Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 21 de maig de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte PFV Son Pillo 1, en els termes següents:

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic de 4,975 MWp de potència pic (amb una potència instal·lada de 4,29 MW) ubicat en sòl rústic, el qual preveu una superfície d'ocupació territorial de 4,11 ha dins d'una àrea total de tancament de 5,09 ha.

El projecte s'inclou al punt 6 del grup 2 (Energia) de l'annex II (avaluació d'impacte ambiental simplificada) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i en les zones d'aptitud alta del PDS d'Energia.

No obstant estar sotmès a avaluació d'impacte ambiental simplificada, el promotor sol·licita subjectar-se a l'article 13.1 apartat f) del Text refós i que es tramiti pel procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic de 5,09 ha (superfície del tancament) connectat a la xarxa de distribució de mitjana tensió amb una línia de 320 metres de longitud, i una segona fase d'instal·lació de sistemes d'emmagatzematge en bateries. El projecte està situat a la parcel·la 30 (ref. cadastral 07011A013000300000HJ) del polígon 13 del T.M. de Calvià. La superfície total de la parcel·la és de 150.107 m² (15,01 ha). El parc fotovoltaic, considerant el seu tancament perimetral, ocuparà una superfície de 50.930,12 m² (5,09 ha), la qual cosa suposa un percentatge aproximat del 33,9 % de la superfície total de la parcel·la. Considerant exclusivament l'ocupació territorial de la instal·lació delimitada per la poligonal (41.069,56 m² o 4,11 ha), el percentatge és del 27,36 %.

Les principals característiques tècniques del parc fotovoltaic són:

• Potència pic (mòduls): 4,975 MWp.
• Potència instal·lada (inversors): 4,29 MW.
• Producció anual estimada: 7.974 MWh
• Superfície total de les parcel·les: 15,01 ha
• Superfície ocupada per la instal·lació: 4,11 ha.
• Superfície del recinte tancat: 5,09 ha.
• Ocupació de les parcel·les: 27,4 % (respecte a la superfície total de les parcel·les de 15,01 ha).
• Alçada màxima dels mòduls: 3,14 m.
• Alçada mínima dels mòduls: 0,80 m.
• Distància entre fileres de panells: 4,5 m.
• Nombre de mòduls: 8.505 panells bifacials de 585 Wp cadascun.
• Tipus d'estructura: estructura metàl·lica fixa ancorada al terreny mitjançant clavament directe o perns perforadors.
• Inversors: 20 inversors trifàsics tipus string de 330 kVA la unitat.
• Línia d'evacuació: Soterrada en la seva totalitat, de 320 m de longitud a 15 kV.
• Punt de connexió: Suport de la Línia MT de 15 kV ROTES, propietat d'E-DISTRIBUCIÓN, ubicat dins la mateixa parcel·la del projecte.
• Edificacions i instal·lacions:
• Centre de maniobra i mesura (CMM): 1 edifici prefabricat de formigó (de 6,08 m x 2,38 m i 2,60 m d'alçada).
• Centres de transformació (CT): 3 CT prefabricats de formigó (de 6,08 m x 2,38 m i 2,80 m d'alçada).
• Previsió (fase 2) BESS: sistema d'emmagatzematge en bateries amb una capacitat de 14 MWh i 3,5 MW de potència, format per 4 contenidors industrials de 40 peus i 1 CT BT/MT addicional, que ocuparà una superfície aproximada de 1.100 m².

Tant els CT, com el CMM i el recinte per al BESS, es troben ubicats a l'interior de la mateixa parcel·la. El recinte projectat per a les bateries se situa específicament a la part nord de la finca. Atès que el suport d'interconnexió de la LMT ROTES també s'ubica a l'interior de la parcel·la 30, la línia d'evacuació transcorre exclusivament per l'interior d'aquesta des del CMM fins a la torre de la xarxa de distribució, generant una interconnexió totalment interna.

Figura 1. Ubicació del projecte al nord del polígon de Son Bugadelles, a Santa Ponça. En verd es mostra el contorn de la parcel·la, mentre que la línia groga és el contorn perimetral del PFV proposat. Font: elaboració pròpia.

Figura 2. Implantació fotovoltaica del PFV Son Pillo. Es mostra la ubicació projectada per les plaques, l'àrea perimetral vallada i la ubicació projectada del sistema BESS. Font: Estudi d'Impacte Ambiental.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

Alternatives d'emplaçament (selecció de parcel·la)

• Alternativa 0: consisteix en la no execució del projecte. Es descarta, al·legant que des d'un punt de vista socioeconòmic i energètic suposaria no contribuir als objectius de transició energètica establerts per la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears i pel Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB).
• Alternativa 1 (alternativa seleccionada): s'ubica a la parcel·la 30 del polígon 13 del terme municipal de Calvià (Ref. cadastral 07011A013000300000HJ). La zona s'emplaça just a la mateixa parcel·la on s'ubica el punt de connexió autoritzat (suport de la línia de MT ROTES). Es tracta d'una parcel·la en sòl rústic amb presència de cultius de cereals de secà destinats a l'aprofitament farratger a dent i garrovers en estat d'abandonament, la qual cosa suposa una molt baixa rendibilitat econòmica. A l'entorn proper conflueixen usos industrials i de serveis (polígon de Son Bugadelles) així com usos residencials (urbanització de Galatzó). El sòl es troba catalogat en l'àmbit d'ordenació urbanística vigent del municipi de Calvià com a sòl rústic - àrea de transició d'harmonització. D'acord amb el PDSEIB, el projecte es desenvolupa en la seva totalitat en una zona d'aptitud fotovoltaica alta. En aquest emplaçament s'evita l'afecció a vegetació o fauna d'interès, no hi ha cap coincidència directa amb espais naturals protegits (es troben a més de 4 km) i l'ocupació territorial de les plaques evita la zona nord-est de la parcel·la que es correspon amb una Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP).
• Alternativa 2: es localitza en un emplaçament de característiques similars (Ref. cadastral 07011A010000090000HW), on el punt de connexió se situaria a aproximadament 1,5 km de distància, la qual cosa faria necessari fer discórrer la línia elèctrica per viari existent i/o parcel·les privades. Limita amb la carretera Ma-1, una autopista de molta afluència que requereix major protecció paisatgística, i presenta l'inconvenient de l'existència d'elements patrimonials catalogats que es podrien veure afectats.
• Alternativa 3: es localitza en unes parcel·les (Ref. cadastral 07011A012000320000HB) on el punt de connexió es troba a aproximadament 3,7 km de distància, fent necessària també una línia d'evacuació llarga a través de viari i parcel·les privades. Aquesta àrea també limita amb l'autopista Ma-1 i es troba propera al nucli de Palmanova. A l'igual que a l'alternativa 2, l'àrea presenta l'inconvenient d'incloure elements patrimonials catalogats a la zona d'implantació.

Figura 3. Ubicació de les alternatives. Font: Estudi d'impacte ambiental.

Alternatives d'ubicació dins de la parcel·la seleccionada

Atès que els terrenys disposen d'una superfície total de 150.107 m² i la instal·lació només ocuparà uns 52.019 m² (superfície tancada), s'han estudiat diferents alternatives per a la distribució de les infraestructures a l'interior de la finca.

• Alternativa 1 (aprofitament òptim de l'espai - alternativa seleccionada). Segons l'Estudi d'Impacte Ambiental, aquesta distribució cerca rendibilitzar ambientalment l'ocupació. La geometria del conjunt respon a criteris tècnics de màxima eficiència de la instal·lació fotovoltaica, implantant el nombre màxim de plaques possible, minimitzant les pèrdues per ombra entre elles, reduint la generació de residus d'instal·lació i facilitant les operacions de manteniment.
• Alternativa 2. (priorització de la minimització de costos). Segons l'Estudi d'Impacte Ambiental, aquesta opció centra el seu disseny i distribució principalment en la reducció de les despeses econòmiques d'implantació. Es descarta perquè obté una puntuació d'idoneïtat global inferior a l'alternativa d'aprofitament òptim, especialment pel que fa a l'eficiència a llarg termini.

Alternatives en relació amb la implantació del cablejat de connexió

Per a les connexions elèctriques a l'interior de la instal·lació, així com per a la línia d'evacuació de l'energia, s'han plantejat diverses alternatives d'implantació.

• Alternativa 1 (traçat soterrat - alternativa seleccionada). Segons l'Estudi d'Impacte Ambiental, aquesta opció suposa una menor transformació del territori, ja que minimitza la transformació visual de l'entorn. S'ha seleccionat en ser tècnicament viable i representar la solució ambientalment més adequada, obtenint la màxima puntuació d'idoneïtat global.
• Alternativa 2 (traçat superficial). Aquesta opció preveu l'ús de safates aèries o embornals per al cablejat. Es descarta perquè, tot i ser funcionalment correcta, és ambientalment menys adequada i implica una major transformació del territori en comparació amb el soterrament.
• Alternativa 3 (traçat aeri). Segons l'Estudi d'Impacte Ambiental, aquesta opció es descarta per les mateixes raons que l'alternativa superficial, atès que suposa una major transformació visual i territorial, obtenint una puntuació d'idoneïtat ambiental clarament inferior a l'alternativa seleccionada.

Identificació d'impactes

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, es preveu que es puguin produir els impactes següents:

• A la fase de construcció: ocupació material del territori i petits moviments de terra; emissions temporals de pols i renous; obertura de rases per a la canalització de la línia d'evacuació elèctrica subterrània; molèsties sobre la fauna existent i risc d'accidents; efectes potencials sobre els elements patrimonials catalogats; i generació de residus.
• A la fase d'explotació: transformació visual de l'espai i incidència paisatgística derivada de la permanència de les instal·lacions i les noves edificacions; potencials efectes sobre l'avifauna; riscos ambientals (com vessaments o incendis) i exposició a camps electromagnètics associats a la permanència dels centres de transformació (CT) i al sistema de bateries; emissions acústiques de molt baixa dimensió; i generació de residus. D'altra banda, s'identifica com a impacte positiu la producció d'energia elèctrica renovable i la consegüent disminució del consum de recursos fòssils.
• A la fase de desmantellament: emissions temporals de pols i renous; canvis en les emissions de vistes; molèsties temporals sobre la fauna existent i risc d'accidents; generació de residus per al seu posterior reciclatge i reutilització; i la recuperació de les característiques preoperacionals de l'espai.

L'estudi determina que no s'han detectat impactes negatius significatius vinculats al projecte i conclou que aquest és viable i convenient des del punt de vista tècnic i ambiental, sempre que s'apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

A continuació es descriuen les principals mesures preventives, correctores i compensatòries previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera i contra el renou: planificació de les tasques minimitzant els treballs més sorollosos en èpoques de reproducció i en horaris nocturns; control visual de les partícules en suspensió i realització de regs amb aigua (exclusivament regenerada en cas d'estar disponible) per evitar l'emissió de pols; manteniment i revisió periòdica de la maquinària, així com l'aplicació de les bones pràctiques per al control d'emissions de la construcció.
• Mesures per a la protecció del sòl i de les aigües: evitar moviments de terra innecessaris i prioritzar la reutilització de la terra excedentària a la mateixa parcel·la, sense aplicar àrids externs; els canvis d'oli o proveïments de carburants de maquinària es limitaran exclusivament a zones específiques preparades; neteja dels panells fotovoltaics preferentment en sec, o bé utilitzant aigua regenerada; les bateries i els CT seran elements estancs amb les mesures de seguretat adients davant d'escorrenties per evitar la contaminació de l'aqüífer; i manteniment de la distància mínima dels mòduls a terra (0,80 m) per afavorir el manteniment d'una coberta herbàcia homogènia.
• Mesures de protecció de la fauna: el tancament perimetral mancarà d'elements tallants o punxants (sense filferro d'arç), permetrà el pas de la fauna i disposarà de plaques visibles de senyalització per evitar la col·lisió de l'avifauna; prospeccions prèvies abans de l'obertura de rases i de l'entrada de maquinària per desplaçar amfibis, rèptils i petits mamífers, amb una batuda específica per a la tortuga mora (Testudo graeca) fora dels mesos de fred; col·locació de llistons per permetre la sortida d'animals en cas de deixar rases obertes; soterrament íntegre de les noves línies elèctriques; inspeccions visuals periòdiques a la parcel·la per detectar animals ferits o morts; i evitar molèsties per obres durant l'època sensible de l'avifauna (febrer a juliol) atesa la inclusió en l'Àrea Important per a Rapinyaires AIRIB-55.
• Mesures per a la protecció de la vegetació i integració agrària: prohibició de l'ús d'herbicides, fent el control de la coberta vegetal sota les plaques mitjançant pasturatge oví i/o mitjans mecànics; trasplantament dels exemplars arboris de major port (especialment garrovers adults) cap a la barrera vegetal; i com a compensació de l'activitat agrària mitjançant un agrocompromís formal, es realitzarà una nova plantació de 100 garrovers de secà (amb regs de suport els primers anys) en una superfície d'1 hectàrea situada a la part est de la mateixa parcel·la.
• Mesures per a la protecció del paisatge: implantació d'una barrera vegetal perimetral d'un gruix d'entre 3 i 5 metres utilitzant espècies autòctones de baix requeriment hídric com garrovers, oliveres, ullastres i mata; el tancament es realitzarà amb malla metàl·lica de simple torsió; i, per garantir la integració en l'entorn rural, els acabats de les superfícies exteriors dels edificis prefabricats (CTs, CMM i sistema de bateries) s'efectuaran amb pintura de color ocre o terra, amb cobertes inclinades de teula àrab i obertures d'acabat tradicional.
• Mesures de protecció del patrimoni: atès que la prospecció arqueològica prèvia ja s'ha executat amb resultat gairebé estèril, es preservarà un entorn de protecció de 2 metres al voltant de la marjada de pedra en sec existent (tram 2) per evitar que la implantació de les plaques l'afecti; i, en cas de localitzar restes arqueològiques fortuïtes durant l'execució de les obres, es posarà en coneixement de les administracions competents en un termini de 48 hores.

Aquestes mesures són assumides pel promotor i estaran controlades mitjançant un Pla de Vigilància Ambiental específic, per tal d'assegurar que el seu desenvolupament i compliment es realitza de manera correcta i adequada en les tres fases del projecte (execució, explotació i desmantellament). El pressupost de Vigilància ambiental s'ha establert en 4.500 euros.

Estudi incidència paisatgística

A l'estudi d'incidència paisatgística s'ha analitzat una àrea d'influència de 2 km de radi al voltant del parc, la qual comprèn una conca visual teòrica de 14,4 km². Després de la seva anàlisi es conclou que, un cop les mesures d'integració paisatgística siguin efectives (arbrat de 3 metres d'alçada) i descartant les zones cobertes per masses forestals, només es podrà observar la instal·lació a un 7,6 % de l'àrea estudiada, la qual cosa equival a 1,09 km². Aquesta visibilitat es produirà, sobretot, des dels focus visuals immediats com les parcel·les rústiques properes, el polígon de Son Bugadelles, la urbanització de Galatzó i la carretera Ma-1014 (amb visibilitat parcial), i des de focus situats a distàncies superiors, com el Camí de Son Pillo, un tram reduït de l'autopista Ma-1 i determinades zones elevades dels nuclis de Santa Ponça i Ses Rotes Velles.

Pel que fa a l'impacte acumulatiu i sinèrgic amb altres instal·lacions fotovoltaiques, l'estudi constata que la instal·lació més propera (PFV Larriba) es troba a 1,8 km de distància. Atès que la topografia del terreny presenta una zona muntanyosa que separa ambdues instal·lacions i no s'ha identificat cap focus visual des d'on puguin ser covisibles, s'estima que no es produiran efectes sinèrgics ni acumulatius rellevants.

Així, es conclou a l'estudi d'incidència paisatgística que l'impacte paisatgístic del PFV Son Pillo 1 és compatible.

Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic

Aquest estudi estima una producció de 7.974 MWh/any que evitarà l'emissió de 3.774 tones de CO₂ equivalent a l'any, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

L'estudi conclou que el projecte té un impacte positiu davant el canvi climàtic al reduir i evitar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle procedents de la producció d'energia mitjançant combustibles fòssils, incrementant d'aquesta manera la resiliència del sector energètic balear. Aquest extrem es veurà reforçat positivament amb la futura implantació del sistema d'emmagatzematge energètic (BESS).

Quant a la seva vulnerabilitat front al canvi climàtic, l'estudi analitza riscos com l'augment del nivell de la mar, les precipitacions extremes i les inundacions. L'informe conclou que l'àmbit del projecte no es troba en cap zona potencialment inundable, ni en APR d'inundació ni en ARPSI. A més, s'assenyala que el sistema de fonamentació previst mitjançant clavament directe afavorirà el manteniment de la permeabilitat del sòl davant precipitacions.

Pla de vigilància ambiental

L'estudi d'impacte ambiental inclou un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) estructurat per a les tres fases del projecte: execució, explotació i desmantellament. Aquest programa estableix mesures específiques per al seguiment de l'impacte sobre l'aire (control d'emissions de pols i renous), el sòl (control de processos erosius, contaminació i gestió de la terra excedentària), l'aigua, la vegetació i la flora, la fauna, el paisatge (verificació de la correcta realització de les plantacions i de l'efectivitat de la barrera vegetal), les infraestructures existents a l'entorn i la correcta gestió dels residus.

El PVA té en compte el compliment de les mesures preventives, protectores i correctores de l'EIA i especifica que s'hi incorporaran les condicions o aspectes addicionals que determini l'Autoritat Ambiental. Així mateix, s'estableix l'obligació de dur a terme un diari ambiental de l'obra on quedin reflectides totes les incidències ambientals durant cadascuna de les fases.

El pressupost del projecte inclou una partida específica destinada a la vigilància ambiental per un import de 4.500,00 €. A més, atès que el pressupost de la instal·lació fotovoltaica ascendeix a 5.126.871,00 € (als quals s'hi afegiran 1.725.266,00 € si s'executa la segona fase del sistema de bateries BESS) i, per tant, supera àmpliament el milió d'euros, s'ha de nomenar un responsable o auditor ambiental encarregat de realitzar la supervisió i el seguiment ambiental a les tres fases del projecte per assegurar que el seu desenvolupament es realitza de manera correcta i adequada.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

El 18 de gener de 2025 es va publicar al BOIB núm. 9 la informació pública sobre l'autorització administrativa prèvia, el reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general i l'avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic PFV Son Pillo 1, de 4,29 MW de potència instal·lada, durant un termini de 30 dies. També es va publicitar a la pàgina web de l'òrgan substantiu (Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic), així com al Portal de Transparència.

Durant el tràmit d'informació pública no s'ha rebut cap al·legació sobre el projecte i l'estudi d'impacte ambiental.

Es va consultar a les administracions següents:

• Ajuntament de Calvià (Servei d'Urbanisme).
• Servei d'Explotació i Conservació. Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals. Consell Insular de Mallorca. Departament de Cultura i Patrimoni.
• Servei d'Ordenació del Territori. Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• Serveis Tècnics d'Urbanisme. Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• Servei de Planejament. Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• Servei de Medi Ambient. Consell Insular de Mallorca. Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports.
• Direcció General d'Emergències i Interior. Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.
• Servei de Protecció d'Espècies. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Planificació al Medi Natural. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei d'Agricultura. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Servei de Salut Ambiental. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Salut.
• Endesa Distribució, S.L.U..
• Red Eléctrica España, SAU.
• GOB.
• Amics de la Terra.

En el moment de redactar el present document, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 4 de febrer de 2025, que conclou:

Per tot això, inform favorablement sobre la perspectiva climàtica del Projecte de parc solar fotovoltaic i infraestructura d'evacuació a xarxa «Son Pillo 1».

Per altra banda, recoman:

Dur a terme la segona fase del projecte que preveu la implantació d'un sistema d'emmagatzematge energètic.

Consultar les guies esmentades anteriorment (punt 3 de les consideracions tècniques).

Informe del Servei de Patrimoni Històric de data 17 de febrer de 2025, que conclou:

Consultada la documentació, i sense perjudici del que dictin les normes urbanístiques i altres organismes competents, es proposa informar favorablement al projecte de referència amb les següents prescripcions:

S'ha de preservar un entorn de dos metres al voltant de la marjada denominada tram 2.

Qualsevol modificació del projecte que pugui afectar el subsòl o els elements etnològics haurà de ser comunicada a la DIPH.

En cas de localitzar restes arqueològiques durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores (art. 50.5 i art. 60.1 LPHIB).

Informe de Red Eléctrica España de data 21 de febrer de 2025, que conclou:

En cuanto a la planta solar fotovoltaica, les informamos que Red Eléctrica no está conforme a la misma debido a que no se ha tenido en cuenta la línea eléctrica subterránea a 66 kV Andratx–Santa Ponsa, propiedad de Red Eléctrica, no cumpliendo con lo establecido en el artículo 162 del Real Decreto 1955/2000 se establece que “se prohíbe la plantación de árboles y construcción de edificios e instalaciones industriales en la franja definida por la zanja donde van alojados los conductores, incrementada a cada lado en una distancia mínima de seguridad igual a la mitad de la anchura de la canalización”.

En cuanto a la línea de evacuación subterránea, pueden resultar afectadas las siguientes instalaciones propiedad de Red Eléctrica:

L/E subterránea 66 kV Andratx–Santa Ponsa

L/E subterránea 132 kV D/C Santa Ponsa–Torrent 1 y 2

L/E subterránea 250 kV D/C EC Morvedre–EC Santa Ponsa 1 Y 2

L/E subterránea 10 kV EC Morvedre–EC Santa Ponsa 0

Les enviamos plano de situación donde está representada la ubicación aproximada de las líneas afectadas. La localización exacta de las mismas solo puede garantizarse mediante la realización de catas que deberán ser vigiladas en todo momento por técnicos de Red Eléctrica con el fin de garantizar la fiabilidad del suministro eléctrico en lo que respecta a la explotación del Sistema Eléctrico Nacional.

En relación con los trabajos que tienen previsto acometer en las inmediaciones de las líneas indicadas, les informamos que la apertura del terreno deberá llevarse a cabo mediante catas manuales, no pudiendo emplearse ningún tipo de maquinaria pesada (excavadora, etc.).

Por otra parte, y con objeto de evitar afecciones a la capacidad de transporte de la línea, y a las labores en la localización de averías u otros trabajos de mantenimiento, no podrá acopiarse ningún tipo material sobre la traza de la línea subterránea.

Además de lo anterior, para la ejecución de sus trabajos deberán cumplir, en cuanto a distancias se refiere, con lo dispuesto en el apartado 5 “Cruzamientos, proximidades y paralelismos” de la ITCLAT 06 Líneas Subterráneas con Cables Aislados incluida en el Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Líneas Eléctricas de Alta Tensión aprobado en Real Decreto 223/2008.

Informe del Servei de Gestió Forestal, de data 24 de febrer de 2025, que conclou:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:

L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.

Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

Informe del Servei d'Agricultura, de data 24 d'abril de 2025, que conclou:

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, es procedeix a informar desfavorablement la instal·lació del parc fotovoltaic SON PILLO 1, ubicat al polígon 13, parcel·la 30 del terme municipal de Calvià.

Aquest informe s'emet en base a la documentació tècnica presentada, sense perjudici de que com a conseqüència de qualsevol modificació posterior puguin variar les circumstàncies inicials que l'han motivat.

Informe del Servei d'Energies Renovables, de data 10 de juny de 2025, que indica:

Informo favorablement amb condicions sobre l'execució de la instal·lació del parc fotovoltaic PFV SON PILLO 1, ubicat al polígon 13 parcel·la 30 de Calvià (RE035/24):

Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora o l'empresa transportista, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació.

El tram de LSMT a 15kV que passa camp a través haurà d'incorporar fites d'acord al plànol DYZ10113 del projecte tipus DYZ10000 d'E-distribucion Redes Digitales SLU.

Aquest informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.

Aquest informe és independent de tots els altres informes i autoritzacions que siguin d'aplicació.Així mateix,es fa un recull de normativa sectorial aplicable a la qual s'ha de donar compliment.

Informe Urbanístic de l'Ajuntament de Calvià, de data 21 d'agost 2025. Aquest informe no inclou un apartat específic de conclusions, sinó que fa un recull de totes les circumstàncies del planejament municipal que afecten a la parcel·la d'implantació i les afeccions. Finalment, s'indica que la instal·lació de plaques fotovoltaiques es considera un ús condicionat en SR-4 i SR-2, segons determinen els articles 9.20.3 i 9.18.4 del PGOU vigent.

Informes de la Direcció General de Salut Pública, de data 25 d'agost 2024, que conclou:

S'informa favorablement condicionat a:

1. Compliment de les mesures preventives i correctores establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

2. Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació, si escau, i compliment dels valors establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

3. Els regs, tant de vegetació com per evitar les emissions de partícules, i la neteja dels mòduls solars (si és necessari fer-la amb aigua) es realitzaran amb aigua regenerada; si no pogués fer-se amb aigua regenerada s'evitarà utilitzar aigua potable

Ofici de no afectació a la Xarxa Natura 2000 del Servei de Planificació de data 12 de setembre de 2025

[...] us comunic que el projecte del Parc Fotovoltaic Son Pillo 1, ubicat en el polígon 13 parcel·la 30 del terme municipal de Calvià (RE035/24), no està dins Xarxa Natura 2000 (es troba allunyat més d'un quilòmetre) ni dins cap espai natural protegit i d'acord amb el projecte presentat no s'afecta a l'hàbitat d'interès comunitari existent a la parcel·la, per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, de data 16 de setembre de 2025, que conclou:

D'acord amb les consideracions tècniques expressades a l'informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge es considera que es podria informar favorablement el projecte del parc fotovoltaic Son Pillo 1 i el sistema d'emmagatzematge d'energia en bateries BESS, sempre que es tinguin en compte les condicions següents:

En relació amb l'afectació a bens i drets a càrrec del Consell de Mallorca, d'acord amb l'article 127 del RD 1955/2000, d'1 de desembre, cal indicar:

1) Sobre l'afectació a carreteres, donada la proximitat de la instal·lació amb la carretera Santa Ponça–Calvià (Ma-1014), aquesta s'ubica dins zona de protecció de la carretera, de manera que serà necessària, en qualsevol cas, l'autorització prèvia de l'organisme gestor. Així també, s'adverteix que, per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que pugui afectar directament o indirecta, serà necessari l'informe preceptiu de l'organisme competent i titular de la carretera.

2) Sobre l'afectació al paisatge, s'observa que les mesures plantejades d'integració paisatgística no són suficients, de manera que s'hauran de millorar per tal de mitigar i atenuar l'impacte visual de la instal·lació sobre l'entorn mitjançant, entre d'altres, les mesures següents:

a) La barrera vegetal proposada, en el límit amb l'espai lliure públic, per tal d'aconseguir la densitat suficient que asseguri la menor visibilitat de les plaques, haurà de tenir una amplada d'entre 10 i 15 metres que permeti disposar de 3 fileres d'arbres complementades amb plantes arbustives.

b) S'haurà de prioritzar la instal·lació de les plaques a les zones planes del terreny, especialment a la proximitat de l'espai lliure confrontant, sempre en la mesura que sigui possible i tècnicament viable, la qual cosa s'avindria amb les mesures i condicionants ambientals de l'Annex F del PDSEIB.

c) Respecte al tancament de la instal·lació, s'ha d'ajustar al que determina la norma 22 del PTIM.

c) En el projecte no es grafia per on s'accedirà al recinte tancat del parc fotovoltaic ni es defineix si el recinte del sistema d'emmagatzematge consta de tancament, convé aclarir aquests aspectes al projecte d'execució.

d) Convé esmenar la mancança de coherència detectada en la documentació ambiental respecte de la resta de la documentació, com ara la referència al terme municipal on s'ubica el projecte.

Tot això d'acord amb les competències del Consell de Mallorca en matèria d'ordenació del territori i del paisatge, sense perjudici de les consideracions que es puguin formular des d'altres àrees de l'administració dins l'abast de les competències que tinguin atribuïdes i, en tot cas, de les consideracions de l'administració municipal sobre els efectes de l'aplicació del planejament urbanístic de la seva competència sobre l'assumpte.

Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 17 de setembre de 2025, que conclou:

Per tot això, inform favorablement sobre l'autorització administrativa prèvia, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic PFV Son Pillo 1, ubicat al polígon 13, parcel·la 30 de Calvià (RE035/24), amb els següents condicionants:

1. Abans de l'inici de qualsevol obra es realitzarà una batuda de la zona d'actuació per detectar els exemplars de tortuga mora (Testudo graeca). En cas de trobar-ne cap, cal traslladar-lo a una zona similar no afectada pel projecte.

2. Les prospeccions prèvies del terreny abans de l'entrada de la maquinària per evitar l'afecció a la tortuga mora no s'han de realitzar els mesos de fred, atès que es troba enterrada i no es podria detectar.

Informe del Servei d'Explotació i Conservació, de data 25 de setembre de 2025, que conclou:

Inform favorablement les obres de parc fotovoltaic i línia d'evacuació de 15kV del “PROYECTO DE PARQUE SOLAR FOTOVOLTAICO E INFRAESTRUCTURA DE EVACUACIÓN A RED “SON PILLO 1” de juliol de 2024, signat per l'enginyer industrial Raimundo Montis Palos col·legiat número 595 del COEIB, a la carretera Ma-1014, PK 1+200, polígon 13 parcel·la 30, en el terme municipal de Calvià, sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. Prèviament a l'inici de les obres hauran de contactar amb el personal de la nostra Secció d'Explotació per al seu replanteig (M1: 650 917 534). Així mateix, una vegada finalitzades les obres hauran de tornar a contactar amb aquest personal per comprovar la correcta execució de les esmentades obres.

2. Abans de l'atorgament de la corresponent llicència d'obres, l'Ajuntament haurà de comprovar que l'esmentada classificació urbanística és coincident amb el Planejament Urbanístic vigent.

3. Només s'informa sobre les obres ressenyades a l'assumpte, d'acord amb la sol·licitud presentada sense afectar la calçada amb qualsevol altre element auxiliar. En cas de voler desenvolupar altres aspectes no inclosos a aquest assumpte, s'haurà de realitzar una nova sol·licitud a aquesta Direcció Insular.

4. Aquesta autorització no suposarà l'assumpció per part d'aquesta Administració pública de cap mena de responsabilitat respecte del titular o de tercers.

5. L'autorització s'entendrà elevat del dret de propietat i sense perjudici de tercers. En cap cas adquirirà el peticionari dret de propietat ni de possessió sobre els terrenys que s'ocupin amb l'obra.

6. La present autorització té un termini de validesa de TRES (3) anys a partir del dia següent al de la data de recepció del present escrit, sempre que el projecte executiu no s'hagi modificat en aspectes que afectin les zones de domini públic, protecció o reserva de la carretera, quedant sense efecte a la finalització del mateix.

7. Les obres es duran a terme sota vigilància del personal encarregat de la carretera, el qual, en qualsevol moment, podrà exigir la presentació de l'autorització. Per poder complir aquest requisit, l'autorització haurà d'estar a l'obra durant tota la seva durada.

8. Aquesta autorització s'atorga a títol de precari en la part que afecti a terrenys titularitat del Consell de Mallorca, sense perjudici de tercers i salvant els drets preexistents damunt els terrenys o els béns.

9. El titular de la present autorització està obligat a mantenir en bon estat d'ús i neteja les instal·lacions autoritzades. El personal al servei d'aquest Departament podrà inspeccionar les mateixes per comprovar el seu correcte manteniment.

10. No es permetrà l'acumulació de materials ni d'escombraries sobre la calçada, vorals, cunetes i voravies.

11. Si amb motiu de les obres el trànsit s'ha de veure afectat, abans del començament de les obres s'haurà de recaptar la conformitat de l'organisme gestor del trànsit (prèvia sol·licitud de registre a l'adreça electrònica cau.traza@dgt.es de la plataforma Traza-Obras de DGT) a l'enllaç: https://sede.dgt.gob.es/es/movilidad/comunicacion-obras-en-vias-publicas/#

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa al polígon 13, parcel·la 30, al TM de Calvià. D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic amb la categoria d'Àrea de transició (AT) d'harmonització. A més, una part de la parcel·la està afectada per una Àrea de Protecció Territorial de Carreteres (APT-Carreteres) corresponent a la carretera Ma-1014 (Santa Ponça–Calvià).

D'acord amb el planejament urbanístic municipal vigent (PGOU de Calvià), l'àrea es qualifica com a sòl rústic amb la categoria SR-4 (Àrees d'interès agrari tradicional) i, parcialment, SR-2 (Àrees d'interès forestal).

Respecte de les característiques agràries de la parcel·la, d'acord amb el mapa de classes de capacitat agrològica del Ministeri d'Agricultura i Pesca, els terrenys objecte del projecte són de classe «moderadament productiu».

Pel que fa al patrimoni, a l'interior de la parcel·la no existeix cap element catalogat (BIC, BC o municipal) ni s'afecta cap espai amb cautela patrimonial. La prospecció arqueològica no ha detectat restes rellevants, a excepció de dos petits trams de marjades de pedra en sec que requereixen mantenir un entorn de protecció de seguretat.

La parcel·la es troba afectada parcialment per Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'incendis i d'inundacions, si bé l'àmbit estricte d'implantació del projecte no s'hi veu directament afectat.

La instal·lació se situa sobre la massa d'aigua subterrània Santa Ponça (18.12M3), la qual presenta un bon estat. A la parcel·la del projecte no hi ha cap pou per a l'extracció d'aigua subterrània. Així mateix, la parcel·la fita pel seu límit sud-oest amb el torrent de Santa Ponça i una zona potencialment inundable (a uns 100 m de distància), sense veure's afectats directament pel projecte.

D'acord amb el mapa d'aptitud fotovoltaica del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), tot el projecte es desenvolupa en una zona d'aptitud fotovoltaica alta.

Les actuacions projectades no afecten directament cap Espai Natural Protegit ni a cap espai de la Xarxa Natura 2000. La ZEPA més propera és la ZEPA de gestió estatal «Espai marí del ponent de Mallorca) (ES0000519) que es troba a més de 2 kilòmetres de distància. Pel que fa a la Llei 1/1991 (LEN), l'àmbit d'implantació fita pel seu límit nord amb una Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP) i es troba proper a una ANEI.

El projecte no afecta cap Àrea Important per a la Conservació de les Aus (IBA). No obstant això, l'extrem nord-est de l'àmbit del projecte sí que s'encavalca amb l'Àrea Important per a Rapinyaires (AIRIB-55 Torà-Son Pillo), just a la zona on es preveu implantar el sistema d'emmagatzematge en bateries (BESS).

L'àmbit sí que es troba dins zona de protecció de l'avifauna contra electrocucions (RD 1432/2008), motiu pel qual la línia d'evacuació serà completament soterrada.

Dins l'àmbit d'actuació no hi ha cap Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC). A l'extrem oest de la mateixa parcel·la, fora de la zona d'ocupació, hi estan cartografiats diversos HIC (com el 5330 de matolls termomediterranis i el 9540 de pinars mediterranis, entre d'altres), sense que es vegin afectats pel projecte.

Segons el Bioatles (quadrícules 5x5), a l'àrea d'implantació poden presentar-se de forma potencial espècies catalogades i amenaçades com l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el xoriguer (Falco tinnunculus), a més de la presència a la zona (quadrícula 1x1) de la tortuga mora (Testudo graeca).

A l'entorn immediat no hi ha habitatges dins la mateixa parcel·la, però confronta directament amb el polígon industrial de Son Bugadelles i es troba a poca distància (uns 200 metres) de la urbanització de Galatzó. L'emplaçament és limítrof i s'hi accedeix des de la carretera Ma-1014 (Santa Ponça-Calvià).

En relació amb les unitats paisatgístiques definides al PTIM, l'àmbit del projecte es troba a la Unitat de Paisatge UP-4 (Badia de Palma i Pla de Sant Jordi). S'ubica en sòl rústic situat fora de paisatges oberts i, d'acord amb el plànol de valoració paisatgística del Pla Territorial de Mallorca, té un valor paisatgístic alt. La parcel·la no es troba dins cap Àmbit d'Intervenció Paisatgística (AIP), si bé limita amb l'AIP VI (Serra de Tramuntana).

A una distància d'uns 1,8 km respecte de l'àmbit del projecte es troba una altra instal·lació fotovoltaica (la PFV Larriba), que és la més propera existent a la zona.

Pel que fa a les infraestructures de subministrament elèctric, tant a l'interior de la parcel·la com al seu entorn immediat hi ha una presència destacada d'instal·lacions aèries i soterrades. A l'interior de la finca, dues línies elèctriques aèries (d'alta i mitjana tensió) travessen els extrems de la parcel·la en direcció est-oest. Així mateix, al subsol de la parcel·la hi discorren diverses línies soterrades, entre les quals s'hi troba la línia de MT a 15 kV denominada "Rotes", on es preveu el punt de connexió del projecte. També hi ha presència de diverses línies soterrades propietat de Red Eléctrica de España (REE), entre les quals destaca la línia d'alta tensió a 66 kV (Andratx–Santa Ponça), a més d'altres línies soterrades a 132 kV i 250 kV vinculades a les infraestructures de la zona. Finalment, a l'entorn proper a la instal·lació destaquen infraestructures energètiques de gran envergadura, com són l'estació conversora i la subestació elèctrica de Santa Ponça.

6. Consideracions tècniques

1-D'acord amb el planejament urbanístic municipal vigent de Calvià, la parcel·la a la qual s'ha projectat el parc fotovoltaic té la qualificació de sòl rústic SR-4 (àrees d'interès agrari tradicional) i, parcialment, SR-2 (àrees d'interès forestal). D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), els terrenys estan classificats amb la categoria d'Àrea de Transició (AT), dins la Unitat de Paisatge UP-4 (Badia de Palma i Pla de Sant Jordi).

El límit nord de la parcel·la fita directament amb sòl rústic protegit sota la categoria d'Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP) i es troba a poca distància d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). El disseny de la instal·lació i la disposició de la barrera vegetal hauran de garantir una integració adequada per no alterar els valors ambientals d'aquests espais confrontants.

Figura 4. El límit nord de la parcel·la limita amb una zona declarada com ARIP segons la LEN (Llei 1/1991).

2-Tenint en compte l'ocupació territorial de la instal·lació, aquesta es classifica com una instal·lació tipus C (aquelles amb una ocupació territorial inferior o igual a 10 ha). Segons el PDSEIB, s'entén per ocupació territorial d'una instal·lació fotovoltaica la superfície de terreny ocupada per aquesta i definida per la poligonal que la circumscriu, a exclusió de les esteses i els possibles elements d'emmagatzematge i de distribució de l'energia elèctrica produïda. L'ocupació territorial de les noves instal·lacions és de 4,1 ha, tractant-se de la superfície sobre la base de la qual s'aplica la classificació establerta en el PDSEIB.

3-L'àmbit d'implantació del projecte fita directament amb la carretera Ma-1014 al seu límit sud. D'acord amb la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en tractar-se d'una via de dos carrils s'estableix una zona de protecció compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'esplanació i a una distància d'aquestes de 18 metres. Així mateix, la normativa determina una franja d'afecció de 50 metres dins la qual qualsevol activitat nova requereix l'informe preceptiu de l'organisme titular de la carretera. A més a més, des del punt de vista territorial, d'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) l'entorn d'aquesta infraestructura compta amb la categoria d'Àrea de Protecció Territorial de Carreteres (APT-Carreteres).

D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori, tot i que la instal·lació proposada respecta l'APT-Carreteres, l'accés a la instal·lació es fa des d'aquesta via, de manera que, durant l'execució de les obres es recomana prendre mesures especials de senyalització indicativa orientades als ciclistes que utilitzen habitualment aquestes rutes, i de prevenció i manteniment de la neteja de les vies degut a l'abocament accidental d'àrids que puguin comprometre la seguretat de circulació rodada i de ciclistes.

4-D'acord amb l'Informe urbanístic de l'Ajuntament de Calvià, la parcel·la està parcialment afectada per una expropiació amb identificació «Sistema general viario (SG-V) prolongación autopista de poniente de nuevo trazado». Es tracta d'una àrea reduïda situada a l'extrem nord-est de la finca, la qual no coincideix ni afecta la zona d'implantació projectada per al parc fotovoltaic. Així mateix, s'observa que aquesta afectació per expropiació també recau sobre la parcel·la on ja s'ubica actualment l'estació connectora de Santa Ponça.

Figura 5. Previsió d'expropiació amb el codi RV-28. Font: visor urbanístic PGOU 2000 Calvià.

Per tant, es conclou que aquesta limitació urbanística no afecta el desenvolupament del parc fotovoltaic objecte d'avaluació. D'una banda, l'àmbit d'ocupació de les plaques solars es troba allunyat d'aquest extrem; i de l'altra, resulta altament improbable que s'arribi a executar aquesta expropiació, atès que afectaria una infraestructura de connexió elèctrica de gran envergadura ja existent i consolidada.

5-A la memòria agronòmica presentada es determina que el terreny de la parcel·la té una classificació de Nivell 5. Com a mesura compensatòria, l'Estudi d'Impacte Ambiental proposa una nova plantació d'1 ha de garrovers de secà i l'aprofitament per a pastures (2,4 ha) sota les plaques.

No obstant això, el Servei d'Agricultura va emetre un informe desfavorable en data 24 d'abril de 2025. Aquest sentit negatiu es va fonamentar en diverses deficiències tècniques i documentals: discrepàncies en les dades de superfície del projecte, la presentació d'una única analítica de sòl en lloc de les 3 mostres simples exigides, l'ús de normativa obsoleta per al càlcul de les Unitats de Treball Agrari (UTA) i el Marge Brut (MB), la manca d'un compromís sobre el manteniment o cessió dels drets de la PAC, i l'absència d'un "agrocompromís" formal on l'explotació agrària es comprometés a mantenir la plantació compensatòria durant la vida útil del parc fotovoltaic.

6-Per tal d'esmenar aquestes deficiències, el promotor va presentar un escrit de subsanació en data 1 d'agost de 2025, aportant la documentació justificativa següent:

- Informe de subsanació de deficiències agronòmiques: Redactat per l'enginyer agrícola Antoni Sans i signat el 8 de juliol de 2025. Aquest nou document aclareix les superfícies d'ocupació, aporta les 3 analítiques de laboratori independents requerides per a la caracterització del sòl i actualitza els càlculs de rendibilitat. El nou balanç demostra una millora efectiva de l'activitat agrària a la parcel·la, amb un increment positiu del Marge Brut de 2.535,31 € i de 0,07 UTA.

- Justificació sobre els drets de la PAC: Es constata que la parcel·la no es troba actualment en explotació per part del propietari ni de tercers autoritzats. Per justificar-ho i aclarir la situació dels drets, s'aporta la proposta de resolució de baixa d'ofici per inactivitat del Registre Interinsular Agrari (RIA) de l'empresa ALCABLANC 2006 SL, antiga titular de l'explotació.

- Agrocompromís de maneig i gestió: es va presentar un document formal, signat el juliol de 2025 entre el promotor (Green Projects Mallorca, S.L.) i un agricultor professional de la zona (ABF). En aquest document s'estableixen, entre d'altres, els següents compromisos ferms:

• El promotor executarà la plantació d'1 ha de garrovers amb una densitat mínima de 120 arbres/ha i en finançarà el cost del reg de suport durant els primers sis mesos. En finalitzar la vida útil del parc, la plantació de garrovers quedarà en propietat dels titulars dels terrenys.
• El promotor es compromet a mantenir la plantació durant tota la vida útil del parc fotovoltaic.
• L'agricultor incorporarà aquests terrenys a la seva explotació agrària i en gestionarà el manteniment. Així mateix, l'agricultor gestionarà els espais cultivables que es generin entre les plaques solars (2,4 ha) per a farratges i/o pastura de bestiar oví.

Figura 6. Ubicació de la plantació de garrovers d'1 ha proposada com a mesura de compensació

No consta a l'expedient un nou informe emès pel Servei d'Agricultura que validi de forma expressa i definitiva la resolució d'aquestes deficiències. No obstant això, des de l'òrgan ambiental es considera adequada la documentació justificativa presentada posteriorment.

En relació amb la plantació compensatòria de garrovers a l'est de la parcel·la, s'ha de dir que la documentació presentada és contradictòria i es presenten 3 xifres diferents: al plànol tècnic es mostren 98 garrovers a 1 ha; al document d'esmena de deficiències de l'informe agronòmic es mencionen 100 garrovers a 1ha; al document formal d'agrocompromís es menciona explícitament que es farà una plantació amb una densitat mínima de 120 arbres/ha. S'haurà de donar compliment a l'agrocompromís.

7- Pel que fa a la gestió forestal i la prevenció d'incendis, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl assenyala que la zona estrictament afectada pel projecte de les plaques no confronta directament amb zona forestal, per la qual cosa emet informe favorable sense cap inconvenient ni consideració específica de risc d'incendi per a la instal·lació.

Tot i això, atesa la proximitat de l'entorn forestal (a menys de 500 metres), l'informe adverteix que durant la realització de les obres serà d'obligat compliment el Decret 125/2007 sobre l'ús del foc. Específicament, s'exigeix que la maquinària i equips que puguin generar deflagracions, espurnes o descàrregues elèctriques s'utilitzin extremant les precaucions i mantenint les zones de proveïment de combustible aclarides de vegetació. Així mateix, queda expressament prohibit l'ús d'aquesta maquinària els dies en què el nivell d'alerta meteorològica per risc d'incendi forestal sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4).

8- A la parcel·la no consta cap pou d'extracció i el projecte no preveu l'aprofitament d'aigües subterrànies. Per cobrir les necessitats hídriques de la instal·lació (reg de suport per a la barrera vegetal perimetral i per a la nova plantació compensatòria de garrovers durant els primers anys d'arrelament), el projecte preveu l'abastament mitjançant un dipòsit d'aigua, prioritzant l'ús d'aigua depurada o regenerada i evitant el consum d'aigua potable. Així mateix, la neteja dels panells fotovoltaics s'haurà de fer prioritàriament en sec.

Durant l'execució de les obres, si s'ha de fer servir aigua per evitar les emissions de pols, s'haurà de fer preferentment amb aigües regenerades i, si no és possible, amb aigües pluvials. S'hauran d'adoptar les màximes precaucions i habilitar zones específiques per evitar l'abocament accidental de substàncies contaminants (olis, combustibles) que puguin afectar les aigües superficials o subterrànies.

9- La consulta al Bioatles mostra la presència de les següents espècies catalogades o amenaçades a la zona on s'ubica la parcel·la: Ratapinyada de coa llarga, Tadarida teniotis; Ratapinyada comuna, Pipistrellus pipistrellus; Bitó, Botaurus stellaris; Butxaqueta, Cisticola juncidis; Dragonet rosat, Hemidactylus turcicus; Dragó, Tarentola mauritanica; Tortuga mora, Testudo graeca; Llampúgol, Rhamnus alaternus. La presència d'una espècie a la zona no implica necessàriament la presència a la parcel·la d'estudi.

D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, destaca especialment la tortuga mora, catalogada com a vulnerable. A més, hi ha constància de la presència de dos nius d'àguila calçada (Aquila pennata), un a menys de 400 m i l'altre a 1600 m, i un de milà reial (Milvus milvus) a 1500 m, trobant-se el projecte afectant parcialment l'Àrea Important per a Rapinyaires AIRIB-55 Torà-Son Pillo.

Així, pel que fa a la protecció temporal de la fauna durant la fase de construcció, s'han de prendre les mesures següents:

Protecció de la tortuga mora: Prèviament a l'inici de qualsevol obra i de l'entrada de maquinària, es realitzarà una batuda de la zona d'actuació per part d'un tècnic especialista per detectar possibles exemplars de tortuga mora. En cas de trobar-ne, es traslladaran a una zona similar i propera no afectada pel projecte. Aquestes prospeccions prèvies no es podran realitzar durant els mesos de fred, atès que l'espècie es troba enterrada i no es podria detectar.

Protecció de rapinyaires: Atès que la instal·lació es troba parcialment dins l'AIRIB-55 (Torà-Son Pillo), s'hauran d'evitar les molèsties per obres durant l'època sensible de reproducció (compresa entre els mesos de febrer a juliol) a l'espai delimitat.

Petita fauna i rases: Abans de l'obertura de les rases per a les canalitzacions, es faran prospeccions d'amfibis, rèptils i petits mamífers per tal de desplaçar els individus localitzats fora de la zona d'afecció. En cas que les rases hagin de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'hi hauran de disposar llistons per permetre la sortida de la fauna i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

La parcel·la es troba dins zona de protecció contra l'electrocució d'avifauna de les Illes Balears, zones en les que cal que les esteses elèctriques aèries comptin amb mesures especials d'aïllament o d'increment de visibilitat per evitar les electrocucions i col·lisions, d'acord amb les especificacions tècniques del RD 1432/2008.

10- A l'oest de la parcel·la estan cartografiades dues tessel·les amb els següents hàbitats d'interès comunitari majoritari: 92A0* Boscos de galeria de Salix alba i Populus alba (prioritari) i 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics (no prioritari). La zona d'emplaçament del parc fotovoltaic no afecta aquests HIC.

11- Respecte a les característiques paisatgístiques de la zona, la parcel·la se situa en un entorn on conflueixen usos agrícoles de diferent rendibilitat, usos industrials (Polígon de Son Bugadelles), infraestructures viàries (Ma-1014), elèctriques i residencials (Urbanització de Galatzó). Tot i situar-se fora de paisatges oberts, el Consell de Mallorca determina que la parcel·la té un valor paisatgístic alt. D'altra banda, respecte a l'acumulació d'infraestructures a la zona, en un radi de 3 km només s'hi troba un únic parc executat, per la qual cosa l'impacte acumulatiu és baix.

A nivell territorial, una petita part de la parcel·la es troba dins l'àmbit d'intervenció paisatgística AIP VI (Serra de Tramuntana), però sense que la instal·lació l'afecti directament. Així mateix, el límit oest de la parcel·la delimita amb la Ruta dels Fars (ruta creada en el PIAT), sense que tampoc s'hi observi cap afectació directa.

Figura 7. Ubicació del tram de la Ruta dels Fars que passa per la zona oest de la parcel·la (línia vermella). Font: Pla Especial d'Ordenació i Protecció de la Ruta dels Fars

12- Malgrat que les mesures d'integració proposades ajuden a mitigar l'impacte, s'observa que part de la instal·lació limita directament amb una zona qualificada com a Espai Lliure Públic (ELP) pel planejament municipal. Aquest ELP interconnecta diferents àmbits del nucli urbà i actua com a corredor verd cap al barranc des Cohans, el torrent de Santa Ponça i la Ruta dels Fars.

S'observa que part de la instal·lació s'ha col·locat en una zona amb pendent descendent cap al torrent, la qual cosa genera un major impacte visual des d'aquest espai lliure públic, un efecte que es veu agreujat perquè l'orientació dels panells no coincideix amb la pendent natural del terreny. Per tant, s'haurà de prioritzar la instal·lació de les plaques a les zones planes del terreny, sempre en la mesura que sigui possible i tècnicament viable, per minimitzar aquesta exposició visual.

Figura 8. Classificació com a ELP (Espai lliure públic) limítrof amb la parcel·la. Font: visor municipal de l'Ajuntament de Calvià.

13- D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori, el disseny proposat a l'EIA per al nou tancament (malla metàl·lica de simple torsió amb pals d'acer galvanitzat i 2,50 metres d'altura) no s'ajusta a la norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM). S'haurà de modificar obligatòriament perquè les malles siguin de tipologia ramadera, els pals de fusta, i l'altura màxima de 2,20 metres. Així mateix, s'haurà de garantir obertures de 15x15 cm arran de terra a tot el perímetre per permetre la circulació de la fauna silvestre. Es recorda la prohibició d'utilitzar filferro d'arç i l'obligació de disposar plaques de senyalització per evitar la col·lisió de l'avifauna, tal com ja recollia l'EIA.

14- Com a mesura d'integració, s'implantarà una barrera vegetal en tot el perímetre de la instal·lació (entre el nou tancament i l'existent). Estarà formada per espècies autòctones de baix requeriment com garrovers, oliveres, ullastres i mates (aquestes darreres a les zones on no hi hagi mur o vegetació baixa), prioritzant el trasplantament dels garrovers adults ja existents. Els exemplars hauran de tenir una alçada inicial mínima d'entre 1,5 i 2 metres, i assolir els 3 metres en un termini màxim de 3 anys. El Pla de Vigilància Ambiental haurà de garantir la reposició contínua de les possibles baixes durant tota la vida útil del parc.

• Ampliació vora l'ELP: Per tal de millorar la integració paisatgística i resoldre l'impacte visual, la barrera vegetal en el límit estricte amb l'espai lliure públic haurà de disposar d'una amplada d'entre 10 i 15 metres, permetent la disposició de 3 fileres d'arbres complementades amb plantes arbustives.
• Sistema de reg: Pel que fa al reg de suport necessari per a aquesta barrera, l'EIA preveu un sistema abastit mitjançant un dipòsit. D'acord amb els condicionants del Servei de Salut Ambiental, independentment de la solució final d'emmagatzematge, l'aigua utilitzada per al reg d'aquestes espècies haurà de ser exclusivament aigua regenerada, evitant l'ús d'aigua potable per a aquest fi.

15- A l'entorn immediat del parc fotovoltaic no hi ha habitatges rústics aïllats, situant-se les edificacions residencials més properes a aproximadament 200 metres de distància (corresponents a la urbanització del nucli de Galatzó). Per tant, la instal·lació compleix la distància mínima exigida pels criteris d'avaluació ambiental per evitar possibles molèsties per renous de baixa freqüència derivats dels inversors i centres de transformació (CMM i CT).

16- Pel que fa a les possibles emissions electromagnètiques derivades del funcionament del parc fotovoltaic, de la línia elèctrica (que s'executarà de forma soterrada) i de la futura fase del sistema d'emmagatzematge (BESS), cal garantir el compliment estricte del Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, i de les directrius de la Recomanació 1999/519/CE.

El promotor haurà de realitzar un seguiment de la intensitat dels camps electromagnètics produïts per la instal·lació i garantir en tot moment que els nivells d'exposició a les radiacions electromagnètiques estiguin per sota dels valors i límits legals establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre.

Aquestes mesures s'hauran de programar durant les hores i els mesos de màxima producció. Atès que no hi ha habitatges a menys de 100 metres, la comprovació del valor del camp electromagnètic s'haurà de focalitzar especialment en els límits exteriors del parc que confronten amb l'Espai Lliure Públic (ELP) i l'entorn de la zona urbana de Galatzó. Aquest càlcul s'efectuarà en l'estat de càrrega màxima de la instal·lació, prenent mesures a una distància de 0,2 m dels límits del parc i a una altura d'1 m.

Aplicant el principi de precaució, s'establirà com a límit d'emissions de referència el valor de 0,4 microTesles als exteriors de les instal·lacions. En qualsevol cas, si es detecta que se superen els límits de seguretat permesos, s'hauran d'adoptar i incloure obligatòriament mesures de correcció i seguiment específiques dins el Pla de Vigilància Ambiental.

17- Quant a la prevenció de la contaminació lumínica i l'impacte visual i faunístic, la instal·lació s'haurà d'ajustar als requeriments d'integració del MITECO respecte a les superfícies reflectores i la il·luminació. En aquest sentit, els mòduls fotovoltaics hauran de comptar amb un tractament o acabat antireflector per minimitzar o evitar el reflex de la llum (inclosos els períodes nocturns amb lluna plena). Això és fonamental per evitar "l'efecte crida" o confusió sobre l'avifauna, que pot confondre les plaques amb superfícies d'aigua. Així mateix, d'acord amb els compromisos de l'EIA, queda expressament prohibida la instal·lació d'enllumenat permanent a la planta fotovoltaica.

18- D'acord amb l'informe emès per Red Eléctrica de España (REE), l'organisme ha mostrat la seva disconformitat amb el disseny d'implantació de la planta solar fotovoltaica. S'ha constatat que el projecte s'ha dissenyat sense tenir en compte l'existència de la línia elèctrica subterrània a 66 kV (Andratx–Santa Ponça) propietat de REE, la qual transcorre per l'interior de la parcel·la.

El disseny actual incompleix l'article 162 del Reial Decret 1955/2000, el qual prohibeix expressament la plantació d'arbres i la construcció d'edificis o instal·lacions industrials a la franja definida per la rasa on s'allotgen els conductors, incrementada amb la distància de seguretat reglamentària. Per tant, serà condició indispensable i obligatòria que, prèviament a l'execució, el promotor modifiqui el disseny de la planta fotovoltaica i la ubicació de la barrera vegetal per tal de respectar escrupolosament aquesta zona d'exclusió.

Figura 9. Ubicació de la línia propietat de Red Eléctrica de 66 kV dins de la parcel·la. S'observa que la poligonal del parc no respecta aquesta línia i part de les plaques estan projectades a la zona d'exclusió. Font: escrit de REE.

19- Addicionalment, pel que fa a la nova línia d'evacuació subterrània del parc, el seu traçat pot afectar no només l'esmentada línia de 66 kV, sinó també altres línies subterrànies propietat de REE existents a la zona (132 kV, 250 kV i 10 kV).

Figura 10. Ubicació de totes les línies propietat de Red Eléctrica que passen per l'entorn del projecte. Font: escrit de REE

Per tal de garantir la fiabilitat del subministrament del Sistema Elèctric Nacional, el promotor haurà de complir estrictament les següents condicions durant les obres:

• Prospecció manual i restricció de maquinària: La localització exacta d'aquestes infraestructures s'haurà de determinar prèviament mitjançant cates exclusivament manuals. Queda totalment prohibit l'ús de qualsevol tipus de maquinària pesant (excavadores, etc.) per a l'obertura del terreny en els voltants de les línies de REE.
• Vigilància contínua: Qualsevol treball a la zona d'afecció s'haurà de dur a terme sota la vigilància i supervisió contínua de personal tècnic de REE.
• Prohibició d'apilaments: Amb l'objectiu d'evitar afeccions a la capacitat de transport de les línies i no entorpir les tasques de localització d'avaries o manteniment, no es podrà apilar cap tipus de material sobre la traça de les línies subterrànies propietat de REE.
• Distàncies de seguretat normatives: Per a l'execució dels treballs, s'haurà de donar compliment a les distàncies establertes a l'apartat 5 ("Creuaments, proximitats i paral·lelismes") de la ITC-LAT 06 del Reial Decret 223/2008.

20- En relació amb la fase de desmantellament i l'economia circular, d'acord amb els compromisos assumits a l'Estudi d'Impacte Ambiental i per donar compliment a la mesura SOL-C04 del PDSEIB, cal remarcar que l'explotador de la instal·lació és el responsable del desmantellament de totes les instal·lacions (incloses les auxiliars i la xarxa d'evacuació) un cop finalitzada la seva vida útil.

Aquest desmantellament inclou l'obligació de gestionar les plaques fotovoltaiques i les bateries com a residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), garantint-ne el correcte reciclatge a través d'un gestor autoritzat. Així mateix, el promotor és responsable de la restauració total dels terrenys afectats per tal de retornar-los al seu estat natural o agrícola previ a l'execució de la instal·lació, sense perjudici de mantenir la barrera vegetal.

S'hauran d'incloure obligatòriament aquestes accions en el projecte i reservar-hi un pressupost específic per garantir-ne l'execució.

21- L'equipament elèctric inclòs al projecte pot contenir hexafluorur de sofre. L'EIA recull que el promotor haurà de realitzar un control estricte del gas hexafluorur de sofre (SF₆) present als centres de transformació de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat, aplicant mesures correctores immediates si es detecten fuites. No obstant això, s'ha de tenir en compte l'aprovació del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014. En aquest Reglament s'elimina l'ús del gas SF₆ a partir d'1 de gener de 2026 en instal·lacions inferiors a 24 kV (article 13.9 a). Per tant, els equips de la instal·lació fotovoltaica no podran incloure aquest gas.

22- El projecte contempla una segona fase d'incorporació de sistemes d'emmagatzematge d'energia a bateries (BESS) a la zona nord. Tot i que a l'EIA s'ha tengut en compte l'impacte paisatgístic i s'hi plantegen mesures correctores (com ara que l'acabat exterior dels contenidors es pinti de color ocre), la identificació i valoració dels impactes propis del sistema BESS és molt genèrica. L'EIA només esmenta breument el risc d'incendi, el risc de vessaments per materials tòxics/perillosos i el camp electromagnètic, limitant-se a indicar que els nous elements disposaran de les mesures de seguretat de la normativa vigent.

Per tant, no s'ha aprofundit en l'anàlisi d'impactes com: efectes del canvi climàtic sobre l'augment de la temperatura i perill de desbordament tèrmic, risc d'incendi i/o explosió per desbordament tèrmic, risc de vessament per fuites de liti/electròlit que puguin afectar el sòl o la xarxa subterrània, i emissions tòxiques en cas d'incendi.

A causa dels riscs associats a aquests sistemes, les directrius de la Guia del MITECO per a projectes fotovoltaics (https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf) determinen que el futur BESS ha d'estar a una distància mínima de 250 m de qualsevol zona forestal o garriga i a 100 m d'habitatges aïllats. Tot i que l'emplaçament projectat a la zona nord dona compliment amb escreix a la distància mínima exigida respecte als habitatges de l'entorn (situats a uns 200 metres), en el projecte definitiu i abans de la seva execució s'haurà de garantir i justificar tècnicament que el recinte de bateries compleix estrictament amb la distància de seguretat de 250 metres respecte a la zona forestal (ARIP) més propera.

En tot cas s'hauran d'instal·lar aquells sistemes de bateries amb les millors tècniques disponibles quant a seguretat i renou.

23- També en relació amb el projecte de BESS i la seva ubicació, es recorda que, d'acord amb la legislació vigent (Llei 21/2013), si la ubicació finalment seleccionada per a les bateries es troba fora de l'àrea poligonal, la seva futura incorporació no quedarà exempta i s'haurà de tramitar l'avaluació d'impacte ambiental simplificada abans de la seva execució.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte PFV SON PILLO 1, situat al polígon 13, parcel·la 30, TM Calvià, signat per l'enginyer industrial Raimundo Montis Palos, en data juliol de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat pel biòleg i consultor ambiental Àngel Maria Pomar i Gomà i l'ambientòloga i consultora ambiental Clara Fuertes Salom, en data juliol de 2024, i els condicionants següents:

1. S'haurà de donar compliment a totes les consideracions i els compromisos agraris plantejats a l'informe agronòmic i la seva posterior esmena de deficiències, signats per l'enginyer agrònom Antoni Sans Cañellas en dates 7 de juliol de 2024 i 8 de juliol de 2025 respectivament. Això inclou la nova plantació d'1 hectàrea de garrovers en secà amb una densitat de 120 arbres/ha (amb regs de suport durant els primers anys), el pasturatge de ramat oví i el manteniment del sòl ocupat pel parc fotovoltaic com a superfície farratgera pasturable (2,4 ha). S'haurà d'assegurar el manteniment de l'explotació agrària durant tota la vida útil del PFV, tal com s'especifica a la documentació agronòmica i a l'Agrocompromís signat per a la gestió i aprofitament de l'activitat.

2. Els mòduls fotovoltaics hauran de mantenir obligatòriament una distància mínima de 0,80 metres respecte al terra per possibilitar una coberta vegetal homogènia i afavorir el pas de la fauna i el bestiar.

3. El reg de suport de la barrera vegetal i de la plantació de garrovers es durà a terme preferentment amb aigua regenerada. En cas que per algun motiu tècnic no pogués fer-se amb aigua regenerada, s'evitarà l'ús d'aigua potable per a aquest fi, aprofitant preferiblement aigües pluvials. Al Pla de Vigilància Ambiental (PVA) s'ha d'incloure la mesura i el registre del consum d'aigua destinat al reg de la barrera vegetal i de la plantació de garrovers.

S'hauran de fer revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició dels exemplars morts a la barrera vegetal durant tota la vida útil del parc. Aquesta previsió s'ha d'incloure al PVA (Pla de Vigilància Ambiental).

La barrera vegetal proposada haurà de ser dissenyada amb l'objectiu d'assegurar la seva correcta integració en el paisatge existent, evitant dissenys rectilinis o artificialitzats que generin un impacte paisatgístic addicional.

Es replantarà el màxim nombre possible de garrovers a la barrera vegetal, especialment els exemplars adults existents en la parcel·la.

La barrera vegetal proposada, en el límit amb l'espai lliure públic, per tal d'aconseguir la densitat suficient que asseguri la menor visibilitat de les plaques, haurà de tenir una amplada d'entre 10 i 15 metres que permeti disposar de 3 fileres d'arbres complementades amb plantes arbustives.

4. Respecte al tancament de la instal·lació, s'ha d'ajustar al que determina la norma 22 del PTIM, la qual estableix que les malles seran de tipologia ramadera (amb buits amples quadrats o rectangulars) i els pals que subjecten les malles o les tanques sempre seran de fusta i tindran una altura màxima de 2,20 metres, sempre que sigui compatible amb la normativa sectorial de seguretat, en cas contrari es podran considerar exonerades del compliment d'aquesta condició.

5. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques.

6. En cap cas es podran usar productes químics per netejar els panells fotovoltaics. La neteja de les plaques serà preferiblement en sec, sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Si no fos possible, es durà a terme amb aigua pluvial o regenerada.

7. L'ús de fertilitzants i adobs nitrogenats en el cultiu de garrovers haurà de restringir-se al mínim imprescindible, d'acord amb les necessitats agronòmiques del cultiu, per tal d'evitar el risc de contaminació dels aqüífers.

8. No es poden cremar els rostolls ni restes de vegetació que es puguin generar durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

9. La impermeabilització del terreny es limitarà exclusivament a les soleres dels centres de transformació (CT), el centre de maniobra i mesura (CMM) i, en la seva futura segona fase, als elements del sistema de bateries (BESS).

10. En cap cas els camins interiors o perimetrals podran ser pavimentats ni s'hi podran aplicar àrids o graves de cap tipus sobre el terreny natural.

11. Les rases per a la línia interna de mitjana tensió s'hauran de reomplir amb la mateixa terra i cobrir amb terra vegetal per garantir la ràpida restauració de la coberta herbàcia. En cas que les rases hagin de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'hi col·locaran llistons per permetre la sortida de la petita fauna i es faran revisions diàries.

12. Els mòduls fotovoltaics hauran de comptar amb un acabat antireflector per minimitzar «l'efecte crida» sobre l'avifauna, i queda totalment prohibida la instal·lació d'enllumenat permanent al parc.

13. En l'execució de les obres s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

14. Durant tota la vida útil del parc fotovoltaic i de la línia d'evacuació (que s'executarà de forma soterrada), el promotor haurà d'assegurar que els nivells d'emissions electromagnètiques generats es mantenen dins els llindars de seguretat recomanats, adoptant les mesures correctores i de seguiment necessàries en cas que es detectin valors superiors prop dels límits exteriors de la instal·lació.

15. Conforme al Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014, els equips instal·lats en el parc fotovoltaic no podran contenir hexafluorur de sofre (SF₆).

16. Si la ubicació seleccionada per a les bateries es troba fora de l'àrea poligonal estrictament avaluada en el projecte energètic de la fase 1, la seva futura incorporació no quedarà exempta i s'haurà de tramitar l'avaluació d'impacte ambiental simplificada abans de la seva execució. Ara bé, dins d'aquest tràmit, o inclús si finalment s'ubiquen dins la poligonal, s'haurà de presentar una anàlisi detallada dels riscos associats (desbordament tèrmic, combustió i fuites d'electròlits) i garantir una distància mínima de 250 metres respecte a qualsevol zona forestal i a 100 m d'habitatge, a més d'aplicar les millors tècniques disponibles. En aquest sentit, les possibles futures bateries no s'hauran d'envoltar de barrera vegetal. Les bateries a instal·lar hauran d'ajustar la seva potència i dimensions al magatzem de l'energia renovable produïda.

17. Si en el termini de 25-30 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, si escau.

18. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori:

1. S'haurà de modificar el disseny del tancament perimetral per donar compliment a la norma 22.1.c.3) del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM).

2. Els acabats exteriors de les edificacions i contenidors s'hauran de pintar en colors de la gamma dels ocres o blancs, amb coberta inclinada de teula àrab.

19. D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

20. D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, abans de l'inici de qualsevol obra es realitzarà una batuda per detectar i traslladar possibles exemplars de tortuga mora (Testudo graeca), evitant dur a terme aquesta prospecció durant els mesos de fred atès que l'animal s'enterra i no es podria detectar. Així mateix, prèviament a l'obertura de les rases es prospectarà la presència d'amfibis, rèptils i petits mamífers per desplaçar-los fora de la zona d'afecció i a una zona semblant i propera. En cas que les rases romanguin obertes fora de la jornada laboral, s'hi disposaran llistons per permetre'n la sortida i es faran revisions diàries per alliberar els animals caiguts. Finalment, atès que l'àmbit es troba parcialment dins una Àrea Important per a Rapinyaires (AIRIB), caldrà evitar molèsties durant l'època sensible de cria (de febrer a juliol).

21. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental responsable de la correcta execució del Pla de Vigilància Ambiental a totes les fases.

22. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions (25-30 anys), les plaques fotovoltaiques i les bateries seran responsabilitat exclusiva del promotor, qui haurà de dur a terme la correcta reutilització o el reciclatge dels components mitjançant un gestor autoritzat. El promotor estarà obligat a executar la restauració total del terreny per retornar-lo al seu estat agrícola original. Aquestes accions de desmantellament hauran de comptar amb una partida pressupostària reservada dins el projecte.

Es recomana que:

D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori:

• Durant l'execució de les obres, prendre mesures especials de senyalització indicativa orientades als ciclistes que utilitzen habitualment aquestes rutes, i de prevenció i manteniment de la neteja de les vies degut a l'abocament accidental d'àrids que puguin comprometre la seguretat de circulació rodada i de ciclistes.

Es recorda que:

1. D'acord amb l'informe de Red Eléctrica:

• S'haurà de modificar el disseny de la planta solar fotovoltaica i la ubicació de la barrera vegetal per respectar escrupolosament la zona de servitud i exclusió de la línia subterrània a 66 kV (Andratx–Santa Ponça) propietat de REE que travessa la parcel·la, complint amb la prohibició de plantar arbres o construir instal·lacions en aquesta franja.
• S'hauran de localitzar de forma exacta les diverses infraestructures subterrànies de REE que conflueixen a la zona (línies de 66 kV, 132 kV, 250 kV i 10 kV) mitjançant la realització de cates exclusivament manuals prèvies a l'inici de les obres.
• Es tindrà totalment prohibit l'ús de maquinària pesant (com excavadores) per a l'obertura del terreny a les immediacions de les línies de REE.
• S'hauran de dur a terme tots els treballs a la zona d'afecció sota la vigilància i supervisió contínua dels tècnics de REE per garantir la fiabilitat del subministrament del Sistema Elèctric Nacional.
• Es tindrà terminantment prohibit apilar o acaparrar qualsevol tipus de material sobre la traça de les línies subterrànies de REE, amb l'objectiu de no afectar la seva capacitat de transport ni entorpir les tasques de localització d'avaries o manteniment.
• S'hauran de respectar escrupolosament les distàncies de seguretat exigides a l'apartat 5 de la ITC-LAT 06 ("Creuaments, proximitats i paral·lelismes") respecte a les línies subterrànies amb cables aïllats.
• S'hauran d' incorporar fites de senyalització en el tram de la nova línia subterrània d'evacuació a 15 kV que discorre camp a través, d'acord amb les especificacions del plànol DYZ10113 del projecte tipus de l'empresa distribuïdora.
• S'haurà de donar estricte compliment en tota la instal·lació al Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries (Reial Decret 223/2008).

2. D'acord amb l'informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca:

• Les obres es duran a terme sota vigilància del personal encarregat de la carretera, el qual, en qualsevol moment, podrà exigir la presentació de l'autorització. Per poder complir aquest requisit, l'autorització haurà d'estar a l'obra durant tota la seva durada.
• El titular de la present autorització està obligat a mantenir en bon estat d'ús i neteja les instal·lacions autoritzades. El personal al servei d'aquest Departament podrà inspeccionar les mateixes per comprovar el seu correcte manteniment.
• No es permetrà l'acumulació de materials ni d'escombraries sobre la calçada, vorals, cunetes i voravies.

Si amb motiu de les obres el trànsit s'ha de veure afectat, abans del començament de les obres s'haurà de recaptar la conformitat de l'organisme gestor del trànsit.

3. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori:

• Segons la normativa sectorial en seguretat aeronàutica, la parcel·la està afectada per servitud d'operació d'aeronaus de l'aeroport de Palma, de manera que s'haurà de comptar amb l'acord previ favorable d'autorització en la matèria de l'organisme competent.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 25 de maig de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá