Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 de maig de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental del projecte fondejos Cala Saona, TM de Formentera

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2, el «Projecte de fondejos Cala Saona», s'inclou al punt 9 del grup 7: «Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins i projectes per recuperar terres a la mar. En queden excloses les obres a la zona de servei dels ports, excepte que compleixin algun dels criteris 1, 2 o 4.a) recollits en la lletra B de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental».

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació de 48 punts de fondeig sobre fons arenós per embarcacions d'entre 10 i 20 m d'eslora a Cala Saona ubicada al TM de Formentera. Es durà a terme mitjançant ancoratges ecològics tipus Manta Ray amb cap de nylon i abalisament amb boies tipus SPAR de 2,13 m de longitud i 4 cm de diàmetre interior i pel seu interior discorrerà la línia de fondeig.

Entre el cap de fondeig i l'ancoratge al fons marí, s'intercala un amortidor tipus SeaFlex o similar, per a reduir al màxim les càrregues dinàmiques.

Els ancoratges MANTA RAY són un sistema en el qual l'àncora es clava en el fons marí arenós amb l'ajuda de guies de penetració. Un cop introduïda l'àncora totalment es retira la guia i es col·loca un dispositiu bloquejador per obrira-la i girar-la, mitjançant una premsa hidràulica.

Per l'abalisament del polígon de fondeig s'usaran boies de majors dimensions (50 m) de color groc i amb una balisa lumínica. Les boies dels vèrtexs que coincideixin amb els canals de navegació seran de color verd i vermell per indicar l'entrada i la sortida.

S'estableix que abans de la instal·lació dels nous trens de fondeig es durà a terme una retirada de tots els elements antròpics que puguin trobar-se en el llit marí, com fondejos de llast de formigó, restes d'embarcacions, residus, etc.

Es plantegen 2 polígons ocupant una superfície total de 28,61 ha. El primer polígon tendrà una superfície de 6,84 ha i capacitat per a 9 embarcacions (8 de 15 m d'eslora i 1 de 20 m d'eslora); el segon polígon tendrà una superfície de 21,77 ha i capacitat per a 39 embarcacions (13 de 10 m d'eslora, 23 de 15 m d'eslora i 3 de 20 m d'eslora).

Figura 1 .Ubicació del projecte. Font: Projecte bàsic.

3. Resum del document ambiental

Alternatives i selecció de l'elegida

• Alternativa 0: és la no realització del projecte. Es descarta al·legant que a causa del fondeig no controlat es generen danys en el fons marí i en el cable de fibra òptica present a la zona
• Alternativa 1: 48 punts de fondeig mitjançant blocs de formigó sobre el fons amb una cadena que esmorteeix les càrregues dinàmiques i transmet les tensions en direcció horitzontal per evitar l'aixecament del llast
• Alternativa 2 (escollida): 48 punts de fondeig mitjançant el fondeig ecològic tipus MANTA RAY

Per seleccionar l'alternativa s'ha puntuat cada una de l'1 al 3 en funció de la superfície ocupada, l'impacte paisatgístic, la distància de seguretat entre les embarcacions i la rendibilitat i qualitat del servei del fondeig. Sent l'alternativa 2 l'escollida a l'obtenir una major puntuació i menor impacte ambiental

S'ha determinat que els impactes que poden generar aquestes estructures són:

• Impactes sobre qualitat de l'aire: es consider nul, per tant no s'avalua. Únicament es produirà un impacte indirecte per l'ús de les embarcacions a motor.
• Impacte sobre nivells acústics: a la fase d'explotació l'augment de renou i vibracions es deu indirectament a l'activitat nàutica, es considera un impacte indirecte.
• Impacte sobre el substrat, dinàmica litoral i canvi climàtic: no es preveu cap afecció sobre el fons marí. La instal·lació d'aquestes estructures no genera cap variació a la hidrodinàmica local.
• Impacte sobre la qualitat de l'aigua: no es genera cap impacte.
• Impacte sobre el paisatge: la conca visual no sofrirà cap alteració per la presència del abalisament, ja que són petites i es desmunten un cop acaba l'època estival.
• Impactes sobre les comunitats marines: les boies poden generar un petit efecte d'ombreig sobre el fons.
• Impactes sobre espais protegits: l'abalisament pot generar algun tipus d'impacte indirecte en la fase d'instal·lació per l'ús d'embarcacions i els potencials vessaments que es puguin produir, així com els renous del motors.

Es proposen una sèrie de mesures preventives i/o correctores amb la finalitat d'evitar, atenuar, corregir o compensar els impactes negatius. Les quals es poden resumir en:

Es durà a terme un seguiment diari sobre la possible posta d'ous de tortugues marines a les platges, en cas detectar-se es delimitarà una àrea de protecció.

• Prohibició de reparació de les embarcacions a la zona i evacuació d'aigües residuals.
• Determinació d'una sèrie de condicions que hauran de complir les embarcacions, com: rebuig de qualsevol embarcació que presenti emissions sonores altes, pèrdues d'oli o combustible.
• Establiment protocol d'actuació en cas de vessaments contaminants accidentals.
• Recollida de residus flotants.

S'inclou un pla de vigilància ambiental per al seguiment de les mesures correctores. Es proposa l'elaboració d'un informe anual amb un reportatge fotogràfic de seguiment dels elements instal·lats, les incidències ocorregudes i les mesures aplicades.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Estrategias Marinas, Dirección General de la Costa y el Mar, Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico
• Red Natura 2000, Subdirección General de Biodiversidad Terrestre y Marina, Dirección General de Biodiversidad, Bosques y Desertificación, Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico
• Àrea de Medi Ambient, Consell Insular de Formentera
• Servei de Recursos Marins, Direcció General de Pesca, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• GEN GOB Eivissa
• Amics de la Terra

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- Informe de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, de data 11 de juliol de 2025, que conclou:

Inform desfavorablement el projecte de regulació de fondejos al tram de costa anomenat Cala Saona, al Terme Municipal de Formentera, a l'àmbit de la ZEC ES5310109 Àrea Marina de Cala Saona, promogut per Soluciones la Boya Ibiza, S.L. (XN-288/25) perquè pot afectar de forma apreciable als hàbitats i les espècies per les quals es va declarar aquest espai Xarxa Natura 2000 i pot tenir efectes negatius significatius sobre el medi ambient.

- Informe de la Dirección General de la Costa y el Mar, de data 15 de desembre de 2025, que es pot resumir en els següents aspectes:

De acuerdo con el artículo 7.2 del Real Decreto 79/2019, de 22 de febrero se emite informe de compatibilidad favorable con condiciones, siempre que para la actuación descrita se apliquen las medidas protectoras y correctoras que se establecen en el Proyecto. Además, las siguientes condiciones deberán llevarse a cabo para que la actuación sea plenamente compatible con el contenido de la estrategia marina.

1. Debe evitarse que la actuación implique afección sobre las comunidades de especies incluidas en el Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (LESRPE) y del Catálogo Español de Especies Amenazadas (CEEA). Dichas especies se encuentran sometidas a las medidas de protección establecidas en la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, y en particular a las prohibiciones de su artículo 57.

Se deberá realizar una prospección subacuática preventiva con antelación a la ejecución de las actuaciones respecto de la presencia de Pinna nobilis. Cualquier actividad que tenga lugar donde pudiera estar presente algún ejemplar de esta especie, deberá ejecutarse comprobando y evitando su presencia. Si se localizasen ejemplares de Pinna nobilis, se georreferenciarán y se pondrá en contacto con el órgano autonómico competente y con la Dirección General de Biodiversidad, Bosques y Desertificación del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a los efectos de establecer las medidas que resultan más convenientes para asegurar la protección de la especie.

2. Se deberán tomar todas las medidas adecuadas para garantizar que no se va a producir ningún tipo de contaminación, vertido o colocación de materiales y sustancias fuera de aquellos definidos como necesarios para la instalación, o llegada de basuras al medio marino. A tal efecto, la ejecución de los trabajos incluirá una adecuada gestión de los trabajos, maquinaria y residuos generados, tomando todas las medidas oportunas para garantizar que no se va a producir ningún tipo de contaminación o vertido, ni llegada de basuras al medio marino.

Cualquier residuo derivado de la actuación ha de ser caracterizado y gestionado por un gestor autorizado de acuerdo con la legislación aplicable. Además, se deberá contar con un plan de gestión de residuos generados durante la fase de obra y de explotación, que garantice la mínima aparición de basuras marinas, por parte de operarios y usuarios.

3. La instalación de fondeos se llevará a cabo con la mar en calma. Los trabajos en el medio marino se realizarán en condiciones de la mar que garanticen la efectividad de las medidas, suspendiéndolas cuando la corriente sea importante, así como en situaciones de fuertes vientos. Todos los materiales empleados y que se encuentren en contacto con la lámina de agua se seleccionarán de manera que resulten inertes para las comunidades biológicas marinas, libres de cualquier elemento que pueda producir contaminación química o biológica. Asimismo, se emplearán los que presenten mayor tiempo de vida útil y menos se deterioren en el contacto con los agentes físicos. En la medida de lo posible, y siempre que sea técnicamente viable, los elementos a ubicar en el medio marino se colocarán lavados previamente para minimizar la dispersión de finos en suspensión durante la ejecución.

4. El alga Rugulopteryx okamurae ha sido incluida en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras por Orden TED/1126/2020, de 20 de noviembre. Aunque no ha sido detectada aún en las Islas Baleares sí está presente en la Demarcación Levantino-Balear.

Para favorecer la consecución del objetivo C.L.2 y evitar la propagación tanto de la citada especie como de otras especies exóticas invasoras durante la fase de funcionamiento de los amarres a boyas se deberán tomar todas las medidas pertinentes para asegurar la no introducción de especies alóctonas.

Se recomienda eliminar restos de organismos y vegetación que puedan estar adheridos a cualquiera de los elementos de fondeo cada vez que se proceda a su instalación. Así mismo se deberá llevar a cabo una revisión, limpieza y, si procede, desinfección previa y posterior, de las embarcaciones y o maquinaria a emplear en la zona, y que se emplee en las labores previstas durante dicha actuación. Así mismo, se emplaza al promotor a establecer medidas comunicativas preventivas con los usuarios del campo de boyas para evitar la expansión de esta alga invasora, dada la gran conectividad entre las aguas del territorio ibicenco y el resto de la costa española.

5. Todos los elementos de la instalación deberán ser dimensionados para resistir los esfuerzos que puedan sufrir a lo largo del periodo en el que se encuentren instalados en el mar, de manera que no pueda producirse la rotura de estos y la pérdida en el mar de las boyas empleadas o ninguno de los elementos necesarios. Se seleccionarán los materiales de manera que no se produzca contaminación del medio marino ni se favorezcan procesos de corrosión que puedan restar eficacia a la instalación.

6. Para que el impacto causado por los elementos de fondeo sea el menor posible, se deberán aplicar las siguientes consideraciones:

• Si los elementos que se prevé instalar en el medio marino tienen una vocación de permanencia en el tiempo, durante sucesivos periodos de autorización, como es el caso, y los elementos de fondeo se ubican en fondos con comunidades especialmente sensibles (praderas de fanerógamas marinas), debe evitarse la retirada y recolocación reiterada de aquellos elementos, que no son susceptibles de interactuar con los usuarios del DPMT, al finalizar cada uno de los periodos de autorización. En ese caso se pueden retirar, las boyas, cabos, boyarines y cadenas, pero se dejará en el lecho el punto de anclaje, de manera que el impacto sobre los fondos sea el mínimo posible.
• La instalación de estos elementos debe llevarse a cabo con el control y supervisión por trabajadores subacuáticos, con herramientas apropiadas como grúa en la embarcación o globos elevadores. De esta manera se puede controlar el punto preciso en el que queda instalado. De igual manera, la supervisión directa de estas operaciones servirá para evitar el riesgo de afección a especies protegidas de tipo sésil.
• En aquellas zonas en las que existan tanto fondos sensibles a los elementos de fondeo (en particular praderas de fanerógamas marinas y comunidades algales) como fondos arenosos, la ubicación precisa de los puntos de fondeo se definirá evitando las primeras zonas, siempre que sea posible.
• En estos supuestos el tren de fondeo contará, en cualquier caso, con boyarín de profundidad que impida que los elementos de éstos, y en particular la cadena, pueda arrastrar por los fondos. El fondo quedará libre de ningún elemento sobre su superficie, excepción hecha de los propios puntos de fondeo, y en ningún caso se instalará una cadena de fondo uniendo los diferentes puntos.

La instalación de los sistemas de fondeo ecológico deberá realizarse de forma correcta garantizando la menor afección posible a los fondos. Aun tratándose de un sistema de fondeo considerado ecológico, si la instalación no es adecuada se puede producir afección al mismo. Se recuerda la importancia de instalar la boya de profundidad correctamente en cada punto de fondeo para evitar que la línea de fondeo arrastre por el lecho marino.

7. Los elementos que se instalen han de ser objeto de un adecuado mantenimiento y vigilancia, que asegure que cada una de sus partes conserva las características adecuadas para su función. El control debe realizarse tanto sobre el elemento de fondeo como sobre cada una de las partes del tren de fondeo, comprobando que se encuentran adecuadamente fijados y sin desenterrar, sin indicios de desgaste o corrosión, con flotabilidad adecuada, etc. En este sentido sería conveniente realizar también una inspección de toda la instalación después de los temporales.

8. Si en un entorno cercano a la zona de la instalación existe presencia más o menos regular de alguna especie sensible al ruido submarino, deben adoptarse las medidas necesarias para que los trabajos no les supongan una afección.

9. Las embarcaciones que se pudieran emplear durante la fase de ejecución del proyecto deberán cumplir con lo establecido en el convenio MARPOL para prevenir la contaminación por los buques. Además, se deberá establecer un protocolo de actuación en caso de vertidos accidentales. Asimismo, las embarcaciones empleadas deberán contar con las revisiones pertinentes para evitar averías y posibles vertidos.

10. Deben registrarse de manera precisa las coordenadas de ubicación de cada punto de fondeo comprobando el estado de los fondos, tanto al inicio del periodo de autorización como a su finalización.

11. Aquellas actividades auxiliares vinculadas al proceso de montaje e instalación de los elementos del fondeadero que tengan lugar en instalaciones terrestres deben desarrollarse de manera que no supongan efectos perjudiciales en el medio marino, por llegada a este de basuras, residuos, vertidos líquidos contaminados o contaminantes de cualquier tipo.

12. En la documentación aportada por el promotor se presentan una serie de medidas, asociadas a un Plan de Vigilancia Ambiental (punto 8 del Anexo nº4), establecidas para reducir o eliminar los efectos ambientales sobre los valores naturales. Éstos deberán ser en todo caso aplicados.

Según lo establecido en el artículo 10 del Real Decreto 79/2019, de 22 de febrero, modificado por el Real Decreto 218/2022, de 29 de marzo este informe tendrá un periodo de vigencia de cuatro años desde su notificación. Siendo necesario volver a consultar a esta Dirección General si se produjese alguna modificación de la actuación.

Este informe se emite sin perjuicio de la opinión de los órganos gestores, tanto autonómico como estatal, de los espacios de la Red Natura 2000, ZEC “Área marina de cala Saona” (ES5310109) y ZEPA “Espacio marino de Formentera y del sur de Ibiza” (ES0000515). En el caso estatal, la Dirección General de Biodiversidad, Bosques y Desertificación del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO).

- Informe de l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera, de data de remissió 30 de juny de 2025 , que conclou:

Per tot això, qui subscriu informa negativament la instal·lació d'un camp de boies per al fondeig de 48 embarcacions de fins a 20 metres d'eslora a la zona de Punta Rasa – Cala Saona – Caló den Trui, promogut per SOLUCIONES LA BOYA IBIZA, S.L. ja que no aporta una solució integral al problema del fondeig al Terme Municipal de Formentera, planteja la privatització del fondeig a la zona de Punta Rasa – Cala Saona – Caló den Trui i no avalua adequadament els efectes de la instal·lació d'un camp de boies a la zona de Cala Saona.

La instal·lació del camp de boies va en contra de l'Acord del Ple de 25 d'octubre de 2019, en la que es determina com a prioritat la regulació integral del fondeig a tot el Terme Municipal.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa a la badia de Cala Saona, al TM de Formentera.

La totalitat del projecte es troba inclòs dins l'espai Xarxa Natura ZEC ES5310109 Àrea Marina de Cala Saona, figura de protecció de titularitat autonòmica, el qual ha estat declarat per a la protecció dels tipus d'hàbitat d'interès comunitari següents:

• 1110 Bancs d'arena coberts de manera permanent d'aigua marina, poc profunda
• 1120* Praderes de posidònia (Posidonion oceanicae)
• 1170 Esculls

Els fons marins de Cala Saona estan formats per un mosaic d'ambients rocosos i sedimentaris, amb predomini d'arenes fines i mitjanes a la zona central de la badia i una major presència de fons rocosos amb algues fotòfiles i esciòfiles al perímetre litoral. Les praderies de Cymodocea nodosa apareixen sobretot sobre el mantell arenós central, mentre que la Posidonia oceanica es disposa principalment als sectors més externs i laterals.

 

Figura 2. Hàbitats marins a la zona del projecte. Font: ideIB.

Els punts de fondeig s'ubicaran sobre fons d'arena fina.

Hi ha presents les espècies d'interès comunitari següents: Tursiops truncatus (dofí mular) i Caretta caretta (tortuga marina). Aquestes dues espècies es troben incloses en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i catalogades com a vulnerables segons el Catàleg d'Espècies Amenaçades.

A la zona projectada s'ubiquen praderes de Cymodocea nodosa, espècie catalogada com en Règim de Protecció Especial en el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció.

Al sud i al nord de la badia hi ha dues praderies de posidònia. Ambdues són praderies sense catalogar pel Decret 25/2018, de 27 juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.

La totalitat del projecte es troba inclòs dins la Reserva Marina dels Freus d'Eivissa i Formentera.

La totalitat del projecte es troba inclòs dins l'espai Xarxa Natura ZEPA ES0000515 Espacio marino de Formentera y del sur de Ibiza, figura de protecció de titularitat estatal. El qual ha estat declarat per a la protecció de les espècies d'aus següents:

Calinectris diomedea, Catharacta skua, Chlidonias niger, Hydrobates pelagicus, Larus audoinii, Larus fuscus, Larus melanocephalus, Larus michahellis, Larus ridibundis, Morus bassanus, Phalacrocoraz aristetil desmarestii, Puffinus mauretanicus, Sterna hirundo i Thalasseus sandvicensis

A la zona central de la badia de Cala Saona es troba instal·lat el cable de fibra òptica entre Eivissa i Formentera, el qual presenta una franja de protecció on es prohibeix el fondeig la qual no està abalisada.

6. Consideracions tècniques

1. La totalitat de la instal·lació projectada es planteja dins la ZEC ES5310109 Àrea Marina de Cala Saona, declarada per Acord de Consell de Govern de 22 de maig de 2020. Es tracta d'un espai Xarxa Natura 2000 de titularitat autonòmica, la qualitat i importància de la qual es basa en la presència d'hàbitats de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE. Amb caràcter general, la conservació dels tipus d'hàbitats requereix, entre d'altres aspectes, evitar la seva ocupació i transformació per part de la potencial implantació d'usos diversos.

Així com s'indica a l'informe de Xarxa Natura 2000, d'acord amb el Pla de Gestió Natura 2000 de Formentera, el règim de fondeig dins la ZEC ES5310109 es basa en una zonificació específica i en la prohibició general del fondeig sobre Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, admetent únicament una zona condicionada sobre fons arenosos per a embarcacions de menys de 16 metres d'eslora. En conseqüència, la implantació d'un camp de boies privat a Cala Saona no constitueix una mesura prevista en la gestió de l'espai, sinó una alteració del model de regulació vigent que pot generar efectes indirectes, acumulatius i de desplaçament de pressió sobre hàbitats sensibles i sobre usos tradicionals compatibles, com la pesca artesanal.

Tot i que el promotor inclou en el seu projecte un apartat d'estudi de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, l'òrgan gestor de l'espai protegit (Servei de Planificació al Medi Natural) ha determinat que aquesta avaluació és insuficient i a més exposa una sèrie de motius que determinen el caràcter desfavorable del seu informe, entre els quals es poden destacar els següents:

• No avalua correctament el desplaçament de la pressió nàutica cap a praderies de Posidonia oceanica adjacents o cap a altres espais de la Xarxa Natura 2000, com el Cap de Barbaria.
• Incoherència amb els objectius de conservació del Pla de Gestió Natura 2000 de Formentera i incompliment del principi de mínima intervenció sobre el medi marí.
• L'actuació se solapa en un 50% amb la zona on el Pla de Gestió ja permet el fondeig lliure condicionat sobre arena per a embarcacions de menys de 16 metres. La instal·lació d'un camp de boies privat alteraria aquest dret sense una justificació ambiental que ho empari.

2. Tot i que en el document ambiental es determina que els impactes a l'avifauna són irrellevants i a l'apartat d'estudi de repercussions a espais de Xarxa Natura 2000 com a moderats, s'ha de tenir en compte que la totalitat de la instal·lació es troba inclosa dins l'espai Xarxa Natura ZEPA ES0000515 Espacio marino de Formentera y del sur de Ibiza, figura de protecció de titularitat estatal. Aquest espai acull de manera regular 12 espècies d'aus, cinc de les quals es consideren taxons claus de conservació prioritària a la ZEPA (Calonectris diomedea diomedea, Puffinus mauritanicus, Hydrobates pelagicus melitensis, Phalacrocorax aristotelis desmarestii i Larus audouinii. Aquests 5 tàxons estan recollits en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE). A més la baldriga balear, la baldriga cendrosa mediterrània, el corb marí emplomallat i la gavina corsa apareixen en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (CEEA) sota la categoria d'en perill d'extinció (EN) –la primera- i vulnerable (VU)- les tres últimes. El LESRPE i el CEEA estan regulats pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer. A més, la baldriga balear es troba amenaçada a nivell global segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), apareixent en les Llistes Vermelles com en perill crític (CR).

En aquest context, s'ha de tenir en compte que per a Puffinus mauritanicus aquesta ZEPA constitueix l'extensió marina de les colònies de cria més importants del món. A més, pel que fa a Phalacrocorax aristotelis desmarestii, l'àrea alberga de forma regular almenys l'1% de la població total de la Unió Europea, sent una de les zones més importants de concentració post-reproductora de l'espècie a nivell espanyol. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte també, que una de les principals amenaces que sofreixen les colònies de cria són les molèsties ocasionades per les activitats nàutiques i recreatives com el busseig i el fondeig d'embarcacions d'esbarjo. A més, per la conservació d'aquesta espècie resulta fonamental garantir un bon estat de les praderes de Posidonia oceanaica i de les zones arenoses costaneres, ja que són els seus hàbitats preferents d'alimentació.

3. Així com recull l'informe de l'àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera, des de 2015 el Consell Insular de Formentera ha reiterat en diverses ocasions la seva demanda al Govern balear per regular de manera integral els fondejos al litoral de l'illa, una petició que el 2019 va ser aprovada pel Ple insular i que s'ha tornat a reclamar en anys posteriors fins a plantejar fins i tot una futura llei autonòmica. La persistència d'aquesta sol·licitud posa de manifest que el fondeig es considera una pressió ambiental estructural i recurrent, especialment rellevant en un litoral d'elevada sensibilitat ecològica i amb presència d'hàbitats marins vulnerables. Aquesta petició es vincula principalment a la protecció dels hàbitats marins, la prevenció del deteriorament de la posidònia i la necessitat d'ordenar usos recreatius intensius en un espai d'alta sensibilitat.

4. S'ha de tenir en compte que les praderes de posidònia adjacents al projecte podrien albergar altres espècies d'alt valor com és el cas de la nacra (Pinna nobilis), la qual està catalogada com en perill d'extinció. En aquest sentit, en el document ambiental no s'ha tengut en compte la potencial presència de l'espècie. Per tant, s'hauria de tenir en compte que durant les actuacions de la fase d'execució s'hauria de realitzar un reconeixement previ dels fons per determinar la presència d'aquesta espècie, principalment, així com d'altres d'interès com Pinna rudis, Lithophaga lithophaga, Ophidiaster ophidianus, Erosaria spurca o Luria lurida. En cas de localitzar algun exemplar viu de qualsevol d'aquestes espècies s'hauria de fotografiar, determinar-ne la ubicació i comunicar-ho al Servei de Protecció d'Espècies de la CAIB. Si la ubicació de l'organisme coincideix amb un dels punts de fondeig a instal·lar s'haurà de paralitzar la seva instal·lació fins al pronunciament dels dos òrgans anteriors.

5. Cala Saona és un calador tradicional d'alt valor per a la pesca de raors i gerrets. La instal·lació d'ancoratges fixos pot suposar un obstacle físic per a les arts de pesca tradicionals permeses dins la ZEC, entrant en conflicte directe amb l'objectiu O.E.6 del Pla de Gestió que obliga a garantir la viabilitat de la pesca artesanal.

6. En el document ambiental no s'ha tengut en compte la fase de desmantellament del projecte. Per tant, no s'han caracteritzat els impactes que es poden produir sobre el medi durant aquesta fase, ni s'han establert les mesures corresponents per mitigar-los, corregir-los o evitar-los. Tampoc s'ha determinat quina serà la vida útil del projecte, ni les actuacions necessàries en cas d'haver de canviar algun dels sistemes de fondeig per ruptura o malmesa.

7. A la documentació aportada es descriu Cala Saona com una zona amb una forta demanda nàutica. Aquest fet també es remarca en el Pla de Gestió Natura 2000 Formentera, en el que es determina que la demanda mitjana que s'observa supera la capacitat d'acolliment de l'àrea. Tot i que el projecte es presenta com una resposta a aquesta sobrecàrrega, no s'elimina la pressió existent sinó que, es concentra en un espai concret amb el consegüent risc de desplaçament de la pressió cap a àrees adjacents amb presència d'hàbitats sensibles.

8-Per tot l'anterior, una vegada analitzats els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, es preveu que el projecte pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de fondejos Cala Saona, TM Formentera, atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient.

L'estudi d'impacte ambiental (EIA) contindrà com a mínim el que estableixen l'article 35 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'annex VI, i els articles 21, 22 i 31 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, (BOIB núm. 150, de 29 d'agost de 2020).

Per a l'elaboració de l'estudi d'impacte ambiental s'hauran d'incloure, com a mínim, els aspectes esmentats al present informe, que servirà com a document d'abast de l'EIA, i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'Impacte Ambiental a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació en el BOIB i a la seva seu electrònica. A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que s'han de realitzar les consultes següents:

• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Estrategias Marinas, Dirección General de la Costa y el Mar, Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico
• Red Natura 2000, Subdirección General de Biodiversidad Terrestre y Marina, Dirección General de Biodiversidad, Bosques y Desertificación, Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico
• Àrea de Medi Ambient, Consell Insular de Formentera
• Servei de Recursos Marins, Direcció General de Pesca, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• GEN GOB Eivissa
• Amics de la Terra

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 28 de maig de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá