecta significativament a la qualitat del paisatge.

En cas que l'òrgan substantiu decideixi aprovar el projecte, s'estableixen els següents condicionants:

- La Norma 84 del PTIM i la Norma 5.3.2 del PG2023 estableixen condicionants d'integració paisatgística i ambiental. No s'ha estimat suficientment l'impacte paisatgístic de la instal·lació, es requereix introduir mesures d'integració paisatgística.

- El PGOU a l'article 210 estableix la necessitat d'un Estudi justificatiu d'adaptació al medi físic rural. En aquest estudi cal analitzar alternatives, i prioritzar les de menor impacte.

- El projecte hauria d'incorporar les previsions de les obres del segon cinturó Ma-30, i avavaluar-ne les interferències que poden afectar-lo en la proposta de línia soterrada que es proposa.

• Informe del Servei de Tramitació de Llicències d'Obres de l'Ajuntament de Palma, de data 02 de juliol de 2025, que conclou:

Vistos los informes municipales emitidos por el departamento de planeamiento y el departamento de gestión urbanística:

- Informe del SCUI de fecha 9/07/2025.

- Informe de Planeamiento (en relación a la evaluación ambiental simplificada) de fecha 18/07/2025

- Informe de planeamiento de fecha 25/07/2025

Visto que la actuación se sitúa en suelo rústico en suelos calificados como AT y según la matriz de la norma 7.2.2. se trata de un uso condicionado que necesariamente debe ubicarse en esa situación y que este punto no queda justificado.

Visto que el suelo donde se pretende la actuación forman parte en su totalidad del parque agrario de Levante establecido por el PG 2023 donde deberá redactarse un plan especial y que no existe normativa transitoria.

Visto la falta de justificación en cuanto a la integración paisajística según el art. 210 del PGOU.

Se informa desfavorablemente el proyecto por lo expuesto y en el mismo sentido que los tres informes municipales ya emitidos.

• Informe del servei de Control d'Urbanitzacions i Infraestructures de l'Ajuntament de Palma, de data 09 de juliol de 2025,que conclou:

Se emite informe DESFAVORABLE ya que la parcela objeto del proyecto que se sitúa en su totalidad dentro del parque agrario de levante que el PG2023 prohíbe cualquier instalación hasta la aprobación de plan especial de regulación.

Desde el punto de vista urbanístico y territorial y, teniendo en cuenta la ubicación de la subestación de Son San Juan, se considera que la ubicación más adecuada para esta instalación, debería ser el suelo rústico AT más cercano a la subestación, al sur de la zona ocupada por MercaPalma, de manera que se reduzca la línea de evacuación eléctrica y se evite la interferencia con la futura obra del tramo 1 de la Ma-30.

Por ello, el estudio justificativo de integración paisajística y ambiental y criterios de las barreras visuales que se debe aportar por la normativa del PGOU98, articulo 210, deberá incluir dentro de las alternativas de ubicación, el suelo mencionado como alternativa en el párrafo anterior.

El proyecto en el caso de que se siga adelante con la propuesta, se deberá adecuar a lo siguiente:

1.- Se presente estudio justificativo de integración paisajística y ambiental y criterios de las barreras visuales, incluyendo el estudio de alternativas, dentro de las cuales se deberá valorar el suelo AT-H al sur de MercaPalma.

2.-.Presentar medidas de protección visual, como barreras vegetales según establece la norma 84 del PTIM ya es un uso condicionado siempre que se adopten las medidas de seguridad y de integración ambiental y paisajística apropiadas.

3.- Presentar autorización del Consell de Mallorca, servei d'explotació de carreteras para la instalación de línea de evacuación bajo calzada la Ma-30 y en cami Fondo.

4.- Obtener la autorización administrativa de la Dirección General de Política energética del Ministerio de economía, por afección a la zona de servidumbre de las conducciones de transporte primario de gas o poliducto, tras recabar conformidad técnica de la Compañía EXOLUM referente al poliducto y Redexis referente al gaseoducto (art 69.4 RD 1434/2002).

5.- Recabar acuerdo previo favorable de AESA, según determina la legislación sectorial.

6.- Estar a lo dispuesto en el punto 7 de este informe de la autorización municipal por ocupación y obras en vial de dominio público municipal y condiciones al inicio de la obra.

• Informe del Departament de planejament urbanístic de l'Ajuntament de Palma, de data 25 de juliol de 2025, que conclou:

Així doncs, d'acord amb tot l'exposat al present informe, s'informa DESFAVORABLEMENT el Projecte d'emmagatzematge d'energia (BESS) “Bluma ST1” sotmès a exposició pública.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa a la parcel·la 44 del polígon 39, al TM de Palma.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTMI), els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic amb la qualificació d'àrees de transició.

D'acord amb el Pla General de 2023 Palma els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic comú. D'acord amb el Pla General d'Ordenació Urbanística de Palma de 1998, l'àrea està classificada com subzona agrícola protegida (AP). La parcel·la també es troba dins l'àmbit del parc agrari de Llevant, delimitat pel Pla General 2023.

D'acord amb el Pla General de Palma de 2023, el sud de la parcel·la està classificada com àrea de protecció territorial de carreteres (APT-C).

D'acord amb el Pla General 2023 de Palma la parcel·la es troba dins àrea de prevenció de risc de contaminació d'aqüífers (APR-CN).

El projecte se situa a zona de risc baix d'incendis.

La zona es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània de Sant Jordi (1814M2), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu dolent. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada.

A l'àrea afectada pel projecte no es troben hàbitats d'interès comunitari. El projecte queda fora de l'àmbit dels espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental o per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. Tampoc afecta a cap espai de la Xarxa Natura 2000. Tampoc es troba dins cap àrea important per a rapinyaires.

La consulta al Bioatles (quadrícules 1x1, codi 3814) mostra la presència potencial d'espècies catalogades o amenaçades a la zona següents: Phleum arenarium i Ranunculus bullatus,

D'acord amb el visor de l'Aigua, la parcel·la objecte del projecte està envoltada per un sistema de canonades de la xarxa hidrogràfica.

El projecte es situa a la Unitat Paisatgística 4: Badia de Palma i Pla de Sant Jordi. A més, d'acord amb el visor del Consell de Mallorca, s'ubica en una àrea amb un valor paisatgístic alt i paisatge obert.

6. Consideracions tècniques

1. D'acord amb el PTI, la parcel·la on es pretén ubicar el projecte està declarat com a sòl rústic amb la qualificació d'àrees de transició.

El sistema BESS que es pretén instal·lar quedaria emmarcat, d'acord al PTI, dins la tipologia E-5, la qual es defineix com a infraestructures de grans instal·lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal, com grans superfícies d'estacionament de vehicles a l'aire lliure, infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus, de superfície superior a 200 m², aeroports i qualsevol altra instal·lació d'interès general o d'impacte semblant sobre el medi físic. En aquest sentit, d'acord a la norma 19.2.c del PTI l'establiment d'aquest tipus d'instal·lació a àrea de transició, està condicionat entre d'altres, a què la infraestructura sigui del tipus E-5 com és el cas.

Tot i això, d'acord amb la disposició addicional sèptima del PTIM, les disposicions del títol II reguladores de les àrees sostretes del desenvolupament urbà (és a dir, sòl rústic) i del títol III de la serra de Tramuntana tenen el caràcter de mínimes i, en conseqüència, prevaldran les determinacions dels planejaments generals municipals que suposin major restricció o grau de protecció del territori, les quals es comenten a continuació.

2. D'acord amb el Pla General 2023 de Palma, la parcel·la on es pretén ubicar el projecte està declarat com a sòl rústic comú, àrea de transició.

El sistema BESS que es pretén instal·lar quedaria emmarcat, d'acord al Pla General, dins la tipologia e-5, Grans instal·lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal, com a grans superfícies d'estacionament de vehicles a l'aire lliure, infraestructures hidràuliques, de tractament de residus, i les energètiques que no estiguin incloses a l'apartat H, de superfície superior a 200 m² , aeroports i qualssevol altres instal·lacions d'interès general o d'impacte semblant sobre el medi físic. D'acord amb la norma 7.2.2 aquest ús a les àrees de transició es troba condicionat. La norma 7.4.4 determina el règim d'usos en aquest tipus de sòl, la qual estableix que es podran autoritzar amb caràcter condicionat determinats usos i activitats. Entre aquests es troba el de e) Infraestructures: s'admetran les petites infraestructures, així com les conduccions i les esteses que necessàriament s'hagin de situar en sòl rústic. Igualment s'admetran les vies de transports previstes als plans sectorials de carreteres o mobilitat, al Pla Territorial i al Pla general.

A la documentació aportada pel promotor es determina que la planta d'emmagatzematge projectada s'emmarcaria dins la classificació e) Infraestructures. Tot i això, s'ha de tenir en compte que un sistema d'emmagatzematge energètic autònom de 4.000 m² no és assimilable a la definició de petita infraestructura, definida a la Norma 7.2.1.e.1 com aquelles que no superen els 200 m² de superfície. Per tant, no és d'aplicació el que s'estableix a l'apartat 3.2.e de la norma 7.4.4 i es tractaria d'un ús prohibit, ja que l'apartat 3.3 d'aquesta norma determina que els usos i activitats no prevists als apartats anteriors estaran prohibits.

Per altra banda, la instal·lació es troba dins l'àmbit del Parc Agrari de Llevant. La norma 7.6.1 del PG2023 justifica la seva configuració com a instrument de protecció, d'ordenació, de desenvolupament i de gestió de determinats espais d'interès agrari situats dins una zona periurbana. Així mateix, a la norma 7.6.2 s'especifiquen l'objecte i les finalitats de la figura del Parc Agrari, d'entre les quals destaquen:

1.1. Reafirmar la funció com espai productiu agrari:

1.1.1. Garantir les condicions necessàries per a una producció agrària competitiva i de qualitat.

1.1.2.Promoure la implantació d'aquells elements i infraestructures essencials per al desenvolupament i el millorament tecnològic de les explotacions agrícoles, ramaderes.

Evitar l'abandonament de les terres agràries del Pla de Sant Jordi i Horta de Dalt.

1.2. Preservar la funció ambiental del Pla de Sant Jordi i Horta de Dalt, amb garantia dels sistemes ambientals que s'hi integren, la seva connectivitat i contribució a la millora de la biodiversitat

1.3. Garantir la funció social i cultural: preservar el patrimoni construït i el paisatge

En aquest sentit, es considera que la implantació d'un BESS de caràcter stand-alone resulta incompatible amb aquests objectius. Aquesta instal·lació implica l'ocupació directa de sòl agrari i la seva transformació en un ús industrial-energètic aliè a l'activitat agrària que es pretén preservar, fet que contravé l'objectiu de garantir les condicions per a una producció agrària competitiva i de qualitat. A més, implica una alteració del paisatge agrari tradicional, amb una incidència negativa sobre els valors identitaris i patrimonials associats a aquest espai periurbà.

3. A la documentació aportada es justifica l'execució del projecte per cobrir la necessitat d'eines que donin flexibilitat al sistema elèctric i es determina que s'emmagatzemarà l'excés d'energia renovable. Atès l'estructura actual del sistema elèctric balear, d'acord amb el fulletó informatiu de Red Eléctrica de 31 de desembre de 2024, aproximadament el 70% de l'energia generada a les illes prové de fonts no renovables, principalment cicle combinat, i només al voltant del 14% correspon a generació renovable insular, per tant, no resulta prou acreditada la premissa que el BESS projectat es carregarà majoritàriament amb excedents renovables. Fins i tot si es considera l'aportació renovable importada a través de l'enllaç submarí, la cobertura renovable total a les Illes Balears es situa entorn del 25,9%; per tant, l'energia efectivament emmagatzemada tendirà previsiblement a procedir en gran mesura de fonts no renovables.

A més, la metodologia emprada per calcular la disminució d'emissions de GEH presenta limitacions, atès que un sistema d'emmagatzematge no es carrega mitjançant l'assignació directa de percentatges de cada tecnologia de manera identificable dins del sistema elèctric real, sinó a partir d'una barreja instantània de generació que no és traçable per origen tecnològic, llevat que existeixi una comptabilitat específica d'origen. En conseqüència, el simple fet que el BESS descarregui en hores de més demanda o de preu més elevat no permet afirmar, per si sol, que s'evitin exactament les emissions calculades, ja que caldria acreditar quina generació marginal es desplaça efectivament; si aquesta és de cicle combinat, fuel o dièsel, el benefici potencial pot ser rellevant, però si la càrrega es produeix en hores amb presència significativa de generació fòssil o si el desplaçament afecta tecnologies de menor intensitat emissiva, la reducció real de GEH seria inferior a la quantificada. Per tot això, la xifra d'emissions evitades presentada no resta prou robustament justificada i no pot considerar-se una estimació climàtica fiable sense una anàlisi horària i marginal més precisa.

A més, l'estudi energètic pel càlcul de la petjada de carboni no té en compte la cadena de producció d'aquestes bateries, és a dir, el CO₂ que s'ha generat durant l'extracció de recursos, la fabricació de les bateries, el transport de les bateries des del país d'origen i la seva instal·lació. Per tant, es desconeix el temps que tardaran les bateries a acumular els suficients kWh provinents de fonts renovables per compensar les emissions produïdes durant la cadena de producció d'aquesta instal·lació.

4. El projecte objecte d'aquest informe ha sol·licitat la figura de projecte industrial estratègic. D'acord amb l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, actualment derogada, però que estava en vigor quan s'inicià el procediment, estableix que els projectes industrials estratègics excepcionalment, i tan sols en els supòsits de projectes d'implantació d'energies renovables, es poden ubicar a sòl rústic comú, sempre que no estigui expressament prohibit pel pla territorial insular corresponent.

En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que una instal·lació BESS stand-alone no es tracta d'un sistema de generació d'energies renovables. Aquestes sistemes tenen per objecte carregar l'energia de la xarxa, acumular-la i injectar-la novament a aquesta i, en cap cas, si no estan hibridades, es pot garantir que carreguin íntegrament i en tot moment de sistemes de producció o generació d'energia a partir de fonts d'energia renovables al no poder discriminar del mix elèctric el subministrat per la xarxa elèctrica entre energia generada a partir de fonts d'energia renovables i la que no ho és, com s'ha comentat anteriorment. Per tant, el tipus d'instal·lació es contradiu directament amb els fonaments dels projectes industrials estratègics i amb les condicions d'implantació d'energies renovables en sòl rústic.

5. Respecte a les instal·lacions d'emmagatzematge cal indicar que actualment no existeix desenvolupament normatiu. El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), modificat pel Decret 33/2015, de 15 de maig, no fa cap esment a aquest tipus d'instal·lació i, en aquest sentit, tampoc és d'aplicació l'Annex F del mateix PDSEIB, referent a les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions d'energia renovable.

A més, d'acord als Criteris per a l'elaboració dels estudis d'impacte ambiental i documents ambientals dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació, així com dels projectes de sistemes d'emmagatzematge (BESS), establerts per la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, les bateries en sistemes aïllats «s'han d'ubicar preferentment en àrees industrialitzades o perímetres d'instal·lacions de generació elèctrica, i, excepte en aquest darrer cas, no es recomana la implantació en sòl rústic».

Per tant, la seva implantació en sòl rústic resulta, potencialment contrària a les recomanacions establertes, circumstància que s'hauria de justificar adequadament des del punt de vista territorial i ambiental.

6. Ni en el document ambiental ni a l'annex aportat s'han considerat de manera suficient els efectes del canvi climàtic i el perill de desbordament tèrmic i el risc d'incendi i/o explosió derivats d'aquest. S'ha de tenir en compte que les bateries de liti són sensibles a la temperatura. Si la temperatura ambient es massa alta poden aparèixer gasos inflamables a l'interior de les bateries com a conseqüència de determinats processos químics i es pot produir el que es coneix com a desbordament tèrmic i la bateria podria cremar-se. En un context d'augment progressiu de les temperatures extremes i de major freqüència i persistència d'episodis càlids, el funcionament de les bateries es veu sotmès a un estrès tèrmic més elevat, fet que incrementa la probabilitat de superar els llindars de seguretat operativa i d'activar processos de degradació accelerada i fallida tèrmica.

Tot i que en el document ambiental es determina que el BESS comptarà amb un sistema d'extinció d'incendis i un sistema de gestió de bateries, el qual s'encarrega del monitoratge de les bateries, estimar l'estat de càrrega, controlar la descàrrega i establir un control tèrmic, el risc de desbordament tèrmic, i la possible explosió associada, continuen existint, encara que molt contingut i gestionat. El desbordament tèrmic és un procés extremadament ràpid i pot superar localment les capacitats d'extinció, si el focus s'estén abans de que la intervenció sigui efectiva.

A més, en el cas concret de les bateries de ferrofosfat de liti (LFP), d'acord amb la revisió de Bugryniec et al. (2024), tot i que aquesta química sol considerar-se més estable que altres composicions, presenten una toxicitat superior i un major risc d'inflamabilitat off-gas.

7. En el document ambiental, es planteja establir una barrera vegetal per corregir l'impacte paisatgístic generat per la instal·lació. D'acord als Criteris per a l'elaboració dels estudis d'impacte ambiental i documents ambientals dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació, així com dels projectes de sistemes d'emmagatzematge (BESS), de la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental a causa del perill d'incendi i explosió esmentat anteriorment, és desaconsellable la implantació de barreres vegetals a l'entorn de les bateries.

Per altra banda, tot i que la creació d'una barrera vegetal sol ser una de les mesures més usades per reduir l'impacte paisatgístic, s'ha de tenir en compte el tipus de paisatge en el que es vol dur a terme el projecte. En aquest cas, es tracta, d'acord al PTIM, d'un paisatge obert amb valor paisatgístic alt, el qual segons l'Inventari Forestal de les Illes Balears no hi ha presència de formacions arbrades i es categoritza com a tipus agrícola i pradera. En relació a n'aquest fet, diverses guies alerten que plantar arbres com a pantalla en paisatges oberts agrícoles suposa en si mateix un impacte paisatgístic perquè transforma el caràcter visual i espacial del paisatge: es perd la sensació d'obertura pròpia d'aquests espais agrícoles i augmenta la presència visual d'elements verticals i pantalles visuals que poden resultar discordants amb el context original. Per exemple, la Guidelines for Landscape and Visual Impact Assessment determina que en paisatges oberts, les pantalles arbòries haurien de ser discontinues i de baix creixement per evitar el tancament visual i preservar la sensació d'obertura i escala horitzontal. Les plantacions contínues o altes introdueixen elements verticals discordants que alteren el caràcter espacial obert.

L'Estratègia de Paisatge del Consell de Mallorca (2009) estableix com un dels seus objectiu preservar el caràcter i la diversitat configuracional dels paisatges agrícoles oberts, evitant transformacions que alterin la seva percepció social i identitat territorial. La plantació d'arbres com a pantalles pot contradir aquests criteris si fragmenta l'obertura espacial típica.

A més, cal tenir present l'article 68.1b de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balear, d'aplicació directa: “les instal·lacions, construccions i edificacions s'adaptaran, en els aspectes bàsics, a l'ambient en que estiguin situades, i a aquest efecte, en els llocs de paisatge obert i natural, ja sigui rural o marítim, i en les immediacions de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetrà que la situació, la massa, l'alçada dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, rompre l'harmonia del paisatge o desfigurar la perspectiva pròpia del mateix”.

A més, d'acord amb l'informe dels Serveis Tècnics de Planejament de l'Ajuntament de Palma, la Norma 5.3.2 del PG2023, estableix que en els llocs de paisatge obert i natural, o en les perspectives que s'ofereixin dels diversos Conjunts Històrics declarats en el terme, així com en els voltants de les carreteres i camins de paisatge pintoresc, no es permetrà que la situació, massa, altura dels edificis, murs i tancaments, o la instal·lació d'altres elements, limiti el camp visual per a contemplar belleses naturals, trenqui l'harmonia del paisatge o desfiguri la perspectiva pròpia d'aquest.

8. L'actuació projectada és situa a uns 50 m d'un habitatge aïllat, present a la parcel·la contigua. D'acord als Criteris per a l'elaboració dels estudis d'impacte ambiental i documents ambientals dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació, així com dels projectes de sistemes d'emmagatzematge (BESS), de la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, els BESS s'haurien d'ubicar a una distància mínima de 100 m d'habitatges aïllats. No obstant, aquestes distàncies es podran reduir si no existeix risc de desbordament tèrmic i en funció del compliment de la legislació contra la contaminació acústica i resta de normativa de renous aplicable. També es podrà reduir en funció de l'estimació de la ploma de dispersió dels gasos que es puguin generar en cas d'accident per tal d'establir unes distàncies de seguretat i garantir que no es produiran impactes sobre la salut i la flora. L'estimació de la ploma de dispersió es farà tenint en compte diferents escenaris (vents predominants de l'àrea d'estudi; diferents velocitats del vent; condicions més adverses per a la dispersió de contaminants; etc.). S'haurà d'estudiar l'efecte de la dispersió sobre els habitatges aïllats, nuclis de població i població sensible de l'entorn.

9. Pel que fa als camps electromagnètics, a la documentació aportada es presenta una simulació tècnica duta a terme per calcular els camps electromagnètics. Els resultats de la simulació indiquen que els nivells són inferiors als del límit legal d'exposició al públic (100 μT per una freqüència de 50 Hz establertes Reial Decret 1066/2001). En base a n'aquests resultats no es planteja al Pla de Vigilància Ambiental la realització de mesures periòdiques dels camps electromagnètics. Tot i això, d'acord a l'informe del Servei de Salud Ambiental, s'hauria de dur a terme un seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació, si escau, i compliment dels valors establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques

10. Pel que fa a la gestió dels residus de les BESS, a la documentació aportada es determina que aquests seran gestionats per una empresa autoritzada. D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic, es necessari que es tengui en compte l'aplicació del Reglamento (UE) 2023/1542 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de julio de 2023, relativo a las pilas y baterias y sus residuos y por el que se modifican la Directiva 2008/98/CE y el Reglamento (UE) 2019/1020 y se deroga la Directiva 2006/66/CE.

11. Pel que fa a la línia d'evacuació, d'acord amb l'informe del Servei de Mobilitat, les dues alternatives proposades són incompatibles amb l'execució de les actuacions previstes en el marc del projecte constructiu del tram I de la Ma-30. En concret, ambdues alternatives interfereixen de manera directa amb l'execució del futur túnel i amb les infraestructures associades (col·lector a la mitjana, canalitzacions de serveis i reordenació viària), així com amb altres actuacions previstes, incloent la reposició de serveis existents i l'ampliació de la plataforma viària. Addicionalment, les solucions tècniques plantejades per a l'encreuament de la infraestructura (incloent perforacions subterrànies) no es consideren factibles pels condicionants derivats del disseny i execució del projecte viari. A més, es posa de manifest que l'execució de qualsevol de les alternatives implicaria, previsiblement, la seva posterior afecció, desmantellament o reposició amb motiu del desenvolupament de la Ma-30.

D'acord al segon informe del Servei d'Explotació i Conservació, després de posar-se en contacte amb el Servei degut al sentit desfavorable del primer informe, el promotor va presentar un nou traçat de la línia d'evacuació.

Cal assenyalar que, segons el que disposa l'article 21 del PDSEIB, les instal·lacions de mitjana tensió han de desenvolupar-se preferentment per camins de titularitat pública o privada. No obstant això, el nou traçat es tracta d'una línia d'evacuació de 3,8 km, uns 520 m dels quals discorren fora de camí, travessant camps oberts a les parcel·les 54 i 47 del polígon 39 i la parcel·la 5 del polígon 47 del terme municipal de Palma. A més, uns 714 m ho fan per dins parcel·les privades i no es té constància de que aquesta proposta hagi passat per tràmit d'informació pública. Per altra banda, quasi la meitat del nou traçat discorr íntegrament per zona inundable, classificat com a APR-inundació.

En conseqüència, aquesta nova alternativa analitzades garanteix la seva viabilitat ambiental ni la seva adequació procedimental, atès que e aquest nou traçat únicament compta amb el vistiplau d'un dels serveis consultats, sense que consti la valoració de la resta d'administracions potencialment afectades ni la seva tramitació en fase d'informació pública.

12. L'anàlisi d'alternatives de la ubicació de les BESS que es presenta al document ambiental es pot considerar que no resulta del tot adequat ni suficientment robust per acreditar la selecció de l'alternativa ambiental i tècnicament més viable. En particular, l'avaluació no integra de manera determinant la classificació i qualificació urbanística del sòl, limitant-se al seu ús, tot i que aquest és un element rellevant per valorar la compatibilitat territorial de les implantacions. En aquest sentit, l'alternativa 1, finalment seleccionada, es situa en sòl rústic d'àrea de transició i dins l'àmbit del Parc Agrari de Llevant, mentre que l'alternativa 2 es localitza en sòl rústic general, circumstàncies que haurien d'haver estat tengudes en compte a l'hora de fer l'anàlisi. D'altra banda, el criteri relatiu a la distància a espais naturals protegits o a la Xarxa Natura 2000 presenta una capacitat discriminatòria molt limitada, atès que ambdues alternatives es troben a més de 2,5 km de qualsevol espai protegit.

​​​​​​​13. Cal tenir presentes els informes dels diferents serveis de l'Ajuntament de Palma, els quals qüestionen la viabilitat del projecte. Per una banda, a l'informe del Serveis tècnics de Planejament es menciona que el municipi de Palma té suficient sòl urbà amb la qualificació adient per a la implantació d'aquest tipus d'infraestructura d'emmagatzemament (polígons d'us industrial) per la qual cosa no queda justificada la seva implantació a sòl rústic. En aquest sentit, l'informe dels Serveis de Control d'Urbanitzacions i Infraestructures manifesta que des del punt de vista urbanístic i territorial i, tenint en compte la ubicació de la subestació de Sant Joan, es considera que la ubicació més adequada per a aquesta instal·lació, hauria de ser el sòl rústic AT més pròxim a la subestació, al sud de la zona ocupada per MercaPalma, de manera que es redueixi la línia d'evacuació elèctrica i s'eviti la interferència amb la futura obra del tram 1 de la Ma.-30. Per últim, l'altre informe dels Serveis Tècnics de Planejament, destaca, al igual que la resta de serveis de l'Ajuntament la ubicació del projecte dins l'àmbit del Parc Agrari de Llevant i que la proliferació d'usos assimilables als industrials en el sòl rústic del parc agrari, desvirtua els objectius aprovats pel PG2023 i afecta significativament a la qualitat del paisatge.

14. Per tot l'anterior, una vegada analitzats els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, es preveu que el projecte pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de planta d'emmagatzematge energètic «Bluma ST1» pol. 39 parc. 44, atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient.

L'estudi d'impacte ambiental (EsIA) contindrà com a mínim el que estableixen, l'article 35 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'annex VI, i els articles 21, 22 i 31 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, (BOIB núm. 150, de 29 d'agost de 2020).

Per a l'elaboració de l'estudi d'impacte ambiental s'hauran d'incloure, com a mínim, els aspectes esmentats al present informe, que servirà com a document d'abast de l'EsIA, i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'impacte ambiental a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació en el BOIB i a la seva seu electrònica. A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que s'han de realitzar les consultes següents:

• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Direcció General d'Emergències i Interior. Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local.
• Direcció Insular de Territori i Paisatge. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Consell de Mallorca
• Direcció Insular de Patrimoni. Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística. Consell de Mallorca
• Direcció Insular Mobilitat i d'Activitats. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Consell de Mallorca
• Servei del Domini Públic Hidràulic. Direcció General de Recursos Hídrics. Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua
• Servei de Salut Ambiental. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Salut
• Ajuntament de Palma
• Red Eléctrica
• ENDESA
• AESA
• Telefónica
• Redexis
• GOB

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

​​​​​​​Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 29 de juny de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá