Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 de març de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte PFV CUMBRES, en els termes següents:

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic de 4,64 MWp de potència pic (amb una potència instal·lada de 4 MW) ubicat en sòl rústic, el qual preveu una superfície d'ocupació territorial de 3,9 ha dins d'una àrea total de tancament de 5,09 ha.

El projecte s'inclou al punt 6 del grup 2 (Energia) de l'annex II (avaluació d'impacte ambiental simplificada) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia.

No obstant estar sotmès a avaluació d'impacte ambiental simplificada, el promotor sol·licita subjectar-se a l'article 13.1 apartat f) del Text refós i que es tramiti pel procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària

El projecte consisteix en la instal·lació d'un parc fotovoltaic de 5,09 ha connectat a la xarxa de distribució de mitjana tensió amb una línia de 10 metres de longitud, i una segona fase d'instal·lació de sistemes d'emmagatzematge en bateries. El projecte està situat a les parcel·les 504 (ref. cadastral 07022A061005040000WA), 507 (ref. cadastral 07022A061005070000WG) i 510 (ref. cadastral 07022A061005100000WG) del polígon 61 del T.M. de Felanitx. La superfície total conjunta de les tres parcel·les és de 16,12 ha. El parc fotovoltaic, considerant el seu tancament perimetral, ocuparà una superfície de 5,09 Ha, el que suposa un percentatge del 31,6 % de la superfície total de les parcel·les. Considerant les 3,92 ha de la instal·lació, el percentatge és del 24,3 %.

Les principals característiques tècniques del parc fotovoltaic són:

• Potència pic (mòduls): 4,64 MWp.
• Potència instal·lada (inversors): 4,00 MW.
• Producció anual estimada: 7.494 MWh
• Superfície total de les parcel·les: 16,12 ha
• Superfície ocupada per la instal·lació: 3,92 ha.
• Superfície del recinte tancat: 5,09 ha.
• Ocupació de les parcel·les: 24,3 % (respecte a la superfície total de les parcel·les de 16,12 ha).
• Alçada màxima dels mòduls: 2,39 m.
• Alçada mínima dels mòduls: 0,80 m.
• Distància entre fileres de panells: 4 m.
• Nombre de mòduls: 8.440 panells bifacials de 550 Wp cadascun.
• Tipus d'estructura: estructura metàl·lica fixa ancorada al terreny mitjançant clavament directe o perns perforadors.
• Inversors: 20 inversors tipus string de 200 kW la unitat.
• Línia d'evacuació: Soterrada en la seva totalitat, de 10 m de longitud a 15 kV.
• Punt de connexió: LMT MOLA pertanyent a la SET COLOM.
• Edificacions i instal·lacions:
  • Centre de maniobra i mesura (CMM): 1 edifici prefabricat (envolupant tipus PFU-7).
  • Centres de transformació (CT): 2 CT amb una potència de 2.500 kVA (2,5 MVA) cadascun. Els centres de transformació es troben ubicats dins de la poligonal del parc.
  • Edifici de manteniment: 1 caseta d'operació i manteniment de 38 m².
  • Previsió (fase 2) BESS: sistema de bateries amb una capacitat de 6 MWh, format per 3 contenidors i 1 CT addicional de 2,5 MW, que ocuparà una superfície de 540 m².

Els CT es troben dins de la poligonal del PFV, mentre que el CMM es planteja fora de la poligonal, al nord de la ubicació projectada pel BESS i a 10 metres del punt de connexió, que està situat just en el límit superior de la parcel·la 504, en el Camí de Firella (LMT MOLA). Per tant, hi haurà una línia d'interconnexió interna entre les plaques i el CMM.

Figura 1. Ubicació del projecte. Font: elaboració pròpia

Figura 2. Ocupació territorial del PFV Cumbres (3,9 ha) i àrea de tancament perimetral (5,09 ha)

Figura 3. Plànol d'implantació fotovoltaica del PFV Cumbres. Es mostra la ubicació de les plaques, que marquen la poligonal, i la ubicació projectada dels CT, CMM i de l'àrea perimetral vallada. Font: projecte bàsic.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

Alternativa 0: consisteix en la no execució del projecte. Es descarta, al·legant que des d'un punt de vista socioeconòmic i energètic suposaria no contribuir als objectius de transició energètica establerts per la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears i pel Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

Alternativa 1 (alternativa seleccionada): s'ubica a les parcel·les 504, 507 i 510 del polígon 61 del terme municipal de Felanitx. La zona s'emplaça just davant del punt de connexió autoritzat situat al Camí de Firella. Es tracta de parcel·les en sòl rústic amb presència de cultius herbacis de secà (cereals i lleguminoses destinats a la producció farratgera) de baixa rendibilitat econòmica. A l'entorn proper apareixen puntualment habitatges unifamiliars aïllats.

El sòl es troba catalogat en l'àmbit d'ordenació urbanística vigent del municipi de Felanitx com a sòl rústic comú – àrea d'interès agrícola de secà.

D'acord amb el PDSEIB, el projecte es desenvolupa principalment en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i puntualment d'aptitud alta. En aquest emplaçament s'evita l'afecció a vegetació o fauna d'interès i s'assegura que no hi hagi cap coincidència directa amb espais naturals protegits.

Alternativa 2: es localitza en un emplaçament de característiques similars on el punt de connexió se situaria a aproximadament 1,1 km de distància. Limita amb el carrer de Santanyí i, igual que l'alternativa seleccionada, es tracta de parcel·les classificades com a àrea d'interès agrari que presenten usos de cultius herbacis de secà de baixa rendibilitat.

Alternativa 3: es localitza en unes parcel·les on el punt de connexió es troba a aproximadament 1,3 km de distància, properes al Camí des Castell i amb major proximitat al Santuari de Sant Salvador. En aquesta àrea, el sòl presenta un major grau de protecció municipal (zona boscosa) i els usos existents corresponen a cultius d'ametllers i garrovers, fet que suposa una rendibilitat agrícola mitjana. A més a més, l'àrea presenta l'inconvenient d'incloure un Bé d'Interès Cultural (BIC).

Alternativa 4: es localitza en un àrea on el punt de connexió se situaria a més de 2 km, la qual cosa faria necessari fer discórrer la línia elèctrica per viari existent i parcel·les privades. Aquesta alternativa és la més propera al nucli urbà de Felanitx i es troba a prop del Santuari de Sant Salvador i de l'ermita del Calvari. El sòl d'aquesta alternativa s'ubica també en zona boscosa amb presència de cultius d'ametllers i garrovers.

Figura 4. Ubicació de les alternatives. Font: Estudi d'impacte ambiental

Identificació d'impactes

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, es preveu que es puguin produir els impactes següents:

A la fase de construcció: renous i emissió de pols; circulació de vehicles; potencial contaminació de les aigües subterrànies i del sòl per l'ús d'olis i combustibles per a la maquinària; obertura de rases per les canalitzacions elèctriques; eliminació temporal de la vegetació herbàcia agrícola; possible afecció sobre els elements del patrimoni cultural catalogat.

A la fase d'explotació: disminució de la qualitat paisatgística i transformació visual de l'espai; consum d'aigua necessari per al manteniment de la barrera vegetal; risc de contaminació per possibles fuites en els CT o el sistema de bateries; emissions electromagnètiques o acústiques derivades dels equips elèctrics.

A la fase de desmantellament: potencial contaminació de les aigües subterrànies i del sòl per pèrdues de combustibles i olis; afecció temporal a la fauna per sorolls i trànsit de vehicles; emissions temporals de pols i renous; generació de residus (plaques, bateries, etc.).

L'estudi determina que l'impacte global és compatible amb l'entorn sempre que s'apliquin les mesures preventives, correctores i complementàries previstes.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

A continuació es descriuen les principals mesures preventives, correctores i compensatòries previstes a l'estudi d'impacte ambiental:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera i contra el renou: planificació de les tasques en horari diürn i adequat; ús de maquinària amb la ITV vigent i que compleixi la normativa de renous; control visual de les partícules en suspensió i realització de regs amb aigua en cas necessari per evitar l'emissió de pols; aplicació de les bones pràctiques per al control d'emissions de pols.
• Mesures per a la protecció del sòl i de les aigües: evitar moviments de terra innecessaris i reutilització de la terra excedentària a la mateixa parcel·la; els canvis d'oli o proveïments de carburats de maquinària, en cas de fer-se a l'obra, es limitaran a zones específiques preparades; neteja dels panells fotovoltaics en sec, o bé utilitzant aigua regenerada, si n'hi ha disponible; les bateries i els CT seran elements estancs amb les mesures de seguretat adients davant d'escorrenties; recuperació i neteja d'elements hidràulics tradicionals com el pou d'infiltració o el pou d'aprofitament d'aigües freàtiques someres.
• Mesures de protecció de la fauna: el tancament perimetral mancarà d'elements tallants o punxants, permetrà el pas de la petita fauna i disposarà de plaques visibles per evitar la col·lisió de l'avifauna; prospeccions prèvies de fauna abans de l'obertura de rases i col·locació de llistons per permetre la sortida d'animals en cas de quedar obertes; soterrament íntegre de les noves línies elèctriques; inspeccions visuals periòdiques per detectar animals ferits o morts; manteniment de la distància mínima dels mòduls a terra (0,80 m) per afavorir el manteniment d'una coberta herbàcia.
• Mesures per a la protecció de la vegetació i integració agrària: prohibició de l'ús d'herbicides, fent el control de la coberta vegetal sota les plaques mitjançant pasturatge oví i/o mitjans mecànics; trasplantament dels exemplars arboris de major port afectats; com a compensació de caràcter innovador, es plantarà una nova explotació de garrovers de regadiu en 0,84 ha (a la parcel·la 504); a més, com a mesura complementària, es realitzaran actuacions de gestió forestal (aclarida, poda i selecció de peus dominants) a 3,24 ha de les masses d'alzinar i pinar adjacents.
• Mesures per a la protecció del paisatge: implantació d'una barrera vegetal d'un gruix mínim de 5 metres principalment al nord-est, est i voltant del sistema de bateries, utilitzant espècies autòctones de baix requeriment hídric (garrovers, ullastres i llentiscles); el tancament serà de malla cinegètica; per garantir la integració, els acabats de les superfícies exteriors dels edificis prefabricats (CTs, CMM i bateries) s'efectuaran amb pintura de color ocre o terra, amb cobertes inclinades de teula àrab.
• Mesures de protecció del patrimoni: s'executarà una prospecció arqueològica prèvia per tal de complir les indicacions de la fase d'obres; no s'afectaran les parets seques existents a l'àmbit.

Aquestes mesures són assumides pel promotor i controlades per un responsable o auditor ambiental assignat, amb un pressupost específic per a la vigilància ambiental de 6.000 €, per assegurar que el seu desenvolupament es realitza de manera correcta i adequada en les tres fases del projecte.

Estudi incidència paisatgística

A l'estudi d'incidència paisatgística s'ha analitzat una àrea d'influència de 2,5 km de radi al voltant del parc, la qual comprèn una conca visual teòrica de 19,6 km². Després de la seva anàlisi es conclou que, un cop les mesures d'integració paisatgística siguin efectives (arbrat de 3 metres d'alçada), només es podrà observar la instal·lació a un 2,91 % de l'àrea estudiada, la qual cosa equival a uns 0,58 km². Aquesta visibilitat es produirà, sobretot, des dels focus visuals immediats com les parcel·les rústiques properes i els habitatges unifamiliars aïllats, el Camí de Firella i la carretera Ma-14 (amb visibilitat parcial), i des de focus elevats situats a distàncies superiors a 2 km, com l'ermita del Calvari, el Puig de Sant Salvador (especialment des del Monument a Crist Rei) i el Castell de Santueri.

Pel que fa a l'impacte acumulatiu i sinèrgic amb altres instal·lacions fotovoltaiques, l'estudi constata que la instal·lació més propera es troba a 2,2 km de distància. Atès que únicament podrien ser covisibles ambdues instal·lacions des de determinats focus visuals elevats i allunyats (2-3 km), i tenint en compte la distància existent i les múltiples transformacions de l'entorn, s'estima que no es produiran efectes sinèrgics ni acumulatius rellevants.

Així, es conclou a l'estudi d'incidència paisatgística que l'impacte paisatgístic del PFV CUMBRES és compatible.

Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic

Aquest estudi estima una producció de 7.494 MWh/any (producció equivalent al 10,52 % del consum total del terme municipal de Felanitx respecte a l'any 2020) que evitarà l'emissió de 3.547 tones de CO₂ a l'any, cosa que afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

L'estudi conclou que el projecte té un impacte positiu davant el canvi climàtic al reduir i evitar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle procedents de la producció d'energia mitjançant combustibles fòssils, incrementant d'aquesta manera la resiliència del sector energètic balear.

A l'estudi no s'ha inclòs en el còmput global la petjada de carboni de la fabricació dels panells fotovoltaics i dels suports d'acer, el seu transport, ni l'obra civil de la implantació del parc. A més, no s'han valorat prou els impactes en la fase de desmantellament en acabar la seva vida útil i el seu posterior reciclatge.

Quant a la seva vulnerabilitat front al canvi climàtic, l'estudi analitza riscos com l'estrès per calor, els vendavals, l'augment del nivell de la mar, les precipitacions extremes, les inundacions i l'augment de l'aridesa. L'informe conclou que l'àmbit del projecte no es troba en cap zona potencialment inundable, ni en APR d'inundació ni en ARPSI.

Pla de vigilància ambiental

L'estudi d'impacte ambiental inclou un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) estructurat per a les tres fases del projecte: execució, explotació i desmantellament. Aquest programa estableix mesures específiques per al seguiment de l'impacte sobre l'aire (control d'emissions de pols i renous), el sòl (control de processos erosius i contaminació), l'aigua, la vegetació i la flora, la fauna, el paisatge (verificació de l'efectivitat de la barrera vegetal), les infraestructures existents a l'entorn i la correcta gestió dels residus.

El PVA té en compte el compliment de les mesures preventives, protectores i correctores de l'EIA i especifica que s'inclouran les condicions de la DIA.

El pressupost del projecte inclou la partida destinada a la vigilància ambiental i les mesures previstes. A més, atès que el pressupost d'execució material (PEM) del projecte ascendeix a 4.238.589,07 € i, per tant, supera àmpliament el milió d'euros, s'ha de contractar un responsable o auditor ambiental que realitzi el seguiment ambiental a les tres fases del projecte per assegurar que el seu desenvolupament es realitza de manera correcta i adequada.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

Informació pública

El 21 de setembre de 2024 es va publicar al BOIB núm. 124 la informació pública sobre l'autorització administrativa, el reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general i avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic PFV CUMBRES, de 4 MW, durant un termini de 30 dies. També es va publicitar a la pàgina web de l'òrgan substantiu (Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic), així com al Portal de Transparència.

Durant el tràmit d'informació pública no s'ha rebut cap al·legació sobre el projecte i l'estudi d'impacte ambiental.

Consultes a les següents administracions previsiblement afectades

Es va consultar a les administracions següents:

• Ajuntament de Felanitx.
• Servei d'Explotació i Conservació. Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• Servei de Cultura i Patrimoni. Consell Insular de Mallorca. Departament de Cultura i Patrimoni.
• Servei d'Ordenació del Territori. Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• Serveis Tècnics d'Urbanisme. Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• Servei de Planejament. Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.
• Direcció General d'Emergències i Interior. Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.
• Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei d'Agricultura. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari. Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Direcció General de Recursos Hídrics. Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Endesa Distribució, S.L.U.
• Red Eléctrica España, SAU.
• GOB.
• Amics de la Terra.

En el moment de redactar el present document, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

Informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, de data 25 de setembre de 2024, que conclou:

Aquesta Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, mitjançant el servei de Reforma i Desenvolupament agrari, informa que no té res a al·legar a l'objecte del projecte des del punt de vista del desenvolupament agrari.

Informe de l'Ajuntament de Felanitx (Junta de Govern Local), de data 8 d'octubre de 2024 (signat l'11 d'octubre), que conclou:

Primer. Informar desfavorablement sobre l'autorització administrativa, el reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, amb tramitació ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic PFV CUMBRES, ubicat en el polígon 61, parcel·la/es 504, 507, 510 de Felanitx (RE028/24)». Aquest sentit negatiu es fonamenta en què part de la instal·lació se situa dins l'àrea de protecció d'una zona arqueològica (Vil·la romana del jaciment de Firella), el possible impacte visual sobre la possessió catalogada de les Cases de Can Firella i la impermeabilització d'una part del sòl per als centres de transformació i l'edifici de manteniment.

Resposta del promotor de data 28 d'octubre de 2024:

Consta a l'expedient un document de contestació emès pel promotor (FIRELLA FOTOVOLTAICA S.L.) de resposta a l'informe desfavorable emès per la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Felanitx. En aquest escrit, el promotor rebat les objeccions del consistori argumentant els punts següents:

• Afecció a la zona arqueològica: Respecte a l'ocupació d'una part de l'àrea de protecció de la Vil·la romana de Firella (aproximadament un 5 % del total), el promotor al·lega que s'ha realitzat una prospecció arqueològica prèvia a la qual no s'han trobat elements nous i proposa una vigilància arqueològica activa durant les obres com a mesura preventiva.
• Traçat de la línia d'evacuació: Justifica el traçat escollit perquè connecta amb una línia elèctrica ja existent. S'havia valorat una alternativa prop de les cases de Can Firella, però es va descartar perquè suposava fer una rasa de 175 metres i ubicar el Centre de Maniobra i Mesura davant del camí d'accés a les cases, la qual cosa resultava més costosa i invasiva. Addicionalment, destaca que si s'electrifiquen les finques de l'entorn a partir del PFV es podrà eliminar el cable aeri d'un quilòmetre de longitud actual.
• Impacte visual sobre les Cases de Firella (patrimoni catalogat del catàleg municipal): Davant l'afirmació que el parc desvirtuaria la contemplació d'aquesta possessió del segle XVIII, el promotor assegura que la instal·lació quedarà totalment oculta i no hi haurà visibilitat recíproca. Això es deu a l'existència d'una barrera vegetal que separa els dos espais i al fet que el parc se situa en una cota d'elevació inferior.
• Superfície impermeabilitzada: El promotor aclareix que la superfície impermeabilitzada per les edificacions (centres de transformació, edifici de manteniment i CMM) serà només del 0,22 % de la superfície total del parc fotovoltaic, complint de llarg amb el límit màxim permès del 5 %.
• Integració agrària (Agrovoltaica): Finalment, defensa que el disseny del projecte s'ha fet per mantenir l'ús agrícola de la finca, ja que està concebut com un projecte "agrovoltaic" on el pagès podrà seguir sembrant el cultiu actual i passant el tractor entre els panells solars i permetent la pastura d'ovelles.
• Altres consideracions: el promotor també argumenta que, com a mesura complementària, es farà una sembra de garrovers de regadiu dins un recinte de la finca que actualment no s'està explotant. Així mateix, indica que es realitzarà un projecte de gestió forestal sostenible de recuperació de l'alzinar de la finca.

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 10 d'octubre de 2024, que conclou:

Sempre que s'apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries de l'EIA i es segueixi el PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL, emeto informe favorable amb els següents condicionants: 1. Deixar constància a l'Estudi d'Impacte Ambiental i al Pla de Vigilància Ambiental i en la versió final del projecte, la següent mesura ambiental: “En el desmantelamiento de la instalación, las placas fotovoltaicas y baterías son responsabilidad del promotor y se llevará a cabo la correcta reutilización o reciclaje de componentes por un gestor autorizado. El promotor también es responsable de la restauración del terreno para devolverlo a su estado original.”.

Informe de la Secció de Planificació al Medi Natural, de data 9 d'octubre de 2024, que conclou:

[...] us comunic que el projecte parc fotovoltaic CUMBRES [...] no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i que per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, de data 18 d'octubre de 2024, que, després de rebre la memòria de la prospecció arqueològica sol·licitada a la parcel·la, conclou:

Malgrat tot cal tenir en compte que la construcció del tancament o el camí perimetral de la futura planta solar també poden afectar tangencialment aquest jaciment [de Firella] de manera que aquests futurs treballs s'hauran de fer amb control arqueològic o amb intervencions arqueològiques prèvies per tal d'assegurar que les restes no es veuen alterades.

Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 23 d'octubre de 2024, que conclou:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent: Respecte al Risc d'incendis Forestals, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007 [...] Respecte a les actuacions de millora en la gestió forestal si no es disposa d'un Instrument de Planificació Forestal aprovat, caldrà sol·licitar els permisos necessaris [...] Respecte a la plantació d'espècies com a pantalla visual utilitzar espècies autòctones que no generin matèria seca en el seu interior [...] evitant, en tot cas, els Cupressus, Thuja o similars, per tal reduir la propagació en cas d'incendi forestal.

Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 23 d'octubre de 2024, que conclou:

Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és d'esperar que el projecte pugui suposar un efecte destacable sobre les espècies catalogades o amenaçades de la zona sempre que es portin a terme les mesures proposades, així com el Programa de vigilància i seguiment ambiental. Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre l'autorització administrativa prèvia reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic PFV CUMBRES.

Informe del Servei de Transport, Distribució d'Energia i Generació Tèrmica, que conclou:

[...] s'informa favorablement sobre el parc fotovoltaic PFV CUMBRES de 4 MW [...] amb els següents condicionants: El projecte presentat haurà de donar compliment a les disposicions de la normativa d'aplicació [...] Aquest informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.

Informes de la Direcció General de Recursos Hídrics, de dates 5 i 12 de novembre de 2024, que conclouen:

Des del Servei d'Estudis i Planificació:

[...] informam favorablement sobre el projecte del parc fotovoltaic PFV CUMBRES, TM de Felanitx, amb les següents condicions: 1. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants [...] 2. Degut a que es troba a sòl rústic, s'ha d'estalviar en els consums d'aigua amb la disposició de sistemes de recollida de l'aigua de pluja neta [...] 3. Es recomana fomentar l'ús d'aigües pluvials o regenerades per al reg de les espècies vegetals.».

Des del Servei d'Aigües Subterrànies s'indica:

Amb aquest estat de la massa es podria autoritzar un aprofitament per ús reguiu sempre que l'explotació i l'explotador agrari estiguin inclosos en el Registre Insular Agrari. No es podria autoritzar per ús industrial per la instal·lació fotovoltaica ja que no hi ha disponibilitat d'aigua a la massa per aquests usos.

Informe del Servei d'Agricultura, de data 17 de febrer de 2025, que conclou:

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, es procedeix a informar favorablement la instal·lació del parc fotovoltaic CUMBRES ubicat al polígon 61, parcel·les 504, 507 i 510 del terme municipal de Felanitx CONDICIONAT a l'autorització de l'aflorament i explotació del pou d'aigües subterrànies sol·licitat.

Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, de data 18 de febrer de 2025, que conclou:

A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge es considera que s'ha d'informar favorablement el projecte del parc fotovoltaic CUMBRES sempre que es tinguin en compte les condicions següents: 1. La documentació aportada no inclou plànols de les edificacions auxiliars proposades i manca definició dels seus acabats. 2. La tanca de la instal·lació proposada contravé el que determina la norma 22.1.c.3) del PTIM respecte a les característiques dels pals que subjecten les malles o les tanques.».

Afegeix com a observacions que s'ha d'anar amb cura amb la conservació dels marges de pedra en sec de l'entorn.

Informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca, emès en data 20 d'octubre de 2025, que conclou:

Inform favorablement les obres de Planta solar fotovoltaica “Cumbres FV” i línia d'evacuació, a la carretera Ma-14 PK 13+240 polígon 61 parcel·les 504, 507 i 510, en el terme municipal de Felanitx, sempre que s'ajustin a les condicions següents: 1. Prèviament a l'inici de les obres del condicionament de l'accés al PK 13+240, l'interessat haurà de presentar una sol·licitud per recaptar la preceptiva autorització del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa al polígon 61, parcel·les 504, 507 i 510, al TM de Felanitx. D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic general (SRG) amb la categoria de sòl rústic comú. A més, una part de la parcel·la està afectada per una Àrea de Protecció Territorial de Carreteres (APT-C) corresponent a la carretera Ma-14.

D'acord amb el planejament urbanístic municipal vigent (PGOU de Felanitx), l'àrea es qualifica com a sòl rústic comú – àrea d'interès agrícola de secà.

S'ha de destacar que a l'interior de les parcel·les del projecte existeixen cinc elements catalogats pel patrimoni municipal, sent el més significatiu l'entorn de protecció d'un jaciment arqueològic (Vil·la romana de Firella).

L'àmbit del projecte no es troba dins cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació, erosió o despreniments, ni tampoc en Zona d'Alt Risc (ZAR) d'incendi forestal, tot i que a l'entorn proper de la instal·lació hi ha zones de vegetació forestal amb presència de pins.

La parcel·la es troba sobre la massa d'aigua subterrània Sant Salvador (1819M1), pertanyent a la unitat hidrogeològica de Felanitx. Aquesta massa d'aigua subterrània es troba en mal estat tant quantitatiu com químic i està considerada com a massa en risc. Pel que fa a l'extracció d'aigua, com a part del projecte de compensació agrària (plantació de garrovers en regadiu) s'ha iniciat el procés per a la construcció i legalització d'un nou pou a la finca, i la parcel·la compta també amb elements hidràulics tradicionals com un pou d'infiltració que es preveu recuperar.

L'àmbit del projecte no afecta cap curs d'aigua superficial ni es troba en cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació o Àrea de Risc Potencial Significatiu d'Inundació (ARPSI).

Les actuacions projectades no afecten cap espai protegit establert per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). També es troben fora de l'àmbit de la Xarxa Natura 2000 i no es troben a prop de cap Àrea Important per a les Aus (AIRIB ni IBA). Dins l'àrea d'implantació estricta de les plaques FV no hi ha cap Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC). A les zones forestals confrontants de la mateixa finca hi apareix l'hàbitat 9340 (Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia) i l'hàbitat 5330 (Matollars termomediterranis i pre-desèrtics).

L'àmbit sí que es troba dins zona de protecció de l'avifauna contra electrocucions (RD 1432/2008), motiu pel qual la línia d'evacuació serà completament soterrada.

Segons el Bioatles (quadrícules 5x5), a l'àrea d'implantació pot presentar-se de forma potencial l'espècie catalogada i amenaçada falcó pelegrí (Falco peregrinus).

A l'entorn immediat no hi ha nuclis poblacionals (el nucli de Felanitx es troba allunyat), però sí que s'hi troben habitatges unifamiliars aïllats en parcel·les rústiques. L'emplaçament es troba proper al Camí de Firella i a la carretera Ma-14, d'on surten els seus accessos.

En relació amb les unitats paisatgístiques definides al PTIM, l'àmbit del projecte es troba a la Unitat de Paisatge UP-6 Llevant, i s'ubica parcialment en un paisatge obert en sòl rústic amb una qualitat paisatgística considerada mitjana-baixa i no es troba en cap Àmbit d'Intervenció Paisatgística (AIP).

A una distància aproximada de 2,2 km respecte de l'àmbit del projecte es troba una altra instal·lació fotovoltaica, que és la més propera existent a la zona.

6. Consideracions tècniques

1-El projecte se situa en sòl rústic, amb la qualificació següent: segons el PG vigent de Felanitx (1995), s'ubica en sòl rústic comú – àrea d'interès agrícola de secà; d'acord amb el Pla Territorial de Mallorca (PTIM), els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic de règim general (SRG) dins la Unitat de Paisatge UP-6 (Llevant).

2-A la memòria agronòmica inicial i la seva modificació posterior presentades, signades per l'enginyer agrònom Antoni Sans Cañellas, es determina que el terreny de les parcel·les on es proposa ubicar el parc fotovoltaic presenta una classificació de Nivell II, la qual cosa equival a un valor agrari alt. Actualment la parcel·la s'explota amb un cultiu de cereals de secà destinat a l'aprofitament farratger directe per part d'ovelles.

Atès que es tracta d'una explotació agrària inscrita al Registre Insular Agrari (RIA) amb una categoria de sòl de Nivell II, la normativa vigent (Instrucció 1/2023) exigeix l'aplicació de mesures de complementarietat o compensació de caràcter innovador. En aquest sentit, el projecte proposa com a mesura principal la nova plantació de garrovers en regadiu soterrat en una superfície de 0,84 ha (situada al recinte 16 de la parcel·la 504), alhora que es mantindrà el sòl ocupat pel futur parc fotovoltaic com a guaret tradicional pasturable amb una superfície de 2,97 ha, repartides entre les tres parcel·les, aprofitant els espais entre plaques solars.

S'indica a la documentació que es podrà continuar sembrant el cultiu actual i passant el tractor per dins del camp fotovoltaic, la qual cosa es complementarà amb la pastura d'ovelles.

3-Pel que fa a l'afecció al patrimoni històric, cultural i etnològic, no hi ha béns declarats com a BIC (Béns d'Interès Cultural) ni BC (Béns Catalogats) a la zona d'implantació del parc. El més proper és el jaciment arqueològic Sa Bassa des Coll / Es Corral de Moros (BIC), a 700 metres de l'extrem nord de la parcel·la 510.

A l'interior i a l'entorn immediat de les parcel·les del projecte existeixen cinc elements catalogats pel planejament municipal de Felanitx, que són:

• Can Firella (codi 241-V3-ARC): Possessió amb categoria d'arquitectura civil (grau de protecció 2, parcial).
• Pedrera de Firella (codi 466-V4-BET): Categoria de bé etnològic (grau de protecció 1, integral).
• Capada de moro de Firella (codi 467-V4-JAR): Jaciment arqueològic (grau de protecció 1, integral).
• Sitja de carboner de Firella (codi 465-V4-BET): Categoria de bé etnològic / jaciment (grau de protecció 1, integral).
• Firella (codi 307-V4-JAR): Jaciment arqueològic identificat com una Vil·la romana (grau de protecció 1, integral).

D'entre ells, destaca especialment el jaciment arqueològic de Firella. El disseny original de la planta preveu l'ocupació d'uns 300 m² a l'interior del límit de l'àrea de protecció del jaciment per ubicar-hi el Centre de Maniobra i Mesura (CMM) i el futur sistema d'emmagatzematge amb bateries (BESS).

Aquesta superposició va motivar l'informe desfavorable de l'Ajuntament de Felanitx. El sentit negatiu es fonamenta principalment en el fet que una part de la instal·lació s'ha plantejat dins l'àrea de protecció d'una zona arqueològica (la Vil·la romana del jaciment de Firella), així com per consideracions relatives al possible impacte visual i a la impermeabilització d'una part del sòl generada per les edificacions del parc.

En el seu escrit de resposta, el promotor va justificar que la ubicació del CMM i la línia d'evacuació en aquesta zona arqueològica és l'opció menys invasiva, atès que permet aprofitar el traçat d'una línia elèctrica subterrània ja existent i evita haver d'obrir una nova rasa de 175 metres que discorreria just per davant de les cases catalogades de Can Firella.

Pel que fa a l'afecció patrimonial, el promotor confirma que s'ocuparan 300 m² al límit de l'àrea de protecció per allotjar-hi el Centre de Maniobra i Mesura (CMM) i el futur sistema de bateries (BESS), però al·lega que la normativa no prohibeix l'execució d'obres si es fa sota vigilància arqueològica per tècnics competents. A més, aporta una prospecció arqueològica prèvia on no s'han trobat noves restes i proposa una vigilància activa durant l'execució de l'obra com a mesura preventiva.

Un cop avaluada la memòria de la prospecció arqueològica executada sobre el terreny, el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca (octubre de 2024) valorà favorablement el projecte. Aquest informe del Consell posa un èmfasi especial en la protecció dels elements etnològics de la finca. Destaca el gran esforç històric present a la parcel·la en la construcció de parets i marges de pedra en sec, així com la presència d'una era i d'un pou tradicional d'extracció (no catalogat) amb el coll acabat en forma de mitja volta o capelleta, situat al límit entre les parcel·les 507 i 510, el qual, segons el projecte, quedava completament envoltat per les plaques fotovoltaiques.

En conseqüència, per tal de garantir la preservació de tots aquests valors, el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca informa condicionant l'execució del projecte al compliment estricte de les següents mesures de cautela patrimonial:

• Protecció arqueològica: No es podran instal·lar plaques solars a la zona del perímetre de protecció del jaciment 307-V4-JAR, i s'haurà de deixar obligatòriament una franja lliure de 5 metres entre la línia del perímetre de protecció i la línia de plaques. Addicionalment, els futurs treballs d'obra s'hauran de fer amb control arqueològic per assegurar que les restes no es veuen alterades.
• Protecció de la pedra en sec: S'han de conservar íntegrament els marges i les parets perimetrals de pedra en sec, així com aquelles parets interiors que divideixen els sementers o les parcel·les.
• Protecció d'elements etnològics: S'ha de conservar l'era i el pou esmentats. En el cas específic del pou, s'haurà de mantenir un perímetre lliure de protecció al seu voltant que no podrà ser inferior a 10 metres de distància de seguretat respecte a la instal·lació de plaques o d'altres elements. Aquests elements s'hauran d'encerclar i protegir físicament durant la fase d'obres per assegurar-ne el bon estat.

4. Pel que fa a les infraestructures viàries i l'afecció a carreteres, cal tenir en compte l'informe emès pel Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca, atès que l'àmbit del projecte confronta amb la carretera Ma-14.

Cap de les actuacions de construcció projectades es durà a terme dins la zona de protecció de la carretera. Així mateix, s'informa favorablement respecte al tancament de la propietat i a la plantació de la barrera vegetal perimetral, ja que ambdós elements s'han projectat a més de tres metres de l'aresta de l'esplanació i fora del domini públic viari, complint així amb la normativa vigent.

En referència a la mobilitat, el projecte preveu utilitzar un accés per a la instal·lació situat al PK 13+240 de la carretera Ma-14. L'informe confirma que, atès que la normativa prohibeix la construcció de nous accessos a carreteres de la xarxa secundària, l'accés projectat és un camí ja existent i, per tant, és legalment viable procedir al seu condicionament.

5. Al voltant del parc fotovoltaic projectat existeixen habitatges aïllats. D'acord amb els criteris del Servei d'Avaluació Ambiental, les plaques fotovoltaiques i altres instal·lacions complementàries (CMM i CT) s'hauran de situar a una distància mínima de 50 metres dels habitatges existents, ja que els inversors i centres de transformació són susceptibles de renous de baixa freqüència que poden resultar molestos en certes franges horàries (especialment en període nocturn). A més a més, s'ha de garantir que els nivells d'exposició a les radiacions electromagnètiques en aquests habitatges estiguin per sota dels límits legals.

Figura 5. Habitatges aïllats al voltant del PFV projectat. Es marca amb un cercle vermell el radi de 50 metres. Les plaques i instal·lacions projectades s'han de recular per respectar aquests espais de salvaguarda.

6. Pel que fa al subministrament d'aigua al PFV, cal fer menció als informes emesos per la Direcció General de Recursos Hídrics.

Des del Servei d'Aigües Subterrànies s'adverteix que actualment les parcel·les no disposen de cap aprofitament d'aigües subterrànies legalitzat. Atès l'estat crític de la massa d'aigua, s'informa que no es podrà autoritzar l'extracció d'aigua per a ús industrial (per a la instal·lació fotovoltaica), ja que no hi ha disponibilitat hídrica a la massa per a aquests usos. L'ús de l'aigua s'haurà de limitar exclusivament al regadiu (necessari per a la nova plantació de garrovers de compensació agrària proposada), sempre que l'explotació i l'explotador agrari estiguin inclosos al Registre Insular Agrari.

Aquest extrem va en línia amb el condicionant establert pel Servei d'Agricultura, que subordina el vist i plau del projecte a l'obtenció prèvia de l'autorització per a l'aflorament i explotació d'aquest nou pou.

D'altra banda, el Servei d'Estudis i Planificació informa favorablement sobre el projecte, però estableix les següents condicions i recomanacions de compliment obligatori:

• S'han d'adoptar les màximes precaucions durant l'execució de les obres per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de la maquinària. Les aigües utilitzades per minimitzar les emissions de pols durant les obres seran preferentment regenerades o procedents d'una massa en bon estat.
• Atès que el projecte se situa en sòl rústic, s'ha d'estalviar en el consum d'aigua, sent necessària la disposició de sistemes de recollida d'aigua de pluja neta procedent de les teulades de les edificacions (edifici de manteniment, CTs) per al seu ús posterior a la instal·lació.
• Es recomana fomentar l'ús exclusiu d'aigües pluvials o regenerades per al reg de les espècies vegetals de la barrera perimetral.
• La neteja dels panells fotovoltaics s'haurà de fer preferiblement "en sec", sense ús d'aigua, per tal d'estalviar aquest recurs. Si no fos possible, es farà amb aigua regenerada.

Addicionalment, el projecte preveu la neteja i recuperació d'un antic pou d'infiltració existent a la finca per millorar la recollida d'escorrentia i afavorir l'activitat ramadera, així com el manteniment d'un segon pou d'extracció poc profund que actua com a cisterna d'aigua de pluja per a l'abeurament de les ovelles.

7. Com a consideració tècnica positiva i mesura de millora de l'entorn, cal destacar que el projecte preveu afavorir el soterrament de les línies aèries existents a la zona. Concretament, el promotor ha previst, sempre que s'obtinguin les autoritzacions pertinents, la instal·lació d'un transformador sectorial de dimensions reduïdes, el qual s'ubicaria al costat del Centre de Maniobra i Mesura (CMM), per tal de poder donar servei d'electricitat canalitzat a les finques i habitatges de l'entorn.

Actualment, les cases de la zona que disposen de subministrament elèctric ho fan mitjançant un cablejat aeri gruixut que s'estén fins a un quilòmetre de distància per connectar amb el transformador més proper. L'execució d'aquest projecte permetrà donar servei des d'un punt molt més proper i eliminar aquest cablejat aeri de baixa tensió, la qual cosa es valora com una millora evident respecte a la situació actual, ja que reduirà significativament l'impacte visual i paisatgístic de la infraestructura elèctrica preexistent a l'entorn rural.

8. A l'entorn del projecte i a la pròpia parcel·la es troben els HIC 9340 (alzinars) i 5330 (matollars termomediterranis i pre-desèrtics).

Figura 6. Hàbitats existents a la parcel·la 504 i a l'entorn de la zona de l'actuació. Font: EIA.

Segons el Bioatles (quadrícules 5x5), a l'àrea d'implantació pot presentar-se de forma potencial l'espècie catalogada i amenaçada falcó pelegrí (Falco peregrinus).

Així, pel que fa a la protecció temporal de la fauna durant la fase de construcció, i seguint les directrius de la Guia del MITECO per a projectes fotovoltaics, s'haurà de realitzar una inspecció i prospecció del terreny prèviament a l'inici de les obres per part d'un tècnic especialista. L'objectiu és descartar l'existència de nius o llocs de cria de la fauna i, abans de l'obertura de les síquies o rases, prospectar la presència d'amfibis, rèptils i petits mamífers per tal de desplaçar els individus localitzats fora de la zona d'afecció.

En cas que les rases hagin de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'hauran de disposar llistons per permetre la sortida de la fauna i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

9-Pel que fa a la gestió forestal i la prevenció d'incendis, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl assenyala que, com a mesura complementària, el projecte ha previst l'actuació sobre les zones forestals confrontants. L'objectiu d'aquesta mesura és millorar l'alzinar existent i disminuir el risc d'incendi forestal a la finca.

Així mateix, per a la plantació de la barrera vegetal perimetral, s'exigeix l'ús d'espècies autòctones, quedant expressament prohibit l'ús d'espècies que generin molta matèria seca, com Cupressus, Thuja o similars, per tal de reduir la propagació en cas d'incendi forestal.

10-En relació amb el desmantellament de la instal·lació i l'economia circular, l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera estableix que a l'Estudi d'Impacte Ambiental, al Pla de Vigilància Ambiental i a la versió final del projecte s'ha de deixar constància expressa de la següent mesura:

En el desmantellament de la instal·lació, les plaques fotovoltaiques i bateries són responsabilitat del promotor i es durà a terme la correcta reutilització o reciclatge de components per un gestor autoritzat. El promotor també és responsable de la restauració del terreny per a retornar-lo al seu estat original.

S'hauran d'incloure obligatòriament aquestes accions en el projecte i reservar-hi un pressupost específic per garantir-ne l'execució.

11-Respecte de la integració territorial i paisatgística del tancament perimetral, l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, indica que el disseny proposat contravé la norma 22.1.c.3) del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) pel que fa a les característiques dels pals que subjecten les malles. S'haurà de modificar aquest tancament atès que els pals hauran de ser de fusta, podent-se encaixar en tubs metàl·lics clavats a terra que no sobresurtin més de 15 cm del nivell del sòl. Igualment, caldrà garantir obertures de 15x15 cm arran de terra a tot el perímetre per permetre la circulació de la fauna silvestre.

La previsió d'instal·lar malla cinegètica, sense utilitzar en cap cas filferro d'arç, i que disposi de plaques visibles de senyalització per evitar la col·lisió de l'avifauna, sí que es troba recollida a l'EIA.

12- D'altra banda, el Consell assenyala que la documentació aportada no inclou els plànols de detall de les edificacions auxiliars (Centres de Transformació, Centre de Maniobra i Mesura, i instal·lacions d'emmagatzematge BESS). Per això, s'exigeix aportar els plànols d'aquests elements definint clarament els seus acabats, els quals hauran de ser en colors de la gamma dels ocres i amb cobertes inclinades de teula àrab per assegurar la integració paisatgística.

13-L'EIA proposa la plantació d'exemplars de garrover (Ceratonia siliqua), olivera (Olea europaea var.europaea), ullastre (Olea europaea var. Sylvestris) i llentiscle (Pistacia lentiscus) a la barrera vegetal. La franja de llentiscle es plantarà únicament en les zones on no existeixi mur de pedra o on no aparegui vegetació baixa.

També indica: «Es dissenyarà un sistema de reg que, sempre que sigui viable, es connectarà al pou de regadiu que es preveu executar en la mateixa finca (projecte independent subjecte a tramitació i autorització específica). En cas que no sigui viable, es prioritzarà l'ús dels elements d'emmagatzematge de pluvials existents en la finca (cisternes) i el reg amb aigua depurada».

Cal dir que, encara que el Servei d'Aigües Subterrànies doni l'autorització del pou que s'ha sol·licitat, en primer terme s'haurien d'aprofitar les pluvials dels elements existents, si és possible.

14-Per tal d'assegurar l'efectivitat de la barrera vegetal des de l'inici de la plantació, s'hauran de complir els criteris dimensionals establerts a l'EIA. Els exemplars a plantar (garrovers, ullastres i mates) hauran de tenir una alçada inicial mínima d'entre 1,5 i 2 metres, i el manteniment i els regs de suport inicials hauran de garantir que s'assoleixi una alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys. Així mateix, el Pla de Vigilància Ambiental haurà de garantir la reposició de les possibles baixes o exemplars morts no només durant els primers anys d'arrelament, sinó de forma continuada durant tota la vida útil del parc fotovoltaic.

Figura 7. Proposta de barrera vegetal de l'EIA. Es proposa una zona al nord-est i una petita zona a l'est, així com una barrera vegetal envoltant el futur sistema BESS.

En relació amb el paisatge, l'estudi d'incidència paisatgística elaborat indica que el parc quedarà totalment integrat i serà invisible des de l'entorn.

15- Quant a la prevenció de la contaminació lumínica i l'impacte visual i faunístic, la instal·lació s'haurà d'ajustar als requeriments d'integració del MITECO respecte a les superfícies reflectores i la il·luminació. En aquest sentit, els mòduls fotovoltaics hauran de comptar amb un tractament o acabat antireflector per minimitzar o evitar el reflex de la llum (inclosos els períodes nocturns amb lluna plena). Això és fonamental per evitar "l'efecte crida" o confusió sobre l'avifauna, que pot confondre les plaques amb superfícies d'aigua. Així mateix, d'acord amb els compromisos de l'EIA, queda expressament prohibida la instal·lació d'enllumenat permanent a la planta fotovoltaica.

16- Pel que fa a les possibles emissions electromagnètiques derivades del funcionament del parc fotovoltaic, de la línia elèctrica (que s'executarà de forma soterrada) i, si escau, dels futurs sistemes d'emmagatzematge (BESS), cal garantir el compliment estricte del Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, i de les directrius de la Recomanació 1999/519/CE, especialment atesa la presència d'habitatges aïllats a l'entorn de la parcel·la.

Tot i que l'EIA justifica que els camps electromagnètics a l'exterior seran inferiors als límits permesos (atès que els centres de transformació prefabricats tipus Ormazabal prevists disposen d'un assaig tipus que certifica un camp magnètic inferior a 100 µT a 200 mm del seu exterior per al públic en general), el promotor haurà de realitzar mesures periòdiques de control durant tota la vida útil de la instal·lació.

Aquestes mesures s'hauran de programar durant les hores i els mesos de màxima producció. En concret, s'haurà de comprovar el valor del camp electromagnètic en els límits exteriors dels habitatges situats a menys de 100 metres dels punts d'emissió. Aquest càlcul s'efectuarà en l'estat de càrrega màxima de la instal·lació, prenent mesures a una distància de 0,2 m dels límits del parc i a una altura d'1 m.

Aplicant el principi de precaució, s'establirà com a límit d'emissions de referència el valor de 0,4 microTesles als exteriors de les instal·lacions i dels habitatges que l'enrevolten. En qualsevol cas, si es detecta que se superen els límits de seguretat permesos, s'hauran d'adoptar i incloure obligatòriament mesures de correcció i seguiment específiques dins el Pla de Vigilància Ambiental.

17-L'equipament elèctric inclòs al projecte pot contenir hexafluorur de sofre. L'EIA recull que el promotor haurà de realitzar un control estricte del gas hexafluorur de sofre (SF₆) present als centres de transformació de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat, aplicant mesures correctores immediates si es detecten fuites. No obstant això, s'ha de tenir en compte l'aprovació del Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014. En aquest Reglament s'elimina l'ús del gas SF₆ a partir d'1 de gener de 2026 en instal·lacions inferiors a 24 kV (article 13.9 a). Per tant, els equips de la instal·lació fotovoltaica no podran incloure aquest gas.

18- El projecte contempla una segona fase d'incorporació de sistemes d'emmagatzematge d'energia a bateries (BESS) a la zona nord.

Figura 8. Zona a la qual s'ha projectat el futur emplaçament del BESS. Es troba adjacent a una massa arbòria. Font: EIA

Tot i que a l'EIA s'ha tengut en compte l'impacte paisatgístic i la generació de renou que suposen aquests sistemes i es plantegen mesures correctores (com ara realitzar plantacions rodejant el sistema de bateries amb un gruix de 5 metres i que l'acabat exterior dels contenidors es pinti de color ocre o blanc), la identificació i valoració dels impactes propis dels BESS és molt genèrica. L'EIA només esmenta breument el risc d'incendi, el risc de vessaments per materials tòxics/perillosos i el camp electromagnètic, limitant-se a indicar que es complirà amb les mesures de seguretat de la normativa vigent.

Per tant, no s'ha aprofundit en l'anàlisi d'impactes com: efectes del canvi climàtic sobre l'augment de la temperatura i perill de desbordament tèrmic, risc d'incendi i/o explosió per desbordament tèrmic, risc de vessament per fuites de liti/electròlit que puguin afectar la xarxa hidrogràfica i emissions tòxiques en cas d'incendi.

A causa dels riscs associats a aquests sistemes, el futur BESS ha d'estar a una distància mínima de 250 m de qualsevol zona forestal o garriga i a 100 m d'habitatges aïllats. L'emplaçament projectat a la documentació aportada no dona compliment a les distàncies mínimes esmentades.

Figura 9. Radi de 250 metres al voltant del punt al qual s'han projectat els BESS. Es comprova que dis d'aquesta zona s'ubiquen HIC (color verd).

En tot cas s'hauran d'instal·lar aquells sistemes de bateries amb les millors tècniques disponibles quant a seguretat i renou.

Així mateix, la instal·lació definitiva d'aquestes bateries no podrà fer-se sense donar compliment estricte als condicionants previs exigits pel Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, garantint les distàncies de seguretat pertinents respecte a les restes.

19-També en relació amb el projecte de BESS i la seva ubicació, es recorda que, d'acord amb la legislació vigent (Llei 21/2013), atès que el mòdul d'emmagatzematge electroquímic es vol implantar en una segona fase i fora de la poligonal estrictament avaluada en el projecte energètic original, la seva incorporació no quedaria exempta i hauria de tramitar l'avaluació d'impacte ambiental simplificada.

20-En referència al compliment de les mesures i els condicionants ambientals establerts per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny de tipus C, d'acord amb l'Annex F del Decret 33/2015 (Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears - PDSEIB), el projecte haurà d'esmenar les deficiències detectades pel Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca per tal de garantir-ne la correcta integració:

•  
  Compliment de la mesura SOL-D04 (Integració de construccions): Atès que el projecte actual manca de definició gràfica, el promotor haurà d'aportar obligatòriament els plànols de detall de totes les edificacions i instal·lacions auxiliars previstes (Centres de Transformació, Centre de Maniobra i Mesura, i instal·lacions del sistema BESS). Aquests plànols hauran de justificar el seu disseny i confirmar els seus acabats (en colors de la gamma dels ocres i amb coberta inclinada de teula àrab), per tal d'assegurar que se'n minimitza l'impacte sobre l'entorn proper.
• Compliment de la mesura SOL-J01 (Béns d'interès cultural i catalogats): S'haurà de completar l'estudi d'incidència paisatgística incorporant-hi una anàlisi específica sobre la possible afectació visual de la instal·lació envers la possessió identificada com a «Can Firella» (inclosa al catàleg de patrimoni del municipi), extrem que no s'havia avaluat a la documentació inicial. Així mateix, s'haurà de garantir la compatibilitat del projecte respectant escrupolosament els condicionants de distància de seguretat imposats pel Servei de Patrimoni Històric a la zona de la instal·lació que envaeix l'entorn de protecció del jaciment arqueològic de Firella.
• ​​​​​​​Compliment de la mesura SOL-A03 (Impermeabilització del sòl): El projecte compleix amb l'exigència de minimitzar la impermeabilització del terreny. D'acord amb la documentació tècnica, l'ús de pavimentació o formigó es limitarà exclusivament a les soleres necessàries per allotjar els dos centres de transformació (CT), el centre de maniobra i mesura (CMM) i l'edifici de manteniment. Aquesta superfície impermeabilitzada suma un total de 173 m², xifra que representa únicament un 0,44 % de la superfície total d'explotació, complint amb escreix el límit màxim del 5 % exigit per la norma.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte PFV CUMBRES, situat al polígon 61, parcel·les 504, 507 i 510, TM Felanitx, signat per l'enginyera tècnica industrial Margalida Rosselló Canals, en data 26 d'abril de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat pel biòleg i consultor ambiental Àngel Maria Pomar i Gomà i l'ambientòloga i consultora ambiental Clara Fuertes Salom, en data 26 d'abril de 2024, i els condicionants següents:

1. S'haurà de donar compliment a totes les consideracions i els compromisos agraris plantejats a la memòria agronòmica i la seva posterior modificació, signades per l'enginyer agrònom Antoni Sans Cañellas en dates 25 d'abril de 2024 i 1 de febrer de 2025 respectivament, pel que fa a la nova plantació de garrovers en regadiu soterrat, el pasturatge de ramat oví i el manteniment del sòl ocupat pel parc fotovoltaic com a guaret tradicional pasturable.

2. D'acord amb l'informe del Servei d'Agricultura, la viabilitat agrària de la compensació proposada queda condicionada a l'obtenció prèvia de l'autorització per a l'aflorament i explotació del nou pou. Així mateix, atès que es tracta de sòl agrari de Nivell II s'haurà d'assegurar el manteniment de l'explotació agrària durant tota la vida útil del PFV tal i com especifica la Memòria agronòmica presentada.

3. Els mòduls fotovoltaics hauran de mantenir obligatòriament una distància mínima de 0,80 metres respecte al terra per possibilitar una coberta vegetal homogènia i afavorir el pas de la fauna i el bestiar.

4. S'haurà de respectar una distància mínima de 50 m entre les instal·lacions fotovoltaiques i els habitatges més propers.

5. El reg de la barrera vegetal es durà a terme preferentment amb la recollida d'aigües pluvials o amb aigües regenerades i, si no fos possible o fos insuficient, amb aigües subterrànies. Al PVA s'ha d'incloure la mesura i registre del consum d'aigua pel reg de la barrera vegetal i de la plantació de garrovers.

6. S'hauran de fer revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició dels exemplars morts a la barrera vegetal durant tota la vida útil del parc. Aquesta previsió s'ha d'incloure al PVA (Pla de Vigilància Ambiental).

7. La barrera vegetal proposada haurà de ser dissenyada amb l'objectiu d'assegurar la seva correcta integració en el paisatge obert existent, evitant dissenys rectilinis o artificialitzats que generin un impacte paisatgístic addicional.

8. Es replantarà el màxim nombre possible de garrovers a la barrera vegetal, especialment els exemplars adults existents en la parcel·la.

9. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les plaques fotovoltaiques.

10. En cap cas es podran usar productes químics per netejar els panells fotovoltaics. La neteja de les plaques serà preferiblement en sec, sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Si no fos possible, es durà a terme amb aigua pluvial o regenerada.

11. L'ús de fertilitzants i adobs nitrogenats en el cultiu de garrovers haurà de restringir-se al mínim imprescindible, d'acord amb les necessitats agronòmiques del cultiu, per tal d'evitar el risc de contaminació dels aqüífers.

12. No es poden cremar els rostolls ni restes de vegetació que es puguin generar durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

13. La impermeabilització del terreny es limitarà exclusivament a les soleres dels centres de transformació (CT), el centre de maniobra i mesura (CMM) i l'edifici de manteniment (173 m² en total, un 0,44 % de l'explotació).

14. En cap cas els camins interiors o perimetrals podran ser pavimentats ni s'hi podran aplicar àrids o graves de cap tipus sobre el terreny natural.

15. Les rases per a la línia interna de mitjana tensió s'hauran de reomplir amb la mateixa terra i cobrir amb terra vegetal per garantir la ràpida restauració de la coberta herbàcia. En cas que les rases hagin de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'hi col·locaran llistons per permetre la sortida de la petita fauna i es faran revisions diàries.

16. Els mòduls fotovoltaics hauran de comptar amb un acabat antireflector per minimitzar «l'efecte crida» sobre l'avifauna, i queda totalment prohibida la instal·lació d'enllumenat permanent al parc.

17. En l'execució de les obres s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

18. Durant tota la vida útil del parc fotovoltaic i de la línia d'evacuació (que s'executarà de forma soterrada), el promotor haurà d'assegurar que els nivells generats es mantenen dins els llindars de seguretat recomanats, adoptant les mesures correctores i de seguiment necessàries en cas que es detectin valors superiors prop dels límits exteriors de la instal·lació.

19. Conforme al Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer de 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) núm. 517/2014, els equips instal·lats en el parc fotovoltaic no podran contenir hexafluorur de sofre (SF₆).

20. Si la ubicació seleccionada per a les bateries es troba fora de l'àrea poligonal estrictament avaluada en el projecte energètic de la fase 1, la seva futura incorporació no quedarà exempta i haurà de tramitar l'avaluació d'impacte ambiental simplificada abans de la seva execució. Ara bé, dins d'aquest tràmit, o inclús si finalment s'ubiquen dins la poligonal, s'haurà de presentar una anàlisi detallada dels riscos associats (desbordament tèrmic, combustió i fuites d'electròlits) i garantir una distància mínima de 250 metres respecte a qualsevol zona forestal i a 100 m d'habitatge, a més d'aplicar les millors tècniques disponibles. En aquest sentit, les possibles futures bateries no s'hauran d'envoltar de barrera vegetal. Les bateries a instal·lar hauran d'ajustar la seva potència i dimensions al magatzem de l'energia renovable produïda al PFV CUMBRES.

21. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions (25-30 anys), les plaques fotovoltaiques i les bateries seran responsabilitat exclusiva del promotor, qui haurà de dur a terme la correcta reutilització o el reciclatge dels components mitjançant un gestor autoritzat. El promotor estarà obligat a executar la restauració total del terreny per retornar-lo al seu estat agrícola original. Aquestes accions de desmantellament hauran de comptar amb una partida pressupostària reservada dins el projecte.

22. Si en el termini de 25-30 anys es vol continuar explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

23. D'acord amb l'informe tècnic emès pel Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, s'hauran de respectar els següents condicionants a la zona que envaeix l'entorn de protecció del jaciment arqueològic de Firella: prohibició d'instal·lar plaques dins el perímetre de protecció, manteniment d'una franja de resguard de 5 metres i conservació dels elements etnològics (era i pou). Totes les obres estaran subjectes a seguiment arqueològic.

24. D'acord amb l'informe del Servei d'Ordenació del Territori:

• S'haurà de modificar el disseny del tancament perimetral per donar compliment a la norma 22.1.c.3) del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM).
• Els acabats exteriors de les edificacions i contenidors s'hauran de pintar en colors de la gamma dels ocres o blancs, amb coberta inclinada de teula àrab.
• S'haurà de completar l'estudi d'incidència paisatgística amb una anàlisi específica de covisibilitat des de la possessió catalogada de «Can Firella» per garantir el compliment de la norma SOL-J01.

25. D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, tot i emprar espècies autòctones, s'haurà de garantir que aquestes no generin matèria seca en el seu interior. Queda expressament prohibit l'ús d'espècies com els xiprers (Cupressus), tuies (Thuja) o similars, per tal de reduir el risc de propagació en cas d'incendi forestal.

​​​​​​​26. D'acord amb l'informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca, el tram de barrera vegetal que confronta amb la carretera Ma-14 s'haurà de plantar obligatòriament a una distància superior a tres metres des de l'aresta exterior de l'esplanació de la via i sempre fora del domini públic viari.

27. D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera:

• S'haurà d'incloure en el còmput global de la petjada de carboni l'impacte sobre les emissions derivades de la fabricació dels panells fotovoltaics i dels suports d'acer.
• S'hauran de valorar adequadament els impactes en la fase de desmantellament i posterior reciclatge, incloent-hi el tractament adequat dels residus RAEE i la restauració ambiental dels terrenys per retornar-los al seu estat original.

Es recorda que:

• D'acord amb l'informe del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, s'haurà de presenta una sol·licitud d'autorització prèviament a l'inici de les obres de condicionament de l'accés al PK 13+240, adjuntant la documentació que justifiqui les distàncies i el compliment tècnic.
• Les instal·lacions de conversió i transformació del parc fotovoltaic es consideren una activitat potencialment contaminant del sòl i, per tant, s'haurà d'ajustar al que estableix la normativa en aquesta matèria (Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears).

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 31 de març de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá