Butlletí Oficial de les Illes Balears

PREÀMBUL

I

Les badies de Pollença i Alcúdia mantenen un model d'explotació pesquera marcadament estacional, amb una activitat intensa durant els mesos de febrer a agost i una activitat reduïda la resta de l'any, que ha permès mantenir els recursos pesquers de les badies. Aquest model no s'ajusta adequadament al marc normatiu actual, raó per la qual, en la primavera de 2024, les confraries de pescadors de Pollença, d'Alcúdia i Cala Ratjada van presentar a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural una proposta de pla de gestió de les aigües interiors basat en els conceptes de cogestió i sostenibilitat i inspirat en el Pla de Gestió per a la Pesca Professional Artesanal a les Aigües Interiors de les Illes Pitiüses, aprovat mitjançant el Decret 15/2022, de 16 de maig. En conseqüència, convé redactar una norma específica per a la pesca en els caladors d'aquestes badies, la qual ha de tenir en compte, d'una banda, els resultats del seguiment científic, i de l'altra, els aspectes socioeconòmics i l'opinió de les confraries de pescadors afectades.

L'àmbit d'aplicació d'aquest pla de gestió coincideix territorialment amb diversos espais naturals protegits inclosos a la xarxa Natura 2000: el LIC ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia i el LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d'Artà, ambdós de gestió autonòmica; així com la ZEPA ES0000520 Espai marí del nord de Mallorca de gestió estatal. Així mateix, s'inclouen dins d'aquest àmbit la Reserva Marina del Llevant de Mallorca i el Parc Natural de la Península de Llevant. Totes aquestes figures de protecció disposen d'una normativa específica pròpia que ha de ser respectada i degudament integrada en el present pla de gestió pesquera, d'acord amb els principis de coherència normativa i protecció ambiental que regeixen el marc jurídic vigent.

En aquest sentit, els espais de la xarxa Natura 2000 disposen de plans de gestió específics aprovats mitjançant la normativa corresponent, destacant el Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del LIC Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005), i el Decret 30/2007, també de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del LIC Muntanyes d'Artà (ES0000227). En ambdós plans s'estableixen disposicions específiques relatives a l'activitat pesquera i la recollida de mostres, a la protecció d'espècies, i a la vigilància, com a instruments clau per garantir la conservació dels valors ecològics i el compliment de les mesures de protecció establertes.

La zona de pesca protegida establerta al LIC ESZZ16002 Canal de Menorca, de competència estatal, no té afectació sobre el present Pla de Gestió pesquer, ja que el seu àmbit d'aplicació es troba limitat a les aigües interiors.

Així mateix, el Decret 91/2023, de 15 de desembre, pel qual es regula la pesca marítima i el marisqueig a les zones que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000 declarades per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, inclou els dos espais de gestió autonòmica esmentats anteriorment i estableix el règim aplicable a la pesca i al marisqueig professional i recreatiu.

Cal destacar que una petita part de l'àmbit marí inclòs en aquest pla de gestió coincideix territorialment amb el Parc Natural de la Península de Llevant, espai natural protegit declarat mitjançant el Decret 127/2001, de 9 de novembre. La gestió d'aquest espai es regeix pel Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Llevant (PORN), aprovat pel Decret 8/2023, de 20 de febrer, les disposicions del qual també han sigut degudament observades i incorporades en el present pla, amb l'objectiu de garantir la compatibilitat entre l'activitat pesquera i la conservació dels valors naturals d'aquests entorns protegits.

S'ha de tenir en compte que, segons l'article 8.2 del Decret 8/2023, de 20 de febrer, el PORN de Llevant també té la consideració d'instrument de gestió dels tres territoris de la Xarxa Natura 2000, inclosos en aquest Pla de Gestió per a la Pesca (LIC i ZEPA Muntanyes d'Artà ES0000227, LIC Badies de Pollença i Alcúdia ES5310005, i ZEPA estatal Espai marí del nord de Mallorca ES0000520), sense perjudici de la necessitat de disposar, si escau, d'un pla de gestió específic o d'adoptar altres mesures de conservació apropiades.

Finalment, l'àmbit d'aquest Pla de Gestió de pesca inclou també una gran part de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, per la qual cosa s'han de tenir en compte tant la seva regulació pesquera com les normes específiques aplicables dins la zona de reserva integral, gran part de la qual queda integrada dins els límits d'aquest Pla de Gestió.

El present Projecte de Decret, pel qual s'estableix un Pla de gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia, va ser posat en coneixement de la Comissió de Seguiment de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca en la sessió de 27 de maig de 2025, en la qual aquesta va quedar assabentada de la iniciativa normativa i de la previsió d'iniciar-ne la tramitació.

Així mateix, i per avançar en la millora del seguiment i control de l'activitat pesquera professional a les aigües de les Illes Balears, aquest decret introdueix una modificació a l'article 2 del Decret 10/2019, de 15 de febrer, per tal d'incloure l'obligació que les embarcacions d'arrossegament s'incorporin al Sistema de Localització i Seguiment d'Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears (SLSEPIB) i estiguin equipades amb la denominada “caixa verda”. Aquesta mesura, que ja s'aplica a les embarcacions d'arts menors i d'encerclament, permetrà disposar d'una visió integral de l'activitat de la totalitat de la flota pesquera professional, contribuint així a una millor gestió dels recursos pesquers i a la transparència en la informació disponible sobre l'esforç pesquer real a les nostres aigües.

Finalment, amb l'objectiu de reduir tràmits innecessaris i millorar l'eficiència administrativa, es proposa modificar l'article 5 del Decret 34/2014, d'1 d'agost, perquè les llicències de pesca submarina tenguin una vigència de tres anys en lloc d'un, una vella reivindicació dels practicants de la pesca submarina. Aquesta modificació ajudarà a reduir la càrrega administrativa tant per a l'administració com per a la ciutadania, sense comprometre els mecanismes de control o seguretat. Per tot això, es considera oportú reformar l'article 5 per establir una validesa de tres anys, mantenint els requisits actuals com l'edat mínima, el certificat mèdic i l'assegurança en vigor.

II

L'objectiu primordial del Pla de Gestió és garantir el manteniment de l'activitat, del nombre d'embarcacions, de la producció i dels llocs de treball de la flota pesquera professional, però compaginant-lo amb una reducció de l'esforç pesquer autoritzat. En definitiva es tracta de garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de la pesca professional autoritzada. Aquesta activitat haurà de respectar en tot moment els criteris de sostenibilitat ambiental i la coherència amb la resta d'instruments de planificació pesquera i conservació marina.

En concret, i pel que fa a les mesures destinades a limitar l'esforç pesquer, es tracta de reduir el nombre de dies que es pot pescar, concentrant aquesta reducció de dies en les èpoques que, de manera tradicional, hi ha menys activitat. El control i registre de l'activitat es basarà en l'aplicació del Decret 10/2019, de 15 de febrer, pel qual es regula el Sistema de Localització i Seguiment d'Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears (SLSEPIB), conjuntament amb la informació proporcionada per les notes de venda de les captures.

S'incorporen com a annexos els llistats dels punts tradicionals de calada dels arts de parada i dels arts de tirada utilitzats en la modalitat de gerretera dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla.

Així mateix, per millorar la governança es crea la Comissió de Cogestió del Pla de Gestió, de caràcter consultiu, amb representants de les administracions afectades, del sector pesquer, de les institucions científiques i de les entitats conservacionistes, amb la finalitat de facilitar el seguiment del Pla i la formulació de propostes de millora i de mesures de gestió.

Per altra banda, i per tal de garantir una gestió racional dels recursos pesquers, s'estableix un seguiment administratiu i científic continuat de la pesca professional i s'especifica amb precisió com s'ha de dur a terme aquest seguiment.

Així mateix, s'ha considerat adient preveure una habilitació per a la modificació d'alguns dels annexos mitjançant una resolució, atès que la majoria d'aquests són de punts geogràfics i, pel que fa a l'habilitació de modificació del pla de control i seguiment, és necessària per adaptar les mesures contingudes en aquest a la darrera informació científica disponible.

III

L'experiència acumulada en l'aplicació i el seguiment de plans de gestió pesquera a la nostra Comunitat Autònoma, i en particular els resultats obtinguts amb el Decret 15/2022, de 16 de maig, pel qual s'estableix un pla de gestió per a la pesca professional artesanal a les aigües interiors de les illes Pitiüses, posa de manifest l'eficàcia d'aquest tipus d'instruments normatius a l'hora d'ordenar l'activitat pesquera, reduir l'esforç extractiu i garantir-ne la sostenibilitat, tant des del punt de vista ambiental com socioeconòmic.

Aquest model de cogestió, basat en la participació activa del sector pesquer, de les administracions, de les organitzacions de conservació marina i dels centres científics, ha demostrat la seva capacitat per adaptar-se a les realitats canviants dels recursos marins, i per fomentar una governança col·laborativa més eficient i arrelada al territori. Així, s'ha constatat que l'aplicació d'aquests plans permet una gestió més àgil i propera, alhora que incrementa el grau de compliment normatiu i d'acceptació de les mesures adoptades. El present Pla de Gestió es fonamenta en aquests principis, i integra la participació de les tres confraries de pescadors que operen de manera habitual en la zona: la Confraria de Pescadors d'Alcúdia, la Confraria de Pescadors de Pollença i la Confraria de Pescadors de Cala Rajada.

Aquestes confraries integren la totalitat de la flota d'arts menors que pesquen en aquestes badies, i disposen d'un coneixement profund i detallat dels caladors tradicionals i de la dinàmica dels recursos, així com dels valors culturals i socioeconòmics associats a la pesca artesanal en aquest àmbit geogràfic. La seva implicació activa en el disseny, desenvolupament i seguiment del Pla resulta, per tant, imprescindible per garantir-ne l'efectivitat i la legitimitat.

La presència de tres confraries en aquest Pla de Gestió reforça la necessitat de disposar d'un instrument normatiu específic que asseguri la coordinació entre les diferents entitats, eviti solapaments d'esforç en els caladors compartits i permeti una ordenació equitativa i coherent de l'activitat pesquera.

La configuració d'aquest pla com a mecanisme de cogestió territorialitzat i participatiu, alineat amb la normativa sectorial vigent i amb els criteris de conservació derivats de les figures de protecció ambiental presents a la zona, representa un avanç en la construcció d'un model de pesca més adaptatiu, responsable i resilient.

IV

Pel que fa a l'àmbit competencial, l'article 30.22 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors, la qual comprèn la regulació, ordenació, planificació, conservació i explotació dels recursos pesquers en aquest àmbit marí, així com la gestió directa de les activitats extractives que s'hi desenvolupen.

En l'exercici d'aquestes competències, es va aprovar la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que constitueix el marc jurídic bàsic de referència en l'àmbit autonòmic. Aquesta norma estableix els principis generals que han de regir la gestió de la pesca marítima i defineix els instruments administratius que han de permetre una explotació racional, sostenible i participativa dels recursos pesquers.

En concret, l'article 6.2.a disposa que:

2. Correspon a les administracions competents per a la preservació dels recursos marins:

a) Aprovar plans de gestió anuals o pluriennals per a espècies que es trobin dins els límits biològics de seguretat. Aquests plans poden incloure limitacions de captures, capacitat i esforç pesquer, mesures tècniques i d'altra classe adaptades a les circumstàncies.

Aquesta figura jurídica permet regular de manera específica l'activitat pesquera en àmbits geogràfics concrets o sobre determinades modalitats de pesca, amb l'objectiu de garantir la sostenibilitat biològica dels recursos, la viabilitat econòmica del sector i la protecció del medi ambient marí.

Aquesta atribució s'ha d'interpretar tenint en compte també l'article 70 de l'Estatut d'autonomia, relatiu a les competències pròpies dels consells insulars, i l'article 6.3 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, que atribueix a l'Administració de la Comunitat Autònoma l'aprovació dels plans de gestió o de recuperació quan siguin d'àmbit pluriinsular.

Tot i que l'àmbit territorial del Pla de Gestió se circumscriu a l'illa de Mallorca, la regulació projectada no es limita exclusivament a l'ordenació de l'activitat extractiva pesquera, sinó que presenta una concurrència de títols competencials, atès que incorpora mesures d'ordenació del sector pesquer i mesures vinculades a la conservació dels recursos marins i a la protecció d'espais naturals protegits inclosos en el seu àmbit territorial.

En aquest sentit, durant la tramitació del Projecte s'ha donat audiència al Consell Insular de Mallorca, que ha disposat del text íntegre de la norma projectada i no ha formulat cap objecció relativa a la competència del Govern de les Illes Balears per tramitar-la i aprovar-la ni ha reivindicat la competència per aprovar el Pla de Gestió. Aquesta circumstància, si bé no determina per si mateixa la titularitat de la competència, constitueix un element addicional que s'ha tingut en compte en l'anàlisi competencial.

Així mateix, la regulació projectada presenta una incidència directa sobre la protecció del medi ambient, atès que part del seu àmbit coincideix amb espais integrats a la Xarxa Natura 2000, el Parc Natural de la Península de Llevant i la Reserva Marina del Llevant de Mallorca. En aquest àmbit resulta també aplicable el títol competencial de l'article 30.46 de l'Estatut d'autonomia, relatiu a la protecció del medi ambient, l'ecologia i els espais naturals protegits.

En particular, pel que fa a la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, contigua a aigües exteriors, l'article 8.2 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, atribueix en exclusiva a l'Administració de la Comunitat Autònoma la gestió de la pesca en les aigües interiors incloses en el seu àmbit.

D'acord amb el conjunt d'aquests títols competencials, la regulació projectada presenta un caràcter materialment complex, en el qual concorren la gestió pesquera, l'ordenació del sector pesquer i la protecció i conservació dels recursos i espais marins. Aquesta concurrència competencial, juntament amb el règim específic aplicable a la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, fonamenta la intervenció de l'Administració de la Comunitat Autònoma en els àmbits materials que li corresponen.

Aquest Decret compleix els principis de bona regulació exigits per l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, i per l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest sentit, queden suficientment justificats els següents principis:

• Necessitat i eficàcia, ja que aquesta norma constitueix l'instrument jurídic més idoni per assolir els objectius que es persegueixen, essent el principal la conservació i l'aprofitament sostenible dels recursos pesquers en les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia, mitjançant una ordenació adaptada a les seves característiques biològiques i socioeconòmiques.
• Proporcionalitat, atès que el Pla de Gestió per a la Pesca Professional a les Aigües Interiors de les Badies de Pollença i Alcúdia es configura com un desplegament reglamentari del títol II de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, relatiu a la conservació i gestió dels recursos marins vius, i conté únicament la regulació imprescindible per donar resposta a les necessitats detectades, sense imposar obligacions innecessàries.
• Seguretat jurídica, perquè es tracta d'una norma que s'integra de manera estable i coherent dins el marc normatiu autonòmic, amb ple respecte a l'ordenament jurídic de la Unió Europea, especialment en allò relatiu a la política pesquera comuna i la conservació de la biodiversitat marina, i garanteix una adequada incardinació amb la resta de normes sectorials aplicables.
• Transparència, ja que s'ha garantit la participació activa dels agents implicats, incloses les confraries de pescadors, les entitats científiques i les organitzacions conservacionistes, tant en la fase de diagnosi com en el procés d'elaboració de la norma, així com mitjançant la seva consulta pública a través del Portal de Participació Ciutadana.
• Qualitat, atesa la necessitat de la regulació projectada d'ordenació, elaborada sobre la base tant de la normativa vigent, la informació disponible, així com de les necessitats que s'esmenten en la memòria.
• Simplificació, atès que la norma estableix un marc de gestió clar i integrat, utilitzant instruments ja existents i evitant la creació de procediments o càrregues administratives innecessàries.
• Eficiència, atès que la iniciativa normativa no comporta càrregues administratives innecessàries i optimitza els recursos disponibles, tot establint un model de cogestió flexible i adaptatiu que fomenta la corresponsabilitat del sector i de l'administració en la conservació dels recursos marins.

Finalment, l'article 2.10.b del Decret 10/2025, de 14 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que la Direcció General de Pesca, que depèn de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, és l'òrgan que exerceix, entre d'altres, la competència en matèria de recursos marins i de pesca marítima en aigües interiors de les Illes Balears.

Durant el tràmit d'elaboració d'aquesta norma s'han consultat les entitats representatives dels sectors afectats, la Comissió de Seguiment de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, i s'ha complimentat el tràmit de comunicació a la Comissió Europea, previst a l'article 7 del Reglament (CE) núm. 1967/2006, del Consell, de 21 de desembre, relatiu a les mesures de gestió per l'explotació sostenible dels recursos pesquers a la mar Mediterrània, mitjançant la Secretaria General de Pesca del Ministeri d'Agricultura i Pesca i Alimentació.

Per tot això, a proposta del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, oït el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del 2 d'octubre de 2026,

DECRET

Article 1 Objecte i l'àmbit d'aplicació

1. El present Decret té per objecte l'aprovació del Pla de gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia, adaptat a les característiques específiques de la seva flota i a l'estacionalitat pròpia dels mercats als quals es destinen les captures.

1. L'àmbit d'aplicació del Pla comprèn les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia, delimitades per la línia de base recta establerta al Reial decret 2510/1977, de 5 d'agost, sobre el traçat de línies de base rectes en desenvolupament de la Llei 20/1967, de 8 d'abril, relativa a l'extensió de les aigües jurisdiccionals espanyoles a 12 milles, a efectes de pesca. Concretament, la línia de base recta és la compresa entre el Cap de Formentor i el Cap del Freu, com disposa l'Annex 1 del present Decret.

Article 2 Règim general d'ús i referències normatives complementàries

1. La pesca professional que es desenvolupi en el marc d'aquest Pla haurà de respectar, en tot cas, el que estableix el Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en la mar Mediterrània, especialment pel que fa a les dimensions mínimes de les malles, les distàncies de calament respecte a la costa i la protecció dels hàbitats marins sensibles.

2. En tot allò no regulat específicament en aquest Decret, s'aplicarà supletòriament el que disposa la normativa sectorial esmentada a l'article 3.1 i 3.2, incloent-hi les condicions generals d'utilització, calament i característiques tècniques dels arts i ormeigs autoritzats.

3. Totes les embarcacions de pesca professional autoritzades dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla hauran de portar instal·lat a bord un dispositiu de localització electrònica (caixa verda) d'acord amb el que estableix el Decret 10/2019, de 15 de febrer, pel qual es regula el Sistema de Localització i Seguiment d'Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears.

Les caixes verdes hauran de mantenir-se en perfecte estat de funcionament, i queda prohibit manipular-les sense autorització o dur a terme qualsevol acció que en pugui danyar, alterar o interferir el correcte funcionament. El patró o patrona de l'embarcació serà responsable de garantir que la caixa verda estigui plenament operativa en tot moment i amb capacitat per transmetre la informació exigida a l'apartat 1 de l'article 3 del Decret 10/2019.

4. Així mateix, en els espais inclosos a la xarxa Natura 2000 dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla de gestió, s'aplicaran les mesures específiques establertes al Decret 91/2023, de 15 de desembre, pel qual es regula la pesca marítima i el marisqueig en aquests espais.

Aquest Decret estableix que els períodes d'adaptació per a l'aplicació efectiva de les obligacions establertes es comptaran a partir de la data de publicació del Decret 91/2023, de 15 de desembre. En concret, s'estableix un termini de dos anys per a la implementació de les mesures relatives a la pesca amb palangre i de cinc per a la pesca d'arrossegament de fons.

5. S'aplicaran les disposicions establertes als respectius plans de gestió aprovats pel Decret 31/2007, de 30 de març, i el Decret 30/2007, de 30 de març -Llocs d'Importància Comunitària (LIC) ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia i ES0000227 Muntanyes d'Artà-, sempre que no contradiguin les disposicions establertes en el present Decret.

6. Així mateix, també s'aplicaran les disposicions específiques relatives a la conservació, gestió i ús del medi marí establertes en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de Llevant, aprovat pel Decret 8/2023, de 20 de febrer, s'aplicaran les disposicions, sempre que no contradiguin les disposicions establertes en el present Decret.

7. En els àmbits del present Pla de gestió que coincideixen territorialment amb la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, s'haurà de complir la normativa específica establerta pel Decret 71/2016, de 16 de desembre, pel qual es regulen les activitats d'extracció de flora i fauna marines i les activitats subaquàtiques dins la reserva. Així mateix, serà aplicable tota la normativa de desenvolupament vigent o que s'aprovi en el futur per a la regulació i gestió d'aquesta reserva marina, amb especial atenció a les disposicions relatives a les zones de reserva integral, les modalitats de pesca autoritzades, els períodes de veda i les condicions de busseig recreatiu o professional. En cas que aquesta normativa estableixi requisits més restrictius que els previstos en el present Decret, aquests prevaldran.

Article 3 Ormeigs autoritzats i limitacions d'ús

1. Dins l'àmbit d'aquest Pla de gestió, els arts i ormeigs autoritzats, la seva definició, classificació i característiques tècniques, per a l'exercici de la pesca professional amb arts menors són els previstos en el Decret 17/2003, de 21 de febrer, pel qual es regulen els arts de pesca professional amb arts menors a les Illes Balears, el Decret 19/2019, de 15 de març, pel qual s'estableix el Pla de Gestió Pluriinsular per a la Pesca amb Arts de Tirada Tradicionals en Aigües de les Illes Balears, l'Ordre del conseller d'Agricultura i Pesca, de 14 de març de 2002, per la qual es regula la pesca de la llampuga en aigües interiors de l'arxipèlag balear, el Decret 31/2021, de 31 de maig, pel qual s'aprova el Pla de gestió per al marisqueig a les aigües interiors de les Illes Balears i l'Ordre 38/2024, de 21 d'octubre, del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, per la qual s'estableix un pla de gestió específic per a la pesca de la llagosta a les aigües interiors de les Illes Balears, així com la xarxa llagostera i la nansa llagostera, amb les condicions específiques que es determinen en aquest Decret.

Les característiques tècniques, dimensions i condicions d'ús de la xarxa llagostera i de la nansa llagostera haurà d'ajustar-se en tot moment al que es disposa a l'Annex 2 del present Decret.

2. La pesca d'arrossegament només es podrà exercir d'acord amb el que disposa la normativa vigent, i en particular amb les limitacions establertes pel Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers a la mar Mediterrània, pel Decret 91/2023, de 15 de desembre, pel qual es regula la pesca marítima i el marisqueig a les zones marines de la Xarxa Natura 2000 de les Illes Balears, així com pel Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del LIC Badies de Pollença i Alcúdia.

3. Queda prohibida, amb caràcter general, l'exercici de l'aqüicultura marina i la pesca amb arts d'encerclament dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla de gestió.

4. Rotació espacial dels caladors: Per afavorir la recuperació dels hàbitats i evitar la sobreexplotació de zones sensibles, la Direcció General podrà establir, mitjançant resolució, vedes temporals o sistemes rotatoris d'ús dels caladors, amb l'informe previ de la Comissió de Seguiment i en base a criteris tècnics o científics.

5. L'ús de qualsevol art o ormeig no inclòs expressament en aquest article o a l'Annex 2 queda expressament prohibit. Així mateix, es prohibeix qualsevol modificació estructural dels arts autoritzats que pugui alterar-ne la selectivitat, incrementar-ne l'abast o augmentar-ne l'impacte ambiental.

Article 4 Arts d'emmallament

1. Característiques tècniques

a. Tremalls

Les dimensions mínimes de les malles exteriors seran de 200 mil·límetres (mm), mentre que la malla interior serà de 67 mm (6 passades). L'alçada màxima del tremall serà de 3 metres, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

Sense perjudici de les excepcions establertes a l'annex 2.

Excepcionalment i per a la captura de molls (Mullus spp.), es podran emprar, entre el mes de juliol i el mes de desembre, a una fondària màxima de 50 metres, tremalls amb malles iguals o superiors a 50 mm (8 passades). L'alçada màxima dels tremalls destinats als molls serà de 2 metres, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

b. Xarxes d'una sola tela

La dimensió mínima de les malles no serà inferior a 72 mm (5,5 passades) i l'alçada màxima de la xarxa serà de 4 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

Excepcionalment i per capturar molls (Mullus spp.) es podran utilitzar, entre els mesos de juliol i desembre, i a una fondària màxima de 50 m, xarxes amb malles iguals o superiors a 50 mm. L'alçada màxima d'aquestes xarxes serà de 2 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

Excepcionalment i per capturar gerret (Spicara smaris) es podran utilitzar, entre els mesos de novembre i abril, i a una fondària màxima de 40 m, xarxes amb malles de fins a 36 mm (11 passades). L'alçada màxima d'aquestes xarxes serà de 2 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

c. Boleros

Les dimensions mínimes de les malles exteriors seran de 200 mm, mentre que la malla interior serà de 80 mm. L'alçada màxima de l'art serà de 4 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

2. Condicions generals de calament

La captura de la llagosta només es pot practicar entre els dies 1 d'abril i 31 d'agost de cada any, ambdós inclosos, sense limitacions de fons.

Els arts d'emmallament que es descriuen només es poden calar a fondàries inferiors a 60 metres, a excepció dels tremalls destinats a la captura de la llagosta i el màxim de 50 m pels molls. La longitud màxima de xarxes serà de 2.000 m per tripulant enrolat i present a bord, fins a un màxim de 4.000 m per embarcació.

Article 5 Procediment de sorteig i adjudicació dels punts de calament de les arts de parada

1. Els punts a utilitzar per calar els arts de parada seran sortejats dins l'àmbit territorial de cada confraria.

Per poder participar en els sortejos, s'haurà de pertànyer a la confraria corresponent i disposar de l'ormeig per al qual se sol·licita un punt de calada.

El sorteig serà únic per a tot l'ny i es durà a terme coincidint amb la festivitat de Sant Joan (24 de juny) en un termini màxim de deu dies abans o després de la data.

Una vegada acabat el sorteig, se n'estendrà acta, una còpia de la qual serà enviada a la Direcció General de Pesca en els deu dies següents.

2. El període de calament serà de l'1 d'octubre al 15 de setembre de l'any següent. Si, transcorreguts deu dies des de l'inici del període de calament, hi ha punts que, sense causa justificada, no s'hagin ocupat, la Direcció General de Pesca podrà adjudicar-los a altres persones interessades que els hagin sol·licitat, seguint els criteris d'habitualitat i de rendibilitat que estableix l'article 27.3 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l'Estat.

3. A l'annex 3 es detalla el llistat de punts tradicionals de calament d'arts de parada, ordenats per confraries.

Article 6 Arts de tirada (gerretera)

A l'annex 4 es detalla el llistat de punts tradicionals de calament d'arts de tirada, en la modalitat de gerretera, en l'àmbit del Pla de Gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia.

Article 7 Palangró

Durant els mesos de febrer a juliol, les embarcacions que practiquin la pesca amb palangre hauran d'implementar mesures de mitigació per reduir la captura accidental d'aus marines, com la calada nocturna, el canvi d'esca, l'increment de pes a les línies, o l'ús de sistemes espantaocells, segons l'establert al Decret 91/2023, de 15 de desembre, pel qual es regula la pesca marítima i el marisqueig a les zones que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000.

Article 8 Cens d'embarcacions autoritzades

1. Es crea el cens d'embarcacions que poden pescar dins l'àmbit d'aquest Pla de Gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia, en el qual s'inclouran les embarcacions inscrites en el Cens Oficial de la Flota Pesquera Operativa i en el Cens d'Embarcacions amb port base a Pollença, Alcúdia o Cala Rajada. Les embarcacions de la modalitat d'arts menors hauran de complir els requisits següents:

a) No superar els 12 m d'eslora.

b) Tenir un arqueig inferior o igual a 10 GT.

c) Tenir una potència inferior o igual a 120,0 kW.

2. El nombre d'embarcacions autoritzades no excedirà el nombre màxim de 80 embarcacions.

3. En cas d'embarcacions amb canvi de base temporal cap a algun dels ports de l'àmbit del present Pla de Gestió, s'entendrà que, als efectes d'aplicació del present Pla de Gestió, aquestes embarcacions estan autoritzades a exercir l'activitat pesquera a l'àmbit del Pla de Gestió, adoptant les mesures de gestió establertes, mentre estigui vigent l'autorització de canvi de base temporal.

4. El cens d'embarcacions que poden practicar aquesta pesqueria s'establirà mitjançant resolució del director o directora general de Pesca. Aquest cens s'actualitzarà el primer trimestre de cada any per resolució i, en cas que no es produeixi cap modificació, es considerarà prorrogat automàticament per un any més.

Article 9 Esforç pesquer

1. El període general autoritzat per exercir la pesca d'arts menors i el marisqueig des d'embarcació serà de 16 hores per dia a la mar, i els arts i ormejos no podran romandre calats més del període establert, llevat dels arts de parada i els tremalls i nanses destinats a la captura de llagosta i les nanses per al pop.

2. Els tremalls i nanses destinats a la captura de llagosta tindran un període màxim d'estada a la mar de 24 hores consecutives, per la qual cosa hauran de ser salpats del punt de calament abans que transcorri aquest temps.

3. Les nanses per al pop tindran un període màxim d'estada a la mar de 48 hores consecutives, per la qual cosa hauran de ser salpades del punt de calament abans que transcorri aquest temps.

4. Els arts d'emmallament destinats a la captura de molls (Mullus spp.) i del gerret (Spicara smaris) tindran un període màxim d'estada a la mar de 3 hores consecutives i només es podran calar fent primes i albes, a la posta i sortida del sol, respectivament.

5. La veda per al pop que estableix l'article 15 del Decret 31/2021, de 31 de maig, tendrà una durada de 105 dies a les aigües afectades per aquest Pla de Gestió.

6. Per a la pesca d'arrossegament, s'estableix una veda temporal des de l'1 d'abril al 31 d'agost.

7. L'esforç pesquer d'arrossegament s'haurà de limitar a un màxim de tres dies de pesca per setmana per embarcació, amb l'objectiu de garantir la sostenibilitat dels recursos i minimitzar l'impacte sobre l'ecosistema marí.

Article 10 Descans setmanal

1. Entre l'1 de febrer i el 31 d'agost, per a la modalitat d'arts menors i marisqueig, no hi haurà descans setmanal obligatori durant el qual els arts i ormejos hagin de romandre a terra. Durant aquest període les embarcacions només podran exercir l'activitat pesquera un màxim de sis dies per setmana. Aquesta limitació es podrà aplicar amb criteris de flexibilitat mensual, sempre que en cap cas se superi el límit de dies totals establert al punt 3 del present article.

1. Entre l'1 de setembre i el 31 de gener, i a excepció dels arts de parada, s'estableix per a la modalitat d'arts menors i marisqueig, un descans setmanal obligatori de 41 hores consecutives com a mínim, durant el qual tots els arts i ormejos hauran de romandre a terra o, en el cas d'embarcacions que romanguin a port al seu punt d'amarrament habitual, estibades dalt coberta. Durant aquest període, les embarcacions només podran exercir l'activitat pesquera un màxim de quatre dies per setmana. Aquesta limitació es podrà aplicar amb criteris de flexibilitat mensual, sempre que en cap cas se superi el límit de dies totals establert al punt 3 del present article. L'horari de descans s'establirà mitjançant una resolució del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

2. El nombre màxim total de dies que les embarcacions d'arts menors i marisqueig amb port base a les confraries afectades per aquest Pla de Gestió podran sortir a pescar al llarg de l'any mai no podrà superar els 180 dies totals. Aquest esforç es controlarà mitjançant l'SLSEPIB i la seva aplicació i les notes de venda de les captures.

3. S'estableix un límit màxim global o pool d'esforç de 7.000 dies d'activitat pesquera anuals per al conjunt de la flota d'arts menors i marisqueig inclosa dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla de Gestió. Aquest límit s'aplicarà de manera complementària al control individual per embarcació i podrà ser revisat anualment en funció dels resultats del seguiment i l'evolució de l'estat dels recursos.

Article 11 Alternança i compatibilitat d'arts i ormejos

Compatibilitat amb altres ormejos i equivalències:

Les embarcacions dedicades a exercir la pesca amb els arts menors definits a l'article 4 d'aquest Decret i als articles 5, 6 i 7 del Decret 17/2003, de 21 de febrer, podran practicar-la alternativament amb qualsevol d'aquests. Tot i això, durant la mateixa jornada de pesca les embarcacions només podran exercir l'activitat pesquera amb un únic tipus d'art o ormeig, que no podran dur a bord simultàniament amb altres, amb les excepcions del volantí, la potera i el curricà.

Les embarcacions que tinguin calats arts d'emmallament, a més, els podran compatibilitzar amb el calament de nanses restant metres de xarxa segons les nanses calades, en la proporció de 500 metres de xarxa per cada 50 nanses calades.

Les embarcacions que tinguin calats arts de parada els podran compatibilitzar amb un altre ormeig amb les condicions següents:

• Soltes, tonaira i almadrava, cadascuna restaran 350 m de longitud màxima de l'ormeig de xarxa que s'hagi de calar o 200 hams de palangró.
• Moruna: cadascuna restarà 500 m de la longitud màxima de l'ormeig de xarxa que s'hagi de calar o 300 hams de palangró.

Per acreditar aquesta compatibilitat, les embarcacions que es dediquin a aquestes activitats duran a bord un document expedit per la Direcció General de Pesca on s'indiquin els punts assignats, el període de calament i l'ormeig utilitzat.

Article 12 Mesures de conservació i protecció de la biodiversitat marina

1. S'ha de promoure una cartografia bionòmica detallada que permeti determinar la presència i l'estat de conservació de formacions bentòniques d'alt valor ecològic, en particular de les gorgònies Paramuricea clavata o de Eunicella singularis.

2. S'han de promoure estudis en l'àmbit marí per determinar els nivells de contaminació acústica al llarg de l'any, així com també analitzar la interacció de les activitats que s'hi desenvolupen i la seva afecció sobre les espècies marines, amb especial atenció als cetacis.

3. La pesca i el marisqueig professionals s'han d'ajustar al que disposa l'article 3 del Decret 91/2023, de 15 de desembre, pel qual es regula la pesca marítima i el marisqueig a les zones que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000 declarades per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

4. En el cas de la captura accidental de cetacis, tortugues o aus marines, s'ha de procurar el seu alliberament immediat sense mals. A més, s'haurà de reportar l'esmentada captura, als efectes del seu correcte seguiment, a la inspecció de pesca i a l'112, qui podrà indicar la necessitat de dur l'exemplar a port en cas que arribi mort al vaixell.

5. La nacra o Pinna nobilis, la captura o recol·lecció de la qual està prohibida per la seva condició d'espècie catalogada, serà objecte de mesures d'especial vigilància i inspecció.

Article 13 Comissió de cogestió

1. Per tal d'incrementar la col·laboració i el flux d'informació entre l'Administració, el sector pesquer implicat en aquesta pesqueria, el sector científic i les ONG de conservació de la naturalesa, es constitueix la Comissió de Cogestió del Pla de Gestió per a la Pesca Professional a les Aigües Interiors de les Badies de Pollença i Alcúdia, de caràcter consultiu, que estarà formada pels membres següents:

• Una persona representant de la Confraria de Pescadors de Pollença.
• Una persona representant de la Confraria de Pescadors d'Alcúdia.
• Una persona representant de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada.
• Una persona representant de la Federació Balear de Confraries de Pescadors.
• Una persona representant dels pescadors o pescadores d'arts menors d'una de les tres confraries, que actuarà com a president o presidenta.
• Dues persones representants de la Direcció General de Pesca, un dels quals actuarà com a secretari o secretària.
• Una persona representant de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.
• Una persona representant del Servei de Planificació al Medi Natural.
• Una persona representant dels Consell Superior d'Investigacions Científiques.
• Una persona representant del Grup d'Acció Local de Pesca de Mallorca.
• Una persona expert o experta amb coneixement del sector pesquer i els recursos pesquers locals, nomenat pel director o directora general de Pesca.
• Una persona representant de les entitats conservacionistes de caràcter local.

2. La Comissió serà convocada ordinàriament dues vegades a l'any: preferentment entre els mesos de gener i febrer, abans de l'inici del període de màxima d'activitat pesquera, i entre els mesos de setembre o novembre, un cop finalitzada la temporada principal de pesca. Aquestes sessions tenen com a finalitat l'exposició de les incidències detectades durant la campanya, la formulació de propostes de millora de la pesqueria per a l'any següent, així com la presentació de propostes concretes de seguiment tècnic i científic relatives a les espècies objectiu i als ormejos de pesca.

2. La Comissió podrà ser convocada extraordinàriament a petició de qualsevol de les parts.

3. El règim jurídic d'organització i funcionament de la Comissió és el que preveu la legislació reguladora dels òrgans col·legiats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 14 Seguiment

1. La Direcció General de Pesca garantirà una supervisió adequada del Pla de Gestió basada en la millor informació científica disponible. Per tal d'obtenir aquesta informació, es durà a terme un control i seguiment de la pesqueria de conformitat amb les indicacions incloses a l'annex 5.

1. Anualment, coincidint amb la reunió prevista a l'article 13.2 i sobre la base dels resultats del seguiment que preveu l'apartat anterior, s'elaborarà un informe que serà remès a la Comissió de Cogestió, que podrà incloure propostes de mesures de gestió.

2. Els o les responsables de les embarcacions incloses en el cens estan obligats a prestar a les autoritats i organismes encarregats del control i seguiment de la pesqueria tot el suport requerit per a l'exercici d'aquestes funcions.

3. L'accés a la informació generada als registres previstos a l'Annex 5 es realitzarà seguint de forma estricta la normativa vigent de protecció de dades i assegurant la confidencialitat en l'ús d'aquesta informació.

Article 15 Infraccions i sancions

El règim sancionador del que es disposa en aquest Decret és el que s'estableix en el títol XII de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, i en les disposicions que hi concorden.

Disposició addicional única Vigència del Pla

El Pla de Gestió tindrà una vigència inicial de sis anys. Una vegada finalitzada la seva vigència, es podrà prorrogar per períodes successius de dos anys, amb l'informe previ de la Comissió de Cogestió.

Disposició final primera Modificació d'annexos

Mitjançant una resolució del Conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i a instàncies de la Comissió de Cogestió, es poden modificar els annexos 3 i 4 d'aquest Decret.

Disposició final segona Modificació de l'article 2 del Decret 10/2019, de 15 de febrer, per a la incorporació de la caixa verda a les embarcacions d'arrossegament

S'afegeix un nou apartat 5 a l'article 2 del Decret 10/2019, amb la redacció següent:

5. Les embarcacions que exerceixin la pesca d'arrossegament dins l'àmbit de les Illes Balears han d'estar incorporades al Sistema de Localització i Seguiment d'Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears (SLSEPIB) i han d'estar equipades amb la caixa verda. Aquesta obligació serà exigible a partir de l'1 de gener de 2029.

Disposició final tercera Modificació de l'article 5.4 i del model c de l'annex 1 del Decret 34/2014, d'1 d'agost

Es modifiquen l'apartat 4 de l'article 5 i el model c de l'annex 1 del Decret 34/2014, d'1 d'agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa i esportiva a les aigües interiors de les Illes Balears, que queden redactats en els termes següents:

Article 5.4. L'atorgament de les llicències correspon al director o directora general de Pesca o als òrgans dels consells insulars que tenguin atribuïdes les competències en aquesta matèria. Les llicències tenen una validesa de tres anys i s'han d'ajustar, com a mínim, al contingut que s'estableix en el model c de l'annex 1.»

ANNEX 1. Model c) Llicència per a la pesca submarina.

Data – Caduca als tres anys – Núm.

Disposició final quarta Desplegament normatiu

S'autoritza el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament d'aquest decret.

Disposició final quinta Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, en la data de la signatura electrònica (5 de octubre de 2026)

	La presidenta
El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural	Margarita Prohens Rigo
Joan Simonet Pons

 

ANNEX 1 Delimitació cartogràfica de l'àmbit d'aplicació del Pla de Gestió per a la Pesca Professional a les Aigües Interiors de les Badies de Pollença i d'Alcúdia

 

ANNEX 2 Descripció dels arts

Amb l'objectiu de contribuir a la reducció de l'esforç pesquer i garantir l'aprofitament sostenible dels recursos marins vius, s'estableixen les següents limitacions específiques:

La xarxa per llagosta:

Es tracta d'un art d'emmallament constituït per una o vàries peces de xarxa de 50 a 62 m, cada una de les quals està formada per una o tres teles superposades i muntades sobre la mateixa ralinga. En el cas de tremalls, les teles exteriors són de la mateixa dimensió de malla i gruix de fil, mentre que la tela interior és de malla menor i pot ser de gruix de fil major que les exteriors. El material de les teles pot ser fil trenat, monofilament o multimonofilament. Les dimensions mínimes de les malles exteriors seran de 400 mil·límetres (mm), mentre que la malla interior serà de 133 mm. L'alçada màxima del tremall llagoster serà de 3 m mesurats des de la ralinga inferior a la superior. En el cas de xarxes d'una sola tela, el material de les teles pot ser fil trenat, monofilament o multimonofilament. Les dimensions mínimes de les malla serà de 133 mm. L'alçada màxima de la xarxa llagostera serà de 3 m mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

La nansa per llagosta:

La nansa per a la llagosta és un ormeig fix de fons que actua a manera de trampa per a la captura de llagostes. Es construeixen amb qualsevol forma geomètrica, habitualment en forma de gàbia troncocònica amb una obertura (afàs) que permet l'entrada de les captures a l'habitacle interior. L'afàs, de forma cònica, està situat a l'extrem més ample de la gàbia. Les dimensions màximes de les nanses llagosteres seran de 90 cm de longitud i 60 cm de diàmetre i podran estar fetes de malla plàstica rígida, jonc, canya o vim, però sempre han de disposar d'un element biodegradable que inutilitzi l'aparell quan romangui una estada llarga a la mar.

 

ANNEX 3 Llistat de punts tradicionals de calament d'arts de parada a l'àmbit del Pla de Gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia

Confraria	Denominació del punt de pesca	Coord 1 N	Coord 1 E	Coord 2 N	Coord 2 E	Coord 3 N	Coord 3 E
Pollença	Cap de Pinar	39º53.384'	3º12.247'	39º. 53.386'	3º. 12.204'	39º. 53.344'	3º. 12.240'
Pollença	El Castellet	39º56.260'	3º10.929'	39º. 56.254'	3º. 10.975'	39º. 56.236'	3º. 10.951'
Pollença	El Caló	39º54.655'	3º06.747'	39º. 54.637'	3º. 06.860'	39º. 54.594'	3º. 06.794'
Pollença	Cap Gros	39º52.671'	3º10.040'	39º. 52.764'	3º. 10.113'	39º. 52.721'	3º. 09.954'
Pollença	El Celler	39º55.391'	3º09.306'	39º. 55.395'	3º. 09.353'	39º. 55.368'	3º. 09.298'
Pollença	Illa de Formentor	39º55.215'	3º08.724'	39º. 55.171'	3º. 08.757'	39º. 55.234'	3º. 08.650'
Pollença	Morro del Pont	39º56.407'	3º11.498'	39º. 56.137'	3º. 11.505'	39º. 56.400'	3º. 11.538'
Pollença	Punta de la Moneia	39º55.125'	3º07.749'	39º. 55.141'	3º. 07.771'	39º. 55.097'	3º. 07.767'
Confraria	Denominació del punt de pesca	Coord 1 N	Coord 1 E	Coord 2 N	Coord 2 E	Coord 3 N	Coord 3 E
Alcúdia	Ferrutx	39º46.769'	3º. 20.070'	39°47.069'	3°19.770'	39°46.469'	3°19.770'
Alcúdia	Solana Coll Baix	39º52.645'	3º. 11.429'	39°53.145'	3°11.929'	39°52.145'	3°11.929'
Alcúdia	Cap Pinar	39º53.283'	3º. 12.213'	39º. 53.386'	3º. 12.204'	39º. 53.344'	3º. 12.240'
Alcúdia	Cap Menorca	39º51.763'	3º. 11.821'	39°52.763'	3°11.321'	39°52.763'	3°12.321'
Alcúdia	Illa dels Porros	39º45.301'	3º. 11.296'	39°45.801'	3°10.796'	39°45.801'	3°11.796'
Alcúdia	Es Caló Ferrutx	39º46.533'	3º. 19.903'	39°47.033'	3°19.403'	39°46.033'	3°19.403'
Confraria	Denominació del punt de pesca	Coord 1 N	Coord 1 E	Coord 2 N	Coord 2 E	Coord 3 N	Coord 3 E
Cala Rajada	Sa Torre	39º45.803'	3º24.057'	39°46.303'	3°24.557'	39°46.303'	3°23.557'

 

ANNEX 4 Llistat de punts tradicionals de calament d'arts de tirada, en la modalitat de gerretera, en l'àmbit del Pla de Gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia

Confraria	Denominació del punt de pesca	Coord 1 N	Coord 1 E	Coord 2 N	Coord 2 E	Coord 3 N	Coord 3 E
Pollença	Morro del Pont	39°56.477'	3°11.464'	39º. 56,137'	3º. 11,505'	39º. 56,400'	3º. 11,538'
Pollença	Les Salines	39°56.049'	3°10.442'	39°56,078	3°10,632'	39°56,190'	3°10,659'
Pollença	Illa de Formentor	39°55.215'	3°08.724'	39º. 55,171'	3º. 08,757'	39º. 55,234'	3º. 08,650'
Pollença	Cala Nova	39°54.961'	3°07.464'	39°54.941'	3°07,522'	39°54.964'	3°07.575'

 

ANNEX 5 ​​​​​​​Pla de control i seguiment de la pesca en l'àmbit del Pla de Gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i d'Alcúdia

Els arts de pesca descrits a l'annex 2 seran objecte d'un seguiment específic dins el present Pla de control, amb l'objectiu d'avaluar-ne el rendiment, l'impacte i l'adequació a una explotació sostenible.

Amb l'objectiu de garantir una gestió adaptativa i basada en dades objectives, s'estableix el present pla de control i seguiment de l'activitat pesquera inclosa en aquest Pla de Gestió. Aquest pla inclou els registres següents:

REGISTRE NÚM. 1. Control administratiu de la flota

Es mantindrà actualitzat un cens d'embarcacions autoritzades a operar a l'àmbit del Pla de Gestió. Aquest registre identificarà les embarcacions que han exercit activitat pesquera efectiva i reflectirà el nombre de dies de pesca mensuals i anuals per a cadascuna d'elles.

REGISTRE NÚM. 2. Estudi estadístic de les notes de venda

A partir de les dades recollides de les notes de venda, es durà a terme un seguiment de l'evolució de la pesca, amb anàlisi desagregada per modalitat. Es recolliran, com a mínim, els paràmetres següents:

• Nombre d'embarcacions actives i jornades de pesca per embarcació.
• Captures diàries per embarcació i totals.
• Valor econòmic diari per embarcació i totals.

Aquesta informació es recollirà i analitzarà amb caràcter anual, mitjançant l'elaboració d'un informe tècnic.

REGISTRE NÚM. 3. Estudi dels dispositius de localització de vaixells (caixa verda)

A partir de les dades obtingudes mitjançant els dispositius electrònics de localització (caixes verdes), es mantindrà un registre de l'activitat espaciotemporal de la flota. Aquest registre inclourà com a mínim:

• Presència i activitat en àrees de pesca.
• Temps efectiu de pesca.
• Altres indicadors relacionats amb l'esforç pesquer.

REGISTRE NÚM. 4. Embarcament científic

Els tècnics de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, o del personal científic d'institucions autoritzades o contractades per la Direcció General de Pesca, podran embarcar-se en vaixells pesquers inclosos en aquest Pla de Gestió per realitzar les següents activitats de mostreig i verificació. Aquestes tasques posaran especial atenció als arts recollits a l'annex 2 del present Pla de Gestió, amb l'objectiu d'avaluar-ne l'eficiència, la selectivitat i l'impacte ambiental.

• Observació de les maniobres de pesca i estudi de les captures d'espècies objectiu.
• Composició específica de les captures.
• Dades biomètriques d'individus representatius de les espècies objectiu i de la captura accessòria (bycatch).
• Sexe i estat gonadal quan sigui procedent, especialment per a espècies d'interès biològic o comercial.
• Valoració de possibles interaccions amb espècies protegides (aus marines, mamífers marins, tortugues, condrictis).
• Valoració d'impacte ambiental (restes de fanerògames, algues o altres organismes marins).
• Presa de fotografies i documentació gràfica.

REGISTRE NÚM. 5. Inspecció pesquera

Es programaran sortides regulars amb embarcacions d'inspecció o vigilància pesquera per abordar i inspeccionar les embarcacions pesqueres actives dins l'àmbit del Pla. Aquestes actuacions inclouran:

• Comprovació del compliment de les disposicions establertes en aquest Decret.
• Verificacions relacionades amb els sistemes de control (caixa verda, permisos, arts autoritzats, etc.). Es controlarà específicament l'ús correcte dels arts definits a l'annex 2, d'acord amb les característiques tècniques i limitacions establertes.
• Coordinació amb les tasques científiques descrites al registre anterior quan sigui pertinent.