Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 8 de juny de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del de Bateries Puntiró HIVE, polígon 37, parcel·la 211 (TM Palma) promogut per SUN HIVE 85 SL (29A/2025), en el termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la implantació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia «Stand-Alone» situat al polígon 37, parcel·la 211 del TM de Palma amb una capacitat d'accés a la generació de 41 MW i una energia d'emmagatzematge de 82 MWh. El projecte també preveu la instal·lació d'una subestació de 41 MW de potència i de 30/66kV de rang de tensió situada annexa al sistema d'emmagatzematge. D'acord amb la Llei 21/2013 d'Avaluació Ambiental i el Decret legislatiu 1/2020 pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, el projecte s'inclou a:

• Annex II Grup 4. n) de la Llei 21/2013: Emmagatzematge energètic «stand-alone».
• Annex I Grup 3.6 del Decret legislatiu 1/2020: Subestació de transformació d'energia elèctrica de més de 10MW en sòl rústic.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

La instal·lació d'emmagatzematge d'energia se situarà al polígon 37, parcel·la 211 del terme municipal de Palma, funcionarà en la modalitat “Stand Alone”, és a dir, no estarà associada a cap instal·lació de generació d'energia, les bateries es carregaran directament de la xarxa a les hores de menor consum i posteriorment injectarà energia a la xarxa a les hores de més consum. L'ocupació de la instal·lació serà d'aproximadament 10.000 m².

La infraestructura de connexió a la xarxa servirà simultàniament per a les activitats de consum i generació. La potència de generació serà de 41 MW igual que la Potència de consum. La capacitat d'emmagatzematge és de 82 MWh.

La instal·lació d'emmagatzematge projectada es connectarà a la xarxa elèctrica al nivell de tensió de 66 KV a la subestació “SON ORLANDIS” propietat de REE.

Per poder evacuar l'energia emmagatzemada al nivell de tensió de 66 kV serà necessari construir un SET Elevador de tecnologia tipus GIS (Gas Isolation System) de 41 MVA de potència i de 30/66 KV de rang de tensió. La subestació tendrà les següents dimensions: 30m x 8m = 240 m².

La línia d'evacuació projectada que connectarà el sistema d'emmagatzematge amb la subestació Son Orlandis estarà enterrada i compartida amb el PFV Puntiró HIVE II ja sotmès a avaluació d'impacte ambiental ordinària amb declaració d'impacte ambiental favorable. D'acord amb l'EIA el traçat de la línia es mantindrà, però serà necessari incrementar la secció de la línia perquè passarà d'evacuar 90 MW de potència (50 MW del PSF PUNTIRÓ HIVE I i 40 MW del PSF PPUNTIRÓ HIVE II) a 131 MW.

D'acord amb l'EIA, per actualitzar el canvi de secció del cable de la línia d'evacuació es procedirà a redactar un ANNEX al projecte, en estat de tramitació, on es detallarà el canvi a realitzar.

Segons la consulta realitzada de l'expedient relacionat del parc fotovoltaic Puntiró Hive II, el traçat de la línia d'evacuació tindrà una longitud d'uns 10 km i estarà subdividit en quatre trams: el primer tram anirà per carrers del nucli rural Puntiró, el segon tram anirà per diferents carrers de Marratxí, el tercer tram per 10 parcel·les privades i el tram final per la carretera Ma-3017. El centre de mesura se situarà a 150 m de la SET Son Orlandis. A més, hi haurà un altre punt de mesura en la nova SET Puntiró Hive II que es construirà a la parcel·la del parc.

També s'implantaran barreres vegetals formades per espècies de baix requeriment hídric, com ara ullastres i vegetació arbustiva a les zones què no s'identifica vegetació tal com la franja paral·lela a la carretera Ma-3011.

En resum, la instal·lació estarà formada per:

• 32 unitats d'emmagatzematge de dimensions 9,3m x 1,7m x 2,6m (alt) cada una, contenint un inversor de 1,25 MW de potència i bateries de ió-liti de 2,5 MWh de capacitat d'emmagatzematge.
• 1 unitat d'emmagatzematge de dimensions 9,3m x 1,7m x 2,6m (alt) cada una, contenint un inversor de 1 MW de potència i bateries de io-liti de 2 MWh de capacitat d'emmagatzematge.
• 8 transformadors de potència 5 MVA 0,66 KV / 30 KV.
• 1 transformador de potència 1 MVA 0,66 KV / 30 KV.
• 9 blocs de cel·les de MT formats per 3 cel·les, dos de línia i una de protecció (2L+P) amb aïllament a 30 KV.
• 1 Subestació elevadora tipus GIS (Gas Isolation System) de 41 MVA de potència i de 30/66 KV de rang de tensió.

Figura 2. Ortofoto de la parcel·la estudiada amb la proposta de projecte de bateries Stand Alone. Font: EIA

L'accés a la parcel·la es realitzarà directament per la MA-3011 (carretera de Sineu), on existeix un camí que separarà el parc solar fotovoltaic Puntiró Hive II i les noves bateries stand-alone.

L'avaluació ambiental en aquest cas forma part de la tramitació per tal de declarar aquesta instal·lació com a Projecte Industrial Estratègic d'acord amb el que disposa la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes Industrials estratègics de les Illes Balears. El 28 de novembre de 2023, el Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica va admetre a tràmit la sol·licitud de projecte d'interès estratègic industrial, infraestructura d'evacuació i autorització administrativa prèvia del projecte amb la consegüent exposició pública el 15 d'abril de 2024 (BOE) i el 16 d'abril de 2024 al BOIB mitjançant l'anunci del tràmit d'informació pública per a la sol·licitud de projecte d'interès estratègic industrial.

D'acord amb la memòria del projecte, el pressupost amb IVA del projecte d'hibridació és de 19.654.030 € i el termini d'execució del projecte és de 6 mesos.

3. Estudi d'impacte ambiental (EIA)

A continuació es presenta una taula resum del contingut de l'EIA.

El contingut que es troba incomplet, no presentat o amb errors estarà comentat a l'apartat 6 de Consideracions tècniques.

APARTATS EIA	OBSERVACIONS
Objecte i descripció del projecte	Presentat
Inventari ambiental	Presentat
Anàlisi d'alternatives	Incomplet Analitzat a la consideració tècnica d)
Identificació d'impactes	Presentat
Mesures ambientals	Presentat
Estudi d'incidència paisatgística	Presentat
Estudi energètic i vulnerabilitat davant el canvi climàtic	Incomplet Analitzat a la consideració tècnica e)
Efectes adversos significatius del projecte en el medi a conseqüència de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d'accidents greus/catàstrofes	Incomplet Analitzat a la consideració tècnica f)
Programa de vigilància ambiental	Presentat
Resum no tècnic	Presentat
Repercussions XN 2000	No aplicable per aquest projecte

Resum de l'anàlisi d'alternatives

L'EIA presenta una anàlisi d'alternatives amb 3 propostes, comenten que la decisió final no depèn només de criteris ambientals, sinó també de factors econòmics, socials i de disponibilitat del sòl:

Alternativa 1: Polígon 37, parcel·la 211 del terme municipal de Palma. Parcel·la de 532.298 m². L'índex de sensibilitat ambiental és majoritàriament de 10 sobre 10 (sensibilitat molt baixa). En la zona objecte d'actuació no hi ha presència de cap figura LEN. El PTI defineix la zona com AIA (Àrea d'Interès Agrari).

Alternativa 2: Polígon 34, parcel·la 36 del terme municipal de Palma. Parcel·la d'1.210.684 m². L'índex de sensibilitat ambiental és de 8,18 sobre 10 (sensibilitat baixa). El PTI defineix la zona com SRGF (Sòl Rústic General Forestal).

Alternativa 3: Polígon 37, parcel·la 29 del terme municipal de Palma. Parcel·la de 28.851m2. L'índex de sensibilitat ambiental és de 9,55 sobre 10 (sensibilitat baixa). El PTI defineix la zona com AIA (Àrea d'Interès Agrari).

També es considera l'alternativa zero, que consistiria a no executar el projecte. Aquesta només s'aplicaria si es detectassin impactes ambientals crítics, cosa que no succeeix en aquest cas. L'estudi conclou que el projecte aporta beneficis ambientals, ja que afavoreix l'estabilitat de la xarxa elèctrica i impulsa les energies renovables.

Segons els criteris de capacitat d'acollida del territori i la zonificació ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica, l'EIA considera que l'alternativa 1 és la més adequada, perquè no està afectada per espais protegits ni per zones d'exclusió ambiental, com ZEPA, LIC, espais naturals protegits, zones inundables o reserves de la biosfera. A més, és la més viable econòmicament i socialment perquè es troba adjacent al parc solar Puntiró Hive II.

Resum del pla de vigilància ambiental

Treballs previs

• A causa del pressupost del projecte, superant el milió d'euros, es contractarà un auditor ambiental que acrediti el compliment del PVA mitjançant auditories periòdiques i revisions sistemàtiques.
• Revisió de pla de gestió ambiental del contractista amb la finalitat de recomanar les millores necessàries per a adequar-lo al Pla de Vigilància Ambiental de l'obra.

Treballs de control

Durant el desenvolupament de l'obra es recomana la consideració ambiental de les següents variables:

• Seguiment d'ubicació i extensió de l'ocupació temporal.
• Seguiment d'abocaments a l'entorn de les instal·lacions d'obra.
• Seguiment de gestió en obra de residus perillosos
• Seguiment del control de la qualitat atmosfèrica.
• Seguiment del resultat dels mesuraments acústics de vibracions.
• Seguiment de les tasques de restauració paisatgística sobre la superfície afectada.
• Seguiment de les comunitats faunístiques.
• Seguiment de les comunitats vegetals.
• Seguiment de la integració paisatgística.

Desmantellament

Durant el desmantellament del projecte es recomana la consideració ambiental de les següents variables:

• Avis a l'òrgan substantiu dos mesos abans de l'inici de les obres de desmantellament.
• Aplicar les mateixes mesures de vigilància que les contemplades a la fase d'obra.

Emissió d'informes

Es redactarà un informe mensual on s'indicarà l'avanç del projecte, es tendran en compte totes les mesures correctores i aquelles proposades a la declaració d'impacte ambiental. Sempre que es produeixi una incidència significativa, es procedirà a informar immediatament al promotor, direcció facultativa/obra i òrgan substantiu. En finalitzar la fase d'obra es redactarà un informe amb la valoració global de l'impacte de l'obra.

Inclouen un estudi acústic que conclou que el valor previst d'intensitat sonora mesurat a 1 metre de les bateries serà de 79 dBA i que aquesta intensitat no compromet el compliment dels valors límit establerts en la legislació sectorial vigent en matèria de soroll ambiental, ja que l'àrea d'estudi no s'ubica propera a cap habitatge o finca residencial. Tot i això, les condicions ambientals de l'entorn poden afectar a la propagació del so i, per tant, introduir certa incertesa, a més, els resultats dels escenaris futurs s'han basat en models teòrics per manca d'informació sobre la font de soroll de la nova instal·lació. En conclusió, es proposa com a mesura correctora la creació d'una barrera vegetal de 3 metres d'altura i entorn de tota la instal·lació que funcioni com a barrera acústica a més de mitigar l'impacte paisatgístic.

L'estudi d'impacte ambiental es pot consultar temporalment al següent enllaç:

https://www.caib.es/sites/energiaicanviclimatic/ca/proyecto_abateraas_puntira_hivea_expabat_202331700/

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

Al BOE núm. 92 de 15 d'abril de 2024 es publicà l' «Anuncio de la Consejería de Empresa, Empleo y Energía de apertura de trámite de información pública para la solicitud de proyecto de interés estratégico industrial, declaración de impacto ambiental,infraestructura de evacuación y autorización administrativa previa y de construcción del proyecto «Baterías Puntiró HIVE» situado en el polígono 37, parcela 211 del término municipal de Palma (Exp. BAT2023/31700)»

Al BOIB nº 50 de 16 d'abril de 2024 es publicà l'«Anunci de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia d'obertura de tràmit d'informació pública per a la sol·licitud de projecte d'interès estratègic industrial, declaració d'impacte ambiental, infraestructura de evacuació i autorització administrativa prèvia i de construcció del projecte «Baterías Puntiró HIVE» situat en el polígon 37, parcel·la 211 del terme municipal de Palma (Exp. BAT 2023/31700)».

Durant l'exposició pública es van consultar les següents administracions públiques (AP) afectades:

• Direcció insular d'Infraestructures i Mobilitat del Consell Insular de Mallorca.
• Direcció Insular de territori i paisatge del Consell Insular de Mallorca.
• Direcció insular de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca.
• Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern de les Illes Balears.
• Direcció General d'Emergències i Interior del Govern de les Illes Balears.
• Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials del Govern de les Illes Balears.
• Ajuntament de Palma.
• Servei de canvi climàtic i atmosfera de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears.
• Associació Amics de la Terra.
• Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa.

En la data de redacció d'aquest document s'han rebut els següents informes de les administracions afectades i 2 al·legacions d'entitats:

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia de data 16 d'abril de 2024, on es conclou que:

El projecte s'alinea directament amb els objectius d'augment de producció d'energia renovable i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Per tot això, es considera que el projecte s'alinea amb els objectius que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

Informe de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de data 24 d'abril de 2024, on es conclou que:

En relació amb l'expedient abans citat i vista la documentació presentada, a dia d'avui, la parcel·la forma part de la base territorial de l'explotació agrària a nom de J. J. S. inscrita en el registre amb el número 15.188 com a Prioritària. Dita explotació rep ajudes de la PAC.

La parcel·la amb una superfície de 532.298 m2 , no forma part de la CR de Sant Jordi. El recinte de les bateries està declarada d'ametller en secà.

Per tant, aquesta Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, mitjançant el servei de Reforma i Desenvolupament agrari, informa favorablement l'objecte del projecte des del punt de vista agrari.

Al·legacions de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma de data 29 de maig de 2024, on conclouen i sol·liciten:

• Una moratòria de la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic.
• La NO declaració de projecte industrial estratègic del projecte “Baterias Puntiró HIVE” situat en el polígon 37, parcel·la 211 del TM de Palma EXP. (BAT 2023/31700).
• Que es desestimi l'aprovació administrativa i de construcció del projecte “Baterias Puntiró HIVE” situat en el polígon 37, parcel·la 211 del TM de Palma EXP. (BAT 2023/31700).

Al·legació disponible a través del següent enllaç:

https://csv.caib.es/concsvfront/view.xhtml?hash=7c362f8fad0fd31a3f40f1f02f9fe9c291ecc4382f75974c98879a543ddc5052

Resposta del promotor als informes i al·legacions presentats durant el procediment d'informació pública, disponible a través del següent enllaç:

Consulta CSV

Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca de data 21 de gener de 2025:

A la vista de les consideracions tècniques expressades al cos de l'informe, atès que:

1. No s'ha acreditat que la proposta es pugui considerar una infraestructura de producció d'energia renovable i, per tant, l'adequació a la tramitació com a projecte industrial estratègic.
2. No existeix un desenvolupament reglamentari sectorial sobre les característiques i condicions d'implantació d'aquestes infraestructures d'emmagatzematge energètic.
3.  
   El projecte presentat no justifica les necessitats d'implantació a sòl rústic ni el compliment de l'excepcionalitat al fet d'haver-se d'implantar a sòl urbà o urbanitzable.
4. La documentació aportada no inclou l'annex de modificacions de la línia d'evacuació compartida amb els parcs fotovoltaics Puntiró Hive I i Puntiró Hive II.
5. L'annex d'incidència paisatgística no inclou l'anàlisi i l'estudi de conques visuals de les alternatives d'implantació proposades a l'estudi d'impacte ambiental.
6. La documentació aportada presenta discrepàncies o manca de definició respecte dels acabats de les edificacions i de la resta de construccions auxiliars que, en qualsevol cas, s'ha d'ajustar al que determina la norma 22 del PTM.
7. No s'han definit les característiques del tancament de la instal·lació que s'ha d'ajustar a les determinacions de la norma 22.1.c.3) del PTM.

Aleshores, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge es proposa informar desfavorablement el projecte “BATERÍAS PUNTIRÓ HIVE”.

Tot i el sentit desfavorable d'aquest informe, es deixa constància de les següents observacions:

1. El projecte no defineix el tractament ni el manteniment previst per a les zones no ocupades per la instal·lació per tal de conformar un tractament paisatgístic coherent en tot el seu conjunt.
2. El projecte no defineix les mesures d'integració paisatgística dels contenidors de bateries adoptades; a tal efecte es recomana utilitzar en els acabats colors de la gamma dels ocres o terra.
3. En general, cal recordar que en l'execució de les obres de les línies d'evacuació s'ha de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. A més a més, cal tenir especial esment a no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.
4. Respecte a les afectacions en matèria de seguretat aeronàutica, s'ha de comptar amb l'acord previ favorable d'autorització en matèria de l'organisme competent.
5. Finalment, cal recordar que les autoritzacions de PSF estan condicionades a l'obtenció efectiva de l'autorització per a la línia d'evacuació comuna, sense la qual no té sentit la instal·lació proposada.

Tot això d'acord amb les competències del Consell de Mallorca en matèria d'ordenació del territori i del paisatge, sense perjudici de les consideracions que es puguin formular des d'altres àrees de l'administració dins l'abast de les competències que tinguin atribuïdes i, en tot cas, de les consideracions de l'administració municipal sobre els efectes de l'aplicació del planejament urbanístic de la seva competència sobre l'assumpte.

En qualsevol cas, es fa avinent que, d'acord amb la disposició addicional setena del PTIM les disposicions reguladores de les àrees sostretes del desenvolupament urbà (sòl rústic) tenen el caràcter de mínimes i, en conseqüència, prevaldran les determinacions dels planejaments generals municipals que suposin major restricció o grau de protecció del territori. Així mateix, és d'aplicació la disposició transitòria quarta del PTIM, segons la qual en cas de dubte o contradicció amb el planejament general municipal sobre la qualificació o la categoria del sòl rústic a què pugui pertànyer en tot o una part la parcel·la, prevaldrà la més restrictiva entre la que resulti del Pla Territorial i la del planejament municipal.

Resposta del promotor a l'informe del Servei d'Ordenació del Territori, on sol·licita:

1. Que se tenga por presentado en tiempo y forma este escrito de contestación, así como la documentación que lo acompaña.

2. Que, a tenor a lo expuesto, previos los trámites oportunos, dé continuidad a la tramitación del expediente y tenga a bien conceder el reconocimiento del Proyecto Baterías Puntiro Hive, de 41,00 MWn ubicado en el polígono 37, parcela 211 de Palma (BAT 2023/31700) como Proyecto Industrial Estratégico y remitir el expediente a la Comisión Balear de Medioambiente (CBMA).

La resposta del promotor es troba disponible a través del següent enllaç:

Consulta CSV

Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal de data 5 de juny de 2025, on es conclou que:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre la sol·licitud de reconeixement de projecte d'interès estratègic industrial, declaració d'impacte ambiental i autorització administrativa prèvia i de construcció del projecte «BATERÍAS PUNTIRÓ HIVE», situat al polígon 37, parcel·la 211 del terme municipal de Palma, amb el següent condicionant:

Vista la possible presència de tortuga mediterrània a la parcel·la, abans de l'entrada de maquinària cal portar a terme prospeccions per a la localització i retirada d'exemplars, que s'hauran de portar a un lloc segur. Aquestes prospeccions no es podran realitzar durant els mesos de fred, ja que l'espècie s'enterra per hibernar i no podrà ser detectada. S'ha de tenir en compte que també fan una pausa estival quan les temperatures són molt elevades.

Informe del Servei de Gestió Forestal, de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal de data 11 de juny de 2025, on es conclou que:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

Pel que fa a l'execució de les obres,sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 82. c).

Referent a utilitzar maquinària i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestal, s'ha de tenir en compte el següent:

• L'article 48.6.d de la Llei 43/2003 prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta diari per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
• Les màquines o equips que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 m dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

Ofici de no afectació a la Xarxa Natura 2000, emès des del Servei de Planificació de la DG de Medi Ntural i Gestió Forestal de data 29 de maig de 2025, on es conclou que:

En relació a la sol·licitud del Servei de Transport i Distribució d'Energía i Generació Tèrmica (Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic) de data 15 de maig passat (Valib núm. 389754) ressenyada a l'assumpte, us comunic que el projecte pel qual es demana informe no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és perceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Resposta del promotor als Informes de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, on es conclou que:

Primero. Sobre el informe favorable SPE 95-25, del Servei de Protecció d'Espècies indica lo siguiente:

“Vista la possible presència de tortuga mediterrània a la parcel·la, abans de l'entrada de maquinària cal portar a terme prospeccions per a la localització i retirada d'exemplars, que s'hauran de portar a un lloc segur. Aquestes prospeccions no es podran realitzar durant els mesos de fred, ja que l'espècie s'enterra per hibernar i no podrà ser detectada. S'ha de tenir en compte que també fan una pausa estival quan les temperatures són molt elevades.”

Ante esto el promotor se compromete a realizar las medidas que indican en este informe.

Segundo. Sobre el informe favorable IA 040-25, del Servei de Gestió Forestal se indican una serie de medidas a tener en cuenta a la hora de realizar la obra del proyecto de Baterias que este promotor se compromete a cumplir y a seguir.

Tercero. Sobre el informe de “no afectació” emitido por el Servei de Planificació al Medi Natural, este promotor no tiene otra cosa que decir que está conforme con lo que se indica en dicho informe.

Resposta del Servei d'Ordenació del Territori a les al·legacions per part del promotor al primer informe del Servei d'Ordenació (31/01/2025) de data 23 de desembre del 2025, on es conclou que:

D'acord amb les consideracions expressades en aquest informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori, l'urbanisme i el paisatge, es considera que:

– Aquest escrit d'al·legacions formulat per l'entitat “SUN HIVE 85, S.L.”, i tramès per la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, no desvirtua en cap cas les consideracions emeses en l'informe desfavorable del Servei d'Ordenació del Territori de dia 21 de gener de 2025, aprovat per la Comissió d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell Insular de Mallorca en sessió de dia 31 de gener de 2025.

– Que el Consell Insular de Mallorca es ratifica en l'informe desfavorable esmentat, sense perjudici que el promotor pugui elaborar un nou projecte que al seu cas sigui informat novament i amb caràcter preceptiu per aquesta administració.

– Que en cap cas existeix una habilitació legal que afirmi i sostingui que una instal·lació BESS stand-alone com la que és objecte d'aquest informe, es pot considerar una central o una instal·lació de producció d'energia procedent de fonts renovables.

– Que no existeix actualment cap habilitació legal que possibiliti les instal·lacions BESS standalone en sòl rústic, i que la única possible via i sense garanties completes, ja que exigeix un examen casuístic concret, seria la tramitació d'un procediment d'interès general previst en la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

– Que a Mallorca les indústries estan prohibides en sòl rústic, per la qual cosa, si les BESS stand-alone es consideren centrals de generació d'energia (no procedents de fonts renovables), haurien d'ubicar-se en un sòl apte per aquesta naturalesa: sòls qualificats com a equipaments energètics o en sòl industrial o en altres sòls compatibles.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

La parcel·la on es pretén construir la instal·lació d'emmagatzematge d'energia HIVE Puntiró està situada en Sòl Rústic Comú.

A la zona a ocupar per la instal·lació, ubicada adjacent al Golf de Puntiró, es desenvolupen espècies herbàcies i ametllers en aparent estat d'abandonament. En concret s'identifiquen ametllers, ullastres i mates en el recinte. Segons l'EIA i d'acord amb el SigPac hi ha censats 30 ametllers, si bé durant la visita de camp en varen identificar alguns exemplars més.

D'acord amb l'EIA, la parcel·la té un ús agrícola on es duen a terme principalment cultius de cereals d'hivern en secà, en concret el cultiu de l'ordi i la civada. S'ha detectat la presència d'animals ramaders a la parcel·la, si bé aquests es localitzaven fora de l'àrea d'actuació. D'altra banda, s'identifica vegetació perimetral en alguns punts del límit parcel·lari.

Figura 3. Fotografia dels ametllers situats a la zona d'actuació. Font: Memòria agronòmica adjunta a l'EIA

La parcel·la on es durà a terme l'actuació objecte del present document es troba fora d'espais de rellevància ambiental (espais naturals protegits de les Illes Balears i Xarxa Natura 2000 i àrea d'afectació del pla d'ordenació dels recursos naturals de Parcs Naturals) i fora d'Àrees d'Especial Protecció d'Interès per a la comunitat autònoma definides a la Llei 1/1991, de 30 de gener (ANEI, ARIP i AAPI).

A la parcel·la d'estudi, però fora d'on es projecta la instal·lació d'emmagatzematge d'energia hi ha cartografiats els següents hàbitats d'interès comunitari, entre d'altres (font: ideIB):

• 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics.
• 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.
• 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero- Brachypodietea) PRIORITARI.

D'acord amb l'IDEIB a 815 metres a l'est de l'àrea on es projecten les bateries s'ubica una Àrea Natural d'Especial Interès i a uns 1150 metres la Zona Especial Conservació (ZEC) Xorrigo.

D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, a la parcel·la destaca la possible presència de tortuga mediterrània, Testudo hermanni, espècie inclosa al llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial (RD 139/2011).

Hi ha constància de la presència d'un niu d'aligot a poc més de 100 m de distància de la parcel·la i un niu de rapinyaire a 1000 m. També comenten que la parcel·la on es pretén ubicar la instal·lació d'emmagatzematge es troba propera a l'àrea important per als rapinyaires AIRIB-101 Xorrigo.

La zona on es pretén ubicar els contenidors de bateries es troba afectada per l'àrea de protecció territorial de Carreteres (APT-carreteres) de la carretera Ma-3011.

Figura 4. Ortofoto de l'àrea on es pretén ubicar la instal·lació (polígon negre) amb l'APT de carreteres assenyalada entre dues línies vermelles. Font: IDEIB i creació pròpia

D'acord amb el mapa de servituds aeronàutiques d'AESA, les parcel·les estan afectades per servituds d'aeronaus, d'aeròdrom, d'operacions i radioelèctriques.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, les parcel·les estudiades no es troben sota la influència de cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR Inundacions, APR incendis, APR esllavissament, APR erosió).

D'acord amb el visor de l'IDEIB, els terrenys objecte d'estudi s'ubiquen sobre la massa d'aigua subterrània «1814M3: Pont d'Inca» la qual presenta un estat quantitatiu dolent i estat químic dolent, amb vulnerabilitat de contaminació de l'aqüífer moderada i vulnerabilitat per nitrats moderada. L'aqüífer està caracteritzat per ser poc profund.

A escassos 100 metres al sud de la zona on es pretén ubicar la instal·lació d'emmagatzematge energètic s'ubica un pou d'abastiment urbà (CAS_1435_Sol·licitat-A_S_8383) que subministra aigua a la urbanització de Puntiró i també serveix per a usos agraris i reguiu.

El projecte se situa en una zona de risc baix d'incendi d'acord amb el IV Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2024.

D'acord amb el visor de l'IDEIB, el projecte no discorr per zones especialment sensibles per a les aus: Zones d'interès per a rapinyaires, IBAs, ni ZEPA. Tampoc discorr en zones de protecció de l'avifauna davant la col·lisió, segons el que estableix el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

D'acord amb l'IDEIB, en aquesta zona no hi ha Béns Catalogats (BC) pròxims a la zona d'actuació ni béns d'interès cultural (BIC).

6. Consideracions tècniques

a) L'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, actualment derogada, però que estava en vigor quan s'inicià el procediment, estableix que els projectes industrials estratègics: Excepcionalment, i tan sols en els supòsits de projectes d'implantació d'energies renovables es poden ubicar a sòl rústic comú, sempre que no estigui expressament prohibit pel pla territorial insular corresponent.

S'interpreta, en aquest punt, que el desenvolupament de projectes energètics en sòl rústic ha de ser entès com una excepció de la regla comuna, que s'aparta de l'ordinari o que ocorre rares vegades, a més de ser projectes d'implantació d'energies renovables.

Pel que fa a la consideració de la instal·lació d'emmagatzematge com un projecte d'implantació d'energies renovables, tal com exposa el Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca en el seu primer informe de data 21 de gener de 2025:

Segons l'article 4 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, l'energia renovable queda definida com:

«... l'energia que s'obté de fonts naturals virtualment inesgotables, ja sigui per la immensa quantitat d'energia que contenen o perquè són capaces de regenerar-se per mitjans naturals».

Així mateix, la gestió de la demanda elèctrica està definida com:

«... la planificació i la implementació de mesures destinades a influir en la manera de consumir energia elèctrica a fi de modificar el perfil de consum per optimitzar l'ús del sistema elèctric, fent compatible el consum amb la capacitat existent de generació, transport i distribució d'electricitat».

De l'anàlisi de les definicions esmentades i tot i que a la memòria justificativa per a la valoració i declaració com a projecte industrial Estratègic aportada s'indica que el projecte de bateries en modalitat stand-alone proposat és un projecte per a la implantació d'energies renovables, queda palès que els sistemes d'emmagatzematge d'energia elèctrica en la modalitat stand-alone, no integrats en sistemes de generació d'energia renovable, estan emmarcats dins la definició de sistemes o mesures de gestió de la demanda elèctrica [...]

Tenint en compte les anteriors consideracions, entenem que, si bé el projecte objecte d'aquest informe “Baterías Puntiró Hive” suposa la implantació d'un sistema autònom d'emmagatzematge que ajuda a optimitzar el sistema energèticno es pot considerar un sistema de generació d'energies renovables.

En el segon informe en resposta a les al·legacions del promotor, el Servei d'Ordenació del Territori es reafirma en la no consideració del projecte com una instal·lació de generació d'energia renovable:

En aquest sentit, no es discuteix per part del Consell el fet que els sistemes d'emmagatzemat d'energia en bateries BESS stand-alone es puguin considerar o no instal·lacions de generació d'electricitat. El que es discuteix és que legalment tinguin la consideració d'instal·lacions de producció d'energia procedent de fonts renovables; i això, a efectes territorials i urbanístics, és el nucli de la discussió. No existeix cap precepte legal, ni europeu, ni estatal, ni autonòmic, que ho expliciti d'aquesta forma, la qual cosa no permet, sense més, considerar les bateries com a font generadora d'energia renovable.

Per un altre costat, fàcticament, tampoc no es pot demostrar que les BESS no hibridades es nodreixen única i exclusivament d'energia procedent de fonts renovables.

[...] De tot el que hem exposat fins ara, encara que els sistemes d'emmagatzematge d'energia elèctrica en la modalitat BESS stand-alone, es puguin considerar instal·lacions de generació d'electricitat, a l'empara del Reial decret 1183/2020, en cap cas queda acreditat ni existeix cap habilitació legal que ens permeti considerar-les instal·lacions de producció d'energia procedent de fonts renovables.

`[...] Les BESS stand-alone, tenen per objecte carregar l'energia de la xarxa, acumular-la i injectar-la novament a aquesta i, en cap cas, si no estan hibridades, es pot garantir que carreguin íntegrament i en tot moment de sistemes de producció o generació d'energia a partir de fonts d'energia renovables al no poder discriminar del mix elèctric el subministrat per la xarxa elèctrica entre energia generada a partir de fonts d'energia renovables i la que no ho és. Això és així, ja que carreguen directament de la xarxa i no des de sistemes d'implantació d'energies renovables com puguin ser les plantes solars fotovoltaiques. Només podrien tenir tal consideració en el supòsit en què la xarxa elèctrica subministrés energia totalment provinent de fonts de generació renovable, cosa que no està passant en aquests moments.

L'òrgan ambiental comparteix els arguments aportats per l'òrgan competent en ordenació del territori i paisatge. A més, es podria afegir que, d'acord amb l'Informe del sistema eléctrico español 2024 i Las renovables en el sistema eléctrico español 2024, presentats en data 18 de març de 2025 pel Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico, la quota de cobertura total amb renovables a les Balears és d'un 25,9 % si tenim en compte l'energia renovable produïda a les illes més l'energia renovable provinent de la Península a través del cablejat submarí. Si extrapolam aquesta xifra a Mallorca, podríem preveure que l'energia emmagatzemada a les bateries projectades provindria de fonts majoritàriament NO renovables. Fet que contradiu directament amb els fonaments dels projectes industrials estratègics i amb les condicions d'implantació d'energies RENOVABLES en sòl rústic. D'aquesta manera, sense els panells fotovoltaics hibridats, les bateries en sí no es poden considerar elements ambientalment sostenibles ni projectes d'implantació d'energies renovables.

Cal destacar que aquesta discussió no seria necessària si el sistema de bateries estigues hibridat i disposes d'una energia d'emmagatzematge similar al parc fotovoltaic en tramitació Puntiró HIVE II, el qual està projectat dins la mateixa parcel·la, annexe al sistema de bateries. Però l'EIA deixa ben clar el funcionament independent del sistema d'emmagatzematge, el qual no estarà associat a cap instal·lació de generació d'energia ja que les bateries es carregaran directament de la xarxa.

b) L'article 46.2 de la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica estableix que els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, tenint en compte unes característiques determinades, on les instal·lacions d'energia renovable tenen la consideració d'ús admès a l'efecte de la legislació territorial i urbanística (actualment en fase de tramitació). El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears a l'article 33 estableix 4 zones d'aptitud ambiental (alta, mitja, baixa i exclusió) per la implantació d'instal·lacions eòliques i fotovoltaiques i les característiques de les instal·lacions que poden construir-se en cada zona.

En canvi, actualment a les Illes Balears no existeix cap planificació específica en matèria d'ordenació territorial que reguli les condicions d'implantació dels sistemes d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries, ni tampoc les condicions òptimes de seguretat ni la justificació per a la seva ubicació en sòl rústic. De fet, altres comunitats autònomes, com és el cas d'Astúries, han optat per suspendre temporalment la concessió de llicències per a la instal·lació de bateries en sòl no urbanitzable fins a l'elaboració de les corresponents directrius sectorials que n'han de regular la implantació.

En el cas de Mallorca, tot i que encara no consta aprovada una planificació territorial al respecte, s'ha aprovat inicialment la Modificació Puntual núm. 4 del Pla Territorial Insular de Mallorca (BOIB núm. 47, de 17 d'abril de 2025). Aquesta MP pretén establir les zones de desenvolupament prioritari per a instal·lacions fotovoltaiques, i apunta el següent en el cas de les bateries:

Norma 84 Criteris per a la implantació de sistemes d'emmagatzematge autònom d'energia elèctrica (AP):

1. A efectes d'aquest Pla, es considera infraestructura d'emmagatzematge autònom d'energia elèctrica la instal·lació destinada a la captació i posterior abocament d'energia a la xarxa elèctrica. No es consideraran com a tals les instal·lacions d'emmagatzematge hibridades amb plantes de generació d'energia renovable la potència de les quals no en superi la potència de generació renovable de la instal·lació amb la qual es troben hibridades.

2. S'implantaran preferentment en àrees de desenvolupament urbà d'ús distint al residencial, turístic, dotacional o mixt.

3. En el cas d'implantació en el sòl rústic es consideren ús condicionat en el cas de que es situïn totalment en la categoria d'àrea de transició (AT) que no estigui al voltant d'una àrea de desenvolupament urbà d'ús residencial, turístic, dotacional o mixt, o bé que es situïn en una franja de 100 m al voltant de subestacions elèctriques de transport ubicades en sòl rústic comú, sempre que adoptin les mesures de seguretat i d'integració ambiental i paisatgística escaients.

4. En la resta de categories de sòl rústic les infraestructures d'emmagatzematge autònom d'energia es consideren un ús prohibit.

D'aquest articulat provisional es pot intuir cap on pot anar orientada l'ordenació territorial de les instal·lacions d'emmagatzematge autònom d'energia elèctrica (stand-alone), que en aquest sentit consideren com a ús prohibit la seva instal·lació en sòl rústic. Sense perjudici del que es consideri també en una futura revisió del PDSE.

Per altra banda, d'acord amb informes de l'òrgan competent en projectes similars, la parcel·la on es vol implantar la instal·lació d'emmagatzematge de bateries es troba dins l'àmbit del parc agrari de Llevant. L'objecte i finalitats del Parc Agrari es recullen a la Norma 7.6.2 de l'aprovació definitiva de la revisió del Pla General de Palma 2023 (BOIB núm.71 de 30/05/2023). En aquesta norma, la implantació de sistemes d'emmagatzematge autònom d'energia no es troba entre l'objecte ni les finalitats. L'ordenació majoritària del Pla Especial garantirà la condició majoritària d'espai no transformat dels dos àmbits delimitats (Parc Agrari de Llevant i Parc Agrari de Ponent), de manera que l'artificialització del terreny es restringirà a les edificacions i equipaments actuals, així com els de forma justificada (en compliment dels objectius perseguits) s'hi prevegin. En la norma 7.6.1. del PG2023 s'estableix que l'ordenació del Parc Agrari es realitzarà mitjançant un pla especial d'ordenació i que el POD establirà condicions transitòries. Vist que el POD aprovat inicialment ha perdut la seva vigència, a data de la present, no existeixen determinacions transitòries establertes en el POD, havent d'acollir-se al règim transitori de la disposició transitòria primera de la norma del PG2023, aplicable a tot sòl amb ordenació diferida a un futur pla especial. Aquesta norma prohibeix tota instal·lació de nova construcció. El desenvolupament de projectes amb un ús condicionat a la matriu de sòl rústic (Norma 7.2.2.) en l'àmbit del parc agrari, no es poden autoritzar al no disposar de Pla Especial d'ordenació del Parc Agrari ni de norma transitòria d'aplicació. No obstant això, correspon a l'òrgan substantiu determinar la viabilitat jurídica del projecte.

c) D'entre els punts que s'han de tenir en compte a l'efecte de la declaració d'una proposta com a projecte industrial estratègic, l'apartat 4 del mateix article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears recull a la lletra: m) La major sostenibilitat mediambiental.

A més cal tenir en compte l'establert a la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears en relació amb:

- A l'exposició de motius es fa constar que:

[...] la llei fixa condicions a favor del sector primari en el sòl rústic, com activitat pròpia d'aquesta classe de sòl i amb preferència davant altres usos, sens perjudici de la concurrència d'altres competències sectorials, com ara l'ambiental. El foment i l'estímul cap a l'activitat agrària ha de ser un eix estructurant de l'ordenació territorial i urbanística, en la seva consideració d'eina fonamental per a la preservació dels valors naturals i del paisatge de la comunitat autònoma.

D'acord amb l'EIA, la part de la parcel·la on es vol implantar el sistema de bateries (10.000 m²) té un ús agrícola on es duen a terme principalment cultius de cereals d'hivern de secà, en concret el cultiu de l'ordi i la civada. A més, el terreny a ocupar està classificat com a moderadament productiva segons el mapa de classes de capacitat agrològica del Ministeri d'Agricultura i Pesca i d'acord amb Informe de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de data 24 d'abril de 2024; la parcel·la forma part de la base territorial de l'explotació agrària a nom de J. J. S. inscrita en el registre amb el número 15.188 com a Prioritària. Dita explotació rep ajudes de la PAC.

Per tant, atès que l'àrea on es pretenen instal·lar les bateries presenta avui dia una activitat agrícola activa, està classificada com a moderadament productiva segons el mapa de classes de capacitat agrològica i que, està ubicada en sòl rústic on l'activitat agrària és preferent davant altres usos, no es considera adequat substituir aquesta activitat agrària per una activitat industrial energètica i tampoc es considera que la substitució d'una àrea amb aquestes característiques agronòmiques per una activitat industrial condueixi a «la major sostenibilitat ambiental».

Relacionat amb l'activitat agrícola, asseguren que el desmantellament futur anirà acompanyat d'una descompactació del terreny i picada de zones cimentades. Tenint en compte que cada mòdul de bateries (32) i la subestació disposaran d'una base cimentada, es preveu una greu afecció al sòl agrícola actual que difícilment es podrà recuperar i restituir al seu estat originari amb les mesures proposades donada l'extensió de l'afecció.

d) A l'estudi d'impacte ambiental no s'han justificat els aspectes següents, que s'expliquen a continuació de menor a major rellevància:

• El mapa d'ubicació de la instal·lació (Figura 1, rectangle vermell) no és precís. El rectangle vermell no coincideix amb la ubicació real del projecte.
• L'EIA descriu que la parcel·la on s'ubicarà el projecte és una àrea d'interès agrari quan d'acord amb el visor de l'IDE Mallorca, el sòl està catalogat com a Sòl Rústic General.
• D'acord amb l'EIA pag. 37, la subestació elevadora (SET Elevador de tecnologia tipus GIS de 41 MVA de potencia) tendrà les següents dimensions: 30m x 8m = 240 m². En canvi al final de la mateixa pàgina expliquen que les dimensions aproximades són les següents: 8x20 m de planta = 160 m² i 3 m de altura. Per tant, no queda clar quines seran les dimensions reals de la subestació projectada.
• A l'EIA no es comenta en cap moment que a escassos 100 metres al sud de la zona on es pretén ubicar la instal·lació d'emmagatzematge energètic s'ubica un pou d'abastiment urbà (CAS_1435_Sol·licitat-A_S_8383) que subministra aigua a la urbanització de Puntiró i també serveix per a usos agraris i de reguiu. D'acord amb l'article 66 del PHIB «Perímetres de protecció de captacions de proveïment a població» aquesta activitat encaixaria amb la categoria «Indústries i activitats potencialment contaminants de l'aigua» i per tant, en situar-se dins la zona de restriccions màximes o zona I, l'activitat requereix informe favorable de l'administració hidràulica per la valoració dels possibles impactes a les aigües subterrànies i, per tant, per la seva posada en funcionament. Després de la corresponent comprovació, l'òrgan ambiental ha detectat que l'òrgan substantiu no va realitzar la consulta a l'administració afectada següent: DG de Recursos Hídrics.
• D'acord amb l'article 35 i l'annex VI de la Llei 21/2013 de 9 de desembre d'avaluació ambiental, l'estudi d'impacte ambiental ha de contenir el següent:

Examen de alternativas del proyecto que resulten ambientalmente más adecuadas, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 1.1.b) que sean técnicamente viables, y justificación de la solución adoptada.

a) Un examen multicriterio, estudiado por el promotor, de las distintas alternativas que resulten ambientalmente más adecuadas, y sean relevantes para el proyecto, incluida la alternativa cero, o de no actuación, y que sean técnicamente viables para el proyecto propuesto y sus características específicas; y una justificación de la solución propuesta, incluida una comparación de los efectos medioambientales, que tendrá en cuenta diversos criterios, como el económico y el funcional, y entre los que se incluirá una comparación de los efectos medioambientales. La selección de la mejor alternativa deberá estar soportada por un análisis global multicriterio, donde se tenga en cuenta, no sólo aspectos económicos, sino también los de carácter social y ambiental.

b) Una descripción de las exigencias previsibles en el tiempo, en orden a la utilización del suelo y otros recursos naturales, para cada alternativa examinada.

c) Respecto a la alternativa 0, o de no actuación, se realizará una descripción de los aspectos pertinentes de la situación actual del medio ambiente (hipótesis de referencia), y una presentación de su evolución probable en caso de no realización del proyecto, en la medida en que los cambios naturales con respecto a la hipótesis de referencia puedan evaluarse mediante un esfuerzo razonable, de acuerdo a la disponibilidad de información medioambiental y los conocimientos científicos.

L'anàlisi d'alternatives presentat a les pàgines 23-27 de l'EIA no es troba correctament justificat ja que es descriuen breument les alternatives proposades i l'anàlisi multicriteri no inclou aspectes clau com: la distància a la subestació, l'ocupació del sòl (no és el mateix ocupar un terreny erm sense vegetació (alt. 3), que un camp amb ametllers i cultius agraris (alt. 1), els usos actuals de cada parcel·la, l'impacte visual (mínima explicació de per què un té més impacte visual que l'altre) o els aspectes socials. A més utilitzen els criteris de capacitat d'acollida del territori i la zonificació ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica per analitzar les diferents alternatives d'ubicació de les bateries quan aquests criteris estan pensats per instal·lacions d'energia renovable com l'eòlica i la fotovoltaica, que com a quedat explicat abans, el sistema d'emmagatzematge d'energia stand-alone no hi té cabuda.

• Pel que fa al subministrament, consum i gestió de l'aigua, l'EIA no explica com es durà a terme, de fet els únics cops que es parla sobre la gestió de l'aigua a l'EIA són aquestes tres frases:

«En el caso de la reutilización del agua depurada, y tal y como se ha comentado en el apartado correspondiente, está previsto la utilización de la misma para riego, cumpliendo con la normativa del PHIB.»

«El sistema está equipado con un sistema de extinción de incendios a base de agua que permite a los bomberos gestionar eficazmente un incendio en la batería y evita que los módulos vuelvan a encenderse.»

«Contará con su propio sistema de seguridad, iluminación interior y exterior, suministro de agua y aseos.»

«Sala de Control con aseo y pequeño almacén»

Al llarg de l'EIA, no parlen d'aigua depurada ni de reg en cap moment més. No existeix aquest «apartado correspondiente» dedicat a la reutilització/ gestió de l'aigua. Tal com exposen, serà necessària l'aigua pel sistema d'extinció d'incendis. També fan referència al fet que la subestació contarà amb una sala de control amb lavabo. Amb totes aquestes afirmacions s'hauria d'haver aclarit d'on prové l'aigua que s'utilitzarà pel sistema d'extinció d'incendis i pel lavabo i per altra banda que es farà amb les aigües residuals que es produeixin. No expliquen si estaran connectats a la xarxa de subministrament d'aigua i a la xarxa de clavegueram o si instal·laran un sistema de tractament autònom. Per tant, amb la poca informació que donen no es pot garantir el compliment de l'article 70 del PHIB (2022-2027). «Tractament de les aigües residuals procedents de zones sense accés a la xarxa de clavegueram», entre d'altres.

Referent a la línia d'evacuació, a l'EIA expliquen que serà compartida amb els PFV Puntiró HIVE I i II. Comenten que la informació sobre la línia d'evacuació ja està descrita i avaluada als corresponents projectes. Alhora afirmen que s'haurà d'ampliar la secció de la rassa per donar cabuda al cablejat d'acord amb l'augment de la potencia. En aquest estudi d'impacte ambiental s'hauria d'haver avaluat l'efecte acumulatiu d'aquesta infraestructura amb les altres ja avaluades. Per altra banda, l'EIA tampoc avalua l'efecte acumulatiu dels camps electromagnètics produïts per la suma de les altres línies d'evacuació. A més, en el moment en què s'ha d'augmentar l'amplada de la rassa per la viabilitat del projecte, aquesta es considera una modificació important del projecte i per tant s'hauria d'analitzar l'impacte ambiental d'aquesta modificació tenint en compte que la distància de la línia d'evacuació és de 10 km majoritàriament en sòl rústic. L'EIA no aporta més informació i per tant no es pot saber si primer s'obrirà la rasa de la línia d'evacuació del parc fotovoltaic i després la de les bateries o s'ha establert algun tipus de coordinació per la seva instal·lació coetània reduint substancialment els impactes produïts. Per tant, la falta d'informació sobre la línia d'evacuació dificulta la correcta avaluació per part de l'òrgan ambiental dels impactes que es puguin produir.

Tots aquests aspectes incorrectament justificats redueixen la qualitat de l'Estudi d'Impacte Ambiental de manera notable, donada la importància d'algun d'ells.

e) D'acord amb l'EIA, el projecte promou els objectius de reducció d'emissions i de penetració d'energies renovables establerts per la Llei 10/2019 de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears contribuint anualment a l'emmagatzematge de gairebé 30 GWh/any i, en conseqüència, a l'estalvi de 13.678 tCO2 a l'any, que en tot cas haurien de ser coberts mitjançant l'ús d'energies no renovables.

Però si analitzem en profunditat l'estudi energètic, cal destacar que tenint en compte que una instal·lació stand-alone emmagatzema energia provinent de la xarxa, tal com s'ha comentat a la consideració tècnica a), aproximadament el 70 % de l'energia emmagatzemada provindria de fonts no renovables atès que la instal·lació no és capaç de discriminar la font d'energia de la xarxa l'origen. Per tant, resulta agosarat parlar d'estalvi de tCO₂, quan la major part d'aquesta energia emmagatzemada sí que ha alliberat CO₂ durant el seu procés de producció. En tot cas, el sistema d'emmagatzematge aportaria estabilitat i capacitat de resposta davant baixades de producció energètica o pics de demanda.

A més, l'estudi energètic pel càlcul de la petjada de carboni no té en compte la cadena de producció d'aquestes bateries, és a dir, el CO₂ que s'ha generat durant l'extracció de recursos, la fabricació de les bateries, el transport de les bateries des del país d'origen i la seva instal·lació. Per tant, es desconeix el temps que tardaran les bateries a acumular els suficients kWh provinents de fonts renovables per compensar les emissions produïdes durant la cadena de producció d'aquesta instal·lació.

f) D'acord amb l'article cientific Conzen, J., et al. (2023). Lithium-ion battery energy storage systems (BESS) hazards. Journal of Loss Prevention in the Process Industries, 81, les bateries de liti poden patir un fenomen anomenat desbordament tèrmic, on una petita avaria en una cèl·lula pot causar un augment incontrolat de temperatura, alliberació de gasos inflamables i risc d'incendi o explosió. Aquest fenomen escalable depenent de la quantitat de bateries instal·lades, crea atmosferes explosives dins els contenidors amb potència de propagació entre mòduls i d'acord amb la ISO 3941:2026 s'ha demostrat que:

• El risc de re-ignició és elevat.
• El refredament perllongat és més determinant que la sufocació inicial.
• La toxicitat dels gasos alliberats incrementa el risc per intervenir.

Aquests esdeveniments venen acompanyats d'abocaments de metalls pesants i líquids tòxics amb la consegüent contaminació del sòl i propagació d'aquesta als aqüífers subterranis. Per tant, aquests elements s'haurien de projectar sobre cubetes i altres dispositius amb la capacitat de retenir tota la carrega contaminant en cas d'accident, ruptura o fuita i possibilitar la seva posterior recuperació.

Recordar que d'acord amb el Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados, les instal·lacions de conversió i transformació que formen part de la producció d'energia fotovoltaica són activitats potencialment contaminants del sòl i per tant s'haurà d'ajustar al que estableix la normativa en aquesta matèria dins l'àmbit autonòmic (Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sols contaminats de les Illes Balears).

L'Estudi d'Impacte Ambiental sí que incorpora un apartat dedicat als sistemes de detecció i extinció d'incendis i gasos i el sistema de refrigeració per líquid dels contenidors de bateries.

L'únic que comenten respecte de la contaminació dels aqüífers conseqüència del projecte és en referència al manteniment de la maquinària i la correcta retirada de residus durant la fase d'obres i desmantellament. De fet, parlen d'afecció als aqüífers per compactació i impermeabilització del sòl conseqüència de la cimentació associada a cada mòdul de bateries el qual pot reduir la infiltració/recàrrega natural a l'aqüífer (ho consideren un impacte de poca intensitat). És cert que dediquen un paràgraf als riscos químics on asseguren que el projecte no suposa cap risc químic que pugui afectar el medi ambient. Aquesta afirmació no ve acompanyada de cap classe de justificació ni descripció dels riscos inherents d'aquest tipus d'instal·lacions. Tot seguit i en referència a la retenció mitjançant cubetes diuen: No obstante, cualquier tipo de posibilidad será significativamente minimizada a través de la determinación de medidas protectoras tales como utilización de cubetos de retención o la segregación de los residuos generados según la tipología de estos en el caso que sea necesario.

Aquesta mesura protectora no torna a ser proposada en cap punt de l'EIA ni s'explica com seria la seva implantació. Per tant, resulta una mesura del tot genèrica i no caracteritzada pel projecte en qüestió. De fet, una vegada consultat el projecte tècnic no es preveu la incorporació de cubetes de retenció associades als mòduls e

En conseqüència, no han tingut en compte el possible impacte de la contaminació del sòl i els recursos hídrics davant un possible esdeveniment accidental dels mòduls que provoquin l'alliberació de líquids tòxics i metalls pesants. Encara que es projecti una cimentació impermeable sota cada mòdul, en cap cas asseguren que pugui actuar com a cubeta per retenir la càrrega contaminant.

D'acord amb l'article 5 , el 35 i l'annex VI de la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental, l'Estudi d'Impacte Ambiental ha d'incloure:

Una descripció dels efectes adversos significatius del projecte en el medi ambient a conseqüència de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d'accidents greus i/o catàstrofes rellevants, en relació amb el projecte en qüestió. Per a aquest objectiu, podrà utilitzar-se la informació rellevant disponible i obtinguda a través de les avaluacions de risc realitzades de conformitat amb altres normes, com la normativa relativa al control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses (SEVESO), així com la normativa que regula la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears. Si és el cas, la descripció ha d'incloure les mesures previstes per a prevenir i mitigar l'efecte advers significatiu de tals esdeveniments en el medi ambient, i detalls sobre la preparació i resposta proposada a tals emergències.

L'EIA incorpora l'apartat dedicat a riscs d'accidents greus i catàstrofes però aquest resulta insuficient. Com hem comentat abans, l'únic que fa referència a un possible accident greu és l'apartat de «Riesgos Químicos» on estableixen que s'haurà d'actuar de forma immediata davant una afecció al sòl o als aqüífers. Per tant, l'apartat no es correspon amb les prescripcions que indica la llei i resulta del tot genèric.

Es fa palès la proximitat de la instal·lació projectada amb la carretera de Sineu (Ma-3011), eix important de connexions entre la capital i els principals pobles d'interior. El límit de velocitat d'aquesta carretera és de 90 km/h. Donada la seva rellevància i la seva proximitat a la zona d'estudi, s'hauria d'haver considerat com figura a tenir en compte davant possibles accidents greus que es puguin produir a la instal·lació. És cert, que es respecta l'APT de Carreteres, però davant una situació de desbordament tèrmic i alliberació de gasos tòxics s'haurien de preveure mesures addicionals, o almenys tenir en compte aquesta carretera com a zona sensible pròxima a la instal·lació.

Cal destacar que a l'estudi d'impacte ambiental no apareixen en cap moment les paraules o els conceptes; desbordament tèrmic o explosió i que al llarg de tot el procediment d'avaluació d'impacte ambiental no s'han obtingut els informes corresponents dels òrgans competents en matèria de prevenció i gestió de riscos derivats d'accidents greus o catàstrofes (DG d'Emergències i Servei de Seguretat Industrial).

En definitiva, l'estudi d'impacte ambiental no ha dut a terme una avaluació adequada dels riscs, ja que no ha contemplat bona part dels elements i factors que poden provocar un accident greu ni les mesures necessàries per gestionar-ne les conseqüències en cas que es produeixi.

g) L'òrgan ambiental, atesa la manca de normes d'ordenació territorial, la gran arribada de projectes de bateries hibridades i no hibridades, d'acord amb estudis de dispersió de contaminants consultats per a diversos projectes i en aplicació del principi de precaució, ha establert una sèrie de criteris de distàncies mínimes que es recomana en aquest tipus d'instal·lacions en data 29 d'abril de 2026:

• La ubicació de les bateries haurà de mantenir una distància mínima de seguretat de 250 m amb qualsevol nucli de població (inclosos els nuclis rurals), masses forestals i garrigues i de 100 m respecte als habitatges aïllats.
• No es recomana la implantació de barreres vegetals entorn de les bateries.

A uns 150 metres al sud de la zona on es projecten les bateries i la subestació, se situa una àrea forestal aïllada integrada dins el camp de golf i a uns 235 metres al nord-est trobem el límit d'una franja de garriga cartografiada com HIC prioritari 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) i hàbitat de qualitat alta 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics. De fet el propi EIA comenta el següent: «En el caso que nos ocupa, la zona de implantación del proyecto se encuentra próxima a masa forestal.» Per tant, en aquest sentit el projecte incompliria un dels criteris de distància mínima establerts per l'òrgan ambiental de la CCAA de les Illes Balears.

El projecte preveu la implantació d'un apantallament vegetal tant per reduir l'impacte acústic com el paisatgístic, el qual no és recomanable en el cas de les instal·lacions d'emmagatzematge energètic.

Figura 5. Ortofoto de la zona estudiada amb la instal·lació projectada en taronja i els diferents espais de rellevancia ambiental cartografiats a la zona. Font: IDEIB i creació pròpia

Cal comentar que a menys de 100 metres de la zona on es pretén ubicar les bateries, s'observa una edificació que es desconeix el seu ús actual. S'entén que es tracta d'una edificació auxiliar del camp de golf però s'hauria de revisar si s'ha reconvertit en algun tipus d'edifici per visitants o habitatge. Aquesta circumstància provocaria l'incompliment dels criteris de distància mínima establerts per l'òrgan ambiental de la CCAA de les Illes Balears.

No obstant això, aquestes distàncies es podran reduir si no existeix risc de desbordament tèrmic i en funció del compliment de la legislació contra la contaminació acústica i resta de normativa de renous aplicable. També es podrà reduir en funció de l'estimació de la ploma de dispersió dels gasos que es puguin generar en cas d'accident per tal d'establir unes distàncies de seguretat i garantir que no es produiran impactes sobre la salut i la flora. L'estimació de la ploma de dispersió es farà tenint en compte diferents escenaris (vents predominants de l'àrea d'estudi; diferents velocitats del vent; condicions més adverses per a la dispersió de contaminants; etc.). S'haurà d'estudiar l'efecte de la dispersió sobre els habitatges aïllats, nuclis de població i població sensible de l'entorn.

Figura 6. Fotografia de l'edificació més pròxima a la instal·lació projectada. Font: Google Street View 2012.

h) La Declaració ambiental estratègica de l'actualització del PNIEC 2023-2030 (aprovat per Resolución de 9 de septiembre de 2024, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula declaración ambiental estratégica de la «Actualización del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2023-2030»), en relació amb les instal·lacions de projectes d'energies renovables i bateries, incloent-hi les seves línies d'evacuació planteja les següents qüestions:

• la seva ubicació fora de la XN2000 i d'espais protegits, així com l'establiment d'una distància mínima adequada per evitar les afeccions sobre XN2000;
• distància recomanada mínima d'ubicació de l'emmagatzematge amb bateries a 500 m de zones arbrades d'espècies autòctones i prioritzar la seva ubicació en àrees industrialitzades o en els perímetres d'instal·lacions de generació elèctrica;
• evitar en tots els projectes l'afecció a les masses forestals arbrades i formacions arbustives d'alt valor forestal;
• evitar en la mesura possible les zones de gran potencial agrari, ramader o cinegètic, excepte que el manteniment d'aquestes activitats fos compatible amb la instal·lació;
• especial atenció als efectes acumulatius de les instal·lacions renovables en l'entorn rural;
• ubicació preferent de les renovables en terrenys degradats de difícil recuperació i escàs valor agrari;
• respectar distàncies de transició mínima entre poblacions i les instal·lacions renovables;
• dur a terme una planificació territorial de l'emmagatzematge amb bateries, ubicant preferentment en àrees industrialitzades o perímetres d'instal·lacions de generació elèctrica, fora dels nuclis de població i del seu entorn de població, recomanant una distància mínima de 500 m dels nuclis rurals;
• evitar afecció a zones de valor paisatgístic reconegudes per l'ordenació territorial o les zones d'importància per la presència d'elements patrimonials;

El projecte estudiat en aquest informe incompliria una part de les qüestions descrites a la declaració ambiental estratègica de la «Actualización del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2023-2030».

i) D'acord amb l'Informe del Servei de Protecció d'Espècies: Hi ha constància de la presència d'un niu d'aligot a poc més de 100 m de distància de la parcel·la i un niu de rapinyaire a 1000 m. També comenten que la parcel·la on es pretén ubicar la instal·lació d'emmagatzematge es troba propera a l'àrea important per als rapinyaires AIRIB-101 Xorrigo. Els sistemes de refrigeració de les bateries disposen de ventiladors, compressors i bombes que generen soroll. Diversos projectes de parcs fotovoltaics associats a sistemes de bateries que s'han tramitat en aquesta Direcció General indiquen que “les bateries a causa de les necessitats de refrigeració, poden generar renous [...]”. Aquests sorolls podrien afectar els elements biòtics descrits en aquest apartat. L'estudi acústic aporta informació rellevant respecte de la propagació del soroll a l'entorn i reconeixen que existeix falta d'informació sobre les fonts de soroll a les noves instal·lacions. La pantalla vegetal es preveu del tot insuficient per mitigar el soroll de les futures instal·lacions de bateries a més de ser una mesura no recomanada en el cas d'instal·lacions d'emmagatzematge energètic. Els estudis d'impacte acústic s'acostumen a desenvolupar en dues fases una prèvia a la instal·lació i una posterior a la instal·lació per la necessitat o no d'aplicar mesures addicionals. No s'ha trobat a l'EIA o l'estudi acústic la intenció de realitzar una segona fase de l'estudi amb les instal·lacions d'emmagatzematge ja en funcionament ni la previsió de la instal·lació de panells acústics adaptats a l'entorn.

j) D'acord amb el visor de l'IDEMallorca, la zona on es pretén ubicar la instal·lació de bateries és considerada un àrea amb un valor paisatgístic moderat però alhora es troba completament envoltada de la categoria valor alt. L'impacte paisatgístic sobre la urbanització de Puntiró serà notable i l'apantallament vegetal resulta del tot insuficient donada la cota on s'ubica la urbanització, a més de no recomanable per motius de seguretat.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Per tot el que s'ha exposat anteriorment i atès que:

La implantació de projectes estratègics en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional i tan sols en els supòsits de projectes d'implantació d'energies renovables:

• No ha quedat justificada la seva excepcionalitat d'ubicació en sòl rústic.
• [...] si bé el projecte objecte d'aquest informe “Baterías Puntiró Hive” suposa la implantació d'un sistema autònom d'emmagatzematge que ajuda a optimitzar el sistema energètic, no es pot considerar un sistema de generació d'energies renovables.

No existeix cap planificació específica en matèria d'ordenació territorial que reguli les condicions d'implantació dels sistemes d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries, ni tampoc les condicions òptimes de seguretat i prevenció en cas d'accidents o incendi ni la justificació per a la seva ubicació en sòl rústic.

La major part de l'energia emmagatzemada a les bateries projectades provindria de fonts NO renovables, ja que aquesta instal·lació no es troba hibridada a cap instal·lació fotovoltaica.

L'àrea on es pretenen instal·lar les bateries presenta avui dia una activitat agrícola activa, està classificada com a moderadament productiva segons el mapa de classes de capacitat agrològica, a més està ubicada en sòl rústic on l'activitat agrària és preferent davant altres usos. Per tant, no es considera adequat substituir aquesta activitat agrària per una activitat industrial energètica i tampoc es considera que la substitució d'una àrea amb aquestes característiques agronòmiques per una activitat industrial condueixi a «la major sostenibilitat ambiental».

Tenint en compte que cada mòdul de bateries (32) i la subestació disposaran d'una base cimentada, es preveu una greu afecció al sòl agrícola actual que difícilment es podrà recuperar i restituir al seu estat originari amb les mesures proposades donada l'extensió de l'afecció.

No s'ha tingut en compte el possible impacte de la contaminació del sòl i els recursos hídrics davant un possible esdeveniment accidental dels mòduls que provoquin l'alliberació de líquids tòxics i metalls pesants.

L'apartat dedicat a riscs d'accidents greus i catàstrofes no es correspon amb les prescripcions que indica la llei 21/2013 i resulta del tot genèric. Per tant, es considera que no s'ha dut a terme una avaluació adequada dels riscs, ja que no ha contemplat bona part dels elements i factors que poden provocar un accident greu ni les mesures necessàries per gestionar-ne les conseqüències en cas que es produeixi.

Les bateries es projecten a una distància inferior a 250 metres d'una garriga i d'una àrea forestal i, per tant, incompleixen el criteri de distàncies mínimes que l'òrgan ambiental recomana per aquest tipus d'instal·lacions.

El projecte estudiat en aquest informe incompliria una part de les qüestions descrites a la declaració ambiental estratègica de la «Actualización del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2023-2030».

L'estudi energètic pel càlcul de la petjada de carboni no té en compte la cadena de producció de les bateries.

Les actuacions proposades a l'EIA per mitigar el soroll de les futures instal·lacions de bateries resulten del tot insuficients tenint en compte la presència d'un niu d'aligot a poc més de 100 m de distància i la proximitat a l'àrea important per als rapinyaires AIRIB-101 Xorrigo.

A l'estudi d'impacte ambiental no s'han justificat els aspectes següents:

• L'anàlisi d'alternatives és insuficient.
• No han tingut en compte l'existència d'un pou d'abastiment urbà situat a escassos 100 metres de la instal·lació projectada.
• S'hauria d'haver aclarit d'on prové l'aigua que s'utilitzarà pel sistema d'extinció d'incendis i pel lavabo i, per altra banda, que es farà amb les aigües residuals que es produeixin. No expliquen si estaran connectats a la xarxa de subministrament d'aigua i a la xarxa de clavegueram o si instal·laran un sistema de tractament autònom. Per tant, amb la poca informació que donen no es pot garantir el compliment de l'article 70 del PHIB (2022-2027).
• La falta d'informació sobre la línia d'evacuació (nous impactes per l'augment en l'amplada de la rassa, efectes acumulatius dels camps electromagnètics, si hi haurà coordinació temporal o no amb l'altra línia d'evacuació) dificulta la correcta avaluació per part de l'òrgan ambiental dels impactes que es puguin produir.

Primer. Per tot l'anterior es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte de Bateries Puntiró HIVE, polígon 37, parcel·la 211 (TM Palma) signat per l'enginyer industrial M. M.G. en data 5 d'octubre de 2023, atès que previsiblement es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 10 de juny de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá