Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 28 d'abril de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte de Parc Fotovoltaic Son Careló del T.M. d'Alcúdia, promogut per Alcanada Energy, SL., en el termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte de Parc Fotovoltaic Cas Careló es projecta sobre la parcel·la rústica 282 del polígon 3 del T.M. d'Alcúdia, la superfície total de la parcel·la és de 31.033 m2 (3,1 ha). La superfície total ocupada per la instal·lació fotovoltaica és de 13.926 m2 (1,3 ha). Es tracta, per tant, d'una instal·lació de tipus C (ocupació territorial inferior o igual a les 10 ha), segons determina l'article 34.2 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (a partir d'ara PDSEIB), i se situa en zona d'aptitud fotovoltaica baixa, atès que hi conflueixen un nombre més alt de característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per implantar aquestes instal·lacions. També queda inclosa en aquesta zona la franja de 500 metres al voltant dels espais de rellevància ambiental (article 33 del PDSEIB).

D'acord amb l'article 7.2.a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013, el projecte de Parc Fotovoltaic Cas Careló s'inclou en el punt b) del grup 4: b) Construcció de línies elèctriques (projectes no inclosos en l'annex I) amb un voltatge igual o superior a 15 kV, que tinguin una longitud superior a 3 km, incloses les seves subestacions associades, així com per sota dels llindars anteriors quan compleixin els criteris generals 1 o 2, o no incloguin les mesures preventives que disposa el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, o discorrin a menys de 200 m de població o de 100 m d'habitatges aïllats en alguna part del seu recorregut, llevat que discorrin íntegrament en subterrani per sòl urbanitzat.

Per altra banda, d'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental, el Parc Fotovoltaic Cas Careló, s'inclou en el punt 6 del grup 4: «Les instal·lacions amb una ocupació total de més d'1 Ha situades fora de les zones previstes en els apartats anteriors».

No obstant l'anterior, la sol·licitud de tramitació d'avaluació ambiental a nom del senyor Marcos Antonio Presa Amengual, d'Alcanada Energy, S.L, signada el 16 de gener de 2024, amb Jaime Sureda Bonnín com a persona a efectes de notificació, indicava que l'avaluació ambiental del projecte es tramités mitjançant Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària. Així mateix, el promotor va indicar a la pàgina 10 de l'Estudi d'Impacte Ambiental la seva voluntat que el projecte fou sotmès a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària. Així doncs, d'acord amb l'article 13. f del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, els projectes subjectes a avaluació d'impacte ambiental simplificada quan el promotor sol·liciti que es tramiti per mitjà d'una avaluació d'impacte ambiental ordinària.

D'acord amb l'anteriorment esmentat i amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013 i formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte de parc solar fotovoltaic “Cas Careló” consisteix en la instal·lació d'una planta fotovoltaica de 2.090.400 Wp de potència pic i una potència instal·lada d'1.980.000 W, situada al polígon 3, parcel·la 282 del terme municipal d'Alcúdia (Mallorca).

Figura 1. Imatge de superposició de la distribució dels mòduls solars respecte dels elements naturals de la parcel·la 282, del polígon 3 i del seu entorn més proper. Font: Document d'estudi d'impacte visual aportat pel promotor.

La instal·lació es compon de 3.120 mòduls fotovoltaics monocristal·lins d'una cara, de 670 Wp de potència individual, marca CANADIAN SOLAR. Les dimensions dels panells són: 2384*1303*33 mm, que es disposaran en estructura fixa de dos panells en vertical, sis inversors de 330kW totalitzant 3.000 kW. D'acord amb l'EIA, els planells s'instal·laran sobre estructures metàl·liques fixes, directament clavades a terra amb una alçada total de 2,61 m. Els panells se situaran en fileres i orientats al sud i amb una separació entre panells de 2,5 m. El projecte compta amb un centre de transformació (CT) (coordenades UTM, X: 512.637; Y: 4.409.693) de 2.000 kVA que es connecten entre si mitjançant estesa elèctrica de 15 kV soterrada en rasa, fins al Centre de Maniobra i Mesura (CMM). El punt de connexió es realitzarà mitjançant entroncament soterrat a la línia MT Barcarets de 15KV, situada a menys de 15 m del CMM.

L'àmbit del projecte ocupa una superfície total parcel·lària de 3,1 ha, sobre terrenys classificats com a Sòl Rústic General, ús principal agrari segons les dades del Cadastre, amb una superfície de la poligonal de 13.926 m2 (1,3 ha), la qual cosa suposa el 44,71% d'ocupació de la parcel·la.

Figura 2. Planta general del PFV Son Careló amb la distribució de les fileres de panells dins la parcel·la, ubicació del CT i CMM dins la poligonal del parc. Font: EIA

Figura 3. Traçat de la línia d'evacuació del PFV Son Careló des del CMM fins al punt de connexió a la xarxa MT Barcarets de 15KV, situada a menys de 15 m del CMM. Font: EIA.

D'acord amb el que indica l'EIA, per a l'evacuació de l'energia produïda a la instal·lació fotovoltaica es proposa una xarxa d'evacuació que constarà de dos trams principals: un des del CT del parc fotovoltaic fins al CMM (104 m totals, íntegrament per les parcel·les d'implementació); i un altre de 15 m pel carrer Llagosta, de titularitat pública, per connectar les instal·lacions de distribució amb les noves instal·lacions fotovoltaiques. Les coordenades del punt de connexió, són: UTM, X 512.634; Y: 4.409.678.

El projecte no contempla la instal·lació de barrera vegetal, atès que es pretén preservar la vegetació perimetral de la parcel·la, que actuarà com a apantallament vegetal de la instal·lació. Així mateix, s'indica que es trasplantaran les espècies arbòries interiors a zones de menor densitat vegetal per millorar l'eficàcia i la frondositat de la capa vegetativa.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

L'anàlisi de les alternatives d'ubicació es fa de forma conjunta per a la ubicació del parc fotovoltaic i per a la línia d'evacuació:

Alternativa 0 (no execució del projecte): D'acord amb l'indicat a l'EIA, l'alternativa zero, que implica no executar cap actuació, només és adequada si les alternatives presenten impactes globals crítics o negatius; mantenint els terrenys en l'estat actual.

El desenvolupament de projectes locals d'energies netes, ubicats en zones de baix valor ambiental o agrícola, contribueix a assolir aquests objectius. Tenint en compte les característiques del projecte i de l'emplaçament, es descarta l'alternativa zero, ja que les actuacions previstes aporten beneficis ambientals i socials i afavoreixen el compliment dels objectius establerts. Així doncs, únicament es contemplarà l'alternativa 0 en el cas que totes les alternatives d'ubicació, així com les de tecnologia, no siguin viables ni econòmicament ni ambientalment.

Alternativa 1 (escollida): D'acord amb l'indicat a l'EIA, l'alternativa 1 se situa a prop del port d'Alcúdia, entre l'antiga central tèrmica i la planta actual d'emmagatzematge de gas i GLP; concretament a la parcel·la 282 del polígon 3, amb una superfície de 31.033 m². Es tracta d'un terreny sense edificacions en ús, catalogat com a Sòl Rústic d'Àrea de Transició per la seva proximitat al nucli urbà i amb una topografia irregular que no requereix aplanament ni grans adaptacions. Pel que fa a l'evacuació de l'energia, el punt de connexió es troba a uns 15 metres de la part més propera de la parcel·la i a 225 metres de la subestació d'Alcúdia, cosa que evita la necessitat de grans infraestructures. Per a la connexió s'utilitzaran línies de mitjana tensió de 15 kV, aprofitant els vials públics existents per conduir-hi l'evacuació fotovoltaica. Actualment, la parcel·la presenta una abundant coberta vegetal: al nord hi ha un petit bosc de pi mediterrani amb matolls i sotabosc dens; mentre que al sud, la vegetació és més dispersa, amb alzines i arbusts de creixement espontani. La parcel·la està situada en una zona amb una aptitud baixa per a la implementació d'energies fotovoltaiques.

Figura 4. Alternativa 1 (escollida). Font: EIA.

Alternativa 2 (descartada): D'acord amb l'indicat a l'EIA, la segona i única alternativa viable, proposa la parcel·la 316 del polígon 3 d'Alcúdia, situada a l'oest de la primera opció. Té una superfície de 49.647 m², dels quals s'utilitzaria una part per ubicar la instal·lació fotovoltaica, els elements elèctrics i l'apantallament paisatgístic. No hi ha edificacions habitades, tot i que s'hi troben les ruïnes catalogades del Lazareto AC_23. La parcel·la està classificada com a Sòl Rústic d'Àrea de Transició. Pel que fa a l'evacuació de l'energia, el punt de connexió es troba a 232 metres en línia recta de la subestació d'Alcúdia. El traçat presenta certa complexitat, ja que ha de passar pel vial del Consell de Mallorca Ma-3460 i la rotonda del Camí d'Alcanada fins al centre de transformació més proper, situat a l'entrada del port comercial. La línia subterrània de mitjana tensió (15 kV) tindria una longitud total de 169 metres. La parcel·la està coberta per una densa massa d'arbres i arbustos de caràcter ruderal i artificial que s'hauria de desbrossar gairebé del tot. Hi predomina el pi mediterrani amb presència d'ullastrars i alzinars. La parcel·la està inclosa dins l'Hàbitat d'Interès Comunitari MA1c_1647 de qualitat alta. Quant a l'aptitud fotovoltaica, d'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), aprovat pel Decret 96/2005, de 23 de setembre, i modificat pel Decret 33/2015, de 15 de maig, la parcel·la presenta una aptitud fotovoltaica alta a la part superior i baixa a la inferior; no obstant l'anterior, es considerarà a efectes de restriccions com a d'aptitud baixa, atès que aquesta classificació és més restrictiva.

        

Figura 5. Esquerra: ubicació de la parcel·la de l'alternativa 2; dreta: HIC prioritari 6220* present a la parcel·la de l'alternativa 2. Font: EIA.

Justificació de l'alternativa escollida per part del promotor:

D'acord amb el que s'indica a l'EIA, les dues alternatives proposades disposen de prou superfície per acollir els mòduls fotovoltaics i la potència concedida: l'Alternativa 1 amb 31.033 m² totals i l'Alternativa 2 amb 49.647 m² (ús parcial), sense problemes d'ocupació malgrat les ruïnes catalogades a la segona.

Pel que fa a l'evacuació de l'energia, l'Alternativa 1 destaca com la millor opció, atès que el punt de connexió està a 15 metres de la parcel·la, confrontant amb un vial públic i la línia de mitjana tensió de la subestació d'Alcúdia, sense necessitat de grans obres. En canvi, l'Alternativa 2 requereix 169 metres de soterrament de la línia per vials del Consell de Mallorca (Ma-3460) i camins municipals, afectant temporalment la circulació i els veïns.

En termes ambientals, les dues parcel·les són similars, ja que estan catalogades com a hàbitats d'interès comunitari (HIC). L'Alternativa 1 té coberta vegetal totalment artificial (pi mediterrani), mentre que l'Alternativa 2 presenta vegetació parcialment natural (pi, ullastres i alzines), tot i que totes dues s'haurien de desbrossar gairebé íntegrament.

No hi ha zones de protecció (inundacions, incendis, erosió) ni afectacions a APR en cap de les dues. L'ús de les parcel·les també afavoreix l'Alternativa 1, sense activitat agrària ni urbanística, mentre que l'Alternativa 2 té possibles planificacions urbanístiques futures segons el cadastre.

La valoració final de les alternatives es realitza mitjançant un sistema de puntuació per categories. D'acord amb l'anterior, es conclou que, atesa la puntuació resultant, l'alternativa més favorable és l'alternativa 1 (escollida).

Taula 1: Puntuació de l'anàlisi de les alternatives d'ubicació del PFV Son Carbons. Font: EIA.

Identificació d'impactes

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius. L'estudi es representa mitjançant una matriu d'identificació d'impactes a la fase d'obres, fase d'explotació i fase de desmantellament.

A la fase d'obra, l'EIA identifica que les activitats productores d'impactes negatius seran les següents: desbrossament de les espècies vegetals, moviment de terres i excavació (realització de rasses, entubat i farciment), compactació del terreny, modificació de l'edafologia del sòl, instal·lació d'ancoratges; tancament perimetral; col·locació de plaques solars; del CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars. Quasi tots els impactes negatius detectats a aquesta fase del projecte han estat classificats pel promotor com a impactes moderats o compatibles.

A la fase d'explotació, l'EIA identifica que les activitats productores d'impactes negatius seran les següents: tasques de manteniment i conservació, neteja dels mòduls fotovoltaics generació d'energia i renous. Els impactes negatius detectats a aquesta fase del projecte han estat classificats pel promotor com a impactes compatibles.

Pel que fa a la fase de desmantellament de les instal·lacions, l'EIA indica que en aquesta fase es produirà el nombre més gran d'impactes negatius que afectaran visualment i físicament l'entorn: moviment de terres, desmuntatge de panells i estructures, extracció del cablejat, retirada de CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars; retirada de perns/perfils clavats, retirada de tancaments, condicionament ambiental, transport de materials, etc. Els impactes negatius detectats a aquesta fase del projecte han estat classificats pel promotor com a impactes compatibles.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

Per tal de mitigar els impactes ambientals negatius, a l'estudi d'impacte ambiental es preveuen les mesures preventives i correctores següents:

1. Mesures ambientals contemplades en el PDSEIB: Destaquen les mesures en compliment dels punts contemplats en l'Annex F del PDSEIB: SOL-A02, SOL-A03, SOL-A04, SOL-A06, SOL-A07, SOL-B01, entre d'altres.

2. Mesures i millores ambientals: D'acord amb l'indicat a l'EIA, les mesures proposades seran controlades per un auditor ambiental per verificar que el seu desenvolupament es realitza de manera correcta i adequada.

2.1) Mesures per a la protecció de l'atmosfera: Per reduir l'impacte ambiental durant les obres, s'adoptaran mesures per minimitzar les emissions de pols, gasos i soroll. Es limitaran els moviments de terres en dies de vent fort, es cobriran les càrregues dels camions i es reduirà la velocitat dels vehicles. La maquinària complirà els programes de manteniment i revisió abans de l'inici de les obres. Les activitats amb més impacte acústic es realitzaran en horari diürn i dies laborables. A més, tots els equips hauran de complir la normativa de soroll vigent i disposar de la ITV i revisions corresponents.

2.2) Mesures per a la protecció de les aigües: S'adoptaran mesures preventives per evitar la contaminació d'aigües superficials i subterrànies. Es prioritzarà l'ús d'aigua regenerada per a la neteja dels mòduls, reduint al mínim el consum hídric, i els serveis dels operaris es gestionaran mitjançant WC químics portàtils controlats per empreses especialitzades.

2.3) Mesures per a la protecció del sòl: Durant les obres s'aplicaran mesures per protegir el sòl i evitar contaminacions. Les zones d'aplec es situaran en superfícies planes i protegides, evitant el trànsit i els moviments de terres. En cas de vessaments accidentals, la terra contaminada es retirarà immediatament i serà gestionada per empreses autoritzades. La gestió dels residus de construcció es farà segons la normativa vigent, amb separació, emmagatzematge adequat i retirada per gestors autoritzats. La maquinària es revisarà prèviament per evitar fuites o emissions contaminants, i el manteniment es realitzarà preferentment fora de l'obra. Les terres extretes es reutilitzaran sempre que sigui possible, i no es permetran abocaments ni l'emmagatzematge de combustibles o olis directament sobre el terreny.

2.4) Mesures per a la protecció de la fauna: Per minimitzar l'impacte sobre la fauna, no es faran treballs nocturns i es realitzarà una prospecció prèvia per retirar i traslladar els exemplars presents. Les rases d'excavació romandran obertes el mínim temps possible i es revisaran diàriament per evitar captures accidentals. El tancament perimetral permetrà el pas de la fauna i es prohibirà l'ús de pesticides o verins. A més, la barrera vegetal s'executarà durant la fase d'obres.

2.5) Mesures per a la protecció de la vegetació i els hàbitats: Les afectacions a la flora es consideren moderades i significatives per la necessitat de desbrossar gran quantitat d'espècies vegetals. El promotor proposa trasplantar les alzines a parcel·les properes de propietat municipal o altres àrees, per preservar la vegetació i restituir espècies arbòries adultes en zones municipals.

2.6) Mesures per a la integració paisatgística: Els nous elements constructius del parc fotovoltaic s'adaptaran a la normativa territorial i paisatgística del PTIM, concretament la Norma 22 per a construccions en sòl rústic. D'acord amb l'indicat a l'EIA, atesa l'abundant vegetació interior i perimetral, i la baixa visibilitat demostrada a l'estudi d'impacte visual, no cal barrera vegetal a la primera fase. Com a mesures correctores es farà el manteniment, poda i reg de la vegetació existent per mantenir-la en bon estat, substituint arbres o arbusts deteriorats per espècies idèntiques.

A l'estudi d'impacte ambiental es conclou que, amb el compliment de les mesures preventives i correctores proposades i del pla de vigilància, el projecte és viable i compatible amb el medi ambient, atès que no s'identifiquen impactes potencialment significatius o crítics per al medi ambient.

Des de la posada en marxa, s'estima una vida útil de la instal·lació fotovoltaica d'uns 25 anys.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

4.1. Fase d'informació pública.

El 20 de juliol de 2024, es va publicar en el BOIB núm. 96 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic PFV Cas Careló, ubicat en el polígon 3, parcel·la 282 d'Alcúdia (RE006/24), durant un termini de 30 dies, d'acord amb el que estableix la normativa.

D'acord amb el certificat emès per la cap de Negociat IX del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica (signat en data 30 de desembre de 2024), la documentació que es va posar en exposició pública a la pàgina web de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic durant el període indicat, va ser la següent: Projecte bàsic; Estudi d'Impacte Ambiental; Estudi d'Incidència Visual i Paisatgística.

Segons certifica la cap del Negociat IX del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica en data 30 de desembre de 2024, durant el tràmit d'informació pública no es va rebre cap al·legació.

4.2. Consultes

La Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic envia consulta a les administracions i persones interessades següents (es marquen les administracions de les quals s'ha rebut resposta):

• Informe de l'Ajuntament d'Alcúdia, Departament d'Urbanisme (√)
• Informe d'Amics de la Terra
• Informe de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca (√)
• Informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca
• Informe del Departament de Medi Natural de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal (√)
• Informe Endesa distribució, S.L.U.
• Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior (√)
• Informe del GOB
• Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca (√)
• Informe del Servei de Canvi Climàtic (√)
• Informe del Servei de Mines de la Direcció General de Industria i Polígons Industrials.
• Informe del Servei de Planejament de la Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal del Consell de Mallorca

Té entrada al SAA a través de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, l'informe del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica del Departament d'Energia i Canvi Climàtic, signat electrònicament en data 18 de juliol de 2024

4.3. Informes rebuts

Ara com ara, dins l'expedient consten els informes que s'han marcat a l'apartat anterior i dels quals es transcriuen les principals conclusions:

- Informe i Resolució (núm. expedient 5680/2024) de l'Ajuntament d'Alcúdia signat electrònicament en data 21 d'agost de 2024, que indica:

«[...] la proposta d'aquest nou parc fotovoltaic no es veu positiva, per quant suposa al nostre parer un consum innecessari de territori en un estat natural, quan ja hi ha altres zones antropitzades, com per exemple la zona portuària on es pugui desenvolupar amb un menor impacte».

- Informe (138/24-CA) del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, signat en data 16 de juliol de 2024, que conclou:

«[...] s'informa FAVORABLEMENT, ja que es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

Addicionalment, es recomana el següent:

- Instal·lar un sistema d'emmagatzematge energètic.

- Consultar les guies següents:

• Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/es/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/?mcont=3180

• Guies per reduir al màxim els impactes ambientals:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/evaluacion- ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio avaluacio_ambiental/energies_renovables/documents/CRITERIS_AMBIENTALS_PSF_2022_12.pdf».

- Ofici del Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, signat electrònicament en data 19 de setembre de 2024, que indica:

«En relació amb la sol·licitud d'informe, per part de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de data 5 de juliol de 2024 (VALIB núm. 308358) i reiterada dia 11 de juliol de 2024 (VALIB 310208), us comunic que el projecte parc fotovoltaic CAS CARELÓ, ubicat al polígon 3 parcel·la 282 d'Alcúdia (RE006/24), no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i que, per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).»

- Informe (SPE 106/2024) del Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, signat electrònicament en data 24 de juliol de 2024, que conclou:

«[...] Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, el projecte de parc fotovoltaic, que es planteja dins zona d'aptitud fotovoltaica baixa i que requereix la destrucció de la vegetació present a la parcel·la suposa:

• Desforestació, amb l'eliminació de 8.545 m2 de pinar mediterrani i altres 13.955 m2 de garriga, amb tala d'arbres i destrucció d'hàbitats naturals, un dels quals d'interès comunitari i prioritari, contribuint a la desforestació i la pèrdua de biodiversitat.
• Una modificació permanent de l'hàbitat amb un canvi profund de la cobertura vegetal, alterant els ecosistemes locals, els cicles naturals, la qualitat del sòl i l'equilibri de la flora i fauna autòctones.
• Pèrdua de serveis ecosistèmics com la regulació del clima, la purificació de l'aire i de l'aigua i la captura de carboni. Es produeix un increment de la temperatura tal com es recull a l'article Barron-Gafford et al. Photovoltaic Heat Island Effect: Larger solar power plants increase local temperatures." Scientific reports 6.1 (2016): 35070).

En definitiva, s'haurien de proposar alternatives més sostenibles, ja que les dues alternatives d'ubicació presentades es troben a parcel·les arbrades, quan un dels criteris ambientals per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques és que la parcel·la no presenti boscos. No podem deixar de banda que es destrueix un hàbitat natural que dona refugi a les espècies de la zona, que no és probable que es pugui recuperar i que es tracta d'un embornal natural de carboni, amb els consegüents efectes sobre la biodiversitat i el paisatge i l'increment de temperatura.

Per tot això, inform DESFAVORABLEMENT sobre l'autorització administrativa prèvia, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic CAS CARELÓ, ubicat al polígon 3 parcel·la 282 d'Alcúdia (RE006/24).»

- Informe (Expedient: SGF IA042-24) del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, signat electrònicament en data 12 d'agost de 2024, que conclou:

«[...] Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent: Es considera que la zona forestal marcada en groc s'ha de conservar».

Figura 6: Imatge de la parcel·la 282 del polígon 3 del TM d'Alcúdia i de la zona forestal (marcada en groc) que, d'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, s'ha de conservar. Font: Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

- Informe (exp.: 1088025X) del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca, signat electrònicament en data 30 de setembre de 2024, que conclou:

«[...] es considera que s'ha d'informar favorablement el parc fotovoltaic Cas Careló sempre que es tinguin en compte les condicions següents:

1) Cal ampliar la barrera vegetal existent en els límits sud oest i sud est de la parcel·la fins als 15 m d'amplada, amb elements arboris i arbustius d'espècies autòctones i de baix requeriment hídric similars a les existents, per tal de reduir l'impacte paisatgístic generat.

2) Cal detallar l'amplada de la vegetació existent en el límit nord-oest i nord-est que es mantindrà, una vegada implantat el parc i que, com a mínim hauria de ser de 15m d'amplada, per tal d'assegurar la seva eficàcia per reduir la visibilitat del parc.

3) En relació amb els tancaments existents amb murs de pedra en sec, en cas de reconstruir-los, cal tenir en compte que hauran de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides en la Norma 22.3 del PTIM».

- Informe (exp.: 2024/19532) del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica del Departament d'Energia i Canvi Climàtic, signat electrònicament en data 18 de juliol de 2024, que conclou:

«[...] us inform favorablement amb condicions sobre l'execució de la instal·lació de projecte del parc fotovoltaic PFV CAS CARELÓ, ubicat al polígon 3 parcel·la 382 d'Alcúdia (RE006/24):

- Existeix una línia aèria de mitja tensió que passa a través de la parcel·la on s'instal·larà el parc fotovoltaic. S'hauran de respectar les distàncies de seguretat establertes al Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aprova el reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.

- Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.

- A més, s'hauran de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

• Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.
• Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.
• Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.
• Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
• Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, 11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
• Resolució del director general d'Industrial, del 16 de juliol de 2004, per la qual s'aproven a l'empresa «Endesa Distribución Eléctrica S.L.U» les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31 d'agost de 2004.
• Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa Endesa Distribucion Eléctrica S.L.U., les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'Alta tensió de 3ª categoria (mitja tensió), publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2004.
• Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i de la petita i mitjana empresa, per la qual s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribucion Eléctrica, S.L.U.

Aquest informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.»

- Informe tècnic (exp.: 1088026Y) del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca, signat electrònicament en data 22 de juliol de 2024, que indica:

«[...] Per donar compliment a la directriu del PDSEIB en el seu annex F (obligació de fer prospeccions arqueològiques prèvies a l'inici de la construcció de les instal·lacions fotovoltaiques tipus C) s'haurà de nomenar un tècnic arqueòleg per realitzar la prospecció preceptiva i presentar la proposta al Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca per la seva autorització administrativa. Un cop executada es presentaran els resultats al mateix Servei (el document ha d'incloure també els elements etnològics) i s'emetrà informe que determinarà les cauteles a implementar, si s'escau.»

- Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior, signat electrònicament en data 5 de desembre de 2024 i amb rúbriques de dia 25 de novembre de 2024, que conclou:

«[...] Una vegada examinada la documentació del projecte de Parc Fotovoltaic, Cas Careló, ubicat al polígon 3, parcel·la 282, Alcúdia, es recorda al titular l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció on reculli i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesants, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals atès que la parcel·la té risc d'incendi forestal d'acord amb el Departament de Medi Natural, a més d'establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig) i incloure totes les recomanacions i estudis addicionals a què fa referència l'informe ISP_154_2024 sobre l'afecció d'instal·lacions reglades per RD840/2015».

5. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl segons el Pla Territorial de Mallorca (PTIM), la parcel·la està situada en sòl rústic dins la categoria d'Àrea de Transició (AT). Segons les NNSS i el Planejament urbanístic del municipi d'Alcúdia, el sòl es pot classificar com a Àrea de Transició i Harmonització (AT-H).

La parcel·la que conforma el PFV Cas Careló, no està classificada dins l'estudi preliminar sobre la identificació i delimitació dels paisatges oberts de Mallorca.

2. En relació amb les unitats paisatgístiques definides al PTIM, l'àmbit del projecte es troba a la UP-3 Badies del Nord, classificada amb un valor paisatgístic alt. No es troba a àrea d'intervenció paisatgística (AIP).

3. La superfície total ocupada per la instal·lació fotovoltaica és de 13.926 m² (1,3 ha). Es tracta, per tant, d'una instal·lació de tipus C (ocupació territorial inferior o igual a les 10 ha) segons determina l'article 34.2 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (a partir d'ara PDSEIB), i se situa en zona d'aptitud fotovoltaica baixa, atès que s'hi identifiquen característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per implantar les instal·lacions fotovoltaiques (article 33 del PDSEIB).

4. Pel que fa a la topografia, el pendent mitjà de l'àrea del projecte és d'un 10%. D'acord amb el PTIM el grau de visibilitat de la parcel·la que conforma el PFV Cas Careló es classifica entre moderat i no visible.

5. Vulnerabilitat del projecte enfront del risc d'accident greu o catàstrofe: De la consulta a la capa del Pla Territorial de Mallorca del Consell de Mallorca del visor de l'IdeIB, es pot evidenciar que l'àmbit del projecte no es troba directament afectat per cap àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació, d'esllavissaments, d'erosió ni d'incendi. No obstant l'anterior, a uns 390 metres de la parcel·la, es localitza una massa forestal classificada com a zona d'alt risc d'incendi forestal (ZAR) segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears.

6. Hidrologia superficial: A les parcel·les que conformen el projecte no hi trobam cap element que es trobi afectat pel domini públic hidràulic.

7. Hidrologia subterrània: El projecte se situa sobre la massa d'aigua subterrània 1804M3 Alcúdia, dins la zona d'aigua salobrosa. Concretament, el centre de la parcel·la es troba a uns 300 m de la línia de costa. La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada (5).

8. Espais de rellevància ambiental: Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de la Xarxa Natura 2000.

A la parcel·la objecte d'estudi hi trobam 5 Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) classificats d'acord amb la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres: HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesertics, HIC 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics, HIC 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea), considerat com a prioritari i que té un percentatge d'ocupació a la parcel·la del 100%, HIC 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia i HIC 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia.

         

Figura 7. Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) i la seva distribució, presents a la parcel·la 282 del polígon 3. A l'esquerra, HICs no prioritaris. A la dreta, distribució del HIC 6220* considerat com a prioritari i que ocupa el 100% de la parcel·la. Font: IdeIB.

A la part superior de la parcel·la es localitza una massa forestal consolidada de bosc mixt de frondoses autòctones en la regió biogeogràfica mediterrània i formació arbustiva de garriga.

Figura 8. Massa forestal consolidada a la part nord de la parcel·la 282 del polígon 3, del TM d'Alcúdia. Font: IdeIB.

9. Fauna: De l'anàlisi dels resultats aportats per la capa del Bioatles del visor de l'IdeIB per a la quadrícula 1x1 km (número 1202), es conclou que no hi ha cap espècie catalogada o amenaçada a l'àmbit del projecte. De l'estudi de la quadrícula 5x5 km (número 121) es conclou que es localitzen les espècies catalogades: Ardea ibis, Egretta garcetta, Bufotes balearicus, Burhinus oedicnemus, Tarentola mauritanica i Acrocephalus melanopogon.

10. El projecte es troba dins un Àrea de Protecció d'electrocució d'avifauna.

11. Flora: De l'anàlisi dels resultats aportats per la capa del Bioatles del visor de l'IdeIB per a la quadrícula 1x1 km (número 1202), es conclou que no hi ha cap espècie catalogada o amenaçada a l'àmbit del projecte. De l'estudi de la quadrícula 5x5 km (número 121) es conclou que es localitzen les espècies catalogades: Rhamnus alaternus, Myrtus communis.

12. Pel que fa al patrimoni, dins la parcel·la 282 no es troba cap element inclòs dins el catàleg d'elements patrimonials del municipi d'Alcúdia, no obstant això, i d'acord amb la capa del catàleg del MUIB del visor de l'IdeIB, a la zona limítrof a la parcel·la trobam l'element catalogat «AC_25 Poblat Gesa», inclòs dins l'anterior catàleg.

La parcel·la està delimitada per parets de pedra en sec amb moltes zones totalment ensorrades per manca de manteniment. D'acord amb les imatges disponibles, a l'interior de la parcel·la es localitza una paret de pedra en sec que discorre des de la part nord-oest d'aquesta fins al centre de la parcel·la.

Figura 9: Representació de les parets de pedra en sec presents a la parcel·la (color blau) i mallat electrosoldat a la part inferior de la parcel·la (color taronja). Font: EIA.

13. Servitud aeroportuària: L'àrea on es projecta el PFV Cas Careló no està inclosa dins la zona de les servituds aeronàutiques civils d'Espanya, d'acord amb el que s'estableix en el Reial decret 369/2023, de 16 de maig, pel qual es regulen les servituds aeronàutiques de protecció de la navegació aèria.

14. D'acord amb el «modelo de zonificación ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. Sensibilidad ambiental y clasificación del territorio» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'índex de sensibilitat ambiental per a les instal·lacions fotovoltaiques és de 9.020, per a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, el valor zero indica sensibilitat màxima i 10.000, sensibilitat baixa, per la qual cosa, la sensibilitat ambiental es pot considerar com a baixa.

15. D'acord amb l'indicat a l'EIA, es detecten un total d'onze habitatges aïllats pròxims al PFV: habitatge 1, ubicat a 178 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 18 m dels panells fotovoltaics; habitatge 2, ubicat a 157 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 43 m dels panells fotovoltaics; habitatge 3, ubicat a 167 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 64 m dels panells fotovoltaics; habitatge 4, ubicat a 123 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 41 m dels panells fotovoltaics; habitatge 5, ubicat a 97 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 32 m dels panells fotovoltaics; habitatge 6, ubicat a 84 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 32 m dels panells fotovoltaics; habitatge 7, ubicat a 74 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 32 m dels panells fotovoltaics; habitatge 8, ubicat a 53 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 32 m dels panells fotovoltaics; habitatge 9, ubicat a 29 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 28 m dels panells fotovoltaics; habitatge 10, ubicat a 14 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 43 m dels panells fotovoltaics; i habitatge 11, ubicat a 32 m de la línia d'evacuació plantejada a l'alternativa escollida i a 62 m dels panells fotovoltaics.

D'acord amb l'esmentat a l'EIA, el «Poblat Gesa», limítrof amb la part sud de la parcel·la 282, no es troba habitat actualment; no obstant l'anterior, hi ha diversos projectes de construcció projectats a la parcel·la; per la qual cosa, en cas que es desenvolupés el PFV Cas Careló, presumiblement hi haurien més habitatges que podrien estar afectats pel PFV.

16. L'EIA no fa menció de l'existència d'altres instal·lacions fotovoltaiques presents en l'entorn del projecte. De la consulta a la capa de «Producció i distribució energètica a les Illes Balears. Equipaments d'energia renovable de més de 100 KW», del visor de l'IdeIB, es constata que en un radi de 3 km no es localitza cap instal·lació fotovoltaica ni en tramitació ni en servei, actualment.

6. Consideracions tècniques

1.- De l'afecció a zones forestals consolidades:

D'acord amb l'esmentat a l'apartat 5 «Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte» d'aquest informe, el PFV Cas Careló preveu que part de les seves instal·lacions s'ubiquin en la part nord de la parcel·la, afectant a zona forestal consolidada. Amb relació a l'anteriorment indicat escau fer les següents consideracions:

a) D'acord amb l'article 5.1 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests:

«A l'efecte d'aquesta llei, s'entén per forest tot terreny en el qual vegeten espècies forestals arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, sigui espontàniament o procedeixin de sembra o plantació, que compleixin o puguin complir funcions ambientals, protectores, productores, culturals, paisatgístiques o recreatives.

Tenen també la consideració de forest:

a) Els terrenys erms, penyes i arenals.

b) Les construccions i infraestructures destinades al servei de la muntanya en el qual se situen.

c) Els terrenys agrícoles abandonats que compleixin les condicions i terminis que determini la comunitat autònoma, i sempre que hagin adquirit signes inequívocs del seu estat forestal.

d) Tot terreny que, sense reunir  les característiques descrites anteriorment, s'adscrigui a la finalitat de ser repoblat o transformat a l'ús forestal, de conformitat amb la normativa aplicable.

e) Els enclavaments forestals en terrenys agrícoles amb la superfície mínima determinada per la Comunitat Autònoma.»

D'altra banda, segons l'article 40.1 de la norma esmentada, el canvi de l'ús forestal quan no estigui motivat per raons d'interès general i sense perjudici del que disposa l'article 18.4 d'aquesta llei i de la normativa ambiental aplicable, tendrà un caràcter excepcional i requerirà d'informe favorable de l'òrgan forestal competent i, en el seu cas, del titular del forest.

D'acord amb l'anteriorment esmentat, l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, signat electrònicament en data 12 d'agost de 2024, conclou: «[...] Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent: Es considera que la zona forestal marcada en groc s'ha de conservar». En aclariment a l'indicat a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, «la zona marcada en groc» en la imatge adjunta a l'informe, es correspon amb la part de la parcel·la que va des de la meitat de la mateixa fins a la zona nord, on es localitza una massa forestal consolidada al llarg dels anys, tal com queda palès en la successió d'imatges temporals del visor de l'IdeIB.

b) Per la seva banda, l'article 7 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears estableix, respecte de les masses forestals i de bosc baix exclosos de la qualificació de sòl rústic protegit, la necessitat de mesures que en fomentin la seva permanència i manteniment.

c) Des del punt de vista agrari, l'article 67 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears especifica al punt 1.e) que, els enclavaments forestals a terrenys agrícoles amb superfície mínima de 1.000 m2 tenen la consideració de forests. Així mateix i d'acord amb el punt 2 següent:

"Les forests, independentment de la seva titularitat, tenen una funció social rellevant, tant com a font de recursos naturals i suport d'activitats econòmiques, com per ser proveïdors de múltiples serveis ambientals, com la protecció del sòl i del cicle hidrològic, la fixació de carboni atmosfèric, el dipòsit de diversitat biològica i com a elements fonamentals: i de la connectivitat ecològica i del paisatge."

D'acord amb l'anteriorment esmentat, es considera una contradicció el fet de destruir un ecosistema que compleix amb funcions ambientals crítiques, amb l'objectiu de generar energia renovable a la seva costa, atès que:

• Una zona forestal consolidada es caracteritza per tenir una funció fonamental d'embornal estable de carboni actiu, de manera que la seva eliminació provoca una pèrdua en la capacitat d'absorció de CO₂ i també un alliberament del qual es troba emmagatzemat en la biomassa i en el sòl.
• Hi ha una pèrdua directa de paràmetres fonamentals com la regulació hídrica (pèrdua de la capacitat d'absorció), l'efecte termoregulador (pèrdua de la capacitat de refredar l'ambient) o la biodiversitat.

d) Atès que no es contempla la implantació d'una barrera vegetal perimetral més allà de la conservació de la mateixa vegetació ja present a la parcel·la, d'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca: «La reducció de la massa forestal existent actualment a la parcel·la suposarà la desaparició o limitació de l'efecte d'esmorteïment de les instal·lacions existents que suposa l'estat actual de la parcel·la».

2.- De l'afecció a Hàbitats d'Interès Comunitari:

D'acord amb l'exposat a l'apartat 5. «Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte», la totalitat de la superfície d'ocupació del PFV Son Careló es projecta dins zones de masses arbrades i arbustives (pinar i garriga) i sobre cinc Hàbitats d'Interès Comunitari: HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesertics, HIC 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics, HIC 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea), considerat com a prioritari (amb visita feta segons l'indicat a la fitxa de la tessel·la MA1c_1647, d'acord amb la capa d'Hàbitats d'Interès Comunitari del visor de l'IdeIB) i que té un percentatge d'ocupació a la parcel·la del 100%, HIC 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia i HIC 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia.

Amb relació a l'anteriorment indicat, escau fer les següents consideracions:

a) La Directiva 92/43/CEE de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels habitats naturals i de la fauna i flora silvestres, estableix dins el seu articulat el següent:

• L'«estat de conservació» d'un hàbitat natural es considerarà «favorable» quan:
• la seva àrea de distribució natural i les superfícies compreses dins d'aquesta àrea siguin estables o s'ampliïn, i
• l'estructura i les funcions específiques necessàries per al seu manteniment a llarg termini existeixin i puguin continuar existint en un futur previsible, i
• l'estat de conservació de les seves espècies típiques sigui favorable conformement a la lletra i);
• La present Directiva té per objecte contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels Estats membres al qual s'aplica el Tractat.
• Les mesures que s'adoptin en virtut de la present Directiva tindran com a finalitat el manteniment o el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals i de les espècies silvestres de la fauna i de la flora d'interès comunitari.

b) En l'àmbit estatal, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat estableix a l'article 46.3 que:

«Els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les especies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies», per la qual cosa i tal com indica la fitxa de l'Hàbitat d'Interès Comunitari 6220* - Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) de la CAIB: «No es pot obviar què algunes d'aquestes comunitats de plantes són de fet una expressió d'un medi ambient degradat i, sovint el resultat d'un ús intensiu de la terra i d'impactes intensos. Tot i això, cal considerar que la majoria de les formes són molt singulars i diverses, el que fa que la seva preservació sigui un objectiu essencial, com habitat prioritari que és. Per altra banda, només en alguns casos s'han de preveure intervencions específiques; aquests casos han de ser avaluats i tractats apropiadament d'acord amb els seus requeriments ecològics».

c) D'acord amb l'anteriorment esmentat i en la línia del que recull l'informe del Servei de Protecció d'Espècies: «[...] el projecte de parc fotovoltaic, que es planteja dins zona d'aptitud fotovoltaica baixa i que requereix la destrucció de la vegetació present a la parcel·la, suposa:

• Desforestació, amb l'eliminació de 8.545 m2 de pinar mediterrani i altres 13.955 m2 de garriga, amb tala d'arbres i destrucció d'hàbitats naturals, un dels quals d'interès comunitari i prioritari, contribuint a la desforestació i la pèrdua de biodiversitat.
•  
  Una modificació permanent de l'hàbitat amb un canvi profund de la cobertura vegetal, alterant els ecosistemes locals, els cicles naturals, la qualitat del sòl i l'equilibri de la flora i fauna autòctones.
• Pèrdua de serveis ecosistèmics com la regulació de clima, la purificació de l'aire i de l'aigua i la captura de carboni»; «[...] no podem deixar de banda que es destrueix un hàbitat natural que dona refugi a les espècies de la zona, que no és probable que es pugui recuperar i que es tracta d'un embornal natural de carboni, amb els consegüents efectes sobre la biodiversitat i el paisatge i l'increment de temperatura.»

d) Pel que respecta a l'hàbitat 9340, l'informe del Servei d'Espècies indica que: «La fauna present a la parcel·la consistirà majoritàriament en petits animals de trànsit cap a altres zones o de petits hàbitats estacionals. S'indiquen espècies citades al bioatles com Bubulcus ibis, Egretta garcetta, Bufotes balearicus, Burhinus oedicnemus, Tarentola mauritanica i Acrocephalus melanopogon». Així doncs, i d'acord amb la fitxa de l'Hàbitat d'Interès Comunitari de la CAIB: «Els alzinars són un refugi d'interès per la fauna, a més de produir fruits i llavors que ajuden a la seva alimentació».

e) Ateses les ubicacions de les alternatives presentades, 1 (escollida) i 2 (descartada), es conclou que el projecte resulta incompatible amb el compliment de l'apartat SOL-H01 de l'Annex F del PDSEIB, el qual indica que s'han de preservar especialment els hàbitats que siguin d'interès comunitari de caràcter prioritari.

3.- De la justificació de l'alternativa d'ubicació escollida i alternativa:

Es considera que l'alternativa seleccionada i l'única proposta d'ubicació alternativa (parcel·la 316 del polígon 3 d'Alcúdia) no estan objectivament justificades des del punt de vista d'afeccions al medi ambient atès que ambdues impliquen l'afecció i destrucció de l'Hàbitat d'Interès Comunitari prioritari 6220*; per la qual cosa, es considera que l'anàlisi d'alternatives presentat en l'EIA és insuficient.

A més de l'anàlisi d'alternatives quant a la ubicació del parc fotovoltaic, també s'han de contemplar alternatives al traçat de la línia d'evacuació. En aquest sentit, es troba a faltar aquesta anàlisi especialment en l'alternativa escollida. D'acord amb l'anterior, de la línia d'evacuació associada al PFV Cas Careló, no s'han presentat ni avaluat alternatives a l'EIA malgrat que la normativa ambiental inclou les esteses de connexió a la xarxa dins els projectes sotmesos a l'avaluació ambiental ordinària. En relació amb l'anteriorment esmentat, es recorda que les alternatives a la línia d'evacuació (per a cada una de les alternatives plantejades) així com la seva anàlisi i avaluació, s'han d'incloure en la fase de redacció d'EIA (art. 35 de la Llei 21/2013) a l'efecte que siguin objecte d'informació pública i de consultes a les Administracions publiques afectades i a les persones interessades.

Amb relació a la justificació de l'anàlisi d'alternatives, en la qual només s'ha contemplat una ubicació alternativa a l'escollida atenint-se al fet que la instal·lació fotovoltaica és per autoconsum, el promotor fa les següents consideracions:

• Pàgina 14 de l'EIA: «El Plan + Seguridad Energética, contempla que los autoconsumos sobre suelo deben permanecer a menos de 500 metros de la fuente consumidora y a 2.000 metros sobre cubierta. Debido a los grandes consumos asociados a las instalaciones portuarias, será perceptible ocupar suelo de tipología rústica a menos de 500 metros en caso de hacer frente a las necesidades energéticas del puerto».
• Pàgina 22 de l'EIA: «Como segunda y única alternativa viable disponible, debido a la limitación de 500 metros observada en la normativa actual de autoconsumo, se presenta la siguiente parcela situada justo al oeste de la primera alternativa».

Per una altra bada, quant a la justificació de la motivació del projecte com a instal·lació d'autoconsum, el promotor fa les següents consideracions:

• Pàgina 69 de l'EIA: «Por otro lado se prevé que el puerto comercial se vea beneficiado a través de la energía renovable que se pretende verter a red y consumir de manera directa».

D'acord amb l'anteriorment esmentat, es fan les següents consideracions:

1. No queda clara la intenció del promotor quant a si el PFV Cas Careló és una instal·lació de producció d'energia o si es tracta d'una instal·lació d'autoconsum.

2. La motivació de la instal·lació fotovoltaica de tipus autoconsum no queda justificada atès que no s'indica quina energia es necessita per abastir el port comercial i, per la qual cosa, si el PFV està adientment dimensionat a aquesta única finalitat.

3. No s'indica per on discorreran les conduccions des del parc fotovoltaic fins al port comercial.

4. Si com indica el promotor l'energia produïda ha de servir per abastir el port comercial, es troba a faltar una proposta d'alternativa d'ubicació dels panells solars a la zona portuària, tal com també indica l'informe de l'Ajuntament d'Alcúdia.

5. D'acord amb l'article 3.g del Reial decret 244/2019, de 5 d'abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum d'energia elèctrica, es recorda que les instal·lacions de producció properes a les de consum i associades a aquestes, es defineixen com: «Instal·lació de producció o generació destinada a generar energia elèctrica per subministrar a un o més consumidors acollits a qualsevol de les modalitats d'autoconsum en les quals es compleixi alguna de les següents condicions:

 

i. Estiguin connectades a la xarxa interior dels consumidors associats o estiguin unides aquests a través de línies directes.

ii. Estiguin connectades a qualsevol de les xarxes de baixa tensió derivades del mateix centre de transformació.

iii. Es trobin connectats, tant la generació com els consums, en baixa tensió i a una distància entre ells inferior a 500 metres. A tal efecte es prendrà la distància entre els equips de mesura en la seva projecció ortogonal en planta.

iv. Estiguin ubicats, tant la generació com els consums, en una mateixa referència cadastral segons els seus primers 14 dígits o, si escai, segons el que indiqui la disposició addicional vigèsima del Reial decret 413/2014, de 6 de juny, pel qual es regula l'activitat de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables, cogeneració i residus.»

Així doncs, tot i que l'EIA tracti de justificar que només es presenten 2 alternatives atesa la condició de distància màxima de 500 m entre la font de producció i la font de consum, sembla que, d'acord amb l'articulat recollit en el paràgraf anterior, no és condició determinant.

En relació amb tot l'anteriorment argumentat, el Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, també recull consideracions semblants en el seu informe: «En relació amb l'estudi d'alternatives presentat, el promotor només estudia l'alternativa zero i l'alternativa d'una parcel·la propera, ja que ha d'estar situada a menys de 500m del punt de consum (instal·lacions portuàries). No obstant, d'acord amb la tramitació del projecte, sembla que es tracta d'un parc fotovoltaic de producció, no d'una instal·lació d'autoconsum. Per tant, sembla que es podrien estudiar altres alternatives més llunyanes al punt de consum i als elements catalogats i amb menys visibilitat».

4.- Del compliment de l'Annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears:

Referent al compliment de les mesures i els condicionants ambientals establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus C segons l'annex F del Decret 33/2015, revisat l'estudi d'impacte ambiental, tot i que el projecte assegura que es compleixen totes les mesures i condicionants de l'annex F per a instal·lacions fotovoltaiques tipus C, es consideren adients les següents puntualitzacions:

- SOL-A01: Dins de l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.

No es considera que s'hagi prioritzat la ubicació escollida (alternativa 1) ni l'alternativa (alternativa 2) en espais de poc valor ambiental. Cal tenir en compte que la parcel·la s'ubica en una zona amb un grau de valoració paisatgístic alt (d'acord amb el plànol núm. 3 del PTIM) i que més de la meitat de l'ocupació de la planta es projecta sobre una zona forestal consolidada.

- SOL-B02: Es minimitzaran els moviments de terres durant la fase d'obres, a fi d'alterar tan poc com es pugui el relleu preexistent. Es prioritzarà la reutilització de les terres dins l'àmbit d'actuació. No es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, estil grava, per a condicionar-lo.

No es fa cap menció a la documentació.

- SOL-B07: No s'ha justificat la realització d'una prospecció arqueològica prèvia dels terrenys afectats.

No es fa cap menció a la documentació; tot i que s'ha de tenir en compte que es pot fer amb posterioritat i abans d'iniciar les obres.

- SOL-C01: Es gestionaran adequadament els residus generats amb motiu de les diverses actuacions associades a les infraestructures fotovoltaiques, de manera que es minimitzin els efectes negatius sobre el medi.

Aquest punt no queda del tot clar en l'EIA, s'haurà de desenvolupar i fer un pla de gestió de residus adient.

- SOL-C02: Es recomana la utilització de mitjans mecànics o animals per a l'eliminació de la vegetació, i evitar l'ús d'herbicides.

No es fa cap menció a la documentació.

- SOL-H01: Es farà una anàlisi detallada dels hàbitats presents i la seva distribució, a fi d'adequar la implantació dels mòduls fotovoltaics a la tipologia i distribució d'aquests, i especialment a la preservació d'aquells que siguin d'interès comunitari.

En relació amb l'anterior, com ja s'ha explicat en la segona consideració tècnica, ni la ubicació escollida i ni la ubicació alternativa, resulten compatibles amb aquest punt de l'Annex F del PDSEIB.

​​​​​​​- SOL-J01: Es preservaran els elements catalogats en els inventaris del patrimoni, i s'analitzarà la presència d'altres elements que, malgrat que no estiguin catalogats, presentin un interès cultural (marges de pedra en sec, construccions agrícoles, etc.) per garantir la compatibilitat del projecte amb la preservació d'aquests elements. Pel que fa a les parets seques, al marge de preservar les existents, en cas de construir-ne de noves s'hauran de fer amb els materials utilitzats en la zona, integrats en l'entorn i d'acord amb el lloc. En tot cas, en els processos d'avaluació ambiental, l'òrgan ambiental podrà establir les determinacions i restriccions necessàries per minimitzar la possible afectació a parets seques.

En aquest sentit, s'ha de tenir en compte la presència d'un mur de pedra en sec a l'interior de la parcel·la que interseca la parcel·la d'esquerra a centre. Tot i que el promotor no aporta imatges de l'estat actual de les parets de pedra en sec que es troben a l'interior de la parcel·la, d'acord amb les simulacions de superposició de les instal·lacions sobre la parcel·la aportades en l'EIA, i d'acord amb les imatges dels visors, es considera que la distribució de les fileres dels mòduls solars plantejada al projecte, presumiblement, ni respecta ni és compatible amb la preservació de l'element etnològic.

- SOL-C03: En els projectes s'especificarà quins sistemes s'usaran per combatre l'acumulació de sal o de pols sobre les plaques per a poder avaluar-ne l'impacte, i evitar l'afectació sobre el rendiment de les plaques.

No es fa cap menció a la documentació.

- SOL-D02: Es prendran en consideració les característiques orogràfiques de l'àmbit per a emplaçar la instal·lació allà on es provoqui menys impacte visual i paisatgístic. Es valorarà l'impacte acumulatiu derivat de la instal·lació d'una nova instal·lació fotovoltaica propera o adjacent a una instal·lació preexistent o en tràmit. Es realitzarà una anàlisi d'alternatives de localització i d'avantatges i inconvenients de la possible implantació en terrenys més allunyats de la instal·lació preexistent o en tràmit.

En relació amb l'anterior, cal esmentar que només s'ha estudiat i presentat una alternativa a la ubicació escollida; aquesta s'ubica en una parcel·la propera sense que s'hagin analitzat ni presentat altres alternatives d'ubicació més llunyanes o a la pròpia zona portuària. D'acord amb l'esmentat en l'informe del Servei d'Ordenació del Territori: «sembla que no s'ha valorat que a més de les edificacions de primera línia de la platja d'Alcúdia el parc serà visible des de la platja d'Alcúdia, i des dels vaixells que realitzen les rutes de transport de viatgers, punts de possible concentració d'observadors, i, a més, la ubicació del parc afectarà de manera significativa la perspectiva de l'edifici principal de la central tèrmica d'Alcúdia des de la badia d'Alcúdia, element catalogat com bé d'interès cultural (BIC) a més de ser una fita paisatgística emblemàtica de la zona».

Atesa l'anterior consideració, es considera que les mesures correctores per a mitigar o reduir l'impacte visual indicades en l'EIA, no han estat correctament aplicades, especialment al referent a la no necessitat d'implantació d'una barrera vegetal mes enllà de la mateixa vegetació ja present a la parcel·la.

- SOL-D06: El projecte haurà d'anar acompanyat d'un annex d'incidència paisatgística que en valori la incidència sobre l'entorn i que inclogui, entre d'altres, el possible efecte acumulatiu que impliqui la covisibilitat amb altres instal·lacions o activitats properes o localitzades en la mateixa conca visual i no avaluar el projecte de forma aïllada.

En relació amb l'anterior i d'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori: «D'acord amb la documentació aportada, sembla que no s'ha valorat l'efecte acumulatiu de la nova instal·lació juntament amb les instal·lacions industrials properes».

5.- De les afeccions al domini públic municipal:

L'Ajuntament d'Alcúdia ha mostrat en el seu informe una clara preocupació davant la ubicació d'aquest projecte i ha indicat el següent: «[...] la proposta d'aquest nou parc fotovoltaic no es veu positiva, per quan suposa al nostre parer un consum innecessari de territori en un estat natural, quan ja hi ha altres zones antropitzades, com per exemple la zona portuària on es pugui desenvolupar amb un menor impacte».

6.- Dels camps electromagnètics i el renou, que es produeixi a la fase d'explotació de la instal·lació:

Ni l'EIA ni el document del projecte fan menció a l'emissió de camps electromagnètics que es derivin de l'activitat del PFV i de la línia d'evacuació. Així mateix, tampoc indica quin serà el nivell de renou que emetrà la instal·lació durant el seu funcionament, respecte dels nivells bassals existents actualment, ni quin nivell de renou arribarà fins als habitatges propers a la instal·lació fotovoltaica.

En aquest sentit, atesa la presència d'habitatges a menys de 100 metres dels elements que conformen el PFV, a l'apartat de mesures preventives de l'EIA, manca incorporar l'estudi de control del camp electromagnètic, que haurà de ser inferior a 0,4 μT en les residències confrontants. Així mateix, hagués estat recomanable incorporar en l'EIA estimacions reals durant tota la vida útil de la instal·lació, amb l'objectiu de verificar que en els límits exteriors de les instal·lacions i els habitatges presents a menys de 100 m dels punts d'emissió de la instal·lació, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m dels límits d'aquest i una altura d'1 m, no se supera en cap cas la intensitat d'emissions de 0,3-0,4 microTesles.

Pel que fa al renou, els valors límits d'immissió de soroll aplicables a activitats estan determinats pel que s'estableix en el Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, i que a les Illes Balears ve definida per la Llei 1/2007 de 16 de març, de contaminació acústica a les Illes Balears. Atesa la presència d'habitatges a menys de 100 metres de la instal·lació fotovoltaica, en l'EIA manca la incorporació d'estudis sonomètrics estimatius i en condicions bassals del nivell de renou que es registrarà a les immediacions del parc, produït pels elements que l'integren, com els CT.

7.- De l'impacte paisatgístic:

Es detecten nombroses incoherències en l'apartat 14. «Conclusions» de l'Estudi d'Incidència Visual i Paisatgístic en el qual es fa constant al·lusió a un altre projecte de parc fotovoltaic ubicat en el TM de Capdepera; més concretament, i d'acord amb la informació que s'adjunta, al «conjunt parcel·lari conformat per les parcel·les 95 i 71 del polígon 14 de Capdepera».

L'estudi conclou de la següent manera: «[..] l'impacte visual generat per la instal·lació fotovoltaica Son Fabar es considera compatible i baix sempre i quan es realitzin i implementin les mesures d'integració proposades així com altres mesures correctores i compensatòries associades».

Per tot l'anteriorment argumentat, es considera que l'Estudi d'Incidència Paisatgística no ha estat correctament desenvolupat i, per la qual cosa, incorre en l'incompliment del condicionant SOL-D06 l'annex F del PDSEIB.

8.- De la vulnerabilitat del projecte enfront del risc d'accident greu o catàstrofe:

D'acord amb l'informe de la Direcció General d'Emergències i Interior: «[...] es recorda al titular l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció on reculli i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció els incendis forestals atès que la parcel·la té risc d'incendi forestal d'acord amb el Departament de Medi Natural, a més d'establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig) i incloure totes les recomanacions i estudis addicionals als que fa referència el informe ISP_154_2024 sobre l'afecció d'instal·lacions reglades per RD840/2015».

9.- Del contingut formal de la documentació:

La identificació i valoració d'impactes (matriu d'impactes) únicament consta realitzada per a l'alternativa ubicació seleccionada i no per a l'alternativa 2, tal com s'hauria de fer d'acord amb la normativa ambiental (Llei 21/2013. Annex VI, punt 4).

10.- De la gestió dels residus:

Es considera que el Pla de Gestió de Residus podria ser més complet atès que no quantifica ni pressuposta els residus que es generaran a les fases d'obra, funcionament i desmantellament d'acord amb el seu tipus.

11.- Consideracions tècniques respecte a emissions i canvi climàtic:

Tot i que l'EIA no fa cap mena de menció a la utilització de sistemes que contenguin SF₆, el document del projecte adjunta una sèrie de dades tècniques sobre equips que porten aquest gas. L'SF₆ es un dels gasos d'efecte hivernacle més potents, amb un potencial d'escalfament global 23.500 vegades superior al del diòxid de carboni (CO₂). L'alta estabilitat atmosfèrica i la capacitat per atrapar la radiació infraroja el converteixen en un gas molt més potent per escalfar l'atmosfera terrestre que el CO₂ a llarg termini.

No obstant l'anterior, ni l'EIA ni el PVA inclouen cap mesura de control del gas hexa-fluorur de sofre (SF₆). Així doncs, s'haurà d'incloure un control del gas hexa-fluorur de sofre (SF₆) de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures compensatòries si es detecten fuites. No s'inclou una descripció dels elements que contenen el gas, ni el volum total de gas que contendria la instal·lació, potencial contaminant, ni la descripció dels sistemes de contenció, o si és obligatori la seva substitució d'acord amb la legislació europea. Les mesures de control s'hauran d'incloure i pressupostar dins el PVA.

En tot cas, s'ha de donar compliment al Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) número 517/2014, en aquells punts que li siguin d'aplicació, i específicament s'han de tenir en compte les limitacions que s'hi imposen en el seu ús.

12.- Del Pla de Vigilància Ambiental:

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), a l'EIA s'indiquen els controls i els indicadors de la fase d'execució, fase d'explotació i de la fase de desmantellament (que seran les mateixes que les previstes a la fase d'obres).

Referent a la fase de funcionament, s'indica que es faran controls de fauna, seguiment de l'efectivitat de les mesures de restauració aplicades, gestió de residus i controls de magnetismes i gasos d'efecte hivernacle de l'activitat. Es troba a faltar detallar més àmpliament els controls que es realitzaran sobre la fauna, els controls sobre residus, magnetisme, etc. Cal que el PVA incorpori tots els controls i indicadors de compliment, les mesures de correcció en cas d'incompliment i el pressupost del cost de l'execució del Pla de Vigilància Ambiental i de les mesures ambientals.

Es recorda que s'ha d'incloure en l'EIA - Pla de Vigilància Ambiental i en el pressupost del Projecte Bàsic, el tractament adequat dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electronics de les bateries, al final de la seva vida útil, prevista de 16 anys, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics.

13.- De les mesures compensatòries:

L'EIA no inclou cap tipus de mesura compensatòria per: 1) emissions (en el cas que es detectin fuites dels equipaments que contenen el gas SF₆, s'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF₆) ; 2) consum del sòl; tret de la plantació i manteniment de la barrera vegetal per minimitzar l'impacte visual de la instal·lació.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Per tot el que s'ha exposat i atès que:

• El Servei de Protecció d'Espècies ha informat desfavorablement el projecte per la modificació permanent de l'hàbitat i els efectes sobre la pèrdua de biodiversitat i el paisatge i la desforestació per pèrdua de massa forestal.
• El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl conclou en el seu informe que s'ha de conservar la massa forestal present a la part nord de la parcel·la 282, del polígon 3, del TM d'Alcúdia.
• L'Ajuntament d'Alcúdia no considera positiu el projecte, atès que suposa un consum innecessari de territori en un entorn natural d'alt valor.
• El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca indica que no queda prou motivada la consideració d'instal·lació d'autoconsum i, per la qual cosa, sembla que es podrien estudiar altres alternatives més llunyanes al punt de consum i als elements catalogats i amb menys visibilitat.
• El projecte suposa la destrucció d'una superfície considerable i significativa ocupada per habitats d'interès comunitari en estat de conservació o desenvolupament recollits per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva Hàbitats), entre ells, l'Hàbitat d'Interès Comunitari prioritari 6220*; la qual cosa dona com a resultat l'incompliment de la condició SOL-H01 del PDSEIB.
• El projecte es considera incompatible amb l'establert a l'article 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que estableix que els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies.
• La selecció de l'alternativa d'emplaçament no s'ha realitzat amb una metodologia objectiva que integri factors ambientals, socials i econòmics, contravenint les prescripcions de l'Annex VI de la Llei 21/2013. Així mateix, la identificació i valoració d'impactes s'ha limitat a l'alternativa seleccionada, sense aplicar la matriu d'impactes a la resta d'alternatives, en vulneració de l'obligació legal de valorar-les. Les puntuacions atorgades es realitzen únicament sobre la base de disseny de l'alternativa d'ubicació projectada, mostren una ponderació més elevada en determinats paràmetres sense argumentació que la recolzi i no reflecteixen afectacions directes rellevants ni diferències que puguin ser considerades determinants, alhora que no es prenen en consideració altres significatives com és l'afectació a hàbitats d'interès comunitari. Aquestes deficiències impedeixen considerar l'alternativa seleccionada com a ambientalment preferent i degudament motivada.
• No es justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals SOL-A01, SOL-B02, SOL-B07, SOL-C01, SOL-C02, SOL-H01, SOL-J01, SOL-C03, SOL-D02 i SOL-D06, contingudes a l'Annex F del Decret 33/2015 (PDSEIB), de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
• El projecte suposa un impacte paisatgístic sever en termes de període de recuperació del terreny afectat al seu estat original.
• La implantació d'un projecte d'energia renovable a costa de l'eliminació de masses forestals consolidades, caracteritzades per funcions ambientals crítiques i que actuen com embornals naturals de CO₂, no s'adequa a la definició d'un model energètic sostenible.

​​​​​​​Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte de parc fotovoltaic PFV Son Careló, ubicat al polígon 3, parcel·la 282 del terme municipal d'Alcúdia, promogut per Alcanada Energy, SL, amb l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) redactat per Antoni Estelrich Sempere (Graduat en enginyeria ambiental i Graduat en enginyeria d'Organització Industrial) i Jaime Bonnin Sureda (Enginyer tècnic industrial), signat electrònicament per ambdós el 18 de gener de 2024, atès que previsiblement es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 29 d'abril de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá