Butlletí Oficial de les Illes Balears

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 20 de març de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

 

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental del Projecte d'Agrupació Fotovoltaica Cas Pobre I i II, ubicada al polígon 6, parcel·la 270, terme municipal de Marratxí, en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica de tipus D (ocupació territorial > 10 ha) segons el Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la Revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), amb una superfície d'ocupació total de 12,0086 ha (83.613 m² Cas Pobre I i 36.473 m² Cas Pobre II), ubicat en Sòl rústic general segons la planificació territorial (Pla Territorial Insular de Mallorca) i en zona d'aptitud ambiental i territorial alta per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques, segons el Pla director esmentat.

D'acord amb l'article 13.1b) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes que figurin a l'annex 1 d'aquesta llei.

El projecte objecte del present informe es troba inclòs a l'annex 1 “Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària”, Grup 3. Energia, punt 12.“Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent", del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

Per tant, amb caràcter previ a l'autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013.

2. Descripció del projecte

El projecte consisteix en la implantació de dos parcs fotovoltaics en la parcel·la 270, polígon 6 del terme municipal de Marratxí anomenats PSF Cas Pobre I i PSF Cas Pobre II, de 10.750 kW i 4.945 kW de potència respectivament. La potència pic serà de 17.372,88 kWp i la superfície útil d'ocupació de 120.086 m².

L'evacuació de l'energia generada es produirà a 15.000 V en el punt de connexió de la subestació elèctrica de Marratxí, a les coordenades ETRS89 X: 476.430, Y: 4.384.701 (HUSO31). Es projecten dues línies d'evacuació de mitja tensió (15 kV) amb una longitud de 3.112 m (Cas Pobre I) i de 1.515 m (Cas Pobre II) respectivament que discorreran soterrades per camí des dels centres de maniobra i mesura (CMM 1 i CMM 2) ubicats a la cantonada SE de la parcel·la 270, fins al punt de connexió a la subestació de Marratxí (S/E Marratxí, coordenades X: 476.430, Y: 4.384.701) en el cas de Cas Pobre I, i fins a la connexió en ampolla sobre la línia subterrània de mitja tensió Caülls (LSMT, coordenades X: 475.534, Y: 4.385.465), en el cas de Cas Pobre II.

 

Imatges 1 i 2. Traçat línies d'evacuació Cas Pobre I (3.112 m) i Cas Pobre II (1.515 m)

L'agrupació estarà conformada per un total de 32.172 mòduls fotovoltaics monocristal·lins bifacials (540 Wp, Longi LR5-72HBD) disposats en 443 estructures de suport d'acer galvanitzat i alumini, que es disposaran clavades sobre el terreny amb profunditat màxima d'1,10 m. Els mòduls, elevats 0,80 m respecte del sòl, tindran una altura màxima de 2,97 m. Es projecten 73 convertidors o inversors trifàsics (200 kVA, Huawei SUN2000 215KTL), 7 centres de transformació BT/MT (2.500 kVA) ubicats en edificis prefabricats tipus Ormazábal i connectats entre sí mitjançant estesa elèctrica soterrada de MT fins a arribar als 2 centres de maniobra i mesura (un per a cada planta solar, ubicats també en edificis prefabricats (Ormazábal). L'acabat dels edificis s'adaptarà a les condicions d'integració paisatgística que estableix el Pla Territorial de Mallorca.

Les característiques de les plantes fotovoltaiques es resumeixen a la taula següent:

 

Imatge 3. Disposició d'elements dins l'àmbit de la parcel·la.

La instal·lació disposarà de tanca perimetral de 2,20 m d'alçada i 1.590 m de longitud a efectes de la seva delimitació, la qual permetrà el pas de la fauna local (0,1 m). La distància dels panells respecte de la tanca serà de 5,7 m i l'existent entre fileres de panells serà de 2,50 m. Entre la tanca i els límits parcel·laris es preveu el desenvolupament d'una barrera vegetal conformada per espècies autòctones de baix requeriment hídric (ullastres, garrovers i vegetació arbustiva) amb amplada de 30 m en els límits nord, oest i est i de 5 m en el sud. Els camins interns, de 0,25 m de gruix i 3,00 m d'amplada, estaran constituïts per una base de material drenant i una capa superior de llast o sorra compactada.

L'informe agronòmic associat a la parcel·la determina que, a la data de la seva redacció (novembre 2024), el terreny afectat pel parc fotovoltaic es troba en un estat d'abandonament i pot ser classificat dins els nivells 3 (1,18 ha), 5 (15,43 ha) i 6 (0,084 ha), d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de criteris per a l'emissió d'informes respecte a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic. Es preveu dur a terme una compensació de l'activitat agrària a les parcel·les 267 i 288 del polígon 3, recinte 1 del terme municipal de Bunyola, en els voltants de les quals ja hi ha un altre parc fotovoltaic del mateix promotor (Son Pons). La compensació agronòmica consistirà en una nova plantació de garrovers (0,36 ha a la parcel·la 267) i d'ametllers (3,45 ha a la parcel·la 288). No obstant això, també es preveu l'aprofitament de les pastures lliures que quedaran entre els panells solars estimades en 5,39 ha.

Imatge 4. Terrenys de compensació al municipi de Bunyola.

De les necessitats hídriques derivades del projecte, es preveu que el reg de la barrera vegetal es realitzi amb aigües regenerades i la neteja dels mòduls mitjançant robot, s'ha calculat un consum de 396.520 l/any.

El termini associat a la fase de construcció és d'uns sis mesos i el pressupost d'execució material de les plantes amb les línies d'evacuació incloses, serà de 9.225.584,66 € per a Cas Pobre I i de 4.111.063,53 € per a Cas Pobre II. Finalitzada la vida útil de la planta, estimada en vint-i-cinc anys, es realitzarà per un termini de dos mesos el desmantellament de la instal·lació fotovoltaica (instal·lacions auxiliars i xarxes d'evacuació d'energia incloses), així com, la restauració de la parcel·la a l'estat natural existent.

No es contempla la possibilitat d'incorporar qualque sistema d'emmagatzematge d'energia amb bateries (BESS) com a sistema d'hibridació del projecte fotovoltaic.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Les alternatives valorades a l'EIA han estat les següents:

- Alternativa 0 o de no execució del projecte: descartada atès que el parc redueix la dependència energètica i, per consegüent, la producció de gasos d'efecte hivernacle.

- Alternatives d'execució del projecte (ubicació):

a) Alternativa 1: polígon 4, parcel·les 702, 202, 486, 488, 489, 219 i 218 del terme de Marratxí.

b) Alternativa 2: polígon 6, parcel·les 70, 72, 73 i 435 del terme de Marratxí.

c) Alternativa 3 (seleccionada): polígon 6, parcel·la 270 de Marratxí

Imatge 5. Emplaçament de les alternatives d'ubicació analitzades. (A1- taronja, A2 – verd i A3 – blau).

La selecció d'ubicació s'ha realitzat d'acord amb les següents variables ambientals:

(Nota: l'alternativa de menor impacte puntua amb 0 i la de major amb 2)

a) Quant a l'aptitud fotovoltaica: és alta per a les alternatives 1 i 3, a l'alternativa 2 també és alta en la major part de la seva extensió, però mitjana en una àrea residual d'aproximadament 3.700 m².

b) Pel que fa a la vegetació: l'alternativa 1 implicaria la tala d'ametllers i garrovers en bon estat així com l'afectació a un hàbitat d'interès comunitari prioritari, mentre que l'alternativa 2 ubicada en una parcel·la amb cultiu de cereals, ametllers i garrovers no afecta cap hàbitat d'interès comunitari, igual que l'alternativa 3 que s'ubica a una parcel·la amb presència de cultius abandonats (garrovers).

c) Del paisatge: analitzada la conca visual per a una envolupant de 6 km des del perímetre de la instal·lació, l'alternativa 1 és la que mostra més superfície visible (111,14 ha) seguida de l'alternativa 2 (37,18 ha) i l'alternativa 3 (17,33 ha).

d) De la proximitat a espais protegits: l'alternativa 3 és la que es localitza més pròxima a la Xarxa Natura 2000 (a 3.808 m de la ZEPA Puig de s'Estremera), seguida de l'alternativa 2 i 1 que es localitzen a 3.960 m i 4.712 m, respectivament, de la mateixa ZEPA esmentada.

e) Respecte a la proximitat amb altres parcs fotovoltaics: l'alternativa 1 és la que representa una distància mitjana major (4.739) d'altres instal·lacions fotovoltaiques, seguida de l'alternativa 2 (3.575 m) i finalment l'alternativa 3 (3.027 m).

g) Pel que fa a la línia d'evacuació: en l'alternativa 1 cada part de l'agrupació evacua de manera diferent (2.295 m en ampolla i 2.990 m en subestació) amb una longitud total de 5.285 m; a l'alternativa 2 ocorre el mateix (1.112 m en ampolla i 2.622 m en subestació) amb longitud total de 3.734 m; finalment per a l'alternativa 3 (1.504 m en ampolla i 3.044 m en subestació) la longitud total de la línia és de 4.548 m.

- Alternatives constructives d'instal·lació d'estructures de suport:

a) Clavades en terra a una profunditat d'1,1 m: resulta ser la seleccionada tenint en consideració les característiques de base del sòl.

b) Fixació amb blocs de formigó armat encastats al sòl.

S'analitzen, per a les fases de construcció, explotació i desmantellament de l'alternativa seleccionada, les accions del projecte susceptibles de causar incidències sobre el medi abiòtic, biòtic, perceptiu i socioeconòmic, resultant les següents: ubicació i ocupació del terreny; desbrossaments; tràfic de vehicles; muntatge d'estructures, acopi de materials; construcció d'infraestructures auxiliars; generació de residus; creació de renda i ocupació; funcionament del parc; manteniment d'instal·lacions; consum d'aigua; retirada d'instal·lacions i restauració del medi.

S'identifiquen així un total de 104 possibles afeccions o impactes potencials els quals, una vegada aplicades les mesures protectores, correctores i compensatòries, són considerats: en un 60% compatibles, en un 29% moderats i en un 11% positius, sense haver-hi impactes severs ni crítics.

Com a mesures protectores i correctores d'impactes es projecten, entre d'altres:

- Implantació de barrera vegetal per minimitzar la incidència paisatgística (compensatòria).

- Control dels nivells d'emissió acústica.

- Regs periòdics durant tasques generadores de pols.

- Trituració i acopi de restes vegetals i de la terra vegetal retirada per tal de ser emprades en les tasques de restauració.

- Gestió adequada dels residus generats.

- Batudes i retirades d'exemplars de fauna protegida.

- Rampes en l'interior de les rases obertes per permetre la sortida de fauna caiguda.

- Tanca cinegètica.

- Adequació de les edificacions al compliment de la norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

- Revisió arqueològica a l'inici de l'obra.

- Control de possibles fuites en els nivells de gas SF6

- Manteniment de la vegetació amb ramat oví o amb mitjans mecànics.

- Control del camp electromagnètic, que haurà de ser inferior als 0,4 µT en els habitatges confrontants.

- Restauració de la vegetació prèvia al parc fotovoltaic.

El pla de vigilància ambiental recull el control i seguiment per a les fases d'obra, explotació i desmantellament d'aspectes relacionats amb: els sòlids en suspensió, l'ocupació territorial, l'erosió, possibles abocaments, restes vegetals, prevenció d'incendis, fauna o residus, entre d'altres, així com totes les mesures preventives i correctores recollides a l'Estudi d'Impacte Ambiental. El control i seguiment quedarà reflectit en l'elaboració d'informes setmanals, quinzenals, mensuals, trimestrals i anuals. El pressupost total estimat per l'execució del pla és de 34.364,95 €.

L'annex específic sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic i les emissions de gasos d'efecte hivernacle estima, que la petjada de carboni del cicle de vida complet de la instal·lació projectada és de 6.392,68 tones de CO₂ equivalent. D'altra banda, s'estima que l'estalvi d'emissions totals de CO₂ associades a la vida útil de la planta fotovoltaica (25 anys) serà de 277.149,0406 tones de CO₂ equivalent (11.085,9616 tones de CO₂ a l'any).

Finalment, l'annex d'incidència paisatgística analitza l'àrea d'influència visual del projecte per a un radi de 3.000 m (3.360 ha) des de la ubicació del futur parc solar i determina un valor de 105,16 ha (3,11% del terreny analitzat) des de les quals algú element del parc serà visible. No obstant això, implantada la barrera vegetal perimetral de garrovers (d'1,80 a 2,20 m d'altura), s'estima que el parc serà visible des d'aproximadament 82,31 ha (21,73% de reducció). La valoració final de l'impacte paisatgístic, considerat compatible, es representa mitjançant imatge satèl·lit en la que la categoria de l'impacte està determinada pel color.

Imatges 6 i 7. Valoració final de l'impacte paisatgístic i detall

Els impactes considerats nuls representen una superfície de 3.291,5 ha, li segueixen els moderats per a una superfície de 28,01 ha, després els baixos (20,24 ha) i els alts (16,95 ha). Els impactes elevats es donen en la seva major part en la mateixa parcel·la i en la zona de l'abocador de Son Reus. Respecte de possibles observadors, destaquen els habitatges confrontants al parc, la sortida a l'autopista o les zones elevades del polígon de Marratxí.

Així mateix, l'annex inclou estudi de sinergies amb altres parcs fotovoltaics propers (en producció i projectats) assenyala que l'agrupació projectada es localitza en una zona amb elevat número de parcs fotovoltaics, però l'orografia i els diferents elements antròpics existents (urbanitzacions, polígons o infraestructures de comunicació) limiten la visibilitat entre ells. Es justifica que per a un radi d'estudi de 6 km, únicament per a un 0,1% del territori analitzat és susceptible veure més d'un parc fotovoltaic de la zona.

Finalment, s'inclouen tot un seguit de modelitzacions en 3D que simulen, des de diferents punts d'observació, la implantació del parc a l'àmbit projectat.

Imatge 8. Model 3D general d'implantació

Imatge 9. Model 3D des del punt d'observació 1

Imatge 10. Model 3D des del punt d'observació 3.

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

En data 4 de juny de 2024, es va publicar al BOIB núm. 78 l'anunci per a l'obertura del tràmit d'informació pública sobre  l'autorització administrativa, declaració de projecte industrial estratègic amb tramitació ambiental ordinària del projecte de l'agrupació fotovoltaica CAS POBRE ubicada en el polígon 6 parcel·la 270, terme municipal de Marratxí.

A la fase d'informació pública i amb posterioritat han estat consultades les següents administracions públiques i persones interessades:

- Ajuntament de Marratxí. Departament d'Urbanisme. Servei d'Urbanisme.

- Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació.

- Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat. DG de Mobilitat. Departament de Transports.

- Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural

•DG d'Agricultura, Ramaderia i desenvolupament Rural. Servei d'Agricultura

•DG de Medi Natural i Gestió Forestal. Departament de Medi Natural.

- Conselleria de Presidència i Administracions Públiques. DG d'Emergències i Interior. Departament d'Emergències.

- Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua. DG de RRHH. Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic.

- Conselleria de Salut. DG de Salut Pública. Servei de Salut Ambiental.

- Consell Insular de Mallorca

•DI d'Infraestructures i Mobilitat

•DI de Territori i Paisatge

•DI d'Urbanisme i Planejament Municipal

- Red Elèctrica España, S.A.U.

- Endesa Distribució, S.L.U.

- Agència Balear de l'Aigua Qualitat Ambiental (ABAQUA)

- Amics de la Terra

- GOB

A la data de la redacció del present informe s'han rebut informes de:

a-L'Ajuntament de Marratxí, en el seu informe de data 26 de juny de 2024 conclou que:

"Vist l'informe i els antecedents, els tècnics que subscriuen consideren que no es pot informar favorablement el projecte, des del punt de vista dels interessos municipals”

Posteriorment en data 5 d'agost de 2024, consta signada i aprovada la Moció presentada pel grup polític MÉS en contra de la construcció del parc fotovoltaic de Cas Pobre I i II d'acord amb els següents punts:

"1. L'Ajuntament de Marratxí insta a la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia a que denegui l'autorització administrativa i la declaració de projecte estratègic industrial als parcs fotovoltaics de CAS POBRE I i II.

2. L'Ajuntament de Marratxí insta a la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia a que suspengui les autoritzacions de parcs fotovoltaics actualment en tramitació fins que el Consell de Mallorca no hagi zonificat les zones aptes i les no aptes per al desenvolupament d'aquesta activitat industrial.

3. L'Ajuntament de Marratxí insta a la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia com a administració competent en la planificació territorial i energètica aprovi una moratòria en la tramitació dels projectes de les centrals fotovoltaiques a sol rústic en el terme municipal de Marratxí."

b) El Servei de Canvi Climàtic en data 7 de juny de 2024 conclou que:

"el projecte s'alinea amb els objectius de reducció d'emissions i reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica"

c) El Servei d'Energies Renovables, en data 16 de juliol de 2024 informa el següent:

"Si la instal·lació d'evacuació del parc es cedeix a l'empresa distribuïdora, caldrà que aquesta emeti un informe de revisió de projecte sobre les instal·lacions que li seran cedides. En el cas que sigui així, l'empresa distribuïdora haurà de sol·licitar també la posada en servei d'aquesta instal·lació."

Així mateix, recorda la necessitat de donar compliment a disposicions de la seva competència.

d) La Direcció General de Mobilitat, en data 2 d'octubre de 2024, emet dictamen desfavorable d'acord amb l'informe tècnic d'SFM i atenent especialment a les consideracions detallades al punt 3 i següents de l'informe redactat, d'entre les quals s'especifica el següent:

"El fet de que SFM tengui prevista la supressió del pas a nivell obliga necessàriament a cercar una altra ubicació per fer l'encreuament i així evitar futures interferències de les obres de supressió del pas a nivell amb les línies d'evacuació de l'agrupació solar fotovoltaica, ja que SFM hauria d'assumir el cost del desviament de la línia i el seu manteniment durant l'execució de les obres. A més a més i depenent del projecte que s'executi podria no resultar possible reubicar la línia a la mateixa zona.

El nivell de detall de l'obra de l'encreuament de les vies al projecte no és suficient per poder valorar la viabilitat de la mateixa degut a la presència de nombrosos serveis que es podrien veure afectats en l'execució de la perforació horitzontal dirigida. L'afectació a qualsevol servei existent podria provocar la interrupció del servei ferroviari per fer la reparació, la qual cosa és inassumible ja que no hi ha alternativa per a la circulació ferroviària.

La passarel·la existent per creuar el torrent Coanegra és l'únic accés de vianants al baixador del polígon de Marratxí. Per tant, qualsevol interrupció del pas per motiu de les obres afectaria molt negativament a l'explotació ferroviària. El projecte haurà de proposar, al manco, una alternativa viable de pas de vianants entre el polígon de Marratxí i el baixador del tren.

El fet de que el pou d'atac de la perforació dirigida interrompi el traçat del nou vial d'accés que es preveu al projecte aprovat de supressió de pas a nivell de Cas Coronell impedirà la utilització de dit pas per al trànsit de vehicles mentre durin les obres"

Així mateix, a l'informe es suggereix un canvi d'ubicació de l'encreuament de la línia d'evacuació amb la via ferroviària.

e) El Servei d'Agricultura, en data 29 d'octubre de 2024 conclou que:

"d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar desfavorablement per a la instal·lació dels parcs fotovoltaics Cas Pobre I i II ubicats al polígon 6, parcel·la 270, del terme municipal de Marratxí."

En un informe posterior, d'11 de gener de 2025, el servei procedeix a informar favorablement.

Finalment en data 18 de juliol de 2025, prèvia visita de camp en data 30 de maig de 2025, es conclou que:

"Vist tot l'exposat, d'acord amb la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 1/2023, de 18 de gener, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, i avaluades les mesures de compensació proposades, es procedeix a informar desfavorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Cas Pobre al polígon 6, parcel·la 270 del terme municipal de Marratxí".

f) El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, en data 16 de juliol de 2024 informa:

"Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar".

g) El Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior, en data 28 de juny de 2024 proposa:

"informar favorablement, es recorda al promotor ha de redactar un pla d'autoprotecció on recollí i implanti mesures d'autoprotecció de la instal·lació definint els accessos i àrees de maniobra de vehicles pesats, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015 de 15 de maig)."

h) El Servei d'Ordenació del Territori, en data 16 de juliol de 2024 informa favorablement el projecte sempre i quan es tinguin en compte els condicionants següents:

"1. Cal augmentar la distància entre el límit de parcel·la i el tancament del parc (en els límits nord, oest i est), fins a 30 m, per tal de, per una banda, reduir l'impacte de la nova instal·lació des de l'entorn proper, degut a l'increment de distància i, per altre banda, mantenir i completar la plantació agrícola de garrovers existents, (amb plantacions de garrovers amb separacions d'uns 10 m) ja que conforma el paisatge característic de la zona i millorarà la integració del parc.

2. Cal modificar l'acabat del nou camí del parc projectat, per tal de complir les condicions recollides en l'Annex F del PDSEIB."

Posteriorment, en data 11 d'abril de 2025, consta nou informe del servei esmentat al qual es conclou que:

"A la vista de les consideracions tècniques expressades a l'informe, des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge, no hi ha objecció a les modificacions del Projecte de l'agrupació fotovoltaica Cas Pobre I i II, situat al polígon 6, parcel·la 270 del terme municipal de Marratxí tret de la condició que resta per complir següent:

1. Cal que el nou camí compleixi el que determina la mesura SOL-B02 de l'Annex F del PDSEIB

que indica, entre d'altres, que no es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, estil grava, per a condicionar-lo"

i) El Servei d'Explotació i Conservació, en data 19 de juny de 2024 informa:

"no és preceptiu informar sobre el tram del traçat de la línia d'evacuació Cas Pobre I i II més enllà de cent (100) metres de l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera Ma-13 i de cinquanta (50) metres de la Ma-13A, com també així de l'agrupació solar fotovoltaica Cas Pobre I i II per ser tota més enllà d'aquestes distàncies de les esmenades carreteres."

[...]

per als creuaments a les carreteres Ma-13 PK 5+525 I Ma-13A PK 7+930, tenim els següents casos:

a) El creuament de la carretera Ma-13 PK 5+525, s'informa favorablement l'execució amb perforació horitzontal conforme al projecte presentat i complint les següents condicions:

a.1) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera.

a.2) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantindré l'estat tensional del terreny.

a.3) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de VUIT (8) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de quatre (4) o més carrils i fora del domini públic viari.

a.4) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'esplanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

a.5) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant.

a.6) Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

b) El creuament de la carretera Ma-13A PK 7+930 s'informa favorablement autoritzar el creuament mitjançant rasa al vial de titularitat municipal que forma el pas inferior per donar continuïtat al camí de Montana de titularitat municipal, sempre que prèviament a l'inici de les obres es confirme l'existència d'aquest pas inferior mitjançant la construcció d'una “U” invertida ja que si està format per un marc rectangular prefabricat s'estarà a les condicions de l'apartat 4.a. A més, per al creuament amb rasa a cel obert amb les següents condicions:

b.1) En cap cas es pot modificar el gàlib lliure vertical i horitzontal previ a aquesta actuació

b.2) El termini d'execució no serà major de CINC (5) dies.

b.3) El tall del paviment es farà amb serra de disc.

b.4) La profunditat mínima de la cara superior de la conducció serà d'un (1) m. respecte de la rasant de la calçada.

b.5) La síquia es tancarà amb no menys de 0,50 m de formigó HA-35.

b.6) Previ fresat, el paquet de ferm estarà comprés per una capa de 5 cm de mescla bituminosa AC16 surf S PMB 45/80-65 àrid porfíric ó 3 cm de mescla bituminosa BBTM 11B PMB 45/80-65, amb el corresponents reg d'adherència en tot l'ample de l'estructura de pas.

b.7) Abans d'estendre la mescla bituminosa s'haurà de realitzar un bon agranat de la superfície per a llevar la brutícia i/o la pols i també s'haurà de realitzar un bon reg d'adherència, tant a la base com a les parets verticals generades al tallar el paviment existent.

b.8) Les tapes i arquetes de registre quedaran centrades al carril, hauran de ser classe D-400 amb marcat CE, superfície amb relleu antilliscant, insonoritzada al pas dels vehicles i amb articulació que garantissis facilitat d'obertura. Situar-les fora de la rodada dels vehicles.

b.9) El manteniment en bon estat de les tapes anirà a càrrec del sol·licitant, així com la seva reposició i les responsabilitats que puguin sobrevenir a conseqüència de la seva instal·lació a la calçada.

b.10) El remogut o recreixement de les esmentades arquetes o pous, en cas que per part d'aquest Departament s'hagin de dur a terme obres de futurs aglomerats, aniran a càrrec del sol·licitant.

b.11) S'haurà de reposar la senyalització horitzontal afectada per les obres, inclosa la part embrutada i un mínim de cinc (5) metres a cada costat de la síquia amb pintura que compleixi els requisits de característiques físiques i de durabilitat del apartat 700.3 del PG3.

b.12) S'haurà de tindre la conformitat del titular del camí afectat per l'actuació proposada.

5. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització d'aquesta direcció insular i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.  

j) Red Eléctrica en data 1 de juliol de 2024 fa constar que: en relació al projecte de parc fotovoltaic Cas Pobre I i II no presenta oposició al mateix al no existir afeccions a instal·lacions propietat de Red Eléctrica.

Pel que respecta a les al·legacions al projecte, consten les presentades per els grups Més per Marratxí i Més per Mallorca, per la Associació Veïnal Es Garrovers i per tres particulars més. D'entre les esmentades la corresponent a l'Associació Veïnal Es Garrovers s'acompanya d'un llistat de persones que se'n adhereixen amb nom i DNI (sense constar signatura), i d'un Informe ambiental elaborat i signat per tècnic ambientòleg col·legiat en relació a la valoració ambiental del projecte fotovoltaic. Per part del promotor, consta escrit de resposta a les consideracions realitzades per part de: l'Ajuntament de Marratxí, la DG d'Emergències i Interior, el grup polític Més per Marratxí, el Servei d'Ordenació del Territori i l'Associació Veïnal Es Garrovers.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

L'àmbit projectat es localitza al polígon 6, parcel·la 270 del terme municipal de Marratxí.

1. Pel que fa a la classificació del sòl, la parcel·la on s'ubiquen les actuacions té una superfície gràfica total de 167.910 m² (ref. cadastral 07036A006002700000MP), classificada d'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, amb la categoria de Sòl rústic comú i la subcategoria d'Àrea de transició (AT). Per la seva banda i segons la revisió de les NNSS de Marratxí (1999), tot l'àmbit del projecte es localitza en Sòl Rústic Comú (SRC). La cota mitjana del terreny és d'uns 70 msnm.

​​​​​​​Imatge 11: Delimitació de la subcategoria àrea de transició AT (beix).

Les línies d'evacuació de mitja tensió (15 kV) tindran una longitud de 3.112 m (Cas Pobre I) i de 1.515 m (Cas Pobre II) respectivament i discorreran soterrades per camí des dels corresponents centres de maniobra i mesura (CMM 1 i CMM 2) ubicats a la cantonada SE de la parcel·la, fins al punt de connexió a la subestació de Marratxí (SE Marratxí) en el cas de Cas Pobre I, i fins a la connexió en ampolla sobre la línia subterrània de mitja tensió Caülls, en el cas de Cas Pobre II. L'àmbit de les dues línies d'evacuació s'emmarca en Àrea de transició (AT), Sòl rústic general (SRG) i Àrea de desenvolupament (sòl urbà i urbanitzable).

La zona d'implantació dels parcs fotovoltaics no està afectada per cap Àrea de Prevenció de Riscs (APR) segons la planificació territorial. No obstant això, el traçat de les línies d'evacuació mostra un creuament amb la via de circulació MA-13 motiu pel qual estan afectades per Àrea de protecció territorial (APT-carreteres).

Quant al risc d'incendi, la trajectòria de les línies és limítrof, en part del seu recorregut, amb una zona d'alt risc (ZAR) en la que el risc d'incendi forestal és considerat alt d'acord amb el IV Pla General de defensa contra incendis forestals de les Illes Balears.

2. Segons la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques de la modificació del PDSEIB, aprovada pel Decret 33/2015, de 16 de maig, es tracta d'una instal·lació tipus D (ocupació territorial > 10 ha) que s'ubica en zona d'aptitud fotovoltaica alta.

3. L'emplaçament està afectat per zona de servitud d'aeròdrom i radioelèctrica, i per zona de servitud d'operació aeronàutica d'acord amb el mapa de servituds aeronàutiques (SSAA) publicat a la web de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

4. Respecte a les aigües superficials, el disseny de traçat de les línies d'evacuació afecta diferents elements del domini públic hidràulic (tàlveg i torrent de Coanegra), les seves zones de protecció, àrees amb risc potencial significatiu d'inundació (ARPSI) i zones potencialment inundables (ZPI). Quant al disseny en planta de l'agrupació fotovoltaica, l'àmbit d'implantació es localitza adjacent, pel seu costat nord-est, a una zona potencialment inundable (ZPI) així com, en zona de policia del Comellar d'en Cupi d'acord amb la capa Zones Inundables en tramitació No ARPSI de l'eina IdeIB.

Quant a les aigües subterrànies, la zona es localitza a l'àmbit de la massa d'aigua 1814M4 Son Reus, caracteritzada per un estat bo. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, la massa presenta una vulnerabilitat moderada i consta recollida com a zona vulnerable a la contaminació per nitrats d'origen agrari (ZVCN) al Decret 18/2023, de 27 de març pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears i s'aprova el Programa de seguiment o control del domini públic hidràulic. Segons la capa cens aigües subterrànies Illes Balears de l'eina IdeIB, el projecte es localitza dins la zona de restriccions màximes (10-250 m) d'un pou de proveïment a població i dins la zona de restriccions moderades (250-1000 m) d'altres deu pous de proveïment.

Imatge 12: Ubicació dels pous de proveïment a població propers a la parcel·la objecte de projecte.

5. D'acord amb el visor de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, no hi ha Béns d'Interès Cultural (BIC) ni Béns Catalogats (BC) a l'àmbit d'actuació.

6. Segons la modificació de l'informe agronòmic, signada el novembre de 2024, del total de la superfície de la parcel·la,16,69 ha es corresponen amb terres arables amb un valor agronòmic considerat de nivell 3 (1,18 ha), 5 (15,43 ha) i 6 (0,084 ha), d'acord amb l'establert a la Instrucció 1/2023, de 18 de gener, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural per la qual es modifica la Instrucció 2/2021 de 14 de juliol de 2021 sobre els criteris per a emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic. El promotor proposa compatibilitzar la instal·lació amb el desenvolupament d'una activitat ramadera de pasturatge de ramat d'ovelles. Com a mesura de compensació de la pèrdua d'activitat agrària per ocupació de la parcel·la, es presenta compromís agrari per a la plantació d'ametllers (3,45 ha) i garrovers (0,36 ha) a les parcel·les 288 i 267 del recinte 1, polígon 3 de municipi de Bunyola.

6. Consideracions tècniques

6.1- De la ubicació en Sòl Rústic General

a) D'acord amb l'establert a l'article 36.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del PDSEIB, les instal·lacions fotovoltaiques de tipus D s'hauran de situar en espais degradats (denudats, pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús) o en terrenys de baixa productivitat agrícola o bé integrats de forma efectiva en l'activitat agrària, d'acord amb la legislació agrària vigent.

b) Per la seva banda l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears (derogada amb efectes de 7 de desembre de 2025, però vigent a l'inici de la tramitació de l'expedient), establia que la implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional. S'interpreta, en aquest punt, que el desenvolupament de projectes energètics en sòl rústic hauria de ser entès com una excepció de la regla comuna, que s'aparta de l'ordinari o que ocorre rares vegades.

D'entre els punts que s'havien de tenir en compte a l'efecte de la declaració d'una proposta com a projecte industrial estratègic, l'apartat 4 del mateix article 2 recollia a la lletra: m) La major sostenibilitat mediambiental.

Respecte de l'exposat cal assenyalar que:

- La tramitació ambiental de projectes industrials estratègics relacionats amb la implantació d'energies renovables a les Illes Balears en sòl rústic no va representar un caràcter excepcional, sinó que va resultar un fet comú, usual i freqüent del qual es desprèn la urgent necessitat d'establir una ordenació territorial respecte d'aquest tipus d'infraestructures, especialment a l'illa de Mallorca, tenint en compte l'alt volum de projectes en curs i els ja aprovats. Pel que fa al projecte en qüestió, tot i que s'enquadra correctament dins la tramitació ambiental, no consta justificació de la seva excepcionalitat d'ubicació en sòl rústic.

- Des del punt de vista ambiental, es considera que la reconversió/substitució i pèrdua prolongada d'una activitat agrícola o d'un sòl susceptible d'ella, que de base requereix condicions limitades d'ubicació o localització (tipus de sòl, composició, estructura o gruix), per una altra de caràcter més industrial i amb possibilitats més elevades  d'emplaçament, suposa un impacte ambiental significatiu, ja que entre altres efectes: modifica els paràmetres de base del component principal (el sòl) afavorint la seva desertificació i la desaparició de les espècies de fauna i flora autòctones associades al medi, redueix les possibilitats de producció agrícola local associada i com a resultat s'incrementen els impactes derivats de les importacions dels productes locals atesa la reducció en la capacitat d'autoabastiment.

6.2 - De la justificació de l'alternativa d'ubicació

Es considera que l'alternativa seleccionada no ha estat justificada objectivament des del punt de vista d'afeccions, i tampoc ha estat realitzada d'acord amb l'establert per la normativa ambiental, és a dir, mitjançant una metodologia objectiva d'anàlisi global multicriteri que tingui en compte factors ambientals, socials i econòmics. Així mateix, cal indicar que:

- Quant a l'aptitud fotovoltaica, tot i que l'alternativa 2 també té una aptitud alta, la seva puntuació es veu penalitzada per mostrar una reduïda àrea (3.700 m²) en aptitud mitjana. No obstant això, tenint en compte la localització d'aquesta àrea residual mitjana a una cantonada de la parcel·la, sembla que la qualificació d'aptitud no seria un factor limitant a l'hora de poder dissenyar l'agrupació dins la gran extensió restant amb alta aptitud.

- De la variable vegetació, sembla que la puntuació assignada a les alternatives 2 i 3 derivaria de la major o menor proximitat d'hàbitats d'interès comunitari, sense que en cap d'elles la instal·lació projectada ocasioni una afecció. Com a resultat de l'indicat, es considera que el valor assignat a totes dues hauria de ser similar.

- Per als espais naturals, la puntuació s'estableix sobre la base de la seva major o menor distància al parc projectat, sense que sobre aquest hi hagi realment una afecció directa o la seva proximitat sigui tal que en pugui derivar en alguna. Cal tenir en compte que l'espai natural més proper analitzat es localitza a més de 3,5 km.

- Quant a la variable proximitat de parcs fotovoltaics, s'observa que les distàncies analitzades de projectes fotovoltaics existents als voltants són superiors a les reials en el cas de: l'agrupació fotovoltaica Es Garroners (670 m aprox. Enfront dels 1.021 m analitzats), l'agrupació Son Frau i Son Nebot (965 m aprox. Enfront dels 1.306 m analitzats) o el PFV Son Frau de Dalt (del qual es preveu una futura ampliació tal com s'informa a la pàgina web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic). En aquest punt, en lloc de valorar una distància mitjana a l'hora de donar puntuació a les diferents alternatives d'ubicació analitzades, es considera que s'hauria d'haver tingut en compte les distàncies reals respecte d'instal·lacions fotovoltaiques properes, tant en tramitació com executades.

- No s'ha tingut en compte la variable d'afecció a població per a la justificació de l'alternativa seleccionada. En aquest punt s'hauria d'haver tingut en consideració el fet que la instal·lació projectada limita per 3 dels seus 4 costats amb una zona urbanitzada (Es Garrovers).

Tenint en compte l'exposat sembla que, per a les alternatives 2 i 3, l'índex d'impacte total hauria de ser similar o fins i tot major per a l'alternativa 3 atesa la seva proximitat a una àrea de població.

6.3 - De l'informe emès per l'òrgan competent en matèria d'Agricultura

El Servei d'Agricultura, en data 18 de juliol de 2025, ha informat desfavorablement la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica. Dins les seves consideracions s'especifica, entre d'altres, que:

​​​​​​​8. S'ha comprovat, segons les dades del Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SigPac), que la superfície real de la parcel·la on es pretén implantar el parc fotovoltaic és de 16,7054 ha, en lloc de les 16,6044 ha que s'indiquen a la memòria agronòmica.

9. D'altra banda, la zona a compensar és la totalitat de la parcel·la 270 del polígon 6 del municipi de Marratxí, tal com figura a la memòria. Però, la superfície real d'aquesta parcel·la és de 16,79 ha, i no 16,69 ha, com s'hi fa constar.

10. Falten les fotografies dels perfils de sòl amb cinta mètrica corresponents als perfils 1, 4 i 13, una dada fonamental per a la caracterització del sòl.

[...]

15. Amb data 30 de maig de 2025 també es varen visitar les parcel·les proposades com a zona de compensació agronòmica. Es va verificar que les mesures descrites a la memòria ja han estat executades. D'aquesta manera, no poden considerar-se com a compensació efectiva pel projecte del PFV Cas Pobre i es descarten aquestes superfícies com a vàlides. A continuació, s'adjunta documentació fotogràfica que ho corrobora.

6.4 - De l'impacte paisatgístic associat al projecte

L'annex associat analitza l'efecte sinèrgic de visuals amb altres parcs fotovoltaics dels voltants, per a la qual cosa estableix un radi d'estudi de 6 km respecte de l'agrupació projectada. La imatge satèl·lit resultant mostra un total de 6 parcs fotovoltaics en producció i altres 9 en fase de projecte que són visibles des de les zones de major orografia existents al nord i est de la zona d'estudi.

No obstant l'indicat, analitzada la imatge que dona l'eina IdeIB per a l'any 2024 i traslladada en ella  la informació de la qual disposa el Servei d'Avaluació Ambiental, es fan les següents observacions

Imatge 13: Ubicació de parcs en projecte (verd) i en producció (blau)

a) Per a un radi de 6 km de l'agrupació projectada, es localitzen un total de 8 instal·lacions fotovoltaiques executades, 6 projectes fotovoltaics amb DIA favorable i altres 4 projectes més en fase de tramitació ambiental.

b) Per a un radi de 3 km respecte del nucli de la urbanització Es Garrovers - Son Daviu, el nombre d'instal·lacions fotovoltaiques executades i altres amb DIA favorable és d'un total de 10, sense tenir en consideració les 3 que es troben actualment en fase de tramitació ambiental.

Imatge 14 i 15: Ubicació d'instal·lacions fotovoltaiques executades (blau), amb DIA favorable (verd) i en tramitació (groc) per a radis d'anàlisi de 6 km i 3 km respectivament.

Com a resultat de l'exposat es considera que:

- Tot i que l'anàlisi sinèrgica conclou que només un 0,1% del territori analitzat és susceptible de veure més d'un parc a la zona, cal tenir en compte que l'agrupació fotovoltaica serà visible des de les zones de major orografia existents als voltants que es corresponen amb rutes de senderisme, de lleure (Puig de s'Estremera, Puig de na Marit o Sa Comuna de Bunyola) i zones urbanitzades (sa Coma, sa Font Seca, etc).

- Analitzades les simulacions en 3D de l'annex d'incidència paisatgística, resulta evident la visibilitat de l'agrupació fotovoltaica des d'habitatges de la urbanització Es Garrovers, les quals presenten alçades de fins a dues plantes (aprox. 6 a 8,5 m altura total) i moltes d'elles es caracteritzen per confrontar directament amb la parcel·la projectada. Així mateix, atesa la implantació projectada pels dos centres de maniobra i mesura (CMM 1 i CMM 2), resulta palesa la seva visibilitat des d'un tram del camí de Muntanya.

- De la necessitat d'incrementar l'amplada de la barrera vegetal pels límits nord, est i oest, amb la finalitat de reduir l'impacte visual més directe (urbanització Es Garrovers) d'acord amb les especificacions del Servei d'Ordenació del Territori. Cal indicar, que implica un increment en les necessitats hídriques derivades del seu manteniment en el temps i, per consegüent, d'impactes associats (consum d'aigua i emissions associades al transport) que no han estat analitzats ni valorats. En relació amb això, les dimensions de la barrera vegetal, per tal que sigui efectiva, és un paràmetre d'importància considerable a l'hora de valorar les alternatives d'emplaçament.

- Des del punt de vista d'ocupació territorial, els voltants de l'àmbit projectat es caracteritzen per una elevada densitat d'instal·lacions fotovoltaiques com són: Son Frau i Son Nebot (11,8 ha d'ocupació a Marratxí), PFV Son Bonet (19,89 ha d'ocupació a Marratxí), PFV Son Ferreret (26,2 ha d'ocupació a Marratxí), PFV Son Falconer (3,4 ha aprox. a Marratxí), PFV Mallorca Sostenible (32 ha a Bunyola), PFV Son Reus (12 ha a Palma de Mallorca), PFV Son Serra (18,4 ha a Palma de Mallorca), el conjunt de les quals es considera que ja deriva en un impacte acumulatiu considerable damunt d'aquesta zona territorial.

6.5 - De les possibles afeccions al Domini Públic Hidràulic

El fet que el traçat de la xarxa d'evacuació afecti diferents elements del Domini Públic Hidràulic (torrent de Coanegra), les seves zones de protecció, àrees amb risc potencial significatiu d'inundació (ARPSI) i zones potencialment inundables (ZPI), requereix autorització administrativa prèvia per part de l'organisme de conca (Direcció General de Recursos Hídrics) tal com estableix el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües i el Reial Decret 849/1986, d'11 de abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminar I, IV, V, VI y VII de lla Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.

En aquest punt, tot i que s'ha consultat a l'òrgan amb competències de DPH (Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic), fins a data de redacció del present informe no s'ha rebut cap pronunciament al respecte.

Pel que respecta a l'àmbit de les aigües subterrànies, cal tenir en consideració que l'ús d'aigües regenerades previst per al reg de la barrera vegetal requereix, segons l'establert a l'article 76 del Reial decret 49/2023, de 24 de gener, d'aprovació del Pla Hidrològic de les Illes Balears, informe previ favorable de l'Administració Hidràulica atès que una part de la parcel·la es localitza dins el perímetre de restriccions màximes (10-250 m) d'un pou de proveïment a població.

6.6 - De l'informe emès per l'òrgan competent en matèria de Mobilitat

S'extreu que l'execució de les línies d'evacuació associades a l'agrupació fotovoltaica no seria tècnicament viable sobre la base del seu traçat projectat. En aquest punt cal assenyalar que la normativa bàsica ambiental estableix que les diferents alternatives ambientalment més adequades han de ser tècnicament viables per al projecte proposat i les seves característiques específiques (Annex VI. Part A, punt 2, lletra a) de la Llei 21/2013 de 9 de desembre d'avaluació ambiental).

6.7 - Del compliment de les mesures i condicionats ambientals establerts a l'annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig (PDSEIB)

Tot i que l'estudi d'impacte ambiental refereix annex específic de les mesures proposades, es considera que no es compleixen els condicionants ambientals següents:

- SOL-A06: únicament un dels tres nous camins interiors projectats prioritza els límits parcel·laris, els dos restants es projecten transversalment seguint una direcció sud-nord.

- SOL-B07: No s'ha justificat la realització d'una prospecció arqueològica prèvia dels terrenys afectats.

- SOL-D01: Sembla que la viabilitat tècnica del traçat de les línies d'evacuació no està garantit.

- SOL-F01: El disseny projectat afecta zones amb risc d'inundació.

6.8 - Del contingut formal de la documentació

La identificació i valoració d'impactes (matriu d'impactes) únicament consta realitzada per a la solució seleccionada i no per a la resta de les alternatives exposades, tal com s'hauria de fer d'acord amb la normativa ambiental (Llei 21/2013. Annex VI, punt 4).

6.9 – De la sol·licitud d'eficàcia retroactiva de la DIA

En relació amb l'escrit del promotor de data 17 de novembre de 2025 per tal que l'emissió de la DIA sigui amb efecte retroactiu a data 03/12/25, atès el caràcter desfavorable de la DIA, no es pren en consideració la sol·licitud.

6.10. De les al·legacions formulades a l'informe proposta de 4 de febrer de 2026

El promotor, mitjançant escrit signat en data 4 de març de 2026, ha manifestat la seva discrepància a les consideracions recollides per l'òrgan ambiental respecte a:

a) La ubicació en sòl rústic: es justifica l'emplaçament seleccionat bàsicament pel seu estat actual de degradació (abocaments incontrolats), la pèrdua d'aptitud agrícola existent (sòl denudat), l'alta aptitud fotovoltaica, la proximitat immediata al punt de connexió a la xarxa, la inexistència de sòl urbà o industrial disponible al municipi de Marratxí o la necessitat d'accelerar la penetració de les energies renovables, entre d'altres.

En relació amb l'al·legat, es manté la consideració recollida al número 1 (6.1) quant a la no excepcionalitat d'implantació de projectes industrials estratègics d'energies renovables en sòl rústic, en contra del que establia la Llei 14/2019, així com, el caràcter significatiu de l'impacte que comporta la pèrdua prolongada d'un sòl que ha estat objecte d'activitat agrícola en els darrers anys o que per les seves característiques intrínseques en pot ser susceptible de la mateixa.

b) La justificació de l'alternativa d'ubicació: es torna a fer una descripció de les alternatives exposades i es presenta una nova metodologia d'anàlisi i selecció que té en compte factors ambientals i territorials; socials i de planejament; tècnics i econòmics; d'espais naturals protegits i XN2000 i d'efectes acumulatius i sinèrgics.

En aquest punt, l'anàlisi comparatiu dels factors exposats resulta únicament descriptiu en comparació amb la justificació d'ubicació de l'EIA basada en valors numèrics. Així es justifica que:

b1. Factors ambientals i territorials

La parcel·la es troba en estat de guaret amb abocaments il·legals (estat degradat) front a la resta d'alternatives caracteritzades per explotacions actives i sòls en bon estat de conservació. En aquest punt, assenyalar que únicament s'ha justificat el valor agronòmic de la parcel·la en qüestió, respecte de la qual, l'existència d'abocaments il·legals puntuals no determina que el seu estat sigui degradat. Al manco, d'acord amb el que preveu l'article 36.2.5 del PDSEIB (espais denudats, pedreres abandonades, abocadors per a restaurar i espais no agrícoles).

La proximitat a una zona d'alt risc (ZAR) d'incendi implica, en una de les alternatives analitzades, franges de defensa que degradarien la zona forestal propera. L'òrgan ambiental rebat aquesta consideració sobre la base que les franges esmentades s'han de projectar dins la parcel·la objecte de projecte i no en detriment de les masses forestals que l'envolten.

La pressió antròpica s'al·lega major en una de les alternatives analitzades sobre la base de: la seva densitat residencial, sensiblement major; i l'efecte illa del parc projectat entre zones urbanes que derivaria en un major impacte psicològic i ambiental, i consegüentment, major conflictivitat social del projecte. La parcel·la seleccionada es l'única que limita de manera confrontant i directa, en tres dels seus quatre costats, amb zona residencial respecte de la qual ja s'ha posat de manifest la conflictivitat social existent a l'execució del projecte. Pel que fa a l'efecte illa al·legat, es considera similar en les dues alternatives que afecten directament a zones residencials.

Respecte del factor població, la Guia per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves estructures d'evacuació,elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), especifica com a indicador en la comparació d'alternatives, una distància preferentment major de 200 m respecte de nuclis de població, a l'efecte de minimitzar els impactes sobre la població i la salud de les persones derivats de l'exposició a camps electromagnètics, renous, intrusió visual, etc... De l'indicat, tot i que encara no consta aprovada una planificació territorial al respecte, la primera aproximació planimètrica recollida a la Modificació Puntual núm. 4 del Pla Territorial Insular de Mallorca (aprovació inicial. BOIB núm. 47 de 17 d'abril de 2025), apunta a establir una distància aproximada d'uns 500 m entre els nuclis de població i les zones d'implementació d'infraestructures d'energia renovables (zones de desenvolupament prioritari). En relació amb l'exposat, la recomanació d'establir una distància mínima de 200 m entre els parcs fotovoltaics i els nuclis de població en les directrius del MITECO, respon a criteris preventius de caràcter ambiental, paisatgístic i social com són:

- Intrusió visual: a distàncies inferiors a 200 m l'escala dels panells i les estructures de suport pot resultar pesat o aclaparador per al nucli de població.

- Efecte albedo i centelleigs: tot i tenir un disseny adaptat per absorbir la llum, en determinades hores del dia hi ha risc d'enlluernaments.

- Qualitat del paisatge: es tracta de mantenir una franja de respecte que preservi la identitat del lloc.

- Renous: els inversors i centres de transformació són susceptibles de renous de baixa freqüència que poden resultar molestos en certes franges horàries (període nocturn).

- Camps electromagnètics: es garanteix que els nivells d'exposició estiguin molt per sota dels límits legals.

- Opcions de creixement urbanístic: la necessitat d'establir una distància mínima cerca evitar que el nucli urbà quedi tancat per instal·lacions industrials i sigui possible un marge de maniobra per al creixement residencial o l'establiment de zones verdes.

b2. Factors socials i de planejament

En l'alternativa seleccionada s'evidencia el contacte visual directe que tindrien els pisos superiors dels habitatges més propers i els de primera línia amb el parc projectat. No obstat això, de la resta d'alternatives es tracta de justificar l'impacte sinèrgic i acumulatiu amb infraestructures existents com és el cas d'una via de circulació principal (Ma-13), i el major nombre d'infraestructures adjacents. A més a més, s'al·lega que la ubicació del parc entre zones urbanitzades com Garrovers i Son Daviu, evita que l'espai sigui ocupat en un futur per noves edificacions.

De l'al·legat s'ha de dir que cap de les dues alternatives que es localitzen en l'entorn més proper d'un nucli de població es considera idònia front a una altra ubicada en una parcel·la d'entorn antropitzat i en la qual el número d'observadors potencials resultaria més dinàmic. El «setge» tecnològic justificat pel promotor, té cabuda en qualsevol de les alternatives annexes a zona residencial.

De la justificació indicada en base a evitar l'ocupació de terrenys per noves edificacions, cal recordar que el sòl de les alternatives properes a nuclis de població té la qualificació d'àrea de transició (AT). Segons l'establert a la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries (DOT), l'objecte de les àrees de transició, és que siguin zones destinades a les previsions del futur creixement urbà i a l'harmonització de les diferents classes de sòl.

b3. Factors tècnics i econòmics

La nova anàlisi d'alternatives al·legat es centra en la longitud de la línia d'evacuació associada al parc, la qual ja havia estat objecte de valoració a l'EIA.

b4. Factors d'espais naturals protegits i XN2000

S'al·leguen possibles pèrdues de continuïtat en zones forestals adjacents, per a l'alternativa 2, i afectacions directes a hàbitats d'interès comunitari, per a l'alternativa 3.  No obstant això, les apreciacions de possibilitat o d'afecció no s'acompanyen d'un disseny d'implantació del parc que les justifiquin.

b5. Factors d'efectes acumulatius i sinèrgics

Es reconeix la major proximitat de l'alternativa seleccionada a una zona territorial caracteritzada per l'acumulació d'instal·lacions fotovoltaiques.

c) La mancança en la identificació i valoració d'impactes de la resta d'alternatives: es desenvolupa la matriu d‘impactes de les alternatives analitzades, de la qual s'obté com a resultat que tant l'alternativa 1 com l'alternativa 2 impliquen un impacte total moderat (mitjana de 28 i 30, respectivament), mentre que en l'alternativa 3 l'impacte total és sever (mitjana de 53).

d) L'informe desfavorable en matèria d'agricultura: s'al·lega l'historial administratiu de l'expedient i s'acompanya, com annex, un darrer informe del Servei d'Agricultura signat en data 17 de febrer de 2026, que conclou amb el següent:

"Per tot l'exposat, es ratifica la validesa i vigència de l'informe favorable emès en data 11 de gener de 2025 en resposta a la sol·licitud de data 29 de maig de 2024.

Es considera improcedent l'emissió del segon informe i, en conseqüència, se sol·licita que l'informe desfavorable emès dia 18 de juliol de 2025, arran de la sol·licitud de data 21 de març de 2025, no es tengui en compte.

S'emet el present informe perquè en quedi constància formal d'aquest fet i perquè l'interessat el pugui utilitzar en benefici propi als efectes que consideri oportuns".

En aquest punt cal indicar que:

- Dins del sistema de registre del Servei d'Avaluació Ambiental no consta cap entrada del darrer informe esmentat, ni tampoc d'informe complementari a l'emès en data 18 de juliol de 2025 per el qual es modifiqui, de manera motivada, la seva conclusió.

- L'emissió de l'informe de 18 de juliol de 2025 es produeix arran d'una sol·licitud de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de data 21 de març de 2025.

- Pel que fa a les mesures compensatòries associades a la implantació del parc i la seva execució constatada tècnicament, en data 30 de maig de 2025, pel Servei d'Agricultura arran de la presentació d'una memòria agronòmica i de dos compromisos agraris modificats, no correspon pronunciament ambiental d'acord amb l'article 9.1 de la Llei 21/2013, que estableix que: «no es realitzarà l'avaluació d'impacte ambiental dels projectes que es trobin parcial o totalment executats sense haver-se sotmès prèviament al procediment d'avaluació d'impacte ambiental». 

e) L'impacte paisatgístic del projecte: s'al·lega un sobredimensionament de la visibilitat del parc des de punts d'observació potencials ubicats a cotes elevades en base a la disminució de la capacitat de percebre detalls i contrastos d'una infraestructura fotovoltaica a partir de distàncies superiors a 4.000-5.000 m. En el pla visual més proper a la instal·lació, el promotor n'accepta la visibilitat des de les plantes superiors dels habitatges confrontants i supedita la planta al desenvolupament d'una pantalla vegetal de 30 d'amplada, que per sí mateixa supera els estàndards habituals d'aquest tipus de projecte industrial, gràcies a la qual la visibilitat serà molt reduïda.

Pel que fa a la necessitat d'establir una pantalla vegetal sobredimensionada o d'amplada superior als estàndards habituals al·legats, es manté la consideració que és resultat de l'excessiva proximitat del parc a un nucli residencial i d'una anàlisi deficient i subestimat del factor població en la selecció d'alternatives.

f) L'efecte acumulatiu de projectes fotovoltaics a la zona: s'al·lega que l'àmplia concentració de projectes en la zona respon a la proximitat de punts d'abocament a la xarxa (subestacions de Marratxí, Son Orlandis i polígon Son Castelló) i de grans centres de consum con són els polígons industrials (Son Castelló, Can Valero, Marratxí, etc) i el nucli urbà de Palma. S'incideix en la situació estratègica del municipi i la seva responsabilitat en la transició energètica de l'illa. No obstant l'exposat, les afirmacions al·legades no estan acompanyades de cap estudi justificatiu de la demanda elèctrica del municipi i el nombre d'hectàrees d'energia renovable que pot assumir aquest en base a les seves característiques.

Dels nombrosos procediments administratius que es duen a terme al Servei d'Avaluació  Ambiental en relació a projectes fotovoltaics, és palès la pressió territorial que actualment recau en municipis com Marratxí i Llucmajor, que també constaten els informes tècnics emesos pels consistoris respectius.

g) El dictamen desfavorable de la DG de Mobilitat de 2 d'octubre de 2024: el promotor manifesta el seu desconeixement i informa d'una possible alternativa al traçat de la línia que podria resultar tècnicament viable i de la qual s'ha sol·licitat informe tècnic de la seva viabilitat a Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). S'adjunta, com annex al document d'al·legacions, informe tècnic preliminar de SFM corresponent a la nova proposta de encreuament en el qual es conclou que:

"A la vista de tot l'exposat, es pot concloure que la proposta alternativa presentada pot ser tècnicament viable, sempre que el promotor modifiqui i completi la documentació en els termes esmentats i acrediti inequívocament que no interfereix amb els projectes ferroviaris vigents ni amb altres serveis existents.

Tota la documentació s'haurà de remetre novament a la direcció general de mobilitat per tal que sigui sotmesa al procediment pertinent."

De l'al·legació a un nou traçat de línia d'evacuació (que transcorreria per l'interior de polígon industrial), cal indicar que no resulta procedent en el moment d'audiència prèvia a la formulació de declaració d'impacte ambiental una modificació de la trajectòria inicialment projectada la qual hauria de ser, com a mínim, objecte de noves consultes i petició d'informe a les administracions afectades o, fins i tot, nova fase d'informació pública en vista dels canvis introduïts. Així mateix, s'ha observat que una part de la nova trajectòria projectada no discorre per camí existent.

Imatge 16: Traçat alternatiu de la línia d'evacuació

h) L'incompliment de condicionants de l'annex F del PDSEIB: Per al condicionant SOL-A06 s'al·lega la inexistència d'elements estructurals que delimitin els passos projectats per a la circulació de vehicles de manteniment i la necessitat d'una menor distància de recorregut. Del condicionant SOL-B07, s'al·lega per part del promotor la realització d'un informe de prospecció arqueològica preventiva. De la viabilitat tècnica del traçat d'evacuació (condicionant SOL-D01) es reconeix la seva incompatibilitat com a conseqüència de la presència de nombrosos serveis existents en la zona d'encreuament amb la xarxa ferroviària i es presenta un traçat alternatiu que «podria ser tècnicament viable». Finalment, de l'afecció a zones amb risc d'inundació (condicionant SOL-F01) es justifica, entre d'altres, que la línia d'evacuació utilitza l'entorn antropitzat com a passadís tècnic de seguretat, el que fa que la seva presència sigui innòcua per als riscos d'inundació.

​​​​​​​En aquest punt es considera que:

- No s'ha prioritzat el màxim aprofitament dels límits parcel·laris en vistes de les dues delimitacions diagonals interiors projectades per al pas de vehicles de manteniment, a les quals s'associa la distribució dels set edificis prefabricats destinats a centres de transformació. D'altra banda, el disseny de geometries rectilínies no resultaria una configuració molt naturalitzada en el sentit del que estableix el condicionant SOL-A06.

- La realització d'un estudi patrimonial no justifica el compliment del condicionant SOL-B07 (prospecció arqueològica).

- El traçat de línia d'evacuació projectat és incompatible amb els serveis existents i per tant no viable tècnicament.

- Tot i que es justifica que la línia d'evacuació projectada serà innòcua al risc d'inundació, l'òrgan ambiental no disposa d'elements de judici necessaris per poder avaluar les afeccions atès que no consta pronunciament de l'òrgan competent en domini públic hidràulic.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Per tot el que s'ha exposat i atès que:

- El Servei d'Agricultura ha informat desfavorablement, posant de manifest discrepàncies en les superfícies declarades respecte de les dades oficials, la manca d'elements essencials per a la caracterització del sòl (fotografies de perfils) i la inviabilitat de considerar com a compensació efectiva, unes actuacions ja executades amb anterioritat i que per tant, no poden ser ja avaluades. Aquestes mancances priven de base tècnica suficient la compatibilitat agrària de la instal·lació. En relació amb l'informe d'Agricultura aportat pel promotor, no consta que s'hagi emès en el tràmit del procediment d'avaluació ordinària i no desdiu tècnicament les conclusions de l'informe desfavorable anterior.

- Tot i que l'informe de SFM indica la possibilitat condicionada d'una nova proposta de traçat, la Direcció General de Mobilitat ha informat desfavorablement per la inviabilitat tècnica del traçat d'evacuació projectat per interferir amb les obres de supressió del pas a nivell i amb serveis existents, amb risc d'afectació al servei ferroviari. Per altra banda, cal indicar que no resulta procedent en el moment procedimental de formulació de la DIA proposar una modificació de la trajectòria inicialment projectada, la qual hauria de ser, com a mínim, objecte de noves consultes i petició d'informe a les administracions afectades o, fins i tot, de nova fase d'informació pública en vista dels canvis introduïts. Així mateix, s'ha observat que una part de la nova trajectòria projectada no discorre per camí existent.

- La selecció de l'alternativa d'emplaçament no s'ha realitzat mitjançant una metodologia objectiva multicriteri que integri de manera ponderada factors ambientals, socials i econòmics, contravenint les prescripcions de l'Annex VI de la Llei 21/2013.

Les puntuacions atorgades a variables determinants presenten desviacions i infravaloracions objectives: (i) l'alternativa 2 ha estat penalitzada en aptitud per una àrea residual d'aptitud mitjana que no impediria un disseny viable en la resta d'àrea d'alta aptitud; (ii) en vegetació, les alternatives 2 i 3 no acrediten diferències d'afectació a hàbitats d'interès comunitari, malgrat rebre valoracions distintes; (iii) la proximitat a espais naturals s'ha valorat només per distància, sense afecció directa rellevant; (iv) les distàncies reals a altres parcs fotovoltaics resulten inferiors a les emprades en la valoració; i (v) no s'ha considerat el factor social d'afecció a població, tot i confrontar el projecte amb una urbanització en tres dels seus quatre límits.

La realització d'una anàlisi posterior únicament afegeix el factor social i de planejament en sentit descriptiu i amb valoracions que es consideren subjectives. Les deficiències esmentades no justifiquen l'alternativa seleccionada com a ambientalment preferent i degudament motivada.

- Atesa la manca de normes d'ordenació territorial respecte a la implantació d'instal·lacions d'energies renovables i en aplicació del principi de precaució, s'ha considerat oportú establir com a referència la distància superior a 200 m que recomana la Guia per a l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental de projectes de plantes solars fotovoltaiques i les seves infraestructures d'evacuació (MITECO), respecte de nuclis de població.

- El projecte contribueix a incrementar un impacte acumulatiu ja constatable a una zona del territori caracteritzada per una elevada densitat d'instal·lacions fotovoltaiques en explotació i en tramitació.

- Resulta palesa la visibilitat directa del projecte des de punts potencials d'observació com els habitatges confrontants de la urbanització Es Garrovers.

- Les mesures proposades per a la correcció de l'impacte paisatgístic requereixen ser sobredimensionades, la qual cosa reflecteix la manca de proporcionalitat de la mesura correctora respecte de l'emplaçament seleccionat.

- Les mesures compensatòries proposades per al canvi d'ús d'un sòl considerat funcional des del punt de vista agrari, no poden ser avaluades en el sentit que estableix l'article 9.1 de la Llei 21/2013.

- No es compleixen els següents condicionants ambientals establerts a l'Annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del PDSEIB: SOL-A06 (priorització de límits parcel·laris per a camins interiors), SOL-B07 (prospecció arqueològica prèvia), SOL-D01 (garantia de viabilitat tècnica de l'evacuació) i SOL-F01 (evitació d'afeccions a zones d'inundabilitat).

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable del Projecte d'Agrupació Fotovoltaica Cas Pobre I i II, ubicada al polígon 6, parcel·la 270, terme municipal de Marratxí, promogut per VENTAJA SOLAR 35, S.L., redactat en setembre de 2023 i signat en data 12 de febrer de 2025 per Jordi Quer Sopeña (enginyer tècnic industrial) i Antoni Bisbal Palou (enginyer industrial), atès que previsiblement es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article  41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Cinquè. Atès el caràcter desfavorable de la declaració d'impacte ambiental no es pren en consideració la sol·licitud del promotor d'eficàcia retroactiva.

 

(Signat electrònicament: 23 de març de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Paz Andrade Barberá