Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 10 de juny de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte Parc Fotovoltaic LIBIENERGY MARGALIDA, ubicat al polígon 14, parcel·les 26 i 147 del terme municipal de Santa Margalida, en el termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus C, l'ocupació de la qual és inferior a 10 hectàrees en sòl rústic general, i d'acord amb el PDSEIB s'ubica en una parcel·la situada una part en zona d'aptitud alta i una part en zona d'aptitud mitjana.

Aquest projecte es trobaria inclòs al grup 2, Energia, apartat 6 de l'Annex II (projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental simplificada) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost; no obstant, a sol·licitud del promotor, quedarà sotmès a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària; per tant, i d'acord amb l'article 13.1.f del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aquest projecte es tramita d'acord amb l'article 7.1 d) de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª. de l'esmentada Llei.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la implantació d'un parc fotovoltaic denominat "FV MARGALIDA", amb una potència instal·lada de 4,925 MW (5,1765 MWp), i la seva corresponent infraestructura d'evacuació.

Ubicació del projecte: La instal·lació s'ubica al terme municipal de Santa Margalida, a l'illa de Mallorca, sobre dues parcel·les de sòl rústic general (SRG) que sumen una superfície total de 119.330 m². L'ocupació material de les plaques serà d'aproximadament 7,38 hectàrees, representant un 66 % de la superfície total de les parcel·les.

Les referències cadastrals afectades són: Polígon 14, parcel·la 147: 07055A014001470000YQ i Polígon 14, parcel·la 26: 07055A014000260000YM.

Els components principals de la instal·lació són els següents:

• 8.925 mòduls fotovoltaics de 580 W de potència unitària. Els mòduls s'ubicaran sobre seguidors solars monofil·la, orientats al Sud i amb un angle de rotació de ±55º respecte a l'horitzontal. L'altura màxima de les estructures serà de 2,17 metres.
• 16 inversors, dels quals 15 unitats tenen una potència de 0,32 MVA i una unitat de 0,125 MVA.
• Centres de transformació situats dins el Centre de Protecció i Mesura (CPM), equipats amb transformadors de 2.500 kVA que eleven la tensió de 0,6 kV a 15 kV.
• Línia subterrània d'evacuació (LSMT) a 15 kV amb conductor tipus RH5Z1 de 400 mm² de secció.

L'evacuació es divideix en dos trams:

a) Un primer tram individual, des del CPM fins al punt de connexió compartit, amb una longitud de 2.017,96 m.

b) Un segon tram de canalització compartida amb el parc solar Santa Eulària III fins al Centre de Seccionament (CS), amb una longitud total del traçat de 2.846,36 m.

El termini d'execució estimat de les obres és de 3 mesos i s'estima una vida útil de la instal·lació de 30 anys.

Fig.1 Ubicació del PFV i de línia d'evacuació particular i comú. Font: Estudi Arqueològic

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

L'estudi d'impacte ambiental (EIA) ha valorat diverses alternatives per a la implantació del parc fotovoltaic:

Alternativa 0: Correspon a la no execució del projecte. Es descarta atès que el projecte no genera impactes ambientals crítics i la seva denegació impediria l'increment necessari en l'aprofitament de fonts renovables per assolir els objectius de la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica.

Presenten 2 alternatives d'ubicació, per definir la ubicació més adequada presenten un quadre comparatiu, al qual s'han tingut en compte aspectes operatius, territorials, energètics i medi ambientals per tal de determinar l'alternativa més viable. Els elements que han tingut en compte són: Aptitud fotovoltaica, distància a ANEI, distància a ARIP, distància a Xarxa Natura 2000, distància a Nuclis Urbans, Risc d'incendis, HICs, Distància APR Inundació, vegetació existent, distància a Parcs Fotovoltaics i incidència visual.

• Alternativa 1 (seleccionada): Ubicació al polígon 14, parcel·les 26 i 147 de Santa Margalida.
• Alternativa 2: Ubicació al polígon 14, parcel·les 81, 84, 85, 101 i 102.

Alternatives de procés: S'ha seleccionat un sistema d'ancoratge mitjançant clavat directe (cargols o estaques) per la seva major integració ambiental i mínima afectació al sòl. Pel que fa a l'altura de les estructures, s'opta per 2,17 metres, facilitant així el seu ocultament darrere les barreres vegetals.

Evacuació d'energia: no presenten alternatives d'ubicació de la línia d'evacuació.

Pel que respecta als impactes ambientals derivats de l'alternativa seleccionada, l'estudi d'impacte ambiental identifica 11 elements generadors d'impactes en les fases de construcció, funcionament i fi d'ús que estarien relacionats amb: el desbrossament, la implantació de les estructures de suport, la construcció de les infraestructures energètiques auxiliars, la realització de rases i clots, la col·locació de panells, la consolidació de la barrera vegetal, la generació de residus d'obra i REE, l'ocupació del territori, les operacions de manteniment, la generació de residus derivats del desmantellament i el desmuntatge final del parc solar. Com a elements receptors d'impactes consten: el medi abiòtic (qualitat atmosfèrica, nivell acústic, recursos edàfics i recursos hídrics), el medi biòtic (comunitats vegetals i animals) i el medi antròpic (paisatge, economia, població, agricultura i ramaderia).

En la matriu d'identificació d'impactes (tipus Leopold), les afectacions negatives detectades són de l'ordre de 41 i les positives de 23, sobre un total de 121 possibles. Els impactes negatius estan relacionats amb efectes sobre: la qualitat de l'aire, els recursos hídrics, els recursos edàfics, les comunitats vegetals i animals, les molèsties a la població, la contaminació per residus, el paisatge, l'agricultura i la ramaderia i sobre els recursos científico-culturals. Dels anteriors no es detecten impactes crítics i la gran majoria són considerats moderats (8), 1 compatible i 1 moderat- sever abans de la introducció de mesures de protecció i correctores, d'entre les quals destaquen:

-Control de pols, renou i emissions:

Cobrir materials i fer regs periòdics per reduir pols i partícules, evitar treballs amb vent fort i limitar la velocitat dels vehicles, manteniment i control tècnic de la maquinària per reduir renou i contaminació, regular accessos, trànsit i horaris dels camions i utilitzar materials amortidors per disminuir vibracions i impactes acústics.

• Protecció del sòl i de l'aigua: minimitzar moviments de terres i reutilitzar-les dins la parcel·la, conservar la terra vegetal per a revegetació posterior, evitar vessaments i reparar maquinària fora de la zona d'obra, gestionar adequadament aigües, neteges i residus líquids i restaurar el sòl un cop desmantellada la instal·lació.
• Vegetació i paisatge: preservar vegetació existent i evitar herbicides, reubicar arbres i espècies singulars i crear barreres vegetals amb espècies autòctones i de baix consum hídric, restaurar zones afectades i mantenir les pantalles vegetals durant tota la vida útil del projecte i integrar visualment les instal·lacions amb disseny cromàtic i pantalles verdes.
• Protecció de fauna: limitar renou i activitats en períodes sensibles per a la fauna, revisar rases abans de tapar-les per evitar atrapaments, crear hotels d'insectes, abeuradors i nius artificials per afavorir aus estepàries i fer seguiment d'impactes d'aus amb les plaques solars.
• Gestió agrària i compatibilitat d'usos: compatibilitzar el parc solar amb pastura extensiva d'ovelles i compensar la pèrdua agrària amb noves superfícies de cultiu o ramaderia.
• Patrimoni i elements etnològics: respectar murs de pedra seca i altres elements patrimonials i fer controls arqueològics si apareixen restes durant les obres.
• Gestió de residus: reduir residus i embalatge des de l'origen, separar i reciclar residus de construcció i components fotovoltaics, disposar d'un pla de gestió de residus i punts verds a l'obra.

L'estudi conclou que amb la introducció de mesures correctores els impactes residuals seran compatibles.

El programa de vigilància ambiental estableix, entre d'altres, l'obligatorietat de contractació d'auditoria ambiental conforme l'establert a l'article 33.1 del Decret legislatiu 1/2020. També inclou el control de variables com: l'ocupació temporal, els abocaments, els residus perillosos, la qualitat atmosfèrica, els mesuraments, la restauració paisatgística o les comunitats faunístiques i vegetals i integració paisatgística. El control es materialitzarà amb l'emissió d'informes periòdics mensuals.

Quant al paisatge, l'Estudi d'Incidència Paisatgística analitza una àrea d'influència visual (AIV) de 3 km al municipi de Santa Margalida. L'estudi determina que la qualitat visual de la zona és mitjana-alta, motivada per la presència de singularitats naturals i culturals, com espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i diversos jaciments arqueològics, així com per la incidència antròpica derivada de la proximitat d'altres parcs fotovoltaics i de la carretera Ma-3410. La fragilitat visual de l'àmbit es considera mitjana-baixa, atesa la morfologia plana del terreny i la cobertura vegetal existent. Pel que fa a la conca visual, l'anàlisi conclou que el parc solar seria visible des de 26,58 ha de les 3.139,59 ha estudiades, equivalent al 0,85 % del territori analitzat, concentrant-se principalment la visibilitat en l'entorn més proper a la instal·lació (menys de 500 m). També s'indica que part de les àrees visibles corresponen a punts elevats o espais inaccessibles, com copes d'arbres, fet que redueix la incidència real sobre observadors potencials. Com a mesura correctora, es proposa la consolidació d'una barrera vegetal arbòria i arbustiva de 3 metres d'alçada amb espècies autòctones i de baix requeriment hídric, com ullastres, mates i garrovers. L'estudi avalua dos escenaris: el primer, amb una barrera de 590 m paral·lela al camí d'accés, reduiria la superfície visible a 20,17 ha (0,64 %), és a dir, una reducció del 24,12 % de la visibilitat; el segon, ampliant la barrera a la resta del perímetre, reduiria la superfície visible a 18,06 ha (0,58 %), amb una reducció del 32,05 %. Tot i això, l'estudi considera més eficient l'escenari 1, ja que l'increment de barrera vegetal del segon escenari no compensa la reducció visual addicional obtinguda. Respecte a la covisibilitat amb altres instal·lacions fotovoltaiques en un radi de 10 km, l'anàlisi conclou que l'impacte acumulatiu és molt reduït, amb només 3,02 ha de territori des d'on es podrien observar simultàniament dos o més parcs solars, equivalent aproximadament al 0,19 % de l'àrea estudiada. L'estudi assenyala que, malgrat la proximitat d'altres instal·lacions com Santa Eulàlia 1, 2 i 3 o Gaviota, Cortijo i Parrilla, la morfologia plana del terreny i la distància fan que la percepció conjunta sigui mínima. Finalment, l'equip redactor conclou que l'impacte paisatgístic del projecte és compatible amb la qualitat paisatgística de la zona sempre que s'implantin les mesures correctores proposades, especialment la pantalla vegetal i el manteniment de la vegetació existent.

No presenten annex sobre l'impacte directe i l'induït del consum energètic, i emissions de gasos d'efecte hivernacle, tot i això, l'EIA estima un estalvi d'emissions de CO2 de 224 t/any.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

El 15 d'agost de 2025 es va publicar en el BOIB núm. 107 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general amb tramitació ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic PFV LIBIENERGY MARGALIDA ubicat en Polígon 14 Parcel·la 26 i 147, terme municipal Santa Margalida.

A la fase d'informació pública i amb posterioritat han estat consultades les següents administracions:

• Ajuntament de Santa Margalida.
• Associacions Amics de la Terra i GOB.
• Direccions Insulars de:

Infraestructures.

Territori i Paisatge.

Patrimoni.

Urbanisme.

• Departament d'Emergències
• Endesa Distribució i Red Electrica España.
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació.
• Servei d'Agricultura, Departament de Medi Natural i Gestió Forestal.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.
• Servei de Mines.
• Servei de Salut Ambiental.
• DG Recursos Hídrics.
• ABAQUA.

A la data de la redacció del present informe s'han rebut informes de:

- Servei d'Energies Renovables (12/08/2024) informe favorable amb condicions: «- Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.

A més, s'hauran de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

• Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.
• Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.
• Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.
• Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
• Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, 11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
• Resolució del Director General d'Industrial, del 16 de juliol de 2004, per la qual s'aproven a l'empresa "Endesa Distribuci´n Elécrica S.L.U" les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31 d'agost de 2004.
• Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa "Endesa Distribuci´n Elécrica S.L.U" les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'Alta tensió de 3ª. categoria (mitja tensió), publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2004.
• Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i del a petita i mitjana empresa, per la que s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribucion Eléctrica, SLU.
• Aquest informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.»
• Servei de Patrimoni Històric (29/07/2024) que conclou: «Atès l'exposat no s'establiran cauteles arqueològiques prèvies, però qualsevol excavació requerirà supervisió preventiva – si es localitzessin vestigis d'elements patrimonials durant la fase d'obres s'haurà de realitzar la corresponent prospecció arqueològica Es respectaran els murs de pedra en sec com es descriu a l'informe.»
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (23/07/2024) informa favorablement amb recomanacions:

«1. Implantar un sistema d'emmagatzematge energètic. 2 - Consultar les següents guies:

• Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/es/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/?mcont=3180

• Guies per reduir al màxim els impactes ambientals:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/evaluacion- ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/energies_renovables/documents/C RITERIS_AMBIENTALS_PSF_2022_12.pdf

• Red Eléctrica (20/08/2024) no presenta oposició al projecte amb menció d'afeccions de la línia d'evacuació a terrenys que pertanyen REE i E-Distribución.
• Informe favorable de Servei d'Explotació i Conservació (20/01/2025) amb condicions: «1. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. 2. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de dos carrils. 3. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació, de la zones establides de reserva i de la protecció, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. 4. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.»
• Direcció General d'Emergències (07/08/2024) informa favorablement.
• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal (08/08/2024): «us comunic que no està dins Xarxa Natura 2000 ni és limítrof i, per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).»
• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (21/08/2024) que conclou: «Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació a la forest i al risc d'incendi forestal..»
• Informe Favorable del Servei de Protecció d'Espècies (26/07/2024).
• Informe favorable del Servei de Planificació de la DGRH de la Direcció General de Recursos Hídrics (21/11/2025) amb condicionants.

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori (19/11/2024) que informa favorablement amb condicions.

• ABAQUA (22/07/2024), tramet els informes de les àrees tècniques d'Abastament i Dessalació (no afectarà a les instal·lacions i infraestructures, en matèria d'abastiment i dessalació actuals d'Abaqua) i de Planificació i Construcció de Sanejament (aporten plànols possibles afeccions) de l'Agència Balear de l'Aigua i de la Qualitat Ambiental.
• Servei d'Agricultura (13/01/2025) que conclou: «Vist tot l'exposat, d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar desfavorablement la instal·lació del parc fotovoltaic LIBIENERGY MARGALIDA ubicat al polígon 14, parcel·la 26 i 147 del terme municipal de Santa Margalida..»
• Segon informe desfavorable del Servei d'Agricultura (18/07/2025).
• Tercer informe favorable del Servei d'Agricultura (22/01/2026).
• Servei de Salut Ambiental (11/02/2026) informa que el projecte ha de complir: «1.Seguimiento de la intensidad de campos electromagnéticos producidos por la instalación i cumplimiento de los valores establecidos en el Real Decreto 1066/2001, de 28 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento que establece condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas. 2. El titular de la instalación deberá disponer de un protocolo para el transporte, llenado, mantenimiento y vaciado de equipos que utilicen SF6, detección de fugas, actuación en caso de fuga accidental y control del consumo anual. 3. La limpieza de los módulos solares, si es necesario hacerla con agua, se realizará con agua regenerada; si no pudiera hacerse con agua regenerada se evitará utilizar agua potable. 4. Se deberán tener en cuenta la sinergia con la planta FV Santa Eulalia III para el control de emisiones»
• En data 20 de febrer de 2025 té entrada (VALIB 464954) contestació del promotor a l'informe del Servei de Salut Ambiental.

Pel que fa a les al·legacions presentades a l'execució del projecte, consta la formulada per diversos particulars: «AL·LEGACIÓ PRIMERA

Falsedat sobre la titularitat i els contractes de lloguer

Es denuncia que l'estudi ambiental utilitza imatges desactualitzades on no apareixen altres parcs solars ja existents o aprovats a la zona (Santa Eulalia I, II i III), fet que minimitzaria artificialment l'impacte acumulatiu. També s'assenyala que el parc se situaria en una vall envoltada d'habitatges i un hotel rural situats en zones elevades, de manera que les barreres vegetals no evitarien l'impacte visual directe sobre els residents.

​​​​​​​AL·LEGACIÓ SEGONA

Impacte paisatgístic i ús de fotografies antigues

Es denuncia que l'estudi ambiental utilitza imatges desactualitzades on no apareixen altres parcs solars ja existents o aprovats a la zona (Santa Eulalia I, II i III), fet que minimitzaria artificialment l'impacte acumulatiu. També s'assenyala que el parc se situaria en una vall envoltada d'habitatges i un hotel rural situats en zones elevades, de manera que les barreres vegetals no evitarien l'impacte visual directe sobre els residents.

AL·LEGACIÓ TERCERA

Afectació visual molt superior a la reconeguda

Tot i que l'estudi afirma que la visibilitat és mínima a partir dels 3 km, els al·legants remarquen que les seves cases es troben entre 30 i 300 metres del parc projectat. A més, indiquen que els mateixos plànols aportats pels promotors evidencien que les vivendes quedaran directament exposades visualment a la instal·lació.

AL·LEGACIÓ QUARTA

Negació del risc d'inundacions

L'avaluació ambiental assegura que la zona no és inundable i que el terreny és pràcticament pla. Els al·legants ho consideren fals i expliquen que la zona és una depressió natural que s'inunda periòdicament. També denuncien que s'ha ocultat l'existència d'un “avenc” natural conegut com l'Avenc de Santa Eulàlia, que actua com a desguàs subterrani i és conegut històricament pels veïns. Aporten testimonis i fotografies d'inundacions recents (2019 i 2023) i d'altres més greus del passat.

AL·LEGACIÓ CINQUENA

Problemes amb la línia d'evacuació elèctrica

El projecte afirma que compartirà la canalització de la línia d'evacuació amb el futur parc FV Santa Eulalia III. Segons els al·legants, la propietat d'aquest parc ho desmenteix, de manera que el projecte FV Margalida no tindria garantida la connexió prevista fins a la subestació de Can Picafort.

AL·LEGACIÓ SISENA

Saturació del camí per on hauria de passar la canalització

Els serveis tècnics de l'Ajuntament de Santa Margalida haurien indicat que el Camí de Santa Eulàlia ja està saturat per les conduccions dels parcs Santa Eulalia I i II, i que l'espai restant es reserva per a infraestructures municipals d'aigua. Per això, segons els al·legants, no seria viable autoritzar el pas de les noves conduccions del projecte FV Margalida.

-El promotor va donar resposta a les al·legacions (06/02/2025).

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

Segons el Pla Territorial de Mallorca (PTIM) les parcel·les objecte d'aquest informe està situada en sòl rústic comú, en la Unitat del Paisatge UP 3 - Badies del Nord i categoria de sòl rústic de règim general (SRG). Topogràficament el pendent mitjà és de l'1-3 %.

La instal·lació es projecta en una zona predominantment agrària amb parcel·les agrícoles i alguns habitatges unifamiliars dispersos.

El projecte no afecta cap espai de rellevància ambiental definit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, ni a espais naturals o àrees d'especial protecció de les Illes Balears definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener.

No hi ha afectacions a àrees de prevenció de riscos d'incendi, d'erosió, esllavissament o inundació.

A l'àmbit d'implantació no està cartografiat cap hàbitat prioritari ni singular.

​​​​​​​Quan a la fauna, a la quadrícula de 5x5 amb codi 123 del bioatles consten les següents aus catalogades i amenaçades: Arpella (Circus aeruginosus), Rosseta (Marmaronetta angustirostris), Ànnera blanca (Tadorna tadorna), Toret (Ardeola ralloides), Picaplatges camanegre (Anarhynchus alexandrinus), Picaplatges petit (Charadrius dubius), Hortolà de canyet (Emberiza schoeniclus subsp. Witherbyi), Abellerol (Merops apiaster), Gall faver (Porphyrio porphyrio) i Buscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).

Segons la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears, aprovat pel Decret 33/2015, de 16 de maig, es tracta d'una instal·lació tipus C (ocupació < 10ha) en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i una petita part en alta.

Des del punt de vista hidrològic, la zona no està afectada pel domini públic hidràulic de les aigües superficials, les seves zones de protecció (servitud, policia), ni les zones inundables o potencialment inundables. Pel que respecta a les aigües subterrànies el projecte s'emplaça sobre l'àmbit de la massa d'aigua 1811M2:Llubí, caracteritzada per trobar-se en bon estat quantitatiu i mal estat químic per nitrats segons el Reial decret 49/2023, de 24 de gener, d'aprovació del Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears (revisió de 3ercicle (2022-2027)) i per la massa 1816M2: Son Real caracteritzada per trobar-se en Mal estat quantitatiu i mal estat químic per clorurs. La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers de la zona és alta i el projecte està fora dels perímetres de protecció de pous de proveïment a població.

Segons el Plànol de visibilitat des de les principals infraestructures de transport terrestre, rutes senderistes i vies verdes, la nova instal·lació fotovoltaica està situada en una zona de paisatges oberts, amb grau de visibilitat “no visible” i puntualment “baix”. Per altra banda, d'acord amb el plànol 3 d'integració paisatgística del PTM, la parcel·la està situada a la unitat de paisatge 3 i té una valoració paisatgística alta.

En relació amb el patrimoni cultural i arqueològic ,d'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric la línia d'evacuació transcorre per l'entorn de protecció, proposat al catàleg de patrimoni de Santa Margalida, pel jaciment JA054 “Sa Tanca Nova”. Tot i això, l'informe indica que no s'han detectat afectacions directes ni restes arqueològiques dins l'àmbit prospectat. Els principals béns patrimonials identificats durant la prospecció són els murs de pedra en sec.

Quant a l'activitat agrària, la superfície ocupada pel parc correspon principalment a sòls de nivell V (bon aprofitament 6,63 ha) i VI (aprofitament moderat 2,25 ha).

6. Consideracions tècniques

1-Referent al compliment de les mesures i els condicionants ambientals establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus C segons l'annex F del Decret 33/2015, revisat l'EIA, tot i que el projecte assegura que es compleixen amb totes les mesures i condicionants de l'annex F per a instal·lacions fotovoltaiques tipus C, es detecta que no es compleixen els següents punts:- SOL-D04: "S'haurà de respectar una distància mínima de 0,80 metres dels mòduls respecte al sòl per possibilitar una coberta vegetal homogènia”

En el projecte no ha quedat definida l'altura mínima d'instal·lació dels mòduls.

I. Els mòduls fotovoltaics hauran de mantenir obligatòriament una distància mínima de 0,80 metres respecte al terra per possibilitar una coberta vegetal homogènia i afavorir el pas de la fauna i el bestiar.

- SOL-D05: “En cas que es prevegi una barrera vegetal, aquesta serà de plantes autòctones de baix requeriment hídric, amb una densitat suficient que asseguri la menor visibilitat de les plaques des dels nuclis de població i carreteres més propers. Es mantindrà una distància mínima de 3 metres entre el límit de parcel·la i la instal·lació o tancat perimetral (si se'n preveu) amb l'objectiu que en aquests tres metres s'ubiqui la vegetació que té la funció d'apantallament.”.

A l'EIA no han quedat definides les característiques de la barrera vegetal, d'acord amb els plànols del projecte es proposa implantar una barrera vegetal al costat del camí i una petita part al costat sud-est a l'altura de les edificacions existents. No obstant això, no s'indiquen les seves dimensions ni característiques.

II. Cal situar la barrera vegetal aferrada al camí i definir la seva amplada, que preferiblement comptarà amb dues files de plantació combinant espècies vegetals arbòries i arbustives, sempre autòctones i de baix requeriment hídric i presents en l'entorn proper. A més, cal que se situï per davant de les edificacions per tal de reduir el seu impacte paisatgístic o bé emplaçar-les en zones allunyades del camí d'accés, on siguin menys visibles

- SOL-J01: “Es preservaran els elements catalogats en els inventaris del patrimoni, i s'analitzarà la presència d'altres elements que, malgrat no estiguin catalogats, presentin un interès cultural (marges de pedra en sec, construccions agrícoles, etc.) per garantir la compatibilitat del projecte amb la preservació d'aquests elements. Pel que fa a les parets seques, al marge de preservar les existents, en cas de construir-ne de noves s'hauran de fer amb els materials utilitzats en la zona, integrats en l'entorn i d'acord amb el lloc. En tot cas, en els processos d'avaluació ambiental, l'òrgan ambiental podrà establir les determinacions i restriccions necessàries per minimitzar la possible afectació a parets seques”.

Si bé a l'informe de prospecció arqueològica inicial respecte als elements etnològics s'indica que s'han identificat murs de pedra en sec que han de ser respectats conservant un perímetre de protecció de 2 metres i que en la fase d'obra, s'haurà de garantir la no afectació d'aquests elements, el projecte no defineix les distàncies de separació entre els mòduls i les parets ni, si és el cas, les intervencions necessàries per a l'accessibilitat entre recintes o pel pas de les instal·lacions.

III. Cal conservar un perímetre de protecció entre els mòduls i les parets de pedra en sec existents i garantir la no afectació d'aquests elements durant la fase d'obra. Seria convenient augmentar aquesta protecció fins a 2,5 i 3 metres per tal de permetre el correcte manteniment d'aquests elements.

2-Línia d'evacuació

La proposta contempla un primer tram en la línia d'evacuació que realitza el promotor del projecte objecte d'aquest informe i que va des del centre de protecció i mesura (CPM) FV Margalida fins al CMM FV Santa Eulàlia III, un segon tram del parc FV Santa Eulàlia III fins al centre de seccionament (CS) amb canalització compartida amb el promotor de Santa Eulàlia III, ambdós trams estan desenvolupats en el Projecte instal·lació fotovoltaica i evacuació particular “FV Margalida”. Finalment, el tram des del CS fins a la SET, és un tram compartit amb el futur parc FV Mallorca V i desenvolupat al Projecte CS i LSMT Infraestructura d'evacuació comuna “FV Mallorca V” i “FV Margalida”. No aporten justificació de tenir els permisos, per tant:

IV. En el cas que s'hagués de modificar el traçat de la línia d'evacuació per tal d'obtenir els permisos, si el nou traçat estigués inclòs en els annexes de subjecció a avaluació ambiental, haurà de realitzar el tràmit d'avaluació ambiental corresponent.

3-Afecció a l'activitat agrària

D'acord amb la memòria agronòmica la superfície ocupada pel projecte correspon majoritàriament a sòls classificats com de valor agrari mitjà (nivell 5), representant el 75 % de l'àmbit afectat (6,63 ha), mentre que el 25 % restant correspon a sòls de baix aprofitament agrari (nivell 6).

Tot i que no es tracta de sòls d'alt valor agrològic, aquests terrenys mantenen una funcionalitat agrària efectiva i formen part de l'estructura territorial i productiva del municipi.

Es concreten les següents mesures de compensació:

Mesura Proposada	Cultiu/bestiar	Superfície (ha) / Núm. unitats	Municipi	Polígon	Parcel·la
Agricultura	Pastures (<5anys) entre plaques	4,50	Santa Margalida	14	26 i 147
Agricultura	Tarongerar en regadiu	1,50	Petra	11	77

D'acord amb l'informe del Servei d'Agricultura: «Les mesures de compensació proposades s'ajusten als requisits de la Instrucció 1/2023 i comporten una millora, amb increments de 0,4532 UTA i de 6.743,75 € en els marges bruts.»

Des d'un punt de vista estrictament quantitatiu, les mesures proposades poden considerar-se compatibles amb els criteris econòmics establerts a la Instrucció 1/2023, atès que incrementen els indicadors de marge brut i unitats de treball agrari (UTA). No obstant això, aquesta circumstància no resulta suficient per concloure que l'afecció sobre l'activitat agrària queda adequadament compensada.

L'avaluació de la compatibilitat agrària d'una instal·lació fotovoltaica no pot limitar-se únicament a una comparativa de rendibilitat econòmica o de càrrega laboral teòrica, sinó que ha d'incorporar criteris territorials, funcionals i estructurals vinculats a la preservació de l'activitat agrària local.

En aquest sentit, es considera tècnicament rellevant que una part essencial de la compensació proposada —la implantació d'un tarongerar en regadiu— es desenvolupi al terme municipal de Petra i no al municipi directament afectat per la transformació del sòl rústic.

Aquest fet comporta diverses limitacions:

• La compensació no reverteix territorialment sobre el mateix municipi que assumeix la pèrdua efectiva de sòl agrari i la transformació del paisatge rural.
• La reducció de superfície agrària útil a Santa Margalida no queda compensada funcionalment dins la seva estructura agrària local, generant un desequilibri territorial entre l'impacte i la mesura correctora.
• Els beneficis econòmics i laborals derivats de la nova explotació agrícola es traslladen parcialment a un altre municipi, sense garantir el manteniment de l'activitat agrària ni de la capacitat productiva del territori afectat.
   

   

• La permanència de pastures entre plaques fotovoltaiques, tot i representar una mesura positiva d'integració agrovoltaica, no equival a la conservació plena del sòl agrari original, ja que es produeix una limitació de la funcionalitat agronòmica, de la capacitat de mecanització, de la diversificació de cultius i de la disponibilitat futura dels terrenys.

Des del punt de vista de la planificació territorial agrària, les mesures compensatòries haurien de prioritzar el principi de proximitat territorial, de manera que les actuacions correctores es desenvolupin preferentment dins el mateix municipi afectat, garantint així la coherència entre impacte i compensació.

V. Amb la finalitat de garantir una compensació territorial i funcional adequada de l'afecció sobre el sòl agrari derivada de la implantació del projecte fotovoltaic, el promotor haurà de desenvolupar mesures compensatòries agràries preferentment dins el mateix terme municipal afectat pel projecte, equivalents, com a mínim, a la superfície agrària efectivament ocupada o afectada per la instal·lació:

• 6,63 hectáreas (75 %) corresponden al Nivel 5
• 2,25 hectáreas (25 %) corresponden al Nivel 6

Només de manera excepcional, i sempre que s'acrediti de forma suficient la impossibilitat o inviabilitat tècnica de disposar de superfícies adequades dins el municipi afectat, les mesures compensatòries podran localitzar-se en municipis limítrofs, sense que això suposi una reducció dels requisits de superfície, funcionalitat agronòmica, productivitat o permanència exigibles.

Aquestes mesures hauran de comportar el manteniment, recuperació o implantació d'activitats agràries productives reals i permanents, sobre una superfície no inferior a la superfície ocupada pel projecte, i hauran d'acreditar una funcionalitat agronòmica efectiva.

Les actuacions compensatòries proposades hauran de quedar definides abans de l'inici de les obres i incloure: identificació de les parcel·les objecte de compensació, superfície afectada i superfície compensada, tipus de cultiu o activitat agrària prevista, disponibilitat hídrica, calendari d'implantació i manteniment i compromís de permanència de l'activitat agrària durant tota la vida útil del parc fotovoltaic.

4-Canvi Climàtic

L'EIA no incorpora l'annex específic requerit per la normativa autonòmica (article 21.2 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost) “Un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic.” Tot i aquesta absència documental, l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) afirma que el projecte comportarà un estalvi de 224 tCO₂eq/any. No obstant això, aquest valor no es troba justificat metodològicament ni s'explica el procediment de càlcul emprat.

A més, la dada aportada no resulta coherent amb la producció energètica anual prevista ni amb els factors d'emissió oficials aplicables al sistema elèctric balear.

Considerant la producció estimada del parc:

9.490,87 MWh/any i aplicant el factor d'emissió del mix elèctric balear publicat per la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia:

• 9.490,87 MWh/any × 0,418 tCO2eq/MWh=3.967,18 tCO2eq/any s'obté una reducció potencial aproximada de 3.967,18 tCO₂eq/any, valor molt superior al declarat a l'EIA.

Aquesta discrepància posa de manifest una manca de rigor tècnic en la documentació presentada i impedeix verificar adequadament l'impacte climàtic real del projecte. Des d'un punt de vista científic, els projectes de generació fotovoltaica contribueixen generalment a la mitigació del canvi climàtic mitjançant la substitució parcial de generació elèctrica basada en combustibles fòssils. En aquest sentit, el projecte presenta potencialment un balanç climàtic favorable durant la fase d'explotació.

No obstant això, la valoració ambiental del projecte no pot limitar-se únicament a les emissions evitades durant l'operació del parc, sinó que ha de considerar el conjunt del cicle de vida de la instal·lació.

En aquest sentit, la documentació presentada no incorpora cap càlcul de la petjada de carboni associada a: la fabricació dels panells fotovoltaics; la producció de les estructures metàl·liques i fonamentacions; la fabricació dels inversors i sistemes elèctrics; el transport internacional i terrestre dels materials; la maquinària i moviments de terres durant les obres; les emissions derivades del manteniment; la gestió final i desmantellament de la instal·lació.

L'absència d'aquesta informació impedeix disposar d'una anàlisi completa del balanç net d'emissions del projecte i no permet determinar amb precisió el període de retorn climàtic (“carbon payback time”) de la instal·lació.

​​​​​​​Des de la perspectiva de l'avaluació ambiental i de l'anàlisi de cicle de vida (ACV), aquesta mancança és rellevant, ja que una part significativa de les emissions associades a les instal·lacions fotovoltaiques es concentra precisament en les fases de fabricació i transport dels components.

VI. Cal que el promotor aporti un estudi específic de petjada de carboni i anàlisi de cicle de vida del projecte que permeti completar adequadament l'avaluació dels efectes sobre el canvi climàtic.

Per altra banda, el promotor ha incorporat dos annexos tècnics als projectes de la instal·lació fotovoltaica i de la infraestructura comuna d'evacuació amb la finalitat d'adaptar-los a la nova normativa europea sobre gasos fluorats SF6, arran de l'informe emès pel Servei de Salut Ambiental.

La modificació es justifica per l'entrada en vigor del Reglament (UE) 2024/741, de 20 de febrer de 2024, que estableix restriccions progressives als gasos fluorats amb elevat potencial d'escalfament global, especialment l'hexafluorur de sofre (SF6), utilitzat habitualment en equips elèctrics de mitja i alta tensió.

Com a conseqüència, el projecte modifica la tecnologia prevista inicialment i substitueix els equips elèctrics amb aïllament i tall amb gas SF6 per equips “SF6 free”, és a dir, lliures d'aquest gas fluorat.

5-Hidrologia

a) L'EIA no avalua el consum d'aigua: regs de camins a la de construcció, reg de la barrera vegetal, neteja de les plaques fotovoltaiques...

b) L'informe del Servei de Planificació fa les següents consideracions:

• Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers alta, s'atendrà al que disposa l'article 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades delmanteniment de les maquinàries».
• D'acord a l'article 48.2 i 48.3 del PHIB 2022 es recomana fomentar la utilització d'espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric per a la barrera vegetal, així com l'ús d'aigües pluvials per al seu reg.
• En el cas que el promotor vulgui dur a terme l'abastiment d'aigua del projecte amb el pou AAS_9404_Vigent-AAS_9404 que es disposa a una de les parcel·les, haurà de regularitzar prèviament la seva situació davant del Servei d'Aigües Subterrànies de la DGRH, atès que tot aprofitament d'aigües subterrànies o la modificació d'una concessió existent necessita autorització o concessió administrativa.
• Al projecte no s'especifica la distribució dels dipòsits per aigua potable i residual de les dutxes, els lavabos i les aixetes dels mòduls prefabricats que s'instal·len a la fase d'obra. Es recomana utilitzar dipòsits homologats que es trobin gestionats per empreses autoritzades.
• Segons l'article 64.2 del PHIB 2022 no es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament al medi.
• D'acord amb l'art. 70.7 del PHIB 2022 «f) Una empresa autoritzada haurà d'efectuar el buidatge dels fangs del dipòsit estanc, segons la periodicitat i les condicions establertes pel fabricant. El titular de la instal·lació haurà de conservar els comprovants corresponents dels últims 5 anys per posar-los a la disposició de l'AH en cas que així ho requereixi».
• Es necessari verificar la impermeabilització de la solera de formigó, corroborar una bona gestió de les fuites o vessaments accidentals i indicar al projecte quin manteniment es durà a terme.

c) En relació amb les al·legacions presentades sobre la possible inundabilitat dels terrenys afectats pel projecte, es considera que la documentació ambiental aportada no permet descartar de manera concloent l'existència de dinàmiques hidrològiques locals susceptibles d'afectar l'àmbit d'implantació.

L'Estudi d'Impacte Ambiental indica que el parc fotovoltaic no se situa sobre cap Àrea de Risc Potencial Significatiu d'Inundació (ARPSI) ni sobre zones inundables identificades als mapes oficials. Així mateix, el promotor manifesta que la viabilitat hidrològica del projecte serà analitzada mitjançant un estudi hidrològic i hidràulic específic, amb modelització per a diferents períodes de retorn i definició, si escau, de mesures de drenatge.

No obstant això, les al·legacions formulades aporten informació rellevant sobre el comportament hidrològic local de la zona, descrivint episodis històrics d'inundació temporal vinculats a la configuració topogràfica depressiva de l'àmbit i a la possible existència d'un sistema natural de drenatge càrstic tipus “avenc”.

Des d'un punt de vista tècnic, la no inclusió de l'àmbit dins els mapes ARPSI no implica necessàriament inexistència de risc d'inundació local, atès que aquests instruments tenen una escala de planificació general i poden no reflectir fenòmens puntuals associats a depressions naturals, sistemes endorreics o processos de drenatge subterrani propis dels medis calcaris.

En aquest sentit, la informació continguda a les al·legacions resulta compatible amb processos hidrològics característics del context geomorfològic de Mallorca, especialment en zones planes amb drenatge limitat i presència de cavitats càrstiques amb funció d'absorció temporal d'aigües superficials.

Per tant, es considera necessari completar l'avaluació ambiental amb un estudi hidrològic i hidrogeològic detallat que permeti: caracteritzar el comportament hidràulic real de la conca afectada, verificar l'existència i funcionalitat de possibles cavitats o drenatges naturals, analitzar els efectes de la implantació del parc sobre l'escorrentia superficial, determinar els calats i velocitats d'inundació per diferents episodis de precipitació extrema i definir les mesures correctores necessàries per garantir el manteniment del drenatge natural existent.

El promotor haurà de comunicar els resultats de l'estudi a l'Òrgan Substantiu, el qual haurà de valorar si el projecte es autoritzable.

VII. Respecte els aspectes mencionats s'inclouran condicionants a l'apartat de conclusions de la DIA.

6-Camps electromagnètics i renou

a) D'acord amb l'informe del Servei de Salut Ambiental: «el proyecto ha de cumplir los siguientes requerimientos: seguimiento de la intensidad de campos electromagnéticos producidos por la instalación i cumplimiento de los valores establecidos en el Real Decreto 1066/2001, de 28 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento que establece condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas...» Per tant, referent a les possibles emissions electromagnètiques derivades del funcionament del parc fotovoltaic i de la línia elèctrica (que s'executarà de forma soterrada) cal garantir el compliment estricte del Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, i de les directrius de la Recomanació 1999/519/CE. El promotor haurà de realitzar un seguiment de la intensitat dels camps electromagnètics produïts per la instal·lació i garantir en tot moment que els nivells d'exposició a les radiacions electromagnètiques estiguin per sota dels valors i límits legals establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre.

Aquestes mesures s'hauran de programar durant les hores i els mesos de màxima producció. Atès que hi ha habitatges a menys de 100 metres, la comprovació del valor del camp electromagnètic s'haurà de focalitzar en els habitatges confrontants al parc. Aquest càlcul s'efectuarà en l'estat de càrrega màxima de la instal·lació, prenent mesures a una distància de 0,2 m dels límits del parc i a una altura d'1 m.

Aplicant el principi de precaució, s'establirà com a límit d'emissions de referència el valor de 0,4 microTesles als exteriors de les instal·lacions. En qualsevol cas, si es detecta que se superen els límits de seguretat permesos, s'hauran d'adoptar i incloure obligatòriament mesures de correcció i seguiment específiques dins el Pla de Vigilància Ambiental.

b) S'ha aportat un estudi acústic amb l'objectiu de determinar els nivells de pressió sonora existents a l'àmbit del projecte FV Margalida i verificar el compliment de la normativa vigent en matèria de contaminació acústica.

Les mesures acústiques es varen efectuar amb sonòmetre integrador-promediador tipus I degudament calibrat i verificat, sota condicions meteorològiques considerades favorables, seguint la metodologia establerta per la normativa UNE-ISO i pel Reial decret 1367/2007. L'estudi acústic estableix un total de sis punts de mostreig distribuïts dins l'àmbit del projecte, obtenint-se nivells sonors equivalents diürns (Lk,d) compresos entre 49 i 54 dB(A). D'acord amb la classificació acústica considerada a l'estudi, l'àmbit s'assimila a un sector amb predomini d'ús residencial, per al qual la normativa estableix un valor límit diürn de 55 dB(A).

A la vista dels resultats obtinguts, l'estudi conclou que els nivells acústics mesurats compleixen els valors límit establerts per la normativa aplicable i que, en condicions normals d'activitat, no es preveuen impactes acústics significatius sobre el medi exterior.

No obstant això, cal indicar que les mesures aportades corresponen a una caracterització acústica prèvia de l'entorn i no a una modelització prospectiva del funcionament complet de la instal·lació fotovoltaica i de la infraestructura d'evacuació associada. Per aquest motiu, es considera recomanable que, en fase de funcionament, es realitzi una verificació acústica posterior a la posada en servei del parc, especialment en relació amb els inversors i centres de transformació, amb la finalitat de confirmar el manteniment dels objectius de qualitat acústica establerts per la normativa vigent.

VIII. S'inclouran les observacions anteriors a l'apartat de conclusions de la DIA.

7- Quant a la prevenció de la contaminació lumínica i l'impacte visual i faunístic, la instal·lació s'haurà d'ajustar als requeriments d'integració del MITECO respecte a les superfícies reflectores i la il·luminació. En aquest sentit, els mòduls fotovoltaics hauran de comptar amb un tractament o acabat antireflector per minimitzar o evitar el reflex de la llum (inclosos els períodes nocturns amb lluna plena). Això és fonamental per evitar “l'efecte crida” o confusió sobre l'avifauna, que pot confondre les plaques amb superfícies d'aigua. Així mateix, s'evitarà la instal·lació d'enllumenat permanent a la planta fotovoltaica.

8- Població:

Atesa la proximitat de determinats elements de la instal·lació fotovoltaica a habitatges aïllats existents en sòl rústic, i d'acord amb els criteris establerts per la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental en el document “Criteris per a la redacció dels estudis d'impacte ambiental dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació” (abril 2026), s'haurà de garantir una distància mínima de separació de 50 metres entre el límit exterior de les instal·lacions fotovoltaiques i qualsevol habitatge aïllat. En conseqüència, amb caràcter previ a l'autorització del projecte, el promotor haurà de modificar la implantació de les estructures fotovoltaiques, centres de transformació, inversors, tancaments i resta d'elements auxiliars que incompleixin aquesta distància mínima, reculant-los fins assegurar el compliment íntegre del llindar de separació establert. Aquesta mesura té per objecte minimitzar els impactes ambientals i territorials sobre la població resident, especialment els associats a la intrusió visual, renous de baixa freqüència, camps electromagnètics i alteració de la qualitat paisatgística, en coherència amb els criteris preventius recollits a les directrius del MITECO i d'acord amb els criteris ambientals establerts.

Fig.2 Imatge esquerra: habitatges més propers i radi de distància de 50 m. Imatge dreta: ubicació dels elements del parc. Font: IDEIB i Projecte

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte instal·lació fotovoltaica i evacuació particular (CPM i LSMT) «FV MARGALIDA», ubicat al polígon 14, parcel·les 26 i 147 del terme municipal de Santa Margalida, signat per Amando Navarro González (enginyer tècnic industrial) de data febrer de 2024; del Projecte CS i LSMT infraestructura d'evacuació comú «FV MALLORCA V»i «FV MARGALIDA», signat per Amando Navarro González (enginyer tècnic industrial) de data febrer de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental del PSF FV Margalida redactat pel biòleg Daniel Ramon Manera i la geògrafa Antonia Torres Pérez, signat en data 14 de febrer de 2024, i els condicionants següents:

1. En relació amb les afeccions a la població:

• S'haurà de garantir una distància mínima de separació de 50 metres entre el límit exterior de les instal·lacions fotovoltaiques i qualsevol habitatge aïllat. A tal efecte s'haurà de presentar el projecte modificat davant l'òrgan substantiu abans de la seva autorització.
• S'haurà de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació, i de les bateries, si s'instal·len. Aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

2. Línia d'evacuació:

En el cas que s'hagués de modificar el traçat de la línia d'evacuació per tal d'obtenir les autoritzacions, aquesta haurà de realitzar l'avaluació ambiental si el nou traçat està subjecte d'acord amb els annexos de la Llei 21/2013 o del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

3. Mesures de protecció del Paisatge i Patrimoni:

a) D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori. Consell de Mallorca, de data 19 de novembre de 2024, s'haurà de complir el següent:

 

1. Cal definir la posició i característiques de la tanca de la instal·lació la qual al seu cas s'haurà d'ajustar al que determina la norma 22.1.c.3) del PTM i preferentment es situarà per dins de la barrera vegetal.

2. Cal conservar un perímetre de protecció entre els mòduls i les parets de pedra en sec existents i garantir la no afectació d'aquests elements durant la fase d'obra. Seria convenient augmentar aquesta protecció fins a 2,5 i 3 metres per tal de permetre el correcte manteniment d'aquests elements.

3. Cal detallar i, si és el cas, modificar els acabats de les edificacions auxiliars del parc tenint en compte la necessitat de la reducció de l'impacte visual. A tal efecte es recomana utilitzar en els acabats colors de la gamma dels ocres o terra en façanes i coberta i tenir en compte les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM respecte als acabats.

4. Cal definir l'alçada mínima dels panells fotovoltaics projectats que haurà de ser superior a 0,80 metres per tal de complir les condicions establertes a l'Annex F del PDSEIB.

5. En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

 

b) Respecte de la barrera Vegetal:

-Cal conservar i aprofitar la vegetació arbòria i arbustiva existent i reforçar en aquells punts on no existeix vegetació o no és suficient amb la plantació d'una filera de mates «Pistacea Lentiscus» (arbustives) plantades cada metre i una altra filera de garrovers «Ceratonia siliqua» (arbres) o oliveres «Olea europea var. Sylvestris» plantats cada 4 m, per reduir l'impacte visual i paisatgístic associat al parc fotovoltaic, amb una amplada de les dues fileres d'uns 5 m. Tal com indica l'EIA, les espècies a plantar tindran una altura de 3 metres.

D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori (19/11/2024): « Cal situar la barrera vegetal aferrada al camí i definir la seva amplada, que preferiblement comptarà amb dues files de plantació combinant espècies vegetals arbòries i arbustives autòctones, de baix requeriment hídric i presents en l'entorn proper.

Cal que la barrera vegetal se situï per davant de les edificacions per tal de reduir el seu impacte paisatgístic o bé emplaçar-les en zones allunyades del camí d'accés, on siguin menys visibles.»

• Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc, en el cas que els arbres sembrats no tenguin l'altura de 3 metres com indica l'EIA, les noves plantacions han d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys.
• S'instal·larà un sistema de reg automàtic per degoteig, es realitzaran regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg preferentment amb aigua regenerada o recollida de pluja, en horari de menor intensitat lumínica.

4. Respecte dels residus:

- Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

- No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

5. Respecte de la fauna

• Les activitats potencialment més sorolloses tant de la fase de construcció com de la fase de desmantellament del parc fotovoltaic s'hauran de dur a terme fora del període de reproducció de l'avifauna present a l'àmbit d'actuació i al seu entorn immediat. En conseqüència, no es podran executar treballs amb elevada emissió acústica o vibracions (implantació de les estructures de suport, la realització de rases i clots i el trànsit de maquinària pesant) durant el període comprès entre els mesos de febrer i juny, ambdós inclosos, amb l'objectiu de minimitzar les molèsties i possibles afeccions sobre les espècies d'aus catalogades i amenaçades identificades a la quadrícula 5x5 codi 123 del Bioatles.
• S'han de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.
• Els mòduls fotovoltaics hauran de comptar amb un acabat antireflector per minimitzar «l'efecte crida» sobre l'avifauna, i queda totalment prohibida la instal·lació d'enllumenat permanent al parc.

6. Respecte de la gestió Hídrica

a) D'acord amb l'informe del Servei de Planificació (21/11/2025):

«-S'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants..

• S'han d'instal·lar sistemes de recollida de l'aigua de pluja neta de les teulades de les edificacions per al seu ús posterior a la mateixa instal·lació.
• S'ha de regularitzar prèviament la situació davant del Servei d'Aigües Subterrànies de la DGRH.
• El projecte ha de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic. S'ha d'especificar la ubicació detallada de la distribució dels dipòsits per aigua potable i residual de les dutxes, els lavabos i les aixetes.
• No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar.
• S'ha de verificar la impermeabilització de la solera de formigó, corroborar una bona gestió de les fuites o vessaments accidentals i quin manteniment es durà a terme.
• Es recomana fomentar la utilització d'espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric, així com l'ús d'aigües pluvials i/o regenerades per al seu reg.»

b) Abans de l'inici de les obres, el promotor haurà d'elaborar un estudi hidrològic i hidrogeològic detallat de l'àmbit afectat pel projecte, amb l'objectiu de caracteritzar el comportament hidràulic real de la conca i avaluar el risc d'inundació local associat a processos de drenatge superficial i subterrani propis del context geomorfològic de la zona. L'estudi haurà d'incloure, com a mínim, la modelització hidrològica i hidràulica per a diferents períodes de retorn, l'anàlisi dels efectes del projecte sobre l'escorrentia superficial, la identificació i verificació de possibles cavitats o drenatges naturals de tipus càrstic, la determinació de calats i velocitats d'inundació i la definició de les mesures correctores necessàries per garantir el manteniment del drenatge natural existent i evitar l'increment del risc d'inundació.

Els resultats de l'estudi hauran de ser comunicats a l'òrgan substantiu, que valorarà la viabilitat del projecte en funció de les conclusions obtingudes.

7. Canvi Climàtic

- Cal que el promotor aporti un estudi específic de petjada de carboni i anàlisi de cicle de vida del projecte que permeti completar adequadament l'avaluació dels efectes sobre el canvi climàtic, i l'aporti a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental abans de la posada en marxa del projecte.

8. Respecte dels renous:

a) Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

b) Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

9. Mesures Compensatòries

• El promotor haurà de definir abans de l'inici de les obres mesures compensatòries agràries amb una superfície equivalent, com a mínim, a la superfície agrària afectada pel projecte fotovoltaic (6,63 ha de sòl de nivell 5 i 2,25 ha de nivell 6).
• Les mesures hauran de garantir el manteniment, recuperació o implantació d'activitats agràries productives reals i permanents, acreditant una funcionalitat agronòmica efectiva durant tota la vida útil del parc. La proposta haurà d'incloure la identificació de les parcel·les compensatòries, superfícies afectades i compensades, tipus de cultiu o activitat prevista, disponibilitat hídrica, calendari d'implantació i manteniment, així com el compromís de permanència de l'activitat.
• Les mesures compensatòries agràries s'hauran d'implantar preferentment dins el mateix terme municipal afectat pel projecte. Només de manera excepcional, i quan es justifiqui adequadament la inviabilitat tècnica de la seva implantació en aquest municipi, es podran localitzar en municipis limítrofs, sempre garantint una compensació equivalent en termes de superfície, funcionalitat agronòmica i capacitat productiva.

10. Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar:

• Els condicionants inclosos en la present Declaració d'Impacte Ambiental.
• Les mesures compensatòries proposades.
• Els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en l'EIA i a la DIA. A més, s'hauran d'incloure:

i) Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

ii) Els registres de les mesures periòdiques de les afeccions acústiques.

iii) Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

iv) Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

v) Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

vi) Els informes de seguiment de les mesures d'integració agrària i de les mesures compensatòries.

vii) Registres del consum anual d'aigua utilitzat i l'origen de l'aigua utilitzada.

viii) Registres del seguiment de la barrera vegetal, indicant la reposició de marres, regs de sequera, o altres tractaments específics.

ix) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració agrícola/ambiental, com a mínim durant els primers dos anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic.

13. Pel que fa al desmantellament de les instal·lacions:

• Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions, es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, si escau.
• El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de les barreres vegetals i de la resta de plantacions.

14. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

Es recomana:

Consultar les següents guies:

- Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/es/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/?mcont=3180

- Guies per reduir al màxim els impactes ambientals:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/evaluacion- ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/energies_renovables/documents/CRITERIS_AMB ​​​​​​​IENTALS_PSF_2022_12.pdf

- S'hauria de preveure la implantació d'un sistema d'emmagatzematge energètic amb la finalitat de millorar la gestió i l'aprofitament de la producció d'energia renovable generada per la instal·lació, d'acord amb el que disposa l'article 43 de la Llei 10/2019.

En el supòsit que, en un futur, es projecti la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge mitjançant bateries (BESS) vinculat a la planta fotovoltaica (PFV), aquest haurà de complir les determinacions establertes a l'annex II, grup 4, apartat n), de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. En particular, aquests sistemes hauran de sotmetre's al procediment d'avaluació d'impacte ambiental simplificada quan s'ubiquin fora de la poligonal autoritzada de la PFV.

Així mateix, amb independència del règim d'avaluació ambiental que resulti aplicable, el projecte haurà d'ajustar-se als «Criteris per a la redacció dels estudis d'impacte ambiental dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació, i dels projectes d'emmagatzematge (BESS)», aprovats per l'òrgan ambiental l'abril de 2026 i publicats a la pàgina web del Servei d'Avaluació Ambiental (https://www.caib.es/sites/serveiassessoramentambiental/ca/criteris/), o, si escau, a la normativa sectorial, ambiental i territorial vigent en el moment de la seva tramitació i execució.

Es recorda:

• S'ha de complir amb els condicionants de l'Informe del Servei d'Explotació i Conservació (20/01/2025).
• S'ha de complir amb els condicionants de l'Informe Servei d'Energies Renovables (12/08/2024).

​​​​​​​​​​​​​​Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 15 de juny de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá