Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 21 d'abril de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte PFV Son Prim, en els termes següents:

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic de 8,46 MWp de potència pic (amb una potència nominal d'inversors de 8 MW) ubicat en sòl rústic, el qual preveu una superfície d'ocupació de 8,12 ha dins d'una parcel·la amb una superfície total de 10,7 ha (107.082 m²).

El projecte s'inclou al punt 6 del grup 2 (Energia) de l'annex 2 (Avaluació d'impacte ambiental simplificada) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia.

No obstant estar sotmès inicialment a avaluació d'impacte ambiental simplificada, el promotor ha sol·licitat expressament subjectar-se a l'article 13.1 lletra f) del Text refós, per la qual cosa l'expedient es tramita voluntàriament pel procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic de 8,12 ha connectat a la xarxa de distribució de mitjana tensió amb una línia d'evacuació soterrada d'uns 960 metres de longitud. El projecte està situat a la parcel·la 356 (ref. cadastral 07040A055003560000RG) del polígon 55 del T.M. de Palma. La superfície total de la parcel·la és de 10,7 ha (107.082 m²). El parc fotovoltaic ocuparà una superfície de 8,12 ha (81.225,13 m²), el que suposa un percentatge del 75,85 % de la superfície total de la parcel·la.

Les principals característiques tècniques del parc fotovoltaic són:

• Potència pic (mòduls): 8,46 MWp (8.465,04 kWp).
• Potència nominal (inversors): 8,00 MW (capacitat màxima de 8.000 kW).
• Producció anual estimada: 12.393 MWh.
• Superfície total de la parcel·la: 10,7 ha.
• Superfície total ocupada per la instal·lació: 8,12 ha (81.225 m²).
• Ocupació de la parcel·la: 75,85 %.
• Alçada màxima dels mòduls: 2,49 m.
• Alçada mínima dels mòduls: 0,80 m.
• Distància entre fileres de panells: 3,5 m.
• Nombre de mòduls: 15.676 panells monocristalins bifacials de 540 Wp cadascun.
• Tipus d'estructura: estructura metàl·lica fixa (amb inclinació de 20º. i disposició 2V) ancorada al terreny mitjançant clavament directe, sense necessitat de formigó.
• Inversors: 26 inversors de tipus string (22 unitats de 330 kW i 4 unitats de 185 kW).
• Línia d'evacuació: Soterrada en la seva totalitat pel camí públic, d'uns 960 m de longitud a 15 kV.
• Punt de connexió: Cel·la de mitjana tensió a la Subestació Elèctrica s'Arenal.
• Edificacions i instal·lacions:

- Centre de maniobra i mesura (CMM): 1 edifici prefabricat de formigó.

- Centres de transformació (CT): 4 CT amb una potència de 2.100 kVA cadascun, integrats dins edificacions prefabricades (envolupant tipus PFU-4).

Els 4 CT i el CMM es troben ubicats dins de la parcel·la del parc fotovoltaic (polígon 55, parcel·la 356). El CMM es planteja a la zona d'accés, a uns 4 metres de distància del límit amb el camí públic. Per tant, hi haurà una xarxa d'interconnexió interna subterrània en mitjana tensió (d'aproximadament 850 metres de rases) que connectarà els CT amb el CMM. Des d'aquest CMM partirà la línia d'evacuació externa, íntegrament soterrada per camí públic, amb una longitud de 960 metres fins al punt de connexió situat a la Subestació de s'Arenal.

No s'ha projectat la instal·lació de BESS (sistemes d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries).

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: elaboració pròpia.

Figura 2. Ubicació dels panells fotovoltaics dins de la superfície de la parcel·la. Es mostra en taronja el tancament perimetral i en verd i groc la barrera vegetal. Font: projecte bàsic.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

Alternativa 0: consisteix en la no execució del projecte. Es descarta, al·legant que des d'un punt de vista socioeconòmic i energètic suposaria no contribuir als objectius de transició energètica i descarbonització establerts a nivell insular, autonòmic i estatal per reduir la dependència de combustibles fòssils.

Alternativa 1 (alternativa seleccionada): s'ubica a la parcel·la 356 del polígon 55 del terme municipal de Palma. La zona s'emplaça propera al punt de connexió a la subestació de s'Arenal (a menys d'1 km). Es tracta d'una parcel·la de sòl rústic general (SRG) on l'entorn està molt antropitzat i modificat. D'acord amb el PDSEIB, el projecte es desenvolupa en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana. En aquest emplaçament s'evita l'afecció a Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) i a espais naturals protegits.

Alternativa 2: es localitza al polígon 54 (parcel·les 133, 134 i 139) de Palma. Es descarta ja que l'avaluació d'impacte visual indica que aquesta alternativa presenta una major incidència paisatgística i visibilitat des de l'entorn.

Alternativa 3: es localitza a unes parcel·les (polígon 50, parc. 304 i 323) properes a S'Aranjassa, a més d'1 km de distància de la subestació. Es descarta atès que la parcel·la presenta a l'interior un Hàbitat d'Interès Comunitari, així com Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'incendis i lliscaments que podrien veure's afectades negativament.

Identificació d'impactes

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, es preveu que es puguin produir els impactes següents:

• A la fase de construcció: renous i emissió de pols i partícules en suspensió; circulació de vehicles i maquinària; potencial contaminació del sòl per abocaments accidentals; obertura de rases per a les canalitzacions elèctriques; desbrossament de la vegetació de la parcel·la i trasplantament d'arbrat.
• A la fase d'explotació: disminució de la qualitat paisatgística i transformació visual de l'espai per la instal·lació dels panells i edificacions; consum d'aigua necessari per a la neteja de les plaques i per al manteniment de la barrera vegetal (principalment els primers anys); generació de llocs de feina de manteniment; reducció de la intervisibilitat per l'apantallament vegetal.
• A la fase de desmantellament: renous i pols de caràcter temporal; desmuntatge de plaques i estructures generant residus (RAEEs, metalls); restauració i condicionament ambiental del terreny per retornar-lo al seu estat original.

L'estudi determina que l'impacte global és compatible amb l'entorn sempre que s'apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes i es dugui a terme l'adequada supervisió.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

A continuació es descriuen les principals mesures preventives, correctores i compensatòries previstes a l'estudi d'impacte ambiental:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera i contra el renou: s'utilitzaran sistemes de clavat directe per evitar cimentacions innecessàries i minimitzar la maquinària pesant; la neteja dels panells es durà a terme preferentment en sec i, en cas necessari, es farà un ús eficient d'aigua regenerada; limitació de la velocitat a 20 km/h dins l'obra.
• Mesures per a la protecció del sòl i de les aigües: la impermeabilització del sòl es limitarà exclusivament a la superfície que ocupin els centres de transformació (CT) i el CMM (inferior al 0,5 % de la parcel·la); la línia elèctrica anirà soterrada i la terra de l'excavació serà reutilitzada en el mateix reomplert de les rases.
• Mesures de protecció de la fauna: es col·locarà un tancament perimetral de malla cinegètica, deixant un espai inferior lliure de 15-20 cm per facilitar el pas de la microfauna silvestre, amb absència total de filferro de pues; tota la infraestructura d'evacuació serà soterrada per evitar l'electrocució i col·lisió de l'avifauna.
• Mesures per a la protecció de la vegetació i integració agrària: com a compensació de caràcter innovador, l'agrocompromís recull una nova plantació d'oliveres i garrovers en regadiu a les parcel·les confrontants; manteniment d'una distància de seguretat de mínim 0,80 m entre el panell i la rasant del sòl per garantir el manteniment de la coberta herbàcia i permetre el pasturatge d'un ramat oví; trasplantament i aprofitament de les espècies llenyoses actualment presents cap a la barrera vegetal.
• Mesures per a la protecció del paisatge: implantació d'una barrera vegetal perimetral d'una amplada òptima per ocultar el parc, formada per espècies autòctones com l'ullastre, garrover i llentiscle; integració arquitectònica dels edificis auxiliars (CT i CMM) d'acord amb la Norma 22 del PTIM, tractant els acabats exteriors amb colors de la gamma dels ocres o terres, fusteria de fusta o alumini verd carruatge/marró i coberta inclinada acabada amb teula àrab.
• Mesures de protecció del patrimoni: es respectaran i mantindran inalterades les parets seques existents al límit de la parcel·la, no produint-se cap afecció sobre patrimoni catalogat.

Aquestes mesures són assumides pel promotor i controlades per un responsable o auditor ambiental assignat, amb un pressupost específic per a les propostes ambientals de 100.530,94 €, per assegurar que el seu desenvolupament es realitza de manera correcta i adequada en les tres fases del projecte.

Estudi incidència paisatgística

L'Estudi d'Incidència Paisatgística valora l'impacte visual d'aquesta instal·lació concloent que la ubicació presenta una visibilitat inicial relativament baixa. Mitjançant la correcta execució de l'apantallament vegetal perimetral (mitjançant fileres combinades d'arbres i arbusts), la visibilitat de la infraestructura quedarà molt reduïda a curt i mitjà termini. En relació a l'impacte acumulatiu o sinèrgic, provocat per la contigüitat amb el ja existent PFV Son Sunyer, l'estudi determina que queda fortament mitigat per la pròpia interrupció visual que suposarà la vegetació perimetral plantejada, catalogant-se en conseqüència com a impacte paisatgístic compatible.

Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic

Aquest estudi estima una producció de 12.393 MWh/any (producció equivalent al 0,74 % del consum total del terme municipal de Palma) que evitarà l'emissió de 5.865,43 tones equivalents de CO₂ a l'any, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

L'estudi conclou que el projecte té un impacte positiu davant el canvi climàtic al reduir i evitar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle procedents de la producció d'energia mitjançant combustibles fòssils, incrementant d'aquesta manera la resiliència del sector energètic balear.

Quant a la seva vulnerabilitat front al canvi climàtic, l'estudi analitza riscos com l'increment de la temperatura mitjana (i conseqüent estrès per sequera/aridesa), els episodis ventosos, l'augment del nivell de la mar i les precipitacions extremes o pluges torrencials. L'informe conclou que l'àmbit del projecte es troba allunyat de lleres de torrents i no es troba en cap zona potencialment inundable, ni en Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació ni en Àrees de Risc Potencial Significatiu d'Inundació (ARPSI).

Pla de vigilància ambiental

L'estudi d'impacte ambiental inclou un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) estructurat per a les tres fases del projecte: execució, explotació i desmantellament.

Aquest programa estableix mesures i controls específics per al seguiment de l'impacte sobre l'aire (control de renous i de partícules en suspensió), el sòl (minimització de moviments de terres i control de vessaments accidentals), la flora i la fauna (revisió de rases i tancaments), el paisatge (instal·lació, reg i manteniment de la barrera vegetal), la protecció d'elements patrimonials (conservació de vies d'accés i parets tradicionals de pedra en sec), el risc d'incendi i la correcta gestió i segregació dels residus.

A més, atès que el pressupost d'execució material (PEM) del projecte ascendeix a 5.600.021,34 € i, per tant, supera àmpliament el milió d'euros, s'ha de contractar un responsable o auditor ambiental que realitzi el seguiment ambiental a les tres fases del projecte per assegurar que el seu desenvolupament es realitza de manera correcta i adequada. El pressupost del projecte inclou expressament una partida de 100.530 € sota l'epígraf «propuestas ambientales».

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

El 3 de setembre de 2024 es va publicar al BOIB núm. 115 la informació pública sobre l'autorització administrativa, el reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general i l'avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic PFV SON PRIM, durant un termini de 30 dies. També es va publicitar a la pàgina web de l'òrgan substantiu (Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic).

Durant el tràmit d'informació pública s'ha rebut un escrit d'al·legacions en contra del projecte per part de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma. En aquest escrit, la Federació sol·licita la no autorització administrativa ni la declaració d'interès general del projecte argumentant una manca de retorn social i de compensació adequada per a la comunitat local. La Federació rebutja la utilització i transformació del sòl rústic per a usos industrials, assenyalant que es perdrà potencial agrícola de forma irreversible en una zona catalogada com a Parc Agrari de Llevant i que afectarà negativament la biodiversitat i el paisatge. Així mateix, considera insuficient la creació d'ocupació (concentrada a la fase d'obres) i sol·licita que s'apliqui una moratòria per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic fins que s'aprovi un Pla de Zones Prioritàries que garanteixi la sostenibilitat territorial.

Consultes a les següents administracions previsiblement afectades

Es va consultar a les administracions següents:

• Ajuntament de Palma (Departament de Llicències d'Obres, Departament de Planejament i Gestió Urbanística, i Departament d'Urbanisme).
• Servei d'Ordenació del Territori. Consell Insular de Mallorca.
• Serveis Tècnics d'Urbanisme i Servei de Planejament. Consell Insular de Mallorca.
• Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals. Consell Insular de Mallorca.
• Direcció General d'Emergències i Interior. Conselleria de Presidència.
• Servei de Planificació al Medi Natural i Servei de Protecció d'Espècies. Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.
•  
  Servei d'Agricultura i Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació.
• Endesa Distribució, S.L.U.
• Red Eléctrica España, SAU.GOB.
• Amics de la Terra.

En el moment de redactar el present document, s'han rebut els següents informes i respostes de les administracions consultades:

Informe del Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals del Consell de Mallorca, de data 19 de juny de 2024, que conclou:

Atès l'exposat, no s'establirà cautela patrimonial arqueològica.

Respecte dels béns etnològics s'ha de garantir la conservació de les parets seques i les restes de la possible pedrera.

Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior, de data 9 de setembre de 2024, que conclou:

Es proposa informar favorablement. Amb l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció on reculli i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació [...] així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals atès que la parcel·la es troba confrontada a una zona amb risc extremadament alt d'incendi.

Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 12 de setembre de 2024, que conclou:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre l'autorització administrativa prèvia reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic SON PRIM, ubicat al polígon 55 parcel·la 356 de Palma de Mallorca (RE019/24) amb els següents condicionants:

1. Per tal de garantir la tranquil·litat al voltant dels nius de milà reial durant l'època de reproducció (de febrer a juny, ambdós inclosos), a la fase de construcció no es podran portar a terme les tasques generadores de renous importants, com per exemple els de perforació, a la zona de protecció marcada en groc al mapa adjunt.

2. No es poden ubicar els edificis prefabricats que han de donar cabuda als centres de transformació a l'interior de la zona de protecció de la reproducció del milà reial, marcada en groc al mapa adjunt.

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 18 de setembre de 2024, que conclou:

S'informa FAVORABLEMENT, ja que es considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019.

Addicionalment, l'informe recomana valorar la possibilitat d'incloure un sistema d'emmagatzematge energètic per millorar la gestió de la producció renovable.

Informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, de data 25 de setembre de 2024, que conclou:

Aquesta Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, mitjançant el servei de Reforma i Desenvolupament agrari, informa que no té res a al·legar a l'objecte del projecte des del punt de vista del desenvolupament agrari.

Ofici del Servei de Planificació al Medi Natural, de data 26 de setembre de 2024, que indica:

Us comunic que el projecte parc fotovoltaic SON PRIM ubicat al polígon 55 parcel·la 356 de Palma (RE019/24), no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i que per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005 (LECO).

Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 3 de desembre de 2024, que constata que la parcel·la no té vegetació forestal a l'interior i que la zona d'alt risc d'incendis (ZAR) més propera es troba a més de 500 m de distància. Conclou:

Respecte al risc d'incendis forestals, durant la realització de les obres caldrà complir l'article 48.6.d de la Llei 43/2003 [...] Respecte a la plantació d'espècies com a pantalla visual, utilitzar les espècies que s'indiquen en el projecte, evitant, en tot cas, els Cupressus, Thuja o similars, per tal de reduir la propagació en cas d'incendi forestal.

​​​​​​​Informe del Servei de Transport, Distribució d'Energia i Generació, de data 25 d'octubre de 2024, que indica:

Informo favorablement amb condicions sobre l'execució de la instal·lació [...] Aquest informe no substitueix la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.

Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, emès en data 21 de gener de 2025, que conclou:

Des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge s'informa favorablement el projecte del parc fotovoltaic amb les condicions següents:

1. Cal adequar l'aspecte visual dels materials i els acabats exteriors de les edificacions prefabricades (CMM i CT) a la norma 22 del PTIM, evitant la presència d'elements prefabricats aliens a la tipologia tradicionals que distorsionen l'aspecte visual de les façanes.

2. Respecte a l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm del camí pel qual discorre, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura del camí, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convendria tenir especial esment a no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

3. Respecte a la barrera vegetal, es considera convenient que l'amplada sigui com a mínim de 5 m i incorpori ullastres, en coherència amb la barrera vegetal definida al parc fotovoltaic existent adjacent així com també augmentar la seva amplada fins a 10 m en la confrontació amb el límit amb el camí de ses Barraques, incorporant una doble filera d'arbustives, amb mates i ullastres, i una doble filera d'arbres, preferentment garrovers, per una millora de la integració paisatgística del parc fotovoltaic respecte als itineraris paisatgístics que indica el PIAT a la zona turística saturada i madura de la platja de Palma-S'Arenal.

4. Per reduir l'impacte visual del centre de maniobra i mesura (CMM), situat just a la zona d'accés i visible des del camí públic, es recomana que la barrera vegetal passi per davant de l'edificació per ocultar-la. Si no fos possible ubicar la barrera vegetal per davant per l'amplada disponible es recomana canviar-la de posició per mitigar el seu impacte visual.

5. Respecte a les afectacions detectades en matèria de seguretat aeronàutica, es remet al que informi l'organisme competent (AESA).

6. Respecte a la capacitat agrològica de les parcel·les, es remet al que informi l'organisme competent en la matèria.

Així mateix, es fa l'observació següent:

S'adverteix de les possibles limitacions a l'autorització de l'activitat de l'assumpte que se'n puguin derivar d'una eventual vinculació del parc fotovoltaic de Son Sunyer a la seva parcel·la original en el moment de la seva autorització, d'acord amb el que estableix l'article 15 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears (LSR).

Informe del Servei d'Agricultura, de data 22 de maig de 2025, que conclou:

Vist tot l'exposat, d'acord amb la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 1/2023, de 18 de gener, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, i avaluades les mesures de compensació proposades, es procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Son Prim al polígon 55, parcel·la 356 del terme municipal de Palma.

Informe de l'AESA, de data 16 de maig de 2025, que acorda:

AUTORIZAR la instalación del parque solar fotovoltaico "PFV Son Prim" y el uso de la grúa móvil.

CONDICIONADO A

No superar los valores de altura y elevación indicados en la tabla anterior para el parque solar fotovoltaico y para la grúa móvil, incluidos todos sus elementos o cualquier añadido sobre los mismos.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa al polígon 55, parcel·la 356, al TM de Palma. D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic general (SRG).

D'acord amb el planejament urbanístic municipal vigent i la legislació agrària, l'àrea s'inclou dins el recinte del Parc Agrari de Llevant de Palma i està catalogada com a Zona d'Alt Valor Agrari (AIA).

S'ha de destacar que a l'interior de la parcel·la del projecte no hi ha elements catalogats d'interès cultural (ni BIC ni BC), com jaciments arqueològics o edificis de valor patrimonial. Com a element etnològic a destacar i conservar, només hi ha presència de parets de pedra en sec que delimiten la parcel·la.

L'àmbit del projecte no es troba dins cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació, erosió o despreniments. Tampoc es troba en Zona d'Alt Risc (ZAR) d'incendi forestal, situant-se la zona forestal i ZAR més propera a més de 500 metres de distància de la parcel·la.

L'àmbit del projecte no afecta cap curs d'aigua superficial. La massa d'aigua subterrània a la qual s'ubica la parcel·la és la massa 1814M2 Sant Jordi, que es troba en mal estat tant qualitatiu com quantitatiu. La finca compta amb un pou legalitzat existent i vigent (referència CAT_12295_VIGENT-DI-_9275).

Les actuacions projectades no afecten cap espai natural protegit establert per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). També es troben fora de l'àmbit de la Xarxa Natura 2000. Dins l'àrea d'implantació estricta de les plaques fotovoltaiques no hi ha cap Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC); el més proper correspon a l'hàbitat 9540, pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics (MA2a_432) situat a uns 173 metres al sud-est.

A l'àrea d'estudi hi ha constància de presència de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). A més, pel que fa a l'avifauna, s'ha detectat la presència de dos nius de milà reial (Milvus milvus), espècie catalogada en perill d'extinció, a menys de 500 metres de la parcel·la d'implantació. Així mateix, l'entorn del projecte es troba sotmès a les servituds aeronàutiques i radioelèctriques per la seva proximitat a l'Aeroport de Son Sant Joan.

A l'entorn rural immediat s'hi troben habitatges unifamiliars aïllats, establiments hotelers, infraestructures educatives i explotacions mineres (pedreres). És un espai periurbà fortament antropitzat, proper al nucli de l'Arenal de Llucmajor, el qual es troba a uns 1.200 metres al sud-oest.

En relació amb les unitats paisatgístiques definides al PTIM, l'àmbit del projecte es troba al límit sud de la Unitat de Paisatge UP-2 (Xorrigo, massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany), confrontant amb la UP-4 (Badia de Palma i Pla de Sant Jordi).

Finalment, cal destacar que el projecte confronta directament pel seu límit sud amb una altra instal·lació fotovoltaica ja existent, el PFV Son Sunyer (de 9,83 ha de superfície).

6. Consideracions tècniques

1. El projecte se situa en sòl rústic, amb la qualificació següent: segons el Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) vigent de Palma (2023), s'ubica en sòl rústic de règim general (SRG) i es troba dins el Parc Agrari de Llevant catalogat com a Zona d'Alt Valor Agrari (AIA) i Zona d'Interès Miner. D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca (PTIM), els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic de règim general (SRG) dins la Unitat de Paisatge UP-2 (Xorrigo, massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany), confrontant amb la UP-4 (Badia de Palma i Pla de Sant Jordi).

2. A la memòria agronòmica actualitzada, signada per l'enginyera tècnica agrícola Margalida Muntaner Capó (març de 2025), es determina que el terreny de la parcel·la on es proposa ubicar el parc fotovoltaic presenta una classificació agronòmica de Tipus V per a la totalitat de la seva superfície (10,70 ha), la qual cosa equival a un sòl apte però amb limitacions. Actualment la parcel·la es destina a l'aprofitament per pastura d'ovelles, atès que els cultius arbrats de secà existents (figueres, ametllers i garrovers) es troben en un deficient estat agronòmic o morts. Atès que es tracta d'una explotació agrària inscrita al Registre Insular Agrari (RIA) amb una categoria de sòl de Tipus V, la normativa vigent (Instrucció 1/2023) exigeix l'aplicació de mesures de complementarietat o compensació de caràcter innovador. En aquest sentit, el projecte proposa com a mesura principal la nova plantació de 5,4 ha d'oliveres i 5,3 ha de garrovers en regadiu a les parcel·les confrontants (polígon 55, parcel·les 355, 354 i 28), alhora que es mantindrà el sòl ocupat pel futur parc fotovoltaic per a pastura del ramat oví amb una superfície de 7 ha, aprofitant els espais entre plaques solars. El Servei d'Agricultura, al seu informe de data 22 de maig de 2025, va donar per suficient aquesta mesura de compensació.

3. A la documentació tècnica del projecte s'observa una discrepància respecte als valors de la superfície que ocuparà la instal·lació. D'una banda, s'indica una superfície poligonal de 73.374,70 m² (equivalent a una ocupació del 68,52 % respecte a la parcel·la total), que només fa referència a l'àmbit estricte de les plaques, mentre que la taula de superfícies d'ocupació real de l'EIA reflecteix 81.225,13 m² (un 75,85 % del total). A l'efecte de la present avaluació, en coherència amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori, es pren com a referència la xifra de major impacte i ocupació territorial directa (8,12 ha), ja que engloba l'àrea tancada amb els vials, edificis i la barrera vegetal.

4. Pel que fa a l'afecció patrimonial, la parcel·la no conté elements amb declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) ni Bé Catalogat (BC). No obstant això, l'informe emès pel Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca posa èmfasi en la protecció dels elements etnològics, determinant que s'ha de garantir la conservació íntegra de les parets de pedra en sec que delimiten l'àmbit, així com la preservació de les restes d'una possible pedrera tradicional localitzades al terreny.

5. Pel que fa a les infraestructures d'evacuació i camins, el projecte preveu una línia subterrània de mitjana tensió des del Centre de Maniobra i Mesura (CMM) fins a la subestació de s'Arenal. Aquesta línia d'evacuació externa discorrerà íntegrament de forma soterrada al llarg de 960 metres pel camí públic. Respecte a l'execució d'aquestes rases, l'informe d'Ordenació del Territori remarca que s'haurà de tenir especial cura en la conservació del ferm del camí, així com en la preservació íntegra dels marges i les parets de pedra en sec de les finques confrontants sense desplaçar-ne la pedra.

6. Pel que fa a l'afecció a les masses d'aigua subterrània i al consum de recursos hídrics, l'informe del Servei d'Estudis i Planificació assenyala que s'han d'adoptar les màximes precaucions durant l'execució de les obres per evitar l'abocament de substàncies contaminants. Atès que el projecte se situa en sòl rústic, s'ha d'estalviar en el consum d'aigua, sent necessària la disposició de sistemes de recollida d'aigua de pluja neta procedent de les teulades de les edificacions auxiliars per al seu ús posterior. Es recomana fomentar l'ús exclusiu d'aigües pluvials o regenerades per al reg de les espècies vegetals de la barrera. La neteja dels panells fotovoltaics s'haurà de fer preferiblement "en sec", sense ús d'aigua.

7. En relació amb l'estudi d'incidència visual i paisatgística, el Servei d'Ordenació del Territori ha constatat discrepàncies en la definició dels acabats de les edificacions. Mentre que als plànols generals s'indica la intenció d'adaptar-se a la Norma 22 del PTIM, als plànols de detall tant el CMM com els CT continuen apareixent amb les característiques pròpies de l'aspecte prefabricat de formigó amb coberta plana, presentant elements aliens a la tipologia tradicional que distorsionen l'aspecte visual de les façanes. En conseqüència, per adequar l'aspecte visual dels materials i acabats a l'entorn, el promotor haurà d'incorporar obligatòriament tractaments amb colors de la gamma dels ocres o terra i la instal·lació d'una coberta inclinada de teula àrab.

8. Sobre l'apantallament de la instal·lació, es considera convenient ampliar la barrera vegetal en el límit del parc fotovoltaic amb el camí de ses Barraques, recomanant una amplada de fins a 10 metres. A la resta del perímetre, la barrera serà d'un mínim de 5 metres i hi haurà d'incorporar ullastres en coherència amb la barrera vegetal definida al parc fotovoltaic existent adjacent (el PFV Son Sunyer, de 9,83 ha), del qual s'ha avaluat de manera expressa el seu efecte acumulatiu. Així mateix, per reduir l'impacte visual del CMM des de l'accés públic, s'indica que la vegetació haurà de passar per davant d'aquesta edificació per ocultar-la; si l'amplada disponible no ho permet, es recomana canviar-la de posició.

9. Quant a la protecció de la fauna silvestre, l'informe del Servei de Protecció d'Espècies indica que, a la zona on s'ubica la parcel·la, hi ha constància de la presència de Tortuga mediterrània, Testudo hermanni, espècie inclosa en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i de Milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada en Perill d'Extinció (RD139/2011). Es constata l'existència de dos nius de milà reial (Milvus milvus) a menys de 500 metres.

Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, el projecte podria afectar negativament el milà reial, Milvus milvus, espècie que es reprodueix a les proximitats de la parcel·la. Els centres de transformació poden generar diversos tipus de renous (brunzits, renous de ventiladors o sistemes de refrigeració, renous de commutació, etc.), fets que podrien causar molèsties als dos nius de milà reial que es troben a menys de 500 m, la qual és considerada distància recomanada de tranquil·litat al voltant dels nius durant l'època de reproducció.

Per evitar afeccions a la biodiversitat, el tancament perimetral previst s'executarà exclusivament amb malla de tipus cinegètic de pas ample (15x15 cm), quedant la base elevada 20 cm respecte del sòl natural per permetre el lliure trànsit de la microfauna. A més, no es realitzaran treballs nocturns i es preveu realitzar una prospecció rigorosa abans de l'inici dels desbrossaments per rescatar possibles exemplars.

Figura 3. Zona de protecció del milà reial per presència de dos nius. Font: informe del Servei de Protecció d'Espècies.

No es poden ubicar els edificis prefabricats que han de donar cabuda als centres de transformació a l'interior de la zona de protecció de la reproducció del milà reial, marcada en groc al mapa adjunt.

10. Pel que fa a la vulnerabilitat i el canvi climàtic, i seguint el criteri de l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, s'adverteix que a l'Estudi d'Impacte Ambiental no s'ha valorat de manera completa la petjada de carboni associada al projecte. Per determinar l'impacte global real, a l'estudi s'haurien d'haver inclòs de forma quantificada les emissions derivades de la fabricació, de l'obra civil i del transport dels panells fotovoltaics i les estructures d'acer, així com els impactes i gestió previstos en la futura fase de desmantellament i reciclatge al final de la seva vida útil.

11. L'equipament elèctric inclòs al projecte pot contenir hexafluorur de sofre. S'ha de tenir en compte l'aprovació del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle. En aquest Reglament s'elimina l'ús del gas SF6 a partir d'1 de gener de 2026 en instal·lacions inferiors a 24 kV. Per tant, els equips de la instal·lació fotovoltaica no podran incloure aquest gas.

12. D'acord amb l'informe tècnic emès per la Direcció General d'Emergències i Interior, hi ha l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció on es recullin i implantin de forma efectiva les mesures d'autoprotecció de la instal·lació i s'hi defineixin amb claredat els accessos i les àrees per facilitar la maniobra dels vehicles pesats i els mitjans d'extinció.

Així mateix, l'informe indica que s'hi hauran d'incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals, atès que la parcel·la es troba confrontada a una zona amb risc extremadament alt d'incendi, a més d'establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

Ara bé, cal indicar que sembla que l'informe d'emergències inclou una errada en aquest darrer punt, ja que segons la cartografia d'APR d'Incendis i la capa de Risc d'incendis forestals Illes Balears (IV pla 2015-2024), l'àrea és una zona de risc baix i la zona de risc molt alt més propera es troba a més de 700 metres, el PFV Son Prim no confronta amb una zona d'alt risc d'incendi.

Figura 4. Distància a la ZAR més propera. Font: capa de Zones d'Alt Risc d'Incendis Forestal del IV pla 2015-2024.

L'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl també constata que la ZAR més propera es troba a més de 500 metres de distància.

13. A causa de la localització geogràfica del projecte i la seva proximitat amb l'Aeroport de Palma, s'observen possibles afectacions en l'àmbit de la seguretat aeronàutica, motiu pel qual l'expedient ha requerit informe favorable de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria. Aquest informe va ser emès en data 16 de maig de 2025.

Així mateix, cal destacar que a l'Estudi d'Impacte Ambiental presentat, es menciona que s'ha realitzat consulta al sistema «Informe Afecciones PLINUR» (plataforma d'informes urbanístics del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible), que especifica com a resultats:

Necessitat de sol·licitar informe	Sí
Intersecció servitud aeronàutica	Sí
Intersecció petjada renou	No
Intersecció àrea de cautela	No
Intersecció ZSA	No
Altura lliure mínima	41,77 metres

L'altura de les plaques és molt inferior als 41,77 metres resultat de PLINUR.

14. El projecte no inclou la instal·lació de sistemes BESS. No obstant això, si en una segona fase es volen instal·lar, s'hauran de complir els condicionants inclosos a les conclusions.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte PFV SON PRIM, situat al polígon 55, parcel·la 356, TM Palma, redactat per Jaime Sureda Bonnin, Gonzalo García Uriarte i Angel Lacleta Barrera, en febrer de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat pel graduat en enginyeria ambiental Antoni Estelrich Sempere i l'enginyer tècnic industrial Jaume Sureda Bonnin, en data 25 de març de 2024, i els condicionants següents:

1. S'haurà de donar compliment a totes les consideracions i els compromisos agraris plantejats a la memòria agronòmica actualitzada, signada per l'enginyera tècnica agrícola Margalida Muntaner Capó en data de març de 2025, pel que fa a la nova plantació d'oliveres i garrovers en regadiu, el pasturatge de ramat oví i el manteniment del sòl ocupat pel parc fotovoltaic per a pastura.
2. Els mòduls fotovoltaics hauran de mantenir obligatòriament una distància mínima de 0,80 metres respecte al terra per possibilitar una coberta vegetal homogènia i afavorir el pas de la fauna i el bestiar.
3. S'haurà de respectar una distància mínima de 50 m entre les instal·lacions fotovoltaiques i els habitatges més propers.
4. El reg de la barrera vegetal es durà a terme preferentment amb la recollida d'aigües pluvials o amb aigües regenerades i, si no fos possible o fos insuficient, amb aigües subterrànies. Al PVA s'ha d'incloure la mesura i el registre del consum d'aigua per al reg de la barrera vegetal i de la nova plantació d'oliveres i garrovers.
5. S'hauran de fer revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició dels exemplars morts a la barrera vegetal durant tota la vida útil del parc. Aquesta previsió s'ha d'incloure al PVA (Pla de Vigilància Ambiental).
6. La barrera vegetal proposada haurà de ser dissenyada amb l'objectiu d'assegurar la seva correcta integració en el paisatge obert existent, evitant dissenys rectilinis o artificialitzats que generin un impacte paisatgístic addicional.
7. Es trasplantarà a la barrera vegetal el màxim nombre possible d'exemplars arboris adults existents a la parcel·la (ametllers, figueres i garrovers) que es trobin en bon estat de conservació.
8. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques.
9. En cap cas es podran usar productes químics per netejar els panells fotovoltaics. La neteja de les plaques serà preferiblement en sec, sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Si no fos possible, es durà a terme amb aigua pluvial o regenerada.
10. L'ús de fertilitzants i adobs nitrogenats en el cultiu de garrovers i les oliveres haurà de restringir-se al mínim imprescindible, d'acord amb les necessitats agronòmiques del cultiu, per tal d'evitar el risc de contaminació dels aqüífers.
11. No es poden cremar els rostolls ni restes de vegetació que es puguin generar durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.
12. La impermeabilització del terreny es limitarà exclusivament a les soleres dels centres de transformació (CT) i el centre de maniobra i mesura (CMM) (73,10 m² en total, xifra que suposa menys d'un 0,5 % de la superfície total de la parcel·la).
13. En cap cas els camins interiors o perimetrals podran ser pavimentats ni s'hi podran aplicar àrids o graves de cap tipus sobre el terreny natural.
14. Les rases per a la línia interna de mitjana tensió s'hauran de reomplir amb la mateixa terra i cobrir amb terra vegetal per garantir la ràpida restauració de la coberta herbàcia.
15. En cas que les rases hagin de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'hi col·locaran llistons per permetre la sortida de la petita fauna i es faran revisions diàries.
16. Els mòduls fotovoltaics hauran de comptar amb un acabat antireflector per minimitzar l'«efecte crida» sobre l'avifauna, i queda totalment prohibida la instal·lació d'enllumenat permanent al parc.
17. Durant l'època de reproducció (de febrer a juny, ambdós inclosos), a la fase de construcció, no es podran portar a terme les tasques generadores de renous importants, com per exemple els de perforació, a la zona de protecció de la reproducció del milà reial. En aquesta zona tampoc no es poden ubicar els centres de transformació.
18. En l'execució de les obres s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.
19. Durant tota la vida útil del parc fotovoltaic i de la línia d'evacuació (que s'executarà de forma soterrada), el promotor haurà d'assegurar que els nivells generats es mantenen dins els llindars de seguretat recomanats, adoptant les mesures correctores i de seguiment necessàries en cas que es detectin valors superiors prop dels límits exteriors de la instal·lació.
20. Conforme al Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014, els equips instal·lats en el parc fotovoltaic no podran contenir hexafluorur de sofre (SF₆).
21. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions (25-30 anys), les plaques fotovoltaiques seran responsabilitat exclusiva del promotor, qui haurà de dur a terme la correcta reutilització o el reciclatge dels components mitjançant un gestor autoritzat. El promotor estarà obligat a executar la restauració total del terreny per retornar-lo al seu estat agrícola original. Aquestes accions de desmantellament hauran de comptar amb una partida pressupostària reservada dins el projecte. La barrera vegetal es podrà mantenir una vegada es dugui a terme el desmantallament.
22. Si en el termini de 25-30 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, si escau.
23. S'haurà d'incloure en el còmput global de la petjada de carboni l'impacte sobre les emissions derivades de la fabricació dels panells fotovoltaics i dels suports d'acer.
24. D'acord amb l'informe tècnic emès per la Direcció General d'Emergències i Interior, s'haurà de redactar un pla d'autoprotecció de la instal·lació.
25. D'acord amb l'informe emès pel Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, s'haurà de complir:

• S'haurà d'adequar l'aspecte visual dels materials i els acabats exteriors de les edificacions prefabricades (CMM i CT) a la norma 22 del PTIM, evitant la presència d'elements prefabricats aliens a la tipologia tradicional que distorsionin l'aspecte visual de les façanes. S'hauran d'emprar colors de la gamma dels ocres o terra i incorporar-hi una coberta inclinada de teula àrab.
• L'amplada de la barrera vegetal haurà de ser com a mínim de 5 m i incorporar ullastres, augmentant la seva amplada fins a 10 m en la confrontació amb el límit amb el camí de ses Barraques, incorporant una doble filera d'arbustives (amb mates i ullastres) i una doble filera d'arbres (preferentment garrovers).
• Per reduir l'impacte visual del Centre de Maniobra i Mesura (CMM), situat a la zona d'accés i visible des del camí públic, es recomana que la barrera vegetal passi per davant per ocultar l'edificació o, si no fos possible per l'amplada disponible, canviar-la de posició.

26. D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, tot i emprar espècies autòctones, s'haurà de garantir que aquestes no generin matèria seca en el seu interior. Queda expressament prohibit l'ús d'espècies com els xiprers (Cupressus), tuies (Thuja) o similars, per tal de reduir el risc de propagació en cas d'incendi forestal.
27. A l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, es recomana la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic per millorar la gestió i aprofitament de la producció d'energia renovable, tal com s'especifica a l'article 43 de la Llei 10/2019. Si en un futur es planteja la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge per bateries associat al PFV Son Prim, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, aquests sistemes s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si s'executen fora de la poligonal del PFV. Independentment de si s'ubiquen dintre o fora de la poligonal haurà de complir:

• La ubicació de les bateries, a causa dels riscs associats a aquests sistemes, haurà de mantenir una distància mínima de seguretat de 250 m de massa forestal o garriga i de 100 m d'habitatge aïllat. No obstant, aquestes distàncies es podran reduir si no existeix risc de desbordament tèrmic (per exemple, mitjançant bateries dissenyades amb les millors tècniques disponibles que evitin aquest risc) i en funció del compliment de la legislació contra la contaminació acústica i resta de normativa de renous aplicable.
• Les bateries a instal·lar hauran d'ajustar la seva potència i dimensions al magatzem de l'energia renovable produïda al PFV.
• El projecte haurà d'avaluar el risc d'incendi, renou, desbordament tèrmic, fuites i contaminació del sòl i les aigües, camps electromagnètics, etc. Així com concretar les mesures de prevenció, resposta i gestió que s'aplicaran en cas d'incident, a més del seguiment de les mateixes.
•  
  ​​​​​​​La ubicació de les bateries cal que s'integrin a l'entorn per evitar que siguin visibles des del camí i accés al recinte on s'ubiquen. Per altra banda, tots els elements dels mòduls energètics que es projectin, cal que s'integrin amb el paisatge i que evitin l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i millorar així la integració paisatgística de la nova instal·lació.
• Atès que les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia en bateries no disposen d'una reglamentació quant a la seguretat contra incendis, el projecte ha d'incloure una anàlisi dels riscos, identificant els distints esdeveniments, les corresponents causes i les mesures de seguretat a implantar per tal de garantir la seguretat de la instal·lació. En especial l'anàlisi dels riscos ha de contemplar:

- Mesures per evitar que es produeixi incendi o explosió.

- Mesures de detecció i alarma en cas d'incendi.

- Mesures d'extinció.

- Mesures en cas d'incendi o explosió d'un mòdul, per tal que aquest no es propagui a la resta de mòduls.

• S'hauran d'aplicar les millors tècniques disponibles quant a seguretat i renou del sistema de bateries.
• S'haurà d'ajustar al que estableix la normativa per a la contaminació del s`ol (actualment RD9/2005,17 de gener, de sols contaminats).
• S'haurà d'ajustar al que estableix la normativa per a la seva gestió en la fase de residus (actualment Reglament (UE) 2023/1542 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de juliol de 2023, relatiu a las piles i bateries i els sus residus i pel que se modifiquen la Directiva 2008/98/CE i el Reglament (UE) 2019/1020 i se deroga la Directiva 2006/66/CE i Reial Decret 27/2021, de 19 de gener, pel que se modifiquen el Reial Decret 106/2008, d' 1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus, i el Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics.

28. D'acord amb l'informe tècnic emès pel Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, s'haurà de garantir en tot moment la conservació de les parets seques i de les restes de la possible pedrera.
29. D'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, atès que el pressupost del projecte supera la quantia d'un milió d'euros, el promotor està obligat a contractar una auditoria ambiental que acrediti el compliment de la present declaració d'impacte ambiental.

Es recomana:

D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, s'estudiï la possibilitat d'implantar un sistema d'emmagatzematge energètic i es consultin les guies de bones pràctiques sobre contaminació atmosfèrica i per reduir impactes ambientals.

Es recorda que:

Les instal·lacions de conversió i transformació del parc fotovoltaic es consideren una activitat potencialment contaminant del sòl i, per tant, s'haurà d'ajustar al que estableix la normativa en aquesta matèria (Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears).

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 23 d'abril de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá