Butlletí Oficial de les Illes Balears

Atès que el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 22 de setembre de 2026, prengué en consideració la Proposició de llei de règim econòmic i fiscal de les Illes Balears (RGE núm. 13489/25), i la Mesa de la cambra, en sessió de dia 30 de setembre del mateix any, n'acordà la continuació de la tramitació, per tal de fer efectiu l'article 139.6 del Reglament del Parlament es publica la proposició de llei esmentada, el text de la qual es transcriu a continuació.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (2 d'octubre de 2026)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne Presedo

 

PROPOSICIÓ DE LLEI DE RÈGIM ECONÒMIC I FISCAL DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La insularitat és una característica física del territori que genera un conjunt de desequilibris que es poden resumir en els punts següents: major carestia de la vida; majors costos de producció de les empreses que s'aprovisionen d'inputs intermedis; major carestia dels productes energètics; majors costos d'inversió en béns d'equip; majors costos de funcionament de l'administració en la provisió de béns públics; menor aprofitament de les economies d'escala; proliferació de conductes anticompetitives en els mercats; alta dependència dels ports i aeroports, i gran vulnerabilitat davant conjuntures externes.

En aquest sentit, l'article 138.1 de la Constitució Espanyola reconeix el fet insular com una circumstància de particular atenció que ha de ser tinguda en compte a l'hora d'establir l'adequat i just equilibri econòmic entre les diverses parts del territori espanyol, amb vista a l'efectiva realització del principi de solidaritat.

De la formulació constitucional se'n desprenen dos efectes immediats: l'existència del fet insular com un conjunt de circumstàncies específiques la determinació de les quals s'encomana a l'estat; i la conclusió que aquest fet insular ha de ser atès en formular les polítiques concretes l'objectiu de les quals no és altre que la materialització de l'equilibri econòmic.

Aquestes desavantatges de la insularitat han de ser corregides mitjançant l'acció de l'estat a fi d'establir un adequat i just equilibri econòmic interterritorial. En aquest context s'emmarca la disposició addicional sisena de l'Estatut balear relativa al règim especial insular que reconeix el fet específic i diferencial de la seva insularitat.

II

La comunitat autònoma de les Illes Balears té unes circumstàncies específiques com a conseqüència de la seva condició insular i plurinsular. La comunitat autònoma de les Illes Balears compta amb una estructura productiva fortament marcada per aquestes circumstàncies, responsable, d'una banda, del dinamisme de la seva economia però, al mateix temps, també dels seus condicionants. La defensa de la insularitat, tant en l'àmbit estatal com en l'europeu, gaudeix d'un consens general.

Tant l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 com, sobretot, la seva modificació de 2007, han incidit en el reconeixement del fet insular i de les seves circumstàncies amb la finalitat d'emparar i promoure actuacions que tendeixin a reduir o eliminar aquests desequilibris.

L'actuació més rellevant en aquest sentit ha estat la Llei 30/1998, de 29 de juliol, que preveu una sèrie de mesures en diferents àmbits, les quals, llevat de les relatives al transport, manquen de concreció i estan subjectes a desenvolupaments normatius posteriors a càrrec de comissions mixtes integrades per representants de l'Administració General de l'estat i de l'Administració autonòmica de les Illes Balears.

Posteriorment, s'aprovà el Reial decret llei 4/2019, de 22 de febrer, del Règim Especial de les Illes Balears, en el qual es concretaren algunes mesures encaminades a la transició energètica, com la connexió energètica entre illes i la segona connexió amb la península, mesures en matèria de transport i s'hi inclogué el Factor d'Insularitat com una dotació anual en els Pressupostos Generals de l'estat de cada exercici, per a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Finalment, mitjançant la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'estat per a l'any 2023, s'aprovà el règim fiscal especial de les Illes Balears, que fou objecte de desenvolupament reglamentari mitjançant el Reial decret 710/2024, de 23 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament del Règim fiscal especial de les Illes Balears.

Totes aquestes mesures, sens dubte necessàries, representen la voluntat de minimitzar els inconvenients i els sobrecostos derivats de la realitat insular i plurinsular balear, i són mesures que s'han de mantenir en el temps per dotar d'una certa estabilitat i afavorir la generació de riquesa i d'ocupació a les Illes Balears. Per això, i per actualitzar el Règim Especial, s'aprova aquesta llei en la qual s'inclou tant el règim especial econòmic com el fiscal.

III

Aquesta llei consta de trenta articles, distribuïts en cinc títols, sis disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

El títol preliminar, que conté les disposicions generals, fa referència, en primer lloc, a l'objecte, finalitat i àmbit d'aplicació de la llei, així com als mecanismes de cooperació entre l'Administració General de l'estat i l'Administració autonòmica de les Illes Balears, que s'articularà, essencialment, a través de la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda prevista a l'article 125 de l'Estatut d'Autonomia.

El títol I conté mesures relatives al sector energètic. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, estableix els mecanismes que s'hauran de desenvolupar en la reglamentació dels territoris no peninsulars, establint expressament que la normativa de desenvolupament tindrà present el foment de les energies renovables quan siguin tècnicament assumibles i suposin una reducció de costos del sistema.

De la mateixa manera, la Llei 24/2013, de 26 de desembre, indica que s'aplicaran els criteris tècnics i de mercat per a la gestió de l'energia fins a la integració d'aquests sistemes en el mercat peninsular quan existeixi una interconnexió amb la Península de capacitat comercial suficient, juntament amb els incentius econòmics a l'operador del sistema perquè, mantenint la seguretat, es redueixi progressivament el cost de generació. La normativa de desenvolupament també incorporarà senyals de preus eficients al consumidor perquè pugui adaptar el seu consum a la corba de càrrega de cada sistema.

Els criteris explicats als paràgrafs anteriors es tingueren en compte amb l'aprovació del Reial decret 738/2015, de 31 de juliol, pel qual es regula l'activitat de producció d'energia elèctrica i el procediment de gestió en els sistemes elèctrics dels territoris no peninsulars. Aquest reial decret establí el règim administratiu de les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en els territoris no peninsulars, especificant-ne les competències administratives i procedint a una reordenació dels procediments administratius que afecten les instal·lacions de generació, diferenciant els procediments relatius a l'assignació del règim econòmic o a la gestió de la producció, de competència estatal, d'aquells altres necessaris per a la seva posada en funcionament, en la majoria dels casos de competència autonòmica.

L'article 3 del citat Reial decret 738/2015, de 31 de juliol, defineix els sistemes elèctrics aïllats dels territoris no peninsulars i preveu que, en aquells casos en què es produeixi una unió mitjançant xarxes elèctriques de dos o més sistemes elèctrics aïllats de tal manera que es permeti la integració en un únic sistema, per ordre del ministre d'Indústria, Energia i Turisme es procedirà a revisar la definició dels sistemes elèctrics aïllats.

D'acord amb l'anterior, amb l'aprovació de l'Ordre TEC/1172/2018, de 5 de novembre, es redefineixen els sistemes elèctrics aïllats del territori no peninsular de la comunitat autònoma de les Illes Balears i es modifica la metodologia de càlcul del preu d'adquisició de la demanda i del preu de venda de l'energia en la gestió de producció dels territoris no peninsulars.

Amb la present norma, es pretén abordar una sèrie de qüestions d'àmbit energètic necessàries en el règim especial de les Illes Balears. En primer lloc, la planificació energètica portada a terme per l'Administració General de l'estat amb la participació de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sense perjudici de les competències autonòmiques en matèria d'ordenació del territori i de medi ambient, ha donat lloc al fet que el Govern hagi planificat i es trobi en tramitació la integració del sistema elèctric balear en el sistema peninsular amb la segona connexió entre la Península i les Illes Balears.

​​​​​​​Alhora, ambdues administracions col·laboren per dur a terme la interconnexió elèctrica Mallorca-Menorca, sense perjudici que també es prevegi executar la interconnexió Eivissa-Formentera, amb l'objectiu d'avançar en la integració dels sistemes elèctrics aïllats (Eivissa-Formentera i Mallorca-Menorca) en un únic sistema elèctric balear mitjançant el reforç de les interconnexions elèctriques.

Les administracions públiques fomentaran la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, així com de la contaminació atmosfèrica, garantint en tot cas la seguretat i qualitat del subministrament elèctric.

D'altra banda, en l'àmbit econòmic, i donant continuïtat a les previsions del Reial decret llei 4/2019, que queda derogat en virtut de la present llei, s'estableix que els preus de l'energia elèctrica per als consumidors acollits a preus regulats a la comunitat autònoma de les Illes Balears seran equivalents als que s'estableixin, si escau, al territori peninsular. Pel que fa als preus del gas natural per als consumidors acollits a preus regulats i dels gasos liquats de petroli envasats i canalitzats per als quals el Govern estableixi un preu màxim de venda, seran equivalents als que s'estableixin, si escau, al territori peninsular.

S'hi inclou una clàusula per la qual es podrà establir un concepte retributiu addicional per cobrir la diferència entre els costos d'inversió i explotació de l'activitat de producció d'energia elèctrica desenvolupada en els sistemes elèctrics de les Illes Balears i els ingressos d'aquesta activitat de producció, en els termes previstos a la Llei 24/2013, de 26 de desembre.

Pel que fa a la transició energètica, les administracions públiques competents continuaran fomentant la instal·lació d'energies renovables per a la producció elèctrica a la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la possibilitat d'articular un règim retributiu específic per a noves instal·lacions renovables a la comunitat autònoma de les Illes Balears mitjançant la convocatòria de procediments de concurrència competitiva.

També s'hi aborden altres aspectes relacionats amb la promoció de mesures de gestió de la demanda i d'eficiència energètica.

Finalment, s'hi inclou la promoció de l'electrificació dels ports de la comunitat autònoma de les Illes Balears per permetre la connexió elèctrica de vaixells durant el període d'atracada. Tot i que ja s'ha iniciat aquesta mesura amb l'electrificació del port de Ciutadella de Menorca, de manera que els vaixells poden connectar-se a la xarxa elèctrica terrestre durant l'atracada, cal continuar amb l'electrificació de la resta de ports.

El títol II conté una regulació específica en matèria de transport. La insularitat comporta uns sobrecostos de transport per als territoris afectats, que es tradueixen en despeses addicionals que han de suportar els ciutadans residents en aquestes regions i en un desavantatge competitiu per a les empreses radicades a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquesta realitat ja va suposar en el seu moment la posada en marxa d'un sistema de compensacions que ara es perfecciona, adaptant-se a un nou entorn, en què es pretén que aquestes compensacions siguin el més properes possible als costos addicionals que realment pateixen els residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Així es tradueix, en primer terme, en relació amb el transport marítim i aeri de persones, dotat d'un règim de bonificacions que arriben a assolir el 75 per cent de les tarifes dels trajectes directes, siguin d'anada o d'anada i tornada, entre la comunitat autònoma de les Illes Balears i la resta del territori nacional, o bé el règim aplicat a les connexions interinsulars. I, en segon lloc, amb la necessària garantia que sempre comptarà amb serveis marítims i aeris de qualitat, que s'asseguraran, si escau, amb la imposició d'obligacions de servei públic i fins i tot amb la celebració de contractes públics. D'aquesta manera, es garanteix en tot cas l'existència d'una prestació mínima de serveis regulars, freqüències, preus i capacitat mínima que reforçarà la cohesió territorial de les illes i d'aquestes amb la Península.

D'altra banda, també s'actualitza el sistema de compensacions al transport aeri i marítim de mercaderies a la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant consignacions anuals en els Pressupostos Generals de l'estat i que comptarà amb el seguiment d'una comissió mixta integrada per representants de l'Administració General de l'estat i de l'Administració autonòmica de les Illes Balears.

Aquestes ajudes no obliden les qüestions mediambientals, incloent-hi també compensacions al transport de residus, millorant-ne així la gestió ambiental correcta.

La regulació del transport es completa amb una sèrie de mesures complementàries en matèria portuària i aeroportuària, que responen a la consideració que els ports i aeroports de titularitat estatal existents a les Illes Balears que, d'acord amb la legislació vigent, estan declarats d'interès general, són instruments essencials per a la integració econòmica i social de les Illes Balears, ja que contribueixen a la seva connectivitat, vertebració, cohesió social i desenvolupament econòmic.

També el transport públic terrestre regular de viatgers, que es concep com a servei públic essencial, comptarà amb un finançament garantit a través dels Pressupostos Generals de l'estat, sense oblidar factors rellevants a les illes com és l'afluència turística.

Finalment, i en atenció a la seva importància, es crea una comissió mixta específica integrada per representants de l'Administració General de l'estat i de l'Administració autonòmica, la finalitat de la qual serà analitzar les potencialitats del sector nàutic a les illes.

L'articulat de la llei continua amb el títol III, relatiu al factor d'insularitat de les Illes Balears, que es configura com l'instrument financer destinat a assegurar les conseqüències econòmiques inherents a la discontinuïtat territorial que implica el fet insular, especialment en matèria d'inversió pública.

Posteriorment, el títol IV detalla el Règim Fiscal de les Illes Balears a partir de les previsions ja aprovades per la disposició addicional septuagèsima de la citada Llei 31/2022, de 23 de desembre, tot i que es completa amb mesures encaminades a afavorir la inversió en habitatge.

Pel que fa a la part final, s'inclouen sis disposicions addicionals: les dues primeres relatives a qüestions diverses vinculades al factor d'insularitat que, pel seu contingut, no troben un encaix perfecte en l'articulat de la llei; una tercera dedicada a indicar que les referències a les normes que es deroguen s'han d'entendre efectuades a les disposicions d'aquesta llei; una quarta disposició per la qual es modula, per a les Illes Balears, la deducció de l'impost sobre societats per activitats d'investigació i desenvolupament i innovació tecnològica, regulada a l'article 35 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats; una cinquena per la qual s'estableix el compromís del Govern de promoure la modificació del Reglament UE 1407/2013, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínims, en el sentit d'augmentar el límit actual de 300.000 euros, actualitzat amb el nou Reglament UE 2831/2023, d'ajudes acumulades per una mateixa empresa durant un període de tres anys per al transport de mercaderies als territoris insulars; i una sisena per la qual s'estableix que el que disposa en relació amb el factor d'insularitat s'entendrà sense perjudici dels convenis que, amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei, puguin haver subscrit l'Administració de l'estat i la de la comunitat autònoma de les Illes Balears en el marc del previst a la disposició transitòria novena de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Per la seva part, a través de la disposició derogatòria única, es deroguen el Reial decret llei 4/2019, de 22 de febrer, del Règim Especial de les Illes Balears, i la disposició addicional septuagèsima de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'estat per a l'any 2023.

Finalment, mitjançant les disposicions finals es recull el títol competencial empara del qual es dicta la norma, es faculta el Govern per al desenvolupament reglamentari i es fixa la seva entrada en vigor.

 

TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS

Article 1 Objecte

L'objecte d'aquesta llei és la regulació del règim especial de les Illes Balears previst a la disposició addicional sisena de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en reconeixement del fet específic i diferencial de la seva insularitat, mitjançant l'establiment de mesures d'ordenament econòmic i fiscal, amb especial atenció a determinats sectors o matèries.

Article 2 Àmbit d'aplicació

Aquesta llei s'aplicarà en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, definit a l'article 2 del seu Estatut d'Autonomia.

Article 3 Cooperació i coordinació entre les Administracions públiques

1. La Comissió Mixta d'Economia i Hisenda entre l'estat i la comunitat autònoma de les Illes Balears, prevista a l'article 125 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, serà l'encarregada de fer el seguiment de l'aplicació del règim especial de les Illes Balears.

Així mateix, aquesta Comissió Mixta coordinarà les comissions interadministratives que es constitueixin emparades per aquesta llei.

2. Sense perjudici del que s'ha indicat anteriorment, per acord de la Comissió Mixta a què es refereix l'apartat anterior, ambdues administracions establiran les comissions o els mecanismes de cooperació i coordinació de caràcter sectorial que considerin convenients per a la posada en marxa, aplicació i desenvolupament del règim especial de les Illes Balears.

En particular, es crearà una comissió d'intercanvi i anàlisi de dades estadístiques, que serà l'encarregada d'analitzar les dades que disposin l'Administració General de l'estat, l'Administració autonòmica de les Illes Balears i els respectius organismes públics competents per a l'estudi i l'avaluació dels costos que comporta la insularitat.

​​​​​​​La composició i el règim de funcionament d'aquesta comissió es determinaran per la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article.

 

TÍTOL I ENERGIA

Article 4 Planificació energètica

1. La planificació energètica de la comunitat autònoma de les Illes Balears haurà de tenir en compte el fet insular. Aquesta serà realitzada per l'Administració General de l'estat amb la participació de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sense perjudici de les competències autonòmiques en matèria d'ordenació del territori i de medi ambient.

2. El Govern promourà la interconnexió elèctrica entre illes, amb l'objectiu d'avançar en la integració dels sistemes elèctrics aïllats en un únic sistema elèctric balear mitjançant el reforç de les interconnexions elèctriques.

3. Amb la finalitat d'integrar el sistema elèctric balear en el sistema elèctric peninsular, el Govern promourà l'execució d'una segona interconnexió elèctrica entre la Península i les Illes Balears.

4. Atès la necessitat urgent de reduir de manera significativa les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la contaminació atmosfèrica, alhora que es garanteix el subministrament elèctric, el Govern fomentarà la substitució tecnològica de la generació elèctrica a les Illes Balears per fonts d'energia renovables i de baixes emissions.

5. Amb la finalitat de reduir les vulnerabilitats inherents al transport elèctric a les illes i les majors dificultats de reparació en cas d'avaria, la planificació de la xarxa de transport a la comunitat autònoma de les Illes Balears tindrà entre els seus objectius assolir nivells de seguretat i qualitat de subministrament equivalents als del sistema peninsular.

Article 5 Preus de l'energia elèctrica, dels gasos combustibles i hidrocarburs

1. Els preus de l'energia elèctrica per als consumidors coincidiran amb els que s'estableixin, si escau, al territori peninsular.

2. Els preus del gas natural per als consumidors acollits a preus regulats i dels gasos liquats de petroli envasats i canalitzats, per als quals el Govern estableixi un preu màxim de venda, coincidiran amb els que s'estableixin, si escau, al territori peninsular.

Article 6 Retribució de l'activitat de producció d'energia elèctrica

1. En els termes previstos a la Llei 24/2013, de 26 de desembre, el Govern podrà establir un concepte retributiu addicional per cobrir la diferència entre els costos d'inversió i explotació de l'activitat de producció d'energia elèctrica desenvolupada en els sistemes elèctrics de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els ingressos d'aquesta activitat de producció.

2. Amb l'objectiu de reduir els costos de subministrament en el sistema elèctric balear, el Govern fomentarà l'increment del grau de desenvolupament i competència de les activitats de producció i comercialització d'energia elèctrica.

Article 7 Transició energètica

1. El Govern fomentarà la instal·lació d'energies renovables per a la producció elèctrica a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Als efectes del paràgraf anterior, el Govern podrà atorgar un règim retributiu específic per a noves instal·lacions renovables a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

3. L'estat i la comunitat autònoma de les Illes Balears crearan una Comissió específica amb els següents objectius:

a) Promoure la transició energètica de la comunitat autònoma per reduir la seva dependència energètica exterior, així com la seva dependència dels combustibles fòssils.

b) Promoure les mesures necessàries per al foment de les energies renovables a les Illes Balears.

​​​​​​​c) Promoure mesures de gestió de la demanda i d'eficiència energètica, així com impulsar al territori balear els beneficis que per al conjunt de consumidors es puguin derivar dels processos de desregulació i liberalització del sector energètic.

d) Promoure mesures per fomentar la transformació, gestió i ús sostenible de la biomassa d'origen autòcton, amb l'objectiu de reduir la dependència energètica exterior i permetre una gestió sostenible del recurs a la comunitat autònoma.

e) Promoure les mesures necessàries per a la substitució de combustibles fòssils per alternatives més netes.

f) Afavorir una transició justa per a aquells sectors que es vegin més afectats per la transició energètica.

Article 8 Electrificació dels ports de la comunitat autònoma de les Illes Balears

El Govern promourà l'electrificació dels ports de la comunitat autònoma de les Illes Balears per permetre la connexió elèctrica dels vaixells durant el període d'atracada.

TÍTOL II TRANSPORT

CAPÍTOL I Transport aeri i marítim de persones

Article 9 Bonificació del transport aeri i marítim de persones

1. Als ciutadans espanyols, així com als dels altres estats membres de la Unió Europea o d'altres estats signants de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu o de Suïssa, als seus familiars nacionals de tercers països beneficiaris del dret de residència o del dret de residència permanent i als ciutadans nacionals de tercers països residents de llarga durada que acreditin la seva condició de residents a les Illes Balears, se'ls aplicaran les següents bonificacions:

a) En els bitllets de transport marítim, amb vigència indefinida, per als trajectes directes, d'anada o d'anada i tornada, entre la comunitat autònoma de les Illes Balears i la resta del territori nacional, el 75 % de la tarifa del servei regular, i en els viatges interinsulars serà del 50 % d'aquesta quantia.

b) En les tarifes dels serveis regulars de transport aeri de passatgers entre la comunitat autònoma de les Illes Balears i la resta del territori nacional, amb vigència indefinida, el 75 % de la tarifa del servei regular per a cada trajecte directe d'anada o d'anada i tornada, i en els viatges interinsulars el 75 % d'aquesta quantia.

Tot això sense perjudici de les bonificacions addicionals que pugui establir la pròpia comunitat autònoma de les Illes Balears en el marc de les seves competències en matèria de transport marítim interinsular.

2. En el transport aeri, a efectes de la bonificació, de l'import de la tarifa del servei regular se n'haurà de deduir la quantitat corresponent a les prestacions patrimonials públiques a què es refereixen les lletres d), e) i f) de l'article 68.2 de la Llei 21/2003, de 7 de juliol, de Seguretat Aèria, amb independència que hagin estat repercutides o no al passatger. A tal efecte, aquestes prestacions patrimonials apareixeran desglossades en la documentació justificativa dels cupons de vol.

3. Aquestes bonificacions estatals podran ser compatibles, amb les limitacions establertes a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, amb les ajudes que es puguin preveure en relació amb determinats col·lectius en les normes especials que els siguin d'aplicació, amb especial atenció a les que es puguin establir per als equips de les Illes Balears que participin en competicions esportives d'àmbit autonòmic o estatal i per a les associacions i entitats culturals de la comunitat autònoma de les Illes Balears que participin en activitats de difusió i intercanvi cultural que impliquin desplaçaments entre les illes o amb la resta de l'estat.

4. Escoltat el Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears i previ informe de la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda a què es refereix l'article 3 d'aquesta llei, mitjançant reial decret del Consell de Ministres es podrà modificar o, si escau, substituir el règim i la quantia de la bonificació prevista en aquest article per un altre sistema de compensació. Aquesta modificació mai podrà suposar una disminució de l'ajuda prestada, un deteriorament de la qualitat del servei, ni de la mateixa podrà derivar-se una reducció inferior a l'aplicable a l'arxipèlag canari.

Article 10 Declaració d'obligació de servei públic o contractació pública del transport aeri i marítim de persones

1. Amb la finalitat de garantir les comunicacions aèries interinsulars i entre la comunitat autònoma de les Illes Balears i la resta del territori nacional, el Govern, dins l'àmbit de les seves competències, podrà establir obligacions de servei públic, amb subjecte en tot cas al Dret de la Unió Europea.

2. En tot cas, les declaracions d'obligació de servei públic o els contractes als quals es refereix l'apartat anterior hauran de garantir una prestació mínima de serveis regulars i de freqüències amb l'objectiu de reforçar la cohesió territorial de les illes i d'aquestes amb la Península, i en el transport aeri, requisits en matèria de continuïtat, regularitat de preus o capacitat mínima que les companyies aèries no assumirien si només tinguessin en compte el seu interès comercial.

3. La declaració d'obligacions de servei públic en mode aeri comportarà la creació d'una Comissió Mixta, amb la presència de representants del Ministeri de Foment i de la comunitat autònoma, que analitzaran de forma regular les condicions d'operació de les rutes.

 

CAPÍTOL II Transport aeri i marítim de mercaderies i residus

Article 11 Compensació al transport aeri i marítim de mercaderies

1. Com a mesura correctora dels efectes de la insularitat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'establirà una dotació anual als Pressupostos Generals de l'estat, referida a l'any natural, per finançar un sistema de compensacions que permeti reduir el cost efectiu del transport marítim i aeri de mercaderies interinsular i entre les Illes Balears i la Península.

Aquestes ajudes inclouran, com a mínim, la compensació d'almenys el 65 % del cost mitjà de la càrrega del transport per a l'exportació de productes originaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears o que hagin estat objecte de transformacions que aportin valor a les illes per part d'empreses dels sectors preferents que s'estableixin reglamentàriament.

Les ajudes s'estendran també a la importació d'aquelles matèries primeres no energètiques necessàries per a la producció d'aquests sectors i que no tinguin suficient producció al mercat interior de cada illa, compensant-se en aquest cas, com a mínim, un 60 % del cost mitjà de la càrrega d'aquest transport.

2. Reglamentàriament es determinarà el sistema de concessió de les compensacions, en les seves diverses modalitats i conceptes, els seus beneficiaris, els sectors productius als quals serà d'aplicació i les tipologies de mercaderies que podran ser objecte d'aquestes ajudes.

En tot cas, el sistema de compensació ha de garantir la seva incidència directa sobre el cost del transport i tindrà en compte el principi de continuïtat territorial amb la Península.

3. Es crearà una comissió mixta integrada per representants de l'Administració General de l'estat i de l'Administració autonòmica de les Illes Balears, que s'encarregarà de fer el seguiment i l'avaluació de l'aplicació del sistema de compensació previst en aquest article, i que serà escoltada en el procediment de proposta i actualització dels sectors econòmics i tipus de mercaderies que puguin beneficiar-se d'aquestes ajudes.

Article 12 Compensació al transport marítim de residus

1. En el marc del previst a la disposició addicional tercera de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, el Govern establirà les bases per compensar el cost addicional que implica la correcta gestió dels residus generats a les Illes Balears que, atenent a raons mediambientals i d'economia d'escala, no s'hagin pogut tractar in situ i hagin de ser transportats per mar a la Península o a una altra illa.

2. Amb la finalitat de donar compliment al que disposa l'apartat anterior, els Pressupostos Generals de l'estat han d'incloure anualment una dotació específica per garantir el finançament del cost addicional que suposa anualment el trasllat dels esmentats residus a la Península o a una altra illa per raons mediambientals i d'economia d'escala a les Illes Balears.

 

CAPÍTOL III Mesures complementàries en matèria portuària i aeroportuària

Article 13 Taxes i tarifes portuàries i aeroportuàries

Per raons d'interès general, amb l'objectiu de millorar i reforçar la demanda en el tràfic aeri i marítim a l'arxipèlag balear, es podran establir reduccions o bonificacions sobre les taxes portuàries i aeroportuàries respecte a les vigents a nivell nacional, amb ple respecte al previst en la normativa de la Unió Europea d'aplicació. Es prestarà especial atenció a les taxes vinculades al tràfic de contenidors.

Article 14 Gestió de ports i aeroports

L'Administració de l'estat, amb subjecte a la normativa d'aplicació al respecte, garantirà el manteniment de la qualificació dels mateixos com a ports i aeroports d'interès general, així com el desenvolupament de les inversions necessàries en els ports i aeroports d'interès general i la seva conservació, en condicions adequades d'ús, explotació i operativitat, així com la seva adaptació a les condicions d'operativitat que puguin ser requerides per l'aparició de nous fluxos de tràfic. Es prestarà una atenció específica a l'adequada operativitat i adaptació dels ports i aeroports d'interès general ubicats a Eivissa i Menorca.

 

CAPÍTOL IV Transport terrestre

Article 15 Transport públic terrestre

1. Es reconeix al transport públic terrestre regular de viatgers el caràcter de servei públic essencial.

2. La planificació i gestió d'aquest tipus de transport es durà a terme de manera integrada i amb caràcter insular, garantint-ne el finançament a través dels Pressupostos Generals de l'estat, amb càrrec a les disponibilitats pressupostàries del ministeri que assumeixi aquesta obligació. En aquest finançament s'han de tenir en compte les circumstàncies de la comunitat autònoma de les Illes Balears i, en particular, l'afluència turística.

 

CAPÍTOL V Sector nàutic

Amb la finalitat d'analitzar les potencialitats del sector nàutic a la comunitat autònoma de les Illes Balears, es constituirà una comissió mixta específica integrada per representants de l'Administració General de l'estat i de l'Administració autonòmica de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que desenvoluparà un pla de mesures de desenvolupament com a sector dinamitzador de l'activitat i l'ocupació.

 

TÍTOL III FACTOR D'INSULARITAT DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

Article 17 Factor d'insularitat

S'inclourà com a dotació als Pressupostos Generals de l'estat de cada exercici una assignació del factor d'insularitat de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que s'executarà d'acord amb la naturalesa i les regles exposades en els articles següents.

Article 18 Dotació inicial i evolució dinàmica del factor d'insularitat

1. La dotació inicial per al primer exercici es fixarà a partir d'una metodologia consensuada en el marc de la corresponent Comissió Mixta d'Economia i Hisenda, considerant els desequilibris inherents a la discontinuïtat territorial pròpia del fet insular i plurinsular, especialment en matèria d'inversions.

En particular, les necessitats d'inversió a considerar a efectes de la mencionada dotació inicial partiran de la base del nivell d'inversió mitjana anual de l'estat en el conjunt del territori espanyol dins del període temporal que amb aquesta finalitat es determini, sense perjudici de considerar també quantes magnituds i variables resultin procedents per a la fixació quantitativa d'aquesta dotació.

2. Per als exercicis següents, la dotació anual per a l'any «t» es calcularà aplicant a la dotació inicial el seu índex d'actualització. Es considera índex d'actualització el quocient resultant de dividir l'import total de les inversions executades pel Sector Públic Estatal en infraestructures ferroviàries d'alta velocitat i en carreteres d'interès general corresponent a l'exercici pressupostari «t-2» pels mateixos conceptes, en termes homogenis, referits a l'exercici pressupostari que es fixi com a any base.

​​​​​​​Article 19 Destinació del factor d'insularitat

Aquesta dotació pressupostària servirà per finançar actuacions al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears en àmbits d'actuació especialment afectats per la situació d'insularitat i, específicament, en les següents matèries:

a) Creació, desenvolupament o reposició d'infraestructures i sistemes de transport, gestió, sanejament i/o reutilització de recursos hídrics i del litoral, costes i platges.

b) Creació, desenvolupament o desplegament d'infraestructures i xarxes de producció, distribució, transport i emmagatzematge d'energia, incloses les instal·lacions d'autoconsum amb especial atenció a la promoció d'energies renovables, així com la utilització de vehicles d'energies alternatives i la implantació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

c) Infraestructures de transport i sistemes de mobilitat.

d) Beques, d'estudi i de recerca, de tots els graus del sistema educatiu, especialment en el tram de ajudes a la mobilitat.

e) Modernització, reestructuració i diversificació del sector turístic de les infraestructures turístiques.

f) Promoció de la recerca, desenvolupament tecnològic i innovació i de les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions, amb especial atenció a les tecnologies habilitadores emergents i a les xarxes d'alta velocitat.

g) Prevenció, reutilització, recollida, tractament, reciclatge i transport de residus.

h) Actuacions sobre el patrimoni cultural, etnològic, arqueològic, arquitectònic i paisatgístic de les Illes Balears.

Article 20 Destinació del factor d'insularitat

1. El Ministeri d'Hisenda distribuirà mitjançant resolució el factor d'insularitat en línies d'actuació durant el primer quadrimestre de cada any, en funció del que resulti de l'acord de la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda referida a l'article 18 d'aquesta llei, en relació amb els projectes seleccionats per aquesta Comissió d'acord amb el previst en el present apartat.

Amb aquesta finalitat, la mencionada Comissió es reunirà almenys dues vegades l'any per decidir, dins del primer quadrimestre, sobre la selecció i assignació que, si escau, correspongui als projectes presentats, i per proposar, dins del segon semestre de cada any, la quantia del factor d'insularitat per a l'any següent en el marc del previst a l'article 18 d'aquesta llei. Així mateix, es podran constituir grups de treball per realitzar els treballs preparatoris que la Comissió consideri procedents.

A tal efecte, es promouran mecanismes d'avaluació de caràcter competitiu que atendran, especialment, a la contribució dels projectes, estratègies o actuacions incorporables a la millora del creixement econòmic, l'ocupació i la competitivitat de l'economia de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a la seva sostenibilitat financera, i a la incidència de la circumstància d'insularitat sobre els mateixos. Així mateix, en aquesta avaluació es prioritzaran aquells projectes o actuacions que comptin amb el suport del conjunt de les administracions públiques concernides.

2. Les quanties així definides tindran la consideració d'inversions de l'estat al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

3. En tot cas, els projectes a què es refereixen els apartats anteriors podran ser objecte de reprogramació respecte de les inversions o actuacions inicialment previstes, amb la finalitat d'una millor i més plena consecució del fi essencial de pal·liar la incidència del fet insular en els objectius mencionats de creixement econòmic i millora de l'ocupació i la competitivitat de l'economia de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant la íntegra execució de totes i cadascuna de les dotacions anuals del factor d'insularitat.

Article 21 Rendició de comptes i transparència

1. El Ministeri d'Hisenda elaborarà una memòria anual sobre la dotació, aplicació, resultats i situació d'aquestes actuacions.

2. Els responsables de les actuacions, projectes o estratègies que siguin objecte de finançament amb aquests recursos donaran publicitat a aquesta circumstància.

 

TÍTOL IV RÈGIM FISCAL DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

Article 22 Objecte i finalitat

L'objecte d'aquest Títol és la regulació del règim fiscal especial de les Illes Balears previst a la disposició addicional sisena de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en reconeixement del fet específic i diferencial de la seva insularitat, mitjançant l'establiment de mesures d'ordre fiscal, amb especial atenció a certs sectors.

Article 23 Àmbit d'aplicació

1. Aquest règim s'aplicarà en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, definit a l'article 2 del seu Estatut d'Autonomia.

2. El disposat en el número anterior s'entendrà sense perjudici del que es disposa en els tractats i convenis internacionals que hagin passat a formar part de l'ordenament jurídic espanyol.

Article 24 Cooperació i coordinació entre les Administracions públiques

1. La Comissió Mixta d'Economia i Hisenda entre l'estat i la comunitat autònoma de les Illes Balears, prevista a l'article 125 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, serà l'encarregada de fer el seguiment de l'aplicació del règim fiscal especial de les Illes Balears.

2. Per acord de la Comissió Mixta a què es refereix el número anterior, ambdues Administracions podran establir les comissions o mecanismes de cooperació i coordinació de caràcter sectorial que considerin convenients per a la posada en marxa, aplicació i desenvolupament del règim fiscal especial de les Illes Balears.

Article 25 Reserva per a inversions a les Illes Balears

1. Els contribuents de l'impost sobre societats i de l'impost sobre la renda de no residents tindran dret a la reducció de la base imposable de les quantitats que, en relació amb els seus establiments situats a les Illes Balears, destinin dels seus beneficis a la reserva per a inversions d'acord amb el previst en aquest apartat.

2. La reducció a què es refereix el número anterior s'aplicarà a les dotacions que en cada període impositiu es facin a la reserva per a inversions fins a la part del benefici obtingut en el mateix període que no sigui objecte de distribució, en la mesura que procedeixi d'establiments situats a les Illes Balears.

En cap cas l'aplicació de la reducció podrà determinar que la base imposable sigui negativa.

A aquests efectes, es consideraran beneficis procedents d'establiments a les Illes Balears els derivats d'activitats econòmiques, inclosos els procedents de la transmissió dels elements patrimonials afectes a les mateixes.

A aquests efectes, es consideraran beneficis no distribuïts els destinats a nodrir les reserves, exclosos els de caràcter legal. No tindrà la consideració de benefici no distribuït el que derivi de la transmissió d'elements patrimonials la compra dels quals hagués determinat la materialització de la reserva per a inversions regulada en aquest apartat, ni el que es derivi dels valors representatius de la participació en el capital o fons propis d'altres entitats, així com la cessió a tercers de capitals propis.

Les assignacions a reserves es consideraran disminuïdes en l'import que eventualment s'hagués detret dels fons propis, ja sigui en l'exercici al qual es refereix la reducció de la base imposable, ja sigui en aquell en què s'adopti l'acord de realitzar les esmentades assignacions.

3. La reserva per a inversions haurà de figurar en els balanços amb absoluta separació i títol apropiat i serà indisponible mentre que els béns en què es materialitzi hagin de romandre a l'empresa.

La dotació d'aquesta reserva no tindrà la consideració d'increment de fons propis a efectes del previst en l'apartat 2 de l'article 25 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, ni servirà per complir el requisit previst a la lletra b) de l'apartat 1 del mateix article 25, ni el requisit previst a l'apartat 3 de l'article 105 de la mateixa Llei.

4. Les quantitats destinades a la reserva per a inversions a les Illes Balears hauran de materialitzar-se en un termini màxim de tres anys, comptats des de la data del rèdit de l'impost corresponent a l'exercici en què s'ha dotat, en la realització d'alguna de les següents inversions:

A. L'adquisició d'elements patrimonials de l'immobilitzat material o intangible, d'elements patrimonials afectes a l'activitat de lloguer d'habitatge, d'elements patrimonials que contribueixin a la millora i protecció del medi ambient al territori de les Illes Balears, en els termes que reglamentàriament es determinin, així com les despeses d'investigació i desenvolupament derivades d'activitats d'investigació, desenvolupament i innovació tecnològica a què es refereix l'article 35.1 i 2 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats.

​​​​​​​Tractant-se de sol, edificat o no, aquest ha d'afectar-se a:

• La promoció o rehabilitació d'habitatges protegits o de preu limitat, quan procedeixi qualsevol d'aquestes qualificacions d'acord amb el previst en la normativa autonòmica en matèria d'habitatge, i siguin destinats al lloguer per l'entitat promotora.
• L'adquisició, promoció i, si escau, construcció d'immobles, que es destinin de manera innovadora al lloguer d'habitatge, amb o sense opció de compra, i que no existeixi vincle directe o indirecte amb l'arrendador en els termes definits a l'article 18.2 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats.

A aquests efectes, s'entendrà per habitatge l'edifici o part d'aquest, de caràcter privatiu, destinat a residència i habitació de les persones, quan sigui utilitzat amb aquesta finalitat de manera efectiva, continuada i estable per l'arrendatari, constituint el seu domicili habitual.

No tindran la consideració de lloguer d'habitatge els exclosos per l'article 5 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans.

S'entendrà que el lloguer d'habitatge té lloc de manera innovadora quan l'immoble adquirit no hagués estat cedit mitjançant aquest règim dins de l'any anterior a la data d'adquisició.

• Al desenvolupament d'activitats industrials incloses en les divisions 1 a 4 de la secció primera de les tarifes de l'impost sobre activitats econòmiques, aprovades pel Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s'aproven les tarifes i la instrucció de l'impost sobre activitats econòmiques.
• A les activitats sociosanitàries, centres residencials de gent gran, geriàtrics i centres de rehabilitació neurològica i física.
• A les zones comercials que siguin objecte d'un procés de rehabilitació.
• A les activitats turístiques regulades en la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del Turisme de les Illes Balears, la adquisició de les quals tingui per objectiu la rehabilitació d'un establiment turístic.

A sols efectes d'entendre inclòs en l'import de la materialització de la reserva el valor corresponent al sòl, es consideraran obres de rehabilitació les actuacions dirigides a la renovació, ampliació o millora d'establiments turístics, sempre que reuneixin les condicions necessàries per ser incorporades a l'immobilitzat material com a major valor de l'immoble.

En el cas de immobilitzat intangible, la reserva no podrà materialitzar-se en marques ni en coneixements no patentats, en els termes que reglamentàriament es determinin.

Tractant-se d'elements de transport de passatgers per via marítima, hauran de dedicar-se exclusivament a serveis públics en l'àmbit de funcions d'interès general que es corresponguin amb les necessitats públiques de les Illes Balears.

Tractant-se de vehicles de transport de passatgers per carretera, serà necessari que l'empresa tingui el domicili fiscal al territori de les Illes Balears.

En cap cas, es podrà materialitzar la reserva per a inversions a les Illes Balears en la adquisició d'immobles destinats a habitatge vacacional.

B. La creació de llocs de treball relacionada de manera directa amb les inversions previstes a la lletra A, que es produeixi dins d'un període de sis mesos a comptar des de la data d'entrada en funcionament d'aquesta inversió.

La creació de llocs de treball es determinarà pel increment de la plantilla mitjana total del contribuent produït en aquest període respecte de la plantilla mitjana dels 12 mesos anteriors a la data d'entrada en funcionament de la inversió, sempre que aquest increment es mantingui durant un període de cinc anys, excepte en el cas de contribuents que compleixin les condicions de l'article 101 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, en el període impositiu en què s'obté el benefici amb càrrec al qual es dota la reserva, que hauran de mantenir aquest increment durant tres anys.

Per al càlcul de la plantilla mitjana total de l'empresa i del seu increment, es prendran les persones empleades, en els termes que disposi la legislació laboral, tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.

C. La subscripció d'accions o participacions en el capital emeses per societats com a conseqüència de la seva constitució o ampliació de capital que desenvolupin la seva activitat a l'arxipèlag, sempre que es compleixin els següents requisits:

– Aquestes societats realitzaran les inversions previstes a les lletres A i B en les condicions regulades en aquest apartat. Sempre que tant l'entitat subscriptora del capital com la que efectua la inversió compleixin les condicions de l'article 101 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, en el període impositiu en què s'obté el benefici amb càrrec al qual es dota la reserva, serà possible efectuar les inversions de les citades lletres A i B en els termes i condicions previstos per a aquest tipus de contribuents.

– Aquestes societats hauran d'efectuar aquestes inversions en un termini de tres anys a comptar des de la data del rèdit de l'impost corresponent a l'exercici en què el contribuent que adquireix les accions o participacions en el seu capital hagués dotat la reserva regulada en aquest apartat.

– Els elements patrimonials així adquirits hauran de mantenir-se en funcionament a les Illes Balears en els termes previstos en aquest apartat.

– L'import del valor d'adquisició de les inversions realitzades per la societat participada haurà d'assolir, com a mínim, l'import desemborsat de les accions o participacions adquirides pel contribuent.

Les inversions realitzades per la societat participada no donaran lloc a l'aplicació de cap altre benefici fiscal.

A aquests efectes, l'entitat subscriptora del capital procedirà a comunicar de manera fefaent a la societat emissora el valor nominal de les accions o participacions adquirides, així com la data en què finalitza el termini per a la materialització de la seva inversió. La societat emissora comunicarà de manera fefaent a l'entitat subscriptora del seu capital les inversions efectuades amb càrrec a les seves accions o participacions la subscripció de les quals hagués suposat la materialització de la reserva, així com la seva data.

Les inversions realitzades s'entendran finançades amb els fons derivats de les accions o participacions emeses segons l'ordre en què s'hagi produït el seu desemborsament efectiu. En el cas de desemborsaments efectuats en la mateixa data, es considerarà que contribueixen de manera proporcional al finançament de la inversió.

5. Els elements patrimonials en què es materialitzi la inversió hauran d'estar situats o ser rebuts a l'arxipèlag balear, utilitzats en el mateix, afectes i necessaris per al desenvolupament d'activitats econòmiques del contribuent, excepte en el cas dels que contribueixin a la millora i protecció del medi ambient al territori balear.

A tal efecte s'entendran situats i utilitzats a l'arxipèlag:

1r. Les aeronaus que, pel seu destí, contribueixin a millorar les connexions de les Illes Balears, en els termes que reglamentàriament es determinin.

2n. Els vaixells amb bandera espanyola i amb port base a les Illes Balears.

3r. Les xarxes de transport i de comunicacions que connectin l'arxipèlag balear amb l'exterior, pel tram que es trobi dins del territori de les Illes Balears i per la part situada fora d'aquest que s'utilitzi per connectar entre sí les diferents illes de l'arxipèlag.

4t. Les aplicacions informàtiques i els drets de propietat industrial, que no siguin merament signes distintius del contribuent o dels seus productes, i que s'apliquin exclusivament en processos productius o activitats comercials que es desenvolupin en l'àmbit territorial balear, així com els drets de propietat intel·lectual que siguin objecte de reproducció i distribució exclusivament a l'arxipèlag balear.

5è. Les concessions administratives d'ús de béns de domini públic radicats a les Illes Balears.

6è. Les concessions administratives de prestació de serveis públics desenvolupats exclusivament a l'arxipèlag.

7è. Les concessions administratives d'obra pública per a l'execució o explotació d'infraestructures públiques radicades a les Illes Balears.

6. S'entendrà que l'import de la materialització equivaldrà al preu d'adquisició o cost de producció dels elements patrimonials, exclosos els interessos, impostos estatals indirectes i els seus recàrrecs, sense que pugui resultar superior al seu valor de mercat.

En el cas de xarxes de transport i comunicacions que connectin l'arxipèlag balear amb l'exterior, l'import de la materialització equivaldrà al valor d'adquisició o cost de producció del tram de la xarxa que es trobi dins del territori de les Illes Balears i de la part situada fora del mateix que s'utilitzi per connectar entre sí les diferents illes de l'arxipèlag.

En el cas de les inversions previstes a la lletra A de l'apartat 4 d'aquest article, l'import de la materialització de la reserva en elements patrimonials de l'immobilitzat intangible no podrà excedir del 50 % del valor total del projecte d'inversió del qual formen part, excepte que es tracti de contribuents que compleixin les condicions de l'article 101 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, en el període impositiu en què s'obté el benefici amb càrrec al qual es dota la reserva.

Es computarà el 50 % de l'import dels costos d'estudis preparatoris i de consultoria, quan estiguin directament relacionats amb les inversions previstes a la lletra A de l'apartat 4 d'aquest article i es tracti de contribuents que compleixin les condicions de l'article 101 de la Llei 27/2014, en el període impositiu en què s'obté el benefici amb càrrec al qual es dota la reserva.

En els casos de creació de llocs de treball, es considerarà produïda la materialització només durant els dos primers anys des que es produeix l'increment de plantilla i es computarà, en cada període impositiu, pel cost mitjà dels salaris bruts i les cotitzacions socials obligatòries corresponents a aquest increment.

L'import de la materialització de la reserva en despeses d'investigació, desenvolupament i innovació tecnològica també inclourà els projectes contractats amb universitats, organismes públics d'investigació o centres d'innovació i tecnologia, oficialment reconeguts, registrats i situats a les Illes Balears.

​​​​​​​En el cas dels valors a què es refereix la lletra C de l'apartat 4 d'aquest article, es considerarà produïda la materialització en l'import desemborsat en el moment de la seva subscripció. També tindrà aquesta consideració l'import desemborsat en concepte de prima d'emissió.

La part de la inversió finançada amb subvencions no es considerarà com a import de materialització de la reserva.

7. S'entendrà produïda la materialització, fins i tot en els casos d'adquisició mitjançant arrendament financer, en el moment en què els elements patrimonials entrin en funcionament.

El termini de permanència en funcionament de la inversió, en el cas d'elements patrimonials afectes a l'activitat de lloguer d'habitatge, començarà a computar-se al començament del lloguer efectiu.

No obstant això, no s'entendrà interrompuda la cessió quan es procedeixi a un nou lloguer d'un mateix habitatge en un termini de sis mesos des de la seva desocupació. En aquest cas, el termini de manteniment de la inversió afecta l'activitat econòmica s'ampliarà per un període equivalent durant el qual l'immoble hagués estat desocupat.

8. Els elements patrimonials en què s'hagi materialitzat la reserva a què es refereix la lletra A de l'apartat 4, així com els adquirits d'acord amb el previst a la lletra C d'aquest mateix apartat 4, hauran de romandre en funcionament a l'empresa de l'adquirent durant un mínim de cinc anys, sense ser objecte de transmissió, lloguer o cessió a tercers per al seu ús.

Quan la seva vida útil fos inferior a aquest període, no s'entendrà incomplert aquest requisit quan es procedeixi a l'adquisició d'un altre element patrimonial que el substitueixi pel seu valor comptable, en un termini de sis mesos des de la seva baixa en el balanç, sempre que reuneixi els requisits exigits per a l'aplicació de la reducció prevista en aquest apartat i romangui en funcionament durant el temps necessari per completar aquest període.

No podrà entendre's que aquesta nova adquisició suposa la materialització de les quantitats destinades a la reserva per a inversions a les Illes Balears, excepte per l'import que excedeix del valor net comptable de l'element patrimonial substituït i que havia tingut la consideració de materialització de la reserva regulada en aquest apartat.

En el cas de l'adquisició de sòl, el termini serà de deu anys.

En els casos de pèrdua de l'element patrimonial, s'haurà de procedir a la seva substitució en els termes previstos en el paràgraf anterior.

Els contribuents que es dediquin a l'activitat econòmica de lloguer o cessió a tercers per al seu ús d'elements patrimonials de l'immobilitzat podran gaudir del règim de la reserva per a inversions, sempre que no existeixi vinculació directa o indirecta amb els llogaters o cessionaris d'aquests béns, en els termes definits a l'article 18, apartat 2, de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, ni es tracti d'operacions de lloguer financer.

A aquests efectes, s'entendrà que el lloguer d'immobles es realitza com a activitat econòmica només quan concorren les circumstàncies previstes a l'apartat 2 de l'article 27 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques, i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

En els supòsits de lloguer de béns immobles, a més de les condicions previstes al paràgraf anterior, el contribuent haurà de tenir la consideració de empresa turística d'acord amb la Llei 8/2012, de 19 de juliol, tractar-se del lloguer d'habitatges protegits o de preu limitat per l'entitat promotora, del lloguer d'habitatges protegits o de preu limitat rehabilitats, o, en general, del lloguer d'habitatge amb o sense opció de compra, de béns immobles afectes al desenvolupament d'activitats industrials incloses a les divisions 1 a 4 de la secció primera de les tarifes de l'impost sobre activitats econòmiques, aprovades pel Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, d'activitats sociosanitàries, centres residencials de gent gran, geriàtrics i centres de rehabilitació neurològica i física, o de zones comercials situades en àrees la oferta turística de les quals es trobi en declivi, per requerir intervencions integrades de rehabilitació d'àrees urbanes, segons els termes definits a la Llei 8/2012, de 19 de juliol.

Sense perjudici del compliment de la resta de condicions previstes en aquest article, en el cas de l'activitat de lloguer d'habitatge, per a la adequada materialització de la reserva, serà requisit indispensable que l'habitatge estigui efectivament llogat dins del termini de 6 mesos posteriors a la data de la seva adquisició o de la seva posada en condicions d'habitabilitat.

En el cas que l'habitatge hagi estat posat en condicions d'habitabilitat després de l'adquisició de l'immoble, la data d'aquesta situació urbanística haurà de ser acreditada mitjançant l'aportació dels documents administratius que justifiquin la primera ocupació, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'ordenació i qualitat de l'edificació.

S'entendrà que l'habitatge està efectivament llogat a partir de la data que consti en el contracte de lloguer. A efectes d'acreditar aquesta data, s'haurà d'aportar el document justificatiu del cobrament efectiu de les quantitats que resultin exigibles per part de l'arrendador en la celebració del contracte i, en qualsevol cas, les corresponents a les dues primeres mensualitats.

Quan es tracti dels valors a què es refereix la lletra C de l'apartat 4, hauran de romandre en el patrimoni del contribuent durant cinc anys ininterromputs, sense que els drets d'ús o gaudi associats puguin ser objecte de cessió a tercers.

9. Les inversions en què es materialitzi la reserva es podran finançar mitjançant contractes de lloguer financer a què es refereix l'article 106 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, en aquest cas la reducció de la base imposable quedarà condicionada a l'exercici efectiu de l'opció de compra.

10. Els contribuents a què es refereix aquest article podran dur a terme inversions anticipades, que es consideraran com a materialització de la reserva per a inversions dotada amb càrrec als beneficis obtinguts en el període impositiu en què es realitza la inversió o en els tres períodes següents, sempre que es compleixin els altres requisits exigits.

La materialització i el seu sistema de finançament es comunicaran conjuntament amb la declaració de l'impost sobre societats, de l'impost sobre la renda de no residents o de l'impost sobre la renda de les persones físiques del període impositiu en què es realitzin les inversions anticipades.

11. L'aplicació del benefici de la reserva per a inversions serà incompatible, per als mateixos béns i despeses, amb les deduccions per incentivar la realització de determinades activitats regulades al capítol IV del títol VI de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats. També serà incompatible per als mateixos béns i despeses amb qualsevol benefici fiscal o mesura d'altra naturalesa que tingui la condició d'ajuda estatal segons el Dret de la Unió Europea, si aquesta acumulació excedís els límits establerts en l'Ordenament comunitari que, en cada cas, resultin d'aplicació.

Pel que fa a actius usats i sòl, aquests no podran haver-se beneficiat anteriorment del règim previst en aquest apartat, ni de les deduccions per incentivar la realització de determinades activitats regulades al capítol IV del títol VI de la Llei 27/2014.

L'aplicació del benefici de la reserva per a inversions serà compatible, pel que fa a la creació de llocs de treball, amb el règim especial d'empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres.

12. Mentre no es compleixi el termini de manteniment a què es refereix l'apartat 8 d'aquest article, els contribuents faran constar a la memòria dels comptes anuals la següent informació:

a) L'import de les dotacions efectuades a la reserva, amb indicació del període en què es van efectuar.

b) L'import de la reserva pendent de materialització, amb indicació del període en què s'hagués dotat.

c) L'import i la data de les inversions, amb indicació del període en què es va produir la dotació de la reserva, així com la identificació dels elements patrimonials en què es materialitza.

d) L'import i la data de les inversions anticipades a la dotació, previstes a l'apartat 10 d'aquest article, que es farà constar a partir de la memòria corresponent al període en què es van materialitzar.

e) L'import corresponent a qualsevol altre benefici fiscal generat amb ocasió de cada inversió realitzada com a conseqüència de la materialització de la reserva regulada en aquest apartat.

f) L'import de les subvencions o altres mesures de suport sol·licitades o concedides per qualsevol Administració pública amb ocasió de cada inversió realitzada com a conseqüència de la materialització de la reserva regulada en aquest apartat.

g) Declaració fefaent sobre l'import de totes les altres ajudes de mínims rebudes durant els dos exercicis fiscals anteriors i, quan es produeixi la materialització de la reserva, que no s'han aplicat altres ajudes estatals la concurrència de les quals comporti excedir els límits establerts en l'Ordenament comunitari que, en cada cas, resultin d'aplicació.

Els contribuents que no tinguin obligació de portar comptes anuals portaran un llibre registre de béns d'inversió, en el qual constarà la informació requerida en les lletres a) a g) anteriors.

En relació amb les inversions previstes a la lletra C de l'apartat 4 d'aquest article, la societat que realitzi les inversions previstes a la seva lletra A, mentre no es compleixi el termini de manteniment a què es refereix l'apartat 8 d'aquest article, farà constar a la memòria dels comptes anuals l'import i la data de les inversions efectuades que suposin la materialització de la reserva prevista en aquest article, dotada per l'entitat subscriptora de les seves accions o participacions, així com els exercicis durant els quals la mateixa ha de romandre en funcionament.

13. Els contribuents de l'impost sobre la renda de les persones físiques que determinin els seus rendiments nets mitjançant el mètode d'estimació directa, tindran dret a una deducció en la quota íntegra pels rendiments nets d'explotació que es destinin a la reserva per a inversions, sempre que aquests provinguin d'activitats econòmiques realitzades mitjançant establiments situats a les Illes Balears.

Per poder gaudir de la reserva per a inversions a les Illes Balears, les persones físiques hauran de portar la comptabilitat en la forma exigida pel Codi de Comerç i la seva normativa de desenvolupament, des de l'exercici en què s'han obtingut els beneficis que es destinen a dotar la reserva fins a aquell en què han de romandre en funcionament els béns objecte de la materialització de la inversió.

La deducció es calcularà aplicant el tipus mitjà de gravamen a les dotacions anuals a la reserva i tindrà com a límit el 80 % de la part de la quota íntegra que proporcionalment correspongui a la quantia dels rendiments nets d'explotació que provinguin d'establiments situats a les Illes Balears, sempre que no es superin els límits establerts en l'Ordenament comunitari que, en cada cas, resultin d'aplicació.

Aquest benefici fiscal s'aplicarà d'acord amb el disposat en els apartats 3 a 12 d'aquest article, en els mateixos termes que els exigits a les societats i altres entitats jurídiques.

14. La disposició de la reserva per a inversions amb anterioritat a la finalització del termini de manteniment de la inversió o per a inversions diferents a les previstes en l'apartat 4 d'aquest article, així com l'incompliment de qualsevol altre requisit establert en aquest article, excepte els continguts als apartats 3 i 12, donarà lloc a que el contribuent integri a la base imposable de l'impost sobre societats o de l'impost sobre la renda de no residents, o a la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques de l'exercici en què es produeixin aquestes circumstàncies, les quantitats que en el seu moment van donar lloc a la reducció o deducció, sense perjuí de les sancions que resultin procedents.

En el cas de l'incompliment de l'obligació de l'exercici de l'opció de compra prevista en els contractes de lloguer financer, la integració en la base imposable tindrà lloc en l'exercici en què contractualment estava previst que aquesta hagués de ser exercida.

Es liquidaran interessos de demora en els termes previstos a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, i en la seva normativa de desenvolupament.

15. Reglamentàriament es determinarà la informació que han de subministrar els contribuents que apliquin la reducció prevista en aquest article, juntament amb la declaració de l'impost sobre societats, de l'impost sobre la renda de les persones físiques o de l'impost sobre la renda de no residents, amb l'objectiu de verificar que l'import de les ajudes i beneficis obtinguts en relació amb una mateixa inversió no excedeix els límits establerts en l'Ordenament comunitari que, en cada cas, resultin d'aplicació.

Article 26 Règim d'infraccions i sancions

1. Constitueixen infraccions tributàries greus els següents supòsits:

a) La falta de comptabilització de la reserva per a inversions en els termes previstos a l'apartat 3 de l'article 25, que serà sancionada amb multa pecuniària proporcional del 2 % de la dotació que hagués d'haver-se efectuat.

b) No fer constar a la memòria dels comptes anuals la informació a què es refereix l'apartat 12 de l'article 25, que serà sancionada amb multa pecuniària proporcional del 2 % de l'import de les dotacions a la reserva per a inversions que haguessin d'haver-se inclòs.

c) Incloure dades falses, incompletes o inexactes a la memòria dels comptes anuals a què es refereix l'apartat 12 de l'article 25, que serà sancionada amb multa pecuniària fixa de 100 euros per cada dada omesa, falsa o inexacta, amb un mínim de 1.000 euros.

2. Constitueix infracció tributària lleu la falta de comunicació de les dades o la comunicació de dades falses, incompletes o inexactes a què es refereix la lletra C de l'apartat 4 de l'article 25, que serà sancionada amb multa pecuniària fixa de 100 euros per cada dada omesa, falsa o inexacta, amb un mínim de 500 euros.

Article 27 Règim especial per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres

1. Els contribuents de l'impost sobre societats i de l'impost sobre la renda de no residents aplicaran una bonificació del 10 % de la quota íntegra corresponent als rendiments derivats de la venda de béns corporals produïts a les Illes Balears per ells mateixos, propis d'activitats agrícoles, ramaderes, industrials i pesqueres, en aquest últim cas en relació amb les captures efectuades a la seva zona pesquera i aqüícola. Podran beneficiar-se d'aquesta bonificació les persones o entitats domiciliades a les Illes Balears o en altres territoris que es dediquin a la producció d'aquests béns a l'arxipèlag, mitjançant sucursal o establiment permanent.

2. Aquesta bonificació també serà aplicable als contribuents de l'impost sobre la renda de les persones físiques que exerceixin les mateixes activitats i amb els mateixos requisits exigits als contribuents de l'impost sobre societats, sempre que determinin els rendiments pel mètode d'estimació directa.

La bonificació s'aplicarà sobre la part de la quota íntegra que proporcionalment correspongui als rendiments derivats de les activitats de producció assenyalades.

3. L'aplicació de la bonificació en cada període impositiu requerirà que la plantilla mitjana de l'entitat en aquest període no sigui inferior a la plantilla mitjana corresponent als dotze mesos anteriors a l'inici del primer període impositiu en què tinguin efectes el règim previst en aquest apartat.

Quan l'entitat s'hagi constituït dins del termini assenyalat, s'haurà de tenir en compte la plantilla mitjana resultant d'aquest període.

4. La bonificació s'incrementarà fins al 25 % en aquells períodes impositius en què, a més de complir-se el requisit previst en el nombre anterior, s'hagi produït un increment de plantilla mitjana no inferior a una unitat respecte de la plantilla mitjana del període impositiu anterior, i aquest increment es mantingui durant, almenys, un termini de tres anys a partir de la data de finalització del període impositiu en què s'apliqui aquesta bonificació incrementada.

5. Per al càlcul de la plantilla mitjana de l'entitat es prendran les persones empleades segons la legislació laboral, tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.

6. Quan l'entitat s'hagi constituït en el primer període impositiu en què tingui efectes el règim previst en aquest apartat, l'aplicació de la bonificació requerirà que aquesta entitat compleixi els requisits per a l'aplicació del tipus de gravamen reduït per a entitats de nova creació regulats a l'article 29.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats. En aquest cas, es seguiran les regles següents:

a) A efectes del compliment del requisit previst per aplicar la bonificació regulada en l'apartat 4, es considerarà que la plantilla mitjana de l'entitat abans del primer període impositiu és zero.

b) El compliment del requisit de manteniment de l'ocupació en períodes impositius successius regulat a l'apartat 3 es referirà a la plantilla mitjana del primer període impositiu de l'entitat.

7. La bonificació regulada en aquest article no serà aplicable als rendiments derivats de la venda de béns corporals produïts a les Illes Balears propis d'activitats de construcció naval, fibres sintètiques, indústria de l'automòbil, siderúrgia i indústria del carbó.

Article 28 Adequació de la reserva per a inversions i del règim especial per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres al Dret de la unió Europea i control i seguiment de la seva aplicació

1. La regulació i aplicació dels beneficis fiscals previstos en aquest règim s'ajustarà al que estableix el Dret de la Unió Europea.

Els beneficis fiscals només seran aplicables als contribuents que desenvolupin la seva activitat en els àmbits regulats en els Reglaments (UE) 2823/2023 de la Comissió, de 13 de desembre, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínims concedides a empreses que presten serveis d'interès econòmic general; 2831/2023 de la Comissió, de 13 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínims; 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínims en el sector agrícola; 1408/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínims en el sector agrícola, i 717/2014 de la Comissió, de 27 de juny de 2014, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínims en el sector de la pesca i l'aqüicultura; 2391/2023 de la Comissió, de 4 d'octubre de 2023, pel qual es modifiquen els Reglaments (UE) 717/2014, 1407/2013, 1408/2013 i 360/2012 en relació amb les ajudes de mínims per a la transformació i comercialització de productes de la pesca i l'aqüicultura, i el Reglament (UE) 717/2014 pel que fa a l'import total de les ajudes a una sola empresa, el seu període d'aplicació i altres qüestions, així com els reglaments que els substitueixin; Reglaments que hauran de ser observats en tots els seus termes.

2. Aquests beneficis fiscals, conjuntament amb qualsevol altra ajuda percebuda segons la normativa aplicable, no podran superar els imports que, per al seu respectiu àmbit d'aplicació, estableixen els Reglaments citats en l'apartat 1 anterior durant un període de tres anys.

A efectes del càlcul dels límits establerts pels Reglaments esmentats, el còmput del benefici fiscal es determinarà reglamentàriament.

3. Els beneficis fiscals, conjuntament amb qualsevol altra ajuda percebuda segons la normativa aplicable, sigui quina sigui la seva naturalesa, dins dels límits establerts en els Reglaments indicats a l'apartat 1, seran objecte d'un sistema de seguiment i control.

A tal efecte, els beneficiaris hauran de presentar una declaració informativa relativa a les diferents mesures o règims d'ajudes percebudes. Aquesta declaració inclourà informació detallada dels incentius esmentats, que seran objecte de comprovació.

4. La superació dels límits d'acumulació d'ajudes constituirà una infracció, a més de poder ser causa d'incompatibilitat amb el Dret de la Unió Europea, i la seva sanció consistirà en una multa pecuniària proporcional del 20 % de l'excés.

El reintegrament de l'ajuda incompatible, juntament amb l'exigència dels corresponents interessos de demora i la imposició de la sanció esmentada, s'efectuarà d'acord amb els procediments corresponents en funció de la naturalesa i percepció de l'ajuda.

5. També constituirà una infracció la no presentació en termini i la presentació incompleta, inexacta o amb dades falses de la declaració informativa esmentada, així com la seva presentació per mitjans diferents dels electrònics, informàtics o telemàtics en els casos en què hi hagués obligació de fer-ho per aquests mitjans.

La sanció consistirà en una multa pecuniària fixa de 20 euros per cada dada o conjunt de dades que hagués d'haver-se inclòs a la declaració, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros.

Si la declaració es presenta fora de termini sense requeriment previ de l'Administració tributària, o es presenta per mitjans diferents dels electrònics, informàtics o telemàtics en aquells casos amb obligació de fer-ho per aquests mitjans, la sanció i els límits mínim i màxim seran la meitat dels previstos en el paràgraf anterior.

6. Reglamentàriament es dictaran les normes necessàries per al desenvolupament i aplicació del que estableix aquest article, i en particular, les d'atribució de la competència per a la realització del control al qual fa referència.

Article 29 Seguiment i control d'eficàcia dels beneficis fiscals

1. Anualment es realitzarà un informe de seguiment de l'aplicació dels beneficis fiscals i, l'any 2028, es durà a terme un control d'eficàcia que permeti conèixer l'assoliment dels objectius econòmics perseguits pels beneficis fiscals. La concreció d'aquests objectius, així com l'òrgan encarregat de la realització del control d'eficàcia, es determinaran reglamentàriament.

2. A tal efecte, la Comissió Mixta prevista a l'article 125 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears desenvoluparà les següents funcions:

a) Realitzar el seguiment de l'aplicació dels beneficis fiscals.

b) Recollir i subministrar la informació necessària a l'òrgan encarregat de dur a terme el control d'eficàcia a què es refereix el número 1 d'aquest apartat.

3. A tal efecte, els beneficiaris hauran de presentar una declaració informativa relativa a les diferents mesures o règims d'ajudes utilitzats. Aquesta declaració inclourà informació detallada dels al·ludits beneficis, que es detallarà reglamentàriament juntament amb l'òrgan davant el qual s'ha de presentar.

Article 30 Desenvolupament reglamentari

El Govern, prèvia coordinació amb el Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears, dictarà totes les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament d'aquest règim fiscal.

Disposició addicional primera Revisió del factor d'insularitat

A la finalització del primer quinquenni de funcionament, en el primer semestre del sisè any, s'efectuarà un procés d'avaluació d'actuacions i resultats en el si de la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda, en funció del qual es proposarà, si s'escau, la pròrroga o actualització del mateix en el marc del que disposi la llei de pressupostos generals de l'estat.

Disposició addicional segona Règim jurídic del factor d'insularitat

En tot allò no previst en el Títol III d'aquesta llei s'aplicaran les normes generals de la legislació pressupostària de l'estat, sense que resulti d'aplicació el que disposa l'article 86 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, ni la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Disposició addicional tercera Actualització de referències normatives

Les referències contingudes en normes vigents a les disposicions del Reial decret llei 4/2019 i a la disposició addicional septuagèsima de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'estat per a l'any 2023, que es deroguen, s'hauran d'entendre efectuades a les disposicions corresponents d'aquesta llei.

Disposició addicional quarta Deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica que es realitzin a les Illes Balears

El percentatge de la deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica a què es refereix l'article 35 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, serà del 45 per cent quan aquestes activitats es duguin a terme a les Illes Balears.

​​​​​​​Disposició addicional cinquena Compensació del transport aeri i marítim de mercaderies i residus

1. El Govern sol·licitarà a la Comissió Europea la modificació del Reglament (UE) núm. 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínims, en el sentit d'augmentar el llindar de 300.000 euros d'ajudes acumulades per una mateixa empresa durant un període de tres anys per al transport de mercaderies i residus en els territoris insulars.

2. El Govern sol·licitarà a la Comissió Europea autorització perquè no sigui necessari que les ajudes a què es refereix l'article 12 d'aquesta llei quedin subjectes al Reglament (UE) núm. 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínims.

D'aquesta manera, en cas d'obtenir-se l'autorització de la Comissió, aquest Reglament (UE) núm. 1407/2013 deixarà de ser d'aplicació a aquestes ajudes.

Disposició addicional sisena Convenis de col·laboració

El que disposa el títol III de la present llei s'interpretarà sense perjudici dels convenis que, abans de la seva entrada en vigor, puguin haver subscrit l'Administració de l'estat i la de la comunitat autònoma de les Illes Balears en el marc del previst en la disposició transitòria novena de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Disposició derogatòria única Disposicions que es deroguen

Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta llei i, en particular, les següents:

a) El Reial decret llei 4/2019, de 22 de febrer, del Règim Especial de les Illes Balears.

b) La disposició addicional septuagèsima de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'estat per a l'any 2023.

Disposició final primera Títol competencial

Aquesta llei s'adopta emparada en la competència exclusiva de l'estat establerta en l'article 149.1.13a i 14a de la Constitució, sobre les bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i de la Hisenda general i Deute Públic.

Disposició final segona Desenvolupament i execució

El Govern dictarà totes les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució del que disposa aquesta llei.

Disposició final tercera Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.