Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 21 d'abril de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del Projecte de parc fotovoltaic PFV SENCELLES HIVE, ubicat al pol. 13, parc. 13, terme municipal de Sencelles, en el termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica de tipus D (ocupació territorial > 10 ha) segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, modificat per la disposició final tercera de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. La instal·lació, de 210.000 m² d'ocupació, es projecta en sòl rústic general amb categoria forestal (SRG-Forestal) i aptitud fotovoltaica mitjana.

Segons s'estableix a l'article 13.1b) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes que figurin a l'annex 1 d'aquesta llei. El projecte objecte del present informe es troba inclòs a l'annex 1 “Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària”, Grup 3. Energia, punt 6. "Subestacions de transformació d'energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic" i punt 12.“Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la implantació, a la parcel·la 13, polígon 13 de Sencelles, d'una planta fotovoltaica de 16.000 kW de potència instal·lada (21.000 kW potència pic) i 21 ha d'ocupació, la qual estarà conformada per: 33.600 panells solars bifacials de la marca Jinko solar (625 wp i 22,36 % d'eficiència) i les seves estructures de suport associades, consistents en seguidors solars d'un eix orientats nord-sud (657 seguidors); 5 inversors SMA model Sunny Central (3.400 kVA); 5 centres de transformació (3.400 MVA) que s'inclouen dins edificis prefabricats tipus contenidors compactes anomenats MV Power Station; centres de maniobra i la infraestructura d'evacuació. L'altura màxima dels panells solars serà de 2,70 m, la mínima respecte del sòl de 0,80 m i la distància mínima entre fileres de plaques serà de 2,11 m. Els centres de transformació s'ubiquen de manera alineada en la trajectòria dissenyada per al camí intern. Els acabats exteriors de les edificacions seran de pedra o pintats de tonalitats ocres, amb coberta inclinada de teulada àrab i tancaments tradicionals.

El sistema d'evacuació consistirà en:

• Subestació elevadora 30/66 KV de 20MVA a ubicar en el recinte del parc solar anomenada "SET Sencelles Hive". Edifici de dimensions (8x20x3) m fonamentat amb llosa de formigó armat.
• Tram de línia soterrada de 66 KV que unirà la SET Sencelles amb la SET Inca 66.
• Punt de mesura oficial compartit que s'ubicarà a menys de 150 m del punt d'entrega d'energia (SET Inca). Caseta prefabricada de dimensions (3x2x2) m.
• Punt de mesura redundant a ubicar dins la nova SET Sencelles.

La línia anirà soterrada en dos trams diferenciats: un primer tram, de 16.153 m de longitud pels termes municipals de Sencelles i Inca, servirà per evacuar individualment l'energia del PFV Sencelles Hive i s'unirà amb la línia d'evacuació del PFV Son Vivot en un punt intermedi; i un segon tram, de 3.000 m que unirà el punt de connexió de les dues línies d'evacuació dels parcs amb la SET Inca 66 (aquest tram ja aprovat, no forma part del present projecte).

El primer tram de línia d'evacuació es projecta per camins existents i encreuaments amb vies de circulació (Ma-3121, Ma-3120, Ma-3240, Ma-3440) i línia ferroviària (pas inferior de vehicles).

La instal·lació disposarà de tanca perimetral metàl·lica cinegètica, sistema de vigilància i camins perimetrals i interiors de servitud de 4 m d'amplada que permetran el pas de maquinària relacionada amb el cultiu d'herbàcies i farratgeres. També es projecta la consolidació d'una barrera vegetal per tot el perímetre del parc conformada per espècies arbòries i arbustives autòctones de baix requisit hídric amb altura mínima, respecte dels nous peus sembrats d'1 a 2 m. Les espècies a emprar seran ullastre (Olea europaea var. Sylvestris), alzina (Quercus ilex) i pi blanc (Pinus halepensis). D'entre les arbustives, s'optarà per mates (Pistacia lentiscus). L'aportació hídrica necessària per al manteniment tindrà com a origen aigües regenerades.

Imatges 1 i 2. Disseny d'implantació de la planta fotovoltaica.

Tot i que l'estudi d'impacte ambiental recomana la instal·lació d'equips d'emmagatzematge energètics d'acord amb l'article 43 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, el projecte no preveu aquesta possibilitat.

El projecte es defineix com agrovoltaic ramader atès que el parc solar es complementarà amb la pastura permanent de ramat oví, entre les fileres de plaques, que s'alimentarà d'espècies herbàcies farratgeres espontànies o sembrades. També es preveu com a mesura compensatòria la plantació d'ametllers en una altra parcel·la.

Les estimacions associades al parc són de 42.852.268 kwh/any d'energia generada; 25-30 anys de vida útil; 9 mesos d'execució i 16.135.272,56 € de pressupost total d'execució.

​​​​​​​3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Les alternatives valorades a l'EIA han estat les següents:

A. Alternatives d'emplaçament:

Alternativa 1 (seleccionada): polígon 13, parcel·la 13, Sencelles. El projecte de 21 ha d'ocupació, s'ubica a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i sòl qualificat com rústic general forestal (SRG-Forestal).

Alternativa 2: polígon 14, parcel·les 152, 174, 175, 176, 177, 179, 180, 208, 227 i 228 de Sencelles. El projecte de 21 ha d'ocupació s'ubica a una zona d'aptitud fotovoltaica baixa i sòl rústic general forestal (SRG).

Alternativa 3: polígon 12, parcel·les 45, 119, 120, 121, 251 i 252 de Sencelles. El projecte de 21 ha d'ocupació s'ubica a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i en zona qualificada com àrea d'interès agrari intensiu (AIA) i en menor mesura com sòl rústic general forestal (SRG).

B. Alternatives de procés al sistema d'ancoratge: tests prefabricats de formigó, estaques de fixació directa al sòl o sistema de riostra de formigó. S'opta per les estaques atès que presenta una major integració ambiental i perquè és el sistema que estableix la mesura SOL-B09 del Pla Director Energètic de les Illes Balears.

C. Alternativa 0: es descarta sobre la base que el projecte no genera impactes ambientals crítics i sí un estalvi important en les emissions de CO₂ i d'altres contaminants atmosfèrics.

D. Alternatives de via d'evacuació:

• Alternativa 1: longitud de 21,17 km, discorre uns 9 km per la Ma-3011 i uns 12 km per la Ma-3240.
• Alternativa 2 (seleccionada): longitud de 13,84 km, discorre per camins dels termes municipals de Sencelles, Binissalem i Inca.
• Alternativa 3: longitud de 14,90 km, discorre per la carretera de Sineu, Algaida a Sencelles, etc.

La selecció d'ubicació s'ha realitzat en base a les següents variables ambientals:

	Alternativa 1		Alternativa 2		Alternativa 3
Aptitud fotovoltaica	Mitja	1*3	Baixa	2*3	Mitja	1*3
Distància ANEI	868	2	0	3	1.120	1
Distància ARIP	7.811	1	8.095	1	8.840	1
Distància XN2000	5.506	2	6.844	1	4.350	3
Distància nuclis urbans	1.435	2	2.264	1	1.252	3
Distància APR incendi	Inclosa	2	0	1	0	1
Distància APR inundació	2.554	2	1.248	3	4.259	1
Vegetació afectada	Arbòria	2	Arbòria puntualment	1	Arbòria puntualment	1
Distància PFV existents	4.893	2	5.050	1	4.756	3
Incidència visual	61,13	1*2	281,46	3*2	171,32	2*2
TOTAL		20		24		21

D'acord amb les puntuacions indicades, l'alternativa que rep menor puntuació és la que resulta més adequada des del punt de vista mediambiental.

​​​​​​​

Imatges 3, 4 i 5. Delimitació de les alternatives d'ubicació 1, 2 i 3.

La selecció de la via d'evacuació es realitza tenint en consideració variables com la longitud total, l'artificialitat del traçat, el recorregut per zones protegides (Xarxa Natura 2000) i el tipus de via o camí afectat. L'alternativa 2 és la que resulta més viable des del punt de vista ambiental i tècnic.

Imatge 6. Traçat de les alternatives a la línia d'evacuació.

Pel que respecta als impactes ambientals derivats de l'alternativa seleccionada, l'estudi d'impacte ambiental identifica 12 elements generadors d'impactes en les fases de construcció, funcionament i fi d'ús que estarien relacionats amb: el desbrossament, la implantació de les estructures de suport, la construcció de les infraestructures energètiques auxiliars, la realització de rases i clots, la col·locació de panells, la consolidació de la barrera vegetal, la tanca perimetral, la generació de residus d'obra i REE, l'ocupació del territori, les operacions de manteniment, la generació de residus derivats del desmantellament i el desmuntatge final del parc solar. Com a elements receptors d'impactes consten: el medi abiòtic (qualitat atmosfèrica, nivell acústic, recursos edàfics i recursos hídrics), el medi biòtic (comunitats vegetals i animals) i el medi antròpic (paisatge, economia, població, agricultura i ramaderia).

En la matriu d'identificació d'impactes (tipus Leopold), les afectacions negatives detectades són de l'ordre de 40 i les positives de 27, sobre un total de 120 possibles. Els impactes negatius estan relacionats amb efectes sobre: la qualitat de l'aire, els recursos hídrics, els recursos edàfics, les comunitats vegetals i animals, les molèsties a la població, la contaminació per residus, el paisatge, l'agricultura i la ramaderia. Dels anteriors no es detecten impactes crítics i la gran majoria són considerats moderats (26) o severs (11) abans de la introducció de mesures de protecció i correctores, d'entre les quals destaquen:

• Neteja en sec dels panells o amb ús de l'aigua estrictament necessària.
• Reg per degoteig de la barrera vegetal (aigua amb camió cisterna).
• Prioritzar treballs generadors de renou en èpoques de menor afectació a la fauna.
• Batudes a l'inici de les obres per detectar individus de tortuga mediterrània i el seu trasllat a zones segures.
• Creació d'hotels d'insectes per tal d'afavorir l'aliment d'aus estepàries.
• Instal·lació d'abeuradors fets de material impermeable.
• Consolidació de la barrera vegetal existent mitjançant trasplantament d'espècies arbustives i arbrades de port considerable (> 2,7 m) que es localitzin dins de l'àmbit d'actuació.
• Adequada gestió dels residus.
• Mesuraments periòdics dels camps electromagnètics.
• Cultiu del sòl afectat pel parc fotovoltaic i compromís agrari de plantació d'ametllers.

L'estudi conclou que amb la introducció de mesures correctores els impactes residuals seran moderats, moderats-compatibles i compatibles.

El programa de vigilància ambiental estableix, entre d'altres, l'obligatorietat de contractació d'auditoria ambiental conforme l'establert a l'article 33.1 del Decret legislatiu 1/2020. També inclou el control de variables com: l'ocupació temporal, els abocaments, els residus perillosos, la qualitat atmosfèrica, els mesuraments, la restauració paisatgística o les comunitats faunístiques i vegetals. El control es materialitzarà amb l'emissió d'informes periòdics setmanals.

Quant al paisatge, l'annex d'incidència paisatgística emmarca el projecte dins la UP 9: Pla, definida al Pla Territorial de Mallorca. A partir de l'anàlisi de l'àrea d'influència visual (3 km) determina que la qualitat visual de la zona és mitjana-baixa, la fragilitat visual és mitja i el percentatge de visibilitat del projecte serà de l'1,69 % (61,13 ha de 3.610,54 ha analitzades). Com a punts potencials d'observació consten carreteres, vials urbans i camins. La visibilitat total de zones considerades accessibles per la població és de 3,82 ha. No obstant l'indicat, amb l'aplicació de mesures correctores consistents en la consolidació d'una barrera vegetal de 3 metres d'alçada per tot el perímetre de la instal·lació, el percentatge de visibilitat es reduiria a l'1,58 % (57,03 ha de les 3.610,54 ha analitzades). L'annex no considera el resultat molt eficaç en termes de reducció de l'impacte paisatgístic. No obstant això, la mesura correctora es projecta igualment amb la finalitat de mantenir el màxim nombre d'exemplars arbrats en la zona d'actuació. Finalment, pel que fa a la covisibilitat amb altres parcs fotovoltaics, l'anàlisi presentada per a un radi de 10 km determina un impacte acumulatiu del 0,03 % (10,86 ha en l'àrea d'estudi). En aquest sentit, les zones visibles en les quals es podrien observar altres parcs fotovoltaics més, a part del projectat, són les zones de més relleu i les copes dels arbres, considerades inaccessibles per potencials observadors. L'annex conclou que l'impacte paisatgístic associat al projecte és moderat-compatible.

Per la seva banda l'annex sobre l'impacte directe i l'induït del consum energètic, i emissions de gasos d'efecte hivernacle, estima un estalvi d'emissions de CO₂ de 21.126 t/any (633.785 t en 30 anys).

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

En data 10 d'agost de 2024 es va publicar en el BOIB núm. 105 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic i tramitació ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic PFV Sencelles Hive, ubicat al polígon 13, parcel·la 13 de Sencelles. A la fase d'informació pública han estat consultades les següents administracions:

• Ajuntaments de Sencelles.
• Ajuntament d'Inca.
• Ajuntament de Binissalem.
• Associacions Amics de la Terra i GOB.
• Departament d'Emergències
• Endesa Distribució SLU, Redexis Infraestructuras SL i Red Eléctrica España SAU.
• Servei d'Agricultura i Departament de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
• Agència Balear de l'Aigua Qualitat Ambiental (ABAQUA).
• Serveis d'Explotació i Conservació, Ordenació del Territori, Urbanisme, Medi Ambient i Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial i de Béns Culturals del Consell de Mallorca.
• Servei de Canvi Climàtic, Transport i Distribució d'Energia i Generació i Mines de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Àrea d'Indústria i Energia de la Delegació del Govern a les Illes Balears.
• Departament de Transports de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.
• Departament Tècnic de Coordinació de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

A la data de la redacció del present informe s'han rebut els següents informes:

1. El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca en data 17 de setembre de 2024, considera que:

" Per tot l'exposat en aquest informe es considera que s'ha d'informar desfavorablement el parc fotovoltaic Sencelles Hive, pel seu elevat impacte sobre el territori atès que no queda prou justificada la necessitat d'ubicar-lo en sòl rústic general forestal (SRG-F), atès que no queda justificat el compliment de nombrosos punts de l'Annex F del PDSEIB, així com per l'extensa longitud del traçat de la línia d'evacuació i la quantitat d'estructures territorials afectades".

2. El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca en data 29 de juliol de 2024 considera, entre d'altres, que:

"Per donar compliment a la directriu del PDSEIB en el seu annex F (obligació de fer prospeccions arqueològiques prèvies a l'inici de la construcció de les instal·lacions fotovoltaiques tipus C) s'haurà de nomenar un tècnic arqueòleg per realitzar la prospecció preceptiva i presentar la proposta al Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca per la seva autorització administrativa.

Un cop executada es presentaran els resultats al mateix Servei (el document ha d'incloure també els elements etnològics) i s'emetrà informe que determinarà les cauteles a implementar, si s'escau".

3. El Servei de Protecció d'Espècies en data 16 de juliol de 2024 informa desfavorablement sobre l'autorització administrativa prèvia, declaració de projecte industrial estratègic i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic SENCELLES HIVE.

4. El Servei de Planificació al Medi Natural en data 19 de setembre de 2024 comunica que el projecte no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai protegit i que, per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

5. El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sol en data 22 d'agost de 2024 informa, entre d'altres, el següent:

"a) No es considera adequat el canvi d'ús forestal.

b) De conformitat amb la planificació energètica vigent (PDSE), es considera que si bé l'ús de font d'energia renovable com la solar és un aspecte positiu de cara a la reducció d'emissions d'efecte hivernacle, no resulta especialment adequat que aquest sigui a partir de l'execució d'instal·lacions que suposin un canvi d'ús de terrenys forestals arbrats consolidats.

En aquest sentit, la pròpia Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, determina que el canvi d'ús forestal tindrà caràcter excepcional, sense perjudici de la normativa ambiental aplicable i el possible interès general.

c) A més, aquests mateixos terrenys forestals existents que quedarien potencialment afectats pel projecte, ja per se suposen un embornal estable de carboni immobilitzat, tant en base a l'estrat aeri dels individus vegetals que l'integren, com de la seva part subterrània, aspectes de biodiversitat forestal a part.

El mateix «Pla Forestal de les Illes Balears» actualment vigent, identifica la importància d'aquestes àrees de transició agrícola-forestal en entorns de dominància de la matriu agrícola".

6. La Direcció General de Mobilitat en data 9 d'octubre de 2024 emet dictamen desfavorable d'acord amb l'informe tècnic de SFM i atenent especialment a les consideracions següents:

"Manca definició del punt d'encreuament amb la línia fèrria, tant en planta com en alçat i secció.

Manca justificació de l'elecció del punt d'encreuament amb la línia fèrria".

7. L'assessor tècnic municipal de l'Ajuntament de Sencelles en data 29 de juliol de 2024, conclou que:

​​​​​​​"la ubicació del parc fotovoltaic «Sencelles Hive» a la parcel·la 13 del polígon 13 de Sencelles és poc idònia ja que existeixen en el terme municipal i veïns, altres terrenys amb una menor protecció urbanística i paisatgística i amb un valor ambiental molt inferior".

En data 19 de setembre de 2024 la secretària-interventora de l'Ajuntament certifica que en sessió del Ple, celebrada en data 13 de setembre de 2024, es va acordar per unanimitat els acords següents:

"Primer.- L'Ajuntament de Sencelles es declara contrari a la implantació d'un parc fotovoltaic projectat en el polígon 13 i parcel·la 13 del terme municipal de Sencelles.

Segon.- L'Ajuntament de Sencelles insta al Ministeri per a la Transició Ecològica i repte demogràfic i a la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia del Govern de les Illes Balears que es facin unes directrius clares en quant a la implantació de dites plantes fotovoltaiques en entorns sensibles o rurals, estudiant possibles moratòries i al Consell de Mallorca.

Tercer.- L'Ajuntament de Sencelles apostarà per la implantació de pèrgoles fotovoltaiques aprofitant els aparcaments públics d'acord amb l'article 53 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

Quart.- L'Ajuntament de Sencelles presentarà al·legacions a dit projecte, així com també ajudarà a tots els veïnats que en vulguin interposar, a part d'informar més detalladament del projecte.".

8. El Servei d'Agricultura en data 13 de novembre de 2024 informa en sentit d'evacuar els tràmits a la DG de Medi Natural o Gestió Forestal, òrgan competent en matèria forestal.

9. El Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior en data 7 d'agost de 2024 proposa informar favorablement el projecte amb l'obligatorietat de redactar un pla d'autoprotecció on recollí i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesants, així com incorporar mesures adequades per a la prevenció dels incendis forestals d'acord amb el Departament de Medi Natural atès que la parcel·la es troba en una zona amb risc d'incendi a més d'establir les mesures preventives segons el que preveu el PDSEIB (Decret 33/2015, de 15 de maig).

10. El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera en data 10 de juliol de 2024 informa en sentit favorable ja que considera que el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que marca la Llei 10/2019 i recomana la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic tal com indica l'article 43 de la llei esmentada.

11. El Servei d'Energies Renovables en data 18 de juliol de 2024 informa favorablement amb condicions sobre l'execució de la instal·lació de projecte de parc SENCELLES HIVE.

12. Red Eléctrica en data 26 de juliol de 2024 requereix la informació del projecte georeferenciada per tal de facilitar-ne l'anàlisi.

13. Els Serveis Tècnics d'Abastiment i Dessalació de l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) en data 8 de juliol de 2024 conclouen que el projecte afectarà a les instal·lacions i infraestructures en matèria d'abastiment i dessalació actuals (conducció DN600 mm), de manera que:

Es recomana tenir en compte les arquetes que contenen equips hidràulics, i que es tinguin en compte en el projecte executiu diferents seccions més detallades en tot el recorregut, on es reflecteixin les infraestructures, existents d'ABAQUA a més de les altres infraestructures que puguin coincidir amb el recorregut del cable elèctric a 66kV que connecta amb les instal·lació fotovoltaica de forma que es respectin les condiciones tècniques adjuntes.

S'adjunten plànols indicant el recorregut de la conducció de fundició dúctil de 600 mm de diàmetre d'aigua i arquetes d'equips hidràulics pertanyents a l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) i plànols de detall de la secció i de les arquetes ubicades en el recorregut.

A més de tot l'indicat anteriorment, es prega que durant la realització del projecte executiu i abans de començar les obres de la instal·lació del cable elèctric a 66kV que connecta amb la instal·lació fotovoltaica, es realitzi un replanteig junt amb els tècnics de ABAQUA, per a consensuar els traçats de les noves instal·lacions i de les afeccions d'aquestes amb les instal·lacions existents.

14. El Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca en data 9 d'octubre de 2025 conclou que:

"Inform favorablement les obres de Parc fotovoltaic "PSF Sencelles Hive" (polígon 13 parcel·la13 de Sencelles) i la línia d'evacuació soterrada, a les carreteres Ma-3011 PK 21+100, Ma-13 PK 25+300 i Ma-3240 PK 0+000, en els termes municipals de Sencelles i Inca sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. Prèviament a l'inici de les obres, l'interessat haurà de presentar una addenda al projecte constructiu signada per tècnic competent per recaptar la preceptiva autorització del de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

2. A aquesta addenda s'hauran d'incloure totes les actuacions a dur a terme situats a menys de 50 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de dos carrils (Ma-3011 i Ma-3240), i a menys de 100 metres de l'aresta exterior de l'esplanació de les carreteres de quatre carrils (Ma-13).

3. S'haurà d'incloure també als plànols la definició del domini públic viari, de l'aresta exterior de l'esplanació, de la zones establides de reserva i de la protecció, prèvia sol·licitud a la Secció de Topografia de Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures.

4. A aquesta documentació s'hauran de complir els condicionants establerts a aquest informe i acotar les distàncies indicades".

Pel que fa a les al·legacions, consten les formulades per l'Ajuntament de Sencelles que s'acompanyen de diversos fulls amb signatures de suport de veïnats i d'un informe tècnic d'afectacions ambientals de data setembre de 2024, al qual es reflecteixen els impactes ambientals derivats de la ubicació seleccionada. També consta la presentada per un particular que qüestiona punts com són: la necessitat de tramitació conjunta amb el PFV Son Vivot, l'afectació a sòl rústic forestal consolidat, l'existència d'hàbitats d'interès comunitari o la inviabilitat econòmica del projecte.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial i ambiental

Segons el Pla Territorial de Mallorca (PTIM) la part de la parcel·la objecte de projecte està classificada, en la seva gran part, com a sòl rústic general i categoria forestal (SRG-F), amb l'excepció d'una petita zona al nord-oest que es mostra com a sòl rústic general (SRG). Topogràficament el pendent mitjà és del 5,16 %.

La parcel·la s'inclou dins l'àmbit de la Unitat Paisatgística UP9-Pla amb un grau de valoració paisatgístic alt, molt alt o extraordinari, d'acord amb el plànol núm. 3 del PTIM. El projecte no afecta cap espai de rellevància ambiental definit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, ni a espais naturals o àrees d'especial protecció de les Illes Balears definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener.

La zona nord-est de la parcel·la mostra una àrea de prevenció de risc (APR) d'incendi de conformitat amb el fet que les Zones d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR) delimiten aquestes (art. 76 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears). Pel que respecta al IV Pla de defensa contra incendis forestals de les Illes Balears (2015-2024) aprovat pel Decret 22/2015, de 17 d'abril, l'àmbit projectat s'enquadra en zones de risc molt alt i moderat. No hi ha afectacions a àrees de prevenció de riscos d'erosió, esllavissament o inundació.

Imatges 7 i 8. Categories de sòl rústic (SRG beig i SRG-Forestal verd), zona d'alt risc (ratllat) i nivells de risc (molt alt taronja i moderat verd fluix).

Segons la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears, aprovat pel Decret 33/2015, de 16 de maig, es tracta d'una instal·lació tipus D (ocupació > 10ha) en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

Imatge 9. Zones d'aptitud fotovoltaica (mitjana (groc) i baixa (taronja)).

D'altra banda, l'emplaçament es localitza dins zona de servitud d'aeròdrom i radioelèctrica segons el mapa de servituds aeronàutiques (SSAA) publicat a la web de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

Des del punt de vista hidrològic, la zona no està afectada pel domini públic hidràulic de les aigües superficials, les seves zones de protecció (servitud, policia), ni les zones inundables o potencialment inundables. Pel que respecta a les aigües subterrànies el projecte s'emplaça sobre l'àmbit de la massa d'aigua 1814M1 Xorrigo, caracteritzada per trobar-se en estat bo segons el Reial decret 49/2023, de 24 de gener, d'aprovació del Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears (revisió de 3^r.cicle (2022-2027)). La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers de la zona és moderada i el projecte està fora dels perímetres de protecció de pous de proveïment a població.

D'acord amb la memòria agronòmica, la zona projectada té associat un ús de pastura arbrada i es caracteritza per la presència de vegetació arbòria (Pinus halepensis, Pinus pinaster...), arbustiva i herbàcia (llentiscles, ullastres, jara, espígol, bruc, estepes...) que en conjunt conformen una típica zona de garriga. De la realització de dues calicates en la superfície d'implantació (recinte 6) es determina que les terres són de baix valor agrari i amb aprofitament agrari limitat (nivell 6) segons l'annex I de la Instrucció 1/2023, de 18 de gener del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural per la qual es modifica la Instrucció 2/2021 de 14 de juliol, sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic.

Quant a la vegetació i segons l'eina IdeIB, a la zona destaca l'existència de formacions arbustives de garrigues (matolls pluriespecífics calcícoles + termòfils) i arbrades de pinars de pí blanc (Pinus halepensis) i de mescles de coníferes i frondoses autòctones en la regió biogeogràfica mediterrània. Aquestes formacions són coincidents amb una tessel·la (MA2a_1707) dins la que hi ha identificats (amb visita) els següents codis d'hàbitats d'interès comunitari, recollits per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva Hàbitats): HIC 9540 - Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics; HIC 5330 - Matolls termomediterranis i predesèrtics; HIC 6220* - Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals basòfils (Thero-Brachypodietea); HIC 8210 – Pendents rocallosos calcícoles amb vegetació casmofítica i HIC 9340 – Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia.

Imatge 10. Distribució dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) a la parcel·la 13.

 

Pel que fa a la fauna, el Servei d'Espècies informa de la presència de les següents espècies (catalogades o amenaçades) a la zona on s'ubica la parcel·la: Milà reial, (Milvus milvus), àguila calçada (Aquila pennata), mussol banyut (Asio otus), òliba (Tyto alba), ferrerico (Parus major), passaforadí (Troglodytes troglodytes), formiguer (Jynx torquilla), puput (Upupa epops), banyarriquer (Cerambyx cerdo), ratapinyada de coa llarga (Tadarida teniotis), ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii), ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus) i llampúgol (Rhamnus alaternus, Gagea mauritanica). Així mateix, indica que hi ha constància de la presència de fins a quatre nius de milà reial (Milvus milvus) i un d'àguila calçada (Aquila pennata), tots a més de 1.000 m de distància de la parcel·la.

Finalment, pel que fa al patrimoni, el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca indica en el seu informe que no té constància de l'existència d'elements catalogats a la parcel·la objecte del projecte. No obstant, sí recull el fet que la línia d'evacuació transcorre per l'àrea d'entorn de protecció proposada al catàleg de patrimoni municipal pel jaciment de sa «Cova de Son Ganyada» (codi JA_037).

6. Consideracions tècniques

6.1- De la ubicació en Sòl Rústic General-Forestal

a) D'acord amb l'establert a l'article 36.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, les instal·lacions fotovoltaiques de tipus D s'hauran de situar en espais degradats (denudats, pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús) o en terrenys de baixa productivitat agrícola o bé integrats de forma efectiva en l'activitat agrària, d'acord amb la legislació agrària vigent.

b) Per la seva banda l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears (derogada amb efectes de 7 de desembre de 2025, però vigent a l'inici de la tramitació de l'expedient), establia que la implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional. S'interpreta, en aquest punt, que el desenvolupament de projectes energètics en sòl rústic hauria de ser entès com una excepció de la regla comuna, que s'aparta de l'ordinari o que ocorre rares vegades.

Respecte de l'exposat cal assenyalar que:

• La tramitació ambiental de projectes industrials estratègics relacionats amb la implantació d'energies renovables a les Illes Balears en sòl rústic no va representar un caràcter excepcional, sinó que va resultar un fet comú, usual i freqüent del qual es desprèn la urgent necessitat d'establir una ordenació territorial respecte d'aquest tipus d'infraestructures, especialment a l'illa de Mallorca, tenint en compte l'alt volum de projectes en curs i els ja aprovats.
• Pel que fa al projecte en qüestió, tot i que s'enquadra correctament dins la tramitació ambiental ordinària, no consta cap justificació de la seva excepcionalitat d'ubicació en sòl rústic comú. Cal tenir en compte que, tot i que la llei no especificava el caràcter forestal del sòl rústic comú, sí que assenyalava "La major sostenibilitat mediambiental" d'entre els punts a tenir en compte a l'efecte de la declaració d'una proposta com a projecte industrial estratègic (article 2.4 .m). En aquest sentit, la implantació d'un projecte d'energia renovable en un sòl rústic forestal consolidat no es considera representatiu d'una sostenibilitat mediambiental, tal com s'argumenta més endavant.

6.2 - De la justificació de l'alternativa d'ubicació

L'alternativa seleccionada no ha estat justificada objectivament des del punt de vista d'afeccions, i tampoc ha estat realitzada d'acord amb l'establert per la normativa ambiental, és a dir, mitjançant una metodologia objectiva d'anàlisi global multicriteri que tingui en compte factors ambientals, socials i econòmics. En aquest punt cal indicar que:

a) Hi ha una sobrevaloració en dos dels paràmetres analitzats (aptitud fotovoltaica i incidència visual) enfront de la resta i sense argumentació fonamentada. Resulta cridaner el fet que, sense la sobrevaloració realitzada, la puntuació total de cada alternativa sigui la mateixa.

b) En molts paràmetres (distància ARIP, distància XN2000, distància nuclis urbans i afecció APR) s'assignen puntuacions segons la seva major o menor distància al parc solar, però sense que sobre ells hi hagi realment una afectació directa o, la seva proximitat sigui tal, que pugui derivar-ne en alguna.

c) Del paràmetre parcs fotovoltaics de l'entorn, les diferències en les magnituds es consideren molt semblants i, per tant, no determinants com per establir diferències en les puntuacions assignades.

d) No s'analitzen ni avaluen paràmetres de clar interès ambiental com són els hàbitats d'interès comunitari àmpliament representats, en varietat i extensió, en l'alternativa seleccionada i sense cap presència en la resta d'opcions. Altres paràmetres a considerar haurien d'haver estat la qualitat paisatgística de la zona o l'adaptació de la planta fotovoltaica a la morfologia natural de l'emplaçament. No obstant això, cal assenyalar que el disseny del projecte únicament s'ha mostrat per a l'alternativa seleccionada i no per a la resta de les propostes.

6.3 - De la línia d'evacuació

Tot i que s'han considerat factors fonamentals com és el cas de la longitud projectada, aquest resulta insuficient, ja que en la ubicació de la planta s'ha de prioritzar per localitzacions pròximes als punts de connexió elèctrica, prevalent la proximitat a infraestructures existents i considerant l'existència d'elements ambientals sensibles. Cal tenir en compte que, de les 3 alternatives valorades, la seleccionada (alternativa 2) sembla ser l'única que discorre per una zona conformada per hàbitats d'interès comunitari, sense que això hagi estat objecte d'anàlisi a l'hora d'assignar puntuacions que justifiquin la selecció.

6.4 - De l'afecció a zones forestals consolidades (SRG-Forestal)

Cal remarcar les conclusions del Servei de Gestió Forestal quant a no considerar adequat el canvi d'ús de terrenys forestals arbrats consolidats. Així mateix, des del punt de vista de l'establert a la normativa vigent:

a) D'acord amb l'article 40.1 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, el canvi de l'ús forestal quan no estigui motivat per raons d'interès general i sense perjudici del que disposa l'article 18.4 d'aquesta llei i de la normativa ambiental aplicable, tindrà un caràcter excepcional i requerirà informe favorable de l'òrgan forestal competent i, si escau, del titular de la forest.

b) L'article 7 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, estableix, respecte de les masses forestals i de bosc baix exclosos de la qualificació de sòl rústic protegit, la necessitat de mesures que en fomentin la permanència i el manteniment.

c) L'article 67.2 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears especifica que: "Les forests, independentment de la seva titularitat, tenen una funció social rellevant, tant com a font de recursos naturals i suport d'activitats econòmiques, com per ser proveïdors de múltiples serveis ambientals, com la protecció del sòl i del cicle hidrològic, la fixació de carboni atmosfèric, el dipòsit de diversitat biològica i com a elements fonamentals: i de la connectivitat ecològica i del paisatge."

Segons l'exposat es considera una contradicció el fet de destruir un ecosistema que compleix amb funcions ambientals crítiques, amb l'objectiu de generar energia renovable a la seva costa, atès que:

• Una zona forestal consolidada es caracteritza per tenir una funció fonamental d'embornal estable de carboni actiu, de manera que la seva eliminació provoca una pèrdua en la capacitat d'absorció de CO₂ i també un alliberament del qual es troba emmagatzemat en la biomassa i en el sòl.
• Hi ha una pèrdua directa de paràmetres fonamentals com la regulació hídrica (pèrdua de la capacitat d'absorció), l'efecte termoregulador (pèrdua de la capacitat de refredar l'ambient) o la biodiversitat.

6.5 - De l'afecció a Hàbitats d'Interès Comunitari i espècies associades

Segons l'exposat a l'apartat 5. Elements significatius de l'entorn del projecte, la totalitat de la superfície d'ocupació del parc fotovoltaic i una part del traçat de la línia d'evacuació, es projecta dins zones de masses arbrades i arbustives que, en conjunt, constitueixen els següents hàbitats d'interès comunitari: Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics (codi 9540); Matolls termomediterranis i predesèrtics (codi 5330); Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basófils (Thero-Brachipodietea) (codi 6220*, hàbitat prioritari); Pendents rocallosos calcícoles amb vegetació casmofítica (codi 8210, hàbitat singular) i Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia (codi 9340).

Segons el Servei de Protecció d'Espècies a la zona on s'ubica la parcel·la hi ha constància d'espècies catalogades o amenaçades com són: Milà reial, Milvus milvus; Àguila calçada, Aquila pennata; Mussol banyut, Asio otus; Òliba, Tyto alba; Ferrerico, Parus major; Passaforadí, Troglodytes troglodytes; Formiguer, Jynx torquilla; Puput, Upupa epops; Banyarriquer, Cerambyx cerdo; Ratapinyada de coa llarga, Tadarida teniotis; Ratapinyada de vores clares, Pipistrellus kuhlii; Ratapinyada comuna, Pipistrellus pipistrellus; Llampúgol, Rhamnus alaternus; Gagea mauritanica. El servei considera que la destrucció de 21 ha de cobertura vegetal suposa, entre d'altres, una modificació permanent de l'hàbitat amb els consegüents efectes sobre la biodiversitat i el paisatge, i un increment en la temperatura associada.

D'acord amb la normativa vigent:

a) La Directiva 92/43/CEE de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, estableix dins el seu articulat que:

"L'«estat de conservació» d'un hàbitat natural es considerarà «favorable» quan:

• la seva àrea de distribució natural i les superfícies compreses dins d'aquesta àrea siguin estables o s'ampliïn, i
• l'estructura i les funcions específiques necessàries per al seu manteniment a llarg termini existeixin i puguin continuar existint en un futur previsible, i
• - l'estat de conservació de les seves espècies típiques sigui favorable conformement a la lletra i);
• La present Directiva té per objecte contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels Estats membres al qual s'aplica el Tractat.
   
  ​​​​​​​
• Les mesures que s'adoptin en virtut de la present Directiva tindran com a finalitat el manteniment o el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals i de les espècies silvestres de la fauna i de la flora d'interès comunitari»

b) Algunes de les especies d'aus esmentades anteriorment es troben recollides dins l'annex I de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres, respecte de les quals l'article 4 indica que:

- Les espècies esmentades en l'annex I seran objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la finalitat d'assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució."

Cal tenir en compte que l'objecte de la Directiva no aplica únicament a les aus sinó també als seus ous, nius i hàbitats.

c) En l'àmbit estatal, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat estableix a l'article 46.3 que:

"Els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècie".

6.6 - De l'impacte paisatgístic

Malgrat que l'annex específic conclou que l'impacte paisatgístic associat al projecte és moderat-compatible, resulta evident que l'eliminació d'aproximadament 21.000 m² de superfície forestal derivarà en un impacte ambiental server tenint en compte la següent definició recollida per la normativa ambiental (Annex VI de la Llei 21/2013) i els terminis necessaris per a recuperar els terrenys afectats al seu estat original.

j) Impacte ambiental sever: aquell en el qual la recuperació de les condicions del medi exigeix mesures preventives o correctores, i en el qual, fins i tot amb aquestes mesures, aquella recuperació requereix un període de temps dilatat.

Així mateix, el Servei d'Ordenació del Territori, com a òrgan competent en la matèria, ha recordat que el projecte s'emplaça dins l'àmbit del connector paisatgístic lineal 3.1- Arc de Sineu que va ser definit, juntament amb altres connectors, dins la Modificació núm. 3 del PTIM (Annex I. Àrees de reconversió territorial), per poder connectar àrees naturals separades entre si i millorar el paisatge rural. Quant a la mesura proposada per aquest òrgan, sobre la necessitat d'ampliar la barrera vegetal fins als 15 m d'amplada pel límit nord-oest del parc per tal de reduir la seva visibilitat, l'òrgan ambiental la considera un reflex de la manca de proporcionalitat respecte de l'emplaçament seleccionat.

6.7 – De les mesures compensatòries associades al projecte

El document específic assenyala una superfície d'ocupació aproximada de 22 ha de les quals, 19,59 ha es troben ocupades per vegetació. S'estima que l'àmbit d'actuació implica l'eliminació de 1.894 arbres (Pinus halepensis) i 1.769 arbustos (Pistacea lentiscus), cosa que suposa una pèrdua d'absorcions de 875,97 tCO₂e. Per aquest motiu es proposa, com a mesura de compensació, la plantació de 3.350 individus d'ametllers (Prunus dulcis) en una superfície de 14,38 ha, als quals s'associa una absorció acumulada de 877.94 tCO₂ en un total de 35 anys. Si es té en compte que la capacitat mitjana d'absorció d'un exemplar d'ametller al llarg de la seva vida útil està entre els 18 i els 30 kg de CO₂, les estimacions presentades semblen estar sobrevalorades. En relació amb l'exposat, la compensació sembla ser insuficient quantitativament i es considera molt succinta atesa la manca de definició del lloc on es pretén dur a terme la plantació i de les característiques de la seva implantació (manteniment, capacitat de resistència a plagues, reposició de peus, consum de recurs hídric associat... etc).

6.8 – De la necessitat de dur a terme un model energètic sostenible

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica estableix a l'article 1 el següent:

"1. Aquesta llei té per objecte el compliment dels compromisos internacionals que emanen de l'Acord de París mitjançant l'ordenament de les accions encaminades a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic en les Illes Balears, així com la transició a un model energètic sostenible, socialment just, descarbonitzat, intel·ligent, eficient, renovable i democràtic"

Es considera que un model energètic és sostenible quan el sistema de producció, distribució i consum d'energia és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre a les generacions futures. Resulta evident que l'ús d'energies renovables redueix la dependència de combustibles fòssils, però la seva implantació s'ha de projectar de conformitat amb el principi de minimització d'impactes ambientals. Per tot el que s'ha exposat, es palès la magnitud dels impactes que el projecte ocasionarà sobre una zona forestal, que actualment compleix, entre d'altres, amb la seva funció fonamental d'embornal estable de carboni immobilitzat (tant per la part aèria com per la subterrània).

6.9 - Del compliment de les mesures i condicionats ambientals establerts a l'annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig (PDSEIB)

Encara que l'estudi d'impacte ambiental refereix annex específic de les mesures proposades, es considera que no es compleixen els condicionants ambientals següents:

• SOL-A01: la justificació indicada pel que fa a la ubicació en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana, no té res a veure amb el condicionant en si mateix, el qual estableix que s'ha de prioritzar la localització en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu de baixa productivitat. En aquest punt tot el projecte s'emplaça en una zona considerada d'alt valor ambiental (zona forestal consolidada (de més de 40 anys), presència d'hàbitats d'interès comunitari, constància d'espècies catalogades o amenaçades i grau de valoració paisatgístic alt, molt alt o extraordinari).
• SOL-A05: es justifica l'anàlisi dels valors ambientals de la zona i es torna a esmentar l'aptitud fotovoltaica mitjana. Quant a la realització del mapa de sensibilitat ambiental requerit pel condicionant no consta cap informació. Cal indicar que, d'acord amb el geoportal del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'àmbit s'emmarca en una zona amb índex de sensibilitat ambiental moderada en la qual destaquen com a indicadors de ponderació els hàbitats d'interès comunitari prioritaris i la visibilitat.
• SOL-A06: tot i que es prioritzen els límits parcel·laris pel disseny d'un camí perimetral, de manera interna a la superfície d'ocupació, es projecta un camí interior de traça totalment artificial que divideix diagonalment l'àmbit d'actuació en direcció nord-est sud-oest.
• SOL-B07: es justifica, segons consulta de visor de patrimoni històric, la no identificació de béns d'interès cultural (BIC) ni béns culturals o catalogats (BC), no obstant això, no consta la realització de cap prospecció arqueològica d'acord amb l'establert pel condicionant. En aquest punt el Servei de Patrimoni Històric assenyala, en el seu informe, que la línia d'evacuació proposada transcorre per l'àrea d'entorn de protecció proposada al catàleg de patrimoni municipal pel jaciment de sa «Cova de Son Ganyada» (codi JA_037).
• SOL-H01: a pesar que es justifica l'anàlisi dels components biòtics, el projecte implica l'eliminació d'una superfície considerable de vegetació conformada per hàbitats d'interès comunitari, respecte dels quals el condicionant ambiental estableix la necessitat d'adequar la implantació dels mòduls a la seva distribució així com, preservar els que tinguin un caràcter prioritari.

6.10 - Del contingut formal de la documentació

La identificació i valoració d'impactes (matriu d'impactes) únicament consta realitzada per a l'alternativa ubicació seleccionada i no per a la resta de les exposades, tal com s'hauria de fer d'acord amb la normativa ambiental (Llei 21/2013. Annex VI, punt 4).

7. Conclusions

Per tot el que s'ha exposat i atès que:

• El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca ha informat desfavorablement el projecte per l'elevat impacte sobre el territori, la ubicació en sòl rústic general forestal, l'incompliment de condicionats del PDSEIB, l'extensa longitud de la línia d'evacuació i la quantia d'estructures afectades per ella.
• El Servei de Protecció d'Espècies ha informat desfavorablement el projecte per la modificació permanent de l'hàbitat i els efectes sobre la biodiversitat i el paisatge.
• El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl no considera adequat el canvi d'ús forestal.
• La Direcció General de Mobilitat ha informat desfavorablement per la manca de definició i justificació del punt d'encreuament de la línia d'evacuació amb la línia fèrria.
• El projecte suposa la destrucció d'una superfície considerable i significativa ocupada per habitats d'interès comunitari en estat de conservació o desenvolupament recollits per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva Hàbitats).
• El projecte es considera incompatible amb l'establert a l'article 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que estableix que els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies.
• La selecció de l'alternativa d'emplaçament no s'ha realitzat amb una metodologia objectiva que integri factors ambientals, socials i econòmics, contravenint les prescripcions de l'Annex VI de la Llei 21/2013. Així mateix, la identificació i valoració d'impactes s'ha limitat a l'alternativa seleccionada, sense aplicar la matriu d'impactes a la resta d'alternatives, en vulneració de l'obligació legal de valorar-les. Les puntuacions atorgades es realitzen únicament sobre la base de disseny de l'alternativa d'ubicació projectada, mostren una ponderació més elevada en determinats paràmetres sense argumentació que la recolzi i no reflecteixen afectacions directes rellevants ni diferències que puguin ser considerades determinants, alhora que no es prenen en consideració altres significatives com és l'afectació a hàbitats d'interès comunitari. Aquestes deficiències impedeixen considerar l'alternativa seleccionada com a ambientalment preferent i degudament motivada.
• No es justifica el compliment de les condicions ambientals SOL-A01, SOL-A05, SOL-A06, SOL-B07 i SOL-H01, contingudes a l'Annex F del Decret 33/2015 (PDSEIB), de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
• El projecte suposa un impacte paisatgístic sever en termes de període de recuperació del terreny afectat al seu estat original.
• La implantació d'un projecte d'energia renovable a costa de l'eliminació de masses forestals consolidades, caracteritzades per funcions ambientals crítiques, no s'adequa a la definició d'un model energètic sostenible.

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte de parc fotovoltaic PFV SENCELLES HIVE, ubicat al polígon 13, parcel·la 13 del terme municipal de Sencelles, promogut per SUN HIVE, SL, redactat per Manuel Martínez Gumbau (enginyer industrial) amb número de visat 2024/1612 de 25 de març de 2024, atès que previsiblement es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 23 d'abril de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá