Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 18 de maig de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025, 

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental del projecte d'emmagatzematge energètic PBAT MILLOR STORAGE, parcel·les 476 i 511, polígon 002, TM de Sant Llorenç des Cardassar

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos en l'annex 2, el «Projecte d'emmagatzematge energètic PBAT MILLOR STORAGE, parcel·les 476 i 511, polígon 002», s'inclou al punt n i b del grup 4:

«b) Construcció de línies elèctriques (projectes no inclosos en l'annex I) amb un voltatge igual o superior a 15 kV, que tinguin una longitud superior a 3 km, incloses les seves subestacions associades, així com per sota dels anteriors llindars quan compleixin els criteris generals 1 o 2, o no incloguin les mesures preventives establertes en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, o discorrin a menys de 200 m de població o de 100 m d'habitatges aïllats en alguna part del seu recorregut, tret que discorrin íntegrament en subterrani per sòl urbanitzat.»

Així mateix, s'inclou al Grup 4 de l'Annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental:

«n)Emmagatzematge energètic estand-alone a través de bateries electroquímiques o amb qualsevol tecnologia de caràcter hibridat amb instal·lacions d'energia elèctrica.»

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions dels articles 21 i 22 del Text refós que li siguin d'aplicació.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge de bateries modalitat stand alone amb una potència instal·lada de 1,678 MW. La capacitat d'emmagatzemament és de 10,068 MWh amb 6h d'autonomia.

El projecte es planteja a les parcel·les 476 i 511 del polígon 2 del TM de Sant Llorenç des Cardassar, ocupant una superfície de 1,36 ha.

Les bateries es distribuiran en 8 racks dins cada contenidors (16,16 m²), cada un dels quals comptarà amb un un sistema d'il·luminació, un sistema de detecció d'incendis i un sistema d'extinció automàtic, així com un equip de refrigeració líquida. La planta tindrà una configuració de 2 contenidors de bateries amb una capacitat unitària de 5,015 MWh.

També comptarà amb un sistema de gestió de bateries, el qual s'encarrega de la monitorització de les bateries, estimar l'estat de la càrrega, controlar la descàrrega i establir un control tèrmic

Comptarà amb 12 inversors del fabricant SUNGROW model SC210HX de 210 kW de potència nominal, però estaran limitats electrònicament a una potència nominal de 139,83 kW, per tant la potència nominal instal·lada total serà de 1678 Kw.

Comptarà també amb 1 centre de transformació (17,54 m²) i un centre de maniobra i mesura, un centre de control (19,2 m²) i un centre de protecció i mesura (17, 54 m²)

L'evacuació de l'energia es farà a través d'una línia d'evacuació subterrània de 15 Kv i 0,880 km de longitud, des del centre de protecció i mesura (CPM) de la planta fins al Centre de Maniobra i Mesura (CMM) i d'aquí a la xarxa de distribució titular de E-DISTRIBUCIÓ (ENDESA), amb destinació a la subestació SET MILLOR 15 kV.

En un futur es pretén hibridar les bateries amb un parc fotovoltaic en la mateixa parcel·la. El parc tindrà 1,554 MW amb 2.072 mòduls de 750 Wp i una generació d'energia de 2.309,196 MWh.

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: Projecte bàsic.

3. Resum del document ambiental

Alternatives i selecció de l'elegida

S'han establert 3 alternatives per a la ubicació del projecte

- Alternativa 0: és la no realització del projecte. Es descarta, al·legant la necessitat de reduir la dependència energètica, aprofitar els recursos d'energies renovables i la diversificació de fonts de subministrament incorporant les menys contaminants.

- Alternativa 1: ubicada en el polígon 1, parcel·les 385 i 555 del TM de Sant Llorenç des Cardassar. Es tracta d'una parcel·la agrícola catalogada com àrea de transició amb d'un camp d'ametllers actualment abandonats. L'aptitud fotovoltaica és alta. La línia d'evacuació presentaria una longitud de 1.168 m.

- Alternativa 2: ubicada en el polígon 2, parcel·la 10 del TM de Sant Llorenç des Cardassar. Presenta pastures permanents de cultius declarats a la PAC i la parcel·la està catalogada com àrea de transició. L'aptitud fotovoltaica és alta. La línia d'evacuació presentaria una longitud de 1.102 m.

- Alternativa 3 (escollida): ubicada en el polígon 2, parcel·la 476 i 511 del TM de Sant Llorenç des Cardassar. Les parcel·les estan catalogades con àrea de transició. La línia d'evacuació presentaria una longitud de 865 m.

Per seleccionar l'alternativa s'ha dut a terme una anàlisi tenint en compte l'aptitud fotovoltaica, la presència o proximitat a espais protegits, la vegetació, el paisatge, la proximitat a altres parcs fotovoltaics i la longitud de la línia d'evacuació. En base a aquests criteris s'ha determinat que l'alternativa 3 és la que presenta un menor impacte degut principalment a una menor longitud de la línia d'evacuació i un menor impacte paisatgístic.

Impactes fase de construcció, fase de funcionament i fase de desmantellament

L'anàlisi d'impactes s'ha dut a terme tenint en compte els diferents vectors del medi que es veuran afectats durant cada una de les fases, els quals són:

• Atmosfera: durant la fase de construcció i desmantellament es poden generar emissions a l'atmosfera de pols, partícules en suspensió i emissió de contaminants químics i gasos (CO₂, SO_X y NO_X). També es preveu l'augment dels nivells de renou ambiental. Durant la fase de funcionament no és esperable que s'afecti negativament a l'atmosfera, tan sols les possibles fuites de SF6, les quals es considera que no tendran lloc.
• Sòl: durant la fase de construcció i desmantellament les alteracions que pot sofrir el sòl són canvis en la seva qualitat (desestructuració i compactació) i contaminació per lixiviats, vessaments accidentals d'olis, combustibles o aigües brutes. Durant la fase d'explotació es determina que un tractament inapropiat dels residus generats podria produir la contaminació del sòl.
• Aigua: durant la fase de construcció i desmantellament es pot veure afectada la xarxa d'escorrentia superficial a causa dels moviments de terres i dels rentats de possibles substàncies contaminants presents a les superfícies, on es duen a terme les obres. També es poden veure afectades les aigües subterrànies per la generació de lixiviats i els vessaments d'olis i combustible.
• V egetació: durant la fase de construcció i desmantellament, el moviment de terres, pot aixecar pols, la qual es deposita sobre les parts aèries de les plantes i pot provocar variacions a la seva fisiologia; la contaminació potencialment generada podria afectar a les plantes. Durant la fase d'explotació s'eliminaran les plantes que generin ombra a les plaques.
• Fauna: durant les tres fases la fauna es pot veure afectada per alteració del seu hàbitat, pèrdua de tranquil·litat i canvis en les pautes de comportament.
• Paisatge: durant la fase de construcció el paisatge es veurà afectat per la presència de la maquinaria i les zones d'apilament. Durant la fase d'explotació, el paisatge es veurà afectat per la presencia de les plaques i les bateries.

Els impactes avaluats són compatibles en un 72% dels casos i positius en un 10%. El 18% restant es considera moderat i s'espera que, amb les mesures de protecció i correcció establertes, siguin manejables.

Es proposen una sèrie de mesures preventives i/o correctores amb la finalitat d'evitar, atenuar, corregir o compensar els impactes negatius. Per a cada un dels vectors ambientals es poden destacar les següents:

• Atmosfera: evitar moviments de terra en els dies amb forts vents, camions coberts amb lona, control nivell gas cubetes de gas SF6, revisions periòdiques dels vehicles, col·locació panells acústics.
• Sòl: apilament materials sobre làmina impermeable, delimitació de zones d'actuació, esponjament zona d'actuació, trituració restes vegetals desbrossades amb la terra vegetal.
• Aigua: regs periòdics per evitar l'aixecament de pols, creació d'un punt verd durant la fase d'obra, evitar contacte directe de la ferralla amb el sòl, gestió adequada de les aigües de les instal·lacions sanitàries, apilament residus sobre làmina impermeable.
• Vegetació: regs periòdics, restauració de la vegetació després de la fase de desmantellament, prohibició ús herbicides, manteniment de la vegetació mitjançant ramat oví.
• Fauna: limitacions de velocitat a 20 km/h, translocació d'individus abans de dur a terme les actuacions, instal·lació d'elements de sortida per a fauna a les rases obertes, establiment tancat cinegètic per permetre el pas de la fauna, creació d'un claper.
• Paisatge: establiment d'una barrera vegetal i d'una protecció visual i acústica a les bateries de color ocre.

El pressupost que es planteja per a l'acompliment de les mesures és de 34.954,93 €.

S'inclou un pla de vigilància ambiental per al seguiment de les mesures correctores. Es determina que, durant les obres, es durà a terme un control de tota la documentació ambiental generada i s'estarà en contacte permanent amb el cap d'obra per solucionar els problemes ambientals que es puguin generar. Es redactarà un informe inicial i de cada visita s'aixecarà una acta d'inspecció. Durant la fase d'explotació s'elaboraran informes anuals que contindran l'estat de conservació dels sòls, les incidències respecte a la fauna, resultat de les mesures aplicades, i conclusions.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions previsiblement afectades:

• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i    Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Servei d'Ordenació del Territori, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei d'Explotació i Conservació, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Direcció General d'Emergències i Interior, Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local
• Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei de Salut Ambiental, Direcció General de Salut Pública, Conselleria de Salut
• Endesa Distribución
• GOB
• Red Elèctrica
• Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, de data 02 de juny de 2025, que conclou:

Per tot això, i en relació a la perspectiva climàtica, emeto informe favorable, amb els següents condicionants:

1. Incloure en el Document Ambiental, el tractament adequat dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) de les bateries i altres components, al final de la seva vida útil, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries i assegurar que el seu compliment en el projecte.

2. Incloure en el Document Ambiental, a més de les mesures previstes, el risc dels sistemes de bateries davant l'increment de temperatura.

Informe del Servei de Mobilitat, de data 11 de juny de 2025, que conclou:

Per la qual cosa s'informa favorablement en aquells aspectes que en matèria de mobilitat de carreteres son competència el CIM i comunic als efectes oportuns.

Informe del Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, de data 20 de juny de 2025, que conclou:

El projecte presenta implicacions ambientals i territorials que afecten competències municipals, especialment pel que fa a l'ús del sòl, la proximitat a habitatges, la gestió de residus i la integració paisatgística.

Es recomana que, en cas d'autorització, s'incorporin condicions específiques que garanteixin la compatibilitat amb l'entorn i la seguretat del projecte.

Aquest informe es remet com a aportació tècnica en el tràmit de consulta contemplat a l'article 46.2 de la Llei 21/2013, sense prejudici de les valoracions i decisions que corresponguin a l'òrgan ambiental competent.

Informe del Servei de Salut Ambiental, de data 10 de setembre de 2025, que conclou:

S'informa favorablement condicionat a:

1. Compliment de les mesures preventives i correctores establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

2. Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instaŀlació, si escau, i compliment dels valors establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques

Informe del Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, de data 27 de juny de 2025, que conclou:

Vista la documentació adjunta al registre, ― ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL ― ― PROYECTO DE ALMACENAMIENTO DE ENERGÍA HIBRIDADO CON PARQUE SOLAR FOTOVOLTAICO CONECTADO A RED, signat per D. Juan Javier Llop Garau, de data 19/12/2024, pel que fa a consideracions tècniques, qui subscriu informa favorable a que la Direcció General de referència, continuï amb el procediment iniciat, sense perjudici de les posteriors autoritzacions i permisos necessaris.

Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 13 de juny de 2025, que conclou:

Pel que fa a la condicions de seguretat del projecte, caldrà executar una franja de d'autoprotecció de 30 m d'amplada respecte a la vegetació forestal contigua, de conformitat amb l'article 77 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears. La ubicació de la faixa pot realitzar-se:

• Separant 30 metres les bateries del marge oest de la massa forestal de la parcel·la colindant, i fent desbrossaments sistemàtics al voltant de les infraestructures per evitar que creixi la vegetació,
• Creant una faixa de prevenció d'incendis dins la parcel·la forestal seguint els criteris i indicacions de la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021 (https://www.caib.es/seucaib/ca/arxiuServlet?id=4953120).
• Aquesta franja serà sense acumulacions de combustible vegetal, amb un desbrossament selectiu i amb aclarides i podes de la massa arbòria que permetin trencar la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació.
• En qualsevol cas, no implicarà cap canvi d'ús respecte al forestal
• Caldrà autorització del propietari de la parcel·la on s'ubica les actuacions.
• Caldrà sol·licitar els permisos necessaris abans d'iniciar qualsevol actuació, a través de l'Agent de Medi Ambient de zona o a través dels procediments se la Seu electrònica.

Pel que fa a l'execució de les obres, sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització d'aquestes caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

- Referent a utilitzar maquinària i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestal, s'ha de tenir en compte el següent:

- L'article 48.6.d de la Llei 43/2003 prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta diari per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

- Les màquines o equips que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 m dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

Respecte a la plantació d'espècies com a barrera visual, no realitzar la plantació com a pantalla visual a les zones colindants amb zona ZAR (marge oest). Al ser zones forestals, el bosc ja fa de pantalla visual i a més és contrari a la creació de la faixa de baixa combustibilitat projectada.

- Per la plantació a la resta dels marges, utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior, tal i com s'estableix en el projecte, evitant, en tot cas, els Cupressus, Thuja o similars, per tal reduir la propagació del foc en cas d'incendi forestal.

Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 18 de juny de 2025, que conclou:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre el Projecte d'emmagatzematge energètic PBAT MILLOR STORAGE. Par. 476 i 511 pol. 002, TM Sant Llorenç des Cardassar

Informe del Servei  de Planificació d'Emergències, de data 10 de juliol de 2025, que conclou:

Per tot l'anterior, s'informa sol·licitant del present informe que el titular del Projecte d'emmagatzematge energètic PBAT MILLOR STORAGE. Par. 476 i 511 pol 002, TM Sant Llorenç des Cardassar:

a) Haurà d'avaluar tots els riscs definits en els Plans especials de Protecció Civil del Govern Balears per verificar que el Projecte no es trobi afectat per cap dels riscs analitzats a la planificació especial de protecció civil (indicats a l'apartat Consideracions jurídiques)

b) Respecte a l'autoprotecció de la instal·lació, haurà de valorar si l'activitat en qüestió disposa d'una normativa sectorial específica que estableixi obligacions d'autoprotecció en els termes que defineixen el Reial decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d'emergències, i el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la llei d'ordenació d'emergències a les Illes Balears.

En aquest cas, haurà d'elaborar-lo, presentar-lo i registrar-lo a la Direcció General d'Emergències i Interior abans de l'inici de l'activitat.

El projecte d'emmagatzematge energètic PBAT MILLOR STORAGE. Par. 476 i 511 pol 002 no queda afectat pel radi corresponent a la vulnerabilitat LC1 de 253 m. Per la qual cosa, no hi ha més riscs dels ja existents en relació a l'activitat afectada per la Directiva d'accidents greus anomenada Planta Satèl·lit de GNL de Cala Millor.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa a les parcel·les 551 i 476 del polígon 2, al TM de Sant Llorenç des Cardassar. En una zona d'aptitud fotovoltaica alta.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic amb la qualificació d'àrea de transició.

El projecte se situa a zona de risc baix d'incendis. Ambdues parcel·les confronten pel sud amb una Zona d'Alt Risc d'Incendi (risc molt alt), classificada com a APR d'incendis.

La zona es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània de Portocristo (1820M3), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu dolent. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada.  Es tracta també d'una zona vulnerable per nitrats, d'acord amb el Decret 18/2023, de 27 de març pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears i s'aprova el Programa de seguiment i control del domini públic hidràulic.

A dins la parcel·la 411 hi ha un fragment de la tessel·la MA3c_1607 , en la qual hi ha presents els hàbitats d'interès comunitari següents:

• 5300 Matolls termomediterranis i presedèrtics
• 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea)
• 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

Aquesta tessel·la confronta pel sud amb les dues parcel·les objectes del projecte.

D'acord amb el Bioatles (quadrícula 1x1: 3480) a la zona del projecte es determina la presència potencial de les següents espècies catalogades i/o amenaçades: Testudo hermanii

El projecte es situa a la Unitat Paisatgística 6: Llevant. A més, d'acord amb el visor del Consell de Mallorca, s'ubica en un àrea amb un valor paisatgístic alt i està considerat com a paisatge obert.

6. Consideracions tècniques

1. Tot i que el disseny final es presenta com un sistema hibridat, el projecte es descriu inicialment com la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries en modalitat stand alone. La instal·lació del parc fotovoltaic format per 2.072 mòduls es contempla con una hibridació posterior, com una segona fase del projecte. Per tant, s'entén que, en la seva primera etapa, les bateries funcionaran de manera autònoma connectades a xarxa, fins a la instal·lació posterior de les plaques. En aquest sentit, seria recomanable, si és tècnicament viable, que les actuacions es duguin a terme de forma conjunta i es tracti d'un PFV hibridat des del primer moment.

2. El projecte es planteja en sòl rústic amb la qualificació d'àrea de transició. D'acord amb l'article 46.2 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, tenint en compte unes característiques determinades, on les instal·lacions d'energia renovable tenen la consideració d'ús admès a l'efecte de la legislació territorial i urbanística (actualment en fase de tramitació). Per altra banda, l'article 33 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears estableix 4 zones d'aptitud ambiental (el projecte objecte d'aquest informe s'ubica a una zona d'aptitud fotovoltaica alta) per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques i eòliques.

Tot i això,  actualment a les Illes Balears no existeix cap planificació específica en matèria d'ordenació territorial que reguli les condicions d'implantació dels sistemes d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries, ni tampoc les condicions òptimes de seguretat ni la justificació per a la seva ubicació en sòl rústic. De fet, altres comunitats autònomes, com és el cas d'Astúries, han optat per suspendre temporalment la concessió de llicències per a la instal·lació de bateries en sòl no urbanitzable fins a l'elaboració de les corresponents directrius sectorials que n'han de regular la implantació.

A més, d'acord als Criteris per a l'elaboració dels estudis d'impacte ambiental i documents ambientals dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació, així com dels projectes de sistemes d'emmagatzematge (BESS), establerts per la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, les bateries en sistemes aïllats «s'han d'ubicar preferentment en àrees industrialitzades o perímetres d'instal·lacions de generació elèctrica, i, excepte en aquest darrer cas, no es recomana la implantació en sòl rústic». En aquest sentit, tot i que el projecte es planteja en una configuració final hibridada amb una planta fotovoltaica associada, cal considerar que, en la seva fase inicial, el sistema d'emmagatzematge operarà de manera autònoma (stand alone), fet que l'assimila funcionalment a un sistema aïllat als efectes d'aplicació dels criteris esmentats. Per tant, la seva implantació en sòl rústic resulta, en aquesta primera etapa, potencialment contrària a les recomanacions establertes, circumstància que s'hauria de justificar adequadament des del punt de vista territorial i ambiental."

3. El document ambiental presentat tracta majoritàriament la instal·lació fotovoltaica, la qual per les seves característiques, per ella sola no està subjecte a avaluació d'impacte ambiental. Tot i això aquesta documentació es tendrà en compte per poder avaluar els efectes sinèrgics i acumulatius, tal com preveu la legislació.

4. En el document ambiental es determina que el BESS comptarà amb un sistema d'extinció d'incendis i un sistema de gestió de bateries, el qual s'encarrega del monitoratge de les bateries, estimar l'estat de càrrega, controlar la descàrrega i establir un control tèrmic. A més, posseeix una alarma davant fallida i s'encarrega de la protecció del sistema de bateries. Tot i aquests sistemes, el risc de desbordament tèrmic, i la possible explosió associada, continuen existint, encara que molt contingut i gestionat. El desbordament tèrmic és un procés extremadament ràpid i pot superar localment les capacitats d'extinció, si el focus s'estén abans de que la intervenció sigui efectiva.

El projecte confronta amb una zona forestal consolidada, determinada com a hàbitat d'interès comunitari, la qual està inclosa dins una Zona d'Alt Risc d'Incendi (risc molt alt) i classificada com a APR d'incendis. En aquest sentit, la proximitat de les BESS amb la massa forestal augmenta el risc associat, encara que el BESS incorpor-hi els sistemes de protecció esmentats. Per aquest motiu, i amb l'objectiu de reduir el risc de propagació d'incendi entre el BESS i la massa forestal, es considera fonamental respectar una distància mínima de seguretat.

Figura 2. Ubicació HIC (en verd) en relació al projecte (requadre vermell). Font: ideIB.

Figura 3. Risc d'incendi forestal al voltant del projecte (requadre vermell). Font: ideIB.

D'acord als Criteris per a l'elaboració dels estudis d'impacte ambiental i documents ambientals dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació, així com dels projectes de sistemes d'emmagatzematge (BESS), establerts per la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, els BESS s'haurien d'ubicar a una distància mínima de seguretat de 250 m de qualsevol massa forestal i/o garriga.

A més, el projecte es situa a un 240 m del nucli costaner de Sa Coma. En aquest sentit, seguint les indicacions establertes en el document mencionat, es recomana que aquestes instal·lacions s'ubiquin també a un distància mínima de 250 dels nuclis de població.

Tot i això, s'ha de tenir en compte que, pel que a fa a la distància mínima als nuclis de població o a les masses forestals, aquesta distància es podria reduir en funció de l'estimació de la ploma de dispersió dels gasos que es puguin generar en cas d'accident per tal d'establir unes distàncies de seguretat i garantir que no es produiran impactes sobre la salut i la flora. Per tant, s'hauria d'estimar la ploma de dispersió, tenint en compte diferents escenaris (vents predominants de l'àrea d'estudi; diferents velocitats del vent; condicions més adverses per a la dispersió de contaminants; etc.). S'haurà d'estudiar l'efecte de la dispersió sobre els habitatges aïllats, nuclis de població i població sensible de l'entorn.

Per altra banda, pel que fa al compliment dels criteris establerts a l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, es determina que el criteri SOL-FO3 (Es redactaran i implantaran els corresponents plans d'autoprotecció d'incendis forestals per a les instal·lacions ubicades en zones de risc d'incendi forestal, se'n definiran els accessos i es garantirà l'arribada i maniobra de vehicles pesants, d'acord amb la normativa sectorial vigent) no és d'aplicació ja que la instal·lació s'ubica fora de zona de risc d'incendi. Tot i això, com s'ha comentat la parcel·la confronta amb una Zona d'Alt Risc d'Incendi, per tant seria convenient redactar un pla d'autoprotecció d'incendis forestals.

5- D'acord amb el document ambiental, el funcionament del centres de transformació requereixen la presencia del gas SF6. L'SF6 es un dels gasos d'efecte hivernacle més potents, amb un potencial d'escalfament global 23.500 vegades superior al del diòxid de carboni. Tot i que, s'han establert una sèrie de controls per assegurar que el gas romani dins del recipient estanc durant tota la activitat i que, en cas de fuita accidental, es duran a terme mesures compensatòries, cal recordar l'entrada en vigor de Reglament de la Unió Europea 2024/573 del Parlament europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014, d'acord amb el qual s'elimina l'ús del gas SF6 a partir d'1 de gener de 2026 en instal·lacions inferiors a 24 kV (article 13.9 a). Per tant, els equips de la instal·lació fotovoltaica no podran incloure aquest gas.

6- Es proposa la implantació d'una barrera vegetal formada per oliveres (Olea europaea) de mínim 2 m d'altura. A l'annex d'incidència paisatgística, es determina que amb aquesta mesura és redueix la visibilitat del parc en un 9% (de 73,13 ha des de les que podia ser visible a 66,81 ha). Tot i que la creació d'una barrera vegetal sol ser una de les mesures més usades per reduir l'impacte paisatgístic que generen els PFV, s'ha de tenir en compte el tipus de paisatge en el qual es vol dur a terme el projecte. Es tracta d'un paisatge agrícola obert, el qual segons l'Inventari Forestal de es categoritza com a tipus agrícola i pradera. En relació a aquest fet, diverses guies alerten que plantar arbres com a pantalla en paisatges oberts agrícoles suposa en si mateix un impacte paisatgístic perquè transforma el caràcter visual i espacial del paisatge: es perd la sensació d'obertura pròpia d'aquests espais agrícoles i augmenta la presència visual d'elements verticals i pantalles visuals que poden resultar discordants amb el context original. Per exemple, la Guidelines for Landscape and Visual Impact Assessment determina que en paisatges oberts, les pantalles arbòries haurien de ser discontinues i de baix creixement per evitar el tancament visual i preservar la sensació d'obertura i escala horitzontal. Les plantacions contínues o altes introdueixen elements verticals discordants que alteren el caràcter espacial obert. La Guía para la elaboración de estudios de impacto ambiental de plantas fotovoltaicas del MITECO també estableix que les mesures correctores utilitzades en molts casos per a disminuir l'impacte paisatgístic poden generar importants impactes afegits si no es realitzen conforme a uns criteris tècnics i ecològics adequats. L'Estratègia de Paisatge del Consell de Mallorca (2009) estableix com un dels seus objectiu preservar el caràcter i la diversitat configuracional dels paisatges agrícoles oberts, evitant transformacions.

A més, a causa del risc d'incendi i explosió relacionat amb el desbordament tèrmic, l'establiment d'una barrera vegetal a l'entorn de les bateries està contraindicat com a mesura correctora. En aquest sentit, resulta més idònia l'altra mesura proposada en el document ambiental, la de l'establiment de panells acústics al voltant de les bateries, els quals compleixen amb les característiques que s'estableixen a la norma 22 del PTIM i per tant també actuen com mesura per reduir l'impacte paisatgístic.

7- Pel que fa a la gestió dels residus de les BESS, es determina que aquests es classifiquen amb el codi LER 16 06 07 o 17 06 07 (acumuladors i bateries) i que seran gestionats per una empresa autoritzada per al seu reciclatge. D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic, es necessari que es tengui en compte l'aplicació del Reglamento (UE) 2023/1542 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de julio de 2023, relativo a las pilas y baterías y sus residuos y por el que se modifican la Directiva 2008/98/CE y el Reglamento (UE) 2019/1020 y se deroga la Directiva 2006/66/CE.

8- Pel que fa a les instal·lacions de conversió i transformació de les activitats de  producció d'energia fotovoltaica, s'ha de tenir en compte que, d'acord al Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel que s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, aquestes es consideren activitats potencialment contaminants del sòl i per tant s'hauran d'ajustar al que estableix la normativa en aquesta matèria.

9. Al document ambiental es plantegen dues alternatives per al traçat de la línia d'evacuació. Una d'elles es planteja a un punt de connexió dins una forestal la qual és un hàbitat d'interès comunitari. En el mateix document es determina que  el promotor ha sol·licitat que l'alternativa escollida sigui la més propera per evitar així entrar en la zona forestal. Tot i que, l'alternativa escollida és la que presenta un menor impacte, s'ha de tenir en compte  que, segons el que disposa l'article 21 del PDSEIB, les instal·lacions de mitjana tensió han de desenvolupar-se preferentment per camins de titularitat pública o privada. Per tant, l'alternativa 1 estaria incomplint aquest precepte, no només per discórrer fora de camins existents, sinó afectant directament a una tessel·la d'habitat d'interès comunitari amb una qualitat alta. Per tant, l'alternativa 2 no seria ambientalment viable.

10. Pel que fa a l'anàlisi de vulnerabilitat del projecte davant els riscs i el canvi climàtic no s'ha tengut en compte el efectes de l'augment de temperatura i el perill del desbordament tèrmic associat. S'ha de tenir en compte que, les bateries de liti són sensibles a la temperatura. Si la temperatura ambient és massa alta poden aparèixer gasos inflamables a l'interior de les bateries com a conseqüència de determinats processos químics i es pot produir un desbordament tèrmic i la bateria podria cremar-se. A més, d'acord amb l'informe del Servei de Planificació d'Emergències, s'han d'avaluar tots els riscs definits en els Plans especials de Protecció Civil del Govern Balear per verificar que el projecte no es trobi afectat per cap d'aquests.

11. Per tot l'anterior, una vegada analitzats els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i atesa la naturalesa del projecte i la ubicació proposada, es preveu que el projecte pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte d'emmagatzematge energètic PBAT MILLOR STORAGE, parcel·les 476 i 511, polígon 002, TM de Sant Llorenç des Cardassar, signat per l'enginyer tècnic Javier Tielas Sanchez en data 14 de gener de 2025, atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient

L'estudi d'impacte ambiental (EsIA) contindrà com a mínim el que estableixen,  l'article 35 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'annex VI, i els articles 21, 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, (BOIB núm. 150, de 29 d'agost de 2020), així com les consideracions següents:

• S'han de tenir en compte els Criteris per a la redacció dels estudis d'impacte ambiental dels projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació, i dels projectes d'emmagatzematge (BESS) publicats a la pàgina web del Servei d'Avaluació Ambiental (https://www.caib.es/sites/serveiassessoramentambiental/ca/criteris/). Aquells als que no es doni compliment hauran de ser justificats.
• A l'hora d'establir les mesures correctores per mitigar l'impacte visual de la instal·lació, s'ha de tenir en compte el tipus de paisatge en que es vol dur a terme el projecte per evitar que aquestes mesures generin en si mateix un impacte paisatgístic al transformar el caràcter visual i espacial del paisatge.
• Donar compliment al criteri SOL-F03 de l'annex F del PDSEIB.
• Un calendari específic per establir quan s'implantarà el parc fotovoltaic.
• Pel que fa a l'ús del SF6, tenir en compte el Reglament de la Unió Europea 2024/573 del Parlament europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014, d'acord amb el qual s'elimina l'ús del gas SF6 a partir d'1 de gener de 2026 en instal·lacions inferiors a 24 kV (article 13.9 a).
• Una anàlisi dels riscos relacionat amb les bateries.
• D'acord amb el Servei de Salut Ambiental:

- S'haurà d'incloure al pla de vigilància ambiental un Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació, si escau, i compliment dels valors establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

• D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic:

- Incloure el tractament adequat dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) de les bateries i altres components, al final de la seva vida útil, d'acord amb la normativa de residus d'aparells elèctrics i el Reglamento (UE) 2023/1542 de piles i bateries i assegurar que el seu compliment en el projecte.

- Incloure, a més de les mesures previstes, el risc dels sistemes de bateries davant l'increment de temperatura.

• D'acord amb el Servei Servei de Planificació d'Emergències:

- S'han d'avaluar tots els riscs definits en els Plans especials de Protecció Civil del Govern Balear per verificar que el projecte no es trobi afectat per cap dels riscs analitzats a la planificació especial de protecció civil (indicats a l'apartat de Consideracions jurídiques del seu informe).

- S'haurà de valorar si l'activitat disposa d'una normativa sectorial específica que estableixi obligacions d'autoprotecció en els termes que defineixen el RD 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d'emergència, i el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de llei d'ordenació d'emergències de les Illes Balears.

Per a l'elaboració de l'estudi d'impacte ambiental s'hauran d'incloure, com a mínim, els aspectes esmentats al present informe, que servirà com a document d'abast de l'EsIA, i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'Impacte Ambiental a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació en el BOIB i a la seva seu electrònica. A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que s'han de realitzar, com a mínim,  les consultes següents:

• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i    Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Servei d'Ordenació del Territori, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei d'Explotació i Conservació, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Direcció General d'Emergències i Interior, Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local
• Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei de Salut Ambiental, Direcció General de Salut Pública, Conselleria de - Salut
• Endesa Distribución
• Red Elèctrica
• Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar
• GOB

Segon. Es publicarà el present informe d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 20 de maig de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá