Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 22 de juny de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental del projecte millora del drenatge transversal Camí de Bànyols al seu pas pel torrent Solleric, TM d'Alaró

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2, el «Projecte de millora del drenatge transversal Camí de Bànyols al seu pas pel torrent Solleric, TM d'Alaró», s'inclou al punt 5 del grup 7: «Obres de canalització i projectes de defensa de cursos naturals.».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la substitució de l'obra de drenatge transversal del camí de Bànyols situada en el llit del torrent Solleric, per millorar el pas de l'aigua i reduir el risc d'inundació.

El drenatge actual està format per 5 tubs de formigó d'1 m de diàmetre (secció de 3,9 m² i una capacitat hidràulica de 12,83 m³/s. Les actuacions proposades plantegen ampliar la secció hidràulica mitjançant la instal·lació d'un marc doble de formigó. La secció hidràulica projectada és de 18,56 m² (8,25*2,25), amb una capacitat hidràulica de 114,63 m³/s.

El projecte únicament modifica l'obra de drenatge transversal sobre la qual discorre el camí, ampliant la seva secció hidràulica, sense afectar les seccions dels torrents Solleric i na Marxanda ni aigües amunt ni aigües avall.

El projecte inclou el condicionament (increment de l'altura) de les aletes de protecció (murs de formigó existents) per a evitar erosió en els costats.

Pel que fa al camí es reposa la pavimentació, donant continuïtat a la pavimentació existent en aquest. Es substituiran els pilons de seguretat de formigó existents per una barrera de protecció de fusta.

Figura 1. Situació actual. Font: Document ambiental.

Figura 2. Situació projectada. Font: Document ambiental.

3. Resum del document ambiental

Alternatives i selecció de l'elegida

Alternativa 0: es tracta de la no realització del projecte. Es descarta ja que es determina que la situació actual presenta problemes d'inundació recurrents i que aquesta incompleix els paràmetres de capacitat hidràulica mínima que estableix el Reglament de Domini Públic hidràulic (apartat 4 de l'article 126 ter).

Alternativa 1 (seleccionada): canvi del sistema de drenatge per ampliar la capacitat hidràulica d'acord als paràmetres prevists en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, establerts pel Reglament del Domini Públic Hidràulic (apartat 4 article 126) de forma que la capacitat hidràulica sigui equivalent a la dels trams aigües amunt i aigües avall. Implica la sobreelevació moderada del camí.

Alternativa 2: canvi del sistema de drenatge per un amb un dimensionament d'acord a les previsions de plans hidrològics derogats, els quals establien que el dimensionament fos acord al períodes de retorn de T=100 anys. Es descarta aquesta alternativa degut a que per dur a terme les actuacions seria necessari l'establiment d'un marc de 4 m i la sobreelevació de 2,5 m del camí sobre la rasant actual i la implantació de talussos.

Impactes fase de construcció, fase de funcionament i fase de desmantellament

Durant la fase de construcció les actuacions que poden causar alguns efectes sobre els vectors ambientals són l'ocupació d'espai, la generació de residus d'excavació i les emissions acústiques, generació de pols i emissions de CO₂, els quals es consideren tots compatibles i irrellevants.

Durant la fase de funcionament l'impacte més significatiu és la reducció del risc d'inundació, el qual es considera positiu.

Degut a la caracterització dels impactes (positius, nuls o compatibles irrellevants) l'equip redactor del document ambiental considera innecessari l'establiment de mesures compensatòries. Pel que fa a les mesures preventives i/o correctores es poden destacar: mesures de renou, control pèrdua del sòl, supervisió de la retirada i manteniment del sòl excedentari i la seva correcta reutilització, evitar tasques renoueres entre febrer i juny, correcta gestió de residus.

S'inclou un pla de vigilància ambiental per al seguiment de les mesures correctores.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Direcció Insular de Territori i Paisatge, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei de Salut Ambiental, Direcció General de Salut Pública, Conselleria de Salut
• Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic, Departament Tècnic de Coordinació, Direcció General de Recursos Hídrics, Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua
• Direcció General d'Emergències i Interior, Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local
• GOB

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, de data 02 de setembre de 2025, que conclou:

Per tot això, i en relació a la perspectiva climàtica, emet informe favorable amb els següents condicionants:

- La justificació de la secció de l'obra de drenatge no s'atén al cabal de 218 m3/s per un període de retorn de 100 anys indicat per la DG de Recursos Hídrics del Govern Balear, sinó que s'atén a l'article 126 del reglament de Domini Públic Hidràulic (Real Decret 665/2023) i redueixen la secció hidràulica a com a mínim la capacitat de desaiguat del torrent aigües amunt i aigües avall, concretament a 114,63 m3/s. Atenent que es preveu que amb el canvi climàtic les pluges siguin més torrencials, es considera condicionar aquest projecte a la secció que estableixi la Direcció General de Recursos hídrics, tenint en compte la perspectiva climàtica.

Informe del Servei de Protecció d'Espècies de data 26 d'agost de 2025, que conclou:

Per tot això, inform favorablement sobre el projecte de drenatge al Camí de Bànyols al seu pas pel Torrent Solleric, T.M. d‘Alaró, condicionat a que s'hi evitin els renous entre els mesos de febrer a juny, ambdós inclosos.

Informe del Departament d'Emergències i Protecció Civil, de data 21 de gener de 2025, que conclou:

Una vegada examinada la documentació, i tot i que la la Llei 21/2013 contempla l'opinió de les administracions afectades, l'enfocament que la Direcció general d'Emergències i Interior pot oferir és sobre la protecció de les persones i els béns (art. 1 de la Llei 17/2025 del Sistema Nacional de Protecció Civil).

Vista la documentació lliurada es proposa informar favorablement atès que aquesta actuació afavoreix el desguàs del torrent al seu pas pel Torrent Solleric.

Encara això haurà de comptar amb el vist i plau de Recursos Hídrics abans de l'execució de les feines

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa en el camí de Bànyols, a l'altura de la confluència entre el torrent Solleric i el torrent de na Marxanda, al TM d'Alaró.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic amb la qualificació d'àrees d'interès agrari extensiva d'olivar. Tot i que, les actuacions es duen a terme sobre el llit del torrent Solleric, en el pont que travessa aquest tram.

EL projecte se situa a zona sense risc d'incendis.

Les obres s'ubiquen a domini públic hidràulic i són zones potencialment inundables (ZPI).

La zona es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània de Penyaflor (1809M1), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu dolent. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada.

A la zona d'actuació hi ha presència de l'espècie exòtica invasora Arundo donax.

D'acord amb la informació disponible del Servei de Protecció d'Espècies a 400 m de l'àrea d'actuació es localitza un niu de milana.

El camí de Bànyols es troba en el catàleg municipal amb el codi BC09/A i la categoria bé etnològic, per tractar-se d'un camí amb interès constructiu.

6. Consideracions tècniques

1. La documentació del projecte justifica la secció de l'obra de drenatge transversal (ODT) sobre la base del que es disposa en l'article 126 ter del Reglament del Domini Públic Hidràulic, en tractar-se d'un camí veïnal de baixa intensitat de trànsit, adoptant com a criteri de disseny la igualtat o superioritat respecte a la capacitat hidràulica del llit en els trams immediatament aigües amunt i aigües avall.

En aquest sentit, la secció proposada (114,63 m³/s) compleix formalment amb aquest requisit, en superar la capacitat del llit aigües amunt (113,7 m³/s) i aigües avall (66,0 m³/s). No obstant això, consta en la documentació que, per a un període de retorn de 100 anys, els cabals estimats en la secció d'estudi ascendeixen a un total de 218 m³/s, segons dades facilitades per la Direcció General de Recursos Hídrics.

Referent a això, i en coherència amb l'assenyalat pel Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, ha de tenir-se en compte que els escenaris climàtics projecten un increment en la intensitat i freqüència d'episodis de precipitació extrema, la qual cosa pot traduir-se en un augment dels cabals punta i del risc d'inundació.

Per tot això, es considera que, si bé la solució proposada resulta conforme al mínim exigible per l'article 126 ter del RDPH, la seva adequació des del punt de vista de la seguretat hidràulica i l'adaptació al canvi climàtic podria resultar limitada. En conseqüència, s'estima procedent que la definició final de la secció hidràulica s'ajusti als criteris que determini la Direcció General de Recursos Hídrics.

2. Així com s'indica al document ambiental, a l'àrea del projecte es localitza Arundo donax. Aquesta espècie està catalogada com espècie exòtica invasora, d'acord amb el Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores. Entre els problemes que genera la presència de la canya, no sols està el desplaçament d'altres espècies, sinó també la gran quantitat de biomassa que s'acumula al llarg dels anys i genera risc d'obstrucció en ponts, quan hi ha precipitacions intenses i en cas d'incendiar-se genera focs de gran intensitat i complexitat en la seva extinció.

Pel que fa al seu control i eradicació existeixen diferents mètodes, tenint en compte les característiques de la zona d'actuació i per reduir el risc d'obstrucció del nou dragatge, s'hauria de dur a terme, per una banda, la retirada de les restes de canya presents en el llit del torrent i per altra el desbrossament dels exemplars presents i l'extracció dels rizomes de forma manual per evitar la desestabilització dels talussos.

3. D'acord amb la documentació aportada i les imatges del GoogleStreetView, la llera del torrent Solleric, del tram just immediat aigües avall del pont objecte d'actuació es troba formigonat. Es tracta d'un tram d'entre 5 i 10 m de llit formigonat, (descalçat al final). L'existència d'una solera de formigó en el llit del torrent constitueix una alteració hidromorfològica del llit que afecta a la seva estructura i substrat, limita la connectivitat vertical del sistema fluvial i dificulta la circulació natural de sediments i el funcionament ecològic del tram, a més augmenta els riscos generats per les avingudes dels torrents, ja que augmenten la velocitat de l'aigua i impedeixen la seva infiltració.

L'eliminació de les soleres de formigó es tracta d'una de les accions més comunes a l'hora de restaurar i renaturalitzar rius i torrents, ja que un dels principals avantatges que presenta és l'augment de la capacitat hidràulica del torrent, fent que l'aigua flueixi millor i manejant de manera més eficient els cabals en cas de crescudes i reduint el així el risc d'inundació.

En aquest sentit s'ha de tenir en compte també el que determina el Pla Hidrològic de les Illes Balears (2022-2027). L'article 94.4 estableix que les actuacions en lleres, com a mesura de lluita contra les inundacions, amb la finalitat de potenciar la connectivitat biològica i la recuperació de l'espai fluvial, es duran a terme prioritzant les actuacions basades en la natura que incorporin aspectes ambientals.

A més, l'article 109.1 determina que, d'acord amb l'establert a l'art. 6.1.b) TRLA, el 9.4 del RDPH, les actuacions de conservació i manteniment de lleres poden ser realitzades per qualsevol administració o per particulars, sempre que es sotmetin a la corresponent autorització o declaració responsable d'acord al previst en el Pla Hidrològic.

Per tant, s'haurà d'eliminar aquest revestiment artificial a fi d'afavorir la infiltració, augmentar la capacitat hidràulica, recuperar la permeabilitat del llit, millorar la dinàmica sedimentària i avançar en la renaturalització del torrent, disminuint així el risc d'inundació.

4. D'acord amb la informació disponible al Servei de Protecció d'Espècies, hi ha constància de la presència d'un niu de Milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada En Perill d'Extinció (RD 139/2011) a 400 m de distància del punt on es preveu realitzar el projecte. El Pla Terrasse, de recuperació, conservació i seguiment dels rapinyaires diürns de les Balears recomana per al milà reial una distància mínima de tranquil·litat de 500 m als voltants dels nius durant l'època de reproducció, és a dir, de febrer a juny, ambdós inclosos.

Per tant, d'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies s'hauran d'evitar les tasques generadores de renous, com demolicions i moviments de terres, entre els mesos de febrer a juny, ambdós inclosos.

5. Per tot l'anterior, una vegada analitzats els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, no es preveu que el projecte pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient sempre que s'apliquin les mesures preventives i correctores del document ambiental i les proposades en aquest informe.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de millora del drenatge transversal Camí de Bànyols al seu pas pel torrent Solleric, TM d'Alaró, atès que no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures proposades al document ambiental signat en data 08 d'agost de 2024 pel biòleg Àngel Pomar i Gomà i l'ambientòloga Clara Fuertes Salom, i els següents condicionants:

1. S'haurà d'obtenir l'autorització per part de l'Administració Hidràulica sobre la secció hidràulica definitiva de l'obra de drenatge transversal, tenint en compte el cabal de 218 m³/s per a un període de retorn de 100 anys i la necessitat d'incorporar criteris d'adaptació al canvi climàtic, de manera que es determini si la capacitat de 114,63 m³/s proposada pel promotor és suficient o si, per contra, s'ha d'ajustar la secció al cabal de 218 m³/s.

2. S'haurà d'eliminar el revestiment artificial de formigó existent al llit del torrent, sempre que sigui viable, actuació que també haurà d'obtenir autorització per part de l'Administració Hidràulica i que s'haurà de dur a terme d'acord amb els criteris de manteniment i conservació de lleres establerts a l'article 109 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

3. S'hauran de retirar les restes d'Arundo donax presents en el llit del torrent i s'hauran de desbrossar els exemplars presents i extreure'n els rizomes de forma manual per evitar la desestabilització dels talussos.

4. S'hauran de retirar tots els residus presents en el llit del torrent a la zona adjacent a l'actuació i gestionar-los adequadament.

5. D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 25 d'agost de 2025, s'haurà de complir el següent:

S'hauran d'evitar les tasques generadores de renous, com demolicions i moviments de terres, entre els mesos de febrer a juny, ambdós inclosos.

Es recorda que:

• Les actuacions per a la retirada de les espècies vegetals al·lòctones invasores són objecte, d'acord l'article 105 del PHIB, d'una declaració responsable que ha de ser presentada davant la Direcció General de Recursos Hídrics.

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 22 de juny de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá