Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 d'abril de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte PFV Alten Mallorca IV, polígon 1, parcel·la 7, TM d'Ariany , en el termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en una instal·lació fotovoltaica de 21 ha, una línia d'evacuació de mitjana tensió de quasi 11 km de longitud que uneix el parc fotovoltaic amb el SET Can Picafort. També contempla la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries (BESS). Aquest projecte ha de ser tramitat com una avaluació d'impacte ambiental ordinària per estar inclòs en el punt 12 del grup 3 (Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponen) de l'annex I (Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària) del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

2. Descripció del projecte

Segons l'escrit d'al·legacions presentat en data 9 d'abril de 2026 el projecte consisteix en una instal·lació fotovoltaica de 21 ha ubicat a la parcel·la 7 del polígon 1 del TM d'Ariany, la qual compta amb una línia d'evacuació de 15 kV soterrada de més d'11 km de longitud la qual es connecta a la SET de Can Picafort de Santa Margalida.

La línia d'evacuació discorrerà per terrenys situats als municipis de Maria de la Salut, Ariany i Santa Margalida i transcorrerà tant per camins públics com per parcel·les privades.

El parc està dividit en 2 blocs en funció de a quin centre de transformació va associat cada mòdul. Es compta amb un bloc CT1, format per 8.352 mòduls fotovoltaics bifacials monocristalins de 710 Wp cadascun, i un segon bloc CT2, format per 10.440 mòduls del mateix tipus i potència. Els mòduls es connecten en sèrie formant cadenes (“strings”) de 29 mòduls. El total de mòduls fotovoltaics és de 18.792 amb el que la potència pic del parc fotovoltaic és de 13,34 MWp.

Els panells fotovoltaics s'ancoraran al terra mitjançant perns o estaques de fixació directa al sòl.

El parc fotovoltaic tindrà diverses edificacions auxiliars: dos centres de transformació (80 m²) , un centre de seccionament (70,20 m² i 3,4 m d'alçada) i un centre de control (200 m² de superfície i 4 m d'alçada).

Per a accedir i discórrer per l'interior de la planta s'han projectat 1405,07 metres de camins interiors.

La instal·lació també comptarà amb un sistema de seguretat que consisteix en una protecció perimetral al llarg de tot el tancament i de protecció volumètrica a l'interior dels centres de transformació. Estarà connectat a una central receptora i disposarà d'alimentació d'emergència per poder funcionar almenys 72 h en cas de fallida del subministrament elèctric.

Es realitzaran drenatges per a evitar que l'aigua erosioni les instal·lacions, els camins i els accessos la planta. Es durà a terme un drenatge longitudinal, pel qual s'instal·laran cunetes la ubicació i el dimensionament de les quals vindrà donat per la nova implantació i l'especificat en l'estudi hidrològic. I també un drenatge transversal a través d'obres de pas per a poder salvar principalment els vials. Aquests drenatges seran de formigó prefabricat o altres materials i el seu dimensionament atendrà el dimensionament del drenatge longitudinal i a l'estudi hidrològic.

Les característiques tècniques generals del parc són les següents:

• Potència pic: 13,21MW (Mwp)
• Potencia nominal: 11.6 Mwn
• Superfície total de la parcel·la 458.738,00 m²
• Superfície ocupada per la instal·lació: 188.800,00 m² (41,16 %)
• Alçada màxima mòduls 2,78 m
• Alçada mínima mòduls 0,80 m
• Nombre de panells 24.030
• Punt de connexió: subestació (SE) Can Picafort (15 kV), Santa Margalida
• Línia d'evacuació: 10,9km
• Edificacions projectades: 1 Centre de control, 1 Centre de seccionament, 2 Centres de transformació.

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: Estudi d'impacte ambiental

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

Alternativa 0: consisteix en la no realització del projecte. Es descarta al no identificar-se impactes ambientals crítics i generar importants estalvis d'emissions de CO₂, així com l'apropament als propòsits referents a energies renovables, que es contemplen a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima i el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic.

Alternativa 1(escollida): s'ubica a la parcel·la 7 del polígon 1 del TM d'Ariany. Es projecta ocupar una superfície de 21,78 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana classificada com a sòl rústic general.

Alternativa 2: s'ubica a la parcel·la 60 del polígon 11 del TM de Santa Margalida. Es projecta ocupar una superfície de 21,78 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i alta, classificada com sòl rústic general.

Alternativa 3: s'ubica a la parcel·la 59 del polígon 11 del TM de Santa Margalida. Es projecta ocupar una superfície de 21,78 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i alta, classificada com a sòl rústic general

Alternativa 4: s'ubica a les parcel·les 331 i 332 del polígon 3 del TM de Santa Margalida. Es projecta ocupar una superfície de 21,66 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i alta.

Figura 2. Ubicació de les alternatives. Font: Estudi d'impacte ambiental.

S'ha dut a terme una anàlisi comparativa de les diferents alternatives, tenint en compte els elements següents: aptitud fotovoltaica, distància a ANEI, a ARIP, Xarxa Natura 2000, a nuclis urbans, a APR d'incendis, a APR d'inundacions, a altres parcs fotovoltaics, vegetació existent, categoria del sòl, règim d'explotació, hàbitat migració o reproducció rapinyaires, àrees importants per a la conservació de les aus, presència elements patrimonials o d'interès, grau de visibilitat i presència d'hàbitats d'interès comunitari.

Desprès de l'anàlisi s'ha seleccionat l'alternativa 1 com la més idònia, ja que aquesta presenta un equilibri entre la viabilitat tècnica de la implantació i la minimització d'impactes ambientals.

Pel que fa a les alternatives 2 i 3 es desaconsella la seva selecció per la seva proximitat a zones ANEI i ARIP i pel recorregut de la línia d'evacuació.

Pel que fa a l'alternativa 4 es descarta per l'impacte paisatgístic sobre el nucli urbà de Santa Margalida, també per la proximitat a una ZEPA, així com les dificultats tècniques per executar la línia d'evacuació.

Per a la línia d'evacuació també s'ha dut a terme una anàlisi d'alternatives.

A l'alternativa 1, la línia d'evacuació parteix cap al nord, creuant la zona de sa Marina Gran en zona forestal, travessant el torrent de Binicaubell i de Son Real fins a arribar a la subestació de Can Picafort. Té una longitud de 9,5 km.

A l'alternativa 2, la línia d'evacuació parteix cap al nord-oest, creuant majoritàriament per camí existent la zona forestal, travessant en primer lloc el torrent de Binicaubell fins a arribar a la carrerassa d'en Fiol, i posteriorment creuant el torrent de Son Real fins a arribar a la subestació de Can Picafort. Té una longitud de 10,8 km.

Per l'anàlisi s'ha tengut en compte la longitud total, l'artificialitat, les afeccions a Xarxa Natura 2000, a hàbitats d'interès comunitari, a APR i a zones amb risc d'incendi. Després de l'anàlisi s'ha determinat que l'alternativa més viable tècnica i ambientalment és l'alternativa 2.

A l'escrit d'al·legacions s'han presentat dues noves alternatives, les quals no han estat analitzades, són les següents:

Alternativa 1: la línia d'evacuació realitza el mateix recorregut establert a l'alternativa 2 inicial, amb una modificació a la zona de Can Bernat Puntes i Can Cabo, acollint-se a n'aquest punt a la proposta de traçat de l'alternativa 1 inicial. Té una longitud d'uns 11,5 km

Alternativa 2: la línia d'evacuació realitza el mateix recorregut establert a l'alternativa 2 inicial, amb una modificació a l'entorn de Es Corral Serra la línia discorrerà per camí públic travessant els camins interiors de la planta de gestió de residus MAC Insular i es dirigirà a la subestació Can Picafort per les parcel·les de l'extrem est del polígon 13 del TM de Santa Margalida. Té una longitud d'uns 11,8 km

Identificació d'impactes

En total s'identifiquen 11 impactes ambientals negatius diferents: 4 sobre el medi abiòtic (Impacte sobre la qualitat de l'aire, impacte sobre la qualitat acústica, alteració dels recursos edàfics i afecció dels recursos hídrics) 2 sobre el medi biòtic (afecció a les comunitats vegetals i afecció a les comunitats animals) i 5 sobre el medi antròpic (Impacte paisatgístic, molèsties a la població, impacte sobre l'agricultura i la ramaderia, impacte als recursos científic-culturals i contaminació per residus).

Cap dels impactes apareix amb la qualificació de crític, motiu pel qual l'activitat del parc solar fotovoltaic analitzada és viable des del punt de vista mediambiental. S'han identificat sis impactes de tipus moderat abans de la introducció de mesures correctores, bàsicament associats a la modificació de la qualitat de l'aire, a l'alteració de recursos edàfics, a l'afecció a recursos hídrics, a l'afecció de la població, a l'impacte sobre l'agricultura i ramaderia i als recursos científic-culturals. En tots els casos, després de la implantació de les mesures correctores proposades, es qualifica l'impacte residual com a compatible.

Han estat identificats dos impactes de tipus moderat-sever abans de la introducció de mesures correctores, associat a la contaminació per generació de residus i a la incidència sobre el paisatge. El primer queda tipificat com a compatible en introduir mesures correctores, mentre que el segon queda tipificat com a moderat-compatible. Han estat identificats dos impactes de tipus moderat-compatible abans de la introducció de mesures correctores, associat a les comunitats animals i vegetals quedant tipificat com a compatible en introduir mesures.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

Per a cada un dels factors afectats es proposen una sèrie de mesures. Es poden destacar les següents:

Mesures sobre els recursos científic-culturals: rehabilitació del jaciment arqueològic, reactivació ruta GR222, vigilància rases.

Mesures sobre l'agricultura i ramaderia: pasturatge ramat oví, sembra espècies mel·líferes i farratgeres, implantació 4 ha de cultius llenyosos.

Mesures sobre la població: mesures periòdiques camp electromagnètic, proposta instal·lació autoconsum llars vulnerables.

Mesures sobre la contaminació per residus: separació per fraccions, impermeabilització zona apilament, reciclatge estructures fotovoltaiques.

Mesures sobre l'impacte paisatgístic: minimització traçat camins, disseny pantalles visuals.

Mesures sobre les comunitats animals: límit velocitat, revisió rasses, tancat a 25 cm del sòl, translocació exemplars Testudo hermanni abans de l'inici de les obres.

Mesures sobre les comunitats vegetals: protecció arbrat existents, recolonització vegetal natural traçat línia d'evacuació, eliminació vegetació amb mitjans mecànics.

Mesures sobre els recursos hídrics: neteja en sec de les plaques o amb aigües regenerades.

Mesures sobre els recursos edàfics: intervenció mínima sobre el sòl, control cubetes dels centres de transformació, restauració del sòl després de desmantellar la instal·lació.

Mesures sobre la contaminació atmosfèrica i acústica: no manipular materials els dies de vent fort, regs continuats per disminuir la pols, control fuites SF6.

Estudi incidència paisatgística.

S'ha dut a terme de forma conjunta amb el projecte Alten Mallorca III (un altre parc fotovoltaic proposat pel mateix promotor a la parcel·la contigua del projecte objecte d'aquesta declaració).

D'un total de 3.923,01 hectàrees de superfície analitzada (superfície terrestre acolliment per la circumferència de 3 km de radi des de la zona d'implantació), la instal·lació fotovoltaica que es projecta serà visible des de 640,26 ha. Això implica un percentatge de visibilitat d'un 16,32 % de tot el territori analitzat. Des del punt de vista quantitatiu, la incorporació del parc Alten Mallorca III suposa un increment superficial de 29,47 hectàrees respecte a l'àmbit d'Alten Mallorca IV, amb un total de 669,73 ha de zona visible.

Tenint en compte els resultats obtinguts de l'anàlisi de conques visuals i dels punts d'observació, els projectes conjuntament serien visible des de 669,72 ha. Això implica un percentatge de visibilitat d'un 17,07 % de tot el territori analitzat.

L'impacte visual conjunt es mitiga un 8,89 % (59,53 hectàrees) si s'estableix una barrera vegetal contínua que en el moment de plantació aconsegueixi els 3 m d'altura. Es considera que, en termes de viabilitat i eficàcia la mesura de creació de barrera vegetal perimetral no ofereix bons resultats i per tant no resulta efectiva en relació amb la inversió que suposa, principalment a causa de la morfologia del terreny.

Es determina que la superfície des de la qual es podran percebre dos parcs solars en un radi de 10 km, sent un d'ells el conjunt de Mallorca III i/o IV és de 246,52 ha, que correspon al 0,75 % del territori analitzat, si bé cal remarcar que igualment a partir dels 3.000 m el conjunt fotovoltaic serà difícilment percebut a causa del mínim visual de l'ull humà, per la qual cosa es considera que derivat de l'anàlisi de covisibilitat realitzat no es genera un significatiu impacte acumulatiu.

Per tant, en base als resultats obtinguts de l'anàlisi de conques visuals i dels punts d'observació, el conjunt fotovoltaic situat en els termes municipals de Maria de la Salut i Ariany presenta un impacte visual moderat i raonablement integrat en el territori.

En particular, encara que el parc Alten Mallorca IV mostra un major abast visual en termes quantitatius, es troba majoritàriament en zones catalogades com de baixa o nul·la visibilitat, la qual cosa implica que la seva percepció real des de les principals infraestructures viàries i rutes senderistes serà molt reduïda.

Es conclou que la realització d'una barrera vegetal contínua de 3 metres que envolti de manera perimetral el parc solar no seria de gran efectivitat tenint en compte la relació ens la inversió i la reducció d'impacte visual que provoca.

Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic

Es determina que el PFV no es veurà afectat per cap de les conseqüències del canvi climàtic (vents, ones de calor, augment del nivell del mar, etc.) degut a la seva localització geogràfica, a l'orografia de l'entorn i a la manifestació d'aquests impactes a mig-llarg termini en comparació amb la vida útil del parc.

Calculada la petjada de carboni en les diferents fases de vida de la planta, es conclou que la petjada de carboni del cicle de vida complet de la instal·lació projectada s'estima al voltant entre 12.703, 37 i 19.809,02 tones de CO₂ equivalent.

Amb l'anàlisi del cicle de vida dels elements que conformen el PFV es determina que el temps de compensació energètica de les emissions derivades de la producció dels elements està comprès entre 1,23 i 1,92 anys.

Pla de vigilància ambiental

La vigilància consta d'inspeccions de camp realitzades per tècnics qualificats en matèria d'avaluació i correcció d'impactes ambientals, per a assegurar que el projectista i els seus contractistes compleixen els termes mediambientals i condicions aplicades al projecte. Durant el desenvolupament de l'obra es recomana la consideració ambiental de les següents variables:

• Seguiment d'Ubicació i Extensió de l'Ocupació Temporal.
• Seguiment d'Abocaments a l'entorn de les instal·lacions d'obra.
• Seguiment de Gestió en Obra de residus perillosos
• Seguiment del Control de la Qualitat Atmosfèrica.
• Seguiment del resultat dels mesuraments acústics de vibracions.
• Seguiment de les tasques de restauració paisatgística sobre la superfície afectada.
• Seguiment de les comunitats faunístiques.
• Seguiment de les comunitats vegetals.

Durant el funcionament del projecte es recomana la consideració ambiental de les següents variables:

• Seguiment d'espècies que hagin impactat amb les plaques o tancat perimetral, i seguiment anual d'avifauna.
• Seguiment de l'estat de les espècies vegetals que conformen la barrera vegetal natural.

Durant el desmantellament del projecte es recomana la consideració ambiental de les següents variables:

• Avís a òrgan substantiu 2 mesos abans de l'inici de les obres de desmantellament.
• Mateixes mesures de vigilància que les contemplades en la fase d'obra.

Es proposa la realització d'una visita setmanal durant la fase de construcció del parc solar, en totes les seves etapes. Es redactarà un informe que contemplarà els resultats de la visita realitzada i s'indicarà l'avanç del projecte. Es tindran en consideració el compliment de les mesures correctores proposades. De manera general l'informe setmanal de visita contindrà:

• Quantitat i tipologia de residus generats.
• Respecte i compliment de les servituds d'obra.
• Qualitat acústica.
• Control d'aigües residuals.
• Bones pràctiques per a minimitzar la generació de pols i soroll.
• Resum de les principals incidències produïdes

Sempre que es produeixi una incidència significativa, es procedirà a informar immediatament (verbalment i per correu electrònic) de la mateixa al Promotor, Direcció Facultativa, Direcció d'obra i òrgan substantiu. En finalitzar la fase de construcció, es redactarà un informe complet amb la inclusió de tots els resultats analítics i la valoració global de l'impacte de l'obra. En ell es diferenciaran tres objectius fonamentals:

• Recopilar tota la informació generada durant el Programa de Vigilància Ambiental.
• Valorar els efectes ambientals de l'obra tenint en compte la pertorbació introduïda en les variables ambientals.
• Analitzar la situació en relació amb les previsions contingudes a nivell de l'estudi d'impacte ambiental.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

El 13 de juliol de 2024, es va publicar en el BOIB núm. 92 per a l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic PFV ALTEN MALLORCA IV ubicat al polígon 1 parcel·la 7 d'Ariany (RE038/23) durant un termini de 30 dies d'acord al que estableix la normativa.

S'ha rebut l'al·legació següent:

Membre de la Plataforma Renovables Si Però Així No!

Al·legació primera:

Es demana desestimar el projecte perquè la documentació no explica que el parc MALLORCA IV està just al costat del parc MALLORCA III. En realitat formarien un macrocomplex fotovoltaic conjunt de prop de 39 hectàrees i més de 48.000 plaques, convertint sòl rústic agrícola en un gran polígon energètic.

Al·legació segona:

Es reclama aturar el projecte fins que el Consell de Mallorca estableixi una planificació territorial clara sobre on es poden ubicar aquests parcs, tal com exigeix la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. El Pla Territorial de Mallorca, a més, prohibeix usos industrials al sòl rústic de règim general i a les àrees d'interès agrari.

Al·legació tercera

Es demana desestimar el projecte fins que el Pla Director Sectorial Energètic s'adapti a la normativa climàtica vigent.

Al·legació quarta

El projecte s'ubica a la finca Son Boscà, on hi ha cultius de cereals i zones de pastura amb ajudes de la PAC. La instal·lació suposaria transformar terrenys agraris actius en una indústria energètica.

Al·legació cinquena

L'àrea és un paisatge rural poc alterat, amb cultius i garriga. El projecte implicaria un alt consum de territori i alteraria un paisatge considerat valuós per Mallorca.

A la parcel·la hi ha diversos jaciments arqueològics catalogats i declarats BIC, per la qual cosa es demana una zonificació arqueològica més exhaustiva abans de qualsevol actuació.

Al·legació sisena

Desestimar el projecte per tractar-se d'una Instal·lació Fotovoltaica de TIPUS D , segons la normativa del PDSE ( pla director sectorial energètic) i tenir una ocupació superior a 10 hectàrees . La ubicació d'aquesta central fotovoltaica no compleix la normativa vigent a nivell energètic.

Al·legació setena

Desestimar el projecte per considerar que la línia d'evacuació de l'energia fins a la subestació de Can Picafort és molt llarga. L'energia s'hauria de transportar 11 km fins a la subestació de Can Picafort, travessant zones agrícoles, garriga, torrents i carreteres, amb possibles pèrdues energètiques i impactes ambientals i de seguretat.

Al·legació vuitena

Desestimar el Projecte perquè dur-ho endavant significa la desprotecció del sòl rústic quan la seva protecció resulta totalment necessària degut a la limitació del nostre territori i esser la base fonamental per la nostra supervivència i qualitat de vida

Al·legació novena

Desestimar el Projecte fins que no hi hagi un Pla clarament definit a 30 anys vista sobre el desmantellament i el pla de reciclatge /reutilització de les plaques solars, així com un Pla de Vigilància Ambiental al llarg de tota la vida útil del PFV que garanteixi la seguretat i seguiment de la central elèctrica.

Al·legació desena

Desestimar el projecte d' instal·lació industrial fotovoltaica a sòl rústic per manca de compliment per part de les Administracions Públiques competents de les actuacions prèvies, com són estalvi energètic i eficiència energètica, ens al contrari, prioritzant la instal·lació de centrals industrials fotovoltaiques a sòl rústic com gairebé única la única opció viable de desenvolupament de l'energia fotovoltaica.

Per tot això, SOL·LICITEM:

1. Que es donin per rebudes aquestes al·legacions, i siguin estudiades i incorporades l'expedient del projecte del parc Fotovoltaic MALLORCA IV a ARIANY , i també afecta al TM de Maria de la Salut i Santa Margalida

2. Que es tinguin en compte les nostres al·legacions i es desestimi el projecte del Parc Fotovoltaic MALLORCA IV, atès que és necessari una planificació territorial i energètica per ubicar aquesta instal·lació industrial fotovoltaica a l' illa de Mallorca , i per considerar la parcel·la on se projecta ubicar el PF totalment inadequada pels seus valors agraris, patrimonials i paisatgístics, així com per la seva ubicació molt allunyada de la subestació elèctrica que suposa una línia d'evacuació de l'energia de 11 km .

Consultes a les següents administracions previsiblement afectades:

• Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals - D.I. de Patrimoni, Departament de Cultura i Patrimoni, Consell de Mallorca
• Servei d'Ordenació del Territori – D.I. de Territori i Paisatge, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei d'Explotació i Conservació- D.I. d'Infraestructures i Mobilitat, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Serveis Tècnics d'Urbanisme – D.I. d'Urbanisme i Planejament, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Consell de Mallorca
• Servei d'Agricultura, D.G. d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Servei de Salut Ambiental, D.G. de Salut Pública, Conselleria de Salut
• Departament d'Emergències, D.G. d'Emergències i Interior, Conselleria de Presidència i Administracions Públiques
• Departament de Medi Natural, D.G. de Medi Natural i Gestió Forestal, Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Servei de Mines, D.G. d'Indústria i Polígons Industrials, Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Departament de Transports, D.G. de Mobilitat, Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat
• Departament Tècnic de Coordinació, D.G. de Recursos Hídrics, Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua
• Ajuntament d'Ariany
• Ajuntament de Santa Margalida
• Ajuntament de Maria de la Salut
• Endesa Distribució, S.L.U.
• Red Eléctrica España, S.A.U.
• GOB
• Amics de la Terra

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

Informe desfavorable del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, de data 19 de juliol de 2024, que conclou:

S'informa desfavorablement ja que la línia d'evacuació del projecte presentat discorre camp a través per les parcel·les amb número de referència cadastral 07055A01200192 i 07055A01200193.

D'acord amb l'apartat 4 de l'article 48 de la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica, modificat en el Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions, les xarxes d'evacuació d'energia elèctrica de les instal·lacions de producció elèctrica de fonts renovables o d'emmagatzemament elèctric a sòl rústic han de discórrer preferentment per camins públics, camins privats o per zones públiques. Per resolució del conseller en matèria d'energia es poden establir altres mesures alternatives a les anteriors.

En aquest cas, al no existir cap resolució del conseller en matèria d'energia que estableixi mesures alternatives per justificar el traçat proposat, aquesta absència impedeix que el projecte compleixi amb els requisits normatius establerts i sigui considerat per a la seva aprovació.

Informe desfavorable del Servei de Patrimoni Històric, de data 21 de març de 2025, que conclou:

Consultada la documentació i atès l'afectació patrimonial dels elements, tant arqueològics com etnològics, descrits a la parcel·la 7 del polígon 1, d'Ariany, es proposa informar desfavorablement el projecte de referència.

Informe del Servei de Patrimoni Històric, de data 4 de juny de 2025 que conclou:

Consultada la documentació, i per continuar la tramitació, s'haurà de presentar una nova solució que exclogui, a més de les zones ja excloses d'implantació de plaques del projecte presentat, les zones que figuren a la següent relació:

1- Una zona que inclou els elements arqueològics i etnològics de les fitxes 54/25 i 54/26, que corresponen a les del catàleg municipal ARNY_A023; ARNY_A031; i ARNY_F046. Aquesta zona està dibuixada a la següent ortofotografia de 2023. S'ha d'afegir un entorn de 3 metres al voltant.

2- La zona del jaciment ARNY_A005, que és la que ja està lliure de la implantació de plaques al sud de la subparcel·la a i al nord de les subparcel·les b i c.

3- S'ha de deixar un entorn de tres metres al voltant dels clapers (segons la numeració de l'informe de Jaume Deyà) 2, 4 i 10.

4- Per a la resta de clapers o zones amb vegetació 3, 5, 6, 8, 9, 20, 21 i 23, s'haurà de fer control arqueològic previ a l'inici de les obres.

5- S'ha de respectar les parets de pedra en sec.

Informe Red Electrica, de data 2 d'agost de 2024, que conclou:

Como contestación a su escrito en relación con el proyecto referido en el asunto, les informamos de lo siguiente:

• En cuanto a la planta solar fotovoltaica, Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al no existir afecciones a instalaciones propiedad de Red Eléctrica.
• En cuanto a la línea de evacuación subterránea, Red Eléctrica no está conforme a la misma al no cumplir la línea subterránea proyectada la distancia mínima al apoyo 2 de la línea eléctrica a 66 kV ES Bessons-Can Picafort, y al apoyo 54 de la línea a 66 kV Llubi-Can Picafort, propiedad de Red Eléctrica.

Además, debido a la proximidad de la canalización a los apoyos 8 y 1 de la línea a 66 kV ES Bessons-Can Picafort, propiedad de Red Eléctrica, y al apoyo 55 de la línea a 66 kV Llubi-Can Picafort, propiedad de Red Eléctrica, será necesario que los trabajos en el entorno de dichos apoyos sean supervisados por personal de Red Eléctrica con el fin de evitar que se produzcan afecciones al sistema de puesta tierra de los apoyos.

No obstante, en el caso de que sea posible, es recomendable que ninguna canalización subterránea diste menos de 20 metros a la pata más desfavorable del apoyo para que, de esta forma, quede asegurada la no interferencia de dichas canalizaciones con el sistema de puesta a tierra del apoyo y se minimicen los posibles efectos derivados del drenaje de sobretensiones al terreno a través de dicho sistema de puesta a tierra.

En el caso de que, a causa de estos trabajos, el sistema de puesta a tierra de alguno de los apoyos resultara afectado, los costes de reposición deberán ser asumidos por el promotor del proyecto

Informe del Servei de Salut Ambiental, de data 12 de novembre de 2025, que conclou:

S'informa favorablement condicionat a:

1. Compliment de les mesures preventives i correctores establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

2. Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació, si escau, i compliment dels valors establerts al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

3. El titular de la instal·lació haurà de disposar d'un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin SF6, detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual.

4. Els regs, tant de vegetació com per evitar les emissions de partícules, i la neteja dels mòduls solar (si és necessari fer-la amb aigua) es realitzaran amb aigua regenerada; si no pogués fer-se amb aigua regenerada s'evitarà utilitzar aigua potable

Informe del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic, de data 29 de juliol de 2024, que conclou:

S'informa favorablement el «Anteproyecto PFV Mallorca IV», subscrit en març de 2023 per l'enginyera Sr. Virginia Pérez Virginia, i el «Proyecto línia de evacuación 15kV. PFV Mallorca IV», subscrit pels enginyers Sr. Raúl Rico Redrajo i la Sra. Virginia Pérez Quintana el 29 de juny de 2023, pel que fa a afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud, policia) i a zones inundables o potencialment inundables, de cara a l'autorització administrativa prèvia requerida en l'art. 9 de l'RDPH.

Als efectes de l'art. 127, del RD1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica; l'art. 3 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia (...); l'art. 3 de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, i l'art. 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental , s'informen favorablement les obres, activitats i usos previstos d'acord amb l'LA, l'RDPH i el PHIB vigents, pel que fa al Domini Públic Hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables.

• Les instal·lacions s'hauran d'ajustar en essència, a la documentació aportada pel peticionari, sempre que no s'oposin a les presents prescripcions:
• No s'instal·larà cap element que sobresurti del terreny en zona de flux preferent.

La instal·lació ha de poder funcionar en cas d'inundació, garantint la seguretat tant per als operaris com per a tercers (mitjançant l'ús de material que pugui funcionar en immersió, l'ús d'elements estancs, l'aixecament dels elements per sobre la cota d'inundació quan sigui necessari, etc).

Els encreuaments soterrats de la línia amb les diverses lleres:

• S'efectuaran soterrats sota els camins, per amunt de les obres de drenatge transversal o ponts, o
• S'efectuaran adossat a les obres de drenatge sense minvar la seva capacitat hidràulica, protegits adequadament i per la cara d'aigües avall, o
• En cas de creuar de manera soterrada:
  • S'efectuaran de manera perpendicular a la llera o en defecte d'això amb el recorregut més curt possible, no provocant disminució de la secció hidràulica actual del torrent.
  • Es deixarà una distància lliure mínima d'1,50 metres entre la part superior de la canalització i el jaç de la llera.
  • El recobriment mínim de formigó sobre la generatriu superior del tub serà d'1,00 metre d'HM-20.
  • Els 50 cm restants de rasa s'emplenaran amb terra compactada al 95 % del proctor modificat, respectant la rasant actual de la llera i amb l'acabat superficial existent.
  • Es reposaran tots els elements de la llera que es veiessin afectats per l'execució de les obres.
  • No es permetrà cap element d'obra (arquetes, etc.) que sobresurt del terreny o el modifiqui.
  • Aquestes prescripcions, es faran extensibles a les zones de servitud (5m des de la ribera).
• En cas de ser necessari un encreuament aeri amb els cursos d'aigua, complirà l'art. 127 de l'RDPH.

S'han d'aplicar les mesures correctores adequades per mantenir la seguretat de persones i béns en cas d'inundació o desbordament de la llera en el tram afectat.

El promotor és responsable del projecte, de l'execució de l'obra i dels danys que es puguin produir al domini públic hidràulic o a tercers.

Qualsevol modificació substancial de la documentació presentada que pugui afectar a les activitats i usos del sòl indicats en l'art. 9 de l'RDPH, requerirà un nou informe tècnic.

Es disposarà sempre a peu d'obra d'una còpia de l'autorització emesa per aquesta Direcció General.

La finalització de l'obra s'ha de comunicar per escrit a la DG de Recursos Hídrics amb número de referència CHR/2024/0270.

Aquest informe no és una autorització. Les actuacions / activitats que es desenvolupin a la parcel·la, localitzades en domini públic hidràulic o les seves zones de protecció, zona inundable o potencialment inundable, requeriran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, sense perjudici de les que siguin exigibles per altres administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars

Informe del Servei d'Agricultura, de data 05 d'agost de 2024, que conclou:

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Alten Mallorca IV al polígon 1, parcel·la 7 del terme municipal d'Ariany.

Informe del Departament d'Emergències, de data 7 d'agost de 2024, que conclou:

Una vegada examinada la documentació del projecte del Parc Fotovoltaic, ALTEN MALLORCA IV ubicat al Polígon 1, Parcel·la 7, Ariany, es proposa informar favorablement. Amb l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció on es reculli i s'implantin mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals ates que la parcel·la té risc d'incendi forestal d'acord amb el Departament de Medi Natural, a més d'establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

Informe del Servei d'Ordenació del Territori, de data 02 de desembre de 2024, que conclou:

A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge s'informa es considera que s'ha d'informar favorablement el parc fotovoltaic Alten Mallorca IV, sempre que es tinguin en compte les condicions següents:

1. Cal que la zona 2 del parc s'adapti als elements del seu entorn (parets de pedra en sec, tancament de parcel·la) de manera que no es generin formes geomètriques irregulars i espais residuals de difícil tractament i millorar així la integració paisatgística del conjunt.

2. Cal detallar la ubicació de l'edifici de centre de control, no definit al projecte, que preferiblement se situarà en zones allunyades del camí d'accés, on sigui menys visible, per tal de reduir el seu impacte paisatgístic.

3. Cal detallar i, si és el cas, modificar els acabats de les edificacions auxiliars del parc tenint en compte la necessitat de la reducció de l'impacte visual. A tal efecte es recomana utilitzar en els acabats colors de la gamma dels ocres o terra en façanes i coberta i tenir en compte les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM respecte als acabats.

4. Cal justificar la necessitat d'ubicar part dels panells a àrea de prevenció de riscos d'erosió (APR) que estarà condicionada a l'informe previ de l'administració competent en matèria de medi ambient o bé modificar l'àmbit d'implantació per tal d'evitar ocupar aquesta àrea.

5. Cal Integrar dins del projecte els elements EL.1, EL.2 i EL.3 identificats a la prospecció arqueològica.

6. Cal analitzar altres alternatives del traçat de la línia d'evacuació, per tal de localitzar un traçat que travessi majoritàriament camins públics i no travessi parcel·les privades.

7. En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 21 d'agost de 2024:

Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

• Referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s'ha de tenir en compte el següent:
• L'article 48.6.d de la Llei 43/2003, modificada pel RD15/2022, que prohibeix l'ús d'aquestes màquines quan el risc d'incendis sigui molt alt o extrem (Alerta Foc 4) Es pot consultar a la pàgina alertafoc.caib.es el nivell diari d'alerta per risc meteorològic d'incendi forestal vigent.
• Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 metres dels mateixos s'utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s'hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El proveïment de benzina d'aquesta maquinària s'ha de realitzar a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.
• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 03 d'octubre de 2024, que conclou:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre l'autorització administrativa prèvia, declaració de projecte industrial estratègic, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic ALTEN MALLORCA IV, ubicat al polígon 1, parcel·la 7 d'Ariany (RE038/23).

Informe del Servei de Canvi Climàtic, de data 16 de juny de 2024, que conclou:

Per tot això, s'informa FAVORABLEMENT, ja que es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. Addicionalment, es recomana consultar les guies següents:

Guies sobre contaminació atmosfèrica per evitar emissions de pols:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/es/l/documentos_de_interes_calidad_del_aire-780/?mcont=3180

Guies per reduir al màxim els impactes ambientals:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacionambiental/temas/evaluacion- ambiental/guiaelaboracionesiaplantasfotovoltaicassgea_tcm30-538300.pdf

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/energies_renovables/documents/CRITE RIS_AMBIENTALS_PSF_2022_12.pdf

Informe del Servei d'Explotació i Conservació, de data 19 de gener de 2026, que conclou:

Inform favorablement les obres de línia d'evacuació soterrada de 15 kV, a la carretera Ma-3400 PK 5+235 en el terme municipal de Santa Margalida, sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

2. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de dos carrils de la xarxa de Carreteres del Consell Insular de Mallorca.

3. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de la aresta exterior de l'esplanació i de la protecció, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

4. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades.

Informe del Servei de Planificació al Medi Natural, de data 24 de setembre de 2024, que conclou:

Us comunic que el projecte parc fotovoltaic ALTEN MALLORCA IV ubicat al polígon 1 parcel·la 7 d'Ariany (RE038/23), no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i que per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Informe del Servei d'Aigües Subterrànies, de data 17 de juliol de 2024, que conclou:

A la parcel·la 7 del polígon 1 del T.M. d'Ariany (Mallorca) no disposa de cap aprofitament d'aigües subterrànies legalitzat: Ni la documentació ambiental, el projecte, la memòria i les separates dels ajuntaments i del Consell Insular estimen les necessitats hídriques del futur parc fotovoltaic de la parcel·la 7 del polígon 1 d'Ariany. Sí que parlen de que el subministrament d'aigua es farà mitjançant un dipòsit d'aigua omplit mitjançant camions cisterna.

La massa d'aigua on s'ubica la parcel·la és la 18.16M2 Riu de Son Real en mal estat quantitatiu i qualitatiu.

La qual cosa us comunico perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Informe arquitecte Ajuntament d'Ariany, de data 25 de juliol de 2024, que conclou:

En conclusió a l'exposat anteriorment, i revisat la documentació que l'acompanya, el tècnic que subscriu no troba inconvenient en quant a la tramitació d'aquest expedient presentat amb data 23 de juliol de 2024, no obstant la Corporació resoldrà.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa a la parcel·la 7 del polígon 1, al TM d'Ariany.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), la parcel·la objecte on es situa el projecte està situada en sòl rústic, i té les següents proteccions i categories:

• Sòl rústic comú i categoria de sòl rústic de règim general forestal (SRG-F)
• Sòl rústic comú i categoria de sòl rústic de règim general (SRG)
• Sòl rústic protegit i categoria d'Àrea de prevenció de riscs d'erosió (APR)

La instal·lació se situa a SRG, a una petita part a d'APR i fora de SRG-F.

D'acord amb el Pla General d'Ariany, la parcel·la objecte del projecte està situada en sòl rústic amb les següents categories:

• S`òl rústic de règim general forestal (SRG-F)
• Sòl rústic de règim general municipal forestal (SRG-M-Forestal)
• Sòl rústic protegit i categoria d'Àrea de prevenció de riscs d'erosió (APR)

Segons l'inventari forestal, les plaques es situen sobre estructura agrícola, envoltades per garriga de matolls pluriespecífics calcícoles termòfils i estructura arbrada d'ullastres

El projecte se situa a zona de risc baix i moderat d'incendis.

El centre de l'extrem est de la parcel·la es troba afectat per APR d'erosió. Un tram de la línia d'evacuació també discorr per una parcel·la afectada per APR d'erosió.

L'àmbit de la planta fotovoltaica no es troba afectat ni per domini públic hidràulic ni per les seves zones de protecció. Però, la línia d'evacuació creua el domini públic hidràulic cartogràfic o probable (DPHP) dels torrents de Binicalbell i de Son Bauló, i passa per les zones de protecció (servitud i policia) associades a aquest DPHP i una petita àrea afectada per APR d'inundació.

La zona es troba a sobre de la massa d'aigua subterrània de Son Real (1816M2), que es troba en estat quantitatiu i qualitatiu dolent. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació, aquesta massa d'aigua subterrània està considerada com una massa amb una vulnerabilitat moderada.

El projecte es troba a uns 2 km a l'est d'un espai catalogat com a sòl rústic protegit segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN); concretament per una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). Aquest espai també està catalogat com a Zona Especial Conservació (ZEC) Gestió Autonòmica (ZEC-ES5310029, Na Borges).

A la parcel·la del projecte hi ha la presència de diverses tessel·les d'hàbitat d'interès comunitari:

• 5330: Matolls termomediterranis i predesèrtics
• 6220*: Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea)
• 9320: Boscos d'Olea i Ceratonia

Els HIC presents al sud de la parcel·la presenten una qualitat alta

La línia d'evacuació travessa per diversos trams catalogats com HIC. Afectant aproximadament 2670 m d'HIC. En total travessa 6 tessel·les d'HIC amb els codis següents:

• 5330: Matolls termomediterranis i predesèrtics
• 6220*: Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea)
• 9320: Boscos d'Olea i Ceratonia
• 9540: Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

D'acord amb el visor de l'IDEIB, el projecte se situa a 600 m d'una àrea d'Hàbitat de Reproducció de Rapinyaires de les Illes Balears

D'acord amb el Bioatles (quadrícules 1x1 codi: 2173, 2174, 2183; quadrícula 5x5 codi 213) a l'àrea del projecte hi ha la presència potencial de les següents especies catalogades i/o amenaçades: Testudo hermanni, Hieraartus pennatus, Milvus milvus, Burhinus oedicnemus, Upupa epops, Ruscus aculeatus, Rhamnus alaternus.

Segons la informació disponible al Servei de Protecció d'Espècies, hi ha constància de la presència d'un niu de Milà reial a la zona que es troba a més 500 m de distància de la parcel·la.

D'acord amb la base de dades del Servei de Patrimoni, es fa constar que a la parcel·la 7 s'hi ubiquen els jaciments:

• “Talaiot d'en Manera”, declarat BIC l'any 1966 amb categoria “Monument” i tipologia “Jaciments arqueològics” BOE 243, 11/10/1966. IMPP 0877. Recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 54/26.
• S'hi ubica també el jaciment de “Son Boscà”, recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 54/25.
• El catàleg de patrimoni d'Ariany els recull amb el codi ARNY_A023 i ARNY_A005, respectivament
• S'hi localitzen també les cases de Son Boscà recollides al catàleg municipal amb el codi ARNY_D022.
• El catàleg de patrimoni d'Ariany també recull el jaciment A031, Clapers de Son Bosca; i l'Element etnològic F046, Antiga caseta de roters de Son Boscà.

Pel que fa a la línia d'evacuació:

• Un tram discorr per l'entorn de protecció del elements AC52 i JA95 (del TM de Santa Margalida)
• Diversos trams discorren paral·lels als entorns de protecció del jaciments JA-131, JA-109 i del conjunt JA-103/146/163 (del TM de Santa Margalida)

D'acord amb el visor de l'IDEIB, la parcel·la es situa en un vedat de caça (PM-10-208).

La instal·lació fotovoltaica està situada en una zona de paisatges oberts, amb grau de visibilitat que varia d'alt, especialment a la zona nord-est de la parcel·la, a no visible. Per altra banda, d'acord amb el plànol 3 d'integració paisatgística del PTIM, la parcel·la està situada a la Unitat de Paisatge 3 (UP 3- Badies del Nord), part de l'àmbit ocupat pels panells té una valoració paisatgística moderada i una petita zona de l'àmbit ocupat pels panells té una valoració paisatgística alta.

D'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) modificat pel Decret 33/2015 (BOIB 16 de maig), el parc fotovoltaic objecte d'aquest informe està situat en una zona d'aptitud mitjana, és a dir aquells sòls amb menys aptitud que els de la zona d'aptitud alta, atès que s'hi identifiquen característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per implantar aquestes instal·lacions. A més tenint en compte que l'ocupació de la planta és de més de 18,8 Ha i, per tant, superior a 10 Ha, es considera un tipus d'instal·lació fotovoltaica tipus D.

6. Consideracions tècniques

1. El Pla Territorial Insular de Mallorca cataloga la zona del projecte com a sòl rústic general, sòl rústic forestal i sòl rústic protegit categoria APR erosió. Tot i que quasi tota la instal·lació fotovoltaica es situa en sòl rústic general, una part es situa en APR d'erosió.

Pel que fa al compliment del Decret 33/2015 per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus D en zones d'aptitud mitjana en sol rústic, el PDSEIB estableix a l'article 36.2 que les instal·lacions tipus D s'han de tramitar en tot cas per via de la declaració d'interès general. Aquestes instal·lacions s'han de situar o en espais degradats (espais denudats, pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais no agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús) o en terrenys de baixa productivitat agrícola o be integrats de forma efectiva en l'activitat agrària, d'acord amb la legislació agrària vigent.

En aquest sentit, d'acord amb les dades del SIGPAC només 0,5 ha de les 45,87 ha de la superfície total de la parcel·la estan declarades com a improductives. A més, d'acord amb l'informe agronòmic presentat amb el projecte, de les 21 ha analitzades (corresponents a la poligonal del PFV) 17,88 ha són de tipus V (bon aprofitament agrari) i tan sols 2,9 ha són de tipus VI (aprofitament agrari limitat). Per tant, no es pot considerar que els terrenys presentin una baixa productivitat agrícola.

Des del punt de vista ambiental, es considera que la reconversió o substitució, i la consegüent pèrdua prolongada, d'una activitat agrícola o d'un sòl potencialment apte per a aquest ús, que per la seva naturalesa requereix condicions d'ubicació molt específiques (tipologia, composició, estructura o gruix del sòl), per una activitat de caràcter industrial i amb una major flexibilitat d'emplaçament, comporta un impacte ambiental significatiu.

Cal subratllar que l'àmbit afectat no es tracta d'un espai degradat, sinó que manté unes condicions de sòl i una funcionalitat agrària i ecològica. A més, l'àrea destinada a la implantació del parc fotovoltaic es troba envoltada per hàbitats d'interès comunitari, alguns dels quals presenten una qualitat alta, fet que reforça el paper de l'espai com a zona tampó i de transició que afavoreix la connectivitat ecològica i el manteniment de la biodiversitat a escala local.

Entre altres efectes, aquesta transformació altera els paràmetres bàsics del component principal, el sòl, i pot afavorir processos de degradació i desertificació, provoca la pèrdua de fauna i flora autòctones associades al medi agrícola, redueix la capacitat de producció agrària local i, com a conseqüència, incrementa els impactes derivats de la importació de productes alimentaris, atesa la disminució de la capacitat d'autoabastiment.

En un context de crisi climàtica, caracteritzat per una creixent vulnerabilitat dels sistemes agroalimentaris i de les cadenes de subministrament, la preservació del sòl agrari productiu, especialment quan es troba en bon estat de conservació i en contacte amb hàbitats naturals d'interès comunitari, esdevé un element clau per garantir la sobirania alimentària, reduir la dependència de mercats externs i reforçar la resiliència ecològica i socioeconòmica del territori.

1. Pel que fa a la línia d'evacuació, d'acord amb el que estableix l'article 21 del PDSEIB, les instal·lacions de mitjana tensió han de discórrer per camins públics o privats. Així com s'indica a l'informe del Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació, part del traçat de la línia discorr camp a través, per les parcel·les 192 i 193 del polígon 12 del TM de Santa Margalida. També s'ha detectat que discorr camp a través per la parcel·la 175 del polígon 5 del TM Maria de la Salut. A més, en el cas de les parcel·les 193 i 175 no només discorr camp a través, sinó que ho fa a través de tessel·les d'HIC, destacant que les corresponents a la parcel·la 193 presenten una qualitat alta.

Destacar també, tot i que segons l'ortofoto del 2024 pot semblar que hi hagi algun tipus de camí, quasi 2 km del traçat discorren per HIC. El fet que el traçat sigui soterrat no evita la incidència sobre aquests hàbitats, atès que l'execució de la rasa comporta eliminació de vegetació, desbrosses i moviments de terres, alteració de l'estructura i composició del sòl, possible afectació al banc de llavors i a la vegetació d'interès, així com la fragmentació temporal o permanent de les tessel·les. Aquests efectes poden traduir-se en una pèrdua de qualitat i de funcionalitat ecològica de l'HIC, especialment en aquells trams on les tessel·les presenten un estat de conservació bo o alt, i poden dificultar la regeneració natural i la continuïtat d'hàbitats i espècies associades.

Tot i que l'EsIA proposa les mesures correctores per al traçat de la línia d'evacuació següents: recolonització vegetal natural del traçat; reforç actiu de la coberta vegetal (sembra d'herbàcies autòctones + reg inicial) i plantació de 3 exemplars per cada arbre eliminat, aquestes es poden considerar poc efectives ja que es plantegen com una revegetació i no com una restauració ecològica integral d'HIC. La recolonització natural és un procés lent i incert, sovint insuficient davant alteracions com l'eliminació de vegetació, el desbrossament o el moviment de terres, que poden afectar el banc de llavors i la dinàmica successional pròpia de cada tessel·la.

Tot i que el reforç amb herbàcies autòctones i el reg inicial poden contribuir a l'estabilització superficial del sòl a curt termini, aquestes actuacions no garanteixen la recuperació de l'estructura vegetal madura ni de la funcionalitat ecològica de l'hàbitat, especialment en tessel·les d'alta qualitat, on la composició específica és determinant. Igualment, la compensació arbòria proposada (3 exemplars per arbre eliminat) resulta inadequada en el cas d'HIC no forestals, atès que l'impacte principal recau sobre cobertes herbàcies i arbustives i no resol ni la fragmentació ni la pèrdua de connectivitat.

En conseqüència, la restauració efectiva d'HIC requereix estratègies més complexes, planificades i sotmeses a seguiment a llarg termini, que vagin més enllà de mesures estàndard de revegetació i permetin restituir la integritat ecològica original.

Per altra banda, així com s'indica a l'informe del Servei de Gestió de Domini Públic Hidràulic, la línia també travessa dos torrents (Binicalbell i Son Bauló/Son Real) creuant el seu domini públic hidràulic cartogràfic o probable i passa per les zones de protecció (servitud i policia) associades a aquest domini. A més, travessa una zona potencialment inundable, catalogada com APR-inundació.

En aquest sentit, a més de tenir en compte tots els condicionants establerts a l'informe del Servei de Gestió de Domini Públic Hidràulic, al travessar una zona potencialment inundable es requereix l'autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, en compliment del que disposa l'article 92 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Remarcar també que, Red Elèctrica determina al seu informe la seva disconformitat amb la línia d'evacuació, al no complir aquesta la distància mínima al suport 2 de la línia elèctrica 66 kV Es Bessons-Can Picafort, i al suport 54 de la línia a 66 kV Llubí-Can Picafort, propietat de Red Eléctrica.

3. D'acord amb la base de dades del Servei de Patrimoni Històric, a la parcel·la on es projecta la instal·lació, s'hi ubiquen:

• “Talaiot d'en Manera”, declarat BIC l'any 1966 amb categoria “Monument” i tipologia “Jaciments arqueològics” BOE 243, 11/10/1966. IMPP 0877. Recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 54/26. El catàleg de patrimoni d'Ariany el recull amb el codi ARNY_A023
• El jaciment de “Son Boscà”, recollit a la Carta Arqueològica amb el codi 54/25. El catàleg de patrimoni d'Ariany també el recull com el jaciment A031, Clapers de Son Bosca; El jaciment de Son Boscà ARNY_A005
• S'hi localitzen també les cases de Son Boscà recollides al catàleg municipal amb el codi ARNY_D022.
• L'element etnològic F046, Antiga caseta de roters de Son Boscà

Tot i que després del primer informe desfavorable del Servei de Patrimoni Històric es va proposar una nova ubicació de les plaques per evitar afeccions als elements arqueològics i etnològics presents, s'ha pogut comprovar que alguns del nuclis de plaques s'ubiquen a l'entorn de protecció dels elements D022M, A031 i A023 determinats en els plànols del Catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del TM d'Ariany. En aquest sentit, el PDSEIB estableix a l'article 33.4 que els béns d'interès cultural i béns catalogats i els seus entorns de protecció, es consideren inclosos en la zona d'exclusió amb caràcter general, i a l'article 36.4 determina que les instal·lacions de tipus C i D no s'admeten en zones d'exclusió. Per tant, en la zona d'exclusió de l'element A023, el qual també està declarat com a BIC, no està permesa la instal·lació del PFV.

Figura 3. Entorn de protecció elements catalogats. Font: Elaboració pròpia.

4. El projecte contempla la hibridació del PFV amb la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries io-liti (BESS). Amb l'EsIA només es tenen en compte els impactes de les bateries durant la fase de construcció i associats a la construcció dels edificis auxiliars del PFV.

A més, a l'estudi de vulnerabilitat davant el canvi climàtic es determina que el PFV no es veurà afectat per cap de les conseqüències del canvi climàtic (vents, ones de calor, augment del nivell del mar, etc.) degut a la seva localització geogràfica, a l'orografia de l'entorn i a la manifestació d'aquests impactes a mig-llarg termini en comparació amb la vida útil del parc.

No obstant això, a l'informe de l'Estat del Clima de les Illes Balears de l'Estiu de 2025 elaborat pel Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic de la UIB, s'indica que les observacions efectuades a les Illes Balears han mostrat un augment clar de les temperatures durant les darreres dècades. En el cas de l'estiu de l'any 2025, aquest presenta una anomalia tèrmica de +1ºC i constitueix el tercer estiu més càlid des que es tenen registres, destacant-se també el juny més càlid registrat i temperatures superiors a 40º. C durant l'agost . L'escalfament anual lineal mitjà, per a tot el període, de 1973 a 2025, és, a les Illes Balears, alt, concretament de 0,34ºC/dècada, lleugerament inferior a l'escalfament continental europeu, però prop del doble de l'escalfament anual global.

Per tant, no s'han avaluat els efectes del canvi climàtic associats a l'augment de temperatura. En aquest sentit, s'ha de considerar que les bateries de liti són sensibles a la temperatura: si la temperatura ambient és massa alta poden aparèixer gasos inflamables a l'interior de les bateries com a conseqüència de determinats processos químics i es pot produir el que es coneix com a “desbordament tèrmic” i la bateria podria cremar-se. Per tant, s'hauria de preveure el risc de desbordament tèrmic i el risc associat a incendi En aquest sentit, els BESS no es podrien ubicar en cap cas a menys de 100 m de qualsevol massa boscosa o habitatge.

També, s'haurien de preveure mesures preventives de refrigeració de les bateries, ja que en la documentació aportada no s'especifica quin sistema de refrigeració tenen, només es menciona que els contenidors disposen d'un sistema de detecció i supressió del foc. A més, s'hauria de dur a terme una anàlisi dels riscos associats (per exemple risc de desbordament tèrmic, combustió i incendi) i elaborar en conseqüència un pla de protecció davant aquests riscos.

5. Per altra banda, com s'ha comentat, no es tenen en compte tots els impactes propis dels BESS, com la presència de substancies potencialment contaminants, que en cas de desastre, fuita o problema amb el sistema, podrien resultar potencialment contaminants (electròlits amb sals de liti, com l'hexafluorofosfat de liti (LiPF6); metalls pesants com el cobalt, el niquel i el manganès; solvents orgànics que poden ser volàtils i potencialment tòxics; gasos tòxics com l'hidrogen, que es inflamable, i altres compostos que poden ser tòxics; fluorurs). Tot i que els contenidors solen portar sistemes de seguretat i control per evitar aquest tipus de falles, així com cubetes estanques per evitar vessaments, en el document ambiental no s'inclouen mesures ni controls per evitar-ho.

6. Pel que fa a la contaminació acústica, s'adjunta un Estudi Acústic. En aquest s'indica que el nivell de pressió sonora de les 5 unitats de bateries operant simultàniament arriba a 83,99 dB (A) i que a una distància d'1,4 km la pressió sonora és de 21,1 dB. Tot i això, a l'estudi es conclou que no es compromet el compliment dels valors límit establerts en la legislació sectorial vigent en matèria de soroll ambiental, al no situar-se l'àrea d'estudi pròxim a cap habitatge o finca residencial que pugui veure's afectada pels possibles nivells de soroll del projecte.

En aquest sentit, tot i que el compliment dels límits de soroll en legislació sectorial orientada a receptors humans és necessari, es pot considerar insuficient per descartar impactes ambientals en sòl rústic amb hàbitats d'interès comunitari, ja que un soroll constant (tot i que es pugui considerar baix a certa distància) pot fer que algunes espècies (com les aus rapinyaires presents a l'entorn de l'àrea del projecte) evitin la proximitat immediata de la instal·lació, reduint qualitat d'hàbitat en àrees de caça, nidificació o descans.

7. A l'EsIA es determina que els centres de transformació contenen hexaflorur de sofre, el qual actua com a gas aïllant en els interruptors automàtics i en els de mitjana i alta tensió. El SF6 és un gas d'efecte hivernacle amb un alt potencial d'encalentiment atmosfèric. A l'EsIA s'estableix que, una vegada finalitzada la vida útil del CT o del PFV, es tractarà de reutilitzar el gas i que, en qualsevol operació de manteniment en cada una de les fases del projecte, aquesta es durà a terme amb personal especialitzat, complint els requisits de seguretat prevista en la norma IEC 62271 i es tendrà un contracte que garanteixi el manteniment i la prevenció de fuites del gas. Tot i això, no es determina quines mesures correctores es prendran si es detecten fuites. A més, la Unió Europea ha establert diverses dates de prohibició per a l'ús del gas en el Reglament (UE) 2024/573: 1 de gener del 2026 per a equips fins a 24 kV, i 1 de gener del 2030 per a equips de 24 kV fins a 52 kV, 1 de gener de 2028 per a equips de 52 kV fins a 145 kV i 1 de gener de 2032 per a aparells elèctrics d'alta tensió de mes de 145kV o més de 50 KA de corrent de curtcircuit. S'ha de considerar que les dates establertes per la Unió Europea són límits per a la posada en servei d'equips, és a dir, que aquells instal·lats o previstos que no estiguin en funcionament, no podran iniciar la seva activitat després de les dates límit establertes a la normativa.

8. En relació al compliment de les mesures i els condicionants ambientals establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus D segons l'annex F del Decret 33/2015, revisat l'estudi d'impacte ambiental, tot i que s'assegura que el projecte compleix totes les mesures i condicionants de l'annex F per a instal·lacions fotovoltaiques tipus D, es detecta que no es compleixen els següents punts:

SOL-A01 Dins l'àmbit del projecte es prioritzarà la localització de les instal·lacions en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.

Justifiquen el compliment del criteri al·legant que el projecte s'ubica en un terreny agrícola de productivitat mitjana. Tanmateix, aquesta mateixa afirmació contradiu el contingut del criteri, el qual estableix explícitament la priorització de camps de cultiu amb baixa productivitat. En aquest sentit, la qualificació del terreny com a productivitat mitjana implica, per definició, que no es tracta d'un sòl de baixa productivitat, de manera que la justificació aportada no acredita el compliment del criteri, sinó que, contràriament, en posa de manifest la manca d'adequació.

A més, com s'ha comentat anteriorment, d'acord amb les dades del SIGPAC només 0,5 ha de les 45,87 ha de la superfície total de la parcel·la estan declarades com a improductives. I d'acord amb l'informe agronòmic presentat amb el projecte,tan sols 2,9 ha són de tipus VI (aprofitament agrari limitat). Per tant, no es pot considerar que els terrenys presentin una baixa productivitat agrícola.

Per altra banda, també s'ha de tenir en compte que el projecte s'ubica a una parcel·la d'aptitud fotovoltaica mitjana. L'aptitud fotovoltaica mitjana no vol dir que l'espai presenti poc valor ambiental, sinó més bé el contrari, ja que així com s'estableix al PDSEIB, les zones d'aptitud mitjana són aquelles que estan formades per sòls amb menys aptitud que els de la zona anterior, atès que s'hi identifiquen característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no critica, per implantar aquestes instal·lacions. Es a dir, que tenen valor ambiental i que per això, són àrees menys vàlides per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques que les zones d'aptitud alta, les quals presenten menys valor ambiental.

SOL-A06 En la mesura que es pugui, s'utilitzaran camins existents. En els nous camins es prioritzarà el màxim aprofitament dels límits del parcel·lari i es minimitzarà l'afectació a la vegetació existent. Presentaran una configuració al més naturalitzada possible (tenint en compte les necessitats de circulació) i minimitzaran els elements artificials de drenatge.

S'estableix que aquest punt es té en compte, tot i això, a la descripció del projecte es determina que es duran a terme drenatges transversals de formigó prefabricat o altres materials.

SOL-A08 Es realitzaran processos de participació ciutadana en el projecte d'implantació d'instal·lacions fotovoltaiques de tipus D

Estableixen que en la fase en la que es troba el procediment no es permet efectuar aquest criteri. Es recorda que l'objectiu dels processos participatius és detectar les possibles demandes, necessitats, aspiracions o expectatives de la població i altres grups d'interès sobre el projecte. La participació dels grups d'interès prèvia al disseny del projecte suposa que aquestes demandes es poden implementar, en la mesura que sigui possible, en el propi diagnòstic, disseny i execució del projecte. Això es transforma en una major acceptació del projecte, facilitant el seu desenvolupament, tramitació i èxit a mitjà i llarg termini. Per tant, la generació d'aquests canals de comunicació és crucial i s'han de mantenir actius durant l'evolució de tot el projecte.

A més la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental determina que els processos d'avaluació ambiental es regeixen pel principi de participació pública i la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears estableix que una de las finalitats d'aquesta és fomentar la participació real i efectiva dels ciutadans en la presa de decisions, democratitzant els procediments administratius regulats en aquesta llei, i garantir l'efectivitat en el compliment dels tràmits de consultes, informació i participació pública prevists.

Per tant, els processos participatius són un aspecte a tenir en compte des del disseny del projecte i no un cop ja executat.

SOL-B01 Es durà a terme la restauració ambiental de les zones que puguin haver quedat afectades al llarg de la fase d'obres, mitjançant espècies preexistents i autòctones de la zona.

Justifiquen aquest punt determinant que, a causa del caràcter agrícola de la parcel·la no es preveu que es vegin afectats una gran quantitat d'individus vegetals, però que en el cas que succeeixi, es reubicaran als límits de la parcel·la els individus afectats. Tot i que la instal·lació de les plaques no suposa, així com afirmen, una afecció a un gran nombre d'exemplars, si que ho fa la instal·lació de la línia d'evacuació, sobretot en tots els trams que discorr fora de camí existent. En aquest cas si que seria necessari una restauració ambiental de les zones afectades, però com ja s'ha comentat anteriorment, les mesures proposades es poden considerar poc efectives ja que es plantegen com una revegetació i no com una la restauració ecològica integral.

SOL-B02 Es minimitzaran els moviments de terres durant la fase d'obres, a fi d'alterar tan poc com es pugui el relleu preexistent. Es prioritzarà la reutilització de les terres dins l'àmbit d'actuació. No es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, estil grava, per a condicionar-lo

S'estableix que es té en compte aquest criteri, però en la descripció del projecte es determina que per dur a terme els accessos i camins interiors de la planta, la capa de rodament s'executarà amb grava i que els camins interns de la planta s'acabaran amb grava comptada al 98 % del pròctor modificat. Atès això, s'hauria d'aportar una altra solució per condicionar el terreny.

SOL-B07 Caldrà realitzar una prospecció arqueològica dels terrenys subjectes a les obres.

Es determina que després de la consulta del visor de Patrimoni Històric s'identifica un BIC a la zona d'estudi, el Talaiot de Son Boscà. Com s'ha esmentat anteriorment a la parcel·la hi ha més elements catalogats, com el Jaciment de Son Boscà, les cases de Son Boscà, clapers de Son Boscà i antiga caseta de roters de Son Boscà.

SOL-C01 Es gestionaran adequadament els residus generats amb motiu de les diverses actuacions associades a les infraestructures fotovoltaiques, de manera que es minimitzin els efectes negatius sobre el medi.

A l'EsIA es menciona que es durà a terme un Estudi de Gestió de Residus amb la finalitat de que l'òrgan substantiu el validi i sigui un document de referència per l'auditor ambiental durant el Pla de Vigilància Ambiental. Es considera que hagués estat més adequat comptar ja amb un pla de gestió de residus, ja que la informació que s'aporta a l'EsIA sobre la gestió es pot considerar incompleta, ja que no quantifica els residus que es generaran durant les tres fases i tampoc té en compte totes les tipologies, ja que no es fa cap referència sobre la gestió dels BESS al final de la seva vida útil. Per tant, seria necessari comptar amb un Pla de Gestió de Residus complet, el qual tengui en compte la normativa d'aplicació per a cada un dels tipus de residus generats a cada una de les fases.

SOL-D06: El projecte haurà d'anar acompanyat d'un annex d'incidència paisatgística que en valori la incidència sobre l'entorn i que inclogui:

• Valors i fragilitat del paisatge on es localitza el projecte.
• Descripció detallada de l'emplaçament, anàlisi completa de les visibilitats, avaluació de diferents alternatives d'ubicació i delimitació concreta de la conca visual. Caldrà realitzar anàlisis de conques visuals des de diversos punts de referència (nuclis de població o zones habitades, punts elevats, vies de comunicació). En cas que es facin fotomuntatges caldrà que aquests es facin de forma acurada a partir de la combinació de fotografies panoràmiques i imatges tridimensionals del terreny i la instal·lació, a partir de la utilització de sistemes d'informació geogràfica. A banda dels elements associats a la instal·lació caldrà tenir en compte l'afectació derivada de les xarxes d'evacuació i analitzar el projecte des d'un punt de vista integral.
• S'haurà de tenir en compte el possible efecte acumulatiu que impliqui la covisibilitat amb altres instal·lacions o activitats properes o localitzades en la mateixa conca visual i no avaluar el projecte de forma aïllada.
• Establiment de mesures d'integració paisatgística

A l'Estudi d'Incidència Paisatgística es determina que la creació d'una barrera vegetal que assoleixi els 3,5 m d'altura no serà una mesura efectiva en termes de viabilitat i eficàcia a causa de la morfologia del terreny, ja que quasi no es reduiria l'impacte visual generat pel PFV. Al seu torn, estableixen que si l'òrgan ambiental ho considera necessari si que s'establirà la barrera vegetal, la qual tendria les característiques següents:

- Pantalla vegetal forma per estrat arbori i arbustiu de 2,8-3 m d'altura amb Olea europaea var. sylvestris, Ceratonia siliqua i Pistacia lentiscus. Es durien a terme regs durant els dos primers anys amb aigua regenerada i el promotor firmaria un compromís de manteniment de la barrera (fent reposició de marres).

Tot i que la creació d'una barrera vegetal sol ser una de les mesures més usades per reduir l'impacte paisatgístic que generen els PFV, s'ha de tenir en compte el tipus de paisatge en el que es vol dur a terme el projecte. En aquest cas, es tracta d'un paisatge agrícola obert. L'Estratègia de Paisatge del Consell de Mallorca (2009) estableix com un dels seus objectiu preservar el caràcter i la diversitat configuracional dels paisatges agrícoles oberts, evitant transformacions que alterin la seva percepció social i identitat territorial A més, cal tenir present l'article 68.1b de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balear, d'aplicació directa: “les instal·lacions, construccions i edificacions s'adaptaran, en els aspectes bàsics, a l'ambient en que estiguin situades, i a aquest efecte, en els llocs de paisatge obert i natural, ja sigui rural o marítim, i en les immediacions de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetrà que la situació, la massa, l'alçada dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, rompre l'harmonia del paisatge o desfigurar la perspectiva pròpia del mateix”.

Per altra banda, diferents guies, com Guidelines for Landscape and Visual Impact Assessment o la Guia para la elaboración de estudios de impacto ambiental de plantas fotovoltaics del MITECO, alerten que plantar arbres com a pantalla en paisatges oberts agrícoles suposa en si mateix un impacte paisatgístic perquè transforma el caràcter visual i espacial del paisatge: es perd la sensació d'obertura, pròpia d'aquests espais agrícoles i augmenta la presència visual d'elements verticals i pantalles visuals que poden resultar discordants amb el context original.

En aquest sentit, i sumat al fet que la proposta de la barrera vegetal es considera ineficaç al propi estudi d'incidència, es pot determinar que no s'han establert mesures d'integració paisatgística.

SOL-F01 S'evitarà l'afectació a zones delimitades com de protecció de risc (per inundació, erosió, esllavissada o incendi) en els instruments territorials disponibles i confirmats a l'àmbit local.

Aquest punt es justifica determinant que s'ha tengut en compte en el disseny del projecte. Tot i això, a la documentació gràfica que acompanya el projecte es pot observar que la instal·lació ocupa una petita zona d'APR d'erosió i que un tram de la línia d'evacuació també discorr per una parcel·la afectada per APR d'erosió. Per tant no s'ha complit aquest condicionant.

SOL-H01 Es farà una anàlisi detallada dels hàbitats presents i la seva distribució, a fi d'adequar la implantació dels mòduls fotovoltaics a la tipologia i distribució d'aquests, i especialment a la preservació d'aquells que siguin d'interès comunitari de caràcter prioritari.

A l'apartat d'anàlisi del medi biòtic es determina que la configuració de la poligonal respecta els hàbitats presents a la parcel·la i d'aquesta manera es respecta la funció ecològica de les masses forestals. Tot i això, es podria considerar que les tessel·les d'HIC presents dins la parcel·la podrien quedar aïllades entre si i amb les tessel·les que envolten la parcel·la al quedar parcialment envoltades per la instal·lació projectada. Per tant, seria necessari reconsiderar la ubicació dels conjunts de plaques per deixar corredors que connectessin els HIC, sobretot la connexió entre la tessel·la MA2b_3323 i la zona est de la tessel·la MA2b_3401. D'aquesta manera, es disminuiria la fragmentació i pèrdua de connectivitat entre els HIC.

9. Tot i que el Servei d'Agricultura ha informat favorablement la proposta de plantació de 3 ha de garrovers en secà, 1 ha de figueres en secà i 5,5 ha de cultius herbacis per pastura i espècies mel·líferes entre les plaques com a mesura compensatòria del parc fotovoltaic, es considera que, des d'un punt de vista ambiental, aquesta actuació no resulta adequada.

Des del punt de vista de la coherència ecològica i de la finalitat de les mesures compensatòries, es considera que aquestes han de contribuir a recuperar o mantenir els valors ambientals perduts pel projecte dins l'àmbit territorial afectat. En aquest sentit, la compensació hauria d'ocupar una superfície equivalent a la de les terres transformades pel parc fotovoltaic. Ja que com s'estableix a la Llei 26/2007 de responsabilitat mediambiental, per determinar la magnitud de les mesures reparadores complementàries o compensatòries es considerarà en primer lloc la utilització de criteris d'equivalència recurs-recurs o servei-servei. D'acord amb aquests criteris, es consideraran accions que proporcionin recursos naturals o serveis de recursos naturals del mateix tipus, qualitat i quantitat que els danyats.

10. L'anàlisi d'alternatives que es presenta a l'EsIA es pot considerar que no resulta del tot adequat ni suficientment robust per acreditar la selecció de l'alternativa ambiental i tècnicament més viable i sembla una comparació molt orientada a justificar l'alternativa 1 (l'escollida).

En primer lloc, el tractament dels impactes acumulatius i sinèrgics amb altres parcs fotovoltaics de l'entorn resulta confós. Es determina que l'alternativa 1 és la que es situa més enfora del conjunt de parcs circumdants, ja siguin existents o aprovats. Però, tot i que encara està en fase de tramitació, així com s'indica al llarg de tot l'EsIA, l'alternativa proposada limita amb la proposta de PFV Alten Mallorca III, fet que a la taula comparativa no s'ha tengut en compte.

Pel que fa a la presència d'elements patrimonials o d'interès, a les alternatives 1,2 i 3 hi ha presència d'algun tipus d'aquests elements, a l'alternativa 4 no n'hi ha, però s'acaba determinant que qualsevol de les 4 seria viable perquè es respecten els elements amb la distribució espacial del PFV.

Per altra banda, encara que es presenta una matriu de valoració amb puntuacions per a cada alternativa, no s'explicita una ponderació quantitativa dels criteris que permeti verificar objectivament el pes relatiu atorgat als factors tècnics front dels ambientals o territorials. Aquest fet facilita que la justificació final es recolzi en arguments essencialment discursius, fins i tot en aquells casos en els quals els propis resultats parcials de l'estudi mostren un comportament més favorable d'altres alternatives distintes de la finalment seleccionada.

Pel que fa a la presència d'hàbitats comunitaris a les diferents alternatives, s'observa una inconsistència descriptiva, ja que els HIC només apareixen a l'alternativa 1, però a l'anàlisi s'estableix que no afecta, tot i que les plaques es trobarien envoltades per aquests. En canvi a les altres tres alternatives si que no hi a presència d'HICs dins les parcel·les.

11. A l'EsIA s'indica que durant tot l'anàlisi ambiental del projecte s'ha tengut present el projecte del PFV contigu (Alten Mallorca III) i per això s'ha adoptat una visió acumulativa i sinèrgica del conjunt considerant els efectes combinats d'ambdues instal·lacions pel que fa als aspectes paisatgístics, ambientals, territorials i socioeconòmics. No obstant això, s'ha considerat el PFV contigu Alten Mallorca III principalment en l'anàlisi paisatgística i la contaminació acústica. Els impactes acumulatius en altres àmbits (sòl, fauna, fragmentació d'hàbitats, canvis usos del sòl) es valoren individualment i no de forma conjunta.

12. Es considera que l'escrit d'al·legacions d'abril de 2026 aportat per el promotor en el tràmit d'audiència prèvia a la resolució de la DIA no dona resposta a les consideracions tècniques que varen motivar els sentit desfavorable de la proposta de DIA.

Pel que fa al traçat de la línia d'evacuació s'han aportat dues modificacions a l'alternativa escollida inicialment. Primer de tot, al modificar part del traçat i afectar a noves parcel·les, cal indicar que no resulta procedent en el moment d'audiència prèvia a la formulació de declaració d'impacte ambiental una modificació de la trajectòria inicialment projectada la qual hauria de ser, com a mínim, objecte de noves consultes i petició d'informe a les administracions afectades o, fins i tot, en cas de canvis substancials, nova fase d'informació pública en vista dels canvis introduïts.

Per altra banda, ambdues alternatives continuen travessant trams amb HIC camp a través sense camí existent (uns 350 m en el cas de la solució 1 i uns 115 m en el cas de la solució 2). En aquest sentit, tot i que s'ha reduït l'afecció als HIC i es presenten una sèrie de mesures correctores, aquestes es poden considerar insuficients. Primer, s'ha de tenir en compte que el moviment de terres generat afectarà al banc de llavors d'aquestes àrees i a les interaccions edàfiques (micorizes, fauna del sòl), el que dificulta la recolonització vegetal natural que es planteja. Segon, es proposa la sembra d'espècies herbàcies autòctones. No obstant, tenint en compte que es tracta d'un ecosistema forestal/garriga mediterrani la recuperació de les herbàcies sol estar més associada a la restauració passiva post-perturbació natural (com incendis), i les estratègies efectives solen prioritzar espècies arbòries o arbustives per restaurar l'estructura estratificada i la funcionalitat ecològica. La sembra herbàcia resta en una fase succecional inicial, sense garantir la transició a estrats superiors ni la resiliència a llarg termini.

També s'ha observat que part del nou traçat proposat discorr camp a través fora de camins existents. En el cas de la solució 2 discorr fora de camí per les parcel·les 38, 37, 235, 36, 250, 21, 218 7, 9 i 159 del polígon 13 del TM de Santa Margalida i per les parcel·les 168, 172, 189, 191,192 i 193 del polígon 12 del TM de Santa Margalida. En el cas de la solució 1 ho fa per les parcel·les 136 i 108 del polígon 12 del TM de Santa Margalida i les parcel·les 250, 21, 218, 9, 7 i 159 del polígon 13 del TM de Santa Margalida. A més, la solució 2 discorr per camins privats pertanyents a MAC Insular, i no es té constància del vistiplau d'aquesta empresa per l'ús dels seus camins.

Destacar també que les dues noves propostes presenten un recorregut més llarg que l'inicialment plantejat.

A més a més, s'ha pogut observar que part del nou recorregut afecta a elements del Catàleg de Patrimoni o als seus entorns de protecció. En el cas de la solució 2, aquesta discorr per dins l'entorn de protecció del Jaciment 142 i per sobre del Jaciment 122 determinats en el Catàleg de Patrimoni del TM de Santa Margalida. Pel que fa a la solució 1, aquesta discorr per l'entorn de protecció del Jaciment 95 i de l'element d'arquitectura civil 52 determinat en el Catàleg de Patrimoni del TM de Santa Margalida.

​​​​​​​Per altra banda, no s'ha donat resposta a la consideració de falta de mesures d'incidència paisatgística. A l'al·legació tan sols es remet a l'Estudi d'Incidència Paisatgística presentat originalment i no es presenten noves mesures.

Tampoc s'ha donat resposta a l'advertiment sobre afeccions a zones delimitades com de protecció de risc. A l'escrit d'al·legacions només es fa referència a l'APR d'inundació i obvia l'esmentat sobre la instal·lació de plaques en APR d'erosió.

Pel que fa a la instal·lació de plaques sobre l'entorn de protecció del BIC A023, l'escrit d'al·legacions remet als informes del Servei de Patrimoni Històric. Tot i que és cert que en aquests informes no és fa referència explícita a aquest entorn, cal precisar que el Catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic d'Ariany delimita un entorn de protecció d'aquest BIC que, d'acord amb l'article 33.4 del PDSEIB, s'ha de considerar zona d'exclusió per a instal·lacions de tipus D.

Pel que fa a les BESS, a l'escrit d'al·legacions es determina que s'eliminarà aquesta instal·lació, descartant-se així qualsevol risc associat al seu funcionament.

13. En relació a la sol·licitud del promotor de data 24 d'octubre de 2025 per tal que l'emissió de la DIA sigui amb efecte retroactiu a data 31 de desembre de 2025, atès el caràcter desfavorable de la DIA, no es pren en consideració la sol·licitud.

Per tant, atès que:

1. L'execució del projecte presenta afeccions al patrimoni, al comprovar-se que alguns del nuclis de plaques s'ubiquen a l'entorn de protecció dels elements D022M, A031 i A023 determinats en els plànols del Catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del TM d'Ariany. En aquest sentit, el PDSEIB estableix a l'article 33.4 que els béns d'interès cultural i béns catalogats i els seus entorns de protecció, es consideren inclosos en la zona d'exclusió amb caràcter general, i a l'article 36.4 determina que les instal·lacions de tipus C i D no s'admeten en zones d'exclusió. Per tant, en la zona d'exclusió de l'element A023, el qual està declarat BIC, no està permesa la instal·lació del PFV.

2. Pel que fa a la línia d'evacuació, una part significativa del traçat (uns 3 km) no discorr per camins públics o privats, sinó camp a través per diverses parcel·les dels termes de Santa Margalida i Maria de la Salut, incloent-hi trams que travessen hàbitats d'interès comunitari (HIC) (uns 350 m), alguns d'alta qualitat. Tot i ser soterrada, l'execució de la rasa comporta impactes rellevants com eliminació de vegetació, alteració del sòl, afectació del banc de llavors i fragmentació d'hàbitats, fet que pot provocar pèrdua de qualitat ecològica i dificultar la regeneració natural. Les mesures correctores proposades a l'EsIA es consideren insuficients, ja que responen a una simple revegetació i no garanteixen una restauració ecològica integral ni la recuperació de l'estructura i funcionalitat dels HIC, especialment en els de major valor. A més, el traçat travessa un APR d'erosió i el domini públic hidràulic de dos torrents i les seves zones de protecció, així com una àrea potencialment inundable.

3. El Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació ha informat desfavorablement l'execució del projecte, atès que la línia d'evacuació del projecte presentat discorre camp a través per les parcel·les amb número de referència cadastral 07055A01200192 i 07055A01200193. Amb la solucions presentades, el nombre de parcel·les en les que la línia discorr camp a través ha augmentat.

4. Red Elèctrica informa de la seva disconformitat pel que fa a la línia d'evacuació, al no complir aquesta la distància mínima al suport 2 de la línia elèctrica a 66 kV Es Bessons-Can Picafort, i al suport 54 de la línia a 66 kV Llubi-Can Picafort, propietat de Red Elèctrica.

5. El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca no es pronuncia per manca d'informació.

6. Es detecten incompliments de diversos condicionants per a les instal·lacions fotovoltaiques de tipus D, recollits a l'annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, especialment pel que fa a la localització en sòls de baix valor ambiental i agrari, les mesures d'integració paisatgística i la consideració dels hàbitats d'interès comunitari.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte PFV Alten Mallorca IV, polígon 1, parcel·la 7, TM Ariany, signat per Ignacio Olabarri Lasa, en data 30 de juliol de 2025.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Cinquè. Atès el caràcter desfavorable de la declaració d'impacte ambiental no es pren en consideració la sol·licitud del promotor d'eficàcia retroactiva.

 

(Signat electrònicament: 29 d'abril de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá