Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 1 de juny de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental del projecte PFV ULLASTRE, situat al polígon 57, parcel·la 688, TM de Felanitx.

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb el document ambiental presentat, la instal·lació estrictament fotovoltaica no assoleix els llindars per sotmetre's a avaluació ambiental, atès que l'ocupació és inferior a 2 hectàrees i s'ubica en una zona d'aptitud mitjana i alta. No obstant això, atès que es tracta d'un projecte mixt que incorpora un sistema d'emmagatzematge d'energia (BESS) i una nova línia d'evacuació elèctrica de mitjana tensió, el conjunt de les instal·lacions s'ha de subjectar a avaluació d'impacte ambiental simplificada.

D'acord amb l'article 7.2 i l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, les infraestructures projectades s'inclouen al Grup 4 (Indústria energètica):

• L'emmagatzematge energètic BESS s'inclou a l'apartat n): «Emmagatzematge energètic stand-alone a través de bateries electroquímiques o amb qualsevol tecnologia de caràcter hibridat amb instal·lacions d'energia elèctrica».
• La línia subterrània d'evacuació s'inclou a l'apartat b): «Construcció de línies elèctriques [...] amb un voltatge igual o superior a 15 kV [...] o que no incloguin les mesures preventives establertes en el Reial decret 1432/2008 [...]».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, del Títol II d'avaluació ambiental, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la implantació d'un parc solar fotovoltaic de 1,702 MWp de potència pic i 1,65 MVA de potència instal·lada (inversors) destinat a la generació i venda d'energia elèctrica. El projecte se situa en sòl rústic general, a la parcel·la 217 del polígon 57, del terme municipal de Felanitx (ref. cadastral 07022A057002170000WT). La superfície total de la parcel·la és de 3,667 ha (36.670 m²), de la qual el recinte de tancament perimetral ocuparà 2,049 ha (20.495 m²), xifra que suposa una ocupació del 55,9 % de la parcel·la. La superfície estricta ocupada per la instal·lació (poligonal de projecció de les plaques) és de 1,244 ha (12.440 m²).

Les principals característiques tècniques del parc fotovoltaic i les seves infraestructures associades són:

• Potència pic (mòduls): 1,702 Mwp.
• Potència instal·lada (inversors): 1,65 MVA (1,650 MW).
• Producció anual estimada: 2.733 MWh.
• Superfície total de la parcel·la: 3,667 ha (36.670 m²).
• Superfície ocupada per la instal·lació (poligonal): 1,244 ha (12.440 m²).
• Superfície del recinte tancat: 2,049 ha (20.495 m²).
• Ocupació de les parcel·les: 55,9 % (respecte a la superfície total de la parcel·la de 36.670 m²).
• Alçada màxima dels mòduls: 3,18 m.
• Alçada mínima dels mòduls: 0,80 m.
• Distància entre fileres de panells: 5 m.
• Nombre de mòduls: 2.910 panells bifacials de 585 Wp cadascun.
• Tipus d'estructura: Estructura metàl·lica fixa biposte (amb inclinació de 20º. i orientació sud, azimut 0º. ) ancorada al terreny mitjançant ancoratge directe (hinca) sense ús de formigó.
• Inversors: 5 inversors tipus string de 330 kVA cadascun, instal·lats de manera distribuïda a la pròpia estructura de suport.
• Línia d'evacuació: Soterrada en la seva totalitat, de 1.040 m de longitud a 15 kV transcorrent pel camí local sense pavimentar de Son Bennàsser.
• Punt de connexió: A la línia de MT existent (Línia 15 kV HORTA provinent de la SE Colom) connectant al suport núm. 951002 d'EDistribución, on s'ubica la cabina de MT del centre de transformació 18951.
• Edificacions i instal·lacions auxiliars:

1. - Centre de maniobra i mesura (CMM): 1 edifici prefabricat de 60 m².
2. - Centre de transformació (CT): 1 CT MT/BT de 28 m² amb una potència de 2.000 kVA (2 MVA).
3. - Edifici de manteniment: 1 caseta d'operació i manteniment (O&M) de 38 m².

• Sistema d'emmagatzematge amb bateries (BESS): Avaluat dins el present document ambiental per a una segona fase. Disposarà d'una capacitat d'emmagatzematge de 4,6 MWh. Ocuparà un recinte de 850 m² (utilitzat inicialment com a Site Camp durant la construcció) on s'allotjaran 2 contenidors de bateries, 1 centre de control i 1 CT BESS de 1,5 MW. Tots els contenidors aniran pintats en color ocre terra i amb coberta inclinada de teula àrab per afavorir la integració paisatgística.

El centre de transformació (CT) principal, el centre de maniobra i mesura (CMM) i l'edifici d'operació i manteniment (O&M) es troben agrupats dins del recinte tancat de la instal·lació, a la zona sud-oest, propers a l'accés des de la carretera Ma-14. El sistema d'emmagatzematge (BESS) es projecta a la mateixa zona, en un recinte contigu específic reservat per a aquesta segona fase. La línia d'evacuació soterrada a 15 kV s'inicia al CMM i transcorre exclusivament pel camí local de Son Bennàsser durant més d'un quilòmetre fins arribar al punt de connexió a la xarxa de distribució existent.

Figura 1. Ubicació de la parcel·la del projecte al sud de Felanitx, polígon 57, parcel·la 217. Font: IDEIB.

Figura 2. Plànol d'ocupació territorial del PFV Ullastre. Es mostra la ubicació de les plaques, així com la zona sud-oest on es concentren el CMM, CT, l'edifici O&M i el recinte reservat per a les bateries (BESS). Font: Document ambiental.

Figura 3. Ubicació de la línia MT d'evacuació soterrada de 1.040 m que transcorre pel camí de Son Bennàsser fins al punt de connexió existent a la xarxa d'EDistribución. Font: Document ambiental.

3. Resum del document ambiental

Alternatives

Alternativa 0: consisteix en la no execució del projecte. El document ambiental la descarta perquè suposaria perpetuar la dependència dels combustibles fòssils, incomplint els objectius estratègics de descarbonització i transició energètica establerts per la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.

Alternativa 1 (alternativa seleccionada): s'ubica a la parcel·la 217 del polígon 57. Aquest emplaçament és el més pròxim al punt de connexió elèctrica existent, la qual cosa redueix la longitud del traçat d'evacuació. La zona es qualifica com a sòl rústic general i presenta una aptitud fotovoltaica entre mitjana i alta d'acord amb el PDSEIB. És una finca de baixa rendibilitat agrícola (terres arables actualment inactives i per a ús ramader) on no es preveu afecció a vegetació ni fauna d'interès, ni cap impacte directe sobre patrimoni catalogat a l'interior del recinte.

Alternativa 2: s'ubica en una parcel·la més allunyada del punt de connexió, requerint un traçat de línia superior. Compta també amb habitatges unifamiliars i activitats industrials en sòl rústic a l'entorn. Es descarta en favor de l'alternativa 1 per criteris tècnics i socioeconòmics.

Alternativa 3: s'ubica en una àrea qualificada amb un grau superior de protecció municipal (Àrea d'Interès Agrari, AIA), fet que la fa menys recomanable a nivell urbanístic.

Figura 4. Ubicació de les alternatives d'emplaçament considerades al Document Ambiental. L'Alternativa 1 (en vermell) correspon a la seleccionada. Font: document ambiental.

Pel que fa a les instal·lacions complementàries, per al sistema d'emmagatzematge amb bateries (BESS) es descarta ubicar-lo en una parcel·la externa i es tria implantar-lo dins el mateix recinte de la planta solar per optimitzar el consum del territori i aprofitar les mateixes mesures d'integració paisatgística. Per a la línia d'evacuació, es tria l'opció del soterrament íntegre sota viari existent (camí de Son Bennàsser) per evitar l'impacte visual i territorial dels traçats aeris.

Identificació d'impactes

D'acord amb el Document ambiental, es preveu que es puguin produir els impactes següents:

• A la fase de construcció: emissions temporals de pols i renou derivades del trànsit de maquinària i el clavat d'estructures; petits moviments de terra; risc accidental de petites pèrdues d'olis o combustibles; pèrdua temporal de coberta herbàcia, i possible afecció sobre patrimoni arqueològic durant l'obertura de la rasa d'evacuació pel camí local, en discórrer a prop del jaciment de Son Genàs i les cases de Son Bennàsser.
• A la fase d'explotació: impacte positiu pel que fa a l'estalvi d'emissions de gasos d'efecte hivernacle; transformació visual i alteració del paisatge per la introducció de components industrials; emissions sonores de magnitud molt baixa generades pels inversors i els centres de transformació. No es preveuen efectes significatius sobre l'aigua ni el sòl atès que les estructures s'ancoren per clavat directe sense cimentació massiva.
• A la fase de desmantellament: generació d'emissions de pols i renous similars a la fase de construcció; generació de residus a gestionar (plaques, inversors, bateries); recuperació íntegra de l'estat preoperacional i dels usos del sòl.

El document ambiental conclou que no s'han detectat impactes negatius significatius vinculats al projecte, i que aquest és tècnicament i ambientalment viable si s'hi apliquen les mesures preventives, correctores i de vigilància proposades.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

A continuació es descriuen les principals mesures preventives, correctores i compensatòries previstes a l'estudi d'impacte ambiental:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera i contra el renou: execució d'obres en horari diürn i adequat; maquinària amb la ITV i que compleixi les normatives acústiques; inspecció visual de partícules i execució de regs en cas necessari per evitar la dispersió de pols.
• Mesures per a la protecció del sòl i de les aigües: minimització de moviments de terres i reutilització in situ del material excavat a les rases; establiment de zones específiques impermeabilitzades si s'han de realitzar tasques de proveïment o manteniment de maquinària; neteja dels panells en sec o amb aigua pluvial; l'interior dels CT i de les unitats de les bateries seran estancs per impedir fuites a l'exterior.
• Mesures de protecció de la fauna i de la vegetació: la limitació de desbrossaments a l'àrea estrictament necessària, conservant exemplars arboris que puguin fer de refugi per a la fauna; tancament cinegètic permeable al pas de petita fauna totalment desproveït de filferro d'arç i equipat amb plaques anticol·lisió per a l'avifauna; col·locació de llistons de fusta a les rases obertes per facilitar l'evasió d'animals, i manteniment d'una coberta vegetal sota les plaques per afavorir la retenció de sòl.
• Mesures per a la protecció del paisatge: implantació d'una barrera vegetal perimetral a les vores de la parcel·la que actualment no tenen apantallament, emprant espècies autòctones de baix consum hídric; tractament amb pintura de color ocre o terra de les superfícies exteriors i les portes dels CT, l'edifici de CMM i dels contenidors de les bateries per fondre'ls cromàticament amb l'entorn.
• Mesures de protecció del patrimoni: realització d'un control arqueològic preventiu sobre qualsevol remoció de terres derivada de l'execució de la línia elèctrica subterrània, atès que passa pel límit de l'entorn de protecció de béns etnològics i del jaciment de Son Genàs.

Aquestes mesures són assumides pel promotor i seran controlades per un responsable ambiental mitjançant l'aplicació del Pla de Vigilància Ambiental, per assegurar que el seu desenvolupament es realitza de manera correcta i adequada en les tres fases del projecte.

Estudi incidència paisatgística

S'ha analitzat la conca visual del parc sobre una àrea de 19,6 km² (radi de 2,5 km des del centre de la instal·lació). El document conclou que, durant la fase de construcció i sense les mesures correctores, la instal·lació podria arribar a ser visible a un 3 % del territori estudiat (0,59 km²). No obstant això, una vegada que el projecte es trobi en fase d'explotació i les mesures d'integració paisatgística esdevinguin efectives (barrera vegetal d'arbrat d'uns 3 metres d'alçada), la visibilitat de la instal·lació disminuirà, essent visible a tan sols 0,41 km² (el 2,35 % de l'àrea d'estudi). L'afecció visual quedarà restringida a algunes parcel·les contigües i, de forma molt atenuada, a punts allunyats sobre-elevats com el Puig de Sant Salvador i la zona del Calvari.

Respecte a l'impacte acumulatiu i sinèrgic amb altres instal·lacions fotovoltaiques, s'ha tingut en compte el projecte PFV Cumbres (en tramitació, proper a l'àmbit d'estudi). L'estudi constata que, si bé els dos parcs podrien resultar visibles de forma molt allunyada des del Calvari i el monument a Crist Rei del Puig de Sant Salvador, a causa de la distància (superior a 2,5 i 3 km), la forta dominància horitzontal i l'alta capacitat d'absorció visual de l'entorn, no es produiran impactes acumulatius significatius i l'efecte es limitarà a una variació cromàtica reduïda i compatible amb el paisatge global observat.

Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic

L'estudi estima una producció de 2.733 MWh/any (producció que podria assumir un 3,84 % del consum de tot el terme municipal de Felanitx a xifres de 2020) que evitarà l'emissió de 1.293 tones de CO2 equivalents a l'any. Pel que fa al seu desmantellament, preveu l'extracció de les estructures d'ancoratge directe i la revegetació passiva i la reversibilitat de l'impacte gràcies al tipus de muntatge no cimentat de l'hinca.

D'altra banda, respecte a la vulnerabilitat del projecte davant amenaces derivades del canvi climàtic (pujada del nivell del mar, sequeres o grans inundacions), l'informe detalla que l'àrea de projecte és de molt baixa sensibilitat. La parcel·la no està situada dins cap APR d'inundacions, ni cap ARPSI; tampoc té risc per pujada del nivell del mar en ser una localització de terra endins. Preveu un impacte positiu mitjançant un sistema de bateries que afavoreix l'emmagatzematge i ús posterior de l'excedent energètic.

Pla de vigilància ambiental

El Document Ambiental estableix un programa de seguiment ambiental transversal a les fases d'obres, explotació i desmantellament. Preveu dur a terme un "Diari Ambiental de l'Obra", la designació d'un responsable ambiental que efectuï controls temporals, la supervisió exhaustiva dels límits de desbrossament, l'estat de les restes arqueològiques properes i la comprovació visual del manteniment correcte i de les garanties d'estanquitat dels sistemes i del dipòsit de bateries.

El Pla de Vigilància Ambiental té en compte el compliment de les mesures preventives i correctores del document ambiental i les condicions del present informe d'impacte ambiental. Es preveu una partida específica de 5.000 € destinada a la vigilància ambiental del projecte. A més, atès que el pressupost total del projecte ascendeix a 2.150.013,70 € i, per tant, supera el milió d'euros, s'ha de contractar un responsable o auditor ambiental que realitzi el seguiment ambiental a les tres fases del projecte per assegurar que el seu desenvolupament es realitza de manera correcta i adequada.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal (Servei de Protecció d'Espècies, Servei de Planificació al Medi Natural i Servei de Gestió Forestal). Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Direcció General d'Emergències i Interior. Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.
• Direcció General de Salut Pública (Servei de Salut Ambiental). Conselleria de Salut.
• Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic (Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, i Servei d'Energies Renovables). Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca (Serveis d'Ordenació del Territori, Planejament, Serveis Tècnics d'Urbanisme i Servei d'Explotació i Conservació de Carreteres).
• Ajuntament de Felanitx.
• Endesa Distribució, S.L.U.
• Amics de la Terra.
• GOB.

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

• Resposta del Servei de Planificació al Medi Natural, de data 14 de maig de 2025, que indica:

[...] us comunic que el projecte (65a/2025) pel qual es demana informe no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

• Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 23 de maig de 2025, que conclou:

«[...] no és d'esperar que el projecte pugui suposar un efecte destacable sobre les espècies catalogades o amenaçades de la zona sempre que es compleixin les mesures proposades i el Pla de Vigilància Ambiental. Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre parc fotovoltaic Ullastre, ubicat al polígon 57 parcel·la 217, T.M. Felanitx.»

• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 29 de maig de 2025, que conclou:

«Per tot això, i en relació a la perspectiva climàtica en la tramitació ambiental, no es preveu que pugui tenir efectes significatius, sempre que es compleixin els següents condicionants:

1. Preveure el consum energètic dels equips de refrigeració dels sistemes d'emmagatzematge de bateries.

2. Tenir en compte si la petjada de construcció, transport i de fabricació del panells es correspon entre 1 i 1,5 anys de la petjada previnguda.

3. Prendre mesures davant l'augment de temperatura degut als nous escenaris climàtics per assegurar la bona funcionalitat de tota la instal·lació, especialment del sistema de bateries.»

• Informe del Servei de Gestió Forestal, de data 9 de juny de 2025, que conclou:

«Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).»

• Informe del Servei d'Energies Renovables, de data 10 de juny de 2025, que conclou:

«Us informo favorablement amb condicions sobre l'execució de la instal·lació del parc fotovoltaic PFV ULLASTRE, tot recordant que l'informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric.»

• Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior, de data 19 de setembre de 2025, que conclou:

«Una vegada examinada la documentació del projecte del Parc Fotovoltaic Ullastre [...] es proposa informar favorablement.»

• Informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca (Inf. 1017/2024), referent a la carretera Ma-14, que conclou:

Inform favorablement les obres de Planta solar fotovoltaica “Ullastre” i línia d'evacuació, a la carretera Ma-14 PK 14+200 polígon 57 parcel·la 217, en el terme municipal de Felanitx, sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

2. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera de dos carrils, Ma-14.

3. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació, i de la protecció, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

4. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

• Informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, de 23 de setembre de 2024, que conclou:

«Atès l'exposat, es determina que:

1. S'haurà de dur a terme un seguiment arqueològic de la obertura de la línia d'evacuació, ja que passa per la tangent al jaciment de Son Genàs i a les cases de Son Bennàssar.

2. Pel que fa al conjunt de béns etnològics, en el cas de la planta fotovoltaica s'hauran de respectar els bens etnològics i arquitectònics que apareixen a l'informe arqueològic. En el cas de la línia d'evacuació, aquesta s'haurà de disposar - dins el camí- a part més allunyada dels elements etnològics i arqueològics localitzats (pou, jaciment de Son Genàs). Per altra banda s'haurà de posar especial esment en la conservació de les parets seques del camí.

Així mateix, cal fer constar que, d'acord amb el certificat emès pel Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, es va publicar en el BOIB núm. 5, de 9 de gener de 2025, l'inici del procediment d'informació pública del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental. Finalitzat el termini legal establert, no s'ha rebut cap al·legació en aquest sentit.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

A continuació es detallen els elements que caracteritzen l'àmbit d'estudi on s'inscriu el projecte (parcel·la 217 del polígon 57 i traçat de la línia d'evacuació al camí de Son Bennàsser, TM de Felanitx).

D'acord amb el PGOU de Felanitx i el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), els terrenys es classifiquen com a Sòl Rústic de Règim General boscós (SRG-bosc). L'àmbit no es troba inclòs dins categories d'Àrea d'Interès Agrari (AIA) ni àrees de transició.

Segons el SIGPAC i l'inventari del projecte, la parcel·la de la planta solar està constituïda per terres arables de secà. Històricament s'han destinat a farratges per a la ramaderia ovina, trobant-se actualment inactives. S'hi documenta la presència d'arbrat fruiter dispers, conformat per exemplars d'ametllers, garrovers i figueres amb baix vigor vegetatiu.

La parcel·la 217 no s'ubica dins cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'incendis. No obstant això, el traçat per on discorre la línia soterrada d'evacuació fita en alguns dels seus trams amb una Zona d'Alt Risc (ZAR) d'incendi forestal.

Figura 5. Proximitat de la línia d'evacuació a les ZAR d'incendi forestal limítrofes. Font: IDEIB.

A l'àmbit del projecte no hi ha afecció a masses d'aigua superficials, a Domini Públic Hidràulic (DPH) ni a les seves zones de servitud i policia. L'àrea es troba fora de qualsevol APR d'inundació, Àrea de Risc Potencial Significatiu d'Inundació (ARPSI), zones potencialment inundables i zones de flux preferent. Així mateix, l'espai no s'emmarca dins d'APR d'esllavissament ni APR d'erosió.

L'actuació se situa sobre la massa d'aigua subterrània 1819M1 (Sant Salvador). D'acord amb el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) vigent aquesta massa presenta un estat quantitatiu i químic dolent, i es troba qualificada "en risc".

A l'extrem nord de la parcel·la 217 es localitza un pou d'aigua antic no catalogat.

L'àmbit de la planta i el seu traçat d'evacuació es troben fora de les zones de restricció absoluta (0-10 m) i de restriccions màximes (0-250 m) de pous d'abastiment.

Segons l'IDEIB, la parcel·la del parc solar presenta una vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers baixa (nivell 3 sobre 10). Un tram de la línia elèctrica d'evacuació discorre sobre una zona de vulnerabilitat moderada (nivell 4 sobre 10). A més, el territori afectat no consta cartografiat com a zona vulnerable a la contaminació per nitrats d'origen agrari.

L'espai del projecte es troba a distàncies superiors a 1 quilòmetre de qualsevol Espai Natural Protegit (ENP) i d'espais de la Xarxa Natura 2000 (LIC, ZEC i ZEPA). No es documenta la intercepció de corredors ecològics territorials en aquest àmbit.

L'emplaçament es localitza íntegrament fora d'Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) i d'Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP).

Les parcel·les no formen part de les àrees de protecció contra l'electrocució d'avifauna definides pel Reial decret 1432/2008 de les Illes Balears. Tampoc no se situen dins una Àrea Important per a Rapinyaires (AIRIB) ni una Àrea Important per a la Conservació de les Aus (IBA).

A l'interior de la parcel·la 217 no hi figura cap Bé d'Interès Cultural (BIC) ni element inclòs al catàleg de béns municipals. Com a element etnològic, el perímetre de la finca està delimitat per murs de pedra en sec (marges).

Els elements patrimonials (catàleg municipal de Felanitx) més propers a la parcel·la i al traçat de la línia d'evacuació al camí de Son Bennàser són:

• Jaciment arqueològic de Son Genàs (370-V5-JAR).
• Possessió de Son Bennàser (317-V5-ARC).
• Molí de Son Bennàser (333-V5-BET).

La rassa on es projecta la línia d'evacuació (camí de Son Bennàsser) s'aproxima als entorns de protecció corresponents.

Figura 6. Proximitat del traçat de la línia d'evacuació subterrània als elements de valor patrimonial i jaciments de l'entorn (línies liles). Font: elaboració pròpia.

D'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), els terrenys destinats a l'ocupació de les plaques solars s'ubiquen en una zona d'aptitud fotovoltaica alta i mitjana.

A l'àrea on s'ubicaran els panells no s'identifica cap HIC. En els límits perimetrals de la finca, associats als murs i marges, hi consta la presència majoritària de dos Hàbitats d'Interès Comunitari no prioritaris: l'HIC 5330 (Matollars termomediterranis i predesèrtics) i l'HIC 9320 (Boscos d'Olea i Ceratonia).

Figura 7. Distribució dels HIC majoritaris, 5330 i 9320, en relació amb els marges perimetrals de la parcel·la 217. La línia vermella delimita la parcel·la, mentre que la línia blava és l'àrea d'implantació de les plaques. Font: Document ambiental.

L'informe del Servei de Protecció d'Espècies també menciona la presència d'un hàbitat prioritari, el HIC 6220* prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea), al nord de la parcel·la.

Tant als marges perimetrals de la parcel·la com a les finques limítrofes, s'identifica la presència de masses forestals formades, principalment, per ullastres, garrovers i llentiscle. D'altra banda, la línia d'evacuació subterrània transcorre pel camí de Son Bennàsser, el qual fita amb masses forestals al llarg de bona part del seu traçat.

Figura 8. Qualificació urbanística de sòl rústic general boscat (SRG-bosc) i distribució de les masses forestals a l'entorn de la instal·lació i la línia d'evacuació. Font: elaboració pròpia.

D'acord amb les dades del Bioatles de les Illes Balears per a les quadrícules de referència de l'àmbit del projecte (4023 d'1x1 km i 501 de 5x5 km), no hi ha registres d'espècies de flora ni de fauna catalogades o amenaçades a la zona d'actuació.

Dins els límits de la pròpia parcel·la es localitza un habitatge preexistent. A l'entorn immediat es constata la presència de diversos habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic. L'àmbit es troba fora de sòl urbà, de nuclis de població i de polígons industrials. Es té constància de l'existència d'altres infraestructures similars de generació, com el PFV Cumbres, el qual se situa a una distància superior a 2,5 km de l'àmbit de la planta.

D'acord amb el PTIM, el projecte pertany a la Unitat de Paisatge UP-6 Llevant. L'entorn s'emmarca en la categoria de paisatge obert en sòl rústic i no compta amb cap figura com la d'Àmbit d'Intervenció Paisatgística (AIP). La ubicació del parc es troba en una cota que li confereix una conca de visibilitat moderada respecte a les principals infraestructures circumdants (com la Ma-14).

A les proximitats de la finca existeix la xarxa de distribució prèvia necessària per a la connexió. L'evacuació finalitzarà a la Línia de Mitjana Tensió aèria existent (Línia 15 kV HORTA provinent de la SE Colom) al suport núm. 951002, on es localitza la cabina de MT del centre de transformació 18951 d'E-Distribución.

6. Consideracions tècniques

1. D'acord amb el Pla Director Sectorial d'Energia de les Illes Balears (PDSEIB), el PFV Ullastre es considera una instal·lació fotovoltaica de tipus C, atesa la seva ocupació inferior a 10 hectàrees.

2. En relació amb les alternatives, el document ambiental valora l'Alternativa 0 (no execució del projecte) juntament amb tres alternatives d'emplaçament diferents. L'alternativa escollida (Alternativa 1) se situa en un terreny de baixa rendibilitat agrícola que presenta una aptitud fotovoltaica alta i mitjana, d'acord amb el Pla Director Sectorial d'Energia de les Illes Balears (PDSEIB). A més, és l'opció més pròxima al punt de connexió existent, la qual cosa redueix el traçat de la línia d'evacuació. Els criteris aplicats a l'EIA per a la selecció de l'alternativa es consideren adequats.

3. En l'àmbit d'infraestructures i carreteres, atès que la parcel·la fita amb la carretera Ma-14, el Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca adverteix que s'haurà de presentar una addenda al projecte constructiu per recaptar la preceptiva autorització prèvia per a totes aquelles actuacions (edifici O&M, centre de transformació, site camp/BESS) situades a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació. Així mateix, la barrera vegetal perimetral confrontada a la carretera s'haurà de projectar fora del domini públic viari.

4. Pel que fa a les condicions d'integració paisatgística, el tancament perimetral emprarà malla cinegètica i mancarà d'elements tallants o punxants, com el filferro d'arç. Per minimitzar l'impacte de la línia d'evacuació, aquesta discorrerà soterrada íntegrament.

5. S'implantarà una barrera vegetal al voltant de la instal·lació en aquelles zones on actualment no existeixi vegetació que ja actuï a mode d'apantallament. Es faran servir espècies autòctones de baix requeriment hídric (com l'ullastre, el garrover i el llentiscle).

6. Per garantir una major integració, l'acabat de les superfícies exteriors dels centres de transformació (CT), centre de maniobra i mesura (CMM) i contenidors de bateries s'efectuarà amb pintura de color ocre o terra.

7. Pel que fa a l'impacte acumulatiu i sinèrgic amb altres instal·lacions fotovoltaiques, l'estudi constata l'existència del PFV Cumbres en tramitació. Es considera que, atesa la distància existent (superior a 3 km respecte al Puig de Sant Salvador) i l'alta capacitat d'absorció visual, l'efecte conjunt es limitarà a un reduït canvi cromàtic amb dominància horitzontal, considerant-se un impacte compatible i sense incidència rellevant sobre el paisatge observat.

8. En relació amb el patrimoni històric, el Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca determina que s'haurà de dur a terme un seguiment arqueològic de l'obertura de la línia d'evacuació, atès que passa de forma tangent al jaciment de Son Genàs i a les cases de Son Bennàsser. A més, s'haurà de posar especial esment en la conservació de les parets de pedra en sec del camí, allunyant el traçat dels elements etnològics localitzats.

9. En relació amb la implantació del tancament perimetral i de les plaques i instal·lacions a la parcel·la, s'ha de tenir en compte:

• Zona forestal i risc d'incendi: El projecte no s'ubica dins cap APR d'incendis, si bé la línia d'evacuació fita amb una Zona d'Alt Risc (ZAR) d'incendi forestal. L'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl determina que no hi ha cap inconvenient específic, tot i que s'haurà de complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, sobre l'ús del foc i mesures de prevenció
• Hàbitats d'interès comunitari (HIC): El Servei de Protecció d'Espècies assenyala que la parcel·la solapa amb les tessel·les dels HIC 5330, 6220* i 9320. No obstant això, atès que el projecte es desenvolupa en terrenys agrícoles, l'estudi constata que la instal·lació de plaques i la línia pràcticament no afecten la vegetació natural, informant de manera favorable el projecte.

10. Sobre els efectes relacionats amb el canvi climàtic, l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera avalua positivament el project, estimant una reducció d'emissions quantificada en 1.747 t CO2eq anuals i valora adequat el sistema d'ancoratge directe per a la fonamentació i futura restauració.

11. Per la seva banda, respecte a les característiques agronòmiques, atès que l'ocupació del projecte és inferior a 4 hectàrees, el servei competent en matèria agrària no té competències per emetre informe sobre el projecte des del punt de vista agrari.

12. El projecte preveu la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries (BESS) ubicat dins la mateixa parcel·la. D'acord amb els Criteris per a la redacció dels estudis d'impacte ambiental dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació, i dels projectes d'emmagatzematge (BESS) (abril 2026), s'haurà de garantir que el BESS compleixi una distància mínima de seguretat de 100 metres respecte a habitatges aïllats i de 250 metres respecte a masses forestals per reduir el risc de desbordament tèrmic; o, alternativament, aportar l'estimació de la ploma de dispersió de gasos tòxics i l'anàlisi de riscos associats. Així mateix, s'ha de justificar el compliment de la recomanació de distància de 50 metres dels panells respecte als habitatges aïllats. L'establiment haurà de garantir que els nivells de camp electromagnètic no superin els 0,4 microTesles als exteriors i que no s'utilitzi hexafluorur de sofre (SF6) en compliment del Reglament (UE) 2024/573.

13. En relació a la sol·licitud del promotor d'emissió de la declaració d'impacte ambiental amb vigència retroactiva anterior o igual a dia 11 de maig de 2026, l'informe jurídic de data 29 de maig de 2026 conclou:

Primer.- Ateses les consideracions anteriors es pot concloure que es donen les circumstàncies de l'article 39.3 de la Llei 39/2015 per atorgar eficàcia retroactiva a la declaració d'impacte ambiental del projecte PFV ULLASTRE, polígon 57, parcel·la 217 del terme municipal de Felanitx, promogut per ENEL GREEN POWER ESPAÑA S.L., a data de 11 de maig de 2026.

Segon.- Per tant, s'hauran de fer constar les conclusions d'aquest informe jurídic a les consideracions tècniques de la DIA en el sentit que s'ha d'estimar la sol·licitud del promotor d'eficàcia retroactiva de la declaració d'impacte ambiental atès que els supòsits de fet necessaris existien a la data a la que es retrotreu l'eficàcia d'aquest acte i ateses les circumstàncies excepcionals considerades a l'informe jurídic de la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental de data 29 de maig de 2026, d'acord amb allò que estableix l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d‘octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques».

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de parc fotovoltaic PFV ULLASTRE, situat al polígon 57, parcel·la 217, del TM de Felanitx, atès que no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures proposades al document ambiental signat l'octubre de 2024 pel biòleg Àngel Maria Pomar i Gomà i l'ambientòloga Clara Fuertes Salom, i els següents condicionants:

1. Abans de l'aprovació del projecte constructiu definitiu, el promotor haurà de revisar la implantació de les plaques situades al límit nord per garantir el retranqueig de 50 metres respecte als habitatges aïllats confrontants.

2. Els mòduls fotovoltaics hauran de mantenir obligatòriament una distància mínima de 0,80 metres respecte al terra per possibilitar una coberta vegetal homogènia i afavorir el pas de fauna.

3. Els mòduls fotovoltaics hauran de comptar amb un acabat antireflector per minimitzar l'«efecte crida» sobre l'avifauna, i queda totalment prohibida la instal·lació d'enllumenat permanent al parc.

4. En cap cas els camins interiors o perimetrals podran ser pavimentats ni s'hi podran aplicar àrids o graves de cap tipus sobre el terreny natural. Els camins interiors seran únicament de terra natural compactada procedent de la mateixa finca.

5. La impermeabilització del terreny es limitarà exclusivament a les soleres dels centres de transformació (CT), el centre de maniobra i mesura (CMM), l'edifici de manteniment i el recinte de bateries (BESS).

6. En cap cas es podran usar productes químics per netejar els panells fotovoltaics. La neteja de les plaques serà preferiblement en sec, sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Si no fos possible, es durà a terme amb aigua pluvial o regenerada.

7. S'haurà d'implantar una barrera vegetal perimetral d'una amplada mínima de 5 metres a les zones sense apantallament natural (als límits nord, est i oest, atès que al límit sud-est ja existeix una barrera espessa que no cal reforçar). Aquesta barrera vegetal haurà de tenir una continuïtat tan naturalitzada com sigui possible amb les zones boscoses adjacents. S'empraran exclusivament espècies arbòries i arbustives autòctones de baix requeriment hídric (garrover, olivera, ullastre i llentiscle). Per prevenció d'incendis, queda expressament prohibit l'ús d'espècies que generin matèria seca en el seu interior, com els xiprers (Cupressus), les tuies (Thuja) o similars. D'acord amb els condicionants d'aquest informe, s'exclou expressament la plantació d'aquesta barrera entorn del recinte de bateries (BESS) i, en el tram confrontant a la carretera Ma-14, s'haurà de projectar fora del domini públic viari.

El reg de la barrera vegetal es durà a terme, especialment durant la fase de sembra i els dos primers anys en els mesos estivals, preferentment amb aigua regenerada o pluvial. S'hauran de fer revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició dels exemplars morts a la barrera vegetal durant tota la vida útil del parc, garantint que aquesta assoleixi una alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys.

8. El límit de les plaques solars ha d'estar separat un mínim de 3 metres del límit del rodal forestal. Així mateix, el tancament s'ha de realitzar de tal manera que no afecti al rodal forestal, evitant l'afectació de la vegetació existent.

9. Tal i com preveu el projecte, s'haurà de garantir que la implantació del tancament i de la resta d'infraestructures exclogui completament les zones on es localitzen els hàbitats d'interès comunitari (HIC 5330, 6220* i 9320) presents als marges de la parcel·la, evitant qualsevol ocupació o afecció sobre aquesta vegetació natural.

10. El tancament de la parcel·la serà exclusivament de tipus cinegètic, permeable a la petita fauna i mancarà d'elements tallants o punxants, sense filferro d'arç. S'haurà d'ajustar el tancament de la instal·lació al que determina la norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) respecte a les condicions d'integració paisatgística i ambiental, la qual estableix que els pals que subjecten les malles o les tanques sempre seran de fusta i tindran una altura màxima de 2,20 metres.

11. Les rases per a la línia interna de mitjana tensió i d'evacuació s'hauran de reomplir amb la mateixa terra i cobrir amb terra vegetal per garantir la ràpida restauració de la coberta herbàcia. En cas que les rases hagin de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'hi col·locaran llistons per permetre la sortida de la petita fauna i es faran revisions diàries. Abans de l'obertura de qualsevol rasa s'haurà de realitzar una prospecció específica d'amfibis, rèptils i petits mamífers per procedir a la seva translocació fora de la zona d'afecció per part d'un tècnic.

12. Queda prohibida la crema de rostolls o restes de vegetació que es puguin generar durant els desbrossaments (en compliment del Decret 125/2007). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que les puguin aprofitar per fer compost o ésser recollides per empreses que facin aquesta valorització.

13. Durant l'execució de les obres s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, els tancaments laterals i la conservació dels marges i parets. Convé tenir especial esment a no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants, molt especialment al camí de Son Bennàsser d'acord amb les exigències del Servei de Patrimoni Històric.

14. Atès que el pressupost d'execució material del projecte supera el milió d'euros, el promotor haurà de contractar un responsable o auditor ambiental que realitzi el seguiment a les tres fases del projecte.

15. En relació amb les radiacions electromagnètiques, durant tota la vida útil del parc fotovoltaic i de la línia d'evacuació (que s'executarà de forma soterrada), el promotor haurà d'assegurar que els nivells generats es mantenen dins els llindars de seguretat recomanats, garantint que el camp electromagnètic no superi els 0,4 microTesles als exteriors de la instal·lació. S'hauran d'adoptar les mesures correctores i de seguiment necessàries en cas que es detectin valors superiors.

16. Conforme al Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell sobre gasos fluorats, els equips elèctrics instal·lats al parc fotovoltaic i a les seves infraestructures d'evacuació (com ara les cel·les dels centres de transformació) no podran contenir hexafluorur de sofre (SF6).

17. Pel que fa al sistema d'emmagatzematge (BESS), s'haurà d'acreditar el compliment de la distància de seguretat de 100 metres respecte als habitatges aïllats i de 250 metres respecte a masses forestals per prevenir els riscs associats al desbordament tèrmic (incendi i explosió). Aquestes distàncies només es podran reduir si el promotor justifica tècnicament l'absència de risc de desbordament tèrmic i l'estricte compliment de la normativa de renous. A més, per validar aquesta reducció, s'haurà de presentar l'estimació de la ploma de dispersió dels gasos tòxics generats en cas d'accident per garantir que no es produiran impactes sobre la salut humana i els ecosistemes.

18. Pel que fa a la integració paisatgística de les bateries, i d'acord amb els criteris del Servei d'Avaluació Ambiental, no s'haurà de plantar cap barrera vegetal entorn del recinte del BESS per motius de seguretat i prevenció d'incendis. Per tant, la seva integració a l'entorn i la minimització del seu impacte visual des del camí s'haurà de garantir exclusivament mitjançant solucions arquitectòniques, com ara l'ús de pintura de color ocre o terra per als contenidors i la instal·lació de cobertes inclinades de teula àrab, evitant així l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional.

19. Atès que les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia en bateries no disposen d'una reglamentació quant a la seguretat contra incendis, el projecte ha d'incloure una anàlisi dels riscos, identificant els distints esdeveniments, les corresponents causes i les mesures de seguretat a implantar per tal de garantir la seguretat de la instal·lació. En especial l'anàlisi dels riscos ha de contemplar:

• Mesures per evitar que es produeixi incendi o explosió.
• Mesures de detecció i alarma en cas d'incendi.
• Mesures d'extinció.
• Mesures en cas d'incendi o explosió d'un mòdul, per tal que aquest no es propagui a la resta de mòduls.

S'hauran d'aplicar les millors tècniques disponibles quant a seguretat i renou del sistema de bateries.

20. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions (estimada en 25-30 anys), les plaques fotovoltaiques, les bateries i la resta d'infraestructures seran responsabilitat exclusiva del promotor, qui haurà de dur a terme la correcta reutilització o el reciclatge dels components mitjançant un gestor autoritzat (d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i electrònics). Així mateix, el promotor estarà obligat al complet desmantellament de tots els equips, retirar el clavat i executar la restauració total del terreny per retornar-lo al seu estat agrícola original. Aquestes accions de desmantellament hauran de comptar amb una partida pressupostària reservada dins el projecte.

21. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques.

22. D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, s'haurà de dur a terme un control arqueològic de totes les remocions de terra relacionades amb l'obertura de la rasa per a la línia d'evacuació soterrada al camí de Son Bennàsser (donada la proximitat al jaciment de Son Genàs i a les cases de possessió). Així mateix, la línia d'evacuació s'haurà de disposar, dins d'aquest camí, a la part més allunyada possible dels elements etnològics i arqueològics localitzats (com el pou i el jaciment de Son Genàs), garantint, a més, la no afecció i conservació dels marges de pedra en sec de l'entorn.

Es recomana que:

• Els centres de transformació (CT) tinguin una separació mínima de 30 metres amb la massa forestal.
• D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, mantenir els garrovers més vells que no són aptes per al trasplantament però són aptes pel refugi de fauna i mantenir la cobertura vegetal sota les plaques.

Es recorda:

• D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal, l'acompliment de les mesures forestals no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal.
• D'acord amb l'informe del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca referent a la carretera Ma-14, prèviament a l'inici de les obres, s'haurà de presentar una addenda al projecte constructiu per recaptar la preceptiva autorització on s'acotin totes les actuacions (edificis, centres de transformació, Site Camp/BESS) situades a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació. La barrera vegetal perimetral confrontada a la carretera s'haurà de projectar fora del domini públic viari.

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Aquesta declaració d'impacte ambiental tendrà eficàcia retroactiva a 11 de maig de 2026, atès que els supòsits de fet necessaris existien a la data a la que es retrotreu l'eficàcia d'aquest acte i ateses les circumstàncies excepcionals considerades a l'informe jurídic de la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental de data 29 de maig de 2026, d'acord amb allò que estableix l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d‘octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques.

 

(Signat electrònicament: 3 de juny de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá