Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 8 de juny de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental del projecte de PFV Es Rafal ubicat a les parcel·les 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72 i 73, polígon 58, terme municipal de Palma

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes de l'annex 2, el «Projecte de PFV Es Rafal ubicat a les parcel·les 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72 i 73, polígon 58 del terme municipal de Palma», s'inclou en el grup 2, punt 6: «Les instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 Ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'Energia».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la implantació d'un parc fotovoltaic de 4,20 MW connectat mitjançant una línia d'evacuació de 20 m de recorregut soterrat a la línia subterrània de mitjana tensió Trobadors que discorre pel camí des Tancat Prim (ref. cadastral 07040A05809002). Les coordenades del punt de connexió són ETRS89 X: 479.500, Y: 4.374.898 (HUSO 31).

Es localitza al polígon 58 del terme municipal de Palma, refereix les parcel·les 65 a 73 amb una superfície total de 112.790 m2, dels quals 37.038 m2 es corresponen amb l'ocupació del PFV Es Rafal 5, la qual cosa equival a un 32,85 % de la parcel·la. El parc es situa a sòl rústic comú amb categoria d'àrea d'interès agrari intensiu (AIA-intensiu) i afectat per una àrea de protecció territorial (APT-carreteres). Les característiques tècniques són les següents:

• Superfície tancada amb barrera vegetal: 3,98 Ha (39.980 m2) un 35,45 % de la superfície total.
• 5.928 panells solars de 730 W de potència unitària (MYSOLAR, MS730N-HJTB) i 23,5 % d'eficiència energètica, instal·lats sobre estructures metàl·liques clavades al terreny. Tindran una alçada màxima de 2,47 m i una mínima de 0,80 m respecte del sòl. Aquesta alçada mínima permetrà compatibilitzar l'activitat projectada amb cultius o pasturatge d'animals en el cas d'acord entre promotor i client.
• 14 convertidors (SUNGROW, SG350HX)
• 1 centre de transformació BT/MT (CT),1 centre de maniobra i mesura (CMM) i 1 centre de control (CC). Els edificis prefabricats tindran una alçada d'entre 3,00 i 3,75 m i s'adaptaran a les característiques del Pla Territorial Insular de Mallorca (Norma 22).
• Línia d'interconnexió entre CT i CMM.
• Línia d'interconnexió des de CMM fins punt de connexió.
• Producció anual estimada de 6.109.000 kWh.
• Tancament cinegètic de malla metàl·lica i 2,20 m d'alçada.
• Barrera vegetal de 5 m d'amplada conformada per espècies arbòries autòctones de port mitjà en fase de plantació (mínim 2,0 m). Es planteja l'ús de 335 exemplars d'oliveres (Olea europaea) i estrat arbustiu d'espècies aromàtiques en les zones que no presentin paret de pedra en el límit del parc.

El pressupost total és d'1.947.780,74 € i arribat el final de vida útil del parc, estimada en 25 anys, serà possible la reconversió de l'ús del sòl (cultiu de secà).

Imatges 1 i 2. Plànol de situació i d'implantació preliminar (font Projecte PFV Es Rafal 5).

3. Resum del document ambiental

El document ambiental contempla les següents alternatives:

- Alternativa 0: no realització del projecte. Es descarta atès que l'execució del projecte incrementa l'aprofitament de fons d'energia renovables el que redueix la dependència energètica i la producció de gasos d'efecte hivernacle.

- Alternatives d'ubicació: totes es localitzen a la mateixa parcel·la cadastral, és a dir, a la mateixa finca Es Rafal però en diferents zones.

a) Alternativa 1 (seleccionada): a l'est de la finca i devora la via Ma-6011. Actualment, amb cultiu de cereal i classificada com Àrea d'Interès Agrari intensiu (AIA-intensiu) pel PTIM. L'aptitud fotovoltaica és mitjana.

b) Alternativa 2: a l'oest del camí de les Meravelles. Actualment, cultivada amb cereal i classificada com AIA-intensiu, àrea de transició (AT) i sòl rústic general (SRG). L'aptitud fotovoltaica és mitjana i alta.

c) Alternativa 3: al sud de la finca i pròxima a la sortida 11 de la Ma-19. Comparteix part d'ubicació amb l'alternativa 2. Presenta zona de cultiu i de vegetació natural està classificada com AIA-intensiu i SRG. L'aptitud fotovoltaica és mitjana i alta.

Resultat de l'anàlisi d'alternatives es conclou que l'alternativa 1 resulta ser la més adequada d'acord amb les variables ambientals analitzades i els possibles impactes detectats. Així s'assigna un valor numèric d'1 a l'alternativa de menys impacte i de 3 a la de més. Dins aquest punt els motius que justifiquen l'assignació de valors són:

• D'aptitud fotovoltaica: en l'alternativa 1 tota la superfície és d'aptitud mitjana mentre que en les alternatives 2 i 3 es localitzen zones d'alta aptitud.
• D'afecció a vegetació: totes les parcel·les mostren zona de cultiu de secà. No obstant això, l'alternativa 3 presenta una zona de vegetació natural mentre que en les alternatives 1 i 2 es localitzen exemplars arboris aïllats (10 figueres en alternativa 1, i 2 pins en l'alternativa 2).
• De visibilitat d'instal·lació: l'alternativa 1 resulta tenir un 0,65 % de visibilitat per a una envolupant de 3 km, seguida de l'alternativa 2 amb un 0,97 % i finalment de l'alternativa 3 amb un 1,03 %.
• De proximitat a altres PFV: en aquest punt s'han tingut en consideració les instal·lacions existents o en tramitació més properes (PFV Arenal, PFV Son Sunyer i PFV Son Bosc) respecte de les quals es calculen les distàncies mitjanes.
• De longitud de línia d'evacuació: es justifica la conveniència més gran en base a la zona que elimini el menor cultiu en funcionament i que tingui les terres menys fèrtils. Així, l'alternativa 1 implicaria 12 m de longitud de línia d'evacuació; l'alternativa 2, 21 m de longitud i l'alterativa 3, 300 m de longitud.

Imatge 3. Alternatives 1 (vermell), 2 (groc) i 3 (verd) analitzades.

- Alternatives de construcció:

d) Fixació mitjançant clavat de suports: les estructures de suport es claven directament al terreny fins a una profunditat d'1,1 m. Abans de dur a terme el clavat es fa una prova («pull-out») per tal d'avaluar la viabilitat del terreny.

e) Fixació mitjançant blocs de formigó: consistent en fer una petita excavació al terreny en la que s'introduiran els blocs de formigó armat que subjectaran l'estructura de suport dels panells fotovoltaics.

Es considera que l'alternativa constructiva m´´es adequada és el clavat de suports atès que requereix menys moviments de terres i evita la impermeabilització del sòl, per tant, els impactes ambientals associats són menors.

Per a l'alternativa seleccionada, s'identifiquen i avaluen les actuacions susceptibles d'impactes en les fases de construcció, explotació i desmantellament. Es conclou que:

• Per a la fase de construcció: el 9 % dels impactes són considerats positius, el 32 % moderats i el 59 % compatibles.
• Per a la fase d'explotació: el 15 % són impactes positius, el 16 % moderats i el 69 % compatibles.
• Per a la fase de desmantellament: el 14 % són impactes positius, el 5 % moderats i el 81 % compatibles.

Una vegada aplicades les mesures correctores, resultarien com a impactes moderats els relacionats amb: l'increment dels nivells de renou en fase de construcció i de desmantellament, les emissions de pols i contaminants en fase de construcció i la contaminació de l'aqüífer en totes les fases.

D'entre les mesures preventives i correctores destinades a minimitzar i corregir els impactes, destaquen:

• Controls dels nivells d'emissió sonora.
• Evitar el trànsit de maquinària per nuclis de població propers.
• Reutilització de terra vegetal en la restauració.
• Creació d'un punt net en fase d'obra així com disposar de kits antiabocaments.
• Delimitació de les zones d'actuació.
• Impermeabilització d'apilaments i maquinària.
• Regs periòdics per neteja de la vegetació adjacent i en zones de trànsit de maquinària.
• Control del nivell de gas SF6 en cubetes.
• Implementació de barrera vegetal.
• Implementació de tanca cinegètica.
• Manteniment de la vegetació mitjançant ramat oví o boví i medis físics.
• Batudes i retirada d'exemplars d'espècies protegides.
• Gestió adequada de residus per part de gestor autoritzat.
• Esponjament i sembra de pastura, en cas de ser necessari. (Fase de desmantellament).

S'estima un pressupost total associat a les mesures projectades de 26.606,12 €.

El document ambiental inclou Pla de vigilància ambiental en les fases de construcció, explotació i desmantellament amb un pressupost total de 19.134,23 €. El pla realitzarà el control i seguiment de les mesures preventives i correctores mitjançant l'elaboració d'informes de periodicitat determinada (inicial, quinzenal, mensual i anual).

El Pla de gestió de residus identifica els diferents codis LER dels residus previstos durant el desenvolupament de l'obra i estableix les mesures de gestió associades que es preveuen dur a terme.

Tot i no estar establert per la normativa ambiental, el document ambiental inclou annexos referits al canvi climàtic i la incidència paisatgística. D'aquesta manera es fa un càlcul de la petjada de carboni associat al cicle de vida del projecte (1.669,18 t CO2eq) i de l'estalvi d'emissions totals (69.780,0525 t CO2eq), la qual cosa es tradueix en un balanç de - 68.110,88 t CO2eq evitades en els 25 anys de vida útil del parc fotovoltaic. Per la seva banda, l'annex d'incidència paisatgística analitza la conca visual del parc solar per a un radi d'influència màxim de 3 km i definició prèvia dels observadors potencials (vies de circulació, estructures, habitatges, naus... etc). També s'estudien els efectes sinèrgics amb altres infraestructures de característiques similars en funcionament i en tramitació. L'annex conclou que, respecte d'una superfície total analitzada de 2.672,11 ha, el 98,4 % tindrà un impacte nul i només un 0,01 % molt alt i associat a les zones de cultiu més properes en les quals no s'esperen observadors potencials.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera
• Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari
• Servei de Salut Ambiental
• DG d'Emergències i Interior. Departament d'Emergències
• Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA)

Així mateix, a l'ofici tramesa de documentació signat pel director general d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, en data 11 de maig de 2025, consta que l'òrgan substantiu ha consultat a les següents administracions afectades:

• Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca.
• Servei de Planejament del Consell Insular de Mallorca.
• Departament de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca.
• Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca.
• Servei d'Explotació i Conservació del Consell Insular de Mallorca.
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació.
• Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma
• Departament de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Palma
• Endesa Distribució
• Telefónica
• REE

El tràmit d'informació pública sobre l'autorització administrativa, el reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, i la tramitació ambiental simplificada del projecte de PFV Es Rafal 5, es va anunciar per part de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia al BOIB núm. 56 de 3 de maig de 2025.

En el moment de redactar el present informe s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

a) El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari en data 8 de setembre de 2025 conclou que: «s'emet informe desfavorable del projecte des del punt de vista agrari, d'acord amb el que disposa la llei».

b) Els Serveis de Control d'Urbanitzacions i Infraestructures de l'Ajuntament de Palma en data 8 de maig de 2025 conclouen amb informe desfavorable fent constar que:

«Se emite informe DESFAVORABLE ya que la parcela objeto de proyecto que se sitúa en su totalidad dentro del parque agrario de levante que el PG2023 prohíbe cualquier instalación hasta la aprobación del plan especial de regulación y en suelo calificada como AIA por el PTIM, con prohibición de implantación por la aprobación inicial de su 4a modificación».

La tècnica ambiental dels Serveis Tècnics de Planejament del mateix ajuntament en data 9 de maig de 2025 informa desfavorablement el projecte amb indicació dels següents motius:

• «La parcel·la es troba situada en el terreny delimitat com a Parc Agrari pel PG2023. L'ordenació del Parc Agrari es deriva a l'aprovació del pla especial (Norma 7.6.1. del PG), i a dia d'avui no es disposa de normes transitòries d'aplicació. D'acord amb el pronunciament dels serveis jurídics, el sòl rústic de Palma inclòs dins el Parc Agrari manca d'ordenació a dia d'avui (ni definitiva ni transitòria), i aquesta situació aboca a una mena de suspensió de llicències o autoritzacions urbanístiques per manca d'ordenació.
• És destacable el caràcter agrícola intensiu de la finca, que correspon a la categoria de sòl rústic assignada pel PTIM i PG2023, categoria AIA. Les parcel·les presenten dos pous de reguiu amb autorització.
• La ubicació presentada, sòl amb categoria AIA, no es considera una Zona de Desenvolupament Prioritari pel PTIM. Mod. 4. en la seva versió aprovada inicialment el març de 2025.
• Els camins confrontants al parc fotovoltaic projectat s'identifiquen com a connectors verds rurals de la Infraestructura Verda del PG2023. La introducció d'estructures artificials en zones de valor agrícola pot modificar significativament el paisatge, especialment en zones d'alt valor escènic o turístic.
• L'estudi de Paisatge infravalora l'efecte potencial sinèrgic dels parcs fotovoltaics existents i projectats.»

Els Serveis Tècnics de Planejament en data 18 de novembre de 2025 informen desfavorablement la proposta de parc fotovoltaic presentada d'acord amb el que s'exposa a l'informe, i per trobar-se la parcel·la de referència dins l'àmbit del Parc Agrari de Llevant.

c) El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca en data 21 d'octubre de 2025 conclou amb el següent:

«1. En relació a l'article 127 del Reial decret 1955/2000, així com també d'acord a l'article 31.2 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, serà necessari l'informe preceptiu de l'organisme competent i titular dels àmbits de les infraestructures viàries afectades per a l'execució la línia d'evacuació i per l'ocupació de les plaques fotovoltaiques, especialment pel que fa a l'afecció a la MA-6011 en relació al Consell de Mallorca.

2. Les edificacions auxiliars i els tancaments que envolten la instal·lació del CT han de complir la norma 22 del PTIM, segons s'indica a l'apartat III.3.b) iii. de l'informe.

3. La línia d'evacuació connecta amb la línia MT Trobadors traçat que passarà soterrat per davall de la paret de pedra en sec de la parcel·la. Per tant, s'han de respectar les condicions de la Llei 13/2018 pel que fa la conservació del ferm del camí i del tancament de pedra en sec de la parcel·la que confronta amb el camí.

4. Cal preservar les visuals des del camí des Pil·larí al Tancat Prim i des de la carretera Ma 6011, degut que es tracta de recorreguts ciclistes i paisatgístics i mantenir les visuals d'aquest paisatge obert incorporant les millores d'integració paisatgística següents:

i. Es convenient mantenir sense ocupar amb plaques fotovoltaiques la franja de terreny entre el límit amb la carretera Ma-6011 i una línia paral·lela pel safareig existent, per tal de no interrompre les visuals d'aquest àmbit de paisatge obert i mantenir la connectivitat ambiental i visual d'aquest entorn a banda i banda del camí del Pil·larí al Tancat Prim i la carretera Ma-6011, de tal manera que eviti la fragmentació d'aquest paisatge obert.

ii. Respecte a la barrera vegetal, en el perímetre que coincideixi amb la implantació de plaques fotovoltaiques, convé que disposi d'un cert grau de permeabilitat i no sigui continua, per evitar una limitació absoluta del camp visual des del camí sobre el paisatge obert i sobre el safareig existent, d'acord amb l'article 37 de la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca. A la part de la parcel·la sostreta de la implantació de plaques no convé la implantació de barrera vegetal per tal de no interrompre les visuals de paisatge obert.

5. Respecte a les afectacions sobre el medi ambient, no se n'observen de significatives més enllà de les referides a la integració paisatgística ja expressades al condicionant anterior.

Així mateix, es fan les observacions següents:

a) Respecte de l'autorització de reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, no s'observa cap relació del projecte amb les parcel·les 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71 del polígon 58, al no ser ocupades per la infraestructura energètica que s'informa, ni la necessitat de que s'hi incloguin.

b) En relació a l'avaluació de la productivitat agrària dels terrenys on s'implanta el parc fotovoltaic, es deriva a les consideracions que pugui fer l'òrgan competent en matèria agrària en el procediment de tramitació ambiental del projecte, al tractar-se d'una àrea d'interès agrari que sembla rebre ajudes de la PAC i que gaudeix d'un grau de valoració paisatgística alt al PTIM.

c) Respecte a la implantació, es recomana evitar la generació d'espais de parcel·la residuals derivats de la implantació de les fileres de les plaques fotovoltaiques.

d) Es considera convenient fer un tractament paisatgístic integral de l'espai no ocupat per les plaques fotovoltaiques que confronta amb la Ma-6011.

e) Respecte a la barrera vegetal, es fan les recomanacions següents:

 

i. Es recomana desplaçar el tram de la barrera vegetal situada a davant el safareig a darrere per aconseguir el grau de visibilitat òptim per contemplar-lo des dels itineraris paisatgístic que reconeix el PIAT en aquest àmbit del Pla de Sant Jordi. En aquest sentit, es suggereix que el tram de barrera vegetal es situï a darrera del safareig en lloc de davant el safareig, de manera que faci la funció d'ocultació de les plaques fotovoltaiques sense ocultar l'element etnològic des del Camí, ja que les plaques fotovoltaiques es situen a darrera del safareig i no al davant, entre el camí i el safareig.

ii. Convé reforçar la barrera vegetal en el límit est de la parcel·la, on s'acabi la implantació de les plaques, per ser el límit més efectiu alhora de fer les funcions de pantalla vegetal en relació a la carretera Ma-6011 amb un major nombre d'observadors que travessen el pla de Sant Jordi en direcció al front marítim de la zona turística de la Platja de Palma, carretera que travessa l'autopista

 

f) Respecte a les afectacions detectades en matèria de seguretat aeronàutica, es remet al que informi l'organisme competent (AESA).

d) El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca en data 11 de juny de 2025 informa el següent:

«Ens consta a les nostres bases de dades, a les parcel·les cadastrals indicades, l'existència de Molins de treure aigua del Prat de Sant Jordi, recollits amb clau 85/02 al catàleg de Palma de Protecció d'edificis i Elements d'Interès Històric, Artístic, Arquitectònic i Paisatgístic.

Per altra banda, s'haurà de tenir en compte que els elements etnològics (parets, sínies, sèquies, molins... ) estan protegits pel PTM i per tant, no es poden alterar ni els béns ni el seu entorn proper. En cas que hi hagi algun element d'aquest tipus s'haurà d'abalisar si és un element exempt (molí, sínia, pou...) i garantir la seva integritat.

Consultada la documentació i per tal de continuar amb la tramitació de l'expedient s'ha de nomenar un tècnic competent en arqueologia que ha de presentar un projecte d'intervenció arqueològica previ a la resolució sobre el projecte de referència, juntament amb el seu nomenament. La prospecció es realitzarà a les parcel·les indicades del projecte de referència per a la instal·lació del parc solar, del CMM, i de les línies d'interconnexions. El projecte de prospecció ha de ser autoritzat per la DIPH del Consell de Mallorca. Un cop duta a terme la intervenció, s'hauran de presentar els resultats al Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca a fi efecte d'avaluar l'impacte sobre eventuals restes patrimonials, emetre informe i es plantejaran, si s'escau, aquelles modificacions necessàries per garantir la seva conservació».

Posteriorment, la presidenta de la Comissió Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca en data febrer de 2026 dicta la següent Resolució:

«Informar favorablement el projecte per a parc solar fotovoltaic es Rafal 5, ubicat al polígon 58, parcel·les 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72 i 73, al terme municipal de Palma. Tot això, de conformitat amb el que disposen els articles 49, 50, 51 i següents de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, i el Decret 14/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, amb les prescripcions següents:

• El sistema hidràulic format pel safareig, descrit als resultats de la prospecció, i per el pou i síquia que els connecta, s'ha de conservar íntegrament. Encara que, la síquia i el pou siguin relativament més moderns s'ha d'entendre tot el sistema com un conjunt. A tal fi, no es permetrà que la instal·lació de les plaques solars afectin als elements descrits. A més, s'estableix un entorn de protecció d'1 metre a banda i banda per garantir-ne la preservació.
• El centre de control i operacions es projecta aferrat al traçat de la síquia que connecta el pou amb el safareig ja esmentats. Per tant, la instal·lació s'haurà de desplaçar la distància indicada d'1 metre de la síquia. La base del Centre de Control no afectarà a la síquia.
• S'hauran de conservar les parets seques que fan partió amb el camí des Tancat Prim.
• La síquia o canalització existent al sud, partió entre les parcel·les on està projectat el parc fotovoltaic i la parcel·la 74 del polígon 58, s'haurà de conservar. Per tant, s'estableix un entorn de protecció d'1 metre al voltant.
• S'hauran d'abalisar els elements dels sistemes hidràulics durant les obres d'instal·lació del parc fotovoltaic».

e) El Servei de Planejament del Consell de Mallorca en data 13 de maig de 2025 informa que no té cap competència en l'emissió d'informes en la tramitació ambiental de plans o projectes subjectes a avaluació ambiental i que aquests informes són competència del Servei Tècnic d'Urbanisme de la mateixa Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal.

f) El Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca en data 1 d'agost de 2025 informa favorablement el projecte amb els condicionants següents:

1. Només s'informa sobre les obres ressenyades a l'assumpte, d'acord amb la sol·licitud presentada.

2. Només s'informa sobre aquella part de les actuacions, parc fotovoltaic i les línies d'evacuació situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera Ma-6011, i a menys de 100 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la Ma-19.

3. Les plaques solars s'hauran de instal·lar fora del divuit (18) metres de l'aresta exterior d'esplanació de la carretera Ma-6011.

4. El tancament de la parcel·la confrontada a la carretera Ma-6011 s'haurà de projectar més enllà de tres (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació de l'esmentada carretera, fora del domini públic viari i a més complir les següents condicions:

a. Els tancament tindrà una alçària màxima inferior o igual a 1,50 metres, sent d'1 metre màxim la part d'obra (marès no aterracat o paret seca) i la resta amb pals de fusta i reixeta ramadera, o tota l'alçària de pals i reixeta. Es podrà augmentar a una alçària màxima de 2,20 metres però s'haurà de recular a una distància de 4,40 metres des de l'esmentada aresta.

b. En cap cas podrà coronar-se amb filferro de pues ni adossar-hi cap element que pugui fer de pantalla, tal com a bruc, bandes de canyís, teles plàstiques o similars, etc.

c. Els pals de fusta i reixeta ramadera serà un element diàfan, d'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, article 22.1.c.3.

d. Els tancaments en general hauran de conservar la tipologia tradicional de la zona en què s'ubiquin.

5. La barrera vegetal perimetral confrontada a la carretera Ma-6011 s'haurà de projectar més enllà de tres metres des de l'aresta exterior de l'esplanació de l'esmentada carretera i fora del domini públic viari.

6. El pla de treball haurà d'incloure les fases d'execució necessàries per a l'ús del trànsit rodat, no autoritzant-se en cap cas la seva interrupció.

7. S'atendrà a l'establert a la norma 8.3 IC Senyalització d'obres i al Manual d'exemples d'obres fixes del Ministeri de Foment per a la senyalització i abalisament de les obres. Aquesta serà tant diürna com nocturna i haurà de garantir la seguretat de la circulació.

8. En cas que amb obres de manteniment o implantació de senyals o d'altres s'afectés la xarxa, no es podrà exigir a aquest Departament cap tipus d'indemnització i serà a càrrec del titular de la canalització la seva reposició.

9. Les obres, una vegada finalitzades, no produiran cap minva de l'amplària de la calçada.

10. Les obres no modificaran el drenatge de la carretera.

11. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització de Departament de Mobilitat i Infraestructures.

12. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de dos carrils, i a menys de 100 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de quatre carrils.

13. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de la aresta exterior de l'esplanació i de la protecció, prèvia sol·licitud al Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

14. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

g) El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera en data 20 de juny de 2025 conclou que, en relació a la perspectiva climàtica no es preveu que pugui causar efectes ambientals significatius.

h) El Servei de Planificació de la Direcció General d'Emergències i Interior en data 6 d'octubre de 2025 emet informe favorable.

i) Red Eléctrica en data 3 de juny de 2025 indica que no presenta oposició al projecte de referència al no existir afeccions a instal·lacions.

j) E-distribución redes digitales S.L.U. en data 19 de maig de 2025 fa constar que:

«Revisada la documentación correspondiente a la ejecución de las instalaciones de nueva planta fotovoltaica PFV ES RAFAL 5 actualmente en exposición pública, informarle de que el promotor de estas instalaciones solicitó ante la presente compañía distribuidora un punto de conexión. Ante esta solicitud se abrió el expediente 0000737364. Debido a que, según lo indicado en la ley de sector eléctrico, parte del proyecto deberá ser cedido a la compañía distribuidora, será necesario que el promotor presente por lo canales oficiales el proyecto de las instalaciones que deberán cederse a e-distribución redes digitales S.L.U, que emitirá el correspondiente informe de revisión para que puedan ser tramitadas por el solicitante y poder llevar a cabo la ejecución de la obra».

k) L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha comunicat que: «no tiene competencia para pronunciarse respecto a las autorizaciones que pueda emitir su Administración, u otras administraciones públicas, en el ámbito de sus competencias».

l) Telefónica de España, S.A.U en data 14 de juliol de 2025 ha informat que el projecte pot afectar a la línia telefònica propietat de Telefónica de España, S.A.U. en diversos punts i que, analitzada la documentació que acompanya l'escrit, no té objecció alguna a l'execució del projecte referit sempre que es compleixi la normativa vigent.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

D'acord amb el Pla territorial insular de Mallorca (PTIM) les parcel·les 72 i 73 estan catalogades dins sòl rústic comú (SRC) amb la categoria d'àrea d'interès agrari i subcategoria intensiu (AIA-intensiu). Per la seva banda, la parcel·la 73 presenta una àrea de protecció territorial (APT-Carreteres) marcat per la via de circulació MA-6011 (ctra. Militar). Des del punt de vista paisatgístic, l'àmbit s'emmarca dins la unitat de paisatge UP 2 Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany, a la qual es correspon un grau de valoració paisatgística alt, molt alt i extraordinari d'acord amb el plànol núm. 3 del PTIM d'integració paisatgística i planejament coherent.

A escala municipal, el Pla general de Palma (PG 2023) classifica els terrenys com a sòl rústic amb categoria d'àrea d'interès agrari intensiu (AIA-I_40) i els inclou dins l'àmbit del parc agrari de Llevant. Els camins confrontats al parc projectat (camí des Tancat Prim i carretera Militat) s'identifiquen com a connectors verds rurals al plànol d'infraestructura Verda del PG2023. D'altra banda, la parcel·la 73 limita per l'est amb la xarxa existent d'aigua regenerada segons plànols O.07. Cicle de l'aigua 1 del pla esmentat.

Imatge 4. Classificació del sòl rústic comú AIA-intensiu (vermell) i vies de circulació (font IdeIB).

Imatges 5, 6 i 7. Classificació del sòl rústic comú AIA-intensiu (groc), xarxa d'aigua regenerada i connectors verds rurals (font PG 2023 Palma).

Segons visor del Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC), la parcel·la 73 consta com a cultiu declarat de 2025 (núm. expedient 04004672) per a un total de 2,42 ha de secà i 0,54 ha de regadiu. També consta que va rebre dos tipus d'ajudes directes (ajuda bàsica a la renda per a la sostenibilitat i ajuda per rotacions i sembra directa en terres de cultiu de reguiu).

Pel que respecta a la xarxa hidrogràfica, a l'àmbit del projecte no es localitza cap element del domini públic hidràulic. Des del punt de vista de les aigües subterrànies la instal·lació s'emplaçaria damunt la massa d'aigua subterrània 1814M2: Sant Jordi, caracteritzada per un estat dolent d'acord amb el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (Revisió de 3r cicle (2022-2027)) aprovat pel Reial Decret 49/2023, de 24 de gener, i declarada com a zona vulnerable a la contaminació per nitrats d'origen agrari (ZVCN), d'acord amb el Decret 18/2023, de 27 de març. Dins l'àmbit de les parcel·les 72 i 73 hi ha dos pous de captació d'aigües subterrànies amb ús autoritzat de reguiu (CAT_11682_Vigent-DI-_29115 i AAS_6652_Vigent-AAS_6652). La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers a la zona es considera moderada.

El risc d'incendi forestal a la zona es considera baix segons el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears (2015-2024).

No es localitzen hàbitats d'interès comunitari dins les parcel·les ni en el seu entorn més proper. No obstant això, consultada la capa del Bioatles a l'eina IdeIB (quadrícula 5x5 codi 384) consten les següents espècies catalogades o amenaçades: cucullada (Galerida Theklae), falzia (Apus apus), calàpet (Bufotes balearicus), sebel·lí (Burhinus oedicnemus), tórtora (Streptopelia turtur), cucui (Cuculus canorus), falcó (Falco peregrinus), dragó (Tarentola mauritanica), oronella (Hirundo rustica), ratapinyada de coa llarga (Tadarida teniotis), ratapinyada de ferradura grossa (Rhinolopus ferrumequinum), ratapinyada de ferradura petita (Rhinolopus hipposideros), tortuga mediterrània (Testudo hermanni), pàssera (Monticola solitarius) i puput (Upupa epops), entre d'altres.

Finalment, al visor de patrimoni històric del Consell de Mallorca no s'observen béns d'interès cultural (BIC) ni catalogats (BC) a l'àmbit del projecte ni l'entorn més proper. No obstant això, d'acord amb el Servei de Patrimoni, a les parcel·les cadastrals 65 a 73 consta l'existència de Molins de treure aigua del Prat de Sant Jordi, recollits amb clau 85/02 al catàleg de Palma de protecció d'edificis i Elements d'interès Històric, Artístic, Arquitectònic i Paisatgístic. Dels elements etnològics existents, el servei considera que s'han de conservar i protegir mitjançant entorn de protecció tant el sistema hidràulic (safareig, pou i síquia) com la síquia o canalització existent al sud. També cal protegir les parets seques que fan partió amb el camí des Tancat Prim.

6. Consideracions tècniques

a) De l'ocupació del projecte i parcel·les afectades

Tot i que la memòria del projecte de PFV i el document ambiental associat refereixen les parcel·les 65 a 73 del polígon 58 del terme municipal de Palma, cal assenyalar que l'àmbit concret de la instal·lació projectada afecta únicament a les parcel·les 72 i 73 la superfície total de les quals és de 57.525 m² i respecte de la qual el parc fotovoltaic ocupa una superfície total de 39.980 m².

b) Del règim d'usos establert pels instruments d'ordenació

El projecte, com a infraestructura energètica renovable (E5 grans infraestructures tècniques de caràcter no lineal), té ús condicionat d'acord amb la matriu d'ordenació del sòl rústic i la norma 19.2.c del Pla territorial insular de Mallorca (PTIM).

Des del punt de vista municipal, la norma 7.4.3. Àrees d'interès Agrari (AIA). Definició, identificació i règim d'usos del Pla general de Palma (PG2023), estableix que la subzona AIA-I_40 es correspon amb les zones d'alt valor edàfic majoritàriament pertanyents al Pla general de transformació de les superfícies regables amb aigües subterrànies i residuals depurades. El punt 3. Règim d'usos de la norma, determina a l'apartat 2 que, amb caràcter condicionat, es podran admetre:

«[...]

e) Infraestructures: s'admetran les petites infraestructures, així com les conduccions i les esteses que necessàriament s'hagin d'ubicar en aquestes àrees. Igualment, s'admetran les vies de transports previstes pel Pla territorial o a la planificació sectorial territorial.

f) S'admetrà, prèvia declaració d'utilitat pública o interès general, la implantació de les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables i sempre que la superfície majoritària de la finca quedi exempta d'aquest tipus instal·lacions per poder ser destinada de manera efectiva a l'ús agrari.

[...]»

Com ja es va assenyalar en l'apartat anterior, totes les parcel·les estan incloses dins l'àmbit del Parc Agrari de Llevant, respecte del qual la norma 7.6.1 del PG2023 justifica la seva configuració com a instrument de protecció, d'ordenació, de desenvolupament i de gestió de determinats espais d'interès agrari situats dins una zona periurbana. Així mateix, en la norma 7.6.2 s'especifiquen l'objecte i les finalitats de la figura del Parc Agrari, d'entre les últimes destaquen:

«1.1. Reafirmar la funció com a espai productiu agrari:

1.1.1. Garantir les condicions necessàries per a una producció agrària competitiva i de qualitat

1.1.2. Promoure la implantació d'aquells elements i infraestructures essencials per al desenvolupament i els milloraments tecnològic de les explotacions agrícoles, ramaderes.

1.1.3. Evitar l'abandonament de les terres agràries del Pla de Sant Jordi i Horta de Dalt.

1.2. Preservar la funció ambiental del Pla de Sant Jordi i Horta de Dalt, amb garantia dels sistemes ambientals que s'hi integren, la seva connectivitat i contribució a la millora de la biodiversitat.

1.3. Garantir la funció social i cultural: preservar el patrimoni construït i el paisatge.

1.4. Preservar i/o reorientar l'ús dels recursos productius locals com a part de les xarxes d'infraestructura blava i verda cap a l'abastiment prioritari de la demanda d'aliments de qualitat».

L'ordenació del parc es preveu mitjançant pla especial, no obstant això, a la data de la present DIA, no consta aprovat cap Pla Especial d'Ordenació del Parc Agrari de Llevant ni tampoc existeix una ordenació transitòria al respecte. En aquest sentit, i vista la necessitat actual d'establir una transitorietat a l'àmbit del parc, consta publicació de l'Aprovació inicial del projecte de modificació del Pla General 2023 consistent en la introducció d'una normativa transitòria que estableix un règim urbanístic pels terrenys inclosos dins la delimitació que fa el PG 2023 del Parc Agrari (BOIB núm. 150 de 13 de novembre de 2025). La modificació del PG 2023 (àmbit del Parc Agrari), actualment en fase de tramitació ambiental (exp. 115e/2025), es basa en incorporar les determinacions de la Modificació 4ª. del PTIM (en fase d'aprovació inicial) per a les ZDP (zones de desenvolupament prioritari) a tot el parc agrari, afegint addicionalment condicionants que no impedeixin a futur el seu desenvolupament efectiu. En el cas concret de les instal·lacions d'energia renovable (parcs fotovoltaics), l'ordenació transitòria proposada al document ambiental estratègic planteja el següent:

« 4.5. En l'àmbit del parc agrari amb la finalitat de preservar el màxim de superfície cultivable només es permetran les instal·lacions d'energia renovable amb els criteris d'implantació i localització definits a l'aprovació inicial del Pla Territorial a la seva modificació 4ª. , sempre que estiguin vinculades a una explotació agrària preferent (llevat les d'autoconsum individual), i compleixin amb els següents requisits:

a) Parcs fotovoltaics

i. La superfície d'ocupació territorial dels parcs fotovoltaics individuals o la corresponent a l'acumulació de diferents parcs fotovoltaics, autoritzats o en tramitació que s'hagin exposat al públic, no pot superar les 4 Ha dins d'un ràdio de 800 m mesurats des del centre geomètric de cada parc fotovoltaic.

ii. La línia d'evacuació ha de tenir un recorregut inferior a 5 km».

Cal recordar en aquest punt que la delimitació dels parcs agraris es realitza, entre d'altres, per facilitar i garantir la continuïtat de l'ús agrari i preservar-ho de la incorporació al procés urbà d'acord amb la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears (art. 123).

D'altra banda, i pel que fa als plans especials, l'article 45.3 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'Urbanisme de les Illes Balears recull el següent:

«L'aprovació dels plans especials n'habilita el promotor i l'administració competent per executar les obres i les instal·lacions corresponents, sens perjudici de l'exigibilitat de les llicències i autoritzacions administratives que siguin preceptives i del que estableix la legislació sectorial».

En vista de l'absència d'aprovació de pla especial i de normativa transitòria d'aplicació al respecte, sembla que les actuacions projectades dins l'àmbit del Parc Agrari de Llevant podrien no ser autoritzables. No obstant això, correspon a l'òrgan substantiu determinar la viabilitat jurídica del projecte.

c) De l'informe en matèria d'Agricultura

El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari assenyala que l'ocupació del projecte (32.198 m2) representa un 58,02 % respecte de la superfície de 55.497 m2 que es considera potencialment cultivable a les parcel·les 72 i 73 implicades. D'acord amb l'exposat i partint dels requisits establerts a l'apartat 3 de la disposició transitòria segona de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears, l'òrgan competent fa les següents consideracions:

i. Es compromet l'alt valor fèrtil o productiu de la finca, ja que el percentatge d'ocupació del parc solar fotovoltaic és del 58,02 % del total de la superfície potencialment cultivable de la parcel·la on es pretén construir.

ii. No es compromet la productivitat ni la viabilitat agrària dels terrenys contigus, ja que no es veu afectat el projecte pel Decret 48/2006, de 26 de maig, pel qual s'estableixen les normes d'ordenació de les explotacions apícoles de les Illes Balears.

iii. Es garanteix la suficiència i qualitat del recurs hídric. No es podrà utilitzar l'aigua de cap dels sondejos, per ser d'ús exclusiu per a regadiu.

iv. No existeix a la parcel·la cap de sistema de drenatge tradicional que es pugui veure afectat pel projecte.

De l'exposat en el punt iv, cal assenyalar que segons la planimetria aportada, es planteja la instal·lació d'estructures de suport i panells solars associats a una zona on actualment es localitza una síquia que connecta dos elements hidràulics (safareig i pou). La síquia o canal forma part dels sistemes hidràulics de gestió tradicionals de Mallorca, en el cas concret de zones planes la seva construcció es relaciona amb l'objectiu de drenar (evacuar excedents d'escorrentia) i assecar els terrenys amb la finalitat d'evitar l'estancament de l'aigua i l'erosió de les zones de cultiu. D'acord amb l'indicat sembla que tampoc es donaria compliment al punt iv de la disposició transitòria segona de la Llei 3/2019.

Quant a la implantació d'infraestructures dins terrenys agrícoles catalogats com a sòl rústic cal tenir en compte que l'article 118.1 de la Llei 3/2019 determina que:

«1. Les administracions públiques prioritzaran l'ús de terrenys de baixa productivitat agrícola, marginals o degradats, sense valor natural, paisatgístic o edafològic, en la implantació de noves infraestructures i equipaments públics o privats. En cas que no sigui possible la instal·lació en aquests terrenys, es preveurà una integració efectiva amb l'activitat agrària».

En aquest punt i dins l'estudi d'alternatives aportat no s'ha justificat la impossibilitat d'ubicació en terrenys de baixa productivitat agrícola i únicament es plantegen emplaçaments a les àrees d'interès agrícola intensiu considerades d'alt valor edàfic (AIA-I_40) en les que actualment es cultiva en règim de secà (cereal) i de reguiu segons dades del SIGPAC.

Respecte del valor paisatgístic, com ja s'ha indicat anteriorment el projecte s'emplaça dins un àmbit territorial amb grau de valoració paisatgística alt, molt alt i extraordinari (plànol núm. 3 del PTIM d'integració paisatgística i planejament coherent).

d) De l'anàlisi d'alternatives d'ubicació i justificació de la selecció

Es considera que l'alternativa d'ubicació seleccionada no ha estat justificada objectivament des del punt de vista d'afeccions ambientals i que les diferències en la magnitud de l'índex d'impacte total no resulten determinants. S'ha observat que a l'hora d'analitzar i valorar el factor ambiental vegetació, té una penalització més elevada l'eliminació de dos exemplars de pins en l'alternativa 3 que l'eliminació de 10 exemplars de figueres en l'alternativa seleccionada (1). Des del punt de vista de l'aptitud fotovoltaica, l'assignació de valors en les alternatives 1 i 3 hauria de ser similar tenint en compte que, malgrat que l'alternativa 3 presenta dues zones d'alta aptitud, una resulta ser coincident amb una àrea de protecció territorial (APT-carreteres) i la representació de l'altra sembla no respondre a criteris territorials o ambientals (possible errada en el traspàs de dades). A més a més, tot i que les diferents parcel·les que s'inclouen dins el projecte tenen la qualificació d'àrea d'interès agrari intensiu (AIA-Intensiu), es considera que s'hauria d'haver analitzat i avaluat l'impacte sobre l'ús agrari de les que estan actualment en explotació.

D'acord amb l'indicat resulta necessari dur a terme una millora en l'anàlisi d'alternatives de manera que s'incorporin noves ubicacions fora de la zona d'AIA-Intensiu i també fora de l'àmbit del parc agrari projectat (Parc Agrari de Llevant), prioritzant per zones sense cultius o abandonades i de baix valor paisatgístic. Es recomana tenir en consideració els criteris per a la redacció d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves estructures d'evacuació publicat a la pàgina web del servei d'Avaluació Ambiental (https://www.caib.es/sites/serveiassessoramentambiental/ca/criteris/).

e) De les mesures associades a l'impacte paisatgístic

Com a resultat de l'avaluació de l'impacte paisatgístic es proposa la implantació d'una barrera vegetal perimetral que permetrà reduir en un 24 % la visibilitat del parc i que estarà conformada per oliveres de 2 m d'altura mínima i estrat arbustiu d'espècies aromàtiques, en les zones que no mostren paret seca en el límit amb el parc. L'annex d'incidència paisatgística avalua la conca visual del projecte, però a l'hora d'establir les mesures correctores no té en consideració les característiques intrínseques del paisatge agrícola obert en el qual s'emplaça. El desenvolupament de pantalles visuals contínues, de molta alçada i poc permeables en espais oberts, poden suposar per si mateixes impactes paisatgístics a conseqüència del seu caràcter discordant amb l'entorn.

En aquest punt el Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, com a òrgan competent en matèria de paisatge, recull en el seu informe la necessitat de mantenir les visuals del paisatge obert en el qual s'emplaça el projecte, indicant les millores d'integració paisatgística a incorporar.

En relació amb l'exposat i des del punt de vista normatiu, cal tenir en compte que:

a) La Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears estableix en el punt 1b) de l'article 68. Normes d'aplicació directa, el següent: «b) En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbans de característiques historicoartístiques, típics o tradicionals i als voltants de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permet que la situació, la massa, l'altura dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, trencar l'harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia».

b) La Llei 13/2018, de 28 desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, estableix en l'article 37 que: «Els tancaments laterals dels camins harmonitzaran amb la tipologia tradicional de la zona i, en tot cas, no es permet que la situació, la massa, l'altura, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per a contemplar les belleses naturals, trencar l'harmonia del paisatge o desfigurar la seva perspectiva».

f) De l'ús de compostos o substàncies altament contaminants

El document ambiental refereix l'ús d'hexafluorur de sofre (SF6) com a gas emprat en fase d'explotació, pel tall d'electricitat i aïllament, en cas de ser necessari. El gas estarà contingut en cubetes que permetran controlar els seus nivells i es realitzaran mesures compensatòries en el cas de fuites accidentals. Cal tenir en consideració que el SF6 és un dels gasos d'efecte hivernacle més potents, amb potencial d'escalfament global 23.500 vegades superior al del CO2. En aquest punt, la informació i l'avaluació dels possibles impactes ambientals derivats de l'ús d'aquest compost resulten ser molt genèriques i insuficients atès que no s'especifica sobre les mesures de control, els elements que contenen el gas, el volum total requerit per la instal·lació o el seu potencial contaminant, entre d'altres. En aquest punt es considera fonamental tenir en compte les limitacions establertes per la normativa vigent (Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014).

g) Del compliment de condicionants ambientals establerts al Decret 33/2025

Tot i que el document ambiental inclou apartat referent al compliment de les mesures i condicionants ambientals establerts a l'annex F de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears aprovada pel Decret 33/2015, de 15 de maig, es considera que el projecte no compleix amb els condicionants següents establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques de tipus C:

SOL-A01: Dins de l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.

En aquest punt es justifica, per una banda l'aptitud fotovoltaica de la parcel·la i per altra el cultiu de secà existent. Cal tenir en compte que la parcel·la és considerada com a zona d'alt valor edàfic a l'estar catalogada dins zona d'alt interès agrari intensiu (AIA-I_40) pel Pla General de Palma (2023). Així mateix, segons consta a l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, les parcel·les afectades es caracteritzen per tenir un alt potencial productiu segons el mapa de classes de capacitat agrològica del Ministeri d'Agricultura i Pesca. Per altra banda, d'acord amb el PTIM el grau de valoració paisatgística a la zona és alt i dins l'àmbit del projecte es localitzen elements d'interès etnològic que cal preservar.

SOL-D02: Es prendran en consideració les característiques orogràfiques de l'àmbit per a emplaçar la instal·lació allà on es provoqui menys impacte visual i paisatgístic. Es valorarà l'impacte acumulatiu derivat de la instal·lació d'una nova instal·lació fotovoltaica propera o adjacent a una instal·lació preexistent o en tràmit. Es realitzarà una anàlisi d'alternatives de localització i d'avantatges i inconvenients de la possible implantació en terrenys més allunyats de la instal·lació preexistent o en tràmit.

El compliment d'aquest condicionant es justifica amb l'anàlisi d'alternatives i l'estudi d'incidència paisatgística. No obstant això, el document ambiental no pren en consideració la ubicació del projecte dins una zona de paisatge obert a l'efecte d'establir una barrera vegetal que sigui permeable i no continua amb la finalitat de no interferir en les visuals del paisatge. Així com tampoc els possibles observadors potencials associats a la zona de reserva de l'antic traçat ferroviari Palma-Llucmajor, que segons el Servei d'Ordenació del Territori està previst recuperar-lo, i que se situa a uns 80 m a l'oest del parc fotovoltaic.

SOL-J01: Es preservaran els elements catalogats en els inventaris del patrimoni, i s'analitzarà la presència d'altres elements que, malgrat no estiguin catalogats, presentin un interès cultural (marges de pedra en sec, construccions agrícoles, etc.) per garantir la compatibilitat del projecte amb la preservació d'aquests elements. Pel que fa a les parets seques, al marge de preservar les existents, en cas de construir-ne de noves s'hauran de fer amb els materials utilitzats en la zona, integrats en l'entorn i d'acord amb el lloc. En tot cas, en els processos d'avaluació ambiental, l'òrgan ambiental podrà establir les determinacions i restriccions necessàries per minimitzar la possible afectació a parets seques.

Es justifica la inexistència d'elements catalogats segons consulta realitzada al visor del Consell de Mallorca i consta que es preservaran els murs de pedra en sec existents. Malgrat l'exposat, cal tenir en compte que una part de les estructures de suport i panells solar associats es projecten en una zona actualment ocupada per una síquia que, segons l'òrgan competent en matèria de Patrimoni, forma part d'un sistema hidràulic tradicional que cal preservar.

h) Del consum de recursos hídrics associats al projecte

Les mesures preventives i correctores derivades de la implantació de la barrera vegetal i de la necessitat de minimitzar les emissions atmosfèriques (pols), impliquen un consum d'aigua que, juntament amb el que resulta necessari per a la neteja dels panells amb robot, s'estima en un volum màxim de 173.200 litres/any, sense tenir en compte la part corresponent a l'abeurador del ramat oví. De l'exposat, cal indicar que el document ambiental en cap moment especifica l'origen que tindrà el recurs requerit ni tampoc els impactes derivats del seu subministrament (emissions associades al transport).

Per tot el que s'ha exposat anteriorment, prenent en consideració els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, es preveu que el projecte pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient.

7. Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de PFV Es Rafal 5, polígon 58, parcel·les 65, 66, 67, 68, 68, 70, 71, 72 i 73, 133, TM de Palma, signat electrònicament per Jordi Quer Sopeña (enginyer tècnic industrial) i Antonio Bisbal Palou (enginyer industrial) en data 27 de març de 2025 atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluació d'impacte ambiental.

L'Estudi d'Impacte Ambiental contindrà com a mínim el que estableixen, l'article 35 de la Llei 21/2013 de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'Annex VI, i els articles 21, 22 i 31 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, així com les consideracions següents:

1. L‘estudi d'impacte ambiental haurà de contenir una correcta anàlisi d'alternatives raonables, tècnicament i ambientalment viables d'acord amb l'article 5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. L'estudi d'alternatives haurà d'incloure noves ubicacions fora del Parc Agrari de Llevant, fora d'AIA, en zones abandonades/degradades sense cultiu. El plantejament d'alternatives haurà de tenir en consideració el règim d'usos establert pel planejament vigent.

2. Les alternatives que es projectin dins àrees d'interès agrari (AIA) hauran de justificar el compliment de la norma 7.4.3 del Pla General de Palma (2023).

3. S'haurà d'incloure un estudi agronòmic dels terrenys afectats pel projecte amb indicació de la seva capacitat agrològica, ús existent, intensitat productiva i justificació de la continuïtat de l'activitat agrícola.

4. S'haurà de tenir en consideració l'existència o possible existència d'elements etnològics i el seu entorn de protecció a l'hora de dissenyar la superfície d'implantació del projecte.

5. L'annex d'incidència paisatgística haurà de considerar les característiques intrínseques del paisatge en el qual s'emplaça el projecte així com incorporar mesures d'integració que permetin mantenir la seva connectivitat ambiental i visual.

6. Respecte de l'ús de hexafluorur de sofre SF6, s'haurà de donar compliment al Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014.

7. S'haurà d'indicar l'origen que tindrà el volum de recurs hídric associat al funcionament del projecte (neteja panells, manteniment de pantalla vegetal, etc.) així com avaluar els possibles impactes derivats del seu proveïment.

8. S'haurà de justificar el compliment de les mesures i condicionants ambientals establerts a l'annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

Es recomana tenir en consideració els criteris per a la redacció d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves estructures d'evacuació publicat a la pàgina web del servei d'Avaluació Ambiental

(https://www.caib.es/sites/serveiassessoramentambiental/ca/criteris/).

D'acord amb l'article 39 de la Llei 21/2013 dintre el procediment substantiu, juntament amb la documentació exigida per la legislació sectorial, el promotor presentarà una sol·licitud d'inici de l'avaluació d'Impacte Ambiental ordinària, juntament amb la documentació següent:

• Document tècnic del projecte.
• Estudi d'Impacte Ambiental, amb els annexos prevists a l'article 21.2 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'Impacte Ambiental a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació en el BOIB i a la seva seu electrònica. Simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades segons l'establert a l'article 37 de la Llei 21/2013. Es considera que s'han de realitzar les consultes següents:

• Ajuntament de Palma.
• Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Autònoms o Energia.
• Servei de Salut Ambiental. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Salut.
• Departament d'Emergències. Direcció General d'Emergències i Interior. Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local.
• Direcció General de Mobilitat. Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.
• Servei de Patrimoni Històric, Servei d'Ordenació del Territori i Servei d'Explotació i Conservació i Servei de Planejament del Consell de Mallorca.
• GOB.
• Federació d'Associacions de veïns de Palma

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 22 de juny de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá