Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 30 d'abril de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte PFV Alten III Mallorca, polígon 5 parcel·la 171, TM de Maria de la Salut , en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic de 19,4 ha a sòl rústic amb una producció energètica de 13,34 MWp, connectat al SET Can Picafort a través d'una línia d'evacuació de quasi 11 km de 15kV. Aquest projecte ha de ser tramitat com una avaluació d'impacte ambiental ordinària per estar inclòs en el punt 12 del grup 3 (Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent) de l'annex I (Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària) del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic de 19,4 ha a sòl rústic a la parcel·la 171 del polígon 5 del TM de Maria de la Salut, el qual es connectarà al SET Can Picafort a través d'una línia d'evacuació soterrada de quasi 11 km.

El sistema dels panells és un sistema de seguidors solars d'un eix, instal·lats sobre una estructura mecànica d'acer, organitzats en fileres amb orientació nord-sud i amb una alçada total de 2,77 m. La distància entre fileres serà de 5,2 m. L'estructura de suport anirà clavada directament al terra.

El parc fotovoltaic tindrà una sèrie d'edificacions auxiliars: dos centres de transformació, un centre de seccionament i un centre de control. El centre de control serà una nau de 200m² i una alçada de 4m. Els centres de transformació seran preensamblats, en un contenidor i s'ubicaran sobre una llosa de formigó. El centre de seccionament serà un mòdul metàl·lic de tipus industrial però envolat d'una edificació amb acabats d'acord amb la Norma 22 del PTIM.

També comptarà amb un sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries (BESS) d'ioliti, amb una capacitat total de 2,036 MWh i una potència màxima de descàrrega d'1 MVA. Comptarà amb 5 contenidors de bateries.

La zona d'implantació de panells quedarà envoltada perimetralment per un tancament metàl·lic i cinegètic de 2 m d'alçada. A més, el projecte tindrà un sistema de seguretat amb càmeres ubicades en columnes en el tancament perimetral.

Es planteja una barrera vegetal a l'entorn del tram de la Ruta GR-222 Artà-Lluc formada per ullastres, llentiscle i garrovers.

La línia d'evacuació de quasi 11 km transcorrerà soterrada fins al SET Can Picafort.

Les principals característiques del projecte són les següents:

• Potència pic: 13,21 Mwp
• Potència nominal: 11,2 MW
• Superfície total de la parcel·la: 35,6 ha
• Superfície ocupada per la instal·lació: 19,4 ha
• Ocupació parcel·la: 56,1%
• Alçada màxima mòduls: 2,77 m
• Alçada mínima mòduls: 0,80 m
• Distància entre plaques: 3-5,2 m
• Nº de panells: 18792 de 710 Wp
• Punt de connexió: SET Can Picafort
• Línia evacuació: 10,7 km
• Edificacions projectades: 1 centre de control, 2 centres de transformació, 1 centre de seccionament

Segons l'escrit d'al·legacions presentat en data 15 d'abril de 2026 el projecte consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic de 19,4 ha a sòl rústic a la parcel·la 171 del polígon 5 del TM de Maria de la Salut, el qual es connectarà al SET Can Picafort a través d'una línia d'evacuació soterrada de més 11 km i no comptarà amb el sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries (BESS).

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: Estudi d'impacte ambiental

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

Pel que fa a la ubicació del projecte, Es proposen 4 alternatives:

Alternativa 0: es tracta de la no realització del projecte. Es descarta ja que es preveu que el projecte no generarà impactes crítics, però si generarà estalvis d'emissions de CO₂, apropant-se així als objectius establerts en la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

Alternativa 1 (escollida): es situa a la parcel·la 171 del polígon 5 del TM de Maria de la Salut. Es tracta d'una parcel·la de 356.149 m². Es proposa ocupar una superfície de 19 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana, principalment, i una petita ocupació de zona d'aptitud fotovoltaica alta al nord. La parcel·la es troba en sòl rústic general i no presenta cap APR ni hàbitat d'interès comunitari.

Alternativa 2: es situa a la parcel·la 60 del polígon 11 del TM de Santa Margalida. Es tracta d'una parcel·la de 592.500 m². Es proposa ocupar una superfície de 21,39 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana. La parcel·la es troba en sòl rústic general. Es determina que es respecten les reculades dels elements etnològics presents i que a la superfície projectada pel PFV no hi ha cap APR ni hàbitat d'interès comunitari.

Alternativa 3: es situa a la parcel·la 59 del polígon11 al TM de Santa Margalida. Es tracta d'una parcel·la de 585.406 m². Es proposa ocupar una superfície de 19,49 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana. La parcel·la es troba en sòl rústic general i la superfície projectada pel PFV no presenta cap APR ni hàbitat d'interès comunitari.

Alternativa 4: es situa a la parcel·la 331 i 332 al polígon 3 del TM de Santa Margalida. Es tracta d'una parcel·la d'1.168.499 m². Es proposa ocupar una superfície de 21,66 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica alta. La parcel·la es troba en sòl rústic general i la superfície projectada pel PFV no presenta cap APR ni hàbitat d'interès comunitari.

Per seleccionar l'alternativa més adequada s'ha dut a terme un anàlisi tenint en compte diferents elements de judici: aptitud fotovoltaica, distància a ANEI, ARIP, Xarxa Natura 2000, nuclis urbans, zones amb risc d'incendi, APR inundació, altres parcs fotovoltaics, vegetació existent, categoria del sòl, zones considerades altament sensibles per a la conservació d'aus estepàries, àrees importants per a la conservació de les aus i la biodiversitat a Espanya, elements patrimonials, influència visual i hàbitats d'interès comunitari. Per a cada un dels elements, s'ha atorgat una puntuació a cada una de les alternatives, sent més baixa la puntuació com més favorable sigui. En aquest sentit, s'han comparat les alternatives i la que ha obtingut una menor puntuació ha estat l'escollida, sent aquesta l'alternativa 1.

També s'ha fet un estudi d'alternatives pel que fa al recorregut de la línia d'evacuació soterrada. Es proposen dues alternatives:

Alternativa 1: la línia d'evacuació surt cap al nord creuant la zona de sa Marina Gran en zona forestal, travessa els torrents de Binicaubell i de Son Real fins arribar al SET Can Picafort. Presenta una longitud de 9,5 km, transcorr per zones amb molt alt risc d'incendi, per APR d'incendi, erosió i inundació i majoritàriament pel HIC 5330.

Alternativa 2 (escollida): la línia d'evacuació surt cap al nord-oest, creuant la zona forestal majoritàriament per camí existent, travessant el torrent de Binicaubell fins arribar a la carrerassa d'en Fiol i a continuació travessa el torrent de Son Real fins arribar als SET Can Picafort. Presenta una longitud de 10,8 km, transcorr per APR d'incendi, inundació i erosió.

Després de comparar les alternatives es determina que la més viable ambiental i tècnicament és l'alternativa 2.

Identificació d'impactes

En total s'han identificat 11 impactes ambientals negatius diferents. 4 sobre el medi abiòtic: impacte sobre la qualitat de l'aire, sobre la qualitat acústica, alteració dels recursos edàfics i afecció als recursos hídrics. 2 sobre el medi biòtic: afeccions a les comunitats vegetals i a les comunitats animals. 5 sobre el medi antròpic: impacte paisatgístic, molèsties a la població, impacte sobre l'agricultura i la ramaderia, impacte als recursos científic-culturals i contaminació per residus.

Cap dels impactes s'ha qualificat com a crític. S'han identificat 6 impactes moderats abans de la introducció de mesures correctores, associats a la qualitat de l'aire (renou, SF6, pols) , l'alteració dels recursos edàfics (moviments de terres, generació de rases, fixament infraestructura suport plaques fotovoltaiques), l'afecció sobre els recursos hídrics (per mala gestió de residus i/o fuites maquinaria), sobre la població (renou, modificació paisatge, pols), sobre l'agricultura i la ramaderia (disminució d'aquest ús) i sobre els recursos científic-culturals (ruta Artà-Lluc).

Dos impactes han estat identificats com moderats-severs abans de la introducció de mesures correctores, associats a la contaminació per la generació de residus i la incidència sobre el paisatge (desbrossament, presència panells, ocupació del terreny, realització de rases, etc.). El primer queda qualificat com a compatible al introduir mesures correctores.

S'ha identificat un impacte moderat-compatible abans de la introducció de mesures correctores associats a la comunitats animals (destrucció individus, fuita d'individus, caiguda individus dins rases).

L'impacte sobre les comunitats vegetals (desbrossament) queda tipificat com compatible.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

S'estableixen mesures per a cada un dels impactes identificats. Per a la contaminació atmosfèrica: ús de lones i altres proteccions pel camions, intervenció mínima del sòl, evitar manipulació materials els dies de vent, límits de velocitat, etc.

Per a l'alteració dels recursos edàfics: retirada, apilament i conservació de al terra vegetal per usar-la com a substrat, intervenció mínima del sòl, adequada gestió de residus de construcció i demolició, control cubetes retenció olis, restauració del sòl després de la fase de desmantellament.

Per a l'afecció dels recursos hídrics: evitar accidents amb fuites contaminants químics líquids, control apilament materials, neteja en sec de les plaques.

Per a l'afecció de les comunitats vegetals: no s'afectarà la vegetació arbòria i arbustiva que es troba al límit de la parcel·la, recolonització vegetal natural del traçat de la línia d'evacuació, plantació de 3 exemplars per cada arbre eliminat, eliminació vegetal mitjançant mitjans mecànics o animals, restauració ambiental de les zones afectades.

Per a l'afecció de les comunitats animals: límit velocitat vehicles, revisar rases abans del seu tancament, realització treballs que generin renou en èpoques de menys afecció, pas de 25 cm del tancament metàl·lic, translocació exemplars de Testudo hermanni, creació hotels d'insectes, instal·lació d'abeuradors amb tela impermeable, establiment dues caixes niu.

Per l'impacte paisatgístic: disseny cromàtic, pantalla vegetal pròxima a la ruta senderista.

Per a la contaminació per residus: evitar producció residus de matèria pètria, separació residus en fraccions.

Per a l'impacte sobre la població: mesures periòdiques del camp electromagnètic, mesures integració agroenergètica, reactivació ruta senderista GR222.

Per a l'impacte sobre l'agricultura i la ramaderia: compatibilitzar producció energia amb activitat agrària i ramadera, compensació agronòmica (noves plantacions agrícoles).

Per a l'impacte sobre els recursos científic-culturals: rehabilitació jaciment arqueològic, reactivació ruta senderista.

Estudi incidència paisatgística

La conca visual s'ha analitzat des de dos enfocaments. El primer per a cada un dels parcs presents a l'àrea (PFV Alten III, objecte d'aquesta declaració, i PFV Alten IV projectat a la parcel·la contigua). El segon enfocament avalua els dos PFV de forma conjunta.

D'un total de 3.923,01 ha de superfície analitzada (superfície terrestre d'acolliment per la circumferència de 3 km de radi des de la zona conjunta d'implantació), la instal·lació fotovoltaica Alten Mallorca III serà visible des de 290,24 ha. Això implica un percentatge de visibilitat d'un 7,40% de tot el territori analitzat.

Des del punt de vista quantitatiu, la incorporació del parc Alten Mallorca III suposa un increment superficial de 29,47 ha respecte a l'àmbit d' Alten Mallorca IV, amb un total de 669,73 ha de zona visible. Per tant, des del punt de vista paisatgístic, aquest augment no genera un canvi significatiu en la percepció de l'impacte visual global. Conjuntament, els projectes serien visibles des de 669,72 ha. Això implica un percentatge de visibilitat d'un 17,07% de tot el territori analitzat.

Per a evitar l'impacte paisatgístic que es pugui produir s'analitza implantar una barrera vegetal. Aquesta estaria disposada en el perímetre del PFV amb l'objectiu de bloquejar la vista des de l'exterior, formada per vegetació arbòria i arbustiva de 3 metres d'altura en el moment d'implantació, formada per ullastres, mates i garrovers. A l'efecte d'integració paisatgística, a més de la barrera vegetal perimetral prevista, s'ha plantejat la incorporació d'una segona línia de vegetació específicament dissenyada a banda i banda del traçat projectat de la ruta GR-222. Aquesta barrera vegetal, de nova plantació, no es disposarà de manera paral·lela al camí íntegrament, sinó que seguirà la disposició morfològica dels trackers del parc solar. Amb aquesta estratègia, es reforça l'objectiu d'evitar el denominat 'efecte túnel' que podria generar-se si la vegetació s'alineés de manera rígida i contínua al llarg de la ruta. La configuració orgànica d'aquesta pantalla permetrà que les persones senderistes percebin el paisatge d'una forma més oberta i natural, sense visualitzar els panells.

De les 669,72 ha que representen la zona des d'on seria potencialment visible el conjunt de la instal·lació, l'execució d'aquesta barrera vegetal mitigaria a 610,19 ha la zona visible, fet que suposa una reducció d'un 8,89% de la zona visible reduint l'impacte paisatgístic gairebé 60 ha.

No obstant això, en termes de viabilitat i eficàcia l'equip redactor considera que tenint en compte l'accessibilitat al territori per part de potencials observadors i els resultats obtinguts no resulta efectiva la relació entre inversió i disminució de la visibilitat per a la creació/consolidació d'una barrera vegetal contínua que envolti tot el clos perimetral, si bé en el cas que aquesta es realitzi es disminuirà l'impacte visual. Sí que es considera rellevant la implantació del tram de barrera que segueix als trackers per evitar la visualització dels panells des de la ruta senderista.

Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic

Es determina una vida útil de la planta d'uns 30 anys aproximadament, tenint en compte aquest fet i les característiques tècniques dels panells, s'estima una quantitat d'energia produïda de quasi 900.000 MWh, amb una degradació anual del 0,4%.

S'estima un estalvi de 9.215 TnCO₂/any. Es calcula que el temps necessari per compensar energèticament les emissions derivades dels elements que conformen el PFV és de 0,91-1,54 anys. Tenint en compte una vida útil de 30 anys, s'obté un rendiment energètic de d'entre 94,55-96,76%.

Pel que fa a la vulnerabilitat davant el canvi climàtic, es determina que el PFV no es veurà afectat pel risc de l'augment del nivell de la mar degut a la localització geogràfica d'aquest. Pel que fa als temporals de vent i les onades de calor, també es determina que no és previsible que presenti una vulnerabilitat significativa a mig termini ja que el risc d'aquests fenòmens és baix.

Pla de vigilància ambiental

Es designarà un auditor ambiental i s'aprovarà un equip de treball d'assistència a peu d'obra. Durant la fase d'obra es durà a terme un seguiment de:

• Ubicació i extensió de l'ocupació temporal
• Vessaments a l'entorn de les instal·lacions d'obra
• Gestió en obra de residus perillosos
• Resultat de les mesures acústiques de vibracions
• Tasques de restauració paisatgística sobre la superfície
• Comunitats faunístiques
• Comunitats vegetals

Es proposa una visita setmanal durant la fase d'obres. Es redactarà un informe setmanal que contempli els resultats de la visita realitzada. Es tendrà en consideració el compliment de les mesures correctores proposades. Sempre que es detecti una incidència significativa s'informarà al promotor, a la direcció d'obra i a l'òrgan substantiu.

Al finalitzar la fase de construcció, es redactarà un informe complet en el que s'inclouran tots els resultats analítics i la valoració global de l'impacte de l'obra.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

El 30 de maig de 2024, es va publicar en el BOIB núm. 72 per a l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic PFV ALTEN MALLORCA III ubicat al polígon 5 parcel·la 171 de Maria de la Salut (RE026/23) durant un termini de 30 dies d'acord al que estableix la normativa.

S'han rebut:

1) Al·legació del les agrupacions locals MÉS per Maria i Agrupació Socialista Maria de la Salut, conjuntament amb la Plataforma Renovables Si però així NO!:

Al·legació primera

Desestimar el projecte fins que hi hagi una Planificació Territorial sobre la ubicació de les instal·lacions fotovoltaiques a sòl rústic a Mallorca tal com s'estableix a la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica

Al·legació segona

Desestimar el projecte fins que hi hagi una Planificació Energètica adaptada a la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica, tal com estableix la normativa vigent.

Al·legació tercera

Desestimar el projecte perquè la parcel·la on s'ha d'ubicar el projecte,té una activitat agrària de cultiu de cereals de secà que ocupa quasi la totalitat de la parcel·la. A més, aquesta zona està poc antropitzada, on se combinen grans parcel·les de garriga i bosc, i vàries finques agrícoles amb grans superfícies amb cultius de cereals i alguna combinació d'ametllers i figueres. Aquest paisatge agrícola també se veurà afectat i modificat.

Al·legació quarta

El projecte és molt a prop del jaciment arqueològic “Ses Rotes Noves”, protegit com a Bé d'Interès Cultural, i es reclama una zonificació arqueològica més detallada abans de qualsevol actuació.

Al·legació cinquena

Desestimar el projecte fins que se recuperi el Camí antic que forma part de la ruta GR222 Ruta Artà – Lluc- Maria (camí Vell d'Artà a Maria) considerat Bé d'Interès Paisatgístic i Ambiental i amb el Pla Especial d'Ordenació i Protecció de la ruta vigent, i que travessa tota la parcel·la on s'ha de realitzar la instal·lació fotovoltaica

Al·legació sisena

Desestimar el projecte per tractar-se d'una Instal·lació Fotovoltaica de TIPUS D (ocupaciò >10 ha), segons la normativa del PDSE i la seva ubicació no compleix la normativa vigent a nivell energètic ni respecte a les Normes Subsidiàries de Maria de la Salut ja que no permeten realitzar un projecte d'aquestes característiques.

Al·legació setena

L'energia s'hauria de transportar 11 km fins a la subestació de Can Picafort, travessant zones naturals i torrents, amb possibles pèrdues d'energia i impactes ambientals.

Al·legació vuitena

l projecte posaria en risc la protecció del sòl rústic, considerat limitat i essencial per al territori, el paisatge i la qualitat de vida.

Al·legació novena

Tot i que la normativa obliga a restaurar el terreny després de l'explotació, no hi ha garanties reals que el lloc es recuperi al seu estat original.

Al·legació desena

Es critica que les administracions promoguin grans plantes fotovoltaiques en sòl rústic sense haver prioritzat abans mesures d'estalvi i eficiència energètica, tal com estableix la llei.

2) Recollida de signatures per sol·licitud moratòria en la tramitació de projectes de centrals fotovoltaiques en sòl rústic fins a disposar d'una planificació territorial i energètica.

Les agrupacions locals MES per Maria (G57910457) i Agrupació Socialista Maria de la Salut (G28477727), la Plataforma Renovables Sí, però així No! i les persones que signen el document proposen: l'aprovació de demanar una moratòria a les administracions competents en la planificació territorial i energètica-Consell de Mallorca i Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia del Govern de les IB, en la tramitació dels projectes d'autoconsum i comunitats energètiques, fins a disposar de la corresponent PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I ENERGÈTICA d'aquestes centrals industrials fotovoltaiques a sòl rústic amb totes les garanties i amb el respecte a les competències pròpies de cada administració pública, i amb coordinació entre les diverses administracions públiques Ajuntament, Consell de Mallorca i Govern de les Illes Balears.

Aquesta moratòria passa necessàriament per la suspensió dels projectes actualment en tramitació fins a tenir la planificació efectiva de cap on volem transitar energètica i territorialment.

Consultes a les següents administracions previsiblement afectades:

• Servei d'Agricultura, D.G. d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei d'Explotació i Conservació-D.I. d'Infraestructures i Mobilitat, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Departament de Medi Natural, D.G. de Medi Natural i Gestió Forestal, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei Ordenació del Territori-D.I. de Territori i Paisatge, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals-D.I. de Patrimoni, Departament de Cultura i Patrimoni, Consell de Mallorca
• Servei de Plantejament-D.I. d'Urbanisme i Planejament Municipal, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Serveis d'Estudis i Planificació, D.G. de Recursos Hídrics, Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Servei de Salut Ambiental, D.G. de Salut Pública, Conselleria de Salut
•  
  Servei de Planificació d'Emergències, D.G. d'Emergències i Interior, Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local
• Ajuntament d'Ariany
• Ajuntament de Maria de la Salut
• Ajuntament de Santa Margalida
• Red Eléctrica España S.A.U
• Endesa Distribució S.L.U
• Amics de la Terra
• GOB

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori, de data 14 d'octubre de 2024, que conclou:

A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'apartat II de l'informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge s'informa desfavorablement el projecte del parc fotovoltaic, atès que queda palès que no s'ha tingut en compte el traçat de la Ruta Artà- Lluc, ruta d'interès paisatgístic, en el desenvolupament del projecte del parc fotovoltaic Alten Mallorca III. Així mateix es considera que no queda prou justificat el compliment de nombrosos punts de l ‘Annex F del PDSEIB

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori, de data 26 de novembre de 2025, que conclou:

A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'apartat III de l'informe es manté el sentit d'informar desfavorablement el projecte, atès el següent:

1. Analitzada la documentació aportada no es consideren adequades les al·legacions formulades ni consta que s'hagi resolt l'afectació de la ruta d'Artà-Lluc, ja que el desviament de la ruta proposat no s'ha acreditat abastament que respongui a l'interès general que justifiqui la modificació de la ruta.

2. Tampoc consta que s'hagi justificat abastament el compliment de l'annex F del PDSEIB.

- Informe Ajuntament Maria de la Salut, de data 14 de juny de 2024, que conclou:

Informar favorablement el projecte industrial estratègic, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ALTEN MALLORCA III, ubicat al polígon 5 parcel·la 171 de Maria de la Salut (RE026/23), d'acord amb l'informe emès pels serveis tècnics municipals i que consten als antecedents de la present Resolució

- Informe de l'Ajuntament de Maria de la Salut, de data 25 d'abril de 2025, que conclou:

PRIMER. Deixar sense efecte la Resolució de Batlia 2024-0189 de data 14/06/2024 en la qual s'informava favorablement el projecte industrial estratègic, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ALTEN MALLORCA III, ubicat al polígon 5 parcel·la 171 de Maria de la Salut (RE026/23), d'acord amb l'informe emès pels serveis tècnics municipals i que constaven als antecedents de l'esmentada Resolució.

SEGON. Informar desfavorablement el projecte industrial estratègic, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ALTEN MALLORCA III, ubicat al polígon 5 parcel·la 171 de Maria de la Salut (RE026/23), d'acord amb els nous informes emesos pels serveis tècnics i els serveis jurídics municipals i que consten als antecedents de la present Resolució.

- Informe de l'Ajuntament de Maria de la Salut, de data 16 de juny de 2025, que conclou:

PRIMER.- Reiterar la consideració d'un informe desfavorable en tot allò que es refereix a la compatibilitat urbanística municipal actual, sense perjudici de l'obligació d'incorporació del Projecte al planejament municipal d'ordenació, segons els efectes que produeix la seva declaració com a projecte industrial estratègic, com recull la Llei 14/2019 de 29 de març, de projectes industrials energètics de les Illes Balears.

SEGON.- No obstant això, i en compliment del que es disposa en la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, en la qual es demana una valoració del Projecte més enllà dels aspectes normatius, aquesta Batlia, de conformitat amb les atribucions conferides en virtut del que es disposa en l'article 21.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, valora com a beneficiosa la declaració del projecte industrial estratègic del Projecte ALTEN MALLORCA III, per les seves implicacions i incidències positives, tant econòmiques com laborals, en el municipi de Maria de la Salut.

- Informe del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, de data 14 d'agost de 2024, que conclou:

Vist el vostre escrit del 12 de agosto de 2024, sobre l'execució de la instal·lació projecte del parc fotovoltaic ALTEN MALLORCA III, ubicat al polígon 5 parcel·la 171 de Maria de la Salut (RE026/23) s'informa desfavorablement ja que la línia d'evacuació del projecte presentat discorre camp a través per les parcel·les amb número de referència cadastral 07055A01200192 i 07055A01200193.

- Informe del Servei de Patrimoni, de data 11 de desembre de 2024, que conclou:

Consultada la documentació, es proposa informar favorablement el projecte de referència amb les següents prescripcions:

- S'ha de preservar d'afectació al subsòl una franja de 10 metres al costat oest de la subparcel·la e. Aquesta zona correspon al tall del jaciment de navetes.

- El Pla Especial d'Ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc, aprovat definitivament el 5 de febrer de 2018 (BOIB núm. 25 de 24 de febrer 2018), inclou el traçat de la Ruta Artà – Lluc a escala més detallada i ha establert la recuperació del traçat d'un antic camí, amb un mínim de 2 m d'amplada, i una franja de protecció de 15 metres a banda i banda del camí per tal de garantir la qualitat paisatgística de l'itinerari i els seus valors patrimonials i naturals. S'ha de preservar la cautela proposada pel PEOP de la ruta Artà-Lluc.

- S'han de respectar les pedreres, ja que són les restes de la part arrasada del jaciment de Ses Rotes Noves.

- S'ha de dur a terme un seguiment arqueològic en tot el que faci referència a excavacions i moviments de terres a la subparcel·la e i a la línia d'evacuació.

- Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 07 de juny de 2024, que conclou:

Per tot això, es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

- Informe del Servei d'Explotació i Conservació, de data 12 de juny de 2024, que conclou:

Per tant, no es preceptiu informar sobre el parc fotovoltaic Alten Mallorca III ubicat al polígon 5 parcel·la 171 de Maria de la Salut i sobre el traçat de la línia d'evacuació per ser més enllà d'aquesta distància de la carreteres Ma-3330 i Ma-3400

Per tant, s'informa favorablement l'encreuament mitjançant perforació dirigida a la carretera Ma-3400 PK 5+250 amb les condicions següents:

a) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera.

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2)metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantindré l'estat tensional del terreny.

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària i fora del domini públic viari.

d) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'esplanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

e) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant.

f) Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.

- Informe Red Eléctrica, de data 1 de juliol de 2024, que conclou:

Como contestación a su escrito de fecha 24 de mayo del 2024 en relación con el proyecto referido en el asunto, les comunicamos que Red Eléctrica no está conforme al mismo al no cumplir la línea subterránea de media tensión proyectada la distancia mínima al apoyo 2 de la línea eléctrica a 66 kV ES Bessons-Can Picafort, y al apoyo 54 de la línea a 66 kV Llubi-Can Picafort, propiedad de Red Eléctrica.

Además, debido a la proximidad de la canalización al apoyo 8 de la línea a 66 kV ES Bessons-Can Picafort, propiedad de Red Eléctrica, será necesario que los trabajos en el entorno del mismo sean supervisados por personal de Red Eléctrica con el fin de evitar que se produzcan afecciones al sis-tema de puesta tierra del apoyo.

- Informe Red Eléctrica, de data 5 de setembre de 2024, que conclou:

Como contestación a su escrito de fecha 23 de julio del 2024, en relación con la conformidad del promotor al informe emitido por Red Eléctrica, les comunicamos que Red Eléctrica no presenta oposición a la misma.

También les indicamos que Red Eléctrica envió respuesta a la consulta del promotor en relación con la normativa específica de las distancias a los apoyos de la línea eléctrica afectada por el proyecto referido en el asunto.

- Informe del Servei d'Agricultura, de data 30 de juliol de 2024, que conclou:

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Alten Mallorca III al polígon 5, parcel·la 171 del terme municipal de Maria de la Salut

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 28 d'agost de 2024, que conclou:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre l'autorització administrativa prèvia, declaració de projecte industrial estratègic, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ALTEN MALLORCA III, ubicat al polígon 5, parcel·la 171 de Maria de la Salut (RE026/23).

- Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 30 d'agost de 2024, que conclou:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

- Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

- Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

- L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

- Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

- Respecte a la plantació de especies com a pantalla visual utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior, tal i com està establert en el projecte, (evitant els Cupressus, Thuja o similars) per tal reduir la propagació en cas d'incendi.

- Informe del Servei de Planificació al Medi Natural, de data 25 de setembre de 2024, que conclou:

En relació amb la sol·licitud d'informe, per part de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de data 13 d'agost de 2024 (Valib núm. 317427), us comunic que el projecte parc fotovoltaic ALTEN MALLORCA III ubicat al polígon 5 parcel·la 171 de Maria de la Salut (RE026/23), no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i que per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

- Informe del Servei de Salut Ambiental, de data 12 de novembre de 2025, que conclou:

S'informa favorablement condicionat a:

1. Compliment de les mesures preventives i correctores establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

2. Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació, si escau, i compliment dels valors establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

3. El titular de la instal·lació haurà de disposar d'un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin SF6, detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual.

4. Els regs, tant de vegetació com per evitar les emissions de partícules, i la neteja dels mòduls solar (si és necessari fer-la amb aigua) es realitzaran amb aigua regenerada; si no pogués fer-se amb aigua regenerada s'evitarà utilitzar aigua potable.

- Informe del Servei de Planificació d'Emergències, de data 27 de novembre de 2025, que conclou:

Una vegada examinada la documentació aportada per l'informe en relació a l'acord d'autorització administrativa prèvia declaració de projecte industrial estratègic, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic PFV ALTEN MALLORCA III, ubicat al polígon 5 parcel·la 171 de Maria de la Salut (RE026/23), s'informa favorablement sempre que es tinguin en compte les consideracions tècniques amb les recomanacions de l'apartat anterior.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa a la parcel·la 171 del polígon, al TM de Maria de la Salut.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic general.

D'acord amb el Pla General de Maria de la Salut, la parcel·la objecte del projecte està situada en sòl no urbanitzable amb les següents categories:

• Sòl agrícola general. Zona agrícola extensiva
• Turó o garriga (Especial protecció)

Segons l'inventari forestal, es tracta d'una zona agrícola i de pastures envoltada per garriga de matolls pluriespecífics calcícoles i termòfils i estructura arbrada d'ullastres.

El projecte es situa a zona de risc baix d'incendis.

L'àmbit de la planta fotovoltaica no es troba afectat ni per domini públic hidràulic ni per les seves zones de protecció. Però, la línia d'evacuació creua el domini públic hidràulic cartogràfic o probable (DPHP) dels torrents de Binicalbell i de Son Bauló, i passa per les zones de protecció (servitud i policia) associades a aquest DPHP i una petita àrea afectada per APR d'inundació.

La zona es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània de Son Real (1816M2), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu dolent. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada.

El projecte es troba a uns 2,3 km a l'est d'un espai catalogat com a sòl rústic protegit segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN); concretament per una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). Aquest espai també està catalogat com a Zona Especial Conservació (ZEC) Gestió Autonòmica (ZEC-ES5310029, Na Borges).

La superfície a ocupar pel PFV limita pel sud i per l'oest amb la tessel·la MA2b_3401 d'hàbitat d'interès comunitari, la qual presenta una qualitat alta. Aquesta tessel·la presenta els següents HIC:

• 5330: Matolls termomediterranis i predesèrtics
• 6220*: Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea)
• 9320: Boscos d'Olea i Ceratonia

La línia d'evacuació travessa per diversos trams catalogats com HIC. Afectant aproximadament 2.670 m d'HIC. En total travessa 6 tessel·les d'HIC amb els codis següents:

• 5330: Matolls termomediterranis i predesèrtics
• 6220*: Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea)
• 9320: Boscos d'olea i Ceratonia
• 9540: Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

D'acord amb el Bioatles (quadrícules 1x1: 2163, 2173; quadrícula 5x5: 213 ) a l'àmbit del projecte hi ha la presència potencial de les següents espècies amenaçades i/o catalogades: Testudo hermanni, Hieratus pennatus, Milvus milvus, Burhinus oecidemus, Upupa epops.

D'acord amb la informació del Servei de Protecció d'Espècies hi ha constància d'un niu de Milvus milvus a 500 m de distància de la parcel·la objecte del projecte.

D'acord amb la base de dades del Servei de Patrimoni, es fa constar que a la parcel·la 171 s'hi ubica:

• Jaciment Ses Rotes Noves (087-SNU-JA), el qual fou declarat BIC l'any 1966 amb categoria Monument i tipologia Jaciments arqueològics
• Ruta GR 222 Artà-Lluc, protegida pel Pla Especial d'Ordenació o de protecció de la ruta Artà-Lluc (BOIB núm. 25 de 24 de febrer 2018)

Pel que fa a la línia d'evacuació:

• Un tram discorr per l'entorn de protecció del elements AC52 i JA95 (del TM de Santa Margalida)
• Diversos trams discorren paral·lels als entorns de protecció del jaciments JA-131, JA-109 i del conjunt JA-103/146/163 (del TM de Santa Margalida)

D'acord amb el visor de l'IDEIB, la parcel·la es situa en un vedat de caça (PM-11869).

La instal·lació fotovoltaica està situada en una zona de paisatges oberts, amb un grau de valoració paisatgístic moderat i amb grau de visibilitat alt. Per altra banda, d'acord amb el plànol 3 d'integració paisatgística del PTIM, la parcel·la està situada a la Unitat de Paisatge 3 (UP 3- Badies del Nord) i una petita part a la Unitat de Paisatge 9 (UP 9-Pla).

D'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) modificat pel Decret 33/2015 (BOIB 16 de maig), el parc fotovoltaic objecte d'aquest informe està situat en una zona d'aptitud mitjana, és a dir aquells sòls amb menys aptitud que els de la zona d'aptitud alta, atès que s'hi identifiquen característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per implantar aquestes instal·lacions. A més tenint en compte que l'ocupació de la planta és de més de 19 Ha i, per tant, superior a 10 Ha, es considera un tipus d'instal·lació fotovoltaica tipus D.

6. Consideracions tècniques

1. El Pla Territorial de Mallorca cataloga l'àrea del projecte com a sòl rústic general. El Pla General de Maria de la Salut de 1997 cataloga l'àrea com sòl rústic general (l'àrea sud) i com a àrea d'especial protecció de garriga. Destacar que en l'aprovació inicial del nou Pla General s'estableix al seu article 51 a.3) que «Les instal·lacions de superfície i potència de tipus D definides en el PDSEIB són prohibides a totes les zones en sòl rústic».

Pel que fa al compliment del Decret 33/2015 per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus D en zones d'aptitud mitjana en sol rústic, el PDSEIB estableix a l'article 36.2 que les instal·lacions tipus D s'han de tramitar en tot cas per via de la declaració d'interès general. Aquestes instal·lacions s'han de situar o en espais degradats (espais denudats, pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais no agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús) o en terrenys de baixa productivitat agrícola o be integrats de forma efectiva en l'activitat agrària, d'acord amb la legislació agrària vigent.

Pel que fa la productivitat agrícola, segons les dades del SIGPAC tan sols 0,8 ha de les 35,61 ha de la superfície total de la parcel·la són improductives. A més, d'acord amb l'informe agronòmic presentat, tota la superfície analitzada és de nivell 5 (bon aprofitament agrari) i es determina que presenta una productivitat mitjana.

Cal destacar que la zona del projecte no es tracta d'un espai degradat, sinó que manté unes característiques edàfiques adequades i una clara funcionalitat tant agrària com ecològica. Així mateix, la zona prevista per a la instal·lació del parc fotovoltaic està emmarcada per diversos hàbitats d'interès comunitari, els quals mostren un elevat grau de qualitat alt. Aquesta circumstància consolida el paper de l'àmbit com a espai de transició i amortiment, fonamental per a la connectivitat ecològica i la conservació de la biodiversitat a escala local.

La transformació proposada comporta, entre d'altres conseqüències, una alteració significativa dels paràmetres essencials del sòl, element central del sistema, i pot desencadenar processos de degradació progressiva i desertificació. A més, implica la desaparició d'espècies de flora i fauna pròpies dels ambients agrícoles, una disminució del potencial productiu agrari del territori i, indirectament, un augment dels impactes associats a la importació d'aliments, derivat de la reducció de la capacitat d'autoabastiment local.

En el marc actual de crisi climàtica, marcat per una vulnerabilitat creixent dels sistemes agroalimentaris i de les cadenes de subministrament, la conservació dels sòls agrícoles productius adquireix una importància estratègica. Aquesta necessitat és especialment rellevant quan aquests sòls es troben en bon estat de conservació i en contacte amb hàbitats naturals d'interès comunitari, ja que contribueixen a garantir la sobirania alimentària, minimitzar la dependència de mercats externs i enfortir la resiliència ecològica i socioeconòmica del territori.

2. Pel que fa al traçat de la línia d'evacuació, cal assenyalar que, segons el que disposa l'article 21 del PDSEIB, les instal·lacions de mitjana tensió han de desenvolupar-se preferentment per camins de titularitat pública o privada. No obstant això, tal com es recull a l'informe del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, una part del recorregut projectat es desenvolupa fora de camins, travessant camps oberts a les parcel·les 192 i 193 del polígon 12 del terme municipal de Santa Margalida. Igualment, s'ha constatat que el traçat també discorr camp a través per la parcel·la 175 del polígon 5 del terme municipal de Maria de la Salut. En aquest sentit, cal remarcar que, en el cas de les parcel·les 193 i 175, el pas no només es produeix fora de camins existents, sinó que afecta directament tessel·les corresponents a hàbitats d'interès comunitari, amb una qualitat especialment elevada en el cas de la parcel·la 193.

A més, a l'informe de prospecció arqueològica que es presenta juntament amb el projecte, també s'indica que alguns trams discorren fora de camí; el tram que discorr per la parcel·la 175 ho fa per zona de garriga baixa sense traçat de pista o camí preexistent. El tram que discorr per les parcel·les 180, 181, 185, 192, 193 (del polígon 12 del TM de Santa Margalida), discorr complet per zona de garriga i camps de cultiu. Així mateix, tot i que l'anàlisi de l'ortofotografia de 2024 podria suggerir la presència puntual d'algun traçat assimilable a camí, aproximadament 2 km del recorregut previst discorren íntegrament per àmbits qualificats com a hàbitats d'interès comunitari. El caràcter soterrat de la infraestructura no elimina l'afectació sobre aquests hàbitats, ja que l'obertura de la rasa comporta actuacions com la retirada de vegetació, desbrosses i moviments de terres, l'alteració de l'estructura i composició del sòl, així com possibles impactes sobre el banc de llavors i la vegetació d'interès. A més, aquestes intervencions poden provocar la fragmentació, tant temporal com permanent, de les tessel·les afectades, amb una consegüent disminució de la qualitat i funcionalitat ecològica dels hàbitats, especialment en aquells trams amb un estat de conservació bo o alt, i amb dificultats afegides per a la regeneració natural i la continuïtat dels hàbitats i de les espècies associades.

En aquest sentit, a l'EsIA es proposen una sèrie de mesures per corregir l'impacte generat sobre els HIC a causa de la instal·lació de la línia d'evacuació. Aquestes són: recolonització vegetal natural, reforç actiu de la cobertura general i plantació de 3 exemplars per cada arbre eliminat. Tot i això, aquestes mesures es limiten a la recuperació d'una cobertura vegetal genèrica, sense estar dissenyades per recuperar l'estructura, funcionalitat i composició d'espècies pròpies dels HIC afectats. Això resulta incompatible amb el concepte de restauració recollida en el Reglament (UE) 2024/1991, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2024, relatiu a la restauració de la naturalesa, que a l'article 3 ho contempla com el procés de recuperació d'ecosistemes per a millorar la seva estructura i les seves funcions, amb la finalitat de conservar o augmentar la biodiversitat i la resiliència, a través de la millora de zones de tipus d'hàbitats de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE fins a aconseguir una bona condició, el restabliment de l'àrea favorable de referència d'aquests tipus d'hàbitat i la millora dels hàbitats d'espècies fins a nivells de qualitat i quantitat suficients. Per tant, des de la perspectiva del Reglament, aquestes mesures es poden considerar insuficients, ja que no es vinculen a objectius quantificats en termes de superfície d'hàbitat afectada i superfície d'hàbitat restaurada, ni a paràmetres de qualitat de l'hàbitat, de manera que no existeix garantia que contribueixin al restabliment de l'àrea favorable de referència ni al manteniment o recuperació de l'estat de conservació favorable dels tipus d'hàbitats afectats. A més, s'aplica de forma homogènia a hàbitats de naturalesa molt distinta (pasturatges seminaturals 6220*, matolls 5330, formacions arbòries 9320 i 9540).

Destacar també que la mesura de la recolonització passiva, així com està plantejada, no garanteix que es recuperi l'estructura pròpia dels hàbitats ni les funcions ecològiques associades. La recolonització és un procés lent i incert i aquesta mesura només seria adequada si el sòl presentes un banc de llavors en bon estat (el qual s'ha pogut veure afectat per les accions durant la fase d'obres), si la matriu de l'entorn pot proporcionar propàguls de les espècies pròpies de l'ecosistema de referència i el temps de recuperació sigui compatible amb els objectius de conservació.

Atès que el Reglament exigeix evitar la deterioració significativa dels tipus d'hàbitats que entren en el seu àmbit d'aplicació i, quan aquesta deterioració sigui inevitable en el marc d'un pla o projecte, establir mesures de restauració i compensació adequades per a no comprometre la consecució dels objectius de restauració i de l'estat de conservació favorable, les mesures actualment proposades no poden considerar-se suficients per a donar compliment a aquest marc normatiu.

Així mateix, el traçat de la línia intercepta dos cursos de torrents, els de Binicalbell i de Son Bauló/Son Real, afectant el seu domini públic hidràulic, tant en la seva delimitació cartogràfica com en la considerada probable, així com les franges de protecció associades, corresponents a les zones de servitud i de policia. D'altra banda, el recorregut projectat discorre per un àmbit identificat com a potencialment inundable, classificat com a APR-inundació. En aquest sentit, al travessar una zona potencialment inundable es requereix l'autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, en compliment del que disposa l'article 92 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Remarcar també que la línia discorr per l'entorn de protecció del Bé Arquitectònic (AC52) i del BIC Zona Arqueològica Son Real (BOIB núm.98 d'1 de juliol de 2010). En aquest sentit, el Servei de Patrimoni Històric ha determinat al seu informe la necessitat de de dur a terme un seguiment arqueològic en tot el que faci referència a excavacions i moviments de terres a la línia d'evacuació.

Destacar també, que Red Eléctrica determina la seva disconformitat pel que fa a la línia d'evacuació, al no complir aquesta la distància mínima al suport 2 de la línia elèctrica 66 kV Es Bessons-Can Picafort, i al suport 54 de la línia a 66 kV Llubí-Can Picafort, propietat de Red Eléctrica.

3. D'acord amb la base de dades del Servei de Patrimoni Històric, a la parcel·la on es projecta la instal·lació, s'hi ubiquen:

• El jaciment de “Ses Rotes Noves”, declarat BIC l'any 1966 amb categoria “Monument” i tipologia “Jaciments arqueològics” BOE 243, 11/10/1966. IMPP 0754. Recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 28/18. - Fitxa catàleg 087-SNU-JA SES ROTES NOVES
• La ruta d'Artà – Lluc travessa diagonalment la parcel·la objecte d'intervenció. Aquesta ruta està protegida pel Pla Especial d'Ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc, aprovat definitivament el 5 de febrer de 2018 (BOIB núm. 25 de 24 de febrer 2018)

Tot i que l'informe del Servei de Patrimoni Històric es resol favorablement amb la condició de preservar d'afectació al subsòl una franja de 10 m al costat oest de la subparcel·la e, ja que aquesta zona corresponen al tall del jaciment de navetes, s'ha comprovat que alguns dels nuclis de les plaques s'ubiquen a l'entorn de protecció del jaciment determinat per l'Ajuntament de Maria de la Salut. En aquest sentit, el PDSEIB estableix a l'article 33.4 que els béns d'interès cultural i béns catalogats i els seus entorns de protecció, es consideren inclosos en la zona d'exclusió amb caràcter general, i a l'article 36.4 determina que les instal·lacions de tipus C i D no s'admeten en zones d'exclusió. Per tant, a la zona d'exclusió esmentada anteriorment no està permesa la instal·lació del PFV.

4. Pel que fa a les afeccions a la Ruta Artà-Lluc, l'EsIA planteja l'establiment d'una pantalla vegetal de 3 m d'altura seguint la morfologia dels trackers, evitant així l'efecte tunel que es podria crear si la vegetació es disposes paral·lela al camí. Tot i aquesta mesura, es podria considerar que el projecte no s'ajusta al Pla especial d'ordenació i protecció de la ruta Artà-Lluc, ja que un dels objectius del pla és «promoure la protecció i conservació del patrimoni viari que conforma la Ruta Artà – Lluc, del seu entorn natural i rural, de les visuals i dels elements d'interès històric, artístic i etnològic que formen part del recorregut». A més, l'article 17.9 prohibeix de forma expressa canyís o altre tipus de pantalles visuals que impedeixin la contemplació del paisatge per part de les persones senderistes. En aquest sentit, tot i que la pantalla vegetal es realitzaria amb vegetació autòctona, funcionalment actua com una pantalla visual que interromp la relació entre la persona senderista i l'espai agroforestal en el qual s'enclava aquest tram de la ruta, i impossibilita la contemplació del paisatge. Fins i tot en absència d'aquesta pantalla vegetal, la implantació d'un parc fotovoltaic immediatament adjacent al traçat protegit, dins de la conca visual principal de la Ruta, compromet igualment la preservació de les visuals i del caràcter rural i natural que el Pla Especial pretén salvaguardar, de manera que la compatibilitat del projecte amb la normativa no pot valorar-se únicament pel respecte geomètric d'una franja lliure de 25 m, sinó per la seva incidència real sobre la percepció paisatgística i els valors escènics de l'itinerari.

A més, s'ha de tenir en compte que el tram afectat no és un sender plenament operatiu, sinó un segment pendent de restauració i integració definitiva en la GR-222, fet que reforça encara més les exigències del Pla Especial. La recuperació del camí no es limita a reobrir físicament el traçat, sinó que implica restituir, en la mesura que sigui possible, la seva funcionalitat paisatgística, cultural i recreativa, en coherència amb els objectius de conservar l'entorn natural i rural i els visuals de la Ruta. En aquest context, la implantació d'un parc fotovoltaic en l'entorn immediat del traçat a restaurar i la creació d'una pantalla vegetal de 3 m associada a aquesta instal·lació condicionen de manera estructural el resultat d'aquesta futura restauració, de manera que el tram recuperat naixeria ja empobrit des del punt de vista escènic i perceptiu, allunyant-se de l'estàndard de qualitat paisatgística que el Pla Especial persegueix per als itineraris que l'integren.

5. El projecte preveu la hibridació del PFV amb la incorporació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries d'ió-liti (BESS). En el marc de l'EsIA, únicament es consideren els impactes associats a les bateries durant la fase de construcció, així com els derivats de l'execució dels edificis auxiliars del PFV.

No s'han tengut en compte els impactes propis dels BESS com són: efectes del canvi climàtic sobre l'augment de la temperatura i perill de desbordament tèrmic, risc d'incendi i/o explosió per desbordament tèrmic, risc de vessament per fuites de liti/electròlit que puguin afectar a la xarxa hidrogràfica, la presència de substàncies potencialment contaminants que, en cas d'accident, fuita o mal funcionament del sistema, podrien generar riscos ambientals. Entre aquestes substàncies s'inclouen els electròlits amb sals de liti —com l'hexafluorofosfat de liti (LiPF₆)—, metalls pesants com el cobalt, el níquel i el manganès, solvents orgànics volàtils i potencialment tòxics, així com gasos i altres compostos perillosos, com l'hidrogen (inflamable) i diversos fluorurs. Al no haver-se fet correctament la identificació, valoració i descripció dels impactes ambientals del sistema d'emmagatzematge, no es contemplen unes mesures correctores d'impacte adequades. A més, tampoc s'han presentat alternatives per a la seva ubicació.

Tot i que els contenidors de bateries solen incorporar sistemes de seguretat i control per minimitzar aquest tipus d'incidències, així com cubetes estanques per prevenir vessaments, el document ambiental no preveu mesures específiques ni mecanismes de control adreçats a evitar o gestionar aquests riscos.

Per tant, es pot considerar que no s'ha dut a terme un anàlisi a vulnerabilitat del projectes davant accidents greus o catàstrofes i el risc que es produeixin (sobretot pel que fa al risc d'explosió de les bateries per desbordament tèrmic a causa d'elevades temperatures), així com les implicacions eventuals d'efectes adversos significatius per al medi ambient.

D'altra banda, l'estudi de vulnerabilitat davant el canvi climàtic conclou que el PFV no es veurà afectat per les principals conseqüències del canvi climàtic (vents extrems, onades de calor o l'augment del nivell del mar), atesa la seva localització geogràfica, l'orografia de l'entorn i el fet que aquests impactes es manifesten a mitjà i llarg termini, en relació amb la vida útil del parc.

No obstant, cal tenir en compte que les Illes Balears, pel seu caràcter insular, són especialment vulnerables al canvi climàtic. Aquesta vulnerabilitat es veu accentuada pel fet que es preveu que l'increment mitjà de la temperatura a l'arxipèlag sigui superior a la mitjana global, segons dades de l'Agència Espanyola de Meteorologia. De fet, durant els darrers 40 anys s'ha registrat un augment aproximat de 0,3 °C per dècada en la temperatura mitjana, mentre que per als propers anys es projecten increments compresos entre 2 i 5 °C.

Així mateix, un estudi sobre la vulnerabilitat dels diferents sectors de les Illes Balears davant els efectes del canvi climàtic, encarregat pel Govern de les Illes Balears l'any 2015, va concloure que els principals factors climàtics que previsiblement afectaran l'arxipèlag són l'increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació mitjana i l'augment de la freqüència i intensitat d'esdeveniments extrems, com les onades de calor o les pluges intenses. Aquests factors determinen un nivell de risc elevat per als sectors de l'aigua, el territori, el turisme i la salut, així com un risc significatiu per al medi natural, l'energia i el sector primari.

A més, l'informe sobre l'Estat del Clima de les Illes Balears. Estiu de 2025, elaborat pel Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, posa de manifest que les observacions realitzades a l'arxipèlag evidencien un augment clar de les temperatures al llarg de les darreres dècades. En concret, l'estiu de 2025 presentà una anomalia tèrmica de +1 °C i es configurà com el tercer estiu més càlid des que es disposa de registres, amb el juny més càlid registrat fins ara i amb episodis de temperatures superiors als 40 °C durant el mes d'agost.

Malgrat aquest escenari, no s'han avaluat específicament els efectes del canvi climàtic associats a l'augment de temperatura. En aquest sentit, és rellevant considerar que les bateries de liti són especialment sensibles a les condicions tèrmiques: temperatures ambientals elevades poden afavorir l'aparició de gasos inflamables a l'interior de les bateries com a resultat de determinats processos químics, i desencadenar el que es coneix com a desbordament tèrmic, amb el consegüent risc d'incendi. Per aquest motiu, hauria de preveure's explícitament el risc de desbordament tèrmic i el risc associat d'incendi, establint criteris de localització adequats, de manera que els sistemes BESS no es puguin ubicar, en cap cas, a menys de 100 metres de masses forestals, garriga o d'habitatges aïllats.

6. A l'EsIA es determina que els centres de formació contenen hexafluorur de sofre. Aquest gas es un dels gasos d'efecte hivernacle més potents, amb un potencial d'escalfament global 23.500 vegades superior al del diòxid de carboni (CO₂). L'alta estabilitat atmosfèrica i la capacitat per atrapar la radiació infraroja el converteixen en un gas molt més potent per escalfar l'atmosfera terrestre que el CO₂ a llarg termini. En aquest sentit, s'estableix que un cop finalitzada la vida útil de parc o del centre de transformació, s'haurà de seguir un programa de reciclatge del gas i que durant qualssevol de les fases, totes les operacions relacionades amb el gas, les haurà de dur a terme personal degudament especialitzat. Tot i això, no es determina que es faria en cas de detecció de fuita, el volum del gas present ni la descripció dels sistemes de contenció. A més, s'haurà de donar compliment al que sigui d'aplicació del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014, específicament s'hauran de tenir en compte les limitacions d'us dels gasos fluorats que s'hi estableixen.

7. Pel que fa a la contaminació acústica, el projecte incorpora un Estudi Acústic en el qual s'indica que el nivell de pressió sonora generat pel funcionament simultani de les cinc unitats de bateries pot assolir els 83,99 dB(A), mentre que a una distància aproximada d'1,4 km aquest nivell es redueix fins als 21,1 dB. Malgrat aquests valors, l'estudi conclou que no es compromet el compliment dels límits establerts per la legislació sectorial vigent en matèria de renou ambiental, atès que l'àrea d'estudi no es troba pròxima a habitatges ni a finques residencials susceptibles de veure's afectades pels nivells acústics derivats del projecte.

No obstant això, si bé el compliment de la normativa acústica orientada principalment a la protecció de receptors humans és un requisit necessari, pot resultar insuficient per descartar possibles impactes ambientals en sòl rústic amb presència d'hàbitats d'interès comunitari. En aquest sentit, l'existència d'un soroll continu, encara que a determinades distàncies es pugui considerar de baixa intensitat, pot provocar l'evitació de l'àrea per part d'algunes espècies sensibles, com les aus rapinyaires presents a l'entorn del projecte, amb la consegüent reducció de la qualitat de l'hàbitat en zones de caça, nidificació o descans.

8. Tot i que el Servei d'Agricultura ha informat favorablement la proposta de plantació de 3 ha de garrovers en secà, 1 ha de figueres en secà i 5 ha de cultius herbacis per pastura i espècies mel·líferes entre les plaques com a mesura compensatòria del parc fotovoltaic, es considera que, des d'un punt de vista ambiental, aquesta actuació no resulta adequada.

Des del punt de vista de la coherència ecològica i de la finalitat de les mesures compensatòries, es considera que aquestes han de contribuir a recuperar o mantenir els valors ambientals perduts pel projecte dins l'àmbit territorial afectat. En aquest sentit, resulta més adient que la compensació ocupi una superfície equivalent a la de les terres transformades pel parc fotovoltaic. Ja que com s'estableix a la Llei 26/2007 de responsabilitat mediambiental, per determinar la magnitud de les mesures reparadores complementàries o compensatòries es considerarà en primer lloc la utilització de criteris d'equivalència recurs-recurs o servei-servei. D'acord amb aquests criteris, es consideraran accions que proporcionin recursos naturals o serveis de recursos naturals del mateix tipus, qualitat i quantitat que els danyats.

9. En relació al compliment de les mesures i els condicionants ambientals establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus D segons l'annex F del Decret 33/2015, revisat l'estudi d'impacte ambiental, tot i que s'assegura que el projecte compleix totes les mesures i condicionants de l'annex F per a instal·lacions fotovoltaiques tipus D, es detecta que no es compleixen els següents punts:

SOL-A01 Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.

Aquest criteri es justifica al·legant que el projecte s'ubica en un terreny agrícola amb productivitat agrícola mitjana. No obstant això, aquesta afirmació contradiu el contingut del mateix, que estableix de manera expressa la priorització de camps de cultiu amb baixa productivitat. En aquest context, la classificació del terreny com a sòl de productivitat mitjana implica, per definició, que no es tracta d'un sòl de baixa productivitat. En conseqüència, la justificació aportada no acredita el compliment del criteri, sinó que, ben al contrari, evidencia la seva manca d'adequació.

A més, a l'informe agronòmic aportat es determina que tota la parcel·la és de nivell V (bon aprofitament agrari). D'acord amb les dades del SIGPAC, la parcel·la on s'ubicarà el projecte forma part d'una explotació agrària destinada actualment al cultiu de cereals, a més, rep ajudes de la PAC i tan sols 0,81 ha de les 35,6 ha de la superfície total són considerades com improductives. Per tant, no es pot considerar que els terrenys presentin una baixa productivitat agrícola.

Pel que fa al valor ambiental, així com s'indica a l'informe agronòmic adjunt, es tracta d'una zona molt poc antropitzada, on es combinen grans parcel·les de garriga i bosc i diverses finques agrícoles. A més, per la parcel·la travessa un tram de la Ruta Artà-Lluc, la qual està concebuda com una oferta de lleure basada en l'interès cultural, paisatgístic i natural, així com s'indica al seu Pla Especial.

D'altra banda, cal tenir present que el projecte s'ubica en una parcel·la qualificada com d'aptitud fotovoltaica mitjana. Aquesta qualificació no implica en cap cas que l'espai presenti un baix valor ambiental; ben al contrari. Tal com estableix el PDSEIB, les zones d'aptitud mitjana són aquelles que estan formades per sòls amb menys aptitud que els de la zona anterior, atès que s'hi identifiquen característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no critica, per implantar aquestes instal·lacions. En conseqüència, es tracta d'àrees amb un determinat valor ambiental que, precisament per aquest motiu, resulten menys idònies per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques que les zones d'aptitud alta.

SOL-A05 Un cop delimitada la zona on es localitzarà la instal·lació, s'efectuarà un mapa de sensibilitat ambiental de l'espai que integri l'anàlisi dels elements identificats en aquesta Modificació del PDSEIB per tal de garantir una adequada integració ambiental del projecte.

Es justifica aquest criteri argumentant que s'han analitzat els valors ambientals de la zona i que aquesta presenta una aptitud fotovoltaic mitjana. Com s'ha esmentat en el punt anterior, aquest nivell d'aptitud no significa que l'àrea presenti un sensibilitat ambiental reduïda, sinó que aquesta presenta característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació per a la instal·lació d'aquest tipus de projectes. Aquestes característiques es podrien relacionar amb la presència d'hàbitats d'interès comunitari que envolten quasi totalment la parcel·la objecte del projecte o el seu grau de visibilitat alt pel que fa al paisatge. Per tant, es pot considerar que aquest punt no es troba completament justificat.

SOL-A06 En la mesura que es pugui, s'utilitzaran camins existents. En els nous camins es prioritzarà el màxim aprofitament dels límits del parcel·lari i es minimitzarà l'afectació a la vegetació existent. Presentaran una configuració al més naturalitzada possible (tenint en compte les necessitats de circulació) i minimitzaran els elements artificials de drenatge.

​​​​​​​D'acord amb l'EsIA, aquest punt s'ha tingut en compte. No obstant, segons la proposta del projecte no es conserva cap camí existent, i els nous camins que arriben fins els CT's introdueixen una xarxa de drenatges, algunes de les quals presentaran un revestiment de formigó i els encreuaments tendran platges de grava.

SOL-B01 Es durà a terme la restauració ambiental de les zones que puguin haver quedat afectades al llarg de la fase d'obres, mitjançant espècies preexistents i autòctones de la zona

Per justificar aquest punt es determina que degut al caràcter agrícola de la parcel·la no es preveu que es vegin afectats individus vegetals, però que si algun es veies afectat serien trasplantats als límits de la parcel·la o altres zones. Encara que la instal·lació de les plaques, tal com s'afirma, sembla que no comporta una afecció a un nombre elevat d'exemplars, no es pot dir el mateix de la línia d'evacuació, especialment en els trams que discorren fora de camins existents.

En aquests casos, seria necessària una restauració ambiental de les zones afectades. Tanmateix, com ja s'ha exposat anteriorment, les mesures proposades resulten insuficients, atès que es limiten a una simple revegetació i no plantegen una restauració ecològica integral que garanteixi la recuperació efectiva dels valors ambientals alterats.

SOL-B07 Caldrà realitzar una prospecció arqueològica dels terrenys subjectes a les obres

Es justifica aquest criteri al·legant que després de la consulta del visor de Patrimoni Històric no s'identifiquen BIC ni BC. Tot i això, consultat el visor de patrimoni del Consell de Mallorca i el Catàleg de Patrimoni de Maria de la Salut, a la parcel·la s'hi localitza el Jaciment Ses Rotes Noves, el qual fou declarat BIC l'any 1966 (BOE 243, 11/10/1966). A més, a l'informe de prospecció arqueològica que acompanya el projecte es determina que a la parcel·la objecte del projecte s'han identificat restes encara conservades, com 5 clapers, però que la zona proposada per a la implantació del PFV no afecta directament a cap estructura.

Pel que fa a la línia d'evacuació, a l'informe es determina que aquesta discorr per un entorn de protecció d'un bé immoble (AC-52) i d'altres dos pròxims a l'àrea de protecció del jaciments JA-131, JA-109 i a l'entorn de protecció del conjunt format per JA-103/146/163, els quals formen part del BIC Zona Arqueològica Son Real (BOIB núm.98 d'1 de juliol de 2010). Al mateix informe es recomana realitzar un seguiment arqueològic en aquests trams durant els treballs d'excavació de les rases.

SOL-C01 Es gestionaran adequadament els residus generats amb motiu de les diverses actuacions associades a les infraestructures fotovoltaiques, de manera que es minimitzin els efectes negatius sobre el medi.

A l'EsIA s'indica que s'elaborarà un Estudi de Gestió de Residus perquè sigui validat per l'òrgan substantiu i serveixi com a document de referència per a l'auditor ambiental en el marc del Pla de Vigilància Ambiental.

No obstant això, hauria estat més adequat disposar ja d'un Pla de Gestió de Residus complet, atès que la informació incorporada a l'EsIA es pot considerar insuficient. En concret, no es quantifiquen els residus previstos en cadascuna de les tres fases del projecte ni es contemplen totes les tipologies possibles, ja que no es fa cap menció a la gestió dels BESS al final de la seva vida útil.

Per tot això, es considera necessari comptar amb un Pla de Gestió de Residus exhaustiu que incorpori la normativa aplicable a cada tipus de residu generat en cadascuna de les fases del projecte.

SOL-D06: El projecte haurà d'anar acompanyat d'un annex d'incidència paisatgística que en valori la incidència sobre l'entorn i que inclogui:

• Valors i fragilitat del paisatge on es localitza el projecte.
• Descripció detallada de l'emplaçament, anàlisi completa de les visibilitats, avaluació de diferents alternatives d'ubicació i delimitació concreta de la conca visual. Caldrà realitzar anàlisis de conques visuals des de diversos punts de referència (nuclis de població o zones habitades, punts elevats, vies de comunicació). En cas que es facin fotomuntatges caldrà que aquests es facin de forma acurada a partir de la combinació de fotografies panoràmiques i imatges tridimensionals del terreny i la instal·lació, a partir de la utilització de sistemes d'informació geogràfica. A banda dels elements associats a la instal·lació caldrà tenir en compte l'afectació derivada de les xarxes d'evacuació i analitzar el projecte des d'un punt de vista integral.
• S'haurà de tenir en compte el possible efecte acumulatiu que impliqui la covisibilitat amb altres instal·lacions o activitats properes o localitzades en la mateixa conca visual i no avaluar el projecte de forma aïllada.
• Establiment de mesures d'integració paisatgística

A l'estudi d'incidència paisatgística es conclou que la realització d'una barrera vegetal continua de 3 m que rodegi de forma perimetral el PFV no seria molt efectiva ja que es reduiria molt poc l'impacte visual i ho deixen a elecció de l'òrgan ambiental. Tot i això, si que determinen que es rellevant la creació d'una barrera vegetal per minimitzar les visuals des de la Ruta Artà-Lluc.

Tot i que la implantació d'una barrera vegetal és una de les mesures més habituals per mitigar l'impacte paisatgístic associat als PFV, cal analitzar-ne la idoneïtat en funció del tipus de paisatge on es pretén intervenir. En aquest cas, el projecte s'insereix en un paisatge agrícola obert.

L'Estratègia de Paisatge del Consell de Mallorca estableix, entre els seus objectius, la preservació del caràcter i de la diversitat configuracional dels paisatges agrícoles oberts, evitant transformacions que n'alterin la percepció social i la identitat territorial. Així mateix, cal tenir en compte l'article 68.1 b) de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, d'aplicació directa “les instal·lacions, construccions i edificacions s'adaptaran, en els aspectes bàsics, a l'ambient en que estiguin situades, i a aquest efecte, en els llocs de paisatge obert i natural, ja sigui rural o marítim, i en les immediacions de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetrà que la situació, la massa, l'alçada dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, rompre l'harmonia del paisatge o desfigurar la perspectiva pròpia del mateix”.

A més, diverses guies tècniques, com les Guidelines for Landscape and Visual Impact Assessment o la Guía para la elaboración de estudios de impacto ambiental de plantas fotovoltaicas del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, adverteixen que la plantació d'arbres a manera de pantalla en paisatges agrícoles oberts pot constituir, per si mateixa, un impacte paisatgístic, en la mesura que transforma el caràcter visual i espacial del lloc: es perd la sensació d'obertura pròpia d'aquests entorns i s'incrementa la presència d'elements verticals que poden resultar discordants amb el context original. Aquest fet també es relaciona amb la proposta de la barrera vegetal per disminuir l'impacte visual a l'entorn de la Ruta Artà-Lluc, que com s'ha comentat anteriorment, pot interferir a la contemplació del paisatge per part dels senderistes.

SOL-FO2 En cas que es detecti un possible risc d'inundació, es farà un estudi específic d'inundabilitat que avaluï la no afectació de la instal·lació al règim hídric

Es determina que no s'ha identificat cap APR d'inundació que afecti a la parcel·la objecte de l'estudi. Tot i que això és cert, s'ha comprovat que el traçat proposat per la línia d'evacuació creua el domini públic hidràulic cartogràfic o probable (DPHP) dels torrents de Binicalbell i de Son Bauló, i passa per les zones de protecció (servitud i policia) associades a aquest DPHP i una petita àrea afectada per APR d'inundació. Per tant, no es pot considerar aquest punt ja que aquesta situació no s'ha tengut en compte.

SOL-H01 Es farà una anàlisi detallada dels hàbitats presents i la seva distribució, a fi d'adequar la implantació dels mòduls fotovoltaics a la tipologia i distribució d'aquests, i especialment a la preservació d'aquells que siguin d'interès comunitari de caràcter prioritari.

A l'EsIA s'estableix que en la poligonal de parc no s'identifica cap hàbitat, si bé en la parcel·la d'estudi es troben formacions associades als hàbitats 5330, 6220* i 9320, però la instal·lació dels panells solars, així com els camins a realitzar s'executaran i implementaran sense ocupar en cap cas a la massa forestal existent. Tot i que això és cert, com s'ha comentat anteriorment, no s'ha tengut en compte que la línia d'evacuació discorr íntegrament en diversos trams (aproximadament 2 km) per àmbits qualificats com a hàbitats d'interès comunitari.

10. Pel que fa a l'anàlisi d'alternatives, a l'EsIA es presenten, a més de l'alternativa 0, quatre alternatives d'ubicació pel PFV. Aquesta anàlisi presenta un cert desequilibri pel que fa a les ponderacions quantitatives dels criteris.

En primer lloc, el tractament dels impactes acumulatius i sinèrgics amb altres parcs fotovoltaics de l'entorn resulta poc clar. Es conclou que l'alternativa 1 és la que es situa a major distància del conjunt de parcs circumdants, tant existents com aprovats. No obstant això, tal com es reconeix al llarg de l'EsIA, l'alternativa proposada limita amb la proposta de PFV Alten Mallorca IV, tot i que ambdues encara estan en fase de tramitació, circumstància que no sembla haver estat incorporada a la taula comparativa.

Pel que fa la presència d'elements patrimonials, a l'alternativa 4 es determina que no se n'hi identifica cap. Tot i això, s'estableix que qualsevol de les quatre alternatives seria vàlida ja que la distribució del PFV respectaria aquests elements.

11. A l'EsIA s'indica que, al llarg de tota l'anàlisi ambiental del projecte, s'ha tingut en consideració el parc fotovoltaic contigu (Alten Mallorca IV), adoptant una visió acumulativa i sinèrgica del conjunt i valorant els efectes combinats d'ambdues instal·lacions en els àmbits paisatgístic, ambiental, territorial i socioeconòmic. No obstant això, només s'ha considerat el PFV contigu Alten Mallorca IV per l'anàlisi paisatgística i la contaminació acústica. Els impactes acumulatius en altres àmbits (sòl, fauna, fragmentació d'hàbitats, canvis usos del sòl) es valoren individualment i no de forma conjunta.

12. Es considera que l'escrit d'al·legacions d'abril de 2026 aportat per el promotor en el tràmit d'audiència prèvia a la resolució de la DIA no dona resposta a les consideracions tècniques que varen motivar els sentit desfavorable de la proposta de DIA.

Pel que fa al traçat de la línia d'evacuació s'han aportat dues modificacions a l'alternativa escollida inicialment. Primer de tot, al modificar part del traçat i afectar a noves parcel·les, cal indicar que no resulta procedent en el moment d'audiència prèvia a la formulació de declaració d'impacte ambiental una modificació de la trajectòria inicialment projectada la qual hauria de ser, com a mínim, objecte de noves consultes i petició d'informe a les administracions afectades o, fins i tot, en cas de canvis substancials, nova fase d'informació pública en vista dels canvis introduïts.

Per altra banda, ambdues alternatives continuen travessant trams amb HIC camp a través sense camí existent (uns 350 m en el cas de la solució 1 i uns 115 m en el cas de la solució 2). En aquest sentit, tot i que s'ha reduït l'afecció als HIC i es presenten una sèrie de mesures correctores, aquestes es poden considerar insuficients. Primer, s'ha de tenir en compte que el moviment de terres generat afectarà al banc de llavors d'aquestes àrees i a les interaccions edàfiques (micorizes, fauna del sòl), el que dificulta la recolonització vegetal natural que es planteja. Segon, es proposa la sembra d'espècies herbàcies autòctones. No obstant, tenint en compte que es tracta d'un ecosistema forestal/garriga mediterrani la recuperació de les herbàcies sol estar més associada a la restauració passiva post-perturbació natural (com incendis), i les estratègies efectives solen prioritzar espècies arbòries o arbustives per restaurar l'estructura estratificada i la funcionalitat ecològica. La sembra herbàcia resta en una fase succesional inicial, sense garantir la transició a estrats superiors ni la resiliència a llarg termini.

També s'ha observat que part del nou traçat proposat discorr camp a través fora de camins existents. En el cas de la solució 2, aquesta discorr fora de camí per les parcel·les 38, 37, 235, 36, 250, 21, 218 7, 9 i 159 del polígon 13 del TM de Santa Margalida i per les parcel·les 168, 172, 189, 191,192 i 193 del polígon 12 del TM de Santa Margalida. En el cas de la solució 1 ho fa per les parcel·les 136 i 108 del polígon 12 del TM de Santa Margalida i les parcel·les 250, 21, 218, 9, 7 i 159 del polígon 13 del TM de Santa Margalida. A més, la solució 2 discorr per camins privats pertanyents a MAC Insular, i no es té constància del vistiplau d'aquesta empresa per l'ús dels seus camins.

Destacar també que les dues noves propostes presenten un recorregut més llarg que l'inicialment plantejat.

A més a més, s'ha pogut observar que part del nou recorregut afecta a elements del Catàleg de Patrimoni o als seus entorns de protecció. En el cas de la solució 2, aquesta discorr per dins l'entorn de protecció del Jaciment 142 i per sobre del Jaciment 122 determinats en el Catàleg de Patrimoni del TM de Santa Margalida. Pel que fa a la solució 1, aquesta discorr per l'entorn de protecció del Jaciment 95 i de l'element d'arquitectura civil 52 determinat en el Catàleg de Patrimoni del TM de Santa Margalida.

Pel que fa al BIC present a la parcel·la d'actuació, en el document d'al·legacions es determina que el jaciment de Ses Rotes Noves es localitza fora de l'àmbit d'actuació. És cert que la instal·lació no confronta el BIC, però tot i que a l'informe del Servei de Patrimoni Històric es resol favorablement amb la condició de preservar d'afectació al subsòl una franja de 10 m al costat oest de la subparcel·la e, ja que aquesta zona corresponen al tall del jaciment de navetes, un dels motius que varen motivar el sentit d'aquesta DIA és que es va comprovar que alguns dels nuclis de les plaques s'ubiquen a l'entorn de protecció del jaciment, determinat per l'Ajuntament de Maria de la Salut. En aquest sentit, el PDSEIB estableix a l'article 33.4 que els béns d'interès cultural i béns catalogats i els seus entorns de protecció, es consideren inclosos en la zona d'exclusió amb caràcter general, i a l'article 36.4 determina que les instal·lacions de tipus C i D no s'admeten en zones d'exclusió. Per tant, a la zona d'exclusió esmentada anteriorment no està permesa la instal·lació del PFV.

Per altra banda, en el document d'al·legacions s'estableix que s'ha donat resposta a l'informe del Servei de Transport i Distribució d'Energia al·legant que la línia d'evacuació ja no discorr camp a través per les parcel·les que s'indicava. No obstant, tot i que amb aquesta proposta no discorr pel mig de les dues parcel·les, ho fa fora de camí existent i confrontant amb un HIC.

En el document d'al·legacions es determina que no es considera necessari dur a terme un estudi d'inundabilitat per a la planta fotovoltaica ja que aquesta no s'ubica en zona inundable. No obstant, aquesta consideració no es va fer per la planta fotovoltaica, sinó per la línia d'evacuació, la qual discorr per una petita àrea afectada per APR d'inundació i per la zona de servitud i protecció de dos torrents.

Per altra banda, no s'ha donat resposta a la consideració de falta de mesures d'incidència paisatgística. A l'al·legació tan sols es remet a l'Estudi d'Incidència Paisatgística presentat originalment i no es presenten noves mesures.

Pel que fa a les afeccions a la Ruta Artà-Lluc, s'al·lega que el caràcter desfavorable de l'informe del Servei d'Ordenació del Territori està fonamentat amb documentació obsoleta i que per tant no resulta d'aplicació i que per aquest motiu la proposta de DIA no es pot basar en aquest. No obstant, com ja es va indicar, des d'aquest Servei es considera que el projecte no s'adapta al Pla especial d'ordenació i protecció de la Ruta Artà-Lluc, ja que, més enllà del compliment geomètric d'una franja lliure de 25 m, la seva implantació immediata a la conca visual de la ruta i la proposta de pantalla vegetal de 3 m d'alçada constitueixen una alteració significativa de les visuals i de la relació entre el senderista i l'entorn agroforestal, en desacord amb la voluntat del Pla de protegir i conservar el patrimoni viari, el seu entorn natural i rural i els elements d'interès històric, artístic i etnològic. La compatibilitat amb la normativa, per tant, no pot valorar-se únicament a partir de la distància mètrica, sinó de la seva incidència real sobre la percepció paisatgística i els valors escènics de l'itinerari, incloent el fet que el tram afectat està pendent de restauració i d'integració definitiva en la GR-222, de manera que la seva futura rehabilitació naixeria condicionada per aquesta instal·lació.

Pel que fa a les BESS, a l'escrit d'al·legacions es determina que s'eliminarà aquesta instal·lació, descartant-se així qualsevol risc associat al seu funcionament.

13. En relació a la sol·licitud del promotor de data 24 d'octubre de 2025 per tal que l'emissió de la DIA sigui amb efecte retroactiu a data 31 de desembre de 2025, atès el caràcter desfavorable de la DIA, no es pren en consideració la sol·licitud.

Per tant, atès que:

1. La línia d'evacuació discorr més de 3 km fora de camins públics o privats, travessant fora de camí existent diverses parcel·les dels termes municipals de Maria de la Salut i Santa Margalida. En algunes d'aquestes parcel·les discorr íntegrament per tessel·les corresponents a hàbitats d'interès comunitari (uns 350 m), amb una qualitat especialment elevada en el cas de la parcel·la 193. L'execució de la rasa comporta l'eliminació de la vegetació, l'alteració del sòl i afectació del banc de llavors, impactes que poden comprometre la qualitat ecològica d'aquests hàbitats i dificultar la seva regeneració natural i/o assistida. Les mesures proposades a l'EsIA es consideren insuficients, ja que es limiten a una simple revegetació i no garanteixen una restauració ecològica integral ni la recuperació de l'estructura i funcionalitat dels HIC, especialment aquells de major valor. A més el traçat travessa zones de domini públic hidràulic, una àrea potencialment inundable i l'entorn de protecció d'un BIC, aspectes que no s'han tengut en compte a l'EsIA.

2. El projecte es planteja damunt l'entorn de protecció del BIC Ses Rotes Noves. En aquest sentit, el PDSEIB estableix a l'article 33.4 que els béns d'interès cultural i béns catalogats i els seus entorns de protecció, es consideren inclosos en la zona d'exclusió amb caràcter general, i a l'article 36.4 determina que les instal·lacions de tipus C i D no s'admeten en zones d'exclusió. Per tant, en la zones d'exclusió esmentada anteriorment no està permesa la instal·lació del PFV.

3. El Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació ha informat desfavorablement l'execució del projecte, ja que la línia d'evacuació discorr camp a través per les parcel·les amb número de referència cadastral 07055A01200192 i 07055A01200193. Amb la solucions presentades, el nombre de parcel·les en les que la línia discorr camp a través ha augmentat.

4. El Servei d'Ordenació del Territori ha informat desfavorablement l'execució del projecte per la seva afectació a la ruta d'Artà-Lluc.

5. La implantació del projecte afecta a la conca visual de la Ruta Artà-Lluc i la proposta de pantalla vegetal de 3 m d'alçada constitueixen una alteració significativa de les visuals i de la relació entre el senderista i l'entorn agroforestal.

6. L'Ajuntament de Maria de la Salut ha informat desfavorablement l'execució del projecte per la incompatibilitat urbanística municipal.

7. S'han detectat diversos incompliments dels condicionants per a les instal·lacions fotovoltaiques de tipus D, recollits a l'annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, especialment pel que fa a la localització en sòls de baix valor ambiental i agrari, les mesures d'integració paisatgística i el risc d'inundació del recorregut de línia d'evacuació.

8. L'escrit d'al·legacions d'abril de 2026 aportat per el promotor en el tràmit d'audiència prèvia a la resolució de la DIA no dona resposta a les consideracions tècniques que varen motivar els sentit desfavorable de la proposta de DIA.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte PFV Alten Mallorca III, polígon 5, parcel·la 171, TM Maria de la Salut, signat per Diego Manuel Laffon Naredo, en data juliol de 2025, atès que pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Cinquè. Atès el caràcter desfavorable de la declaració d'impacte ambiental no es pren en consideració la sol·licitud del promotor d'eficàcia retroactiva

 

(Signat electrònicament: 5 de maig de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá